Comença el hip-hop a una mediterrània i comença un rap és un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un Pei, l'espai de hiphop d'Ona Mediterrània. Normalment duim un programa on fem els millors rapats en el hiphop internacional, el millor rap fet per dones, el millor rap de la terra i el millor rap quilòmetre zero de Mallorca. Però de tant en tant estem fent programes a mitges amb gent que convidam per fer això, un partit de tenis entre cançons i cançons, influències i xerrar de temes que ens agraden molt.
Avui vos duim una entrevistada a Kate, que estic molt contenta que vengui al programa. Ha fet cosetes musicals, que sempre ho dic, han sonat al programa i estan per allà. I després té un bagatge musical superinteressant i durant aquesta horeta ens anirà mostrant el que li agrada, que les cançons té ganes de presentar-nos i informar-nos i, bé, ho cites, no, Kate?
Hola, què tal? Com estem? Molt bé. Estic molt contenta d'estar aquí, moltes gràcies per haver-me convidat, em fa molta il·lusió. Tot i el fred, tot i les malalties... Escolti Pat, la veritat és que la meva veu no està per tirar coses, però farem el que podem. Farem el que podem, serà més il·lusió que... Crec que tothom se sentirà un poc identificat en aquell moment.
És que tothom està fatal, eh? Jo em vaig sortir a Sant Sebastià, vaig caure, i fa una setmana vaig tornar a caure a Sant Plan. Per favor, no, deixeu-me un mes a todos de descansar i he tornat a estar menat. I ara n'estic sortint. Creurem els dits. Sí, sí, més o menys. Clar, els docents o els que tenim feines en batllots, ho agafem tot. Exacte, és un handicap afegit, és la nostra feina.
Bé, doncs venga, com que aniren xerrant durant aquesta horeta, a mi m'agrada començar fort. Venga, diguem-nos el primer tema, explica'n també per què m'ho vol posar, qui és, què és...
Mira, com a primer tema jo he triat Lost in a Crowd, que és un artista que se fa dir Fantàstic Negrito. És un artista que és bastant peculiar la seva vida perquè va tenir una infància bastant dura, molta pobresa en quant a família, era molt enorme i ho va passar un poc malament. I de molt jove també va tenir contacte amb el món de la droga, tan vanta com...
i ha tingut una vida un poc túrbia. Va començar a aprendre a tocar la guitarra autodidacta i colant-se a la universitat sense matricular-se. Però li cridava i a la seva manera va començar a aprendre música.
va viure la major part de la seva vida a California, Oakland. I la veritat és que és una persona que m'ha cridat molta atenció perquè s'ha fet famosa d'adulta. Igual ell ara té uns 50 i escaig o 60 anys. I va ser... 2016 va treure un disc que va guanyar un Grammy. Millor àlbum de blues contemporani.
Però deu anys abans ja havia com a intentar ficar-se'ns al món sa música, havia fet sa primera maqueta, primer àlbum, però va tenir un accident, va estar com a tres setmanes en coma. És a dir, una pesca de vida que dius, ostres. I de gran a com ha aconseguit triomfar en sa música i dedicar-se'n a això i viure d'això. I la veritat és que sa seva vida ja de per si m'ho pareix superinteressant. Sí, sí.
I és un home que vaig conèixer fa un parell d'anys quan estava a Ibiza per uns col·legues. I vaig tenir l'oportunitat de veure en directe perquè va venir aquí a Mallorca. És un dels pots concerts que he anat tota sola perquè ningú el coneixia i no volia acompanyar-me. I va ser allà en esclaustre a Poyensa. Té que curiós, no?, que vengués aquí a Poyensa. Sí, jo quan ho vaig veure m'he tirat de cap a comprar s'entrada i vaig dir...
necessita anar a aquest concert. I és un showman. I aquest home, de qualque manera, m'ha de tocar. I ja ho veureu, després de la cançó comentem quatre cosetes. Pregunta, supos que també hi ha més gent. Aquest nom tan curiós... No ho sé, perquè el seu nom és Xavier Amin... Un nom bastante impronunciable.
i no he trobat d'on li ve aquest nou anglístic. Fantàstic Negrito. Té bastant de gancho. Sí, sí. I és això. Bé, aquest és un tema de 2015 que forma part d'un àlbum que se diu, com ell, Fantàstic Negrito Deluxe TP. I bé, ja veureu un poc el rollito. Blusteró, molt arrels negres i és molt potent. Doncs per començar el programa, vamos allá. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Bona nit.
Bona nit.
