Fins demà!
Ja tens els claus pròpà.
Bona nit.
tan inútil cintel. Talles, molts i reserves clars per demà. Talles, molts i reserves
Calles, mous i receptes Clams per demà
Hem tornat i no sabies ni qui érem. De l'anònima tan estimat, m'ha cagut d'hene. Sento una mena de pena aliena per la verbena de merda comunista.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Tu no tens la més petita idea de qui som, però a partir d'avui, creu-me, recordaràs el nom. Tornen a ser crius aquests dos il·lustres tius, més il·lustratius que vídeos del que qui com està t'opònia. Sense rembordiments i una mort de persones que sí que et fan el pes, per no ser partígeps de la múbica el govern.
Bé, anem a grà. La penya dels tigressos et raparà i rapapam-pam rapar per avançar. Els infants són el futur, els fascismes del passat i si parlem de fer rap pur fem-ho clar i català.
Estrelletes encenit i un planeta petit, ple d'aigua amb sal, sembla molt normal. Un dimecres de matí, no sé què hi faig aquí, buit i ple de mar, sembla molt normal.
De matinada en trucar sona el replà de l'escala. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. Que volen aquesta gent que truquen de matinada. El seu fill que no és aquí n'has adormit a la cambra que li volen al meu fill. El fi mitja es desvallava, que volen.
Aquesta gent que truquen de matinada. La mare ben poc en sap de totes les esperances del seu fill estudiant. Que ben com promes n'estaven de volant. Aquesta gent que truquen de matinada. Diasa que parla poc i cada nit s'agitava. Li venia un tremoló. També d'un trucador.
que volant aquesta gent que ha trucat de matinada, encara no ben despert, ja sent viva la trucada i es llença pel finestral a l'asfalt d'una volana que volant.
Aquesta gent que truquen de matinada, els que truquen resten muts, menys un d'ells pot ser el que mana, que s'inclina el finestral darrere xiscla la mà.
Aquesta gent que ha trucat de matinada, de matinada han trucat, la llei honora senyala, ara l'estudian és mort, no és mort d'un trucat d'alba que volen aquesta gent que ha trucat de matinada.
He vist salses que se'n molen, he vist cops que regeixen sang, he vist tantes meravelles a quina el Montseny estan.
He trobat uns ells negres, rebregant-se pels estalls. He fet ritos estrampàtics, romanis, semen i salt. He vist bruixos i dimanis, en rus i anar tots ensant. He vist a la mal secreta,
Pucatatapototant
Avui s'hi venia la lluna morta. L'amor cantaria que truca a la porta. L'aira que truca a la porta. I si du la lluna, un jet aponent.
l'amor cantaria, i en cor creixent, l'aira, i en cor creixent. Si la lluna era rodona i rosa, l'amor cantaria, i l'amor bosa, l'aira.
I si ve blanca.
Sortiu al terrat. Clarita. Amic, sortiu al terrat. Sortiu al terrat. Ai, que ens remulli la cara.
La lluna gall de taronja entra dents de novolada. Ai, que ens remulli la cara, amics, sortiu al terra. La lluna, la taronja,
La lluna, la tarongina del taronge ennubulat.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Es pon la crida a equivocar-te i a sortir-ne malferit. Ficar la porta, cridant victòria, a mazzinar-te per dins.
Acumulant el teu clater, el gran pes que només creix. Però la pols ja no torna més, ja no torna més.
A la mercè del teu destí Acomuna
El gran pes que només crec. Però la por ja no torna més. Ja no torna més. Més.
Ja no torna més.
Hi ha un misteri que s'apropa cada cop que ets amb mi. Una mirada, una sola, just abans de dormir. Hi ha una cosa que caldria que sabessis tenir una promesa, una sola, just abans de morir. Segurament ja saps el que et vull dir.
Segurament ja ho saps, segurament ja ho saps. Ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te. Ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te, ara no sé què dir-te.
Segurament ja ho saps.
Fins demà!
Fins demà!
Sabia de fer. Tallem.
Quina cantaria aquella cançó que tant t'agrada però que no sap que és per tu, no. No, no. No. No, no. Surt et sol i jo me'n vaig cap al ca meva. Ha vergut la pena estar amb tu fins aquest instant. Tant de bo torni a veure Sant Déu.
en el meu coixí, en el meu braç. És el que vaig pensar quan vaig sortir de cap teva un diumenge clar. Tot que avré, jo també, te diré que ho he passat bé i sé que tens.
de explicar algo especial. Desde fuera parecías normal. Algo especial que no podía imaginar.
i sé que tens algo especial. És com que vas pensar quan vaig sortir del cap que hi ha un domenatge clar. Jo fa bret, jo també, te diré que ho he passat bé, i sé que tens algo especial.
Veig la mà brillant i el cel refletçat, un cel rosat com les teves mans.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Llum del carrer s'encén i no veig res més. I un ocell passat vol dir que tu ja has arribat.
It's all so fire.
Veig la mà brillant i el cel refletçat, un cel ben clar com els teus ulls davant.
S'han tres dies molt de fares gallines.
Gràcies.
No m'acridis mitja, ho sé si és que has de venir, si m'agafes per sorpresa m'ho faràs feliç. No m'aconti més històries de pedrins, cadascú farà el que vulgui, si tu vols pot fer-ho amb mi. Cucaratges en tres dits, se passegen per dins un tassó de vi.
Gràcies.
