Ha quedat clar. Jaume, gràcies. Salut. No mos queda temps per res, simplement per convidar-vos a continuar aquí, a Ona Mediterrània, perquè ara arriben transitant.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia, amics i amigues d'Ona Mediterrània. Aquí el programa transitant cap a un món millor, més sostenible, més agradable per a tothom, més just, més solidari, més democràtic. I, bueno, el panorama no és gent bo, però, bueno, estem aquí per acompanyar-vos. Ana Margalida Rosselló, bon dia. Bon dia.
Jo mateix, en Guillem Ramis, en Miquel Coll, que mos acompanya. Hola, bon dia. Bon dia, Miquel. I en Tomeu Martí, en el control, que assegura que tot vagi bé i pugui continuar. Bueno, el panorama que tenim no és gent bo, no es partirà coets, i avui xerrarem de dos temes preocupants, tots dos. Un és el panorama de Mercosur, COP, cap a s'insostenibilitat,
agrari, la insuficiència alimentària a nivell mundial que pareix que anirà a més a favor de les multinacionals i en contra dels petits pagesos i per això Miquel Coll.
Ens acompanya i ens farà cinc cèntims d'aquesta qüestió. I llavors s'estendrem a la Laura Camargo, que xerrarem del panorama internacional. Molt preocupant i és tema de Palestina. Margalida. Bé, bon dia. Vull donar les gràcies aquí a Miquel Coll una vegada més. Hem de dir que estiguis en el programa transitant per parlar d'un tema tan important com el sector...
primària com a agricultura ecològica, en aquest cas, i ramaderia ecològica. I vull dir que, abans de parlar de Mercosur, i sempre des d'una perspectiva positiva, perquè crec que és una notícia bona, per tant, ho dic, no en Mercosur, sinó que és una notícia bona, és que les darreres dades que ha donat el Consell Regulador de les Seges Balears de Producció Ecològica és que ha augmentat respecte a l'any passat
tant la superfície que se destina, la superfície del territori, evidentment, del sol agrari que se destina a lo que és armaderia i agricultura ecològica, i també que hi ha més, sembla, pagesos, operadors, que se diu, que treballen en el tema d'agricultura ecològica. Nosaltres considerem que és una bona notícia, perquè vol dir que aquesta activitat, tot i tenir
les dificultats que tu ja mos has apuntat altres moments i que, evidentment, ara parlaràs tu, i sobretot que hi ha més gent que aposta per aquest tipus d'agricultura, vull dir, a fer-hi, a treballar-hi, i, per altra banda, que la superfície, diríem, dedicada, superfície agrària del nostre territori, dedicada a agricultura ecològica i remaderia ecològica, augmenta. Jo crec que això és una bona notícia. I, en primer lloc, volíem parlar amb tu, Miquel, com a president d'APAEMA,
a veure què consideris d'aquesta situació, a veure quina és la teva opinió, evidentment la vostra opinió, i després ja parlarem del tema de Mercosur i de les seves circumstàncies que no van per molt bon camí. Però crec que en aquest sentit sí que és una bona notícia, no sé entendre, no sé com ho veus tu, i ara tot teu.
Bé, sí, moltes gràcies, primer de tot, per convidar-nos. Evidentment, és una bona notícia que hi hagi un augment de... ja sigui d'operadors com de productors que trien el model d'agricultura ecològica com el seu model d'agricultura, és un aspecte positiu. És una tendència que se va repetint any darrere any, o sigui, és creixement...
No se produeixen creixements abruptes, però sí que és un creixement sostingut.
en els temps i que cada vegada veiem també que les noves incorporacions, els nous pagesos, la gent més jove opta majoritàriament per l'agricultura ecològica i també hi ha explotacions que fan la seva reconversió perquè consideren que és el model que més ajusta en el nostre territori
i també llevar per una constatació, jo diria, també més prosaica, com pugui ser una part també econòmica, perquè veuen que si algun producte d'aquesta manera té més valor afegit,
i el poden comercialitzar a un millor preu. Per tant, en el final, la tendència ja és aquesta, que va cap amunt, que cada vegada hi ha més operadors, hi ha més productors que trien aquest model d'agricultura, més superfície que sempre van deixar en mà,
i sobretot que la gent jove que s'incorpora tria aquest model d'agricultura com a seu model.
I tu, Miquel, que vols que realment aquesta superfície, que segons les dades que nosaltres hem pogut tenir, suposen, i diríem, respecte a la que era anteriorment, un 21% de la superfície agrari útil ha augmentat, i que en total, si no tenim malament la dada, és que 50.541 hectàrees
se dediquen a agricultura o remaderia ecològica. Suposadament en tenim agricultura ecològica. Tu creus que aquestes dades són bones dades? Malgrat que hi hagi aquesta valoració sostinguda, diríem, creus que són bones dades? Que encara falta molta feina en aquest àmbit? Creus que hi hauria d'haver més superfície destinada a agricultura ecològica? Creus que això... Bé, en fi, com un poc...
Bé, evidentment, nosaltres m'ho he de dir que fos el 100%. Un 21% és una bona dada, sobretot si mos comparam amb molts de territoris. Hem de dir que, per exemple, Menorca ja ha assolit l'objectiu de 20-30, de més d'un 25% de superfície. Nosaltres m'ho he costat, pensant que hi arribarem el 2030,
però sempre ho veiem. En el final, si hi ha certes reticències, potser de part del sector, en el final pensant que hi ha una part de desconeixement i també perquè sovint jo crec que potser també ens falten més tècnics també més ben formats amb agricultura econològica que puguin donar un bon assessorament
en aquests productors i que moltes vegades els productors que s'acosten a la nostra associació també s'acosten amb aquest afany de poder tenir tècnics preparats que els puguin assessorar ja sigui en seu trànsit o perquè realment volen començar ja directament amb agricultura ecològica i que necessiten que algú que els orienti.
