Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia, amics i amigues d'Ona Mediterrània, la ràdio més lliure que tenim aquí a Mallorca. Amb vosaltres, una altra vegada, en el programa Transitant cap a un món millor. Encara és possible transitar cap a un món millor, no està tot perdut, queden moltes coses per salvar, per fer...
volen transitar cap a aquest món millor. I avui nosaltres tindrem la Marta, de Terra Nostra, en què xerrarem d'aquest supermercat alternatiu. Llavors us parlarem amb la Maribel Alcázar, que ens acompanya. Bon dia, Maribel. Bon dia.
I llavors acabarem parlant d'una sentència de l'Audiència Estatal de Madrid sobre el carril Busbau. Vull dir, una sentència favorable a tota la gent que volem una mobilitat més sostenible. I bé, estem aquí com sempre. Margalida Rosselló, bon dia. Bon dia.
en Tomeu Martínez Contral, que assegura que tot va-hi bé, i jo mateix en Guillem Ramis. M'ha pareç que ja tenim nosaltres en Marta. Bon dia, Marta.
Bon dia. Què tal? Com anem? Molt bé, com esteu? Molt bé, Marta. Bé, Marta Pizarro, que és membre de la Junta Directiva, diríem, del supermercat cooperativa Terra Nostra, que ja hem parlat en moltes ocasions en aquest programa, perquè entenem que és una proposta de mercat social...
i ecològic molt interessant que aquí tenim en aquesta illa nostra de Mallorca, concretament a Palma. I Marta, heu fet cinc anys d'existència, vull dir, l'aniversari el vareu fer la setmana passada, fa cinc anys que se va crear el supermercat Terra Nostra, i me'ls diria que abans que mos explicassis el que vareu fer, quins objectius teníeu quan...
heu tingut aquesta setmana i que si mateix heu fet activitats molt interessants, i de com va Terra Nostra, com va al supermercat, si pots explicar quins són els objectius fonamentals i perquè si gent ho escolti i s'animi també a fer-se sòcia. Ja dic que jo som sòcia, ho dic perquè... Vinga, tot teu. Marta. Bé, Terra Nostra és una cooperativa de consum que efectivament fa 5 anys que vàrem constituït
un nombrós grup de persones que una cooperativa de consum és una societat en què persones consumidores s'associen per adquirir béns i serveis i en les millors condicions d'igualtat possible. Per tant, som un grup de persones consumidores que realment el que mos unes i el que va fer que constituïssim la cooperativa
Són algunes preocupacions i alguns interessos que considerem que són molt importants. Criteris d'un supermercat cooperatiu són que el màxim de productes que posem a l'abast, el nostre abast de tots els cooperativistes i també d'aquells que no ho són, perquè el supermercat està obert a tothom, no només els pedosocis, són qüestions com...
l'alimentació de proximitat, per tant, la defensa de la pagesia local, el dret a la sobirania alimentària, perquè hem de poder decidir allò que menjam i de quina manera vivim. Per tant, això té implícit una defensa claríssima del territori, de pagesos mallorquins, perquè considerem que
Aquí on vivim, en el nostre territori, és allà on hem de poder fer el màxim d'activitats i accions. Això dins un marc d'un sistema capitalista que precisament està dirigit a tot el contrari. Fem aquí una mica per això. Per considerar que era molt important posar d'abast
nostre en aquell moment, d'un grup de persones que vam començar, que ha anat creixent durant aquests 5 anys, és important dir-ho. En aquest moment són... Sí, Marta, quantes socis i socis teniu en aquest moment? En aquest moment passa de 600 persones sòcies, no? I augmenta? Pot dir que va augmentant? Que estàs tancat? Que ara ja teniu més gent?
Sí, en el darrer any crec que hi ha hagut un 10 per... Bueno, sí, o sigui, que ha anat augmentant contínuament, no? I també ha anat augmentant les persones que van a comprar en un supermercat i no s'han fet sòcies.
Perdona, Marta, només perquè se sapi. Quina és la diferència entre un soci o una sòcia i una persona que diu, bé, aniré un dia, veure com és, després ja veurem què faig? És molt senzill. Una persona sòcia paga una quota inicial, fa una aportació a la cooperativa de 100 euros, que si després te dones de baixa se te retornen, i tens dret a un preu en tots els productes més econòmic que si no ets persona sòcia.
La veritat és que és una diferència considerable, que si penses que participes d'un projecte cooperatiu, col·lectiu, abans comparteixen molt més que criteris i béns i serveis.
Realment és interessant formar part, si creus en un projecte d'aquestes característiques, formar part del col·lectiu i poder adquirir productes a un preu més econòmic. Marta, perdona, dues preguntes que te volia fer. Primera, de proveïdors locals, en teniu molts, com és el tema que feis per a dues productes i després, si me permets, i després t'ho vas dient,
Com és que vos organisseu? Perquè moltes vegades la gent que està allà, gent, diríem, sòcia, que fa una aportació també de hores de feina per por a vendre, no? Vull dir que si me'ls pots explicar això?
Sí, ho funciona millor, senzill. Quan tu te fas sòcia, et creixes un compromís, a part de tenir dret a un preu més econòmic, et compromet a fer una aportació de dues hores i mitja mensuals, que si ho penses, realment és molt poc el temps, i és una aportació en feina, que fas en un supermercat. És de caixa, hi ha uns torns fixes de caixa,
perquè diguéssim que és com a lo més... O sigui, és important que se faci bé, són uns tons fixos, no pots anar espontàniament un dia i posar-te la caixa, i després l'altre és un manteniment d'un supermercat, de la neteja, de l'actualització de preus...
vigilar les caducitats i tot el que es fa a una botiga o a un supermercat. Això també genera un espai de convivència molt interessant, perquè quan parteixes amb gent molt diversa, una tasca cooperativa i participativa...
I, bueno, això és en relació a una part del funcionament i del que suposa fer-se sòcia. Després, jo no soc membre de la Junta Directiva perquè a una cooperativa no hi ha Junta Directiva. Perdona, jo no s'ho diria molt bé com presentar-te. No, no, no, per dir-ho. És una assemblea de coordinació, que li deim, on hi ha representants de comissions de feina que van funcionant amb una certa autonomia, no?,
I dins d'aquests grups de feina hi ha un grup que s'encarrega de recerca de proveïdors i control de productes, perquè la veritat és que és un...
