internacional, els millors rap fet per dones, els millors rap de la terra i els millors rap quilòmetre zero. I com és habitual, també ens agrada fer programes a mitges amb personalitat vinculada d'esquihop, també ens agrada fer monogràfics dedicats a gèneres musicals o a grups musicals en concret.
I avui toca un programa especial de Rap de la Terra. Normalment en feim un a cada temporada i sol ser un programa que, com tots, evidentment, però és un programa que li posem bastant de mimo i bastant de carinyo. I avui, la veritat és que fa 3 anys, crec, des del 2023,
d'any que són molt bons anys per rap en català. 2024 també va ser un molt bon any per rap en català i aquest 2025, bueno, increïble severitat. S'ha quedat molta gent de fora, ha quedat un tracklist increïble i farem un repassat a lo bo
i millor que ha sonat aquest any en la nostra llengua i en rap. Començam amb un tema que és un himne increïble. Vos duim, el Noi de Tona, en la col·laboració d'en Víctor Pizza, amb el seu tema, aquestes merdes. Pertanyen al disc Trifulca Crepuscular a la Rodoleda de 2025. Era esperadíssim l'àlbum conjunt del Noi de Tona i el millor productor de la escena de hip hop en català, Víctor Pizza.
Després d'una temporada d'Esprescut, el rapper de Torna torna amb el seu estil elàstic i casolà de sa mà desproductor de s'any Pazili Pizza. I després ho engergolarem amb en Júpiker i el cert tema Cuinant Tranquil, que pertany en els disc de 2024 Àpats, Flors, Amós i Samples. Rapper de la Garrotxa, que l'any passat mor va sorprendre amb un EP de temàtica combust costumbrista
i bits Drambles de molta qualitat. Per tant, per dir-li hola al programa de La Rapa és un peix especial, Rap de la Terra, vos duim a la combinació del Noi de Tona i Víctor Pits amb el seu tema aquestes merdes, i després en Ju Piquer amb el seu te mazo, cuinant tranquil.
Ei, ei, ei. Passava tardes fent aquestes merdes. No volíem fer una altra cosa geny d'aquestes merdes. Entenia qui entenia qui no podia perdre's. Si música no anuncis només aquestes merdes. Fet per fer, sense fer ni fit. Amb cascos vells, popa fet, fabricant minidisc. Compotos verd en el grinder i tots amanits.
amb sorry mané, aquest me l'he tornat a crespir. Ho penso avui, que era ahir, però han plogut massa's nits. Seguim com druides la llum al final del passadís. Em fot tripar el fotograma com si jo fos aquí, acompanyant-me a una trama d'un guió d'Spikely i tot canvia.
Negre d'un DRH5 Últimament em sento raro, això em costa d'assumir Diu, busco un far humils del mar perquè navego la nit Permet-me un amic, et guardo de qui pot fer patir La por a les feres, canviant costums però no amics Mirant enrere em costa dir què queda d'alquera Puc comptar amb els dits estrelles Negre, nit, negre, amistat sincera I no m'utxi de pega
Ojo amb el que tens a casa te tinc, les he vist magres d'aquí menys me l'esperava cap dins. Sant de la sang no significa que no vagi a ferir, que no suposi una entrebanc a l'hora de decidir qui vols aquí. Menja la mare, la família te l'esculls tu, les veques sagrades me l'escluspo. Què et passa? No entenc la cara de susto, la sort me la treballo, no la busco, no soc ningú. I am cost a loser, bring your debt.
Bona nit.
Déu-me quina en quim eres, veia la barclinera, com Salvador Cinera, com a Milán Condera, com a la Rodorega, com si t'amets qualquiera empenta. Oi, te xato, tu quin cul més dur, fes feina, ens converrem a cap al tema real, no sé si val la pena amb tanta penya que hi ha, només si ho faig per gust li trobo un sentit real, uns duros potser ajudarien, però aquest no és el cas, no hi ha respecte.
Per ho mateix, quan allò que t'uneix, amb el que fas per plaer, són calés, aquell pes, com la cua que mossega el seu peix, va ensorrar el meu castell, ara aquells rocs són rebleig, tu com a casa, fes, fes, veuràs el piset, que és mini, però mono amb bones vistes i ben freix, és humil i xic, però t'abriga l'hivern, ben, ben, quatre patates, no em caldria res més, fes, tu pica'm la cresta si se'm puja el fumet, yes,
Nen, he fet tantes cantades que crec que més em convindria pregar, escriure homilies per fer reneixer els dies on hi havia prou amb respect. Passàvem tardes fent aquestes merdes, no volíem fer una altra cosa, geny d'aquestes merdes. Entenia qui en tenia, qui no podia perdre's, sol si música no anuncis només aquestes merdes. Passava tardes fent aquestes merdes, no volíem fer una altra cosa, geny d'aquestes merdes. Entenia qui en tenia, qui no podia perdre's.
