Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia, amics i amigues, dona mediterrània, aquí el programa Transitant, un altre dia amb altros, per avançar cap a un món millor, més sostenible, més just, més igualitari. Tenim en el control en Tomeu Martí, fantàstica feina que sempre fa, incansable. Bon dia, Margalida. Bon dia, eh? Margalida Rosselló, jo mateix, aquí en Ramis.
Bé, avui una mala notícia us ha aixecat en la insensatès de tear uns arbres fantàstics, hermosos, que estaven a damunt sa morades, bellombres. No té nom, això, no sé què dir, un indecenci per part de l'Ajuntament de Palma,
fora escrúpols. I, bueno, dit això, avui... Bé, vols dir-me, vols dir-me, vam de continuar, que xerràvem ara fora micro, que segurament d'aquí un mesos veurem allà taules i quedires. Vull dir, ja ho veurem, ja veurem si tenim rebó o no. Una terrassa fantàstica per convidar, convidar no,
seure turistes i cobrar un pot d'obdés. Bueno, m'ha parell que tenim nosaltres, ara ja, no farà rotllant. Bon dia.
Bon dia, què tal? Bon dia, Nofre, com anem? Hola, què tal? Molt bé. Bé, Nofre Rullant, m'apareix que tothom el coneix, sentir aquest nom, tothom ja sap de què xerram, però Nofre Rullant, catedràtic d'anàlisi geogràfica regional de SOIP, el tema que ara mos ocupa i sobretot que n'has parlat darrerament molt, és el tema de s'habitatge, no?
Bé, a banda que parli tu, Nofre, que ets el protagonista, evidentment el tema dels habitatges és una qüestió que ja fa temps, i fa bastant de temps que se'n parla, que ja se plantegi com una qüestió clau dins qualsevol polític que s'hagi de fer aquí a les illes, però també...
molt d'altres llocs, i te volíem demanar, a veure amb tu, que tens un gran coneixement sobre el tema, què creus que, i talment com tu vas fer un article, del qual nosaltres l'hem trobat molt interessant, i fas un títol que seràs punt de partida, no? Falten habitatges a les Illes Balears?
Jo crec que no, crec que estan mal repartits la qüestió. No se pot negar, això és cert, que hi ha hagut un canvi demogràfic, de fet una substitució demogràfica, que s'ha donat els darrers anys. I com que hi ha més gent, perquè ha vingut molta més gent, de fet som de les comunitats que més ha crescut percentualment,
això pot haver generat distorsions en el mercat immobiliari sense dubtes. Però bé, si miram els números dels habitatges, que és una cosa que la gent normalment sap quants habitants hi ha, però demanen, sí, un milió 200 o un milió 100, però si tu demanes quants habitatges hi ha, molt poca gent contesta aquesta pregunta. És una dimensió un poc desconeguda. N'hi ha 600 i escaig o mil, eh?
Per tant, surten a 1,8 habitatges per habitant. Si cadascú tingués aquesta xifra, no sé si... El que passa és que estan distribuïts de manera molt diferent. Hi ha moltíssima gent que no en té i hi ha gent que en té mous. I n'hi ha moltíssims de buis i moltíssims que són segones residències.
Aproximadament un 16%, són dos 16%, de fet, un 16% que són segones residències i un altre 16% que estan buides, no? Buides o amb búsols esporàdits o no declarats com d'habitatge turístic, aquestes coses, no? Si és que no estan declarats.
Per tant, jo crec que en principi el parc immobiliari respecte a la promoció està ben compensada. El que passa és que està mal distribuïda. Els usos que es donen no són equitadius.
però que sí i voluntaris, perquè això hauríem de tenir una altra relació de números. Nofre, dintre tot aquest plantejament, que clarament és molt important que se digui això, perquè el que s'està dient d'una manera, a més, continuada, contínua i per part de quasi bé,
tot el que són els partits polítics d'un manera o d'un altre, tot el que ha de ser respecte a l'habitatge és fer més habitatges. Llavors, si tenim o partim, el que tu dius, que ja en tenim prou, com és? Que en falten més, n'hem de fer més i és pràcticament el mantra que tenim contínuament ja de fa estona.
Sí, sí, és un mantra, vull dir, n'hi ha que diuen, n'hem de fer més perquè, això diguem, les polítiques o els enfocaments més de caire neoliberal, per entendre-m'ho, diuen que això és un problema que no n'hi ha bastament i si en posaran més en el mercat baixaran els preus, com si els pisos i les cases funcionaran com les domàtiques en els mercats, que a darrera hora, com que hi ha molta producció, baixen els preus, les domàtiques, perquè si no, el mateix,
són productes que no es poden aguantar, però l'habitatge no funciona així, com tot se veu. L'habitatge tu pots comprar una casa i demà, que ja serà merveia que avui, quan has comprat, ho haurà pujat de preu, vull dir que no va directament seguit degradat, no? Aleshores, els que prediquen incrementant l'oferta, diguem,
Baixerà es preu oblida una cosa i és que es preu no posa el cost de producció més el benefici empresarial que ho compensaria. Quin és el preu? Que ens ha costat fer això, que han volgut els permisos, les nòmines dels obrers, l'arquitecte, no sé què, es presta, que han hagut de pagar en el banc, no sé què, això és el cost.