Tried to find me
We're just people Lonely people You and I
Fins demà!
It's here, it's on And all the good-hearted people say Well, we travel And we travel Try to find
Bona nit.
Fins demà!
La-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la
Brutal, brutal. Des pocs concerts, d'aquests que no te canses de ballar, que estàs allà davant, estava jo bocabadada davant mirant-lo, perquè com que era tota sola m'ho vaig poder posar per allà entre la gent, i brutal, anàvem a musicar-lo. A micro tancat has dit que anàvem amb una banda increïble. Sí, sí, sí.
Banda de Locos. El teclista era al·lucinant. I bé, tot, vull dir, allà damunt, marcant-se uns solos brutals. I ja hi va sortir sa guitarra. Sí. I anava canviant-te el millor de guitarra. Però si ja hi anava guitarra, hi veu... I bé, un fliper. La veritat és que és un d'aquests concerts que dic, menys mal que hi vaig anar. Menys mal que no ho vaig pensar i vaig dir...
Ves dir, ves dir, perquè sé cert que no tornaré a tenir l'oportunitat, no? Segurament. Bueno, és que millor que tenim aquestes cosetes que... Bueno, no som una centralitat musical, tampoc. No som els afortunats. Exacte. I quan vols algú que t'agrada molt i te'n vas a dormir, que a teva, saps? Perquè també estic tan habituats a anar a veure alguna cosa que mos agrada i a dormir a un hotel.
a Cacolco, no? Quan vas a Barcelona, a Madrid, o a Londres, o allò que sé, no? De tant en tant que Cacolco s'apega un viatge musical de disc, que toca aquell grup... I els dopes que has d'invertir, també. Sí, sí, sí. Però jo vull adormar a casa meva i he vist un dels grups que m'agraden. És una sensació molt, molt, molt guai. Jo la vaig tenir fa poc,
En el Mallorca Live, amb Justis, sempre ha estat un dels meus grups d'eletrònica preferida, i em vaig anar a dormir com a Eva, i va ser com. Hòstia, que guai, no? Despreta d'això. Sí, sí. Bueno, vinga, ara me toca jo, que com es habitual en els programes que feim a mitges, fem sempre un tema un, un tema un altre.
Jo ara pegueu un tema que m'agrada molt, és d'aquest 2022, és d'un artista que s'hi diu Jit, amb billatina, el seu tema s'hi diu Surround Sound, i té les col·laboracions d'en 21 Savage, si escoltau, es rap, post-trap, americà, pot sonaràs, tal...
que ja sempre tope. A més, Farres ha tret un discó a mitges amb en Drake, és a dir, que li va bastant bé musicalment. I després hi ha com uns coros, unes tonades d'en Baby Tate. No la coneixia, l'he coneguda en base en aquesta cançó i és una passada.
Perquè és molt guai, personalment, aquesta tensió, perquè té rollito trapero, també té rollito rapero, però té un sample, que jo això sempre em toca la patata i quan Strap tira de sample m'agrada. I a part és un sample reinterpretat moltes vegades no, però ja míticament per Mos Def, Mr. Beauty, de sample de Naretha Franklin,
I aquesta és una reinterpretació molt simpàtica, molt graciosa, molt moderna, no? És a dir, és un som molt modern, però amb un regust que ens agrada, Ski-Hop, de l'any 90, doncs bastant guai. I això, anem a escoltar-la, a disfrutar-la i després la comentem un poquet. I know I can't afford to start For one moment But it's too soon
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Callin' Mickey, talk to the cops. I was on Pinder, glass, and salt. Back in the dye, investin' a block. Fast forward, now I'm investin' in stocks. I put a drum on the heckling cots. Don't play, cause I'm very invested in shots. Push the fuckin' pack off of the porch or break a pound down. Get the scrap, if it happen to blow, it makes a round sounds. Pussycat on my lap, push it back and go to town. Now I'm puttin' rap on my back and I'm black and snatchin' crowns. Put the pussycat in his face cause he stay up just a bridge. Then I talk about how he sick that he shakin' and he shielded.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs això, acabant d'escoltar un bon missil. Recordem, Jit, amb el seu tema Surround Sound, de la col·laboració d'en 21 Sábats i després en Baby Tate. Molt guai, no? Un temazo, la veritat. Ojalà repatja com aquesta pinya. Sí, a en Jit aquest li fot velocitat i uns ritmes molt guais, no? Sí, i el canvi crec que ja és a meitat de cançó, però que està molt ben trobat.