Bona nit.
Puto jupi, apetxidós, cuinant tranquil un dimensie, pensant en veure't.
Busca la pau fent el dinar tranquil, amb una copa de vi blanc com en el Keep It Real. Dins un estat meditatiu picant la ceba d'aus. Do I gotta keep it real i després rentar els plats. Son, ensenyar proves o no dir-li piu. Suavitzar les coses amb diminutius. Mil homes en un, un home entre mil. Mil dones en un, però ni una entre amb mi.
Hereba de Carmina i Madame Boverin, hereu de Rodolfi Bronski. Érem així, una ment intranquil·la, rep la bona nit, amb la pell de gallina per qui dorm al llit. Ne, passat i tou, soldadet de plom, ha passat de molt i ho reconeix tothom. Visca raconat en un trosset de món, perseguint els bitllets com un nen rere els coloms. Son!
Sempre lliçons en forma d'ironia, de discussions amb un mateix o menys qui no ho volia. Necessària la vista al dia a dia, però la gràcia de l'artista és la seva miopia. Buscar la pau fent el dinar tranquil, picant la ceba d'aus com en el típic reel, I gotta keep it real, i després fent sopar rentant els plats en un estat meditatiu.
I superem tranquils com un àpat d'estiu, i ens lleparem els dits i serem llepefils, transmetent les receptes a nets i a fills, sense dir que les vam aprendre del rils. I superem del xil com un àpat d'estiu, i ens tastarem per dins amb el mateix delit, quan el vent gèlit se'ns endugui cap al niu del nord, i es repelin usos dèbils i usos forts. Tinc amics buscant a Déu i amics venent el duc. Tinc amics buscant a Déu i amics movent el duc.
menjant el moll de l'os només com senyora de tou o fent arròs durant mig mes perquè arribi el sou. Una amaca vora el riu i una amaca d'ou que ningú ens toqui el vora viu mentre la carn es cou. Cada plat és una mostra d'amor i cada àpat una excusa per veure'ns de nou.
Apats i flors, samples i amors, són amors i apats, samples i flors. Cada plat és una mostra d'amor i cada apat una excusa per veure'ns de nou. Apats i flors, samples i amors, són amors i apats, samples i flors. Cada plat és una mostra d'amor i cada apat una excusa per veure'ns de nou.
Acabant d'escoltar Noi de Torn amb la col·laboració d'en Víctor Pizza amb aquestes merdes, temazo i després ho ha rematat en Júpiter amb el seu tema Cuinant tranquil. Ara anem a Aradia, tot junt amb el seu tema El Retorn, ho va treure com a single aquest 2025 que és una rapera integrant del col·lectiu Doble Barra
que mos du una proposta molt cuidada i amb una essència boom-bap increïble. I després ho en girgolam amb en Baltoni, que amb el seu tema va de farols, que també ho ha tancat com a single aquest 2025. Moltes vegades ha anunciat que deixava la seva carrera musical, però en Josep Baltoni se resisteja a desaparèixer. I de tant en tant mos regala un tema. Continua amb els seus dint foscos de darrerament i introspectius sense deixar indiferent a ningú. Per tant, ara escoltarem la rapera.
Ara dia amb aquest tema el retorn i després el retorn d'en Valtoni que amb aquest tema va de farols.
Fins demà!
Fins demà!
Observo que quan parles el que dius s'ho emporta el vent. Per això serà que cantes i no t'escolta la gent. Ara vas d'influencer però ets merda farbacent. Ara dia pilla el mic i us deixa tots convolescents. I si m'entens aviam si vens i aviam si el temps ens dona treba. I trobarem que trenca el tren a la vora de casa teva. I pujarem i cantarem fins que la tarda sigui bé. Espera que de nit cremen les flames que ens atrauen a les feras. No parer res, res del que no em dicti a la consciència.
és el nostre estil de vida.
Tornaré.
Pareu màquines, un altre grup de merda, primera pàgina, història tràgica, us trec autotune, queden taranyines, el teu direct, una làpida, viuen del triomf de les seves famílies, dos temes i són artistes, sàtira. Estic en metamorfosis concaf, que el teu grup està metàstasi, com un càncer, i amb un papi la cor com a trapes, us falten taules menys, aulets i outfits més, aules, testes i faules.
