Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Comença el hip-hop a Ona Mediterrània i comença Rapes un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un peix espai de hiphop d'una mediterrània. Durant aquesta horeta feim un repàs de les millors hiphop internacionals, els millors rap fet per dones, els millors rap de la terra i els millors rap quilòmetre zero, però també segur que ens agrada fer monogràfics d'artistes, programes especials i du convidats. I avui és el dia, vos duim un convidat que té sonor bastant especial de Rap és un peix de repetir. El tenim aquí en Alejandro Iyan, també conegut com a Black Track i també conegut com a sa ànima de Manifiesto.
I jo, i jo, què passa d'aquí Black Track i la casa? Un molt gust d'estar aquí per segona vegada. Vale, vale, mos diuen coses així un poc tècniques de tenir els micros. Perdó, ara, sí. I deu molt de gust d'estar aquí un altre pic amb tu, tio. Una passada, una passada. Ho teníem bastant pendent aquest programa i al final s'ha engergolat.
I dos som-hi. I dos, vinga. Sempre mos agrada, i després de sa presentació breu, tirar un tema, paliviar tensiones, per començar ja a entrar. Que mordurrap, algo més obert... Bueno, jo crec... Vull començar amb Gagstar, el primer àlbum que se diu No Mor Mr. Nice Guy, de 1989. El primer disc no està produït per DJ Premier, està produït per DJ Marky 45, King, que és un...
titan de la primera generació de hip-hop dels Boom Bap a Nova York, i per això mateix, perquè és una cançó que no està produïda per en DJ Premier, però sí que està fet el scratch per en DJ Premier. Se diu Deep Concentration, i crec que és la millor entrada per aquest programa. Here's a little story that must be told.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara comentaven així a micro tancat que aquest tema no estava produït per DJ Premier. No, no estava produït perquè ell deia que no tenia els skills encara per fer música. Ell va arribar de Texas a Nova York i
I ell diu que va veure un vídeo que seva d'en Herbie Hancock amb un DXT fent escrats i va dir jo vull fer això i si tinc que anar a Nova York, que és l'epicentro dels hip hop, aniré. I que va deixar tot i se'n va anar a Nova York i va conèixer un gurú i va formar gángster, però en aquell moment gurú treballava amb els altres productors.
I ell és de Texas, ara m'ha sorprès aquest detall. Sí, sí, sí. És a dir, que el productor més neoyorquí, no? De Brooklyn, de Brooklyn, de tot. Sí, sí, sí. No, no, no. Va venir de joveneta, ja. Això mateix, i vam formar la Gangstar Foundation, precisament en el 89, i va començar aquesta carrera amb aquest supergrup, aquest duo de hip-hop, que jo crec que ja...
un munt de superdúes de hip-hop a Nova York, en Eric B. En Raki, en P. Rock, en C. L. Smooth, és que no ho sé, en E. P. N. D, que és en Paris Smith, en Eric Sermon, en Method Man i en Redman, en Nas i A. Z, un munt de parelles de hip-hop que són molt guais. I per allò aquest disco i aquesta gent ha sigut una... Una font d'inspiració. Sí, i encara ho és. Sí, sí.
I tu què has duit? Jo pegaré ara un tema així rarillo. Vaig quedar una mica flipat. Jo aquesta lota no la coneixia, però evidentment en sa col·laboració l'he coneguda. Se diu Es no amb una H final alegre.
I vos duim el tema Nothing Burns Like the Cold i la col·laboració Ojos amb Vince Staples. Pertanyen al disco de Phil del 1917 i és un tema entre trip-hop i R&B i la cantadora és sueca. I al final del tema, això ja ha sigut en spoiler, en Vince Staples remata la jugada.
amb aquesta veu tan rara que té i tan pla però fet aposta és un rollo pla que dius hòstia no és que ell li quedi així no és que ho vol fer i no deixar quasi silencis i pam pam pam pues res a disfrutar aquest tema d'anar es no alegre amb en Vince Staple nothing burns like the cold
Fins demà!
Fins demà!
Un bon temazo que mos des, Alejandro, del sample. Bueno, mític sample de Naysa Hayes, rap, és laic, que va samplear, crec que és en Portishead, la banda britànica de Bristol. Però això també, aquest mood, aquestes vibes, aquesta cançó, un poc de trip-hop. Juga amb el tema per un costat i un altre, fan breaks i fan trucs allà de turntaurings. Mmm...
Fantàstic. Nos ha quedat molt bé l'inici del programa perquè justament t'han tirat un tema on hi ha Scratches d'en DJ Premier sense ser productor de Gangstar. Era dels 90 o dels 80? 89. 89, exacte. És que el primer Gangstar està allà entre la fontera.
