Fins demà!
I avui sí que no tenim temps per res més, simplement convidar-vos a continuar a Ona Mediterrània perquè tot d'una comença el programa transitant. Som a Ona Mediterrània, el 88.8 de Freqüència Moldada, o també onamediterrania.cat. Comença ja transitant.
Bona tarda.
Bé, avui tindrem tres convidats per xerrar de tres temes importants, com sempre, per transitar cap a aquest món millor i més just i més sostenible. Parlarem primer de tot amb en Bernat Fiol, de Gamma i portaveu de la plataforma en defensa dels camins públics.
Llavors, seguirem amb Esteve Gut, un permacultor, pedagog, pagès, i que parlarem de la necessitat de tenir un autovestiment de seguretat.
un autobastament alimentari i seguirem en la Maribel Alcázar que parlarem de la guerra la guerra aquesta que mos pot dur cap a un col·lapse ja veurem cap a on va i en parlarem amb ella perquè aquesta guerra amaga moltes altres coses bé, tenim en nosaltres m'ha après ja en Bernat Fiol bon dia Bernat
Bon dia. Què tal, Bernat? Molt content de tornar-te a tenir nosaltres. Bernat Fiol, portavou de la Plataforma de Defensa dels Camins Públics, membre de Gamma. Bé, ens interessa parlar amb tu d'aquest bé patrimonial que són els camins públics i de la concentració que hi ha
aquest proper diumenge a Raixa i que mos facis una mica de resum de com està la situació i que han de fer. Aquesta concentració s'ha de preparar aquesta concentració per demanar que aquest projecte no s'adugui endavant.
Se pot fer un avantprojecte d'una llei que no sigui tan partidista, vull dir que puguem disfrutar tots, perquè hem de pensar que el 83% de la serra de Tremontana és privada, amb això no tenen res que dir, però els camins que les crucen sí que són públics. I amb això tenim molt que dir, perquè no només són els camins, les fonts que hi ha de bo. Tot el que hi ha de bo en un camí públic és públic. Sempre hi ha abans per moure les trepes de muntanya.
I aquests camins que antigament les possessions de muntanya, quan tenen agrícoles, quan se dedicaven a les bestiar i a la sembra, doncs sí que obligaven els ajuntaments i la gent a fer els camins que passassin per la banca seva, per ser més ràpids que els altres a dues mercaderies a Palma. I clar, però han passat el temps, ara ja no són agrícoles, ara són les senyors,
que pensam i tot que tenen més de 50 camins tancats, més de 50 camins tancats a la serra de la muntanya, que mos priven de passar, o que haguem de demanar, per favor, que m'obren les barreres si volen, si no, no podem passar.
és una vergonya que se faci una llei sense sostenar aquest problema que tenim avui en dia. Aquest problema de tenir camins tancats és una vergonya, perquè a Mallorca, mira que és petita, però és que a Mallorca hi ha més 200 camins tancats i això és una autèntica vergonya. No només són aquests senyors que tenim aquí
de sant noble, que diuen ells, que fan de barruts, sinó que ve un estranger que compra una finca, perquè faig tancar el camí, és igual si és públic. I ja pot començar a lluitar, i ja t'he començat a arreglar, i ja t'he començat a denunciar, i és una feinada que no s'acaba mai. Això hauria de posar remei al consell. Si el consell és incapaç de fer-ho, que ho faci el govern. Però tenim un consell per a alguna cosa. Si no defens el principi d'igualtat de totes les persones que viuen aquesta terra, de què vol serveix un consell?
Si no defensa el que és bé comú per a tothom i l'interès general, per què volem un consell? Això m'hi refereix a això. Vull dir, apostes a concentració de diumenge, les 10 des de Matia Raixa, una finca emblemàtica que també està mal duita per a qui la duen, que a partir d'aquesta mateixa finca parteixen camins que han estat tancats o alliurats o canviats de lloc. Vull dir, és que és una vergonya.
Una vergonya. I ja he de dir que aquest van projecte, per ella sa que és un van projecte fet pels senyors, en coneixement del Consell, però d'un bosc cap endavant.
Perdona, Bernat. Mira, t'ho volia demanar, aquest projecte te refereixes a la llei que volen aprovar, a la llei de la serra de Tramuntana, no? Sí. No ho dic perquè hi ha gent que no sap que en aquest moment s'està fent, està en tramitació, està pront d'aprovar-se...
L'ha fet el Consell de Mallorca i l'ha presentada en el Parlament. Com va això? Tu saps quines són? Crec que això fins i tot i fins i tot més que ve tenim temps de l'agra. Vull dir, per allò que hem pogut veure per damunt, el molt de benefici, el gran beneficiari d'aquesta llei, si hi ha senyors, només en recursos econòmics, sinó els que podran canviar la forma de viure en aquelles serres, sinó els que podran fer mil coses diferents que en principi haurien d'estar prohibits.
Perquè jo tenc en compte que m'ho van dir un dia que no podíem passar per Tarnelles perquè hi havia una parella de voltors que criaven i m'ho pareix bé, m'ho pareix bé. Però no m'ho facis festa a Tarnelles. No m'aduguis bolorios i cavalls i gips a l'estiu perquè vénen senyoritos de Madrid a Tarnelles perquè és una bèfa.
I mos volen prendre... Jo crec que és una llei per prendre moltes pel·li, però encara atelenca molt més. Sí, crec que mos volen ajuntar tots i que no puguem fer res. Vull dir, la majoria de gent de Mallorca és pobra, és pobra i viu avall de la pirámide econòmica d'aquest país. O sigui, els quatre que estan a dalt poden fer això.
i sapiguem que aquesta gent de la gran posició tenen temptacles a la administració, a la política, a la justícia, i que quan vas a un poest que és com una befa per tots els altres, crec que s'haurien de mirar amb el prim. Això ha de fer una cosa d'aquestes.