Estic flotant com el nen de Nirvana i voltros, lluitant del fang desesperats per una mica de fama. Jo ja vaig ser portada i vaig resoldre sa trama. Encercava fora en robació, però en tenia casa, cap drama. Tanca sa ràdio i obri l'exandre colontai, voràs culpables o no els havies vist mai. Al final heu fet bons a xarango i el seu allà allà, llogueu el limbo, poseu el nivell, baix, baix, baix.
Cromos de rival, don que l'Ars us sec al banquillo, com Joan Garcia, Ter Stegen, bai. No sóc nova generació, tampoc el teu tai, tinc poc colegia al borsal, no l'amica mal. Fils de fusters, no canstes, vaig sembrar tomates amb les vostres llances, camises de quadres, vosaltres cutres, com que els sentins i xamples, tu, coti per coti, jo, tot invitat. A mi tenen mezzo, segon de fora! Don Francesc di Totti!
Però què s'ha fet a Tonti?
M'escolta de la rapera d'escolatiu Doble Barra, Ara Dia, amb el seu tema El Retorn, i després el raper conegut va el Tònic, amb el seu tema va de Farols. Ara vos duim en Albert, amb el seu tema Antic i Llarg, pertanyen els disc o EP Polo Llaure del 2025, amb claríssimes influències del treball de la Fleca, de Port Tràmit, i samples de Seixantisme, aquest raper de les Terres del Sud,
elabora un EP curtet, però intens, que és una carta de presentació perfecta. I després passàvem també a un grande d'aquest any, s'altre ja va venir Espoldes, no sé si ho podeu poder disfrutar, amb la Pound Gang, va ser molt guai el concert, un xeralt de la penya d'Espoldes que s'ocurra, balla a balla, amb la col·laboració d'en Víctor Pizza, vaig ser el tema Tuto Passa.
Han tret un disco a mitges, aquest 2025 que es diu Faves tendres. Definitivament 2025 et signed en Víctor Pizza i és que es macarra més català, balla balla, acaba de treure un nou àlbum i està íntegrament produït 100% en Pachi Basili o també conegut Víctor Pizza.
Ruralia, actitud, punk i empoderament xernego són els elements que travessen aquesta meravella d'àlbum. Per tant, ara escoltarem des de les Terres del Sul en Albert amb el seu tema Antic i llarg i després la col·laboració increïble d'en Baia Baia i en Víctor Pizza amb el seu tema Tutopassa.
yo vim d'una lluita que es horta y consta.
Vinc d'un silenci que no has resignat Els carrers anaven plens de bat a bat Les femies per estar afaenats Ja no estem tranquils perquè ens han fet estar farts En nom del pare, el fill i l'esperit A tu no et parirem per dormir Més bé per vetlar cadascuna de les nits Amb versos d'antubi que estaven proscrits
No sé res si no s'espoble, viure plenament en costa el doble. Pareix que fora cosa d'un mal d'ull, és la llengua que es tria i també la que s'escull. Blanc, no sé fer-ho si no és apurant, i això et seré a ningú si no fos per tirant. Si ningú ho fa, seré jo qui ho moc, perquè el pati està calent, perquè això ja no és un joc.
Sempre mos ha tocat anar costamunt, dient que n'érem pocs i en som un munt. Sens veu de llum no cal cap pista, vull tornar a la pista el Valencià del Velda i Mista. Sempre jugant a la contra i avant, jo vinc d'una lluita que és sorda i constant. Sempre hem anat contracorrent, salsar la pols ceguera, puc notar la cara al vent. Però nosaltres al vent, la cara al vent,
El car al vent, les mans al vent, el dulce al vent, al vent del món. No volví a pensar tú, parate en yo. Ay, ay, ay. M.G.T. lo sos y primo. No diguis a ningú.
Ellos són molt més allà que un macarra català Però fora la carcassa dubto que em vegi plorar Ni més que ningú ni menys tu què t'has pensat? Jo només canto arroz d'un jove silvestrat La penya no s'entera, la penya no se n'adona Vol la macarrima fins que macarrima dones Les hem vist de totes, Johnny, les hem fet de bones Sempre han sigut peces, però mai males persones Ellos vigila de la bitch que t'enamores
amb qui lleus a taula i amb qui passen les hores, la pureza ja no es troba, igual que a la falopa, no me fio de nadie, mucho menos de mi sombra, menan pa' la jena, puta colla, carroña, venid més de frente, perra, no hagáis el moñas, pau pa'l que lluita i libertà pa'l poblas, la unidad d'Espanya me la paso por las...
