a través de Diari de Balears. Demà comencen els actes de celebració dels 30 anys d'aquesta capçalera. 30 anys de Diari de Balears. Demà, aquest recorregut per la palma d'en Joan Alcovec.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia, amics i amigues d'Ona Mediterrània. Aquí un dia més amb tots vosaltres en el programa Transitant. Transitant cap a un món millor, més just, més equitatiu, més ben repartit. Allà on tots poden viure millor.
Aquest és el trànsit que volem i per això treballem. Bé, vos acompanyam aquí, na Margalida Rosselló, bon dia. Bon dia. Bon dia, Margalida. En Tomeu Martí en el control, que assegura que tot vagi bé. En Xema, que avui ha vengut aquí. En Xema Mora, bon dia. Hola, bones. Bon dia. I jo mateix en Guian Ramis.
Bé, avui tindrem nosaltres en Celse Garcia, professor de Geografia Física de la Universitat de les Illes Balears. Després tindrem... Que parlarem d'aigua. I parlarem d'aigua, un tema que cada vegada mos durarà més problemes. Xerrarem en Nedurne, que és biòloga i màster en agroecologia. Mhm.
i després parlarem amb en Gemma, per acabar, no? I no sé si ja tenim nosaltres en Cels. Bon dia, Cels. Bon dia, sí, som aquí, som aquí. Hola, bon dia, Cels, com anem? Molt bé. Bon dia, Cels, i moltes gràcies per tornar a venir, diríem, en el nostre programa de transitar. És un plaer, ja està bé, que m'agrada molt per visitar. Perfecte. Agradeixo que estiguis en nosaltres.
Bé, mira, Cels, avui, bé, ja saps que nosaltres tenim amb tu el tema de voler parlar de l'aigua, d'un recurs fonamental per a sa vida, no? I concretament te volíem demanar a veure quina anàlisi faries actual, no?, sobre com està l'estat dels nostres recursos i dirits a les Illes Balears, no?, amb quina situació ens trobem, i tot i que sembla que ha plegut més, o sembla, com a mínim, no? No sé les dades si són així o no, correctament i objectivament,
i que ha plegut més i tenir un millor estat dels acuífers, ja voldria que mos explicasses un poc com veus aquesta situació en aquest moment.
Doncs sí, hem tingut un hivern que ha plogut. De fet, això ha permès d'alguna manera al govern aixecar el que era la prealerta i estem en una situació més o menys bastant acceptable. Què vol dir acceptable? Bé, tot i que ha plogut molt, segur que solament entre un 20 i un 16% del que plou, amb sort, passa als aquífers.
I els acuífers ara mateix podem dir que a les Baleares hi tenim un 60%, per entendre'ns, que pujarà un poquet més, però una de les coses que a mi sempre em fa molta gràcia, i ara que estem preparant el pla hidrològic, és que sempre pensem que tenim l'aigua del 100% dels acuífers.
i de fet sempre els acuífers estan entre un 50 i un 60 i de vegades baixa l'estiu entre un 40%. És a dir, que realment tenim el 50% del recurs de baix, de terra, i que d'alguna manera la demanda continua creixent. I això significa que per molt que tinguem un 50 o un 60% hem d'anar alerta perquè la situació sempre és crítica. El tema dels acuífers sempre ho ha estat i continuaran sent. Clar, com pots intentar recuperar-los o millorar això si la demanda continua pujant?
on no hi ha fonts alternatives, d'alguna manera els acuífers costa molt que es recuperin. I estem sempre adonant que és dia de la marmota, que sempre estem igual. És a dir, en una situació crítica i d'alguna manera que no aconseguim que es recuperin, tot i que tinguis un hivern o una primavera molt prou.
I per tant, Cels, tot i tenir aquesta situació crítica que no és nova, i tu mateixa m'has dit que cada vegada augmenta més la demanda d'aquest recurs bàsic per a la vida, perquè vam dir així, no? I que tenim una pressió urbanística brutal a la nostra illa, que tenim a més un nombre...
de més de 30 milions de passatgers que passen per els aeroports de les nostres illes, que tenim, a més, cada vegada també una indústria energètica i d'altres tipus que consumeix molta d'aigua. És a dir, clar, davant de tot això, si tenim una situació crítica i tenim una demanda tan important que augmenta cada vegada, no sé ni quin percentatge si ho teniu això valoritzat,
què han de fer perquè aquesta situació revertir-la? És molt complexa, és la pregunta del milió de dòlars que dirien els americans. D'alguna manera és intentar atacar la demanda i atacar la demanda significa intentar reduir-la. Som conscients que n'hi ha gent i n'hi ha activitats que consumeixen molta d'aigua i que per tant haurien de posar el focus aquí.
És a dir, jo sempre soc partidari d'intentar controlar aquesta gent que té consums suntuosos, és a dir, consums excessius. Ara pensant, per exemple, en autoria portuària, o penso en aquesta gent resident o turista que viu en urbanitzacions de luxe, en llespa, en piscines, o aquest descontrol fora de vila amb el tema de les piscines. És a dir, realment aquí, una vegada que tens la comptabilitat i saps on actuar,
Una de les eines és el preu. Ja sé que a la gent no li agrada molt parlar del preu de l'aigua, però, per exemple, penalitzar els grans consums. És a dir, evidentment l'aigua és un bé social per entendre'ns que, per tant, la gent que consumeix poc no hauria de pagar molt. Però la gent que consumeix molt l'hauria de pagar moltíssim. Ja sé que molta gent m'escoltarà dirà, però aquesta gent s'ho pot permetre, va, el perfecte. Però si tripliques o quadripliques el seu preu, d'alguna manera aquestes coses les pots reinvertir en el cicle de l'aigua. I d'alguna manera jo crec que és la clau, és a dir, ja es dedica la demanda.
És clar, gent diria, no, però ja tenim les desaladores. I clar, aquí entran. És a dir, això és l'oferta. Si incrementes l'oferta, continues tenint el mateix problema de sempre. És a dir, l'únic que està donant és més aigua, més aigua, més aigua. Cas paradigmàtic. Palma. Palma ara mateix vol saltar-se a la torera la llei i vol fer la seva desaladora, l'Ajuntament de Palma. Cosa que jo crec que no és possible, ja ho vam comentar en el seu moment. És a dir, clar, la gent veu que la desaladora, com que no, el creixement és il·limitat perquè tenim desaladores.
sense pensar tot el tema energètic i tot el tema d'impacte que tinguin les desabadores. Però realment aquí la clau és atacar la demanda. És a dir, cada municipi sap perfectament qui són els seus consumidors i la seva tipologia. I a partir d'aquí has d'intentar reduir-la, perquè si no, al final estàs donant, igual que als anys 60 o 70, el creixement il·limitat, l'oferta. I això no és la salida que té el tema de la gestió de l'aigua.
