Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Comença el hip-hop a Ona Mediterrània i comença Rapes un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un Pei, l'espai de He-Hop d'Ona Mediterrània. Durant aquesta horeta fem un repàs a les millors He-Hop Internacional, a les millors Rafe, perdones, a les millors Rap de la Terra i a les millors Rap Kilòmetro Zero. Però segur que de tant en tant també ens agrada fer monogràfics de gèneres musicals, monogràfics de grups o artistes en concret, programes especials en general i també a la joia de la corona d'un convidat.
la setmana passada, o sí, perdó, fa dues setmanes van donar Alejandro, i sí, repetim amb convidats. Aquests següents programes duren bastant de convidats, i avui duim un amic de la casa que ha sonoritzat aquesta temporada Rapes un peix amb els seus beats, amb el seu disc instrumental, i també ve de presentar el seu nou disc, que en aquest disc no només és instrumental, se fa els beats, però també se tira les barres, té col·laboracions increïbles...
el presentarà en breus i que podem dir d'ell, tenim en poder a sa casa de rapes un peix. Què tal, Jaume, com estàs? Moltes gràcies. Molt content. Avui hem xerrat bastantes vegades que venguessis al programa i la veritat que falten un parell de dies perquè presentis el teu disc i és tot un honor, un privilegi, tot un honor també que les instrumentals que sonen al programa de fons siguin els del disc Seïm, que va sortir a principis d'estiu, potser? O...
Agost. Per agost, per agost. Sí, sí, sí. Gràcies a vosaltres, gràcies a tu Jaume pel suport i per tot. Sí, sí, l'honor és meu. Fa un parell d'anys no mallorquí, és a dir, un parell, jo crec que un o dos van començar a xerrar per xarxes i després ja un dia ja me'l van posar cares, van fer s'experiment aquest de gloses i rap
en el teatre, que també va ser una experiència superxula, i res. Això sempre, com que els programes sempre comencen freds, m'agrada entrar a matar, que tiris un tema, i sempre és automàtic, després d'aquest tema tot ja està... ja flueix més. O sigui que Toni, Polde, tira el tema que tu vulguis. Vinga, i dels que tenim seleccionats? Sí, sí, sí, des teus, anirem fent el partit de tenis de tu tires un tema que tu has proposat, jo un tema que jo he proposat, és que tu vulguis.
Jo crec que podríem començar amb aquest tema que... Den Evidència en vol dir James, que és el número 4.
aquest tema, sí? Molt, molt especial, molt bo, perquè en Evidence per a jo és com... He de xerrar? Presenta'l i després li treurem suc. Evidence és un artista que m'acompany, m'ha acompanyat tota sa vida, des que tenia 18 o 19 anys i hem superat les mateixes etapes de maduresa i és diferent de jo, és de Los Angeles, no me conec, el vaig veure una vegada, me'l van fer una foto i tal,
Però el vaig descobrir d'avui, de nou anys, amb The Platform, un disc molt especial per a jo, i s'ha reciclat, ha trobat un so i ha trobat un to íntim sense ser... però segueix sent potent. Molt fill de la cultura, molt amic d'en Alquimés,
i també d'una capacitat fill d'un artista, era fotògrafa la seva mare, bé, era actriu, i després es va fer fotògrafa, vull dir, ell té uns vincles amb culturals i també amb la cultura, diguem-ne, del rap, perquè amb Los Angeles, House of Pain, Cypress Hill, vull dir que...
Jo crec que podria ser el biògraf no autoritzat. Podríem dir que potser en Dila, perquè m'ha escoltat, seguim, sabem que t'agrada molt en Dila. En Dila i ells són els productors que potser sentimentalitzes més? Sí, segurament i en premier. I en premier. I en alquimista.
que per cert els aniràs a veure d'aquí a poquet, no?, a Burgos. Sí, té moltes ganes, fa dos mesos que ja tinc ses entrades, i bé, estic aquí, que no tinc molta il·lusió, i bé, els estic monitoritzant per xarxes. Sí, estan fent-se gira europea i tot el dia pengen coses, estan molt interessants. Molt divertides, han dit que no la repetiran, vull dir que és una oportunitat única,
I clar, te trobes gent de la meva generació que molt il·lusionar, com nens petits que van a Walt Disney a veure els seus ídols, no? I xeren amb ells. I sí que en Premi era el que jo no ha connectat tant amb la gent jove.
No, no, no, perquè no sigui un autèntic artista, però sí que a la millora el Kemic sí que, per el fet de la millor, ha col·laborat amb en Freddy Guitz, ha col·laborat amb més gent jove, sí que a la millor en la nova generació ens hi tenen més vincle, no? Però crec que és això, no? Que ajuntarà tant bé escola com nova escola, segur? Sí, sí, sí.
Sí, segur que fa... En Alquimics sí, és un poc... Sí, a part que jo m'he trobat traperos que diuen aquest tema m'agrada i li agradava un tema d'Alquimics en Larry John i em va sorprendre bastant, no? I... però, bé, sempre han estat de la mà una mica. En Alquimics li deien el primer Blanco. Sí, ara té un disc amb Hitboy, també, que ve un poc més d'aquest món difús entre rap i estrap, no? Està allà, vull dir que...
També en Alchemist no t'hauré de treure discos. No, és increïble. És un fenomen propi de la nostra època. Ara tu te fiques a fer música i la facilitat és molt gran. Abans no era tan fàcil, inclús per als que teníem màquines era més difícil.