Però sí que és molt important també que hi hagi un altre aspecte, que és que el govern també, o l'administració, hi cregui un poquet més. Ara s'està elaborant el pla estratègic d'agricultura ecològica,
I bé, pensam que podria ser tal vegada més ambiciós i més dotat econòmicament perquè en el final les polítiques si no van acompanyades d'un pressupost són més complicades de dur a terme o les accions que poden fer tenen menys impacte.
I també va lligat un poc a aquest pla estratègic. Nosaltres pensam que més que un pla estratègic hauria d'estar recuït dins la reforma de la llei agrària, que hauria d'haver tingut un punt específic de desenvolupament de l'agricultura ecològica i que hauria de ser, i pensant que ha de ser el model a seguir en aquestes illes.
Mira, Miquel, ara sí que te plantejarem una qüestió, i a més, des del meu punt de vista, suposo que hi estem d'acord per al que veiem, és que així com veiem que l'agricultura ecològica té realment un augment sostingut, com tu dius, que a més és una de les millors propostes agràries i remaderes,
que sigui l'ecològic i les illes, per les circumstàncies territorials, per tot. Curiosament, mos pensam, apareix que des de la conselleria, en aquest cas, que a més se diu que s'ha fet una sèrie d'aportacions i d'ajudes l'any 2024, l'agricultura ecològica, el manco això surt en el mitjà de comunicació,
Sembla que vosaltres no teniu ni la representativitat, ni tampoc la part, diríem, que correspondria a un aspecte del sector primari, de l'agricultura i remaderia, que està pujant, perquè en molts d'altres àmbits, ara estic fent una valoració absolutament, però bueno, és la meva, tu ja diràs el que trobes. Però d'altra banda, moltes vegades, la infravalora,
també per els tècnics o per la pròpia conselleria, en alguns casos, el que són el nostre territori respecte a l'agricultura, que no va bé, que si no ens ajuden l'espat, bé tot això, com si l'agricultura convencional tingués més dificultats. Llavors, si l'agricultura ecològica té un avanç positiu i l'altre sembla que té més dificultats...
Com és? Com valores tu des de Miquel Coll, des de Paema, aquesta suposada, diríem, falta d'impuls des de l'administració, i dir-ho clarament, des de la conselleria pertinent que és la conselleria d'Agricultura, no? Si és així, si no és així, valora tu com trobi, ja fes la meva valoració.
Bé, hi ha dues qüestions. Hi ha la part més de la conselleria i una altra de representativitat. En quant a representativitat, nosaltres sempre, ja fa temps que demà, demanem eleccions en el camp. Si no pot ser que estiguem amb un sistema representatiu que no fa eleccions des de l'any 78.
i que la resposta que tenen de l'administració és que ens apuntem a un dels sindicats. Nosaltres, malgrat que puguem tenir molt bones relacions amb algun d'ells o majoritàriament amb tots d'ells, però en particular poden tenir més bones relacions amb uns o amb uns altres,
Nosaltres volem tenir la nostra pròpia veu perquè, de fet, a Pai Amà neix perquè cap de les opcions de representació que hi ha defensava l'agricultura ecològica.
i per tant néixer Paima per això perquè en el final és un model que o hi vas o no hi vas perquè mos entenguem si no podem estar defensant d'una cosa i és el contrari mateix tens per tant malgrat que hi hagi aspectes que mos afecten a tots que siguin transversals
i que puguem estar d'acord amb els plantejaments dels diferents sindicats. Això pot ser perfectament normal. Ara bé, considerant que s'ha de desenvolupar... Hi ha una llei i que s'hauria de desenvolupar aquí a les Balears i fer eleccions com se'n fan a Extremadura, a Castellalló, a Catalunya, altres territoris de l'estat, on...
Sí que se fan eleccions periòdicament i qui representa el sector realment són els agents, les associacions, els sindicats que realment estan connectats en el seu territori, en els seus pagesos. I nosaltres sempre ens deixem de banda
perquè no ens donen aquesta opció. I sovint tampoc hi ha molt d'interès per part de l'administració i de certs actors, perquè hi ha certs actors que tenen representació, però pensant en altres, que tenim molt més socis,
que alguns d'ells, però més de deu vegades en nombre de socis de qualque associació, i nosaltres no tenim representació, i ells sí. Ells tenen ajudes estructurals i nosaltres no. En quant a ajudes estructurals, apropo a mantenir una estructura de personal que ajuda als socis, que fa feina per a la associació i per als socis.
i amb aquest aspecte sempre m'ho han trobat aquestes reticències. Nosaltres considerem que s'ha de fer, perquè s'ha de desenvolupar una llei i s'ha de portar amb un seu tal i m'ho han de poder presentar com qualsevol altre. I després m'ho donaran la participació, o sigui, els pagesos m'ho donaran la representació com està aquí, però nosaltres m'ho han de poder presentar.
Per justícia i per democràcia. Això és bàsic. Perquè, clar, amb el xarren de legitimitat i dius, bueno, quina legitimitat té bosta quan des del 78 no han posat una urna i els pagesos no han pogut anar a votar. Des del 78? Des del 78. Que no hi ha eleccions en el sector d'escamp.
