Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bones, com va? Com ha anat aquest estiu? Aquí encantada de saludar-vos, la Cecilia, en periferias sonoras. Ben molt goodes i benvinguts a setembre. Espero que hagi anat molt bé i començar el programa d'avui.
I en aquest programa venia reflexionant una mica sobre l'estiu, sobre, no sé, què feu l'estiu, què ens agrada fer. He demanat a moltes persones aquests dies com és l'estiu que soñem, què necessitem, no? Paraules així com...
Paraules que sempre ens recorden al estiu, com la mà, com la zorra, com veure, com somriure, com disfrutar, menjar, beber, besar...
riure, sí, ja ho dic, no? I nadar, dormir, el sol en la pell, aquestes sensacions i jo aquest estiu he tornat al lloc quan ha nascut el meu pare i he sentit aquesta sensació però confosa i mezclada també amb aquestes melancolies de la infància i
I per això volia començar. No sé si qualcú de vosaltres o de voltos hagueu tornat al lloc on havíeu passat una mica d'aquest temps, quan no érem persones adultes, o quasi adultes. I... En el meu cas és Huelva, i hi ha un pont molt llarg que connecta Huelva a la ciutat amb la mà, amb Ponta Ombria. I...
I hi ha una cançó amb la que volia començar, que és de Judelín, que és una noia molt jove que ha començat a fer coses... Sempre podem connectar més o més, però té un talent increïble. Fa com una mica, podem dir, en la línia de Rosalía. Utiliza com el flamenc una mica aquesta tradició, però tot més modern i més electrònica.
Però han fet un homenatge a Camarón per al 75 aniversari del cantant i del superartista. I aquesta cançó es diu Un puente por la bahia. Així que així comencem el programa d'avui.
Y pidiendo primo verte, halló la cruz y acariciaba.
Que siempre la llevo colgao por añoro y por quererte. Que siempre la llevo colgao y de agosto.
un puente por la bahía dicen que van a poner tu persona de la mía más cerquita voy a tener un puente por la bahía dicen que van a poner tu persona de la mía más cerquita voy a tener un puente por la bahía dicen que van a poner
Más cerquita voy a tener un puente por la bahía, dicen que van a poner tu persona de la mía. Más cerquita voy a tener un puente por la bahía, dicen que van a poner.
La cosa que yo quiero más que mi vida, más que mi vida. La cosa que yo quiero más que mi vida.
Bona nit.
Fins demà!
I doncs ara anem. El següent tema és un salt, un viatge al nord perquè anem d'Andalucía. Sí, la Judeling és andaluza també. A Galícia.
En Galícia del 2028 hi ha un duo, la Maria Soa i la Sara Faru, que si no coneixeu es diuen filles de Cassandra. Jo he tingut la sort de veure-les en un directe en un festival a Bilbao fa dos anys i no les coneixia. I tenen un tema que es diu a totes parts. I és una reflexió també que volia deixar perquè moltes vegades l'estiu es relaciona
Es connecta amb anar a totes parts, no? I jo diria que potser és més la necessitat que sigui més simbòlic, no? Pot ser d'estar com preparada o preparat per, no sé, per posar-nos en diferents situacions, perquè la vida canvia, perquè tenim molts privilegis aquí a Europa i a aquesta part del món.
Però moltes vegades hi ha una obsessió com que hem de conèixer amb superficialitat tot el món. I que les vacacions, l'estiu, és per conèixer més món i no xerrarien de cap de qualitat, sinó de quantitat. I com que no m'agrada molt això. I doncs...
Aquesta és la pregunta, no? De què serviria fer aquest viatge a totes parts sense profunditzar? I aquí estan elles, que fan una mescla de tradició musical gallega i oral, perquè són molt de practicar l'oralitat, el recitar, i mesclats amb el so modern, i us deixo amb elles, que són unes joves poderoses i
A totes part.
Bona nit.
Sigo el rastro que deixaron para mí. Llévame, devoltame aún así. Sigo el rastro que deixaron para mí.