Jo vaig xerrar l'altre dia a Manjau de la trilogia del Conocimiento aquí de Palma, un clàssic, i em deies que jo, l'altre dia, tropezando, me ha salido un beat. Tens aquesta facilitat, també les plataformes, i té aquesta hiperactivitat, en el que més, que és ben rebuda. Per jo és ben rebuda, perquè jo m'agrada molt. I s'ha deprodueix tot ell, en el sentit que tots els discos que ven, tots els merchandising que ven, de tot, tal, ell ho ha dit en entrevistes, que tot...
ho gestiona ell, tant lo bo com per lo dolent, és a dir, ell se queda tot es dobbes i ningú canalitza els seus dobbes, però no té aquesta infraestructura que potser les grans corporacions de la música sí que tenen, i que ell ha d'estar ja fent equilibris, però sembla que li va bastant bé.
estirón que té a Europa i a Japó, li ha donat aquest glamour internacional molt podent. És que no t'ho has de fer feina. Dura 25 anys a dalt de tot. Però sí que és cert que jo els darrers 5-6 anys el veig amb llums de neon, el rotllo ara està en espai
Sí, sí, és que anar fent moltes feines, molt llest, molt viu, molt viu. Va començar molt jove, també. Primer com a rapper, després com a productor de Mob Deep, o padrinat per Mob Deep. Abans de padrinar per Mob Deep, per Cypress Hill, ell li feia, diguem-ne, de Noi, Chico de los Recados, de Cypress Hill, i ella va començar tot, vull dir, amb Soul Assassins, i ell va començar a formar part,
I després ell tenia sempre la seva, diguem-ne, ell tenia la part més trimantracomates, però sempre feia feina amb Dilett Peoples i aquesta gent que eren els seus amics d'en Evidence, que els volia pujar, no? I els primers beats potents, sempre deies, ah, ja sé que perquè el teu amic és en Evidence, perquè li has passat aquesta bombeta i tal. I sí, un tio molt viu, molt faner, l'any passat va ser productor de l'any dels Estats Units, vull dir que, i tens aquests, no ho sé,
És guapo mirar cap enrere i diu aquest tio m'ha acompanyat tota la seva vida, no? Musicalment. Està bé, és com... Però no m'escoltar-se a ser... Bueno, que no són en Alchemist. No, aquesta no és en Alchemist, és de Nevidence i em vol dir James, Griselda i tal, i el Beat és un Beat Dramble, és molt guapo i molt interessant. I la producció és de Nevidence.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Heads trigger on my strip, pull it like a string. Got all the drugs and epic colors for the hype's events. I dare a nigga on my son to try to knight the king. I bet he wake up in the scope of a sniper's dream. I roll the dope up by the beam, Mr. Sprite relint. It had to stain, claim the kid for my ice to blend. Gun hole with them scony scams, we'll fry the same. Now so quick to plot and plan, I'm the type of scam.
Let me hear it back.
Aquestes veus així infantils és com un sello de Griselda també, que sempre se senten els veus a aquesta Fly God! Sí, potser Enzo és el fill d'en Evidence, que també el té per allà i participa, perquè en Evidence es para...
O sigui, la seva dona va morir i el cria tot sol. Hòstia, quina història. Sí, sí, i llavors tenen molt bona relació, vull dir, sempre estar present d'una manera molt natural. I per exposició... Exacte, exacte. I pot ser més d'àudio, saps? És a dir, com alguns esquits, alguns tallets així, una mica...
Xerraven d'es podi i d'es drambles, no?, una mica de tot encat i m'assemblava bastant interessant. Sí, jo tampoc és que és una cosa que dius, bueno, tampoc m'ha sorprès massa perquè jo vinc d'escoltar-lo però tampoc no estava actiu, no?, però bueno, m'assemblava interessant aquell tema de rock marciano que ara no me'n record com se diu, que es diu...
Bueno, ahí va ser un poc... Es profeten al desert i a partir d'aquí la gent ja ho va fer. Marsberg, el disco que va sortir el 2010, és a dir, fa 15 anys esclavats, que sí que va canviar una mica el panorama. I que jo, el primer, quan el vaig escolta la primera vegada, era com...
Era desafiant escoltar-ho, perquè era com, clar, les bateries et són sagrades en escrit. I no hi havia bateries, hòstia, superatemplades que havies de posar sorè per escoltar-les, i era com... I després també, que jo mai he escrit barres ni res, però tots els meus amics que a la meva escriuen barres, sempre m'han dit, hòstia, escriure en drumless, vas massa suelto, saps? És un poc complicat, saps?