És una cooperativa molt sèria, és un projecte que la gent s'apren molt en sèrio i que no un cop ops i tens un contacte amb un proveïdor ja està, sinó que tenim molt en compte les característiques de proveïdors, la traçabilitat de productes que duim, perquè no he comentat quins són els criteris per l'adquisició de productes, no?
El primer és que tenim el màxim de producte local i de proximitat, ecològic en primer lloc, si no n'hi ha ecològic, però a Mallorca se fa no ecològic, aquest producte també el tenim, i després el criteri és de mínima distància, diguem, no? Si a les illes no se passen a la península, cercar proveïdors a la península, però el món ara és...
va més enllà del nostre rodolet. Per tant, hem de dur productes de fora, d'Europa, i quan no hi ha producció aquí a Europa, diguem-ne, posen el mapa més ample, tot allò que ve de països més llunyans ha de punir criteris certificats de comerç just.
Això és important per la qüestió de la traçabilitat i per la transparència, perquè hem d'estar segurs del que posem a la banda ha garantit condicions de feina dignes. No és només una preocupació per allò que vull menjar que sigui bo i de qualitat, sinó que les persones que hi ha darrere també visquin en condicions justes.
de productes i recerca de proveïdors. Hi ha una comissió que s'encarrega més de les qüestions tecnològiques, hi ha un grup de persones que se preocupen per tota la part legal, hi ha un grup d'acoïdes, de noves persones sòcies i entre tots anem fent camí. L'assemblea de coordinació se reuneix un pic cada 3-4 setmanes i allà posem en comú i prenim les decisions.
Meravellosa, aquella feina que feis. Mira, hi ha una cosa que a mi me preocupa i que m'agradaria la teva opinió. Entenc que Terra Nostra està preocupada per defensar o proveir de productes de proximitat, de qualitat, que mos garanteixin la sobirania alimentari, però vivim un moment on la política...
afavoreix, indueix i promou la deslocalització de la producció. I en aquest sentit tenim un fet recent que és l'estancament de gamma. Un producte molt important com el cellet veient que la política afavoreix, que se concentri
una gran empresa i que se tanqui la producció local i de proximitat. Com plantejau la resistència o afavorir la resistència contra aquella deslocalització de la producció? Perquè anem en contracorrent, no? Bé, certament anem en contracorrent, tu ho has dit. Per això ens preim molt en sèrio la nostra feina,
i els nostres objectius i complir-los amb rigor. Jo crec que una cosa important que vam fer en un principi és que quan vam contactar proveïdors locals, inicialment que fossin de cultiu ecològic, vam arribar a un acord i el nostre proveïdor principal de producte fresc és PEM, que és una cooperativa de productors ecològics mallorquins.
I, fins i tot, vam fer una feina de calcular quin consum tindríem de segons quins productes, de manera que, com a productors, com a pagesos, ells es poguessin organitzar i tinguessin, en la mesura de les possibilitats, garanties. Ells, que la seva sembra tindria sortida en un mercat,
i nosaltres, que allò que volem menjar i comprar pugui ser d'aquí. Jo crec que això va ser una passa molt important i a partir d'aquí hem anat fent feina. Efectivament, és contracorrent el que faig, perquè també dins una cooperativa de 600 persones les necessitats o criteris, una persona els té més estrictes, l'altra més flexible, una persona té clar
en quina direcció vol anar en un sentit o en un altre. Per tant, hem de posar moltes qüestions damunt la taula i tenir clar quina és la nostra preferència. Un altre dos criteris que tenim, i també de vegades és un poc anar en contra, és que el màxim de productes s'han de poder comprar a granel. Això fa que la recerca de proveïdors
que hi ha una qüestió que també sigui molt específica. Però jo crec que ho estem aconseguint. Per mi, una qüestió que he estat involucrada des d'un principi, abans de la Constitució de la cooperativa, fins i tot sorprenent, i que la gent, quan va per primera vegada a terra nostra, encara se sorprèn. És que aquí a Mallorca no només hi ha producció d'aliments frescs,
o sigui que n'hi ha, sinó que també hi ha empreses de productes ecològics de netatge, empreses petites de productes de cosmètica i higiene que venen a Granel i que els trobem a la cooperativa Terra Nostra i a altres llocs, que realment de vegades tenim la mirada posada
en el que el sistema mos ofereix, que no és el més habitual. Clar, tu vas a un supermercat, a un supermercat qualsevol, i no trobes productes de neteig mallorquins, però no perquè aquí no n'hi hagi, no perquè aquí no hi hagi fàbrica, sinó perquè no és l'oferta majoritària. Per tant, és un esforç també de donar a conèixer, no només...
a un supermercat i vendre, sinó d'informar, d'explicar que aquest sistema que nosaltres volem, que defensen, tu has dit, la sobirania alimentària, és possible, o sigui, és possible anar a contracorrent. Tu vas anar a un supermercat terrenosa, pràcticament pots fer la teva compra.
Perdona Marta, sí, sí, super, jo crec que entenem molt bé i també jo crec que hi ha una cosa, li diria a Ninguiem, vull dir, no podem comparar el que ha passat a Gama, el que és precisament un mercat, diríem, de mercat social.
del supermercà com a terra nostra, perquè a gama era d'una empresa i ha pres la decisió aquesta empresa que julia, bé julia, que està en el camp de juliar els mateixos criteris, diria, perquè molts entenguéssim neoliberals de com funcionen les empreses. Llavors, ara que tot el que està fent s'està fent per part de la cooperativa terra nostra, ara perdona que jo xerri en nom de més que res ara per fer una anàlisi una mica molt ràpid d'això,
És que, clar, des del moment en què hi ha una cooperativa, com per exemple has dit, sapem que són els pagesos ecològics de Mallorca, que funcionen com a cooperativa i que funcionen de manera diferent, és evident que ja no només és que facin productes ecològics, és que també els fan d'una forma diferent i és més difícil d'alguna manera que decides quin després que deixin tirats, en aquest cas...
