Ara en teniu el Premi 31 de desembre, no? Sí, sí, sí, súper emocionada. Estan molt contentes. Moltes agraïdes. Sí, beníssim. Molt important. No, però bé, vull dir que a vegades hi ha gent que no li agrada, no que troba que són molt xerrada. No, no, n'altres em m'encanta.
Benvingut, siguin-hi. Tot el que sigui. Sí, perquè mos empenya a continuar fent això, vull dir... De vegades és un reconeixement i a vegades és un esperó. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia, amics i amigues i oients de Dona Mediterrània. Aquí un altre dia amb vosaltres en el programa Transitant, temes importants per transitar cap a un món millor, més just, més sostenible. I estem aquí a l'estudi, na Margalida Rosselló, bon dia. Bon dia. Bon dia.
...en Tomeu Martí en el control... ...que assegura que tot vagi bé... ...i que puguem fer un bon programa... ...i jo mateix en guia en Ramis... ...avui parlarem d'uns temes... ...com sempre... ...interessants i importants... ...i a tenir en compte per transitar cap a aquest món millor...
Tindrem en primer lloc en Jaume Drover, portavou de Terra Ferida, en sol que parlarem dels seus darrers estudis sobre síndets de pressió humana que patim en aquestes illes.
Llavors es parlarem d'un tema de molta actualitat, estrent, les seves dificultats per donar un servei òptim, un bon servei, que sigui un atractiu perquè la gent pugui deixar el cotxe.
I per acabar tindrem en Vicenç Siquier, d'Inca Solidària, que parlarem del tema de la solidaritat en concret i especialment en el poble de Palestina. No sé si ja tenim en Jaume Drové en altres. Bon dia, Jaume.
Com anem? Hola, bon dia Jaume, com estàs? Molt bé. Què tal? Bon dia Jaume. Hola Maniclina, com va? Molt bé, mira, volíem parlar amb tu sobre aquest estudi que heu fet, diríem, que ja varen presentar-se l'altre dia respecte a tot el que havia estat el tema d'urbanitzacions a salt rústic, etcètera, però que avui voldríem centrar-nos més
Amb aquest comunicat que heu fet sobre cintets de presió humana a les Illes Balears, que feis una comparativa respecte al 2020, ara s'hi ve en el 2025, i veiem en les dades que vols donar que l'augment de la població és cada vegada més alt i més gran,
en tot el que això comporta. Per tant, voldríem que primer de tot mos explicassis, perquè la gent l'entengui, aquest indet de pressió humana que vol dir i quines són les qüestions que valen els vells i que són importants en aquesta comparativa.
Sí, té molt d'interès, sí, un dret de pressió humana. És una dada que la pren un organisme públic, com és Cibestat, que és un portal públic que recull tota aquesta informació i de dades, i les va recopilant per veure al llarg del temps com va a cada sector, com va a cada cosa. Web, Jaume?
Ara hem tingut qualsevol problema. S'ha teat. Mirarem si podem recuperar la connexió amb en Jaume Droguer. Són coses que... De directe.
Sí, i quan no anem amb làpiz i paper... Ja ho diuen, que són coses desdirectes. Suposo que podrem tenir en Jaume que mos parli d'aquest tema tan interessant. Ja hem parlat altres vegades aquí, també en aquest programa, sobre la pressió humana a les Illes Mariasques, és elevadíssima. Ja ho tenim nosaltres. Sí, sí, llavors sents. Suposo que aquestes ventades, munt un puig i fa un vent, que no vos podeu fer una idea...
vols els arbres que estan a punt d'esquixar-se avui. Sí, sí, sí. Arribat a 150 quilòmetres per ara, han dit, a Serra Tramuntana a qualsevol punt. Ho crec, la veritat és que feia estona, no se ho veia una ventada així. I bé, jo he vist que som a Cià, i som a Cià hi ha dificultat de vellades de cobertura i en dies així un poc més. Bueno, esperen que ho puguem surar tot això. IPH, sí, sí. És una dada molt interessant perquè m'ho diu el nombre de persones exactes
ja tenim damunt les Illes Balears o damunt Mallorca, està desgalsat per Illes, i m'ho diu aquesta suma de residents i turistes que hi ha en un moment determinat damunt del territori. I és molt interessant veure, nosaltres el que hem fet és recopilar aquesta informació dels darrers 30 anys, 29 o 30 anys, podríem dir, i veient com és un creixement sostingut, sostingut, sostingut en sòtens. Veient que aquest increment de residents i turistes...
creix al llarg de tots els mesos de l'any, creix en sotens, i és un creixement exponencial que només s'ha vist, diguem, frenat en l'època Covid, que va ser una època que se va paralitzar un poc el món, i aquest va ser un moment en què se va paralitzar això, perquè recordava aquella temporada que no varen tenir turisme, no? I és molt interessant perquè m'ho diu un poc
la tendència que té el creixement indiscutible que tenen les llarbales. I en aquest moment, vosaltres, amb aquesta comparativa, quines dades podríeu donar? És a dir, quina diferència hi ha que sigui tan significativa i tan rellevant, no? Perquè han crescut molt. Sí, nosaltres el que hem vist és que les dades donen una cosa molt clara, i és que si ara...
No tots sabem que és mes d'agost, per definició, a Mallorca és quan es produeixi el pic màxim de població, tant de residents com de turistes. El que estem veient, però, és que si ara mos remuntam i fem un poc de memòria l'any 2000, 25 anys enrere, el que veiem és que l'any 2000, el mes d'agost, és punt de màxim afluència.
de l'any 2000, a Mallorca hi havia molt menys població, o menys població, o menys pressió humana, podríem dir, que no... És a dir, al menys divendres tenim més gent ja que a l'estiu de fa 25 anys.
Això m'ho dona un poc una idea que aquest creixement ha estat constant, tant en residents com en turistes. Jo crec que certifica un poc la percepció que la gent ja té, és a dir, allò que cada vegada hi ha més gent i que hi ha més gent tot l'any. I jo crec que les dades de pressió humana el que fan és certificar la impressió que té la majoria de gent.
Podríem dir, per tant, que t'apareix que hi ha hagut aquesta desestacionalització del turisme més població que ha vengut a les Illes Balears, que de fet és una realitat, perquè ha augmentat molt en diverses anys, diríem, fa 20 anys o 30 anys. És una suma de tot? Vull dir... Sí, no és el que sempre... Són coses que se retroalimenten, és a dir...