Jo crec que té molta relació, jo això em va bé, perquè l'altre ja et xaràvem amb el pol de rap de Spoken World, no? Jo vaig fer molts anys Spoken World i sí que és veritat que si tu tens aquesta... No et dic que jo sigui... Però dic que Spoken World facilita això, perquè al final és una recitada que et fas amb música. És veritat que al final... I am de la França deia La Tam Tam de l'Afrique, que...
que era el bombo caixa, bombo caixa, perquè era molt de l'Àfrica, que era després dels Estats Units, i el ritme és superimportant, el funk, el jazz, etc., el soul,
Però és veritat que llevat aquestes bateries, mullar aquestes barres és com molt lliure, no? I s'ha de fer bé, s'ha de fer bé. S'ha de fer bé no és fàcil i ajuda a interpretar millor les teves emocions de vegades. No tens aquestes coses de... Has de clavar, no? Però que no és això del clic, pam, clic, no fas així. I que connectaven amb això també que m'ha de ser el microtongar, que m'ha agradat molt, no? És a dir, que es drambles o...
les confluències aquestes més amb els traps, és a dir, l'experimentació dins el rap des del rap, el que tu comentaves, que com que ho ha romput tot, ho ha tornat a ajuntar i te'n recorda en els hip hop de tota sa vida, sobretot en els de sa golden years,
Però hi ha alguna cosa nou entre línies que no identifiques que fa que soni actual i superagradable, no? És a dir, que no sigui una escolta nostàlgica, sinó que... Escoltau és Saigon, per jo és una cosa modern. Però vulguis o no, té una connexió amb el passat difícil de definir. Sí, al final és l'essència, no? És a dir, estic escoltant alguna cosa o no?
i si has estudiat, si has escoltat molt de rap, etc., dius, va, m'atrapa, no? I, per exemple, en Alchemist, sempre et fa una passada cap endavant. Jo quedo dient en Picasso, dius, no sé què serà el pròxim, no? Sempre deia, no? En Alchemist sempre té aquests detalls que et diu, ara ja hi haurà això, posaré tal, i ell...
el que fa, o ell altres, segueix sonant potent i rap perquè ens saben molt. I té aquesta... el seu avantatge és la seva experiència, en aquest cas. No és un tio que arriba i hi ha un trapero i et fa una cosa xula i t'innova moltes coses. La innovació d'en Alquimis ve de l'experiència d'haver de ser un dels arquitectes del son. En premieres més...
Formuleta. Sí, però superpersonal seva. Vull dir, després t'aclava tema Azos amb Ron Dejewels. I això és un tema...
molt mainstream però és un venguerasso és una locura aquest tema ho ha fet de vegades amb la Cristina Aguilera també va mullar un pepinazo jo he de reconèixer que en primer és el meu avi padrí 50% de gangsters ho ho tinc claríssim i
I a part, sé que té una fórmula, sé que sempre sé el que farà, però és inevitable que sempre tenc la meva llisteta d'anar a caminar, del cotxe, el que sigui. En primera és estar en dos o tres tracks, segur, perquè em doni igual. Hi ha tracks que fa d'anys i encara m'agraden. I jo crec que també és una persona que connecta molt amb la gent en el sentit que tens la sensació que ell...
transmet que és una bona persona, que li agrada el rap, que està a la trinxera i que si la gent li segueix el rotllo o no, ell li és igual. Saps? Vull dir com... Jo faig la meva musiqueta, m'ho pas bé, estic a Nova York... Total, és així. I me'n vaig a Burgos després.
I un altre dia omplu un estadi a Anglaterra perquè em faig un bolo amb De La Soul, Gotan Clan i DJ Premier i omplim un estadi, saps? Sí, això ho uneix també als artistes. Perquè quan tu ja tens tantes comunicacions via YouTube, Instagram i tu ja te pots fer una idea de com és ell. I ell és un tio...
Bon tipus. Sí. I necessitem gent que sigui bon tipus. Està un poc cremada, però campechano. Sí, està un poc cremada. Està un poc cremada d'això, però molt campechano que dius, hòstia, jo què sé, anem-hi, se n'aniria a tocar per davant 150 persones a Burgos, ho pots bastant en dubte. Seria difícil. I no es tira per tirar-li, per tirar-li, perquè el considero un bon artista, però jo crec que ell ja està en un altre mood, està en un altre món i no hi vol connectar amb aquesta proximitat de rap, saps?
No, en premier sempre ha estat... I tu l'has vist a la sèrie de vídeos que sou WhatsApp, que explica com ha fet els ritmes de la seva... Que són els ritmes de la nostra. Sí, sí, sí. I tots els anys 90 són seus. Són en premier. Diem Pirroqui, ok, i... New York State of Mind. Les nerds, Robert, ok, sí, filtrat. El rei, en premier, segur, vamos. I com expliquei com funcionava tot, i allà dia en dia, amb Nedi Sánchez, etcètera, etcètera. Tu...
ja notes que aquest tipus és un tipus afable, que fa gust treballar amb ell i t'adones que això és important, tant per fer música com connectar amb gent per la vida, no? És a dir, al final necessites gent com talentosa i gent afable i intel·ligentment, emocionalment intel·ligent i se nota que ell és així i escoltem-se ara, perdona, l'altre dia ja me reiem perquè...
Com estic molt monitoritzant la gira aquesta que fan. Sí, sí, sí. Vull veure quan puc anar a menys cimaparental. Ja m'han dit que no, que no hi haurà moments de firma ni res. Hosti, doncs jo s'altre ja vaig veure que uns anaven amb... Un de Dilated People, que li demanaven alquemist ser de xona, i l'altre duia silmàtic. Jo ho vaig veure. Sí, jo també. Han fet sessions especials per tot Europa, però a Burgos no ho faran. No ho faran. Ja m'ho han dit. Crec que hi havia un preu especial per això, inclús. Sí, sí.