I Cels, des del punt de vista diríem que tu mateix ho dius, no? Crec que hi ha prou estudis, prou xifres clares per dir que hi ha grans consums d'aigua, no? I per tant allà on se podria actuar. Però curiosament no.
Sembla que, d'una manera, direm que hi ha hagut diferències respecte al govern, s'ha de dir, però continua que no se fa aquesta gestió de la demanda. No se toca per res aquests consums suntuaris. No se planteja que hi ha d'haver una gestió que estigui basada també en s'estaldi.
respecte a Saigo, a una gestió eficient, a lo que tu dius, el gran consumidor. A més, si me permets una proposta que jo faria, que no vol dir que, evidentment, la facis tu ni molt manco, és que ja no només és que paguin molt, diríem, és que fan consums excessius, sinó és que s'hauria de limitar. Una persona no pot dir, perquè ja tenc dos bens, puc posar no sé quant de metros cúbils dins les meves piscines, dins el meu...
Senzillament és que tens una quantitat i basta. Si no, crec que també és un tema important de tocar. Per què penses que no se toca? No se té en compte per part dels governs, la feina científica que està fent, els plantejaments que s'estan fent ja que hi ha altres països que van més enllà de dir que han de seguir creixent i per tant han de seguir donant oferta, especialment en les desagradores, però han de donar oferta i no anar a la gestió de la demanda.
El dia a dia jo crec que cada govern al final s'ha de trobar una poca de sequera i intenta sortir-ne com pot. I per tant, el dia a dia jo crec que no hi ha una emissió a mig i a llarg termini. L'aigua és molt necessària. Però és que és molt greu perquè hi ha un pla hidrològic que ja contempla aquestes mesures.
ja posa límits de 250 litres per habitant i dia. He intentat fer coses, però clar, si tu no fas una inversió, acord amb aquesta, realment l'aigua, clar, és que tu fas un cicle de dos anys i t'arriba una sequera i dius, què faig? Si tinc els acuífers al 50%, amb una sequera te basa el 40%,
Què fas? Ah, sí, construir desaladores. Les saladores no surten del terra. És a dir, necessites fer un projecte, són 3 anys o 4 anys. És a dir, no és tan fàcil. És a dir, que la planificació és una errada terrible de fer-la a curt termini. S'ha de fer a mitja i a curt termini. Per tant, calen apostes valentes. Però, clar, un dels problemes que n'hi ha, bàsicament, és també que la gestió de l'aigua en baixa és municipal. I moltes vegades els municipis, doncs aquesta...
L'aigua els molesta, els molesta i diu, jo vull tenir aigua, però vull pagar-la baratado. Que és el que passa, és a dir, passarà, per exemple, a la nova desagradora que passarà a la zona del llevant de Mallorca. Què hauràs de fer? Pujar el preu de l'aigua, perquè l'aigua desagradora és més cara. Però clar, has de reparar totes les fuites, has d'intentar controlar aquestes coses excessives. Moltes vegades també el tema de les concessions d'aigua subterrània, ningú les controla.
Fora Vila tu tens una concessió, tires de l'aigua o il·legalment... Clar, si no controles això, si no tens una comptabilitat, és molt difícil fer una gestió correcta. Per tant, clar, el tema de l'aigua és un tema molt transversal i necessari a nivell de 3, 4, 10 anys. Hi ha plans hidrològics, però aquests plans hidrològics no s'apliquen o s'aplica molt poc la inversió que es fa. I ara tornem a entrar en un altre cicle...
el quart cicle de planificació hidrològica amb un altre nou pla hidrològic. Però mires el pla anterior i dius quin percentatge s'ha aplicat? Qui controla l'administració?
Clar, totes aquestes coses que són de governança és un problema greu que tenim i al final el dia a dia l'emergència ens amaga tots els problemes i mancances que tenim perquè les inversions s'han de fer i els controls s'han de fer i a partir d'aquí pots fer una política hàgica correcta que ningú ha pogut fer o s'ha intentat posar ordre però no s'arriba a posar ordre.
I, bé, no volia ser que sigui un consol per a tothom, però és una cosa que passa a la major part de les demarcacions d'Espanya. Vull dir, els mateixos problemes. És una cosa molt divertida. És a dir, hi ha uns plans hidrològics a Europa de Marca, afortunadament, però quan tu dius, bé, quin percentatge he fet de les inversions? He complert el pla hidrològic? Ah, no, això ho diu pla hidrològic, però ho fem? No.
i estem aquí donant-li voltes, el que dic jo, el dia de la marmota. Sí, i ara el tema de planificació, com ens trobem ara? Perquè tu has dit en el començament que ara estàveu en el seu nou pla hidrològic, no? M'ha prescut entendre. Sí, és que, mira, la mateixa hem sortit, hem acabat de... s'ha fet l'exposició de l'esquema de temes importants, va acabar ara a principis de març. Ara s'ha obert, per exemple, el pla de gestió de riscos d'inundació i s'obrirà...
el nou pla hidrològic. I aquí jo sí que animo la gent a mirar-ho. Ja sé que són documents feixucs i a vegades no se fa un resum executiu com toca, però ara entrem en el que és fer el pla hidrològic del quart cicle, que d'alguna manera és el que te marcarà els propers sis anys. I això són coses importants. Però és que el del tercer cicle jo m'arriscaria a dir que si ho mirem en detall la major part de les coses no s'han fet. Perquè, és a dir, el pla hidrològic ja contempla coses molt interessants.
o apostar, evidentment, per la regeneració, o millorar el tema de les pèrdues. Però, clar, quan vius i mires, dius, bueno, això que ho diu el pla ideològic, vale, s'ha complert. Com s'ha fet? No n'hi ha aquest mecanisme de control. I de vegades, clar, és a dir, no pot ser que nosaltres acabem sent el control, és a dir, la universitat. Jo, com a ciutadà, me preocupo per això, però també el govern ha d'intentar obrir perquè la participació sigui fàcil.
no li pots dir a una persona o a un ciutadà que se miri 400 pàgines. Què farà el ciutadà? No. Has de fer explicacions, has de facilitar aquesta governança. Perquè si no, al final, tothom dona per fet que l'aigua està i la tens allà, obres el grifo i ja està. No, no és així. És molt més complex. I ara el tema, doncs això, suposo que sortirà
Ara està el pla de gestió de riscos d'inundació i en breu sortirà les consultes del pla hidrològic de les llives balears del quart cicle. Són cicles de sis anys que marca Europa.
