i a partir de l'art 8, bon dia i bona vida. Moltíssimes gràcies, bon dia, adeu.
Bon dia, amics i amigues d'Ona Mediterrània. Aquí un dia més en el programa Transitant cap a un món millor, més sostenible, més just, més solidari. I avui, com sempre...
Bona nit.
Tindrem en primer lloc en Noltros, que ens acompanyarà per parlar de sobirania alimentària, Mercosur, i les protestes de la pagesia de Mallorca i la mala gestió de les subvencions agràries que tenim amb Miquel Coll, president d'APAEMA.
Llavors seguirem amb en Bernard Fiol, que xerrarem dels camins, més de 200 camins públics tancats, un robatori de patrimoni públic que patim. I per acabar tindrem en Maribel Alcázar, que xerrarem de l'actualitat de Palestina i aquella vulneració global que hi ha del dret internacional.
M'ha pareix que tenim un altre jam, Miquel Coll. Bon dia, Miquel.
Bon dia, com estàs? Què tal, Miquel? Encantats de tenir-te amb nosaltres una altra vegada. Molt bé. Bon dia, Miquel. Què tal? Mira, ja començarem perquè, de fet, fa dos programes vàrem parlant, tu, de temes ja d'agricultura ecològica i de ses ides balears i totes ses dades que vàrem donar, però... I també un poquet de Mercosur. Però avui voldríem a veure-me, en primer lloc, si mos pots explicar...
les raons per les quals, en aquest cas, a Paema amb Unió de Pagesos, per una banda, i per l'altra, a Saja, i una sèrie d'identitats més, que fa una setmana aproximadament i de vegades ho van fer una tractorada, van sortir a les carreteres de Mallorca,
per dir clarament que no en el mercat el que seria l'acord de Mercosur. Llavors, m'agradaria que mos explicàssis les raons per les quals APAEMA conjuntament amb Unió de Pagesos i d'aquelles qüestions que vau considerar que eren tan importants per dir que no a Mercosur. Bé, és una cosa que...
amb tot bastantes declaracions i notes de premsa i tal. Bàsicament és un tema de competència desllegal que sorgeix arreu de que nosaltres tenim una sèrie de normatives ambientals, socials i sanitàries que hem de complir i que estem d'acord nosaltres a complir,
i els productors de Mercosur no tenen les mateixes i se produiran tota una sèrie d'aliments amb unes altres condicions que no són les mateixes en cert que se mos autoritza a produir aquí. Què fa això? Que productes que aquí, per exemple, no autoritam perquè creiem que no són bons ni pel medi ambient ni per s'explot, allà sí que estan permesos.
i aquests aliments produïts, utilitzant aquests productes, podran venir aquí. I això, pensant que suposa una competència deslleal total. Llavors, a part, els drets laborals que tenim aquí tampoc són els mateixos que tenen allà,
Per tant, també les despeses de personal i de gestió no estan parlant de la mateixa. Llavors, les extensions que es produeix allà, que estem parlant de produccions superintensives, tant en quantitat com en extensió, és molt difícil que Europa pugui competir amb aquest tipus de produccions.
El fet que puguin venir mercaderies de tant en fora i amb molt millor preu que es produït aquí, amb els costos que tenim aquí, això té a veure amb algun tipus de subvenció, d'inducció interessada, que res se consuma aquí, allà on se produeix, perquè els intermediaris globals hi puguin tenir guany.
Bé, no sé fins en quin punt pugui ser així, però sí que tenc clar que en el final qui afavoreixen aquest tipus d'acords no són ni els patins ni el mitjà productor, tant d'aquí com d'allà, que són els que patiran metges conseqüències,
Normalment aquests acords sí que afavoreixen els grans grups, i els grans grups han d'entendre que estan implantats a escala global, perquè moltes vegades moltes produccions són de fons d'inversió, i aquests són els que poden fer lobby a Brussel·les i els que poden fer pressió.
Però també hi ha una altra part que això és un acord per intentar alleugerir la crisi que té l'indústria alemanya, sobretot de l'automòbil, perquè és un mercat prou gran i en el que interessa poden vendre vehicles.
que ara mateix costa molt de... Bé, ara mateix veiem que la indústria alemanya principalment i la automobilística europea està en una situació de crisi molt gran i de fet s'ha tancat la primera fàbrica en 87 anys, o sigui que no es vol dir. I al final és una pressió, diríem, dels païs més forts de la Unió Europea, que és Alemanya,
perquè s'arriba un acord d'aquests. Perquè també hem de pensar que el producte fresc en aquests països, o del sud d'Europa, que és on tenim les produccions més importants, perquè allà per una qüestió climàtica molt de producte fresc és molt difícil, i ja no parlem de fruita i tot això, és molt difícil produir-la, i clar, hi ha un punt de cert, no sé si per amatisme o
no sé com definir, que tant li és que vengui del sud d'Europa com que vengui de Sud-Amèrica. És que, Miquel, una cosa per el que tu dius ara. Llavors, si veig que en l'acord que s'ha signat de Mercosur, que també hem de recordar que durant 25 anys s'estava, diria, tramitant o parlant o d'alguna forma estava damunt la taula a nivell europeu i ara darrerament s'ha signat,
Seria perquè, bàsicament, a nosaltres diríem el que són els europeus, per dir-ho, i és el cas aquí ja concretament a les nostres lliures, arribar fruita, verdura i carn. Això serien els productes que semblen que arribarien més de tot el que és la part de Sud-amèrica. I, en canvi, des d'Europa, idò per el que dius, seria exportar bàsicament cotxes, és a dir, per el que tu has dit del tema d'Alemanya, o qualque cosa més, qualque producte que...
Sí, també ha reciprocitat en quanta. També se pot exportar qualsevol tipus de producte. No és que... Bàsicament, l'interès fonamental de l'acord ve perquè a Europa, sobretot, o sigui, les fàbriques alemanyes tinguin una reducció significativa d'arancels i, per tant, puguin tenir uns preus més econòmics i, per tant, unes majors vendes de cotxes...
