Em pensava en aquesta cançó. I ara posa una mica de cantar-ho, que fa molt que no cal.
Escolta la secreta harmònia de l'aire i l'ardor que tremola d'unes grans aigües lliures. Hala i dansa. Veus que ara passen i canten altres músiques, llum dels ulls sagrats i verges.
Estic sol en aquestes ombres i sento caure on està sang enmig d'una alba trista i aspre. En mig d'una alba trista i aspre.
i dansa. Veus que ara passen i canten altres músiques, llum dels ulls sagrats i verges. I estic sol en aquestes ombres i sento caure on és de sang enmig d'una alba trista i aspre.
enmig d'una alba trista i aspre.
Vola el temps, es vesteix la lluna i no he endormit. Sospira la vida si ets aquí, m'entrabanco per poder seguir. Encara que no trobi el meu lloc, tinc el terra a prop, que em bellugo tant com puc. Allà al fons de l'horitzó hi ha un despreci que n'hem viscut.
Continuarem donant voltes al sol, menjant patates de sanyos la col. Només valdrà que cregui que valdrà que passi tot el que hagi de passar, que els teus pares van fer un miracle. Ets un esperma oportunista, ets un esperma afortunat. I un cop de puny al campanap, sense tocar ni quarts ni hores, tan joves bé com malament,
El que veus serà el que t'emportes, que només tu recordes tots els dies que plores, que plores a noves fins que no t'enamores, que em porrones, que en timplores, ei! No desesperis, quan el cel cau, gotes avall, avall, avall. No desesperis, quan el cel cau,
Gotes avall, avall, avall, avall, avall, avall, avall... Molt bé! Tira'm a la mala vida,
Donem sort, vine amb mi. Buscarem junts la sortida, si és que avui.
Baixant de dalt, pujant amunt, escales parlen del camí. Trucant-me a mi no surt ningú, potser és que encara estic a equip. I hem estat vius tots els matins, i no sabrien fer res més. Estimo tot i em veig a mi, arresarat sota el matí. Que els teus pares van fer un miracle, que ets un esperma oportunista, que ets un esperma afortunat.
Quan el cel cau, gotes de ball.
Son les fiches que fan tremolar el domino. Este efecte papallona que fa volar la por. Les junts de Barcelona iluminaran a Déu. Hostia puta, què em passa a l'areu, tío? Que vagi passant total, zoològic. Cosas, gras, soca, soca, algas, paraplexic. I no és repersonal, no?
Baixo a barna, quina serra, una banda amb rombeta. Apologia, l'alegria, tot el dia, la brometa. És ben fer el moñas, però fora conyes. Gora, eh? Jo vinc a fer ràpid, la pelàs, la puta pela. Tu que torni terra lliura per pagar-nos aquest tema. Va, va.
Si només voleu ratlles, quatre barres de coca. No has pencat, doncs vés demanant auxili. Calces del teu tot, del teu dap i del teu puto rigui. ¿Dónde está lo duro? No lo sé, rap con rumba. ¿Por qué os creéis tupac si os quedáis sin atupa? Tu vés despertant el ferro, zapato y gordo en tu banda. Volant colabo pago i no arribeu ni a xancla. Ni 24-7, estic passant d'hòsties. De neopatria a Stalingrado, estoy soltando bombas.
Fins demà! Fins demà!
Perdigones para un búho, disparo a tiro y no volem las cenas si aquí estás un timo que estoy cansado de la música que ponen y a la jugular solo deja el chupetón, ¿eh? Trajaban de mí y hablaba mal el catalán y ahora nada, nada, nada, todo el mundo dice nice, la britata nos la pela, son botas de montaña Salomón contra tus putas quechua.
Fins demà!
Ara que la meva veu ja no cantarà les teves notes. Ara que la meva veu ja no parlarà dels teus amurs. Em diràs adeu.
Gràcies.
Adéu. Ara que la meva veu ja no cantarà les teves notes. Ara que la meva veu ja no parlarà dels teus amurs.
Em diràs adéu, em miraràs els ulls, em diràs adéu, adéu.