No, si s'havien de les dates més a manco de què estaràs per això pública o què s'ho podrà fer. Jo ara mateix, com que s'ha tancat els temes importants, m'imagino que anirà més de cara a l'estiu. Bueno, això està a mans de recursos idris, ara mateix no sabria dir-te, però fem un càlcul de, jo crec que sí, 3-4 mesos segurament.
Per tant, podríem dir que ara hi ha un moment de planificació, seria interessant que la ciutadania la coneix i pogués aportar, perquè sempre passa això. És fonamental, perquè al final si mires la gent que hi participa, són poca gent.
Ja. I després un altre tema que t'ho volia demanar abans, que n'hi ha molts cels que volem parlar amb tu. Tu també has dit que no hi ha un control de tot el que és el consum, bàsicament per fora vil i per tot el que són els pous, no? El que diuen els pous, tenc una concessió i, per tant, qui controla això? No creus que hi hauria d'haver una implicació major per part de les administracions competents en què se controlà? Perquè aquí hi ha un consum de vegades desconegut, no?
Pot haver les dues coses, és a dir, hi ha gent que té una concessió per tal volum i no arriba a cobrir-lo mai. De fet, jo he sentit dir a recursos cídics que si tothom que tingués una concessió, a més al màxim de la concessió, no tindríem aigua per donar. Posar a ordre aquests expedients és una cosa que s'intenta fer i s'intenta sortir, però clar, no solament és posar a ordre, veure legalment com estan i quin és el volum, sinó després fer aquestes inspeccions de veure realment el comptador que tens
si és que tens un comptador, quant aigua està estret, no? I bàsicament a societats com la nostra, que anem de recursos subterranis, doncs és un punt o un aspecte fonamental intentar controlar-los, però la majoria d'ells moltes vegades passa això, són pous que són o il·legals, o si són legals ningú en sap quan treuen, i al final fas estimacions, i clar, si no tens una comptabilitat de l'aigua,
encertada o bona, és impossible fer cap tipus de planificació o gestió. És impossible. I això és una cosa que ens queda per fer
i que realment la proliferació del creixement urbanístic fora vila s'hauria de controlar, i molt, perquè això al final, qui pateix i patirà més, ja que estan fotuts per dir-ho d'alguna manera en paroles grulleres, són els aquifers, clar. Sí, mos queda poc atents, anem acabant. Sí, parlant massa, sí. Però tots tres aquí t'ho volen fer una pregunta, com a mínim. Ah, volem aprofitar que ets aquí. Sí. De vegades m'he rellat massa, sí.
No, no, no, no, tot el teu ha estat mel, boníssim. Mira, una curiositat, hi ha qualca administració pública de les que tenen competència amb aigua que realment gestioni bé, legisli bé, ordeni bé el tema de l'aigua? N'hi ha calcuna que ho cumple aquí? Que sigui exemplar per poder dir aquest ajuntament o aquesta administració, n'hi ha calcuna que tingui un comportament exemplar al tema de l'aigua?
Em sap greu, però crec que no. Hi ha bones intencions, però no s'arriba. És a dir, sé que hi ha moltes vegades... El problema que passa, per exemple, en el govern de les Illes Balears fa recursos hídrics és que tenen poca gent. I és una cosa, és una queixa que és certa. Al final, el pla hidrològic el fan 3-4 persones. I els controls igual una o dues persones. I això és problemàtic, clar.
Podríem entrar municipi per municipi? Clar, si tu mires en el sentit de les pèrdues, per exemple, algú t'ho diria que hi ha municipis que, evidentment, tenen pèrdues baixes i que estan fent bé la gestió. Ara bé, també hi ha municipis turístics que, tot i que tinguin pèrdues baixes, tenen consum salts. Saps què passa? Que l'aigua és un tema tan complex que la gent no vol parlar, no el treu. I la claretat de l'administració, aquesta transparència...
Moltes vegades no hi és, i per si no hi ha transparència és difícil de posar notes a les administracions. Però jo crec que és un tema a Espanya que s'ha millorat en els anys però que està pendent. És a dir, jo crec que suspenderien la gran majoria de les administracions, tant municipals com a nivell de demarcació hidrogràfica.
jo te volia fer una pregunta sobre el tema de la participació pública pel que fa en el nou pla hídric com a persona que ve de fora que no està a la seva àrea precisament
pens que hi ha molta burocràcia fins al punt que la gent, diguem, la classe treballadora, per dir-ho clarament, no vol participar o es reacia a participar perquè veu la complexitat ja no només dels documents sinó de l'accés com a tal per entrar en els debats llavors
Com podríem millorar la participació ciutadana tenint present les complexitats que té? Podríem fer, per exemple, assemblades a peu de carrer per millorar la participació pública en el pla hídric?
T'entenc perfectament. Mira, quan se va fer el primer pla hidrològic, la participació va ser d'oïta a través de consultores que van facilitar tallers a les diferents illes i diferents municipis, i això va anar molt bé. Ara ja els següents plans hidrològics no han anat tan bé. Però estic d'acord, és a dir, s'ha de parlar de temes molt concrets, s'ha de dur un resum executiu, dos, tres pàgines màxim, i després s'ha de convidar la gent a participar, primer entendre, llegir i explicar-los bé què es vol fer. I a partir d'aquí sí que pots tenir de participar això.
Estic d'acord amb tu que si mires normatives, si mires un document PDF de 300 pàgines, no t'aclares, no saps, tot i que sigui online puguis participar. Jo crec que aquí hi ha un camí, mira que a Europa el de la transparència i la participació pública és fonamental.
però que és un camí que s'ha de recórrer i jo crec que és fonamental amb l'aigua la participació de tothom. I explicar, vull dir, que arribi a tothom, ja no és un tema educatiu, sinó realment de dir, és el bé fonamental en el qual se basa la nostra societat. Sense aigua no hi ha res. I per tant jo crec que estic a favor d'una participació molt oberta i transversal, però has d'incentivar, ajudar, no posar dificultats.
Bé, Cels, podríem estar aquí tot a sora, perquè tenim molt de temes, tu ja ho saps. Creiem que amb aquesta qüestió també d'esplai hidrològic, de saber que pot estar experiència pública i que s'hauria de fer una feina participativa real, seria una bona cosa, perquè, sense allò com tu dius, no hi ha res i tampoc hi ha vida. Per tant, és un tema bàsic. Jo t'ho volia dir abans de despedir-te, perquè t'ho diré un altre dia per venir, a més per xerrar de sol·lació, que tu ja saps aquest tema a mi...
