Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Comença el hip-hop a Ona Mediterrània i comença Rapes un peix.
Benvinguts i benvingudes una vegada més a Rap és un peix espai de hiphop d'una mediterrània. Durant aquesta orota feim un repàs del millor hiphop internacional, del millor rap fet per dones, del millor rap de la terra i del millor rap quilòmetre zero, però també segur que ens agrada fer monogràfics d'artistes, programes especials i du convidats. I avui és el dia que us duim un convidat que té sonor bastant especial de Rap és un peix de repetir. El tenim aquí en Alejandro Iyan, també conegut com a Black Track i també conegut com a sa ànima de Manifiesto.
I jo, i jo, què passa aquí amb l'actra aquí a la casa? Un molt gust d'estar aquí per segona vegada. Vale, vale, mos diuen coses així un poc tècniques de... Tenies micros... Perdó, ara, sí. Idò, molt de gust d'estar aquí un altre pic amb tu, tio. Una passada, una passada. Ho teníem bastant pendent, aquest programa, i al final...
I en el final s'ha engergolat. Idò, som-hi. Idò, vinga. Sempre mos agrada, després de sa presentació breu, tirar un tema, paliviar tensiones, per començar ja a entrar. Que m'ordurrap, algo més obert... Bueno, jo crec... Vull començar amb Gagstar, el primer àlbum que se diu No Mor, Mr. Nasga, de 1989. El primer disc no està produït per DJ Premier, està produït per DJ Marky 45, King, que és un
titan de la primera generació de hip-hop dels Boom Bap a Nova York, i per això mateix, perquè és una cançó que no està produïda per en DJ Premier, però sí que està fet el scratch per en DJ Premier. Se diu Deep Concentration, i crec que és la millor entrada per a aquest programa. Here's a little story that must be told.
Fins demà!
Fins demà!
Ara comentaven així a micro tancat que aquest tema no estava produït per DJ Premier. No, no estava produït perquè ell deia que no tenia els skills encara per fer música. Ell va arribar de Texas a Nova York i
i ell diu que va veure un vídeo que seva d'en Herbie Hancock amb un DXT fent escrats i va dir jo vull fer això i si tinc que anar a Nova York és l'epicentro dels hip hop aniré i que va deixar tot i se'n va anar a Nova York i va conèixer un gurú i va formar gángster però en aquell moment gurú treballava amb els altres productors
I ell és de Texas, ara m'ha sorprès aquest detall. Sí, sí, sí. Que es produïtó més neoyorquí, no? De Brooklyn, de Brooklyn, de tot. Sí, sí, sí. No, no, no. Va venir de joveneta ja. Això mateix, i vam formar la Gangstar Foundation, precisament en el 89, i va començar aquesta carrera amb aquest supergrup, aquest duo de hip-hop, que jo crec que ja ho...
un munt de superduos de hip-hop a Nova York, en Eric B. En Raki, en P. Rock, en C. L. Smooth, és que no ho sé, en E. P. N. D, que és en Paris Smith, en Eric Sermon, en Method Man i en Redman, en Nas y A. Z, un munt de parelles de hip-hop que són molt guais. I per allò aquest disco i aquesta gent ha sigut una... Una font d'inspiració. Sí, i encara ho és. Sí, sí.
I tu què? Tu que has duit, tu que has duit. Vale, jo... Jo pegaré ara un tema així rarillo, saps? Vaig quedar una mica flipat. És a dir, jo aquesta lota no la coneixia, però, evidentment, en sa col·laboració l'he coneguda, no? Se diu Es no amb una H final alegre.
I vos duim el tema Nothing Burns Like the Cold i la col·laboració Ojos amb Vince Staples, pertany al disco de Phil del 1917 i és un tema entre trip-hop i R&B i la cantadora és sueca. I al final del tema, això ja sí que ho dèiem d'espoiler, en Staples, en Vince Staples, remata la jugada.
amb aquesta veu tan rara que té i tan pla però fet aposta és un rotllo pla que dius no és que ell li quedi així no és que ho vol fer i no deixar quasi silencis doncs res a disfrutar aquest tema d'anar es no alegre amb en Vince Staple nothing burns like the cold
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un bon temazo, com és, d'Alejandro, de sample? Bueno, mític sample de Naysa Hayes, rap, és like, que va samplear, crec que és en Portisquet, sa banda britànica de Bristol. Però això també, aquest mood, aquestes vibes, aquesta cançó, un poc de trip-hop. Juga amb este tema per un costat i un altre, fan breaks i fan trucs allà de turn-tablings. Mmm...
Fantàstic. Nos ha quedat molt bé l'inici del programa, perquè justament t'han tirat un tema on hi ha Scratches, d'en DJ Premier, sense ser productor de Gangsters. Era dels 90 o dels 80? 89. 89, exacte. El primer Gangsters està ja entre la frontera.
