Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia, amics i amigues. Aquí un dia més, en tot voltros, en el programa Transitant. Transitant cap a un món millor, més sostenible, més just, més confortable, més amable, allà on tots ens poden trobar millor. És molta la gent que fa feina per aquest món millor i en aquest programa hi tenim una porta oberta.
Avui en el nostre programa parlarem amb Naina Lleuger, portavó del GOP, i parlarem de residus. Una qüestió que ens ha sobrepassat. I no tenim, diríem, un sistema sostenible per gestionar-ho.
Llavors parlarem amb en Ruth Escribano, de Defensores de la Terra, i ella és tècnica de l'oficina de cooperació en el desenvolupament i solidaritat de l'UIP.
I continuarem el programa, que ja és la darrera persona convidada, amb en Gonzal López Nadal. I parlarem de la situació de guerra que s'està estenent de cada vegada a més països del món.
Bé, estem aquí a s'estudi, na Margalida Rosselló, bon dia. Bon dia. I en Tomeu Martí en Escontral, que assegura que tot va bé, i jo mateix en Guillem Ramis. No sé si tenim en Aina Lleuger, ja. Bon dia, Aina. Bon dia.
Bon dia, som aquí. Què tal, Aina? Bon dia. T'he sentit fluixot? Bon dia. Ah, sí? Bé, ara un poc millor. Mira, volíem parlar amb tu com a coneixedora, experta i especialista en el tema que ens ha sobrepassat. Abocadors plans i un consum insostenible i milers de tonelades de fens que no saben què han de fer amb ells.
Bé, i volíem parlar amb tu d'això. Bé, Aina, bon dia. Bé, bàsicament, tot i vol parlar d'una manera global del que són els residus aquí a Cesires, avui teníem molt d'interès en parlar, sobretot, del que en aquest moment, a més avui hem de dir que gairebé s'consolidarà a nivell del Consell de Mallorca, que és que s'aduran
els residus de rebuig que s'estan generant en aquest moment a Eivissa, s'adurant aquí a Mallorca a cremar la incineradora. Llavors nosaltres considerem que això és un tema gravíssim des del punt de vista de gestió dels residus sòlids urbans
i precisament t'ho volíem demanar, en primer lloc, que siguis tu, que es posis una mica com està aquesta situació, per quina raó ha pres el govern aquesta decisió que no és competencial, perquè és una competència exclusiva de cada illa, i una mica per què creus que s'ha pres, i si m'ho permets dir d'una manera que entenc que el manco jo,
el que és a través d'un decanellell, sense cap estudi previ, sense cap anàlisi del que pot suposar i les conseqüències que pot tenir. I per tant, a veure si tu m'ho pots ubicar dins d'aquesta situació que ens trobem el dia d'avui. Sí, mire, i precisament avui és de màxima actualitat, perquè el Consell de Mallorca també farà una passa més per autoritzar aquesta importació de residus d'Eivissa, i va ser fa un mes o quant per decret.
El govern també va donar una passa perquè en la situació anterior feia mesos que se'n parlava d'aquesta possibilitat però no tenia cap tipus de sostén legal. I aleshores se va prendre aquesta mesura per part del govern i avui el Consell també ho autoritza. Faltarà una passa més que també sigui el Consell d'Eivissa i Formentera els que ho aprovi. En qualsevol cas aquestes aprovacions s'estan fent sense cap tipus de...
estudis tècnics que realment amb profunditat entrin a estudiar l'impacte ambiental i també econòmic i també per la població del que suposa traslladar residus d'Eivissa cap a Mallorca per ser incinerats aquí, que és una situació realment bastant esperpèntica. Ens trobem que la casilla d'Eivissa
No ha fet els deures. Durant anys ha estat duent més del 80% dels seus residus sense separació prèvia recollida selectiva a un abocador. Aquest abocador se sabia tard i feia estona i sabidut el que tenia.
Però no s'ha fet res. També amb una situació d'Eivissa, amb un creixement de població i de turistes absolutament desbocada, que encara ha accelerat més aquest problema. Però no s'han fet els deures ni per cercar una solució ni per fer una recollida selectiva, un pretratament per...
aprofitar aquest residu d'una altra manera que no sigui o abocar-los o ara incinerar-los a Mallorca. Perdonem, Aina, és a dir, podríem dir, per tant, que en primer de tot partim d'una falta, diríem, de gestió, tenient a més, si no m'equivoc, un pla director sectorial de residus sòlids urbans de Silla, d'Eivissa, que no s'han fet els deures, que no s'ha fet, a més, un triatge previ, és a dir, no hi ha hagut una...
una recuida selectiva ni res, senzillament s'ha d'utilitzar el bloqueador, i ara, degut a aquesta irresponsabilitat enorme de no haver fet una bona feina en el tema de gestió de residus, ara ve aquest problema. És així? Per saber-ho una mica? Sí, efectivament. A Eivissa no s'han fet esdeures,
A Mallorca, encara que de forma irregular, segons cada municipi, s'estan implantant sistemes de recollida selectiva més avançats que el d'Eivissa, encara amb molt camí per recórrer, però més avançats, ja són bastantes municipis que tenen recollida selectiva també de matèria orgànica, que és el que realment és significatiu. La matèria orgànica és de l'ordre dels 40-50% dels nostres residus i això permet, per tant, reduir molt els rebuts.
A Eivissa, la recollida selectiva és molt més deficient, no s'està complint la normativa balear ni estatal ni europea en el que fan en el requeriment de recollida selectiva i reciclatge de residus, no s'actua veient que un abocador s'està omplit i omplint cada dia i com s'estudia aquest dia s'estudia de revespre.
Ara, hora per hora, què fem amb els residus i del cap a Mallorca, on tenim una incineradora sobredimensionada, que també és un altre tema bastant important per debatre, perquè tenim una incineradora sobredimensionada a Mallorca.
