Bona tarda a tothom. Començarem el ple ordinari del mes de febrer.
En primer lloc, aprovarem l'acte de l'última sessió, data 26 de gener.
Hi ha algun comentari? Doncs aniríem a votacions, vots en contra, abstencions.
S'aprova per unanimitat l'acte.
Abans de començar el ple, voldríem dedicar un moment a una treballadora de l'Ajuntament molt estimada,
que recentment s'ha jubilat. Estem parlant de la Lourdes Ruiz Riera,
que era la treballadora més antiga de l'Ajuntament.
Hi va estar 46 anys de servei públic i de dedicació a aquesta casa.
El seu primer contracte va ser el 14 de gener del 1976, i va estar vinculat a les escoles,
la comunitat educativa de Sant Just, i va començar a exercir com a tècnica d'educació l'any 1990.
És una persona que des de les seves responsabilitats ha estat molt en contacte amb les escoles
i per tant coneix molt bé el teixit educatiu de Sant Just.
Una persona també que amb la seva simpatia, amb el seu bon caràcter,
ha ajudat a fer aquesta comunitat una mica millor, i per aquest motiu creiem que mereixes un homenatge
i esperem que en aquesta nova etapa que comences puguis continuar contribuint al servei comunitari,
cosa que no dubto que des d'altres responsabilitats faràs.
És l'horitzó quan vulguis.
Em pregunto si és un Rolex o un Casio.
L'Ajuntament de Sant Just és com la meva segona casa.
Vaig entrar amb 16 anys, encara no anava a la universitat, estava estudiant i treballant, vaig entrar de telefonista,
després vaig estar a secretaria, he estat urbanisme i després ja la resta ja ho sabeu.
A secretaria el que volia destacar és que el nostre Ajuntament era un dels pioners en moltes coses
i el tema del català ja feien els actes administratius en català,
llavors jo feia les correccions dels textos i passava les actes del ple,
que es passaven en castellà i en català.
Després vaig estar urbanisme i finalment jo anava estudiant, vaig fer magisteri,
vaig fer filologia catalana i em van donar l'oportunitat de ser tècnica d'educació
amb responsabilitat de cap d'educació de tots els serveis que llavors ja hi havia uns quants.
Teníem mestres de música, teníem mestres d'educació física,
i les escoles i conserges, el mateix més o menys carrer, l'escola Bressol.
Amb aquesta etapa, la veritat és que hi ha après molt, m'agrada molt,
crec que és una oportunitat fer un servei públic, fer un servei proper,
amb les escoles, amb les famílies, amb els mestres, fent projectes,
això és una oportunitat, té unes avantatges, té tota la vida, hi ha hagut moments de tot.
I crec que amb les diferents feines he après d'estar a prop del ciutadà
i de fer les coses en conjunt perquè tots, tant els responsables polítics,
com els treballadors, com tots els companys, som un granet amb aquest servei i és important.
Llavors, la veritat és que a l'educació m'ha agradat molt.
Vaig entrar amb l'Ocse i ara ja estem en l'Homloé.
Hem anat una mica aprenent, que això sempre s'aprèn i això és important.
I bé, no vull enrotllar gaire més.
Abans l'Ajuntament era una petita família, que érem molt pocs,
i bé, fèiem de tot, treballàvem, però també fèiem moltes festes,
i fèiem, bueno, treballàvem els dissabtes i tot quan jo vaig entrar,
però això s'ha anat fent, últimament s'ha perdut una mica.
No celebrem el Nadal, que és una pena, jo us recomano que ho sabíeu fent,
però sort de les jubilacions, que com a mínim ens permet juntar-nos i fer festa.
I bé, res més, doncs, gràcies companys.
He après dels bons moments, dels mals moments, de les bronques,
tot és un aprenentatge i al final són cicles que acaben
i crec que ara ja mereixo la llibertat.
La veritat és que fa tres setmanes que no treballo, no ho trobo a faltar,
però sí que ho segueixo, m'agrada saber el que fa la meva segona casa.
I bé, doncs, us desitjo molta sort, èxit i moltes gràcies a tothom. Gràcies.
Jo crec que ara les agències de viatges guanyaran una bona clienta,
les accions a les agències de viatges estan pujant.
Molt bé, doncs, anem a l'àrea d'alcaldia serveis generals d'economia i sostenibilitat.
El primer punt seria la declaració d'obra d'interès públic
de les obres de reparació de la tribuna existent a la finca del carrer Creu número 10 de Sant Just
en nom de María del Dulce Arburuá.
Defensarà aquest punt la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Gràcies, alcalde. Doncs bé, el que portem aquí és que la llicència que es demana
és per reparar la tribuna de la finca del carrer la Creu
que forma part del catàleg del patrimoni d'aquest municipi.
El que primer hem d'aprovar és declarar d'especial interès l'obra aquesta,
està dins del catàleg, per tant, està protegit,
i la segona cosa que farem és aprovar la unificació del 50%
sobre l'impost de construccions, instal·lacions i obres
en relació a la llicència municipal.
