a una mediterrània i comença Rapes un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un Pei, l'espai de hiphop d'ona mediterrània. Durant aquesta rota feim un repàs a les millors hiphop internacionals, els millors rap fet per dones, els millors rap de la terra i els millors rap quilòmetre zero. I com és habitual, també us agrada fer programes a mitges amb personalitat vinculades de hiphop, també us agrada fer monogràfics dedicats a gèneres musicals o a grups musicals en concret.
I avui toca un programa especial de Rap de la Terra. Normalment en feim un a cada temporada i sol ser un programa que, com tots, evidentment, però és un programa que li posem bastant de mimo i bastant de carinyo. I avui, la veritat és que fa 3 anys, crec, des del 2023,
d'any que són molt bons anys per rap en català, 2024 també va ser un molt bon any per rap en català i aquest 2025, bueno, increïble severitat, s'ha quedat molta gent de fora, ha quedat un tracklist increïble i farem un repasset a lo bo
Víctor Pizza
Després d'una temporada de desfrescut, el rapper de Torna torna amb el seu estil elàstic i casolà de la mà desproductor de l'any Pasili Pizza. I després un girgolarem amb en Júpicaer i el cert tema cuinant tranquil que pertany en el disc de 2024 Àpats, Flors, Amós i Samples. Rapper de la Garrotxa que l'any passat ens va sorprendre amb un EP de temàtica combust costumbrista
i vits drumless de molta qualitat. Per tant, per dir-li hola al programa de les rapes un peix especial rap de la terra, vos duim a la combinació del Noi de Tona i en Víctor Pits amb el seu tema aquestes merdes i després en Jú Piquer amb el seu te mazo cuinant tranquil.
Ei, ei, ei. Passava tardes fent aquestes merdes. No volíem fer una altra cosa geny d'aquestes merdes. Entenia qui entenia qui no podia perdre's. Si música no anuncis només aquestes merdes. Fet per fer, sense fer ni fit. Amb cascos vells, popa fet, fabricant mini disc. Compotos verd en el grinder i tots amanits.
Em s'arrimené, aquest me l'he tornat a crespir. Ho penso avui, que era ahir, però han plogut massa's nits. Seguim com druides la llum al final del passadís. Em fot tripar el fotograma com si jo fos aquí. Acompanyant-me a una trama d'un guió d'espaigli i tot canvia.
Negre d'un DRH5 Últimament em sento raro, això em costa d'assumir Tu busco un faro mig del mar perquè navego la nit Permet-me un amic, que et guardo de qui pot fer patir La por a les feres, canvien costums pronomics Mirant enrere em costa dir què queda d'alquera Puc comptar amb els dits estrelles Negre, nit, negre, amistat sincera I no m'utxi de pega
Ojo amb el que tens a casa te tinc, les he vist magres d'aquí menys me l'esperava cap dins. Sant de la sang no significa que no vagi a ferir, que no suposi una entrebanc a l'hora de decidir qui vols aquí. Menja la mare, la família te l'escolls tu, les vaques sagrades me les cruzpo. Què et passa? No entenc la cara de susto, la sort me la treballo, no la busco, no soc ningú. I am cost confusing, baby man.
Bona nit.
Déu m'aguinant quim eres, veia la barclinera, com Salvador Cinera, com a Milan Condera, com a la Rodoreda, com si t'amets qualquera empenta. Oita, xato, tu quin cul més dur, fes feina, ens converrem a cap el tema real, no sé si val la pena amb tanta penya que hi ha, només si ho faig per gust li trobo un sentit real, uns duros potser ajudarien, però que no és el cas, no hi ha respecte.
Per ho mateix, quan allò que t'uneix, amb el que fas per plaer, són calés, aquell pes, com la cua que mossega el seu peix, va ensorrar el meu castell, ara aquell roc som rebleig, tu com a casa, fes, fes, veuràs el piset, que és mini, però mono amb bones vistes i ben freix, és humilit xic, però t'abriga l'hivern, ben, ben, quatre patates, no em caldria res més, fes, tu, pica'm la cresta si se'm puja el fumet,
I et, nen, he fet tantes cantades que crec que més em convindria pregar, escriure homilies per fer reneixer dies on hi havia prou amb respect. Passàvem tardes fent aquestes merdes, no volíem fer una altra cosa geny d'aquestes merdes. Entenia qui en tenia, qui no podia perdre's, sols i música no anuncis només aquestes merdes. Passava tardes fent aquestes merdes, no volíem fer una altra cosa geny d'aquestes merdes. Entenia qui en tenia, qui no podia perdre's.
Bona nit.