I tu diries, Aina, aquesta decisió que, a més, ja dèiem una irresponsabilitat per part del Consell d'Eivissa, i per altra banda, també, incomplint totes les normes vigents de tot tipus, a nivell europeu, a nivell de qualsevol tipus, i a més, tenint en compte que les competències són del Consell d'Eivissa, perquè les competències en residus sòlids urbans són de cada una de les illes, se prende aquesta decisió de Dolors d'Incineradora a Mallorca. Això...
diríem com ho valoreu des del punt de vista de les conseqüències que pot tenir sobre Mallorca, tot això, que és un tema molt important d'una gran envergadura. Sí, efectivament, això suposaria que poguéssim arribar a Mallorca 85.000 tòners de residus,
d'Eivissa, en tot el que això suposa, 85.000 tones de residus de rebuig, que si hi hagués una recollida selectiva prèvia no seria aquesta quantitat. Vull dir, en aquestes 85.000 tones que ens arribarien o ens arribaran
d'Eivissa. Hi ha paper, hi ha vasos, hi ha llaunes, hi ha matèria orgànica que es podrien aprofitar a Eivissa o en manco fer una preselecció a Eivissa mateix. Sobretot tenc en compte la quantitat de matèria orgànica que ens arribarà, que és aigua, que estan transportant aigua. La matèria orgànica té un component d'aigua importantíssim. Vull dir, hi ha aquest component absolutament irracional de transportar aquestes zones de residus
que s'haurien pogut separar i seleccionar i reciclar o compostar d'una altra manera, arribaran aquí amb un transport amb barco, tot el que suposa això de despesa energètica, i després 15.000 camions cada dia, des d'esport de Palma fins a Centineu de Son Reus,
contribuint més a saturar les nostres carreteres, a contaminar, a emetre fons, partícula de renous, etcètera, amb la molèstia que això suposa per a totes les poblacions des voltants i per a tots els mallorquins en general. Una cosa, Aina, que he dit al principi molt aviat. A més, això s'ha fet, bé, ja ve esmentant, no?, en la aprovació del decret llei que es va aprovant al mes de desembre en el Parlament, dins el que era mesures urgents
per accelerar els projectes estratègics que contribueixen a la transformació econòmica de les Illes Balears, se va aprovar dins aquest àmbit, però no hi ha cap estudi, cap estudi seriós que digui, bueno, tot això, totes aquestes qüestions, per què se fa això, quines conseqüències tindrà aquesta decisió, sinó que senzillament se diu se farà i punt, no?
Sí, sí, no és turista. Això se fa en una total condivència entre el govern, els dos consells i les empreses que gestionen el tractament de residus tant a Mallorca com a Eivissa. Recordem que en el cas de Mallorca tenim una incineradora gestionada per Partitme, que és qui realment controla i marca la gestió de residus aquí i que li interessa econòmicament rebre més residus. Hi ha uns interessos
...econòmics claríssims darrere de tot això... ...i el govern i el Consell s'actuen darrere sense justificar-ho de cap manera... ...perquè si es fes un informe tècnic no ho podria comptar... ...no se pot comptar des del punt de vista tècnic i ambiental... ...aquesta decisió simplement se fa per decret... ...se fa avui també un acord perquè el Consell Insular... ...tenen la majoria, les forces polítiques que estan a favor d'aquest tema...
i ja està sense cap tipus d'informes que puguin justificar perquè és injustificable. I Aina, això de la incineració, que és un tema que per ell ja ha passat, és història, perquè aquí ja s'ha de dir que hi va durant uns anys una gran lluita respecte a lo que era...
no només ja l'instal·lació de la incineració, sinó també la seva ampliació, hem de parlar de les conseqüències que és incinerar tot aquest tipus de residus, la contaminació que pot generar, com funciona la propi incineradora, que genera, redueix el que crema a cendres i a escòries, i voldríem si podries explicar una miqueta això, perquè hem de tenir molt clar què suposa aquest tipus de gestió de residus.
Sí, sí, se mol va a vendre sempre com una espècie de solució màgica, els residus se cremen i se crea electricitat. Ah, mira que bé, quina màgia i quina cosa tan positiva, no? Quan en realitat s'incineren residus, suposa primer tot el material, perquè moltes de les coses que arriben a ser incineradora se podrien aprofitar i reciclar encara, però venen d'una recollida selectiva encara a l'incipient i és d'aquest procés
els residus no desapareixen, sinó que de l'ordre del 23% queden convertits en cendres i escòries. El 23% és moltíssim. Estan parlant de més de 100.000 tones anuals a Mallorca que se converteixen en cendres i escòries que s'han d'abocar. Una part s'utilitza com a material de construcció, una cosa també discutible perquè tenen un contingut tòxic
i contaminant important i altres s'estan abocant a Sant Reus i Santa Margalina s'estan abocant a aquests materials després de sortir a l'incineradora acumulant tota una sèrie de productes tòxics que contenen els nostres residus o que se generen en el propi process d'incineració com són les diotxines que també surten a l'atmosfera en forma de fums perquè està clar, l'incineradora té una ximenea per tant surten fums i aquests fums
són també contaminants, tendran filtres i tendran el que siguin, però sempre serà contaminació que any rere any se va contaminant en el medi, se va acumulant en els nostres cos, en els cos de mal d'organismes.
A més, Aina, si no ho tenim mal entès, el bocador de cendres, que és allà on hi ha la part més, diríem, perillosa, de residu perillós, quan s'hi ha residu perillós, llavors aquest bocador, que està controlat, diríem, acaba el 2034, la qual cosa, si ara s'augmenten més encara les cendres que s'hi bocaran, s'haurà de tancar abans, llavors què se farà amb tot això? Perquè això no se'n parla, on aniran aquestes cendres, no? Que són residus perillosos, abans de...
Sí, efectivament. I s'estan veient com a Ibiza tenen un problema d'un aboquador que està acabant la seva vida útil, però aquí també està la quantitat de centres i escoles que se produeixen, que també la seva vida útil dels aboquadors que estan rebent d'aquests centres i escoles també acabarà.
i al final d'aquests boqueros arribarà abans, quan més cremi. Aquí el que estan fent és invertir el que haurien de ser... El que marca en s'esperidat també de la seva legislació. El que s'ha de fer és...
Reciclar més, fer més recollida selectiva, implantar totalment a tots els municipis, a tots els nuclis de població, ser recollida de matèria orgànica per fer compost, que seria un producte útil i a més no contaminat, i anar reduint la quantitat de residus, ens generarà, no incrementar-la en fens ara, en aquest moment, plaça d'Eivissa, on no tenen recollida selectiva. Això és que no té cap ni preus.
