Bon dia i bona vida. Abans haureu pogut escoltar la radifusió del programa El Crepus Cancenestals. I ara, tot seguit, ja, ja són aquí en els estudis, comença el programa transitant.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Bon dia, amics i amigues d'Ona Mediterrània. Aquí un dia més, el programa Transitant, transitant cap a un món millor, més just, més sostenible, més agradable i confortable per tothom, que anem contracorrent perquè el món no pareix que vagi cap aquí. I bé, avui farem un programa també interessant, com sempre. Estem aquí a l'estudi, na Margalida Rosselló. Bon dia, Margalida.
en Tomeu Martí en el control, i mos acompanya en Gonzal López. Bon dia, com anem? Bé, avui hi ha un tema que desborda tots els altres, que és la seguretat ferroviària. Vull dir, mos trobam... Però, a part d'això, parlarem també de...
la tensió mundial que hi ha, pla de pau per Gaza, i també parlarem de la militarització de Mallorca amb un polvorí més, i per això tindrem en Maribel Alcázar.
Per començar, no ho teníem previst inicialment parlar d'estrenent, però hem considerat que era un tema prou important per parlar de la situació d'estrenent.
i en Ramis, que és un dels conductors d'aquest programa, també és el president de l'Associació d'Usuaris del Tren i pensava que havien de fer un speech inicial per veure quina és, com se considera que està també el Tren aquí, especialment a Mallorca, i fent-ne
una mica de relació amb el que ha passat, amb el tema de seguretat, amb l'importància de cuidar aquest servei públic tan important, i per això, i entens la paraula, era per entrar-te a tu, perquè si no... Bueno, moltes gràcies, Margalina. Sí, és així. Bueno, diríem, Estrent, sempre van defensar tots els usuaris d'Estrent i la gent que coneixem Estrent una mica de prop, jo el conec perquè fa 40 anys que vaig entrent,
Clar, te'n dones compte que el tren és el transport més eficient, més inclusiu, més econòmic, més rendible socialment, és el que té més avantatges. No hi ha cap altre transport col·lectiu o motoritzat que se li pugui igualar.
Però, clar, perquè això sigui així, es trena a detenir el personal i els recursos necessaris. I què mos trobem? Bé, fa falta saber les causes d'aquesta tragèdia que ha provocat la mort de tanta gent. I bé, i el condol, i la pena, i ara és hora de donar un sentiment cap a aquesta gent.
i esperar que s'aclaresqui tot i que no s'amagui informació. Dit això, per jo, quina és la causa? La causa és que els operaris, els operadors, i sobretot els operadors privats, que cada vegada n'hi ha més, pensen i gestionen en s'idea que els usuaris són paqueteria,
Vull dir que del que s'ha tractat és de transportar usuaris d'un lloc a l'altre com si fossin paquets, tot mecanitzat, fins i tot parlen no, i és que els trens podrien anar sense interventor, sense maquinista, des de la central de control i tal. Però els usuaris no són paquets. I a vegades hem de master la presència humana de l'empresa.
I a vegades, aquí a Mallorca mateix, ens trobem a la nit usuaris que no saben a quina estació es troben. Has de ser un especialista per saber si estàs a la estació de Lloseta o a la Consell. La senyalització no està bé. Tenim una inversió bona en pantalles, en megafonia, però llavors el que no és és manteniment correcte.
Tenim una bona inversió en trens, en vies,
bona o bona. Insuficient, però bona. És molt insuficient per les necessitats que tenim a les illes. Però llavors és no el manteniment que toca. Quin manteniment hi ha de les vies? Que és el que dona molta seguritat. Que les vies estiguin equilibrades. Que les vies s'equilibrin permanentment. S'revisin permanentment. En passat un any, el 2025...
amb multitud de garrots en el servei ferroviari de Mallorca,
El garrot és una desviació de les vies que es produeix per a la dilatació de la calor. Llavors, aquests garrots antigament es corregien a diari amb una brigada enorme de treballadors que sortien de Santa Maria, de Vinesalent, del Pont d'Inca, de Sineu, de diferents estacions sortien brigades de persones que masses adreçaven amb una galga les vies i això es feia a diari.
I xerrem d'unes màquines que pesaven molt poc de vores d'ara. D'unes freqüències de tren molt reduïdes de vores d'ara. Molt poca gent en el tren en comparació ara. La velocitat i el pes dels trens ara és molt superior. I cada quant passa la màquina batejadora a equilibrar les vies. Doncs no passa.
Simplement no passa. Això és un servei privat que s'ha de pagar, no està previst pagar-lo i s'espera que hi hagi molt de garrots, moltes desviacions de queixes que fan s'assetjar el tren per reparar-ho. I, clar, aquesta és res. Que se pensa en s'eficàcia del tren, eficàcia en transportar el paquet,
de passatgers ràpid d'aquí allà però no se pensa ni en el confort ni en l'excel·lència ni en que la gent passi gust d'anar en tren i deixi el cotxe no per necessitat i que no el pugui pagar
Sinó que la gent hauria de deixar el cotxe perquè anar en tren hauria de ser un atractiu. I no ho és. El tren de cada vegada és més passegent que no se pot pagar un cotxe. I això no hauria de ser així.
Guillem, abans ja tenim en Gonzalo Ben Nadal, l'has presentat, és un professor emèrit de la universitat, que l'hem tingut en una altra ocasió, li volen donar les gràcies que estigui aquí amb nosaltres a l'estudi, perquè moltes vegades el que feien nosaltres és parlar per telèfon, i per tant que estiguis aquí t'ho agrair moltíssim, i com a dic, és professor emèrit de història econòmica, si no ho dic malament,
És així? Jo crec que quan te fan mèrit, encara que deixis de treballar activament i de cobrar un plus, el de mèrit és vitalíssim. Sí. En aquest cas, sí. Però això ja t'ho puc posar. A mi m'agrada més el professor. Però això...
