demà posarem s'àudio. Jaume, salut! Vinga! Adéu! Adéu! No, tot ja no mos queda ni tant de posar sa música final. Moltíssimes gràcies a sa nostra audians i demà a l'herbuit i tornem. Comencen aquí ja els companys i companyes de Transitant.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Bon dia amics i amigues, dona mediterrània, aquí un dia més en Top Valtros, el programa transitant.
i transitant cap a un món millor, més just, més sostenible. I vos acompanyam, com sempre, en Tomeu Martí en el control, que assegura que tot va i bé. Na Margarida Rosselló, bon dia. Bon dia. Què tal, Margarida? Jo mateix, en Guia en Ramis. I avui parlarem de tres qüestions, com sempre, interessants. En primer lloc, tindrem en Noltros, en Pep Juárez,
La plataforma Mallorca per Palestina i parlarem de Palestina i l'actualitat de Palestina. Llavors estendrem a Margalida Rosselló. No, Margalida Ramis. Perdona, Margalida Rosselló. No, la primera. Margalida Ramis. I parlarem de l'assemblea que hi va bé i les perspectives cap a aquest estiu, de la plataforma Menys Turisme, Més Vida.
I per acabar parlarem amb en Xavier González, regidor de Lloseta, sobre els aconteixements que hi va haver en serveis ferroviaris, el mal servei de serveis ferroviaris de Mallorca, per cobrir determinades activitats. Bé, m'ha pareç que tenim en nosaltres ja en Pep Juárez. Bon dia, Pep!
Hola, bon dia, com esteu? Què tal, Pep? Encantats de tenir-te en altres zona mediterrània. Bon dia, Pep. Igualment. Hola, Margarita. Encantat. Bueno, els aconteixements a Palestina segueixen anant malament i de cada vegada sembla que pitjor. Israel no s'atura en sa seva...
avançada d'assentaments, ocupació il·legal i violenta de Cisjordània i el genocidi a Gaza continua. I a tot això tenim la Junta de la Pau que vol substituir l'ONU a Palestina
i a Gassa en concret, i es ve que se fan les organitzacions humanitaris que fins ara han salvat la vida de milers de persones i que ho segueixen fent i que els volen treure de Gassa. Que mos pots contar tu de com veus aquesta situació, Pep?
És així com dius i, a més, agreujat perquè estem en ple hivern i també han tingut a casa un...
unes sessions de mal temps, de pluja, de fred, i tot això, imagineu-vos, si en una societat anem a dir normal com la nostra, normal, doncs bueno, cadascú vol cercar una manera d'afrontar aquestes adversitats meteorològiques, imagineu-vos que no tenim aquestes possibilitats
que estem absolutament desemparats enmig d'un fang que no atura, haver de dormir amb matalassos humits, haver de suportar temperatures baixes, haver d'estar absolutament abandonat de tot
I això és el que passa a Gaza i en bona part també a Jordània. O sigui que no només és tema de l'ocupació i del genocidi que continua, sinó que un hivern més la població gassetí està absolutament en les pitjors condicions possibles per a la vida humana.
Això ha greujat que no tenen accés a una xarxa d'aigropotable, que no tenen accés a un combustible que els permeti d'alguna manera mantenir els mínims vitals. És a dir, és una situació que realment és distòpica. És a dir, mai ens podíem imaginar que davant la permissivitat i la complaença dels governs, sobretot, perquè la població tenim una altra sensibilitat per sort,
però que tot això es fiqués passant en un territori que està a quatre passes d'aquí a l'altra banda de la Mediterrània, un poble germà i un poble màrtir que està, per desgràcia, sofrint d'una manera impune totes les atrocitats que se puguin imaginar.
Evidentment això molt preocupa i també des de la societat organitzada s'estan duent coses, que si voleu les comentem, iniciatives que realment venen un poc, primer, a que no s'oblidi, que no deixen de parlar de Palestina i de casa.
Això en primer lloc, i després ja veurem quines són les vies de solidaritat activa, perquè no es tracta només de declaracions, sinó que es tracta de fer arribar ajuda de la manera millor possible i emparar, diguéssim, a un poble, que és un poble germà,
i que un poble que en justícia hauria de tenir uns mínims d'elements per viure, una vida normalitzada, en pau, en justícia, i que pugui ser una cosa, diguéssim, absolutament viable per la seva població.
Una pregunta, bé, una pregunta, una reflexió en tot d'això. És a dir, he parlat aquí moltes vegades en aquest programa ja durant tot aquest temps, que hem parlat cada dijous parlant de Palestina, aquesta estona, i de...
El tema que s'està incomplint totalment el dret internacional, de fer parell que ja no existeix, que ja és una qüestió que està més que enterrada i oblidada, o com a mínim en aquest cas no s'aplica per res. I per altra banda, ja no només això, sinó tota la qüestió d'ajudes humanitàries bàsiques, perquè per això, per la vida, de la mínima necessitat vitals,
per a les persones. Quin paper en aquest moment està jugant, si és que en jugui a qualcun, a l'Ideixa, Israel i Estats Units, que s'ha de dir que clarament estan absolutament d'acord amb aquesta qüestió? L'ONU, tot el que són les... l'ONRA, tot el que són aquelles organitzacions que ja hi ha a nivell internacional d'ajuda a qualsevol, diríem...
qüestió que hi hagi hagut en el món de necessitat bàsica de ser gent, que en aquest moment sembla que en molts casos ni els deixen entrar, els demanen persona per persona qui són. Per tant, aquesta situació tan greu, tan greu, que a més, després que ja en parlarà de totes aquestes ajudes humanitàries que se volen fer des de patir col·lectius i tal,
que no pot entrar res allà dins la llassa. Llavors, no sé, aquesta situació tan greu que si la gent se'n doni compte de deixar de morir de gana, de fam, de fred, de set, de la més mínima aportació i ocupació de gent que ho necessita, en quin nivell és estar? Perquè realment tot per ell que està desaparegut, és a dir, tot per ell que s'ha destruït. L'ONU ja no existeix, tot està en tot allò que...
que no és possible, no sé, com ho veus i com valores aquesta situació? Sí, en primer lloc s'ha de dir i s'ha de constatar que, per desgràcia, no s'ha exagerat afirmar que a baix de les runes dels edificis i de...