en els ciutadans com a consumidors, diríem, i en els productors. Per tant, a l'hora que tot això es complexa, és difícil, estem a contracorrent, però és precisament el que s'hauria de fer. I nosaltres des d'aquí el que plantejam. No se fa perquè no se val fer, perquè és mercat.
normal, funciona en criteris que res tenen a veure el que funciona la cooperativa de la nostra. Per tant, nosaltres ara crec que hem de veure que això és una qüestió que s'hauria de parlar, el que ha passat amb Bagamà, però és molt diferent. I m'agradaria dir, no ho vas dir, però crec que és molt important dir, tu has dit la bona feina que se fa, a part dels socis,
Teniu 75 proveïdors locals, que és una gran quantitat de gent, petites empreses cooperatives, tota la xerxa que funciona de diferent manera que estiguis en contacte amb ells i que teniu un augment de descreixement de facturació d'un 12%. Això vol dir que, entre cometes,
Estem en el marge, però funciona. Si hi és una estirada de gent que ens pot escoltar, que es faci sòcia, que és molt, ah, va i compra allà qualsevol dia, o que realment, diríem, des del punt de vista de l'administració, donat sortida més en aquest tipus d'iniciatives,
que no les empreses de sempre, que després deixen tirat en els productors, a la ciutadania i a l'agricultura mateixa, crec que anirien millor. Jo van d'anar-me a Marta i demanen disculpes, però jo havia fet aquesta...
xerrada que no me compateix a mi, era tu, Marta, però, escolta, vosaltres ho heu fet els 5 anys, aquesta setmana passada, d'aniversari, que és molt, perquè conservar això, el que tu dius, si no hi ha bona feina darrere i molta gent, és difícil, què destacaries del missatge que heu volgut donar en les activitats que heu fet, si pot fer ja com a finalitzar, perquè hem de passar a un altre tema. El que hem aconseguit només és el que vam fer la festa darrere,
El que hem posat com a objectiu és difondre la diversitat de la feina que una cooperativa es pot fer.
Jo crec que aquest és un missatge, saps? Que la nostra participació, i cada passa petita que cada una de nosaltres, ciutadans, ja no ho fem, és el que permet canviar un poquet el sistema al nostre entorn, no transformarem el món. O sigui, no impedirem que a gama tanqui. Però sí que totes les petites passes que facem,
serveixen per aconseguir els objectius d'una miqueta més de sostenibilitat, una miqueta més de coherència en els nostres principis, la feina en col·lectiu amb els pagesos és molt important. Així que jo crec que un paquet és un missatge. I que la passa inicial és fàcil.
La gent que no se compliqui, la gent que mos escolta, que no pensi que això és una cosa complicada, no? A mi sempre m'agrada dir, passau, entrau,
demanau, mirau-ho i després ja cadascú prendrà les decisions que vulgui, no? Però allà trobareu sempre persones que us donaran una mà, donaran explicacions de com és un projecte i del que estem fent. Molt bé, Marta. Idò, moltes gràcies per les teves explicacions i donar-nos a conèixer un poc més terra nostra. Moltíssimes gràcies a voltes per donar-me el bo.
Gràcies, Marta. Moltes gràcies. Gràcies. I ànims. Fins una altra. Vinga, adeu. Bé, hi hem entrat amb això perquè em deixarà la gama, però no sé si ho hem deixat la nostra conseller. Sí, bé, i xerrarem un altre dia de gama i la deslocalització de la producció. Sí, sí, sí.
Bé, ara el tema que mos empeny i que n'hem de xerrar és d'aquesta situació de guerra que vivim i de la falsedat d'exportar drets humans, exportar democràcia...
Anem a llevar dictadors del món perquè el món sigui millor. Si llevem un dictador, el món és millor. I clar, hi veiem les intervencions a Palestina, a Líban, a Síria, a Venezuela...
Ara, a Cuba, ofegada, a Iran... A Vietnam. A Vietnam. Clar... Està ahí. No hi ha cap país que hagi millorat després d'una intervenció militar. Tots han quedat, o molts han quedat, desestructurats com a país, com a nació, com a poble. No tenen futur. Líbia, Irak...
Aquest era l'objectiu, precisament. Clar, vull dir que, clar, què m'ho es pot dir d'aquesta gran mentida que és aquesta guerra? Bé, la guerra en general, en tots els termes...
és per no voler-la, no, de cap manera, perquè no du res bo en principi. Però aquesta guerra, a més, té un qualificatiu que jo crec que s'ha de posar i és la de ser una guerra imperialista. Què vol dir? Que són guerres, no només aquestes, sinó una mica totes les que han jugat al voltant
de potències internacionals. Jo parlaria que bàsicament d'un eix anglosaxó, per una banda, i sionista, en un moment donat, i també d'altres països europeus, perquè Europa juga un paper important dins aquesta línia del que és l'imperialisme, afegit a un model econòmic, a més de...
de desenvolupament, que ha passat per diferents fases, però que endarrestrem el que dur darrere és la depredació de recursos, la transferència absoluta de riquesa cap a unes àlits dominants,
I la dominació de pobles, de deixar-los a un racó ben esclosos o, en tot cas, d'impedir, aturar-los tot d'una que intentin aixecar una mica la bou. Això ha estat la història del món durant bastantes segles i jo crec que d'una manera molt gran esclata en tot el segle XIX i el segle XX.
i que mos du aquí en el segle XXI amb aquest mateix model cap endavant. Perquè tots aquests allibertadors, la llibertat els importa un preu. I els drets humans els importa un preu. Segurament les dones d'Iran estan millor mortes que amb un mocador en el cap. És al·lucinant que un dels primers bombardejos caigui damunt d'una escola...
I tenen uns sistemes de precisió tan magnífics que poden anar directament a la casa del senyor, del líder religiós, que a més és una barbaritat perquè era un líder bàsicament religiós i això no significava fer un esclat a molt de nivells.
per la simbologia que duia, mira que casualitat que també van i cauen damunt d'una escola de nines. I ara molts diran que les huestes d'Estern i tot el que hi ha d'aliança anglosionista dins d'aquest tema donen la llibertat a qualque banda. Jo crec que aquesta és la primera cosa que hem de desfer per davant. Que és mentida. La primera, que és absolutament mentida.
