Oi, que malament ho fem. És un conjunt de ximples, això. És el senyor A. Iau. Iau. Iau. Iau.
Yo, enceto la llibreta, no va estar tot per fer. Surto de la cova lloguint-me amb un EP. I ara sí, el que va la moda del carrel. Pobre perpetua un poder que no té. Tanta tonteria, junta'm tenta fer-te mal. Hi ha massa teta i a col, l'altra que va del pal. Estupits dominant un discurs cultural, però un públic lúcido m'escolta fins al final. Ni swag ni trap, yo fly hip-hop.
Pico, tirant davant una escena sense ajuda Escrivim amb sang fins que aquesta es quedi muda
Són ortigues perquè piquen, són ortigues perquè em piquen, són ortigues perquè et piquen.
Les meves barres són com sal a les llagues, com la birra és amarga però te la tragues, sóc de rapejar les coses clares i concises, la deleitat amb aquesta arma tan precisa, m'encisa el teu riure, m'encisa escriure, m'encisa el viure, m'encisa la idea d'algun dia arribar a ser lliure, m'encisa la brisa portant-me paraules prou boniques per descriure, diuen que sóc un lletre ferit de mena, però no entenc de gramàtica ni l'exemes, el flu s'entrena, accepta la condemna, mestres de
No estic aquí per donar-te lliçons. Per això ja has tingut uns quants professors, no? Contrastar opinions, crear un criteri, prendre decisions a la vida que el seu misteri. Deixa que m'elevo i celevo el meu alter ego.
No entiendes de género, de clase, de raza Puedes subir a la tarima quien se lanza a mi baza Soy una persiana dando vueltas A todas las respuestas hay dudas resueltas Que pa' volar ni necesito setas Veo personas donde tú estás viendo tetas Si te estás rayando con este soneto Aplicatelo, no me trates como objeto Yo objeto con tus argumentos, someto Me tome en todo, te reto a ser neutro y neto
Quim pitram, quim pitram, quim pitram, quim pitram tant.
C'est un peu.
Oh, quines mans, quines mans, quines mans, quines mans més roses. Oh, vaig al port, vaig al port, vaig al port, vaig al port, vaig al...
Seràs meu, seràs meu, seràs meu, seràs meu final.
Gràcies.
Som a dins, som a dins, som a dins, som a dins, som a dins, ets a dins meu. Sento a mà.
Jo ja estava escoltant a Ghostface Quan tu duies polsera del vinya al canell Damn, crec que podria olorar el cartell Em sento com un rei que ha perdut les claus del castell Yeah, ara tothom vol donar consells Digue'm, és que tens un remei contra fer cervell El més versàtil del game i això ho saben ells Però no ho ha matrat ni amb una pipa al cervell
Em diuen Xavi, hauries de fer més repetx. Soci, tu hauries de fer menys de manager. M'odien perquè sóc arrogant com Noel Gallagher. Crec que tinc el síndrome del main character. Tu vius a través dels altres putots a ferver, sense voluntat.
NPCs. Estic follant amb un cul dur de Caracas. Em deixa l'esquena plena d'esgarrapades. Diu coses en castellà, em sento marajal. El meu germà em passa una calada per oblidar. Somri quan apareixes pel meu cap com un flash. El fum es dissipa en una nit freda de Mars. I no sé ni si és el bohash. I can't stay, no, no.
Bona nit.
A vegades cometo l'error de buscar la perfecció en tot. No et confonguis, no estic al seu bàndol. Som massa ganduls per estar al podi. La meva veu ressona com tambors de guerra. Neons blaus il·luminen les falfors. Torno de l'hospital amb aprenentatges nous. En soledat on es coneix millor. Transmeto el missatge real. Avenços prosperen amb el pas del temps. Sofisticat i dents amb el llenguatge. TNF vermell com la sang. Matall pesat en el que menges. Ve curar quan em mira els ulls.