La paraula professor és molt guapa. Si afegeixes una cosa, fins i tot quan discerren de catedràtic, m'adona la sensació que estàs exercint un càleg, no? El professor és molt guapo i com a professor... Beníssim, i així molt millor, molt millor. Escolta, Gonzalo, abans de començar el que hem de parlar, que t'he convidat que estàs aquí per parlar com està el món,
que la qüestió és complexa. També, respecten aquest tema d'estren, tens alguna cosa a dir? Ho dic perquè ho parlem ara en qüestió de per què ha sorgit el que ha passat, l'accident, que ha donat peu i que s'ha parlat d'un...
d'un mitjà de transport, diríem, bueno, ja vam dit, molt potent, amb molt de sentits, que també s'ha apostat a nivell de l'estat, no els esquers de les Illes Balears, llavors, per fer-hi incrementar molt l'AVE, és a dir, la alta velocitat, i carallar-se, diríem, desmantellar tot el que era el transport, sobretot, de proximitat, de cercanies, que se diu, de pobles que, diríem, s'ha...
se conectaven amb voltres, no tenia la necessitat d'arribar a una ciutat determinada, bé, amb un estil, i aquestes illes mos hem quedat pràcticament amb una línia, amb una única línia, bueno, una única línia, diríem, que va a Inca, que és a Inca, i que ara arriba fins a sa poble, i se demana cop, però pot més. Com que tu vius per sa zona del Llevant, i sempre hi ha hagut una reivindicació històrica de retorn d'aquest tren, després hi van d'entrar a xerrar el món, xerrar de lo local, de lo d'aquí, respecta si tens alguna...
Molt senzillament hi ha una cosa, la síntesi que ha fet en Guillem ha estat molt clar i evident. Efectivament molta gent agafa el tren perquè no té un mitjà propi, que no és el meu cas, jo si puc vaig a Manacó, deixo el cotxe a Manacó i agafa el tren.
us hem de donar compte que el tren mos està portant molt, no? Si a més a més, per una altra banda, mos fan creure que el tren és gratuït, el tren no és gratuït, els nostres impostos estan pagant l'AVE, no? Llavors, en aquest moment, i sabeu que ha augmentat moltíssim, el viatge és atractiu, etc.
Bé, va ser una extraordinària revolució en el camp de la història, l'aparició i el desenvolupament de lo que es deien els camins de ferro. Hi havia ferro, hi havia carbó, i a partir d'aquí tot ha consistit en donar rapidesa a la relació comercial i augmentar la càrrega de transport. En aquest moment,
I això ja entram en el que pot ser... L'enfocament de la vida és que ens està capgirant radicalment els nostres valors i anem exclusivament a lo pragmàtic. El món de la informàtica, que és extraordinària, i aquesta revolució tecnològica s'està conduint per una via de perversió que escarrufa. I mirar els beneficis frets que pot suportar un element de transport...
a base que en dos minuts estàs entre Barcelona i Madrid, té unes conseqüències. I aquestes conseqüències és que, verdament, escarrufen el que ha passat. Fins i tot és normal. Tu xerres d'unes velocitats, xerres d'una capacitat,
de transport, i dius, no passa res. El que crida l'atenció és que passa bastant menys, bastant menys del que realment passa. Ja no hi ha mal la navegació aèria, no? Com és possible que puguem fer això, no? Els interessos crematístics superen els que podria ser verdaderament l'aportació d'un element extraordinari, com és i com agredia que ho segueix sent el tren, no?
Això d'alta velocitat i tal, això mareja, per cas d'estar en una hora entre Barcelona i Madrid. Jo record que vaig anar en tren a Girona i em va sobrar molt de greu que entre Barcelona i Girona passassin 25 minuts. Jo volia disfrutar del tren, però això a lo millor donava, m'estim més d'un tren que me duria una hora.
que m'adonis la sensació que estic fent alguna cosa. És a dir, jo som verdaderament contrari en aquestes coses brutals que pareix que estan més bocats, manca que ho fa més ràpid, jo que ho fa millor. Tenc entès que la revisió d'aquestes vies s'havia fet feia escasament d'unes setmanes. Si això és suficient, està bé, és que no. Ara el que m'indigna...
és que amb tota una infraestructura que ha d'estar perfecta, no votin des del moment en què hi ha una imperfecció, no tinguin un avís, m'entens, dient que la via tal o tal s'ha produït un canvi. Això són conseqüències, jo diria, evidents, de les dificultats de garantir la seguretat per mitjans. És que ho vam veure la setmana passada bé, la setmana passada estava bé.
però justament farà mitja hora i se va produir aquest calentiment que va fer. Quina és la responsabilitat? És de l'Estat? De l'Estat, sigui qui sigui l'Estat, jo senzillament crec que és de la pròpia dinàmica d'aquesta cosa, que anem a aconseguir beneficis ràpids i tal, i és brutal. Penseu qui s'està favorint de tot això, les superempreses, els quatre... I sembla que va a camí d'això...
i entrant, diguem-ne, és que resulta que li estan donant molt de suport. La gent, l'electorat està a camí de seguir aquest camí verdaderament brutal. Jo trobo que el que ha passat era una cosa molt difícil d'evitar, i que si no ho emprem bé,
la tecnologia que mos permet evitar això estan condemnats a molts fracassos en tot tipus de navegació sí, a més ara ja passarem a mirar el món lo cert és que hi ha una cosa que no és només fer una infraestructura que hi ha aquest pensament la tecnologia mos arreglarà mos donarà solució a tot i després el propi manteniment d'això és el que s'oblida perquè es cuidar una cosa que tu has fet
És a dir, què tu has fet? Aquí hi ha una infraestructura, s'ha de cuidar, s'ha de mantenir, has de tenir tots aquells elements que facin que allò funcioni, perquè si no, senzillament, fer una infraestructura, que pot ser una autopista, pot ser una presa, pot ser una via de tren, pot ser qualsevol cosa, que després l'inauguren, tot feliç, diversament, que hi hagi tots els polítics, i després resulta que no hi ha aquest manteniment, aquest cuidat,
aquesta qüestió tan necessària de sa vida, també, no només cap a ses persones, sinó també que hi ha ses coses que se fan, perquè estàs menys, perquè estàs al dia del ves, perquè només hi ha el negoci, puc dur, de fer-ho i ja està. I com que ens trobem un món que va per aquí, que és com fer, fer, fer,
i després deixar per fer una altra cosa i deixar-ho i abandonar-ho, te volen plantejar, Gonçal, que en sa situació que veim, que està passant en el món, aquest món distòpic, que moltes vegades molt xecant cada dematí, pensant ja no el que dirà el senyor Trump, sinó què passarà, quina fragilitat tenim i quina vulnerabilitat tenim en aquest món que vivim, que molts pensam, que...