Pràcticament 50 anys. Des que tenim democràcia, no hi ha democràcia més cal. I després, en quant a la referència a la conselleria, la conselleria, des del meu punt de vista, el fet de ja no tenir un servei que sigui d'agricultura ecològica,
ja demostra, però això no és una qüestió només d'ara, és una qüestió històrica, ve d'enrere. O sigui, des del moment que tu no tens dins la pròpia administració tècnics que estiguin formats específicament i que coneguin, i un servei que doni suport també als pagesos, així com pot tenir altres diferents serveis,
ja anàvem coixos amb aquest aspecte. I per nosaltres seria molt important que a l'administració hi hagués un servei d'agricultura ecològica i que un servei en els seus tècnics que oferís un bon assessorament i un bon seguiment i que pogués impulsar. Però...
Això hi ha una voluntat darrere, des del meu punt de vista, també política, de crear aquest servei i dotar de les places necessaris que siguin pertinents perquè hi hagi
tècnics que puguin tirar endavant, si aquest pla estratègic tira endavant o que s'està desenvolupant ara, que pugui ser, per part de l'administració, es tracta de les polítiques que s'hagin de desenvolupar en matèria d'agricultura ecològica.
Una altra cosa referia a això, després ja parlarem de Mercosur, però d'alguna forma, per tant, vosaltres, com a Paia Massa, ho has hagut de posar a la part més tècnica també de tota una sèrie de qüestions, depèn més de vosaltres, no?, més que ajudes que podeu tenir de l'administració. Me deman, si és una qüestió que vosaltres aporteu també, vosaltres teniu els vostres tècnics, teniu els vostres serveis...
Ah, no. Però a part d'això, t'ho volia demanar, la pregunta més important seria, al meu entendre,
Tu creus que hi ha demanda de part de la ciutadania de comprar productes ecològics? Ho dic des del punt de vista que també, a part que hi ha una producció adequada, si realment es veu, és cert que hi ha una demanda ciutadana de comprar aquest tipus de productes perquè són de proximitat, perquè són d'aquí, perquè són médecins... Mira, actualment,
La demanda és si, per exemple, un producte fresc no donava bastó. O sigui, hi ha més demanda que producte.
i el que de fet necessitam és que hi hagi més hortelans més productors de fruita que facin producte fresc perquè la demanda supera la producció i entenc que també és un dels motius perquè hi hagi més incorporacions o més pagesos que decidin passar cap a la producció ecològica
També, nosaltres també hem intentat aquests darrers anys organitzar-nos per donar també un millor servei. Varen crear, ara fa 10 anys, la cooperativa... Bé, fa 10 anys vam iniciar el projecte també ecològic, d'aquest projecte va néixer la cooperativa de Pagesos Ecològic de Mallorca,
que primer va començar amb una secció de ramadera i ara també ja té una secció d'horta. I bé, perquè tenim tota una sèrie de productors d'hortelans que fan productes feresc i coordinam les produccions d'aquests hortelans perquè puguem arribar...
d'una manera més eficient i més eficaç en el consumidor. Perquè, al final, si tothom fa petites coses de cada cosa, és menys eficient que potser si pots redistribuir, mira, jo faig molt bé amb les neumàtiques, amb les cepes i, no sé, amb les carabasses, perquè les tardes s'adocuen més,
faim feines en aquest sentit i uns prioritzen un tipus de producció, uns uns altres, i d'aquesta manera també pots donar un millor, o sigui, pots posar més producte en el mercat. Però així tot, mos falta encara més producte. I mos falta més producte també perquè també mos falta infraestructura. O sigui, nosaltres tenim...
Tenim un projecte que volen fer un centre logístic, van comprar una finca ja fa tres anys a Montuíri,
I allà volíem fer un centre que fos un punt de referència, primer de tot per tenir una infraestructura per passar cooperativa, per tenir un poder tenir les càmeres, la part de neteja bàsica del producte fresc, traslladar-hi el nostre obrador, que tenim un obrador...
que ara actualment ho tenim a Viní i Salem, però que estan fent, estan transformant producte d'aquests productors, dels nostres productors, no només de la cooperativa, sinó també dels nostres productors i per tercers, també. O sigui, no només és una qüestió exclusiva de...
però també necessitam créixer en aquest obrador. Aquest obrador va néixer com un projecte pilot i ja va anar tornant gran i l'espai va molt és petit, la maquinària també molt és petita i és una cosa que volíem fer allà. I també, paral·lelament a l'obrador va néixer un càtering que tenim un servei de càtering de producte només dels nostres productors
i també traslladar-hi la part d'oficines i de serveis que té APAIMA i fer-hi una tenda de producte dels nostres productors, dels nostres associats, perquè d'això també hem fet una associació, hem fet una agrupació d'explotacions preferents dels nostres socis, que és VENDECO, que permet als nostres socis, que són preferents,
vendre productes de tots els socis que estan en aquesta agrupació. I també això seria una eina més per... A Paema també és una explotació preferent i podria en aquesta tenda també vendre producte de tots els socis que estan associats, que són preferents, més tot el producte fresc que poguessin tenir de...
I al final també ens costa tenir molt de finançament per aquest tipus d'infraestructura, perquè estem parlant d'una infraestructura gran, són uns 2.000 metres, és una inversió important, d'uns 2 milions i mig d'euros.
I mos falta una mica de més... Jo també l'he traslladat al Consell que necessitem un impuls un poc més clar i unes ajudes, no vull dir específiques, però sí que entenem que s'han ajudat altres...
la instal·lació d'altres infraestructures amb altres, siguin cooperatives, siguin assats o el que sigui, però demanem també que nosaltres també puguem tenir aquesta mateixa oportunitat.
