Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Comença el hip-hop a Ona Mediterrània i comença Rapes un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un Pei, l'espai de He-Hop d'Ona Mediterrània. Durant aquesta horeta fem un repàs a les millors He-Hop Internacional, a les millors Raffe, perdones, a les millors Rap de la Terra i a les millors Rap Kilòmetro Zero. Però segur que de tant en tant també mos agrada fer monogràfics de gèneres musicals, monogràfics de grups o artistes en concrets, programes especials en general i també a la jove de la corona d'un convidat.
La setmana passada, o sí, perdó, fa dues setmanes van donar Alejandro, i sí, repetim amb convidats. Aquests següents programes duren bastant de convidats, i avui duim un amic de la casa que ha sonoritzat aquesta temporada Rapes un peix amb els seus beats, amb el seu disc instrumental, i també ve de presentar el seu nou disc, que en aquest disc no només és instrumental, se tira ses...
Se fas beats, però també se tira ses barres, té col·laboracions increïbles, el presentarà en breus i que poden dir d'ell, tenim en poder a sa casa de rapes un peix. Què tal, Jaume? Com estàs? Moltes gràcies. Molt content. Avui hem xerrat bastantes vegades que venguessis al programa i la veritat que...
Falten un parell de dies perquè presentis el teu disc i és tot un honor, un privilegi, tot un honor també que els instrumentals que són en el programa de fons siguin els del disc Seïm, que va sortir a principis d'estiu potser? Agost. Per agost, per agost. Sí, sí, sí. Gràcies a vosaltres, gràcies a tu Jaume pel suport i per tot. Sí, sí, l'onor és meu. Fa un parell d'anys...
no mallorquí, és a dir, un parell, jo crec que un o dos van començar a xerrar per xarxes i després ja un dia ja me'l van posar a cares, van fer l'experiment aquest de gloses i rap en el teatre, que també va ser una experiència superxula i res. Això sempre, com que els programes sempre comencen freds, m'agrada entrar a matar, que tiris un tema i sempre és automàtic, després d'aquest tema tot ja està... ja flueix més. O sigui que Toni, Polde...
Tira el tema que tu vulguis. Vinga, i dels que tenim seleccionats? Sí, sí, sí, d'esteus. Anirem fent el partit de tannis de tu tires un tema que tu has proposat, jo un tema que jo he proposat, és que tu vulguis.
Jo crec que podríem començar amb aquest tema que... Don Evidence i em vol dir James, que se'n posa el número 4, aquest tema, sí? Molt, molt especial, molt bo, perquè Don Evidence per jo és com... He de xerrar o...
Presenta'l i després li treurem suc. És un artista que m'ha acompanyat tota sa vida, des que tenia 18 o 19 anys i hem superat les mateixes etapes de maduresa i és diferent de jo. Ell és de Los Angeles, no me conec, el vaig veure una vegada, me'l van fer una foto i tal.
Però el vaig descobrir d'avui, de nou anys, amb The Platform, un disc molt especial per a jo, i s'ha reciclat, ha trobat un so i ha trobat un to íntim sense ser... però segueix sent potent. Molt fidel de la cultura, molt amic d'Agnal, que més, i també d'una capacitat també fi d'un artista, era fotògrafa, la seva mare,
Era actriu i després es va fer fotògrafa, vull dir, ell té uns vincles amb culturals i també amb la cultura, diguem-ne, del rap, perquè amb Los Angeles, amb House of Pains, Cypress Hill, vull dir que...
jo crec que podria ser el biògraf no autoritzat Podríem dir que a lo millor entre en Dila perquè m'ha escoltat, seguim saben que t'agrada molt en Dila entre en Dila i ells són els productors que a lo millor s'entimentalitzes més? Sí, segurament i en premier i en premier i en alquimist
que, per cert, els aniràs a veure d'aquí a poquet, no?, a Burgos. Sí, té moltes ganes, fa dos mesos que ja tinc les entrades, i bé, estic aquí, que no tinc molta il·lusió, i bé, els estic monitoritzant per xarxes. Sí, estan fent-se gira europea i tot el dia pengen coses, estan molt interessants. Molt divertides, han dit que no la repetiran, vull dir que és una oportunitat única,
I clar, te trobes gent de la meva generació que molt il·lusionar, com nens petits que van a Walt Disney a veure els seus ídols, no? I xerren amb ells. I sí que en Premiera potser no ha connectat tanta amb la gent jove, no perquè no sigui un autèntic artista, però sí que potser anar al Kemic sí que potser ha col·laborat amb en Freddy Guitz, ha col·laborat amb més gent...
Jo crec que potser en les noves generacions hi tenen més vincle, no? Però crec que és això, no?, que ajuntarà tant bé escola com nova escola, segur. Sí, sí, sí.
Sí, segur que fa... En Alquimics sí, és un poc... Sí, a part que jo m'he trobat traperos que diuen aquest tema m'agrada, li agradava un tema d'Alquimics en Larry John, i va sorprendre bastant, no? I... però, bueno, sempre han estat de la mà una mica, en Alquimics li deien el primer Blanco. Sí, ara té un disc amb hitboy, també, que ve un poc més d'aquest món difús entre rap i estrap, no? Està allà, vull dir que...
