Una setmana més puntual s'arriba el nostre particular viatge per la Ruta 66, un espai radiofònic de rock i música americana. Avui us portem un munt de novetats de gènere rock, però sense oblidar-nos dels grans èxits del gènere.
Així doncs, si ja esteu còmodes, començarem el programa amb noves propostes. Però abans una cordial salutació. Soc en Pitu Dos Santos. Comencem! Ruta 66, el mes nou. Novetats discogràfiques.
Bona nit.
Fins demà!
I'm just too dumb to realize I'm just too dumb to realize Because this life I knew wasn't all untrue Am I completely paralyzed? I'm just too dumb to realize
Paralyzed, aquesta cançó dóna títol al tercer àlbum de la superbanda americana Black Swan, del hard rock de USA i el power metal dels alemanys Freedom Call. La banda que va sortir l'any 99 ara extreu el seu 15è àlbum d'estudi. Entre els tracks destacats, aquest, Heavy Metal Happy Core.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
It's all you're gonna need This is Hippie Core, Hippie Core, Hippie Core
Fins demà!
Ruta 66 a internet. Escolta el nostre podcast per iVoox.
Fins demà!
Fins demà!
Lifeline és una de les noves del guitarrista de Chicago Joel Hoogstra, patrà músic de hard rock que va formar part de bandes tan importants com els Whetsnake i el Subject. Continuem amb una de les bandes més emblemàtiques de Finlàndia. Formada l'any 89, ara estreu un single de presentació del nou àlbum dels The 69 Eyes. La cançó en concret, aquesta, Eyes of Earth.
Save your heartaches Save your misery I'm on the road Can't you see I'm on the highway, baby
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ruta 66. Èxits. Música d'ahir, d'avui i de sempre. Ruta 66. Èxits. Música d'ahir, d'avui i de sempre.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
More Than Feeling és una icònica composició dels Boston i pertany al seu disc de debut de títol homònim. Doncs bé, aquest 2026 farà 50 anys. El capdavant com a principal compositor i productor Tom Charles i Brad Delp com a impressionant vocalista. L'àlbum de l'any 76 inclou 8 tracks. Un altre dels importants és aquest Peace of Mind.
Bona nit.
Can't you see them coming?
Just keep on giving. Doesn't mean too much to me.
Ruta 66, música d'arrel americana.
A city aflame fought fire and ice Neat an occupier's boots King Trump's private army from the DHS Guns belted to their coats Came to Minneapolis to enforce the law Or so their story goes Against smoke and rubber bullets
And two dead left to die on snow-filled streets Alex Pretty and Renee Good
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just don't believe your eyes It's our blood and bones And these whistles and phones Against Miller and Norm's dirty lies Oh, Minneapolis, I hear your voice Crying through the bloody mist Remember the names of those who died On the streets of Minneapolis
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
Fins demà!
Streets of Minneapolis. Aquesta és la cançó de protesta que el passat mes de gener Bruce Springsteen van registrar. Una resposta al servei d'immigració tan violent a la ciutat de Mineàpolis. Tot seguit el mes nou de John Corabi en solitari, després de passar per el Small Day Crew i Did This. El proper 24 d'abril traurà nou àlbum, titulat com aquesta peça, New Day.
Ruta 66, els originals i les seves versions.
Fins demà!
Gimme some love in! És una cançó original de l'any 66 de l'Spencer Davies Group i aquesta és la versió que van gravar els Britannics Thunder l'any 1990, inclosa en el seu àlbum de debut. Anem per una altra versió. El baterà cantant country William Lee Gould, membre dels històries Oak Ridge Boys, ha gravat amb uns quants companys una composició dels Seagulls de l'any 72. First of all, AC Phelan.
Fins demà!
I found out a long time
Gràcies.
Fins demà!
Ruta 66, l'artista de la setmana. Ruta 66, l'artista de la setmana.