I fogin a tots els que van tancar la porta Dal barri tinc el suport que és l'únic que els importa Jo ni jo he sortit de l'hor, no d'eufòria A gràdi o no gràdi estem fent història Muguda, paranoies, unes guantes Girada, doia, per culpa de guarrades Ho vaig perdre tot, he vist el meu sostre amb flames Ara sóc més fort, més xuleta i amb més ganes
Multas a massa y se amarras del Barça. ¿Qué pasa? Como Héctor, portem la salsa. Échale pelota a mi hermano, que tutto passa. Nunca voy fa mal, davans farà gracia. Chulos como Dios manda, mira mi banda. Con más peligro que Romario por la banda. Pallaré la navalla y la bomba es randa. Que le follen al poder y al que manda. On hasta el karma. Juan Palenda, Salaris. Juan Palenda, tantas mamas frutadas par millonaris.
per poder jutjar primers d'estari, com pau coberçiu i anar del poble a l'estadi, que Déu em protegeixi dels meus adversaris, i si no que ho facin al meu cuix o als meus companys, que li donguin molts més anys de vida a l'avi, perquè no seré el mateix el dia que parti, el dia que marxi. Mucho amor pa' mi tia la panti, MGT los soci primo, mucho amor pa' els que ja no estan.
Tutto passa, tutto passa, tutto passa Primo, tutto passa, tutto passa, primo, tutto passa
El año que viene, vamos a seguir y vamos a ganar todo. Vamos a festejar todo otra vez. Muchas gracias por todo. Vica el Barça y Vica Cataluña.
Hem escoltat en Albert amb el seu tema Antic i Llark i després en Balle a Balle i la col·laboració d'en Víctor Pizza amb Tuto Passa. Ara anem a Laura Bonsai, en Lins Efec i Inés Blanco, que han tret el seu tema Strange Fruit. Pertany en el concepte de tres temes de la Cipera Chambers 1 que van treure aquest 2025, que és la Cipera Records, és el seu llei del maresme on en Lins Efec i Inés Blanco estan conquerint la cena d'Esquí Hop en català i en castellà. Amb poques propostes, la seva qualitat
que han projectat és increïble i no és d'estranyar que una de les primeres col·laboracions amb el seu projecte és anar a l'Aura Bonsai, el 50% de la Niñas del Corro, quasi anar. I després ho vingiré a l'hora amb el rap Kilòmetro Zero, amb en Poder i la col·laboració d'en Grand Master Jota, que han tret un tema que es diu Aura i Paraula, com a single de 2025 en Poder, que ja s'ha notat bastantes vegades en el programa i mos fa ser instrumentals, un amic de la casa, un rapper històric,
i que darrerament estàs rapatjant molt en català i xarà al cap a ell, obris nou curs amb la col·laboració d'un Grand Master Jota, barres directes des de Palma, beat amb un so aèri i escratxes endimoniats. Per tant, ara escoltarem des de la Cipela Records, una Laura Bonsai, Lins FX i Nese Blanco amb el seu tema Strange Fruit i després en Podem amb el Grand Master Jota amb el tema Aura i Paraula.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
The sky is falling on me, corre amb mi Keep your eyes open, sabem d'on t'escondes La vida és fàcil però es complica, cada 4 sols One for the true love and two for the true knowledge Pico el mur, estic fent caure sal a la taula Em tiro el fum als ulls, al taus, a l'aigua Surto d'una estàtua amb flames Em mullo amb l'espuma, poso els peus a dins de l'arrossal Busco el sol a prop de casa o ves tan lluny en el treball
La meva energia escalfa, poso el preu del gel a l'alça. Comença el por del glas, segueix per sendes vulnerables. La llum abraça el pis, la pluja parla de nosaltres. Tot el que veig se'm queda a dins i a tu no sé on posar-te. El túnel és llarg com que obreix de les nubes. Si tot acaba on neix morireu lunes. Tenia bones aptitudes, quina pena. Posa Zambu 3 en Pucla i ressuscita la teva cadena. Ja farem un rescat en cadena.
La sud-estada de la baixa en un petit instant Em deixo fluir entre l'avenina i el catitan Sé que l'enemic compara i mai deixaré de mirar Lins em diu, tia, joder, millor que no t'ho pensis tant A la zip, zip, amb el blanc i lins, kids Els temprins fins tard estirem els fips Cossim, descusim, no et pensis que això és easy
Tinc els dits ferits, t'ha atrapat ja tota la nit i veig. Les banco quan i peix per pegar-me uns wallabies. Sense sou fix, sobrevivim amb l'abració al pi. Escrits i tubes en un clip, de mil antics.