I els empresaris, per tot fer-ho, han de tenir un benefici de 10-15% que sigui. Això seria el cost. Però el preu no el posa el cost, el posa la capacitat de pagament
d'esclient. És a dir, diguem que quan tot vés tens i et diré que vals a casa. Aquest és el tema. Llavors, esclaro, si aquí incrementem l'oferta sense cap tipus de restricció i estem en el mercat europeu com estem en rendes molt més altes que s'escripten d'aquí,
Doncs el drama està cantat. Les cases que es facin no seran majoritàriament per la gent que ho necessita, seran les millors nòmines que s'ho puguin ofertar a dins d'aquest mercat. Això es procura del mercat lliure. Després n'hi ha que diuen
S'han de fer més, però no dins el mercat lliure. Aquí hi ha dues possibilitats. Fer habitatges de protecció oficial, que seria, diguem...
de la manera més raonable, i ara el govern s'ha inventat una fórmula que li diu preu limitat, que són els preus de protecció oficial, però més escàs, multiplicat per 1,2 o per 1,3. S'incrementa un 20 o un 30% respecte als preus d'habitatge de protecció oficial.
doncs aquí, bé, pot funcionar com a habitatge de protecció oficial, el que passa és que l'allau de necessitat que hi ha, això és una política que no es resol ni en 10 ni 15 anys. És una política bastant a llarg termini. Hi ha un plantejament, que aquesta ho defensa poca gent, però es diu,
Bueno, anem a posar una limitació en els preus, que els preus no poden ser lliures. Això són béns de primera necessitat i si els posem en el mercat, doncs això s'anirà per amunt perquè hi ha molta gent disposada a venir des del nord d'Europa i d'altres bandes a invertir aquí i per tant a posar el verd de Montsetau. I això, òbviament, farà pujar els preus.
Aquí hi ha una línia que s'ha obert en la llei espanyola d'habitatge, que a Catalunya l'estan aplicant o començant a aplicar, que és limitar el preu de lloguer, que el preu de lloguer no sigui lliure, sinó que hi ha aquests preu de referències, de fet hi ha una web que pot consultar tothom,
i pots cercar carrer per carrer quin seria el preu de referència si la comunitat autònoma aplicàs aquesta llei, que és una competència seva i que la nostra de separada diuen que no la volen aplicar. Això seria una limitació.
...seria posar també preu màxim a la banda. Per què no? Perquè és que no podem dir... Escolta, els habitatges, en aquest àmbit, o a tota silla, això podria ser persones, persones específiques, o en caràcter general, això òbviament s'hauria d'estudiar un po' més en detall, no se pot fer una compra-venta, un notari no pot firmar una escriptura...
que suposi un preu superior a X mils d'euros per metral quadrat. Aquí tallaries de damunt aquesta competència, aquesta allau de capitals esterellers que, clar, que els d'aquí no poden combatir amb ells.
És que, diríem, nòfra, el que queda clar, no?, és que aquest mantra que se diu, necessitant més habitatges, sobretot per ser gent que no té prou, és a dir, pol adquisitiu, no?, que necessita una gent normal, que té un sou normal, entre comates,
i necessitant cases per aquesta gent no és així. És a dir, que en realitat, sobretot, com has dit, per el que seria fer que aquests empresaris promotors puguin dur endavant la construcció de vivendes bàsicament per gent d'un poc d'equísit igual que són bàsicament els estrangers. Per què és important llançar aquests missatges? Perquè...
Realment mos arriba tot el contrari, no? No sé això, tu com creus que s'ha de fer que la gent vegi que no és per millorar la vida de la gent, sinó que és senzillament per continuar el negoci immobiliari, no? Però és que basta mirar el preu que donen les immobiliàries, qualsevol immobiliària que pot mirar a quantes altres preu, si parlen de 4.000, 5.000 i 5.000 m2, quantes preu te costa? Està 2.000, 2.000 o 2.500 el preu de costa, no?
I, bueno, si el preu de banda supera, duplica el preu de cost, si no posa el límits en aquests preus, doncs s'anirà, de cap en què pugui pagar, 5, 6, en una forma entera, palen de 9.000, fins i tot, no? I en casos concrets que superen molt, estic pagant de mitjana, si no posa el límits en això,
i les immobiliàries estan posant aquest preu és perquè saben que hi ha una demanda que ho pot pagar. Perquè jo t'ho dic, el preu el posa la capacitat de pagament del comprador. No es costa més el benefici empresarial que el que la gent pot ser-se pensa, no?
Per tant, si no ho limites, per molt que em faci, mentre hi hagi demanda que estigui disposat a pagar 5, 6, 7, 8 mil euros al metre quadrat, és que només es poden pagar a preu de cost, que siguin 2.000 o 2.500, aquests se quedaran fora del mercat.
I les propostes, no, fracituària d'aquestes tan interessants, que a més s'estan fent, no? Vull dir que són possibles. Com ens centraries aquí a les Illes Balears, tinguent en compte com funciona també el mercat immobiliari i un poc les que en aquell moment el gestiona?
Bé, això el govern ja ha dit, sap que és la llei d'habitatge de l'Estat que establert això, el que diuen, és preu de referència. La referència m'estan referint al lloguer, no a la banda. Però qui ho ha d'aplicar o no són les comunitats autònomes que tenen la competència. I la nostra comunitat autònom, i totes les d'UPP,
ja han dit que no, que de cap manera que això és el mercat i que no ho poden, no la volen aplicar. És una llei que seria aplicable, però qui l'ha d'aplicar és el climat autònoma, no s'estat perquè no el pot fer directament, s'estat. A Catalunya sí que ho han fet.
i tenen ja apliquen els seus preus de referència i tots els contactes de lloguer que es fan a les zones que han estat declarades com a mercat tensionat perquè no s'han quedat en general a les zones on
s'adonen determinats indicadors que ha pujat en sort dels darrers anys un percentatge X del preu del lloguer i també s'ha d'adonar o també s'ha d'adonar que el preu mitjà del lloguer superi el 30% dels ingressos que tenen les famílies que viuen en aquesta zona.