Com més places turístiques cream, com més places turístiques construïm, que és una constant que tampoc no som capaços d'aturar, més turistes venen i ocupen aquestes places, siguin legals o siguin il·legals. Això ja no hi entrem. Però com que seguim creixent en nombre de places turístiques i la població local no basta, no és suficient per donar servei a tota aquesta gran massa turística que anem augmentant,
Això fa que també hagi de venir mal obra de fora per poder atendre les necessitats d'aquests turistes. I clar, és una cosa que se va retroalimentant. Com més turistes tenim, més mal obra necessitant de fora, perquè la d'aquí no és suficient.
Igualment en el procés urbanitzador, que no té turall. Com més urbanitzàvem, més mal obre hem de dur fora perquè la gent d'aquí... Demanava qualsevol tall de pic i pedrers si voleu fer una reforma aquí a vos, també quan paren venir. I veureu que no tenen hora. És que hi ha talls de pic i pedrers que no... Te donen hora per aquí un any o... O tot i abans ja m'ho veurem. Això ja m'ho dona pista d'aquesta percepció que té la gent.
Com més construïm i com més urbanitzem i com més turistes tenim, més mala obra de fora han d'importar perquè el capital necessita dur la mala obra allà on la necessita. I dins d'aquesta espiral que se va retroalimentant està a mi d'on sortim.
Per donar una dada, vull dir, perquè crec que és interessant, que l'abril del 2024, cintet de pressió humana de Montserrat i les Balears era d'un millor 544.000 persones. Si han guafat bé la dada que vosaltres aportàveu, no? És perquè teniu una idea de la quantitat de persones que hi ha, vull dir, com tu dius, més d'hivern, és a dir, que hem augmentat
moltíssim. Però anant a una altra cosa que t'ho has dit molt interessant respectant això, vosaltres també deis que només a Mallorca hi ha sal urbanitzable per edificar un mínim de 554.000 noves places. Si mos poguessis explicar tot el tema d'on podem arribar d'alguna manera, vull dir, tot el que hi ha ja en aquest moment previst podem arribar a augmentar moltíssim més, no? Com ho veus?
Sí, sí, sí, perquè ara parlàvem d'un poc de radiografia que ha passat els darrers 30 anys, un augment de places turístiques, un augment de població, un augment d'una crida a tenir més mà d'obra. El que ha passat els darrers 30, darrers 50, darrers 60 anys, ho tenim clar. Jo crec que hi ha molta gent a la universitat, molt d'investigadors, moltes entitats, molta gent que fa ciència ciutadana que ja...
ha fet una radiografia molt bona. Més dades no en necessitam per certificar aquesta percepció que té la gent. Ara, nota el que dèiem que en el comportament que hem tingut fins ara, de creixement cap a ser infinit... No sé si m'ho sentiu, ara? Sí, sí, sí. Ara sí. I fa unes retxes que són terribles, avui.
I és un poble que vos deia, no tot el que hem anat a mirar és, bueno, la pregunta és fins a on podem arribar? I no tot el que hem anat a mirar és els diferents tipus de sols urbans i urbanitzables i el que ara no m'ha anat rústic, que nosaltres posem en dubte que hagi de ser no m'ha anat sol rústic perquè és un sol urbà de baixa densitat, podríem dir. I el que veiem és que quan sumem tots aquests, tot l'urbanisme que ha programat, per dir-ho de qualquer manera,
que el més conservador ens situa amb unes 600.000 noves places entre turístiques i residencials, bàsicament residencials. Això si no tocava més l'urbanisme que ja tenim programat. Per tant, per experiència sabem que a Mallorca una plaça que es pot edificar s'acaba edificant i s'acaba omplint, això és l'experiència que tenim
jo crec que ja de moltes dècades, per tant, totes aquestes places noves que estan en construcció o amb expectativa de construir-se, sabem que s'acabaran edificant i sabem que s'acabaran omplint, perquè l'experiència que tenim, jo crec que ja pràcticament d'un segle, podríem dir,
Per tant, aquí debò no hauríem de posar les energies, amb eliminar aquest excés de sòlid urbanitzable, que ja ens situaríem en una població completament disparada, un ill que ja té recursos, jo crec que prou compromeses.
Una pregunta, Jaume. Tot això és el que, diríem, està previst en quant a places o possibilitats, però, a més, tenim una cosa que... Una cosa, una cosa no, una llei que va ser aprovada, un real decret que va ser aprovada fa molt poc pel govern actual dels PP i Bosch, encara, i permet edificar...
...en 100 municipis que tenen més poblat de Mallorca i això, vosaltres ho teniu comptabilitzat? És un tema que s'afegeix en aquestes 600.000 noves places? O com veus aquesta qüestió que encara incrementa molt més la possibilitat d'un urbanisme ja no sé on pot arribar? Sí, aquest darrer decret té una potència brutal, nosaltres ho hem quantificat en aquestes 600.000 places...
edificables que queden perquè aquest decret suposa donar l'expectativa de fer entre 150.000 i 200.000 places perquè molts entenguem perquè hi ha ajuntaments i fins i tot ho han trobat tan bèstia com per exemple Inca o Monacor que no s'han adherit en aquest decret i per tant si tot va segons la Prevint no les places previstes dins d'aquests municipis no s'hi adheriran no se faran
Però estem parlant que via d'aquest projecte residencials estratègics, per exemple, Palma, que s'endúix pràcticament la meitat d'aquest creixement, ja s'estan posant en marxa. De fet, hi ha promocions d'aquestes que ja estan en marxa per més de 3.000 habitatges, només a un parell de barriades de Palma. I veig que els projectes, aquests residencials estratègics, a poc a poc és un degoteig que van entrant dins els ajuntaments. I mos preocupa, mos preocupa perquè...
això serà una bomba demogràfica. És a dir, si tots aquests espais s'han de desenvolupar i han de venir a sumar-se a tots els que ja tenim edificables, que són moltíssims, primer que no resoldran cap problema d'habitatge, perquè sabem que si no hi ha una intervenció del mercat, per molt que edifiquem aquí, no ho resoldrem. I ens preocupa això, que encara s'afegeixi més pressió damunt del territori, més pressió sobre...
certes barriades de palm que jo crec que ja estan un poc en el límit de densitat i aquests projectes estratègics el que fan és donar unes densitats altíssimes de població
allà on es poden desenvolupar. I tot això és on s'ha de tenir present ni les infraestructures necessàries per atendre aquesta població, ni on anirà el centre de salut per aquesta nova població, ni a quina escola aniran, tots els atlats que els seus pares visquin en aquestes noves promocions.