Tics, tics, tics, tics convertits en tàctics. Donem tips que m'atipin durant un mes mini. Porto sons que són atípics, és normal que em mirin. Som tres caps en un tríptic dins d'aquest martiri. Lluny de tu i tenen a prop de fer-me jo l'araciri.
Tengo las bendiciones de un hermano Dicking in my head el cambio Me siento liberado Cortando el espacio con el filo del temple Que me han prestado mis hermanos lo devuelvo triplicado Hay sustancia como shouty pimp en el acorazado Si quieres prim, comprender la esencia, pilla el legado You know my steas, nunca forzado Pero me he esforzado más de mil veces para sonarlo
Con el zig-zag-zig, paso a paso, mi pel avanzado. La X on my feet, el outfit justificado. Con un verbatim queda guardado. La dipera, we are for the kids. Que sirva de algo, esto es sagrado. Yo, the world plans, it's on my mind. The world plans, it's on my mind. No hago lo que debo, no sé qué coño haces tú.
Blandiendo microsangria. All I need is one mic. Give me that microphone. Yo.
I perd la terra.
Yeah, època de canvi, limoni que no em tori, mirant a la fi un cri, fora estic aquí, els rebombori. Micro sagnat, micro banyat, roig com un cap, cobert, punta en cap, cap enrere però endavant. Te deien pare, pare, jo diem mare, mare, encara ara, aquesta és la vaina, si aflicies de casa, és aquesta merda, no para. Micro sagnat, micro banyat.
Té en caure, només té en paraula. Micro-sagnant, micro-banyant, somnis de ninxi, el rap es va amb bici. Micro-sagnant, micro-banyant, això és aura, aura, només té en paraula. Micro-sagnant.
Veies de duresa com arbre, això és de got com diuen ara la cabra. Micro banyat, banyat de sang, això declama, declama venjança, venjança amb aura i paraula. I viure aixecat tot on vaig, si el meu barri obres espats, alcohol i ganja, històries marcades, somnis penjats, rimes salvatges.
Prima salvatge. Això és resistència, guerra i dansa, mentida i veritat, només un micro al costat, rap que no calla. Qui me demana, qui m'engana, la caiguda del sol, mos trobam i xerram, cara a cara. Això és presenci, ferida i esperança, fum i claror, no s'atura, fake emsis desarma, qui me guanya, tremola la calma.
All I need is one mic All I need is one mic All I need is one mic All I need is one mic All I need is one mic All I need is one mic
Micro sagnant, micro banyat, només tenc caure, només tenc paraula. Micro sagnant, micro banyat, somnis de ninci, el rap es va amb bici. Micro sagnant, micro banyat, això és aura, aura, només tenc paraula. Micro sagnant, yeah, aura de paraula, aura.
Amb sota d'anar Laura Bonsai, en Lins Effects i Inés Blanco, amb el seu tema Strange Fruit, i després en Poder, producte local, amb en Grandmaster Jota, amb aura i paraula. Això és rapes un peix, l'espai de hip hop, d'ona mediterrània. I ara anem en OPB, el que vendrà després, 4 hores com a single del 2024.
Desenvolupar el beat com si fos un viatge amb un to Lofi és el gran segell de nou pibí. I si li sumam barres introspectives i sentiments profuns, mos queda un dels rapers més underrated de l'escena d'esquihop en català, Xarau K.A., increïble, un dels gens integrants de Refugees. I després ho connectarem amb el Lynch Effect,
que ja sonat en el programa i l'hem predat abans amb Nese Blanco i Nalaura Bonsai, però aquí el deixant tot solet amb el seu tema Naked Lounge. Està integrat en el disc l'atelier versió 1 de 2025. En els darrers anys el rap abstracte ha agafat emprensida a nivell internacional i aquí tenim el nostre ambaixador en l'Insefect.
que hem presentat abans. A nivell personal, ha estat el millor treball de hip hop en català, des del que duim d'any, amb ençons analògics, multitud de referències líriques i encriptades que el converteixen en una autèntica joia. Per tant, escoltarem en el crack de Nou Pibi, amb el seu tema El que vindrà després, i després el rei de rap es tracta l'Insefets amb Naked Lunch. Era un record molt produït. Era un record que érem
Bona nit.
Fins demà!
Sempre s'ha encès amb el cap als núvols Joves desperts, juguesques d'encert Promeses al cel que complirem, t'ho juro Si no que tot el que tinc sigui teu, no és per fer-me el xul Vaig escrivint barres que em treuen de puros Diran conjurs, mags amb un micro i sentiments profuns Persones que porten menys que grans al cul Però seguim a full
Tirem de bàsics, no ens va complicar-nos, confio en tu i ja està, no hem de demostrar-ho, d'això es tracta'm, amor en estat pur, sentint-nos un, s'emplejant el punt.