I hòstia, ara ens vols tirar amb un tema del 2017 que també té escratxes, no? És a dir, molta gent ja el dona per enterrat, el tema d'escratxetjar en una cançó comercial o semicomercial. Bé, és com fer un solo a una cançó de rock o de metal, no? Fer un solo és com un solo, no? Sí.
I un solo als 60, als 70, ho era tot, no? Sí, sí, sí. Encara millor que es cantant. Però que la gent que s'emperrota en matar instruments i dir això ja està mort, doncs no com els solos, no? Doncs després apareix Tonstail, omple estadis i fan solo. I et fa un solo. Saps, hi van venir les Palau Sant Jordi, crec que ahir o abans d'ahir? Ahir, ahir. Sí, sí, sí, ahir. I lavadora i a gossar-ho, saps? Fua.
Aquí no em veia, aquí no em veia. Aquí hi ha dos fans de Torn's Tale, un grup que no té moltes concomitàncies amb Esquijó. Bueno, a més, són de Baltimore, això ja els hi dona... Rollito. Això d'internet de grime, si és rap o no és rap, és de Baltimore, jo crec que només per fer de ser de Baltimore ja és rap. Ja és rap. I si heu vist The Wire, entendreu una mica les referències. Ja t'he dic, tia.
Vale, tirarem un següent tema, però anem a explicar una mica un poc les teves movies, no? És a dir, hi ha hagut un final de cloenda d'etapes del programa Manifiesto, que ja era un...
col·laborador àcido i supercontent, programes gravats a Cateva, diferents estudis, a Cameva... A Cateva molts, eh? Sonoliva, l'Abat Cueva... Els dos últims anys els hem fet a Cateva. I va veure un, The End of Evangelion, The End of Manifesto. Sí, total. Jo vaig terminar els meus estudis l'any 2015 i
I el meu projecte final era com una revista de tendències i de música, i és com tenia... Jo volia fer això. I vaig tenir les ganes, les temps, i la determinació per fer-ho. I després de deu anys tinc una filla, tinc responsabilitats, treball, m'he casat, tinc... La meva vida és una altra, no? Tarderí que el dia tingués 28 hores. I 30, i 32. I 30...
I clar, en aquests deu anys he conegut molta gent com tu i he fet moltes coses que m'agradaven, però sempre deixant en un costat la meva passió que era produir hip-hop. Jo som un fan del hip-hop, desbombar el hip-hop.
I clar, la pandèmia ens va deixar molt de temps. Sí. A tothom per fer... I per tornar a connectar amb coses que potser feia molt de temps que no connectaves, no? Sí. I jo vaig fer molta música. Me'n record, me'n record. 2020, 2021. I clar, la meva dona va agafar el Covid i se va posar molt...
molt fotudeta, i jo me'l vaig acollonir i vaig dir, joder, això... I vaig començar una carpeta amb cançons que se diu Eternal, no? Perquè deia, bueno, si mos morim, doncs a lo millor tindríem això i això serà com un legado, no? Sí, exacte. I me'l va agradar aquest nom...
I és veritat que en aquests 5 anys, des del 2020 fins al 2025, ha mort, per desgràcia, molta gent familiar i gent molt cercana a mi. I té més significat encara aquest nom i aquest projecte, no? I res, crec que ser febrer, on li vaig dient a Musga One...
Tio, ¿por qué no te sueltas unas barras encima de esto? Amb Usgo One, que ha vengut aquí un parell de gas. Sí, sí, amb Usgo One, que és part del consell d'aquests avis que han fet. I ets la primera línia de rap a Mallorca, ara mateix, a 2025. Crec que en Araú no és el futur del hip hop ara mateix. Hi ha molta gent que li agrada i hi ha molta gent que no li agrada.
Però jo crec que té un esperit, té unes ganes, una fam, tio. I em dóna la sensació que també com és un punt d'unió entre... Lo viejo y lo nuevo. Exacte, coneix en chino, coneix la gent que fa aquesta moguda, coneix aquella gent que fa... Té el respecte de la gent, això mateix, té el respecte de tots els escrius...
de la nova escola i de la nova escola, i té aquest rotllo. I t'he dic, a febrer, quan vaig començar la part final de Manifiesto, que jo ja ho sabies, jo tenia clar que jo, Julio, el volia terminar i volia fer el programa 65. Sí, record que vas dir, aquesta és la darrera temporada. Jo tenia tot planificat, en plan, vull que sigui així i tal, tal. I li vaig dir, tio, te fas un tema? I em diu, sí, sí. I tres dies després em tira una demo. Ja el tens?
