Em pensava en aquesta cançó. I ara, quan la poso, ara m'he de cantar, que fa molt que no cap.
Comença el hip-hop a una mediterrània i comença... Un rap és un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un peix, l'espai de hiphop d'on a Mediterrani. Normalment fem un repàs en el millor hiphop internacional, el millor hiphop fet per dones, el millor rap de la terra i el millor rap quilòmetre zero fet a Mallorca. Però de tant en tant segur que les darreres temporades ens agrada fer monogràfics de temes en concret
I a vegades també m'agraden entrevistats, que no m'agrada aquesta denominació perquè la veritat és que mos tirem un tracklist xerrant i ho passant bé i tampoc hi ha un culte a la personalitat de l'altre i que mos expliquis. És més, passant l'estona que soni bona música i que surtin anècdotes, gustos i qualsevol cosa d'aquestes.
I avui, en tant de preàmbuls, tenim un programa mitges amb una persona que fa bastant de temps que volia fer el programa. Havíem tingut algunes intentones en el passat, però ja el tenim aquí. Musgo One. The one and only. El tanque tranquilo. Que lo que, baby. Millions de queis. Bones tardes, bon dia, bona nit. Estim molt content que estiguis aquí.
La veritat és que és molt guai. A mi, és a dir, mos agradaria que fossis i que rapes un peix fos internacionalment conegut, però si qualcú mos agafa pel cotxe o per sa ràdio i no sap ben bé qui ets, aquí tenim un productor Kilòmetre Zero a Mallorca, tenim un tirador de barres Kilòmetre Zero també, tenim un dissenyador gràfic,
també tenim un il·lustrador i a part de més coses que potser ens dirà un gran apassionat d'esquihop que aquesta passió acabes abans diguent el que no som que el que som sí, sí, navaja suiza polifacètic realment un poquita de tot, com diuen un creator, no? sí, sí, sí, ja no sé com definir-me jo dic, bueno, jo faig això, això altre i ja està
Videoclips, també? De tot. Tot el que sigui un poc mitjartístic segurament hi tinc ficat alguna cosa. I que impliqui canell, no? Escriure... De tot. Ben fet.
Doncs per acabar de treure un poc el fred, jo crec que és el moment que entris a matar i tiris el primer tema del programa. Sí, sí, sí. Perquè a partir d'aquí després van sortint coses i evidentment jo tinc algunes preguntetes que aniran sortint, però...
Això és un programa de música, no? Anem a escoltar música. És especial aquests que feim en convidats. Sempre ens agrada fer un tracklist a mitges. Un tema a un, un tema a l'altre, partit de tenis. I amb mosso començarà. Así es. Tècnic de son fantàstic meravellós. Nia Archives...
És un tema que se diu Conveniency, és una Lotany Archives, una loteta d'Anglaterra, té 24 anys, d'origen mig jamaiquino, de Bradford, productora DJ Cantante, que ara li han donat un parell de premis i tal per als darrers discos que ha tret. Realment està activa des de fa poc, fa 2020, una cosa així, va treure el primer EP o una cosa així.
I jo, des que l'he descobert a través d'una recomanació, crec que va ser de Ghost Dogs, que per Instagram el segueix, qui va fent recomanacions i coses així, i una lota que fa com una mascle així, entre R&B amb tonos jamaiquinos, amb jungle i drama amb ells, una cosa guapíssima, i he dit, buah, crec que és un bon starter per el programa, algo chulo que dur té, i espero que ho disfrutis. Vamos allá.
Fins demà!
Fins demà!
I can't always be option number three.
Fins demà!
Un bon missil, eh?, per començar. Sí, sí, sí. Ara veiem que a mi que es ho tancat, que era una bona combinació entre un tema rapidet, no?, però també fer unes barres molt suaus, no?, que és un contrapunt guai. Sí, com molt chill, molt tal. Per això em va com a captar l'atenció, no?, perquè no és aquest drum and bass o aquest jungle més heavy, més tal, sinó que està fusionat amb alguna cosa més sua, més agradable d'escoltar, que segons quins són i tot els més industrials, no?
I té la guitarra d'aquesta tan... Sí, sí, sí. Està molt fino. Vinga, jo ara tiraré un altre tema que jo també ara m'he animat aquí cadascú defensant un pel seu. Jo us duc un jijoperó en català, que jo soc un gran defensor del jijoperó en català i, darrerament, la veritat és que estic bastant content perquè hi ha gent que està defensant el puesto i ho està fent bastant bé
I aquest xaval ha sonat bastant en el programa, però fa res. Acaba de treure una... Quan algú treu un disc amb aquest i són dos temes, quin nom li posem en això?
Un màxi. Sí, sí, molt bona, molt bona. Sí, sí, sí. Vale, doncs un màxi, m'has convençut, m'has convençut. Doncs ara té un màxi, que s'hi diu Mars ahir, l'ha tret aquest 2023, ell s'hi diu Vini Cairós, és de Girona, i s'ha tret un tema que s'hi diu Lesbos. Detall important. Està produït per ell. Ah, això sempre és bé.
I detall important, a la penya que li agrada els drumles i aquests rollitos griselderos, ja guinyazo, ja. Quasi no se senten bateries o estan atenuadíssimes. I la veritat és que és un temazo que flipes. Ja va treure una maqueta fa un parell de mesos i mos va sorprendre amb aquest tema. Venia amb dos temes. I personalment aquest, el de lesbos, és el que m'ha flipat més. O sigui que vayamos allà, no? Avanti.
Gossos a la sorra van caient com ploms a l'aigua. Ones expansives dibuixades pel desastre. Creuant el mar al lesbo sobre d'una llanxa. Encaixant com legos estafats per una màfia. El nom d'aquesta bala ja no el graven ganivets. Ara ho fan làsers, drons sobrevolant l'estret.