Bé, Miquel, hem de parlar de Mercosur perquè es tens la ràdio ràpid, però jo crec que partint de lo local, de lo d'aquí, com funcionau, que va bé, que l'agricultura ecològica, el banc o l'agricultura, remaderia ecològica i les Balears té un creixement sostingut, direm, a pesar de tot això que tu ja mos has comentat,
Però crec que això és una bona notícia, perquè pensant que hem d'anar al manco dins del sector agrícola remader, l'ecològic, la proximitat i una manera de produir de consumir diferent. Però dit això, tenim a damunt, no tenim a damunt, no, tenim en aquest moment ja l'acord que s'ha fet ja després de 25 anys de debat, un llarg debat a Europa, i entre Europa i Europa,
i el que serien els països bàsicament de Sud-amèrica. Aquest acord de Mercos Sud que sembla que a Itàlia en el final com a país se va decantar per donar el vistiplau perquè se dugués endavant, però que hi ha hagut moltes protestes a nivell del sector de la pagesia
a diferents països, no? I no sé, pensant que totes aquestes qüestions tan globals, que pareixen tan llunyanes però que després tenen efectes molt directes dins la nostra realitat quotidiana, una mica bonament tu com ho veus, quina anàlisi fas de tot això.
Jo això ho veig com un... Sense entrar, potser, en els detalls més, ho veig un poc com el model de desindustrialització que se va patir, potser des dels anys 90 fins ara, que se va dur... La producció industrial se va traslladar, bàsicament, allò no era el Mercosul, sinó se'n va traslladar més cap a la Xina, no?
o països d'Àsia. Deslocalització. Deslocalització. Perquè comencen aquestes deslocalitzacions, perquè troben que produïquen massa car. I...
I, clar, i les grans empreses no volen assumir aquests cots. Bé, que hem vist aquesta desindustrialització, quan arriba el Covid resulta que no teníem infraestructura, no diria tecnologia, però infraestructures per fer mesqueletes tan sols. I han de tornar a la indústria cap aquí.
S'acord de Mercosut, crec que volen fer exactament el mateix, però en som en ja. I amb una conseqüència, per en jo, que és més greu. No tant a nivell de les nostres illes, però a nivell estat i Europa, que...
És un acord que va en contra totalment de la petita i mitjana explotació, que seran les que ho tindran més difícil per poder competir amb tots els productes que venguin d'allà.
I si aquestes petites i mitjanes explotacions es veuen abocades a tancar, en el final el que acaba afavorint és que el petit productor, el mitjà, que són els que estan arrelats en el territori i viuen en el territori, sigui aquí, sigui al mig de la Manxa o al mig de França,
aquests pobles la seva economia principal és agrària si no hi ha pagesos se desfà el model ja s'està desfent prou a l'estat espanyol o sigui, la desocupació que hi ha del territori no podem pensar que podrem viure a totes les ciutats no és sostenible això no és sostenible
I a part, podem entrar allà en l'altra derivada, que és com pot ser que autoritzem dur productes aquí que no han de complir ni els mateixos estàndards sanitaris, medioambientals ni socials.
perquè ni els treballadors d'allà tenen els mateixos drets i proteccions que pugui tenir un treballador aquí, ni els estàndards ambientals que han de complir una empresa d'aquí no són els que haurà de complir una empresa d'allà, i els productes fitosanitaris que estan autorits allà no són els productes que estan autoritzats aquí. Per tant, allà podem enverinar els productes alimentaris amb un producte que aquí no autoritzem,
i els ho poden donar cap aquí i els ho poden fer a la població mirant cap a una altra banda. Hi ha una qüestió que clar, a vegades he sentit i és la qüestió del comerç just és a dir aquí hi ha una activitat jo a vegades hi compro comerç just i compres xocolata o compres cafè de petits productors d'allà
Però, clar, el tractat de Mercosur no és a favor dels petits productors d'allà. És que ells també patiran allà. Exacte. És per una producció industrial de carn i de productes... O sigui, el petit productor de Sud-amèrica no s'haurà gent de favorit per Mercosur. Aquest acord l'únic que favorirà serà més deforestació de samadar. Efectivament.
Ocupar més superfície per produir de manera barata i ràpida i extensiva. No favoriràs petit. Evidentment, és un acord que va contra els petits d'allà i contra els petits d'aquí. Supera el tema de països. És com sempre. És el model productiu.
liberal, capitalista, sauvatge, bé, sauvatge, capitalista, brutal, que el que fa és que, com és possible que una poma feta aquí, no?, ens valgui més del pes que vengui pintura de Brasil quan vendran... bé, tot això està absolutament fora de lloc. Sempre ho hem dit, no?, si fas un dumping social, ambiental i sanitari... Sí, sí.
Però ja no només això. O sigui, com ho hauríem de contenir, ja que jo com a societat, jo ho hem vist...
El Covid cap aquí és la pèrdua adquisitiva que ha viscut la població en general, però que és una pèrdua adquisitiva brutal. Brutal. I el capital, perquè és el capital, no és el rendiment del treball. El rendiment del capital cada vegada està més disparat i el rendiment del treball cada vegada més baix. O sigui, aquí, si no fem qualque cosa i equilibram aquestes coses i la gent, la ciutadania, la societat pot tenir
uns guanys adequats a la societat on vivim, de manera que puguem fer front a les despeses que puguem tenir de manera normal, és molt difícil tenir una societat justa i equitativa.
I cobrir les necessitats bàsiques. És que, de més, la població ja no pot pagar una alimentació de qualitat. Si miran les capes pobres de la societat, és que s'alimenten. El que veus és que... Aquest model és una manera de pan.
pa, pas, poble, barat. Sí, menjar d'aquests... Barat i sense qualitat. Però perquè no vull tenir problemes. Però no anem a Serral. O sigui, perquè no ja tenim una millor redistribució de sa riquesa. Aquest a Serral. Sí, aquí a Serral. Clar. Si hi hagués una millor redistribució de sa riquesa i sa gent guanyàs més, podria fer front a tenir una despesa... És que s'aprovi a indústria. És que al final...