Sí, sí, sí. I el que dèiem, que també a l'espincipí de la cançó he dit que era molt guai que fos un sample d'Aretà Franklin, però sí que a l'espincipí, que dèiem a micro tancat ara, que quan la vaig a escoltar per primera vegada vaig xetxecar-se en plan... Estàs a prova. Sí, sí, serà per samples. És a dir, ja hi ha hagut un clàssic d'esquihope amb aquest tema, però no, no, no, molt bona reinterpretació, divertida, moderna... Respect. Sí, sí, molt guai.
Bueno, Kate, sempre feim aquesta pregunta abans que disparis el tema que te toca a tu. Quin va ser el moment que tu creus, bueno, que tu pensis que te vares emancipar musicalment com a persona? És a dir, en el sentit que tots escoltant molt la música dels nostres pares, dels nostres germans o germanes, però sí que hi ha un moment...
que pot venir més tard, més prest, que dius, això ja és meu. Mira, jo tinc com un record molt dins del meu cap, que crec que no se m'oblirà mai. Quan tenia prop de set anys, va néixer la meva germana i jo m'ho vaig posar molt gelosa, mon pare i ma mare m'han regalat els cassets de les Spice Girls. I per això aquell casset passa la vida.
I sí que era molt llevaneta, no? I era com a la comercial, el que tothom escoltava, i a l'escola, baix de Space Girls, era com a... Una època. Tot un clàssic, no? Tothom tenia una, a més. Bé, moltes eslotes... Jo soc aquesta. Jo solia ser la esportista, o anem a les dues colles. I després recordo que has de tenir el disc de Cristina Aguilera,
Després també... L'Oreja de Van Gogh un poc més endavant. Uf, abans, Aqua. Aqua, no? N'Abrini Spears també tenia... Aqua era Barbie Girl, no? Sí, sí, sí. I un pari de temes més. El disco de Give Me Baby One More Time, saps? Aquest era com el record que els tenia allà a la sala i jo ja... Jo m'ho posava i ballava i cantava les cançons...
I després, un poquet més endavant, potser quan ja anava, jo què sé, el 6è, el primer d'ESO, d'això que... S'època un poc més, Abre i la 20, Simple Plan, i Blink, i inclús... També va coincidir... La cançó de Link in Park, aquestes coses, no? Va coincidir amb aquella època tan concreta de...
I després sí que record, vull dir, perquè Kick-Hop, per exemple, sí que és una cosa que record que primer d'ESO tenia una amica meva que tenia un germà gran. I sí que, com que hi va aquest nexo, no?, i gràcies a ell anàvem escoltant alguns temes. Ja me'n record que molts descarregaven temes però puntuals, no eren gens de tot un disc, sinó que era... Caza. Sí, emule, caza...
Una cançó de falsa alarma, una cançó de... Violadores. Violadores. Qualque cosa s'ha fet que totes, d'altres que no hi me'n recordo com que anomenen. Tenia un disc de Vico Sí, que no sé de bon dimoni. De qui, qui, qui? Vico Sí. Vico Sí, eh?
que és com que tinc... Sabancesona... Crec que va ser un... Sabancesona, però... No, no m'ha demanat. Barcelona, Saragossa, Sevilla... No tinc ni idea, ni idea, però tinc aquell lot en el cap que tenia un disc sencer, però que m'havia arribat d'un amic, de qualsevol amic. Copiat? Sí, copiat, copiat, copiat. Sí, sí, sí.
Però bé un poquet aquest rotllito. Després ja també és endavant més turbio, inclús. La gran i aquestes coses, et saps que... Com, com, com? La gran orquestra republicana i aquestes merdes que... Bueno, sí. Que també formen part de la setmana. Sí, sí, sí. Sobretot a un nivell més local, no? Muchachito. Muchachito, bon bo infiant, no?
Però bé, el hip-hop des de ben joveneta, que m'atraia molt, i després, clar, les restes dels meus col·legues, que no era aquella lota, per exemple, que em veia sí que hi havia moviment escorxador i aquesta gent que sí que escoltava més aquest estil,
Clar, el meu nucli, els meus amics més propers, no eren gaire d'aquest rotllo. I clar, per aquí potser em perdia coses, que clar, si no era... que t'arribaven de qualco propet, jo tota sola potser no tenia aquesta inquietud per anar acercant-ho, o no sabia com fer-ho, inclús.
Sí, sempre he tingut la sensació que als dos mils hi havia com a dos perfils de persona que li agradava el G-Hop. Aquell que estava en un grup i tots militaven dins el G-Hop, no? En ses gorres, i tu si anaves a un concert ves esgrupet, no?