En fi, que tenim tot resolt quan veiem que això no és així, llavors t'adavanam. Bueno, començam un poc, quan tu vulguis començar, però com veus ara aquest moment on s'està fent un repartiment del món entre ses grans potències, on Europa pinta cada ja de manco, ja pintava poc, però cada ja de menys,
i que realment s'està ara en Davos, que s'està parlant de fórmules que realment preocupen, cada vegada més militarització. Estem en la de Llasa, però, a banda de tot i per concretar, com veus en aquest moment què està passant en aquest món que sembla que se t'entolla tant i que no sap a on va? Bueno, d'entrada, el passar-me aquesta pilota és feliç.
És que si no ho fas tu... No, no, no. El professor ara te donen tota la sentitat de professor. Tenia previst xerrar d'una cosa que també les he de tenir en aquest moment. A mi m'agradaria en aquest moment estar actiu perquè estic convençut que els arguments dels estudiants serien radicalment distints en els meus, no?
i els raonaments dels estudiants segurament ens donarien moltes claus, de per on van les coses. Abans d'això, i en tornaré, és fantàstic que un parell d'ocells puguin provocar accidents aèris.
És a dir, ja te pots posar en aviacions meravelloses, extraordinàries, supersòniques, resulta que hi ha un accident perquè hi ha un parell d'ocells grans que estan al·lucinant. O que no està, que hi hagi aeroports fonamentals que encara tinguin retardaments perquè hi ha boira. És a dir, unes coses absolutament naturals estan posant en...
en qüestió els avanços tecnològics. I ja ha fet que aquesta com a mínim és una simpatia, és una espècie de vengança de la naturalesa davant la barbaritat que s'estan fent. I això enllaça amb aquest món. Ni fa un any que va entrar el bèstia que tenim, aquesta espècie de llaber tot poderós d'aquestes noves iglesias episcopalianes que són un autèntic càncer i són les que estan dirigint el món.
tot allò per al qual nostres vàrem pensar que seria possible fer un món més racional, més sensat, possiblement més humà, tot això s'ha esbocat. Partint de la base que potser les febleses d'aquests sistemes en els quals fórem educats, en la democràcia i tal,
Aquest moment és que sembla que està fent crisi, ho dic, perquè veus per on van els pensaments d'una generació que no té 30 anys, dius, carai, si han d'estar governats per aquesta gent que el cap i la fi admiren, el senyor Trump i companyia, anant de bòlit.
No tinc ni idea per on va, no sé que tot esclafi, tot esclafi amb una guerra nuclear o bèstia, perquè tu dius, quin és el potencial que pot tenir Rússia, que pot tenir Xina, que pot estar els Estats Units, Rússia és el seu armament nuclear.
i com tots els altres mos estan plegant en això, vull dir que la veritat, l'actitud del món que ha tingut una certa força a l'hora d'impartir un pensament occidental, d'una manera potser molt, podríem dir, exagerada i tal,
M'ho van fer per comandant el món i en aquest moment el món d'Occident està en una crisi de tot, de present i de futur. De passat no, el passat és Europa quan dominava i en aquest moment un poc pel que mos ha conduït el nostre sistema, la democràcia.
és que no som ningú, la veritat. És que rufa pensar que això només pot acabar amb una catàstrofe brutal, el quaternari que va acabar moltes. Perquè hem arribat, hem accelerat molt aquesta evolució que anava entenguent, més o manco com passada, i ara veiem que els que dirigeixen això, l'Excelon Mas, que els Cils Cerberts...
I, per una altra banda, l'alternativa xinesa, l'alternativa xinesa és interessantíssima, però també posa'ls peles de punta, és fer real el món de Norwell, del món feliç, no? És a dir, una societat entre còmatres i igualitària que ja pensen per tu i que et diuen, tu ets una peça en tot un organitzat. Que nosaltres, Mosses Carrufa, Mosses Carrufa...
en aquest moment també d'estriar entre el model xinès i el model d'en Trump, quasi m'estim més, dir senyors, tinc 73 anys, jo me'n vaig perquè m'horroritza això. És que, Gonçal, perdona, hi ha un tema que van enxerrar a més fa uns programes en Marguerite i Capellada, el tema del dret internacional...
que ja va quedar, el queda clar, ja no, queda clar que ja s'ha, que això ja ha explotat pels aires, és a dir, el que és el dret internacional està absolutament, diguin, de nou estat, és a dir, ja no, ja, fins i tot entrant ja veus que ja m'és igual que hi ha un dret internacional, no? S'està incomplint constantment. Llavors, quines són ses ordres, ses, ses, es funcionament real, és un funcionament
econòmic, només d'interesses econòmics, del neoliberalisme, del capitalisme sauvatge, de repartir-se el món entre Xina, Estats Units... I un poc l'Orient. Què passa? Com és aquesta periclàstima? En una situació on ja no serveix que diguis que hi ha un dret internacional, hi ha uns organismes com la ONU, això ja està, ja no és útil per res, així com està ara.
Efectivament, i és que ja no. Per tant, què és el que en els fons mou, què t'aparica s'està acollent aquí? Bé, és que la paraula dret ja no existeix i la paraula internacional tampoc. És a dir, el món fet a partir de la Segona Guerra Mundial ja no és el que està imparant ara. En aquest moment dona la sensació que els arquetips, més que els volors, etc., estan en arribar a ser un Elon Musk o arribar... Són persones...
a les quals la major part de les poblacions s'admiren, han de fer i justificar amb tot això. Clar, tot això, en Trump ho ha dit molt clarament, a mi no me serveix ni el dret, l'únic que mou és si jo considero que això és bo, no? Estar amb on anem cap a un... Estar amb ja camí, a més a més, fins i tot, jo diria, fins i tot vos assustarà el que vos diré, democràticament.