i de la infraestructura de gasa, s'ha enterrat el dret internacional, s'ha enterrat la dignitat de la Unió Europea per intervenir, malgrat que sigui d'una manera mínima, diguéssim, en tot allò que hi ha desastre, s'ha enterrat la mateixa autoritat de la ONU,
És a dir, el projecte sionista se pot qualificar sense cap tipus de dubte d'un projecte criminal i això vol dir un projecte integralment que va composant-se per unes peces que encaixen perfectament en un projecte que resta que veure amb tot el que s'ha parlat i tota la literatura que hem tingut durant dècades.
sobretot d'ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial, de mirar, d'enllestir, diguéssim, una mena de projectes de drets humans, tot això s'ha enterrat a les runes de gas. A més a més n'hi ha enterrats físicament milers i milers de morts que no s'han comptabilitzat encara.
Vull dir que el tema de la reflexió hauria de ser d'una alarma de tal calibre que mesurant en nivells històrics està endavant no només d'un episodi més d'un genocidi més, sinó d'un canvi de rumb de tota la política internacional i d'una evidència que cada vegada és més clara de no és que ja els Estats Units avalen
al projecte sionista, sinó que el projecte sionista ha ocupat, se n'ha fet l'amo de la política dels Estats Units.
Això que estic dient, malgrat que sigui una qüestió semàntica, no és així. És que les decisions que es prenen a nivell dels Estats Units, sobretot a nivell central del Departament de Fes Exteriors, el Departament que ja diuen de guerra, el que és la indústria militar que forma part
del PIB dels Estats Units. Tot això està controlat pel sionisme. Tots els governs d'un partit i d'un altre s'han composat per persones destacadament que s'han manifestat de recolzament al projecte sionista. El projecte sionista és un projecte criminal, com va ser el projecte nazi. O sigui, és així com hem de parlar per entendre el que està passant al món.
perquè, clar, no s'entendria de cap manera si fos un altre projecte que digués, a lo millor, que hagués estat en una fase, diguéssim, més greu i després es pot suavitzar, no. Resulta que el genocidi continua, el bloqueig d'entrada de subministraments bàsics continua, la persecució i l'assassinat de sanitaris, de metges, de col·laboradors, tot això continua.
I per tant, no podem dir que això s'hagi d'alguna manera...
ha entrat en fase de solució, que va. I per damunt de tot, damunt posen una mena que és una absoluta tragèdia, comèdia, per dir-ho de qualque manera, un suposat comitè de pau, quan només és un projecte capritxós d'una persona que d'un joc que estigui a les seues facultats mentals en senceres com és en Donald Trump,
Un projecte megaloman que correspon a un projecte de colonització, però ja en uns terminis absolutament insuportables, no? Perquè els projectes que diuen de Gaza són impossibles de complir, senzillament. Per tant, està endavant d'un episodi més, d'una ocupació colonial, d'una ocupació geoestratègica, que va molt més enllà de la població de Gaza. Per tant, no és...
És a dir que el Palestina i Gaza no només és un episodi tràgic, és un model de com d'aquí en el futur se tractarà a qualsevol poble de la Terra que gossi de plantar cara al projecte imperial. És això del que estem parlant. Per tant, tot el que podem dir del que està succeint
És coherent amb aquesta afirmació. Estem davant d'un canvi de paradigma que ens marcarà, diguéssim, bona part de les dècades del segle XXI. I, per tant, hauríem de mirar de tenir una miqueta de consciència que la solidaritat activa és necessària, però, sobretot, que des del punt de vista polític ens estem enfrontant a un projecte tan criminal com el seu dia va ser el projecte nazi.
Per tant, no hi ha ajuda humanitària, no hi ha una ajuda que ni tan sols per la necessitat bàsica de la gent que en aquest moment està allà. Ho dic perquè és important saber que arribem a aquest punt on
ja no és que tirin bombes, sinó que, sobretot, la gent no té ni per alimentar-se ni el més bàsic per viure. Per tant, tot això no se'n parla ara de IASA, no se'n parla ara de Palestina, se'n parla pot, se'n parla de la Junta de Pau, però no se'n parla de la gent. Ja no només és morts, sinó és que està en aquest moment morint de la més bàsic. I jo crec que això...
Eticament, malament només sigui eticament, és absolutament intolerable per qualsevol persona que tingui un mínim de consciència de la necessitat dels drets humans i un mínim d'empatia per pensar, com tu dius, que poden ser nosaltres propers, en un sentit diria no.
no literal, de demà, però sí que és aquest nou ordre mundial. Per tant, hem de tenir clar què està passant allà i no poden deixar de parlar-ne ni poden deixar de dir que et estan matant, perquè hi ha moltes armes de guerra que moltes d'allà no són només d'armament en si. I dit això ja...
Parlem de la Junta de Pau, ho dic perquè com ho veus en aquesta qüestió que ara s'està fent per es dient que ja hi ha Pau, que ja hem arribat i que ja va arreglar en tot entre Estats Units i Israel i els països que s'apuntin.
Sí, això és una absoluta mentida, però clar, evidentment, aquí els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental, perquè clar, hi ha una espècie de dicotomia, no? Tot això que estem d'alguna manera relatant té la complicitat evident de la majoria de governs i d'elits del món occidental.
En altra part del món no és així, però bé, del que estem parlant és que aquí hi ha un projecte que per un costat els governs donen suport còmplice i estan, fins i tot el govern espanyol, grates una miqueta i te'n trobes projectes que, bé,
Fins ara deien que no comprarien segons quines armes, ara resulta que han fet una compra d'una sèrie de missils antitanc que té una tecnologia sionista. És a dir, tota una sèrie de coses i de mentides que evidentment el que intenten és d'alguna manera
mirada, bueno, de baixar, diguéssim, el nivell de consciència de la població, perquè el que ha estat evident, i això és una bona notícia, si hi ha qualcuna bona notícia en tot aquest dràctic episodi, és que la solidaritat amb Palestina s'ha manifestat d'una manera planetària en tots els racons del planeta Terra s'ha hagut suport i hi ha suport al poble palestí. En canvi, les èlits estan en un paper de complicitat. Bé,
La Junta de Gaza, això és una comèdia, això és un mecanisme d'una farsa, d'una tragicomèdia, que evidentment tot això correspon a un capritxo d'aquest senyor que ja dic que no sé si està molt verdescat, però qui tira desfils d'aquesta titella són coherents amb el que fan.