T'agrada, t'agrada. M'agrada, m'agrada. Llavors, quin missatge donaries a gent que mos pot escoltar sobre el tema de l'aigua, sobre la qüestió d'un recurs bàsic per viure? Quin missatge donaries abans de despedir-te? És ser conscient, perquè clar, cadascú, hi ha molta gent que diu, no, jo ja consumeixo poc, però ser conscient en el dia a dia, en els actes que fas que depenen de l'aigua, no? I per tant, prendre consciència. Si estàs a fora de vila amb el teu pou, controlant...
recuperant cisternes, recuperant aspectes d'una gestió, com sempre feien aquí, en una societat en què ploguia poc i la poca aigua que hi havia. Per tant, ser conscient del dia a dia de tots els teus aspectes amb l'aigua. I això, ser conscient, te fa que siguis més responsable.
I no som les responsables, no és una càrrega, sinó, sincerament, és per compartir un bé comú amb la societat. També et diria, ja sé que t'hem de despedir, i m'he dit ara, jo me mirem, jo crec que també aquí s'ha de posar en valor, no sé tu què trobes, seria el darrer, que la cultura de l'aigua a les Illes Balears estava molt arrelada. Jo, per exemple, he viscut aquesta cultura, on no se tirava una gota d'aigua, no se tolava una gota d'aigua, on hi havia un respecte total i absolut al que era el cicle de l'aigua, que s'ha perdut
curiosament, tot el que a més ha suposat fins i tot de construcció de fer les fonts hi ha un patrimoni a més en tot això per la necessitat aquesta de gestionar molt bé l'aigua i crec que això de vegades no se'n parla prou perquè nosaltres som, hem estat ja sa gent, sa generació diria més joves no però realment ha existit d'una forma molt clara aquí tu penses que això és així i creus que s'hauria de recuperar
Les teves paraules són fantàstiques, per tant que això, jo crec que és fonamental, és a dir, recuperar aquesta cultura que tenim, la nostra generació, perquè les generacions que venen potser no saben exactament d'on ve l'aigua quan obres un grifo. I això sí que és fonamental, és a dir, qui pugui fer és recuperar-ho. I per tant, al final també això és participació i educació, jo crec que és la clau, sense cap tipus de dubte.
Molt bé, moltes gràcies, Cels. De veritat, t'ho agraïm moltíssim. I fins a sa propera. Moltes gràcies. És un plaer. Vinga, bon dia. Gràcies per tot.
xerrades aigua sempre dona per molt però va, escoltant cels és magnífica bé, hem de tenir en compte que hi ha l'esplai relògic i de qualsevol manera també nosaltres com a ciutadania hauríem d'intentar, no sé cadascú per ell en el seu redol intentar que hi hagi participació intentar conèixer la planificació i demanar participació i dir la nostra, no esperar només que ho facin els que serigiran els 400
400 pàgines, no? Sinó que Ciutadania que passes de veure que s'està planificant un recurs fonamental per la nostra vida. Sí, és el que ell ha dit. No se planifica perquè la gent participi. Se molla el document de 300 o 400 pàgines i ja està. Penjat en el boip i ja està. Per això ha dit la seva participació, fer assemblees a Pau de Carrer, perquè si a mi m'ha pas de document de 300 pàgines, no entendré res. Clar.
ho fan aposta també perquè la gent no entengui les coses la participació s'ha de planificar s'ha d'organitzar i s'ha de volar dur endavant una voluntat de l'administració en aquest sentit
Bé... Continuem? Sí, sí, hem de seguir i ara ho hauríem de parlar. En Edurne és biòloga, màster en agroecologia, científica i ciclista, membre d'una associació que se diu Biela i Tierra. Sí, sí. I no sé si ja la tenim nosaltres. Edurne, bon dia. Hola, bon dia.
Com estàs? Molt bé, encantada, moltíssimes gràcies per contactar amb nosaltres. Gràcies per fer-nos cas i connectar-te. A més, en Guiem, aquí estem tres persones, en Guiem. En Gemma.
En Xema i jo, que són a Maria Lida, Edurne, en Guillem, que és un ciclista, també valora molt aquest tema d'espedalatjar, que és el que estàs fent, tal fet, no passes i desbalears. Bé, Edurne, en primer lloc, t'ho volíem demanar, que com que sabem que...
que heu estat aquí, no sé si encara hi esteu, per les Illes Balears, que heu fet un recorregut, a més, per totes les Illes, cercant les propostes, les bones propostes que s'estan fent en temes d'agroecologia, una qüestió tan bàsica i tan necessària. I te volíem demanar una mica, que mos expliquis primer de tot, què és aquesta associació de Vialà i Tierra, i una miqueta quines qüestions heu fet per les Illes Balears, que sé que fa un temps que ja hi sou.
Sí, mira, Biela i Terra és una associació que va néixer el 2019 de la inquietud que se'n diem amb un grup de dones davant de la crisi ecosocial que vivim, la crisi ambiental, cultural, econòmica, i sabent que les zones rurals s'amaguen
una gran part de les alternatives i de les respostes a aquesta crisi, però que estan en format petit, en format molt local i poc conegut, doncs potser el que val la pena és apropar-nos, conèixer-les, que ens expliquin què estan fent, però sobretot com ho estan fent i per què ho estan fent, i després nosaltres ho expliquem. Com ens apropem? Doncs amb bici. Per què? Perquè com bé s'apalguem, la millor manera de moure's, la més plaència,
la més connectada, la més humana, la que ens dona temps de reflexionar i entendre, és la bicicleta, i a més a més, així d'una manera com més poètica, volem anar amb l'esforç de les nostres cames a conèixer i reconèixer aquelles persones que amb el seu esforç, les 365 dies de l'any, estan treballant per trobar-nos aliments sants justos i sostenibles i cuidant l'entorn. Llavors ho vam fer, vam començar el 2019,
amb una ruta que vam estar quatre mesos i mig, pedalant, vam fer gairebé tot el nord de la península, Catalunya no hi vam fer, però vam sortir d'Aragó, vam arribar fins gairebé l'entrada, vam fer tot Astúries, gairebé l'entrada de Galícia, vam tornar per tota la costa cantàbrica, vam tornar a baixar. Això el 2019. El 2021, després de la pandèmia, amb tot el que ens va portar la pandèmia, vam dir, hosti, doncs això que estem fent té sentit, i vam fer tota la província d'Eruel,
I ara aquest, 2026, hem vingut aquí a Balears a conèixer, nosaltres dèiem les altres illes, i a Eivissa la Fina ens va dir, no, no, no, no veniu a conèixer les altres illes, veniu a conèixer les autèntiques illes.
