Comença el hip-hop a una mediterrània i comença... Un rap és un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un peix, l'espai de hiphop d'una mediterrània. Normalment fem un repàs a les millors hiphop internacional, a les millors hiphop fet per dones, a les millors rap de la terra i a les millors rap quilòmetre zero. Però segur que de tant en tant ens agrada fer monogràfics de grups, monogràfics de temes en concret, de subcultures musicals o a vegades darrerament venen convidats. Avui serà un poquet de tot. Fem un monogràfic especial
de dones, avui només sonaran dones en el programa, i fem un repàs a les bones barres que les dones ens han anat tirant aquests anys. I començam amb una crac de les cracs, que podria no haver obert un parell el programa, però indubtablement ella era una de les candidates, Missy Elliott, amb el seu tema Bring the Pain, de la col·laboració d'en
Method Man, aquest tema pertany al disc Under Construction del 2002 d'en Emissi Elliot i és un disc arro, molt recomanable, escoltau-lo, a part d'aquest tema en té moltíssims detall, curiós, Bring the Pain és com una reinterpretació d'una cançó de Method Man i el curiós és que el convida.
I a part, la cançó està samplejada per ell mateix, per la veu de Method Man. Bé, la veritat és que és una tèntica locura de concepte. Brutal, m'encanta. I després anirem amb una, també, una clàssica dels 90s que va bascular entre Ski Hop i Sarambi, que se deia Mary J. Bleach, amb el seu tema O.O. de seu disco Love and Life del 2003.
Escoltarem, per lo tant, amb Missy Elliot i Bring the Pain i després amb Mary J. Bly amb O.O. per obrir el programa especial Dones de Rap és un Peix. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 9... Are we on the air?
This is a Missy Elliott exclusive. I came to bring the pain, hardcore to the brain. Ooh, baby, what's your name? I love the way you're spittin' the game. You made me change from thinkin' all guys the same. You the type of guy I wanna marry in months. Got exactly what I want. And ain't no fakin' the funk. Your attitude is punk and you're makin' me crumb. Yes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
In the middle of the night, you hold me tight. Say, it's all right. I'm yours forever. I'll do what you want if you don't hurt me. I'll cook and clean. I'll make you happy. Ooh, what you do to me. What you do to me. Ooh, ooh.
Bona nit.
What you do to me though?
What you do to me
Hem escoltat en Amici Elliot amb el seu tema Bring the Pain, amb la col·laboració de Method Man, i després en Mary J. Blige amb el seu tema Oh! Oh! Ara anem amb un d'aquests temes una mica amagadets, vull dir, no és un clàssic, però la veritat és que el vaig escoltar fa un parell de mesos, aquest tema i m'ho va encantar. Vaig tenir una època molt Timbaland, un dels productors mítics dels 2000s, en Don Farrell William,
i en Kanye West com els tres grans productors de s'escena sobretot comercial i mainstream dels pop hip hop d'aquella època. Aquesta col·laboració, perquè és com una col·laboració produïda per en Timbaland, és d'anar Miss Jade amb el seu tema Ching Ching, una passada de tema. I el curiós, té un parell de detalls curiosos aquesta cançó, és que en Timbaland s'anima i tira unes barres a les principis de la cançó, és bastant curiós.
Crec que jo no havia escoltat mai en un Timbaland rapetjant i la veritat és que va ser com...