I crec que el nostre poble té una certa tradició d'oposició en aquest tipus de coses, que ha estat com adormida una mica els darrers anys, però que ja està bé, l'hem de recuperar aconseguir. Maribel, hem parlat...
És a dir, en aquest programa molt treballant també amb tu, ja dic, en Maribel Alcázar, a part de la presidenta de Palma, és també història d'hora, ho dic, perquè tens un sa vessant també de coneixedora i analista sobre el tema polític. M'agrada, no puc remediar. Aposta. Si ara anem amb el que està passant en aquest moment a Iran, ja no ho podem dir Iran, perquè està passant... No, és tota la regió. És una qüestió regional, ja.
Era una cosa, era un fet que era previsible, em dirien dintre el que està. És com un poquet per intentar entendre, perquè clar, el missatge que se mos dona, entre comets de per tot, és que era necessari perquè, clar, era mala gent, fan coses que estan molt malament...
evidentment poden coincidir totalment en tots aquests aspectes negatius, però la manera és anar allà, feim una guerra, feim un atac quirúrgic i senzillament acabem amb el que està passant. Jo m'agradaria que fessis una mica d'anàlisi perquè la gent pugui entendre
realment, com ha començat? Perquè qui ha? Qui realment ha començat això? Bé, a part d'Estats Units, que sempre és, en aquest cas, és també Israel. Però anem a veure. Iran ha envaït algun país? Tenim alguna referència de què Iran ha envaït algun país? En principi, no. O hagi bombardejat a qualcú, hagi donat cops d'estat, tingui bases a l'estranger... On pot és estar l'amenaça?
En absolut. És important. Segona qüestió. Estem parlant d'un Iran, perquè aquí quan seiem ve un turbante ja li posa damunt uns qualificatius. La nostra ignorància i el nostre veure el món des del nostre omel·lic pensant que nosaltres som la cultura, el jardí europeu, i els altres som uns sauvatges, mos oblidam dels 3.000 anys d'història d'Iran i de l'imperi persa, en definitiva.
que va ser concret per Alejandro Mungo, però després ni l'imperi turco va passar per allà. Tenen una estructura diferent. Que la cultura de l'islam d'Iraq i d'Iran, bueno, dels xiïtes, és molt diferent del sunnita, perquè a més està vinculada al món agrari, justament, i...
També aquí la religió és una cosa i com se mescla en tradicions culturals és una altra. Tot això és un món complex que no el podem analitzar amb una simplicitat de bons i dolents des d'una cultura i una visió molt etnicista, que nosaltres som...
Nosaltres som... Som els bons. Nosaltres som els bons. Mira, jo això, una anèdota, no?, a Àfrica Central, que crec que vaig estar 20 anys amb enllamobredor fent feina, me'n recordo quan ells me deien és que nosaltres som molt salvajes i molt tal. Vosaltres sou agressius i salvatges? Vosaltres, perquè en un moment donat pega un esclafit i fa un palo i sí, feix un... hi ha molta sang. Dic, per favor, una cultura que planifica l'extermini de pobles en un laboratori que és...
Perquè hem de recordar que aquí l'únic país que ha llançat una bomba atòmica es diu Estats Units. Per guanyar una guerra, i no per evitar morts, sinó per evitar que per al nord, Xina i Rússia començin a avançar cap a Japó, i el volien per ells, bomba atòmica. I poden tornar a fer-ho. Si qualsevol pot tirar una bomba atòmica no és Iran.
als Estats Units. A Iran l'ataquen justament perquè no té bombes atòmiques. Per tant, estem jutjant unes coses des de fora. I en qualsevol cas, clar que tenen contradicions i problemes de línia, jo segurament estaria a l'oposició allà, però potser també estaria a l'oposició a Cuba. I de fet, em considero una persona a l'oposició aquí, perquè aquí també alerta.
tenim molt que dir a veure si la lliberació de la dona és la cosificació del cos de les dones i la comercialització del cos de les dones que es fa a les nostres cultures i això és llibertat perquè en debats dones del tercer món te diuen per aquí no, per aquí tampoc volem anar per tant això és un debat obert que en qualsevol cas la població iraniana i les dones diran les que han de fer els seus processos d'alliberament
I és des de la unitat dels pobles, no des d'uns senyors de Wall Street, d'en la llista d'Eystein, d'un procés d'extermini com el que s'està duint a tota Palestina, perquè ja no és Gaza, és Gaza i si és Jordània, és tot. I un esclafit tan brutal a nivell regional que, per cert, el darrer que escoltava avui, que pareix que a poc a poc es confirmen, és que alguns dels atacs a les zones de producció de gas i de petrolió
han estat fetes per agents del Mossad i de la CIA. De fet, Aràbia Saudí ha arrestat i detingut agents del Mossad.
perquè els ha trobat fent els desastres. I és un intent d'estendre tot aquest conflicte, perquè això és el pla de Netanyahu des de sempre, quan ells diuen des de l'Eufrates al Niló, de què estan parlant. I a més, ara es posen a envair també...
El Líban. I aquest esclafit sí que pot tenir problemes molt greus. Ho veiem des de fora, com si la guerra no ha nascut nosaltres. La guerra va amb nosaltres, perquè en un món globalitzat ja no hi ha res que no vagi amb nosaltres. Ara ens començaran a pujar les hipoteques, ens començaran a pujar els preus del gas, fonamentalment,
Això tornarà a tenir una repercussió de muntespreu dels habitatges moltíssim, perquè encara més les poblacions del nord fred d'Europa se voldran venir aquí cap a l'hivern i els tenim a tots, comprant tots els pisos que se volen fer. Vull dir, són planificacions d'un nivell. Jo crec que li hem de donar un enfocament com a poble i que ens hem de posicionar davant d'això com a poble. Què volen? Que els nostres fills vallen a la guerra?
Doncs no, no en volem. Han d'atacar països per defensar interessos que no són nostres. Als Estats Units funcionen més més que que Netanyahu enviï el seu fill a... No, el fill d'en Trump. El passen i sí, que l'envien, que l'envien, que l'envien, que l'envien a la guerra.