Puto jupi, apatxidós, cuinant tranquil un dimensió, pensant en veure't.
Busca la pau fent el dinar tranquils, amb una copa de vi blanc com en el Keep It Real, dins un estat meditatiu picant la seva taus, do a cara Keep It Real i després rentar els plats, són ensenyar proves o no dir-li piu, suavitzar les coses amb diminutius, mil homes en un, un home entre mil, mil dones en un, però ni una entre amb mi.
Hereba de carnina i madampo ferit, hereu de Rodolfi Bronski. Érem així, una ment intranquil·la, rep la bona nit, amb la pell de gallina per qui dorm al llit. Neb, pesat i tou, soldadet de plom. Ha passat de molt i ho reconeix tothom. Visca raconat en un trosset de món, perseguint els bitllets com un nen rere els coloms. Son!
Sempre lliçons en forma d'ironia, de discussions amb un mateix on vens qui no ho volia. Necessària la vista al dia a dia, però la gràcia de l'artista és la seva miopia. Buscar la pau fent el dinar tranquil, picant la ceba d'ous com en el típic reel. I després fent sopar, rentant els plats en un estat meditatiu.
I superem tranquils com un àpat d'estiu, i ens llaparem els dits i serem llepefils, transmetent les receptes a nets i a fills, sense dir que les vam aprendre del Rills. I superem del chill com un àpat d'estiu, i ens tastarem per dins amb el mateix delit, quan el penjelit se'ns endugui cap al niu del nord, i es rebelin usos dèbils i usos forts, tinc amics buscant el teu i amics venent el teu.
Tinc amics buscant a Déu i amics movent el tou. Menjant el moll de l'os només com senyora de tou o fent arròs durant mig mes perquè arribi el sou. Una amaca vora el riu i una amaca d'ou que ningú ens toqui el vora viu mentre la carn es cou. Cada plat és una mostra d'amor i cada àpat una excusa per veure'ns de nou. Apats i flors, samples i amors, són amors i àpats, samples i flors. Cada plat és una mostra d'amor
i que d'àpat una excusa per veure'ns de nou. Àpats i flors, samples i amors són amors i àpats, samples i flors. Cada plat és una mostra d'amor i que d'àpat una excusa per veure'ns de nou.
Agavant d'escoltar Noi de Tona amb la col·laboració d'en Víctor Pizza amb aquestes merdes, temazo, i després ho ha rematat en Ju Piguera amb el seu tema Cuinant tranquil. Ara anam a Aradia, tot junt amb el seu tema El Retorn, ho va treure com a single aquest 2025, que és una rapera integrant del col·lectiu Doble Barra,
que mos dóna una proposta molt cuidada i amb una essència bombap increïble. I després ho en Girgolam amb en Baltoni, que amb el seu tema va de farols, que també ho ha atat com a single aquest 2025. Moltes vegades ha anunciat que deixava la seva carrera musical, però en Josep Baltoni se resiste ja a desaparèixer. I de tant en tant mos regala un tema. Continua amb els seus dint foscos de darrerament i introspectius sense deixar indiferent a ningú. Per tant, ara escoltarem la rapera.
ara dir amb el seu tema el retorn i després el retorn d'en Valtoni que amb el seu tema va de farols.
que cremo més que un ratge, els deixo com està Quirot sota la rel d'un faig.
perquè després aquest rap acabaran en marcar passos.
Serbo que quan parles el que dius s'ho emporta el vent. Per això serà que cantes i no t'escolta la gent. Ara vas d'influencer però ets merda efervescent. Ara dia pilla el mig i us deixa tots convolescents. I si m'entens aviam si vens i aviam si el temps...
Tornaré.
Pareu màquines, un altre grup de merda, primera pàgina, història tràgica, us trec autotune, queden taranyines, el teu direct, una làpida, viuen del triomf de les seves famílies, dos temes i són artistes, sàtira. Estic en metamorfosis com Kafka, el teu grup està metàstasis com un càncer, i amb un papi la corp o m'atrapes, us falten taules menys, aulets i aufis més, aules, testes i faules.
Estic flotant com el nen de Nirvana i voltros, lluitant del fang desesperats per una mica de fama. Jo ja vaig ser portada i vaig resoldre sa trama. Encercava fora en promesió, però no tenia casa, cap drama. Tanca sa ràdio i obri l'atzandre Colontay, voràs culpables o no els havies vist mai. Al final heu fet bons a xarango i el seu ay-ay-ay. Lluqueu el limbo, poseu el nivell, baix, baix, baix.