Però jo reia perquè sortíem allà a Holanda, a Amsterdam li agrada molt anar a anar a quines fa pop-ups. Sempre està allà a fer pop-ups. I t'endueu allà als milions. Anava amb segones, eh? Per el que he dit, sempre l'agrada estar a Amsterdam. Sí, evident, sempre diuen a Amsterdam a anar a Rack of Science, sempre ho deia a les gent.
Els agrada. Sí, sí, sí. I estaven alquimics i en premier, i en premier, tu i una careta paura d'en plan, no, vull anar a Texas, que a meva a descansar. Sí, sí, sí. Però ell diu Nova York, és de Texas. Sí, sí, ho sé, ho sé. Però és productor de la costa este. Sí, és exacte. Jo quan vaig tirar aquell de Texas que era com, tio, és de Texas? Sí, sí, sí. Però ell no, és de Texas a nivell sonor. Sí.
No, no, no. Ell va estar allà. I en Gru era de Boston. Són dos adoptats de Nova York, però van ser els creadors del so. Són ells de Nova York i els arquitectes totals.
Pues venga, intenta posar musiqueta, que duim una bona estona de xerrant. Ara vos duim el tema, que me toca jo. Vale, venga, aquest tema. West Saigon, amb en Mike. Ho han tret com a col·laboració dels nous discos de West Saigon, que s'hi diu Blow Hendry. Brutalíssim. Molt bé. Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Superfly, guys.
Could you look in the camera and ask my news director if he'll give me a raise? You know something, Stiff Steve? I heard about what a cheapskate you are, man, and you keep all that money in your back pocket. So me and my main man, Maniac Mike here, we've decided if you don't double his income, double his vacation, and give his family all the Christmas presents they want next year, we're going to body slam you right in the center of downtown Buffalo, dude. So what's it going to do, Stiff Steve?
Thanks, Hulk. We love him. We all love him. Thank you. New method for getting a race, folks.
Ara sentia el final de la cançó, que hi havia l'hora de pressing catch. Sí, sí, no era jo, no érem nosaltres. No, no, no, hem sentit Hulk Hogan i tal, com una cridada, potser és fictícia, potser és un tall real, qualsevol cosa és capaç. I el que xerràvem l'altre dia també amb en Alejandro, que ho ha analitzat molt bé, que...
És a dir, el que ha fet Gotan Klan amb totes les pel·lícules de Hong Kong i de Kung Fu i de Samurais, Griselda o de Saigon en concret, ho està fent amb els prexincages, no? És a dir, com que el seu lore personal i molt individual d'això és el que m'agrada, li mostra, ho dota de contingut, la majoria de portades sempre és un lluitador de prexincages, lluita lliure, perdó. Sí.
I sempre com és el món que li agrada molt més amb ell, i la veritat és que li dóna aquest sello personal molt xulo. Molt guap aquest beat, superatemplat, molt Mike, sí que és cert que en aquesta cançó en West Side s'ha molt de més anar amb Mike, pertany al disco de West Side Gone, però sí que...
Sí que és cert que veus que en West Saigon ha fet, no? Perquè a vegades pot ser molt trallero en West Saigon i molt recargolat i aquest tema sí que és més suavet i la veritat és que era una col·laboració molt, molt, molt, molt, molt esperada, la veritat i superbé que l'hem tinguda. Sí.
Vale, venga, hem estat així xerrant una mica freestyle i tal, però ara sí que anam a fer un poquet de preguntetes, tal. Que tal el procés de temps de flors? Quan ha durat? És a dir, el típic que em dius, mira, això ha estat en un calaix durant deu anys i cada X li han donat llimades, o mira, un dia em vaig dir, en un mes he de treure un disco i va estar aquí. No sé, com has plantejat? Perquè...
Veníem d'un disc instrumental que també va tenir molt bona rebuda dins poca premsa especialitzada de hip hop en català o més propera. La veritat és que a la gent li va agradar molt, jo vaig rebre aquests comentaris i just després t'embarques amb un nou tema que torna a tenir bastantes produccions, col·labs increïbles i això explica-ho una mica com ideares el procés.
Bé, pel que sigui, sóc una persona que ara mateix produeix moltíssim, a tots els nivells. De la meva vida professional també hi ha hagut cap de setmanes que m'han dit que ha passat aquí i no que has fet. Això és ia? No, no és ia.
Jo cinc beats en un cap de setmana, què ha passat aquí? Bueno, sí, i a nivell professional, a nivell de professió també de disseny eutográfic, em van demanar que tenia un parell de coses, que un divendres i el dilluns van dir, però què ha passat aquí, no? Quanta gent hi ha en els teus estudis?
I això és una... Com te pega, sí. Un resultat de coses que jo tenen una explicació. Tenen una explicació i potser alguna és privada, no? Que no la vull. Privada en el sentit no és que estigui amagant un superpoder, però és una qüestió emocional i personal meva. Llavors tinc aquesta condició determinada i també m'han passat un parell de coses i jo a l'agost, perquè sigui, m'han...
Decidem tancar-me l'estudi, començar a produir, i començar a produir, i produir, i produir, i bé, va sortir el disc instrumental. De Seïm. De Seïm. I després s'ha de tenir en compte que jo fa 20 anys havia treu un disc. Llavors jo tenia... Havies dit, has dit, d'acord, sí. Fa 20 anys en Sergio de Superego me va enviar un contracte, i havia de treure un disc, havia de contactar-me aquí, l'Ara Marzo James...
