Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia, amics i amigues d'Ona Mediterrània. Aquí un dia més, en tot valtros, i com sempre, en el programa Transitant, parlarem de temes importantíssims per transitar cap a un món millor,
Una vida més justa i un món més sostenible. Ens controlen Tomeu Martí, com sempre, assegurant que tot vagi bé. I en el programa avui estem aquí. Mateu Vic, bon dia, Mateu. Bon dia. Ana Margalida Rosselló, bon dia. Bon dia. I jo mateix, en Guillem Ramis. Avui volem xerrar de tres qüestions.
pot sortir qualque cosa més, però vaja, d'entrada haurien de xerrar... Ja en tenim prou. Sí, ja en tenim abastament. Haurien de xerrar amb la Laura Camargo, que ens posi una miqueta en sintonia amb aquella deriva que dó el món, amb aquella junta de la pau que han muntat els assassins de Palestina per arreglar gasa.
Llavors s'haurem de xerrar amb en Miquel Àngel Badell, que és del Comitè d'Empresa de Serveis Ferroviaris de Mallorca, i acabarem el programa xerrant de terra ferida. I per això mos acompanya avui de manera especial en Mateu. M'apareix que ja tenim nosaltres una Laura. Bon dia, Laura. Hola, bon dia, com va? Bon dia, Laura. Encantadíssims de tornar-te a tenir nosaltres. Igualment.
Sí, bon dia, Laura. Hola, bon dia, Margalina i bon dia a tu. I Mateu, Mateu. Sí, sí, sí. Una taula d'amics i amigues. Sí. Val, Laura, tenim un món a la deriva, no? I una junta de Sapau que s'ha muntat a Palestina, que la muntan precisament els assassins, els genòcides, no?
i altres negociants que han invertit mil milions de dòlars per participar en aquest negoci, com el rei de Marroc.
I tenim una cosa molt preocupant també, que és la desfeta que hi ha a Estats Units amb això de SAIS, aquella policia que tant li has agafat criatures i tancat-les com matar un ciutadà nord-americà. I volíem que mos posassis una miqueta en context, com en veus tu aquesta junta de la pau que s'han muntat a Estats Units i Israel.
Bé, en primer lloc el que cal dir és que estem davant la descomposició absoluta de l'ordre mundial que havíem viscut des de finals dels anys 90 del segle XX fins l'actualitat. Tot això comença a trontollar després de la crisi de la Gran Recessió, després de la crisi de 2008. A finals dels anys 90...
ja les coses havien començat a canviar i el neoliberalisme de rostre salvatge va començar també a operar a escala mundial amb Thatcher i amb Reagan, però després de la crisi de 2008 el neoliberalisme va pensar també clarament que això que va dir en Peter Seel, que és un dels tecnoligarques més importants
de l'actual corte de l'emperador nu, d'en Trump, va dir clarament que ja la democràcia i la llibertat no són compatibles i que s'ha de sacrificar la primera. Llavors, el resultat de tot plegat és que s'està clarament caminant cap a un món
en el qual veiem un imperialisme senil, un imperialisme dels Estats Units, que encara és l'hegemon mundial, però que té molts problemes perquè està en una crisi profundíssima, una crisi que es veu en tots els nivells, és una crisi econòmica, és una crisi de valors, és una crisi del règim democràtic, és una crisi social i política que estan tractant de saturar amb violència i amb racisme,
I davant de tot això també estan fent una cosa que des de l'anàlisi del discurs dèiem segrets semàntics. És a dir, estan segrestant i canviant el significat de paraules importantíssimes per l'ordre mundial, perquè ells volen tornar aquest ordre en un resort absolut per fer negoci, perquè això és el més important de tot, el negoci dels capitalistes,
I han segrestat aquesta paraula Pau i l'han convertit clarament en això, una gran junta immobiliària amb la qual fer negocis en llocs en els quals s'han fet guerres, que han provocat segurament i que han alentat i que han armat fins als dents ells mateixos, per després enriquir-se amb el negoci de la reconstrucció. I justament això és el que hem vist ara darrerament amb aquella anomenada junta de Pau, el Board of Peace,
que és una de les coses més sinistres i més horroroses que estem presenciant en aquest moment de descomposició de l'ordre mundial, com deia que hi havia des de finals del segle XX.
Laura, ja sé que has dit una cosa molt interessant i a més que tu coneixes molt bé per part del llibre que vas fer i tota la teva feina en tot això que és aquest segrest semàntic perquè ara per exemple només del tema d'aquesta junta que se diu junta de
per la pau a Iasa, a Palestina, volen dir. Llavors, això no té res a veure, ni en el concepte de pau, ni en el concepte que hi hagi un acord on s'intenti una reconstrucció del lloc on han destruït abans. Tot aquest canvi semàntic
Tu, com s'ordena també dins el cap de sa gent? Perquè clar, hi ha com una ruptura, no? Me xerren de pau, me xerren de cors, quan el que estan fent, senzillament com tu molt bé has dit, és senzillament repretir-se com els que treurem el negoci i qui se'n pot enriquir de lo que ja han destruït, no?
Sí, sí, totalment. I allò més interessant és que quan mires el document dels estatuts, no són estatuts, però els anomenarem així, de la Junta per a la Pau, amb la nomenada Pau, el més al·lucinant és que ni tan sols surt la paraula gasa, en cap moment. És a dir, a les totes han muntat aquesta Junta amb l'excusa de la reconstrucció i el negoci absolut
de construir de Montaquell cementeri de centenars de milers de palestins i palestines que encara són desapareguts, perquè això de 70.000 és una xifra totalment irreal. I en el document, com deia, en els Estatuts no surt la paraula Gaza, perquè no tenen aquesta intenció de fer només negoci amb Gaza, sinó d'alguna manera de substituir, i aquest jo crec que és la finalitat última, de substituir les Nacions Unides.