No posa'm fàcil, traves per passar l'hivern, lloguers inaccessibles, més injustos que el preu del forfet. Traço esquini, medito jo amb el meu biquini, m'ho faig difícil, te dono el meu entorn més íntim, se'm gira el cable i com select of a malrítim, quan acaba el drama el repeteix des del principi.
Busca la puresa dins la lletra d'un adolescent. Manca la destresa, però ja ho deixa anar tal com ve. Resiliència amb mocions a flor de pell. Passen hores en un banc, es fan els coros entre ells. Long time veteran, que tots qui ho feien avant. Recollint el seu llegat, busca el millor de cada cas. S'amplejo trossos del que em sembla interessant. Pintant els bossos, li poso marques elegants.
Picar la roca, parlar de més, donar la nota. Veure gent que estimo fent el crosta, caçant mosques. Cansat de fer justicis i ara vull passar l'acció. Si em molesta tant serà perquè també ho anhelo jo. Fuck this shit world, contradiccions a la subhasta. Em costa una passada transcendir la pell dels altres. M'estiro a la terrassa, demano el meu rescat. Només espero que us arribi el meu missatge aviat.
Li ha pegat tu el tema, eh? Sí, sí. Des del minut que ha començat a sonar he dit, web, això m'agrada. És que entra amb aquests vents que te deixen... Aquest tipus de producció som molt fan, m'agrada molt. I, joder, no, no, no, m'agrada, m'agrada. I mira que...
En el principi m'acostava un poc iu sa música en català i tal. Lo típic que te passa amb tota sa música, fins que no escoltes algo que dius, hosti, això m'agrada, a vegades te pot costar un poc iu. Jo me'ho va passar amb en Lil Dami, no sé si saps qui és. Sí, sí, sí, ha sonat moltes vegades en el programa.
Per això és el que em va obrir com els ulls a sa música en català i sempre el guarda amb molt carinyo, que ara està fent el podcast aquest, El Bus Escola, bastant interessant. No ho sabia, m'explica un poc això. Jo també, ara m'acabes de dir això i mira que el segueixc. Molt guai, perquè Lil Dami, conegut trapero català, no?
l'estiu passat va venir a Esmobo Fest a Mallorca jo em vaig perdre jo ja t'estim m'agradava molt la seva música el seu és de fa un parell d'anys tampoc fa tant i vaig veure ara que relativament fa poc ja d'una estona però relativament recent que va començar un podcast amb tres eslotes més dues eslotes i un altre eslotes que se diu El Bus Escola
I és un podcast en català que tenen com a dins d'una espècie de bus o una caravana així modificada, tenen el podcast i van xerrant un poquiu de tot. Realment sí que ho enfoguen un poquiu a coses un poquiu més didàctiques.
però divaguen i van fent un poquit de tot i la veritat que molt interessant, tio. No és temàtic només de música, no? No, no és temàtic de música per res. Ha estat un prejudici, no? El primer Lildami podcast segur que va de música. Res que veure. Sobretot, tracta bastant de temes educatius, de l'escola i tal, tu que ets professor també te pot interessar i està molt guai. Jo també pensava que seria alguna cosa més musical i molt guai.
Que, detall interessant, qui està a Los Aparatos, darrere l'Ill Dami, és el senyor Chen. Senyor Chen també, hòstido, hòstido. Ojo, que té la seva carrera individual, Montepino, però com a productor és una malaltia. Això em sembla espectacular.
També de les coses així més underground, però més potents i més guapes que hi ha, que a trob... Joder, súper remuntíssim, saps? I el seu roll tot invalant, que li encanta, se li nota que el Tec és... Tot, tot, tot. Bits inflats.
Sí, és un tio que pots d'escoltar-te a lo millor qualque cançó més d'Andami, per exemple, que va més cap en estrap o com un sonido més mainstream, per així dir-ho, però que se'l nota que és un melómano que li agrada molt tot tipus de música i que, joder, si te poses a xerrar de rap, segur que té coses interessants que dir, saps? Que flipes, que sí, que sí, que sí.
Uf, doncs per seguir potser amb aquesta línia de tal...
Si m'acerques d'Altre Pobla... Per continuar un poc amb aquest rotllo de música dins Espanya, jo no estigui fet en castellà. D'Altre Pobla són un grup de dos eslots, Mistilo i Rison, de Banyeres i Bocairent, Alicant, València, Aien i Límite, que són molt bons amics meus, uns germans,
que formen part del grup Licor Collecta, també, amb el nuclear i amb Mantequila, i està ahí com a mig ficat amb Buttercup, també, que és tremenda productor, que s'ha embascat de lo bo que són, i això hi va entrar ara fa poc, aquest disco que se diu Trencadisc, que és el primer disco que han fet, d'aquest projecte en valencià que tenen, que és d'altre poble,
en el que hem d'esperar de col·laborar amb el tema de Poni Ser Petador. Sí, sí, que ha sonat en el programa. L'anterior, mira quina coincidència. Que mai està només repetir perquè són genials. I tenen aquest tema que se diu Àurea, que va ser dels primers temes que valen treure, si no el primer...
I no sé què té, mira que som jo molt especial amb els meus amics, que a vegades costa quan són amics teus posar-te temes o tenir-los així enrèpit, i aquest és un tema que no me'l puc llevar al cap, sempre el tinc allà a mig posat o quan l'he sentit en directe el cant també, no?
que van venir l'estiu passat, no? Van venir l'estiu passat, sí, perquè jo hi vaig anar fa dos anys, de visita, conèr-los, xer-los, personalment, va sortir increïble, van fer molt bona pinya, i els vaig convidar que venguessin a Mallorca l'estiu següent, i van venir, van fer un parell de concerts, i deu persones visquent a Camedo, va ser un voliu interessant. Algo vaig veure per Instagram, algo vaig veure. Sí, sí, i això, aquest tema se diu Àurea,
Let's go.