Jo crec que el poble nord-americà reaccionarà davant d'aquest tema i que, d'alguna manera, jo som bastant optimista malgrat tot. Penso que pagarem un preu molt car, però que això és el final d'una manera d'entendre el món i d'una manera de l'imperi que ja no cuela.
ja no és com altres guerres que ens hem menjat ara ja no ens creiem que hi ha armes de destrucció massiva aquesta mentida s'utilitza una vegada però dos no i per tant ens posicionarem i sí que vull dir que crec que hem de donar molt de suport per una decisió decent que es pren en aquest país que no deixa les bases i que és hora de dir ni bases ni el tant ni bases cap de les dues coses però ja
Ja, i fora d'una aliança imperialista i agressiva i d'una Europa que ha fet de la producció d'armes l'única manera que té de sortir de la seva pròpia crisi econòmica després d'haver-se pegat un tir en els peus i d'haver destruït tot el seu propi teixit industrial, igual que nosaltres.
És que hi ha una cosa, bé, hi ha moltes coses, és molt complexa i sabem que és un tema que no és fàcil. És molt complicat, jo. No és fàcil, i precisament... I no mirar només la televisió, la U i... Problemes complexos, solucions complexes, no hi ha... Però sí que hi ha un tema, hi ha molt de temes, però aquest, que es posarà la màquina en funcionament de la comunicació de la informació, que en realitat és desinformar. Desinformació absoluta. I per tant, que ser gent, bueno, hi haurà gent que sempre ens interessarà mirar altres...
altres llots, vol escoltar, vol llegir, analitzar-ho d'una altra manera, però la gran majoria de gent, evidentment, ni per temps, ni per interès, ni per mil coses, i d'on ho fa. Per tant, la informació que la dona és fonamental, i amb això estan jugant al 100%. Només dic una cosa, perquè sigui, i això sí que ho dic, perquè ho vaig sentir ahir, per tant, no podria fer més enllà el que vaig sentir.
En primer lloc, la Unió Europea no ha enviat cap comunicat, abon digui, que és que va iniciar en aquest cas d'armonia en el conflicte d'Iran, que fos Israel i Iran. Deixa tot com si ara fos quasi Iran. Sí, sí.
La Unió Europea, totes les persones comuniquen. I després en Borrell, que el vaig escoltar ahir, vaig escoltar en Borrell, va fer una... I va dir que... Estava convençut que s'inici, que no val dir tot el que hi ha darrere, evidentment, es Mossad havia detectat que hi havia aquesta reunió, una reunió de no sé quant de...
diríem, dels màxims... ja tomats i tots, no? I, per tant, que era un moment bàsic perquè regressa a tots d'una manera precisa i anar... Tota sa cúpula. Tota sa cúpula que hi havia, no? I que això havia arrastrat als Estats Units, perquè, clar, evidentment, ells volien... estaven absolutament d'acord
amb el Netanyahu. Per tant, ho dic perquè ell deia, això és un arrastrar perquè el Netanyahu, ho dic perquè hem parlat molt de Palestina, hem parlat molt de Palestina i hem parlat del que són accionistes i del que és Israel. Senzillament de voler fer el gran país d'Israel
i que sense cap tipus de mirament, mentre molts venen, que són les víctimes i són els que tenen les conseqüències de tot això. Bé, només ho mollo aquí, perquè tu, Maribel... No, no, avui la notícia la conec com a notícia. És molt possible, no té cap misteri, perquè era la manera de vendre-li a Trump.
que en 24 hores tindria arreglat el problema com a Venezuela. Ja sabem on estan tots, els hi ha una bomba i s'ha acabat. I jo quan parlava dels 3.000 anys d'història dels perses, com a cultura i com a civilització, ho deia per això, és que pensen que són imbècils i tenen un nivell tecnològic, un nivell de desenvolupament cultural i de coneixements que li donen en cohereta
a una societat nord-americana cada vegada més embrutecida, per dir-ho d'alguna manera, cada vegada més inculta, que se pensa que... Però si no és d'ara, és de sempre. Jo me'n recordo quan venien...
Fins i tot a la universitat, no?, les contingències aquelles que venen a fer curseig i tal, i moltes vegades la cosa era, ai, Espanya, i això en què país d'Amèrica Latina està? Vull dir que només veuen que se va, perquè se pensen que són els que quan un se considera el poble elegit per deu...
Mireu que hi ha un salt qualitatiu entre una religió i una altra, perquè tant per als musulmans com per als cristians catòlics i ortodoxos som nosaltres que triem el Déu.
Però penseu que per tot el que és l'eix sionista és deu qui tria els pobles. I per tant són els elegits. Això està justificat absolutament tot. I per suposat que ha començat aquesta guerra han estat els Estats Units i els sionistes, perquè són una unitat de destí en l'universal.
Són una unitat de destí en la universal i Inglaterra és la mano que mece la cuna, està ahí. Lo que passa és que en aquesta vegada hem de dir que han fet un mal càlcul.
i les coses no han sortit com ells pensaven que sortirien. I no han escoltat quan l'Iran deia que tenim resposta, no se ho han pensat. I ara se troben que no tenen capacitat de resposta real al matge del que pugui costar. Com no han tingut capacitat de resposta real per sotmetre al poble palestí, perquè el poble palestí, malgrat tota la mortalitat i tot el desastre, està ahí resistint,
No s'ha engenollat, no s'ha rendit. I quan se parla de l'eix de la resistència, clar que inclou a Gervola, a Hamas...