Ai, ai, ai Ai, ai, ai
Gràcies.
Separats tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya. Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres. Apareixen quan és fosc els llauners amb volants i un camell fa l'agost. A l'estació de Sants, ex-bolinga reciclats, disfressats de runners, periodistes cremats que viuen de fer banners. Arriban a Ciutat Vella cantautors que ja no canten i a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten. Aturats amb tres carreres enxufats que només cobren regalets per les aceres. Jubilats que maniobren policia, un carreró ara perdut.
amb un grup de percussió prop de la plaça del Sol, perquè tombin els turistes, la Rambla l'han tunejat, ja no queden artistes, els músics han marxat, quatre xinos fent retrats, canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristors són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mort la rutina, on recorda la ciutat, Barcelona.
La de la setmana tràgica, la Codi a l'extraradi, la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi, la bonica l'any se l'obre, la de l'àmbit de l'arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels grups acollidors, la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristors són alegries obrint portes sense claus. Quan es mort la rutina a un racó de la ciutat, Barcelona sí.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristors són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mor la rutina, un record a la ciutat,
Bona nit.
Fins demà!
M'imaginava una pel·lícula distinta, en què eren diferents a la resta de la gent. M'imaginava que podíem sobreviure, nedar contracorrent i sortir. No teníem la intenció de tornar enrere, omplíem de primavera cada metre d'autopista. Tot i les anades i
La Marina perd maniobra i abandona l'oceà. No, jo no sabia que això fos tan important.
No enteníem que volia d'acabar-se mentre a la discoteca no quedava ningú més. No podíem creure que res variaria en intensitat i fa. No dubtàvem llançar-nos de tot d'una sense saber què esperàvem de la vida exactament. Tot i les anades i vengudes ja de
Sons a vent.
per dia amb moviment i sentiment de cos.
Sota una cabra hi ha un cornut, escanyolit, sens valles. Està burnit, tots humicant i s'apoliant serrades. Oh, Déu meu, torna el vent boig, torna el vent boig, torna el vent.
Ombra de fang, trucos de cocanha, des d'hora volava i no és l'estiu, les brutes mocs i tu reines.
Un desert, un toarec tocant la blau de soles, atrofiat pels mots, torna el vent.
Nils de serpent, cops fent la becaïna, llets de fossa, tot filant el pit, un escompit ben molt gens al fill de l'or.
Són desastres, a ser miste amb ull, un coret jocant la flauta soles, atrofiat pels morts, torna el vent.
S'ha afaitat mai un bon ornitòleg en febrer.
Tant de pressa que m'adavanta a mi mateix. I la pols de terra que alça, mentre dins dels ulls ara el veig rovellant.
El món ara es torna a sortir, pot ser, sempre fos així i ara la consciència ha mort. Jo em faig més i més petit, l'ombra m'enamora i m'anem a l'avis.
Bona nit.
De vegades en confort a trobar
em recordo que ella ha estat així. Ella em guia pel camí ansiat per poder eixir d'aquest forat.
Ja ho he recordat.
se represent dedicada a tots els fills de puta. Amable persona sense educació, s'ofereix com a imbècil en reputació, promet fotre oi en qualsevol situació. No em portes motiu, jo no deman mai perdó. Tota sa merda acumulada en el cap, a vegades s'escapa, no té en bo que és un forat. Et dic el que pens però realment no he pensat, només volia veure els teus ulls destrossats.
Tu en comptes un somni, la meva il·lusió, has deixat tan ridícul quan estem en reunió. Em preses mentides de manera elegant, que tot sigui fals però t'acabi afectant. De la teva ruïna surta el meu triomf, m'encanta que perdi, sóc aquest i et segon. Pitjor que el demoni, millor que ningú, ja et més gran fill de puta que parit del teu buf. Sensiu l'encesurat, sóc jo m'aixecant, la teva persona de manera constant. Li he dit a una amiga que eres brut i vessut, que sorties de la dutxa com entraves a xut.
Sempre sóc el primer que recorda en Vironi el que tu saps i jo sé. Jo vaig deixar en juny, tu vas deixar en marx. És més bé que jo, ja ho he dit, me'n vaig.