Vem mos no chamo ja una promesa de feo aberto. Si algun dia marcho a loxes, coitaré de eso meu lamento. Eh, quiero saber do mundo, pero se entiendo a casi ni aprendo. Lévame a la tierra donde nascí. Sigo el rastro que dejaron para mí.
Bona nit.
No sé si coneixeu, i encara que he dubtat si en un altre programa he posat a la que era el Laot, que és una...
una dona superpower també de Santa Coloma, de Barcelona, que també fa una mescla entre flamenc, hip hop, el polític també, el social, li interessa. I hi ha un tema que xerrar també perquè l'estiu és per estar amb la teva gent, no? I aquí una pregunta, no? Tens clar qual és la teva gent?
Jo ho tinc clar, però és una pregunta perquè la teva gent sempre va canviant. Hi ha gent nova que suma a aquesta gran família afectiva que tots tenim i que no sempre són de consanguinitat. I m'agrada molt
La reflexió també de... Brindo por los míos, les digo aquest tema, pero també podrían pensar que a la mateixa vegada, he de tenir clar que los míos podrían ser tota la gent, ¿no? Cualquier persona y que...
Seria tan bonic que el que passa a la gent que està lluny, com en Palestina, Congo, Haití, València, Ucrania o Gaza, també fos important. I que podem sentir a tota la gent com la nostra gent. Encara que no sigui bonic saber que comptem amb un grup més petit quan necessita refugiar.
i xarra de la nostra gent, però, com deia tan gana, no? Jo, sin mi gent, pa què he venit, no? Així que anem, però amb la versió de Keralt.
Bona nit.
Brindo por los míos, se vayan los malos, brindemos por los fieles que están a mi lado.
Una ventana al recuerdo que un día se me escapó. Vuelvo a aquellas noches de luz y canciones llenas de amor.
Anem avançant. Ja he fet aquesta pregunta, no? Amb qui has passat l'estiu? M'encantaria escoltar les vostres respostes. Si l'has passat, no sé, amb el teu fil, amb les teves amigues, amb la teva família de sempre, pares, mares o la teva família afectiva. Amb qui t'hauria agradat molt passar-ho l'estiu?
Jo, quan era un adolescent, passava l'estiu com era natural. Amb la meva família, pa, mare, germà...
i em tornava boja de melancolia per a les meves amigues. I anar a veure el correu era cada dia una aventura perquè sempre ens enviaven cartes, una cosa que ja es fa molt menys, per no dir que ja no es fa. I era com la manera de connectar a l'estiu amb aquestes cartes. I és veritat que la paraula carta, després, perquè m'ha recordat el següent tema,
com podeu imaginar que va de algo de cartes, però el pròxim tema va de cartes més del azar, cartes com lloc, i també l'estiu representava molt aquest lloc físicament i realment, perquè és veritat que llogava a cartes amb el meu avi, al tute, a la brisca, amb la mare, al cinquillo, però també les cartes són com símbol de l'azar, de la sort,
La causalidad. Y es de lo que parla la nostra següent artista, que es una gran poeta que ella sí que he posat una vegada anteriorment, pero he de rescatar una altra cançó de ella.
I hi ha una frase que m'agrada moltíssim d'aquesta cançó, que diu, a veure si creus que les teories se m'escriuen soles. A veure si creus que les teories que té la Gata Katana les ha escrit així, sense pensar. I es diu així, cartes que no repartir, així que anem amb la Gata Katana.
Las nubes van deshilachándose hasta el suelo. Me van bajando por el pelo, entrando por tu casa con el Nilo. Ya sabes lo que es cuando estoy contigo. Esto es que me lo vuelo desde que te miro. Pero te quiero, aunque no lo digo. Y a tu sanga, a tu saco, con tu estilo. Y a tu saco, que me viene grande esto y que a veces no manejo los sentidos. Pero estamos preparados pa' lo que venga, aunque seamos tú y yo el enemigo, primo.
de tantas cavilaciones y tantos planes
Ellos conocen mis principios, pero no mis fines. Y yo construyo en base de ellos, tengo mil razones. ¿Sabes?