El únic que no venen béns és el capital. El capital no ven béns. Sempre guanya. Però qui genera un producte i fa un valor afegit, és que al final, si un treballador d'una fàbrica no guanya un sou adequat, no podrà comprar els productes d'aquella fàbrica.
I tot el mateix en sou menjar. La roda sempre és la mateixa. I al final, com més empobri en la societat, en general, més problemes tindrà en aquesta... O sigui, la indústria alemanya de s'automàvil viu una crisi sense precedents.
De la quantitat, he dit, sobre l'Alemanya i en tots els efectes de fàbriques que hi ha escampades per dins d'Europa. Bé, és difícil, però de moment les respostes polítiques que tenim són...
Molt, molt... Bueno, són les que val les capitals, ja està. Sí. De dir ben clar, vull dir, s'ha pres una decisió, fa val les capitals, perquè les empreses, el que tu has dit, perdona, que jo avui... Però el tema que se destrueix també, el teixit,
Diríem, productiu a petita escala, això de proximitat, descentralitzat i s'afavoreix a les grans corporacions empresarials que l'únic que van és a guanyar d'on vés per malament venguin menjar, en fi, ni direm...
fent, la bessura que diuen, no? Això és un problema, aquesta gent sempre hi guanyarà, però està destruint també el teixit productiu real, de l'economia real, no? Llavors, és un problema...
De molta embrigadura, perdona. No, i llavors ja s'individualització que s'ha duit a terme de la societat. O sigui, n'has fet de cada vegada... No, tu tot sol te pots resoldre tots els teus problemes i els problemes que tens és perquè no t'esforces prou. I s'autoexplotació, i s'auto... Que tu tot sol te pots resoldre totes les coses, això és una fal·làcia brutal. Sí, i
Sí, ara que van, però tu, Miquel, sobre aquesta qüestió, tu vols alguna opció, ja que ara s'ha aprovat, en vez de fer pressió perquè això no va endavant, o ho vols ja... No diríem... Jo ho veig molt complicat, perquè metges batals que han pegat a França i tot això...
Bé, aquí no hi ha hagut, a Espanya hi ha hagut moviments molt fluixos, a Catalunya i poqueta cosa més. Aquí està amb una altra cosa.
Molt bé, gràcies, Miquel. Moltes gràcies, Miquel. Es pot parlar molt d'això, però és un tema de molta envergadura. No ho hauran d'aixerar més. Molta gent no ho sap, no coneix, no coneix també aquests aspectes que tindrà a veure amb la salut, de la alimentació, de què és la base, el que menjam, el que mordim a la boca, el que mos fa viure i sostenir la vida. Per tant, és un tema per no deixar-ho. Sí, però si la cartera està buida... Efectivament.
Compraràs això. Bé, me parece que tenemos nosotros ya en Laura Camargo. Bon dia, Laura. Hola, bon dia, com va? Què tal? Encantat de tenir-te en nosotros, Laura. Igualment. Bueno, el panorama a nivell internacional és catastròfic, és alarmant.
l'Oda Palestina apareix sentenciat no ho sé aquella segona etapa una notícia que ja han signat a Egipte l'acord del govern de tecnòcrates que governarà a Gaza encapçalat per un membre de l'autoritat nacional palestina i amb altres tecnòcrates amb el biciplau d'en Trump justament ara ho he llegit
I això, òbviament, amb la connivencia d'Egipte i de la resta de països àrabs. I, per descomptat, amb la supervisió de Donald Trump. Exacte. Una solució sense comptar els palestins. Evidentment, encara que posin allà semblar-se com a cap del govern a un membre de l'autoritat nacional palestina, però l'autoritat nacional palestina no té autoritat a la franja de Gaza perquè varen perdre les eleccions.
el fatava perdre les eleccions d'una manera estrepitosa i com que la condició sine qua non era posar un govern sense jamás, que varen guanyar les eleccions, s'han quedat fora i s'han deixat fora. I sembla ser que tot això s'ha fet, evidentment, amb la connivència total de l'ANP, d'en Mahmoud Abbas i dels seus ministres i homes forts,
i amb la supervisió dels Estats Units. Jo crec que tot això és el resum d'allò que van anomenar d'una manera falsa acord de pau, perquè sabem que des que es va signar aquest malament anomenat acord de pau han assassinat més de 400 persones a la franja de Gaza i la situació sisjordània no deixa d'empitjorar i de posar-se en clau de repressió permanent.
i com sabem els nadons estan morint de fred, l'ajuda humanitària no entra, les fronteres continuen tancades i la situació és insostenible, amb un hivern molt dur, amb unes condicions de vida absolutament terrorífiques per a la població que no té un sostre i que estan gairebé un 90%
sobrevivint a tendes de companya que no aguanten la duresa de l'hivern. Sí, sí. Llavors, jo crec que tot això és una situació terrorífica i quan he vist això del govern de tecnòcrates que s'ha signat ja a Egipte, que començarà, sembla, a ser d'aquí uns dies, a funcionar, m'he quedat freda. Laura, ja sempre deim això, però tu creus que...
D'alguna manera, bé, sempre hi ha coses a fer, però aquesta situació ja posa una mica bastant difícil, no?, alguna qüestió d'intentar cercar una resposta diferent en el tema de Palestina. No sé quina valoració veus ara a nivell internacional, quan tenim un dret internacional que està trepitjat cada dia, que no veiem que hi hagi una resposta...
És a dir, que la situació realment sembla que, bé, no és que vulgui dir que desencorejava molt, però no sé com ho veus, tu què veus que poden fer?