Gràcies, Quima. Hi ha paraules, no?
Aniríem a votacions, vots en contra, abstencions, cop amunt,
vots a favor de la resta de grups, per tant queda aprovat aquest punt.
El següent és l'aprovació provisional de la modificació de l'ordenança fiscal número 4
reguladora de l'impost sobre l'increment de valors del terreny de naturalesa urbana.
Defensa d'aquest punt també la regidora Isenda, Quima Jiménez.
Gràcies. Doncs bé, com sabeu, l'ordenança fiscal que coneixem aquí,
aquest text tan llarg, que és la plusval, o el que tothom coneixem,
com sabeu, amb la modificació que ja es va fer,
la plusval es pot calcular de dues maneres.
O bé, pots calcular el teu preu, fent el preu de comprements al preu de venda,
o bé, el preu catastral del moment,
establir-nos coefficients multiplicats pels coefficients.
Doncs bé, el que portem en aquest apartat és aquests coefficients
que venen deguts a l'article 71 de la Llei de Presupostos de l'Estat.
Per tant, l'únic que hi ha és, des del primer any fins a més de 20 anys,
doncs el coefficient que li tocaria multiplicar-ho pel valor catastral
en cas que es pogués optar per aquest càlculer de la plusvalua.
Molt bé. Gràcies, Quima. Hi ha intervencions? No?
Doncs votacions, vots en contra, abstencions?
Cup amunt, Anna Vilanova, endavant Sant Just.
Vots a favor? Ve la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem a l'àrea de planificació territorial, habitatge i medi ambient.
El primer punt és l'aprovació inicial de la denominació
i numeració dels nous vials resultants
de la unitat d'actuació número dos dels garrofers.
Defensora d'aquest punt, la regidora de presidència, Gina Pol.
Ara, perdoneu.
Doncs sí, ara abordaríem el punt dels carrers de garrofers.
Hem de dir que tota la feina que hem pogut fer vinculada
tant en aquest punt com al següent
està relacionada amb la comissió Nomenclatura,
que li vull agrair a tots els seus membres, en aquest cas,
tant als diferents grups municipals com al centre d'estudis,
l'Aució de Veïns de Sant Just, també l'Aució de Veïns de Mas Lluís,
Justdona i, en aquest cas, serveis municipals,
com el Jordi Migó, que el tenim aquí a través de l'Arxiu.
També tenim representants d'Urbanisme i de l'ACP.
Per tant, tot aquest col·lectiu de persones
el que hem fet està analitzant diferents peticions
i fruit dels debats i de les reflexions que hem fet,
finalment, us fem una proposta.
A la nova zona de garrofers,
que és aquesta que es construeix al costat de la Bonaigua,
neixen cinc carrers.
I aquests cinc carrers els hem volgut dedicar a cinc dones,
quatre dones i un col·lectiu femení, en aquest cas,
per tal de posar en valor la seva contribució,
el seu compromís i la seva feina.
Dues de les persones són dues regidores
que va tenir aquest ajuntament i el que també volem com a dones
és dignificar aquest compromís amb la política local,
perquè l'any 79 la Isaura va ser l'única dona
que formava part de les llistes.
Per tant, no fa tants anys que les dones formen part
de la vida política activa i això ho hem de posar de relleu.
La Isaura va ser la primera dona regidora de la democràcia.
Aquí tenim representants, tant amistats com família,
i ella faria un petit esboç del perfil de cadascun d'elles,
perquè crec que s'ho mereixen.
En aquest cas, la Isaura era nascuda a Barcelona l'any 32,
va morir a Sant Just el 2021, fa poquet.
La seva infància va transcorre a Talladell, un poblet situat
a prop de Targa, on va ser alumne del seu pare.
Als 19 anys va viure a Barcelona i allà va iniciar la seva vida
laboral a Can Tarragona.
Un cop casada, la Isaura va deixar la feina, però poc després
d'haver tingut els seus quatre fills, va reprendre la seva activitat
laboral a Sant Just, on va participar en compromisos socials
i col·laboratius, com l'Assemblia Local de la Creu Roja
i, per exemple, per aconseguir la primera ambulància.
L'any 79 fins l'any 83 va ser la primera dona de la democràcia
a través de centristes de Catalunya, UCD, i va formar part
del govern com a regidora d'educació.
És fruit d'aquest compromís amb l'educació que va desenvolupar
el projecte de l'Escola Montseny i donant el mandat de l'any 83 al 87.
En aquest cas va ser regidora a l'oposició.
La segona persona vinculada amb la política local a qui volem
retre aquest homenatge a través del nom Clator és la Claudia Cortés Fernández.
Ella venia de fora de Catalunya, venia de l'Aragó, d'un origen molt humil.
Va néixer a l'Aragó l'any 27 i va morir a Sant Just el 2017.