I així, i xerrant de cartes, fa poc que un amic publicava, així en xarxes socials, que m'ha encantat, una correspondència entre dues persones molt famoses, i deia, jo, ja ningú escriu, no? Escriuen cartes com aquestes, perquè guau, no? Vaya cartes que escribien. I...
I bueno, no són d'estiu exactament, aunque casi, perquè aquesta data del 12 d'octubre de 1951, en París. I vaig a llegir un fragment de cartes entre Simone de Beauvoir i Albert Camus.
Són cartes d'amor que deien així. Albert comença. La meu volguda sí, sí. Saps que no soc un home de grans entusiasmes. És pel sentimentalisme que deia Merin que es reconeix un canalla i desconfio igualment de les exaltacions massa demostratives. No obstant això, cadascun de les nostres trobades provoca en mi un lirisme que intento insensatament reprimir.
També saps que no me hacía salvació en l'art i en l'acció. Bé, per a mi combinas amb dues. Què més hi ha per somiar en una trobada entre dos éssers? Ets la meva música, la meva ànima, la meva pintura. Una companya com ja no pensava poder conèixer. En la solitud, en la solitud d'aquest camí que tots triem. I no va ser ella la que va triar. Un artista.
Sense musa, ja sap. Aquesta frase em disculparàs, probablement, però és vàlida per tots els homes. Acció, llavors. Aquí, una vegada més, em dones tant. Seria gairebé suficient per a una existència completa. Una llum per a la nit del quotidià i els teus tentacles de la foscor.
Una expresión cantadora en la teva boca, cual la necesidad de aloñarnos es más urgente en front de la total agitació del món. ¿Qué millor cor condeían els grecs que els teus braços? Bueno, Simón le contesta un fragment.
Ben volgut bel puma, viejo puma, quín plaé tornar a llegirte. Cadascuna de les tevas cartes me encanta i em desperta de la meva letargia seca. Si em veies i salmati espian després de la finestra, es moviment el carte com una nina enamorada, segurament riuries de mi.
Sé que ets galant, segurament, però encara així hi ha moments en els quals per més decidida que estigui a ser propietària del meu destí i els meus desitjos, una dona només pot rendir-se a les inclinacions sordes del seu sexe. La tendresa per si sola no és suficient, requereix altres plaers. Només tu saps com calmar aquest desig que em consumeix, o millor dit, avivar-ho, un delit infernal celestial.
sap molt bé que només puc trobar... Bueno, aquesta part és un poc romànticament una mica més intensa. Bueno, ha passat el temps, han passat 70 anys...
A tu, qui estraño tant, Albert, la teva veu penetrant, el teu somriure feliç, el teu alec càlid en el meu col. A tu, el meu oasi en el desert, els meus pensaments sempre t'acompanyen, no ho dubtis. Malament puc esperar per a veure-te el dissabte. Faré tot el possible per a venir després del sopar, amb amor, la teva.
I volia llegir una mica d'aquests fragments, que ara amb el WhatsApp i els audios i tot...
quan som separat de gent que volem tenir a prop, és com aquestes cartes que es escribien i que es llegien també. Llegi al començ del estiu, quan ja el programa era en vacances, fragments també de un llibre, és una obra de teatre d'Alberto Conejero, que charla de...
de la història d'amor entre Miguel Hernández i la seva dona. I hi ha molts fragments. Recomano molt perquè és molt bonit. Aquestes notes que es escribien i ella per la idea que hi havia de que una dona no podia respondre a un home i dir-li que sí a quedar així a la primera i aquestes coses. És com aquest que charraba el Albert sobre les muses i a coses una mica antigues perquè també
els somers poden ser muses, no? Per què no? I, bé, i parlant d'aquesta sensació d'ajunjania i d'aquesta, que és molt cinematogràfica també, que ara després parlarem d'això, el concepte del poble, no? De anar al poble o viure a l'hivern a la ciutat i després al estiu tornar al poble, no?
I aquest pròxim tema és una mica així liger, no tan profund com el de la Gata Katana. I és d'un artista que jo conec fa molt poc, Lapucci es diu.
Em ha cridat molt l'atenció una cosa que explicaré ara i és que perquè se le nota fa méscla també de flamenc, rap, hip hop i era corista de Manuel Carrasco i aquest en la manera de cantar se li nota i jo em feia la pregunta no?