I tota aquesta il·lusió de jovenet, perquè tenia 24, 23, 24, 25 anys, no, finalment amb l'arribada de YouTube i altres històries de la sèrie discogràfica que no... Tal, doncs em van dir, doncs no hi ha disc, no? Perquè la discogràfic ja no existia, una discogràfic que duien tot aquí, amb la Rodríguez, etcètera, etcètera. I clar, imagina't tu, 25 anys, et dius, ostres, aquí ara treu el disc, un contracte de dos discos, etcètera, jo estava superil·lusionant, no?
És un somni molt guai per qualcú que acaba de començar a dir, uau, uau, uau, està passant. Està passant, exacte. Bé, jo podria xerrar moltíssim de tot això, de lo que va passar després, però... Pot ser després d'enxerrar, però ara... Dota sa vida vaig estar endolgut amb jo. Amb jo no, amb la situació que vaig sofrir. Amb lo que va passar. Sí. I després, clar, això ha estat com dir, escolta, Anthony, anem a fer aquestes cançons que teníem pendents i tal...
Va passar aquest gos d'hiperproducció i ha sigut en aquesta línia d'hiperproducció. Encara estic una mica ficada, no diré amb qui estic ficat ara, però hi ha més coses. Però el disc s'ha fet en un mes o mig tot. El següent sortiria en el 2026 o en el 2027.
No diré. No, perquè no seria leal a... A les acords. A la meva feina. Perquè ara estic amb temps de flors i punt. Perquè si no... Sí, sí, han de disfrutar aquest moment. Perdona, continua. S'han de disfrutar aquests moments i això ha estat un mes i mig, d'escriure, gravar, produir...
i gravar, i mesclar a vegades, i estilitzar alguns temes, i dissenyar i tal, etc. Ha estat un mes i mig. He aprofitat que tenia Setembre bastant lliure, encara que havia de preparar coses de feina que tu ja saps, i ja em va coincidir amb l'inici de la meva feina, potent, i ha estat uns mesos d'anar un poc així, no? Però bé, he trobat gent potent, he anat trobat gent amable, afable i molt talentosa. Musgo One...
el Marzo James... Aquél, Aquil Leon... Aquil, etcètera, que bé, ha fet temes de... era membre de Zombie Kids, té temes a Madrid, està amb Gang Berros Pro, etcètera, etcètera.
de Los Ángeles, el teníem pendent, va venir un dia que al nostre i se va fer dos temes. Dos col·laves, això t'anava a dir? Sí, sí, en principi era una, però jo vam estar els dos i vaig dir, i aquest bitca? Sí, sí. I jo he estat un poc gestionant-ho tot, produint els temes també, menys un tema que és d'en Musgo, perquè li vaig dir, escolta, necessito un piano emocional. Vull fer un tema emocional i no me surt, no hi ha manera de...
de trobar-lo. Sí que te surt, però no el que a tu t'agradaria. M'imagino que és un poc... està sortint però no és això. Exacte. I bé, al final, me va passar molt bé un de bits i vaig dir, no, no, tampoc. I un dia vaig tornar a escoltar els bits i vaig dir, ah, aquest. I estic molt content perquè ara sí que el disc, per jo, sí que té tot el que ha de tenir.
I també a darrera hora vaig fer un beat amb un drum d'en Musco que el vaig fer servir i també em va sortir i li vaig dient a en Petro Aman de ficar-se. Quina és l'estema d'en Petro Aman? Origen. Sí, i va ser el tema que jo ja duia càrrega potent, però l'hem acabat i també vaig aprofitar la reacció de llum que ja el tenia fet i vaig dir ja tenim el disc. No havia de ser disc, evidentment,
havia de ser un EP, ni sabia que havia de ser un EP, el meu havien de ser dos temes, vaig començar amb temps de flors com el tema principal,
Un dia vaig fer un tema, un altre dia vaig fer un altre, i vaig dir, quan jo tenia dos, tres, quatre, dic, ara vine cap aquí, Anthony, anem a fer un altre dos, Musgo va venir, Musgo estava molt important perquè vaig fer una xerrada important amb ell, i va dir, escolta, jo me vull ficar també aquí, i clar, llavors ja vaig dir, anem a acabar-ho, anem a fer-ho i anem a acabar-ho. I sobretot perquè també el disc sona molt cohesionat, això sí que...
És a dir, així com tu potser ho estaves explicant, dius, bueno, he agafat per aquí per allà. Sí, sí, sí, potser els oients que no hagin escoltat diran, ah, tal. Però sona molt cohesionat i això fa que l'escolta de l'àlbum sigui molt, molt, molt guai. És a dir, és com que te va fent el teu viatge suficientment llarg per considerar-lo un àlbum,
però és suficientment curt perquè sigui una cosa mastodòntica llarguíssima, no? Té la mesura, perquè, per exemple, que dura exactament un minutatge. Jo crec que són 35 minuts. 35 minuts, perfecte. Perfecte, sí, sí, sí. Si va bé. Ara seria un bon moment per posar un tema, però...