Amb 14 anys va marxar del seu poble perquè hi havia molta pobresa,
va anar a Saragossa, allà va començar a treballar.
L'any 52 va arribar a Sant Just i 8 anys més tard es va casar
amb un veí d'aquí de Sant Just, el Josep Garriga,
que avui volia venir però per motius de salut no han pogut ser amb nosaltres.
Va estar molt activa en tota l'associació local.
Amb l'arribada de la democràcia es va integrar a la dita de veïns
i també va fer reivindicacions per l'escola d'adults,
on en aquell moment havia d'agafar coneixement a través de l'escola d'adults
i també per l'última de la planificació familiar de les dones.
L'any 83 i fins al 91 va ser regidora amb el PSC, va formar part del govern
com a responsable de l'àrea de serveis socials i de salut
i durant els dos mandats va impulsar projectes com per exemple
l'ambulatori o cursos per dones l'any 87.
Després a petició de l'escola Tutuguri de la Joana Riba i de l'Aira,
una de les dones a què també li retrem un homenatge
és la Maria Assumpció Petit Matas, en aquest cas anem a l'àmbit més de l'art,
a l'àmbit de la dansa.
Ella va néixer a Barcelona l'any 43, va morir a Sant Just
el mateix any que l'Eisaura, l'any 2021.
Les seves primeres visites del poble van ser com a estiuajant,
com molta gent que després ha relat del poble,
gaudia de la Festa Major, dels valls, del Teatre de l'Ataneu.
La van apuntar a una acadèmia de vall damagat del seu pare,
perquè no volia, allà va estar fins als 18 anys
i va avançar en la carrera i entre el 1962 i l'any 69
va fer carrera en el cos de vall del Liceu,
on va poder estar al costat de personatges tan il·lustres
com la Caballer en carreres, en Pavarotti i d'altres.
Retirada del Liceu, va tornar a Sant Just amb un company ballarí
i va fundar el que va ser la primera acadèmia,
l'Acadèmia de Ballet, Maria Assumpció Petit i Fernando Lizundia.
Va ser pionera en Montona Escola de Vall,
que va dirigir durant 24 anys i durant les aturades estivals
doncs feia torners per Espanya amb el Ballet d'Antonio Gades.
I d'altra banda, una altra de les persones
que treballa en retromenatge i que aniria vinculada amb el segon,
amb la maternitat delna, és aquest compromís
per a lluitar contra el nazisme.
La Marga Miró Colé va néixer a Barcelona el 1920,
va morir a Sant Just l'any 2011, tenia quatre germans,
de ben jove va estar influenciada pel pensament polític d'esquerres,
tot i que va rebre una educació religiosa.
Als 12 anys va començar a treballar i més endavant
es va sindicar a l'UGT, durant la guerra va militar el PUM
i després va anar cap a l'exili l'any 39.
Una vegada quan va arribar a França,
i que estava envaïda pels alemanys,
va col·laborar amb la resistència
guiant a presoners i soldats anglesos i belgues
a través de la França ocupada
i va acabar fent formació allà,
es va llessar en ciència literatura i llengua francesa.
Amb el seu marit, en Tomàs Pomer, es va migrar cap a Caracas,
on va ser professora de francès i subdirectora d'un institut.
Al matrimoni allà va acollir una nena abandonada i malalta del país.
Posteriorment, tornant a Catalunya, es va a Instagram,
que es va constituir com a entrant al PSC Congrés,
i l'any 1979 va decidir tornar a Catalunya,
establint-se ja finalment a Sant Just.
I finalment, el cinquè nom, que aquest nom ve
a través de la Palmira Badella,
a través del Consell Municipal de Dones,
es va proposar que un dels noms que volien posar en valor
és el Col·lectiu de la Maternitat d'Elna.
Amb la caiguda de Barcelona, molta gent l'any 39 va haver de fugir,
aquesta diàspora cap a França.
La majoria van ser concentrats en camps de refugiats
als platges del Rosselló.
A 7 quilòmetres del camp de refugiats d'Argelers,
en un petit palauet que gent de Sant Just ha anat de visita,
allà hi havia aquesta casa coneguda com la Maternitat d'Elna,
que una dona suïssa molt compromesa l'any 39
va començar a organitzar aquesta maternitat.
Va ser una institució humanitària que va ajudar moltíssimes dones,
sobretot exiliades.
Allà van néixer gairebé 600 nens i nenes,
fills i filles de refugiats,
i que aconseguien sobreviure gràcies a aquesta llar.
Va ser coneguda com la Maternitat Suïssa,
ja que era hora de la secció del Servei Civil Internacional,
anomenada Cartil d'ajuda suïssa als nens de la guerra civil espanyola,
i finalment apuntar-vos que l'any 44 els nazis la van tancar
quan van ocupar la França de Bitxi.