I Adorné, què heu trobat de les propostes que hi ha sobre el tema d'agroecologia i d'aquesta transició ecosocial tan necessària? Què heu trobat? Quina anàlisi faries una mica així? Sí, doncs, mira, nosaltres hem trobat... Nosaltres vam venir aquí a Balear perquè ens van convidar el 2021, ens van convidar a una jornada, jo vaig tenir la sort de venir una mica abans, vaig tastar una miqueta algunes iniciatives que em van...
que vaig tenir la sort de conèixer i vaig dir, ostres, aquí s'amaguen moltes coses que a la península no coneixem i que ens estan tornant moltes coses interessants, molta innovació, molta capacitat d'organitzar-se i per això vam venir.
I així com analitzant una mica o com tornant una mica i després d'apagar les quatre illes, veiem que la ruralitat balear no ha desaparegut. Però sí que és veritat que vivim en una posició de molta resistència, de molta resistència davant de tots els impactes i totes les pressions que rep, especialment del sector turístic i d'aquest acaparament.
de terres que hi ha i de recursos, però no ha desaparegut. I en realitat el que hem vist és que el principal factor d'impacte, ja ho sabeu, és la turistificació, l'urbanització i l'especulació, però que alhora encara persisteixen aquests coneixements pagesos que són clau, però el problema és que potser s'ha trencat aquesta transmissió, hi ha hagut una interrupció generacional. Ens deien, doncs aquí les generacions dels àvils
encara estaven molt vinculats a la terra i es dedicaven, tothom ve de pagès, i ja es dedicaven a la terra a la generació dels pares
doncs es van desvincular i van posar tot l'enfoc al sector turístic, i ara són els nets els que, veient l'impacte que té les seves vides i el territori, decideixen mirar enrere, donar la mà i agafar aquest relleu a la generació dels avis per tornar al camp i tornar a la producció d'aliments.
I en aquest sentit, el que preval no només és la tècnica que preval, sinó també com aquesta lògica pagesa que hi ha un punt que no s'ha perdut. Comparat, per exemple, amb la península, ens reflexionava el Nofre de Paema, ens deia, aquí, a la península, amb l'arribada de la Revolució Verda, als anys 50 i així, 50, 60...
Tot el capital es va centrar en la modernització de les explotacions, en la intensificació, en la industrialització i en la introducció de molts agroquímics, de molta maquinària pesada, però aquí aquest capital econòmic es va dirigir cap al turisme i, per tant, no hi ha hagut aquest impacte. I això és un gran avantatge que es té per aquesta organització de les finques i el turisme.
de l'entitat del sector primari. Adurne, en tot això que vosaltres heu vist i heu valorat i heu comprovat i heu parlat, creus que d'alguna manera, és una pregunta que t'afaig, evidentment, no perquè me'ls facis, no és esotèrica de demanar-te quin futur veus, sinó creus que hi ha possibilitat de revertir una mica aquesta situació tan crítica que tenim aquí a Serides Balears? Ho dic perquè nosaltres som perfectament conscients que pràcticament
depenem de, en quant a temes d'alimentació, 80 i escaig per cent, 83%, nosaltres tenim els productes de fora i vull dir, el que és la producció concretament de les illes ve a ser un 10, un 12% dels aliments que consumim, la qual cosa ja aquestes dades posen espel de punta, però a vots que heu tastat aquesta part de parlar amb la gent, de veure el que estan fent petites cooperatives,
Vols que hi ha possibilitat de revertir, que hi ha realment algun sostrat que faci fàcil això? Perquè els mallorquins també, t'ho dic des d'aquí, des de Mallorca, però no coneixen de vejar el que s'està fent aquí a les nostres illes en concret. Sí, és normal, eh?
Això de no conèixer el que s'està fent, de no conèixer les alternatives, no és una cosa de Mallorca, de Menorca, d'Ebissa, és una cosa de tots els territoris. I és part del que nosaltres ens va empènyer a anar amb les bicis, conèixer la gent i explicar-ho. Això és una realitat. Pel que em preguntaves, si hi ha possibilitat de revertir? Possibilitat jo crec que n'hi ha. Personalment parlo, eh? És a dir, territori,
Territori per poder proveir de prou aliments, no sé si al 100%, però de prou aliments i prou recursos per sostenir una població a la illa n'hi ha. Ara, quina població? La població que resideix? La quantitat de turistes? 20 milions de turistes? Doncs 20 milions de turistes no, de cap de les maneres. Capacitat de sostenir una població amb una densitat de 242 habitants per quilòmetre quadrat?
Doncs no ho sé. Aquesta és la població que poden sostenir un territori insular? Doncs no ho sé. No. Aquesta és la qüestió. És a dir, pel que hem vist nosaltres, hi ha moltíssima més capacitat...
de producció d'aliments de la que s'està donant actualment, hi ha moltíssima capacitat per diversificar la producció, tant de pesca, bueno, la pesca és una altra cosa, però bé, tant la producció agrícola com ramadera per sostenir una població i diversificar el que es produeix, per suposat. Ara, amb la quantitat de gent que hi viu,
No ho sé. Amb com s'està utilitzant el territori? Doncs no. Per això caldria un replantejament molt profund i jo crec que el primer seria a nivell de la societat, no? Què és el que vol, no? Perquè sí que cert que de vegades mirem, no? Mirem els carres polítics, mirem a les administracions demanant
però bastant les dues bandes, no? Aquesta part de massa crítica que demana i llavors trasllada, no? Crec que és important, perquè sí que ha d'haver-hi com un canvi de manera de mirar. Ha d'haver-hi un canvi de manera de mirar a tots els territoris, no? Perquè aquest...
Perquè aquest aterrament del capitalisme neoliberal i aquest transvalt de valors ha arribat a tots els territoris, però sí que és cert que les illes s'ha trobat com en un sostrat molt fèrtil per poder arrelar molts fons.
I una pel·lícula de preguntes, eh, d'una nota molt lenta en poc, i t'agraïm moltíssim que estiguis amb nosaltres. Hi ha hagut dues coses que te volia demanar. Primer, una jornada a la universitat, que se va fer divendres o dijous, no sé ara exactament, que era reflexió i acció ecosocial construint-se la soberania alimentària del territori, on se va fer, bueno, dins una jornada s'intenta fer una anàlisi i alhora intentar reflexionar i fer propostes.