El que volen, donades les circumstàncies que les Nacions Unides s'han mostrat totalment impotents en els darrers conflictes bèl·lics i sobretot en un genocidi com el que s'ha perpetrat per part d'Israel a la Franja de Gaza i amb una neteja ètnica que avança a marxes accelerades a Cisjordània. Davant tot això, diuen, bé, ara és la nostra i aprofiten tot això per fer negoci. Però el més curiós, dic...
i repeteix que és que no surt la paraula gasa perquè el que volen muntar és un negoci que pugui ser desenvolupat en qualsevol lloc en conflicte i, com deia abans, conflictes bèl·lics que ells també hauran alentat i amb els quals s'hauran enriquit també en la venda d'armes. Llavors, és un negoci rodó, és un negoci pervers i realment...
Jo el que m'agradaria que quedés clar és que la responsabilitat de tota la humanitat possa fer en aquesta barbària. I Laura, sempre t'ha de demanar, bé, no és que sigui una pregunta, és una senzillament demanant la teva reflexió respecte a què se pot, bé, què se pot fer, davant d'aquesta qüestió tant, d'aquesta envergadura, bon, Nacions Unides en aquest moment no pinta res, bon, el dret internacional, ho hem dit moltes vegades en aquest programa, hem xerrat amb gent experta
no serveix ja de res, és com si tot això ja és desaparegut. És a dir, la ciutadania i els països, els pots que puguin quedar, que encara estan disposats a fer de contrapunt, com veus aquesta situació? Perquè realment els que s'estan apuntant en aquesta Junta són molts i són els poderosos. Sí, els poderosos i no sols, no? Perquè, bé, el llistat en realitat sembla que no augmentarà perquè...
països que són també imperialistes del centre capitalista, no tots, molt pocs, de fet, gairebé ningú, els Estats Units han acceptat la invitació.
Però el llistat és, no sé com dir-ho, és bastant sospitós. Es veu clarament que són països en els quals la qüestió de la democràcia liberal, com ara els Estats Units, que tampoc no volen ni tan sols respectar una democràcia capitalista que ells mateixos han impulsat i que van fundar. S'ha de recordar això, que els Estats Units van ser la primera democràcia liberal del món.
I aquest llistat clarament és un reflex dels desitjos per un costat d'alinear-se amb l'emperador en crisi, que jo crec que ho podem dir un emperador senil, d'un imperi senil que està trontollant i que morirà matant, i també de fer negoci. Hi ha molts països que criden l'atenció. Òbviament Israel dies, clar, com no? I també n'hi ha d'altres...
que si mirau el llistat ara no el té endavant, és poc sospitós de tenir compromisos democràtics. Més aviat el llistat es podria caracteritzar per un compromís autoritari.
I, Laura, diríem d'alguna forma, amb aquesta situació, què ens queda? Per a fer seguir parlant d'IASA, parlant de Palestina i fent tot el que puguin des de la societat civil, ens queda... Quins són els quimins? No és perquè ho tinguis tu la resposta, però sí que dóna un pot de lluny, però no que hi haurà la desesperança, perquè, de fet, el de IASA és un reflex del que pot passar a molt d'altres llocs.
Sí, clarament és un avís a navegants de com es pensen resoldre els conflictes per el que pugui passar, conflictes de tot tipus, fins i tot conflictes pels recursos naturals que cada vegada seran més escassos fruit de la crisi ecològica.
I jo el que crec és que el trompisme se'l derrota de dues maneres. La primera d'elles és una batalla interna, és a dir, el que estem ara visquent a Mineàpolis amb aquella vaga general que va aturar i va treure centenars de milers de persones en els carrers amb unes temperatures geladores,
I el fet que fins i tot, m'ha cridat l'atenció perquè això no passa, els presidents dels Estats Units, quan ja passen a ser expresidents, encara que se'ls digui presidents, mai no es fiquen, tenen com un pacte tàcil de no ficar-se en el mandat dels actuals presidents. I per primera vegada, Obama, que és com un influencer, no un president que té molt de resò les xarxes socials,
I també en Clinton ha trencat el seu silenci habitual de l'establishment, perquè són membres de l'establishment i això s'han de recordar, per dir que això que està fent en Trump és un absolut desgavell i que s'ha d'aturar aquesta violència policial tan bestial
que estan desenvolupant. I també per fer una crida a els valors democràtics que encara ells pensen que és necessari defensar. No diuen res de la política exterior perquè també hem de recordar que la política exterior de Novama va ser una de les més agressives i de les més fonestes
de la història dels Estats Units, malgrat que se'l vulgui pintar com un president tan emblemàtic o tan, no sé com dir, tan diferent del que tenim ara. En política interior, en certa mesura sí que ho va ser, clarament. En política exterior, l'imperialisme nord-americà mai no ha turat d'invair i de defensar el projecte sionista, per exemple.
I jo crec que aquesta primera derrota seria molt, molt important. Una derrota del poble dels Estats Units organitzat en contra d'aquesta deriva autoritària feixistitzant que s'està agreujant d'una manera tan clara i que tothom veu, no? Tothom, fins i tot, les presidències dels Estats Units, que normalment callen. Això per un costat. I per un altre costat, a escala internacional, i aquí nosaltres en aquesta...
Petita illa nostra tenim també la responsabilitat de pressionar els nostres governants.
perquè se desmarquin totalment, perquè trenquin relacions, perquè deixin de ser còmplices, primer de genocidi a Gaza, però també de ser com uns basalls, els bons basalls, no?, amb un sistema semiseudal que ha instal·lat i que vol instal·lar en Trump en tot el món, i que comencin a adonar-se que el vei món ha mort, estem davant d'una nova pantalla, i que s'han de cercar relacions,
diferents des del punt de vista econòmic, militar i de tot tipus i que, efectivament, també les classes treballadores i els pobles tinguin alguna cosa a dir, perquè aquest és el problema, també, que els mandataris moltes vegades el que fan ho fan esquenes del poble i esquenes dels interessos de les majories i així estem com estem. Llavors, jo crec que són dues qüestions importants. Internament, Europa, per un costat, i també...
sens dubte la derrota del trompisme als Estats Units per una mobilització i una organització popular, això serà el que podrà garantir que les coses no s'adreugin d'una manera terrible fins a arribar a una dictadura feixista, que això és una cosa que alguns ja comencen a apuntar.