M'empel·laga, tant de buit petat de sucre, ja em conec el melic, ara em mulle, si el dia em porta o si ho aprofite, no ho dubtes, tria però no ho dubtes, executant un pla de luxe, sabent que tot és liat, però amb ferma disciplina, sé que al final quasi tot s'esplina, porta els records marcats com una estria, clàssico.
amb quina mania, busca que n'hi ha, fem-ho però fem-ho especial, presta'm atenció més que siga per un dia només, qui sap de lo incert no poden anar d'entès, m'obri com ixe accent, si note que no m'ompli, no perca el temps, no li lleve pes a l'assunt, però ho i desconecta amb una birra a l'alju. Duc el jersey brut com el fui quan falles,
Només estic segur que calla i parla més del que vull, contribuint al barull, amagant-me en els ulls d'algú que estava escoltant-me, escull les parables adequades al mood, smooth com gurus sobre els núvols quan puc.
brindant vermut amb lo millor del sud sobre l'1 vas aixir d'ací per la tenda de regals agraït com peta l'acabat de regar estem treballant en la nostra vessant traient eixa espineta que teníem travessant fent-li carretera al mecan amb la llibreta plena i no el dipòsit que és car esperant la condemna al pensament il·legal set de serps que s'han menjat elefants
Divina proporció entre flors blaves, en caixa, tindries que respondre amb flames. Tornarà quan jugaves amb aixells de paper, nosaltres et portem victatge. Divina proporció entre flors blaves, en caixa, tindries que respondre amb flames. Tornarà quan jugaves amb aixells de paper, nosaltres et portem victatge.
No perdem el temps traient l'eixa espineta que teníem travessà.
Sonen molt bé, molt bé. Sí, sí, se m'ha oblidat dir que és Beatles d'en Butterkid.
El que dèiem, no?, que és un tema ultra-lofi, que sents allà, escasset, la cinta magnètica té raó de pel cap, saps? Molt, molt, molt guai. I és que és això, no?, tornant-te un poc al que en el meu al·legat del principi, de són bons moments per rap en català, valencià, mallorquí, dir-li el que tu vulguis, però són bons moments. Fa 10-15 anys hi havia adversaris...
i un desert, que respecte adversaris, me flipen, brutals, ho van deixar inclús en el seu millor moment per a jo, però és que no hi havia res, és a dir, eren ells com una flor, un desert, no?, i que no hi ha res més, i després d'aquesta gent, doncs, ja competi, saps? Ja... Ja la penya que fa el Lofi, ja la penya que fa més trap, ja la penya que fa més hip hop o l'escul, ja la penya que està investigant més...
Jo que sé, n'hi ha Mallorca, n'hi ha Barcelona, Girona, n'hi ha per tot. Sí, s'ha obert molt tot. Abans que el millor era com, ah, ràper en castellà, no sé què, tal, i ara hi ha com molta més port a fer música amb català, valencià, mallorquí, etcètera, etcètera, no? Sí, sí. I la veritat és que aquesta gent flipa, no? Vull dir...
Quan li fiquen dur... Sí, sí. És disc o es trenca dís, no? Jo l'havia escoltat així un poc en diagonal i tal i no la recordava i ara que l'he escoltat aquí. Aquesta crec que va sortir com a single. No està dins el disc, eh? O sí, i m'estic equivocant. Jo segur, seguríssim, que no li vaig donar molt de...
No n'hi vaig donar molt desmentia, però ara qui ha sigut amb els cas quan s'ha presentat el que has fet, jo estic surfeant. I estic en plan guau. I a més, el Lofi no sé per què, no sé, potser són meves meves, eh? Sempre la socí molt a l'estiu. No sé per què. Jo sí. Ah, mira. No sé, com a molt...
Depèn del moment, suposo. Sí. Música d'hora baixa, que s'està anant tot sol, tot suant, i vens a la platja i he estat salat, és molt lòfi. Però jo, no? És el meu rotllo. Jo depèn d'estat. Per exemple, la primera beat-tap que vaig fer, que és de quan ja tenia CSP 404, me l'en vaig endur sempre sol que estiuat ja a Àvila, en el poble de mon pare, que s'hi diu Encinares,
I, clar, allà... Apenes hi ha internet o cobertura o res, no? I aprofit per dur-me els 4K xarros i fer musiqueta. I estar en tu mateix, també. Clar, sí, sí, sí. I és això que és estiu, no hi ha res més que fer...
Fa calor, baixes en el riu a pegar-te un banyito, no? I és un poc aquesta vibra... Diria que la barra es penja audiovisualment. Vaig pensar... Sí, sí, sí, vaig fer com una... No m'he tirat el triple, no? Vaig fer una minipeli. De 15 minuts, 20 minutets, no? Sí, un poc el que dura se té ahí. Com que també vaig gravar vídeos i de tot de quan vaig estar per allà, també ho vaig ficar tot a la mateixa, no?
És que ara que has dit l'espoble de mon pare i tal està com, hòstia, crec que sé de quin poble era. Sí, sí, sí. Però pensava que allò d'entrecinares era com a alguna cosa més alegòric, no? Que hi ha engines i tu entrecinares. No, no, no, espoble se diu... Espoble se diu encinares. Encinares, no? I sabit que se diu entreencinas, doncs un poc diu, fent-te al·lusió en això, no? I clarament està ple d'usines. Clar, clar, clar. I tal, sí, sí. A quina economia d'autònoma?