Tu creus que va sortir alguna cosa en aquesta jornada? Això, per una banda. I per això et volia demanar, perquè jo sí que és un tema que el manco a mi personalment m'interessa molt quan se diu, perquè veus ja aquesta idea aquí a Cesira, especialment a Mallorca, que el terreny que tenim no és fèrtil.
És a dir, és un terreny que serveix per poca cosa. Ho dic perquè fins i tot, a vegades els tècnics que valoren el territori com a territori, diríem, de producció alimentària, no?, i el posen a un nivell molt baix. No sé tu, també com a coneixedora d'estemà agroalimentari, si pots dir alguna cosa respecte a això, si és una valoració que creus que s'hauria de reconsiderar o no.
Mira, començo per la segona pregunta. Jo soc de Barcelona però visc a Aragó ara.
Aragó és un territori amb un percentatge de superfície, de part del territori molt alt, amb una productivitat petita, però que gràcies al coneixement i a l'experiència de tota la generació han sabut aprofitar el territori per extreure'n el millor. De vegades veiem el sector primari o la producció alimentària centrada en la producció agrícola,
mirant que no tenim la producció agrícola d'altres territoris, però aquí entra la ramaderia extensiva. Per exemple, Aragó és un territori, tota la província terroir és un territori on la producció agrícola en moltes zones és baixa, però al llarg de generacions s'ha connectat la ramaderia amb l'agricultura i això permet una sostenibilitat. I jo crec que en el cas de les Illes és semblant. Crec que fent un ús
racional, amb coneixement i aterrat, sí que es poden, sí que es pot donar. A mi no m'ha semblat, per anant no m'ha semblat un territori poc fèrtil. M'ha semblat un territori complicat, complicat, per exemple, a la Serra de la Tramuntana, doncs, veure com les generacions van estar fent aquestes terrasses per posar les oliveres, doncs, és impressionant. Evidentment que és impressionant, no? Però bé que així ni bé que es podia. Tota la zona de la plana
crec que és una zona que podria ser prou fèrtil. S'ha fet servir, tota la part de la pobla s'ha fet servir bàsicament per produir patata i ceba intensiva per a l'exportació. Tot això vol dir que és una zona amb potencialitat per a l'horta, per a vestir. També hi ha zones on es poden produir molts fruiters, hi ha moltes zones on es pot donar ramaderia extensiva. Pedalant, per exemple, sí que és cert que hi ha unes limitacions amb l'aigua
però es pot fer un ús molt més racional. Ara que fa referència a les jornades, a les jornades l'Erena Barafa ens portava les dades que cada any, amb l'evaporació que es dona a les piscines de tota l'illa, s'evapora un volum corresponent a tot l'embassament de Cúberts.
Clar, falta aigua. A on s'està utilitzant aquesta aigua? De quina manera s'estan utilitzant? Per exemple, a Eivissa...
Jo vaig tenir la sensació que era un territori ric, amb diferències entre una part de l'illa i l'altra, però que era un territori ric, era un territori variat, és un territori amb molta aigua, però que no s'està fent servir per produir aliments. Eivissa s'abasteix d'un 97% a l'exterior, un 97%.
impressionant. Això no és sostenible. En canvi, per exemple, a Formentera, que també tenen el mateix nivell d'abastiment exterior des del Consell Insular de Menor de Formentera, van veure com essencial quan van aconseguir aquesta figura cuidar el seu sector primari per les limitacions d'abastiment que tenen i ara tenen 320 hectàrees de tota l'illa, que és una superfície molt gran
El fons de terres que gestiona la cooperativa per la producció agroalimentària de sosteniment de l'illa, que és un petit percentatge, però és una voluntat política, també. Menorca. Menorca no té problemes. El problema que té Menorca és que s'ha centrat en la producció llatera, en la producció de les vaques, a nivell històric, i llavors s'han abandonat altres produccions. Per exemple, a Menorca tenen molts problemes per poder tenir fruita,
perquè és una illa on només es donen els barrancs i hi ha algunes zones determinades on sí que es produeix fruta, però fruta de moltíssima qualitat i amb moltes varietats. Llavors jo no crec, no he tingut la sensació que no és una terra apta pel sector primari, en absolut. El que passa és que s'ha de gestionar d'una manera racional, eficient i en coneixement.
La resposta ha estat molt llarga. Perdona. Que va, absolut. T'agraïm moltíssim, però moltíssim que hàgis estat amb nosaltres, la veritat. I et volíem demanar perquè hem d'anar acabant, perquè nosaltres sempre tenim un tema que parlàvem, que és de Palestina.
I ara, a banda que acabi el programa, hem de parlar de Palestina i com està el món, no? Però a part d'això, te demanaríem, tu quin missatge donaries, que ara que t'has pedalejat, que coneixeu aquestes illes, quin missatge donaries a la gent i llenca, no?, que estem aquí resistint, com podem, a veure què diries?
Mira, jo diria, una de les coses que va sortir a la jornada, que no heu dit abans, jo crec que la jornada va servir per trobar-se, per trobar-se gent de totes les illes, que això és important, que passa poc pel que ens van dir, de veure quines coses diferents que s'han d'anar i per donar força, per veure que no s'han sentit les iniciatives o la gent com petits,
dins un... no? Petits dins del seu reducte. Una cosa que ens comentaven a una hora que ens deien, diu, els que estem fent, no? La gent que treballem en el sector agroalimentari aquí, a les illes, no? I sobretot en aquest enfocament agroecològic, són molt petits. I si ens separem, ens convertim en minúsculs.
Doncs jo diria com la importància de reconèixer-nos, la importància de teixir xarxa, de donar-se força de reconèixer i a la gent que ens està escoltant, sobretot, i que ens han repetit tantes i tantes vegades, la importància de consumir i buscar i demanar, no només consumir, sinó demanar, quan anem als llocs, tots aquests productes locals i demanar d'on venen i qui els ha produït i si som d'aquí i si no som d'aquí per què.
i buscar aquesta producció respectuosa amb el medi ambient i amb les persones amb certificació ecològica o de producció artesanal i de confiança això és superimportant i en aquest sentit de crear xarxes s'està creant pels 16 de maig una trobada entorn a la sobirania alimentària que també es va presentar allà a la jornada que si voleu més informació us en puc passar i així en podeu parlar algun altre dia amb la idea de
de generar una trobada de gent que està entorn a la sobirania alimentària per parlar, per refeccionar, per compartir i per celebrar tots aquests avenços.