Aquí això es declara com a mercat tensionat i, per tant, si dius, escolta, en aquestes zones, que poden ser moltes, poques, depèn de les circumstàncies, no es poden fer comptades de lloguer que superin aquests 20, 25, 30 euros al metro quadrat més, que és el que funciona en l'habitatge, però que són preu diferents. Això, de fet, la gent pot pirar
No hi ha cap problema. En el Ministeri, preu de referència del lloguer, hi ha un mapa.
hi ha molt poca gent que... Això podríem atacar el problema de s'habitatge per qui va de lloguer, que ja està bé i és molt. Però això no afectaria l'espeu de banda. El que passa és que l'espeu de banda, si llavors no pots llogar, també te farien mal aquí, perquè molta gent
no per venir a viure, sinó per després, com que saben que el lloguer va tancar, llogueró. Si tu ja has limitat els preus màxims de lloguer, aquí seria, diguem, desanimaries la compra si no es per venir a viure, només siguin aquells que s'ho compren per venir, no per fer lloguer.
Hi ha una cosa que és lloguer en negre. Hi ha molt d'habitatges que s'alloguen en negre. Llavors, aquí limitar el preu té com a poc sentit. I jo penso, hi ha qualsevol possibilitat que per ser la vivenda, un bé de primera necessitat,
deixi de ser un actiu financer, deixi de ser un objecte d'inversió per els fons d'inversió, o gran tenidors, que compren habitatges no per viure-hi, sinó per fer negoci, per el que creixi, diríem, per el que creix el seu valor, per el que se va revaloritzant cada any. Simplement compren per tenir.
Hi ha qualca possibilitat en aquest sentit? Sí, el que passa és que això ja surt, diguem, de l'àmbit competencial del Ministeri de la Administració d'Habitatge. Això ja seria un tema d'hisenda i jo crec que un poc també, això no és que sigui molt coneixedor del tema,
Part d'aquest problema que s'hi viu aquí, i hi ha altres països, no és exclusiu, això ve una mica adonat pel tema de rescat de l'economia espanyola.
no se li va dir rescat, perquè això quedava molt malament, això només ho havien fet a Grècia i que Espanya rescatassem l'economia, li van posar un altre nom, el memoràndum d'acord entre la Unió Europea, no sé què, en poques paraules, una pòlissa de crèdit de 100.000 milions d'euros per pagar bancs que s'havien arrobinat en la vinbolla immobiliària de l'Eindon.
i tot el 2007, no? Que recordeu que abans ja no anava per lloguer, anava per compra, feien hipoteques i, per tant, abans després se varen quedar en gran part d'aquests actius. Clar, quan posen, quan se fa aquest acord,
té lletre menuda. I també, diguem, se possibilita dins d'aquest acord, dins d'aquest préstec, per rescatar part del sistema financer, s'acorda que se facilitaran l'entrada d'aquests inversors que vendran a posar en marxa l'economia espanyola. Això és la política d'en Guindos, no? Comissari europeu. Comissari europeu i tot això, no?
Això se pot revertir, òbviament, se pot revertir i se poden posar condicions. El que passa és que això ja és més, per entendre molts, de les conselleries del Ministeri que hauria de regular les possibilitats i les condicions d'inversió dins d'aquest tipus de mercat. De totes maneres,
El que dèiem abans, vull dir que si aquests compradors, font votors o el que sigui, venen en s'intensió de comprar per després llogar, si tu els limites el preu de lloguer, els desanimes que venguin.
Saps? Vull dir que si... Bé, ara comprarem 50 habitatges, que n'hi ha molts que ho fan, no? Això és sempre per als diaris, això de notícies. Això fa on està, la compra, no sé què. Molt bé. Si aquesta gent compra, però tu, però llavors, a l'hora de llogar...
El govern diu que no pots fer comptes de lloguer que superin aquesta xifra d'euros més al quadrat, doncs l'interès d'aquests font voltors diguem que baixarà molt, perquè haurem de fer un negoci normalet, no extraordinari, com els que estan fent ara. Això aniria lligat amb el preu de l'habitatge que figura en el robot de Civi?
Bé, no, això, el Ministeri ha fet el càlcul en diferents variables, perquè el valor cadastral, diguem, és un valor que no sempre està ajustat en els valors reals, sobretot que les exponències de cadastre fan diferents maneres, o tenen diferents maneres de calcular els preus,
Però aquí s'hi compten moltes més coses. Si és una zona amb Betxers, si tens una piscina comunitària. Si aneu a aquesta web, vos faran preguntes. Aquesta casa té serveis comuns, aquest pis té censor... Bé, no ho sé, coses així, no? I s'han manatjat moltes variables i s'hi posen aquest preu de referències, que després...
s'amodulen en funció d'altres variables com aquestes que vos venia comentant.
Bé, Nofre, no tenim molt més temps, però te volem agrair moltíssim perquè realment és molt il·lustratiu i molt necessari precisament de donar aquests missatges a la societat que sembla que només hi ha un tòtem que han de fer més habitatges. No sé si, abans d'acabar i de donar-te les gràcies, vol dir com vol llançar un missatge als oients o senzillament ho tenc cap ara, si vol dir alguna cosa...
que creus que és important que se gent tingui en referència a aquest tema de s'habitatge? No, simplement això que estàvem comentant, que un poc han de pensar en allò que no sé qui és que ho va dir,
solo me hace confundir el valor con el precio, que es en castellà. Dic que una cosa, dic d'una altra manera, una cosa és el que costa fer una casa i una altra és el valor de mercat. El valor de mercat, si és lliure, si és lliure hi ha inversió, se'n va per amunt, per poc cost que hagi tancut. Per tant, jo crec que s'ha de pensar...
com a referent és que a mitjà termini, a curt mitjà termini, el preu de mercat, de la mitatge, sigui de lloguer, sigui de banda, ha d'estar en relació amb el que ha costat fer algú. No és l'expectativa...
no a la possibilitat que et vengui un inversor i que et pagui doble o triple del que t'ha costat fer algú, sinó guanys empresariales en els raonables, però no duplicar o triplicar, com passa segons quins casos. Molt bé, moltes gràcies, Nofre, si qualsevol dia et tornem convidant al programa, esperen que m'ho diguis que sí, perquè realment és molt, molt interessant i moltes gràcies de nou. Moltes gràcies a vosaltres. Un gust haver-te tengut en nosaltres. Gràcies, Nofre. Fins una altra.