Sí, jo penso que darrere aquest projecte de llei de la serra de Tramuntana, aquí hi ha una intencionalitat, hi ha una voluntat, hi ha un promotor, i vull pensar que el que volen és un canvi d'ús, precisament, de la serra en favor de determinats negocis.
quins serien aquests negocis beneficiats amb aquesta llei de la serra? Una gran possessió d'aquestes podrà fer camins alternatius, podrà llevar pins, arbres, podrà prohibir passar, si no demanes permís, pensa que un camí públic passa per 8 o 9. Ells diuen que no, perquè els camins que passen per a mi estan tancats, volíem dir, són 50 que tenim, o un poc més de 50.
Si no obren aquests camins, per què mostren una llei? Si mateix hem de demanar permís avui en dia per passar per Coma Sema, mateix, Coma Sema. Per què hi ha dues barreres a Coma Sema? És un camí públic. De tota sa vida hem anat de bunyol a lluc per aquest camí, és un camí públic. Per què hem de demanar submissió o un personatge com el senyor Fortuny? Si és públic, obres, lleve ses barreres i després ja ho anirem de fer una llei que sigui bona per sa serra sobretot, per sa natura sobretot i per sa global de totes les persones que viuen a Mallorca.
perquè no podem fer una llei molt, molt partidista. Que jo pugui, que no faci renou, crec que m'apareix bé, però no hi permeti que per fer vols, events, i per fer música, i per fer el que vulguis allà, quan vulguin 300 persones en cotxos a com a sema, o a qualsevol posició de muntanya, què passarà? Que aniran a peu, faran silenci, no faran renou, no m'agrada res. M'ho es prohibeixen passar nosaltres perquè som molts. No hi ha tanta persones de Mallorca que caminin per la serra.
i és que camins seran normalment cuidant l'entorn, que el que ens toca, el que ens toca tot és cuidar el que teníem, la poca mosqueda, és que la poca mosqueda, la moscaven de fotre, i això és una injustícia molt grossa. Van anat una qüestió, perquè clar, tu dius, fan aquesta llei, i resulta que ja hi ha lleis en aquest moment que són vigents, com per exemple la llei de camins, que està aprovada, que fins i tot el Partit Popular la va dur en el Constitucional,
i ho va perdre perquè el Constitucional va donar sa raó que aquesta llei i d'això diu clarament tota una situació en què s'haurien de fer entre ells sobre que cada Ajuntament hauria de tenir l'inventari de camins públics, hauria de fer les feines per precisament aquest dret que tu dius que hi ha i que tenim.
d'ús públic i tot s'ha fet real. Llavors, què passa? Perquè aquesta llei de camins està aparcada, també és la llei de béns patrimonials, això no se fa, la majoria d'ajuntaments no la tenen, els consells no saben quina feina fa i després resulta que fan ara una llei nova de la Serra Tramuntana que, com tu dius, sembla que només vol fer els interessos realment dels grans...
dels grans propietaris, i llavors com vols tu aquesta manca de fer el que ja en aquest moment està a les lleis escrites i no està fet? Jo el que puc constatar darrerament és que molts de municipis no saben que hi ha una llei de camins. No ho saben. No, no, és que no ho saben o no ho volen saber. Ja. Tots els municipis de Mallorca tenen problemes de camins tancats, o quasi tots, vull dir, Beretsen, en segon qui...
costa en el polític que tenim. Suposo que són polítics de baixa estatura, que no han d'arribar. Quan tinguem una llei que defensa totes... És que molts defensen altres i molts defensen els que tanquen els camins. Tothom tenim el mateix dret, però uns no han d'abosar els altres. I aquesta llei és molt bona si l'Ajuntament l'amplien. Però avui en dia encara tenim com a camí vei, camí real de Cineo-Costig, perquè xerreria tots els camins en particular. Tenim 200 anys i es febrou els provins camí,
i fa 4 o 5 mesos que vam avisar al sujuntament que volgués fitxa, i encara no sabem res. És que, què costa? Si tens les sentències favorables, que a més, que no se posen a parlar ja més, obres camí, amb aquesta llei tu pots obrir tots els camis i estem xerrant de camines reals, estem xerrant de molt de patrimoni que s'ha perd, psiquis reals, fonts, tot això desapareix del mapa i ningú mou una fitxa.
No sé per què la gent que té poder vol més poder, vol més terra, si té 300 cortenades, per què vol robar un camí?
Per què no li fan pagar a aquesta persona que tanca un camí públic, totes malacafes per tant anys, tanquen un camí tancat, per més dos tancats? És un robatori. Usurpar, l'agafen els usurpar, perquè usurpar no és res. Usurpar és robar, roben un bé públic de tots. I ningú fa res, ningú li posen una infracció, no posen una multa, no posen res. Aquest temps hi fa el que vol.
El que vol. Ara notarà que tots aquests casals grossos que tenim allà, que donen pau a la serra, que donen identitat a la serra, podran ser agroturismes, podran ser vides... Per cada un ens fan creure que aquesta gent de senyor són pobres. Que no m'ho crea res. No m'ho crea res. És una farsa.
Has dit en el començament que els camins públics de Mallorca, quan passaven per les possessions, això era un interès propi de les possessions que volien que el seu camí fos públic perquè la gent hi passés i això era bo per ser un negoci.
Ara pareixer-se que hi ha canvis durs en marxa i que es negoci ja no és que la gent passi per les possessions, tenir un trànsit de persones, sinó que el que interessa és la casa i l'activitat turística en aquestes possessions. Pot ser que aquesta llei es faci precisament per donar resposta en aquest interès de negoci que hi ha darrere la casa i darrere el turisme? Sí, sí.
Aquesta llei que volen fer, donar posibilitat de caçar les finques públiques, que hauria de ser un santuari per la fauna i la flora nostra, és una altra vergonya. Si no tenen lloc a bon amagar i a bon viure els animals tranquil·lament perquè hi ha un espai suficient, no sabem per res. Per desgràcia tenim el que tenim. Tenim els consells del que tenim i perquè caçar és el més important d'aquesta vida, és igual si una espècie desapareix o el que sigui. I com que si no hi ha gent que passi no passa res, però què d'això?