Farem un poc un quiebre. És a dir, posarem el tema, però en primícia... En primícia, sí, sí. Poder xerrat-lo, xerrat-lo. Bé, tinc uns remics del xino de la puta UPP. El xino Mercade, que ha vengut en el programa, una llegenda de la primera fornada de hip hop en castellà, una llegenda de Mallorca... Segurament el culpable que jo estigui aquí ara mateix. Ah, mira. I també el culpable que la meva feina sigui la que és. Ah.
perquè també ell està vinculat amb això, amb aquesta feina. És curiós perquè un dia s'ha de xerrar què està passant amb els dissenyadors gràfics i el rap. I els raperos, sí, sí, sí. Sí, això és una cosa. I ell, perquè jo sempre ha estat un mestre, encara que mai li he pogut dir, però sí que el millor ho sap, no? I jo me'n record que el vaig caminar amb els seus trastors de dissenyador que anava i tal,
i ell és un creador molt conceptual i tal, i res, estic... Avui m'he tirat a pensar i dic quina il·lusió que em fa, no? I ha fet un remix de... Bueno, és una... Ell surt als crèdits de Cat Hop Tracks a la cançó La casa del piloto de Cite Notas, Cite Colores. Sí, exacte. Ell surt allà. Sí, sí, sí, sí.
de la Comunidad del Guisante, que eres a Criu o algo así. Sí, sí, sí. És que ell va estar darrere d'en Oliver i li va estar ensenyant coses i se nota que en Divé també li va estar explicant, perquè sé que ensines molt d'explicar i de tal, tal, tal. Sí, sí, sí, i de ser comunitat, no? Algo tan essencial i de mojo, de hip hop, de...
Passem-nos-ho bé, compartim i que cadascú s'expressi per yourself. Exacte, i jo crec que és una pedra, una part importantíssima del rap.
I en primícia tenim un remix, que també això és molt rapero, no? És a dir, molt hip hop, treure el disco, i després els col·leguilles van fent remixes de temes. Exacte, exacte. I és un remix que el vaig rebre ahir al vespre, i m'encanta, i és de Tax Force amb un musgoat, i res. Anava a dir, un dels meus temes preferits del disc, però és que tots els temes m'agraden, perquè també original l'has recordat, d'en Petromant, és un tema que també m'agrada molt, els temes d'en Akilion són una puta passada, sí, sí.
Els anteriors d'Aura i Raig, també m'ha flipat, ha sonat en el programa, molts d'aquests temes ja han sonat en el programa, o sigui que... Sí, sí, sí, doncs presenta'l i no m'escoltar-lo. Doncs Task Force featuring Mirk Musgawan i Beat Remix de Chino OPP. Yeah.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bon dimonis per tradició, tenc amics a l'inflem i a cada racó per això de ser tan bona. Don't give a single fuck, s'estima i vomita encara que aquí plou ben poc. No els motius per fer ses coses, roses creixen amb grosses espines i encara així les talles. Vam ser cendre com figures al final.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona bomba, en Chino Arcade, Chino de la puta Pepe, dono el pesito. Això és un bon golpesito, estic superfeliç, estic molt content d'haver tornat a fer aquestes coses i complir somnis.
Que guai. La veritat és que abans han xerrat d'en Pol, de Tot de Rap, un shoutout per ell, és un amic tant d'en Pol com jo, de la casa. M'encantaria fer un programa un dia amb ell.
El que passa que vivo a Barcelona i bé, potser ve aquest Nadal per aquí i mos poden veure un ratillo. Per cert, faré un poc de promo de lo meu. Dia de 9 de desembre, Doomsday, la cerveceria Mad Island, The Capitol, per Fleming, aquella zona, una cosa així.
és un lloc petitet i tal, i fàvem un strictly homenatge en en Doom, evidentment, Doomsday, vendran en Musgo, vendran en Little One des de Manacó, i en Merdí KM i jo sonoritzarem això.
Sonarà un 90% d'NMF Doom i també, pues, cositas, tampoc fa falta que sigui tot trallon. Molt bé, molt bé. Serà... De llàstima. Bé, poder haver de venir, però estarà a Burgos disfrutant sa vida... Millor canviar de plans, eh? No, no. El nostre plan està molt guai. Està molt guai, està molt guai, està molt guai. Però justament l'altre és com...
I els 12, el que xeràvem de la presentació, que posa-li... 12... Rap Kilòmetro Zero. Rap Kilòmetro Zero. Escoltant un programa de ràdio molt conegut a Mallorca, del senyor Jaume, Rap és un peix, ja me va començar aquest... Aquest vibes. Kilòmetro Zero, Kilòmetro Zero, me va agradar, i l'he utilitzat per aquest esdeveniment, que estic molt content, és a dir, Rap Kilòmetro Zero...
una cosa que també l'havia escoltat una cosa semblant amb Miki Puig, el programa que fa ell, i bé, no Rap Kilometer Zero, sinó música Kilometer Zero, i em va semblar interessant plantejar aquesta listening party del disc i fer això, el dia 12 de desembre, Rap Kilometer Zero, presentarem temps de flors, farem una escolta del disc, farem una petita xerrada, especialment donant les gràcies a molta gent.
I després han de punxar rapes o pes, és a dir, Jaume, tu mateix, i Black Track i TPC. També de Manacó, que de Manacó passen coses, darrerament. Molt interessant. Sí, sí, estan passant coses. Jo em vaig escapar un dia, que estava molt estressat, vaig dir, me'n vaig a Manacó, no, per haver estressat de la setmana de feines i tal.