i jo dic que tens? no, el tema d'aquí el tens i el vaig a escoltar i vaig a dir que és un tema sí, sí, sí que és el single de l'àlbum va ser el primer single de l'àlbum i m'ho va donar totes les esforces és a dir, com ha quedat en 25 anys? sí, sí, sí m'he dat la cara pam, pam, pam i me diu espavila
I productor i dissenyador, també un home de renaixement. Això mateix. I vaig dir, bueno, és el moment de fer això. I ell me va donar totes les forces. Després en Toni Bauzà, ell que lleia en Poder, també un clàssic d'aquí, d'ambulados i dissenyogràfic. Que ara acaba de treure disco, temps de flors. Això mateix, que acaba de treure... I que hem fet una col·laboració també amb un Aquil i una passada. Ells dos me van donar totes les forces al principi d'any per...
per fer el disc, i el disc ha sigut una experiència meravellosa. I Chino Arcade, Hermano L, NSTR, i en fi, tenir... Interludis molt graciosos. Sí, ara em va dir un amic i em deia, i això què dius d'estar com o nunca fundador? Sí. Sí.
El meu avi va tenir un colmado aquí a Palma, a la calle Andrea Andòria, i quan, en 60 o 70, sa marca de brand i fundador te regalaven vinils promocionals. Sí, sí.
I m'ho mare tenia un munt de cançons. Los Bravos, Los Brincos, Los Javaloyas i tot això. I sempre començava amb aquests interludis i tal, no? I era com un tribut i el meu prodig. Aquesta promo. Introbable internet, això. És puro analògic, no? Sí, sí, sí. I d'altres, 10 cançons, 35 minuts, Eternal. Portadón. I bueno, aquí en primícia podem dir que estan fent una edició de coleccionista en formato casete. Sí, sí.
que serà la primera producció oficial de Golpecito Records. Ok. Hòstia. S'ha independentitzat amb el tema cassets. Sí, s'ha comprat una multiplicadora de cintes de casset que pot fer crec que són 5 cassets a la vegada i amb una màquina per fer mastering i sí, l'experiment serà el meu disc. Així que sí, Golpecito Records, tio! Golpecito Records!
Per si no ho sapigueu, Enxina Arcade és un dels integrants de l'ApoTVP, és un OG de Samouda de Gijoba a Mallorca. I darrerament ha tornat com a productor i dur com a un parell de discos. Sí, fa 4 o 5 anys que està fent molt de renou amb el seu amic i company també de l'OPP amb en Charroles Calaveras, en Pacadoemus, en Paquito.
Estan fent molt de lofi hip-hop amb aquest moviment que va començar, crec que en el 2015 o una cosa així, en el 2020, i estan fent molt de renou. I ho treuen tot en casset i tal. Sí, bé, ara just estan treent també en CDs i aquestes coses, però sí, en formats analònics. Ells volen...
Jo tinc cintes de caset del meu germà d'ells. I que ells me facin allò, les cintes de caset, per allò és com cerrar el círculo. Sí, sí, és molt simbòlic. Sí, molt simbòlic. Bueno, continuem xerrant de música, perquè si no... Sí, sí, sí, tira-li, tira-li.
Men, crec que van xerrar a Júlia en el últim programa de Manifiesto, els 10 discs més importants del 2015 al 2025, i l'any 2020, quan estaven tots allà a Canostra, va sonar un disc que se deia Pray for Paris, d'en Wes Saigon, i la cançó se deia George Bondo, amb Conway the Machine i Benny the Butcher, i jo crec que és Griselda Elements. Ai, ja ho tens...
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I'm going to use my collar, y'all. Hold on. What's up, y'all? I'm St. Louis. Representing Ms. OG and Ms. OG once again. Y'all know who we is. We all over the world. But somebody loves us. This lady loves us. But we're going to do this. I'm going to quit talking. Like, I'm using my collar, baby. Let me get busy.
Bona nit! Bona nit!
Whoa, whoa, whoa!
Sí, sí, mostres ja de Buffalo, no? Buffalo, sí, sí, és Nova York, està més proper a Chicago que Nova York, però sí, ara xerràvem amb el micro tancat que...
D'omés, hi ha una altra banda que ha creat un imaginari com ells, que és a Putenclama, en les pel·lícules d'explotació d'arts marcials, els 70 i els 80, i ells, amb aquesta passió per el wrestling, per en Hulk Hogan, Undertaker i tota aquesta gent, que totes les portades d'esdi són...
Són imatges icòniques de... Molt referencials en això. Després també com un mood molt... Vuitantes, no? En aquest nitxo... Rollito... Això, no? És a dir, molt VHS, tot. Sí, sí, sí. Té aquest rollito Lofi. Sí. I el que dèiem també és que han refet el sonido dels gangsta rap. No fan cronc, ni fan...
Sony d'aquest ambientat amb, com se diu, Atlanta o tal, no? Han fet Underground, un altre pic, els Gangster Rap. La cançó se diu George Bondo, i saps per què se diu George Bondo? No, és una cosa que mai m'he de... Per un artista que se diu George Kondo, que és el que ha fet ses portades per en Kanye West i altres artistes. Aquella mítica portada que està com pizzalada. Sí, sí, sí. Que se'n pilota, no? Sí, exacte.