I qui tira desfils són els lovisionistes. Los lovisionistes posen això com un invent de distracció pensant o donant a entendre que tot això és una via de solució. Cuanto es un episodi més del projecte colonial per assegurar, perquè clar, evidentment, a aquesta junta no hi ha cap ni un de palestin.
I a més, segons diuen, has de posar mil milions de dòlars per poder formar part d'aquest club. És a dir, és una cosa tan absolutament distòpica que realment és mentida, perquè estiguem vivint
totes aquestes coses. És a dir, és un mecanisme més per poder continuar amb un projecte que té a veure amb altres parts de la geopolítica, com pot ser la immediata o menaça, diguéssim, molt evident que té l'atac contra l'Iran, per exemple, i estendre el conflicte de l'Iran mitjà més enllà del que són els seus paràmetres actuals. En definitiva, Israel és el projecte colonial i ha estat des del primer dia
de les èlits occidentals i del capitalisme occidental a dins d'una zona geoestratègica que s'ha d'ampliar. Perquè el gran Israel no és des de la mar Mediterrània fins al riu Jordà. El gran Israel és des del Nil fins a l'Òfrades. I això ho diuen i fins i tot tenen ferretines de soldats sionistes, tenen ferretines en els seus braços d'aquest mapa. És a dir, són tota una sèrie d'elements que fan que, bueno, que...
que no només no s'ha aturat el genocidi, sinó que estan passant, segons quins capítols, cap a un escenari mundial que realment està influït per aquest conflicte. I per acabar, crec que cal, per exemple, que només és la punta de l'iceberg, tot el que suposa el cas Epstein, en tot això que estem parlant,
Només és el cap, la punteta de l'aixberg del que pot suposar la realitat que no coneixem. I la realitat que no coneixem té a veure, des del meu modo de veure i mirant un poc les notícies i encaixant peses, que realment hi ha un poder, diguéssim, darrere del capitalisme occidental que està cada vegada més controlat per les missionistes.
I l'ovisionista torna a dir que és d'una malignitat equiparable a lo que van ser els nazis en el segle passat. Per tant, me sap greu, però és que ho veig així.
Molt bé, Pep. Idò, encantat de t'haver-te tengut amb nosaltres i esperam per comptar amb tu més vegades. Sí, i sobretot esperam que els projectes d'ajuda solidària, com puguin ser les motxilles, que no m'agradaria sap bastant més que jo d'això, i per exemple s'està plantejant també la commemoració per al mes que ve, el dia de la Terra Palestina,
com un referent d'una mobilització solidària amb Palestina, tot això hem de continuar. No només hem de continuar parlant de Palestina, sinó sobretot per tots els mitjans donar suport al poble germà perquè en definitiva anem tots en el mateix parc, com hem dit.
Molt bé, totalment d'acord amb tu, Pep. Molt bé, Pep. Ja seguirem parlant del tema, segur. Vinga. Moltes gràcies. Gràcies, Pep. Moltes gràcies. Una abraçada. Una abraçada. Adéu. Adéu. Bueno, doncs... Està clar. Està clar. No mos hem d'aturar de parlar de Palestina, de la que suposa, i de moltes coses més.
No, i el que ell ha dit a la Junta de Pau que està clar que és una junta deslovisionista, maliciós, però també és una junta... És un negoci. És una junta amb anin de lucre. És un negoci. Han de fer un resort turístic. Ara parlem de turisme i anem a fer un resort turístic. Sí, sí, sí. Per anar en capitals que guanyin. Aquest és el drama. És un drama. Una Junta de Pau que és un negoci
allà on hi ha uns accionistes que invertessin per treure un mèdic. Sí, sí, han de pagar, han de pagar, efectivament. Han de pagar per treure del mes. I això substitueix qui un pot tots els organismes internacionals. Sí. Bueno, ara passarem a... No...
No, no. Ah, bueno, no, encara no. Bé, vull dir, és dramàtic tot lo relacionat amb el tema del conflicte i Asa i Palestina. També hem de pensar que el que va fer també el Parlament d'Israel, que se va nacionar, així per morro, diríem,
Ara això és nostre. La part de, diríem, Cisjordània. És a dir, això és nostre, no? Ho decidim nosaltres i ja està, no? Realment és una anàlisi que requereix de molt de punts de vista, però ara m'ho estic a parlar d'una altra qüestió. Sí, perquè amb la parella que tenim en nosaltres, en la Margalida Ramis,
Hola? Sí, hola, bon dia. Bon dia, Maria Lida. Bé, molt bé. Maria Lida Ramis, portavou d'Esgop i també copportavou de la plataforma Menys Turisme, més vida. Aquestes estem acabant de parlar avui amb tu. Com estàs? Sí.
Mira, Maria Lida, bé, la setmana passada se va fer una assemblea, veritat, sobre Menys Turisme, bé, de la plataforma Menys Turisme Més Vida, on una mica posàveu els punts d'organització, de quines tasques a fer, sobre aquest 2026, sobre el tema de dir que ja duís una feina de fa anys i, per tant, te volien demanar com va anar aquesta assemblea
és qüestion que creus que més importants i més rellevants que sabaren tractar i una mica d'anar a parlar, que molts parlis d'això i podrien conèixer com va anar.
Va anar molt bé, va venir molta gent, la veritat. Jo crec que feia falta com aquesta retrobada. L'havíem anat posposant perquè s'havien generat com altres espais de reflexió en tot el moment que estàvem, però sí que no havíem fet aquesta assemblea des de la perspectiva de la plataforma Menys Turisme, més Vida. I mos feia falta. Després de la darrera manifestació que havíem organitzat ens estiu...
amb tota aquesta energia que hi havien posat, m'ho havia costat com a reprendre una mica i sobretot entendre o reconsiderar la pròpia estructura organitzativa de l'assemblea en funció dels objectius que fins en aquest moment mos havien marcat i que ara necessitàvem replantejar.