És que clar, edifiquem i llavors ja veurem com resoldrem els problemes. I això nosaltres pensant que és una mala idea de gestionar sobre el monisme. Ja tenim prou experiència d'aquest creixement continuat i sense tenir infraestructura ni personal públic per atendre la nova població, doncs aquest cervell llavors comencen a estar molt tensionats i pateixen molt.
i més infraestructures, més cotxes, etcètera, etcètera. I vosaltres què plantegeu, Idò? Què és el que plantegeu, Jaume? No ho plantejam que hi ha una moratòria d'edificació ja, ja mateix, perquè, primera, que tenim moltíssimes llicències donades de construcció per els propers anys, i, per tant, encara que demà s'aturarà, seguirem veure desenvolupaments, sobretot a fora vila, que és on nosaltres posem...
amb més es focus perquè d'allà on se genera més destrossa, i el que proposam és que hi hagi una moratòria, sobretot començant pel sol rústic, i llavors és que aquest decret també quedi paralitzat. És a dir, és que si no estem creant l'únic quantitat de places residencials, sense tenir l'anatjament, sense tenir assegurada l'aigua, sense tenir assegurada d'on trobarem recursos energètics,
és que és una molt mala manera de planificar el territori. Encara que ja s'han de créixer, que està en discusió, la pitjor manera de créixer és que mos puntejam aquí a Mallorca, així com tenim la subvenida ara mateix. Per tant, nosaltres proposem que hi hagi un tèntol, un moratori de places tan turístiques com residencials,
i a partir d'aquí crear un nou marc, un nou pla territorial, podríem dir, o podria tenir altres fórmules jurídiques, per frenar això, assegurar recursos, posar serveis públics al dia, perquè no estan al dia en la publicació que tenim, i a partir d'aquí ja veurem si en el futur hem de créixer. Però jo crec que primer hem de fer un tento i resoldre tots aquells problemes estructurals que ja tenim.
Bé, Jaume, per acabar, diria, vols que és possible això? Pensar que el que s'ha de fer és el que a més altres ara començareu a fer, que és conscienciar d'alguna manera, explicar, informar dades clares, concretes, que no es tenen per seguir creixent, sinó que el que hem de fer és anar cap a una moratòria per preservar les nostres illes, especialment aquí en aquest cas a Mallorca.
que és el que plantejau així, ara mateix, de repetida. Possible és, possible és tècnicament i jurídicament és perfectament possible, i sabem que és possible perquè en altres ocasions s'ha fet. Jo recordo la primera època d'Esparte de Progres que hi va a una moratòria d'edificació, i els municipis no podien créixer superant un cert percentatge respecte al creixement que havien tingut anteriorment, per exemple.
Han tingut moratòries de pares esportius, han tingut moratòries de places turístiques, que no han tingut temps a fer-se efectives, però tècnicament és possible, jurídicament és possible, no suposa cap complicació per ningú. Ara bé, el que fa falta és voluntat política, i voluntat política no la vam trobar fent aquests vuit anys de pacte de progrés,
tampoc no ho estem trobant ara, evidentment. Jo crec que aquesta sostenibilitat que s'ha fet ja és un fracàs estrepitós, ja ha estat una maniobra com a vergonya tens. Per tant, si ara mateix no trobem expectatives per frenar això dins les institucions, jo crec que primer ens hem de reorganitzar la societat, és a dir, ens hem de fer forts en la societat i una vegada hi hem aconseguit això...
Si ho reclamam, jo crec que sí que tindrà d'afecte. I ho sabem, que això pot ser així perquè altres vegades ha tingut èxit. La mobilització a Mallorca, jo crec que té apesades d'erastre, moltes d'erastres que s'han fet, hi ha hagut grans moments d'èxit de les mobilitzacions en defensa del territori. Per tant, hem de tornar, jo crec que, recuperar aquell esperit i una vegada la societat ho tingui més clar, jo crec que com ho en els partits és una qüestió de temps.
Molt bé, moltíssimes gràcies, Jaume, de veritat. Si a qualsevol dia, bueno, a nosaltres m'agradaria tenir-te més vegades i te cridarem i quan hi hagi qüestions que creïn que t'he referida, ha d'abordar i ha d'explicar a ser gent. Moltíssimes gràcies i fins a un proper programa, diré.
Així és. Gràcies a tu, Jaume, per estar amb nosaltres. Vinga, adeu. Bé, molt interessant en Jaume. Bé, queda clar. I sobretot també és interessant que de vegades, parlant de qüestions ara urbanístiques, tema de turisme...
deslligats de la resta d'aspectes fonamentals a una societat, que són els aspectes socials, els aspectes d'infraestructures, de necessitats que té a ser gent, i està absolutament relacionat. Jo crec que és que hem de donar aquesta relació. Si hi ha tanta població, els serveis públics necessaris, sigui educació, sigui sanitat, siguin altres, no tenen prou capacitat de respondre a això...
I, per altra banda, també hi ha totes les infraestructures que, suposadament, han de cobrir les necessitats de tota aquesta població, que suposa un cost públic elevadíssim, i, per altra banda, una ocupació també del territori. Com són ara un tema que xerrem ara, que és el tema de la mobilitat, no? Que anem a fer més...
Més carretell, més tard i més cotxes, quan necessitam precisament també regular tot això. M'he quedat que tenim nosaltres amb Mariana Reanya. Bon dia, Mariana...
Hola, bon dia. Bon dia, Mariano. Bon dia, Mariano. És president i portaveu de la Terra. De la Terra Mallorca. De la Terra Mallorca. Perquè també tenim amics de la Terra Eivissa que són molt forts també, molt indicatius. Mira, Mariano, tenim una necessitat imperiosa de deixar de cremar tant de petroli.