És d'un artista molt conegut que se diu George Kondo. I és un tributo en aquest personatge. Jo no ho sé, cercant referències aquest dia es va dir, hòstia, no sé què era aquest nom. Lo interessant que apuntava en Alejandro és això, com que Griselda Records va connectar en un moment on el rap...
o sigui, veiem com que es drill, es trap, sa música urbana, tot això, havia com apentejat un poc aquest tema i que sentir-se hereus del rap, a mi m'ha passat personalment, era com, uah, sí, los raperos, mochileros, que si no hace barras, i no sé què tal, i ells van agafar un poc, no t'ho diré imaginari, d'es trap, però sí que han agafat elements. Sí, sí, molt d'elements. Molt d'elements, canstes, s'actitud,
i les portades cutres. Hi ha una portada dels darrers discos d'un West Icon que és una foto de mòbil. I que els noms siguin Hitler, Wears, Hermes i coses molt punts. Amb aquest rotllet, connectant amb els Drambles que en Ron Marciano ja havia experimentat al principi de la dècada...
però que sí que havia quedat molt en el nicho underground, jo crec que ells han aconseguit els líders de tota aquesta nova onada underground, però després han fet col·labs amb Peña, Ultra Pepino, i s'han pogut moure bastant bé dins el mainstream. Cosa que a lo millor d'artistes dins el rotllo underground que no els interessa, o per exemple a en Ron Marciano estic segur que no li interessa fer una col·labo amb en Jay-Z.
No, però ells són el millor, sí. Imagina't fer una fixa... Bueno, Grisenda, si li pagues... Bueno, fixa't, en Segre i en Busgo One tenen un tema més, no? Saca la cartera, però... Eh, ho tenen i jo no ho tinc, no? Bueno, és molt rap, no? Per part de Grisenda. Molt rap, molt rap. Vendrà barres. Sí, sí, sí. I en Busgo me va explicar fa un període de mesos com funcionen aquestes coses i
I que ho han fet en Cruzcafoner, i ho ha fet en Dano... En Dano, jo sí, ho ha fet més gent, i a la maria hi ha més gent que ho ha fet, i bueno... És un tema a debatre. És un tema a debatre. Tenim un programa de més per xerrar... Jo trob arguments a favor i arguments en contra. A favor també, eh? Sí, no, no, més a favor que en contra, fixa-lo que t'ho digui. Per què no? Sí, sí, sí.
Bé, continuem. No, i l'últim, que també volia apuntar, que a mi és una cosa que m'ha agradat, que jo a ells no els hi ficaria, Griselda, evidentment, cadascú té els seus estils i tal i qual, però a lo millor ells, en general, els seu, ostres, frontmans més Benny the Butcher, com William Machine i Westside, no els ho consideria abstract rap, que és com un rap modern que està per esquent, que sobretot el vendrà molt per en Mike...
en el switcher, no? És a dir, aquest rac com a molt introspectiu, de no voler mostrar coses, no sé què, molt mesclat amb el Lofi, amb una entonació quasi molt traperia, no sé què, que ara mateix està tenint com una gran embranzida i està sent bastant vanguardista,
Però ells hi tenen aquest peu ahir ficat, saps? A vegades, vull dir, s'escolar-vos, per posar un exemple que han tingut en Match Homie amb en West Saigon, allà on trobam que en aquest caldo de cultiu estan visquent bastantes coses i, per tancar un poc el que volia dir, se fa anar rap, jo personalment la vaig recuperar en Griselda. Sí, jo també.
a nivell de línies de futur, és a dir, jo seré rapero hasta que me muera, però pensava uf, doncs ja no veuràs res en el rap, rap, rap, rap que me... No, ells han donat un cop de mans a taula i han dit bé, es bomba per això i així, i en Nas, Slick, Rick, Mobb Deep, tothom està fent un altre pic, té escoratge, tothom té escoratge de nou per fer un altre pic aquest so, i jo crec que és gràcies a ells.
Me'n record que en una entrevista, en Tyler, de Creator, que quan va fer el disco Call Me, You Get Lost, és un poc raro dins la seva trajectòria, perquè tots els seus discos té com un alter ego, està tot com a molt pensat, i va dir, mira, xerarem amb en DJ Drama, reciclaré alguns beats de Pella, de Conductor, algun beat seu, evidentment, faré un disco de com a 25 temes interludis que en són ràpides,
i faré alguna cosa rapera cosa que abans potser era fuck rappers evidentment ell és un rapero però li agradava aquest títol com ha de confrontar i en School Me You Get Loved se va voler ser super rapero i quan li van demanar com és aquesta reconciliació ni bé ni que sigui i tal ell va dir he escoltat ho és Saigon els darrers anys i m'ha fet tornar a ganes considerar-me rapero
Clar, i va ser com... Hòstia, no vull dir que me senti com en Tyler, però sí que m'ha tocat una tecla de dir... Sí, a mi també m'ha passat això. Sí, jo també. Crec que sí, jo també. Sí, sí. Què tens? Vinga, vinga. Tires tu ara, no? Semandanga. Espera que tiram, perdonau, de Google Drive, que ho tenim aquí tot apuntadat, les xuretilles...