És a dir, fins i tot amb unes eleccions democràtiques som incapaços d'aturar la gent que està sostenent això. Això ja ha passat a l'experiment.
mitjans de comunicació, però com és possible que Guatemala i que El Salvador surti democràticament gent que són totalment enemics. Què és el que ha passat a Argentina? Què és el que ha passat a Xile? Què és el que passarà a Colòmbia? En no res. Que aquesta gent és molt influenciada per l'episcopaliança, no? Això és una obsessió, a lo millor, perquè he conegut un poc, perquè sempre m'ha tret aquesta figura, aquest fenomen, a Cuba, a Cuba,
un país teòricament encara comunista, la força d'aquesta religió és brutal, que a més a més està integrada a la gent més modesta de la població. I aquesta gent són els que estan comportant, vull dir que Europa no l'està pegant tan fort. Fixeu-vos com aquestes iglesis, per exemple, quan hi hagués una croada contra aquestes iglesis, és una cosa que sedueix molt la població que es mou, que són els immigrants. I això és el que està
sostenent i donant pas a... Jo no tinc solucions en això. Jo veig una evolució cap a una catàstrofe, llavors dic, del tipus quaternari, brutal, en el qual no m'agradaria sobreviure ni molt malament com a deman ser el primer que desaparegui d'això. Perquè sobreviure això no té res a veure sobreviure a les bombes d'Hiroshima Nagasaki quan han quedat com una cosa res, com un covet, no?
No sé per on poden anar, però aquestes coses han d'esclatar la bèstia perquè torni a sortir un altre món. Però és ciència-ficció, però la ciència-ficció ha deixat, com diu el programa de televisió catalana, això no és ciència-ficció, és veritat, però és que hem arribat a això. Sobretot sostingut per una gent de menys de 40 anys que estan aplaudint això.
hi ha aquella idea que jo pens que s'ha implantat molt en aquesta societat nostra o s'occidental i és que l'esclau que s'amou és escalfantment mal les cadenes vull dir és idea que contra el metonisme és feixisme, és absolutisme o tens una altra força igual o no pots fer res
I clar, jo vull pensar que això no és així. S'ha de poder resistir al matronisme, a les dictadures, sense haver d'estar en el seu nivell. Hi ha d'haver la possibilitat democràtica. Clar, que res surt de franc.
Clar, si sempre optem perquè els mafiosos mos protegeixi, clar, de cada vegada tindran més força. De cada vegada seran més incapaços de fer el difront. Qualque cosa costa enfrontar-se a aquest matonisme, a aquesta màfia. I aquesta màfia, com arriben a es poder? Doncs arriben a es poder en dos discursos.
Un, per les oligarquies mundials, que els diu clarament tot el que faran, i això s'acaixa bé, el discurs en negre, i després el discurs cap a la població, plegat de mentides i de fantasies, que després no s'acompleixen. Però una vegada instal·lats en escola, clar, no tenim possibilitats de tenir la forçada que té la màfia.
Llavors, s'ha d'haver un mecanisme, però que té un cost. No podem seguir volent viure en totes les prevendes d'aquest sistema, no renunciar a res, que no mos costi res,
i que el mató deixi de matar. Efectivament, el que hi ha de fer. Molts ha de costar qualque cosa. Totalment d'acord. Però jo sóc molt pessimista. El tema també és que molta gent en aquell moment
la gent, una gran part, no vol prescindir d'una mica el sistema de vida que té. Aposta que hi ha també la dificultat que aquesta resposta sigui d'una manera diferent de com s'està dient, perquè el que està passant, la resposta que hi ha des del punt de vista de minoria sí que és, perquè segur que és, i per molt de llocs, i a més de manera...
quasi bestes per tot el món, però realment no hi ha una afronta important, però perquè la gent...
pensa que tot això li donarà un estatus a això, que seré igual que aquell, que estaré aquí, que viure beníssim, que me'n podré anar allà on vulgui, que podré fer el que me doni la Iana. I jo crec que és una mica un problema de molta magnitud, és un problema cultural, perquè és un problema de valors, que és un tema que es parec que xerrant de coses com a tèries, perquè és així, han desaparegut valors bàsics.
els valors de la justícia, els valors de la respecte, els valors de la solidaritat, els valors de la cooperació, tot això són els veneis que ho fan. Els veneis vol dir, és que flanjos, ja ho diuen, són botxos, vull dir, m'interessa guanyar i m'interessa tal. Per tant, jo crec que és una crisi, també, com a humanitat, i estic sobretot xerrant del món més occidental, perquè, evidentment, el suc global, molta gent i tan sol te tende a pensar en res més que per menjar.
Llavors, però és que realment hi ha una crisi fortíssima. I la possibilitat de tenir una esperança, que crec que no s'ha de perdre mai, el manco per dir, mira, m'ha de viure això i he de fer alguna cosa...
És difícil. Aposta... Clar, també és entendre, és intentar com a mínim entendre alguna cosa, perquè no vull ara, perquè no són nosaltres que tenies la paraula atent tu. Sí, Gonzàl. Però, clar, aquí tenim un element importantíssim que no existia fa una sèrie d'anys. Existia a pintura la desinformació i ara hi ha l'excés d'informació. I, a més, informació que està manipulada. Mesclada.
I mesclat amb tot. I que tu et passes allà mirant coses i dibuixos i no sé què. És que... És que s'estan realment. Jo no vull ara fer aquesta tertulí que tenim com una desesperança. Tot el contrari. El manco fer alguna cosa. Però entendre aquest món que s'escompon.