i la producció també va a càrrec seu, i el curiós és que la cançó té un sample de la Nelly Furtado, si heu escoltat mai la Nelly Furtado, probablement la trobareu per allà, inclús en el mateix propi beat quan funciona. Aquest tema, xing-xing, de la Miss Jade, surt del disco seu del 2002, Girl Interrupted. Res, una passada, el típic so d'en Timbaland, si vareu escoltar la música dels 2000, si vareu arribar en aquella època,
esbundats sons genèrics d'aquella època. I ho et sonarà molt. I després anam a Faith Evans, també, una crac de Sarambi dels 90 i dels 2000s, amb el seu tema Love Like This, del seu disco Keep the Faith, de 1998. Que li deia també, una jefa, un temazo, i la veritat és que avui en els programes solen anar amb bones barres, però també li pegaran bastant
a Sarambi, que ho tenia molt pendent de fer un programa especial dones més dedicat un poc a aquest subgènere de rap o com a subgènere de pop m'està allà entre mitges. Per tant, escoltarem a Miss Jade amb el seu tema Ching Ching de Ventimbaland i després a Faith Evan amb el seu tema Love Like This.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I never knew there was love
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
hem escoltat a Miss Jade amb el seu tema Ching Ching amb la col·laboració d'en Timbaland i la producció també i després hem escoltat a Faith Evans amb el seu tema Love Like This i ara anem a una de les sorpresetes d'aquest programa tindrem una mini entrevisteta de 15 minuts amb la Keralt Laoz que aquest 24 de juny ve a fer un concert per Sant Joan a Sant Joan dins el cicle de Universe
de Mallorca literària. I la tenim en nosaltres. Hola, què tal? Bona Esquerra. Com estem? Molt bé. Molt contents de tenir-te en el programa. Intentarem no liar-te moltíssim, que sigui una càpsuleta curteta. Sobretot pel que ara havíem dit, que dia 24 vens a Mallorca, a Sant Joan, no? Sí, sí, moltes ganes. Diria, no me vull equivocar, que ets la primera vegada que vens a Mallorca, no? És a dir, a fer un concert.
No, vaig anar l'any passat a fer el millor que l'haig fet. Ah, sí? Hòstia, és cert, és vera. No sé per què ho havia hitit, disculpa, però pensava que sí que era la primera vegada. No passa res. I ara que dèiem que estàs per Palència avui? Sí, és que estic per Palència perquè tenim concert aquí a Palència Sonora, que és un festival, i res, acabem de fer ara mateix la prova i acabem d'arribar a l'hotel.
Que guai, que guai. Idò, moltes gràcies per haver-mos fet un huequito en el programa de Rapes un Peix a la ràdio Una Mediterrània. Idò, també pels oients, comentar que a Rapes un Peix i Mallorca Literària farem una col·laboració amb un concurs d'una entrada doble que se posarà a partir de dia, bueno, no sé quin dia se posa,
però sí que tindreu fins el dia 20, el típic de compartir Instagrams i tindreu una entrada doble per veure Anna Keralt. Per ser gent que mos escolti i no sàpiga ben bé qui és ella, tu me vas corregint-te si dic algun triple.
És una lota de Santa Coloma, de Gramenet, del 91, i així a grans trets sempre és difícil posar noms a la música, perquè a vegades la música és música, però a vegades posar-li gèneres o tal sempre és una mica difícil, però a vegades sempre també dona com una petita idea de per on te mous. I seria com una mescla entre el flamenc i els nous sons, com la millor podrien ser els hip hop,
amb una base bastant poètica, més o menys, que me n'he sortit. Sí, més o menys. Hi ha més coses, ja a rindir, d'electrònica i a salsa, també ve molt present i és molt important, també, com el bolero i això, la bandera de la música. És com música real, al final, amb electrònica i amb coses més sintètiques, no?
Ja fa un parell d'anys que fas feina i diria que tens dos o tres discos, no? A cada disco intentes acostar-te o experimentar nous sons o...? Sí, acabo de treure el meu segon EP, que és una durada curta i només tinc una llarga durada, un disc que es diu Toreta.
i sí que és cert que al principi estava buscant el meu so i ara crec que més o menys el vaig trobar cada vegada més però crec que al final sempre els artistes estem rebuscant-nos a nosaltres en l'art i experimentant amb les nostres emocions Sí, perquè al final potser t'acabes avorrint un poc, no? No, clar, és que és normal perquè tu has de fer doncs
Coses per totes, escrivint l'atenció i rebuscar-te i també conèixer-te, no? Crec que cap és humà pot conèixer així com de forma natural a la vida, en plan, vale, jo ja tinc 20 anys, ja em conec. No, vindrà 30, 40, 50 i et seguiràs descobrint, no? Perquè la vida i l'evolució fa que canviem i fa que ens interessin coses diferents a cada etapa de la nostra vida. I amb la música també és així. Sí.