Projecto el futur en un llenç blanc digital, el meu flow brilla sense esforç, el seu roman rovellat. Pits atípics, barras de cert cromat, arriben dels 80, estudiant de la cultura, clubs d'oci, plens d'opi, toca discos i plàstic, clàssic, sol a caramel als peus, escapant de la monotonia que em fa bàsic, poc convencional pels seus estereotips, amb si assassí i sons a través de criminals, el pes en or i alhora els seus cabells, un extra venent alguns capdells,
Judicis de valor sense posar-se en situació. Perduts per substàncies, no van posar-se en límits. Jovents sense identitat han estat crítics. Música caren de contingut, fa falta embut per filtrar el producte brut del que mostro indicis. Yeah. I've got to go. I can't say no. Xavi mata. Representant el món, com sempre. I've got to run. Just ain't hot.
S'altre dia no sé on me vaig trobar no sé qui i me va dir no sé què i jo
que li vaig dir. La ximbomba ja no sona i ni sona ni sonarà.
I s'aganya i no és bona.
No ho haigutat. No ho haigutat. No ho haigutat. No ho haigutat. No ho haigutat. No ho haigutat. No ho haigutat.
No ho recordar ni vivim antes de que entramos. Puede que no hagas la maestra.
Som inexistents, perdus per ser corrent, pirates al demà, la deriva i contravent. Tots som estrangers, si ningú t'entén, tu xerres molt tancat, tu xerres diferent. Som marinets, som pagesia, poesia, encandacent. Som una cançó sense final, una glosa inacabada, que xerra d'un passat, d'un futur i d'un present.
Tenim un cot d'arena trapitjat amb milpauades Tenim uns estrellats la matinada de campada Si quan penses en tu cau en llàgrima ensalada
que va volant, de ponent a llevant. Som una miloca donant voltes a una roca, som terra i no ciment, es mira i no se toca. Som un patrimoni de barraques, de pedres, bones, porques, de trotos, tanques i vacas. Som un matrimoni entre cultura i llibertat, si som memòria històrica i som una identitat.
Som unes arrels més que marcades, tenim un còderen atrepitjat amb milpauada. Tenim ulls estrellats amb matinades de campada, si comprens amb tu cavallar.
Som i s'aràm
Perquè és així d'aquí a Lima. Torno d'aquí dos dies, per gestantíssima, se m'infecten les ferides. Mal encaminat, però amb sort de cara a porteria. Tanta porqueria m'intoxica, ajuda a m'aixecar-me, vida meva, aquí no hi ha qui dormi. Espero que tot això no exploti, que no em torni a cremar el bigoti. Hòstia puta, taca d'oli, però encara no m'agafen pels turmells. Espavila't, aprem el gatell, espanta'm els ocells del cap i canta'm les 40.
Però torno amb el parcell buit cada matinada, negra o blanca, verge santa, no ho recordo gaire. Ni una trista gota d'aigua, meva terra és ànida, com tornar a casa amb l'ànima als peus i la cara pàlida. Un altre error en el càlcul i sota l'àpida. Estem a les mateixes, però tu creus a distància, munti a la gàbia, però mi faran un preu de confiança. Aparta amb els ansiolítics i les ganes de fugir d'aquí, quan decapitaran en l'últim episodi. Espero que el subconscient no em traïcioni per els seus testimonis, però ho consultaré amb els meus dimonis.
Gràcies.
Here comes the devil again, I see the evil again They thought that I was salt and their shenanigans You feel it? Recordo quan admirava els lliris I només veia nit, espal i edificis Semblava difícil que en sortissis Volia que sentissis el fart del senyor gris del seu primer disc Jo també he hagut de trobar el meu obelisc i corre un risc It's for the kids, fins que se't corteixen els dits
Jo assegut buscant una pau de Dalai, està fent voltes la balai. Ho veig tot fragmentat, Guy Ritchie. La passarel·la és llarga, cavalga. El dit entre les persianes em deixa veure Saigon. I no és gens com la taiga, l'havia viscut. I recordo que tot aquest aire pur em servia d'escut. Ain't by no fish, I cook some quiche. El camí fins al paradís està pintat en guix.
Estic a la saleta viatjant a la baleta i penso que he passat la meva infància mirant els paletes com que reguen les galledes de mama. No sabia que demà passaria 7 anys fent-ho al meu propi germà. Ho parlàvem un dia mentre sonàvem bits d'homa, era samba. Intentàvem endevinar les trames que ens escrivia la life. Encedíem la paraula com un cipher del South Sky's Funk.