També en alquemis no t'ho dura de treure discos. No, és increïble. És un fenomen propi de la nostra època. Ara tu et fiques a fer música i la facilitat és molt gran. Abans no era tan fàcil, inclús per als que teníem màquines era més difícil.
Jo vaig xerrar el dia a Manjau de la trilogia del Conocimiento aquí de Palma, un clàssic, i em deies que jo tropezando me ha salido un beat. O sigui, com que tens aquesta facilitat, també les plataformes, i té aquesta hiperactivitat, en el que més, que és ben rebuda. Per això és ben rebuda, perquè jo m'agrada molt. I s'ho produeix tot ell en el sentit que tots els discos que ven, tots els merchandising que ven de tot, tal, ell ho ha dit en entrevistes, que tot...
ho gestiona ell, tant el bo com per lo dolent, és a dir, ell se queda tot es dobbes i ningú canalitza els seus dobbes, però no té la infraestructura que potser les grans corporacions de la música sí que tenen, i que ell ha d'estar allà fent equilibris, però sembla que li va bastant bé, i el tirón que té a Europa i a Japó li ha donat aquest glamour internacional molt podent.
és que no he trobat de fer feina dur 25 anys a dalt de tot però sí que és cert que jo els darrers 5-6 anys el vaig amb llums de neon el rotllo ara està en el pòdio sí, és que anar fent moltes feines molt llest molt viu va començar molt jove també primer com a rapper després com a productor de Mob Deep o padrinat per Mob Deep abans de padrinar per Mob Deep per Cypress Hill
i li feia, diguem-ne, de... Noi, Chico de los Recados, de Cypress Hill, i allà va començar tot, vull dir, amb Soul Assassins, i ell et formava, va començar a formar part, i després ell tenia sempre el seu, diguem-ne, ell tenia la part més trimantracòmatas, però sempre feia feina amb Dialed People, i aquesta gent que eren els seus amics, tenen evidents, que els volia pujar, no?, i els primers beats potents,
sempre deies, ah, ja sé que perquè el teu amic és evident, perquè li has passat aquesta bombeta i tal. I sí, un tio molt viu, molt faner, l'any passat va ser productor de l'any dels Estats Units, vull dir que... I tens aquest... No ho sé. És guapo mirar cap enrere i diu, aquest tio m'ha acompanyat tota la seva vida, no? Musicalment. Està bé, és com... Bé, que no són alquemistes. No, aquesta no és d'anar alquemistes...
És de Nevidence i en vol dir James, de Griselda i tal, i el Beat és un Beat Rambler molt guapo i molt interessant. I la producció és de Nevidence.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I turn the system up, I'm all in the red. Maybe everything is all in my head. Three hours per hand on a whole other type of town. Where we at? Skinner. Arms.
I bet he wake up in the scope of a sniper's dream
Fins demà!
Aquestes veus així infantils, és com un sello de Griselda, no? També, que sempre se senten ses veus, és aquesta... Sí, potser és en... Enzo, és el fill d'en Evidence, que també el té per allà i participa, no? Perquè, en Evidence, es para...
O sigui, la seva dona va morir i el cria tot sol. Hòstia, quina història. Sí, sí, i llavors tenen molt bona relació, vull dir, sempre estar present d'una manera molt natural. No és allò de... I per exposició... Exacte, exacte. I pot ser més d'àudio, saps? És a dir, com alguns esquits o alguns tallets així, una mica...
xerraven d'espò i d'esdrambles, no?, una mica de tot en cat, i m'assemblava bastant interessant. Sí, jo tampoc és que és una cosa que dius, bueno, tampoc m'ha sorprès massa, perquè jo vinc d'escoltar-lo, però tampoc no estava actiu, no?, però bueno, m'assemblava interessant, d'aquí un tema de rock marciano, que ara no me'n recordo com se diu, que es diu...
Bueno, ahir va ser un poc... Es profeten al desert i a partir d'aquí sa gent ja ho va fer. S'ha de seure. Marsberg, el disco que va sortir el 2010, és a dir, fa 15 anys esclavats, que sí que va canviar una mica el panorama. I que jo, el primer, quan el vaig escolta la primera vegada, era com...
Era desafiant escoltar-ho, perquè era com... Clar, les bateries et són sagrades en escrit. I no hi havia bateries, hòstia, superatemplades que havies de posar sorè per escoltar-les, i era com... I després també, que jo mai he escrit barres ni res, però tots els meus amics que a lo meu escriuen barres, sempre m'han dit, hòstia, escriure en drumless... vas massa suelto, saps? És un poc complicat, saps?
Jo crec que té molta relació, jo això em va bé, perquè l'altre dia estava amb el pol de rap de Spoken World, no? Jo vaig fer molts anys Spoken World, i sí que és veritat que si tu tens aquesta... No et dic que jo sigui molt gaire, però dic que Spoken World facilita això, perquè al final és una recitada que et fas amb música. És veritat que al final... I am de la França deia La tam-tam de l'Afrique, que...
que el bombo caixa, bombo caixa, perquè era molt de l'Àfrica, no? Sí, sí, sí. I el ritme és superimportant, el funk, el jazz, etcètera, el soul. Però és veritat que llevat aquestes bateries, mullar aquestes barres és com molt lliure, no? I s'ha de fer bé, s'ha de fer bé. No és fàcil,
I ajuda a interpretar millor les teves emocions, de vegades. No tens aquestes coses de... Has de clavar, eh? Però que no és això del clic, pam, clic, no fas així. I que connectaven amb això també que m'ha de des de microtongar, que m'ha agradat molt, no? És a dir, que es drambles o...