Per tant, aquestes són els cinc reconeixements
que aniran a la zona de Garrofés,
tot i que aquesta zona sabeu que encara està en edificació i en construcció,
i quan sigui possible tindran aquestes plaques i aquest reconeixement
en els carrers i demanaríem el vot a favor per poder-ho tirar endavant.
Molt bé, hi ha paraules?
Sí.
Anavia Llanava.
Sí, primer de tot, bona tarda a tothom.
Res més que refelicitar la comissió del Nomenclatot
per la proposta d'aquests noms de dones i d'aquest col·lectiu.
Són dones i un col·lectiu actius que han deixat patxada
la història del nostre poble i també del nostre país,
i aprofito l'intervenció per recordar a la comissió
que hi ha el tema pendent d'anomenar el carrer 1 d'octubre,
el carrer que hi ha entre el Cap i el Casal de Joves,
que hauria fet aquest recordatori.
Gràcies, Ana. Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde. Bona tarda a tothom.
Jo també volia afegir-me el que és l'agraïment i el reconeixement
de recordar d'aquestes 5 persones importants aquí al nostre enjust
i que gràcies per explicar-ho.
Gràcies, Quico. Àlex Javadia, CUP Amunt.
Hola, bona tarda a tothom.
Bé, primer de tot, explicar que hem votat des de la CUP
a les comissions del Nomenclatot
per qüestions personals de quan es feien les dates.
Malauradament no hem pogut assistir.
I com no hem pogut assistir allà, m'agradaria una mica
explicar el nostre posicionament sobre un dels noms
que es proposen sense entrar en personalismes.
I, per una banda, estem molt a favor d'algunes propostes
on es prima, diguéssim, la lluita,
la resistència antifascista contra el nazisme
o la iniciativa que han tingut en el poble.
Però nosaltres també veiem que en altres tipus de noms,
una mica tal, que vindria a ser la carrera política professional.
Llavors, ho dic, sense entrar en personalismes,
amb el màxim respecte, crec que els criteris per anomenar
carrers d'aquí al poble haurien d'anar més enllà d'això.
Gràcies, Àlex.
Just Fosaba, Sant Just en Comú.
Bé, gràcies. Jo crec que avui és un dia recament important.
Els carrers pels ajuntaments serveixen principalment
per planificar l'urbanisme i per dissenyar les ciutats
o els municipis. Per les persones, principalment,
serveixen per orientar-nos, per saber trobar casa nostra,
per poder indicar-li on visc algú.
Però els noms de carrers amaguen moltes més coses darrere.
No són només una eina per orientar-nos pel que el carrer
o el repartidor d'Amazon ens porti el paquet d'agodament,
sinó que expliquen històries, històries de persones.
I dibuixen amb el fons i teixeixen una idea
del que és el municipi.
Jo crec que avui el que fem és posar en valor totes aquestes persones
que tenen una història darrere moltes deies vinculades
amb el nostre municipi, unes deies no, però d'altres sí,
i que han posat un granet o molts granets de sorra
per deixar Sant Just i Sant Just, per definir Sant Just tal com és.
Per tant, jo crec que és ben marescut, més enllà del color polític
i de les idees de cadascú.
Jo crec que és ben marescutar aquest reconeixement,
que queda immortalitzat en una placa,
que potser els infants i joves del municipi no sabran qui són,
però tinc la curiositat per buscar i trobar qui és aquella persona
i per què porta aquell nom de carrer,
i que francament crec que és molt necessari que seguim empenyent,
que seguim també posant noms de dona al carrer,
perquè el carrer està ple de noms d'home i cal també posar noms de dona,
i aprofitar també, com ha fet la regidora,
donar gràcies també a totes les persones que formen part del Nomenclator,
que crec que han fet una feina molt bona durant totes aquestes diferents trobades
i comissions per poder portar avui aquí aquestes cinc propostes.
Moltes gràcies.
Gràcies, Just.
Deciré Trilés, que republicana.
Sí, hola, bon vespre a tothom.
Al nostre grup municipal li hagués agradat,
i així ho va manifestar la comissió de Nomenclator,
continuant amb la denominació dels carrers de la zona del voltant,
la denominació d'aquests nòvials de garrofers,
fer referència a noms de planta de Cuisarola,
tot guardant un fil conductor i una denominació,
una temàtica comunal amb el voltant.
No obstant, com la majoria d'integrants de la comissió
es decantava per prioritzar noms de dones,
es va debatre i es va arribar a aquest consens,
i és per això que nosaltres estem a favor i votarem a favor,
perquè és el resultat i fruit d'un debat i un procés de reflexió comú.
Moltes gràcies, Ester. Laia Flotats, Endavant Sant Just.
Hola, moltes gràcies. Bona tarda a tothom.
Bé, des del nostre grup municipal manifestar que estem molt contents
i contentes que s'hagi fet, bueno,
que per fi arribi al ple l'aprovació d'aquesta proposta
de la comissió de Nomenclator,
com així es va manifestar nosaltres en la comissió de Nomenclator.