Entendre-lo. Ja sé que és molt difícil, però el manco ha de tenir elements, perquè ha passat molt ràpid. Tot això que passava, fa estona que passava. Fa estona que molt d'analistes ja ho veiem venir. Però ara que passa, tota aquesta fuita...
del que era el dret internacional, que eren normes bàsiques de vida, que pensava que la col·laboració, la democràcia, si cal la tenim entesa, era un element important, és que tot està en joc.
Vull dir, no ho sé, no poden xerrar... Hem de xerrar de coses concretes i... En cinc minuts... Han de parlar d'una cosa. Dues coses, el manco, si pot fer dues valoracions. Primera, hem de parlar de Palestina, perquè nosaltres sempre hem parlat de Palestina en aquest programa, i ens preocupa molt aquest suposat acord de pau, on entrant diu, tu si vols entrar perquè ets amic meu, tot això ja dius...
I a més que ara, obertament, la bona ment, tu quina anàlisi fas d'això i també un poc el tema de Davos i tota aquesta història. És que tot és el mateix. Ja sabem que el l'home té, però... Palestina està. A tu obrir la ràdio per no escoltar-me els que apareixen... La paraula palestina, utilitzar la paraula palestina encara és una resistència, és una manera de xerrar, m'entens? És a dir, palestina, emparar aquesta paraula i xerrar del tema és resistir.
Ja, ja.
El món, a partir de la Segona Guerra Mundial, s'organitza amb el domini fort dels Estats Units, es reparteix econòmicament amb una guerra freda que sosté aquest món. Aquesta guerra freda acaba, entre cometes, en 1991, amb la desintegració de la Unió Soviètica. Un americà de nom japonès, Fukuyama, diu que la història ha acabat perquè ja no hi ha...
Diverses. La veritat en Fukuyama se podria refugiar allà on vulgués, perquè la història no ha fet més que donar sorpreses, però continua, per descomptat que continua. Les conseqüències d'aquesta revolució tecnològica i informàtica ens estan duent a un món distòpic brutal, brutal.
on no hi ha dret, la paraula internacional ja que envia, efectivament el món occidental ja ha deixat de ser, té més importància Turquia, Indonèsia, països grans de molta població, perquè aquesta població són elements productius que permeten generar productes més barats pels mercats, etc. En el món de l'economia no és tot, és a dir,
d'explicar, tractava d'explicar que els fets humans seran econòmics que són bons d'entendre en un 75-80%, però hi ha un altre percent que depèn d'altres coses, els amors, les il·lusions, la política, la ideologia...
I aquest és important. Trump és un element econòmic, però que també té les seves dèries personals. Un món on han passat a devaluar completament la paraula veritat. Ara ja no es consisteix a investigar per aclarir, sinó per donar uns arguments que poden ser falsos. La mentida avui en dia és un valor.
El que per nosaltres representava precisament hem de lluitar contra això en aquest moment no. És a dir, quina és la capacitat que tu tens? Amb un equip jurídic que te defensarà, perquè està defensant uns interessos, a imposar el teu criteri. En Trump, lamentablement, et diu veritats com a temples, que a mi m'escarrufen. I a més a més encara no li ha arribat el fet biològic. Os recordeu molt bé el fet biològic amb en Franco.
En Trump ja mos estan demanant per al fet biològic, si existirà o no, i m'enteneu allà on vull arribar. La veritat és que hem estat devorat per aquelles coses que nosaltres vam intentar fer del món occidental, copomposant les seves bases, penseu que des del segle XV de miràvem el món,
I se va acabar, a partir si tu fas un estudi, des del moment en què Espanya li va donar la torxa als Estats Units per fer una carrera imperialista, que Espanya ja era una ruïna, Cuba, Puerto Rico, Filipines. És el moment en què els Estats Units comença. I en aquest moment diu, això és per nosaltres, Amèrica és una cosa que no és per als europeus, és per nosaltres. Ho estan posant en realitat en aquest sentit. Senzillament és un món que molts estan veurant, que van crear nosaltres i que no saben per què,
El funcionament d'aquest món ja no se fa. En base, ja no dic els nostres interessos, en allò que nosaltres vam crear perquè funcionés un món que ja no existeix. A mi me sap molt greu perquè no tinc propostes. Fes alguna proposta, deixa de criticar. No tinc propostes i m'admira i estic encantat qualque cosa s'ha de fer. Però és que fins i tot, lamentablement, el que me sap greu de tot és que la paraula democràcia no mos serveix.
Perquè democràticament els xilenos han votat el que els xilenos, els enxertins han votat això. Mitja Amèrica ha votat això i els propis Estats Units sabent el que els hi passava han votat el que tenen. És a dir, que anem a un món que democràticament estarà com anant per monstros. Com està passant ara? Qui és en Bans? Qui és en Marcos Rubio? Qui és aquesta gent que són els que formen la plataforma de pau per la nova Palestina?
que llebaran el nom de Palestina, xerran de la gran Hertz Israel. És a dir, que senzillament l'emoció per recolzar l'existència de Palestina ja és una cosa extraordinària.
Ara, entrant concretament en aquest tema que m'agrada molt, el tema palestinià, això és una resistència, és una resistència que va contra la pròpia història. És a dir, és un tornar, diguem, als orígens per a dir com poden defensar en aquest poble. L'única manera és sobrevivint.
d'entrada, perquè els jueus sionistes, exclusivistes, et volen una desaparició total, ja no volen xerrar d'això de Gaza, volen xerrar, canviaran el nom, li posaran un nom abreu, el que sigui.
I el mateix passarà amb moltes coses. Senzillament continuar xerrant de Palestina, però tan modestament, tractant de conscienciar la gent, crec que això és una cosa fabulosa. M'agrada molt participar. Això no lleva que les meves opinions siguin molt pessimistes.
Bueno, ara que és tema d'esplada de pau, entre comets, és que és una situació, però, bueno, sí, en poc parlar un poc, perquè realment és molt fort, veure que ni se compten sols palestins, és un repartiment amb sols meus amics per un negoci, perquè això no se dirà palestina, per tu se dirà res hort. Cal saber el que s'ha dit. El nom a breu, el que has dit tu. Desnegoci. Segur que és això, no? Res hort, també.