o les confluències aquestes més amb els traps, és a dir, l'experimentació dins el rap, des del rap, el que tu comentaves, no?, que com que ho ha romput tot, ho ha tornat a ajuntar i te'n recorda en el hip hop de tota sa vida, sobretot en els de sa golden years,
però hi ha alguna cosa nou entre línies que no identifiques que fa que soni actual i superagradable, no? És a dir, que no sigui una escolta nostàlgica, sinó que, no?, que escoltau e Saigon per jo és alguna cosa modern. Però vulguis o no, té una connexió amb el passat difícil de definir. Sí, al final és l'essència, no? És a dir, estic escoltant alguna cosa o no?
I tu, si has estudiat, si has escoltat molt de rap, etc., dius, va, m'atrapa, no? I, per exemple, en alquimís, per exemple, sempre et fa una passada cap endavant. Allò que veiem d'en Picasso, diu, no sé què serà el pròxim, no? Sempre deia, no? I en alquimís sempre té aquests detalls que et diu, ara ja hi hauré això, posaré aquí, tal...
i ell el que fa, o ell altres, segueix sonant potent i rap perquè en saben molt. I té aquesta... el seu avantatge és la seva experiència, no en aquest cas, no? No és un tio que arriba...
i potser un trapero que et fa una cosa xula i t'innova moltes coses. La innovació d'An Alquimis ve de l'experiència d'haver de ser un dels arquitectes del son. En premier és més formuleta. Sí, però superpersonal seva. Vull dir, després t'aclava té mazos amb rondejewels, i això és un tema...
Molt mainstream. Però és un venguerasso, és una locura aquest tema. Sí, ho ha fet de vegades, amb la Cristina Aguilera també va mullar un pepinazo. Jo he de reconèixer que en premier és el meu avi padrí. 50% de gangsters. Sí, ho tinc claríssim. I a part, sé que té una fórmula, sé que sempre sé el que farà,
Però és inevitable que sempre tenc la meva llisteta d'anar a caminar, d'escoltar el que sigui. Primer, hi ha dos o tres tracks, segur, perquè m'agrada igual. Hi ha tracks que fa anys i encara m'agraden. I jo crec que també és una persona que connecta molt amb la gent en el sentit que tens la sensació que ell transmet que és una bona persona, que li agrada el rap, que està a la trinxera i que si la gent li segueix el rotllo, ell li és igual. Saps? Total, total.
Jo faig la meva musiqueta, m'ho pas bé, estic a Nova York... Total, és així. I me'n vaig a Burgos després. I un altre dia omplo un estadi a Anglaterra, perquè em faig un bolo amb De La Soul, Gotan, Clan i DJ Premier, i omplim un estadi, saps? Sí, això ho neix també als artistes, perquè quan tu ja tens tantes comunicacions via YouTube...
Instagram i tant. I tu ja te pots fer una idea de com és ell. I ell és un tio... Bon tipus. Sí. I necessitem gent que sigui bon tipus. Està un poc cremada, però campechano. Sí, està un poc cremada. Està un poc cremada d'això, però molt campechano que dius, hòstia, jo què sé. Anem-hi, s'aniria a tocar per davant 150 persones a Burgos? Ho pots bastant en dubte. Seria difícil. I no estiria per tirar-li, per tirar-li, perquè el considero un bon artista, però...
jo crec que ell ja està en un altre mood, està en un altre món, i no hi vol connectar amb aquesta proximitat de rap. No, en primer, sempre ha estat, i tu l'has vist a la sèrie de vídeos que sou WhatsApp, que explica com ha fet els ritmes, que són els ritmes de la nostra, i tots els anys 90 són seus.
Són d'empremier, dient Pirrochi, OK... New York State Top Man, punto. Les nerds, Robert, OK, sí, Filtret. El rei, en premier, segur, vamos. I com expliquei com funcionava tot i allà, dia en dia, amb Nevi Sánchez, etcètera, etcètera. Tu...
ja notes que aquest tipus és un tipus afable, que fa gust treballar amb ell i t'adones que això és important, tant per fer música com connectar amb gent per la vida, no? És a dir, al final necessites gent com talentosa i gent afable i intel·ligentment, emocionalment intel·ligent i es nota que ell és així. I escoltem-me, perdona, l'altre dia ja m'ho reiem perquè...
Com estic monitoritzant la gira aquesta que fan. Sí, sí, sí. Vull veure quan puc anar a menys cimapodental. Ja m'han dit que no, que no hi haurà moments de firma ni res. Hòstia, però jo a l'altre ja vaig veure que uns anaven amb... Un de Dilated People, que li demanaven alquemist ser de jona, i l'altre duia silmàtic. Jo ho vaig veure. Sí, jo també. Han fet sessions especials per tot Europa, però a Burgos no ho faran. No ho faran. Ja m'ho han dit. Crec que hi havia un preu especial per això, inclús. Sí, sí.
Però ja ho reia perquè sortíem allà a Holanda, a Amsterdam li agrada molt anar a Quines Pups o Pups. Sempre està allà a fer Pupup i t'endueu allà als milions. Anàvem segones, no? Sí, no, està clar. Per lo que sea sempre hi ha d'estar a Amsterdam. Sí, evident, sempre diuen a Amsterdam, a Rack of Science també, sempre ho deia a les gent.