Sí, sí, sí. Molt ben dit, sí, sí. I el segei en què has fet aquests treballs, és un segei que a vegades hem xerrat en el programa, que el tenim molt de referència, el Seid Loud, que tal la col·laboració o s'està dins aquest segei tan mític de Barcelona de sa música negra. Sí, la veritat que ens vam conèixer fa com quatre anys o així,
I just abans de començar el meu projecte, i clar, ells em van ajudar moltíssim des del dia 1 a poder trobar-me, a poder gravar, a poder trobar les eines necessàries per poder materialitzar la meva música. I, bueno, i fan el meu segell, el meu homenajment, és el meu equip, la veritat. Eidlauts són una gent increïble. Que guai, que guai.
I ara una pregunta que també sempre és interessant a artistes que potser tenen un tall més reivindicatiu o polititzat o amb una posició més ferma. És a dir, com veus tu a un nivell molt individual i personal com conjugues les teves opinions polítiques i el teu art a la manera d'exposar-te? Bé, jo crec que al final és necessari fer-ho perquè al temps que...
Els temps que vivim no són fàcils i ho acabem de veure. A les eleccions acabem de veure també... Bé, ja estem veient també com la gent es comunica, sobretot quan hi ha tants números de violacions anualment, de maltractes, quan hi ha tanta pobresa, quan hi ha... Bàsicament, no vull ser política mai tampoc, perquè no és el meu camp. Jo faig música, però sí que és veritat que...
Em posiciono amb les meves lletres, amb unes idees, i sí que és cert que les meves lletres reivindiquen a la classe treballadora, que si no més d'on venim, d'on vinc, de la meva família.
Sí, perquè, és a dir, tu intentes que la teva música no sigui alienant, no? És a dir, que potser la música, no en general, però molta part de la música que escoltem a vegades és alienant, no? En el sentit de te fa desconnectar de la teva vida des dia a dia i passes per damunt d'això, no? Però també certes persones més poslititzades o a vegades inclús en moments que necessitem...
Algo més cru o més real o que ens diguin coses que potser la música no sol dir, pot ser interessant aquest posicionament? Sí, és que és interessant i és necessari, ja et dic, perquè al final està molt bé tenir molts miratges que no diguin res o que perdi un de sempre. Però crec que de vegades és interessant, de vegades no, quasi sempre és interessant remoure consciència quan puja a un escenari perquè és un lloc de privilegi.
Molt curiós, molt curiós. I venga, perquè no s'allargui això moltíssim, perquè ja m'ho has fet supergran favor i a més estem supercontents que venguis aquí als 24 i poguen fer una mica de promoció del concert i tal, que segur que jo aniré, molt ho passaran superbé allà a Sant Joan. Sí, és brutal el que has fet, una veritat. És un concert molt ben parit.
i una pregunteta aquesta pregunta sempre que faig programes a mitges o quan fem alguna entrevista que és un món que ens estem entrant encara tampoc rapes un peix tampoc està molt habituat a fer súper d'entrevistes però és una pregunta que ens agrada ehm
Sempre a les nostres cases, quan som jovenets, tenim com a, o jo ho he vist així, com a dos clics en la música. Un clic que vendria molt condicionat per als nostres pares, per als nostres familiars, per als nostres predins, per als nostres tios, que et presenten la música. Mira, això és el que m'agrada, que t'apareix a tu i la vius. En el meu cas, per exemple, mon pare és un gran amant dels Beatles i jo me'n recordo que ja de molt petit escoltava els Beatles i vibrava.
I el segon clic és com aquell moment en què ja tu tens aquesta autonomia musical i ja trobes alguna cosa per primera vegada completament teu, que t'agrada, que te fa sentir molt tu, que potser inclús entra en contradicció amb les opinions dels teus pares, perquè escoltes aquesta musicota, no? En plan, jo no sé, Imagine Heavy o Hip Hop, no? En el meu cas, quan era més jovenat, aquests només diuen tacos i no sé què i tal.