No, jo tampoc no vull veure una derrota absoluta perquè, clar, si no, què feim? Ja ens tancem tots a la cova i no fem res i ens posem a plorar perquè jo no vull veure que la situació estigui totalment perduda perquè fins i tot en les millors situacions sabem que la història de la humanitat ens demostra que els pobles s'arrabelen i s'aixequen contra les opressions i contra aquestes injustícies.
salvatges i contra aquest, jo crec que és un cop d'estat, no?, també el que en certa mesura han donat, perquè un cop a la taula amb una invasió que s'ha convertit en un genocidi i després un cop d'estat perquè han deixat fora un grup que va ser triat, estem parlant que, com sabem, a Palestina tots els grups polítics tenen braços armats,
i ara Hamas sona només com una facció armada però Hamas és un partit polític que com he repetit va guanyar de manera massiva les eleccions darreres que es van fer a la franja de Gaza i jo no sé exactament ara després de no sé ben bé després d'aquest acord com queda aquesta facció política i com queden aquestes milícies perquè un dels punts principals és el desarmament total
de les milícies a la franja de Gaza, que això és el que vol efectivament entrar per poder dur endavant dels seus plans de convertir allò en un resort. No ens podem oblidar mai que en aquesta geopolítica internacional que està desenvolupant aquest mandatari dels Estats Units, el principal objectiu és fer negoci. I va veure clarament en aquella costa de Gaza
una oportunitat de negoci i de fer una riviera de gas al Mediterrani excepcional. I per això l'objectiu és... Un dels punts és desarmar, no? Per aquest objectiu, un dels punts és desarmar totes les milícies. I en aquest sentit jo no sé ben bé si això se podrà fer, si ho faran, si ho acceptaran, si se farà de manera absoluta, si n'hi haurà resistència... No ho sé. El que s'hi fer...
és que una capitulació d'aquest tipus és molt forta, molt forta, i clar, des del nostre punt de vista jo crec que no podem tampoc donar, no només no podem donar suport, sinó que no podem baixar els braços ni dir, bé, com que ja han signat això, perquè sabem que s'ha fet d'esquenes a la voluntat de la immensíssima majoria del poble de Gaza i del poble de Palestina, que dona suport també al poble de Gaza.
Jo no crec que sigui el moment de dir que aquí tura la solidaritat o que tura la resistència o que tura posar per un paret davant totes aquestes injustícies. Jo crec que al contrari, se demostra que aquests líders terrorífics que ara comenen el món volen fer negoci però nosaltres volen continuar amb la nostra solidaritat i amb la nostra lluita per allò que és just.
Sí, jo el que veig és que també se persegueix la impossibilitat que el poble palestí pugui tenir algun dia autodeterminació o algun tipus de sobirania i que, a part de poder fer resort a queix i l'activitat turística que parla en Trump, també hi ha unes bosses de gas...
que també deixarien de la propiedat dels palestins per la propiedat de corporacions americanes o europès. Jo crec que aquí el que hi ha és la aniquilació o desaparició de cap possibilitat de sobirania del poble palestí. Però hi ha una qüestió que...
Jo penso, ara, aquella desestabilització, bueno, desestabilització, el conflicte que hi ha dins els Estats Units, que hi ha aquelles mobilitzacions en contra de la policia, aquella queixa de duanes d'AIS, que hi ha unes mobilitzacions grosses en contra d'aquella policia, i que en Trump juga molt fort per la impunitat,
i immunitat d'aquesta policia, malgrat que facin barbaridats. Això crea una desestabilització als Estats Units i llavors també als Estats Units perd alguns aliats a nivell mundial, com s'ha fet de Groenlàndia. El fet que s'ha pogut debilitar o s'ha pogut desestabilitzar el bloc dels Estats Units, tu com ho veus en això?
Perquè hi ha gent que pensa que si els Estats Units ara estan en aquest voràgin de conflictes, de crear conflictes, pareja que ha de passar qualque cosa, perquè això no es pot mantenir.
Pot ser debilitat, això? Jo crec que veig, i això ho vaig dir gairebé quan va començar aquesta nova legislatura i ja vam veure precisament de què hi anava tot això del trompisme 2.0. Jo crec que ho vaig dir i continuo dient i afirmant cada vegada més convicció, sobretot veient aquestes mobilitzacions que ara enxerràvem,
és que el trompisme només es pot derrotar dins dels Estats Units i que la resistència davant totes aquestes agressions interiors i també exteriors només es pot aturar a l'interior dels Estats Units i la resistència s'està començant a organitzar d'una manera molt clara. El que estem també veient a les carrers, per exemple, de Mineàpolis, que hem de tenir en compte que allà, a Mineàpolis, els bombaren assassinar...
en aquesta mare, poeta, que estava gravant les accions absolutament contràries als drets humans i al respecte més mínims, com sabem que està fent aquesta policia d'immigració, l'AIS,
i l'assassinat d'aquesta dona va rebre una resposta fortíssima i hem de tenir en compte que a Minneapolis en aquells moments fan 15 graus sota zero i que sortiran als carres massivament és complicat amb aquell nivell de repressió que han desenvolupat tan absolutament bèstia però hi ha una resposta clara i això no només es queda a Minneapolis és a dir, això s'està estenent com una
com una taca d'oli, i jo he llegit ja alguns mitjans, no tots, evidentment perquè no volen tampoc donar aquesta impressió de desestabilització interna, que les mobilitzacions comencen a semblar-se a les que van tenir lloc durant la guerra del Vietnam.
És a dir, és el nivell de mobilització més alt que hi ha hagut a l'història dels Estats Units des de la guerra del Vietnam, que com sabem precisament hi va haver una derrota exterior, però també una derrota interior. És a dir, la guerra del Vietnam també es va perdre als Estats Units perquè el nivell de contestació interna va ser superfort.