Cromos de rival d'on calars, us sec al banquillo, com Joan García Ter Stegen, bai. No sóc nova generació, tampoc fot teu tai, tinc poc cobergir el dorsal, no l'amica mal. Fils de fusters, no gangsters, vaig sembrar tomates amb ses vostres llances, camises de quadres, vosaltres cutres, com que els sentins i xamples, tu, coti per coti, jo, tot invitat. A mi tenen menso, segon de polo.
Però què s'ha faltat d'Onti?
M'ha escoltat la rapera d'escolatiu doble barra ara dia amb el seu tema al retorn i després el raper conegut va el tònic amb el seu tema va de farols. Ara vos duim en el ver amb el seu tema antic i llarg. Pertanyen el disc o EP Polo Llaure del 2025 amb claríssimes influències del treball de la Fleca de Port Tràmit i s'amples del seixantisme aquest raper de les Terres del Sud
Elabora un EP curtet, però intens, que és una carta de presentació perfecta. I després passam també a un gran dia d'aquest any. L'altre dia va venir Espoldes. No sé si vareu poder disfrutar amb la Pongang. Va ser molt guai el concert. Un xeralt a la penya d'Espoldes que s'ocurra. Balla a balla, amb la col·laboració d'en Víctor Pizza, vaig ser el tema Tuto passa.
Han tret un disco a mitges, aquest 2025 que es diu Faves tendres. Definitivament 2025 et s'any d'en Víctor Pizza i és que es macarra més català, balla balla, acaba de treure un nou àlbum i està íntegrament produït 100% amb Pachi Basili, o també conegut Víctor Pizza.
Ruralia, actitud, punk i empoderament xernego són els elements que travessen aquesta meravella d'àlbum. Per tant, ara escoltarem des de les Terres del Sul en Alve, ara amb el seu tema Antic i llarg i després la col·laboració increïble d'en Baia a Baia i en Víctor Pitzat amb el seu tema Tutopassa.
Yo vinc d'una lluita que es horta y consta. Mira. Estàs de xena.
Vinc d'un silenci que no has resignat. Els carrers anaven plens de bat a bat. Les femies per estar afaenats. Ja no estem tranquils perquè ens han fet estar farts. En nom del pare, el fill i l'esperit. A tu no et parirem per dormir. Més bé per vetlar cadascuna de les nits amb versos d'antubi que estaven proscrits.
No sé res si no és poble, viure plenament em costa el doble. Pareix que fos cosa d'un mal d'ull, és la llengua que es tria i també la que s'escull. Blanc, no sé fer-ho si no és apurant, i això et seré ningú si no fos per tirant. Si ningú ho fa, seré jo qui ho moc, perquè el bat i està calent, perquè això ja no és un joc.
Sempre mos ha tocat anar costa amunt, dient que n'érem pocs i en som un munt. Si es veu de llum no cal cap pista, vull tornar a la pista, el València del Velda i Mixta. Sempre jugant a la contra i avant, jo vinc d'una lluita que és sorda i constant. Sempre hem anat contracorrent, s'alça la polseguera, puc notar la cara al vent. Però nosaltres al vent, la cara al vent,
El car al vent, les mans al vent, el dulce al vent, al vent del món. Ai, ai, ai. MgT lo sos y primo. No diguis a ningú. No diguis a ningú.
Ellos són molt més al·lià que un macarra català Però fora la carcassa dubto que em vegis plorar Ni més que ningú ni menys tu que t'has pensat Jo només canto arroz d'un jove silvestrat La penya no s'entera, la penya no se n'adona Bola maca rima fins que maca rima dones Les hem vist de totes, Johnny, les hem fet de bones Sempre han sigut peces, però mai males persones
Ellos vigilan de la bitch que t'enamores, amb qui lleus a taula i amb qui passen les hores, la pureza ja no es troba, igual que a la falopa, no me fio de nadie, mucho menos de mi sombra, venen pa' la jena, puta colla, carroña, venidme de frente, perra, no hagáis ser moñas, pau pel que lluita i libertad pel poble, la unidad d'Espanya me la paso por las...