No és ja fa sis anys que vaig arribar, i dos n'hem passat dins d'una paparera, jugant tot el que trobar, si ha hagut de muntar carrera, se'n fa el flam de fer avrà, mai no m'han deixat en platona darrere.
Gràcies a tu som aquí.
No s'ho he tingut en aquest temps, com més d'una caua d'amunt de pintera, la barat i ben al fiar, la sopa és més on serà seca.
Ella creia quina pena. Sé, sé que mon pare li crida. Vinga, deixa-ho anar, ja som fàcils de gelera. Crec que per mi, tu també, crec que s'ha empatat. Gràcies a tots som aquí.
La meva vida s'ha acabat, he mort regullat dins d'una claveguera, en mans d'una altra dos, hòstia, que està pensent que l'Iquera, que ara s'empara, diguem-ho, no hauríem d'estar millor, me'n queda dins la bolsa.
Està millor, està una crema a mi de cosa. Prega per mi, tu també, pregues tant, pare. Gràcies a tu som aquí. Prega per mi, tu també, pregues tant, pare. Gràcies a tu has estat així.
Gràcies a tu estàs així.
Si ja hi tornem a ser-hi. Què? Si ja hi tornem a ser-hi. No, menina, no.
Fins demà!
Ja hi tornem a creure, és l'esprit que ens guia.
Tornem a ser-hi, gràcies pels llavis, tenen gust un volt més a mi. Poder ser un mor just, però encara en flames, mai sabrà.
Ja hi tornem a creure és l'esprit que ens guia.
Ja hi tornem a creure, és l'esperit que ens guia.
No sé si tenc futur. No té fred. Massa calor en el juny. Ox a porta d'un any a sideral. Mil estímuls són presons socials.
Soc intel·ligent i artificial. No sé si és intel·ligent, però sí que hi estàs.
Surteire 3, ritual Nepal, que diu quatre coses que te fan pensar.
te'n pots rompre el cap per entendre això almenys si en trobes cap com jo i m'aprenc un any d'esparjo perquè entenc les collons d'aquests que no saben que venen i no saben d'on venen s'ho prenen a broma i no vaig de bromes ni de cara de pomes agres doncs les faran passar ben magres si no anau en bones doncs les faran passar ben putes cristinetes són putes més vives que ses genetes sempre en tes poques netes després d'haver-les fetes m'agrada quan es monte
Dorm i és de nit. M'agrada quan el món dorm i és de nit. M'agrada quan el món dorm. M'agrada quan el món dorm i se'l sent respirar. Veure venir es temporal a la porera de la mà. Veure sa merda que sa maró remou. Sentís remor des renou. Respirar i ensumar sa lotes fins quan plou.
No faig cas de cervells que acaben dins una nou, ni de la meva veu quan surt de dins un pou. A tu feta on ets, a dins la panxa d'es bou, allà on no hi neva ni hi plou. Patim patam patum, sóc una merda, no em trepitgeu, sóc un heró. Maregeu ses arrels, a mi no em maregeu, perquè si t'agrada veu, i si no t'agrada tan bé veu. Perquè aquí és que no veu, és perquè ja no hi veu, o no toca de peus a terra. M'agrada quan es monda el mig de nit.
M'agrada quan es mon dorm, i és de nit. M'agrada quan es mon dorm, la borratxera vomita. M'agrada anar-me'n del cap, cartera buida i patina. Que entenc que es coi omple amb la bossa plena i la caixa plena.
No sé què li ha fet a sa vida que m'enverina, que fa llarga com una marina, el meu futur no s'endemina. Nenca un passat esmolà com un guinevet que taia en sec i ja poreu partit gerret, que vós n'fareu un tip que per això no tenc amics.
Fins demà!
Fins demà!
Tenc un estal fet amb vieris. Quines columnes, quin titulars. Avui no plou, que no se m'abanyi.
És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. Només travessa les persianes informes i baleats. És gremi d'electricistes, sortia del sindicat.
Tots amb sa cara cansada cap a ca seva dinar. Tenc un estal fet amb diaris, quines columnes, quins titulars, avui no plou, que no se'm avall.
El cremi d'electricistes sortia del sindicat. Tots en sa cara que ensàvem cap a ca seva dinar. Sa distància viu amb jo.
Som un estil de pilot indecis i sempre estic de viatge. Surt el sol molt més enllà de lo que pot controlar des del seu pis. Un enginyer haureu
Fet amb dièris, quines columnes, quins titulars. Avui no plou, que no se m'avalli. És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. L'orrestre vés amb ses persianes, s'informatiu balear.
La nit de electricistes sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap al cas seva dinar. Sa distància viu amb jo.
Som un estil de pilot indecis. I sempre estic de viatge, em surt tot sol molt més enllà.
de lo que puc controlar des del meu pis. Es gremi d'electricistes, sortia del sindicat, tots amb sa cara cansada, cap a casa seva dinar. Es gremi d'electricistes, sortia del sindicat, tots amb sa cara cansada,
Cap a casa seva dinar. Es gremi d'electricistes. Sortia de sindicat. Tots amb sa cara cansada. Cap a casa seva dinar. Es gremi d'electricistes. Sortia de sindicat.
Sents el vent dins el teu cos, tu et fos i això dins teu, som tots dos el mateix tronc.
Aquest camp tots els espais són petites parts canviants. No ens trobem, només flotem jo dins teu com tu dins meu. Com tu ets dins seu, com tu ets un polsiu de flor.
Trucet de tot.
Fins demà!
a l'opostei, tu ja t'has garantit aquesta vida i l'eterna, però llegat del teu record.