I els nivells de no suport en aquesta invasió a Vietnam van ser cada vegada més elevats. I això està passant tard als Estats Units, també. En tant, té molta por a perdre les eleccions del midterm, que, com saben, s'abastaran al novembre d'un any. I hi ha també unes hipòtesis que diuen que el que està mirant de fer és forçar una mena de guerra civil, encara que no sigui...
una guerra civil declarada com la que van tenir els Estats Units en el moment de la guerra civil entre els confederats i els del sud, però una mena de guerra civil per poder suspendre també fins i tot una normalitat electoral, per controlar els resultats perquè, com si perd les càmeres,
que com sabem ara domino totes les càmeres, el trompisme tindrà problemes per poder desenvolupar totes aquestes lleis absolutament antidemocràtiques, per dir-ho de manera suau, que està posant en marxa. I jo crec que la contestació interna és més forta del que ens arriba aquí. Jo ja vos dic que estic llegint en diversos mitjans electrònics que hi ha manifestacions massives
i que es comença a organitzar comitès de resistència a la ICI en moltíssimes ciutats, i que fins i tot els governadors, que són del Partit Demòcrata,
i que no són de l'ala més suau, sinó que som, ja hem vist el de Chicago, que va sortir amb un discurs, també en tenim amb Dani a Nova York, estan sortint amb uns discursos i amb unes accions, fins i tot el Tim Walsh a Minneapolis també va fer un cop a la taula i va fer molt clar, diguem que mobilitzaria també la seva pròpia guàrdia, si continuaven les seves redades i les seves accions absolutament criminals.
I jo crec que hi ha un nivell de contestació molt forta. I el trompisme, com dic, se la pot enderrocar si aquestes mobilitzacions agafen força, s'estanen per tot el país,
I també s'ha de dir, compten en representants polítics valents que diguin que el trompisme no pot acabar amb la democràcia més antiga, la democràcia liberal més antiga del món. És que, perdona, t'ho volia demanar, Laura, el tema precisament dels papers dels demòcrates, ja sé que dins dels demòcrates hi ha molt de...
diríem una llama bastant ample, però has fet del que has dit amb en Dani a Nova York, que hi ha realment també un moviment intern demòcrates, partit demòcrata, fins i tot d'algun altre partit, que realment s'estigui...
s'estigui molt lent, que també intentin actuar, perquè des d'aquí, clar, el que mos arriba és que semblen que estan com aturats, dirien, que no se fa una política de l'oposició, diríem, valenta, forta, i era un poc que bonament quina és la teva opinió o com ho veus? El Partit Demòcrata és un partit dividit en aquest moment i no es pot negar que no n'hi ha en aquest moment un cap visible
I tenen un problema gros, perquè clar, hauran ja de començar a pensar en aquestes properes eleccions i també en tenir alguna persona que pugui recollir totes aquestes aspiracions. Perquè el problema és que l'ala a la qual pertany en Mandani, que és el DSEI, els socialistes, els demòcrates socialistes de Madrid,
dels Estats Units, són una facció molt petita, molt petita, en nombre de representants i també d'afiliats. I com sabem, la política als Estats Units se mou per una qüestió de finançament intern i de qui pot rebre més d'onors. Els dònors són els donants, els que posen la pasta, perquè clarament tu te pots plantejar fer una campanya...
com la va fer cadascú dels representants del Partit Demòcrata que van engonyar, des de Novama fins amb Biden o Clinton, perquè tens una quantitat de dòlars a darrere estrepitosa, si no, no te'n pots ni plantejar. I el problema és que aquest partit dels socialistes demòcrates no en tenen tanta quantitat de diners. Per això també van decapitar les aspiracions d'en Bernie Sanders,
I per això aquesta branca també d'Alessandria Ocasio-Cortez, que bé, també criticar coses, perquè ella finalment va tancar files amb els sionismes, de cas ara amb un sionista molt influent, també molt ric, i tot això també té un tipus d'impacte. Quan te posicions davant de conflicte, aquest genocidi palestina també té conseqüències allà als Estats Units.
I la situació jo crec que ara s'anirà un poc aclarint. Sobretot, què passa amb els líders? Gavin Newsom, que és el governador de...
de Califòrnia sembla que té opcions, no? I ell també ha estat bastant clar i representa també... El que passa és que representa aquesta branca que és una branca blanca dels europeus que varen colonitzar, no? Dels colons europeus, és a dir, la branca menys menys mestisa i menys multicultural i menys no blanca que ara té jo crec que molta a dir en les properes eleccions, no?
Però sembla que en Galing News on podria partir amb alguna possibilitat dins d'aquestes caucus, els caucus que han de tenir per preparar possibles candidats de cara al futur. Però el problema és aquest, que les faccions que són més clares, antitrumpistes, anti-ICI, antipolítiques racistes, que són més feministes, que són més multiculturals,
i que estan representades, des del meu punt de vista, per aquests socialistes demòcrates, encara són petites. En Mandani ha guanyat, i això ha donat una sensació de poder que no tenien abans, però no crec que siguin en aquests moments, en tots els estats, no crec que siguin tan forts com per poder acompanyar les seves forces amb aquests donants
que finalment diguin si apostem per aquesta opció. Ara, si això fos possible, jo crec que seria una solució meravellosa i que donaria una esperança, no només als Estats Units, sinó al món. És que, Laura, bé, què t'he de dir? El món, en aquest moment, i tu coneixes el llibre que vens a dir que hi ha un gran coneixement d'en Trump i d'en Trumpisme, però és que el que fa en aquest moment a nivell mundial, el que està passant en aquestes setmanes...
realment diríem que han generat una por, un desencís no saber exactament què està passant de totes les decisions que s'aprenen dels Estats Units per part d'en Trump. Per tant,
independentment del tema de la importància d'actuar des dels propis Estats Units per canviar el macostrampisme, que des del punt de vista de la resta del món, sobretot de la part occidental, evidentment estic parlant,
Què en diries? Perquè realment jo crec que hi ha en aquest moment, t'aixeques el matí, no saps què ha passat, no saps si ha invadit, on ha invadit, què invadirà, on anirà. Vull dir que és una situació realment molt distòpica i que no s'hauria pensat mai, jo crec que no estava dins una qüestió d'un futur immediat. Què trobes? Bé, trob que un dels interessos principals d'en Trump en aquesta legislatura és precisament això que deies, la desestabilització del món.