Parlaré concretament del cas de la Isaura Martinés.
Al morir la Isaura, la família se'ns va dirigir
i ens va demanar si se li podia fer,
fent aquesta petició de si se li podia dedicar un carrer del poble
d'un acte que va fer, en la seva persona no,
es va cometre un fet molt rellevant,
que va ser la primera dona regidora en democràcia.
I això ho volem posar en valor i agraïm moltíssim
que la comissió de Nomenclator hagi recollit aquesta petició,
finalment amb altres peticions i finalment sigui una realitat
i a la nova zona de Garrufés els carrers tinguin tots noms de dona,
no només de la Isaura sinó també de les altres persones que s'han exposat.
I en el cas de la Isaura ho voldríem destacar
perquè la Isaura va ser la primera dona regidora
en el primer mandat de la democràcia dels ajuntaments, l'any 79.
De fet va ser l'única dona que es va presentar com a candidata,
a dintre de les llistes i durant 4 anys va ser l'única dona regidora
d'un ajuntament del principi de la democràcia
i en un moment on les dones en política no hi eren.
El feminisme i la igualtat que vivim avui en dia a l'any 79 no existia
i ella relatava i explicava experiències personals
que avui se'ns posarien els pèls de punta.
Aleshores creiem que és molt important que aquestes persones
que han anat obrint camí i que han anat trencant esquemes
que en un moment difícil, en què no era habitual,
es plantessin allà i fessin aquest forat,
és molt important que se'ls faci aquest reconeixement,
que tothom ho conegui i que se'ls faci aquest reconeixement
perquè al final són referents.
I quan parlem de la igualtat, de la igualtat en el món,
en les professions, en els lideratges,
sempre es parla de la manca de referents femenins
en totes aquestes posicions de lideratge i, per tant,
igual que es reconeixen dones que han tingut lideratges
en el món de les arts, de la ciència, de la literatura,
de la cultura, de la medicina, també cal reconeixer les dones
que han sigut referències i lideratges femenins en moments difícils
en el món de la política i més en el món de la política
incipient de la democràcia en el nostre país
i especialment en el nostre poble.
I això ho volem posar en valor i agraïm moltíssim
a la Comissió del Nomenclator que hagués acollit aquesta petició
que ens va fer arribar a la família,
juntament amb les altres peticions també,
i estem molt contents i contentes,
que pateixo que això, finalment, pugui ser una realitat.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies, Laia.
Aniríem a votacions.
No hi ha més intervencions?
No es vols tancar, Gina?
No?
Doncs, vots en contra, abstencions, cupa amunt
i vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
I ara, si us sembla, permeteu que faci un petit parèntesis
i veig que hi ha familiars i amistats
i dues de les persones que tindran un nom en el carrer.
I és improvisat, no en havíem parlat prèviament,
però si voleu, Maite o Fidel, Gaj, o si voleu...
No cal? No?
Gaj? No? No?
Doncs continuem amb el ple i anem al següent punt,
que és l'aprovació inicial de la denominació
dels nous espais interiors del mil·lenari
i de la unitat d'actuació del Raval
i del canvi de denominació de l'Avinguda Baixo-Bregat.
Defensarà aquest punt la regidora de Presidència, Gina Pol.
Doncs, fruit dels mateixos debats,
ara us proposem tres noms.
En aquest cas, són tres noms en masculí.
Penseu que menys del 15% dels carrers de Sant Just
porten nom de dona,
però sí que és cert que també hi ha homes,
com a tota ciutat igualitària,
en què han de tenir el seu reconeixement
i, per tant, s'ha de treballar cap a les dues,
basants, tampoc no hem de ser aquí.
Doncs aquí proposem tres noms.
El primer nom, i que generarà ara un canvi de carrer,
ara quan entrem de l'autopista i entrem a Sant Just
per l'Avinguda del Baixo-Bregat,
el que proposem en aquest plenari és que aquesta avinguda
es passi a denominar a partir d'ara
avinguda de Ricardo Bufill Levi.
Recordem que el Ricardo Bufill va néixer a Barcelona l'any 39.
L'any 63 va crear el taller d'arquitectura
gràcies a un equip que era multidisciplinari,
format per arquitectes, enginyers, sociòlegs, filòsofs.
L'any següent va rebre el premi FAT
per un edifici que va fer al carrer Nicaragua.
Després, l'any 69, a París,
va crear la segona seu del seu taller
i va obtenir el títol d'arquitecte a França
per l'ordre nacional dels arquitectes
i posant en valor un dels nostres edificis més emblemàtics,
el Walden Set.
Va començar la construcció d'aquest edifici l'any 73
damunt dels terrenys de l'antiga cimentera de la Sanson.
Poc abans, ella havia transformat
les antigues sitges de la fàbrica
en el que és actualment la seu actual del taller d'arquitectura
i els seus projectes el van convertir
en un dels representants màxims
de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània.