I després és que era d'un altre grup i era rapero d'aquell grup. Però no perquè rapetget, sinó perquè eres pesat, que escoltava G-Hop i li deia a tothom, ei, escolta això, que és la hòstia... Ah, mira, aquesta cançó, si la gent et mirava així com a... Ok, que t'agradi molt a tu, però a mi no.
Sí, sí, sí, exactament. Però sí, sempre... Ara ja no, ara ja no. Però sí que és veritat que sempre m'he sentit un poc que em compres amb això dels hip-hop, dels meus voltants, no? Inclús. Inclús ara, a vegades, em passa amb el fet de...
fer música. M'ha faltat molt gent al meu costat que fes hip-hop, saps? Jo, per exemple... O que tingués background. Sí, que pogués compartir amb aquesta persona les inquietudes o quedar un dia a sobre baixa i posar música. Que ara sí que ho tinc amb algunes persones concretes, però m'ha costat molt trobar-ho, no? I...
Tot i això jo crec que s'ha, és una opinió personal que en xerrem, s'ha dignificat un poc els darrers 10-15 anys. Total. Jo crec que quan tu li des a Colco fa 10 anys, o te'n demanaven, quin és el gènere que escoltes més, i tu deies hip hop, hi havia una real. També era molt raro.
Però i que estàs allà, tot el dia... I és com, no? És música molt sèria. Com qualsevol altre gènere, que és música molt seriosa amb gent que ho fa més cutre, gent que ho fa més por, gent que li surt espontàniament més por, jo què sé, saps?
I clar, jo crec que aquests deu darrers anys, no?, és a dir, amb Tyler The Creators, Kendricks Lamar, totes les confluències, inclús que tens trap amb el rap, no?, és a dir, ha fet que, bé, o inclús, ara me'n venen al cap, jaceros com Camashie Washington o Fly Lotus que fa com una electrònica ja hip hop, no?, és a dir, com...
sí que hi ha una certa, per jo, una certa dignificació. Sí, sí, total. El que passa és que jo el que me referia és persones que me puguin descobrir coses noves. No ja que te diguin, sí, val, te compro, sinó que t'aportin a tu qualque cosa que diguis, ostres, això no ho coneixia. Bé, que interessant. Però sí, sí, gràcies a...
A certes aportacions, sí, sí. Per sort, ja no sé on estava. Bueno, Kate, després de la xerradeta, vinga, moia, un bon banger. Bé, idò, xerrant de hip-hop. Aquesta nota, R.A.E., d'aquesta cançó, que s'ha titulat The Coolest, diria que la vaig conèixer gràcies a tu, de fet, a qualsevol programa d'aquests.
I he de dir que m'encanta quan se posa en modo hip-hop. Espero que té temes d'arambi, i a mi s'arambi a lo millor no m'acrida tant, però quan són cançons rotllosa que posa la mare, me flipa aquesta lota. Troc que té una força, un poder i una soltura que... Flo Waco. Flo Waco.
Escoltant-la la cançó, ja ho veureu, perquè és una declaració d'intensió. Li rendim tribut. Clap your mom, your dad, your sister and your brother. I don't give a damn, you ugly mother.
R.A.E. It's just another legend on the come-up. I'm the coolest, I'm the coolest, I'm the coolest MC. Everybody finna know about me. Throw your hands up if you're really feeling me G. Throw your hands up if you're really feeling me G. I'm the coolest, I'm the coolest, I'm the coolest MC. Everybody finna know about me. Throw your hands up if you're really feeling me G. Throw your hands up if you're really feeling me G. Rhetorics really got me effing up the hemisphere. That's half of the earth, bitch, I've gone clear. Everybody wanna be
R.I.E. is just another legend on the comer
Fins demà!
Epa! Que ha hagut aquí un outro, no? Que no mos esperàvem. Res que una passada n'arrà, eh? I recordàvem amb mi, crotancat, i que era molt guai, la veritat. És que hauria estat guai poder-hi anar. Jo justament no hi vaig poder anar, però sí, ha estat molt guai.
No ho he dit, però era des del 2020, aquesta cançó, de l'àlbum Lesson Up. Molt curtet, però recomanable. Molt, molt, molt. Vinga, ara me toca jo. Ara també anem a una lotota. No he volgut investigar molt d'ell, l'he conegut fa res. És una... És a dir, és una lota de Catalunya que he conegut en base en Portramit. Vull dir, un dia esteu a Instagram i ella la va compartir.