En Tony Blair, en Vance, el cunyat, el jove d'en Trump. Bèstia, són tan llacos apuntat. Ha acceptat la convidada. I fins i tot han convidat Espanya. Tu creus que Espanya dirà que sí?
Jo crec que Espanya, dintre de tot, és dels que estan fent uns deures menys espantosos. Jo estic convençut que el govern en Pedro Sánchez està fent el que pot, que és molt comparat amb el que fan els altres països europeus. Jo en aquest moment no atacaria Espanya. Espanya tracta de salvar els mobles.
i ho està fent amb una postura valenta, en el meu sentit, en el meu cas. Òbviament podien ser més radicals, podien ser més radicals tallar relacions amb Israel i adoptar una postura, tenint-la de perdre. Jo seria, el meu cor me demana canviar completament relacions i tal.
I en termes diplomàtics val la pena. També me demanava com és possible que Espanya mantingués una ambaixada a Rússia, però bueno, això són alternatives que... Coneguent un poc com funciona la diplomàgia, moltes vegades es tenia una persona que tracti d'evitar major catàstrofe, m'entens, que no participava. Jo crec que Espanya...
dint de tot, i fins i tot xerraria, quan les representacions d'Europa era el controvertit Josep Borrell, que en altres coses va tenir un paper verdaderament espantós, és a dir, que com a ministre d'Esteriós de la Comunitat Europea va tenir un plantejament molt noble. A Espanya, en aquest cas, jo el salvaria de la posició general. Ha reconegut Palestina...
Pedro Sánchez va dir que això pensava el govern, si participava o no. A la Junta de Pau. Això era el mitjà de comunicació, no sé si estava manipulat o no. Clar, que vol dir substituir l'ONU allà, a d'ingassa.
Ni Alemanya, que no és que podien posar Alemanya. I una altra cosa, la d'Alemanya també és tristíssima, la presència d'Alemanya, la abraçada del canciller, en Netanyahu, és horrorós. Per cert, sabeu que ho sabeu, perquè ha entrat, com han destruït la delegació de...
de les Nacions Unides, de l'honra, no? De defensa en els... Un acte de guerra criminal. És terrible, vull dir, que el que està fent Israel, carregant-se completament d'unes nacions que ja no són unides i que estan governades completament pels Estats Units, amb una postura molt cautelosa de la Xina, m'entens? A veure què passa, no se vol, la Xina tenen...
la seva esfera en el Mar de Xina, que en qualsevol moment ens podran veure que han ocupat Taiwan i tal, la qual dins de tot seria comprensible. I Aràbia s'ho dirà? Aràbia. Aràbia està jugant no sé quantes bases. Aràbia té un problema molt greu, que per ell s'ho maneja molt bé, que és l'oro i el moro, o la ceca, el lloc de...
de religió i el mateix tens per on està el petroli i juguen amb aquestes dues coses. El que és molt interessant és que la Xina està controlant el que es diu el Global Sur. El Global Sur està protegit, com mateix si és la protecció xinesa, és una protecció un poc enverinada, però en aquest moment controlaria molts països. El Global Sur podria ser una alternativa al món brutal dels Estats Units amb els seus set ànits europeus
que és la manera més humillant, te foten, i tu encara els hi poses el cul perquè te donin. És la bèstia. Ara xerraven que s'està fent un pla de Groenlàndia que seria molt bo per als Estats Units i per a Europa. És impossible. O és per als Estats Units o per a Europa. Una cosa darrere, avant d'entrar Anna Maribel, i també per la era mare del tema de...
Parlem molt de qüestió així com va el món, però te deman, el tema de recursos naturals, que d'acord cap és una cosa que sempre per intervincular de la història de l'humanitat, perquè quan quedi el planeta és una cosa i...
i la gent d'una altra, tot el contrari, que és el que realment hi ha les guerres que toquen, per tenir aquests materials rars, per tenir petroli, per tenir tot el que són aquests, bàsicament, per l'energia, per moure el sistema.
Tu creus que per aquí pot ser això, que col·lapsi, que hi hagi un col·lapse, diríem, ecològic, en el seu sentit, i que això doni que moltes coses que ara diuen que se seguiran fent no se puguin fer?
Jo crec que és l'única alternativa. El que passa és que no desitja ningú de bona voluntat que sobrevisqui, no? Però sí, això serà una catàstrofe o bèstia i veurà qui és els que mantenen vida, no mantenen-se. Efectivament, l'evolució que em va cap a una clossa brutal, el món està superpoblat... És que no veig cap tipus d'enfrontament en això, és una dinàmia.
senzillament el titular del diari Mallorca, que el govern anunci, el govern de les Illes Balears, votats per la majoria de la gent, i a més a més, que sembla que quedarà i quedarà i quedarà, anunci en Fitur, en Fitur, una altra cosa, és com si fos un conclaver de bèsties, una APP, que vol dir la paraula paper sona fatal, però suposo que entrarà a la Real Acadèmia, d'ocupació de plaies en temps real. És que és
morir-se de riure, m'entens? és com lo dels trens de l'alta velocitat és una disbaixa i això és lo que nosaltres estem apuntant és una pena, perquè molts comportem m'ho recordava aquella pel·lícula d'en Trifull que era el Fahrenheit 451 era un llibre i doncs molts estan refugiats en això a lo millor, a lo millor, la destrossa és la solució. Bueno, Gonzal ara hem de parlar de... Sí, no, que m'apareix que tenim a Maribel en naltros, bon dia Maribel
Bon dia, Maribel. Maribel. Pobre Maribel. Maribel.
Sí. Ah, sí, que hi ets. Hola, no t'ho sentíem. Sí, que sí, sí. Bon dia. Bon dia, ara te sentim. Bon dia. Sí, bon dia. Res, estem aquí amb en Gonzal, de Margalida i jo, i xerràvem ara del panorama internacional. Però, bueno, amb tu volíem parlar...