Els agrada. Sí, sí, sí. I estaven al quimici i en premier, i en premier, tu i una careta paura d'en plan... No, vull anar a Texas, que a meva a descansar... Sí, sí, sí. Però ell diu Nova York, ell és de Texas, però... Sí, sí, ho sé, ho sé. Però és el produtor de la costa este. Sí, és el produtor de la costa este. Jo quan vaig dir que ell era de Texas, que era com... Tio, és de Texas? Sí, sí, sí. Però ell no, és de Texas. Sí, sí.
a nivell sonor. No, no, no. Ell va estar allà i en Guru era de Boston. Són dos adoptats de Nova York però van ser els creadors del so. Són ells de Nova York i els arquitectes totals.
Doncs vinga, intentem posar musiceta, que duim una bona estona de xerrant. Ara vos duim el tema, que em toca jo. Vinga, aquest tema. West Saigon, amb en Mike. Ho han tret com a col·laboració dels nous discos d'en West Saigon, que s'hi diu Blow Hendry. Brutalíssim. Molt bé.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Superfly, guys.
Could you look in the camera and ask my news director if he'll give me a raise? You know something, Stiff Steve? I heard about what a cheapskate you are, man, and you keep all that money in your back pocket. So me and my main man, Maniac Mike here, we've decided if you don't double his income, double his vacation, and give his family all the Christmas presents they want next year, we're going to body slam you right in the center of downtown Buffalo, dude. So what's it going to do, Stiff Steve, when Hulk Hogan and Maniac Mike
Ara sentia el final de la cançó, que hi havia l'hora de pressing catch. Sí, sí, sí, no era jo, no érem nosaltres. No, no, no, hem sentit Hulk Hogan i tal, com una cridada, potser és fictícia, potser és un tall real, qualsevol cosa és capaç. I el que xerravem l'altre dia també amb l'Alejandro, que ho analitzava molt bé, que...
És a dir, el que ha fet Gutan Klan amb totes les pel·lícules de Hong Kong i de Kung Fu i de Samurais, Griselda o de Saigon en concret ho està fent amb els precincats, no? És a dir, com que el seu lore personal i molt individual d'això és el que m'agrada, li mostra, ho dota de contingut, la majoria de portades sempre és un lluitador de precincats, lluita lliure, perdó. Sí...
I sempre com és el món que li agrada molt més amb ell, i la veritat és que li dona aquest sello personal molt xulo. Molt guap aquest beat, superatemplat, molt Mike, sí que és cert que en aquesta cançó en West Side s'ha molt de més en el Mike, pertany al disco de West Saigon, però sí que...
Sí que és cert que veus que a vegades pot ser molt trallero, i molt recargolat, i aquest tema sí que és més suavet, i la veritat és que... Era una col·laboració molt esperada, la veritat, i superbé que l'hem tenguda.
Vale, venga, hem estat així xerrant una mica freestyle i tal, però ara sí que anam a fer un poquet de preguntetes, tal. Que tal el procés de temps de flors? Quant ha durat? És a dir, el típic que em dius, mira, això ha estat en un calaix durant deu anys i cada X li han donat llimades, o mira, un dia em vaig dir, en un mes he de treure un disco i va estar aquí. No sé, com has plantejat? Perquè...
Veníem d'un disc instrumental que també va tenir molt bona rebuda dins poca premsa especialitzada de hip hop en català o més propera. La veritat és que a la gent li va agradar molt, jo vaig rebre aquests comentaris i just després t'embarques amb un nou tema que torna a tenir bastantes produccions, col·labs increïbles i això explica-ho una mica com ideares el procés.
Bé, pel que sigui, sóc una persona que ara mateix produeix moltíssim, en tots els nivells. De la meva vida professional també hi ha hagut cap de setmanes que m'han dit que ha passat aquí, no, que has fet. Això sí, eh? Sí, sí. No, no és ia.
No, jo cinc beats en un cap de setmana, què ha passat aquí? Bueno, sí, i a nivell professional, a nivell de la meva professió també de disseny ideogràfic, m'havien de demanar aquest any un parell de coses, que un divendres i el dilluns m'havien de dir, però què ha passat aquí, no? Quanta gent hi ha en els teus estudis?
I això és una... Com te pega, sí. Un resultat de coses que jo tenen una explicació. Tenen una explicació i potser alguna és privada, no? Que no la vull... Privada en el sentit no és que estigui amagant un superpoder, però és una qüestió emocional i personal meva. Llavors tinc aquesta condició determinada i també m'han passat un parell de coses i jo l'agost, pel que sigui, m'han...
decida tancar-me l'estudi i comença a produir i comença a produir i produir i va sortir el disc instrumental i després s'ha de tenir en compte que jo fa 20 anys havia treut un disc
Llavors jo tenia... T'havies dit, has dit, d'acord, sí. Fa vint anys en Sergio de Superego em va enviar un contracte i havia de treure un disc, havia de contactar amb Naki, l'Ara Marzo James, i tota aquesta il·lusió de jovenet, perquè tenia vint i quatre, vint i tres, vint i quatre, vint i cinc anys, no, finalment amb l'arribada de YouTube i altres històries de la sèrie discogràfica que no... tal, doncs em van dir, doncs no hi ha disc, no?