Molt bé. Idò. Moltíssimes gràcies, Edurne. Ha estat un plaer i segur que parlarem amb tu, per tant, t'envies informació. I t'agraïm moltíssim aquesta mirada que heu tingut, que heu fet, de tot aquest temps que heu passat a Passeig i les Balears i m'has donat una mirada en positiu sobre un tema tan important com és el nostre sector d'alimentació, el sector primari, la nostra terra i el nostre territori. Gràcies, Edurne, i fins aviat. Gràcies. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies.
Pedaletjada? Ah, sí, bona pedaletjada, bona passatjada, sí. Sí, bueno, sí, em diria el Guillem que... Està aquí, està aquí? Tenia unes illes meravelloses per pedalar, meravelloses. És així. Tot i que ara s'estan... Tot i que ara hi ha com una... Hi ha molt de ciclistes...
Sí, ja ho he vist. Uns ciclistes que no són del meu estil, els ciclistes que hi ha. Nosaltres som ciclistes d'anar a poc a poc, d'anar a parar-nos. És el meu estil, sí. Utilitari, ciclista utilitari. Exacte, exacte. Les quatre illes són perfectes per a la mobilitat habitual. I es podria haver-hi una transformació molt important i una reducció molt forta de la pressió de treballes personals si es treballés el tema de la mobilitat habitual, perquè a més és un plaer. Sí, sí, sí.
Amb poquíssimes facilitats que mos donat l'administració, la bicicleta se multiplicaria com a medi de transport. Segur, segur. Hem de m'estar molt poquet de l'administració que no mos ho donen. És un altre tema pendent de la mobilitat aquí. Vam estar amb la gent de Cineu amb bici o a peu que estan fent força per tot això. Gent molt maca, sí.
Bé, una abraçada molt forta. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, Edurne. Fins una altra. Salut, adeu. Bé, sí, he passat gust de sentir-la. Sí, ha estat un plaer. A més, han fet una feina perquè fa temps que estan per aquí i han d'anar per tot.
totes les cooperatives han estat en contacte, realment han fet una anàlisi que per un altre no hem fet. Estic aquí. Bueno, hem captat una visió que la gent de fora que mos visita sempre veu coses que tu has vist sempre i no te n'has adonat mai. Bueno, ara hem de xerrar la Palestina.
Molts convé xerrar d'aquest tema és el tema que avui potser preocupa més gent a tot el món. La situació de guerres inesperades, guerres provocades, sempre per robar. I de genocidi. I de genocidi. I el tema, però, és que aquesta guerra...
o aquestes guerres provocades, clar, el que fan és amagar tota una altra realitat que és la de genocidi. Hi ha tot un sofriment, tota una devastació de pobles sense...
que hi hagui guerra declarada i clar i sa guerra tapa aquesta altra guerra tapada i ara clar veiem una expansió d'Israel totalment il·legal injusta criminal apropiar-se de Sitjordània després d'Abarassat Gassa i que a més en comença un altre en el Líban
I, clar, mos trobant que hi ha guerra i a la vegada queden moltes vides per salvar i protegir les zones com gasa. Fem-nos una radiografia de la cosa. Sí. Xema Mora, Ciutadans per Palestina, no sé si ho havia dit. Bueno, Xema, explica-mos això. Bé, començaré primer que, com parlaré més endavant d'una manifestació a dia 29,
Continua el genocidi, es van produir atacs a zones de la Franja de Gaza com Deiral Balá o Alvoreix. Ho he cercat avui de matí, la quantitat de morts ha pujat a 72.265 segons el Ministeri de Salut de Gaza.
I a Cisjordània s'han intensificat els atacs de colons israelians a la població palestina, la població nativa que s'ha de dir sempre, i s'han aprovat lleis que autoritzen la incautació de propietats per establir i ampliar assentaments per expulsar el poble palestí i l'execució de més de 9.000 preses i presos, o jo diria ostatges palestins. Aquesta és una realitat...
Tremenda. Gent que està tancada a la presó, a vegades sense judici que se pugui saber de què s'acusa a la gent, i aquesta gent pot ser condenada a pena de mort, pot ser executada, i la comunitat internacional mirarà cap a un altre costat. Mirarà cap a un altre, sí. Vull dir, és tremendo això de les presons palestines, no?
Sí, i com bé diu, la comunitat internacional farà sempre el que ha estat fent des que s'ha fundat l'entitat sionista en el 48, que és fer el que Israel digui i se'ns acabó. Més ben dit, mirar cap a un altre costat perquè això és el que mos convé. Sí. Mirar per la nostra conveniència
i no pel que està bé, mirant per l'economia de les nostres empreses perquè nosaltres puguem anar fantàsticament per la vida i callant davant d'aquestes atrocidats. Has dit que hi havia un convocatori perquè la gent... Bé, no, vés en el teu ritme.
Sí, que el que anava a dir és això, per això veiem que Israel és un poquet el perro faldero de l'OTAN i de l'imperialisme occidental, perquè és...
Bona part de, o per no dir tot, l'imperialisme que ve des de l'Atlàntic, des de Washington, se sosté amb el seu braç armat que és Israel allà. I com he dit un poquet abans, hi ha dues convocatòries per aquest cap de setmana...
Primer, dia 29, un grup d'organitzacions, entre Ciutadans per Palestina, Mallorca per Palestina, OJS i tal, feien una manifestació pel Dia de la Terra Palestina, on es commemora la vaga general de la classe treballadora palestina,
que es va dur a terme en protesta per l'expropiació de 20 quilòmetres quadrats de terra localitzades entre els pobles de Sahin i Arraba. La manifestació comença a les 6 de sora baixa a Pere Grau i exigim, entre d'altres, el final del genocidi i el dret del poble palestí a recuperar tota la terra que et seva, incloent el que ara l'home diu que és Israel, també,
la sortida de l'OTAN fora de l'estat espanyol i el tancament de bases militars emprades per als Estats Units en el territori, com Rota, Morón o el Port de Mou, aquí a les Illes, que tant l'estat espanyol com la Unió Europea trenquin relacions amb l'entitat sionista, no només l'estat espanyol i la Unió Europea sinó institucions més locals com la mateixa UiB, que encara manté relacions amb Santander i ha començat ara un conveni amb Siemens,
i finalment sancions a l'entitat sionista i a totes les multinacionals que financien tant el genocidi que s'està perpetrant a Palestina i jo afegiria en el sud del Liban com la guerra que s'està liberant contra l'Iran. Val.