Hi ha tots els que faci falta. I ho veient només com una qüestió. No, no es pondran turbant i... No, perdó, sou vos de tonteries. Això no va per aquí. Això no és així. Això és el que volen que mos creguem al món. Ha evolucionat. Aquests pobles també n'han evolucionat. A molt de nivells. I, a més, qui mos conta que lliberaran aquí? Què ha passat en Afghanistan? I quan us donau compte han sortit correguents perquè no han tingut la capacitat de controlar els talibans que eren...
molt brutos, molt bèsties i molt de tot però mira com ho han deixat i al final l'estrategia xina-Afganistan quina està sent? desenvolupar el país perquè al final tots aquests mitos se desfan amb desenvolupament i coneixement ma mare no s'ha posat un banyador en la vida per anar a una piscina perquè en els seus moments és una qüestió a fin de compte d'evolució humana per on entren aquests canvis de mentalitat i de coses, el mateix ho he vist a Àfrica
Per tant, cada vegada que tens un poble arruïnat, empobrit i desesperat, clar, dominar-lo és més fàcil i, a més, el més bo de vendre són uns salvatges. No, però jo no conec encara cap poble ni a l'Àfrica Central que siguin salvatges. Ni els pimeus m'han semblat a mi salvatges. M'apareix molt més salvatge tot el que passa des de l'alt imperi que això sí que és realment una salvatjada. Brutal, perquè, a més, podem estar al bord de...
d'una qüestió nuclear en qualsevol moment. És veritat que Iran no té bombes atòmiques, però ja ha dit que si és necessari atacarà Dimona. I si ataca Dimona, això és la base de l'armament nuclear mai declarat i que tenen nacionistes la potència ocupant allà.
Bé, a més, perdona, però hi ha una altra cosa. Ells ja... Vull dir, a vegades quan se parla de s'anemament nuclear s'ha de pensar que tots aquests països i en aquella zona especialment, fins i tot perquè necessiten energia per generar electricitat i necessiten petroli, però també tenen energia nuclear i ja han bombardejat qualsevol central nuclear. Sí, sí. No importa, només t'hi ha... No, han començat...
han començat que la situació és molt delicada. I Maribel, a part de després de dir, bé, ara m'ho llevérem a aquest de damunt, d'Iran, ja vaig ser molt en el tema concret, tant per part d'Israel, de Netanyahu, com d'Estats Units, en totes les històries que ens compten,
Per què? És a dir, que volen que el país se revolti en contra i facin un govern nou? Això és el mito. No, això és la mitologia. Precisament per entendre-ho, perquè quan dius, bueno, si van allà i mos lleven aquests, vol dir que tot vendrà amb una democràcia com s'occidental, i a més, no? I que ha dit que això que estem nosaltres sigui exactament una democràcia.
Si pots analitzar un poc això, perquè a més, a part del món, així com s'està component, què passa en Xina i tot aquest, que jo, bé, t'ho vas dit, no?, que va una mica, per una part, fer Israel, la gran Israel, i per altra, que Amèrica, els Estats Units, pugui controlar el que està, tot el tema del petroli, que en realitat sempre és el mateix, no?,
No només el petroli, és aturar les potències emergències noves. Mireu la Segona Guerra Mundial, la primera i la segona. Varen tenir, perquè la segona va ser un poc la continuació de la primera malresolta, ni més ni manco, què se jugava allà? Allà se jugava que bàsicament tres potències se volien incorporar al que se deia el concert de les nacions. Una era el Japó, per la banda de l'Est, i després eren Alemanya i Itàlia.
El Consell va tancar la Primera Guerra Mundial, deixant aquesta gent absolutament defeta a Itàlia perquè no li van pagar el que li havien de pagar perquè havia estat a la Primera amb els aliats i a Alemanya perquè les sancions van ser brutals, va donar com a resultat la Segona Guerra Mundial. Al final es va veure que a Inglaterra i tal van guanyar la guerra gràcies a la Unió Soviètica. No vinc amb tonteries perquè qui va guanyar la Segona Guerra Mundial van ser russos.
però al final van haver de cedir en tot perquè Alemanya, malgrat tot, Japó, Itàlia, se van incorporar a l'estructura de les nacions. I ara estem en una situació que, marcant a més perfils diferents, perquè sí que marquen un altre sistema de no ingerència en els pobles, de treballar a un nivell comercial però no armamentístic,
ni tal, tenim a Rússia, que finalment no ha estat abatuda per molt que caigués el muro, com a estructura social i productiva, tenen a Xina, la que tenien enganar durant els anys 80 i 90 i que els ha sortit el tiro per la culata, però també pensaven que els xinos eren tots, i ja veus tu el que ha passat,
i fins i tot la Índia, Pakistan i Iran, que també surt com a potència emergent, igual que a Amèrica i Atina surten altres potències emergents. O sigui, el tercer món i el que deia d'Israeli explotar el tercer món per mantenir el nivell de vida de les poblacions occidentals sense que les castes dominants perdin ni un cèntim, això s'ha acabat.
Perquè els pobles han après i els pobles han evolucionat i fins i tot Àfrica ha evolucionat. I ja no els hi duran per allà on volen. I ara qui s'asseu a negociar amb els Estats Units una pau, se pot fiar a qualcú?
O sigui, és que el que han dinamitat és tota la credibilitat absoluta amb aquest imperi. Tardarà més o menys en calar en les nostres poblacions occidentals, però calarà, calarà. I recordo que en aquest país tenim una llarga tradició de lluitar contra les guerres, perquè ja quan va venir la guerra d'Àfrica, recordo la setmana tràgica on les dones es tiraven a les vies del tren a rebassar...
perquè els seus homes i els seus fills no havien d'anar a cap guerra. I jo crec que nosaltres hem de fer una aposta per la pau, perquè a més en el lloc en què estem situats ha de ser la nostra aposta, passes fora o tan fora, i en tot cas dir que és la via diplomàtica, la via internacional i una ONU més morta que viva,
que està absolutament destrosada, que necessitam, si no sé què està, ha de ser una altra, però és que necessitam una estructura internacional que reguli els conflictes i que no mos duguin aquest desastre d'autodestrucció. Per tant, Maribel, ho dic perquè el missatge que crec que se vol donar és que no hem de pensar que perquè és una anàlisi tan complexa que hem de fer de la guerra, que mos diuen
coses que no som, mostres i ben sinceritat, veiem unes conseqüències que tindran conseqüències per a tothom, hem de pensar que no podem fer res. El mirar de casa, escoltar la notícia, fins i tot no et vull escoltar per no sentir això, sinó que la ciutadania pot fer molt. La ciutadania s'ha de mobilitzar. I tenim una cosa, tenim un acte,
que m'agradaria que el diguessis ara, a banda que estem aquest divendres, per cridar a la gent i a la ciutadania. Perquè a la ciutadania poden fer molt més del que molts pensant. No molts queden inquiets pensant, dient, jo no ho puc analitzar, això. No, no, però han de saber que si queda un palestí viu...