Ara vos duim un tema, ara baixam un parell de revolucions, perquè després de George Bongo, la veritat és que està Pepino. Vos duim a Oje Rhyme amb el seu tema Give it up to me. Ho va treure en el disc Before Breakdown. I és un arambí minimalista des d'Arrent No Need. Fantàstic. A disfrutar-ho.
Bona nit.
And had these skills not mine Faded away too long, baby, I can't even see Got this bud in my bed, should I break down the tree And help me lose my mind
doncs acabem d'escoltar... Que sexy, eh? Que sexy. Ara en vi, amb regost, grimy UK. M'encanta, tio. Ara vien pegat a xerrar d'altres coses, perquè, clar, quan molts dos treuen els micros xerrem. O en Girgolerem, però això no, és a dir, el que estem xerrant, no? Alejandro, o en Girgolerem? Sí, sí, sí. Doncs mira, trenjar-me-lo, no? És que en Alejandro em deia, quin és esteu disco de sany, Jaume? I jo...
L'he dit Clipse, jo m'abany i a mi és que també en Puixatí m'agrada molt, la producció d'en Farrell m'agrada molt i el que he dit, el concepte del disco, és a dir, aquesta bola tornar un poc en el rap amb el so clàssic d'en Farrell i ells i el rotitor Neptions un poquet i tal...
però tamizado i actualitzat el 2025 i damunt un torpedo a la línia de flotació d'en Kanye West que pot sortir mal, no? És a dir, com tots els ingredients allà mesclats però jo he estat el disco de l'any
El millor disco de hip-hop a l'uso, si te diria que sí, que el disco de Clipse ho és. Bueno, però que estem aquí per por la mitjana, que tu pots estar... Però jo, el disc que més m'ha agradat és Don't Tap the Glass d'en Tyler, the Creator.
Jo som molt fan d'en Tyler & Creator. Tyler & Creator és, per jo, ara mateix, l'artista a seguir. O sigui, jo m'encanta com dissenya ropa, les portades que fa, els tractaments visuals. Le golf. Tot, tot, tot ell. És que m'encanta, tio, m'encanta, m'encanta. Els videoclips també són els... Wes Anderson, aquest rollito, no? Sí, Wes Anderson, sí, sí, en School of New York Lost. Com molt surrealista, com Dalí dels anys 70, no sé com dir-te.
Sombre una persona inquieta a l'hora que vol transmetre la seva gent i que quan se sent còmode amb una fórmula la tira a la paperera i fa una altra cosa. Va fer una entrevista a Apple Podcast, a Apple Music. No l'he vist, però sé de quina em dius. I ell va dir...
un missatge per aquesta gent que fa música i que mai la treu. Treu-la. Quan tinguis 80 anys i estiguis escoltant cançons teves en un disc dur i diguessis «Ah, era boníssima aquesta cançó, per què no la vaig treure?»
és a dir, sempre tindràs aquest autofustigament de no, no és no és suficient bona ho puc fer millor o crec que no és super reivindicativa no, no, treu-la treu-la treu-la, no i crec que jo tinc aquest sentiment està molt d'anys fent molt de música i no la traia perquè
Jo soc molt toc, encara no, encara no. Perfeccionista. Encara no, encara no. Sí, sí, sí. Encara no tinc això, encara no tinc... I jo crec que sí que el tenia, no? Sí, sí. Però no tenia el millor, aquesta determinació, ho he de fer. I també quan atenten un poc el que has dit al principi del programa d'avui, que...
per deixar un llegat etern. Perquè si no ho treus a l'esfinal, sí, s'ha quedat en un disc dur o s'ha quedat dins el teu record, però quan ja ho fas públic a tothom, ja queda dins aquesta memòria col·lectiva de tal any tal persona va treure allò i allò és impepinable. I a mi em sembla guapo, personalment, com a...
Aquesta manera, no?, de... La meva aportació musical va estar allà, saps? Potser se'm va fer més cas, potser se'm va fer menys cas, potser ho podia haver fet millor, potser ho podria haver fet pitjor, però ho deixa allà i no en un disc dur, saps? Però sí, sí. Agafan pols. Sí, doncs, per el que s'agraven, per jo, Don't At The Glass té l'essència d'un disc conceptual d'en Tyler The Creator, que jo m'encanta...