Deu fer dues setmanes altres, me'n record. Sí, vaig agafar cotxe, plovia, i dic, bueno, és igual. Com s'ha de desgarito? O no te'n recordes? Origen igual, crec que se diu Origen. Crec que se diu Origen, sí. I també tocava anar a TPC, Martí KM... Jo me'n faig un lío també, amb un bosc, etcètera. I amb bosc, exacte. Jo no sé si sabia qui era aquí, però bueno, sí, més o menys, en Susi, en Abel, i clar, vaig arribar allà tot sol i tal, i vaig trobar bona gent,
punxant bona música. Sí. I de la mateixa edat, més o més... Amb plàstic, que sempre s'agraeix, no? És a dir, que està, eh, respect, que jo punx i he punxat tota la meva vida amb CD, DJ, amb l'ordenador i todo bien, todo correcto. Però sí que és cert que quan tens un DJ punxant PVC, és a dir, vinils, jo crec que sempre és una experiència un poc més càlida i més directa, més... Tens un artista o un semiartista davant que t'està fent una mescla amb els plats. Sí.
Jo vaig seure allà un moment, vaig seure i vaig dir, aquest tema m'agrada, s'altre també m'agrada, aquell que té el tio en la mà agafada, però després també m'agrada, i això és el meu, punt, i ja està. No t'ho vull dir que sigui la meva gent, o que siguem amics, ni res, però, que alguna cosa farem, o que jo me sent proper a ells, segur, 100%, i això és el que m'agrada, i m'agrada estar allà al mig de Mallorca escoltant bona música, això és el que ha valorat,
i vam estar xerrant, i superbé, som, no sé, estupendo, i res, que estaran ells, i seran les dia 12 de desembre, de 7 fins als 10, i allà al centre, Ramon Montaner 74, a Pícnic, i... Un travessí de Blancarna, a veure això, exacte. O sigui, Smart... Per aquella zona, perquè us ubiqueu... I res, estau tots convidats a escoltar el disc, i potser hi ha una sorpreseta. Clar que sí.
Doncs poder, dalt i seves, quin tema escoltarem que ens proposes? El tema número 1, que és un dels millors vits d'Alquimis, que sempre a l'Alquimis li agradava fer molta feina amb Prodigy, i van treure aquest banger, molt emocional i molt soul, i res, endavant.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Okay, we've got a Battle of the 9mm heavy duty pistols. Wes has the Carbon 15 9mm pistol. And I've got a good old Mac-10 from Invasion USA. We're going to have a little race. You ready? Yep.
Ara xerrava d'aquest tema tant dos mil euros i posàvem a parir més amb poder que jo. Jo he estat més... M'he posat més de perfil. T'has pensat amb el marro, no? És que, sí, bueno, xerraven del mainstream. Sí, Tim Ballant, Dr. Dre, no? Aquest 99, 2001, 2002, Eminem, 57, tot aquest, Missy Elliot, aquest... En Eminem tenia temes amb bitminers, per exemple. Jo tenc un màxi seu que...
Era molt bo, però jo em feia... Però me'l van saturar. I jo crec que varen fer política d'embut, que tothom se va pensar que es G-Hope era jo. I és el que estàvem dient, també, que precisament del 99 al 2005, en J.D. Lai està fent coses en Patriarchal Quest, en M.F. Doom ja treu l'Operation Doomsday, Blackstar, que també serà superinfluent, treuen el seu disco... És a dir, varen passar coses que varen passar molt desapercebudes,
que serien un pot ser llavor de la nova dècada del 2010 al 2020 que agafa com a referència allò.
Era claríssim, era com una cosa natural, perquè tu de sobte, tu eres un tio blanc d'Europa que li agrada anar a pintar grafitis, li agrada el rap, li agrada els beats guapos, i tu te'n vas al club a escoltar música i et posen timbalat i dius, no, això no és meu, això no és meu, no m'agrada, no? I de sobte, un dia, de casualitat, et trobes un beat d'anarquimis, en Daily People xerrant que se'n van a pintar grafitis, i dius, ah, val, i amb uns esclatges de DJ Babu, i dius, ah,
Vale, doncs me'n vaig cap allà, però va molt bé. Dit això també, jo crec que el G-Hop en castellà també va ser un poc un refugi d'aquesta època tan disco, que precisament del 99 al 2005, que si La Mala, que si En Tota, que si Te Notas de Colores, que si Violadores del Verso, que si SFDK, que si Hablando en Plata, que aquests...
Com sempre anava un poquet més tard, clar, ara ja no tant, perquè hi ha internet i més o menys les coses van en paral·lel, però antigament les coses sempre anaven amb un decalatge de 2-3 anys, no? Doncs aquest decalatge va ser guai, no?, en el hip hop en castellà, jo què sé, els genios del 1999. 99, sí, 99. I és un disco que a nivell de sonoritat, això ja està caduc als Estats Units, ja m'entens. Està més clar de dia en dia aquest disc, clar.
I té alguna col·laboració amb Gero? Gero ja estava una mica tard, però sí, està mesclat de dia en dia i se nota, sí, sí. Jo me'n recordo el xino l'any 99-2000 que mos ho contava. Aquest dia se nota que està ben mesclat. Però clar, i diu, clar, dia en dia. Sí, sí.