Bé, sí, molta llum, dona de moltes problemes, no, però... Bé, és que és el que necessitam, no? Precisament perquè si no ens movem, el que hem dit, aquest mantra constant i continuat que se mos està donant, que n'estan més habitatge, que aquest habitatge està fet bàsicament a la gent que ho necessita, a la gent treballadora, quan en realitat no és això.
Per nosaltres, aquí en aquest programa, el que hem de fer és cercar... Hi ha fórmules, de més, que ens ha dit molt clarament en Nofre, que hi ha altres maneres de fer-ho i hi ha possibilitat de fer-ho i que no és revolucionari, no? Catalunya està aplicant alguna cosa i que ho podríem fer realment i que seria molt millor per una societat més justa i...
I diríem, i no només que volem la codícia dels negocis immobiliaris que estan tan terribles aquí a les illes. Per tant, molt bé haver tingut el Nofre i ara continuarem parlant de vivenda, no es ve? Sí. Des d'una altra també, una claretat que és tan necessària com tant de la mare, la Maribel. Maribel Alcázar, m'ho crec que estan nosaltres ja. Hola, bon dia Maribel.
Bon dia. Què tal, Maribel? Presidenta de la Federació d'Associació de Veïnat de Palma i preocupada per la desaparició de zones de serveis i zones verdes. Volem parlar amb tu d'habitatge i d'aquest regal que se fan els promotors de 75 anys, per això que els donen solars públics perquè facin habitatge.
Volíem parlar d'això un poc amb tu. Sí, Maribel, bé, diríem en principi que volen comentar això, després ja parlarem també de tot el que esteu fent, a nivell de barriades, en quant a què voleu fer també aquest recurs contenciós administratiu, que també m'on parlaràs. Però bé, comença el tema promotors, no? Que...
En principi el tema està en què tots els ajuntaments, concretament en aquest cas l'Ajuntament de Palma, cada vegada que es fa un urbanitzable, les juntes de compensació, és a dir, els diferents propietaris de solars que estan dins l'urbanitzable, han de cedir per llei estatal un 10% del territori
per del sol a l'Ajuntament, els ajuntaments, el que sigui, perquè faci la part dotacional. És a dir, se dona per fet que si un nombre de persones han de viure dins d'aquella zona, que és una zona expansiva sempre de la ciutat, un nou urbanitzable, necessitaran...
tenir centre de salut, poliesportiu o el que correspongui, escala, el que sigui. Això és el que es diu el sol dotacional. És un sol que no es pot destinar a qüestions lucratives perquè s'ha obtingut gratuïtament, és una sessió per llei per la qual estan obligades els propietaris del sol, es fa conjuntament d'una manera que es diu compensació, junta de compensació,
i el propietari passa a ser-se juntament amb aquesta qüestió que no sigui de gaire... se facin coses per dotar, per dotar serveis. Com parlen de dotació estem parlant de serveis públics. D'acord, hi ha una sèrie de solars a Palma en aquestes circumstàncies i el flas de xoc d'emergència, perquè aquí el que estan utilitzant és el tema de l'emergència per fer altres coses...
de l'Ajuntament de Palma, estableix dins d'aquest concepte bastant pervers, per cert, de col·laboració pública o privada, es planteja l'opció de canviar, en primer lloc, que els solars han de tenir un canvi de qualificació, no poden ser dotacionals, per fer el que volen fer, que és donar-los a promotors privats perquè construïn habitatge en règim de lloguer,
per explotar-lo durant 75 anys, aquest lloguer. És a dir, la propietat del sol continua sent desajuntament, però l'explotació i els guanys durant 75 anys, que és el temps màxim de vida que se li dona a un habitatge, és privat. I el benefici queda a les arques privades, no a les arques municipals.
El sol el regala l'Ajuntament. És un sol que no ha costat res i que a més el posa, o sigui, el senyor que construirà tampoc li costarà res. El primer que hem de fer per poder fer aquesta passa és canviar la nomenclatura del sol, la qualificació. I en contra de ser sol dotacional, que no ho poden fer si és dotacional,
se trauen un conill de segistera, fan un deixat de malabarisme, i diuen que aquest salt ja no serà dotacional, ja serà patrimonial. Patrimonial és com si l'Ajuntament l'hagués comprat, i si l'ha comprat és un element de propietat amb el qual el pot vendre o fer diferents coses, pot tenir un aspecte lucratiu. Però és que aquest canvi de qualificació del salt per Artevirti Birloque
sense comptar amb ningú i sense dir res és una expropiació al comú d'alguna manera totalment i a més un canvi de qualificació del terreny molt molt fort i molt important a més no sabem dit això que bueno no sé si qualcú espera alguna cosa diferent jo crec que estem en un en un règim i no parlaré d'un govern sinó d'un règim
del qual no podem esperar virgueries perquè igual passin el que facin com a molt amb cosmètica.