I clar, i la comunitat científica i Europa mateixa mos diu, no per heu cremar tant de petroli en el transport, heu de passar usuaris del cotxe cap al trànsit ferroviari, que és més net i més sostenible. I tenim per altra banda, sincapacitat.
de serveis ferroviaris, no només de Mallorca, sinó a nivell de tots estat, però hi ha una incapacitat manifesta perquè el servei ferroviari sigui atractiu i capaç d'absorbir usuaris del cotxe cap al tren.
Els s'expulsen més que els treuen. Exacte. Hi ha mesures d'expulsió del transport públic cap al cotxe, que és caríssim, és mal de pagar, molta gent fa feina pel cotxe i pel pis, però no té possibilitat d'anar al transport públic perquè no n'hi ha o no hi caben, és insuficient.
I, bueno, volíem que mos fessis cinc cèntims de com veus tu aquella incapacitat per passar. Diríem, de 100.000 cotxos que hi ha cada dia que entren a Palma, i només tenim 10.000 usuaris d'estren, com podem trasbassar aquests usuaris, quins incentius, quins al·licients fan falta aquest tema, els dèficits d'estrés per ferroviari. Com ho veus?
ho veig que no hi ha cap voluntat política de dur això endavant i de millorar les condicions d'accedir al transport públic. Una dels principals al·licients que té la gent per agafar el transport públic és que sigui confiable, que puguis saber que hi seràs el lloc on vas a l'hora que tu tens previst.
I això no se dona, no se dona. I els trens van estibats, hi ha moltes anomalies, moltes irregularitats, molt de problemes. Justament, abans d'ahir m'explicava un company que uns trens t'han posat nous ara, per dur la bicicleta resulta que l'espai per les bicicletes ara, de qualque manera, es comparteix amb transportins.
Sí, sí, és així, és un espai compartit. I en la qual cosa, diguem que està sent precària, o sigui, si tu dus una bicicleta, abans tenies per... Suposo que no passa a tots els trens, però a alguns trens passa això, que no tens un lloc per deixar fixar la bicicleta i necessitas de barallar amb gent i és molt incòmode.
És un exemple i la veritat és que la intermodalitat de bicicleta-tren és una meravella. Vull dir, jo vaig veure una vegada i no l'he tornat a recuperar perquè no he sabut com trobar-lo. Hi havia un estudi que explicava com una línia prima de tren es convertia en una espècie de cuc, en un gràfic,
si posaves, si podies tenir una intermodalitat senzilla amb la bicicleta, en la qual cosa tenies a mi jo un rang de 5 o de 7 quilòmetres al llarg de tota la línia de tren i la intermodalitat era molt més favorable i atractiva.
I s'hauria de favorir això. Mariana, abans de parlar un poc del que seria la proposta de millorar el transport públic, especialment els trens, etcètera, volia ara demanar-te, respecte'n els trens, actualment és que existeix, que hem de recordar que existeix una línia de Palma fins a Sa Poble i de Palma-Manacó, dic de Palma perquè...
I després hi ha els metros, si els volem també incloure. I en aquest moment hi ha, per una banda, els serveis, els treballadors dels serveis ferroviaris de CSFM, que ja han plantejat que hi ha una sèrie de qüestions que s'han de millorar, ara que se xerra tant de tren a nivell estatal.
i també els usuaris d'Strend també han dit alguna cosa no sé si ara voldreu parlar d'això però clar, és que el que tu dius també per incentivar fins i tot millorar, millorar aspectes fonamentals que bàsicament estan relacionats amb la seguretat i de vegades en qüestions que no signifiquen una gran
una gran despesa o una gran inversió, per dir-ho, econòmica. I després també el tema de la bicicleta que tu has tocat, no? La qüestió d'intermobilitat, que no sigui com mirar, per això anar en tren i en bici i no la necessitat de fer tren per arribar a la porta de la gent o un autobús. Hi ha diferents sistemes de modalitats, de mobilitat,
pots donar cobertura a ser trams petits, etc. Bé, tot això era el que t'ha volia demanar ara també en... bé, en Guillem, que formem part del mateix equip del programa, perquè és el president del Fesuari d'Estrena, i crec que estaria bé ara fer un poquet d'incis amb això. Comences tu, Mariano? Sí, sí, sí, no res, la veritat és que jo estic al tant de totes, estic a la llista, a la llista de WhatsApp,
on surten les incidències i realment és impressionant perquè cada dia, tant que ho sembla, aquests trens arriben en retard, que canvien les vies i han de sortir corrents per canviar-se d'andana. La veritat és que és un servei tercer mundista i no resulta atractiu. Jo crec que la gent que el agafa és perquè ja no té alternativa.
Però bé, tots sabem el que s'ha invertit en infraestructures dedicades a la mobilitat insostenible i motoritzada, individual, en comparança amb el que s'ha invertit en transport públic, sobretot en el ferrocarril, que no satisfeix les necessitats de la població, ni molt menys. I no sé com s'hauria de fer. Bé, s'hauria d'invertir molt,
i s'hauria de donar un servei de qualitat. Això exigeix unes concepcions ideològiques que potser no són les que ara mateix imperem
Bé, però ara mateix, per exemple, en aquest moment han suprimit unes bicicletes, que era un programa aquell dia de bicicletes, que feia possible la combinació de tren més bici. Sí. I no sé, d'això, no sé si ara també ho val comentar i després en guiem. Sí. Mira, et posaré un exemple molt concret. La Llucia, la noia que fa feina per nosaltres, la tècnica d'Amics de la Terra, viu...
crec que entre el Consell i l'Aroa, per allà. I ella agafava el tren i llavors agafava una bicicleta d'aquestes per anar... Nosaltres tenim la seu ara a l'estudi general d'Olià. Agafava la bicicleta i es podia arribar a la feina d'una manera còmoda i tal, i ara amb això s'hi queda sense aquest complement que era molt útil per a la seva mobilitat...
quotidiana. Simplement un exemple. Sí, Mariano, tenim un exemple fantàstic en aquest programa. En Guillem Ramis venia cada dijous, i no només el dijous, sinó quan no venia la ràdio, però el dijous el dia que tenim aquest programa de ràdio, que fa la servici i ara ja no la pot agafar. Per tant, explica Guillem.
bueno, el meu cas és que simplement me diuen no, han fet un conveni amb bici palma suprimim el mou-te bé i ara pots anar amb la bici palma bueno, venc amb la bici palma que no és un transport ja gratuït no és un incentiu per venir amb transport públic perquè el mou-te bé anava condicionat a que venguessis amb transport públic si vens amb cotxe no tens mou-te bé era un incentiu per venir amb transport públic
Bé, ho suprimeixen, te diuen, ves amb bici Palma, però clar, la bici Palma, ara mateix, avui mateix, he vengut amb la bici Palma, arrib a l'aparcament de Sant Eulali, està ple. No pots encorar la vigícleta. Ja, ja, ja. Què fas?
telefones i dius, què faig? La puc deixar bloquatjada i ja està? No, no, te n'has d'anar a la... Allà baix en el born, a veure el bosc, o te n'has d'anar a veure el jutjat. Sí, o pots anar... Ostres! Bueno, he optat per esperar, anava bé de temps i he dit, ja ho veurem. Ja, ja.