Laura, dues cosetes perquè sempre és un plaer tenir-te. Una qüestió, tu creus que la desobediència civil, que és un aspecte que va sorgir, a més, curiosament, als Estats Units va ser un dels llots on es va llançar als anys 80 i on hi ha molta literatura respecte a això, és un camí.
no només allà, sinó evidentment també aquí, i després un altre que és, creus que els Estats Units està acabant el seu poder mundial en tots els aspectes, que hi ha cap un canvi de la geopolítica i el sistema real o no, perquè si els Estats Units marca el camí, sigui Trump o saber què pot passar després,
és molt difícil fer qualsevol cosa perquè ho decideixen i ho fan, perquè tenen armament, perquè tenen tota una sèrie de qüestions que ens hi permet. No sé si és. Sí, sobre la primera pregunta, desobediència civil sempre. Jo crec que ja ho hem dit, per activa i per passiva, quan les lleis són injustes i els ordres imposats són injustos,
Cal revelar-se i cal no pleiar-se en aquestes lleis. És a dir, jo crec absolutament en la desobediència civil des del moment en què crec en moviments com la PA, o en moviments com el sindicat de llogateres, o en moviments com Terra Ferida, no? És a dir, s'han de cercar, o com a Greenpeace, que també ha fet accions,
Però això s'hauria d'escalar, és a dir, la desobediència civil per poder tenir-ne efectes en aquest món en el qual vivim, que sabem com està, amb les xarxes socials també fent destrosses i virtualitzant tot, jo crec que la desobediència civil caldria escalar-la i caldria fer-la molt més presencial, és a dir, que es regessin els efectes d'aquesta desobediència organitzada per part dels pobles.
Això per un costat. I per un altre costat, com he dit ja diverses vegades al llarg de l'entrevista, crec absolutament que el món i l'ordre mundial ha canviat. He dit, estem en una altra pantalla, l'imperi ha entrat en crisi i morirà matant. I ara mateix, evidentment, l'Hegemon, sobretot militar, continua sent als Estats Units amb una força que s'ha desplegat i ho hem vist amb aquest segrest del president venezolà i la seva...
la diputada Cília Flores, la seva dona, hem vist el poder militar que encara és capaç de tenir-ne i de desplegar, clarament, i encara que no ho veiem, ho sabem, la potència militar que té, però està en una trici profundíssima perquè hi ha una aparició en escena ja de fa uns anys de Xina, que té unes maneres de fer absolutament diferents, que és un imperi també, que no serà...
És a dir, no serà tampoc una hermanita de la caritat, però fa les coses d'una manera absolutament diferent. Ara mateix està demostrant que és un soci fiable, de qual cosa en Trump no podrà demostrar mai perquè no ho és i perquè només mire pels seus interessos.
I els pactes que s'estan fent amb Xi Jinping estan demostrant que les coses es poden fer d'una altra manera i que hi ha un altre aspirant a ser-logeomó mundial que té possibilitats de ser-ho. I d'aquí ve també, en bona mesura, la part de la crisi profunda que està travessant.
l'antic imperi. I dic antic encara que no ho és, però perquè crec que realment està endavant aquest canvi d'ordre i aquest canvi d'hegemonia mundial, que per primera vegada en la història no serà un hegemon occidental, sinó possiblement un hegemon oriental.
Molt bé, Laura. Idò, moltes gràcies. Si vol dir qualque cosa, també és. No, res més. Només desitjar-vos un bon dia i donar-li una salutació a molt de festa en el Mateu Vic. I que estic molt contenta que hagin tornat a Terraferida. Molt bé. Moltes gràcies. Ens alegrem tots, idò, d'això. Moltes gràcies per estar-nos, Laura, una altra vegada. T'ho agraïm. I, bueno, te tornes a cridar més endavant, eh?
Fins a una altra. Bé, res, un panorama desolador, però vaja, si cau la bèstia... Hem d'analitzar, hem d'anar analitzant, no?, per tenir també quines respostes podem fer, no? Bé, ara passant de lo global a lo local. Sí, lo local. Bé, dic en línia amb el que deia la Laura...
És divendres que hi ha una concentració, passa pau, i que si volen contribuir en aquest món millor, una de les coses millors que poden fer és anar en aquestes mobilitzacions, que les xerxes no basten per canviar el món.
molt bé entrant dins un altre tema sí, el tema ferroviari que és l'accident que ha hagut a Còrdoba Adamus ha estat com un detonant perquè l'administració pública se'n doni compte i la de Catalunya també que falla per tot i llavors Catalunya s'hi ha afegit
Sí, i per xerrar de tot aquest tema, de la seguretat ferroviària i desembarcant aquí a Mallorca, tenim nosaltres, m'ha pareix, Jan Miquel Àngel Vadell. Bon dia.
Bon dia, Guillem. Bon dia, Margarida. Hola, bon dia. Què tal? Què tal, Miguel Àngel? Encantats de tenir-te en nosaltres. Miguel Àngel Vadell, membre del comitè d'empresa de CFM, que heu presentat una bateria de 40 i pico de punts, 48 mesures de seguretat, que per part de l'empresa fins ara se considerava que la cosa era excel·lent, que no hi havia cap falla en aquest nivell.
I voldríem parlar amb tu d'aquesta seguretat d'Estren. Com la veus? Bé, és a dir, volem que Estren és segur, però hi ha moltes coses que millorar. Hi ha moltes coses que millorar perquè quan no s'està amb un manteniment actiu, en el final...
dones peu que puguin passar, diguéssim, nosaltres el que dèiem, és a dir, quan hi ha un incident o un accident ferroviari és quan se donen molts factors alineats perquè se donin aquests accidents, perquè, diguéssim, el transport ferroviari és molt segur. Però a vegades, quan a vegades no se té aquesta cura que s'ha de tenir, és quan li posem...