No en Mercosur. I dit això, respecte a les conseqüències d'aquest acord amb Mercosur, que ara les nostres illes, i concretament a Mallorca, però bé, les illes, quins serien? Perquè, clar, el que tu dius, la qüestió de... el que se diu respecte a això, no?
que el model agroindustrial és això, dependre de llocs molt llunyans per tenir productes que tenen querències importantíssimes, que és un tema que te volíem plantejar, per una part que no són de proximitat, quan se necessita que sigui de proximitat per diverses raons, perquè és més fred, perquè contamina manco, etcètera.
I també per una qüestió de seguretat alimentària. No sé molt bé si tu pots parlar d'aquestes qüestions. Que mos arribin productes frescos, com fruita, verdura i també saqueat, malament no sigui fresc. Això què pot suposar? Què suposa en quant a aquest model que mos ve damunt? Quines conseqüències tindrà?
En el final, el que feim és un poble que se va fer en la indústria al final del segle XX, primer de 2000, que varen decidir externalitar les nostres produccions, les indústries que teníem aquí, i varen decidir dur-les cap a la Xina. I després ens trobem amb una pandèmia que no tenim ni capacitat per fer les mascaretes aquí a...
l'estat espanyol, no? I ara parell que el que volem fer és exactament el mateix, però amb la pagesia en fora viva. Els seus aliments bàsics. Això, en termes de sobirania, primer de tot, en termes de sobirania alimentària. En termes de sobirania territorial. Hem de pensar que qui vertebra el territori, sobretot si pensam...
Aquí a Mallorca, diria jo, a les Illes tenim una institució molt peculiar perquè tenim una densitat de població molt elevada, però si te'n vas a la península, qui verteix el territori, és el sector primari. No és ni la indústria ni els serveis. I qui fa que no se mantengui una mínima població repartida pel centre d'Espanya és el sector primari. I ja no parlant de la pèrdua
cultural que suposa que el sector primari o sobretot les petites i mitjanes explotacions que per allò sí que són un reservori d'identitat i de cultura molt significatius i que se volen molts abocats perquè cada vegada és més difícil competir si tu te duen menys de
d'Argentina o d'Uruguai produïts a la Pampa amb unes tensions bestials amb unes quantitats bestials i el duen aquí congelat i la gent no està per consumir un producte local senzillament perquè vol que li posen aquell producte a la genera de supermercats i vol que és més econòmic i també la situació
que ens trobem d'empobriment de les classes mitges i treballadores, cada vegada ho posem més difícil a totes les nostres produccions locals i mantenir aquesta sobirania que ens interessa.
Sí, xerrant de sobirania, la política que hi ha de subvencions i d'ajudes a la pagesia va encaminada a garantir aquesta sobirania alimentària o per contra hi ha una part de la sobirania alimentària no subvencionada?
perquè tinc la sensació que no se subvenciona que puguem tenir sobirania alimentària se subvenciona a determinada producció però no a la forma mental al final hi ha tota una sèrie de pageros per angui
que no veuen 0 euros de ses convocatoris, perquè primer de tot no tenen drets de PAC, això per una banda, i després ja a l'hora de sol·licitar ajudes per modernització de maquinària, etcètera, el disseny de ses ajudes
fa que encara que potser els productors siguin prioritaris, no arriben... No és que arribin al mínim de puntuació, sinó que les puntuacions estan estaldades d'una determinada manera que fan que sigui bastant difícil pels propis...
pagèsos prioritaris, accedien a aquestes ajudes. Hem de pensar que cada vegada queda entre un 65% i un 70% de sol·licituds a la fora del sistema de repartiment. I després te trobes que hi ha explotacions que consecutivament tenen sempre ajudes, no? I nosaltres també ho hem demanat, havíem rellevat al conseller, i això, si qualcú
a una convocatòria anterior, ha accedit a unes ajudes, a la pròpia convocatòria, no s'ha de tornar a presentar, de manera que puguem fer una distribució més equitativa entre els diferents pagesos prioritaris que puguem tenir. I llavors també hi ha una altra cosa, que hi ha totes aquestes petites reduccions
o sobretot diria que bàsicament ets ortalans, que és que tu veus que fa això, un volum de feina i és tan precari ja les situacions que és que no tenen ni temps, ni ganes, ni forces ja per presentar tota la documentació i tota la burocràcia que s'ho posa a vegades...
de presentar, ja no només les sol·licituds, sinó després les justificacions, perquè a vegades les coses es fan més complexes i la burocratització de les ajudes es fa que si no tens una estructura mínimament administrativa sigui complicat per un pagès poder accedir a aquestes ajudes.
I això el que fa? Fa que aquests relleus, quan aquesta generació que encara funciona, quan aquesta generació se retiri i deixi sa activitat, n'hi hagi un relleu, o el relleu sigui...
d'aquests més grossos que cada vegada se fan més grossos i van acaparant més terres i més superfícies. Perdona, de totes formes, hi ha una cosa també, Miquel, que sembla que les ajudes de Sapac, el que ja seria un tema un pot diferent a parlar,
se m'inveran, també, respecte a tot el que és el tema de Mercosur, perquè seguint el de Mercosur, que jo crec que és un tema molt, molt important, perquè quan parlem de sobirania, fins i tot de sobirania pròpia de les illes, si tenim que tot depèn de fora,
i d'alguna manera que estem en una situació, aquesta dependència serà molt gran de l'exterior, i a més de l'exterior de l'altra banda del món, perquè mos arribin aliments per viure, per menjar, vull dir, és un tema molt, realment molt preocupant.