Li fogin a tots els que van tancar la porta Dal barri tinc el suport que és l'únic que els importa Jo ni jo he sortit de l'or, no d'eufòria I agradi o no agradi estem fent història Muguda, paranoies, unes quantes Girada, doia, per culpa de guarrades Ho vaig perdre tot, he vist el meu sostre amb flames Ara soc més fort, més xuleta i amb més ganes
Multas a massa y samarras del Barça. ¿Qué pasa? Como Héctor Purtem la salsa. Échale pelota a mi hermano que tutto passa. Nunca voy fa mal, damans farà gracia. Chulos como Dios manda, mira mi banda. Con más peligro que Romario por la banda. Fallaré la navalla y la bomba es randa. Que le follen al poder y al que manda. On hasta el karma. Juan Palenda Salaris. Juan Palenda tantas mamas frutadas par millonaris.
per poder jutjar primers d'estari, com pau coberts i vull anar del poble a l'estadi, que Déu em protegeixi dels meus adversaris, i si no que ho facin els meus pus o els meus companys, que li doni molts més anys de vida a l'avi perquè no seré el mateix el dia que falti, el dia que marxi. I molt amor per a mi tia La Panty, MGT Lo Soci Primo, molt amor per als que ja no estan.
Tutto passa. Tutto passa. Primo, tutto passa. Tutto passa. Primo, tutto passa.
En el año que viene, vamos a seguir y vamos a ganar todo. Vamos a festejar todo otra vez. Muchas gracias por todo. Venga el marcha y venga a cantar la vida.
Hem escoltat en Albert amb el seu tema Antic i llarg, i després en Balle a Balle i la col·laboració d'en Víctor Pitsa amb Tutopassa. Ara anem a Laura Bonsai, en Lins Efec i Inés Blanco, que han dret el seu tema Strange Fruit. Pertany en el concepte de tres temes de la Cipera Chambers 1, que van treure aquest 2025, que és la Cipera Records, el xegei del maresme on en Lins Efec i Inés Blanco estan conquerint la cena d'esquí hop en català i en castellà. Amb poques propostes, la seva qualitat
que han projectat és increïble i no és d'estranyar que una de les primeres col·laboracions amb el seu projecte és anar a Laura Bonsai, el 50% de La Niña del Corro, quasi anar. I després ho venjero a l'hora amb el rap Kilòmetro Zero amb en Poder i la col·laboració d'en Grand Master Jota que han tret un tema que es diu Aura i Paraula com a single de 2025 en Poder, que ja s'ha notat bastantes vegades en el programa i mos fa ser instrumentals, un amic de la casa, un rapper històric,
i que darrerament estàs rapatjant molt en català i xarà cap a ell, obris nou curs amb sa col·laboració d'un Grand Master Jota, barres directes des de Palma, beat amb un so aèri i escratxes endimoniats. Per tant, ara escoltarem des de la Cipera Records, una Laura Bonsai, Lins Effects i Nesse Blanco amb el seu tema Strange Fruit i després en Podem amb el Grand Master Jota amb el tema Aura i Paraula.
No, no, no, no, no, no, no, no.
The sky is falling, amiga, corre amb mi Keep your eyes open, saben d'onde t'escondes La vida és fàcil, però es complica Cada quatre sols és one for the true love And two for the true knowledge Pico el mur, estic fent caure sal a la taula Em tiro el fum als ulls, al taus, a l'aigua Surto d'una estàtua amb flames Em mullo amb l'espuma, poso els peus a dins de la russal Busco el sol a prop de casa o ves tan lluny a l'altre vall
La meva energia escalfa, poso el preu del gel a l'alça. Comença el pou del glas, segueix per sent desvulnerables. La llum abraça el pis, la pluja parla de nosaltres. Tot el que veig em queda a dins i a tu no sé on posar-te. El túnel és llarg per un cobreix de les nubes. Si tot acaba on neix moriré un lunes. Tenia bones aptitudes, quina pena. Posa Zambu 3 en Pucla i ressuscita la teva cadena. I oferem un rescat en cadena.
Passo d'estada de dalt a baix en un petit instant Em deixo fluir entre l'avenint o el catitan Sé que l'enemic compara i mai deixaré de mirar I ens em diu, tia, joder, millor que no t'ho pensis tant
Zip, zip, amb el blanco i lins, kids. Estem prints fins tard, estirem els fills. Cozim, descozim, no et pensis que això és easy. Tinc els dits ferits, t'atrapa't ja tota la nit, vets. Esbanco quan i pis, per pegar-me uns wallabies. Sense sou fix, sobrevivim amb l'abració al pic. Escrits.
Fins demà!