I, Aina, una altra qüestió que t'ho volíem demanar, què pensau des del GOP i també, diríem, potser que hi ha altres associacions, hem vist que a Sant Sardina comença a haver-hi una certa mobilització, tu què penses que s'aplanteja de qualsevol forma, s'aplanteja clarament davant d'aquesta situació que, tornant a dir, és molt greu i sembla com si fos una cosa molt normal, i entenem,
esperant que hi hagi una resposta ciutadana.
Sí, sí, aquesta resposta ciutadana ja ha començat. Hi ha hagut diverses reunions a Sonserrines. A darrere es van reunir també veïnars de Cegarriga i Palmañola. Ens hi ha d'organitzar i reorganitzar una campanya i una plataforma. El Gop està en contacte amb ells. A part del tema de la mobilització ciutadana, també estem estudiant possibles iniciatives legals contra aquesta importació de...
de residus i esperant, sabem que mobilitzar no és fàcil, però la nostra idea és que aquest tema torni a sortir a la lliure pública, la gent no oblidi la incineració i els seus impactes i que la gent torni a ser conscient d'aquest problema i que ens mobilitzem per impedir aquest desbarat d'importar residus des d'Eivissa.
Molt bé, Aina, esperem que això sigui així, que puguem parlar més d'aquesta qüestió, sobretot per cercar les solucions que hi són i són factibles. I si m'ho permets, una darrera qüestió, que ja sé que també molts ha dit el Consell de Mallorca que se reduirà la tarifa amb un 10% a nivell de Mallorca. És a dir, que els mallorquins i mallorquines pagarem un 10% manco
de la factura del que és els fents. Per tant, que podem estar contents de dur els fentes d'Eivissa. Mentre això s'etapa en què el govern de Cines Balears dona una subvenció de 50 milions d'euros de dobles públics
precisament per dur aquests residus, que suposo que serà part del que compensi aquesta rebaixada de factura. No sé què trobes, perquè crec que també estem econòmics, hem de tocar mínimament per dir que ens estan fent de trilleros o què.
Sí, sí, som un dot de trelleres, ens estan enganant. Dir-nos, per una banda, que ens reduiran la tarifa, una cosa que sempre queda molt bé, quan tindran ja en precampanya electoral, sortir dient que hem reduït la tarifa de residus, quan, per altra banda, el govern compensarà, entre còmodes, els consells insulants 50 milions, que també són dobbers públics que pagam amb els nostres impostos. Sí, sí.
El pressupost del govern ve dels impostos dels ciutadans, no per generació espontània. Per tant, pagar ho pagarem igual, d'una manera o d'altra ho estan pagant igual. Aquests 50 milions no s'invertiran en altres serveis, no s'invertiran en sanitat, en escoles, en escoletes, no s'invertiran en serveis necessaris, sinó que s'invertiran ara per compensar aquest tractament de residus. Per tant, ens estan enganant.
Bé, doncs continuarem xerrant d'això. Aina, moltíssimes gràcies. Sí, espereu, gràcies. Gràcies per veure aquest tema, que és molt important que no quedi amagat. Moltes gràcies a tu, Aina. Gràcies, bon dia. Adéu. Vinga, adéu.
Bé, un tema escandalós. I sobretot, això de res que has dit, mos ho venen com una rebaixa d'espreu, perquè piquem. Vull dir, regalen 50 milions en aquest...
En aquesta malifeta, 50 milions d'euros de tots, perquè surti més barat o d'euros d'eivissa cap a... Però molts venen que rebaixen sa factura, dirien, no? Nosaltres mos baixem sa factura, no? En realitat, és exactament la mateixa quant a aquest dos meses, el que s'haurien de fer potser invertir-los a Eivissa perquè se fes una bona gestió de residus i ajuden els contribuïts.
i d'Eivissa, i no que reiar-nos el mort me refereix a un tema d'aquesta envergadura a Síria de Mallorca. No, i el que ha dit Naina, que la matèria orgànica que duran és més del 40% d'aquelles 85.000 tonelades
És matèria orgànica. Matèria orgànica i hi ha dit paper, plàstics... Allà no se fa recuida selectiva. És que s'hauria de penalitzar. Hauria de fer una penalització. I lloc d'haver-hi una penalització que no fan les coses bé i que és així com s'han de fer i que s'adulqui més a la gent d'una forma... Bueno, s'està fent de Mallorca, que és una feina que...
se'ls recompensa encara, se'ls dona un premi ho feis malament ho diurem aquí a Mallorca incinerar quan s'incineració és un tema que ja vam dir té unes conseqüències molt greus per moltes de bandes una que se cremen cores que no tenen per què cremar-se perquè no són fens, són productes reutilitzables i per altra banda que se genera tota la contaminació que han dit però ja seguirem parlant d'aquest tema no haurem de seguir parlant
Ara tenim una altra qüestió. Sí, me parece que tenim en nosotros, ja en Ruth Escribano, que és tècnica de l'oficina de cooperació en el desenvolupament i solidaritat de la UIP. Bon dia, Ruth, ets en nosotros.
Bon dia, Ruth. Aquí estic. Ah, hola. Bon dia, Ruth, què tal? Bon dia, bon dia, com estàs? Molt bé. Bé, bé, i tu? Escolta, Ruth, bueno, volíem parlar d'un tema que és un tema pot ser, bueno, poc conegut o no conegut d'una forma molt ampla i és molt interessant, que són les dones defensores
dels drets humans que treballen per protegir i promoure els drets fonamentals i la justícia social en diverses comunitats i contextos, com se diu a la pàgina web que jo he mirat. Per tant, aquestes dones defensores, que ara que hem estat en el Dia de la Dona i que no entrarem en les qüestions relatives en aquest dia, però pensem que és molt important posar en valor
la quantitat de dones que estan lluitant precisament pels drets, pels drets fonamentals de totes les persones i per tant del bé comú. I et volíem demanar, Ruth, que sabent que teniu dones defensores de diferents països ara, si mos podries explicar què són les dones defensores.