És que és una llei molt barroera. Vull dir que... La miris, però on la miris, està mal feta. I la gent que ha tingut ser... Crec que s'han equivocat de davant i darrere. S'han equivocat de pertot. És una llei justa, però...
pel medi ambient, per la gent que pugui caminar. Llavors, els que caminen per la muntanya, el 99% són respetuosos al nostre entorn. No fan cap desperat. Som qui som.
No hem de tenir pa de nosaltres, però el que hem de tenir és cobrir els camins, que ens deixin veure les coses per al nostre pas. I serien, com dius tu, obligaven a tenir els camins que passagin per demorar el seu clast, perquè passaven per mi de la clast de les possessions, no passaven a 10 quilòmetres per mi de la clast. Els anys 70 i 80 aquells grans senyors de muntanya van desaparèixer-me a tota la costa.
Van abandonar les posesions i van abandonar els camins. Els que les mantenien vius aquells camins eren els que caminaven per ells. Perquè per aquí s'ha creat la meitat de la història, s'ha creat per aquestes muntanyes. I no ho hem d'oblidar en això. I no ho es poden prendre això. Si m'ho es prenen això, m'ho es prenen la dignitat com a poble. No entens? Hem de recuperar els camins, hem de recuperar la nostra història com a ells. I tothom hi ha per viure. Ells, els senyors, que això no tenim res que dir, que siguin rits i tinguin moltes terres, però els pobres, que no tenien que dir res,
és de caminar, perquè on pren caminar? És l'interès general de tothom? No sé, és una cosa que a vegades no deixen dormir, però és que és així. Bernat, tu has dit ja, hem parlat altres vegades, que hi ha més de 200 camins, si no ho dic malament, per la serra, que són públics. No, de la serra no són. 200 a Mallorca, més de 200 camins a tot Mallorca. S'ha de venir una cinquantena o un poc més de 50 que estan barrats.
Però després també tenim 200 més de primers pobladors que conecen altes vies, que són poblis que juntament no reconeixen. Vull dir, a més, aquesta llei en si mateixa, quan mirem el que se protegeix, van engollant la sentència amb els cabars. No? Jo noto que la finca d'es cabars no està en la serra de Tramuntana perquè li donen protecció. Perquè fan una netxa de protecció de la serra més a baix, sobretot en els cabars. Per què?
Qui és que ha influït aquí? No em porta dir-ho, no? Els interessos dels propietaris. Els mateixos de sempre. Jo dic que aquesta llei l'han fet els senyors pel seu benefici, amb interès general desapareixerà, el cobraran de l'administració dos bens, no tenim prou escola ni prou centre sedut, però aquests senyors s'enduran dos bens per mantenir no sé què, per fer fer... No ho sé, arribar-ho a fer unes perpènties. No té nom, aquesta llei l'han tret de no sé de què.
No, i a més, espera un poc que estem a cotar també, hem de menjar una llei de camins, hi ha una llei també en patrimonial, és a dir, no seria necessari fer aquesta llei de Serra Tramuntana com a mínim, com a mínim, si abans no s'acomplís la llei que hi ha, que els ajuntaments tinguessin els seus, no?, els seus catalets fets, no?, perquè la gent que mos pot escoltar, és que molts ajuntaments, ho sabeu, quants ajuntaments hi ha que tinguin els catalets de camins fets?
Uf, n'hi ha molt poquets que tinguin els camins, els catalans de camins complet, per aquest inventari fet del patrimoni, que era una obligació per els noms subsidiari del Consell de Mallorca, poder-me anar a fer una feinada. Poder-me anar a fer una feinada increïble. Se lo comento jo, poder-me posar coltos davant les taules per cercar tota aquella informació. Ningú de respecte.
O una entitat de govern, ningú la respecta. I volien dir, això tens l'inventari fet? Igual, fa el que vols. El patrimoni, no es pot perdre. Xerrem de camí, però ells s'han de pous de fora de vila. Els pous de fora de vila estan tots deixats de mà. La xiqui real, escali totes han de ser penescudes. El patrimoni de tots, això ho hem de cuidar entre tots.
He viscut molta gent que ha creat una riqueza cultural molt grossa, que són d'ereus i d'ereus. S'enfotisme, la deixadesa i no podem fer res. Això són negacions, molt poc mirades de curta, no tenen...
No tenen sentit aquestes afirmacions a la gent bàsica del poble. El poble ha de lluitar. Si no lluitam, estem fatuts. Idò, Bernat, tu què proposes? Què podem fer la ciutadania? Diríem perquè realment apostem tots, com dius, el màxim de persones per la defensa dels camins públics, en aquell cas de la serra, però també de tota Mallorca. Què proposaries? Jo...
La primera que faria és denunciar qualsevol tancament de camí públic, ben informats, si un ha de passar per un lloc, s'informa o denuncia, va ser un tancament, denuncia el batle per no obrir un camí, que en s'allà i nou de camins podem denunciar un batle que no fa la seva feina. Però també s'ha de mirar així, però ningú ho fa. Per exemple, aquesta davant projecta que volen presentar, fins i tot el mes que ve tenim...
per fer alegacions. Les associacions, els particulars, tothom hauria de fer alegacions. Haurien de tenir feina per contestar les alegacions 10 anys. Això és feina de nosaltres, del poble bàsic. No hem d'anar a cercar que ells ens celebraran. Ells van, miren el seu, desapareixen un polí que es governa abans avui, desapareix i s'ha acabat. Hem de fer la nostra feina, el poble ha lluitat. Així que ens quedem muts i no tenim res,
seguiran fent aquestes barres vessades, i no ho hem de permetre, no ho hem de permetre. Molt bé, Bernat. I diumenge, diumenge... Això, diumenge, que faim? Que faim, diumenge? Diumenge veniu tots a les 10 a Raixa, veniu tots. És una concentració, després s'ha de poder caminar, s'ha de caminar, però dura de 10 a 11, no durarà metge concentració, amb una horeta de presència física. De 10 a 11, molt bé. De 10 a 11, allà, després, si hi ha gent que vull caminar, moltes rutes...
Puc més surten de raixa. És que anava a la sabant carregada que estigués moltes rutes. És que pugui mirar aquest camí, però la presència física és important. Això està a la carretera de Solla. No és així.