Crec que pertany a Àvila. Està a prop de Barco de Àvila. Super, super. Un poble de quatre casetes. Però, no sé, jo som molt fan. No hi ha ni un bar, o sigui, imagina't el petit que... No sé, si tu ho estàs dient per cortar rotllo... No per cortar rotllo, sí, però... M'estàs animant a anar-hi, saps? Si no te surten els mapes per alguna cosa, saps? Sí, sí, sí, sí, sí.
i estàs d'allà a més amb la no humitat que quan surts de Mallorca te'n dones compte que la gent no té la nostra humitat i dius tenc els llavis que me fan mal per això desierto que flipes exacte ara me toca jo un tema que també serà per xerrar-ne i després ja et faré una de les dues preguntes que tinc com a mínim ja veiem més preguntes si van sortint però com a mínim en tenim dues
però ara primer aquest tema ara vos duim el tema de Clipse que és un grup que si vos agrada Esquihope o si no no però que conegueu els seus integrants són en Puixati i en No Malis el tema que vos duim és Mister Me Too en sa col·laboració a ses barres
d'en Farrell Williams. Evidentment, també és bitat seu, of course, però el primer que comença a repetir és en Farrell Williams. Ho vull deixar clar perquè tothom, com que es mita d'en Farrell Williams de Happy i de Daft Punk, que m'encanta la cançó Happy i m'encanta les col·labes amb Daft Punk. Però precisament el que m'agrada en Farrell és que és polifesàtic, que et fa aquestes coses més melòdiques i més mainstreams,
i després te fa esbitar-se, si no, que escoltarem ara que la gent si li dius que això és d'en Farrell, s'ha quedat en plan, en sèrio, però sí, en sèrio, et seu. Estem a aquest Mr. Me Too, el del disco del 2006, ha plogut bastant, que se diu Hell Had No Fury, i està produït per en Farrell, però tècnicament no ho he dit bé, estava produït per The Neptunes, que era el de productors d'en Farrell i d'en Chad Hugo.
que sempre hi ha l'anèdota, que la podeu cercar per xarxes, i inclús, jo ja la sabia abans de veure He-Hope Evolution, la sèrie mítica documental de He-Hope de Netflix, que deia que hi va un moment que en els Billboard hi havia deu temes i sis estaven produïts per Neptunes. I de diferents palos, no? Hi havia Amadona, no sé qui, Outkast, diferent gent i Neptunes estaven en els sis temes dels deu.
Tenien els monopolis. Sí. En aquella època era Neptuns, Timbaland... I Timbaland. I... Sí. I Kanye. I Kanye West. Jo crec que ja se repartien... De top, hi havia tres que produïen tot i dius, joder, quins autàntics màquines. Els arquitectes de Sol 2000s. Sí. Que després han estat tan influents a la segona dècada del 2010. No? Que sempre se'ls ha idolatrat molt. Però anem a escoltar aquesta marcianada de tema que segur que donarà a xerrar després d'escoltar-lo. Clipse Mr. Me Too.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona bomba nucleada. Joer, sí. Estàvem aquí... Sí, sí, jo me volia carregar el tracklist. No volia que cap tema sonés a l'anterior i aquest tema l'havia escoltat darrerament. Una bomba. Sí. M'encanta. Mira que per la música que faig jo i tal potser no diries que m'agrada aquest tipus de música més de club i tal, però és que...
Però de club xungo, eh? Sí, sí, de club de sales d'aquí sin cartera. Exacte. No, no, però m'encanta. I sobretot també m'ha fet com a molta gràcia que en Farrell s'afacés unes barres, que fes coses, és a dir, que fes la producció i tal, va estar bastant guai. Un dia hem xerrat amb un col·lega que en Puixatí té com a sa ultrasort que els seus dos productors de confiança són en Farrell i en Cània.
Ok, eh? Ok! No? És a dir, quan esteia en clip ser Neption sempre esteia allà darrere i després quan va fer la seva aposta més individual, no? Puixatí, que actualment és ja molt coneguda, treu molt de discos, sempre li produeix en Kanye West tots els discos i som plan, joer bro, estàs deixant el llistó molt alt sempre, saps? De productors.
Joder, és que ja són ganes, tio. Jo me'n record, no sé si va ser el primer, però un dels temes així que vaig dir, uep, puxatí, va ser aquest que té amb en Tyler, the creator, de I got trouble, o mamà. Aquesta. Que tremendo temazo, i vaig dir, uep, quin és este pavo? Sí, sí. Perquè havia sentit el nom i tal, però crec que fins llavors no li havia prestat tant d'atenció com pugui mereixer.
Sí, jo també la vaig conèixer com a puxatí. I després vaig estar investigant un proc que venia d'Esclipse, etf, etf, però que em vaig conèixer amb un tema, amb un bit d'en Kanye West, que no sé si la vaig escoltar. Ara em tiraràs triple, però em pareix que la vaig escoltar.
Epoca de Megavloat i de sèries Yonquis, que mirava una sèrie i va sortir Numbers on the Boards, de Puixatí, que és un tema ultra malalt. És d'en Kanye, eh? Però és aquest so, el que havíem d'escoltar. So, com molt oscur. I vaig dir, hòstia, no he viatxat ni res. Hòstia, això és la hòstia, no sé què. T'anaves a Google i posaves tracklist d'aquest... Sí, sí, sí, això ho he fet jo també. D'aquest episodi.
Jo vaig veure Puixatí, no en veres de bo, ni puta idea o què, vaig veure a YouTube i vaig dir, hòstia, això sona molt bé. I després vaig investigar un poquet i els vides d'en Cania, hòstia, que tal, tal. I ja vas fent un mapa com a mínim, com a més gros, però sí que el vaig descobrir aquí.
Vinga, primera pregunta que sempre m'agrada fer en el programa. Tots, per jo, tenim com a dos moments musicals. Tenim com a moment en què escoltar música ens agrada, des que som petits. Jo crec que sempre aquesta fase està molt influenciada pels pares. També és a base de la meva experiència personal.