You can be unstoppable, yeah But there's a hero waiting deep inside to show That everything's achievable
Now's the time, the world needs someone Honest, faithful, that we can rely on Shoot for the moon, reach for the stars You got to truly believe But anything is possible You can be unstoppable, yeah
It shows anything is possible And if that moment happens to come your way You'll not be measured by strength, measured by will Just by the size of your heart Anything is possible You can be unstoppable
There's a hero waiting deep inside to show Everything's achievable, yeah It's truly unbelievable, yeah When you get that feeling deep inside you'll know It shows everything is possible, yeah
Anything is possible és una de les tres cançons que Bryan Adams ha composat per la pel·lícula d'animació Charlie the Wonder Dog per aquest 2026. I amb una més d'aquesta banda sonora tancarem la paradeta, amb una composició amb un cert regusta Beatles que porta per títol You Got to Believe. La ruta 66 tornarà d'aquí a set dies en aquest mateix pont del diàl. Una cordial salutació, sóc en Pitu dos Santos. Siau!
Fins demà!
To a stranger you might be A face in the ground
Just another dreamer With his head in the clouds But to me, you're a superstar
Fins demà!
Margalida, jo t'estim dins els meus dies per sempre. Margalida, jo t'estim dins els meus dies per sempre. I quan te'n vas a la habitació d'en Miguel,
Tenies tant i quan te'n vas a sentir.
Speak louder, respira el beat, I need to put it on. Stick fora, what are you gonna looking for? Sono com avió del Prat entrant per sobre el port perquè escupo brasa, digue'm tu si pilles couts. Estic apalancat sobre el mapa que he inventat, porto el teu hip-hop en un estat professional.
Altres s'empresonen, sonen les trompetes. Sunshine, never got the queen. Vaig, estic volint diamants, right. Sono strict, el ritme em dicta el camí les fites. Com un líri al quip caigut a la marmita. Mica en mica, omplo piques mentre trenco mites. Olimpica, estil cuisine, raps dignes. Scenic beams, jo de petit em ploro amiques. Sento aquest dolor del món i em faig pols al prisma. Parts d'una altra lliga i ni tan sols em coneixies. Pur que eres Pini, uníric sons del ritme.
Hauria de ser més senzill, hauria de ser més senzill. Llevar-me a tard, going hard, tota la nit. Cuinant bits amb cascos per no despertar els veïns. Els estrits tenen ulls i encara pitjor orelles. I les nits moriran amb la boca oberta, no més somnis.
Jo volia fer còmics, ara vento a del mes que ve, torno i fos jobs, paixo amb flip flops al paqui a pillar-li Kellogg's, aquest paqui té nom i curra triple que tots, però ja em sort amb fantasies de hip hop, ties que treuen singlot, bevent litràs de Merlot, però ni clock de flay va flap o fer que el temps pari, pensant mentre espero que em torni en el canvi, que l'oproxim que gravi dins el meu fucking armari, forri de mona i la family, porti de hobbies a Grammys, però el bit sona i sona i jo no tinc res a dir, i ja és hora d'anar al curro tocador,
Dosida reality. Dosida reality. Hauria de ser més senzill, hauria de ser més senzill. Allò pura.
No creus? Què? Hauria de ser més senzill. Hauria de ser més senzill. Ataca ràpid abans que el temps passi. O te la torna com a Gassi. Scoop merda. Leo Bassi. No vaig fer cas d'aquell cartell d'avís. Comprim els 30 i pico. No somnis. I encara penso que mai tindre un pis. Quan miro fotos no espero que tornis.
Només a cuina es fots parlar de beef, ni jugo massa, de cop em faig nosa. Amb una tassa a la nit de noces et dic coses. Ocull missatge, un sac de box al cadatge, escopint idees, tot tal com raja. Cau pel propi pes personatges.
Tancat al banc seduint els hostatges, amb una pipa a la cintura observant el paisatge. Les llàgrimes negres, bebo, que passin les dècades i segui com tego. Els primers discos cremant el nero, amb cartells a una mà i enganxant-los amb celo. Eren violins que somiàvem ser un xelo, i aquí ens tens trencant cordes a pelo. He fet un salt com Manel, com el Jero, és l'eterna baralla entre jo i el meu ego.
la convivència entre dues dimensions, la nostàlgia dels clàssics