I damunt, a l'Unió Europea, només ja van dit, de fet, crec que si no ho dic malament ja ho corregiràs, que aquestes ajudes de sapat, que ara m'inveran, perquè, clar, hi haurà un allau d'entrada d'aquest tipus d'alimentació. Jo també te volia plantejar primer si aquestes ajudes de sapat també m'inveran, etcètera. I, per altra banda, el tema de part de soberania alimentària tan necessària, perquè és una soberania bàsica, bàsica, bàsica per qualsevol...
Qualsevol ciutadà, ja no diran ni país, no? Hi ha també un tema que hi ha per la salut, per el tipus d'aliments que arribaran, que no tindran les mateixes condicions que els... Bé, d'això ja parlaràs si trobes. I també un tema de canvi climàtic, que ja vull parar damunt la taula, perquè...
els costos que no se comptabilitzen mai, la quantitat d'energia que s'utilitzarà per fer una... És a dir, si ha de venir de l'Agentina, Carn, fins a Mallorca, és a dir, això, són una quantitat de quilòmetres s'han de fer, evidentment, amb un vaixell o amb un avió, és a dir, la quantitat d'energia necessària per això, més la contaminació que se genera, és brutal. Quan poden xerrar de mitjació...
Descambi climat, ja sabem que n'hi ha que no hi creuen, però com que nosaltres som sèrios i sabem que això és un tema important, llavors és que és una despesa brutal, no? No sé això com ho veureu vots.
No té cap sentit que duguem aliments de l'altre punta dels globus, per el que dius. Aquí hi ha tota una sèrie de costos ambientals que mai es tenen en compte i sempre mirant cap a una altra banda.
Llavors, amb el que m'agrada referent a la PAC, sí que sabem que hi haurà una reducció del 20% d'aquestes ajudes. En quant a pressupost global, no? Però, llavors, hem de pensar en això. Nosaltres aquí tenim un 20% de pagesos que ja no en perceben. Després, de pagesos prioritaris, de pagesos professionals. Després, hi ha d'aquests perceptors, hi ha un altre 20%,
que percep menys de 5.000 euros a l'any. Per tant, tenim un volum de pagesos que aquestes percepcions són tan, diguem, o nules o quasi nules,
que fan molt difícil que aquestes activitats se puguin mantenir i puguin continuar. I al final això deriva en els problemes que tenim de relleu, de falta de gent jove que vulgui incorporar-se al sector primari. Ja no per un tema d'ajuda, sinó per un tema de falta de rendibilitat del propi sector.
Miquel no podem tenir molt patents però te volíem demanar també una qüestió final que són dues preguntes una és per què van-ho fer Unió de Pagesos i a Paema van anar davant Merca Palma en canvi a Saja van anar a les torres no sé si aquesta qüestió és que hi ha qüestions diferents que plantegeu
I una altra qüestió també important, si m'ho pots dir, és què pensau o què creus que s'ha de fer per, bé, no sé si tornar rere el que s'acorda Mercosur, millorar-lo, no sé molt bé, què veus? Perquè realment jo, bé, el Manco, crec que és un tema de primera magnitud i és per veure'm amb altres quin camí prendreu amb això, a part de fer aquestes protestes que van fer. Bé...
Nosaltres, quan es van plantejar aquestes mobilitzacions arreu de l'estat, se'm va comunicar aquest fet que se volia anar allà a les torres. I nosaltres vam considerar que no hi tenien cap feina a un restaurant, no hi ha cap reivindicació. Si com per tot l'estat tu veus que les reivindicacions o les protestes s'han fet
davant les delegacions del govern, davant les conselleries, aquí una sèrie d'organitzacions van considerar que això s'havia de fer un restaurant. Nosaltres, amb unió de pagesos, vam considerar que no, perquè trobàvem que, primer de tot, un restaurant no és cap institució al front de qui haguem de traslladar cap tipus de malestar,
I, per tant, no hi veiem cap. Més enllà de que poguessin compartir idees generals respecte als acords de Mercosur o de SAPAC, però no enteníem de cap de les maneres que allà fos un lloc de protesta.
I per això considerarem fer una trobada o una protesta alternativa que n'has des de la conselleria fins a la Mercapalma. I la Mercapalma és com a fet simbòlic perquè és el punt per allà on entra la major part, per no dir tota, la quantitat de producte...
fresc que arribes a les illes, no? I era un poc com un punt d'entrada, és com un element simbòlic d'esparellar on entra tota, o pot entrar tot aquest producte que pot venir del mes del sud, i per donar, diríem, una cosa, un sentit a aquesta protesta, no? I penseu fer res a partir d'ara? Creix que ja és una qüestió? Aleshores hem de seure perquè...
Creiem que no, o sigui, no pot quedar amb una acció, pensant que no pot quedar amb una acció aïllada. O sigui, si ara ens hem de reunir, sobretot amb altres organitzacions, i veurem amb quines accions més se duen a terme. Perquè, evidentment, ja t'he dit que allò de les torres passa com un parc un barrenant-se al Consell, no? I no...
I que, a més, que un propi, el Consell, aquest seu partit, ha votat a favor, te'ns recorda, Mercos 1? És que no en teníem res, de veritat. Però bé, això va semblar més que se feia allà per no oferir sensibilitat o per no... Ja. Bueno, continueu endavant, diríem, pitjant aquesta qüestió. Sí, mam, hi ha ganes de continuar fent coses. Ja te dic, ara mos hem de...
Hem de tenir una reunió, en unió, i volen veure com ho organitzem i quines mobilitzacions plantejam.
Molt bé, i d'escolta, Miquel, moltíssimes gràcies, com sempre, nosaltres apostem per la pagesia ecològica, per la seguretat alimentària, per la sobirania alimentària i per la mitigació i adaptació al canvi climàtic. I el cos 1 no va per aquí, tot el contrari. Per tant, moltíssimes gràcies i fins a la prop era, Miquel. Molt bé, gràcies per comptar amb nosaltres. Sempre. Moltes gràcies, Miquel.