Està gràcies a la mobilització internacional, eh? Malgrat la situació, com està? Estaria pitjor i damunt tenen silenci, que és el que aspiraven. I d'alguna forma, si ells resisteixen, perquè el poble és molt amunit en aquesta resistència. I ara estem en les mateixes. Per tant, divendres, demà, perquè això és una convocatòria 48 hores a la correguda.
superurgent, demà a la plaça de les Tortugues, perquè és aquest el nom que nosaltres li volem donar en aquesta plaça. La plaça de les Tortugues, potser l'haurem de rebotitzar amb el nom de la plaça de la Pau o el que ens doni la gana, però la plaça de les Tortugues a les de 8.30, a les 6.30 de l'hora baixa, farem una concentració
a Palma, a la ciutat de Palma en principi, i vos animam a participar. És la primera sortida, és una sortida urgent, 48 hores, jo crec que fins i tot hem tardat massa, hi ha altres ciutats que fins i tot ja s'han mogut, els nord-americans mos duen la delantera, el poble nord-americà està manifestant-se contra la guerra des del minut 0 en què va començar.
Però nosaltres hem d'estar allà, hem de recuperar i hem de prendre aquesta consciència. I hi ha moltes altres maneres d'informar-se i jo personalment de veure si qualsevol o alguna xerrada explicativa, fins i tot en mapes, en el que sigui, recuperaré la meva tradició.
Molt bé, Maribel. Idò, hem d'acabar. I recordam a tothom, demà ens hem de veure la plaça de les tortugues. Deixa'm dir part del lema. Acabam. Espera, que no tenc el cartell davant. Part del lema. Crec que sí important. Perquè ni guerra imperialista a l'Iran...
Ni genocidi a Palestina. No hem d'oblidar Palestina. Alerta que també hi ha una intencionalitat que l'oblidem. Contra la guerra imperialista, l'Iram i el genocidi a Palestina. Però per la pau i la vida, no a la guerra, ni bases ni OTAN.
Idò, vinga, fins demà. Molt bé, fins demà. Moltes gràcies, Maribel, i t'esperàvem en sus mapes qualque dia. Moltes gràcies a tots. Gràcies, Maribel. Idò, res, ara hauríem de parlar, molts que de poca temps, han de parlar d'aquesta sentència de l'audiència... Des tribunal superior de Madrid. De Madrid.
que anul·la l'eliminació del carril Busbao. Això és una bona notícia. Sí, que se pot tornar a posar. Sí. Bé, d'això hem de xerrar. Bé, nosaltres hem parlat altres vegades, Busbao, perquè hem de recordar que ja tot d'una... Bé, abans, de fet, va ser un tema molt important a la campanya electoral d'Espreti Popular...
que s'havia d'eliminar el bus Val, que han de recordar que és un tram de 4 quilòmetres, si no ho dic malament, d'arribar d'anar de Palma a l'aeroport, eren la vessant de venir de l'aeroport a Palma, perquè aquest carril, que a més han de recordar,
També dues coses. Hem de recordar primer que el PP va fer d'això un tema clau a la seva campanya electoral i que quan després va guanyar les eleccions, o va guanyar i va poder tenir poder a les institucions, tant en el govern de les Iles Balears com en el Consell de Mallorca, gràcies a vots, i la primera decisió que hi va emprendre va ser llevar el busval.
dient que, entre altres coses, que era perillós, que havia augmentat sinistralitat i tal, quan això no respon a cap ni un dels arguments. Perquè en aquests anys s'ha anat desfent que no és vera que hi hagi més sinistralitat. De fet, és una de set zones que hi ha menys sinistralitat, aquesta tram de carretera. En segon lloc, que no era vera que fos més perillós, tot el contrari. I, a més, que...
És una qüestió que jo voldria dir molt important i que es participa desgraciadament, és incapaç de tenir una visió i no palenjar de vots, que és nula, seva capacitat, de veure la necessitat que tenim de potenciar el transport públic en lloc d'anar a tenir cada vegada més cotxes i sobretot a Palma, que és una qüestió que tots sabem que és dificilíssim. Aquest bus vao permet, com hi ha tot Espanya, perquè per tot hi ha bus vaos, hi ha Sevilla, hi ha Madrid, hi ha València, és que n'hi ha per tot.
Aquest busbal el que ve a dir o el que significa és només que allà hi hagi un carril que seria per vehicles d'alta capacitat, això què vol dir? Per, diríem, transport col·lectiu, que pot ser per una banda és privat, cotxes que van cinc persones o quatre persones, que és un cotxe que ve amb gent, no un cotxe una persona...
I després el que són ja el transport públic, bàsicament autobusos, i per tant facilita que la gent fins i tot més vulnerable o que utilitza el transport públic pugui arribar en sotents que toca, a Palma en aquest cas, i per tant facilita aquest ús i aquesta utilització. I és que va amb un transport privat, es vera que...
No té aquest avantatge. No té aquest avantatge, però el que volem és que precisament fes esport públic. Aquestes ho heu explicat tot això perquè els senyors que governen el Consell de Mallorca i demanen dir no, aquest burbà no ha de ser i l'han de llevar, no saben massa bé per aquests arguments que no són mentides. Sí, sí.
Què passa? Que ara que ha anat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, ha donat la raó a la DGT, que és la Direcció General de Tràfic, que va ser qui va posar les condicions que toqui a nivell tècnic per fer el busbau, precisament perquè aquest busbau és una bona cosa i, per altra banda, s'ha de mantenir. I ho diu amb una sentència i amb una resolució judicial.
Tot i que, evidentment, el Consell de Mallorca ja ha dit que la recorrerà. Però jo crec que és molt bona notícia perquè en aquest moment és que fins i tot la justícia està donant la rebó en aquest tipus d'actuacions que el que fan és intentar millorar, i així ho diu també la pròpia sentència, que la necessitat de separar, ho dic així talment com diu, els interessos de la ciutadania més vulnerable de Palma
especialment donant la prioritat al que és el transport públic, col·lectiu i també als vehicles d'alta ocupació enfront dels usuaris dels vehicles privats. I que això és positiu, ho posa com un tema positiu. I que per això...
tot el que sigui millorar amb aquesta línia, li dona una pàtina, diríem, de què és el millor per a la ciutadania. Llavors, ho vinc a dir per allargar-me tant per això, que el que ha fet el tribunal, a més, ha estat a Madrid, no ha estat aquí a les Illes Balears, i ha estat realment dir endavant en Sol Bosbal.
i dir que és positiu i que no és precisament totes aquestes qüestions quasi tremendes que molts havien pintat el Partit Popular i Vots. Jo diria que és una sentència que, de qualsevol manera, també destapa aquesta actitud negacionista d'Espeper que un cotxe per habitant no és un problema, que això és una cosa bona. Hem de seguir mantenint un cotxe per habitant. Quan...