I vaig escoltar aquest tema i vaig dir, uau, saps? Evidentment hi ha unes certes ressonàncies amb el rotllo Rosalia, evidentment, i un poc aquest rotllo i tal, però la veritat és que vaig al·lucinar, em va agradar molt, vull dir, com aquest...
que és un rotllo de música urbana tal com el coneixem. L'altra se diu Julieta i el seu tema se diu T'ho juro, jo. I la cançó diu Jo, però està com escrit en Ju, no? Crec que és T'ho juro, Ju, com a dir T'ho juro, de T'ho juro, Ju, com a dir-se Julieta.
jo ho interpreta així jo he fet una interpretació més planera més de jo t'ho juro jo jo que sé i jugant amb ses us jugant a ser un am per mi
És bastant guai. I ho va treure com a single aquest no, ja fa dos anyets, 2021. I la veritat és que la lota aquesta he vist que ha tingut recorregut però m'ha sorprès que per la qualitat de les seves lletres i els seus...
truquillos que té, no m'ha arribat abans. Sincerament, m'ha sorprendent de dir, ai, jo que sempre estic un poc atent en aquestes cosillas, la veritat és que m'ha sorprès i, bueno, estic supercontent que la poden posar rapes un pes i a més en tu i la comentàvem un poquet. O sigui que vamos allá, Julieta, t'ho juro, Ju.
Tu juro jo, tu juro jo, tu juro jo, tu juro jo. Tu juro jo, tu juro jo, tu juro jo, tu juro jo, tu juro jo. Tu juro jo, tu juro jo, l'únic que vull és estar amb tu. Tu juro jo, tu juro jo, que des d'aquí no ens veuen. T'agrada que et cantin de nit en un bosc i mirant-te la cara.
Que no saps què és, si els meus ulls sobre els teus o la meva mirada. Trenc hasta l'aire que hi ha entre els dos i m'abraças. I ja no em costa ni una mica dir-te que m'agrades. Tu xuro jo, tu xuro jo. Tell me I'm your wife, you know I'm for you. Tu xuro jo, tu xuro jo. Jo vull ser la teva dona, jo vull estar només amb tu.
Que des d'aquí no ens veuen. A l'argo els teus braços somio que plou i estem sols dalt d'un arbre. Comptem amb els dits de nou, amb tots els vidres de pluja que passen. Els vols recollir i envoltar-los en lli, regalar-me'ls. Trossets al meu cor, què dius que és de marbre?
Fins demà!
Aquest pianet aquàtic... Entra molt bé amb aquest tema i aquestes barres. Sí, jo dic que s'aprodo, troc a senzilleta, però els sons... Jo combrec molt amb aquests sons. Troc a... Que estan ben trobats i... I no sé, que és com molt freix, molt aferradissa i molt... Té la forma molt. Molt d'estiu, no? És un tema... Jo sí que la coneixia en aquesta lota per Barna i això crec que ho està petant bastant, la veritat. Sí, eh?
Sí, no sé, han esgrupat aquest de Maria Gein també i aquesta gent. Crec que estan fent bastant de concerts i aquesta eslota. I han confluït, eh? Sí. Perquè tenen sons un poc diferenciats. Clar, també crec que a nivell generacional són de la mateixa edat, són més jovenates. Però sí, és una eslota que dius, uau, a mi per on va, perquè té potencials.
Des de Rapa és un peix l'encoratgem a que segueixi per allà i si és aquesta és aixó o és punt de partida, és perfecte la veritat. Molt guai.
Kate, també, tenia ganes de treure-te un altre tema, anant fatals, de temps, perquè sempre... Això és un clàssic en els programes a mitges. Ja m'enrollo molta. Sí, no, i bueno, i jo, ni te digo. I feim quant de temes, tal, i sempre hi ha descartes, ara xerraven de quins descartes i tal, però bueno, jo vull xerrar de coses. Ré.