Moltes gràcies per la convidada, perquè realment sí que és un tema estratègic. Coneixen aquestes dones defensores de drets. Una dona defensora podria ser de qualsevol tipus de dret. Se tracta de dones que són activistes, que s'estan enfrontant a grans poders corporatius, el propi estat o altres interessos privats que van en contra del ben comú. Per exemple, tenim dones defensores de la vida, de la natura.
que s'enfronten a grans empreses que estan fent hidroelèctriques, que estan en la mineria o temes turístics. Tenim defensoras de drets civils, de drets dels col·lectius LGTBIQ, dels temes al millor més democràtics. També defensoras com poden ser les dones, mares, filles i hermanes buscadores que cercen a les persones famílies que han desaparegut en els seus territoris.
com és una realitat molt cruenta que passa a Mèxic, a tot el país. I sempre que siguin dones organitzades i que facin una feina de la lluita de forma col·lectiva i que s'enfronten a aquest tipus d'interesses que van en contra de la vida o dels drets, són totes elles i que estan a tots els territoris, també les nostres, per tot el món.
I vosaltres, Ruth, des de la universitat i de la oficina de cooperació, què feis en tot d'això? Per què estic treballant aquesta qüestió i què és el que feis? Perquè crec que hi ha un programa de treball fa un parell d'anys.
Sí, sí, la veritat és que ja fa molts anys que la universitat, amb el suport del govern de les Illes Balears i gràcies a que tenim l'iniciativa més americana de defensores aquí a nosaltres, a la Marúcia, hem pogut realitzar una feina de poc a poc que ha anat a més i que realment ara en aquests darrers anys tenim una implicació molt important de la lliure general d'immigració, cooperació i desenvolupament,
I amb la iniciativa i nosaltres com a universitat hem dut a tornar un programa que es diu Illes Defensores. I és fruit de tota una trajectòria que hem anat construint, de posar a Mallorca, en aquest cas, en la ruta dels viatges que les dones defensores feien a Europa,
i que quan venien a Espanya el típic és que s'anava a les grans ciutats i potser no teníem la sort de comptar amb elles. Hem aconseguit posar al nostre territori també que vinguin a visitar-lo i que ens puguin comptar en primera persona quines són aquestes problemàtiques, quines són les seves lluites i com s'organitzen i intercanvi amb activistes locals d'aquí, ecologistes i feministes...
com per intercanviar totes aquestes eines i poder també tenir una acció global i sensibilitzar-nos. I els darrers anys, com deia, ha tingut aquesta gran repercussió perquè hem fet conjuntament un diagnòstic en què vam establir que com a comunitat autònomà podríem fer alguna cosa complementària a la resta del estat espanyol
I en aquest cas hem apostat per poder oferir estades de cures col·lectives i d'autocures, perquè aquestes dones pateixen, com a defensores de drets, pateixen amenaces, intentos de feminicidi, s'enfronten a situacions que repercuteixen a la seva salut.
d'elles, del seu col·lectiu, moltes vegades també amenaces a la seva família, i van considerar que podíem oferir aquestes estades precisament perquè fossin un respiro, perquè poguessin tenir l'acompanyament terapèutic, que venen companyes expertes del territori de Mèxic, que ja fa molt d'anys que tenen cases d'estanació, cases de reposo, cases d'acollida, i que ens estan, de qualque manera...
compartint tots els seus aprenentatges perquè aquí puguem oferir un tipus d'estat d'aquest estil que vos estic explicant. I Ruth, quins països bàsicament venen o treballen més o teniu més contacte de dones defensores? Són bàsicament de Centroamèrica i Sudamèrica? És una qüestió que va més enllà? Com que la nostra sòcia principal és la iniciativa més americana de defensores són dones de Mesoamèrica, tota Centroamèrica i Mèxic.
Però és veritat que també hem fet feina amb dones que han vingut del territori saharauí, de Colòmbia, Bolívia, però puntualment. Ara, principalment, són dones que provenen... Ara, per exemple, tenim companyes que han vingut de Mèxic, de Nicaragua, El Salvador, i en altres edicions també han tingut...
de Guatemala no en aquests moments, però bé, que sí, bàsicament de Mesoamèrica en aquest moment són les nostres defensoras que venen a Mallorca. I a més de fer aquest espai de cures i d'autoajuda, bé, tot el que pugui ser, evidentment,
d'acompanyament, no?, en unes situacions, situacions que viven molt greus, que a Pintura es tenia bé que fessis qualsevol exemple, no?, perquè a vegades no s'acaba d'entendre què és el que estan defensant, no?, i pot ser que diguis un exemple. Tu coneixes molt bé Margalida, Nicaragua, que és un país que hem pogut conèixer fa molts anys i que ara mateix tenim una de les companyes d'aquest territori o del Salvador o de
que és que realment no hi ha llibertat d'expressió, no pots ni manifestar-te com aquí hem fet ara amb el 8M, no se permeten reunions de dones i si hi ha qualsevol sospita pot haver represàlies i tot això és una realitat que cada vegada s'està extinguant a més territoris i ara mateix és una situació molt cruenta la que estan
que s'està patint a Nicaragua. El Salvador, també, i podríem anar veient que moltes d'aquestes dones que pensen que podríem tenir una vida més o menys amb les nostres en el dia a dia de les seves lluites, amb les activistes que som d'aquí, no tenen res a veure, les seves realitats són les nostres. I és això el que també ens interessa, de qualsevol manera, donar a conèixer i que elles siguin les que ens expliquin totes les seves
lluites i com s'organitzen. Hem fet una sèrie, una sèrie de defensores que es diu així, amb la col·laboració dels serveis audiovisuals de la universitat, que es pot consultar per internet i que tenim penjades ja dos capítols, i ara penjarem dos capítols més, on elles, directament en conversa o en entrevista, comparteixen tota la seva realitat.
I això has dit, que se pot veure, se pot accedir-hi, pot donar l'adreça, si és possible? Sí, se posa Sèrie Defensores, UIB o CDS, qualsevol, ja surt perquè ho tenim com a recursos que se poden fer servir.
per cursos, per classe, per centres educatius, per aquí a la universitat, per col·lectius activistes. Són capítols d'uns 20 minuts en què ja tenim, com vos deia, els dos primers penllats i és una manera molt fàcil i ràpida de poder escoltar les seves veus directament.