Perquè és la discogràfica, ja no existia una discogràfica que duien tot aquí, amb la Rodríguez, etcètera, etcètera. I clar, imagina't tu, amb 25 anys, dius, ostres, aquí ara treureu el disc, un contracte de dos discos, etcètera, jo estava superil·lucionat, no? És un...
somni molt guai perquè algú acaba de començar a dir, uau, uau, uau, està passant. Està passant, exacte. Bé, jo podria xerrar moltíssim de tot això, del que va passar després, però... Pot ser després d'enxerrar, però ara... D'altra sa vida vaig estar endolgut, amb jo. Amb jo no, amb la situació que vaig sofrir. Amb el que va passar. Sí, i després, clar, això ha estat com dir, escolta, Anthony, anem a fer aquestes cançons que teníem pendents i tal...
Va passar aquest gos d'hiperproducció i ha seguit en aquesta línia d'hiperproducció. Encara estic una mica ficada, no diré amb qui estic ficat ara, però hi ha més coses. Però el disc s'ha fet en un mes o mig, tot escrit. El següent sortiria el 2026 o el 2027.
no diré no perquè no seria leal als acords als meva feina perquè ara estic amb temps de flors perquè si no hem de disfrutar aquest moment s'han de disfrutar aquests moments i això ha estat un mes i mig d'escriure, gravar, produir
I gravar, i mesclar a vegades, i masteritzar alguns temes, i dissenyar i tal, etc. Ha estat un mes i mig. He aprofitat que tenia Setembre bastant lliure, encara que havia de preparar coses de feina, que tu ja saps. I ja em va coincidir amb l'inici de la meva feina, potent, i ha estat uns mesos d'anar un pot així, no? Però bé, he trobat gent potent, he trobat gent amable, afable, i molt talentosa. Mous Gouan, el Martha James...
Aquel, Aquil, Lyon... Aquil diferents. Aquil era membre de Zombie Kids, a Madrid està en Can Berros Pro, etcètera, etcètera. Un de Los Ángeles, el teníem pendent. Va venir un dia que anaves tres i se va fer dos temes. Dos col·labos, això t'anava a dir? Sí, en principi era una, però vam estar els dos i vaig dir, i aquest Bitka? Sí, sí. I jo he estat un poc gestionant-ho tot, produint els temes també.
menys un tema que és d'en Musgo perquè li vaig dir, escolta, necessito un piano emocional vull fer un tema emocional i no me surt no hi ha manera de trobar-lo sí que te surt però no el que a tu t'agradaria m'imagino que és un poc està sortint però no és això
Exacte. I bé, al final, em va passar molt bé un de bits i vaig dir no, no, tampoc. I un dia vaig tornar a escoltar els bits i vaig dir, ah, aquest. I estic molt content perquè ara sí que el disc, per jo, sí que té tot el que ha de tenir, no? I també...
A darrera hora vaig fer un beat amb un dram d'en Musco que el vaig fer servir i també em va sortir i li vaig dient en Petro Amant de ficar-se i no. Que fa una col·laboració. Quina és el tema d'en Petro Amant? Origen. Sí, i va ser el tema que jo ja, doncs bueno, ja duia càrrega potent, no? Però l'hem acabat i també vaig aprofitar el Racte de Llum que ja el tenia fet i vaig dir, bueno, ja tenim el disc.
No havia de ser llisc, evidentment, havia de ser una EP, ni sabia que havia de ser EP, el meu havien de ser dos temes. Vaig començar amb Tens de Flors com el tema principal,
un dia vaig fer un tema, un altre dia vaig fer un altre, i vaig dir, quan jo tenia dos, tres, quatre, dic, bueno, ara vine cap aquí, Anthony, anem a fer un altre dos, Musgo va venir, Musgo estava molt important perquè vaig fer una xerrada important també, i va dir, escolta, jo me vull ficar també aquí, i clar, llavors ja vaig dir, idò, doncs anem a acabar-ho, anem a fer-ho i anem a acabar-ho. I sobretot perquè també el disc sona molt cohesionat, això sí que...
Així com tu a lo millor ho estaves explicant, dius, bueno, he agafat de per aquí per allà. Sí, sí, sí, a lo millor els joients que no hagin escoltat diran, ah, tal. Però sona molt cohesionat i això fa que l'escolta de l'àlbum sigui molt, molt, molt guai, no? És a dir, és com que te va fent el teu viatge suficientment llarg per considerar-lo un àlbum,
però és suficientment curt perquè sigui una cosa mastodòntica llarguíssima, no? Té esa mesura, perquè, per exemple, que dura exactament un minutatge. Jo crec que són 35 minuts. 35 minuts, perfecte. Perfecte, sí, sí. Si va bé. Ara seria un bon moment per posar un tema, però...