I això va ser un poc el motiu i com es fi el conductor de l'Assemblea, tothom està molt conscient del moment previ a les properes eleccions, que és un moment significatiu, tothom era conscient que les mobilitzacions han estat
molt significatives en aquests darrers dos anys, però que no molt volien quedar senzillament amb una manifestació cada estiu i sense objectius de transformació reals i concrets, i van sortir algunes línies i sobretot
una revisió pel que fa a la pròpia estructura organitzativa de l'entitat perquè no generi aquest dergast que a vegades molts duen aquestes lluites continuades sense un objectiu guanyable a curt termini i això va ser un poc es marc d'aquesta assemblea
I Maria Lídia, quines diries les qüestions, a part de tot aquest aspecte organitzatiu que és bàsic i importantíssim, que vos vas plantejar? O més centrats en aquesta organització? Hi ha alguna qüestió que creix que és molt important treballar a partir d'ara? No sé quines són aquestes qüestions que creus que són les fonamentals en aquest moment.
Bé, un poc el que va sortir a l'Assemblea és que se va fer una miqueta de revisió. Varem recordar que un poc el darrer any s'havia enfocat molt en temes de precarització i d'habitatge, perquè eren com les dues problemàtiques, com a més centrals i més sagnats de tota aquesta qüestió de la turistificació. I ara, evidentment, l'habitatge és ceguer, ja sent una de les qüestions centrals. De fet, ara a nivell europeu hi ha plantejada una setmana d'accions a final de març relacionades amb la qüestió del turisme i habitatge.
i segurament des d'aquí hi haurà alguna iniciativa vinculada a aquesta setmana d'accions en relació a aquesta reivindicació. Segurament l'habitatge seguirà sent central en totes les reivindicacions que es puguin plantejar des de la mobilització crítica en aquests processos de turistificació, però també és cert que se va enfocar també bastant la cosa a dir que hi ha hagut tot un paripè a nivell de...
denuncis de polítiques determinades i de llenguatge entorn a la contenció, que el que pretenien de qualsevol manera era desactivar.
i desarticular la mobilització contra aquesta qüestió turística i a això se li vol fer una reacció més avant que continuada i sostinguda per tal d'anar desmentint aquest relat que si nosaltres callem va agafant terreny. I això és una de les qüestions més difícils per part d'un moviment totalment autogestionant que dedica un temps i una energia
un poc aquesta línia però que un poc també el que se va veure és que si volem sostenir aquesta presència de manera continuada i reactiva també en el discurs polític i de contraproposta necessitem com a articular un espai més ampli d'implicació directa dins d'aquests objectius de manera continuada que no pengi només d'un grup motor que probablement ja ha fet un recorregut i que necessita una reconfiguració i això també va ser una de les qüestions que
que va sortir. Ara, per dir-vos que el debat va anar en termes generals cap a aquestes idees, però que era una assemblea molt enfocada a la qüestió organitzativa, com remiram o revisam la pròpia estructura organitzativa de l'assemblea per poder continuar estant present en aquests temes tan centrals en un any, que també serà molt central abans d'una temporada turística que tornarà a ser de locura,
i abans que l'any que ve s'invoquin eleccions, i volem que hi hagi qüestions que hem posicionat com a plataforma que continuïn estant en el debat polític previ a les eleccions. Maria Línia, dues qüestions referides a això, bé, més que a la plataforma en si, en qüestions turístiques, es plantejament, ara, perquè no tenim molt de temps per parlar, estem aquí, sempre és un tema molt ample.
per al govern, el govern de PP i vots, podem dir, a plantejar la desestacionalització com un tema, diríem, important, diguem que ara ja anàvem tinguent números, diríem, estan fent moltes comptes per ells, no?
Comptes vol dir molta enumeració, molts diuen. I estem a part de s'estacionalització, diríem. També una altra qüestió que entra un poquet dins d'aquesta manera, perquè també s'aprèvia a venir les eleccions, que és aquesta mesa...
Aquesta taula de debat i de propostes en torn d'intentar evitar tanta massificació i tot això, com ho valoreu i com ho valores respecte a qüestions que intenten contenir tot allò que és reacció, propostes per part precisament de la societat civil i en concret de la plataforma Mestorisme Més Vida. Sí, sí.
Sí, sí, sí, aquesta és una qüestió, mem. Nosaltres, la conclusió d'aquesta assemblea va ser, en realitat, l'únic que li preocupa al govern en relació a la qüestió de la turistificació no són els efectes de la turistificació, sinó que són la gent que està molesta en relació amb això. És a dir, els molesta som nosaltres. O sigui, per ells els problemes som nosaltres. És que, de qualsevol manera, manifestem aquest malestar i el duim en els carrers. Això, per ells, és l'únic problema que té el seu model. Sí.
No són els impactes d'aquest model, sinó que nosaltres mos rebotem. Que hi ha gent, sí, efectivament. Lleva el que intenten fer, les seves polítiques, en què estan adreçades. No estan adreçades amb els impactes sobre la societat, sinó intentar callar la societat.
I com ho fan? Teixint tot un relac de contenció, que és aquesta paraula màgica que s'han inventat, de mesos de sostenibilitat i de diversificació. Pensant també i jugant molt hàbilment una qüestió que evidentment en una societat on la gent que fa feina dins del sector de serveis i concretament l'esteleria tendeix a la precarització, veuen com a salva vides el fet de poder tenir contractes més de llarg termini i no aquesta temporalitat. I juguen...
amb gent cada vegada més precaritzada, oferint una via, diguem, alternativa a través de contrats més llargs, encara que siguin precaris, això és igual, i d'aquesta manera venent la destacionalització com un impacte positiu sobre les condicions laborals.
que evidentment jo entenc que hi ha un repte en aquest sentit, però que no és en absolut una mesura des del punt de vista social que garanteixi que s'amillorin les condicions laborals, sinó que senzillament s'allargui els temps de contracte. I això és com una qüestió una miqueta perversa que hi juguen.
molt àbilment, igual que juguen el tema d'habitatge per liberalitzar qüestions de salts. En el final, com que molts donen la volta a les problemàtiques i als malestats socials en polítiques que beneficien que el mercat segueixi funcionant i un rendiment més elevat. I això és...