I hòstia, ara em vols tirar amb un tema del 2017 que també té escratxes, no? És a dir, molta gent ja el dona per enterrat, el tema d'escratxetjar en una cançó comercial o semicomercial. Bé, és com fer un solo a una cançó de rock o de metal, no? Fer un solo és com... un solo, no?
I un solo als 60, als 70, ho era tot, no? Sí, sí, sí. Encara millor que es cantant. Però que la gent que s'emperrota en matar instruments i dir això ja està mort, doncs, no com et solos, no? Doncs després apareix Tonstail, omple estadis i fan solos. I et fa un solo. Saps que hi van venir els Palau Sant Jordi, crec que ahir o abans d'ahir? Ahir, ahir. Sí, sí, sí, ahir. Lavadora i a gossar-ho, saps? Fua.
aquí no em veia aquí hi ha dos fans de Torn's Tale un grup que no té moltes concomitàncies amb Esquijó són de Baltimore això ja els hi dona rollito això d'internet de grime si és rap o no és rap és de Baltimore jo crec que només fet de ser de Baltimore ja és rap i si heu vist The Wire entendreu una mica les referències ja t'he dit tia
Vale, tirarem un següent tema, però anem a explicar una mica un poc els teves movies, no? És a dir, hi ha hagut un final de cloenda d'etapes del programa Manifiesto, que ja era un...
col·laborador ha sido estrella i supercontent, programes gravats a Cateva, diferents estudis, a Cameva... A Cateva molts, eh? Sonoliva, la Batcueva... Els dos últims anys els hem fet a Cateva. I va veure un, The End of Evangelion, The End of Manifesto. Sí, total. Jo vaig terminar els meus estudis l'any 2015 i
I el meu projecte final era com una revista de tendències i de música. Jo volia fer això.
I vaig tenir les ganes, el temps i la determinació per fer-ho. I després de deu anys tinc una filla, tinc responsabilitats, treball, m'he casat. La meva vida és una altra, no? Tardaria que el dia tingués 28 hores. I 30, i 32. I clar, en aquests deu anys he conegut molta gent com tu i...
i he fet moltes coses que m'agradaven, però sempre deixant en un costat la meva passió, que era produir hip-hop. Jo som un fan del hip-hop, del boom-bap hip-hop, i clar, la pandèmia ens va deixar molt de temps a tothom per fer i per tornar a connectar amb coses que potser feia molt de temps que no connectaves. I jo vaig fer molta música. Me'n record, me'n record. El 2020, 2021...
I clar, la meva dona va agafar el Covid i se va posar molt fotudeta i jo me'l vaig acollonir i vaig dir, joder, això... I vaig començar una carpeta amb cançons que se diu Eternal, no? Perquè deia, bueno, si mos morim, potser tindríem això i això serà com un legado, serà com un... I me'l va agradar aquest nom. I és veritat que en aquests cinc anys, des del 2020 fins al 2025, ha mort.
Per desgràcia, molta gent familiar i gent molt cercana a mi, i ja té més significat encara aquest nom i aquest projecte, no? I res, crec que és el febrer on li vaig dient al Musgo One, tio, per què no haces, no te sueltes unes barras encima de esto?
Amb Usgo One, que ha vengut aquí un parell de grans. Sí, sí, sí, amb Usgo One, que és part del consell d'aquests avis que han fet, amb Podem... I ets la primera línia de rap a Mallorca, ara mateix, de 2025. Crec que en Araó no és el futur d'Esquip Hop ara mateix. Hi ha molta gent que li agrada i hi ha molta gent que no li agrada, però jo crec que té un... té un, no sé, un esperit, té un... no sé, unes ganes, una fam, tio, de...
I em dóna la sensació que també com és un punt d'unió entre... Lo viejo y lo nuevo. Exacte, coneix el chino, coneix la gent que fa aquesta moguda, coneix aquella gent que fa... Té el respecte de tots els escrius. Això mateix, té el respecte de tots els escrius, de sa nova escola i sa vella escola, i té aquest rollito. I te dic, a febrer, quan vaig començar sa part final de Manifiesto, que jo vaig
ja ho sabies, jo tenia clar que jo el Julio el volia terminar i volia fer el 65. Sí, me'n recordo que vas dir, aquesta és la darrera temporada. Jo tenia tot planificada, en plan, vull que sigui així i tal, tal. I li vaig dir, eh, tio, te fas un tema? I em diu, sí, sí. I tres dies després em tira una demo. Ja el tens? I jo dic, que tens? No, el tema, d'aquí el tens? I el vaig a escoltar i va dir, me cagut.
que és un tema que és el single de l'àlbum va ser el primer single de l'àlbum i em va donar totes esforces com aquest lot, amb 25 anys? m'he donat la cara pam, pam, pam i em diu, espavila i productor i dissenyador també, un home de renaixement i vaig dir, bueno, és el moment de fer això i ell me va donar totes esforces després en Toni Bauzà i que lleia en Poder també un clàssic d'aquí de Amor La
i dissenyogràfic. Que ara acaba de treure disco, tens de flors... Això mateix, que acaba de treure... I que hem fet una col·laboració també amb un Aquil i una passada. Ells dos me van donar tota la força al principi d'any per fer el disc. I el disc ha sigut una experiència meravellosa. I Chino Arcade... I Hermano L... Hermano L... I en fi, tenir... I interludis molt graciosos... Sí, ara me deia un amic, me deia...