Penso molt més del que em pensava, sento molt més, des que no hi és, trobant-me a faltar i trobant a faltar-la, tornar a abraçar-la. Som paraules només, estan tots esperant a veure quin dona més, i jo no sé per què però justament al revés, suposo que confio en el que vindrà després.
Bancs de frenes creman al desert, rellotges de sol atravesen la paret.
Menjadors recoberts amb llançols, la sorra caient, patins asfixiants i migdies vermells. Tresors inques pintats a la pell, m'enfilo per estalactites, recorro camins diferents. Cauen agulles dels raures, menjo datils amb chicken jer.
A casa centaurem de sobres, em mantinc despert, trec com a estils amb l'índex dret. Bolo del plaer, el dolor conduint coert, plou sobre moi, descarrir el tren, molt poc repòs i I got deals to face.
Vendos d'espuma i sang als epitafis. Vulls color cúrcuma. Jo i un paper d'arròs entre gerros plens de rúcula. Pinto els meus oculars d'acrílics púrpura. Estat pur de consciència. Creu en gòndola els meus set canalls.
Iridicències, meus iagrimals. No dono fins per Venècia. Veus ancestrals sintonitzen aquesta freqüència. Sinestèsia, la merda de síntesis. Obro els pit, canto pístoris. Formo vòrtecs catòlics plegats en cips. Porto al poble petroli. Pinto amb canves amb l'oli. L'oli que peta el dàcia. Tu diràs on vols que et porti. Jo poso les mans a les marxes.
És veritat que quan lleig fumo menys, però l'efecte rebota quan marxes. Em poso les botes i atrapo un llamp, porto guants de goma, casso huracans. Veig com la ciutat tremola des de la pagoda. Em poso les botes i atrapo un llamp, porto guants de goma, casso huracans. Les meves empremtes dactilats flotan.
Poso les potes i atrapo un llamp, porto guants de goma, casso huracans. Veig com la ciutat tremola des de la pagoda. Poso les potes i atrapo un llamp, porto guants de goma, casso huracans. Les meves empremtes dactil·lars floten.
For profit, they have polluted the air, the rivers, the sea.
Acabant d'escoltar en OPV, vaig ser el tema que vindrà després i després en l'ins de fets amb el teu tema Naked Lunch. Ara vos duim una col·laboració d'en Tex-Mex amb en Bongoroi, que és un remits en concret de qui dia passa any en peny. Ho van treure com a single del 2024, a recordar que és un remits.
Raper del Vallès, que pertany a l'Escola Tiu Doble Barra i que participa a la Catalunya Freestyle, que l'any passat me'l va regalar un remig del seu tema, que dia passa any en peny, a ritme de Road Steady, que li dona un vibe increïble. La veritat és que quan vaig escoltar aquest tema va encantar, directe, brutal. I em girgolarà molt bé per jo amb un tema d'Estranya Waves, amb la col·laboració d'en Atxà, una rapera...
de Nova York, que se diu La vida sabrosa. Pertanyen els discs que van entrar aquest 2025, Estranyo Waste, el gran grup de G-Hoven català, les abelles palmen però els pàjaros encara canten. El darrer tema de l'àlbum d'Estranyo Waste és especial, dista de l'atmosfera oscura i centrada en la mort de tot l'àlbum. El beat és superballable i és una conclusió optimista per encarar aquest món que crema. Per tant, escoltarem en Tex-Mets amb la col·laboració d'un Bongoroi
que el tema se diu Qui guia? Passa any amb païs remits i després els grans de Sanya Ways en sa col·laboració d'on ha deixat amb el seu tema La vida sabrosa.
Quan ja no serveix un baby em sorri Camino per les línies com a hobby No m'hi posaria ni que em donguin línia al mòbil A fora el sol, el vago amb l'aire Em sento menys pobre, esquivo els bovis de poble
No m'hi acaben les cames, ja em sento Naomi. Vivint de bòbilis, bòbilis, sé que l'odi crea més odi. Sembla que competeixi pel podi. Si em convides a dinar, escopiré el teu puding. Un cop de puny a l'ull d'aquell capullo que et practica bullying. Ens volen quiets, però vaig fent. Keep it real, keep it moving. Fa molt temps que ni jo entenc la meva movie.
Potser hi ha algú que diu que em voldria matar, però sé que davant per davant no s'atreviria a disparar i tant per tant anem fent, que dia passa nyampeny. Paraules d'amor, escites en pòstit, sé que tu també no em fotis, m'esforço cada dia en que no es noti amb un part de dosis, part de dosi, per l'ascenda de tu no es fa fòssi.