La perversió de la política que està fent aquest govern, que és molt mala d'explicar, però que quan l'explica't s'entén fàcilment i, de fet, és com que tot se te col·loca, no? En realitat, jo insisteixo, i això va ser com un poquet sa conclusió. El problema no són els impactes de destruir-me, sinó els problemes som la gent que mos rebotam en relació amb aquests impactes.
Efectivament, perquè a més així, si repartim un pot la gent, les plages, per exemple, les repartim durant el mes, es veurà, n'hi haurà igual o més, però apareixerà que estan millors repartits. Escolar, espero que no es noti. Exacte, és com aquesta, jugar, és com un joc pervers. És el que ells diuen. No ho devoreu tant, però nosaltres seguirem fent caixa.
No sé si és intel·ligència matemàtica, repartirem en números per lloc. Bé, a part de tot el que farà la plataforma, Marguerida, ja ha previst alguna cosa concreta, una nova assemblea, alguna acció concreta o tot això en què ara estàs amb els seus aspectes organitzatius i igual que també si cal algú que mos escolta i vol participar perquè sàpiga una mica com va de fer.
Sí, efectivament, ara com aquest objectiu va ser com que una propera semblava en breu, el grup motor en aquest cas encara se va quedant com en sa feina.
de recollir una miqueta el que hi havia hagut de l'assemblea i fer una proposta com a més centrada perquè duíem dues hores d'assemblea i que necessitàvem com a tancar. Llavors vam dir farem una proposta organitzativa a partir del que s'ha estret d'aquesta assemblea i després intentar com a dissoldre aquest grup motor i que sigui la pròpia assemblea i que continuï. Sí que se va xerrar de la necessitat d'un moment d'anar que fins ara havíem estat fent assemblees obertes, obertes, obertes i com a que necessitam de qualque manera...
no tancar sinó com a consolidar un espai de feina més o menys concret perquè ens passa moltes vegades que quan aquestes assemblees són obertes la fluctuació de la participació i el compromís de les persones també fa que determinats objectius no els puguis acabar consolidant i tant com consolidar un poc l'estructura de la plataforma i segurament l'idea és que les properes assemblees siguin ja
tancades a grups de feina o col·lectius que sí que decideixen de manera determinada dedicar part de la seva funció d'insectivisme en aquests objectius concrets i se comprometin perquè si no
És fàcil que aquestes assemblees acabin sent com un espai on, bueno, tu que tens un cert malestar, un moment donat te convoquen a qualque cosa i compareixes, però no assumeixes el repte que implica mantenir una certa mobilització i un objectiu de transformació, perquè clar...
Si no, podem fer manis cada estiu, però nosaltres hem de tenir un objectiu clar a nivell de polítiques concretes en què volem incidir, transformar i radicalment modificar. Llavors, això necessita una miqueta més de compromís a llarg termini i per això també feim aquesta passa de tancar-se d'assemblees i ja no fer assemblees obertes, que cada vegada pugui venir gent nova, que tornes a començar a vegades els mateixos debats 40.000 vegades, sinó que ja fixar unes línies de feina que s'hagin decidit assembleàriament i que hagi de feina que se dediquin a executar-los, saps?
Molt bé. Maria Lira, ja que te tenim en nosaltres, també una qüestió que volíem comentar, que està molt lligada, evidentment, en això, és que vas participar, com a partabou del GOP, al Fòrum Social Més Enllà Descreixement, que va ser a Madrid,
el dissabte, bé, 13 i 14 de febrer, no? Em sembla que és un fòrum superinteressant i m'agradaria que diguessis alguna de les qüestions que vas trobar claus i interessants de participar-hi i veure quins són les propostes que se fan des d'allà. Va a Madrid, no sé si ho he dit, però va a Madrid i va a nivell de tot l'estat, no?
Sí, sí, sí, és com un espai interessant de debat que se va organitzar en un espai de tallers ampli a la part d'hivernres i després es dissabte, diguem que hi ha una gent que intenta es portar intel·ligència col·lectiva a pensar en favor de com se materialitzarien diferents pactes d'aquesta transformació ecosocial de l'economia que necessitam.
territorialitzar però també pensar en clau segurament de polítiques estatals i això crec que és un poc cap allà on anava aquesta proposta l'any passat ja hi va haver unes jornades que van durar dos dies aquest enguany diguem que era ja la continuïtat d'aquest plantejament que s'havia fet l'any passat i la veritat és que s'escolten molta gent pensant cap a aquestes propostes fins i tot de plantejament de polítiques en un escenari postcapitalista o superant les dinàmiques i les dinàcies i la lògica
Descapitalisme, llavors aquí surten, evidentment, moltes propostes a nivell macro, però també un pot ser feina de les diferents taules d'aquest pacte ecosocial, eren territorialitzar-ho o baixar-ho a un nivell micro de polítiques concentrades a qüestió, per exemple, de l'habitatge, de l'agroecologia, etcètera, etcètera. I és com aquest exercici col·lectiu de pensar de quina manera podríem organitzar la societat
per portar les institucions al servei d'aquest sosteniment de les condicions materials que han de sostenir vides dignes. Materials i material, perquè, evidentment, tota la qüestió de les cures agafa una centralitat absoluta quan parles d'altres economies que no estiguin enfocades a reproduir els capitals, sinó que estiguin enfocades a reproduir la vida en condicions de dignitat per totes les persones d'un determinat territori. I la veritat és que sí, són espais com molt estimulants,
perquè és això. Sempre, no sé, ens costa molt pensar en escenaris que surtin de les dinàmiques capitalistes i moltes vegades ens quedem amb fer reformes o incidint petites polítiques, però al final com que ens sentim superpetits davant d'un monstre molt gros, no? I llavors aquí hi hagi tantíssima gent pensant en com se podria fer d'una altra manera i que te surtin propostes que puguis dur realment. Això només seria una qüestió de voluntat política i implementar-lo perquè sí que hi ha capacitat a nivell pressupostari, perquè sí que hi ha capacitat
de garantir aquests serveis bàsics amb una participació de l'Estat que sigui des d'una altra lògica, perquè sí que hi ha capacitat de limitar l'intervenció de l'empresa privada i sortir de les lògiques que ens aplica i fins i tot qüestionar totes les...