I això que dius d'estar com o nunca fundador, sí. El meu avi va tenir un colmado aquí a Palma, a la calle Andrea Andòria, i quan, en 60 o 70, sa marca de brand i fundador te regalaven vinils promocionals. Sí, sí.
I la meva mare tenia un munt de cançons. Los Bravos, Los Brincos, Los Javaloyas i tot això. I sempre començava amb aquests interludis i tal, no? I era com un tribut i el meu prodig. Aquesta promo. Introuable internet, això. És pura analògica. Sí, sí, sí. I de res, 10 cançons, 35 minuts, Eternal. Portadón. I bueno, aquí en primícia podem dir que estan fent una edició de col·leccionista en formato casete. Sí, sí.
Que serà la primera producció oficial de Golpecito Records. Ok. Hòstia. S'ha independentitzat amb el tema cassets. Sí, s'ha comprat una multiplicadora de cintes de casset que pot fer crec que són 5 cassets a la vegada i amb una màquina per fer mastering i l'experiment serà el meu disc. Així que sí, Golpecito Records, tio! Golpecito Records!
Per si no ho sapigueu, Enxin Arcade és un dels integrants de l'ApotOBP, és un OG de Samouda de Schijob a Mallorca. I darrerament ha tornat com a productor i dur com a un parell de discos. Sí, fa 4 o 5 anys que està fent molt de Renault amb el seu amic i company també de l'OPP amb en Xarroles Calaveras, amb Pacadoemus, amb Paquito.
Estan fent molt de lofi hip-hop amb aquest moviment que va començar, crec que en el 2015 o una cosa així, en el 2020, i estan fent molt de renou. I ho treuen tot en casset i tal... Bé, ara just estan treent també en CDs i aquestes coses, però sí, en formates analònics. Ells volen...
Jo tinc cintes de caset de la meva germana d'ells. I que ells m'ho facin allò. Les cintes de caset per jo és com cerrar el círculo. Sí, sí, és molt simbòlic. Sí, és molt simbòlic. Bueno, continuem xerrant de música perquè si no... Tírali, tírali.
Men, crec que van xerrar a Júlia a la Cameva en el últim programa de Manifiesto, els 10 discs més importants del 2015 al 2025, i l'any 2020, quan estaven tots allà a Canostra, va sonar un disc que se deia Pray for Paris, d'en Wes Saigan, i la cançó se deia George Bondo, amb Conway the Machine i Benny the Butcher, i jo crec que és... Griselda, elements. Ai, ja ho tens.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Unde's my collar, y'all. Hold on. What's up, y'all? It's St. Louis. Representing Ms. OG and Ms. OG once again. Y'all know who we is. We all over the world. But somebody loves us. This lady loves us. But we're going to do this. I'm going to quit talking. Unde's my collar, baby. Let me get busy.
Fins demà!
Whoa, whoa, whoa!
Sí, sí, mostres ja de Buffalo, no? Buffalo, sí, sí, és Nova York, està més proper a Chicago que Nova York, però sí, ara xerràvem amb el micro tancat que...
D'omés hi ha una altra banda que ha creat un imaginari com ells, que es voten clar amb les pel·lícules d'explotació d'arts marcials, els 70 i els 80, i ells amb aquesta passió per el wrestling, per en Hulk Hogan, Undertaker i tota aquesta gent, que totes les portades d'esdir són...
Són imatges icòniques de... Molt referencials en això. Després també com un mood molt... Vuitantes, no? En aquest nitxó, rollito, això, no? És a dir, molt VHS i tot. Sí, sí, sí. Té aquest rollito Lofi. Sí. I el que dèiem també és que han refet el sonido dels gangsta rap. No fan cronc, ni fan...
són i d'aquest ambientat com se diu... Atlanta o tal, no? Han fet Underground, un altre pic, els Gangster Rap. La cançó se diu George Bondo, i saps per què se diu George Bondo? No, és una cosa que mai m'he de... Per un artista que se diu George Kondo, que és el que ha fet ses portades per en Kanye West i altres artistes, aquella mítica portada que està com pizzalada...