Fins una altra. Bé, molt preocupant tot això, perquè seguim afegint-ne es banyat, les inclemensis de l'escalfament del planeta se noten, se noten ja de manera molt evident, ara Andalusia, però a altres llocs també.
I, clar, i seguim augmentant les possibilitats d'emitir més emissions de CO2, de seguir carregant el clima. Sí, i sobretot, a part d'això que està totalment lligat amb la dependència ja de...
de l'alimentació, d'aquesta globalització mundial, no?, on s'aliment, lo basi per viure, i de quasi bé se farà o se durarà de països superllunyant, no?, això és molt fort, no vàrem aprendre res en la pandèmia, no?, quan veiem que havien d'aprendre moltes coses com a societat, havien de voler producte local, producte de proximitat,
producte propi d'aquí producte evidentment més de tractat millor producte ecològic com a mínim fet aquí més sa, més bo en tot aquest sentit i això per aquí va totalment al contrari per tant jo crec que és un punt més afegir
a aquesta situació, que no és que vulgui dir que és tràgica, però dius, realment no anem en van, anem enrere. La de Mercosur és com aquesta dependència que hi ha, que arriba un moment, això, que no podem fer res aquí, en el lloc on vivim, tot se produeix un altre lloc. Els efectes col·laterals que tenim, almenys siguin sent més baratos a l'hora de comprar, els efectes col·laterals que no s'ho compten, els efectes ambientals, els efectes socials, perquè allà tampoc no hi ha els mateixos ordres laborals que hi ha aquí, no només hem de parlar de qüestions ecològiques, hem de parlar de qüestions socials,
Tot això realment que ha girat el món. Sí. Bueno, ell ha posat l'exemple de les mascaretes. Vull dir que enviar tota la indústria a fer-la per la banda d'Àsia...
liquidar la indústria textil a Europa, mos ha duit que quan hi ha la pandèmia ni tan sols mascaretes podrien fer a Europa. Vull dir que l'efecte col·lateral, si venen mal dades, tot el que de prop mos dona seguretat.
ens dona seguretat, ens dona independència, ens dona més salut, ens dona més coneixement i descentralització de com es produeix qualsevol cosa, des d'un aliment a un altre producte, i per tant ens fa una societat més resilient també qualsevol cosa que pugui passar. De fet, això no és nou,
fa molt d'any que està passant aquesta globalització tan brutal, no? Sí. I jo també vull afegir, això no només és una qüestió del que hem posat damunt la taula del tema de canvi climàtic, és una part molt important, és també social, perquè vull recordar...
que el que està passant en aquest tipus de països, la manera com se gestiona el territori i la manera també com se gestiona, com se treballa el territori, per tant, els drets laborals de la gent, el tema tot relacionat amb la salut, el que s'utilitza per sembrar, etcètera, això no ho desconeixem perquè són en situacions molt diferents, inclús que aquí, que ja tenint les nostres coses, que no van bé. Sí, sí.
Per tant, tot això són qüestions que haurien d'estar molt en el debat. No hauria de ser com una cosa que se veu a prop. Perquè quan anem a comprar, comprem una poma, que aventura serà feta a sol tiquiat damunt. I això, en tots els sentits, és una veritable animalada. No anem bé. Quan passa això, no anem bé. Perquè si mos tanquen, passa alguna cosa... Tanquen vol dir no vol dir mos tanquen com a la pandèmia. Tenim qualsevol situació molt donada. Què farem?
No bastaria, vull dir, que no fa falta que hi hagi malalties ni pandèmies ni tal, però que venguessin maldades a nivell de política internacional i que per qualsevol qüestió inesperada hi pugui haver un conflicte i aquí no arribin els barcos. Vull dir que han vist la situació de desesperació
per exemple, de Cuba, de Venezuela, quan se decideix bloquejar un país, aquest país no té sortida. No, i a més d'això, pensa que a part de tot aquest tipus de coses que paren passar...
És també que si tu depens tant fins i tot de l'alimentació de fora, vol dir que hi ha, ja va dir també en Miquel, hi ha grans empreses que evidentment es interessa i guanyen. I el que és el petit, el local...
lo que són empreses petites lo que són per exemple una agricultura això molt més propera molt més conscient en tots els sentits tot això desapareix i qui és que governa el món quan diuen els que governen els governants els governs diuen tenen una part però qui governa realment
és aquesta maranya d'empreses neoliberals capitalistes a top, que el que volen és el màxim benefici en el menor cost possible. Llavors, què passa? Dependrem de decisions que estaran... Ja hi depenem, perquè encara hi depenen cada dia més. Llavors, quan demanem-se sobirania...
una de les soberanies primàries és la soberanà alimentària i amb això l'estem perdent i molt jo crec que és un tema molt important però crec que hem de parlar d'una altra cosa hauríem de parlar del tema de camins i no hem aconseguit parlar amb en Bernat
Tu tens molta informació. Sí, bueno, en tenim tots, crec. Però encara que tots tinguem informació de muntes robatòries de camins que patim a Mallorca, hauria estat molt important per a connectar amb en Bernat. Si se connecta, anirà molt bé.
Però, bueno, passa que tenim més de 200 camins públics que mos han barrat el pas. I, clar, aquí tenim la qüestió de... Bé, tenim una bona notícia. Bé, n'hi ha una de bona, que després de 15 anys... 15 anys? 15 anys de tortuós camí judicial i administratiu, no?, perquè...
Primer hi ha tot un procés administratiu qüestionat pels propietaris, llavors es passava a la banda judicial, i és el camí que va de l'Alaró a Bunyola, passant per Santa Maria, que és un camí que unia bàsicament necessitats, o cobria les necessitats de comunicació entre Bunyola i l'Alaró,
passant per Santa Maria, amb molt menys mesures a Santa Maria, però que han aconseguit... El camí de Cabàs. Se diu el camí de Cabàs a Santa Maria. Perquè la finca de Cabàs s'acaba a tancar aquest camí. Ja.