Europa, en 600 cotxes per cada 1.000 habitants, consideren que és una barbaritat.
A Espanya, amb 500 cotxes per 1.000 habitants, consideren que n'hi ha massa i els han de reduir. I mos trobam que aquí el nostre Partit Popular, la nostra gent que mos governa, els nostres representants, diuen que no, que no, que està bé un cotxe per persona. Un milió 200.000 cotxes està bé. I després que han de fer més atractaments... I no s'abantegen res per trasbassar.
usuaris del cotxe privat, que això és una calamitat, no s'aparentegen traspassar usuaris en el transport públic. Per a qui governen, és la pregunta. Per als nostres governants, clar. I hem de dir, per a qui governen? Per a qui governen els nostres governants? Perquè darrere d'aquests cotxes individuals i de tota aquesta indústria hi ha interessos concrets i guanys concrets. I per tant, estàs al servici d'això o estàs al servici d'una altra cosa. I...
A més, hem de recordar, també, perquè jo crec que s'ha de dir ben clar, a part del Burbau que mos varen fer, per què 4 quilòmetres va aparèixer que... Si nosaltres tenim en comptes de metro centímetro... En lloc de dir, mira, estem millorant, que quan se sap perfectament que Palma és inviable,
sigui com sigui la gran quantitat de cotxes que volen entrar, que no és possible. Però a part d'això, també hi havia que el Consell de Mallorca, que igualment es paper i vots, volien limitar l'entrada de cotxes a Mallorca. És el que s'havia fet a Eivissa, que ja s'ha fet i és el Partit Popular, i que segurament un mes endavant també se farà a Menorca. Però a Mallorca...
Ara resulta que primer diuen que no tenen informes. Mentida, està carregat d'informes, perquè hi ha informes, a més, si no, que ara és l'observació directa de veure que hi ha massa coses. I el coneixement empíric, no? Però hi ha molt d'estudis, molt d'estudis. El mateix pla director sectorial de transport terrestre de les Illes Balears, que se va fer fa ara pintura 10 anys al Manco, ja...
plantejava propostes, ja plantejava el número de cotxes que hi havia, etc. Bé, diuen que no hi ha prou d'això i fan uns estudis que costen un doble. Han fet uns estudis que es van presentar concretament a l'octubre del 2024. Després diuen que ara aquests estudis no basten perquè encara han d'anar, han de ser més concrets. I ara, fa dos dies que han dit que faran, se gastaran amb 1,2 milions d'euros per posar càmeres a 155 punts de silla
per determinar la procedència i la tipologia dels cotxes. No podríem dedicar aquest doble a al·lojar la gent de la presó? No, però ja ho dic. I el que hi ha molts cotxes ja li deim a nosaltres, no importa que en vallen més en fora. Ho dic, però perquè se vegi quina és la seva feina, fer informe darrere informe, perquè estan preocupats per qui és el que ens hi posa traves a la limitació.
Els empresaris, bàsicament, de cotxes de lloyer, que se valen forrar i que valen dur tots els cotxes que els donin laiana, a part de tota la indústria que hi ha automobilística, però aquí concretament són negocis empresarials concrets. Sí, sí.
I és igual, la ciutadania, com estem? Jo crec que això ho hem de dir ben clar, perquè si no, no s'entén. Perquè te'n vas a Alemanya, te'n vas a França, i el que és apostar per l'estat públic és una cosa que està clara fa 40 anys. Llavors, és increïble que estiguem encara en aquest nivell.
Sí, sí. Però què podem esperar? Ara que se m'ha passat pescat, dic que no ho he dit i ara ho diré. Ara que parlem de... Que la planta hotelera, els empresaris hotelers diguin que estan a favor d'aquesta guerra i que Espanya hauria de participar i que nosaltres s'alineïn amb un Europà que està en autèntica banca rota. Però de què en parlem? O sigui, on tenen la mirada? En el compte corrent. Mhm.
no la tenen ni etic i menys que ni una en el compte corrent i en un compte corrent que és vora que està així però que comença a tremolar com està la situació i no la salvaran per molt que tal per tant més informes és que ara sents que se gasten tot aquesta doberada en informes sobre informes sobre informes perquè els informes no diuen el que ells volen que diguin que és el problema no que siguin insuficients
Els que no arriben a dir el que volen... No els donen la raó. No els donen la raó i ara s'anen malament i hem de tornar a fer informes per guanyar temps i el que fem és tirar dos vests de fora, després no hi ha recursos, després no hi ha no sé quantos i després ens trobem en situacions socials amb les que estem vivint en l'entorn, no?
Sí, bé, hem d'anar acabant. Jo me torna venint al cap les declaracions d'en Deudero i també de gent de l'administració pública quan xerren del transport públic, que el problema del transport públic a Mallorca és que ara hi ha massa gent que empleia el transport públic.
que Palma no pot suportar 65 milions d'usuaris a CMT. No, un moment, no és Palma. És el nombre d'autobusos que Palma té. Però en Deudero diu, si ara pagassin... Hi ha altres gestors d'estren mateix, de CFM, diuen, no, no, és que si la gent pagàs per pujar l'estren i per pujar l'autobús, hi hauria menys gent i el transport públic ja no estaria col·letçat.
O sigui, la seva idea, clar, contrari a tot el que és la lògica i les recomanacions d'Europa. El transport privat genera més accidents, genera més mal social, és caríssim econòmic. Tots els mals del transport privat se paren eliminar en el transport públic,
I en comptes d'anar cap a la solució, anem a evitar els 40 morts que tenim cada any a les carreteres? No. Però ells no volen posar...