No ho sé. A les nostres autoritats més locals, les més properes, les que ens representen, perquè clar, dir que el govern de Madrid ens representa tan enfora, ens queda molt enfora la comunitat. Les autoritats d'aquí...
Què haurien de fer les autoritats d'aquí? Me referes que ajuntaments, Consell, Parlament, estan a l'altura de la situació de drama mundial, posant el nostre granet d'arena allà on toca. És vera que el que poden fer les institucions de Balears és poquet davant d'un conflicte tan gros.
Però els nostres representants se situen aquí on toca, aquí a Balears. Jo diria que no. El que ha fet el govern i els nostres representants és absolutament vergonyós. És a dir, encara no només rebutgen trencar relacions amb l'entitat sionista, sinó que encara tenen la cara de defensar-la i de criminalitzar-nos a nosaltres.
Tenia aquí un apartat dedicat a Palestine Action i a Anglaterra, però no fa falta anar molt tant enfora. Aquí van encausar a membres del col·lectiu Aurora per una manifestació a favor de Palestina, a favor de la resistència del poble palestí. I llavors...
s'amplen sa boca parlant de no hem d'aturar sa guerra, hem d'aturar no sé què però després a la mínima que sortim a protestar o mos encausen o surten al carrer amb ses escuts per davant llavors és
Què està fent? Parlant clar. És a dir, nosaltres no som el problema. El problema és el violador i el pederasta que està a Washington. No és que sortim a pau de carrer i posem el cos per protestar, que duim ja anys. Sí, sí, sí. Diríem, se criminalitza, de qualque manera.
en els defensors dels drets humans per protegir els còmplices de les violacions dels drets humans. Diríem, sense que l'autoritat sigui qui fa es delita, sí que les autoritats
poden dir que se situen protegint en els que són còmplices i ajuden les entitats sionistes. Se vau més aquesta col·laboració amb els còmplices de les autoritats. Per posar un exemple, abans has mentat a la UIP que manté vincles amb Santander...
A un parell de manifestacions no era estrany que un gruix de la Policia Nacional s'oposés al davant del Banc Santander, o s'oposés al davant de Carrefour, o s'oposés al davant de l'Starbucks, perquè són objectius de la llista de boicot, censió i desinversió. Llavors...
Si s'ha de cercar un exemple clar de com les institucions ens estan feien en aquest sentit, és aquí. És en què estan disposats a donar molts cops, quan no és el primer pic, com ens han pegat, per protegir un monstre que s'ha entrat aquí a Europa per colonitzar terra que no és seva.
aquella dita de les terres robades seran recuperades tot el que Israel ha robat o l'entitat sionista ha robat això en un futur serà recuperat tu com veus aquesta cosa? som més forts els enemits? o ets aliats guanyant força?
Hombre, els enemics tenen els mitjans de comunicació, tenen les armes, tenen aparells repressius, però el que no tenen, i això diria jo més a nivell personal, són les bales per matar idees, com se sol atribuir a Aurora Picornell. Podran pegar-nos tot el que vulguin, podran dir que som uns terroristes, podran dir...
Qualsevol altra barbaritat que nosaltres no deixarem de pensar i d'estar defensant el dret de recuperar el dret del poble palestí i de tots els pobles del món o recuperar les seves terres per tots els mitjans que facin falta. Sí. Clar, bueno, d'acord, jo en confio i esper i jug a favor de sa justici internacional...
Però clar, vivim una situació allà on s'intel·ligència artificial, les xerxes controlades pels mil milionaris americans, mos han duit a una situació on una gran part de la població
ja no sap el que es verà i el que no. La gent és incapaç de distingir entre bolos i mentides i certeses. I resulta molt més costós, quasi impossible, desmuntar tots els bolos i les mentides que difondre-les. Difondre mentides és tan fàcil...
I té tanta agilitat la cosa de les xarxes socials per difondre bules i mentides, perquè els algoritmes estan trucats perquè així sigui. I nosaltres quan volem desmentir una falsedat ho tenim tan difícil, com veus aquesta batalla perquè la gent...
pugui obrir els ulls i saber què passa i sobretot que també s'interessi perquè clar de cada vegada la gent vol saber més qui és el bo, qui és el dolent sense saber què passa
Jo el que diria, més enllà del que se vegi a xarxes socials, és que si se fan, com per exemple la manifestació de dia 29, que volia parlar en el final, trob que potser és el millor moment. Sí, digue-ho ara perquè acabarem. Sí, la concentració organitzada per Mallorca per Palestina el dissabte 28, perdoneu,
a l'accís a la plaça Major, o no, no, per cert, a les preses i presos palestins que estan en parir de ser executats, si fèiem totes aquestes accions no és perquè ens doni porà i ens aixequem un bon dia i ho vulguem fer. No, és perquè està passant qualque cosa i encara que Instagram vulgui dir el contrari, que Twitter vulgui dir el contrari, que Facebook vulgui dir el contrari,
Encara que Trump i qui sigui vulgui negar que s'està cometent ara mateix dos genocidis haurien mitjà i una guerra criminal, que no fa falta ser superfavor dels ayatolars per reconèixer que les bombes no alliberen a ningú, les bombes estrangeres no venen a alliberar a ningú,
Si fem totes aquestes accions, no és perquè sí. Ho fem perquè si hem d'estar al peu del canyó, del canó, amb esperida com els donin un tret amb una pilota de goma, és perquè creiem que s'ha de fer. Que s'ha de fer i que Palestina i que l'Ivan i que l'Iran i que...
tot el que l'home sol anomenar l'eix de resistència, gonyarà i que l'imperialisme es cremarà i caurà. I ho hem de fer, perquè esperir no mos ve únicament, si se vol, no mos ve de l'est, mos ve de l'oest, mos ve dels Estats Units i mos ve del violador que està a la Casa Blanca.
Molt bé. Idò, moltes gràcies, Gemma. Mem, recapitul, dues convocatoris, que mos convé a ser-hi, tothom que puguem. Dissabte, dia 28, és a sa plaça major. Plaça major o el 6. Plaça major per salvar sa vida a milers de presos palestins condenats a mort. I dia 29, una manifestació per Palestina que sortirà de Pere Grau. Sí, sí.
Idò. Moltes gràcies, Xema. Moltes gràcies, Tomeu, per acompanyar Moss i dirigir també el programa. I tots els oients, una ferrada de tots. Fins una altra. Moltes gràcies i visca la resistència palestina. Visca la resistència palestina.