Bé, m'ha pareix que tenim un altre ja amb Bernat. Bernat, bon dia. Sí, bon dia. Hola, encantat de tenir-te amb nosaltres. Bon dia. Sí. Havíem començat a parlar del tema de camins públics i ara comentàvem, senyora Bona que estem, que n'hem guanyat un després de 15 anys de procés. Tortuós procés, eh? Per una justícia un poc tortissera que tenim a Espanya, eh?
que val la més per l'interès privat que per el bé comú o l'interès general. Diríem, a l'hora de exigir. De defensar la pública. A l'hora de defensar. Bé, del tema dels camins. En tenim més de 200 tancats. I ara, a més, veiem que valen seguir tancant camins.
s'accés en el calor del moro, a cala de la monia, vull dir, el tema del camí de boca, que no l'entenem, un camí que va a la mà, que passa, que tots han de ser públics. Fem-ho cinc sentins de quan tenim el panorama. Bueno, vist com està passant, després de 25 anys de lluitar pels camins, en el programa fa 25 anys que lluitam pels camins,
Aquesta reforma es va afegir, fantàstic, que s'hauria de ser molt més. Està clar. I el que està passant és que els baldes comencen a repartir moltes vegades les estallades, perquè això forma part dels baldes, dels municipis locals. Sentirà els locals, molt bé, no tenia inventariats els camins. I després passa el que veiem com es passa, s'ha llegat el camp de sà mateix, hi ha una mare que vol tancar un camí, també. Normalment basta es caló de Camp Boquerín i tot això.
El que farem nosaltres, me parec que el que hem de fer els mallorquins, que vulguem participar en aquesta història, és que m'ho hem de moure. Ja no basta xerrar, Joan, o Guillem Bordona, no basta dir les coses com són. M'ho estan prenent d'esperc, m'ho estan robant el temps, m'ho estan fotent el patrimoni. El camí públic és un trozo que ho hem de preservar, que ho vam fer durant el dia a tu, ho vam fer els nostres repredins...
els nostres l'han passat, l'han fet, l'han cuidad, l'han netejat, l'han fet nets i sempre han estat perfectes. Ara mostren de fora. No volen veure gent, volen tenir totes exclusives per ells. El tramuntana és una pena, però camins com a comencem que estiguin tancats o com a terrenelles que ha fet pena veure-se justícia com s'arrossega per terra perquè els poders econòmics superen la voluntat d'un poble d'obrir un camí, és el que és vergonyós.
El fem nosaltres perquè ja estem cansats, no podem passar 15 anys per obrir un camí, ni 13 anys per obrir un altre camí, la vida és massa curta per obrir tres camins, quan morirem, obriran tres camins oberts. I costa molt, costa molt, molt de temps, molt d'esforços, molt gust per molt i per avall, i després encara no sap si guanyaràs.
No l'hem de moure. Si hem de repassar les barreres, l'hem de repassar naltres. Si hem de tomar les pilastres, l'hem de tomar naltres. I que mos tanquin, ja veiem què passa. És que si no m'ho rebaran un poc, només xerrem. Jo, tu saps me coneixer un poc, jo som d'un poc que està calenta, i m'estim més actuar que xerrar. Bernat, bé, sona Maria Lida Rosselló. No te sents, no te sents, no te sents. No, no me sents? Ara no. No. Pot més fort.
Bernat, m'acens? Sí, ara sí. Bé, allò sona Marguerite Rosselló. Sí, hola Marguerite. Què tal, com va? Va bé, va bé. Mira, te volia demanar un parell de coses. Primera, la llei de camins pinta res en tot això? O creus que és també una llei que no s'utilitza quan se podria utilitzar? Veus que se pot treure...
S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque... S'hi pot treure qualque...
i no a l'inversa. Perquè a l'inversa molts costa. A nosaltres, un futur més de temps, tot ves per mig, i que és una vergonya lluitar per una cosa que és públic. Nosaltres no volem passar per un camí privat. Nosaltres és igual, és camí privat. No hi vull entrar, no hi ha un camí privat. Però que no m'ho robin el que poc que tenim, perquè si tenim 200 camí tancats privats,
perquè són públics, crec que els hem d'obrir. I la llei de camins ajuda bastant. Bernat, una cosa, si el que tu dius, que molts hem de moure, si la gent que molts escolta es troba bàsicament, dirien-se la mobilització, poden ser de molt de tipus, però entenem que la primera seria que els camins de cada poble, de cada municipi, estiguin inventariats.
Estarien en el catàleg. Això és una qüestió que seria important, que cada ajuntament tingués catalogats els camins del seu terme. Bueno, el camí les va catalogar al terme fa l'any 90, crec. Va fer una feinada aquesta entitat, va fer molta feina per trobar tots els camins que eren públics, com pous i que real, coses d'aquestes. Tots els pobles tenen el catàleg de camins.
Però no vol dir que tinguin aquests catàlegs de camins i inventarien el bé públic. Hem de ser que siguin inventariats a tots els pobres. Bonyala mateix, fa 25 anys que té el catàleg que és un calaix i no inventaria res. Entens? Allà tenim Portoll, tenim Niseu, les bales de Palma, també tenim el camí tancat, tenim un callet, tenim molta gent que tanca en camins. Però al municipi de Bonyala han passat 5 bales diferents i té 3 catàlegs de camins i és un calaix.
vull dir que no inventaria res i pots tenir problemes els camins tots els municipis ho han d'inventariar els camins és el primer pas que hem de ser altos per lluitar per un camí públic per tant si no ho fan incompleixen la llei claro
I prevariquen, prevariquen, a part que nosaltres pensant, denunciar es batlla com a persona física per no fer la seva feina i que hagui de pagar la seva butxaca, les costes i la múltipla que l'hagin de posar per no obrir els camins. Per no inventar-hi els camins. Una vegada inventar-hi el camí, es batlla pot demanar que s'obri el camí. I si va afectada, quan te comentes que ha tancat el camí públic,
ja mostrarà papers, si en té d'històrics, mostrarà totes... Bé, perquè ho hem vist en Esfengal, en Esfengal va mostrar papers que eren falsos. Aquí en Escapac també ha passat el mateix, testimonis que es suggera, no se'n va riure. Vull dir que la llei està molt clara. Si tu tens història en un camí, allò, la missa. Però bueno, també tenim història en el camí de Ternelles i en Madrid, en la xarraosa, la família Marc, o tot s'ho inquiet, la família Marc i el poder que té.