Hi ha una punta així molt breua, però hem tard de continuar. N'Aberta Càceres, podríem dir que era una dona defensora i que la van assassinar per defensar la seva terra? Sí, N'Aberta Càceres de Honduras és un dels referents més importants de fer cada any aquí. Aquí en tot el món se fan homenatges.
de reconeixement de la seva lluita del poble Lenca, a Honduras, que va ser assassinat impunement i que ha hagut uns processos per aconseguir donar els culpables, però sempre queden impunes la mà dels interessos que hi ha darrere, els més poderosos, i és un referent a nivell mundial. De fet, ja tenia molt de reconeixement i molt de prestigi i el seu assassinat va ser...
molt impactant per tots els col·lectius i per tota la seva comunitat i família, perquè de fet encara no s'ha pogut... Ha quedat impune la part aquesta de la mà negra que hi ha darrere dels interessos que realment mouen aquests tipus d'assassinats que duen a terme sicaris pagats per aquest poder.
I, a més, que defensava la seva terra, els seus recursos naturals i la seva vida i la seva cultura. Sí, el riu, s'enfrontava, doncs, que estaven contaminant el riu, les empreses que es volien fer, i tenen una... les defensoras del territori, i moltes d'elles són indígenes, també tenen una visió de la natura molt diferent de la nostra, tenen unes cosmovisions en les que...
xerren més que l'aigua o la germana o el bosc o el riu i tot això a nosaltres, que potser ens pareix un poc llunyà, és una forma també de relacionar-nos entre nosaltres i amb la natura que ens inspira, que són realment altres formes que no tenen res a veure amb aquesta espòlia i amb aquesta explotació o aquesta visió més productivista dels recursos naturals.
Sí, efectivament, ens ho formen com una part de la vida i que és el que són. I que nosaltres també formem part d'aquesta vida igual que la resta de vida. No tenim tampoc aquesta jerarquia que tenim normalment en les cultures occidentals. Efectivament, perquè la natura és una cosa i nosaltres som una altra quan depenem de la natura.
Rut, i ara aquesta estada que estan fent aquí, que has dit que és de cura, heu fet alguna activitat velles, més pública? Sí, hem fet activitats prèvies abans que començessin el seu retiro.
i més concentrades amb elles. Hem fet reunions amb diferents col·lectius activistes, de dones migrades i també el que vos deia, aquesta sèrie d'audiovisuals, reunions institucionals, perquè tots els organismes que donen suport en aquest programa i econòmicament financen, doncs coneguin a les defensores. També hi ha tot un grup de terapeutes que s'ha fet una feina de formació perquè puguin participar...
amb les seves teràpies i coneguin la realitat de les defensores perquè es puguin adaptar millor a les seves necessitats. I molt de col·lectius activistes i ecologistes, d'activistes ecologistes i feministes que ja fa anys que estan, de qualque manera, seguint aquest programa i interessades en...
En aprofitar que quan venem ens reunim, compartim, al voltant del 8M, vam estar també participant el diumenge, el dissabte les companyes d'Avia i Alas, Resistència, les companyes d'Estornines, vull dir que sí, és molt important també aquest vincle amb el nostre territori i les lluites d'aquí.
que moltes vegades ja sabem que tenim fronts comuns i que ens han d'abonar els esforços per poder transformar i aconseguir, no? Sí, sí. I, a més, ho heu fet anteriorment, ja, no sé si fa uns anys, que van fer un parell de jornades molt, molt interessants respecte...
a la que era aquesta lluita, aquesta defensa dels drets, que van venir defensores i va ser tot un descobriment, vull dir que sí, que hi ha ja una tasca de fa estona, no? Sí, des del 2007 que col·laboràvem amb l'iniciativa més americana de defensores,
i que té més suport del govern per tot en aquestes accions han anat incretxent i la veritat és que estem molt contentes que les defensores cada vegada són una figura que és més reconeguda, tant en la cooperació al desenvolupament com en els activismes, com en la mobilització social, els moviments feministes i això és gràcies a la seva feina
i també l'exemple que ens dona i l'expiració, com us deia abans, que suposa tenir aquestes dones que s'estan enfrontant amb aquests interessos. Però no ho fan d'una forma sacrificada ni és una espècie de màrtires, sinó que són dones que cercen estar fortes, valentes, ben acompanyades en els seus col·lectius, són cares visibles moltes vegades,
de grans moviments de campesines, de dones acadèmiques que també estan fent feina en molt de contextos, de diferents col·lectius, però que de qualsevol manera és una forma organitzada d'una lluita que realment ens inspira.
Molt bé, ara crec que dia de nou, és a dir, dijous quivert, d'aquí una setmaneta, sí que m'organitzant, no?, una trobada oberta per berenar i conversar amb les defensores, no? Sí, està pensada pel que vos deia, tots aquests col·lectius amb els que ja fem feina i que estan de qualsevol manera implicades i que tenen qualsevol vincle amb el programa, no és un espai obert a qualsevol persona.
perquè el que s'intentarà en aquest espai un poc més dirigit a les terapeutes que participen, a les activistes dels moviments i als organismes que estan implicats, doncs tenir aquest espai un poquet de feedback i d'entendre bé la importància d'aquestes estades de cures i cures col·lectives i per què parelles també ho valoren i com ho han viscut i de qualque manera...
tenir un poquet, abans que parteixin, que ja la setmana que ve, tenir aquest moment de trobada.
Molt bé, d'aquest any que no és un espai obert, és un espai que vosaltres oferiu... L'invitació. L'invitació, sí, i que, bueno, que de totes maneres és una opció. Hi ha alguna altra, diríem, activitat que fareu amb les dones defensores? No, ara, tota la setmana anterior al 8M i al voltant del 8M hem fet aquestes trobades que vos comentava i aquesta sèrie d'audiovisuals, però ja no n'hi haurà més espais.
També és veritat que venen un temps limitat i que tampoc les volem que estiguin massa cansades perquè després també el que suposa participar en aquestes 10 dies de sanació és també bastant intens per a elles.