Quan estem més acostumats a fer feina en equip o sempre com a la perifèria, ja que xerrem sempre de perifèries en aquest programa, que diferent és tornar i liderar processos, sobretot per les dones, que hi és nada, liderar processos perquè ara la Pucci no està decorista, sinó que està ella tot sola. I aquest tema es diu Mi Pueblo.
¿Qué tendrá mi pueblo que cuando lo pienso me siento como libre, desnuda como el aire? ¿Qué tendrá mi pueblo que cuando lo pienso me siento como libre, como provista de orir?
Bona nit.
Cositas que me curan todos los días, en las estrellas.
Moltes gràcies.
Bona nit.
I xerrant de poble, he anat al cinema, al cinema veure una pel·lícula que recomano molt, que es diu Romeria, de la Carla Simón, la directora d'Alcarràs, de Verano, de 1993, xerrant d'estiu, no? Així que...
Recomano molt, era una de les nominades, de fet, per representar al nostre país, als Oscars, però a Guanyat Sirat, com no podia ser d'una altra manera, perquè el director, ja sabeu que aquest no és matemàtic, però quasi. El director és un home i el prota és un home que cerca la seva filla. I...
I en romeria Laporta és una noia molt jove que va acercar el seu passat. El seu pare i la seva mare han mort molt joves per la droga, per l'heroïna, a Galícia.
I, bueno, ella necessita saber, no?, almenys recuperar on els seus pares han estat felices, on ella ha estat, no? A mi m'ha passat aquest an, també, que de repent m'he trobat en una ciutat, en València, que és on la meva mare i el meu pare s'han conegut i jo he estat, com, criada allà.
Aquesta pel·lícula és molt bonica perquè és un viatge però d'una filla cercant el seu pare i la seva mare, que representa molt, moltes vegades, el que sucede molt perquè és molt típic pensar que pares i mares són protectors i cuidadors
i sempre hi som cercant dels fills, però a vegades som els fills els que hem hagut de cercar els nostres pares, que anaven perduts pel món. I bé, no... Vaja, que no desvelaré res més, solo aneu, perquè és una pel·lícula molt doctoral, molt intimista, molt bonica, està filmada amb un sol i amb una música preciosa,
I com no vull desvelar res i està ara de... Apenas se ha estrenat. Aneu a veure-la. No posaré de més. Però sí que m'ha connectat i a un viatge que sempre la meva amara.
Ha volgut fer, ara ja no sé, la beba Mara viu al carà Andalucía i envio un saludo si m'està escoltant, però ella sempre ha volgut anar a Nueva York. I el altre dia escoltava aquest tema de Mártires del Compàs que charla sobre Nueva York.
I, bé, em recordava aquest clima d'estiu i de pensar en aquests llocs que estan molt lluny i que sempre em tinc el somni de conèixer, que segur que molt de vosaltres i vosaltres teniu al cap. Jo també tinc Nueva York al cap perquè no he estat mai. Així que, Martínez del Compà, abonos per a Nueva York.
Bona nit.
Ay, dame un beso pequeñísimo, con tus labiales de color. Ay, dame un beso pequeñísimo, aunque estemos en Nueva York.
Fins demà!
I heu pensat que sempre l'estiu també deim que dormim menys, no? Que les nits són més llargues i fem més coses de nit. Les nits són superagradables, no? Nits càlides, templades, l'olor de la mà si estàs...
si som cerca de la mà o de la muntanya, les estrelles, s'ajunen, un vi o una cançó, un passeig... Les nits són molt importants per l'estiu i són més cortes, però tenen més presència. I xerrant de Nova York, que l'altre dia també...