Bona nit.
gran fill de puta!
Fins demà!
Fagi-tasca crema.
Bona nit.
Fins demà!
What makes love sparkle in the rain?
I must always sing loss or refrain What makes love like mine If love is all that is mean to me
I'll keep on loving you eternally That makes a love like mine Your smile in spring Summer, winter
Is my sunshine all year round? Your touch can bring all that moonlight can capture Any happiness we've found
When night drops down at the clouds of day You're in my arms where you'll always stay For nothing else can matter
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
amb una pista que em facilita entrar. He seguit totes les molles de pa i només em falta entrar. Els teus ulls clars ja no són meus. Desorientar els vull recollir.
Agullos clars ja no són meus, desorientats.
Música Música
Fins d'una mateixa guerra han passat els anys i tot ha ser dit igual. No em digues mai més que pot ser tot s'ha acabat. No em recordes mai que el camí no té final.
Escolta la ve del poble. JQ, mira paciarte. Zutagar. Enfortiu la nostra lluita. JQ. Colpella l'ennemi. Zutagar. Sencetreva. Mitidia. JQ.
Veixant l'enemic, vam naixer aquí, fills d'una mateixa guerra. I la ràbia ha estat la mare del meu combat. L'hora arribarà, amb la nit que hem esperat, qui semblat de morts.
Recull tempestes de foc i flames als ulls i cadenes al meu cos i una trista llum que encara crema el meu cor. No hi ha solució dins de la seua presó quan la ràbia ha estat la mare del teu combat.
Escolta la veu del poble. JQ, mirabas i arte. Zutagar, enfortim la nostra lluita. JQ, corpellant l'enemic. Zutagar, sense treba, nit i dia.
Fins demà!
Un sopar davant del Molaus. Je t'aime mon amour. Un retrat original d'aquell pintor romàntic del que tant me n'has parlat. Tot t'ho donaria, però no puc més poder m'imaginar.
que tu i jo fugim d'aquí. Sóc així, molt normal, tinc poques coses per donar-te. Sóc així, essencial, no esperis llargs viatges. I jo sóc així, molt formal, tinc poesies i carícies. No sóc gens excepcional, però tinc un univers.
Una casa, els quatre vents, vora el mar de l'Empordà i un gos, o potser dos. Tres estrelles, Michelin, d'un bon restaurant jo robaria per poder-te-les regalar.
Fins demà!
Sóc així, molt normal, tinc poques coses per donar-te. Sóc així, essencial, no esperis llargs viatges. I jo sóc així, molt formal, tinc poesies i carícies. No sóc gens excepcional, però tinc un univers només per...
Tot t'ho donaria. Veu d'aquest vi, fes volar la ment amb mi. Tu i jo fugim.
Sóc així, molt normal, tinc poques coses per donar-te. Sóc així, essencial, no esperis llargs viatges. I jo sóc així, molt formal, tinc poesies i carícies. No sóc gens excepcional, però tinc un univers només per... Sóc així, molt normal, tinc poques coses per donar-te. Sóc així, essencial, no esperis
Fins demà!
Tots en el contra meu, ho he complot. Ni me'n troba guapo a la pedrina. Sempre estic a un racó tot sol.
No sé com he acabat seguint així. No he demanat per néixer ni tampoc per morir. No sé quin temps més estaré aquí. Però estic que jo me quedi. Vos faré tot sorrir. Potser fent malament ser.
Corrent, hem molestat sa gent per tenir pensaments. M'apunten pas que a re per tenir sentiments.
Tots del contra meu ho han fet com plat. A mi me'n troba guapo sa padrina. Sempre estigui a un racó tot son. Potser fent malament sentint-me diferent. Potser perdut estens en el contra corrent. He molestat sa gent per tenir sentiments. M'empuc de empescar res per tenir pensament.
I jo sóc locat, què? Posa't al darrere. Per molt que ho intentis, no hi ha manera. Que ara et toca trap, no tinc cap problema. Amb aquest nou tema ja tenim emblema.
Signes a l'Arena.