Tengo las bendiciones de un hermano Dicking in my head del cambio Me siento liberado Cortando el espacio con el filo del temple Que me han prestado mis hermanos lo devuelvo triplicado Hay substancia como shouty pimp en el acorazado Si quieres prim, comprender la esencia, pilla el legado You know my steas, nunca forzado Pero me he esforzado más de mil veces para sonarlo
Con el zig-zag-zig, paso a paso, nipple avanzado. La X on my feet, el outfit justificado. Con un verbatim queda guardado. La zipper aware for the kids. Que sirva de algo, esto es sagrado. Yo, the world plan sits on my mind. The world plan sits on my mind. No hago lo que debo, no sé qué coño haces tú.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Mai s'oblida, mai te canses, mai pares, mai tai son, cau sang, el fang, un clàssic. Mai ferida, mai m'esquitxa, mai et gires, una mica davant cau mal, veig blanc, és tràgic. I esperes que passi, que esperes que faci, en aquesta tempesta un refugi tòxic, històric, cau pluja, cap avall, no puja, és àcid. Inferno a la terra.
Yeah, època de canvi, primònic, gran amb tori, mirant de la fi un cri, fora estic aquí, els rebombori, microsagnat, micro banyat, roig com un cap, cor obert, puntengat, cap enrere però endavant, te deien pare, pare, jo diem mare, mare, encara ara, aquesta és la vaina, si afligues esta casa, aquesta merda no para.
Microsagnant, micro banyat, només tenc caure, només tenc paraula. Microsagnant, micro banyat, somnis de ninxi, el rap és bon bici. Microsagnant, micro banyat, això és aura, aura, només tenc paraula. Microsagnant, yeah.
Rompre, bellesa duresa com arbre, això és de got com diuen ara la cabra. Micro banyat, banyat de sang, això declama, declama venjança, venjança amb aura i paraula. I viure aixecat a Don Batxi, el meu barri, obres espats, alcohol i ganja, històries marcades, somnis penjats, rimes salvatges.
Prima salvatge. Això és resistència, guerra i dansa, mentida i veritat, només un micro al costat, rap que no calla. Qui me demana, qui m'engana, la caiguda del sol, mos trobam i xerram, cara a cara. Això és presència, ferida i esperança, fum i claror, no s'atura, fake M6 desarma. Qui me guanya, tremola la calma.
Blandeando, microsangriento. All I need is one mic. All I need is one mic. Blandeando, microsangriento. All I need is one mic.
Micro sagnant, micro banyat, només tenc caure, només tenc paraula. Micro sagnant, micro banyat, somnis de ninxi, el rap és bon bici. Micro sagnant, micro banyat, això és aura, aura, només tenc paraula. Micro sagnant, yeah, aura de paraula.
A més sota d'anar l'Aura Bonsai, l'Inge Effects i l'Inse Blanco amb el seu tema Strange Fruit, i després amb Poder, producte local, amb en Grand Master J, amb Aura i Paraula. Això és rapes un peix, l'espai de He Hop, d'Ona Mediterrània. I ara anem amb en OPB, el que vendrà després, 4 hores com a single del 2024.
Desenvolupar el beat com si fos un viatge amb un to Lofi és el gran segell de nou PB. I si li sumam barres introspectives i sentiments profuns, mos queda un dels rapers més underrated de l'escena d'esquihop en català. Xarau cap a ell, increïble. Un dels gens integrants de Refugees. I després ho connectarem amb en Lins Effect.
que ja sonat en el programa i l'hem predat abans amb Nese Blanco i Nalaura Bonsai, però aquí el deixant tot solet amb el seu tema Naked Lunch. Està integrat en el disc l'atelier versió.
A nivell internacional, i aquí tenim el nostre ambaixador, en Lins Effect, que hem presentat abans. A nivell personal, ha estat el millor treball de Gijop en català des del que duim d'any, amb ensons analògics, multitud de referències líriques i encriptades que el converteixen en una autèntica joia. Per tant, escoltarem en el crack de nou pibim el seu tema El que vindrà després, i després el rei de rapa es tracta Lins Effects amb Naked Lunch.
Gràcies.
Fins demà!
Sempre s'ha encès amb el cap als núvols Joves desperts, juguesques d'encert Promeses al cel que complirem, t'ho juro Si no que tot el que tinc sigui teu, no és per fer-me el xul Vaig escrivint barres que em treuen de puros Diran conjurs, mags amb un micro i sentiments profuns Persones que porten menys que grans al cul Però seguim a full
Direm de bàsics, no ens va complicar-nos, confio en tu i ja està, no hem de demostrar-ho, d'això es tracta'm, amor en estat pur, sentint-nos un, samplejant el punt.
Penso molt més del que em pensava, sento molt més, des que no hi és, trobant-me a faltar i trobant a faltar-la, tornar a abraçar-la. Són paraules només, estan tots esperant a veure quin dóna més, i jo no sé per què però justament al revés, suposo que confio en el que vindrà després.
Bancs de frenes cremen al desert, rellotges de sol atravesen la pared, menjadors recoverts amb llençols, la sorra caient, matins asfixiant i migdies vermells.