Farem un poc un quiebre. És a dir, posarem el tema, però en primícia... En primícia, sí, sí. Poder, poder, xerrat-ho, xerrat-ho. Bé, tinc uns remics de Chino de la puta UPP. Chino Mercade, que ha venut en el programa, una llegenda de la primera fornada de Jijop en castellà, una llegenda de Mallorca... Segurament el culpable que jo sigui, estigui aquí ara mateix. Ah, mira. I també el culpable que la meva feina sigui la que és. Ah.
perquè també ell està vinculat amb això, amb aquesta feina. És curiós perquè un dia s'ha de xerrar què està passant amb els dissenyadors gràfics i el rap. I els raperos, sí, sí, sí. Sí, això és una cosa. I ell, perquè jo sempre ha estat un mestre, encara que mai li he pogut dir, però sí que el millor ho sap, no? I jo me'n record que el vaig caminar amb els seus trastors de dissenyador que anava i tal,
i ell és un creador molt conceptual i tal, i res, estic... I ara ho he imaginat i ho pensat, i dic quina il·lusió que em fa, no? I ha fet un remix de... Bueno, és una... Ell surt als crèdits de Cat Hop Tracks,
a la cançó La Casa del Piloto de Cite Notas, Cite Colores. Sí, exacte. Ell surt allà. Sí, sí, sí. Jo sé que... De la Comunidad del Guisante, no? Que eres a Criu o algo así. Sí, sí, sí. És que ell va estar darrere d'en Oliver i li va estar ensenyant coses i se nota que en Divé també li va estar explicant, perquè sé que ens sines molt d'explicar i tal, tal, tal. Sí, sí, sí. I de ser comunitat, no? I de ser comunitat. Algo tan essencial i de modyo, de G-Hop, de...
Passem-nos-ho bé, compartim i que cadascú s'expressi yourself, no? Exacte, i jo crec que és una pedra, una part importantíssima del rap. I en primícia tenim un remix, que també això és molt rapero, no? És a dir, molt hip hop, treure el disco i després les col·leguilles van fent remixes de temes. Exacte, exacte. I és un remix que el vaig rebre i el vespre, i m'encanta, i és de Tax Force amb un musgoat, i res...
Un dels meus temes preferits del disc, però és que tots els temes m'agraden, perquè també Origen, ara l'has recordat, és un tema que també m'agrada molt. Els temes de Naquilion són una puta passada, els anteriors d'Aura i Raig, també m'ha flipat, ha sonat en el programa, molts d'aquests temes ja han sonat en el programa, o sigui que...
Sí, sí, doncs presenta'l i no m'escoltar-lo.
un nou inici, posa flors als peus de cada vici, no s'olvida com que el canvi sigui, cerca solucions
a l'infant i a cada racó per això de ser tan bona. No give a single fuck, s'estiu vomita encara que aquí plou ben poc, nous motius per fer ses coses, roses creixen amb grosses espines i encara així les talles.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona bomba, en Chino Arcade, Chino de la puta Pepe, dono el pesito. Això és un bon pesito, estic superfeliç. Estic molt content d'haver tornat a fer aquestes coses i complir somnis. Que guai.
La veritat és que abans hem xerrat d'en Pol, de Tot de Rap, un shout-out per ell, és un amic tant d'en Podé com jo, de la casa. M'encantaria fer un programa un dia amb ell, el que passa que vigo a Barcelona i bueno, hem de...
potser ve aquest Nadal per aquí i mos poden veure un ratillo. Per cert, faré un poc de promo de lo meu. Dia de 9 de desembre, Doomsday, a la cerveceria Mad Island, de Capitol, per Fleming, aquella zona, una cosa així. És un lloc petitet i tal, i fàvem un strictly homenatge a en Doom, evidentment, Doomsday.
Vendran en Musgo, vendran en Liter One, des de Manacó, i en Merdí KM i jo sonoritzarem això. Sonorà un 90% d'NMF Doom i també, pues, cositas, tampoc fa falta que sigui tot traion. Serà... Serà llàstima. Bueno, poder havia de venir, però estarà a Burgos disfrutant sa vida del... El canvi de plans, eh? No, no. El plan està molt guai. Està molt guai, està molt guai, està molt guai. Però justament l'altre és com...
I els 12, el que xeràvem de la presentació, que posa-li... 12... Rap Kilòmetro Zero. Rap Kilòmetro Zero. Escoltant un programa de ràdio molt conegut de Mallorca, del senyor Jaume, Rap és un peix, ja me va fer aquest... Me va començar... Aquest vibes. Kilòmetro Zero, Kilòmetro Zero, me va agradar, i l'he utilitzat
per aquest esdefeniment, que estic molt content, és a dir, Rap Kilometer Zero, una cosa que també l'havia escoltat una cosa semblant amb Miki Puig, el programa que fa ell, i bé, no Rap Kilometer Zero, sinó música Kilometer Zero, i em va semblar interessant plantejar aquesta listening party del disc i fer això, no?, dia dotze de desembre, Rap Kilometer Zero, presentarem temps de flors, farem una escolta,
del disc, faré una petita xerrada, especialment donant les gràcies a molta gent.
i després han de punxar Rapa Sopers, és a dir, Jaume, tu mateix, i Black Track i TPC. També de Manacó, que a Manacó passen coses, darrerament. Molt interessant. Sí, sí, estan passant coses. Jo m'haig escapat un dia, que estava molt estressat, vaig dir, me'n vaig a Manacó, no, per haver estressat de la setmana de feines i tal.
Deu fer dues setmanes altres, me'n record. Sí, sí, vaig agafar cotxe, plovia i dic, bueno, és igual, anem, anem. Com s'ha de dir, Garito, o no te'n recordes? Origen igual, crec que se diu Origen. Crec que se diu Origen, sí. I també tocaven ATPC, Martí KM... Jo me'n vaig un lío també, amb Bosque, etcètera. Exacte, i amb Bosque, exacte. Sí, sí, jo no sé si sabia qui era aquí, però bueno, sí, més o menys, en Susi, en Abel...