La realitat no la triu jo, m'hi posi com m'hi posi. Microdosing, bombing on the streets like bosses. Strictly codes, nobody talk when the boss is talking. Ja no podem tornar a ser com si fóssim immortals, vassals de llàgrimes i sants tractats a pau.
I en lluita com Trotsky parlant fins tard. Tancant els bars, perdrem el tren. Com triguem tant?
Compromesos sense diamants Incompresos com presos a cambriants Quan la gota bessa i l'aigua cau Van amb l'all al cor buscant la pau Però les forces grans i el que més hi ha Potser hi ha algú que diu que em voldria matar Però sé que davant per davant No s'atreviria a disparar I tant per tant anem fent Se'ns han caigut deu anys a sobre Se'ns han caigut deu anys de sobte
Qui persegueix el temps, qui persegueix les sombres. Ai, si la barqueta es tomba, doncs fot-li més estopa. És com quan l'ego i l'orgull es topen, que després tot estorba, tot al voltant son cor.
El que produeixes és com deu cops el que cobres. Però no diem res perquè per dins estem en obres. Ho acceptes quan ho compres. És com deixar la dona per follar-se quatre tontes. Només perquè t'ho deien els compes. I com reien els compes. No em surten els comptes. Potser hi ha algú que diu que em voldria matar. Però sé que davant per davant no s'atreviria a disparar. I tant per tant anem fent. Qui dia passarà?
Maiden. Maiden. Maiden. Maiden. Maiden.
Vull viure la vida sabrosa, com un columbià. Al barri que toqui la grossa, currant ningú ha triomfat mai. Vull viure la vida sabrosa com un columbià.
Tu pega'm un trugu i ara vinc, amb les maracas d'Antonio Machín. Vaig a englobo un cepelín, amb polles buides és tot el que tinc. A capall agafat d'alacrin, patrullo el barri com l'ira a Dublín. Busco orillo, tecno Berlín, vidre de llauna, tònica i gin. Mira pel quarto, estic super out del rotllo, com explicar-t'ho? Nirmin guapo, qualitat sense deixar-te a quartos. S'ha tant d'albarco les rates, jo només matant algú s'anillo, vaig com les cabres.
Del revés, i encara puc treure-li brillo. Cauen estàtues a terra, mentre tatues, frases de merda en llatí. Guants i pèrdues, ara calcula al final quin és el botí. Imposen les fàtues de dues en dues i a la mà tinc un bisturí. És per rajar-los el Getu.
i a l'altre una copa de vi. A tu t'han fet la pirula 30.000 vegades i encara ens dóna resultats. És que la penya es garrula i ningú dissimula, però el tanyo té cops amagats. Un pinyo et modula, calma, tu mira vídeos de gats. Hi ha un midtergast, unes anchoves relaxen, ja guardaràs. Vull viure la vida sabrosa, com un columbià, el barri que toqui la grossa. Corrant, ningú ha triat mai. Tria entre la vida i la bossa, volen que et matis per un trot de fons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Acabant d'escoltar en TexMets, en la col·laboració d'en Bongoroi, amb el tema Qui dia passa any en peny, els remix, i després hem escoltat el tema Bailongo d'Estranya Waze, amb la col·laboració d'en Etxar, amb el tema La vida sabrosa, i li hem de dir adeu en aquest programa especial de Rap de la Terra, de Rap és un peix, i no ho podien dir d'una altra manera. Us duim el tema de No Drama, Una Cadira,
que ho va treure com a single d'aquest 2025. Un drama ha estat un raper de Sant Joan de les Abadeses, que durant 15 anys de trajectòria ha estat un dels grans d'esquijop en català. Els seus treballs són essencials per entendre totes les etapes de rap en català d'aquesta darrera època. I només podem estar tristos per la seva aturada indefinida en forma de testament musical de 8 minuts situat Una cadira, un darrer single plegat de referències líriques i conceptuals repressant els seus viatges o no, del qual nosaltres en forma part i no canviaríem per res.
a l'altra banda del planeta.
Arenes movedisses en gerros d'aterrissa, la pell samarissa, quan sento melodies de cíteres a dintre de les vísceres vibrant, vaig al liban estirat al divan. La plaga és una plaga perquè tu la consideres així, perquè la collita és d'enreixir tot teva, la natura no et donarà treva i seràs un jaciment a prop de Disabeva.
Reu-me en un camp d'arròs, treu-me d'aquest llamp de cos ple de bries, cruïlles, racons, neu fertilitzant adob, neus de l'Isaac a Simó.