Bé, Ruth, una darrera cosa. Primera, si vols donar una adreça per ser gent que ens pugui escoltar i pugui estar interessat o interessada, veure-m'hi amb les dones defensores, si ens ho pot donar, i també fer un missatge a qui ens escolta sobre aquesta qüestió, en els termes que tu te sentis millor.
Sí, el programa i les defensores tenen una pàgina web. És veritat que l'estem nodrint a mesura que van passant aquest tipus de programa. Va tenint més informació del perfil de les defensores, dels aprenentatges i els intercanvis que estem fent amb l'iniciativa. L'any passat vam fer també dos cursos que tenim a la nostra web de l'oficina de cooperació precisament per al tercer sector, per a tots els col·lectius interessats en temes de cures amb aquesta perspectiva
de les dones defensores i tant a la nostra web com a la pàgina web del govern que és illesdefensores.org podreu trobar informació i la veritat és que esperem continuar amb aquest programa i que puguem comptar més visites i més trobades i més espais de sinergies i d'inspirar-nos i de qualsevol manera compartir entre nosaltres i les defensores que ens visitin.
Molt bé, moltes gràcies, Ruth. Crec que és un tema molt interessant i que hi ha moltes dones que estan defensant els dels fonamentals arreu del món. Moltes vegades hi ha més dones, ara que vulgui fer senzillament més dones.
que estan en entitats, en col·lectius d'aquest tipus, no? I bé, això senzillament és una cosa molt positiva i l'acompanyament sobretot que vosaltres podeu fer o que és necessari fer en totes aquelles que estan lluitant pels drets basis per la vida de tothom i que estigui contemplant, no? Jo crec que és una gran cosa i que ho tingueu en compte a la universitat i bé, i que endavant aquest programa i fins a la propera ruta.
Moltes gràcies, Margarida i Guillem. Moltes gràcies. I per qualsevol cosa ja sabeu on trobar-nos. Molt bé. T'esperarem una altra vegada aquí, eh? Molt bé. Gràcies, Robert. Fins una altra. Bé, i ara em deixarà en el professor Gonzal López Nadal, que el tenim aquí a l'estudi, estan nosaltres.
Bon dia, Gonzal. El món va ben malament. I hem d'aclarir qualque cosa per situar-nos i veure què passa. Ara hi ha una guerra declarada per part d'accionisme d'Israel, recolzat per als Estats Units,
que no té ni tan sols un objectiu clar, fer la guerra, desestructurar els veïnats, fer la guerra a tots els països del seu voltant, a part d'haver fet pols Palestina, i no ho sé, cap a on vols dur això, com veus la situació?
Un poc antes de començar, Gonçal, que t'ho posava en una pilòtica lenta molt potent, sembla que té més clar el que fan aquestes guerres en Netanyahu i Israel. Totalment d'acord.
Els que van darrere són als Estats Units, que ja no sé si... Bueno, queda clar que és així, no? Bé, jo d'entrada, en part de saludar el nostre amic, he de dir que Ona Mediterrània té un comentarista excel·lent, que és el meu germà, i que crec que ahir va fer una anàlisi... Jo no l'he sentit, però hauria d'haver sentit molt bo del tema...
Sí que es va. Jo estic tan preocupat que no sé si diré barbaritats. Bé, nosaltres tampoc. Resulta que sempre són petites, perquè dius una cosa t'escarrufa. I després sembla que estàs provocant. Hi ha dues coses. Jo crec que aquestes coses no són gratuïtes.
Fins a l'extrem de demanar-me si les massacres del dia 7 d'octubre no van ser fetes pels mateixos sionistes. Me demana el paper de Verdanc de Hamas, quan de fet això era el que més li convenia. Una cosa està molt ben organitzada.
si els jueus, perquè ja me resisteix, que no dir, si jo n'hi estàs el 90% de la població d'Israel està recolzant això, per desconeixement, pel que sigui. La qual ja me fa pensar que tot això no és una cosa d'un boig com a Trump, sinó molt ben orquestat. Penseu que el moviment neocon als Estats Units comença a sortir a partir dels anys 90, quan la Unió Soviètica desapareix.
que esclata en un primer moment amb l'arribada d'en Baix, d'en Busch, la guerra contra el terror, que possiblement sigui la guerra més letal que hi ha hagut en els darrers 30 anys, gairebé la guerra contra els terrors produeix les baixes de la Segona Guerra Mundial, i estem amb això.
Després, una altra... Vull dir, això me fa cosa tremol, pensant que el sacrifici que fan de 2.200 hippiosos, gent escarrenosos, boiescauts que estaven organitzant una festa, gent que difícilment hagués acceptat el que vendria després. Una altra cosa, la famosa bomba atòmica, l'ha de tenir tothom.
o no la té ningú, o la tingui tothom. Corea del Nord se salva de tot això perquè la té. Irak no la tenia, Iran no la tenia, i clar, és a dir que apostat per això, dona la casualitat, dona la sensació que l'única garantia de sobreviure és disposar i ser capaç de llançar-la.
M'estimo. És a dir, la guerra contra la guerra. El que passa és que no se pot fer unes guerres amb una simetria tan brutal com la que fan els Estats Units. Home, no s'han donat compte que el règim d'Hiréria es pensaven que és una bojura dels allatolars. No, no, no.
La cosa és bastant més sèria, bastant més seriosa. Aquest dia s'està llegint precisament un número especial a l'Iran que va publicar la Vanguardia d'Ocier, que és una magnífica revista, i veus com tot això que casca la tatara,
Té arrels al final del règim colonial, el primer cop d'estat que peguen els anglesors perquè arribi el xar juntament amb els americans, es carreguen el que hagués pogut ser una espècie de via entre cometes democràtica, quan el president Mossadegh tracta de nacionalitzar el petroli i li posen el xar, el xar que es verdament...
Ara, jo no sé si recordeu, jo quan era nena, a la meva padrina llegia Lola, i el Xà era una mare balla de persona, que va tenir la desgràcia de no poder tenir fills a la Soraya, la culpa era de la Soraya, la va deixar amb la filla dels Ulls Tristos, va que se n'anarà fora d'Iba i crea ara l'hereu.