M'han comentat que alguna cosa s'està movent per Palma i tal, i que tu circules un poc per allà. Jo, Kate, Cati Moragas i altres aficions, diverses... No, en seriós, hem creat un col·lectiu amb un parell de col·legues més...
que és el nom Cruy, i la nostra intenció és moure un poc el palma, fer concertats a llocs on normalment no hi trobem concertats, recuperar un poc aquest espai que molts han anat llevant poc a poc les darreres dècades, inclús, diria,
i generar un espai, una xarxa cultural, un lloc de trobada, que crec que és supernecessari, creiem que és supernecessari, i fer-ho a través de la música, que hi ha més social. Música, música en català, i intentant també donar espai a lo millor a grups d'aquí,
artistes d'aquí que no poden tocar un teatre, que normalment no tenen moltíssim de bolos, i res, no descartam tampoc no cridar o no cercar gent de fora, potser per qualque trullet, però sí, estem amb aquestes. Fa poquet que mos han donat a conèixer,
si vos interessa Instagram crui amb 3Rs perquè crui tot sol ja estava pillat però crui aquestes coses d'Instagram o de Messenger te'n recordes també? era molt millor el Messenger t'havies de fer un nom super que no eres teu perquè ja qualcú ja s'havia pillat el teu nom
Però sí, i bé, i mos estrenam... Bautisme. Sí, bautisme, dia 18, dissat a dia 18, amb el dia de Carnestoltes, a la plaça Quadrado, ben enmig de Palma, serà de 6 a 11,
Més o menys. Tenim un cartellaço. Fa molt bona pinta. Magra i malt ve a estrenar disc. Tenim salses, que són uns jovenets de Poyensa que a mi me'n recorden bastant d'assos a Inicis, aquest rollito. I després hora i un col·lega nostre que punxarà un període de temes.
O sigui que per favor tothom a venir, tothom a fer un poquet de caliu, tot i que fa molt de fred per febrer. Però té pinta que serà molt guai, nosaltres estem molt il·lusionades, tenim moltes ganes de tirar això endavant.
Jo, doncs, per suposat que anirà bé. No sé per què. Vull dir, com a un molt per suposat. Jo ara començo a tenir els quatre nervis aquests de dir... Uf, jo m'ho he imaginat tot així. Però bé, estan molt confiades i la veritat és que crec que funcionarà i que Palma ho necessita. I això crec que és la clau de sèpsi. Jo, el que anava a dir, que tenc la impressió que els darrers anys s'ha covat com un circuit o una tendència que en els pobles de Mallorca se fan petites cosetes... Sí.
que estan funcionant molt bé i que hi havia la gent de Palma com un poc orfe. Però i aquí, que tenim 450.000 habitants, no poden fer alguna cosa. I moltes ganes tenim, que és això. En el nostre cercle ho veus que se necessita un espai així. Per tant, estau atents.
Sí, sí, sí, dia d'avui. Dia d'avui, plaça quadrada, les sis, sis i mitja... Només s'excusa si escoltau aquest programa a posteriori de dia d'avui. Si no, falta assistència. Exacte.
I venga, te toca tu. Bé, ara un gran descobriment. Aquesta va ser una descoberta, la millor del Primàvera Sound de l'any passat. I és una lota gran Moonchild Sannely. La vaig descobrir, o la van descobrir, perquè té una col·laborada amb goril·les. I en el concert de goril·les va pujar a cantar.
I no és tothom, això, no? No, no. És que és molt crac aquesta tia. Inclús ha col·laborat a l'àlbum de Lion King, la banda sonora que varen fer per el remake de Reel Yo, de Navilla On C, i hi ha un tema en el qual ella col·labora. És una lota sud-africana que té uns 30 i escaig o 35 anys, coses així.
I uau, té una veu i una energia que se menja el món. És brutal. O sigui, em va encantar aquests descobriments que fas a un festival que dius, uau, que guai, per això m'ha valgut la pena. Apuntadíssim.
Sí, sí, Moonchild Sannely. I aquest tema se diu Cute, i és una col·laborada a Trilary Banks, que la veritat és que no la conec més que d'aquesta cançó. És un tema del 2022, de l'àlbum Faces Faces, amb anglès, el meu anglès no és molt bo,
Però molt potent, molt potent. Dues donar-les superempodenades. Mireu el videoclip també, si podeu. Volia fer un comentari d'això. Jo l'he vist el videoclip perquè tu me l'has ensenyat i és l'hòstia. M'agrada molt. I un té massa. Té uns punts com un poc...
Caribbean, no sé, però uns baixos de l'Hòstia que contrasten moltíssim i trob que és un té massa. I la tornada, jo tota la setmana que no me l'he pogut llevar al cap. Ja ho veureu, ja ho veureu. Cute, de Montsall Saneli. Doncs li donen play.
I'm the baddest, I'm the baddest, I'm a savage, I'm a south It's that black girl magic so you know I'm living life
Fins demà!