I t'ho fa molt que ets a un altre país
Pels mapes surts de color vermell. Pentura està enllà la vida que has donat, el que has borrat part de l'estiu aquell.
Ha elegido usted gasolina plus. La gos va ser fàcil, tu ja és caramon. Guaitaven ratats saps que fèiem de tard, recolzats en els cotxes de nostres veïnats. I m'observa
Llegies en calma els oferiments, però pentura que m'entendràs més bé, perquè els anys que tenia són els anys que tens.
Que em pisem per aigua amb un paner i no em passava cap gota. Les monses dins d'una bota que pareixien ballanes. Ballanes val de castanyes de la roca del cocó. Vaig sentir una riçó que cantaves amb els gelis. Vaig vol un plat de confets.
i vaig ficar dos tindits i la senyora molt fallona se'n va anar a Barcelona, va guanyar un bon salari. Salari vol dir mare, mare vol dir torrent, que no es va deixar el divent, només no farà l'Ariçó. Ariçó de 100 passatges jo venc de bot d'inatge.
dàtils, pitxines, teipastes fines, sincrim baiçó, sangria, maria, ron, coca-cola i limon.
Ningrit és minimalista, té un discurs. No ve si res futurista, té un futur.
de marines i olivars. Jo vull ser d'andar.
Fins demà!
Bébé. Bébé. Bébé. Bébé. Bébé.
Monsolari, salari vol dir Mari, Mari vol dir Torrent, que no pot de salvi vent, només un sal d'Ariçó. Ariçó deixem passats i ja vens de bollinatge. Som parentes formatge, corridis botifarró.
Se'ns va fer de nit els ulls quan el cel es torna negre. Aquell 29 d'octubre que mai més no sabrem oblidar. Una història escrita en fang que amb la pluja no es borrarà. Vencen la plana d'Utiel, l'or de Sud i la Ribera i la folla de Bunyol on sona un home que és ara ja un malson. Quan el cel es torna negre.
Serà el president del fang, ni honorable ni excel·lència, que amb hores d'indiferència va deixar tirat al seu país una història escrita en fang que amb la pluja no esmorrarà. Quan anunciava els samies veus i ells van fer com qui se'n plauré i sense saber se'n maure van deixar morir la nostra gent quan el cel es torna negre.
que s'accege a l'aire, l'antiga d'alçà que remou les plases. Hi ha una història en fan que sembla dormida, però jo i amor per a fer la vida. Vindrà l'aclaror que s'accege a l'aire, l'antiga d'alçà que remou les plases. Hi ha una història en fan que sembla dormida,
S'apagar en tantes veus que es buidaren les paraules i a poc a poc les sompliren de motius per a seguir avall. Cual se destorna negre.
Els veïns desemparats, braç a braç i poble a poble, van haver de fer la crida de balant tot el suport comú. Un històricit en fan que amb la pluja no es borrarà. Van vindre de tot arreu, governaven les graneres, perquè foren les primeres d'arribar, desobeint-ho tot. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Els relatos de salut,
Pareu gran de la nova, perquè encara queda molt per agranar. I farem falta a tots, unes hores fites no fan, que amb la putxa no es forrarà.
Fins demà!
Desjumoranta, ombranta, desjumoranta, del teu ritoncula no florentes. Totes s'assemblen, s'es faç, totes s'assemblen, perquè totes tombes marietes. A un sol, com un bomba prop de gasos, sem ver. Sol de un cap, com un d'alboscada, i els teigres maten. I a porra, ma d'arcava. Ai, el cap, s'ancora. Ai, el cap.
La joaneta passa tot el dia per ser-li mirant-s'hi foretres. I s'orbaixes per pacar per ser molt esperant-s'hi germanetes. Tent les panes de punts que ens falen. Totes les gris sorbent de vores altres amb ses braques marxades. Ell em vina i no arriben. Ell em vina i no xerren. No ho has sabat per altres que ha vist anys.
per què llàgrimes som temps.
La morta, la morta, quan tornava les perdides, les batalletes. Un obús de desmuntatges per a vora. Em queden a s'arribar les terres, ens caldats i ficades. Però no fa s'alvina, perquè com una joana, mai deu fer moltes dines, que m'entenc l'amorades.
Dins un avió de paper que ve, mar del Nord, Amèrica, més enllà el Marroc, Corib Garrabat. Dins un vaixell de paper...