Granat de nana perquè puguin veure aquests incidents, no? I evidentment nosaltres, des de la comissió de Seguritat que tenim a SFM, anaven posant, diguéssim, aquestes denuncies que anaven fent, diguéssim, a l'empresa, i que darrerament estem com amb moltes tancades. És a dir, i en el final, desgraciadament, amb els accidents que ha hagut a nivell nacional...
la sensibilitat de la família ferroviaria ha crescut molt i consideram que a vegades quan no s'hi posa tot el que s'hi ha de posar és quan donem peu a que puguin passar aquestes desgràcies. Sí, hem passat un any allà on reiteradament, durant el 25, tant per part d'usuaris dels trens com també dels treballadors i com d'altra gent observadora de fora, se deletava la manca de personal CFM.
i que això, clar, en manca de personal, deriva en bones estres o doblement de jornades, això també afecta la seguretat que falti personal? És a dir, que falti personal... És a dir, per exemple, quan se'n fan serveis estres, per exemple, s'ha de fer bones estres, no? Bé, tot el que siguin serveis fora l'horari convencional...
És a dir, si se posen serveis o reforçament de serveis per festes patronals o serveis noctuns, aquests serveis no estan contemplats en el seu personal que tenim actualment. Això s'ha de fer amb hores estres.
perquè no són uns serveis comuns. Quan xerrem de personal, nosaltres venim denunciant fa molt de temps la manca de personal que tenim dins l'empresa. Perquè l'explotació i l'increment de viatgers dins SFM...
augmentar considerablement en els darrers anys. Però se plantillan amb minvantes aquests darrers anys. I en el final, claro, què passa? És a dir, han reduït tallers...
gent de tallers, gent de vies i obres, que estan totalment subcontratades, han perdut en qualitat els usuaris, tenim menys interventors, tenim menys gent a les estacions, donant primer aquest servei d'atenció als clients, però després tant els interventors com la gent que està a les taquilles, gent que en qualsevol moment pot fer feines de seguretat a la via.
I realment tot això són cosetes que quan xerres de falta de personal, és a dir, que poden dur problemes de seguretat, evidentment, perquè quan no tenen personals, el personal...
ha de llevar aquests dies de descans que té, perquè també s'ha llevat molt de personal que està fent funcions de seguretat puntualment a la via. I això són mecanismes de seguretat que se té dins el sistema ferroviari, dins la circulació ferroviaria.
I quan se parla de grans inversions a serveis ferroviaris de Mallorca, hi ha una perspectiva d'inversió en noves instal·lacions, que està bé, la xarxa s'ha d'ampliar, ha de créixer, però pot ser que hi hagi una mica massa de pes per allò que són inversions mediàtiques que permeten una foto i un poc en manco en el manteniment del que ja tenim.
Jo faria la diferència en el micromanteniment, que és on els gruys de les mesures que posem nosaltres damunt la taula venen, que són el dia a dia, i després xerreríem les macroinversions. Macroinversions poden ser inversions de creixement de línia i després són altres inversions que donarien el punt de seguretat que les directrius europees marquen.
És a dir, això es diu que es farà una macroinversió de quasi 30 milions en un nou sistema de senyalització ferroviària, però no deixa de ser el mínim que marquen les directrius europees per a la circulació ferroviària.
És a dir, això per una banda, també s'acomenta que se fan inversions llevant aquests passos a nivell que són tan perillosos dins la circulació ferroviària, però això també ho marca els directius europeus.
que s'han d'eliminar aquests passos a nivell que són punts negres dins la circulació ferroviària. Tot això es posa en nosa en el dia de les directives europees, que són necessaris en una explotació ferroviària de primer nivell i en la quantitat d'explotació i gent que duim.
Però després, a vegades, no tenim en compte aquest micromanteniment que s'ha de tenir diàriament, pel que jo he comentat en el principi. Si no tenim aquesta cura d'aquestes petites coses, estem donant peu que en un moment determinat pugui arribar aquest cúmul de circumstàncies per tenir un incident greu.
És que, mira, ara lligant amb el que estàs dient, és que molta gent, diríem usuària o no, dels trens, pensa que desgraciadament han de passar desastres com es que ha pogut passar accidents d'aquesta embarcadura, com es que va passar ara a Andalucía i també a Catalunya, perquè, per exemple, se parlin de coses que...
que entre cometejant no haurien de parlar, que ja s'haurien d'anar fent. Llavors, per dir que al més podem posar ara damunt la taula que s'ha de millorar certes qüestions, com tu dius, el micromanteniment de les vies, etcètera,
i que no se fan com cal. Llavors, no sé, és com pensar que han de passar coses perquè se pugui fer aquest cuidat i aquest manteniment constant d'infraestructures necessàries, com és el que has d'estren, perquè sempre, això ja no n'haurien de parlar, ho dic perquè sempre mos passa el mateix. La meva pregunta seria...
Quines qüestions creus que són fonamentals de fer de cara a millorar la seguretat del que és l'estrenat actual que tenim, que sabia que tenim perquè en tenim poquetes, en podrien tenir més, però és que tenim. Quines són aquelles qüestions que considereu que s'han de fer perquè són necessàries i perquè...
perquè la gent pugui anar millor, perquè els treballadors també. No sé si hi ha algunes temes que vols posar clarament també, la conversa que ho he tingut en el gerent i en tot allò que ara per trobar que és necessari. Primer de tot, és que malauradament té raó en el sentit que quan hi ha aquests incidents tan greus és quan hi ha més sensibilitat.
en qüestió de seguretat ferroviària. És a dir, les mesures que nosaltres, les coses que nosaltres hem posat a la taula, nosaltres tenim un dossier de cosetes que hem posat damunt la taula de seguretat que no s'han tingut en compte. I és ara quan pareix ser que ja li volen donar seriedad a aquestes coses. Però, realment, el més important en seguretat és realment la fiscalització d'aquesta seguretat.