I res, la sort que ha vengut un altre usuari a agafar una bicicleta. Però, clar, això també m'ha passat els vespres.
En la bicicleta, bici, palma, tu pots arribar, ves, però s'hora baixa, deixa't la bicicleta i quan t'anàs de tornar a agafar el tren, el tren surt a les 9 i mitja i l'altre surt a les 10 i 20, fas comptes que fas de les 9 i mitja i quan vas a cercar la bicicleta no hi és. Te descavala tot. No hi ha bicicleta.
I has d'anar a corrents per agafar el tren o t'has de consentir i agafar el tren de després. Vull dir que és un servei comparat amb Soma UTV que no és al·licient pels usuaris de transport públic. No s'incentiva. Posa molt d'entrebancs a la gent per fer-lo servir.
Bé, per tant, si tenim un servei de tren, ja només és que existeix en aquest moment, que no funciona el bé que hauria de funcionar, sobretot per temes de seguretat i d'informació, i a damunt no se facilita aquesta combinació dels trens més bici,
Llavors, men, quines són les propostes que s'haurien de fer per millorar això, no? Que no significaria, a més, fer tantes infraestructures i fer inversions públiques, sinó senzillament millorar les condicions que una persona que va amb bici, que va l'utilitzar, va d'una manera segura. Digues, digues, Mariana, què trobes? No, no, que també, per exemple, hi havia el problema que...
els serveis el cap de setmana, que s'acaben, hauríem d'acabar més tard, i si facilitaria, jo què sé, l'oci, l'explicament per oci, que també són molt respectables, i això no es té en compte, però crec que és un problema de base, i crec que en Guillem ho coneix molt bé, la qüestió de plantilla de maquinistes, crec que no... crec que ara sembla que hem contractat més, però així mateix hi ha una manca, i...
No se pot anar a un servei en condicions. Sí. Bé, jo diria que hi ha una sèrie de factors que incapaciten el servei ferroviari per ser una alternativa real en el cotxe. Vull dir, si volem traspassar usuaris del cotxe en el tren...
així com recomana Europa i així com diu la comunitat científica si volen contaminar menys han d'anar en tren no per anar en cotxe clar, el primer seria que el tren ha de tenir més capacitat i tenim un tren també tenim trens ideats per un màxim de 4 cotxes de 4 unitats 4 vegades estàs parlant de les andanes també les andanes són curtes
són petites i no emmeten més de 4 vagons llavors es tenim que el tren no pot anar no pots augmentar les freqüències perquè no hi ha cantons suficients els cantons són els espais entre un punt i un altre on només hi pot haver un tren no n'hi pot haver dos per seguritat llavors es tenim molt poc cantons
Llavors és això molt dur que la línia Inca-Palma no poden posar quatre trens en marxa en el mateix temps, perquè no hi ha cantons suficients. I tenim l'altra, que és el desequilibri de les vies, vies desequilibrades, vies que no estan estabilitzades bé, vies que tenen garrots, que els trens han de passar per molt de punts, a deu... Això de garrots ho hauries d'explicar, jo sé què és perquè t'ho he llegit a tu, però potser ho hauries d'explicar cada vegada perquè hi ha gent que no ho sap.
el garrot és una desviació és una S que fan les vies per la dilatació per calor en l'escalfament global del planeta això passa a moltes més vies a nivell mundial les vies ara tenen més garrots que abans per tant s'hauria de fer molt més manteniment són com a batxes per entendre'm no, és una desviació cap a un costat
Fa com una S. I se mou el tren. Exacte. Si el tren va a 10 o a 20, no hi ha cap problema. El tren és absolutament segur. Si va sent... Si va sent, descarrila. Vull dir, perquè el tren fa una S, fa un tembaleig i pega un bot de s'havia. Si s'havia fa una S, el tren surt d'escarril. Per tant, és un punt a arreglar.
Clar, aquí comptam en la perícia i vam fer dels maquinistes que quan beven el garrot no passen a 80 sinó que passen a 20. Clar, però... Això li passa un cotxe quan va per una carretera i va un patxar. Un sotrac.
Intenta resumir Llavors això força que s'han hagut de dilatar els temps dels trajectes allà on un tren hauria de poder fer un trajecte en 40 minuts doncs el fa amb una hora i 10 minuts llavors això ja lleva capacitat també en el servei ferroviari si en comptes d'anar a 80 per hora anem a 20 doncs menys capacitat
I com es podria corregir això? Això simplement hi ha unes batatjadores que serveix per SAVE i serveix per el nostre tren. La batatjadora de SAVE ha d'assegurar que els desequilibris no siguin de més d'un mil·límetre.
La cosa ha de ser perfecta perquè es trena d'anar a tres cents. Nosaltres podríem tenir desequilibris d'un centímetro, per exemple, i això permetria anar a vuitanta. Però, clar, nosaltres tenim col que garrot, que és de més d'un pam...
Llavors, clar, aquí què passa? Com així no ve la batejadora a arreglar això? Bé, de cada vegada més s'externalitzen serveis. Contrates i subcontrates. Contrates i subcontrates, no saps de qui et s'ocupa, no saps de qui ets la responsabilitat, no saps de qui ho has d'encarregar. Això és manteniment preventiu o és manteniment correctiu que s'ha de pagar a part?
el manteniment més rendible és el correctiu llavors a vegades no es fa el preventiu per posar-ne a fer de correctiu i perquè sigui correctiu la variada és grossa i la batejadora hauria de passar cada mes o cada dos mesos i es pot tirar un any sense passar que tens un domini del tema que és una passada
40 anys d'usuari d'estreny. Home, és usuari d'estreny, és president dels usuaris d'estreny d'un col·legi.