les dinàmiques del treball assalariat i no assalariat. Vull dir que entrar dins tots aquests espais com a per pensar possibilitat en gent de sectors que estan treballant tant la sanitat com l'educació com l'agroecologia com altres sectors de serveis i la logística, etcètera,
La veritat és que és molt inspirador. Per tant, Marielina, podem dir que hi ha gent, hi ha molta gent també, que està pensant precisament per construir, no tan sols un pensament, sinó una vida, una concreció respecte a una manera d'entendre, i t'ho vull demanar això, aquest concepte, no perquè parlem de conceptes, perquè evidentment hem de tenir molt de temps,
però sembla que més que de creixement se parla de post-creixement, no sé si ara el terme és un terme més, com que dient, no entrem dins el de creixement, que parell que està absolutament bé, s'intenta destruir per part del capitalisme, però de qualque manera que s'està fent, hi ha darrere molta gent que intenta que realment sa vida estigui en el centre i no sigui el productivisme i que el capitalisme és tan bèstia, i sobretot en el post-creixement, dirien, no?
Sí, sí, sí, totalment, totalment. Sí, de fet, és com divertir que en el final aquesta gent, quan estàs en aquests espais, se fa la broma de, bueno, ja, és igual, sí, de creixement o post-creixement, el que volem és divertir el capitalisme, no? És com que sigui post-capitalista o anticapitalista, és igual, en el final és altra manera d'organitzar-nos,
I això és com aquest diferent nivell, que jo em sembla també molt interessant, de pensar des de les xarxes de complicitat que puguis tenir a nivell de quotidianitat per sortir i per sostenir-te fora d'aquestes lògiques ja mercantilitzades de tot el que mos través...
quotidianament, ja sigui formació, ja sigui alimentació, ja sigui mobilitat, com establir aquestes xarxes de base, però també tenir la capacitat d'escalar a un nivell de pensar polítiques a nivell d'intervenció estatal perquè realment hi hagi un reforç en aquesta transformació de les dinàmiques de l'economia, que ara ens tenen més aviat som mesos, que no ens donen aquest marge de llibertat i aquesta necessitat de recuperar aquestes sobiranies
que fins ara hem cedit en el mercat a un estat que s'ha dedicat a posar-ho en safata a la iniciativa privada per generar determinats...
beneficis, no? És com a tots els processos de privatització dels serveis essencials, ja sigui aigua, sigui gestió de residus, sigui habitatge... O sigui educació, sigui sanitat, sigui tot. Sanitat, sí, o educació. Vull dir que tots aquests processos, com pensar, com revert-los i tornar a portar-los a estar en el servei de l'interès públic i no els privats. Llavors, totes aquestes històries allà estan, no?, en aquest diferent nivell d'escala. I això dius, hòstia, doncs això sí que realment no és una qüestió
de somiatruites, sinó que també podem aterrar a una realitat concreta a nivell de polítiques municipals, i això és superxulo també. Molt bé. Bé, Marília, moltíssimes gràcies. Tu saps que aquí no només tens els micros oberts, sinó que sempre intentant comptar amb tu.
I bàsicament per avui, per dir-te adeu, que a més ho diré jo molt aviat i tu si vol després fer alguna cosa perquè te correspondria més a tu, avui mateix a les 7 de sora baixa, a l'elèctrica, el José Miguel Martín Muñoz de l'Assemblea Canària per el reparto de la riqueza presentarà un fanzine, no?, de Nos invaden, no?,
Una publicació que recull el dia a dia de la lluita contra la turistificació de les illes canàries i de les conseqüències sobre la població i el territori. Ja ho dic perquè crec que és una cosa que a nosaltres estiguis implicats, no és vera? Sí, sí. I que bé, si vol convidar la gent a veure si s'anima a anar-hi avui...
Home, és que va venir molt de pena, perquè la feina que fa aquesta gent de l'Assemblada Canera per repartir la riquesa és absolutament brutal a nivell de construcció comunitària, a nivell de discurs, a nivell de confrontació. La veritat és que és molt xulo. Els van conèixer precisament perquè van organitzar-los unes jornades que no és turisme, és colonialisme, l'any 2017 o 2018. Els van convidar a participar i a partir d'aquí no hem perdut mai contacte amb aquesta gent. La veritat és que és brutal.
la feina que fan i sobretot l'articulació col·lectiva i comunitària per fer front a una situació que allà en termes de societat i de precarització i de pobresa és molt més bèstia que en el nostre context de les illes. Per tant, sempre aquesta possibilitat de tenir-los en diàleg val molt la pena i el llibre que han fet que no s'invaden, que és una ampliació que surt de les seves reflexions
entorn en aquesta qüestió és com una espècie de guiatge inspirador i també molt estimulant, no sé com dir-ho sí, sí, sí, val molt de pena aquesta presentació i d'ha dit això, Maria Lida convidam a tothom a que avui ara baixa a les 7 i d'ha vagin a l'elèctrica a escoltar aquesta gent que molts invadeixen que l'home té i que molts passa per aquí
Moltes gràcies, Marigallera, de veritat. Moltes gràcies a vosaltres, bon dia. Vinga, fins una altra. Adeu. Bé, idò, avui hora baixa. Hora baixa moltes coses. Sí. Ha de ser molt interessant perquè penso que les Illes Quenàries estan en una situació que, com diu Marigallera, encara molt més bèstia que les Illes Balears, i tenim molt de punts en comú. Has fet de les Illes, has fet de...
de tenir aquesta turistificació i massificació que ens està matant, aquesta econòmica basada únicament en el turisme, i crec que pot ser una bona cosa, veure el que han fet ells durant tant d'anys i veure també el que nosaltres...
Posen-nos, diríem, d'acord amb gent que viu molt les mateixes realitats. Exacte, que reflexionen una mica com nosaltres. Sí, sí, sí. Bueno, passam a una altra qüestió. Una altra qüestió, sí. Ara xerrarem amb un regidor de Lloseta, en Javier González, no sé si ja estan nosaltres. Bon dia. Hola, què tal, com estàs? Què tal, Javier? Bon dia, Javier. Bon dia. Sí, hem...