Bé, per aterrar-lo local, perquè sempre hem d'analitzar globalment, però actuar localment, i tenim que la setmana que ve, si no m'equivoqui, se fa un debat ciutadà sobre la construcció d'espalvorí a l'aeroport, que està organitzat per la Federació de Veïns, la Veritat,
i serà el 27 de gener, que és dimarts, i aquesta taula redona que vosaltres heu organitzat, primer si me'ls podries explicar quin és el motiu i què és el que diríem que és el que preteneu amb aquesta taula redona, a part que ho conegui aquesta gent i vagi.
Bé, primer jo a la escola redona l'organitza Mallorca per la Pau i jo estic com a convidada i són ells que han duït, a més una persona de Barcelona especialista precisament en temes de Pau,
per parlar d'una manera global. I en la part que em toca a mi, efectivament, sí que té a veure amb tot el tema del polvorí, que es vol muntar, que es vol fer, de veure a Sant Joan i a 1.000 km del barri de Casablanca, que són els primers que lògicament s'han mogut perquè han dit això que és.
però que realment és un problema que ens afecta a tota l'illa. De totes maneres, en aquest marc d'anàlisi més global, i els veïns de Casablanca, a més amb molt bon criteri, ja deien que no volien que això se convertís exclusivament en un problema de barri, de dir, no me lo pongan aquí, doncs me lo pongan més per allà. Que no, que no era això, que evidentment tenien clar que era un problema global i que era un problema...
del conjunt de l'illa i un problema de pau, el qual m'ho satisfà moltíssim com a posicionament. El que també volem deixar és que tots aquests moviments telúrics i estratègies que hi ha per un costat i per un altre costat, i tot aquest desastre, sobretot a nivell europeu, que em pareix que van canviar... No sé, que Europa ha de ser suïcida a si mateixa, ja no sé què s'ha de fer més, perquè...
pinta amb bastos i cada dia més, quan varen convocar aquesta situació, o sigui, aquesta taula estava d'una manera i ara està pitjor, o sigui, que no sé fins on arribem, com ens està afectant. Perquè moltes persones no fan el vincle entre el que està passant a fora, el global, i com es reflexa en el local. I, per exemple, un element que nosaltres tenim analitzat
i que crec que és molt important, és el tema de l'habitatge. Si estem en una situació com la que estem per un costat de gent en el carrer sense res i per una altra banda d'urbanisme de setat que ja no respeta res ni sol ni persones ni res ni preus ni res, té molt a veure amb tot el que està passant per Europa
com a refugi d'un capital que ja no sap on s'ha de ficar, com a vinguda de gent del nord per tota la crisi energètica i tot el pandango que tenen armat per ahir, i com tot això ens afecta a nosaltres i ens deixa sense illa i sense casa, sense cap d'aquestes dues coses. També la manera en què s'ha fet tota aquesta qüestió
de les macroinstal·lacions solars, que al final el resultat que estan donant és no res, perquè al final és un procés merament especulatiu de capital per guanyar diners. I a l'hora de la veritat ja veiem també com que ni tan sols està resolent el tema, perquè aquí...
tothom del que parla és de combustibles fòssils, no? I la gent és capaç d'inveir un país, la gent, bueno, es que manen, no? Es que manen, clar, la cúpula. S'estructura de dominació, diria jo, no? No de poder, perquè nosaltres també tenim poder si fóssim conscients del poder que tenim. L'estructura de dominació és capaç d'inveir el que sigui per tal de quedar-te amb aquest tipus de recursos, doncs bueno,
estem en aquesta situació i de tot això és del que parla. Escolta, Maribel, ja sé que tu ets una part, efectivament, que s'haurien deixat la plataforma millor que per la Pau, però, Maribel, vosaltres quina anàlisi feis d'aquesta proposta? A més, per una banda, de la poca informació que hi ha, perquè crec que és poca, que no realment
se diu ni és motiu, ni exactament aquesta infraestructura com és que se duu endavant, és com un cert secretisme, tot el que ve de militars ni de sol ser d'aquesta manera. I per això, d'altra banda, has fet de, fins i tot,
posar un polvorí a prop de l'aeroport, a prop d'una, com tu has dit molt bé, d'una barriada de Palma, a prop d'una illa hiperturistitzada on venen milions de persones i on està, vull dir, és com també una mica de distopia, no?, en tot això, a part de l'anàlisi global de dir què volen fer de Mallorca, una zona...
també haurem de fer infraestructures per defensar-nos, de què? Perquè ja no som ni qui ens hem de defensar, no? Però una mica quina anàlisi feia de tot això? En aquest moment tampoc està molt clar de qui ens hem de defensar. Perdoneu que m'arrigui, però és que la cosa ha arribat a ser tan brutal que sí, sí. Bueno, en principi és una base per servir l'OTAN.
no diguem tonteries. Vull dir, aquí lo de OTAN no està bé, però si no ve seguit de bases fora, és com si no diguéssim res, perquè ja som un país ocupat, està ple, les bases que ja tenim, ja estan. I, per tant, és una necessitat d'un servici per a ells. Per què? Si ho mires realment, jo entenc perfectament que el...
que des de la seva perspectiva, no des de la nostra com a poble, sinó des de la perspectiva de la OTAN, dels OTANistes, estem situats al mig d'un espai del Mediterrani, com un punt estratègic, sobretot per servir, perquè a més el que volen ficar ja de dins, per allò que hem sabut, fins on hem sabut, que és poqueta cosa, són drones, missils, pas material per servir avions.
i per servir, bàsicament, l'OTAN. Per tant, jo sí que entenc que per ell sigui interessant. El problema no és aquest, el problema sí que és interessant per nosaltres, i a nosaltres que ens suporta tot això, i que pintem nosaltres en unes guerres absolutament imperialistes, perquè servirà ja el que està passant en Groenlàndia, vull dir, és que en aquest moment el qüestionament és a més, i l'OTAN per què?
O sigui, de què anem? Al servei? De qui? De quin anem? I els importa un preu. El que me preocupa, i lo realment preocupant, és que el govern del nostre estat, que hi té igual, perquè no pensem que si estiguessin nosaltres ho faríem d'una altra manera, el manco dins del que tenim en cert espectre, no tot, però...