Més enllà, cicle 11 de muntes meus, papers mapamundi, adeu, adeu lluna plena, sempre seràs o no seràs la meva estranya.
Un avió de paper que ve, mar del Nord-Amèrica, més allà Sud-àfrica també té ciutats de paper.
dins un vaixell de paper que ve el Congo en un volondi, més enllà l'emont i s'equivalant pilotes de rugby. I adeu, adeu lluna plena, i sempre seràs o no seràs la meva estrella. I adeu.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sento a dintre meu. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines coses més estranyes que passen prop de mi. Què passa aquí on sóc? Que tinc regust de res.
Vaig i anem passant, anem i vaig passant, vaig i anem compartint sense cap novetat. A poc a poc els minuts, a poc a poquet l'hivern tots passant un camí, havent-ne tants i tants i tantes coses més que neixen cada instant. Espero tant i tant de tu,
que esperant moro amb tu. Mil trencaments de viure, mils i mils d'enemics, tot contra tota vida, cops amagats, muntanyes de paranys, enganys i més enganys, paraules sense lletra, imatges sense vida i un arma a prop la mà pel que pugui passar.
Espero tant i tant de tu, que no mato el meu cos, segueixo amb tots.
I un pensament, però, per aquells que estaran junts a tots i tots junts, per aquells que ara estan tan lluny, però tan a prop, tan a dins de nosaltres, per aquells que fan possible l'esperança de viure morint a cada instant, un dia qualsevol, serà la vida i tots, serà la vida i tots.
La vida plena, des de la vida buida, tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap, i el cor em diu que sí, i el cervell em diu que sí, i tot amb mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida, sí, canto a la vida, sí, canto a la vida, sí.
Canto a la vida plena, des de la vida buida, tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap i el cor em diu que sí i el cervell em diu que sí i tot amb mi és un sí que mai no acabarà. Canto a la vida, sí, canto a la vida, sí, canto a la vida, sí.
Ja per on entrar, si això està a punt de començar, es fots artificials, si hi ha tots benvinguts a drac.
Tens una torre d'estirar. Palabaristes van cantar. Txu, txu, txu, txu, txu, txu, txu, txu, txu.
Deixi s'es bena, s'en creix. Deixi s'es bena, s'en creix. Vreixi s'es bena, s'en creix. Veixi s'es bena, s'en creix.
Fins demà!
Deixo-s'esperes entrena Deixo-s'esperes entrena
Deixa els problemes a lloure, veuràs com s'arreglen ses coses, veuràs, vine a mi.
Benvinguts a Drac.
Pensem en com, en com mos estimen, lo molt que ens estimen. El dia adorable, la nit més fascinant.
I ara és dia sense ritme i la por que s'ha arribat es presenta i ens desfà.
Són ens i mors i mons. Són estrens i spais al món.
Ella qui ve, és la meva nena, i com mou el cul al caminar. Tu fas pressament, la molt cabrona, de gelos, gelos, en vol matar. Mira que n'és de se la mira, com se li ajut, li dóna a afilar. Tu fas pressament, la molt cabrona, de gelos, gelos, en vol matar. Quan balla l'ampada és la reina de pista, prepara el tanguària que ve per sucre.
Fins demà!
Conversa en Javier Gutiérrez, él es un amo que experta en lo que dirían propietat intelectual. Javier, muchas gracias por aceptar esta conversación. Vamos a ver, la propiedad intelectual, ¿por qué necesita ser defendida? Cuando de por sí ya lo dice propiedad intelectual.
Necesita ser defendida porque es distinta de la propiedad ordinaria, de la que denominamos la propiedad ordinaria. La propiedad ordinaria se caracteriza porque se establece sobre elementos físicos identificables fácilmente. Yo soy propietario de una bicicleta y usted no me la puede robar.
Yo soy propietario de una casa con un jardín y usted no puede entrar en mi jardín. Sin embargo, si yo soy propietario intelectualmente de una composición musical, usted puede apropiarse de ella sin que yo me entere. Si soy propietario intelectualmente de una obra plástica, usted puede reproducirla y utilizarla a conveniencia sin que yo me entere.