Cherry Boom me flipa, ja us ho veu. Flower Boy me flipa. Però tu s'esprime, no? Flower Boy sí, sí, sí, sí, però jo s'esprime. Franco Ocean, Kali Uchis, Isabel Rocky... Sí, sí. Cherry Boom també, eh? Cherry Boom també m'agrada molt, molt, molt. Però és que també a Igor jo li dic bastant d'amor. A Igor és com la perfecció de qui és. I també són 29 minuts, és un disco supercurt. Sí, sí, sí.
Després, com tu dius, va treure Call Me a Feel You Get Lost, que a mi personalment m'ho va deixar molt fred en el principi, crec que t'ho vaig dir. Sí, sí, sí, me'n recordo. Però després el vaig escoltar una i un altre i va dir que és un bon disc.
És que és una mixtape, és a dir, com que ahir mos treu àlbums, es diria que me'l va treure una mixtape, tots em van quedar en plan, hòstia, però és que és una mixtape, en DJ Drama, cada tres minuts està dient DJ Drama, no ho sap, DJ Drama, Call me if you get lost, Call me if you get lost, i música de censor, entre mitja, i clar, és una cosa que te quedes allà al principi, a mi també m'ha costat, però...
I és llarg. És a dir, diferència, no? Sí, és molt llarg. I després va treure ses caràs bé, amb 4 o 5 bonus tracks. Sí, sí, sí. I l'any passat va fer... Va sortir Chromocopia, que deien que és un àlbum com molt personal, que ell deia els seus problemes...
que ha tingut familiars, no? Que la seva mare li diu ja ets adult per tenir fills o casar-te o tenir un projecte futur, no? I ell és com, sí, però no vull créixer, no? I està molt guai perquè és un disc que xerra d'ell i xerra de ses seves emocions i allò m'ho va agradar però per un altre punt vaig dir, uff, potser és una mica intens, una mica...
Estàticament, el seu personatge era molt cridaner, no? Com un dictador, no? Sí, com un dictador i a més amb les banyes aquestes que recordaven un poc a Dràcula. Sí, Dràcula. Era d'un personatge com japonès dels 60 o 70. Doncs que duim un tema seu, no?
Sí, la cançó se diu Ring Ring Ring i és un tribut of the world de fet és una reinterpretació de la cançó of the world d'Michael Jackson amb Quincy Jones i és fantàstica és fantàstica, aquí la tenim va, molt bé I hope you're good, I hope you're well I hope you're lit I miss your touch, I miss your smell I miss your lips
Fins demà!
Bona nit.
I ara comentàvem, no?, que en els Grammys ha estat nominat ell per tant, per aquest tema del rin-ring en el disco Don Tot de Clas, i del cromacòpia, és a dir, està frente oriental, frente occidental. Sí, sí. Jo, una d'aquestes coses que m'agrada molt d'Elles, un dia abans o dos dies abans va dir, trec Don Tot de Clas.
Sí, sí, sí, sí. Això ho fa molt. FUC, campanya de promoció, ni para qué. Sí, sí. Ja té un bon fandom, que aquí en tenim representants. Sí, sí. Que per cert, detalls ja molt frequis de Tyler The Creator.
Però el tio sempre té les seves corolles, amb corolles bastant correctes, no corolles en plan Kanye West, que sempre són corolles majaras que són impossibles d'agafar. Però, per exemple, quan ell va treure, quan han xerrat a Cherry Bomb, quan el va treure en vinil, no me demaneu per què, només va treure ses instrumentals. I no existia es vinil de Cherry Bomb vinil. Bé, jo que soc un friqui d'en Tyler, algun dia, doncs mira, me'l vaig trobar i me'l vaig comprar i sí, massa.
I no 10 anys més tard, però bueno, oh sí, Cherry Bomb, de quin any és? 2016? 2017? 2015, crec. Doncs mira, fa 10 anys, però ara de Cherry Bomb amb... amb... amb... amb... amb les barres, és a dir, ja estan els discos. 10 anys més tard, saps? Oficialment. I què en dius a la portada?
Que és un pixo en un pantaló. És aquest, és aquest. Et sa pixada en uns pantalons amb un piti. Sí, sí, sí, sí. Que no et sa portada com a oficial. Me'l va regalar sa meva lota i tenc el disco per partir de dobles instrumentals i ses altres, saps? Doncs mira, una cosa curiosa de donat de classe
és que ell quan va començar les còpies, la primera partida de vinils, va fer canvis. És a dir, l'edició en vinil, hi ha un munt de coses que no hi són a la versió final de Spotify. Això ho sabies, no? Sí, això ho sabia. Que ell va fer canvis, va dir, no, pongamos esto y lo otro.