Tresors inques pintats a la pell. M'enfilo per estar l'actites, recorro camins diferents. Cauen agulles dels raures, menjo dàtils amb chicken jer.
Marcats a centauren de sobres, em mantinc despert, plen com a estils amb l'índex dret. Bolo del plaer, el dolor conduint cobert, plou sobre moi, descarrir el tren, molt poc repòs i haigat dils tu feis.
Vendos d'espuma i sang als epitafis. Vulls color cúrcuma. Jo i un paper d'arròs entre gerros plens de rúcula. Pinto els meus oculars d'acrilics púrpura. Estat pur de consciència. Creu amb gòndoles els meus set canals.
Iridiscència, els meus llagrimals Ne dondo fins per Venècia Veus ancestrals sintonitzen aquesta freqüència Sinestèsia, la merda de síntesis Obro els pit, canto pístoris Formo vòrtecs catòlics plegats amb cips Porto al poble petroli Pinto un canvas amb l'oli L'oli que peta el dàcia Tu diràs on vols que et porti Jo poso les mans a les marxes
És veritat que quan lleig fumo menys, però l'efecte rebota quan marxes. Em poso les botes i atrapo un llamp, porto guants de goma, casso huracans. Veig com la ciutat tremola des de la pagoda. Em poso les botes i atrapo un llamp, porto guants de goma, casso huracans. Les meves empremtes dactilats floten.
Em poso les potes i atrapa un llamp Porto guants de goma, casso huracans Veig com la ciutat tremola des de la pagoda Em poso les potes i atrapa un llamp Porto guants de goma, casso huracans Les meves empremtes dactil·lars floten No saps com va
For profit, they have polluted the air, the rivers, the sea.
Acabant d'escoltar OPB amb el seu tema el que vindrà després i després amb el seu tema Naked Lunch. Ara vos duim una col·laboració d'en Tex-Mex amb en Bongoroi, que és un remits en concret de qui dia passa any en peny. Ho van treure com a single del 2024, recordar que és un remits.
Raper del Vallès, que pertany a l'escola teu doble barra i que participa a la Catalunya Freestyle, que l'any passat me'l va regalar un remig del seu tema, qui dia passa any empeny, a ritme de rocksteady, que li dona un vibe increïble. La veritat és que quan vaig escoltar aquest tema va encantar, directe, brutal. I en girgolarà molt bé per jo amb un tema d'Estranya Waze en sa col·laboració d'en Atxà, una rapera...
de Nova York, que se diu La vida sabrosa. Pertanyen els discs, entre el 2025, Estranyo Waste, el gran grup de G-Hope en català, les abelles palmen però els pàjaros encara canten. El darrer tema de l'àlbum d'Estranyo Waste és especial, dista de l'atmosfera oscura i centrada en la mort de tot l'àlbum. El beat és superballable i és una conclusió optimista per encarar aquest món que crema. Per tant, escoltarem en Tex-Mets amb la col·laboració d'en Bongoroi
que el tema se diu Qui guia passa any en penys remits i després els grans d'Esonia Ways en la col·laboració d'on etxà amb el seu tema La vida sabrosa.
Quan ja no serveix un baby em sorri Camino per les línies com a hobby No m'hi posaria ni que em donguin línia al mòbil A fora el sol, el vago amb l'aire Em sento menys pobre, esquivo els bovis de poble
No m'hi acaben les cames i em sento Naomi. Vivint de bòbilis, bòbilis, sé que l'odi crea més odi. Sembla que competeixi pel podi. Si em convides a dinar, escopiré el teu pudding. Un cop de puny a l'ull d'aquell capullo que et practica public. Ens volen qui ets, però vaig fent. Keep it real, keep it moving. Fa molt temps que ni jo entenc la meva movie.
Potser hi ha algú que diu que em voldria matar, però sé que davant per davant no s'atreviria a disparar, i tant per tant anem fent, qui dia passa nyampen. Paraules d'amor, escrites en pòstit, sé que tu també no em fotis, m'esforço cada dia en que no es noti, amb un part de dosis, part de dosi, per l'ascenda del dolor es fa fòssi.
La realitat no la trio jo, m'hi posi com m'hi posi. Microdosing, bombing on the streets like bosses. Strictly codes, nobody talk when the boss is talking. Ja no podem tornar a ser com si fóssim immortals, vessals de llàgrimes i sants, tractats a pau. I en lluita com Trotsky parlant fins tard. Tancant els bars, perdrem el tren. Com triguem tant, parlant fins tard. Tancant els bars, perdrem el tren.