Això mateix. I hi ha un autobús que s'atura allà davant Raixa. La gent que no tingui cotxe pot anar amb autobús de Palma, l'autobús de Palma cap a Solla i baixant davant Raixa. I de 10 a 11 tothom a Raixa a defensar els béns públics, els camins en concret. És així, Bernat? Això mateix. Ho he dit perfecte aquí.
Idò, moltes gràcies, Bernat, per estar amb nosaltres i fins una altra. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. I aquí diumengevall, molt bé, que és una mostra que la gent està per defensar la nostra serra de Tramuntana. Molt bé. Vinga, idò. Fins una altra. Salut. Bé, com diuen, Bernat, com és? Sí.
Hi ha lleis, n'hi ha moltes, però hi ha massa feina no feta. Feines no fetes, deixades, memfotisme, que ha dit a un moment donat ell, hi ha un memfotisme de les autoritats que tenen una llei que els obliga a aprovar els catàlegs de camins, els obliga a aprovar els inventaris...
a fer el traspàs de l'inventari de béns públics cada vegada que es constitueix un nou ajuntament i no hi ha cap ajuntament que ho faci. Si n'hi ha un, seria per posar-ho en lletres de qualsevol puesto. Perquè no hi ha cap ajuntament que ho faci. Però mos hem de demanar per què no ho fan.
Primera, no ho fan perquè no volen molestar els grans propietaris que no volen que precisament puguin tenir cap tipus d'inconvenient de menatge de la seva finca, perquè són els senyors. És talment això. Perquè des del punt de vista del bé comú i d'una democràcia consolidada, que és el que toqueria...
tots els ajuntaments haurien de tenir fet aquest inventari i si no s'haurien de donar jutjat, jo dic que si no s'acompleix la llei que en aquell moment està vigent, que ja he dit i he recordat que fins i tot el Partit Popular, i ho dic perquè realment el Partit Popular no té cap interès de seguir la llei d'aquí a mi,
i està claríssim, i és com fer una llei paral·lela pels senyors, pels grans propietaris, pels seus interessos purs i punto. I una altra que no ha dit que a part del turístic i a part de tal, evidentment també és...
és el tema també urbanístic per fer tot el que és donar-li gana mentrestant una llei que està feta des del punt de vista del bé còmul aquesta està enterrada per tant això és un gran problema sí, bueno hem de canviar de tema m'ha pres que tenim en Noltros en Esteban Gut Esteban, com anem? Bon dia! Bon dia Esteban, molt contents de tornar-te a tenir Noltros
Un plaer també de saludar-vos en el programa transitant. Aquí el mos escolti. Sí, bueno, estem en una situació molt greu, delicada, perillosa, és una amenaça. Estem a les portes d'un possible col·lapse per la guerra.
I amb aquesta situació delicada que tenim, clar, ha un fet importantíssim, i és la necessitat de tenir un autoabastament de seguretat alimentari. Com veus aquesta situació, tu?
Sí, bé, coincidim... Perdona, Esteban, com va? Jo t'ho volia dir, que dins d'això també t'ho demanaria, ara t'ho demanem massa coses així de cop, però els efectes que té concrets de la guerra i en el tema de l'estret d'Hormuz respecte a tot el que és la part dels fertilitzants que és un element fonamental per a l'alimentació mundial. No sé si aquest tema...
Si pogués fer una pinzellada de com veu la situació, perquè crec que no se'n parla mai, se parla molt del petroli, se parla molt dels llars, però no se parla, o se parla més poc, de l'alimentació de la gent, que és el bàsic i el necessari per viure.
Bé, sí, bàsicament el sistema de producció agroindustrial que alimenta la massa està certament en risc de, no només d'encarir el seu producte, sinó molt pitjor encara, a més de sofrir desabastiments.
Jo personalment no som expert ni en energia ni en fertilitats químics, però sí que puc explicar mínimament el que diuen les persones expertes amb el tema. Bàsicament els tractors van amb dièsel, utilitzem els tractors més sovint i de maneres inadequades,
més sovint de la que faria falta i fertilitants químics n'utilitzàvem de manera absolutament excessiva també. Ara bé, no se pot transitar d'un model agroindustrial intensiu que dona uns rendiments comparativament als a un altre model, per exemple, alcològic o regeneratiu, encara millor,
no es pot transitar en dos dies, se'n requereix un temps, una planificació, i bàsicament llegíem avui a Diario de Mallorca, per exemple, que el dièsel agrícola està a més d'un 40%, un 45% de fresquera, increment sobre el seu preu normal,
i el que és la distribució de gas natural i els fertilitzants fets amb aquest gas natural també està, m'apareix que fa uns dies estava en un 25% de sobrecost respecte de la normal. Ara bé, jo personalment tinc un punt de vista...
que els mitjans convencionals no mostren. Jo estudio aquest procés de col·lapse del sistema alimentari des de fa 6 anys i, sincerament, treure fotos diàries a les variacions dels preus m'ha pareix molt poc sèrio, m'ha pareix molt poc honest, m'ha pareix molt poc crític
i m'apareix un servei a la ciutadania realment deplorable. No és la foto de l'increment del preu quotidià. És molt més greu i molt més urgent tenir un punt de vista més ample, un punt de vista panoràmic sobre la dependència que tenim d'aquests dos ingredients, d'aquests dos tipus d'insum, especialment,
i els impactes negatius que té sobre el medi, els impactes negatius que té sobre la salut humana, sobre la biodiversitat i que tot està absolutament interconnectat.
Si ho miram només per fotos fixes de preus, sincerament no captam l'urgència i no captam el missatge. I el missatge és molt senzill, és molt clar. L'agricultura és una palanca de canvi extraordinària i de les més importants. Front a la dependència exterior, front a les tensions geopolítiques, front al canvi climàtic...
front a l'extinció massiva d'espècies en què estem, front a un món que ha perdut molt el nord, un món que ha perdut molt els volors més humans, més bàsics, un món que ha perdut una connexió anímica, espiritual amb la Terra...
i sí, l'agricultura i la ramaderia ben fetes, relocalitzades, amb condicions socialment justes, amb un mínim de planificació, i sempre ha estat una solució multifuncional. Llavors, per mi és una situació que fa, sincerament, preocupa molt, preocupa moltíssim,
perquè les autoritats estan poc preparades per aprofitar l'oportunitat. Encara així tenc esperança, però sincerament ens hauríem d'escoltar la gent que parla d'agricultura regenerativa i d'altres solucions com l'agroecologia.