I ara ha sortit, fa dues o tres setmanes, es creu una còpia per a tots els públics. Això també me'n recordo que ho va fer en Bygor o altres discos, que treu com una remesa just quan acaba de sortir, més friquis i tal, i quan passa com un anyet o sis mesos, treu es vinil. Clar, jo ja, com que havia passat un any de, el pájaro que no treuràs com a còpia, i mira que m'ha agradat això, i l'altre dia vaig veure d'aquestes tendes de vinils que segueix per Instagram, pum, el tenim, i els vaig enviar un missatge de quant val, bastant assustat, i m'ava de dir, 35 euros, i vaig dir, bueno,
És una estillada, però no entra dins una edició col·leccionista de 50 pavos o de 60. Nosaltres quan hem pagat per un West I Can still playing, un de punts altres. Però lo volveria a fer. És un selló que els ha dit d'Aupe, que són de Renna Unit, que planxen a la florinat underground del hip hop de tot el món. Marciano, tal...
Fan múltiples portades, que això és una cosa molt guapa. Nosaltres el tenim amb sobi japonès. Sí. No, no, no. No, no va caure. No ho tenim. Tenim, crec que sa versió de color. De color, de color. Que surt un luchador de... Però tant sa teva com sa meva còpia estan enumerades, no? Sí, sí, sí. Estan enumerades. I els vinils de colorins així, guaió. Bé, te am aquí perquè som uns fricazos i perdemos a la gente, vale? Vale.
jo tiro un tema pegam a Rap de Mallorca vos duim en Little One en el seu tema Telefon romput ho ha entret com a 5 l'aquest 2025 Rap Kilometro Zero la producció en Rafel Swing res més, escoltau aquest tema
La meva lluita no m'inclou, no, no, me passa a mi i li passa a qualsevol. Dorme amb esverir, amb els ulls com un mussol, no tens res a dir, només pilla que et vol. Fora que hi ha fills que me separi de sa vida, sa seva mirada.
poesia sensació i sudor dins un microclima no hi ha
que se queda a lo viscut. He llafat els temps, l'he ficat dins un minut. Ara t'he esvent, perquè el fill ja s'ha perdut. Perg obertura, ja no sé t'ajuda. Presions de malalts i tipus fora cura. Hospital central, de ferides, miniatures. Tot té solució, menys se'mor més crua.
Vaja il·lusió, cifra de sa suor Miro fixament perquè ara no tenc por Vaig surant sa son, badaix de meu perdón He perdut els temps, també ses il·lusions Ja no son capaç de retrobar-me en el meu món Ja no sé què faig, no, ja no sé qui som Telefona, rompo, missatge, m'agrada
S'ha perdut.
Joder, aquest telèfon ha romput, eh? Sí, tio. Rap fet a Mallorca bastant guapo. Com diu un poc de la cançó de music, hip hop say my life, palm has stayed off mine, tio. Bones barres. Poden dir que... Bé, un amic teu va dir que potser Temps de Flors és el millor disc de hip hop en mallorquí de la història. Jo crec que sí, tio.
Sí, sí, sí, sí. Jo que tinc bastant de col·leguilles per Catalunya i que escolten bastant de rap en català, m'han... m'han dit que han quedat molt sorpresos en temps de flors i... Les producions d'Empoder són increïbles...
Estem amb en Musgo o Hito. Ah, sí, exacte. És que no hi ha... És qui no hi ha aquí. És un drumless puro i duro, guapíssim, amb un videoclip també. Ells viuen a la mateixa mançana i s'han fet... Vecinos? S'han fet vecinos i... De hut.
Indehood, que són de, com se diu això? Del Polígono de Levante. Exacte, de Cervales. De Cervales, no? De Cervales, de Cervales, de Cervales. I bé, què poden dir? Estic fent un remix per Tens de Flor. Estic fent un remix. Uepa. Això és el que puc dir. Estic fent un remix d'una cançó de Tens de Flor. Arribades i sortides. Black Tracks Remix. Próximamente. Eh?
Algo ha sortit per internet, no? No, encara no. Primicia, tio. Primicia, vale, vale. Primicia, sí. Crec que està preparant una remesa de remixes amb els col·laboradors i jo em va demanar fer aquest remix que em fa moltes ganes i estic ja... Que guai. Deep concentration, quan s'ha conçut en dia a premiere. Sí, sí, sí.
I res. Què anava a dir d'Eternal? Bé, tenim quatre generacions de raperos. Tenim la primera generació, que és la puta OPP, amb el hermano L i el Gino Arcade. Jo he crescut escoltant les seves cintes de coset. Com se diu això? La gran L, Willoughby Project, El esplendor i la yerba...
Per jo és molt important aquestes dues col·laboracions són, per jo, no sé com dir-ho, són la meva infància i la meva adolescència ja ficada. Segona generació són Poder, Poder a ambos llocs, Poder va guanyar aquell concurs de la revista Gijón Nation, aquell...
amb aquí com se diu The Bitsquits amb en K.L. amb en Nando en D.I.C. i van fer molt de Renault i vam poder estar topejats ja ho hem dit segona generació Mos Wan que és el meu compi de Manifiesto ha fet un interludi de més disc segona generació
Tercera generació, que som jo, em digui Flambi, que el vaig... Varen coincidir amb els joves, amb Maria Jompar, fent... Com s'ha de dir això? Vaig ser artístico. Artístico, les artistilles. I ell me va dur ses primeres també, com s'ha de dir això, jams de grafiti allà a Monacó i a Portocolom i va ser un moment molt guai. De Calvià també va molta moguda, no o no?