Com triguem tant, perdrem el tren Com triguem tant Compromesos sense diamants Incompresos com presos a cambriants Quan la gota bessa i l'aigua cau Van amb l'all i el cor buscant la pau Però les forces grans i el que més hi ha Potser hi ha algú que diu que em voldria matar Però sé que davant per davant No s'atreviria a disparar I tant per tant anem fent
Se'ns han caigut deu anys a sobre, se'ns han caigut deu anys de sobte, perquè em persegueix el temps com qui persegueix les sombres. Ai si la barqueta es tomba, no ens fot-li més estopa. És com quan l'ego i l'orgull es topen, que després tot estorba, tot al voltant són corbes, tot al voltant són cobres.
El que produeixes és com deu cops el que cobres. Però no diem res perquè per dins estem en obres. Ho acceptes quan ho compres. És com deixar la dona per follar-se quatre tontes. Només perquè t'ho deien els compes. I com reien els compes. Vam surten els comptes. Potser hi ha algú que diu que em voldria matar. Però sé que davant per davant no s'atreviria a disparar. I tant per tant anem fent. I dia passant.
Maiden. Maiden. Maiden. Maiden. Drift alone.
Vull viure la vida sabrosa, com un columbià. El barri que toqui la grossa, currant ningú ha triomfat mai. Vull viure la vida sabrosa com un columbià.
i ara vinc, com les maracas d'Antonio Machín. Vaig a englobo un cepelin, amb polles buides és tot el que tinc. A cavall agafat de l'acrin, patrullo el barri com mira a Dublín. Buscurillo, Tepno Berlín, vira de llauna, tònica i gin. Mira pel quarto, estic super out del rotllo, com explicar-t'ho? Nirmin guapo, qualitat sense deixar-te a quartos. Salten del barco les rates, jo només matant algú s'anillo. Vaig com les cabres, del revés.
I encara puc treure-li brillo, cauen estàtues a terra, mentre tatues, frases de merda en llatí, guants i pèrdues, ara calcula al final quin és el botí. Imposen les fàtues de dues en dues i a la mà tinc un bisturí, és per rajar-los el Getu, i a l'altre una copa de vi. A tu t'han fet la pirula 30.000 vegades i encara els dona resultats. És que la penya esgarula i ningú dissimula, però el tanyo té cops amagats.
Un pinyo et modula, calma, tu mira vídeos de gats. Jo un bitercast, unes anchoves de lax, se't aguantaràs. Vull viure la vida sabrosa, com un columbià, el barri que toqui la grossa. Corrant, ningú ha triat mai. Tria entre la vida i la bossa, volen que et matis per un tros de fons.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Acabant d'escoltar en TexMets amb la col·laboració d'en Bongoroi amb el tema Qui dia passa any empeny, els remix i després hem escoltat el tema Bailongo d'Estranya Waze amb la col·laboració d'en Atxà amb el tema La vida sabrosa i li hem de dir adeu en aquest programa especial de Rap de la Terra de Rap és un peix i no ho podien dir d'una altra manera. Us duim el tema de No Drama, Una Cadira
que ho va treure com a single d'aquest 2025. No drama ha estat un raper de Sant Joan de ses abadeses, que durant 15 anys de trajectòria ha estat un dels grans d'esquihop en català. Els seus treballs són essencials per entendre totes les etapes de rap en català d'aquesta darrera època. I només podem estar tristos per la seva aturada indefinida en forma de testament musical de 8 minuts situat Una cadira, un darrer single plegat de referències líriques i conceptuals repassant els seus viatges o no, del qual nosaltres en forma part i no canviaríem per res.
a l'altra banda del planeta N.
Arenes movedisses en gerros d'aterrissa, la pell s'amarissa quan sento melodies de cíteres a dintre de les vísceres. Vibrant, vaig al liban estirat al divan. La plaga és una plaga perquè tu la consideres així, perquè la collita és d'enreixir tot teva. La natura no et donarà treva i seràs un jaciment a prop d'Adisabéva.
Reu-me en un camp d'arròs, treu-me d'aquest llamp de cos ple de vies, cloïlles, racons, neu fertilitzant adob, neus de l'Isaac Asimó. Tinc una columna vertebral de bambú, de color groguent com un meló cantaluc.
Gaudeix d'un rang de moviment absolut, com si fos un cent peus, com si fos un esgolupendre. T'han ofert foc, però tu sempre has volgut cendre, i entres a Futuroscop per aprendre. Em tiro per camps d'esbarcers fent metalls, mentre sento al cap notes de bell metall, i recordo retalls de premsa, imatges difuminades de nadó al conixet.
imatges il·luminades del mirador del Putxet. Reflectides al nervi vaga d'un vagabundo, d'un nano que ha menjat bolets, no apaga llums i que balla amb sessions dolentes de regamufin en un lloc ple de suculentes i confits.