Ara ens explicaràs que s'agraecologia, però lo cert és que depenem excessivament de l'exterior per la que és l'alimentació. I ja hem tingut, diríem, episodis en molt poc temps. Varen tenir Covid, que ens va, diríem, varen... Perdó, perdó. Si ho puc repetir, per favor? Que ha passat un cotxe, Sant Renau, perdó. No.
que volia dir que ara mos explicaràs la part de soberania alimentària, així com creus, que haurien de fer, però dic que ja en aquest moment que tenim una dependència en quant a l'alimentació tan elevat a nivell exterior, a nivell global, que per tant això és el que hem d'anar reduint,
Clarament, idò, ja tenim episodis que molts fan pensar que això hauria de ser una prioritat, no només pel que governa, sinó també per la ciutadania, que és el consum de proximitat, etcètera, perquè en van tenir el Covid, que ja van tenir un problema de vestiment o un problema real,
Ara tenim una guerra, és a dir, contínuament tenim qüestions que fan entendre que hem d'anar cap a una altra banda, no és vera? I que, a més, tenim una dependència, en els cas de ciutadans, altíssima del que és l'alimentació. Era un poc perquè parles un context de tot això per explicar la proposta de...
La soberania alimentària no és més que el dret democràtic a decidir sobre el model de producció i consum. Té una tradició de vinculació a les granges petites, les granges d'escala familiar i també de posició en general al neoliberalisme, al capitalisme de mercat, a les...
com se diuen, els organismes modificats geonàticament, etc. I les cadenes de supermercats, gràcies. Bàsicament crea injustícia al món agrari, al món alimentari i tot el que crea falta de salut. Llavors, responent a el que comentes, Margarida, jo crec que el responsable d'un govern
seria que declarés la possibilitat del risc alimentari. No sé si d'emergència alimentària, sincerament, pens que sí, però com a mínim declarar que hi ha un risc alimentari seria el més sincer. Ara bé, jo personalment no necessito esperar tres setmanes i mitja o quatre de la invasió de Trump i Netanyahu. Això ho podria haver dit el primer dia.
Però bé, tenim les forces que tenim, els hotelers diuen que sí a la guerra perquè no hem de pensar en una altra cosa que no siguin els seus ingressos propis, i es governa que és bàsicament una espècie de lobby immobiliari constructor turístic, i...
Segons quines esquerres, personalment tampoc m'aparaixen massa valentes ni responsables tampoc amb qüestions així de sèries i de greus. Però jo crec que un govern responsable hauria de declarar com a mínim un risc alimentari i la gent, la gent mos convé espavilar, mos convé bastant espavilar. Lo ideal seria que els pobles, els barris...
i hi haguessin iniciatives d'autoproducció comunitari. Això no vol dir que tothom que mai ha sembrat una domàtica se convertisqui per miracle en una persona que no l'est, però sí que vol dir que s'articulin grups de persones que produeixen i grups de persones que se comprometen a fer-li es compra
per així donar-lis d'estabilitat i bé, bàsicament la paraula antigament era una cosa que funcionava. Abans d'aquest oi d'època de deepfakes i de coses que no saps si són ni siquera reals, la paraula valia i mos convé crec que recuperar la paraula mos convé recuperar els tornes jornals
com li vulguis dir les sessions d'ajuda entre veïnats no es convé recuperar tot el que sigui tothom que viu a fora de Vila pot ajudar la gent de la ciutat d'una manera molt clara reduint la seva dependència de les importacions que venen de de Múrcia o de la resta d'Espanya o de la resta del món si tothom
per exemple, estar fora d'Ila, estar fent una autoproducció, ja és una dependència de fora de Mallorca que se redueix. I les coses com són? Realment, Mallorca té una capacitat immensa de producció alimentària. Si volguéssim,
Sí, volgués. I com? Quina proposta feries? És molt complicat fer una transició ràpida sense plans, però hi ha gent que fa molt de temps que fa feina sobre això. Una APAEMA, que és una de les organitzacions agràries més admirades de tot Espanya, moltíssimes organitzacions que parlen d'aquestes coses de fa temps,
i moltíssimes persones petjades que estan realment molt preparades en comparació amb el que abans els seus avants passats perquè, sincerament, avui en dia a nivell científic sabem moltíssim més sobre el sol, sobre els ecosistemes, sobre edafologia, sobre la ciència de la Terra, com regenerar, què fer, què no...
i la nostra agricultura ecològica i regenerativa separeix molt a la cofa i als padrins.
A més, perdó, Esteban, és que això ho feis, tu ho fas, ho fa gent a Mallorca... Efectivament, hi ha molta gent, però... Ah, gent que està fent això, ja. O sigui, ara ens ha vengut una situació d'urgència i que no, probablement, jo crec, Margarida, que no ens deixarà temps de triar. Ja no podem triar. L'agricultura convencional amb diesel i fertilitat ens sortirà massa cara...
i haurem d'assumir pràctiques, la gent ho vulgui o no, pràctiques regeneratives. Clar, què passa? Per fer agricultura regenerativa has de saber bastant.
Sí, hi ha un fet... Jo tinc esperança que la gent que ha fet tants cursos i empoderaments els darrers anys ara ho apliqui i ara lideri la situació al camp. Aquesta és la meva esperança. Hi ha un fet que hem de tenir en compte i suposo que tu ho tens en compte i tots els pagesos que estan preocupats...
pel canvi que tenim d'augment de temperatures, has fet que l'agricultura, així com l'han coneguda durant segles, desapareix. Ja no és sostenible aquest tipus d'agricultura. La gent antiga sembrava els amalers o sembrava les vinyes i no els arregava i suraven els arbres.
ara ja no és possible. L'evaporació que hi ha per l'augment de temperatura de l'atmosfera fa inviable l'agricultura així com l'han coneguda durant segles.
hi haurà espècies que no aguantaran espècies que han estat sempre de Mallorca o que s'han cultivat sempre a Mallorca ara ja no se paren cultivar les dometigueres no aguanten el bater de sol i hi ha gent que ja els posa en bràcols o sigui, me referes que què ha de ver si o si al marge de la crisi energètica que hi pugui ver que no podrem emplear els tractors
l'agricultura així com l'enconeguda desapareixerà? Sí, ben dit que toques el tema que realment més m'agrada, perquè serrada política, mira, quin remei. Jo personalment voldria només serrada, disseny i manats agrícola, que és el que me fa feliç. Sí, toques un tema bé, tothom coneix, de la xileia. La xileia, de moment...