Llosa ha estat notici, sobretot entre usuaris del transport públic, per uns fets que resulten bastant incomprensibles. Vull dir que serveis ferroviaris, quan se li demanen serveis extres,
Posa serveis extres i evidentment, perquè és una empresa que van al límit, evidentment sempre ho fa amb personal extra, pagant hores extres, però el servei ferroviari fins ara ha donat resposta quan se li ha demanat. En el cas de Lloseta, això no va ser així...
I, a més, llavors es va coincidir amb una fatalitat tremenda d'un accident. Que mos podries dir? Com va ser aquesta negociació? Com va ser que el servei ferroviari vos va fallar? Perquè a vosaltres ho van fer bé. Primer de tot, moltes gràcies per convidar-me a explicar aquesta circumstància. I jo el que he de dir és que en realitat no és tan incomprensible el que ha passat
si veiem el tractament que normalment té el CFM amb el poble de Josep. Nosaltres tenim una estació amb moltes deficiències, hem intentat que el CFM ens escolti, no on ha pogut ser. I en el cas concret del cap de setmana de carnaval, el que vam demanar en 15 dies de instal·lació és que ens faciliti el transport de nit, perquè nosaltres sospitàvem que teníem una...
Teníem al cap de cantó una festa important que venia, amb molta gent, molta gent jove, i el CFM el primer de tot que va fer és que no es va contestar. No tenim cap contest oficial ni extraoficial. Simplement va ser un silenci administratiu, nosaltres no sabíem què passava,
Jo me vaig posar en contacte amb una directora general, que era molt amable de menys, me va entendre, me va dir que el GFM al final havia decidit posar més premses dissabte de Carnaval, dia 14, durant el dia, però no a la nit, i el diumenge dia 15. Jo el que li vaig dir és que nosaltres el que demanàvem és l'estrem nocturn i que no ens havien contestat i me va dir que ho tragedia. A partir d'aquí el que va passar és bàsicament que...
Molta gent jove va venir en tren, fent us de transport públic, però després no podia tornar en tren perquè no tenien aquest servei que nosaltres havíem demanat. Ja t'he dic, amb aquesta informació que tenien, que per aventura aquesta festa seria massiva com després va ser. Així que és el que va passar. Des del meu punt de vista, el primer de tot és que el que m'agradaria és que quan nosaltres
enviem una comunicació a SSM que ens contesti. Quan nosaltres hem de contestar una administració pública ho fem i ho fem amb el ciutadà. O sigui que també és una obligació d'ells contestar, ja sigui afirmativament o negativament. Si és negativament, nosaltres ens donem per els avantatges i ja ho sabem. I el segon és que no van suministrar el tren nocturn perquè estaven en plenes negociacions amb els treballadors per allò que havia passat en l'accident d'Adamus.
que demanaran una sèrie de millores com més plantilla, que no tenen moltíssima plantilla, i que demanaran més seguretat per no introduir una petició, perquè, de fet, jo sé que no valen rebre aquesta petició per part de l'SFM. Per tant, bé, bàsicament ha estat una mala gestió per part de l'SFM,
que va tenir les noves conseqüències.
Bé, no, més que res perquè entenem que si de més volgués ser en resposta, dic jo, no ho sé, hi ha possibilitat sempre de pensar altres vies, ja que sé, fins i tot parlant-se si hi ha possibilitat de posar autobús o no, ja que sé, no, de veritat. Perquè de vegades es diu, bé, hi ha una negociació, per tant no tenim no sé què, no podem, però si hi ha una resposta per part d'una administració davant de més, la veritat és que tot el que era
referit a la Rua de Lloseta, estava molt en mitjà de comunicació, perquè la Rua de Palma i la Rua de Lloseta, vull dir, era una qüestió que, com diríem, el dia del dijous, bo, no és que ho vulgui comprar perquè ningú s'enfadi, però sí que estava molt present. Llavors, si hi ha un problema, si hi ha una dificultat, per aquest tipus que sigui,
amb el que nosaltres entenem que hi ha d'haver una resposta, com molt bé has dit, de part de si fem en aquest cas, dient, mira, no podem o no podem per passar aquesta qüestió que sigui, i se pot intentar cercar una altra solució, perquè evidentment pot dir, bueno, els accidents sempre poden passar, però aquests són coses que nosaltres des del programa i a més...
Guillem, que és el president d'usuaris d'estren, i és un tema on estren forma part de la vida quotidiana, i sempre s'han demanat més freqüències, sobretot als vespres, i bàsicament, evidentment, els dies de... el dissat, el dissat de la dimonges, els divendres, el que són cap de setmana, o quan hi ha festes, perquè la gent jove, que no té, a més, carnet de cotxe, que no té, en fi, que no té edat ni per anar amb cotxe, ni té cotxe, com a mínim, evita això, evita acides,
Evitar situacions d'aquest tipus. Exacte. Digues, digues, no? Bàsicament, per jo, en aquesta situació hi ha hagut dos punts clars. Primer, la que no ens van contestar i, segon, que no van traslladar la petició als treballadors perquè si haguessin traslladat la petició que va fer un treballador a les treballadors segur que haguessin pogut posar
tren nocturn, però aquesta petició no figura administrativament, de manera interna, i no se va donar a pas. És com si no haguéssim vist la nostra petició, però sí que es veu que quan va posar en contacte amb la directora general, sí que ella la coneixia, o sigui que sí que la van veure, no ens van contestar i no van traure a la seva dos necessitat de
posar aquest servei extra de trens nocturns, que si al Manco haguéssim posat quatre trens nocturns d'extra, ens hauríem fet un gran favor i una solució per al problema que teníem.