Tu sols que no som tan conscients, ni tan... Sí. Bueno, hi ha una tendència en el servei públic que és oferir servei per la demanda que hi ha. Per un servei en el més baix cost possible. Cost econòmic. Llavors, esclar, molts volen dur de manera molt barata i econòmica
d'un costat a l'altre de Mallorca, com si fossin paqueteria. Sí, la externalització és... Exacte. S'eficàcia del servei, no s'eficiència. Eficàcia. Capacitat de dur els usuaris que ja ho demanen, no xerrarien de nou s'exerciment d'usuaris, els usuaris que ja hi som, durmos de la manera més barata possible de demanar com a Palma.
I això es durmós com a paqueteria. Hi caben 100 usuaris dins un vagó. I no fa falta posar més vagons fins a 100 usuaris. Fins que no n'hi hagués. Fins que, clar, aquesta idea de que...
Encara podem estrenyar més a dins el tren. Encara n'hi cabrem més. I a més hi ha imatges d'algun tren d'altres països. Fins i tot hi ha operaris que empenyen els usuaris perquè facin... I això és una broma recurrent, però, de dir-te per uns de CFM. Encara nau amples.
Sé que xerran d'estren, però en el tema del bus, de l'autobús, també passa molt això. Sí. És el mateix criteri del que tu dius, perquè t'aria d'un lloc a un altre i si fins que no hi ha una demanda enorme d'un altre bus... No s'amplia, s'oferta. La freqüència no s'amplia, no s'amplia d'aquesta manera. I si no, s'externalitza cada vegada més. Clar. És el gran problema d'aquests serveis i d'altres. Sí, sí.
L'idea del servei públic, de donar servei públic a tothom que ho necessita, desapareix. I anem a un servei amb anin de lucre que, si és rendible, s'adona. Si no, no. I així tenim, per exemple, els bus llançadores des Vespres, que els darrers busos no surten, perquè tant mateix hi ha pots usuaris, no surt a compte.
Bueno, això no. Has de telefonar a un tio o a la predina o a ton pare o a un germà que te vengui a cercar.
Escrivim allò ho sabem. Sí, el criteri, clar, s'esternalitzen els serveis públics, ho agafen subcontrates de subcontrates, a vegades, i, clar, qui presta el servei ho fa en venint de lucre, no són germanetes de la caritat. I, a més, hi ha una altra cosa molt important, que és que, precisament, del que parlàvem al principi, no se facilita deixar el cotxe
per utilitzar el transport públic, sinó tot el contrari. Cedeixes el transport públic per utilitzar el cotxe, perquè és el que t'educa a teva, en molts casos. Ara te sentim un poc malament, Mariano. Ah, no sé. És que a Rennoua, on estic, no està greu, eh? Ah, val.
Bueno, hem d'anar acabant, Mariano. Digues qualque cosa així per acabar, de com ho paren fer perquè la gent pugui venir amb tranquil·litat i seguritat cap a les trens que haurien de fer o com ho veus tu? No, simplement si els polítics tinguessin la visió de pensar que afavoreix a la comunitat d'una forma molt important
possibilitzar serveis de mobilitat que siguin atractius, que ho tinguessin en compte i pensassin en això, i no en qüestions d'economia, que sempre ho contamina tot, doncs potser tindríem una manera de començar a pensar d'una altra manera i de fer les coses com cal, perquè, però clar, si l'únic que es manegui amb els criteris economicistes
que tenen arreglats i jo no som molt definits al respecte. Molt bé, Mariano, i moltes gràcies per haver estat amb nosaltres i, bueno, fins a un altre. Moltes gràcies, Mariano, fins a un altre. Gràcies. Adéu.
Bé, sí, el darrere que ha dit, el tema és econòmic. Sí, però és econòmic relatiu, perquè, curiosament, hi ha dobbers per fer noves infraestructures, per exemple, aviàries, perquè dona, diríem, empreses que ho puguin dur a terme. Per tant, aquí sí que s'allasten els dobbers públics, que són dobbers de tots, els dobbers que nosaltres pagàvem són les nostres impostes, i, en canvi, per millorar el servei públic, en aquest cas...
de mobilitat que estem parlant, no sigui els trens, sigui l'autobús, sigui la intercombinació de diferents sistemes que millorarien la vida de la gent i serien més barats. És que és baratíssim. Serien menys a nivell econòmic, per tant, menys inversions de pressupost públic. És increïble. Sí. Perquè només se vol fer grans infraestructures. Sí.
I el que jo ja deim, l'ocupació del territori, tot el que jo ja deim sempre. Per tant, defensem els serveis públics, en aquell cas els serveis de mobilitat, defensem la combinació de diferents sistemes per moure's mos, i defensem els trens, els buss, els públics, perquè és el que mos dona qualitat també de vida, no?
És així. Bueno, no sé si ja tenim en noltros. Sí, ara mos queda poquet, que tornem a parlar de la destina. Sí, m'apareix que tenim en Vicenç, si qui en noltros. Bon dia, Vicenç. Molt bon dia, com està? Bon dia, Vicenç, què tal? Bon dia, que tal?
Bé, Vicenç, avui volíem parlar amb tu en el programa transitant d'Ona Mediterrània. Bé, Vicenç, tu ets membre d'Inca Solidària, no és bé? Sí, així és. M'agradaria molt explicar, perquè nosaltres sempre, cada programa que hem fet des que va començar, diguem-ne, el conflicte que hi va, no?, de Palestina i Real contra Palestina i de...
parlant de Palestina. En aquest cas, m'agradaria molt que m'ho explicassis primer, Vicenç, i breument perquè no tenim molt de temps, que és Inca Solidària i respecte a les actuacions i tasques que feis en Palestina, si m'ho podries explicar quins són aquest projecte tan interessants que vols traduir-se a terme. Bé, en primer lloc, diria que Inca Mallorca Solidària és un ONG que va néixer d'un grup de gent amb una iniciativa d'un grup de persones que
comprovar-se en sa solidaritat com es nota normal i en treballar i ajudar en els altres. A partir d'aquí, van començar amb una missió molt clara, és a dir, anar a ajudar les persones més vulnerables, especialment en l'àmbit local, però també ho van començar a fer a àmbit internacional i amb projectes solidaris que van començar a Ucraïna, terremots de Marroc...