Yes, I'm cute. I'm not rude. I be breaking all the rules. Yes, I'm cute.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quina gossada, eh? Sí, sí, ja ho heu advertit. Bueno, si estribui jo dèiem això, no? Que molt, molt, molt, molt cuidat i molt guapo. Sí, sabeu que té ella també superespecial i molt característica. I aquest... I se queda tan panxa, és com molt... Eh, qui estic jo? T'agradi o no t'agradi? Aquesta actitud...
I la rapera, que també l'hi acompanyava, més de corte clàssico, però... M'interessa, m'ha fet ganes d'investigar en Saludota. Sí, Saludota m'ha fet ganes. Sí, sí. M'agrada molt. Vinga, ara duram un altre tema, que també hem xerrat abans del Primavera, també el vàrem veure en el Primavera. És el tema, no de Cloenda, però de les darreres de la fase final del darrer disco d'en Tyler The Creator.
d'Escol Me You Get Lost del 2021, seu darrer disc, que ha dit, crec que va dir fa poc que en té un en marxa i el mullarà d'aquí a poc. Això ho va dir fa poc. Aquest home és un geni. Sí, sí, darrerament li era de com... Abans sí que els deia molt... Tal dia trauré tal disc, però Escol Me You Get Lost se'l va treure de sa xistera. De sa màniga així. Que jo mai queda en plan... Hòstia, però...
No havies fet gent de prou, me'l va treure. I supos que també amb aquest farà un poc el mateix. Però no m'olíem. Tornem a Call Me You Get Lost i estem a Safari, que me flipa. Té un sample bugalú tropical, jacero, raro, no sé. Segur que és música d'aquella època. És al·lucinant la capacitat que té per ajuntar-ho tot i fer un tema que tu dius com dimoni repatges aquí damunt
i com ho trobes tot tan ben empestat en coses tan especials i tan poc comú, no? I que després ho escoltes i dius, uau, ho torna a escoltar. I en sa seva preciosa, uau, que si t'agrada, te flipa, és a dir, a mi sa veu d'en Tyler me flipa aquesta veu oscura de fusta que té, vull dir, i me torna loco. I la veritat és que en aquest tema va jugant, no?, també un poc, amb el rotllo aguts i tal, que li ha agradat molt en el darrer disco,
Call me you get lost, que a tall anecdòtic també se va tirar com un poc a la pizzina. Els seus discos sempre venen a estar com a molt de El Concepto, és a dir, Bastard, Goblin, Wolf, Cherry Bomb, com se diu? El següent és de... Igor. Igor, exacte, no m'ha sortit, el he atrevessat.
I aquest va voler dir, mira, xerra amb un DJ Drama, que és un DJ mític dels Estats Units, i feien com un disco mixtape de cançons d'un minut i cançons de quatre, però... i xerrades... I de set, també. Sí, sí, però que toque cutreçar el xichero, de dir, hòstia, està com a deu anys fent discos supermeditats, superpensats, doncs ara m'ho ve de gust fer com un disc un poc...
Sí, un poc cotrillo, saps? I que sigui l'essència. I jo sí que, sincerament, m'haig assustat un poble al principi i vaig dir, ui, potser no li queda molt bé, eh? I la veritat és que és un viatge. Aquesta, home, pot fer el que vulgui. I, bueno, jo me'n recordo que quan vaig escoltar el disco, va amb moltes cançons que m'agradar, per exemple, L'Humberjack, que és una cançó que agopera ultramítica, però quan vaig a escoltar Safari vaig dir, buah, un temarro i quina passada de tema.
I bé, després d'idolatrar-lo en aquest i jo a casco porro amb en Tyler, anem a escoltar-lo.
Destination, remote. But I'm been everywhere. Only thing we ain't travel, it's time. The board record smell like bleach. I can travel where I want. I'm a custom claim custom. It ain't custom I don't come. Threw the bird to the truck. Scream, I move water to the stewardess. Border control, that's a stupid shit. Staying at home, I hate runaway love. But I'm no ludicrous sippin' on mint tea. Take my shoes off and we take off. Then I snooze off until I land where I'm four brand. Then I wake up at the droop off. Got my passport and my visa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bé, jo ara també a mi crou tancat, està deleitant-nos amb la personalitat d'en Tyler. Seguíem alevant-lo. Sí, sí, seguíem alevant-lo. I bé, jo el vaig veure, els dos el varen veure a la primavera i va ser tota una experiència. Uau. Diria que és millor el concert. Vull dir, Gorillaz, ja està que quasi no podia respirar, però Gorillaz i Tyler...