casell amb pilota és d'un artista molt conegut que se diu George Kondo i és un tributo en aquest personatge jo no ho sé cercant referències aquest dia es va dir hòstia no sé jo què era aquest nom
L'interessant que apuntava Alejandro és això, com que Griselda Records va connectar en un moment on el rap, o sigui, veiem com que el drill, les traps, la música urbana, tot això, havia apentejat un poc aquest tema i que sentir-se hereus del rap, a mi m'ha passat personalment,
Era com, ah sí, los raperos, mochileros, que si no hace barras, i no sé què tal. I ells van agafar un poc, no t'ho diré si imaginari, d'estrap, però sí que han agafat elements. Sí, sí, molt d'elements. Molt d'elements, gangsters... S'actitud. S'actitud. S'vestimenta. S'esportades cutres. Hi ha una portada dels darrers discos, un dels darrers discos d'un West Saigon, que és una foto de mòbil. Bé, bé.
deia amb el seu col·legal. I que no en siguin Hitler, Wears, Hermes... I coses molt punts. Sí, coses molt, molt, molt punts. Doncs amb aquest rollito, connectant amb els Drambles que en Ron Marciano ja havia experimentat al principi de la dècada, però que sí que havia quedat molt en el nicho underground, jo crec que és com ha aconseguit ser els líders de tota aquesta nova onada underground...
Però després han fet col·labs amb Peña Ultra Pepino i s'han pogut moure bastant bé dins el mainstream. Cosa que potser altres dins el rotllo underground que no els interessa, o per exemple, a Ron Marciano estic segur que no li interessa fer una col·labo amb el JC.
No, però ells són el millor, sí. Imagina't fer una fixa... Bueno, Griselda, si li pagues... Bueno, fixa't, en Segre i en Musgo One tenen un tema més, no? Sí, sí, sí. Saca la cartera, però, eh, ho tenen i jo no ho tinc, no? Bueno, és molt rap, no?, per part de Griselda. Molt rap, molt rap. Vendrà barres. Sí, sí, sí, i en Musgo me va explicar fa un període de mesos com funcionen aquestes coses i...
i que ho han fet en Cruzcafoner i ho ha fet en Dano i a la maria hi ha més gent que ho ha fet és un tema a debatre és un tema a debatre tenim per un programa de més per xerrar jo trob arguments a favor i arguments en contra a favor també més a favor que en contra per què no?
no? sí, sí, sí bé, continuem i l'últim que també volia apuntar que a mi és una cosa que m'ha agradat que jo a ells no els hi ficaria Griselda evidentment cadascú té els seus estils i tal i qual però a lo millor ells en general els seio ostres frontmans més Benny the Butcher com William Machine i Westside no els ho consideria abstract rap que és com un rap modern que està per esquent que sobretot el vendrà molt per en Mike
en el Switcher, no? És a dir, aquest rac com a molt introspectiu, de no voler mostrar coses, no sé què, molt mesclat amb el Lofi, amb una entonació quasi molt traperia, no sé què, que ara mateix està tenint com una gran embranzida i està sent bastant vanguardista, però ells hi tenen aquest...
peu ahir ficat, saps? A vegades vull dir, s'escolar-vos per posar un exemple que han tingut en Match Home i en West Saigon allà on trobam que en aquest caldo de cultiu estan visquent bastantes coses i per tancar un poc el que volia dir se fa anar rap jo personalment la vaig recuperar en Griselda Sí, també
a nivell de línies de futur, és a dir, jo seré rapero hasta que me muera, però pensava uf, doncs ja no veuràs res en el rap, rap, rap, rap que me... No, ells han donat un cop davant la taula i han dit bé, es bomba per això i així, i en Nas, Slick, Rick, Mobb Deep, tothom està fent un altre pic, té escoratge, tothom té escoratge de nou per fer un altre pic aquest so, i jo crec que és gràcies a ells.
Me'n record que en una entrevista, en Tyler, de Creator, que quan va fer el disco Call Me, You Get Lost, és un poc raro dins la seva trajectòria, perquè tots els seus discos tenen com un alter ego, està tot com molt pensat, i va dir, mira, xerarem amb DJ Drama, reciclaré alguns beats de Pella, de conductor, algun beat seu, evidentment, faré un disco de com a 25 temes interludis que en són ràpides,
I faré algo rapero. Cosa que abans potser era fuck rappers, evidentment ell és un rapero, però li agradava aquesta actitud com ha de confrontar, i en School Me You Get Loved se va voler ser super rapero. I quan li van demanar com és aquesta reconciliació, ni bé ni que sigui i tal, ell va dir, he escoltat dos Saigon els darrers anys i m'ha fet tornar a ganes considerar-me rapero. Pup, pup.
Clar, i va ser com, hòstia, no vull dir que me senti com en Tyler, però sí que m'ha tocat una tecla de dir, sí, a mi també m'ha passat això. Sí, jo també. Crec que sí, jo també. Sí, sí. Que tens? Vinga, vinga. T'hi tires tu ara, no? La mandanga, espera que tiram, perdoneu, de Google Drive, que ho tenim aquí tot apuntadat, les xuretilles. Ara vos duim un tema, ara baixam un parell de revolucions, perquè després de George Bongo, la veritat és que està pepino.