però per més, i entretenir la gent i crear una expectativa de coses que després no donen ni cap resultat, perquè el mercat mana. Perdona, Maribel, és a dir, això vol dir, perquè s'entengui, és a dir, que tot el que és aquest, diríem, sol que estava per equipaments, d'aquest valor públic per l'utilització de la gent, i de tots aquests serveis,
A on s'ho posaran? Vull dir, lleven aquesta possibilitat, veritat? Ja no hi ha? Bé, ara és molt divertit perquè ens diuen que ara d'aquesta cosa que era un salt dotacional i que el 100% era dotacional ens donaran per serveis un 10%
És a dir, mos acaben de robar el 90? Efectivament, sí. Carai. De què mos queixam si mos donaran un 10? Perdoni, s'ha quedat vostè amb el 90? Més bé, no se l'ha quedat vostè. Perquè, si tot, nosaltres, aquí, bueno, una cosa important és que això tot està fet sense comptar gent dels barris, sense tenir en compte necessitats, sense cap tipus de valoració, ni de planificació, ni d'errors. I, sobretot,
jo crec que el primer plantejament i això sí que me pareix important i és un plantejament polític és què pinta la ciutadania què pinta la gent d'aquest barri on hi està la puta democràcia si te pots quedar sense una cosa tan important com és el sol públic per equipaments que són una de les necessitats que demana la ciutadania perquè sí, perquè jo lo valgo perquè com que me vareu votar ara lo hago
I entre vot i vot m'endo jo, amb la qual cosa m'enganes cada quatre anys i tot més. De què estem parlant? I això és una primera qüestió, jo crec que de fons molt important, no? I en segon lloc, doncs...
la pàrdua d'aquesta qüestió de serveis que justament necessitem. I alguns d'aquests olars, com és el cas d'un d'ells de Sant Rapinyà, és full d'una lluita ciutadana que va guanyar aquest solar i que està signat per un conveni amb en Fageda, la promotora Vibelba i l'associació de veïns de Sant Rapinyà. Ah, però com no s'ha fet? Bé, sí, però la culpa que no s'hagi fet és vostra, no nostra.
Claro. Me lo estás cobrando a mí, ciudadano?
A més, Maribel, és un tema que ja està molt clar, però quan se xerra de sol públic, és un sol de la gent, perquè si l'Ajuntament ha apostat per aquests espais per equipaments, això està fet... És que és molt gros, jo ho dic per la seriositat d'aquest tema, és a dir, donar-ho a privatitzar quan són espais necessaris i equipaments per les persones, no?
Vos sabreu que hi ha hagut ja dues promocions d'aquest tipus que han estat adjudicades. Adjudicades. De cinc que varen sortir, tres no els ha volgut ningú, han quedat desertes, i dos, que eren un soldat més gran i tal, se'ls ha quedat una empresa de Madrid que quan te poses el rascaves això de qui estava darrere, però bueno...
l'empresa de Madrid, perquè aquells tenen tapadera de tapadera de tapadera, el que sigui. I han guanyat la licitació per construir una sèrie d'habitatges, l'han guanyada i l'han presentat amb un projecte presentat. I dins d'aquest projecte hi ha un pla d'explotació i hi ha una gestió de lloguers, que se suposa que són socials. L'Ajuntament treu un preu de lloguer
bàsic, que no és precisament social, com ells diuen, és per a les classes medies, amb la qual cosa ja t'estan dient que en el sol públic gratuït no s'està construint per ser gent que més ho necessita perquè no troba res o guanya 1.500 euros.
Aquest suposat social que estableix l'Ajuntament va a 1.900 de base i crec que eren 600 i pico el tercer nivell. En funció d'habitatges, el pa és de 70 metres quadrats,
el de segon nivell seria un 60, 60 i alguna cosa, i l'altre 40, vull dir, caixetes de mixtos de llumetes per viure, perquè ja el de 90 metres quadrats s'ha passat a tal. Però és que el pla que presenta la empresa, que ha estat bastant escandalós, fa que això se multipliqui i que arribi al més barat,
si el de 1.000, més barat o no, el més alt, el que eren 1.000 i alguna cosa, arribia a 1.400 mensuals, l'altre...
estigui en 1.100 i pico i l'altre en 900, perquè afelleixen allà tota una sèrie de despeses afegides, fins i tot de gestió i de tot. És a dir, el promotor repercuteix en el jogater, en el jogal habitatge absolutament.
tots els costos, absolutament tots els costos fins i tot de la gestió que fa dels seus propis lloguers i de les zones comunes i de tal fins i tot li volia penjar l'IBI ja el de l'IBI és per tant escandalós que l'Ajuntament ha dit l'IBI no, però l'IBI són 11 euros al mes no és el problema, no és l'IBI, és tot el altre en la qual, bé no, sense trastero i sense aparcament perquè si vols trastero i aparcament l'has de pagar a banda
I això és per gent d'hostaleria i gent que està vivint a caravanes perquè no pot pagar un lloguer? I això són lloguers socials? Efectivament, és una pregunta. Això no és per ser gent normal treballadora, sinó aquest sentit per fer negoci, com hem dit, això fa una estona. Però, Maribel, vol trobar-vos davant això? Saber això de veïnats, que esteu molt actius, perquè és un tema molt greu i d'una implicació que entenem...
que s'hauria de parlar molt més, no?, perquè sembla que totes per s'urgència habitacional han de fer qualsevol cosa. Quines propostes teniu ara? Vull dir, què és el que vosaltres esteu fent per una mica treure tot això a la llum i intentar evitar-ho?
Home, jo crec que la part més important és anar a assemblees de barriada, a fer que la gent se'n doni compte una mica del que està passant. I no només d'habitatge, perquè quan te passes a mirar tot acaba en la mateixa cosa, si és sol rústic, si és tal, si és qual...
si són macroinstal·lacions fotovoltaiques, tot torpesa amb el mateix element. La ciutadania com a tal no pinta un preu, vull votar cada quatre anys i s'ha acabat. I amb aquest vot els altres fan, és com un xequent blanc, perquè fan el que els dona la gana. Fins i tot incomplir o treure-se de la xistera coses que no venien en el programa electoral...
I ho fan perquè els dona la gana. Ningú els obliga a complir exactament el que havien dit, sinó que acaben fent el que els dona la gana. I la ciutadania no té, aquí no té, no diu res, no pinta una merda, ni res de res. I crec que aquest és un element de primer ordre al qual...
han de començar a pensar, perquè si no estem venuts, governi qui governi. I això no pot ser. D'alguna manera ho hem de resoldre amb organització veïnal i respostes contundents. I això per un costat. I dins d'aquestes respostes, com que tenim també assessorament jurídic i assessorament urbanístic, vull dir, perquè la ciutadania no són menors d'edat tutelats que no sabem ni què volem ni què hem de fer, això no és veritat, doncs d'entrada...