Estaba leyendo poemas y una tarde así a la hora de la siesta y me trobaba un poema de poeta en Nueva York
que també en agost sempre complim un aniversari més de l'assassinat de l'Orca, fusilat per el seu pensament polític i la seva condició d'identitat sexual, per un règiment terrible, franquista,
Així que volia a llegir una mica d'aquest poema. No sé si lo llegiré tot o no, pero aquest no lo tractaré, ¿vale? Perquè és l'orca i és diu Ciudad sin Sueño. No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie. No duerme nadie. Las criaturas de la luna huelen y rondan sus cabañas.
vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan y el que huye con el corazón roto encontrará por las esquinas al increíble cocodrilo quieto bajo la tierna protesta de los astros no duerme nadie por el mundo nadie nadie
No duerme nadie. Hay un muerto en el cementerio más lejano que se queja tres años porque tiene un paisaje seco en la rodilla. Y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto que hubo necesidad de llamar a los perros para que se callase.
No es sueño la vida, alerta, alerta, alerta. Nos caemos por las escaleras para comer la tierra húmeda o subimos al filo de la nieve con el coro de las talias muertas. Pero no hay olvido ni sueño, carne viva. Los besos atan las bocas en una maraña de venas recientes y al que le duele su dolor le dolerá sin descanso y al que teme la muerte la llevará sobre sus hombros.
Un día los caballos vivirán en las tabernas y las hormigas furiosas atacarán los cielos amarillos que se refugian en los ojos de las vacas. Otro día veremos la resurrección de las mariposas disecadas y aún andando por un paisaje de esponjas grises y barcos mudos veremos brillar nuestro anillo y manar rosas de nuestra lengua. Alerta, alerta, alerta.
A los que guardan todavía huellas de zarpa y aguacero. A aquel muchacho que llora porque no sabe la invención del puente. O aquel muerto que ya no tiene más que la cabeza y un zapato. Hay que llevarlo al muro donde iguanas y sierpes esperan. No duerme nadie por el cielo. Nadie. No duerme nadie. Pero si alguien cierra los ojos, azotadlo, hijos míos. Azotadlo. Haya un panorama de ojos abiertos y amargas llagas encendidas.
No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie. Ya lo he dicho, no duerme nadie. Pero si alguien tiene por la noche exceso de musgo en las sienes, abrir los escotillones para que vea bajo la luna las copas falsas, el veneno y la calavera de los teatros.
Tornar l'estat salvatge del cos, saber oblidar què faig i què soc. Tornar els secrets que ens fan de socors, saber que en ells es brinden les pors.
Quan el cost es torna més totes no dirà, si ho he ser d'una més i més d'això que tens lluitat
que no quedi res, no la més, i més d'això que tens avui tot, que no quedi res. Torna l'estat letàgic del camp, deixar morir
Fins demà!
i més d'això que
Aquest tema me encanta y también lo he descubierto. Aquest testigo,
Estat salvatge m'agrada molt com a títol, no? I este començat de tornar-te a l'estat salvatge del cos, saber-l, oblidar, què faig i què soc.
I jo espero que cada estiu podem tornar a l'estat salvatge, i no només a l'estiu, perquè és molt important aquesta connexió amb aquesta part, després de tant ordenador, de tants horaris i de tanta intervenció humana en l'estat natural, de la nostra respiració, la nostra relaxació, de la nostra...
Sí, el respirar i l'estar, no? Amb els altres i amb nosaltres mateixes. És molt bonica. La Clara Pella i l'Alex Serra. L'Alex Serra ho conec menys, però la Clara Pella sí que l'ha vist en concert i és una noia amb un talent increïble. També música, pianista. I recomano molt investigar, perquè avui jo no faré molta investigació, d'acord?
Per l'altre dia sí, perquè m'encanta. I també volia parlar amb el següent tema, que ja quasi no ens queda molt, però aquesta sensació de diumenge, no? De diumenge, perquè...
El següent tema és molt conegut, però que guai, no? Aquest diumenge que et sents ple d'un sentiment amorós, de vida i de ganes d'estar en un estat molt de plaer i de bon rotllo. I anem amb Eta James Asandai, King of Love.
And I'd like to know It's more than love at first sight And I want a Sunday kind of love
I want a love that's on the square Can't seem to find somebody, someone to care And I'm on a lonely road that leads to nowhere
I need a Sunday kind of love. I do my Sunday dreaming, oh yeah, and all my Sunday scheming every minute, every hour, every
Hoping to discover a certain kind of lover who will show me the way in my arms. Need someone, someone to inform to keep me warm when Monday's
Bona nit.