Vos duim en a Oje Rhyme, en batxeu tema Give It Up To Me. Ho va treure en el disc Before Breakdown. I és un arambí minimalista des de Renna Unit. Fantàstic. A disfrutar-ho.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Doncs acabem d'escoltar... Que sexy, eh? Que sexy. Ara en vi... Amb ràstic, tio. Grimey UK. M'encanta, tio. Ara viem pegat xerrar d'altres coses, perquè, clar, quan molts treuen el micro xerrem. O en Girgolarem, però això no. És a dir, el que estem xerrant, no? Alejandro, o en Girgolarem? Sí, sí, sí. Doncs mira, trenjar-me-lo, no? És que en Alejandro m'ha de... Quin és esteu disco de s'any, Jaume? I jo...
Li he dit Clipse, jo m'abany i a mi és que també en Puixatí m'agrada molt, la producció d'en Farrell m'agrada molt i el que he dit, el concepte del disco, és a dir, com aquesta bola tornar un poc en el rap amb el so clàssic d'en Farrell i ells i el roditó Neptions un poquet i tal...
Però tamitzat i actualitzat el 2025 i damunt un torpedo a la línia de flotació d'en Kanye West, que pot sortir mal, no? És a dir, com tots els ingredients allà mesclats. Però jo he estat el disco de l'any.
El millor disco de hip-hop a l'uso, si te diria que sí, que el disco de Clipse ho és. Bueno, però que estem aquí per por la mitjana, que tu pots estar... Però jo, el disc que més m'ha agradat és Don't
Up the class d'en Tyler DeCreator. Jo som molt fan d'en Tyler DeCreator. Tyler DeCreator és, per jo, ara mateix, l'artista a seguir. Jo m'encanta com dissenya ropa, les portades que fa. Le golf. Tot.
Tot ell, és que m'encanta, tio, m'encanta, m'encanta. Els videoclips també sols... Wes Anderson, aquest rollito, no? Sí, Wes Anderson, sí, en el Call Me You Get Lost. Com molt surrealista, com Dalí dels anys 70, no sé com dir-te. Bueno, sombreu una persona...
inquieta a l'hora que vol transmetre la seva gent i que, quan se sent còmode amb una fórmula, la tira a la paperera i fa una altra cosa. Mira, va fer una entrevista a Apple Podcast, a Apple Music fa... No l'he vist, però sé de quina me dius. I ell va dir...
un missatge per aquesta gent que fa música i que mai la treu. Treu-la. Treu-la, no? Quan tinguis 80 anys i estiguis escoltant cançons teves en un disc dur i diguessis «Ah, era boníssima aquesta cançó, per què no la vaig treure?»
és a dir, sempre tindràs aquest autofustigament de no, no és no és suficient bonament ho puc fer millor o crec que no és super reivindicativa no, no, treu-la treu-la treu-la, no i crec que jo jo tinc aquest sentiment estar molt d'anys fent molt de música i no la treia perquè jo som molt toc, jo encara no
perfeccionista encara no encara no encara no tinc això encara no tinc i jo crec que sí que el tenia però no tenia el millor aquesta determinació ho he de fer i també quan et enten un poc el que has dit al principi del programa d'avui que
per deixar un llegat etern. Perquè si no ho treus a l'esfinal, sí, s'ha quedat en un disc dur o s'ha quedat dins el teu record, però quan ja ho fas públic a tothom, ja queda dins aquesta memòria col·lectiva de tal any tal persona va treure allò i allò és impepinable. I a mi em sembla guapo, personalment, com a...
aquesta manera, no? La meva aportació musical va estar allà, saps? Pot ser que se me va fer més cas, pot ser que se me va fer menys cas, potser ho podia haver fet millor, potser ho podria haver fet pitjor, però ho deixa allà i no en un disc dur, saps? Però sí, sí. Agafant pols. Sí, doncs per el que s'agraven, per jo, Don't Talk to Glass té l'essència d'un disc conceptual d'en Tyler, de Creator, jo m'encanta...
Cherry Boom me flipa, ja us veu. Flower Boy me flipa. Però tu és el Prime, no? Flower Boy sí, sí, sí, sí, per jo és el Prime. Franco Ocean, Kaliuchi, Isaac Rocky... Cherry Boom també, eh? Cherry Boom també m'agrada molt, molt, molt. Però és que també a Igor jo li denc bastant d'amor. A Igor és com la perfecció de qui és. I també són 29 minuts, és un disc supercurt, eh?