Jo què sé, els teus pares escoltaven Ava o Queen o jo què sé, o més grups d'aquests, tu escoltes aquests, te'ls comences a apurar tu tot sol, sense els teus pares, i uah, com mola aquesta música, no? Però això seria com el primer moment, vull que me l'expliquis. I després també seria com el segon moment que dius, vale,
que ja romps amb això. Que ja fas un... Sí, el dels meus pares o de la meva família està de puta mare. Níquel. Però ja romps i te rebosses amb el que a tu ja t'agrada i podria arribar inclús al conflicte que els pares t'hi diuen
que era aquesta musicota de perduts que escoltes, que és aquest primer moment. I m'agradaria que m'expliquessis un poc com si va a un rerefons musical a casa teva amb els teus pares que et fessin estimar la música i després quin va ser el moment que tu dius, mira...
doncs jo vaig descobrir el punk, o vaig descobrir el heavy, o vaig descobrir el rap, o vaig descobrir el punk i patinete, i ja ho vaig considerar meu. Ja era la meva mogul, saps? Primer és... Tenc un parell d'històrietes xules amb aquesta pregunta. Crec que el primer que m'és així era, a casa sí que hem estat bastant musicals, en plan, diverses de la meva família o toquen el piano, o canten, tinc una tia que canta òpera...
És a dir, hi ha hagut música a la meva família per part de la meva mare, sobretot?
I de petit, el típic de posar cassets de bandes sonores de l'último moicano o coses així. Els famosos barrios. Clar, jo què sé, eren bandes sonores que tenien els meus pares o, jo què sé, discos de jazz, que també els agradaven Eric Clapton, per exemple, escoltat de bastant petit. I guai, no? Després, quan jo tenia uns 7 anys, els meus pares es van separar.
I mon pare se'n va anar a viure a un pis amb una companya de feina, no?, que tenia també una filla ja adolescent, no?, que ella era rapera i escoltava rap. I aquí va ser el primer toma de contacte amb el rap que vaig tenir, que potser posava SFDK o... Quin any? Perquè m'ho fos amb una idea...
Doncs devia ser, potser, 2005-2006, una cosa per l'estil, poca vegada. Ok, eh? Que va ser, clar, quan ja em va començar a agradar el rap i el meu pare va veure que això m'agradava i tal, al principi era un poc...
Bueno, aquesta música té paraulotes o xerren així un poc més brusco, però sempre han estat els meus pares super... que sempre han apoiat tot el que m'ha agradat i sempre han intentat que es plori tot, no? I mon pare ho va comentar a sa feina, que jo m'agradava el rap i un meravellós company de feina, que no sé qui era ara, no me'n recordes nom,
li va donar a mon pare discos pirata, el primer disc físic que vaig tenir que vaig dir és tot meu, Blackout de Method Man i Red Man. Ok, ok. O sigui que vaig començar amb el listó bastant adult. Sí, sí, i a més en anglès, que a vegades...
és com més habitual començar amb Esquihope en castellà dic Blackout però crec que realment era una recopilació de temes d'en Redman i d'en Method Man que em va fer aquest tio i jo m'ho vaig menjar amb patatetes i després un dia un suburbia d'en Nach coses més així
Calle 13 en aquell moment que no me va acabar d'agradar i després amb els temps sí que m'ha agradat més aquella època de Calle 13. I aquí ja com que ja m'agradava el rap. Després vaig tenir una època que m'agradava més el heavy, el rock and roll, quan vaig passar a l'institut i uns col·legues me van ficar més en el rotllo Queen, ACDC, tot això...
Després vaig tenir la gran sort d'acabar quart de l'ESO, crec que va ser, que jo tenia classe de música, i la professora, Anna Filomena, Xaraut Filomena, mos va posar un documental. Qui institut? I és Antoni Maura. Ok.
en el filo mos va posar un documental que se deia Calle 53, que és un documental de Latin Jazz, fusió de música latina amb jazz, que me va acabar... Pren nota, eh? Sí, sí, sí. Me va acabar de fer boom amb totes jazz, que ja m'agradava, però va ser com un web. Realment t'agrada el jazz, saps? I en aquesta mateixa classe, jo teníem companys d'altres...
classes, no? Potser ja anava a quart A, tenien companys de quart B o quart C, no? I em va tocar amb un personatge conegut de sa illa, Martí K.M. Ok, ok. Chaos Maker Calimotxo, com que vols dir, Martí Bonilla. Ha vengut en el programa. Que és un grande, l'estim moltíssim, i ell va ser qui em va començar a ficar dintre el rotllo de Spunk.
Despunk, sí. Un que es caia i derivats, no? I Rocksteady. Sí, sí, sí. Tot això gràcies a en Martí, que l'estim molt per realment obrir-me'n els ulls en això, no? Perquè jo tenia com una idea preconcebuda de lo que era Spunk i ell me va dir, no, no, no, escolta això. I em va posar quatre cosetes i vaig dir, uep, això està guai. Que guai, que guai.
i també per aquesta època un poc més tard vaig descobrir jo tot sol, crec que va ser com a la primer gènere de música o tal que vaig descobrir i vaig dir, uau, això és completament meu, saps? Això ho he descobert jo i és full meu, que va ser Stones Rock i m'encanta, tinc qualque cosa de parall de Stones Rock pendent de fer perquè m'agrada molt el gènere
I després, més tard, com a darrere... A veure, per una explicació per a la gent que no ho sap, jo ho sé. I no és per problemes, és tant tot, perquè a vegades sí que em volen dir gèneres que no en tinc ni idea, però a la Stoner sí que tenc amics i jo he escoltat una època... A TZ Rock també li diuen... Té molt de nos, però bàsicament és com una espècie de heavy metal lento, pesat, amb molta distorsió a les guitarres, pedal de fus a tope...