que és el que també marquen les directrius europees, la fiscalització d'aquesta seguretat. I la fiscalització, quan marquen les directrius europees, té la ret d'interès general i ho ha fet una de les comunitats autònomes que té la competència de ferrocarril, és tenir un organisme fora d'aquestes empreses ferroviaris que fiscalitzi aquesta seguretat. I això...
dóna un poquet més de seguretat dins la circulació, perquè tu tens qualcú de de fora, sense interès d'explotació pur i dura, que controla aquesta seguretat, que és el que marca la directiu europea. Quan dius organisme, seria una entitat amb anil de lucre o una entitat pública? Entitat pública. Tant el Ministeri de Foment com la Comunitat Autònoma de València tenen aquest organisme autònom dependent
de l'administració pública. I aquí no? Se suposi que la comunitat de les diners balears no? Bueno, perquè les directives europees i la regulació espanyola en seguretat ferroviari només diu que la red d'interès general ha de tenir aquesta figura i que la seguretat en tema ferroviari depèn de les comunitats autònomes que han de regular ells com considerin. La única...
que ha agafat el màxim, o sigui, el que marquen les directius ha estat la Comunitat València arrel d'aquell accident que va venir al metro de València, a 40 morts. Les altres, evidentment, l'únic que regula la seguretat ferroviària legalment aquí a Mallorca és la llei de mobilitat del 2014.
I si veus, l'únic que diu i és competència de la Seguritat Ferroviària és la Direcció General de Transport. I amb això queda. Sí, aquí tenim una... Per tant, vosaltres què proposau des del punt de vista del comitè d'empresa? Quina proposta feu? Heu fet en el...
Nosaltres proposem com a mínim fer dins de la mateixa empresa tenir aquesta comissió de seguretat tècnica per tenir un control que totes les denuncies que s'implementen pels personals de via, maquinistes, jefes d'estació, el mateix centre de control, tenir aquest control que totes aquestes coses de seguretat s'han arreglant.
Si m'enteneu, és a dir, tenir un report, perquè a vegades se reporten incidències i a vegades aquestes incidències no tens el report que s'hagi arreglat. De fet, la incidència segueix mesos i mesos i mesos sense tenir aquest report que s'ha feint amb aquest manteniment i reparació d'aquesta incidència.
Sí, una coseta que quan varen vendre les màquines diesels a Nairobi, a Kènia allà se varen fer composicions de sis vagons aquí no els han tingut mai no els poden tenir en els sis vagons només en poden tenir quatre
Però una cosa que em va cridar molt l'atenció és que a una foto sortia una maquinista, una senyora d'allà que manava el tren, el convoy de sis, i tenia un telèfon instal·lat en el tren. O sigui que aquí, clar, la meva pregunta és, i aquí quan des del centre de control se vol comunicar amb un tren, han de tenir el telèfon particular del maquinista?
No, no, no, és un telèfon, diguéssim ara mateix, és un telèfon d'empresa que té cada maquinista. És a dir, s'ha intentat implementar aquest sistema tetra, com tenen la policia local, bomberos i protecció civil, però fa molts anys que s'intenta i no s'ha arribat a implementar, que seria una altra mesura de seguretat.
o sigui, val a mi hi ha una cosa que amb aquest accident que hi ha hagut a Còrdoba veure que hi ha unes gravacions no sé si això és legal o no, que es facin públiques però que estan gravades totes les comunicacions dels maquinistes o centres de control per saber exactament el que s'ha comunicat si el maquinista és que no ho ha entès o sí que ho entén les ordres queden com a clares quan està gravat
o si s'ho dones per escrit, també seria una altra cosa, que això dona com una tranquil·litat saber que les ordres són clares i queden gravades. Això existeix aquí? S'agraven les comunicacions? Sí, sí, sí. Totes les comunicacions de centre de control, puesto de mando, en qualsevol agent de línia, el que és el centre de control, tot queda enregistrat. Queda enregistrat. I fins i tot hi ha protocols
diguéssim, més específics on queda gravat i també s'escriu amb telefonema donant-te el ben rebut tant de maquinista i d'esposta de manda.
Bé, moltíssimes gràcies. De totes maneres, esperam, no sé si tu tens una opinió diferent, probablement si ara el govern actual, en equilibri per tot, que té la responsabilitat i les competències, i realment millorarà aquestes incidències. Esperen que sigui així. Vostres ho va esperar? Heu tingut una bona sintonia amb aquest tema? O la cosa s'ha de fer encara més feina sobre això?
Bé, nosaltres hem posat aquesta bateria inicial de 48 punts de seguretat i, evidentment, s'ha de donar un temps prudencial per s'estudiar en el govern, que és el que s'ha de donar ara mateix i demà.
s'emplaça una altra vegada el comitè en l'empresa per mirar de posar fil i l'agulla i millorar la seguretat, perquè en el final tota aquesta reivindicació del comitè d'empresa és en part de la seguretat que trobem que hi ha d'haver dins la vina ferroviària de Mallorca.
Molt bé, Miquel Àngel. Idò, si no vols afegir res més tu ara, hauríem de donar per acabar l'entrevista, no? Val dir res més? No, l'únic que dona gràcies a donar-nos bo i a intentar entre tots fer un transport ferroviari més segur i, diguéssim, de més qualitat, que és el que volen tots.
Molt bé, moltes gràcies, Miquel Àngel, i fins una altra. I moltíssimes gràcies, de veritat, que va dir tot bé, perquè va per bé de tothom, usuaris o no d'estren. Vinga, moltíssimes gràcies. Salut, una ferrada, fins una altra. Fins una altra. Bé. Bueno, d'estren, sí. Sí, era un tema que havien de tocar avui, no? Sí, no, també als usuaris d'estren,
D'aquests també millorarà moltes coses, però bueno, ara pintura no va tenir intens, però bueno, és un altre tema per parlar. El tocarem un altre dia. Ara hem de parlar d'una qüestió que estrella, diríem, que és la tornada de terra ferida, que jo crec que és una moltíssima de gent estar realment molt contenta,
que hagi tornat Terraferida per tota la feina feta, la que està fent i la que segurament farà. I per això, per xerrar de sobretot primeres, t'haurem de fer una pregunta a Mateu. Tenim en Mateu Vic, que és geògraf, membre de Terraferida, també...