Però d'aquest bipartidisme més o menys camuflat que tenim aquí, que continua, és què pintem els habitants, què pintem les persones implicades. La gent d'aquesta illa vol deixar, volem participar en aquest tipus de situacions, volem tenir una diana ficada damunt o volem ser part d'aquestes lògiques, perquè això no és un element autodefensiu en aquest moment...
bàsicament tot està tenint un caràcter realment al contrari, ofensiu i de tirar cap endavant. Hem de creure que és que Putin vol Mallorca també. No diguem ja més tonteries, per favor. O sigui...
I saps per servir tot el desgavell que se du en Orient Mitjà i que aquesta és una zona de pas, com ho ha estat per als avions que bombardejar en Líbia, com ho ha estat a les guerres del Golfo i com ho ha estat per atracar la cesta flota quan els hi vagi bé. I som Sant Joan que tingui aquesta relevància militarista perquè si té... Avui és el polvorí, després vindran els avions i això acabarà sent una base de l'OTA. Clar.
Per altra banda, tu com veus la banda queixa del secretisme perquè t'hi diuen no, no hi haurà emmagatzement d'armes nuclears, no hi haurà no sé què, però si encara que hi hagi la promesa.
Estats Units. Avui incompleix. Quines possibilitats tenim de Sobreró? És que això no ho sabrem mai. I quan ve un portaavions nuclear, en armament nuclear, què és el que tenim en el port? Clar, quan ve un portaavions és així també.
que tenim en el port, és que és ridícul, vull que no, que deixen de dir, moltes vegades és molt curiós, has d'escoltar el que te diuen que no faran per saber què faran, no? Clar, quan te diuen, no, és que és un magatzem petit i només hi haurà no sé què, si després no és així. Estan parlant de 7.000...
la possibilitat de 100.000 quilos que diuen, no, ara només posarem 2.000, ni clar, l'has enviat tot a Ucrània, a Ucraïna, que punyetes has de posar, si no entens. Si és que, a més a més, és això, però no me prenguis espel. Si el fas d'un demany per emmagatzinar molt més, ficaràs molt més.
Dependrà de la conveniència del moment. Maribel, a part d'això, hi ha qualsevol tipus d'edat? Res. No, secretisme total i absolut. A més a més, hem assistit novament a una cerimònia de la confusió, perquè per un costat han dit que no se fa,
la ministra surt dient jo no tinc una idea, però d'una altra banda se'n parla de si hi ha una adjudicació concreta perquè se faci. A hores d'ara no hi ha una comunicació formal clara i oberta que ens digui de què va aquest tema ni què se fa ni què no se fa i el que nosaltres sí que ens estem plantejant, sobretot ara per fer brem, deixem passar a gener perquè a més el moviment veïnal està una mica justificant i tal i estem acabant un...
una etapa, però tot una de cara a febre de fer algun tipus de mobilitzacions. Entre altres coses, perquè a mi una de les coses que ja sé que m'estic posant molt burra amb el tema de la participació, però és que crec que tot apunta cap allà, perquè ja no donem abasto a tant de fronts oberts, i al final el problema és, i nosaltres que punyetes pintem com a ciutadania a l'hora de prendre decisions de què volem i què no volem.
res ni una, perquè aquí ningú informa, ningú diu les coses, la nostra opinió no pinta una moña, aquí un programa electoral estava que ens posarien un polvorí d'aquest tipus aquí de vora que el nostre. Vull dir, aquí tothom fa i de fa i no pintem un preu. I aquest és un element fonamental. Nosaltres, si tenim això de vora, som part i hem de decidir, perquè és a nostra vida el que està pel mig, que no ve vinguin en rotllos.
I que en tot cas siguin clars, però no només el secretisme sinó ara ja el confusionisme. Sí, no, de quina manera, però la realitat és que això està anunciat. I el perill està aquí. I quan te diuen que una cosa no se farà, moltes vegades vol dir que se farà.
Perquè ja estem acostumats, no? Sí, sí. Bueno, Maribel, tenim poc temps, però ja crec que s'ha de recordar que hi haurà una, diria, d'in taula redona, però en realitat s'ha plantejat com un debat ciutadà sobre la construcció dels polvoris a l'aeroport, que serà dia 27 de gener, o sigui, dimarts de la setmana que ve, a les 6 de la setmana baixa,
si ho dit bé, no? La col·lectiva, el local és la col·lectiva, que està en el carrer Geroni Pou Nou de Palma, i que organitza la plataforma Mallorca per la Pau, ara ve dit bé, i que hi participau, la Maribel Alcázar, que estem parlant amb tu, presidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Palma,
Natí Cafón, presidenta de les Estudis per la Pau, que ve de Catalunya. Sí, sí, sí. I en Jaume Parelló, que és el director de Sara Balears. És així, haver dit bé, Maribel. Sí, sí. Perdona, ara tu digues el missatge que voldries fer arribar a la gent que ens pugui escoltar perquè vengui dimarts en aquest debat ciutadà tan important sobre un tema que és, diríem...
global i eslocada de vegada? Una cosa, perquè el global afecta el local, perquè estem pagant les conseqüències de moltes coses que venen de fora, perquè les decisions no s'aprenen aquí, com podem veure, perquè com a poble ens hem de definir i hem de saber què volem, perquè hem d'apuntar quines activitats podrem fer, tenir una resolució pràctica també,
aquest encontre per donar més passes endavant i perquè, d'alguna manera, tenim una amenaça directa. Ja no és una situació bélica com està per veure-la per la televisió, sinó que ara tindrem de veure que a nostra una diana i un problema. I, per tant, hem de decidir, hem de parlar, hem de comentar i hem de decidir. I és la ciutadania que ho ha de fer. Per tant, que vinguin,
que vinguin no només per informar-se, sinó fins i tot també per expressar opinions i per poder valorar conjuntament com es posicionam davant d'aquest fet. Molt bé. Moltes gràcies, Maribel. Te volen donar les gràcies, com sempre, de tota aquesta qüestió i aquesta feina. També volen donar les gràcies a en Gonzal López de Dalt, que està.