Sí, probablement serà una cosa amb la qual hem de viure i hi ha determinats cultius, com sobretot a Matlé i Figuera, que poden tornar però en condicions molt...
de moltíssima cura, de molta matèria orgànica i amb rec, cosa que, clar, contrasta completament amb les pràctiques acostumades durant segles. Ara bé, nota optimista importantíssima. Sí que hi ha solucions, sí que hi ha sistemes, però aquí és on entrem en la nova generació de l'agricultura.
però que veu a l'hora de l'agricultura tradicional. Xerrar amb d'agroforesteria o sistemes agrosilvopastorals, que bàsicament és el de sempre. Bàsicament, tenir arbres entre els cultius, siguin cultius d'horta o siguin cultius de cereal. Però si o sí, no hi ha elecció, hi ha davant més arbres per tota una sèrie de raons. Una...
és que donen ombra a un altre que neteixen l'aire, un altre que preserven funcions ecosistèmiques i hospeden biodiversitat i un altre que hem de saber entendre
que hem de saber entendre, que és molt anticapitalista, el que diré. Una altra, i la pintura la més important, és que, en general, un sistema integrat de policultius diversos, és a dir, amb arbres, donarà mancos rendiments de cada producte per separat. És a dir, si tenc blat i de revés,
Podré coir més si només tenc el robes o si només tenc blat. De cada cosa podré coir més, però si les tenc integrades, coiré un poc manco de cada una,
però l'augment de resiliència serà incomparable. És a dir, l'augment de seguretat, que si no va tan bé per l'un, per l'altre sí anirà bé. I en temps de canvi climàtic, en temps de pluges que han canviat completament.
Aquí s'esperava un règim de pluges tan brutal com el que han pregut enguany, que ha pregut de manera molt generosa, que per cert s'hauria d'aprofitar. Enguany, el 2026 és un any per plantar milers i milers i milers d'albres a Mallorca, però desones de milers d'albres s'haurien d'estar plantant, encara mos queden unes setmanes. Ho haurien d'anar colant. Vinc a dir que hi ha solucions molt esperançadores, però no són les clàssiques de la Revolució Verda.
Molt bé, una darrera cosa i acabam. Esteban, qualque cosa que me'l vulguis dir, un missatge? Sí, per favor, sí, gràcies. Acabam. Estem preparant un event, comptant amb la vostra participació, presència, per favor, dia 16 de maig a Lloret de Vista Alegre. Se diu Festival per la Soberania Alimentària. 16 de maig a Lloret, Festival per la Soberania Alimentària.
Sí, serà un event de tot el dia i part del vespre. Serà un event molt dinàmic, serà un event en què organitzem CAE, Sociedat Espanyola d'Agricultura Ecològica, Pla 21 i Permacultura Gran Giro, som les parts organitzadores, però participa
Tothom que estigui implicat d'alguna manera en agroecologia i bàsicament hi haurà taules redones de debat, dinàmiques de grup, xerrades breus, exposicions, qüestions dinàmiques i serà molt divertit i vos esperàvem a totes i a tots.
Molt bé. I doncs moltes gràcies per ser convidada i per atendre'ns-nos en el programa Transitant al Mediterrani. Gràcies. Gràcies, Esteban. Fins la propera. Adéu, adéu.
Bueno, és un gust sentir en esteve. Sí, és positiu perquè és vera. S'està fent molta de feina amb aquest tema. És drama que tenim a davant i ahir vau sortir. Bueno, i és que a més n'hi ha, a l'hora que a aquesta gent també se li ha d'aquest missatge. El tema és que ha girat moltes de coses. És a dir, el sistema que funciona ara és que m'ho dona això, que en tinc preus, que mengem coses que no són sanes, etcètera. Si anem a un altre...
manera d'entendre la sobirania alimentària i que tenim més producte de proximitat que poden ser també autoconsumidors poden fer també tot això no és tant i se podria fer i se pot fer molt bé i ja tenim nosaltres una Maribel bon dia Maribel
Bon dia. Què tal, Maribel? Bon dia, Maribel. Encantats que mos atenguis un altre dia i que estiguis amb nosaltres. I jo que està amb nosaltres. Bé, tenim una situació de drama que no passa.
que és la guerra, el tema de Palestina i, bueno, aquesta acceleració de la guerra en lo de l'estrat d'Hormuz i l'augment dels bombardatges
amaga el drama de Palestina i de la invasió i ocupació de més terres per part d'Israel. O sigui, és una guerra que s'agreuja i a la vegada queixa gravament de la situació, amaga altres situacions. Com veus la situació queixa ara tu?
Home, jo crec que el primer que tothom ha de tenir clar és que l'origen del problema és el mateix. Vull dir, ara estem veient a un altre indret el que la mateixa Palestina ha sufrit durant més de 70 anys, que és una estructura, una aliança...
sionista i anglo-sionista, per dir-ho d'alguna manera, que ha anat a matar i a destruir. A més, si vos doneu compte, lo de Palestina, i en general, i lo del Líban, i lo del sur de Síria, és una manera d'actuar molt semblant a lo que se va fer amb els pobles indígenes a Nord-Amèrica, i a més trair...
Trair qualsevol tipus de negociació, tirar-los ara sí, però després entraven més colonitzadors i tiraven més cap endavant i anaven ocupant terres i els arraconaven. I a més a més, quan els indis atacaven, veien que els indis eren uns sanguinaris.