Menjo cap cot com una gossa escarmentada, una amanida de cigrons i col fermentada. Textos que no sortiran a cap editorial, perquè s'han escrit en boscos d'un senglar territorial. Em desperto a la cavitat d'un queixal, amb el tinitus a un volum al que no se baixa. Els batecs són d'un partit d'esquash potent, terra trèmol que sacseja cucutés o camps preciosos de jesamí.
Sona una veu que parla, però no és a mi. Quan l'herba creix fa soroll, com els creixents i el fonoll. Em miro les palmes com si fes un escorcoll. Sento un soroll i veig com cabalós, al costat de la llera d'un riu cabalós. I noto una petita afiblada, el conor comença l'ànima i s'acaba l'os. Segurament indica que ara és el moment de la balota.
Ara vull intentar evitar que matin algun catxalot o l'últim tren que l'os. Cauen les parets d'artèries coronàries de clients habituals d'un bareto que miren anuncis de TV3, promocionant gas natural amb la veu d'en Farelo. Olives amb enxobes, els colzes a la barra xopa i enganxifosa, embrunes de pa blanc i xopet, repeticions de capítols d'en Xicote i un botet de trifàsic. Té un aire apoteòsic.
a l'altra banda del planeta. He anat d'una cadira a l'altra banda. Un bol d'aigua tèbia, una fulla d'estèbia, una sèrie de dies que oblides perquè no has tingut contacte amb matèria de cap mena.
restaurants de fritanga amb cuiners africans i cuiners d'Sri Lanka amb accent britànic i ni rastre de vitamina K2 pot i titanic els seus amos provocadors i els clients que es queixen de les olors perquè els desacorden els colons guerra civil valentia
Canells i mans ennegrides de tant forçar i torçar. Miro al voltant ursai i veig com punxen forquilles al xai sursant. Sonen avaneres. De totes maneres, sento pudor de clavegueres i un suquet que m'agrada.
Es filtra les rieres, quadres tan vívids que sembla caieres, en creuaments híbrids de prunes cileres. Entra una llum íntima per les vidrieres i miro a fora per l'espiera. La mà oberta sobre els ulls fa de visera i em permet veure fades i zebres, imatges, fumeres, imatges properes.
Mal d'altura, globus sonda, amb moco i sobte al color, sóc un sac de boxe, un sound system de quins tons, sense instruments ni mitjus tons, només cinters intensos, pitjo botons, com un pilot que surt des de l'aeroport de l'Huton, arriben turbulències ni mitjus mútu,
Tinc un posat seriós rotund, em centro en el totum del cor i dic que només ha sigut un susto. Tosto el copilot com si haguéssim sortit d'un post operatori del Trueta i celebrem la pirueta. La tempesta de fora sona com si fos l'afició d'un dissart a la noeta i floteja la bioneta.
Deixa'm sortir, s'ha convertit en una presó, però havia de ser un furtí. Les cames m'aguantaven i s'han entorpit. Abans mirava en l'aire, ara t'han colpit. Intento recordar moments que m'han colpit. Castells a l'aire que mai no s'han esculpit. I crema com una picada d'esculpit, com una flamarada de búlpics. Per això quan dic que surto a cap al pis, mirant per unes cortines de seda
L'altre banda
Les vallen dolces claretats, somriu, ves a la lluna les humils teulades i als camps on tot reposa sossegada.
han mort les presses de la nit d'estiu. Sota la llum que brilla com un riu, les cases una a una són tancades, fins al mussol i totes les batllades, a penitència l'oli va assolit.
Ara callat, la lluna se n'adona, que és tard i fa serena i ja fa estona, que és tota sola sobre el camp a dormir, va de ballant pel cel mitja ensonyada. Toca porent, la lluna s'escolgada, rere la muntanya.
Bologna ni...
El fons d'una vall On la gent Sap viure en pau S'aixequen al matí A veure sortir el sol I donen gràcies al dia Que està a punt de començar I en arribar a la nit
Abans d'anar a dormir, donen gràcies a la vida per allò que els ha donat. I els nens són éssers especials, tenen l'escola.
Sobren el paradís que es guarden dins. Han après que no estan sols.
Part un sol cos que val la pena descobrir, que val la pena assaborir, les coses més senzilles que fan dolça caminar. I no els fa por morir, forma part del seu camí, com una nova pàgina per escriure el seu demà.
Fins demà!