Bé, a mi m'interessa també que xerrem d'una altra qüestió. Com veus tu la satisfacció dels usuaris de Llòseta en el servei ferroviari i que creus que han pitjorat o quins al·licients la gent ha deixat de tenir o podria tenir...
per utilitzar més el servei ferroviari, que és més sostenible, més agradable, més segur, més eficient. Què falla a l'estació de Lloseta? Perquè ha anat a manco, això, la satisfacció dels usuaris de Lloseta. Aquí hi ha un parell de punts clau. El principal és el problema habitacional que hi ha a totes les fies balears, concretament a Mallorca,
que ha fet que la gent s'hagi expulsada de les seves habitatges i hagi encercat nous habitatges per viure. I Josep és un poble atractiu perquè té una estació de tren que està al centre del poble. Josep s'ha de baixar el tren i estàs al centre del poble en dos minuts de rellotge. Això és una qüestió clau que explica...
És perquè el no haver incrementat les condicions de les estacions, concretament la de Lloseta, la gent, que cada vegada més, perquè nosaltres hem tingut un increment de població emparonada en els darrers dos anys i mig d'unes 800 persones, clar, que tot i que aquestes persones s'afelleixen en aquesta estació...
I l'estació està sobresaturada, evidentment. On té un torn de sortida vingut de Palma, nosaltres fa dos anys que reclamem que posin més torns i no se fa res. Reclamem que se millori l'impacte sonor de l'estació perquè hi ha barriades que són afectades i tampoc se fa res.
i reclamar-me una solució, una solució sobretot de mobilitat, de pàrquing, perquè a més serà la circumstància que nosaltres com a poble rebem la gent de Mancola Vall i de Seuba
que venen, a més del rústic, que venen a l'estació de Llosetà, a la fa estreny, a anar cap a Palma o cap a altres pobles. Natural. No és el seu lloc de feina. Sí. Mallorca està saturada, sabem que tenim problemes i el que demanava a les administracions, que posin solucions i que inverteixin en el que hem de invertir.
I el que demanau és poquet, vull dir, demanau un segon torn. Vull dir que la gent... Però jo he vist qualca foto de Lloset en l'estiu, en sobater de sol, una coa de gent enorme que vol sortir de l'estació i fan coa. És com molt trist que no hi pugui haver una sortida àgil d'aquelles andanes en l'estiu, quan fa aquell sol tòrrit, no?
És així, és així. Jo tenim aquesta petició de fa molt de temps, des que van entrar a aquesta legislatura. Van tenir la fortuna que el director general de CCM va venir a veure l'incitu, va prendre nota, però després va dir que no pensava en fer res. Fer cap millora. Exacte, fer cap millora.
Per tant, ens hem quedat igual i suposo que ens quedem igual fins que passi la legislatura i llavors si tenim sort i una nova etapa ens fa més cap.
No, és que crec que hem trobat un tema importantíssim, perquè hi ha les dades de creixement i tot el que és la planificació respecte a la zona de Raier, és fet d'això, que és allà on les previsions d'augment de població és més gran. I això són els estudis que s'han fet des de fa anys, no és una cosa nova. Per tant, que hi hagi més gent anant als pobles, emigren de més que les de la zona de Palma, cap als pobles de Raier...
Tinguem-te en compte que, a més, un despunt de, com has dit també, que hi ha tren, és molt important. Jo el que m'atxoca, no?, me ve de nou, és que sapient això, perquè hi ha estudis de tot tipus que ho diuen, i a més una realitat que tu mateix dius, 800 persones més que estan censades aquí a Lloseta només, més tot el que vos arriba, hi hauria d'haver actuacions.
per part de l'administració de millorar aquest tren que bàsicament la línia que existeix i més massiva s'hauria d'alentar llavors que s'hauria de millorar en quant a poder donar servei a tot aquest augment de població amb freqüències, amb millora de les estacions amb millora de tot el que és aquest servei de tren actualment existent
I, curiosament, se'n parla molt poc. Vull dir, sempre se parla, jo estic amb aquesta història, no? De dies passat, m'on anem a quanta hi havia tren aquí fa cent anys, i que està bé, i és molt interessant, però no deixa de ser una cosa de museu, no? O parlant dels futurs que no acaben de venir mai, tampoc. Per tant, els problemes actuals, dins les línies que ja hi ha, eren previsibles, perquè tot això estava...
en les seues planificacions, diríem, estava clar que creixeria la població en aquesta zona. Aposta, és com inclús, consider, no sé, ara ja és una opinió meva, no?, que és un poc una desídia el fet de no dir...
han de millorar aquesta mobilitat que la tenim, que funciona, que tenim sa competència, perquè sa competència, ja vull recordar, en transport terrestre és autonòmica, per tant és una competència autonòmica, per millorar-ho, perquè milloraria moltes de qüestions de sa gent que viu en aquest poble, és en Tarelloseta, no? Sí, i si me permeteu, ja sé que és un tema que tractem, el tema del tren, però així com esteu xerrant d'això, xerrant d'altres aspectes com l'educatiu, sanitari,
de carreteres, de vials, tot això, nosaltres no estem veient cap tipus d'inversió en aquest tipus. Nosaltres som un poble que se'ns ha dit des de la Conselleria d'Educació, per exemple, que hem de menester un institut urgentment perquè l'INCA està sobresaturada i no s'està donant cap passa, que no s'està donant cap passa.
I això és una cosa que nosaltres també reclamam, reclamam una esporta 03, reclamam que s'esfalti l'avenguda de Cocó, que està en molt mal estat, reclamam il·luminació per als camins que són del Consell de Mallorca i que no s'implementen. I no s'està fent aquesta inversió de cara a millorar la qualitat de vida de la gent del Roiguer.
Molt bé, Javier. Moltes gràcies. Hem d'acabar. Molt bé. I res, molt agraïts que mos hagis. A vosaltres. Moltes gràcies per deixar-me explicar-me aquesta situació. No, no, nosaltres, encantats, de veritat amb gust. Sí, sí, nosaltres també. I res, menys si tenim més ocasions i tornem... Tens aquest micro obert. Perfecte. Moltíssimes gràcies i a bon son. Val, idò. Fins una altra, Javier. Molt bé. Gràcies. Adéu. Fins una altra.
Bé, res. Veiem, sí. El tema també, jo crec que, bueno, no van tampoc perquè no se trata de... però crec que el fet de prevenir també accidents, i més en sols col·lectius de gent jove, és un tema fonamental. I ha d'avançar-se. Perquè han de passar. Això de planificar...