Ell fa feina sobre temes de territori des de fa estona i de manera molt acurada i molt seriosa. Mateu, la primera pregunta que hem de fer abans de parlar del que vosaltres presentà i del que ens parlaràs bàsicament, aquest inventari de la devastació de Mallorca des del 2015 al 2024, si no ho dic malament, i la primera pregunta és...
perquè ha tornat Terra Ferida, que ha estat el que ha envalentonat i que Terra Ferida torni a estar present a la societat mallorquina, perquè crec que té una petjada molt important i que la seguirà tenint. Bé, senzillament perquè sense Terra Ferida no podíem continuar. És a dir, la problemàtica mediambiental
continua, se destrut se territori continua, i pensàvem que se vau que representava terra ferida i que havíem posat en tèntol, ja vam dir que era un tèntol, trobàvem que no podíem passar ja més sense terra ferida, perquè ses coses que hi ha a Mallorca són suficient greus per tornar-mos a posar en marxa.
Bé, segur que heu rebut moltíssimes missatges de tot tipus i per tots els cervejans que una part de la població com a mínim està contenta, satisfeta, que Terra Ferida torni a estar presenta, que supos que sí.
Sí, han quedat especialment sorpresos, gratament sorpresos, de la gran acuïda que ha tingut en xarxes i en ressò que hi ha hagut de l'anunci de retorn de terra ferida. Sí, efectivament, sabeu que la gent té unes expectatives que esperen no defraudar.
Molt bé, Mateu. I via enyorança. Sí, sí. Bueno, hi ha necessitat d'anàlisi de lo que està passant, tot i que de vegades d'aim ho sabem, però l'administració pública no posa dades i que posa terra ferida. Jo crec que també això és un tema molt important. No ens ho posa perquè no ens ho vol posar, però ens ho posa terra ferida. No sé què trobes ara tu, Mateu, però ara entrarem, diguent-te això, de dades, però, de sobre l'inventari i la devastació de Mallorca que feix...
i especialment tu has fet una feina molt bona i molt ingent durant aquest temps. Aquest inventari de com estem a nivell territorial, especialment a sort rústic, bé, tot el que suposa això des del 2015 al 2017,
24, que és bàsicament una dècada, podríem dir. És a dir, per què s'ha necessitat de mostrar aquest inventari d'aquesta devastació? Per què creus que és important que ho fasseu vosaltres i no... Jo entenc que a més no ho fa ningú si no ho feu vosaltres.
Efectivament, per això han tornat, perquè si no ho veient nosaltres no ho fa ningú. És important perquè és una devastació, com tu has dit, l'estudi que hem fet només fa referència a salt rústic, no fa referència a salts urbans ni res d'això, només en salt rústic.
Que passa que ho hem de donar a conèixer perquè és un procés que passa bastant desapercebut per la població. Fa... Just abans d'Estento el vàrem presentar la evolució que hi havia hagut del 15 al 21, perquè el 21 era la darrera fotografia aèrea que hi havia.
llavors es van presentar i se gent quedava molt sorpresa dels canvis territorials que hi ha a Mallorca que no sabeu que les veus en una foto aèria però que no les veus en un terreny. És a dir, 40 passages no ho veus? No necessàriament, no. Veure qual queixalet, les fotovoltaiques realment no les veus des dels camins, que són els dos elements més sagnants que hi ha ara mateix en un terreny.
Perdona que t'he teat. No, no, és que no sé què anava a dir. No, que tota aquesta devastació que nosaltres ho fem bàsicament és el sol rústic. Sí, sí, sí. Estaves dient això. Per jo és el principal problema territorial de Mallorca ara mateix. Sobretot la construcció de xalets a fora de Vila. Això és un fet anòmal que no se dona a cap lloc civilitzat excepte a Mallorca i a Eivissa.
Normalment en el sol rústic no se deixa edificar, perquè el sol rústic és per agricultura, per ramaderia, per infraestructures que no poden estar dins el sol urbà i per gestió forestal i de ser natural de la zona, però no és per viure-hi. Llavors el que hi ha a Mallorca és una anomalia, que si tens 14.000 metres quadrats, dues quartades, tu pots fer un xalet i ja està.
I el que passa, que mentre hi ha aquesta permissivitat, amb la pressió que hi ha del mercat immobiliari, de gent que vol venir a viure a Mallorca, que vol tenir el seu xalet aquí, clar, el que passa és que no hi ha ningú que els ho impedeixi. I el problema és aquest, que s'està construint a un ritme absolutament demencial.
Del 15 al 21 ja el trobàvem que era molt bèstic, però és que comparant del 21 al 24 només en 3 anys, la destrossa s'ha incrementat en ritme un 30%. És a dir, que de cada 100 que se destrossava fins a l'any 21, ara del 21 al 24 se destrossa 130, o sigui, un 30% més.
Bé, Mateu, com que això m'acompanya molt bé visualitzar els mapes, perquè allà on se veu molt clar les imatges que vosaltres heu penjat i sobretot ho compartit per xerxes, que nosaltres demanàvem, si és que mos puguin escoltar, que realment ho mirin, perquè és molt impactant, des de la ràdio és més difícil, però tu quins són les qüestions que posaries més damunt la taula com més cenants i més greus en quant a tot això que dius?