I clar, vaig arribar allà tot sol i tal, i vaig trobar bona gent punxant bona música. Sí. I de la mateixa edat, més o més. Amb plàstic, que sempre s'agraeix, no? És a dir, que està, eh, respecte, que jo punx i he punxat tota la meva vida amb CD, DJ, amb l'ordinador, i todo bien, todo correcto. Però sí que és cert que quan tens un DJ punxant PVC, és a dir, vinils,
Jo crec que sempre és una experiència un poc més càlida i més directa. Tens un artista o un semiartista davant que t'està fent una mescla amb els plats. Jo vaig seure ja un moment i vaig dir, aquest tema m'agrada, s'altre també m'agrada. Aquell que té el tio amb la mà agafada, però després també m'agrada. I això és el meu, punt. I ja està.
No t'ho vull dir que sigui la meva gent o que siguem amics ni res, però que alguna cosa farem o que jo me sent proper a ells, segur, 100%, i això és el que m'agrada, i m'agrada estar allà al mig de Mallorca escoltant bona música, això és el que valor, i m'està xerrant, i superbé, som, no sé, estupendo, i res, que estaran ells, i seran les 12 de desembre, de 7 fins a les 10, i allà al centre, Ramon Montaner 74, a Pícnic,
Un travessí de Blancarna, a veure això, exacte. O sigui, Smart... Per aquella zona, perquè us ubiqueu... I res, estau tots convidats a escoltar el disc i potser hi ha una sorpreseta. Clar que sí.
Doncs podeu, dalt i seves, quin tema escoltarem que ens proposes? El tema número 1, que és un dels millors vits d'Alchimis, que sempre a l'Alchimis li agradava molt, feia molta feina amb Prodigy, i van treure aquest bànquer, molt emocional i molt soul, i... endavant.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Okay, we've got a Battle of the 9mm heavy duty pistols. Wes has the Carbon 15 9mm pistol. And I've got a good old Mac-10 from Invasion USA. We're going to have a little race. You ready? Yep.
Ara xerràvem d'aquest tema tant 2000 euros i posàvem per hi... Més en poder que jo. M'he posat més de perfil. Tant de setmanes marró. És que, sí, xerràvem del mainstream. Sí, Tim Ballant, Dr. Dre, aquest 99, 2001, 2002, Eminem, 57, tot aquest... Missy Elliot, aquest... En Eminem tenia temes amb beatminers, per exemple. Jo tenc un màxi seu que...
Era molt bo, però jo em feia... Però me'l van saturar. I jo crec que vàrem fer política d'embut, que tothom se va pensar que es G-Hope era jo. I és el que estàvem dient també Microcontact, que precisament del 99 al 2005 en J.D.L.A. ja està fent coses en Patriarchal Quest, Nemeth Doom ja treu l'Operation Doomsday, Blackstar, que també serà superinfluent, treuen el seu disco... És a dir, vàrem passar coses que vàrem passar molt desapercebudes,
que serien on pot ser llavor de la nova dècada del 2010 al 2020 que agafa com a referència allò.
Era claríssim, era com una cosa natural, perquè tu, de sobte, tu eres un tio blanc d'Europa que li agrada anar a pintar grafitis, li agrada el rap, li agrada els beats guapos, i tu te'n vas al club a escoltar música i et posen timbalat i dius, no, això no és meu, això no és meu, no m'agrada, no? I de sobte, un dia, de casualitat, trobes un beat d'anarquimis, d'Aliatipipos, xerrant que se'n van a pintar grafitis, i dius, ah, val, i molts esclatges de DJ Babu, i dius, ah, val, doncs me'n vaig cap allà, però va molt. Amb això i connect.
Dit això també, jo crec que el G-Hop en castellà també va ser un poc un refugi d'aquesta època tan disco, que precisament del 99 al 2005, que si la mala, que si en tota, que si tenen otras siete colores, que si violadores del verso, que si SFDK, que si hablando en plata, que aquests, com sempre anaven un poquet més tard, clar, ara ja no tant perquè hi ha internet i més o menys les coses van en paral·lel, però antigament les coses sempre anaven amb un decalatge de dos, tres anys, no?
Aquest decalatge va ser guai, no?, en el hip hop en castellà, jo què sé, els genios del 1999. 99, sí, 99. I és un disco que, a nivell de sonoritat, això ja està caduc a Estats Units, ja m'entens. Està mesclat de dia en dia, aquest disc.
I té alguna col·laboració amb Gero. Gero ja estava una mica tard, però sí, està mesclat de dia en dia i se nota, sí, sí. Jo me'n recordo el xino l'any 2009-2000 que mos ho contava. Aquest dia se nota que està ben mesclat. Però clar, i diu, clar, dia en dia. Sí, sí. Clar, clar, clar. I també que Vilares va tenir còmode també, una trajectòria molt ascendent i ja va connectar amb els mitjans, sempre ells,
protegint la seva amaguda, que això també m'agradaria xerrar-ne qualque dia, qualque dia, qualque programa, de dir, a men, sí, ells han estat de boa, però sempre també han tingut el seu negoci a part, i això és molt respectable. Sí, sí, sí. No, Violadores, jo me'n record, l'any, te dic, el 96-97, fer el rollo d'escritors de grafiti allà esperant...
i farem les xerradetes, les reunions de savis, però amb 17 anys, i sempre ja me'n recordo en Escau, per exemple, un mític del grafiti d'aquí a Palma, sempre vol mirar i deien, el millor és en què ets jo. Sempre ho deia.