I want a Sunday, Sunday I want a Sunday kind of love
Y ya casi por terminar.
També aquest estiu he descobert una mica aquí a un italiano. Bé, jo tinc família a Itàlia i he viscut un any per allà. La meva tieta, la germana de la mare, s'ha casat amb un itàlia i els meus cousins, que tinc dos, són italians, mig valencians i mig italians.
I aquest tema que no he sentit aquest estiu per primera vegada, aquí el senyor Bruno Orissàs volia compartir primer un trocet d'aquesta letra, la deixaré en italià també, perquè charla una mica d'això que estem parlant i toca una mica la superficialitat, una mica...
Bueno, veig una mica de tot, no?, de patriarcat també, però hi ha una cosa que charra, no?, i que crec que l'ha dit bé, aquesta sensació, no?, de que charrava també aquesta James. Bueno, vaig allà. Brunori ha dit així. «Sono les quatre del matí, guardí la tibí, abracat a un cuchí, no?, que cosa c'è, voy de piu».
Lei que dorme lì al tuo fianco, chissà cosa està sognando. Le accarezzi un po' il capelli, poi cerchi il telecomando. E la conosci questa sensazione? Questo senso di vuoto o senza una ragione? C'è un frigorifero più grande, ma la bottiglia è sempre quella lì? Sembra una moglie paziente che non ti rinfaccia mai niente e non ti chiede dove sei stato, cosa hai fatto. La trovi sempre lì.
Lo que vendría a ser. Son las 4 de la mañana. Miras la televisión abrazado a un cojín. ¿Qué más quieres? Ella duerme a tu lado. ¿Qué estarás soñando? Le acaricias un poco el pelo y después buscas el mando a distancia. ¿Conoces esta sensación? Esta sensación de vacío sin una razón. Hay un frigorífico más grande, pero la botella...
Siempre es aquella de ahí. Y bueno, después va a pilló, porque ha dit, sembra una moglie paciente, que non ti rinfacha mainiente, que non ti quiere dovesei estat. O sea, parece una mujer paciente que no te lleva a la contraria nunca y no te pregunta dónde has estado. Siempre está ahí. Siempre la post troba ahí.
Però bé, jo l'ho vaig rescatar per aquesta part que di... Si coneixi bé aquestes sensacions, no? I el final de la cançó dice... És una espeça d'optimisme sense una raó. Així que l'estiu a vegades és això, no? Com un optimisme sin raó. I...
I, bé, m'agrada molt el clima de que ara ja m'he fet un lío perquè jo entre l'Italia i l'Català ja m'he fet un cóctel molotov. Però sí, que... aquesta sensació com de... Sí, de tranquilitat sense una raó. És molt del estiu, no? Bé, o hauria de ser de tot l'any. Ascoltem a Bruno Riesa.
Le accarezzi un po' i capelli
Poi cerchi il telecomando E la conosci questa sensazione Questo senso di vuoto Senza una ragione C'è un frigorifero più grande Ma la bottiglia è sempre quella lì Sembra una moglie paziente
Fins demà! Fins demà!
Ed hai lasciato quel pacchetto Dentro la valigia blu Avrai spesso cento volte Cento volte, adesso una in più
Bona nit!
Fins demà!
I res més, em volia dir adeu i fins la propera. L'heu escoltat així de manera aïllada, així en la ràdio, realment. I no sé si hagueu sentit l'Institut Mexica del So, un projecte musical de Camilo Lara. Hi ha un tema que es diu Pànico, cuelga el DJ i...
Per no jerarquitzar, jo poso aquí música, però m'encantaria compartir i amb qualcos de vosaltres que podríem posar una altra i una altra i una altra i tots compartim. Ara soc jo la que ho posa, però podria ser qualcos de vosaltres. Així que pànico.
Cercava al diccionari, que me encanta sempre acercar el significat exacte de les paraules, aunque ella sepa, sàpiga lo que significa. Pànico és un po molt intens, i el po realment, si ho acercas també al diccionari, és la po, és una angoixa, però un risc.