Zero solos, diria, no? Molt poc solos. Sí, sí que tenen solos. Ah, pensava que tenien menys solos. No, no, no, i a més hi ha diversos subgèneres dins de s'estòner mateix, en plan... Depèn també de què tractin ses lletres, en plan... Hi ha com un estòner que és molt mitològic, que xerra de certs mitològics, n'hi ha un que és rotllo de l'espai...
que és un poc terror còsmico, una cosa per l'estil, del Lovecraft, va un poc per aquí, hi ha Stone Rocks psicodèlics, que per exemple hi ha un grup que es diu Colorhaze, que són alemants, que tenen qualcuna que té alguna cosa de lletra, però és generalment instrumental,
I és una passada, se tiren potser 12 minuts de solo de guitarra i tal, vibrant, i és increïble, tio. Que guai, que guai. Bastant sorpresa, això sí que no ho sabia que tenies aquesta petita debilitat amb les stones. M'encanta, és un gènere que me flipa. I la darrera, digamos, oberta d'ulls, va ser quan vaig descobrir en Rock Marciano. En Rock Marciano.
Va ser descobrint en rock marciano, me va petar el cap, vaig dir, hòstia, això se pot fer dins el rap, ja està, he descobert el que vull fer. I a partir de llavors va canviar totalment la meva manera de veure sa música, de veure el rap i de veure tot. També ho va passar un poquiu amb en Tyler de Creator, però va ser molt més heavy amb en Marci perquè va ser en plan, ja està.
Però jo era el més xocant. Però ara no és per barri endobar-se, però sí que un poquet... Jo quan vaig descobrir Ron Marciano, ja era un apassionat d'esquí-hop, m'ha costat molt. És a dir, me'n recordo que el primer tema que van posar era 1977. El tema aquest mitjiquíssim del 2011, em apareix. Me'n van posar i vaig dir...
Nou pill, tio. Quan entres a la bateria i per què hi està rapatjant així a l'aire? I perquè es vita sempre el mateix, que el G-Hop té tendències a un poc sempre el mateix, però perquè aquest tema saps? Era com nou pill, me sap greu, eh?
Bé, ara sóc un gran amant, però... Jo em passa una cosa curiosa que m'agrada també quan xerra amb altres col·legues raperos M6 i tal, que és veure com repeja cadascun, no? Ses manies a sort d'escriure o a sort de...
de fer beats, inclús amb productors, que és molt curiós que cadascú té la seva manera de fer coses. Jo, per exemple, a l'hora de rimar, a l'hora d'escriure lletres, em fix molt en la melodia. No escolt pràcticament la bateria. Llavors, em passa com a supernatural dir, claro, temes sense bateria, té tot el sentit del món, saps? I...
I realment és com més humà, més així, dir coses que tinc una percussió, no? Ho duim molt en els cossos, el tema de percussió, sobretot, per exemple, mira Àfrica, que literalment amb uns sónis percussius te fan tot tipus de música, no?
Però per això se me fa com molt natural seguir el ritme de sample, de la melodia que hi hagi davà i vas dir, pues esto es lo que es, no? I Wessai Gun no seria res si no fos per en Rock Marciano. Efectivament, es para un poquit de tot. Rock Marciano, en K, si no saps qui és també, Brownsville K, perquè si no el trobareu per internet, però Brownsville K, l'únic que està com a l'altura d'en Rock Marciano és ell. Mhm.
I seguim-te un poc per aquí, per conduir un altre tema. M'ho has deixat. Estic fet per ser ràdio, tio. Quan me donem un programa de ràdio? En volor. Jo he posat un tema d'en Fede El, que és un MC de Gran Canària,
que és un tio que quan el vaig descobrir també va ser una passada, perquè a Espanya no havia escoltat jo de referents així, que fes un rotllo drumless, un rotllo knowledge a les barres, que tal, ell també és seguidor del 5%. De la religió del 5%. Exactament.
I que el seu nom Fede L, abans tenia un altre nom, ara no me'n recordo del nom d'en si, però Fede ve de Forza, Entendimiento, Determinación y Esperanza. Ok. Que un poquiu es desglose, que fan el 5% dels seus noms, sempre han de tenir com una espècie de desglose de ses sigles, no?
i és un tio bastant desconegut que realment li dius a la penya en plan fer d'ell i no saben qui putes és però les darreres aparicions que ha tingut perquè és un tio que està bastant retirat de tot fa el que vol bàsicament sí, sí, sí, però està full retirat ja vaig intentar contactar amb ell per fer qualque col·labor i me va dir que està un poquiu retirat del game ja està un poquiu altres coses, no?
però el llegat que ha deixat és suficientment notori com per Esparciró, no? I va sortir amb N-Wise, MD Click i tal, té relació, i tant a Casino Chips com a Body Bags, que va treure després amb DJ Suet, fa intro i outro, que surt ell xerrant, ni siquiera rapeja, però té un tema sencer per ell per dir coses...
perquè te facis una idea de la presència que pot arribar a tenir aquest senyor. És que queda fatal perquè aquests dos discos els tenen planxats amb vinils, m'flipen, i ara has dit tot això i m'he quedat en plan. Hòstia, hauràs sentit la seva vou, sempre que era ell, que és el que li deu haver passat a moltíssima gent. És que a més recordes el tema que fa com una presentació i crec que estan en els dos discos per separat. Sí, sí, sí. I un tio que vas descobrir i vaig dir...
Ja està, aquest és el tio que és el referent meu a nivell música en castellà, d'aquest rotllo knowledge, drumless... Codis... Sí, codis a muerte. Barres denses... Sí, i va sortir fa poc, darrer tema entre cometes que ha dret, perquè és un tema que potser té 5 anys que està gravat, però ha sortit ara com a single amb Nijón.
que era Wagyu, si no me equivoco se diu este tema, i va ser com està de vuelta, però no realment perquè va ser un tema que varen gravar fa anys, però bueno, està.