Després, quan tu dius, va treure Call me if you get lost, que a mi personalment me va deixar molt fred en el principi, crec que t'ho vaig dir. Sí, sí, sí, me'n recordo. Però després el vaig escoltar una i un altre i va dir, és que és un molt disc. És que és una mixtape. És a dir, com que hi mostreu àlbums, es diria que me'l va treure una mixtape, tots em van quedar en plan, hòstia, però és que és una mixtape, en DJ Drama, cada tres minuts està dient DJ Drama! No ho saps! DJ Drama! Call me if you get lost!
Com millor get lost i música de censor, entre mitja. I clar, és una cosa que te quedes allà al principi, no? I també m'ha costat, però... I és llarg, és a dir, diferència, no? Sí, és molt llarg. I després va treure ses cares bé, amb 4 o 5 bonus tracks, sí, sí, sí. I l'any passat va fer... va sortir Chromocopia, que deien que és un àlbum com molt personal, que ell deia els seus programes...
que ha tingut familiars, que la mare li diu ja ets adult per tenir fills o casar-te o tenir un projecte futur i ell és com sí, però no vull créixer i està molt guai perquè és un disc que xerra d'ell i xerra de ses seves emocions i allò m'ho va agradar però per un altre punt vaig dir potser és una mica intens una mica...
Estàticament, el seu personatge era molt cridaner, no? Com un dictador, no? Sí, com un dictador i a més amb les banyes aquestes que recordaven un poc a Dràcula. Sí, Dràcula. Era d'un personatge com japonès dels 60 o 70. Doncs que duim un tema seu, no?
Sí, la cançó se diu Ring Ring Ring i és un tribut of the world de fet, és una reinterpretació de la cançó of the world d'Michael Jackson amb Quincy Jones i és fantàstica és fantàstica, aquí la tenim va, molt bé I hope you're good, I hope you're well I hope you're late I miss your touch, I miss your smell I miss your lips Maybe grab a drink, maybe
I love it.
Fins demà!
Fins demà!
I ara comentàvem, no?, que en els Grammys ha estat nominat ell per tant, per aquest tema del ring-ring en el disco Don't Talk the Class i del cromacòpia, és a dir, està frente oriental, frente occidental... Sí, sí. Jo, una d'aquestes coses que m'agrada molt d'elles, un dia abans o dos dies abans va dir, trec Don't Talk the Class.
Sí, sí, sí, sí. Això ho fa molt. FUC, campanya de promoció, ni para qué. Sí, sí. Ja té un bon fandom, que aquí en tenim representants. Sí, sí. Que, per cert, detalls ja molt friquis de Tyler, de creator. Però el tio sempre té les seves corolles, amb corolles bastant correctes, no corolles en plan Kanye West, que sempre són Colin Maharas, que són impossibles d'agafar. Però, per exemple, quan ell va treure, quan han xerrat a Cherry Bomb,
Quan el va treure en vinil, no me demaneu per què, només va treure ses instrumentals. I no existia es vinil de Cherry Bomb vinil. Bé, jo que soc un friqui d'en Tyler, algun dia, doncs mira, me'l vaig trobar i me'l vaig comprar i sí, massa.
I no 10 anys més tard, però bueno, oh sí, Cherry Bomb, de quin any és? 2016? 2017? 2015, crec. Doncs mira, fa 10 anys, però ara de Cherry Bomb, amb les barres, és a dir, ja estan els discos. 10 anys més tard, saps? Oficialment. I què en dius a la portada?
que és un pixo en un pantaló. És aquesta, és aquesta, és la pixada en uns pantalons amb un piti, sí, sí, sí, sí, que no és la portada com a oficial. Me'l va regalar la meva lota i tenc el disc a partir de dobles instrumentals i les altres, saps? Doncs mira, una cosa curiosa de donat de classe,
És que ell quan va començar les còpies, la primera partida de vinils, va fer canvis. És a dir, l'edició en vinil, hi ha un munt de coses que no hi són a la versió final d'Spotify. Això ho sabies, no? Sí, això ho sabia. Sí, sí, que havia estat diferent. Que ell va fer canvis, va dir, no, pongamos esto y lo otro.
I ara ha sortit, fa dues o tres setmanes, es croma còpia para todos los públicos. Que això també me'n recordo que ho va fer en Bygor o altres discos, que treu com una remesa, just quan acaba de sortir, pas més friquis i tal, i quan passa com un anyet o sis mesos, treu es vinilo. Clar, jo ja, com que havia passat un any de...
el pájaro que no treuràs com a còpia i mira que m'ha agradat això i l'altre dia vaig veure d'aquestes tendes de vinils que segueix per Instagram pum el tenim i els vaig enviar un missatge de quan val bastant assustat i m'ava de dir 35 euros i vaig dir bueno ponmelo és una estillada però no entra dins una edició col·leccionista de 50 pavos o de 60 nosaltres quan hem pagat per un West I Can still playing un de punts altres però lo volveria a fer
Però bé, és un seió que els edita d'Aupe, que són de Regne Unit, que planxen la Florinat Underground del Hip Hop de tot el món. De tot el món. Fan múltiples portades, que això és una cosa molt guapa. Nosaltres el tenim amb Sobi japonès. Sí.
no no no no va caure no ho tenim tenim crec que sa versió de color de color de color que surt un luchador de però tant sa teva com sa meva còpia estan estan enumerades sí sí sí estan enumerades i els vinils de colorins així guaió bé te am aquí perquè som uns fricazos i perdemos a la gente vale
Jo tiro un tema Pegà'm el rap de Mallorca Vos duim-ne en Little One Amb el seu tema Telefon romput Ho ha entret com a 5 l'aquest 2025 Rap Kilometro Zero La producció en Rafel Swing Res més, escoltau aquest tema
Fins demà!