Per tant, tu què penses que tenim una llei, que és una llei de camins, que és una legislació que s'hauria d'aplicar i no s'aplica quan cal, tenim ajuntaments que haurien de fer-se feina que s'inventaria tots els camins públics,
que hi ha i d'alguna manera hi ha bastanta de la part legislativa més o menys que permeten això però després no, això no és real quan mostraven la realitat de cada terme majoritariment cada vegada més els camins públics estan tancats i fins i tot hi ha gent dels pobles que diu no, aquest camí no és públic, és privat
Vull dir, quan diuen, no, però és que hi ha gent que passava per aquí, molta gent, la gent del poble hi passava, i aquesta gent s'ha mort, perquè ja el temps passa. No sé com ho veus tot això, ja sé que... Bueno, vull dir, a un poble hi pot haver dos tipus d'opinió, sempre, a més se polititza tot.
Crec que aquí que obrim els camins són d'esquerra i d'altres a la dreta. No, aquí obrim camins els que volem caminar per Mallorca, excursionistes, marxaire o el que sigui. Intentem obrir els camins. No hem de polititzar una cosa. El que està clar és que si els ajuntaments no fan la seva feina...
Jo en tinc moltes raons per gravar la seva feina. Una, per l'amistat. Un poble petit que s'aconeixen tots. Aquest que ha tancat un camí, que deu ser un botifarret o un botifarra de la vella escola, que ha perdut polè però tenen dos bens, tancen un camí i es balla per ell que no li vol fer res, com a Prata Bunyola i a Mancola.
Vull dir que no se tracta de qui és qui. Se tracta de que si el balde no ho fa bé, és el balde que ha de respondre. Això és el patrimoni. Una sentència favorable a nosaltres d'un balde no ha fet la feina, obrien tots els camins d'altres baldes.
Bueno, la justícia així com és és molt lenta. Però quan dius tu, els salleis de camins el tenen molt fàcil, perquè abans era molt més difícil d'aquest tema. Però els salleis de camins, que molt de mal no les han mirat i tot, que se la mirin.
Moltes gràcies a l'Ajuntament, que facis la seva feina. Sí. No ho sé, que ho hem de mirar. Passa els temps, passen els anys, igual que Costitx. És que a mi veig de cineu Costitx. Tu et senten desfavorades per risc a mi.
No, han obert. Sí. Podem anar allà a demanar que s'obri el camí, perquè hi ha dues sentències favorables que han d'obrir el camí al 100%, no han canviat ni una coma. Oi? Obre el camí? Sí. No té resposta, digues. Bueno, hem d'anar acabant, perquè no tenim molt de temps. No, no, però dóna'ns la teva opinió.
hi ha un camí entre Santa Maria i Consell que se diu el camí de ses forques i hi va haver una sentència judicial que al marge d'informes tècnics al marge de qualsevol fet constatable un jutge decideix que un camí en vez de ser d'un poble és de s'altre
I l'altra balda... Entre Consell i Santa Maria, no? Sí, entre Consell i Santa Maria, el Camí de les Forques. I el balde de Consell fa un comentari que diu... Bueno, el dret de pas s'hauria de mantenir. I si el Camí a jutge diu que és de Consell, doncs que ho sigui. Diu, però a Consell no li interessa que sigui públic, perquè haurem de pagar el manteniment del Camí. I la verica...
En aquest cas, en aquest cas, el poble de consell primerica perquè un ve públic no pot dir que això no és públic, no pot dir que aquest banc o aquesta plaça no és pública. Si jo vull regalar una plaça a les veïnats, o un veïnat que té un cas d'amics meu, i regalar la plaça perquè no la vull mantenir, que duraran a Sabanjola, és que està clar, però és un camí, és el mateix.
però tu creus que això pesa en esbatles no volen esbatles de Mallorca pot ser que no vulguin camins públics i aposta no els inventarien per no haver de fer el manteniment
No ho crec. Crec que a mi molt de pits no volen obrir els camins perquè el propietat que l'ha tancat és poderós, està connectat o té contactes o alguna cosa que han d'amagar. Passa molt de poest, això. No crec que sigui per mantenir els camins.
Estic segur que qualsevol val que digués a aquesta població aquest camí ens n'han de mantenir. Un temps, hi havia set jornals que havien de fer i se feien els set jornals. Hi havia cap problema. Pagàvem un impost d'aquesta manera. No passa res.
Jo m'és igual fer un caminet. Fem molts anys de caminets. No tinc cap problema com a persona arreglar un camí per després per disfrutar de la persona. Bernat, per tant, està clar que 200 camins que haurien de ser públics i estan tancats per moltes raons, perquè també ha vingut
molta gent de fora, en sentit d'alemà, sobretot que han comprat i han tancat, però no se fa la feina per qüestions de qui és espoderós, amiguisme, allò d'anar per ser públic. Llavors, Bernat, què creus que hem de fer per reivindicar aquests camins que no ens faci com això que hem dit que l'únic que se salva perquè hi ha una sentència que és el que vas en aquest moment, no?, que ha de durar 15 anys que, evidentment, no podem...