He's back. Bueno, algo atret. Algo atret, algo atret. És això, algo atret. I té aquests temes antics que se diuen Guasimara Luxury Bars, que va fer com a dues edicions d'aquest rotllo freestyle així i tal. I he dut la segona perquè sé que més m'agrada. I, no ho sé, anem a posar-ho i després comentem.
. . . . .
Escupo la verdad que te ilumina, aplasto a sus lengüinas. Chivatos cantan como sarafina, arden como parafina. Entre volutas del humo, de cigarros empapados en cocaína. Adicto a esa vagina, suda la pinga, ese punán y el huracán Katrina. Downtown swinga, empaparé en sudor, su piel se trina. Su novio es un cretino, esta que trina porque otro la chinga.
Le doy songo, el fuego de su cuerpo extingo, la pongo en urano, I speak what I know, Jack Malingo o africano, elegante vistiendo como en domingo, mi oro brilla si me remango el contrabajo de Charles Mingus. Mientras, camino hacia el sol como Delfonix, hablo Ibonix, alma negra como Sample Phonix, Ubay, experto en la ciencia del crimen del sample, dulce caramelo injerto de las palmas Alex Chample, la orden del temple, mafiosa cosa nostra, Geyser Sousa, es Federico Nieto Sosa.
Esta mierda es escama pura, rúcula escamorza, grameras y pesas, colgantes Versace con medusa. Tu venida mi amor amiga, siente mi calor en tu barriga, Polo Sport, Tommy Hilfiger, la oruga que se arruga y la fruta podrida, el dealer que te da morfina para tus heridas.
Cadena Cartier, sommelier, blazer de Jean Paul Gaultier, quemo como Johnny Blaze, cuero bass, muerdo como un bull terrier, salud al mensei, mi palabra es ley, triple C, marisco y champán vintage. Cap Callaway, comienza el Showtime, God Save a Divine, clásico como Soul Train Line. El dominio del loop como el sexo es excelente, exquisito groove y eso lo ven hasta los invidentes.
Es el Tanga Gang. Guasimara, el sonido champion. FDL, Ubay, mi hombre Loni. Guasi, Guasi, Guasimara. Es el Tang, Tang, Dara. Guasimara, Luxury Bars. Peace.
Tinc moltes coses a dir. Sí, m'ha sonat la seva veu, el seu timbre de veu, està a Casino Chips i està a Body Bats fent intros, outros, skits, no ho sé, però està allà. Sí, sí, sí, sí, està allà. Esbit m'ha flipat. Una puta passada. Molt Romarciano. Un poc més happy, no? En Romarciano a vegades és més logurillo.
Però jo, els que m'agraden d'en Rock Marciano són aquestes que són com més soulful, més happy. Que és el que cultiva més en Westside, trot jo. Sí, no. Sí, no. M'apoteja, però se m'agrada... Però és interessant que quan la gent xerra de sonido griselda, xerren d'aquest sonido grime, oscur, tal...
Quan això realment és sonido que m'agrada de Griselda o d'en rock marciano i tal, és puro soul, puro jazz, tal, i aquest rotllo més gramí sí, m'agrada, però m'agrada moltíssim més l'altre, tio. Sí, sí, sí, i aquesta cançó és un clar referent en aquest sentit. Totalment això, plegada de referències, que si estàs un poquit ficat, tens muntillo i tal, vas entenguin cosibes. Sí, sí.
i si no, coses que pots saber, inclús arribes a descobrir. Exacte, això és el que m'agrada jo de sa música. Tenc una mania o un tal que és, quant menys entenc, més m'agrada. Perquè m'adona més oportunitat d'escoltar-ho més vegades i entendre més coses a mesura que passes temps. Claro, què és això? O...
Quina peli és aquesta? Per exemple, Tote King té una cançó, s'ha agafat una referència en rock marciano de fa temps, i jo en aquell moment encara no sabia que era en rock marciano. I després em vas temps i he dit, hòstia, en rock marciano, ok. I he revisitat això amb una altra perspectiva de ara ja sé què és això, saps? I pots tornar i descobrir noves coses i...
és que és la música que m'agrada i intent fer a vegades això també, no? Ficar moltes referències quan faig jo cançons i tal per la gent que ho conegui i per la gent que no ho conegui que tingui oportunitat de conèixer tot això que no ho entengui la primera vegada però que escolti el tema un parell de vegades i digui
hòstia, ara ja he entès això, he acumulat experiència de vida i ara torno a escoltar això i ja sé que és això del que estava xerrant amb Musgo fa dos anys. Exacte, està molt guai.
I també em volia comentar el del 5%, que soc un pop friki, i a més ara estic veient, que encara no l'he acabat, fa com 4 o 5 programes que dient que l'estic veient, la tercera temporada de Gotan Clan, American Saga, la sèrie... No m'he vist la tercera temporada.