Jo, sobretot, el fet que es permeti edificar en rústic. És una barbaritat perquè és una cosa que escampa la problemàtica per tot el territori. Perquè si tu fas un xalet ja tens un cotxe que veia cada dia, un consum d'electricitat, d'aigua dispersos. Vull dir, són serveis que és poc eficient donar serveis a la població si està dispersa. La normal és donar serveis a la gent que viu dins d'un nucli global, que li pot anar...
electricitat, aigua, recollida de fems, tot, sense necessitat de cap desplaçament per part de la població. I això que fa que crea una quantitat d'impactes territorials brutals, perquè això primer te canvia el paisatge, te canvia tota la dinàmica de l'espai rural, te lleves el camp, deixa de ser útil per l'agricultura, perquè clar, si jo puc vendre dues quarterades a preu de sol edificable,
No, i semblaré l'home tigueres. Ho vendré perquè facin un xalet. I això acaba de matar l'agricultura i, per tant, la sobirania alimentària de Mallorca. Això, entre altres problemes. Llavors, sí, efectivament, la ràdio es m'ha de fer explicar. Llavors, la nostra intenció és tenir una presentació feta amb moltes imatges, jo crec que bastant impactants,
I si no, s'intenció de terra ferida ara ja no és anar a encalçar polítics perquè facin o deixin de fer, perquè tanmateix vam perdre el temps darrere els polítics. I això que és el temps del pacte, no me'l vam fer ni cas, de res. I que no ha hagut una...
no hi va haver cap resposta. Llavors, què passa? Que per arreglar un problema, el primer, has de fer, has de fer consciència d'aquest problema. L'edificació en Sol Reustic és un problema, i és un problema molt gros a Mallorca. És un problema territorial de primera magnitud. I si la gent no n'és conscient, llavors, anant, el que farem és anar de poble en poble, barri en barri, casals, associacions, a presentar aquest estudi de la devastació de Mallorca,
Primer de tot per donar a conèixer el problema i per animar la gent a que actuï en conseqüència. Perquè el primer pas és donar a conèixer i el segon pas és actuar en conseqüència.
I ara, Mateu, tu no sé si heu fet dades en aquest sentit, perquè això ho... El nivell de, diríem, de construcció del sol rústic és enorme. No sé si teniu de dir cada dia, cada mes, cada any, s'estan construint tantes cases, perquè a més, no només que normalment, no? Són vivendes unifamiliars, fins i tot ho...
hi ha algun cas que ha sot tan molt que té un camp de golf, és a dir, ja no és una qüestió només de fer, és que faig una caseta per anar a viure, sinó ja és que faig tots uns elements, diríem, ja en pla ostentació en tots els sentits, ostentació vol dir de riquesa i gent rica, però a més, molta d'aigua, molt d'ús de recursos bàsics, molt de territori ocupat, tot això, vull dir, com que posaries la més
Efectivament, això és el més bèstic, perquè avui en dia ja no vaig ser caseta de la quarterada que m'ha deixat per dir. No, no, no. Una empresa que ve d'allà on sigui, compra els terrenys, edifica el xalet i el van.
O sigui, és negoci pur. Mallorca, el camp de Mallorca ara mateix és un solar, un immens solar a disposició de les immobiliaries de tot Europa, diria jo. I, a més, amb un preu, evidentment. Amb un preu, sí, amb un preu. Els habitants, sí, sí. Ningú pot fer de pagès perquè deu balar al sol rostit, ja. Ni per fer de pagès ni pots anar a viure a fora de vila, tampoc.
La cosa realment és bastant escandalosa. El camp de golf ja et sumo. Quan vaig estar mirant la foto d'aher i dic, però si això és un camp de golf, efectivament. No molt gros, perquè dins d'una copida privada hi ha un xalet, però un camp de golf, sí, sí. I de piscines ja n'hi parlem, pistes de tenis, bé, de tot.
Perquè, Mateu, perquè la gent vegi que primer, així com s'ha fet l'estudi, és un estudi fet amb molta de cura, amb molta de...
ve d'adjectivitat de com es fan les coses des del punt de vista com geogràfic i tal quina és la que has utilitzat o la metodologia de qualque manera per conèixer com s'ha fet aquest estudi és molt senzilla, no esperem com a opinió només esperem fets aposta, són fets reals sí, sí, sí han comprat les fotos aèries del 21 en cert del 20 oh, perdó, del 15 amb el 21 en un primer moment i ara amb el 24 en una segona etapa i llavors se'm
amb mirats les diferències que hi ha entre una foto i l'altra. Allà on s'ha construït, allà on s'ha aplanat, allà on s'ha posat una senjala fotovoltaica, allà on s'ha fet una rotonda...
Qualsevol diferència que hem notat en un terreny en el sentit d'artificialitzar-lo. Perquè, evidentment, si hi posen uns hivernacles no ho posam. O si semblarem vinyanyat de mal l'est, tampoc no ho computam. Només és el que eren usos rústics que passen a ser usos no rústics. Tota la modificació que hi ha hagut en un terreny, cortadada, cortadada.
Sí, sí, ho dic perquè la gent sàpiga que la feina no són opinions, sinó que són fets. No, no, ni és una extrapolació d'un estudi fet en un lloc concret, no. I toca, com has dit, diversos moments de governs, de governs pro-racistes i de governs del Partit Popular i Vots, com és actual. Per tant, tenim...
Tenim aquí que la situació és un tema complex, perquè sembla que la gent està com cada vegada més instaurat que això, que són rústiques per fer cases. Però això és a Mallorca, a més. A Mallorca, a Mallorca. A Mallorca hi ha aquesta mentalitat que tens una cortinada i mitja, no hi pot fer res, que voli, no hi pot fer res. Hi pots sembrar qualsevol cosa, el que no hi pot fer és negoci amb una casa, evidentment.
I Mateu, vosaltres ara a Terraferida has dit que pensau fer tota aquesta torner, diríem, per pobles i per allà on realment la gent estigui interessada. Per tant, veient des d'aquí que de l'any que estigui interessat se ponen contacte a Terraferida per tots els sistemes de xerxes, perquè hi són a totes. Llavors, per poder demanar si realment se pot anar a un lloc concret i llavors contestaran. Però, a part de demostrar aquesta devastació,
Hi ha qualsevol ratx d'esperança?