i Solla, que sembla que ara s'hi obriran el camí de Bàlids, però què trobes que haurien de fer ara així per acabar? Quin missatge m'adones? Crec que en Mallorquins ho hem d'anar més enllà del que tenim. El Consell de Mallorca que m'ha abandonat, el Consell de Mallorca que hauria fet el seu pare i no va fa, que és el poble estat,
quan ho demanen subvencions al Consell, abans, quan vinc de provar-se el nom al Fits de l'Ai, vinc de provar també un catàleg, i això s'ho van deixar molt lat. Els consells i els ajuntaments van entendre per no fer res d'això. Mentrestant, el que hem perdut és que nosaltres tenim dos encamins públics tancats, dos encamins de primers pobladors tancats, que també són municipals, que volen municipisar-se, però són municipals, ha oblidat són municipals. La xarxa de Camí que tenim a Mallorca és fantàstica.
però és llàstima que tenim uns governants que no fan el que hem de fer. Que hem de fer nosaltres, mobilitzar-nos. Cada quina dia hem de fer una manifestació. Anar a un camí que està tancat i passar, com van fer com es sembla. No m'ho han d'impedir passar, però el que és públic. La gent s'ha de cansar a veure amb mos en els carrers. La gent té coses que fer, jo ho entenc. Jo...
que ha dit sobre sa vida, però la lluita per una cosa que és justa, crec que és un bé. És de sa benenia territorial, molt bé. Vinga, molt bé, Bernat, moltes gràcies. Vinga, fins una altra, una ferrada. Adeu. Bé, lo dels camins, jo estic amb ell.
aquí hi ha un munt de batles que preveriquen i el Consell de Mallorca també té una llei de camins aprovada el Consell de Mallorca hauria de tenir un inventari de camins de Mallorca no el té i els ajuntaments ni tan sols molts no tenen ni tan sols un catàleg aprovat
Ja no és que no inventirin els públics, sinó que no tenen el català que ha provat. Una feinada ben feta en el seu moment per als tècnics d'esconsell de Mallorca. És que se roba patrimoni públic. En detriment de privatitzar aquests canins. És un tema també que... Bé, que mostra el lleutor de...
de determinats gestors plundits que tenim, d'autoridats. Però és molt, és molt. És un tema que ve de molt enrere, com s'ha dit i s'ha explicat, i és una qüestió que ens toca, a més en el tema territorial, cultural també, perquè hi ha cultura, hi ha història, respecten aquests camins, no?
I tot això hem de seguir parlant. Tenim pocs intents, molts agafes sempre. I tenim en Maribel Alcazar, en un altre, m'apareix. Bon dia.
Bon dia. Bon dia, Maribel, com anem? Bon dia, Maribel. Sempre ajustats de temps, però és necessari que mos doni la teva opinió de muntes fets i els aconteixements actuals, sobretot a Palestina. Des del mes d'octubre se va decretar la pau,
i duim més de 500 morts. Coneguts? Que sapiguem. Que sapiguem. Com veus aquest panorama tan dramàtic? S'ajunta per la Pau. Bé, tu mateix. Bueno, la Pau és mentida. El procés continua. Simplement era massa escandalós i havia aixecat massa ampolles per tot el món.
i sobretot pel món occidental, i d'alguna manera havien de camuflar els processos, aturar-los una mica en quant al descaro i la magnitud, anar més a poc a poc, i crear aquest espejisme, per dir-ho d'alguna manera, que el conflicte s'havia acabat. El conflicte no està acabat ni s'acabarà,
m'està molt en fora que això passi, si gent continua morint. És més, necessitàvem matar menys amb bombes perquè tanmateix ara maten més de fam, maten més de misèria, de dificultats. Altre dia em contaven que com era possible que pràcticament tots els nens de Palestina estiguessin anant a diàlisi, no diàlisi, anant, no n'hi ha on anar, però estaven en necessitat de diàlisi perquè tenien uns problemes terribles
Jo crec que estan anant a l'extermini per una altra via i al mateix temps s'amaga un altre element importantíssim, l'annexió de Cisjordania. És Palestina. Ja no podem parlar només de Gaza.
perquè ara li toca a Cisjordania. Recordar que el pseudo-parlament aquest que té la força ocupant va decidir que se l'aneccionava, que Trump va aplaudir i va dir que sí, que, por supuesto, que faltaria més, i, per tant, això acabaria absolutament amb el concepte de Palestina i totalment amb qualsevol possibilitat de dos estats, dos estats impossibles,
perquè ja no hi ha territori per fer un altre estat. En Gaza és impossible, i si a més s'han exentit Jordània, que estan entrant a matar gent, estan entrant amb excavadors, estan traient gent de les cases i estan provocant una altra nagba molt més callada, perquè al final el problema que tenien és que era tot massa escandalós.
i la dient de camuflar, això per un costat. Ja veiem, per exemple, com fins i tot el nostre govern, no té cap problema de dir, sí, fem un acord que ja no negociarem temes amb el... Perdoneu, jo el de l'Estat és que jo no reconec a Israel com un estat, per tant, amb la potència ocupant, que bé, ell li diuen a Israel, que li diguin, això no és un estat, això és una altra cosa.
no farem tal, excepte que siguin qüestions estratègiques de seguretat i de projectes europeus. I amb aquesta excepció, tens un col·ladero per qualsevol cosa. Per tant, aquí el que hi ha són actuacions pantalla, un intent de desactivar els moviments populars i que pensem que les coses estan solucionades. I hi ha una cosa que m'ho satisfà, malgrat tot, i és que pràcticament no hi ha
acte públic o manifestació on no te trobes una bandera palestina. I jo crec que hem de continuar així. No ens podem oblidar d'aquest tema perquè és un tema, en aquest moment, estratègic, és el camp d'operacions, fins on se pot arribar amb impunitat.
i sense que hi hagi una sublevació mundial. I Palestina està demostrant que se pot exterminar una població amb una impunitat brutal. Per tant, la sang de Palestina ens arribarà a salpicar tots d'una manera o d'una altra, perquè això és un experiment i aquí en faran d'altres experiments. Si els hi arriba el moment ja els hi convé, perquè no tenen límit i ja ho estem vigents en general en un món en guerra ni a punt d'esclatar de per tots els costats.