Sí, bé, Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no? Escalvia Hip Hop, no?
És difícil triar, clac, clac, clac, clac. Només agafa un. Però sí, crec que... Que jo sé quin has triat i jo el volia posar en breus en el programa. Sí o què? I està com... Vale. A veure, te'n recordes que quan te vaig comentar el disco va ser un dels temes que te vaig comentar els primers, no? Aquest tema m'ha flipat. Aquesta cançó fa referència a en Mac Miller. A jo i a en Paco mos agrada molt, en Mac Miller. Jo sé que en Paco és superfan de Mac Miller.
i aquesta gent com Mac Miller, com Logic, com aquests artistes blancs que fan hip-hop alternatiu allà en els centres dels Estats Units on tothom és negre i que despuntin i que tinguin el respecte de... Aquí estàs tema, que tinguin el respecte.
L'escolatiu negre, no?, d'esquip-hop. I llavors volíem fer com un tribut o un poc en aquest son, no? I la cançó s'hi diu Save Heaven, Save Heaven, perquè jo m'encanten els màgics. Save Heaven és el nom d'una carta de màgic de... Com em diu, de màgic, quina? És una terra, una terra... Edició? The Dark.
The Dark. És una terra d'aquestes que no demana i que el que fas és que les retires del joc les criatures i quan tu vols pagues una quantitat de menaç i surten al Tropic. Està guai, però si te fan un aire de dios o te fan alguna cosa en plan de destrucció massiva, doncs... I aquest nom... També em volia...
tenir com referències a les meves inferències frikis m'encanta Warhammer m'encanta Magic, el manga el Legos totes aquestes merdes i volia que t'hi volies un detallet en el disc i la cançó se diu Safe Heaven en CTR i en el final hi ha un petit esquit que és el que deien en aquestes cançons d'estar com o nunca de fundador ara l'escoltareu
Doncs ara escolta'm aquest tema, però... I una cosa més, també, totes les cançons d'Esdix tenen un outro, o tenen un esquit, tenen com una base alternativa, no? Era com aquella manera de... Són 10 cançons, però en realitat no són 10 cançons. És un viatge, això és el que m'agrada. Són com 20 cançons, en realitat, d'Esdix, no? Exacte.
I això està molt guai, el de posar un minut i mig. I algunes cançons que sonen són projectes que ja estan en marxa per al segon capítol. Epa! Amb el Sus Mateu. Epa! La TPC, que ha vingut aquí també. I amb el Paco. I amb el Paco de la puta web. I estic fent coses de la gent.
Ok, ok, hòstia He tret una cosa i ja estic pensant-salt Sí, sí, sí, perquè no m'estranyi Va bé, l'ho dit, ara va de tirar-me el tema que presentarà, ens dirà adéu a Alejandro, però això recordar que acaba de treure el disco Eternal, amb sa final és un 4, detall important Sí, totes les sades dels discs són coses Black Track, el podeu trobar a Youtube, Es poti Rap és un peix, sonarà tot el disco, ja han sonat dos temes, els d'en Musgo i d'en Emmanuel ja han sonat
i ara sonarà el tercer o sigui que ell és d'en Chino i tot sonarà aquí i també està Stay Tuned que sortiran còpies en físic que és la manera més guai de col·laborar amb un artista i fer eternal aquest projecte i per el que veig i sé que en Alejandro és molt perfeccionista escàsset i a damunt l'execut en Chino que també és molt perfeccionista pot ser veritat és que estic segur que els més amants el disfrutem
Prototipo aquí damunt. És model zero. Exacte, exacte. Superguapo, en sa portada, completament editat perquè sigui un casset i guapíssim. Jo ja li he demanat dos, una per jo i una altra per regalar un amic. I això. Gràcies, Jimmy, com sempre, per aquests cinc anys que hem fet junts, per la teva col·laboració durant aquests anys a Manifesto. Per aquell any que ens van conèixer
on es, com se diu això, on es maraca, que ja no s'hi treu. Exacte. Buah, veia nit. Sempre la xerram aquesta nit, però veia nit. Havíem xerrat com amb molt de temps per Instagram, per les xarxes, per WhatsApp inclús i tal, i no mos posaven, és a dir, cara, jo ja sabia quina cara de tenir, però encara no mos havíem vist en analògic, no? Mos havíem vist en digital. Va estar molt guai. I aquell dia va ser un fieston. Sí, va estar molt guai. Doncs dali, dali. Gràcies.
Vamos de aquí pa' allá, no entrenes que te salgo.
Bona nit.