El que no és suportable arriba un moment, evidentment estic en contra de la guerra, però estar en contra de la guerra no pot evitar dir que quan t'estan atacant, t'estan martiritzant, t'estan eliminant físicament, no t'has de defensar.
que no en queda una altra que tirar cap endavant. I tot el temps fan escalades, escalades, escalades cap endavant. Fins i tot hi ha teories circulant de si el fanatisme religiós, que evidentment no està situat en aquest moment en Iran,
serioses, fins i tot de civisme, comparativament amb el que estem veient amb l'estructura sionista i fins i tot a Nord-Amèrica, on se parla de l'armagenon i de la construcció del Tercer Temple i que tot s'ha de destruir perquè torni a... Bé, són unes coses realment al·lucinants, el que estem veient.
I, bueno, que en definitiva és com el nazisme, i això me costa dir-ho perquè el nazisme és una estructura històrica molt concreta, però sí, és el nazisme del segle XXI, i són els nazis del segle XXI.
I ara en aquest moment, com diries el que passa? Perquè cada dia sembla que és qüestió que envia, o que envia molt ràpidament. No sé, com et situaries respecte a tot això? Jo crec que el que dona una mica d'esperança, malgrat els costos humans que són terribles i que estem parlant de guerres de veres, no estem parlant de llocs de videojuegos, estem parlant on hi ha persones destrossades i famílies destrossades.
i tots els sentiments i l'emoció que tot això genera, però el que dona una mica d'esperança és el fet que l'eix de la resistència funciona. I funciona des d'Iran, funciona a l'Iban, funciona a Síria, funciona a Irak i funciona a Palestina, perquè malgrat tot els palestins continuen allà i continuen lluitant i defensant la seva terra, malgrat tot.
I això és el que te dona una mica d'esperança. Jo vaig dir que el de Palestina era Vietnam, el Vietnam del nostre segle. Bueno, sembla que, com en el cas de Vietnam, que també se va eixamplar la guerra cap a altres indres, en aquest cas també ja és un àmbit regional. I hi ha una resistència i hi ha una resposta que a la xuleria i a l'experbia del món occidental ningú se l'esperava, perquè, clar...
No, no? Teòricament són els salvatges, els que no tenen ni idea de res, els que no tal, i el que estem veient és el poble d'Iran
fent més pinya que mai perquè diuen sí, sí, sí, som opositors al règim. Però no som a favor dels que venen a desfer-ho absolutament tot, com a Líbia, com a Irak, com el que ha passat a Afganistan, com tantes guerres, perquè entre altres coses, quasi el si té igual perdre la guerra. El negoci ja està fet per uns quants. En aquest cas, com que la força a la que s'enfronta, sobretot d'Iran, que dur molt d'anys preparant-se i que estem parlant d'una civilització
que mos donen coheretes, perquè aquí tiràvem pedres en fona, quan ells ja tenien còdics civils i ciutat-estats. Vull dir, hem de saber que de salvatges no en denen res. Creuran en Nadal o el que tu vulguis, però no és un tema de salvatgisme.
ni se li sembla. I espable salvatge, a més, tenen molta sabidoria també, que també s'ha de mirar. Des del nostre endocentrisme pensàvem que, bueno, tiraríem arcos con arcos i fletxes. I mos hem trobat que no, que són gent desenvolupada, que estan organitzats, que estan estructurats, que de vegades el petit, quan té aquesta voluntat de resistència, és més poderós del que sembla. La força d'espable.
i tenen unes eines econòmiques en les seves mans que planten encara una debilitat d'un món occidental que tanmateix emprèn aquestes lluites perquè s'enfonsa històricament i ha perdut absolutament el relat i l'espectiva històrica.
Maribel, ja m'he dit en el principi, aquí un element clau és, bueno, Netanyahu és el règim sionista d'Israel, que en realitat és qui en aquest moment pot s'endugui la part més d'estendre el seu...
el seu territori més enllà de allà on ells volen arribar, en tota aquesta bestialitat que s'està fent a Beirut, etc. No sé, com posa això? I és desconeixement que hi ha en aquest moment de lo que està passant a Palestina, perquè malgrat que hi hagi una resistència, hi ha un desconeixement ara brutal de com està aquesta situació d'aquesta població. Com veus, estem d'Israel, perquè és un tema important a part dels Estats Units. Jo crec que
Israel està condenat a la desaparició, sí o sí. Això no pot tenir un altre final, no és possible. Arrossega fins a l'abisme als mateixos Estats Units i a tots aquests sectors. Europa es comença a adonar, serà la gran perdedora de tot això. A Europa li encanta això de pegar-se tir en els peus. Ara hi ha una definició que
El seu entreguisme i la seva submissió a l'imperi la du des de la Segona Guerra Mundial la du a on està ara. Serà una gran perdedora. I per molt que no vulguin, l'entitat cionista ocupant està morta i desfeta i de cap manera podrà mantenir els territoris que ha avançat. És qüestió de temps.
Els processos històrics són així. Palestina, Palestina. No podem tornar a parlar de Gaza. Palestina. Perquè el mateix que està passant a Gaza està passant en aquell moment a Cisjordània. És tota Palestina. I de fet, l'Eix de la Resistència parla de la Palestina ocupada. I la Palestina ocupada en aquell moment és tota la Palestina.
sencera. I jo crec que d'alguna manera costarà el que costarà, però el procés és impossible que guanyi perquè seria com acceptar que el nazisme tenia opcions de guanyar. I jo crec que la resistència humana
en positiu per fer avançar el món cap a on estarà per davant i guanyarà aquesta partida. No és assumible el que està succeint i cada vegada abans ho podíem mantenir i ho podíem veure perquè el relat enganava. D'alguna manera tu te creies allò de la llibertat, la democràcia i el jardí occidental.