També va ser com a dos models de concerts diferents, no? És a dir, en el sentit de... Gorilla et va tirar molt de rotllo... col·laboratiu, a coral, no? Que anava posant gent. Totalment diferent. I en Taylor va sortir... Tot sol. Tot sol, en el seu escenari ja, tota la preprenàlia...
una hora i mitja, mollant. Va ser espectacular. Que me'n recordo que quan hi havia col·laboracions, tiraven les barres a l'aire i el veia que ell descansava. Però em va semblar superhonest de dir, no, no, no, aquest tio ha sortit a jugar al partit...
I ara està agafant t'aire perquè després te tornaràs a càrrega. Però era com, uau, no vol cap corista, res, res, res. Total, total. I a més sense parafernàlia... Sí, que ja li dóna el que necessita. Que li encanta. I...
I dèiem això també, bastant graciós, que ell sempre s'ha dit que no sap cantar, que té una bo massa greu, blablabla, i crec que a partir de Cherry Bomb ja va dir, bueno, vaig produir pensant que aquí hi haurà aguts i no sé què, evidentment no ho puc fer jo, i cridaré a col·leguilles o artistes perquè ho facin. I que un d'aquests era en Farrell Williams, que li feia escorts, com un bastant sobrat.
Total. Vinga, i ara ja anam a la fase final de Rapes un peix, l'espai de G-Hope, Dona Mediterrània, tall important. Si mos pilles...
per la ràdio Ona Mediterrània, que sàpigues que hi ha l'Instagram, per saber les mogudes de quan surt el programa, per fer també un pot de Cultura Hip Hop, si vols interessa, i també que sàpigueu que a Evox podeu trobar els podcasts un parell de dies després que hagin sortit a les zones. I això, i que estem molt contents que en aquest avui hagi vengut, que hem estat aquí xerrant, i ara ja comencem a preparar el terreno per la darrera cançó, no? Sí.
I moltes gràcies de tot per això també. Una passada. M'ho ha passat molt bé. Quan vulguis, pot tornar. Realment, el que el temps vol, vull dir... Sí, sí, es noten els contes. I dius, jo, ja m'ho ha passat una hora quasi. És que abans, quan estem a punt de preparar el programa, li dic... He mirat el minutatge i no et surt, no? Perquè jo encara vaig amb Winamp, estic molt orgullós. I te surt el minutatge a baix de totes les llistes, no? I ja la tenia descarregada i tot el món i tal, i vaig 28 minuts. I li dic...
28 minuts, crec que posaré un tema més, per si acaso. Bueno, hi ha hagut una criba aquí de temes que no han sortit, perquè xerrada... Molt agrada xerrar, molt agrada xerrar, això no ho podem negar. Molt agrada, molt agrada.
Bona, idò, jo per acabar, és que no podia acabar amb una altra persona que no fos el meu estimat Mac Miller. Idò, si pogués reviure qualcú, seria ell. Podria haver posat qualsevol tema de l'àlbum de Swimming, perquè...
És un altre disc que dic, mira, si me fessin triar un disc només per escoltar durant tota la meva vida, mira que és difícil, però crec que triaria aquest. M'encanta, m'encanta, m'encanta, m'encanta. Estic enamorada d'aquest disc. I he triat la cançó de Ladders.
per no fer la típica típica de what's the use, de self-care, no? I aquesta també té un rotllo. Tot, els vents, els cintes, els baix, és que tot, tot. I és com un... Comença a escoltar aquesta cançó i me ve un bon rotllo que no puc evitar ballar. I té un ritme mazo que flipes.
Diria que la cançó està a la seva mítica Tiny Desk, no? Aquesta cançó en concret. No, no està. No ho estic segura. És que no ho estic segura, perquè la de guet de lluç ho estic seguríssima. Però fa estona que no ho escolt. No ho estic segura, no ho estic segura. Que també recomanam que hi ha Tiny Desk. Sí, sí, per favor. Per favor, escoltem. Oro banyador, no. Amb en Thundercut.
En els baixs. És que és molt heavy. Aquest any és que és molt heavy. Sí, sí, sí. Espectacular. O sigui que sí, tot és meu amorcito en aquest disc amb en Miles. I ja te dic, de veres, moltíssimes gràcies. A tu, però ha vengut. I esperen que n'hi hagi més, seguríssim.
Doncs vinga, digues el nom, presenta ja la cançoneta. La cançoneta darrera cançó, Ladders, de Mac Miller, de 2008, dels àlbums Swimming. Somehow we gotta find a way No matter how many miles it turns
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!