Vam anar també després a Dana, a la Dana de València, que vam estar molt involucrats en aquest tema, i després vam anar als incendis de Castelló de Déu, sense oblidar mai la nostra zona d'Inca ajudant les persones que ho necessitin més.
Això va ser les primeres iniciatives, que ja fa un parell d'anys, i és el que ens estem fent. Els nostres valors, com pot suposar, són de solidaritat i de col·laboració i empatia amb un compromís social de responsabilitat. I això és massa menys grans rasgos, perquè realment, com tu ho veus, no tenim molt de temps,
I és el que vos puc dir d'Inca Mallorca, intentem ajudar, ser solidaris i empàtits en totes les problemàtiques que ens estan sorgint tant de vora com un poc més lluny en tot.
I què feix ara, només perquè mos donis un tast abans de començar la de Palestina? Sí, amb molt de gust. En el tema de Palestina sí que ens vam centrar en un principi, en fer arribar menjar la zona d'allà de Gaza, que era on més se necessitava. Arrel que arribava la menjar, però amb unes dificultats molt grosses i molt costors,
amb un grup de persones residents a Gaza i que estan allà de dins, es van comprometre a intentar aglutinar una escola. Aquesta escola que van fer, el primer dia es van inscriure 150 nins.
Posteriorment se van anar escrivint gent i en aquests moments és una escola que té 420 nins. Clar, tot això ens ajuda que aquesta escola és una escola menjador per a la infància que està desplaçada a casa.
Com per ho suposar, és una iniciativa humanitària conjunta amb una sèrie de persones, amb una sèrie d'empreses en la mateixa població civil mallorquina que s'ha involucrat en tot aquest projecte i nosaltres únicament som, podríem dir, els promotors i els que anem tirant d'escarro un poquet. Però com per ho suposar, aquí hi ha molta gent involucrada
Hi ha la Fundació Gomes Puma, que ens ha ajudat. Hi ha el Ril, el Poccat, que va fent el Modernarit amb en Raül Incertis, de Vivir i Morir en Gafa. És a dir, tota aquesta gent, un...
se va fer un festival a València que va cantar en Mías Ríos. Totes aquestes aportacions són els del mes que ens van arribar. Els col·legis en general de treballadors socials també ens van fer una donació molt substanciosa i és el que ens fa ajudar tota aquesta gent perquè dins aquest context de justificació d'emergència prolongada
La infància a la franja de gasa està desplaçada, no té absolutament res, i aquesta escola menjador és un llum per ells, perquè tenen un espai, un espai on poden desenvolupar dins del que cal la seva normalitat, és a dir, el centre ofereix estabilitat emocional, és a dir, permet que els menors deixin de ser considerats simplement destrossats per tornar-se nins,
recuperen rutines i tota aquesta missió que entre tots està induent endavant i és la base ara en aquest moment. Sense oblidar la gent de debò a nosaltres i sense oblidar l'Ucrània i sense oblidar la col·laboració amb altres ONGs com us demanen.
Vicenç, i exactament com ho feis? Tenint en compte, fent-ho una anàlisi anterior, les dificultats que hi ha que entrin, per exemple, camions a llasa per donar menjar a la població. Llavors, vosaltres, quin és el sistema que utilitzeu per poder fer arribar-ho més allà perquè es faci aquesta bona feina que es fa des d'aquesta escola? Com ho feis?
Mira, com tu bé has dit, no poden arribar absolutament menjar ni pot arribar absolutament res. La primera etapa que vàrem fer, enviàvem un dolbés a unes persones determinades que estaven a dintre casa i que ja havien tingut una col·laboració amb ells i des d'aquest àmbit
vam començar a enviar les dotveses. El problema que teníem era que se perdien dotveses amb unes comissions bancàries molt grosses. A partir d'aquí vam cercar un sistema que ens pogués donar garanties que el 100% pogués arribar a Gaza, ja que la nostra missió és recaptar fons per enviar-los allà, perquè béns no en podem enviar. Aleshores, el que normalment fem és remetre aquest dotveses directament a Banca Palestina
Aquest banc comunica als nostres integrants col·laborants d'avui persones que estan allà, professors, psicòlegs i voluntaris que estan allà de dins, comuniquen la transferència i ells encarreguen segons les necessitats que tenen. Si tenen necessitat de menjar, si tenen necessitat...
d'arreglar carpes perquè puguin passar aquest hivern. Si tenen qualsevol tipus de necessitat, ells prioritzen. Amb això fan-se encàrrec a la gent d'allà de dins mateixa, o fusters de per allà de dins, quantes són poquitres, per exemple, o qualsevol altre menjar, provadors de llibres, provadors de materials per poder estudiar. Una vegada que han contactat amb aquesta gent, li proposen i diuen, escoltau, nosaltres vos pagarem mediant
transferència bancària, no veureu mai cap dobbet ni un. I d'aquesta manera, aquesta gent quan t'ha dit el pedido es correcte, es va amb palestany, ingressa transferències en aquest proveïdor. I aquest és el xircle que nosaltres estem induient i ens està anant bé perquè estan arribant. Perquè si no poguessin arribar, com podeu suposar, aquesta escola no funcionaria. Aquesta escola, UNICEF, ens ha facilitat dues carpes noves.
La Fundació Time ens està donant pollo psicològic a les mares i als nens. Tot això està arribant. El mateix Ministeri d'Educació ens ha acreditat aquesta escola ja donant titulacions oficials. Per tant, estem dient que l'ajuda arriba i arriba perquè ens estan donant inputs exteriors que allò està funcionant.
A més, Marcel, que és la persona de referència d'ingasa, automàticament en cada moment ens envia vídeos del que s'està fent, quan se fa un menjar, els vídeos del gènere que s'ha comprat i el que s'ha donat als nens. Quan se fa qualsevol acció, compra de sabates, compra de qualsevol cosa, ens tenen permanentment informats i ens envia una...
referència de tot el que s'està fent i tenint la garantia que arriba perquè, com t'he dit, les institucions internacionals que t'anomenaves no estarien implicades si realment no existigués això.