Podries explicar una mica aquests dos clics si tu les has tingut quan eres jove? Quin background musical va un poc a que teva o que te va influenciar i tal? I després d'aquell moment que tu vas dir, ai, jo ara, que era alt, escolta això, m'agrada i abans escoltava molt música que m'adonaven. Bueno, mira, a ma casa sempre has escoltat la ràdio. O sigui, sempre hem tingut la ràdio posada i també teníem vinils.
Llavors, el que s'escoltava més, com les meves famílies ara anaven a Andalusia, i la meva àvia ens enyorava moltíssim també la terra. El que s'escoltava molt era música de flamenco, copla, música d'arrel, també boleros. Ma mare sí que em posava més, potser, alguna cosa més americana, en plan, doncs, Janis Joplin, tal. Però és cert que l'escoltàvem, el 90%, el 80%, potser, era música espanyola.
i darrere. I llavors jo, quan vaig ser més adolescent, sí que és veritat que vaig començar a escoltar allà Xipop, Cuill Latifa, dones molt poderoses que m'agradaven molt, escoltàvem molt la MTV, perquè la MTV era una cosa que ens encantava, amb un germà i a mi els posàvem a la televisió i veiem tots els videoclips i podíem estar hores veient videoclips. I després també, doncs,
Reggaetón, quan va arribar el reggaetón, és una música que a ma mare era com, però què és això, no? Però també la meva mare l'ha compartit amb mi, saps? I ha gaudit amb mi i s'ha posat a escoltar les músiques que jo escoltava. A ma mare li ha agradat molt saber què és el que jo he escoltat sempre. Crec que hi ha moltes influències en la meva música i per això és tan completa, saps? Aquesta mescla, aquesta barreja.
difícil de catalogar a priori. Clar, és que jo he escoltat moltes músiques sempre. Jo anava a festes de house, de tecno, anava a festes de hip-hop, anava a festes de música jamaicana, m'encantava anar a festes de música jamaicana. Llavors, clar, hi ha una diversitat molt gran i m'he quedat sempre amb l'arrel i amb totes les coses que han arribat i les he gaudit.
Súper. Doncs, Caralte, que xerri. Moltes gràcies per aquesta mini entrevista express en el programa. I res, ara posarem un tema teu. Se diu Tu boca, del disco de Pureza que havies comentat del 2021. Sí, moltes gràcies. Sí, deixant de donar la xapa i que xerri la música. Moltes gràcies, ha estat un plaer, moltes abraçades.
Fins demà!
Bona nit.
Me siento, me paro un momento Preciso la encuentro
Gràcies.
Bona nit.
Acabant d'escoltar el tema de Nakerat Laod amb el seu tema Tu Boca, que l'han tingut també un parell de minuts abans fent-li una mini-entrevista, esperant que vau disfrutar. Terrapes un peix, l'espai de G-Hope, dona mediterrània, que avui us fem un programa especial Dones Voluntres i continuem amb les capsuletes de dos temes de G-Hope, d'Es Bo, a lo llarg del programa.
Ara us duim a una novetat, a la Lola Brooke, amb el seu tema Just Relax, del seu disco, Just Relax, del 2023. Agafa de cover un tema mític dels anys 90, el reinterpreta i l'infla, li dona aquest rotllo més actual, més de música urbana, trap, lo que ti li volgo dir més inflat, no tant...
no tan so dels 90 d'Esquihop dels 90. Brutal. Els vaig escoltar per Spotty i vaig dir aquesta eslota directe al programa. I després passarem un tema molt, molt, molt, molt noventero.
Aquesta de rapera l'he conegut fa relativament poc, però els pocs temes que he escoltat deia, que n'he escoltat 3 o 4, són dinamita. Vos du, per allò és millor. Nanon xalant. El seu tema se diu Five O'Clock i en concret vos duim els remits d'en Joe Quicks. Bé, els remits d'en Joe Quicks.