I Palestina és el primer camp d'extermini que han muntat. Amb aquesta línia, Maribel, totalment d'acord. És a dir, el tema, per exemple, humanitari, que és una qüestió bàsica, com que, per exemple, puguin menjar, quan t'has dit que es maten de fam i de set i de lo bàsic per viure, realment aquesta qüestió, a part que se mos ve en dir que si entra quasi un...
Entra un camión, i per dir que és una notícia important, però no entra prou menjar, no deixen entrar els metges sense fronteres, els fan ni evidentment ja tot el que són agències de l'ONU, això tampoc. És a dir, aquesta situació tan primària de la vida mateixa,
és a dir, no sé, quina anàlisi faries, perquè això ho dius tu mateix, un extermini, però és que un extermini és qüestió fonamental de menjar, de por a viure, de lo bàsic. Sí, d'alguna manera anem a veure, no és una cosa nova en la història, estan reproduint al top de la lletra el que se va fer amb els pobles indígenes d'Amèrica del Nord especialment, en general, però Amèrica del Nord, les naciones índies,
És el mateix que se va fer. Si els donaven mantes tacades de viruela perquè se morissin. Si va ser un extermini d'aquest tipus, de fam, de miseria, de ficar-los en pantans, on se morien de malària i de tot, i de malalties poblacions que venien de zones més del centre i que no estaven immunitzades, no tenien defenses contra determinat tipus de coses, la viruela surt en castellà.
La viruela, per exemple, es va utilitzar moltíssim. En un moment donat va ser a canonades, aquí també, amb bombes, no? I se'ls va perseguir. I què se feia? Se feia un tractat i se'n complia. Se feia un tractat i se'n complia. Se feia un tractat i se'n complia. Exactament el mateix. Estan reproduint absolutament el que va ser la construcció d'aquesta nació democràtica que se diu Estats Units.
Maribel, i el nazisme, què faries amb el paralelisme de les persones que hi ha de concentració? És que hi ha una cosa, el nazisme... Quants jueus van empatir? Jo crec que aquí hi ha una cosa, sí, que hem de canviar. Ni el nazisme era un tema d'alemanes i de Hitler, ni el que passa ja és un tema de jueus o de sionistes, sí, indudablement, no?
Però no és un tema de jueus, comparant alemans i jueus, perquè no era exactament així, ni tampoc és de Netanyahu. Hi ha un sistema internacional darrere on Hitler va tenir suport fins i tot de Rockefeller. D'acord? I d'emplacada. On se discutia si anava o no anava bé Hitler per combatir el comunisme, per exemple. Els interessava. Són mostres...
Monstruos que se creen des del mateix sistema i que arriba un moment que el mateix sistema no es controla. Jo crec que és el monstru de Frankenstein, que això, com a mitologia, és fantàstic, que és un personatge superric perquè és que ens defineix una cosa que és real. Se creen els monstruos i després resulten fins i tot incontrolables. Però és un sistema, un sistema que en un moment donant necessita donar una passa endavant per...
per el que se planteja com a el seu propi model, que a més és un model excloent, on només conté ells. I per tant, el nazisme havia de ressuscitar perquè no se va morir mai, sis molt dels nazis que tenien els Barendu com a científics i com a de tot per implementar els seus negocis. Però què és Hugo Vox, per favor, si era el sastre de Hitler?
Bueno, d'aim més que n'estem bé, perquè moltes vegades aquesta qüestió que els jueus van patir i tot aquesta... Bueno, tot el que ja sabem, no? El que sabem clarament. I una part d'ells, no ho dic evidentment tots, sinó Israel està fent qüestions similars...
amb els palestins aquesta misèria humana de quin nom donar-li per ser superior per ser una raça diferent utilitzen a les víctimes per convertir-se en los verdugos s'amaguen darrere dels que sí valen ser víctimes hi ha una cosa que la gent no sap són els acords de Jaraba
S'acord de Jaraba es va fer entre l'agrupació sionista, el poder sionista i el nazi, per la qual donaven una sèrie de diners per deixar sortir d'Alemanya a tota una sèrie de juaos més o menys vinculats al que els interessava al sionisme. I quan això es va acabar, es va entrar a sac en la solució final.
Però el sionisme va nodrir econòmicament el nazisme.
I això també està ahí, perquè el que jo deia no és una qüestió tant de pobles com d'estructures socials de dominació. Podríem dir que el nazisme el que ha canviat és de denominació, que el nazisme ja existia abans que el denominassin com a tal, i post-nazisme també continua amb altres terminologies, no?
Aquí al final del que estàs parlant és dominar pobles i explotar pobles fins a l'extenuació i a l'extermini si és necessari per quedar-me amb el que tenen o relacions de cooperació. Relacions on se respecti fins i tot la capacitat d'equivocar-se d'un mateix poble i que els pobles arreglin els seus assuntos internament sense ingerències i que les relacions siguin de win-win, no?
d'intercanvi, de cooperació. Anem a la cooperació o anem a la dominació. I no hi ha més, molt més que dir. Hem de triar entre la guerra i la pau.
Molt bé. Bé, Maribel, moltíssimes gràcies per aquesta anàlisi, sempre parlant de Palestina, sempre intentant una anàlisi d'enfoquaments diversos perquè no volem de cap manera oblidar-nos de Palestina perquè estem immersos i a més, com tu has dit, es reflecteix que no hem de deixar mai de mirar.
Moltes gràcies, Maribel. Fins una altra. Moltes gràcies, Maribel. Fins una altra. I moltes gràcies a tots els oients d'Ona Mediterrània per seguir-nos aquí en el programa Transitant. Fins una altra. Adeu a tothom. Adeu, Margalida. Adeu. Fins la setmana que ve. Adeu, tomeu.
Escoltes, l'escola pren la paraula.