Perquè en aquest món inestable els homes forts es poden entendre més bé entre ells, no? Jo crec que en aquella reunió que van fer a Alaska, Trump i Putin, van arribar a alguna mena d'acord, no?, respecte d'alguna mena de pacte de no agressió en relació a diferents conflictes o interessos, perquè tot va d'interessos, com deia abans, no?, el Trump és un...
és un magnat dels negocis, és un empresari, i tot ho mira en aquesta clau, tot, absolutament tot. Jo crec que vam arribar a alguna mena d'acord, però el que sí que és cert és que aquesta desestabilització, aquesta sensació de no saber ben bé què passarà demà, ni que mos venenarem cada dia, jo crec que això és part també del pla, perquè aquestes incerteses també...
genera una cosa que és molt important també en el marc de l'extrema dreta, que és la por. Generar por i generar sensació de volar, també conservar el poc que tenim i no rebelar-nos, no aspirar a més, no moure's molt, no moure's molt per tal de no inquietar i de no emprenyar en aquests líders
que ara tenen les coses, les coses semblen ser més clares, en el sentit de fer mal i de fer rapinya de tot, absolutament. I crec que en aquest escenari la situació, per exemple, si me demanes d'Europa, no?, de què està fent d'Europa, i els mandataris europeus, no m'estic referint a les pobles, no?,
Què està fent Europa? La veritat és que o la OTAN, que també jo crec que hauríem de parlar davant d'aquesta possible invasió o ingerència que no saben com serà a Groenlàndia, és el ridícul més absolut i és la basalització més absoluta en el senyor feudal Donald Trump i els seus interessos. Aquí ningú ha sortit
Clarament, t'he dic que tot el que està passat és intolerable. Aquesta inversió, no va ser una inversió, aquesta agressió, aquests bombardejos i aquests segrets de Maduro, que això...
queda absolutament fora de... No ja dic del dret internacional, sinó, no sé, de la manera de resoldre els conflictes entre països per altres vies. I dic conflicte sense tampoc no tenia molt clar, perquè els Estats Units ja tenia uns acords amb Venezuela en tema petrolífer. Vull dir que això tampoc no ho hem d'oblidar, no?
I jo crec que la situació europea, la veritat és que està quedant en un... no sé... És que dic ridícul, podríem dir altres paraules, però crec que realment és això, no? S'està quedant nua davant la evidència que no pinta absolutament res en aquest nou món. I que l'única estratègia que de moment està posant en marxa davant d'aquesta força també que té Xina i que...
també aquesta nova configuració del poder xinès en el món, és part dels moviments, és part, no és tot, però és bona part dels moviments que està fent també els Estats Units, no? I davant d'aquesta situació, per un costat de la Xina, per un altre costat dels Estats Units, Europa l'únic que fa és dir-se buona a tot el que diu Donald Trump i el seu govern, no? I les declaracions de Rutte sobre la OTAN i sobre Groenlàndia fa absoluta vergonya,
se posen absolutament, se tiren en terra, llepen els peus i tot el que faci falta i no posen tampoc cap tipus d'horitzó, que això jo crec que és el més preocupant, no? Quin és l'horitzó d'Europa?
davant d'aquesta situació de nou ordre mundial o nou desordre mundial que estan implantant des d'Amèrica. I Europa... Des d'Amèrica, no, des dels Estats Units. Europa té cap possibilitat de sobreviure al marge dels Estats Units? Perquè pareix ser que tot s'armament, tot hem apostat als Estats Units. Si mos fallen... Jo crec que des del punt de vista armamentístic el problema principal és que
que la dependència és absoluta i que a més a més és que ni tan sols plantegen la possibilitat de sortir de l'hospital, que és una cosa que nosaltres des del meu cor polític i des del vostre segurament hem sentit i hem reclamat de fa dècades,
i fins i tot durant el referèndum aquell que van també manejar en l'època de Felipe González. Sí, d'entrada no. Sí, exacte, d'entrada no, i després que sí. Jo crec que ni tan sols es planteja a Europa la possibilitat de sortir-ne de l'OTAN i de tenir una autonomia en aquest sentit,
I això genera una dependència brutal i fins i tot genera la pròpia contradicció del mateix tractat de l'OTAN que diu que si un membre de l'OTAN és atacat, la resta l'han de protegir. I ara se troben davant d'aquesta contradicció. Hi ha un membre de l'OTAN al cap de l'OTAN, que és els Estats Units, que vol atacar un país membre o una part
Una colònia, en realitat, perquè s'ha de dir que Euroonlània no és només una colònia d'Europa en un altre territori, però bé, ja està. L'interpreta al peu de la lletra és un atac a un país membre, no? Sí. No, i a més Laura se demana, per part de sa pròpia OTAN, sobretot per als Estats Units, de, per exemple, a l'esquerra de l'estat espanyol i de que encara posin més dobles per en defensa, tots posin...