Nos han dit fa una estoneta que quedaven 13 minuts, però suposo que aquests 13 minuts ja s'han convertit en 10. Ara posem el turbo, tindrem converses rapidetes, sempre prioritzem un poquet sa música en el final, havia de sonar rap en català a part d'en Poder, acaben de treure un tema amb Vini Kairos amb el productor Brett Weiser...
Estem a si diu Sant Elm, té reverberacions en Mallorca, aquest raper de Girona, amb Vinny Cairos, i amb Brett Weiser sí que no el tenim molt ubicat. Sabem que va treure un disc als fa mesos amb el Lindsay Fec, brutalíssim, Atelier, versió 1, o sigui, per jo, el disc de Sain de Gijop en català, és més ara, Bombo Caixa ha començat com un concurs i tal, i
Jo desig que aquest sigui com que arribi un desllà, evidentment, l'Arient de Bagassa, en temps de flors, allà també, apretant. La meva final ideal seria aquests dos. Jo ja estic eliminat, però l'Insefect, sí, ja estic eliminat jo. Ah, ja estàs eliminat de facto? Sí, perquè va per popularitats, aquestes coses.
No, imagina, imagina, l'Insefects té un rotllo que m'agrada bastant jo. Vaig a escoltar un tema amb el tio, bueno, l'estic escoltant amb el Wincho també, que vas xerrant pel Discord que té en Pol d'allà. I tenen com un sello mig seu de la Cipera Records, brutalíssim. Molt interessant, i visual també.
I, escoltarem, el tema aquest no pot ser més antimelòdic, no pot ser més recargolat, m'aflipa, el videoclip també és d'estil·les essències que destil·les a cançó, és un drumless, brutalíssim, però preparau-se l'hora és. El videoclip és d'un tio que no sé com es diu, però és de la Cipera. També és de la Cipera, sí, sí, sí. Roll i tonològic.
Visca en un poble que només té un fart, el sol s'està posant molt car, hippies fent la seva llar. Li pilla un ictus quan entra aquell bar, cigarro i mistos, gent fumant-se dintre uns pistos. Cadenes passejant els Cristos, herències ben portades, gestionades sense massa riscos. Adolescents fent ràlis, fluorescents càlids, es tornen vàlids, expiren radioactiva cali.
Espiren a sortir del trapi, blocs de pescadors d'Andalusia amb vistes des de l'àtic. El mare paula entre farlopa i tranquis, no és una faula, conseqüències d'expulsats de l'aula. Són olimpiades de pollar-se en barres fins al tard, cementiris d'elefant rere el cristall tintat. Els colzes li falquen el cap, epifanies d'una gran ciutat.
Ara ets de mar, tio, no et confonguis, no ets de barna. S'enganxa el costum, eh? Com enganxa la merda? Donant-li voltes sense molt sentit, sé que és dolorós el bucle, però el costum és el que enganxa. Una altra puta mà de ratxa. Què fem? Tot és més fàcil en tercera persona, quan estàs al fan, no hi veus les serps analitzant la zona.
Sóc un tio fràgil i em pica a les zones. No ho poso fàcil, també puc fer-te riure estones. Concurs d'aixecament d'estores, merda ben gurmetes. Sota, vaig tranquil·lament pel poble.
Intento no llançar-te a sobre, merdes que em conec de sobres, pedres que reboten soles. A dins la fleca està picant dos cleques, ràbia persiana baixada, làbia mortal detectada. Portava un vel per ocultar les culpes, fotent-me encara els meus enganys, remordiments i dubtes. Si em poso tip és com cosir una xarxa, sé que és dolorós el bucle, però el costum és el que enganxa. Una altra puta mare ratxa. Period.
Vaja bit, eh? Sí, estupendo, estupendo. Noves històries, nous camins. I en català, no? Això sí que també és una cosa que m'agrada molt. Detall també molt ràpid. Shout out per Vinicairo, és un gran D. Serà marcat i acaba de treure's disc...
Però és tot loco. El disc és format físic, és una col·laboració amb una cerveceria. Tu compra't la cervesa, t'arriba a casa teva, té un codi QR i escolta't l'àlbum. I ell ha dit que el penjarà a xarxes, però que aquestes tres primeres setmanes la gent podrà gaudir de l'àlbum comprant la cervesa i pillant el codi QR. Vos ha encorajat que ho fasseu, una idea supernobreora, superinteressant.
I una col·labor bastant curiosa, no? Rap i birres. Sí, sí, sí, que raro, no? Exacte, exacte, que raro, no? Sí, sí, sí. I res, podrem, vols tirar un tema? Perquè encara poden tirar-ne més, Maria? Sí, no? Només un, ja. Vale, doncs mira, ja li anam dient adeu, es dimos, despedim, i t'afai salir up, i tu... Vinga, va, gràcies, Jaume, per convidar-me, un plaer. I si vols, una patxa per aixecar ses ànimes. Hombre! Un himne del Breakdance.
Del B-Boy, perdó.
Fins demà!