Jo... Té deu episodis, ets a darrere, això sí que ho sabies, no? The Final Season. Jo vaig per 6, per 7 i n'hi ha 10. No, no direm res de res. Però sí que jo ja coneixia bastantes coses de sa filosofia i jo crec que
crec que es capa un po' més que religió, la filosofia del 5%, que sincerament ho vaig descobrir per anem a declic, i va ser com, què diu aquest tio, i després investigant vaig dir, ah, hòstia, que a Gotan Klan em feien referència, hòstia, que era Igby en Ràquim em feien referència, hòstia, que mogollon de gent que jo els tenia supernormalitzats, que els havia escoltat mil discos, no sé què, que sortien amb medallons, no sé què, després vas relacionant de dir, ah, hòstia, tota aquesta gent no, però molta d'aquesta gent,
et seguidora o té cert feeling amb la religió del 5%. És que és una moguda. Jo ho vaig descobrir un poquit per sort, per així dir-ho, perquè tenia un conegut per Instagram, un eslot d'allà dels Estats Units, que no... Intel Selecta, que és un nom artístic.
que ara fa estona que no sé d'ell i no hem estat en contacte, però va haver-hi una estona que van fer bones migues i ell estava un poc ficat amb aquest rotllo de 100% i tot el rotllo, i clar, vaig començar a veure imatges del número 7, amb les puntes aquestes i tal, i vaig dir, uep, què és això? M'ho va interessar, i li vaig començar a demanar alguna cosa d'informació, me va posar un poc amb el rotllo i ja vaig començar a descobrir el que dius tu, en plan...
tota la influència que ha tingut en el món del hip-hop, després amb en Fede, que també, i en Nen Guais, que han fet molta referència també a nivell espanyol de 5%, no? I jo, personalment, sí que és perquè me representen diverses de les creences que tenen, o...
Per exemple, el de conèixer-se un mateix i la numeració i coses per l'estil, m'assom com a molt afins i sí que ho puc posar en pràctica la meva vida normal. Però hi ha altres coses que ja no ressonen tant en joc, com pot passar en qualsevol religió o ideologia.
Sí que té aquestes dues característiques com a molt curioses, i jo diria que una tercera, que també em va fer molta curiositat, és que tenen el Déu, que evidentment és a l'A, perquè és com una visió de sislà molt moderna i molt alternativa nascuda als Estats Units, és a dir, com una cosa molt estranya, però que... com que tothom és un Déu. Exacte. Jo m'ho vaig xocar molt, no?, que he fet de... Hi ha un Déu, però...
Tots som els seus fills i tots som déus. Exacte. En un principi estava enfocat a som o negre és déu. Perquè és sobretot una ideologia bastant... De nacionalisme negre. Sí, de nacionalisme negre.
I era això un poquiu de Som o negres Déu, no? Perquè, clar, sempre han estat molt putejats per el racisme i per tot, no? I diuen que Som o és Déu i sa dona és sa terra. És the earth and the gods. I és un poquiu curiós aquesta idea i tal que tenen, no? Jo m'agrada. Bueno, sa gent que escolti rapes un peix l'anima'm a que investigui.
Estava mirant el cronòmetre i diria que més o menys ens queden uns 6-7 minuts. Suficient per posar un darrer tema? No, no, dos temes. Ficar-me carrerilla, carrerilla. Vinga, anem a muerte. Jo ara em toca el meu darrer tema. Duimana Keralt Laoz, una cantant que, si vas a Wikipedia, veuràs...
clàssica, artista, urbana... Bé, sí, tot és urbà, no? A mi m'agrada aquest cello perquè ho engloba massa tot. Bé, és una tia sobretot que té un viatge molt de flamenco, però també té, com moltes... Ha experimentat també molt amb els sons latinos. Evidentment, sempre s'ha mogut dins del tema de...
Com el tema d'Esquijó, per exemple, el seu productor és en Jasmán, o un dels seus productors és en Jasmán, un productor de Barcelona ultramític. I vols dir-me un tema seu, per què? Per acabar aquest dia, 24 de juny, a Mallorca, per Sant Joan. Tothom té plans per Sant Joan, jo deixo aquest plan aquí i allà.
a la de Mallorca Literària, en el circuit de Mallorca Literària, que es diu La lluna en vers. I ara us duim el tema que es diu Vendavales, que ho va treure com a single aquest 2022. Està fresca, fresca, frescat. I si ara fent un poc de barriendo pa casa, després que soni aquest programa, un o dos dies després...
posarem rapes un peix i Mallorca literària un concurs per dues entrades que us sapigueu que ve una bona música a Mallorca i que hi ha aquesta possibilitat i si no també us encoratge de totes i totes que us compreu l'entrada perquè és un bon plan jo aniré seguríssim jo no tinc planta si m'agrada millor anem a escoltar el tema que anem per feina i t'ho has de rebentar a Saro vamos allá
Tal como suenan las nubes al sol Tal como el agua cambiaba de forma Agüita tan clara Quisiera encontrar Que el aire se lleve el dolor enormemente
Vino a llevárselo todo. Así como fue, de la misma manera. Vino a llevárselo todo. Vino a llevárselo a ver a que quedó.
que el aire se lleve el dolor en un vendaval.
M'agrada. Sí, està guai. Explica'm un poc que hem fet aquest fundido perquè se mos acabes temps, hem de tirar un tema més, mos volen despedir. Mos Golló volia que també fes un mini repassat a un projecte que està ficat. De promo. Vull que xerri un poquet. I això, dale, dale.
Pues res, tenim aquest projecte en Sacro8 i en Tarapink, que és la seva altra, en Afina, i jo estic també mig ficat, que se diu Hip Hop Skills, que forma part del rotllo Hip Hop Roots que tenen ells, que és un festival de rap i tal que fan, i ara està aquesta versió de Hip Hop Skills, que és una espècie de microobert organitzat,
que els M6 se poden inscriure, paguen la seva quota d'inscripció, mos passen el beat i ells se poden cantar una cançó en un escenari, micròfono, amb el públic allà donant tot, que a més tenim un públic fantàstic, Xarauten és nostre públic,
I on se fa és bastant guai, no? Sí, ho tenim allà a la Factoria de So, una de les millors sales que hi ha a la illa i que ens trata fantàstigament. I després hi ha un jurat dels que som part, que sol anar canviant.
I entre els tres jurats elegim un podi de tres guanyadors, primer, segon i tercer puesto. El guanyador s'endú el trofeu de Hip Hop Skills, més un premi que pot ser un beat, un videoclip, una portada, diverses coses, tatuatges també hem donat, coses valorades bastant.