En aquest cas ens hem anat a tribunals perquè pensem que hi ha una vulneració fonamental i que aquest canvi de titularitat no es pot fer d'aquesta manera com l'han fet ni molt manco. I que l'urgència habitacional de cap manera pot, quan hi ha altres sols urbanitzables, pot suposar una expropiació d'aquest tipus, que a més és una gravi, però és que ara hem cedit els terrenys. O sigui, em quita el terreny a mi per fer-ho a un altre que hagi negoci.
És que fins i tot els mateixos que els van cedir hauríem de dir alguna paraula, que no la diran, perquè tant mateix, entre altres coses, formen part del problema, no de la solució. Corts en cors, no s'ho pica. Però, bueno, estem amb aquest tema i farem tota la pressió i arribarem fins on se pugui, però, evidentment...
no mos quedem de mans crevades perquè m'espereix una animalada. Disposats a seurem mos a parlar d'habitatge social quan vulguin, d'habitatge social i de solucions de totes. Nosaltres no mos negam a parlar amb ningú, però tenint en compte que la nostra paraula té un valor, té un pes específic i sobretot s'estem molt en aquests moments perquè aquest posicionament i aquestes paraules siguin el resultat d'assemblees ciutadanes obertes on l'agent se pronunciï i digui la seva, perquè és això
el que al final podrà resoldre alguna cosa. Posar per davant la voluntat popular. Bueno, Maribel, moltes gràcies perquè hem d'anar acabant, però realment, efectivament, pensant que heu de seguir amb aquesta línia, perquè això ha d'arribar a ser gent, perquè si no, sembla que tot se fa per això, perquè per ser gent que no té casa i tot, i hem de precisament arribar... Propagant.
Aposta't a dir, que no sigui apropiant, sigui realitat, que clarament s'expliqui el que està passant i que la gent reaccioni, que davant d'això l'únic que se fa és precisament llevar espais llots que són de la ciutadania i són per a ciutadans, i per altra banda construir bàsicament per a tot, perquè fins i tot i ara acabant, ara és promotor, és que hagi de donar les gràcies perquè no construiran en sort rústic, no?,
No sé si quasi, és dir, bueno, jo te facilito aquest sol, però després, bueno, jo no construiré per ara. Però, bueno, quan construiràs, sí que hem de començar... És una situació molt greu de respecte, ja no només... No, molt greu. A nosaltres sí que ha vingut gent de promotors a dir-nos que els donem el vistiplau per construir un sol rústic. Vull dir que voluntat no és vora que tots estiguin en contra. Hi ha gent que està per la llavor, no sé si això. Sí.
Bueno, idò, no sé, Guillem, però bé, Maribel, moltíssimes gràcies, continuarem parlant d'aquest tema, perquè pensant que n'hem de parlar i en sèrio i en seriositat i no emmetre el mantra propegendístic de, diríem, del negoci puidu, i per tant, endavant, i gràcies, i fins a la propera. Fins una altra, idò, Maribel, moltes gràcies. Idò, bon dia i bon Nadal. Això, i bon Nadal, bones festes. Bon Nadal.
Sí, vaja, el que està clar és que no se construeix per la gent necessitada. Hi ha un greu problema de manca d'habitatge, però se construeix per negoci, per donar sortida a actius financers, capitals d'inversió i per gent adinerada.
Efectivament. Però no se construeix per la gent necessitada. No, a més, no se fan polítiques, per dir-ho així, polítiques d'habitatge que s'haurien de fer com de no frebans, limitar el que és el preu de lloguer, anar a fer actuacions d'aquest tipus. No només, no, és que l'únic que fan és dir que ells, vol dir el govern actual de les Iles Balears, per parlar concretament de qui és que
és dir, ah, no, que fan cases per tot, i com que no hi haurà tantes, el mercat s'autoregularà i arribarà a qui posarà en un preu més asseguible. Hombre, que s'enriben de nosaltres. Això és mentida. Això és donar peixeta a tothom perquè estiguin contents, perquè tal, però això no és fer política d'habitatge. Jo crec que és molt important dir-se que hi ha altres mesures que no impliquen per res ni construir més. Fins i tot, de vegades, els temes de les vivendes de, diríem, de la BPO,
o tot el que ara està dient el govern, és que fins i tot amb això podríem fer altres coses. I que aquestes no se fan. I és aquí que haurem d'anar a parlar d'això. No dir que l'únic que ha d'habitatge. És que vull centrar molt en aquest tema, però crec que és molt important també donar un missatge molt clar respecte a això.
No, i que la llei, la Constitució espanyola, ja prevou que els pors públics han de facilitar. És la seva feina. I que els pors públics han de combatre l'especulació. Efectivament. I aquí, clar, si dius... I el que diu la Constitució de combatre l'especulació, que ho diu a l'article 47...
Això abons a plasma. Aquesta lluita contra l'especulació amb un bé de primera necessitat. Efectivament. Que no s'hauria de poder especular. L'aposta crec que hem de dir clarament que d'aquesta manera no són polítiques d'habitatge, són senzillament una...
política de donar un marge de maniobra enorme en el negoci immobiliari. I ja està, i respost. Tot l'altre s'obre. Per tant, en aquest sentit crec que hem d'anar parlant de tot això. Però bé, avui tenim una altra qüestió,
No, de moment no el tenim. De moment no el tenim, però bueno. Si continuar amb això, deshabitatge, ho dic, perquè antes d'entrar a Palestina... Hauríem d'entrar a Palestina, però sí, hi deu haver qualsevol problema ara de comunicació.