Sensació i suor dins un microclima. No hi ha llaire joig, però estira aquesta rima. No fa llaire mal si la tanja ser ferida. Això ja no és normal, la venjança està servida. Veren de foc, res de que ningú. Crec que és lo que pens, defens el meu discurs. Jo que entres el meu món, això serà un abús. Estivaré el teu drama si fas falta amb els uigluts. Telefona, rompo, missatge mal rebut. Un inconformista que se queda en lo viscut. Ella fa testens, la he vigiat dins un minut.
Un inconformista que se queda en lo viscut. Ella fa dos temps, l'he ficat dins d'un minut. Ara té es vell perquè el fil ja s'ha perdut. Perd cobertura, ja no se't ajuda.
Ja no sé qui som. Telèfon no rompo, missatge mal rebut. Un inconformista que se queda en lo viscut. Ella fa testens, l'he ficat dins un minut. Ja no és suficient quan el fil està perdut. Telèfon no rompo, missatge mal rebut. Un inconformista que se queda en lo viscut. Ella fa testens, l'he ficat dins un minut.
Joder, aquest telèfon ha romput, eh? Sí, tio. Rap fet a Mallorca bastant guapo. Com diu un poc de la cançó de music, Hip Hop Save My Life, Palma State of Mine, tio. Bones barres. Poden dir que... Bé, un amic teu va dir que potser Temps de Flors és el millor disc de hip hop en mallorquí de la història. Jo crec que sí, tio.
Sí, sí, sí. Jo que tinc bastant de col·leguilles per Catalunya i que escolten bastant de rap en català, m'han... m'han dit que han quedat molt sorpresos en temps de flors i... Les producions d'Empoder són increïbles...
Estem amb en Musgó o Gito. Ah, sí, exacte. És que no hi ha... És que no hi ha aquí. Que és un... Dramble és puro i duro, guapíssim, amb un videoclip també. Ells viuen a la mateixa mançana i s'han fet... S'han fet... Vecinos. S'han fet vecinos. De Hood. I de Hood, que són de... Com se diu això? Del polígono elevat.
Exacte, de ses bales, de fonés, de ses bales, aquell... I bé, què podem dir? Estic fent un remix per Dents de Flor, estic fent un remix, això és el que puc dir, estic fent un remix d'una cançó de Dents de Flor, Arribades i sortides, Black Trash Remix, próximamente.
Algo ha sortit per internet, no? No, encara no. Primicia, tio. Primicia, vale, vale. Primicia, sí. Crec que està preparant una remesa de remixes amb els col·laboradors i jo em va demanar fer aquest remix que m'ho fa moltes ganes i estic ja... Deep concentration, com se concede en el premier. I res. Què anava a dir d'Eternal? Bé, tenim quatre generacions de raperos, tenim la primera generació que és la puta OPP amb...
El Manoel i el Chino Arcade. Jo he crescut escoltant les seves cintes de coset. Com se diu això? La Gran L, Willoughby Project, El Esplendor i la Llerba...
Per a jo és molt important aquestes dues col·laboracions són, per a jo, no sé com dir-ho, són la meva infància i la meva adolescència ja ficada. Segona generació són Poder, Poder a ambos lados, va guanyar aquell concurs de la revista Gijón Nation, amb el que he concedit The Bitsquits, amb un K.L., amb un Nando, amb un D.A.C. i van fer molt de Renault.
I Ben Poder està a tope, ja ho hem dit. Sí, sí, sí. Segona generació, Mos Wan, que és el meu compi de Manifiesto, ha fet un interludi de més disc, que és segona generació. Tercera generació, que som jo, en diria i Flambi, que el vaig... Varen coincidir amb el Josie Maria Jompar, fent...
Com se diu això, vaig a ir Artístico. Artístico, los artistilles. I ell me va dur ses primeres també, com se diu això, jams de grafiti allà a Monaco i a Puerto Colom i va ser un moment molt guai. De Calvià també va molt amoguda, no? Sí, més Calvià Hip Hop, no? El Calvià Hip Hop, no? El Calvià Hip Hop, no? El Calvià Hip Hop, no? Sí, que hi ha poc. I amb un pa con sa terra, que era part de sa meva criu, que éramos el quirófano. I després, quarta generació, amb Musgo. Amb Musgo. Sí, sí.