I això va costar molt de veure-lo, fins al punt que vàrem permetre que, diguem-ne, una alternativa, que no tenien ni idea del que passava. I llavors va sortir una cosa que pensava que seria una qüestió ràpida de fer, i tot el contrari. Els passaran les guàrdies revolucionàries, que, òbviament, nosaltres no simpatitzem per totes les raons que vulgueu.
El que passa és que estan resistint i amenaçant, amenaçant perquè ho poden fer. El que està passant d'Hormuz amb el castell d'això, l'efecte dominó, que mos afecta, òbviament, a tot, a tot el que representa el mercat com és de l'economia i de la política mundial.
I això és una guerra mundial, i el que estem ja visquent és la guerra mundial. I l'han preparat una sèrie de persones, no els hi han fet cas. I pensar que les alternatives, sí, estem bastant d'acord amb el repartiment, entre això per tu i tal, però bé, és per estar molt més que preocupat. Gairebé és per dir, jo fris per anar-me'n.
que els darrers anys de la vida siguin ràpids, perquè si a això li afegeixes la perversió en la qual serà utilitzada la intel·ligència artificial, punta, punta. La inversió que s'ha fet en drones, si després s'ha vist que els drones són...
no és una avioneta perquè te faci fotos, sinó per llançar bombes i destruir. És a dir, si tot el que fèiem està fet per la destrucció, per favor, no me deixis, no vull sobreviure. No, a més... No, a mi m'ha cridat l'atenció al comentari que has fet, que el no tenir la bomba és el que provoca, i clar, és el que provoca l'invasió dels americans.
Per això ho van envolver també amb en Gaddafi. Totalment. Amb en Gaddafi va ser així. I en vencerà en Hussein. I en vencerà en Hussein. Vull dir, tu, desarmat, i te deixaran viure. I després t'invadeixen. I clar, l'invasió d'Iran, jo la veig en què no l'han invadit perquè fos una amenaça.
sinó que l'han impedit perquè precisament el veien dèbil, que s'equivocaren. Aquí hi ha una cosa que jo crec, i és que avui en Trump o la seva administració no fa cas dels estudis que han anat recopilant als serveis d'intel·ligència dels Estats Units durant 50 anys.
No, el que sap els Estats Units, en Trump no ho té en compte. I ha invadit Iran pensant que estava dèbil, com un jugador de truc que sap jugar cartes, però no sap en què se dedica cada un. Jo no sé si els serveis secrets americans són tan bons o tan dolents, perquè ells no van preveure el fenomen de la radicalització islàmica d'Iran.
m'adona la sensació que juguen una lliga per tots sols, que estan tant... que se poden permetre l'ús de saber ells. Els americans... Vull dir que és un país verdament extraordinari, que inverteix moltíssim en tot, però al mateix temps jo record que una persona gairebé presumia de no ser culta. Per què? Tanmateix, per què? No ho necessitam.
i de vegades no valorar amb la força que tenen aquests moviments, els neocons, els magues, que en aquest moment estan bastant emprenyats, perquè per allò dit, per a l'aví s'han vist mitja dotzena d'americans que han mort, que estan molt preocupats.
Una altra cosa, aquesta escola, els 80 nines, feta per una bomba americana, que o bé no estava degutament assessorada per al Mossad, que és la veritat, o bé també penses que...
La destrucció d'escoles és una cosa molt pensada. A Gaza s'ha vist. Cal eliminar. Hi ha no possibles terroristes que el cap i la fil s'estan formant, m'entens? Que tornin a neix, que se reprodueix. Això està molt pensat. Bé, ara aquí és un missatge. És... Deixa que diguin que s'han equivocat, no? És un missatge...
Han dit, bueno, sí, no ho volíem, teníem, pensàvem que era un altre lloc on se reunien els... Però imagineu que hagués estat al revés, que un dron iranià hagués atacat una escoleta... D'Iraga. ...on estan estudiant el Talmud. Imagineu el que hagués estat. Sí, sí, sí.
Però el món està clarament repartit entre bons i dolents o entre els que pensen... I nosaltres ho hem d'assumir cada vegada d'estar més amenorià. És fortíssim veure com les majories i fins i tot les vies democràtiques podrien ser utilitzades, que és el que està passant a Mallorca i amb la llei de majoria històrica. És que són més!
Són més perquè aquestes eines, i en concret aquesta eina tecnològica de la intel·ligència artificial, condueix a la creació massiva d'imbècils.
Com aturar això? No ho sé. Bé, jo... Jo estic per sacrificar-me. Però no. Molt pessimistes. A part no. Dins l'anàlisi d'així com està, que jo crec que sí que ells creuen i potser no sabem, que Iran estava dèbil.
Sí, jo crec que aquesta... Ha estat una equivocació. Quan diuen dèbil, dèbil en quant a que tenen el tipus de la tecnologia armamentística de matar, en tenen més poc, en més modes condicions, etcètera. Però bé, jo crec que intentant donar un toc, si és que se pot donar, no d'esperança, sinó de responsabilitat, és una mica...
Clar, a nosaltres ens queda poc, pot ser, però hem de donar la generació que venen darrere malament ens la facin imbècils perquè tota la tecnologia, quasi bé sempre, ha estat feta per tema momentístic, per militars, perquè l'energia nuclear va sorgir no tant per fer plantes, diríem, de central nuclears per producció energètica, per tot...
sinó que ho vàrem fer bàsicament per el que eren els primers militars o on vins podíem arribar. I tot igual. Tot el que fan, ho fan. Intel·ligència artificial, t'hi diuen, no, intel·ligència artificial està bé. Està bé. Si tens ètica, i ser ètica està desapareguda.
Llavors, per què se fa? Precisament perquè la controlen i la fan, doncs, puguin manipular. Llavors, mos queden coses com, ja sé que són poques i són tristes, bueno, tristes, que estem en minoria, et cert, que cada vegada que em dia la situació, et cert. Però el maco per donar un camí, un camí no, on dir que el maco van dir...
han d'intentar rompre això, malament siguin discursos a petita escala, fent coses de la ciutadania sortir a organitzar-se. Diràs, és que això és pueril. No, és que és l'únic que tenim. És que és l'únic que tenim. Quan parlaven de Palestina ja fa dos anys, que dèiem que això era una prèvia, és que se va venir. No t'ho vull dir que se vés venir com ara, però se va venir, que...
que això vinguin de veure el que passava allà, que podria passar més, i de més, fins i tot, mos podria passar a nosaltres. Llavors, que la mobilització ciutadana, que dirà, bé, jo crec que és ara per ara l'únic que tenim. I una altra qüestió, que també, i crec que amb això, és també l'organització política.