I estem continuant una miqueta en el tema d'habilitatge, hem de pensar que pràcticament ja no només en aquesta legislatura, sinó en l'anterior, s'està dient, s'està clarament dient que és un dels grans problemes que té la gent, que té la ciutadania.
Per tant, amb això calen aquest tipus de polítiques, no? I crec que la gent de política que hi ha respecte a habitatge, en aquest moment, a les Illes Balears, no existeix.
No, jo ja ho he dit en altres ocasions. Si fa 50 anys la Constitució, que era una cosa que s'havia de pactar amb tothom i tal, els cappares de la Constitució ja plasmaren que l'habitatge és un bé essencial per a una vida digna, que és un dret constitucional...
Si ja fa 50 anys se va plasmar com a dret constitucional és perquè sempre ha estat un problema l'habitatge. No ha existit mai a la història ni estend en Franco que l'habitatge no fos un problema. L'habitatge ja era un problema estend en Franco i durant aquests 50 anys de democràcia no s'ha fet el necessari
per fer el que diu la Constitució. No s'ha fet el necessari per combatre l'especulació i que l'habitatge servesqui per fer negoci i no per viure gent. Els habitatges haurien d'anar lligats a gent empadronada. Si no hi ha d'haver gent empadronada, els habitatges no s'han de poder vendre.
Bé, és que, a més, totes aquestes polítiques d'habitatge reals, de limitacions, no és una cosa que sembla que és com a revolucionària. Vull dir, això és una cosa que se fa moltíssim de països, que tu no pots comprar fins i tot una casa si no vius allà, o en el cas que tu, lloguer, són preus tatsats, tot aquest tipus de qüestions...
no són coses absolutament, diríem, loques. Són lo que s'ha de fer quan tu tens una societat que vols ser una societat més justa, on la gent estigui en unes condicions, i això aquí no existeix. I és això el que d'alguna manera s'ha de demanar, que se parli de política d'habitatge, que se parlin de polítiques d'habitatge perquè la ciutadania tenim dret
a saber i a plantejar aquest tipus de polítiques i que nosaltres, evidentment, hi puguin participar no només per anar condenant a Maribel a votar cada quatre anys. És així, Margalida. M'ha après que ara ja tenim nosaltres amb Pep Juárez. Bon dia, Pep.
Hola, bon dia, com estàs? Bon dia, Pep. Bon dia, com has de dir? Pep Juárez, de Mallorca per Palestina. La darrera vegada que parlàrem, vàrem deixar una mica la qüestió de Palestina en la situació política d'allà, d'aquest espai, d'aquest regió.
Clar, bé, per encetar el tema, a mi se m'acut. S'extermini que s'està fent gasa de la població. Tapa tot el que està passant a la resta de Palestina.
I també tapa aquesta gran calamitat de Gaza el que està fent l'entitat sionista a la resta de països desvoltant. Vull dir que el greu problema de Gaza tapa el que fa Palestina i el que passa a Palestina tapa el que Israel fa en els voltants, de qualque manera. Efectivament.
i parlaven de les fronteres d'Israel Israel no té fronteres Sí, és un cas únic en tot el món perquè si hem de parlar d'estat d'Israel que jo no som partidari de donar-li l'Estatut d'Estat perquè un estat per definició ha de tenir unes fronteres definides i el cas d'Israel és l'únic membre de l'ONU
que no tenen fronteres definides. Per tant, la qualificació d'estat és d'alguna manera, forma part de la propaganda sionista que pretén d'alguna manera imposar de facto un estatus que no hauria de correspondre. En tot cas, un estat, insistent, ha de tenir unes fronteres definides per tenir unes competències territorials
I a nivell administratiu, a nivell de tot el que suposa una estructura estatal. Però en canvi Israel no té fronteres definides, no les ha tingut mai. Les fronteres d'Israel des del principi sempre han estat teòriques. Perquè Israel ha anat definint ses seues fronteres unilateralment per dret de conquesta.
a la guerra del 67, segons Piliart, el salt del Golan, per exemple, i ha anat així successivament. I després el procés de colonització i d'extermini, de robatori de terres i de recursos, que ha patit no només Gaza, sinó Sistjordània també,
efectivament no té fronteres ni vol tenir-les, perquè el gran Israel que pensa en els fons, el moviment sionista, expansionista, etc., defineix un espai que va des del riu Nil fins al riu Èufrates. I a més això no és un tema...
que mos acudeixen nosaltres. Això va en un escut, els militats israelians ho duen en un braç,
amb una serratina o una serrada, diguéssim, el teu uniforme. El mapa aquest, des del mil fins a l'Euphrates. Sí, s'ha vist aquest logo en els soldats que estan agassant. Sí, sí, s'ha vist, s'ha vist. Efectivament, i això no és casualitat. Això vol que... Això és tota una declaració d'intencions
que el cap d'ocupació de Palestina només és una etapa, diguéssim, d'un projecte expansionista que té en la mateixa matriu colonitzadora occidental, extractivista i dominadora dels pobles. Perquè Israel és un instrument, no Israel no és un...
no és una identitat que vengui d'unes aspiracions populars i de segles que va, això és un intent.
relativament nou, que té 80 anys, en termes formals, que el sionisme té una mica més d'anys, que se remunta a finals del segle XIX, quan aquell senyor, el tal Herx aquest, va cederitzar sobre el tema, però efectivament cridà l'atenció que Israel no tingui fronteres ni vulgui tenir-les.
Per tant, que el seu dret de conquesta vagi definint aquestes suposades fronteres. A partir del que dius, jo dic, podrien dir que l'entitat sionista que protegeixen i defensen Europa i Estats Units no és cap poble, no és cap nació, no és un país i tampoc és un estat. És una entitat sionista però no representa un poble, no?