Vicenç, és que realment, diríem, sorprèn, ja m'ha sorprèn de quan te vaig conèixer l'altre dia, que la capacitat que teniu des d'Inca Mallorca Solidària, no?, de sa feina i sa cantitat també, que requetau, sa cantitat d'entitats que estan lligades amb altres, que va molt més enllà del que és Inca, no?, per tant, ho creat una xerxa de col·laboració enorme, no?,
En aquest cas és així, és així, és a dir, s'ha fet molt bona feina, hi ha hagut gent que quan li han presentat el projecte han quedat, com tu mateix has dit, admirats del que s'ha pogut arribar a fer, nosaltres n'estem orgullosíssims, no hem estat tot sols, és a dir, nosaltres simplement podríem dir que som escaparri de dalt, però darrere hi ha un cost enorme entre la societat civil, empresaris...
personalitats, Morena ha dit com t'he dit, i molta més gent que estan veient que va endavant tot aquest tema i realment estan apoyant, perquè sense aquesta gent, com pot suposar, és que no són ningú. És a dir, l'únic que han fet és el pont que arribin aquestes ajudes, arribin a bon port i arribin en aquesta gent.
Vicenç, nosaltres a Inca estem fent molta feina, perquè a més hi ha un grup de dones que estan teixits, igual que passa per Santa Maria, dones que estan fent, diríem, intentant crear materials sobre el tema Palestina, Vendraslós, vull dir que cercau per tot i d'una manera molt inspiradora per una banda i per l'altra molt participativa, no?,
És així perquè ens agradaria molt que ens fessis un clam una mica a la societat bellorquina, a la gent que ens pugui escoltar per si hi ha algú que vol participar amb altres o que vol col·laborar, el que sigui.
És com tu has dit, és a dir, darrere de tot aquest grup hi ha una voluntariedat tot implicat a dins tota aquesta feina. Tenim aquestes dones que són aquells 20-30 dones que cada dia, cada dia, cada dia se'n van a un taller, cusen...
davantals, bosses, necessers, tot aquest tema és per tornar-los a vendre. Ara mateix és dissabte mateix, tenim un acte a l'iglesi de Santo Domingo i ja ens han mobilitzat una sèrie de voluntaris per vendre les entrades, per poder tenir el gènere allà, fer bunyols, és a dir, fer en poques paraules captació de recursos que en aquests moments es dobbes.
Realment, si no fos per aquest grup de dones tan compromeses i que són de mirar totes elles, és impressionant el compromís que tenen i la feina que fan per aconseguir tot això. Darrere hi ha una sèrie d'empreses que ens demanen moltes vegades béns, que ells mateixos col·laboren indirectament amb aquests béns,
el funcionament d'aquesta escola i el funcionament de tota la comunitat.
Escolta Vicenç, nosaltres sempre parlàvem aquí que després deim uff, és que no hi ha res a fer, com que no hi ha esperança, no? I precisament una proposta com la vostra, dona llum i esperança sobretot perquè la gent s'autoorganitza i intenta, diríem, apostar per això, per l'esperança de dir no, malament que hi hagi una situació tan, tan, tan i tan oscura i tan difícil a Llasa i a tota Palestina,
Hi ha gent que vol ajudar, que vol ser-hi malament, sigui això, fent-te alguna petita cosa, no? Per tant, crec que... Què voldries dir tu ara a la gent que ens escolta i que també hi ha gent que diu, ostres, malament sigui poc, jo també vull fer alguna cosa, no vull quedar només mirant-te o mirant-te a una altra banda.
En principi, com vos he dit, nosaltres estem recollint ben d'allà on mos demanen, que mos diuen qualsevol cosa. Ara, en aquests moments, pel tema de Gaza i pel tema de l'escola, el que més es necessita en aquests moments és del BES. Per tant, jo vos diria que seria entrar a la web d'Inca Solidària i allà veureu perfectament com vos podeu fer socis, de quina manera podeu ajudar, podeu ajudar des de 5 euros d'una quantitat fixa
o una quantitat distinta. En el mateix temps hi ha els números de telèfonos d'advissum perquè poguéssiu fer sense cap problema els vissums o els ingressos que vosaltres vulguéssiu. En principi, penseu que això és una cooperació constant de tota la societat civil mallorquina, que es d'agrair, se l'agraeix moltíssim, i crec que els que vulgui fer qualque cosa es pot posar en contacte amb nosaltres per a l'edició de la web, els correus
per el correu electròniques, info arroba incasolidaria.org, és a dir, que no tenim cap problema, però millor per la web que és allà on estan explicats tots els projectes que duim a terme i on podran veure un poquet la trajectòria que tenim.
La web és Inca Solidària. Inca Solidària, sí. Sí, perquè Inca Mallorca ja estava donat, és a dir, aquí han hagut de fer una sèrie de canvis precisament per aquest motiu, perquè noms que ja estaven donats o que estaven ja adquirit i no es podien fer per part nostra i per evitar problemes, és www.incasolidaria.org.
Val, .org, perfecte. IncaSolidaria.org I allà, doncs, teniu exactament... Primer, veureu els projectes que hi ha i que s'han fet, i en segon lloc, que hi ha, doncs, si és que se vulgui fer sòcies, que vulgui fer una aportació puntual, que digui no puc fer una aportació mensual, però sí una aportació puntual, que serà molt ben venguda i molt ben agraïda. Penseu que aquest nens, més o menys, es costa 1,6...
euros cada dia per esbrenar que les donem i per tant qualsevol quantitat nota el que miram no és la quantitat sinó que dins 5 euros equival a 3 ninc que berenaran avui gràcies a aquesta ajuda Vicenç hem d'acabar per aquest temps de ser ràdios així però mos diria si hi ha alguna activitat alguna qüestió que hi hagueu de fer d'aquí poc si la vols anunciar en aquests moments és el que t'he comentat és dir en aquests moments tenim
que el dia 16, perdona, el dissabte, que el dia 14, a les 12 del matí, a l'iglesi de Santo Domingo se fa un concert en Sarpa d'Aquidinca. Hi ha també un concert d'unes persones dirigides per a Nacaprile, que se n'aniguin a Nacaprile, que...