I mos dus un tema, no? És que jo...
És difícil triar, clac, clac, clac, clac. Només agafar un. Però sí, crec que... Que jo sé quin has triat i jo el volia posar en breus en el programa. Sí o què? I ha estat com... Vale. A veure, te'n recordes que quan te vaig comentar el disco va ser un dels temes que te vaig comentar dels primers, no? Aquest tema m'ha flipat. Aquesta cançó fa referència en el Mac Miller. Jo no en Paco m'ho agrada molt, en Mac Miller. Jo sé que en Paco és superfan de Mac Miller.
i aquesta gent com en Mac Miller, com en Logic, com aquests artistes blancs que fan hip-hop alternatiu allà en els centres dels Estats Units on tothom és negre i fa tal, i que despuntin i que tinguin el respecte de... Aquí estàs tema, que tinguin el respecte. Des col·latiu negre, des hip-hop, i llavors volíem fer com un tributo un poc en aquest so, i la cançó s'hi diu Save Heaven, perquè jo m'encanten ses màgics,
El Seyhan és el nom d'una carta mágica. Ja ho sé, de mágica quina? És una terra. Edició? De Dark. De Dark. És una terra d'aquestes que no dà manar i el que fas és que les retires del joc les criatures i quan tu vols pagues una quantitat de manars i surten a l'altre pic.
Està guai, però si et fan un aire de dios o et fan alguna cosa en plan de destrucció massiva, i és nom molt molt. També volia tenir con referències a les meves friquis. Les teu imaginari. M'encanta Warhammer, m'encanta Magic, m'encanta les mangas. Els Legos. Els Legos. Totes aquestes merdes. I volia que t'havies un...
Sí, sí, hi ha un detallet allà. Sí, en el disc. I la cançó se diu Safe Haven, en CTR, i res, en el final hi ha un petit, com se diu, esquit, que és el que deien, és meu, però dir, no? Les cançons aquestes de Està com o nunca de fundador. Ara l'escoltareu. Doncs ara l'escoltarem aquest tema, però... I una cosa més, també... Sí, sí, sí, sí, sí, sí, claro.
Totes les cançons d'Esdix tenen un outro, o tenen un esquit, tenen com una base alternativa, no? Era com aquella manera de... Són 10 cançons, però en realitat no són 10 cançons. És un variatge, això és el que m'agrada. Són com 20 cançons, en realitat, d'Esdix, no? I això està molt guai, lo de ficar un minut i mig. I algunes cançons que sonen són projectes que ja estan en marxa per al segon capítol. Epa!
amb el Sus Mateu, la TPC, que ha vengut aquí també, i amb el Paco, i amb el Paco, de la Pota Bp, i estic fent coses altres. Ok, ok, hòstia. He tret una cosa i ja estic pensant-hi. Sí, sí, sí, perquè no m'estranya. Vale, lo dit, ara ve de tirar-me el tema que presentarà, ens dirà un Alejandro.
Per això, recordar que acaba de treure el disco Eternal amb sa final és un 4, detall important. Sí, totes sesades dels discs són 4. Black Track, el podeu trobar a Youtube, Spoti, Rap és un peix, sonarà tot el disco, ja han sonat dos temes, els d'en Musgo i d'en Emmanuel ja han sonat.
i ara sonarà el tercer o sigui que és d'en Chino i tot sonarà aquí i també està Stay Tuned que sortiran còpies en físic que és la manera més guai de col·laborar amb un artista i fer eternal aquest projecte i per el que veig i sé que en Alejandro és molt perfeccionista escàsset i a damunt l'execut en Chino que també és molt perfeccionista
Potser veritat és que estic segur que els més amants el disfrutaran, saps? El disfrutaran bastant, el casetillo, que ara aquí té un... Prototipo aquí damunt, prototipo. El model Zero, exacte, exacte. Superguapo, en sa portada, completament editat perquè sigui un caset i guapíssim i res, jo ja li he demanat dos, una per jo i una altra per regalar un amic i...
I això. Gràcies, Jimmy, com sempre, per aquests cinc anys que hem fet junts, per la teva col·laboració durant aquests anys manifiesto. Per aquella nit que ens van conèixer on es... Com se diu això? On es maraca, que ja no és. Exacte. Buah, vaja nit. Sempre la xerrem aquesta nit, però vaja nit. Havíem xerrat com amb molt de temps per...
Per Instagram, per les xarxes, per WhatsApp inclús i tal, i no mos posaven cara, jo ja sabia quina cara de tenir, però encara no mos havíem vist en analògic, no? Mos havíem vist en digital. Va estar molt guai. I aquell dia va ser un fieston. Sí, va estar molt guai. Doncs dali, dali. Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!