Sí, és una entitat, és un instrument d'ocupació i de fer un paper de...
de gendarme, diguéssim, de dominació colonial occidental en aquella regió del món. És a dir, i clar, és una regió estratègica perquè, efectivament, allà, no només en quant al tema de la dominació pura i dura del territori, sinó els projectes, diguéssim, expansionistes que passen per fer d'Israel, que no té ninguna gota de petroli, pugui ser, per exemple, una potència, diguéssim, petrolera.
a base de robar els recursos dels propietaris dels recursos, en aquest cas, d'Hidroker Boots,
que hi ha, tothom ho sap, a les costes de Gaza, per exemple. I tot això ha anat acompanyat de, diríem, de qualque manera, la instrumentalització del poble jueu, que si és un poble, el poble jueu, i fanatització de la població resident en aquella zona.
Són 70 anys de fanatització i de desinformació de la població. O sigui, la població d'allà realment són crou, que són poble legit, per dir-ho de qualque manera. Sí, però aquí hi ha una certa dicotomia, perquè es dona una situació en l'exterior
i un altre a l'interior que tenen exces comuns però a vegades tenen diferències. Per exemple, a l'exterior n'hi ha moltíssima gent, moltíssima gent, jo no m'atreviria a dir d'un percentatge, però no és un percentatge menor, de gent que se reclama jove però que és antisionista.
La diferència està que entre els ionistes exteriors, per exemple, els que dominen de dalt a baix la política nord-americana, i de fet Israel existeix perquè hi ha una potència darrera que li dona tot, que són els Estats Units. O sigui que, en realitat, si els Estats Units deixes només una setmana de subministrar les armes d'Israel, tot això se'ls vendria avall com un castell de cartes. No aguantaria ni una setmana.
Però bé, ben que dir, en els Estats Units internament també se dona una situació que és curiosa, perquè n'hi ha moltíssima de gent, i m'atreviria a dir que una majoria de judeus que se reclamen antisionistes que des d'un principi
s'han posicionat en contra del genocidi a Gaza i que s'han manifestat i han sofert una repressió realment important a nivell dels Estats Units. Això a nivell popular, diguéssim, no? El que passa és que les èlits, les èlits financeres, aquestes sí que són els genistes.
Els Estats Units, majoritàriament, no tots, però majoritàriament, són sionistes i que són els que aguanten tota l'entitat sionista perquè faci el suport i aquesta funció. En canvi, a nivell intern, n'hi ha una situació que és absolutament
endevinada, no? Perquè per un costat hi ha una població absolutament fanatitzada en quant a però en uns terminis de racisme i odi cap als palestins per considerar-los com...
animals humans, que ho han dit ells. És a dir, el maltracte dels palestins, sobretot la terrible situació que no ens podem ni arribar a imaginar com pot ser en la realitat a les persones israelianes, tenint a milers de persones empresonades sense cap delicte, només són en retencions administratives, que és un eutonisme que s'amaga darrere del qual una repressió brutal, com tot tipus de tortures i maltractaments i, bueno, i en
i unes situacions límits, però també això és un tema afectat, diuen, majoritàriament per la població que encara viu a Israel, perquè n'han hagut molts, i d'això no se'n parla, però n'ha hagut molts que s'han anat a Israel.
si hi ha hagut, no sé la quantitat exacta, però sí significativa, que durant tot aquest procés, sobretot en els darrers dos anys, s'han anat d'Israel senzillament. La gent que queda sembla ser que li dona suport a l'ocupació genocida i a tot el que suposa, però serà una situació especialment cruel en Cisjordània respecte als colons
Els colons no només és una qüestió d'odi, és una qüestió de robatori de recursos. Ara, quan ha hagut... Bé, cada any, pràcticament, quan ve la temporada de recollida d'oliva, senzillament fan un robatori de recursos de les olideres dels palestins, d'ocupació de les seves terres, de fer que vi maquinària pesada
per arrebessar arbres, arrebessar cases, arrebessar tot el que dalt sota la protecció de l'exèrcit. I fins i tot els propis colons són responsables i n'hi ha processos concrets de tribunals internacionals contra persones concretes per haver assassinat impunement al cas de la Palestina ocupada.
Això independentment de la terrible situació en quant als murs que segreguen poblacions senceres, que fan robatori de terres, que fan robatori de recursos essencials com l'aigua. És a dir, hi ha una situació que realment...
En fi, no arriba, diguéssim, al detall, però sí que arriba, mos podem imaginar, diguéssim, un règim d'ocupació dels més cruels que s'han sentit i que parlava en tota la història. Per tant, en fi, és una situació terrible. Cal parlar de Palestina, malgrat hagin...
Sembla ser que amb els mitjans, diguéssim, habituals de comunicació per aquí, ja Palestina i Gaza ha fuit desportades, no? Però crec que una de les obligacions, quasi ben que dir, de la gent solidària en Palestina és continuar parlant de Palestina perquè el que ja passa se n'ha d'anar comptant.
Ara hem d'acabar, Pep, moltíssimes gràcies de la teva aportació, de la teva anàlisi, però també hi ha una cosa important, també d'Israel, de dir que deu ser el país, no sé si és el país o un país dels més militaritzats del món, perquè...
el tema de la que és aquesta suposada protecció que han de tenir fa que hi ha una militarització brutal de la gent que viu allà i que està allà i tot el que és el mercat de la guerra per tant també és un no direm país una zona on realment sembla que, bé, sembla no que hem de també tenir en compte que
que la situació que està posant a nivell de militarització també s'ha de tenir en compte per part d'Occident perquè estem deixant que s'expandin tota la seva amplitud Sí, una societat militaritzada com tu ben dius
on el servei militar és obligatori, de fet, tenen conflictes entre els mateixos sectors de sionistes, perquè n'hi ha, diguéssim, faccions o sectes de judaïsme ultraortodox que s'oposa, diguéssim, a l'obligatorietat del servei militar. Però sembla que allà viu en un món, en una bombolla, on el servei militar, diguéssim, és...