M'expliqui? Hi ha qualque manera de dir això és possible encara d'aturar? Perquè duim una motxilla molt carregada durant el territori i veurem quines propostes que plantegeu. És possible d'aturar i és molt fàcil. Només s'ha de modificar una norma o un article, no sé si són normes articles, d'Esplat Territorial Insular, que és allà on diu que s'permet l'ús d'habitatge en sol rústic.
Només s'ha de fer aquesta senzilla modificació. No tremolarà el sistema ni el poderós ni l'estatus quo. El que farem és preservar el territori, senzillament, d'una amenaça que va creixent, creixent, creixent. Perquè, clar, un temps, quan s'urbanitzava un lloc, ara valen urbanitzar aquí, valen urbanitzar allà, salvem aquí, salvem allà...
Clar, tu veies allò, o visualitzaves, dius, bueno, és com un tumor que li surt en aquest territori, no? Una urbanització. Però és que això que ens està passant en el sol rústic és una metàstasi. És una casa per aquí, una per allà, una més enllà, per tot, arreu, arreu, arreu, arreu. I clar, no és tan visible, no ho veus, però s'ha d'aturar, perquè si s'ha pot aturar, és possible aturar, queda molta Mallorca per conservar,
Això, perquè si pensàssim que no hi ha res que fer, evidentment ja ni molt mal estaríem en donar a conèixer, clar. Total, pa què, no? També hi ha una cosa també important. De qui són aquestes cases? Ho dic perquè diuen, no, és que en mallorquins tothom vol tenir la casa de tot, és a dir, tothom vol vendre per poder tenir més negoci, però en aquest moment, a part que hi pugui haver gent que encara pensa que vendré la corterada o ser dues corterades perquè me paguin bé,
el tema que molt de fons d'inversió i aquí darrere hi ha un negoci que va molt més allà es dir, territori ja en aquell moment una part ja no és ni d'aquí no, no passa una cosa nosaltres només hem fet una analítica de fotos aèries però sí que hem detectat que hi ha llocs que se fan ses coses
en sèrie. O sigui que veus dos, tres, quatre xalets que veus que els han construïts a la vegada en el mateix mal, de vegades són idèntics, de vegades són perezcuts, però veus que els ha fet la mateixa promotora en el mateix temps. Això vol dir que darrere hi ha uns interessos econòmics molt clars, que no és un que ha d'edat una corta d'edat de despedir si fas a casa. Això ja ha passat així històric.
És un sistema, ja que és un negoci que, com tu has dit ja, a nivell europeu i a nivell d'aquí, inversors de tot tipus. Basta coitar es mostra de qualsevol immobiliari que a més en els pobles han proliferat, ses immobiliaris que fan por i a més ja directament anunciades amb idiomes externs que no són d'aquí, que nosaltres no entenem, evidentment.
Jo vaig veure un anunci que, per jo resumir, és el que és Mallorca ara mateix. A una immobiliària, a Seng el Volquers de Santa Maria, concretament, posava, amb anglès, amb alemany, no me'n recordo, però posava, xalet de nova construcció, amb piscina, bé, amb tota l'escomoditat, amb jardí, tota la mandanga, amb una parcel·la de 14.000 metres quadrats. De nova construcció, la finca, 4.800.000.
de preu, de comprar. Què vol dir això? Que qualcú ha comprat dues quarterades, ha fet un xalet i el posa a la banda. És el procés que hi ha ara mateix. Per això és el resum. Tens dues quarterades, vendrà qualsevol, t'hi farà un xalet i farà un negoci de xil·la. Sí, hem d'anar acabant. Sí, anem acabant, però una mica, Mateu, ja que no tenim més temps i pensam, a més, que a part d'aquesta feina que heu fet tan...
tan impactant perquè ets la realitat de Mallorca.
i que senzillament quan vam preservar Mallorca hauríem de començar per això per dir que se canviï i se digui que en el sol rústic no se pot seguir construint d'aquesta forma sobretot amb aquest urbanisme tan salvatge i també evidentment altres infraestructures com per exemple les plaques solares etc. però i ja que hi ha aquesta opció que vosaltres anireu per pobles i fareu una mica de torner com en dic
Ara abans d'acabar, perquè hem d'acabar el programa, te demanaria en Mateu quin missatge donaries a la gent que mos pot escoltar en tots els sentits sobre aquesta qüestió? Que pensi, que actuï, que demani als polers públics que això s'aturi, que això és possible aturar-ho, és fàcil aturar-ho i només hem de crear consens social per això. I amb això estem, que ajudin a crear que consens social.
Molt bé, Mateu, moltes gràcies. Hem de dir també, si me permeteu, eres tu que havies de acabar, però dir que, i només per afegir-ho, que també jo sí que vull dir clarament que el govern actual del paper i vots, perquè en realitat funcionen junts,
han aprovat tota una sèrie de decrets en aquesta legislatura que això que passa, aquesta realitat que ha plantejat referida, pot ser verdaderament molt més terrible. No han anat en la línia de dir no, no amenaçar el rústic, protegir-lo, sinó que tot el contrari. Per tant, no estem en molt bon moment, però això no ens ha de fer fallir. Al contrari, com diuen ells i com diuen Mateu,
han de continuar i han d'estar la ciutadania a l'Aquimostòquia. I de res, em sembla que poden donar per acabar el programa. I moltes gràcies, Mateu. Gràcies, Mercolida. Gràcies, Tomeu. I oients d'Ona Mediterrània i de...
Fins una. I moltes gràcies, Mateu, que vos vagi molt bé i tingueu moltes llocs on anar, molta gent que vos pugui veure, que ja sabem que teniu un seguiment enorme per xerxes i per tot. Així és, espero que aquesta gent vengui a veure. Segur, segur. I si no, jo crec que molta gent ja va vist, ja comença a conscienciar això. Te referir de consciència, com a mínim. Això és molt important.
Bé, ja avui guiem que vam així. Vinga, amics i amigues, dona Mediterrània, fins aquí el programa Transitant i fins una altra.