Una altra persona en clau política
que li volem retre un homenatge
és en el Robert Ramírez Ibalcells.
Ell va néixer a Barcelona l'any 43,
va morir a Sant Just a la dècada dels 90, el 98.
Ell era estudiant d'Economia de la Universitat.
En aquells anys, l'any 62,
va estar empresonat una setmana
per donar suport als minaires estudiants en vaga.
Va ser molt participatiu
en tot aquest tema de lluita universitària.
Després va arribar a Sant Just l'any 68,
arran del seu matrimoni amb la Maria Camps,
a Sant Just.
A la jove cambra de Catalunya
es va poder relacionar amb Jordi Pujol
i va ser l'any 74 quan va ingressar
a Convergència Democràtica de Catalunya.
Va ser regidor l'any 79.
Va acabar ocupant l'alcaldia
en el període 82-83.
Durant el seu mandat va ser quan la biblioteca
es va traslladar del Parador
a la primera planta de Can Gynestà,
com la coneixem ara.
Posteriorment va desenvolupar diferents carres
en diferents organismes
i va ser cap de Gabinet
de la Conselleria d'Obres Públiques,
va ser diputat al Parlament de Catalunya l'any 84,
també pel Govern de Catalunya,
director general de Transports,
membre de les comissions de política territorial
del Síndic de Greuges
i de seguiment del procés d'integració d'Espanya
a les comunitats europees
i finalment també va ser president del Senat
de la jove cambra internacional
entre els anys 96 i 97.
I per això al Robert Ramírez
se li posarà una placa
i el carrer marcat.
I en Lluís Rambant, que era molt conegut per tots nosaltres
perquè era la persona que anava amb una càmera
i que filmava i enregistrava
tota la realitat Sant Justenca,
va néixer a Barcelona l'any 42, va morir l'any 2021,
ben aviat
la família es va poder traslladar a Sant Just,
poble que ja no va abandonar mai,
va ser alumna de l'escola Snúria,
va formar part de l'agrupament escolta Doctor Tenes,
també va estar molt vinculat a l'Ateneu
i de fet la petició que va arribar
de nomenclator no va arribar d'una única entitat
i moltes d'elles perquè era molt estimat
en el conjunt del municipi.
L'any 62 funda
amb Josep Maria Domingo
Videoproduccions Bern, que ha
nodrit de molt material l'arxiu.
Des d'aquell moment va començar a enregistrar moments
històrics com la nevada del 62,
va registrar
grans estabiliments municipals,
l'any 2004 va cedir
tot els seus fons a l'arxiu municipal,
on actualment, penseu que hi ha més de
185.000 fotografies
entre el 1960 i el 2021
i més de 100 pel·lícules, que això
vol dir 200 hores de gravació.
I en aquest cas la placa
que es col·locarà en Lluís Ramban es farà on va viure
els últims anys, que és al mil·lenari
i a la zona central, allà és on hi haurà
aquesta placa en reconeixement.
Gràcies Gina, hi ha intervencions.
Quico Ferrer.
Gràcies alcalde, gràcies Gina
per l'exposició. Jo només
volia deixar el que és un apunt,
ho dic perquè si ho voleu agafar, perquè
és una aportació.
Jo tinc la mania
que normalment
penso que a la gent
quan està viva
li agrada que li agraeixi si diu
hostis, me'n recordo de tu, no sé què,
això és fantàstic, etc.
Jo crec que haurien de prendre nota perquè
els tres Sant Justens que m'han
anomenat, el Ricardo, el Lluís i el Rubén
ja
amb la seva plenitud de la seva vida
ja eren importants, ja eren rellevants
i crec que hagués estat maco
que hi haguéssim donat aquesta placa
en vida, o sigui, a dir escolti, amb tu
fer un homenatge però que el disfrutés,
etc. Crec que és una cosa
que ens l'hauríem d'apuntar perquè
tenim gent molt important i rellevant
aquest Sant Just i que crec que és millor
que quan estan en vida que
podem fer aquest reconeixement, gràcies.
Gràcies Quico, Aleja Badia,
Cupamunt. Sí, m'ha agradat que podria
repetir alguns arguments en algun dels casos
d'abans. Hem volgut prima
demanar a Lluís Rambant per part
de l'Assemblea i votarem a favor
d'aquest punt.
Gràcies, Aleja.
No hi ha més intervencions.
Tancaria l'aponent.
Tancaria l'aponent.
Sí, no, per aclarir una cosa que ha dit el
Quico, com ja la decidiré a vegades
amb un grup de persones, doncs el consens
és el que prima i per tant la comissió
Nomenclator per consens va acordar
que a partir d'ara tots els
numeraments que es facin dins de la comissió
són persones difuntes. Per tant,
aquesta petició que fas per consens,
jo no era partidària perquè des de govern
ho hem fet amb persones en vida, però
la majoria de membres
de la comissió van acordar que o estiguessin
morts o fossin
persones que estan en un moment molt
final de la seva vida i se'ls
fes en aquell moment el reconeixement.