Aquest tema està inclòs en el disco Until the Day del 1996. Brutalíssim. És aquest so noventero de G-Hop brutal, tan de mitjos, tan cru a la vegada, però, bueno, el so que mos agrada, rapes un peix. I, aleshores, per tant, escoltarem l'Ola Brook amb el seu tema Jazz Relats i després, nonchalant, amb el seu tema Five O'Clock.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
It's really real When I feel the way that I do right now I see all my brothers underground Pushing up days eats Man, it amazes me That you can't see where you're gonna be A statistic, everybody's gone cobalistic If they had a good day, damn I must have missed it Cause you're mad at the universe Go to hell with everybody else Cause you want your own verse I got the urge to let you in on a little secret Cause you keep dying in fatigue
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Well, uh, Mr. Black Man, tell me where you're heading. The last few years, I watched while you were shedding. Pounds and pounds of growth of the population. Soon we won't be able to have a strong black nation. I shoot here, I stab, and there won't really stop. Cause now you die from a dose of the crack rock. I'm just a Nubian queen that needs a king to stand strong and try to press on. It's not a white man's finger on the trigger. Carjacks, drive-by's calling each other...
i'm not here to scold or rather shape and mold a young black mom that won't live to grow old cause you're fronting smoking on the blunt and down with your friends cause you think you're making ends but you're not and that's the truth of the matter your brother getting skinny cause you want your pockets fatter five o'clock in the morning where you gonna be outside on the corner you better get yourself together while you
Fins demà!
Bona nit.
M'escoltant en la La Brook amb el seu tema Jazz Relax i després en Nonchalant amb el seu tema Noventero Five O'Clock. I ara li daim adeu en el programa de rap És un Peix. Esperem que us hagueu passat bé en aquesta especial Dones amb sa col·laboració de Nakeran Laoz que la tindrem aquí dia 24 de juny a Sant Joan, Remember.
Save the date, i vos duim els dos temes últims per tancar aquest programa. Vos duim a Charlie Baltimore amb el seu temazo Everybody Wanna Know del seu disco Cold As Ice, fred com a gel, de 1900, 99.
i després per dir-li un definitiu adeu en el programa aborduim a sa reina anar riant amb el seu tema Love on the Brain del seu últim i gran disco que se l'enyora molt per favor torna a treure temes per favor i música Amti del 2016
Crema?
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
No matter what I do I'm no good without you And I can't get enough Must be love on the brain
Gràcies.
Quan calla el piano, ranilla la nit, el seu ranill d'aire comprimit. A places horribles, pixen gossets mudats i penseixen les floretes dels jardins. Hivernat,
planifica el seu futur l'hospipolar. Dolçament avalua el diagnòstic dels doctors. És feliç suculent sota l'aurora boreal.
Deixa la ment divagar per mons millors. Dones femenines i homes masculins reciclen residus radioactius.
i torna al piano, s'ha de por a la nit, hi ha gossets milionaris adormits. Cau la meu, blanca i pura com les illes de la gel,
i és inquietants en sol menor. Canta l'os la tornada del seu himne bipolar.
Fins demà!
Un turista un millón, 999, 1999.
Zene es bultxak esplene. No et dixet alli ni un clau. Deko boiarem la xogra latzutaren en birroi. Deparem gorko puntau perquè volem ser un país. De txancleta i calcetit. Calcetit. De txancleta i calcetit.
I al final li trobo gust a això de ser un país.
Ne txanclete e calzedim! Ne txanclete e calzedim! Ne txanclete e calzedim! Ne txanclete e calzedim! Mintxaren bailes doiloziez de lan! Mos vestiren de pañera ekoa modran! Baren txeringizos batxidreos konten!
Regarem el sangri a los bancars, no fixarem cap a l'herbe i penar. Potrem l'aigua perquè siguem obert. A vall del bar pujarem la mar, mort fixarem d'on altres fets.
Signes Alarana.