Una vertebral de bambú, de color groguent com un meló cantaluc, gaudeix d'un rang de moviment absolut, com si fos un cent peus, com si fos un esgolupendre. T'han ofert poc, però tu sempre has volgut cendre, i entres a Futuroscope per aprendre. Em tiro per camps d'esbarzers fent metalls, mentre sento al cap notes de bell metall, i recordo retalls de premsa, imatges difuminades de nadó al conixet.
Imatges il·luminades del mirador del Putxet. Reflectides al nervi vaga d'un vagabundo, d'un nano que ha menjat bolets, no apaga llums i que balla amb sessions dolentes de regamuffin en un lloc ple de suculentes i confits. Menjo cap cot com una gossa escarmentada, una amanida de cigrons i col fermentada. Textos que no sortiran a cap editorial perquè s'han escrit en boscos d'un senglar territorial.
Em desperto a la cavitat d'un queixal, amb el tinnitus a un volum al que no se baixa. Els batecs són d'un partit d'esquash potent, terra trèmol que sacseja cocoters o camps preciosos de jesamí.
Una veu que parla però no és a mi. Quan l'herba creix fa soroll com els creixents i el fonoll. Em miro les palmes com si fes un escorcoll. Sento un soroll i veig com cabalots. Al costat de la llera d'un riu cabalós. I noto una petita afiblada. El conom comença l'ànima i s'acaba l'os. Segurament indiquen que ara és el moment de la velot. Com quan anava cap alat imitant els d'anar pelot. Ara vull intentar evitar que matin algun gatxalot o l'últim trenca l'os.
Cauen les parets d'artèries coronàries de clients habituals d'un bareto que miren anuncis de TV3, promocionant gas natural amb la veu d'en Farelo, olives amb enxobes, els colzes a la barra xopa i enganxifosa, engrunes de pa blanc i xopet, repeticions de capítols d'en Xicote i un botet de trifàsic. Té un aire apoteòsic.
a l'altra banda del planeta. He anat d'una cadira a l'altra banda. Un vol d'aigua tèvia, una fulla d'estèvia, una sèrie de dies que oblides perquè no has tingut contacte amb matèria de cap mena.
Restaurants de fritanga amb cuiners africans i cuiners de Sri Lanka amb accent britànic i ni rastre de vitamina K2. Pot i titànic als seus amus provocadors i els clients que es queixen de les olors perquè els recorden els colons. Guerra civil, balenes i cril, amb fetes i dril. Un dia fos d'abril, un somni febril, el cos d'un cabrit a la taula. Vull aixecar-me però estic lligat per brides, canells i mans en negrides.
Miro al voltant, ursai, i veig com punxen forquilles al xai. Surt sang, sonen avaneres. De totes maneres, sento pudor de clavegueres i un suquet que es filtra a les rieres. Quadres tan vívids que sembla caieres, en creuaments híbrids de prunes cileres. Entra una llum íntima per les vidrieres i miro a fora per l'espiera. La mà oberta sobre els ulls fa de visera i em permet veure fades i zebres, imatges, fumeres, imatges properes.
Mà d'altura, globus sonda, amb mucu i sobte al color, sóc un sac de boxa, un sound system de quins tons, sense instruments ni mitjus tons, només cinters intensos, pitjo botons, com un pilot que surt des de l'aeroport de l'Huton, arriben turbulències ni mi mutu,
Tinc un posat seriós rotund, em centro en el dutum del cor i dic que només ha sigut un susto. Tosto el copilot com si haguéssim sortit d'un postoperatori del Trueta i celebrem la pirueta. La tempesta de fora sona com si fos l'afició d'un dissabte a la noeta i floteja la viuneta.
Deixa'm sortir, s'ha convertit en una presó, però havia de ser un furtí. Les cames m'aguantaven i s'han entorpit. Abans mirava en l'aire, ara t'han colpit. Intento recordar moments que m'han colpit. Castells a l'aire que mai no s'han esculpit. I crema com una picada d'esculpit, com una flamarada de búlpics. Per això quan dic que surto a cap al pis, mirant per unes cortines de seda, i deixo que em colpin i se surtin amb la seva.
He anat d'una cadira a l'altra banda del planeta He anat d'una cadira a l'altra banda del planeta
Com oblidar cada matí Despertant amb tu Les hores que passem sols Són petons perduts Dies de sol que brillen tant
s'ocupen al carrer i jo soc orfeu perdut si no ets al meu davant. Obrim calaixos descobrim que no tot està escrit. Ens arrenquem somriures quan tot és gris. El millor lloc és on ets tu, cada portal obert. Les parets parlaren, guarden el
Està muy lluvant, muy lluvant.