És una opció que ha adoptat la comissió
per majoria i per tant nosaltres el que
respectem són els criteris que s'adopten
i això és el que haurem d'implementar.
La comissió de Barcelona això és una feina
que feia la comissió però té molta feina pendent,
té altres noms pendents i en noves convocatòries
hi ha pendent tant l'1 d'octubre
com fer la plaça de les dones
i una petició que va entre Esquerra Republicana
que el carrer Ponce de León canviï de nom
i vagi en direcció cap a una científica dona
i llavors això ho hem de treballar
i són temes que la comissió,
això és la seva primera arrancada,
però que anirà fent feina.
Gràcies, Gina. Anirem a votacions.
Sí, votacions,
vots en contra,
no n'hi ha cap, abstencions tampoc,
doncs s'aprova per unanimitat aquest punt.
Anem a l'àrea de serveis a la persona.
El primer punt és l'aprovació
de la tercera i última pròrroga
del contracte per la prestació del servei
de control de les plagues urbanes
al municipi de Sant Just,
adjudicat a l'empresa Loquímica.
Defensarà aquest punt la regidora de Salut,
Gina Pol.
Doncs com diu l'alcalde, aquesta és l'última
pròrroga d'aquesta empresa que ens està
donant servei des de l'any 2018.
Aquest és un servei que acabarà l'abril del 2024
i que té un cost anual
d'uns 17.000 euros.
Què fa Loquímica?
Doncs Loquímica actua tant a via pública
com a espais més tancats.
En aquest cas actua tant a equipaments
com a centres educatius, com a jardins,
places i parcs i també en especial
pels animals que puguin
sorgir, que són com correcants
i pipicants.
Sí que és cert que petició d'una moció del grup
de la Laia es va doblar
aquest servei de prevenció i de vigilància
de les plagues
i aquests mesos d'abril i maig el que es farà
és una campanya preventiva que va coordinada
amb l'equip d'Urbanisme que porta
el clavegram i l'equip de la CP
que porta la gestió de les plagues
perquè quan es vegi clavegram
es netegi i a la vegada es treballen
aquests punts foscos on acaben fent
els nius i acaben
sortint bàsicament les panaroles.
Del conjunt d'incidències, dic que
l'àmbit de panaroles és el que obliga
a fer més actuacions, gairebé 130
durant tot l'any 2022.
També hem d'actuar bastant amb l'àmbit
de rates, en aquest cas més concretament
el barri de Mas Llull. Aquí el nombre d'actuacions
total va ser d'una vuitantena
i després tenim altres animals que també
provoquen molèsties o que afecten
en alguns equipaments com poden ser
vegades nius de vespes o
formigues que acaben establint-se en alguns
punts i en total
l'any 2022 es van fer gairebé 270
actuacions dels diferents
animals inclots a les plagues urbanes
i aquesta és la feina que ens està
fent actualment aquesta empresa i que
us proposem fer-li l'última pròrroga que
estableix el contracte.
Gràcies Gina. Quico Ferrer.
Sí, gràcies alcalde, gràcies Gina per l'exposició.
Donaré el meu vot
a favor però m'agradaria donar
un apunt, sisplau, és de que
a les bases de Sant Pere i sobretot
alguns barris on hi ha
terrenys, si
podríem fer una mica més de foco perquè hi ha
moltes rates.
A part de les panaroles hi ha rates
i això fa una mica d'angúnia, gràcies.
Gràcies Quico, hi ha més intervencions.
Laia Flotats.
Sí, perdó.
Des del nostre grup votarem a favor
i agrair que es materialitzi
aquest acord de l'emoció que es va aprovar
el mes de juliol i que durant
aquests mesos de primavera efectivament
es faci una actuació molt més intensiva
al control de les panaroles
i les rates i sobretot
dintre del clavegaram que era un dels
punts febles de tot això.
Gràcies.
Gràcies Laia, no hi ha més
intercancaria l'aponent?
No, dir-li Quico que l'Ajuntament arriba
a les finques públiques i arriben als espais
que són equipaments municipals.
On no arribem són ensolars privats on
el particular no fa la feina.
Hem tingut molts problemes a la zona de Raval
perquè hi ha particulars que tenen ensolars
que s'obliden, allà hi ha rates i aquelles rates
els han de tractar els particulars perquè estan
al seu terreny. Si surten cap a la via pública
podem actuar, però si el focus
no l'acaba treballant
l'apropietat privada, nosaltres
allà no podem entrar.
Aniríem a votacions. Pots en contra?
Abstencions?
Cup amunt? Anna Vilanova?