Clar, clar, clar. I també que Violadores va tenir còmode també, una trajectòria molt ascendent, i ja va connectar amb els mitjans, sempre ells protegint la seva amaguda, que això també m'agradaria xerrar-ne qualque dia, qualque dia, qualque programa, de dir, amem, sí, ells han estat de boa, però sempre també han tingut el seu negoci a part, i això és molt respectable. Sí, sí, sí. No, Violadores, jo me'n record, l'any, te dic, el 96-97, fer el rollo d'escritors de grafiti allà esperant...
i farem les xerradetes, els arrenyors de savis, però amb 17 anys, i sempre ja me'n recordo en Escau, per exemple, un mític del grafiti d'aquí a Palma, sempre vol mirar i deien, el millor és en què ets jo. Sempre ho deia.
Nos han dit fa una estona que quedaven 13 minuts. Però suposo que aquests 13 minuts ja s'han convertit en 10. Ara posem el turbo, tindrem converses rapidetes, sempre prioritzem un poquet sa música en el final. Havia de sonar rap en català a part d'en Poder. Acaben de treure un tema amb Vini Kairos amb el productor Brett Weiser. El tema se diu Sant Elm. Té reverberacions en Mallorca. Aquest rapper de Girona amb Vini Kairos i amb Brett Weiser sí que no el tenim molt ubicat.
Sabem que va treure un discos fa mesos amb en Lins Effect, brutalíssim, Atelier versió 1, o sigui, per jo, el disc d'assain de G-Hop en català, després ara Bombo Caixa ha començat com un concurs i tal, i jo desig que aquest sigui com que arribi un desallà, evidentment, parlem de vegassa, amb temps de flors allà també, apretant, no?
La meva final ideal seria aquests dos. Jo ja estic eliminat, però l'Insefect... Sí, ja estic eliminat, jo. Ah, ja estàs eliminat de facto? Sí, perquè va per popularitats, aquestes coses. Però no, imagina, imagina, l'Insefect té un rollo que m'agrada bastant. Vaig escoltar un tema amb el tio, bueno, l'estic escoltant amb el Wincho, també, que vas xerrant pel Discord que té en Pol d'allà. I tenen com un sello mig seu de la Cipera Records, brutalíssim. Molt interessant, i visual, també.
i escoltarem el tema aquest no pot ser més antimelòdic no pot ser més recargolat m'aflipa, el videoclip també és d'estil essència que destil·les a cançó és un drumless brutalíssim, però preparau-vos a l'hora el videoclip és d'un tio que no sé com es diu però és de la Cipera també és de la Cipera, sí, sí rollo tonològic
Visca en un poble que només té un fart, el sol s'està posant molt car, hippies fent la seva llar. Li pilla un ictus quan entra aquell bar, cigarro i mistos, gent fumant-se dintre uns pistos. Cadenes passejant els cristos, herències ben portades, gestionades sense massa riscos. Adolescents fent ràlis, fluorescents càlids, es tornen pàlids, expiren radioactiva càlid.
Aspiren a sortir del trapi, blocs de pescadors d'Andalusia amb vistes des de l'àtic. El mare paula entre farlopa i tranquis, no és una faula, conseqüències d'expulsats de l'aula. Són olimpiades de pollar-se en barres fins al tard, cementiris d'elefant rere el cristall tintat. Els colzes li falquen el cap, epifanies d'una gran ciutat.
Donant-li volta sense molt sentit, sé que és dolorós el bucle, però el costum és el que enganxa. Una altra puta mà de ratxa. Tot és més fàcil en tercera persona quan estàs al fang, no hi veus les serps analitzant la zona.
Sóc un tio fràgil i em pica a les zones. No ho poso fàcil, també puc fer-te riure estones. Concurs d'aixecament d'estores, merda ben gurmetes. Sota, vaig tranquil·lament pel poble.
Intento no llançar-te a sobre merdes que em conec de sobres, pedres que reboten soles. A dins la fleca està picant dos cleca, ràbia persiana baixada, làbia mortada, tactada. Portava un vel per ocultar les culpes, fotent-me encara els meus enganys, remordiments i dubtes. Si em poso tipes com cosir una xarxa, sé que és dolorós el bucle però el costum és el que enganxa. Una altra puta mare ratxa. Period.
Vaya vid, eh? Sí, estupendo, estupendo. Noves històries, nous camins. I en català, no? És a dir, això sí que també és una cosa que m'agrada molt. Detall també, molt ràpid. Shoutout amb Vinny Cairo, és un gran D. Serà marcat i acaba de treure's disc
Però és tot loco. És format físic, és una col·laboració amb una cerveceria. Tu compra't la cervesa, t'arriba a casa teva, té un codi QR i escolta't l'àlbum. I ell ha dit que el penjarà a xarxes, però que aquestes tres primeres setmanes la gent podrà gaudir de l'àlbum comprant la cervesa i pillant el codi QR.
Vols encorajar-me que ho fasseu, una idea super innovadora, superinteressant, i una col·labor bastant curiosa, no?, rap i birres. Sí, sí, sí, que raro, no? Exacte, exacte, que raro, no? Sí, sí, sí. I res, vols tirar un tema? Perquè encara poden tirar-ne més, Maria? Sí, no? Només un ja.
Vale, doncs mira, ja li anam dient adeu, es dimos, despedim. Sí, sí, gràcies. I te fai salir up i tu... Vinga, va, gràcies, Jaume, per convidar-me. Un plaer. I si vols, una patxa per aixecar ses ànimes. Hombre. Un himne del breakdance. Del B-Boy, perdó.
Fins demà!
Tal dia, tal cosa.