Es necesario, en consecuencia, crear un mecanismo previo que exige que si usted quiere reproducir mi obra, tenga que contar previamente con mi permiso. Y si usted no lo ha hecho, todo lo que usted está haciendo es ilegal.
Con lo cual, pero claro, si yo escribo un libro y alguien reproduce parte de mi libro, claro, y yo me doy cuenta, no haría falta apelar a la ley de propiedad intelectual. Podría ir al juzgado directamente y este señor me ha robado un párrafo. Bueno, la diferencia está en que en la propiedad ordinaria yo puedo impedir que usted haga uso de mi obra.
y sin embargo en la propiedad intelectual yo tengo la facultad de impedir que usted haga cosas al margen mío. Esa es la diferencia esencial. Es decir, la capacidad que le estamos dando a los autores es una capacidad extraordinaria porque las posibilidades de parasitar lo que se ha creado también son extraordinarias. Es decir, al ser todo
Actividades que se ordenan en el campo de lo inmaterial
es necesario establecer una propiedad especial, así lo denomina el Código Civil y así lo denomina la propiedad ley de propiedad intelectual. Es especial porque tiene que ver con lo que no existía y ahora existe y su fruto no está en la tierra ni en la naturaleza, está en el ingenio, está en el cerebro humano, en la capacidad intelectual de crear.
Hasta el punto de que usted puede comprar un cuadro y sin embargo no ser titular de los derechos de propiedad intelectual. Como le pasó, por ejemplo, a Isaac Antic cuando compró un cuadro de Miró, artista muy relevante de Mallorca, dos cuadros en concreto, y los quería utilizar para hacer publicidad de su negocio mango en la quinta avenida de Nueva York.
Ya Miró no existía, había fallecido, pero sin embargo sus herederos y defensores de los derechos de autor sobre la obra de Miró pudieron defender algo que es moral y es no vincule usted.
las obras y el prestigio de Joan Miró con la promoción publicitaria de sus obras, en este caso ropa. No sé si la Caixa hizo lo mismo, porque de un cuadro de Miró sacó aquella especie de estrella con dos círculos rojos, que creo que es un cuadro que compró la Caixa Miró, no sé si tuvo que pedir permiso para utilizarlo como logo. Lo pidió y lo obtuvo.
Y esa es la forma correcta de hacer las cosas, es decir, pedir permiso y no pedir perdón, porque actualmente lo que está ocurriendo es que las empresas, sobre todo las empresas tecnológicas, han desarrollado una forma de conducta muy incívica, muy poco respetuosa de la cultura, que es la de, primero,
invadir y ordenar comportamientos ilegales sin pedir permiso previo y después pedir disculpas y pagar la indemnización correspondiente si es necesario.
Hace tiempo, con otras tecnologías, quizás era más difícil copiar, pero también era más difícil darse cuenta de que te habían copiado. Hoy en día es mucho más fácil copiar, pero también es mucho más fácil que el autor original se dé cuenta. ¿Cómo ha cambiado esto? ¿La tecnología cómo ha hecho cambiar estas dos maneras del plagio? La tecnología...
ha permitido, la tecnología permite siempre aumentar las capacidades del ser humano, para lo bueno y para lo malo. Desde luego si yo atraco un banco y tengo una pistola voy a ser más eficaz que si todavía no se han descubierto las armas de fuego.
Lo mismo pasa si yo salgo huyendo en un veloz coche y no a lomos de un caballo. Esto es lo que ocurre, es decir, que la tecnología utilizada adecuadamente genera...
progreso satisfacciones pero la tecnología utilizada para hacer daño pues también proporcionalmente genera un mayor desarrollo del daño
Bueno, yo creo que la cuestión es muy compleja. No se resume en una entrevista corta. Yo pido permiso y siempre...
Qui us parla, Lluís Armengol, us presenta una nova edició de La Xefla, Avaneres i Cant de Taverna. I cantar fins a l'albada serà el teu remei complet.
Escolteu-lo cada diumenge a Mataró Ràdio, els dilluns a Ràdio Premià de Mar i els dimarts a Ona Mediterrània, Mallorca. Cantant habaneres, cançons marineres, la xefla, un programa de Lluís Armengol.
Bon dia. Avui comencem el programa tot ballant, millor dit, tot escoltant una sardana.