Perquè si aquesta gent, gent, no tots, estan votats per ser gent. Llavors, el tema també polític, polític, m'han fet de política ara, perquè és política i per això és tot, és tot, val dir la política i tot la dintre, però el tema també de democràtic, d'una democràcia parlamentària, que és el que tenim, perquè no tenim una democràcia real, una parlamentària, que anem a votar, també ha de ser un tema important, perquè no podem, hem de veure que aquesta gent, els hi posa ser gent...
són els que després decideixen aquestes coses. Llavors, no sé, crec que parlar d'aquestes qüestions també, a part de fer-se l'anàlisi, que evidentment s'ha de fer i que tenen uns conseqüències, a més, a darrere hi ha...
viuen uns pervers de totes les empreses per pujar preus per tot això, la codícia del neoliberalisme arriba a punts extraordinàriament grossos, les ciutadania han de tenir col que han de pensar i no poden quedar-nos aquí a la nostra i dient no poden fer res, no?
Tens tota la raó. Jo també faig aquesta reflexió per dir... Perquè si no... Ja com tu, això no va bé, però bé. Jo crec que s'ha d'anar en el màxim de soberanies possibles. No dependre de tant com depenem de l'escala mundial, l'escala global, que tot depèn de tot i tot depèn que als Estats Units vagi bé.
Vull dir, no poden dependre que el dòlar vagi bé. I no queda més remei que construir autonomies, autosuficiències, independències, polítiques, alimentaris, de tot tipus. És a dir, poden crear cèl·lules que tinguin capacitat de vida per si mateixes.
Que no depenguem dels petroli. Molts duen menjar o molts morim. Molts duen energia o molts morim. Vull dir, com es pot trobar avui Cuba? Que si la bloqueges, se mor. Sí, és un altre tema. Cuba és una víctima del doble bloqueig que està patint. Sí, sí. Però vull dir que pens que és necessari caminar cap a un món que no depengui d'aquesta globalitat.
han d'anar contra aquest sistema, que cada vegada mos lliga més, que si el sistema no funciona, mos morim. No, home, però és molt bé el socialisme utòpic. Sí, sí.
Hem de fer qualsevol cosa. Aquí en programa intentem. Sí, efectivament, jo ja sé que vendré poques vegades perquè el meu pessimisme... No, no, això no és vergonçat. El pessimisme és absolutament necessari tenir una fe, un pensament global i ha de ser pessimista, hem de veure la realitat. És realista.
Exacte, soc realista especialment realista i hem de veure, tenim paques oportunitats Quan feia costura, que era com dir, fer classe procurava cercar alternatives a lo millor en aquests moments que fins i tot vols dir que aquests avanços brutals que feim tecnològicament mos fan
Molt dependents. Molt vulnerables. Molt vulnerables i molt beneits. També. I molt beneits.
ara tinc un altre i me faig un cremull, estic cansat, potser estic fent un reaccionari contra tots aquests avanços. O no vull demanar al telèfon què és el que he de fer, com adonar un iagur, no? No ho vull fer, i tot això m'està conduint a les cavernes.
Veient com es controla tot això, és que és al·lucinant, com és, que fort. Ahir havia de comprar un llibre, vaig telefronar, personalment si el me'n podia aconseguir, vaig dir, dóna'm un segon, el tens ja que a teva. Amazon, diu, Déu meu. M'entens? És que estem totalment dominats per això.
I la manera de veure que surtin personatges com en Trump, que també diré, crec que estem molt contents, farà una leia quan aquest senyor no estigui en aquest món. De qualsevol manera.
Respirarem. Sí, però... Ah, què hi ha darrere? Clar que sí. Entrampes els símptomes. Vull dir que el problema són els 40 milions de persones que té que els recolzen. Aquests 40 milions d'americans que cegament li van darrere. I que l'estan mirant. I a Europa l'estan mirant. És un paradigma. Sí, sí, sí. A part, jo crec que també, una qüestió important, crec que també...
Recuperar la política com morirà de paraules majors, és important, eh? No, ho dic, perquè és una de les armes, no m'agrada dir-ho així, en termes bèl·lits, és una de les possibilitats que hi ha des del punt de vista de les societats del marc occidental. I d'ells també als Estats Units, perquè...
I no vol dir que arreglem el món així. Però avui és possible aquí, en el nostre lloc més concret. Hi ha possibilitats de pensar que l'any que ve les coses poden anar un poc millor que en guany. És que jo crec que socialment la gent ha de desistir de qualque manera. Quan jo era nin, a totes les cases hi havia un galliner.
Ara hi ha més piscines en escorrals que galliners. No hi ha galliners. No hi ha gallines. Clar, però ja tinc un galliner. Una gallina per habitant t'agranti una alimentació saníssima. Però tenir una piscina en escorral no t'agranteix res. No, no, no, totalment d'acord. I hem optat per eliminar els galliners.
Per dir una cosa. Però haurien d'anar. Qualque cosa, a més... No ho puc més. Lamentar el meu pessimisme. No, no el lamenti. Jo també, crec que tots tres estem bastant pessimistes, però bé, només era per això, perquè aquesta yerra vorerà, torerà més. Sí, em tocarà molt. Està tocant i arribarà més encara. I Palestina? Per les què? Sí.
Bé, seguir cercant sortides personals, individuals, familiars i en el petit espai de cada un. I seguirem parlant de Palestina. I seguirem parlant de Palestina sempre. Amics i amigues, dona mediterrània, moltes gràcies per escolta hermos i fins una altra. I en Gonçal tornarà. Sí, t'esperam, Gonçal. Adéu.
Són millrats de tot suau, l'ocell rei coronat, lluïa un diamant blau. Em vol fer la cara, em va tocar el seu coll.
que jo vaig saber aquí, imatge del passat, volia tornar amb mi. Bon ocell, porta'm amb tu al país, que altres temps sigues el meu amic. Com abans, amb somnis clars d'impacte,