Això ja no és creïble, o sigui, gent ho està veient clarament. I si la gent comença a nivell mundial a sentir que aquests elements belicistes, que a la guerra l'han començat ells, si lo demás son toteries, per lo mateix de les armes de destrucción masiva, i després no n'hi havia armes de destrucción masiva, això ha estat exactament la mateixa cosa, perquè tampoc hi ha...
bomba nuclear se iran, torna a ser un poc més de lo mateix, la gent ja està una mica farta d'aquest relat que pot sortir bé unes vegades, unes quantes, però arriba un moment en què això s'esgota. I quan un sistema, històricament està demostrat, que quan un sistema ja no és capaç de respondre les necessitats humanes més bàsiques, i els pobles prenen consciència de què ha fet, el sistema cau.
I clar, el que aquests senyors no s'havien d'anar a compte és que ja no estem a l'època del colonialisme, on els pobles quedaven sorpresos davant els colonialistes que arribaven i ocupaven un territori. Ara els pobles ja han pres consciència. I això està a Àfrica, això està a Àsia, això està de per tot. I això, desgraciadament, des de res que prenen consciència, són els europeus que ens havien cregut l'ombligo del món.
I hem de caure del guindo i hem de començar a veure que l'eixos del futur no passen pel nostre sistema decadent i incapaç de respondre a necessitats bàsiques, sinó que hem de mirar cap a una altra banda, cap a uns altres models.
de fer i tenir en compte els altres pobles i anar a una altra línia de relacions internacionals i de poder molt diferent de la que tenim ara.
Maribel, i ara en aquest moment, tu veus un possible final, un possible final, un possible, no sé si dient o la que, com veus aquest tema, com veus tu des d'aquesta anàlisi que fas, si és una cosa com una, a llarg termini, que això durarà molt de temps, està en una situació que a mirar, com ho veus, més a curt termini?
És molt difícil fer una predicció exhaustiva, així en un pla de termini curt, perquè les variables que juguen són moltíssimes. Però si hi ha indicadors, no? L'indicador d'Europa, la fractura a Europa-Estats Units, això és inèdit.
Malgrat que sigui a mitges, però ni a mitges hi havia. Això és qualque cosa passa. Els mateixos dins dels Estats Units totes les respostes que estàvem, perquè si mires el Washington Post, el New York Times, l'oposició allà de dins és brutal. No ho havia vist mai tan forta.
i tot apunta, aquest de dir que al final tot apunta cap a l'entitat sionista ocupant, anomenada Israel, i per tant aquest text, i que fins i tot el capital financer està dient, per favor, atureu aquesta bolleria, jo crec que aquests són indicadors. Crec que estan en una situació desesperada. Ara, pot haver un atac nuclear? Sí, pot haver un atac nuclear, i no dubteu que si el fa Q, el farà el sionisme, el farà Israel, concretament, sobre Iran. Pot passar?
El que no crec que sigui apreciable i saber és quin serà el cost humà i material de tot això i si durarà un poc més o un poc menys de temps. Al final sí que crec que vull ser optimista i tenir esperances perquè la història sempre s'ha desenvolupat una mica d'aquesta manera, malgrat tot, i perquè hi ha forces que empenyen cap a posicions...
d'un altre tipus, d'una altra casta, i crec que al final això se consolidarà. Quan tardarà, això és la part difícil. Què passarà per el camí? Poden passar borrades moltíssimes. Imagineu el que va suposar els sis anys de guerra de la Segona Guerra Mundial, quin nivell de destrucció i de desastre pot tardar, i ara tenim molta més capacitat destructiva.
tecnològicament, la qual pot ser terrible, que l'eleccionista tiri la bomba atòmica és molt possible, no muntiran, pot ser. El tema és que s'enfronten a un poble que té assumit fins i tot això. I quan hi ha una voluntat ferma és molt difícil aturar aquest tema. I això és el que pot donar al final una capacitat de resistir, com deien els vietnamites, sí.
Ho vam passar molt malament, però ganàvem-nos. I ja hi estava Vietnam, amb un desenvolupament i un poble que fins i tot tira cap endavant amb una alegria, ni més, sense odi, sense rancor. És al·lucinant.
Maribel, mos queda poc i tenim moltes coses, però en lloc de xerrar de la Unió Europea, que és un tema que hem xerrat moltes vegades, ja tu has fet una anàlisi, Xina, tu diries, què pinta en tot això? Vull dir, quin paper hi ha? Ningú cap. La Unió Europea és el lacallo agredido de Donald Trump. Simplement estem assistint a lo que l'imperi hace con sus lacallos.
Des de la Segona Guerra Mundial, l'Eix és anglosionista i passa directament per als Estats Units. La situació de Londres i Wall Street i la resta d'Europa ja s'han encarregat de desfer-la absolutament i de convertir-la en una submissió brutal. Per això s'ha fet la guerra a Ucraïna, que ningú se pensi que era per enfrontar-se als russos. S'ha utilitzat com una mesura de destrucció d'Europa per...
supeditar-la encara més a l'imperi nord-americà i ara l'imperi nord-americà està fent també Europa el mateix que en les bases que té a l'Orient mitjà, defender-me. Perquè els morts no els hi vull posar jo. I Xina? I aquest és el paper d'Europa. I Xina? A Xina i a Rússia li devem la contenció, perquè penseu que si entrassin directament en l'ISAM os devrien directament a una qüestió...
ja de guerra total. I precisament crec que estan jugant un paper d'intentar, per damunt de tot, calmar, intentar aturar, intentar controlar la situació dins de lo possible. Personalment crec que en aquest moment veig que no estiguem ja en una guerra incontrolable. El que passa és que si es produís el tema
d'un llançament d'una bomba atòmica, encara que sigui petita o tàctica, d'un tirant, jo ja no puc respondre de què faria ni Xina, ni Rússia, ni tota aquesta part, perquè ja seria la demostració que no hi ha manera de negociar amb aquesta gent, no hi ha manera d'arribar a aquest tipus d'acord, o te supedites i tens genolles i fas el que ells volen, o te maten. I quan els termes estan així, això ja no és negociable.
Molt bé, Maribel, i doncs moltes gràcies per donar-nos una mica de llum sobre aquest conflicte que va tan mal encaminat. Humilament el que estic, humilament el que he intentat analitzar, i per favor, tots els dubtes del món, perquè el tema està tan revolucionat que un dia per un altre te canvien les coses. Sí, efectivament, però bé.