Pots a favor de la resta
de grups? Per tant queda aprovat
aquest punt. Anem a l'aprovació
de l'adhesió a l'atenda de pròrroga
del conveni de col·laboració
entre l'àrea metropolitana
de Barcelona i l'Institut Municipal de Serveis Socials
de Barcelona, referent
al Centre d'Urgències
i Emergències Socials de Barcelona
a 23-24.
Defensarà aquest punt
la regidora de Serveis Socials
Quima Gimenez.
Gràcies.
L'objecte d'aquest conveni
és donar cobertura als serveis assistencials
en l'àmbit de les urgències
i emergències de serveis socials.
Sobretot s'utilitza
o el fem servir molt quan està fora de l'horari
en què tenim l'Ajuntament obert.
Tot i que sí, en horari d'obertura
que tenim l'Ajuntament obert
passa qualsevol
emergència, ja sigui que s'ha cremat un pis,
ja sigui que hi ha un tema de violència de gènere,
el que ens permet és traslladar les persones
i donar-los una cobertura
mentre estan en aquest període.
I també donar una cobertura de desgràcia
als psicòlegs o als serveis de psicologia
si és el cas, per posar uns dels exemples.
Llavors, el que portem aquí
és la ploria de novel·litat del 23 i del 24,
que és el primer punt que aprovaríem
i el tercer punt aprovat seria
el cos que té
això en l'Ajuntament.
I són 7.912
amb 46 anys per l'any 2023
com per l'any 2024.
Gràcies, Quima.
Alguna intervenció? Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde.
Gràcies, Quima, per l'exposició.
Només un detall,
jo votaria a favor de l'aprovació,
però vull saber quants casos, quantes intervencions
hem tingut, si és tan amable. Gràcies.
Hi ha alguna
intervenció més? No?
Doncs tancaria l'aponent.
Aquests serveis són 24 hores al dia,
7 dies a la setmana,
365 dies i hem tancat l'any 2022
amb 19 persones ateses.
Molt bé, gràcies.
19 persones ha dit, perquè se l'anava baixant.
Anirem a votacions,
vots en contra,
abstencions.
S'aprova per unanimitat
aquest punt.
Anem al següent,
que és
l'aprovació inicial
de les bases per a l'aturgament d'ajuts
per a l'execució
d'escultures o conjunts escultòrics
a la via pública de Sant Just.
Defensarà aquest punt la regidora de Cultura,
Gina Pol.
Doncs dic que en aquest mandat hi ha hagut molta col·laboració
per part dels grups de l'oposició.
També hem fet les beques artístiques
amb Esquerra Republicana com ara amb el grup de la Lai.
Endavant Sant Just fem unes bases
per poder desenvolupar
projectes escultòrics a la via pública
amb artistes, principalment,
voldríem que fossin de Sant Just.
En aquest cas el que fem són
les bases, que vol dir, primer s'aproven unes bases
que marquen com el camí a seguir
i després han de sortir les convocatòries concretes
que han de desenvolupar, doncs, aquell projecte
que vulguem treballar. Aquí fruit d'una moció
que ja vam treballar.
El que fem és, ara provem les bases
i ja tenim prevista la convocatòria
per poder treballar la rotonda de l'avinguda
a Baix Llobregat, que serà l'avinguda
de Ricardo Bufill. Doncs allà hi haurà
una escultura que ja ha quedat molt clar
a petició del grup de la Lai, que ha de ser
com ens trobem en molts pobles de Catalunya,
que hi ha el nom del poble, que et dona la benvinguda
i llavors el que hauran de fer els artistes
que es presentin a la convocatòria és
com fem que aquest nom tingui una força
artística i siguin originals
a l'hora de plantejar aquesta
escultura. Però ara mateix el que fem
és, aprovem les bases, estarà 30 dies
en exposició pública i després haurem d'esperar
a la incorporació de Romanents per poder
desenvolupar la convocatòria amb una dotació
total que hem previst d'uns 40.000 euros
perquè hi hagi diners suficients
tant per la part creativa, la part
d'execució, com a vegades el que costa més
és la part d'instal·lació amb un espai
que ha d'estar al mig de la benvinguda
on passen molts vehicles i on donen
asseguretat perquè s'instal·li
amb asseguretat lumínica i amb asseguretat
pels vehicles. El que estableixen
les bases que és aquest marc general
és que es vol fomentar aquesta participació
d'artistes en
l'espai públic i podran participar
tant persones físiques majors de 18 anys
com agrupacions de persones físiques,
per tant pot ser un col·lectiu.
D'altra banda, el que hem primat
com a puntuacions és la qualitat
artística del treball que presentin,
també la proporcionalitat de l'escultura
en l'entorn on ha d'anar dirigida,
perquè en funció del lloc que et proposen
has de pensar com s'adacua
a aquella creativitat que tu has desenvolupat
i després també posem puntuació
extra si la persona que s'hi
presenta és de Sant Just, està empadonada
o bé té alguna vinculació amb el nostre
municipi. El que demanem és que
això sigui un projecte original, no val
que un dia l'hagin fet un poble de Lleida
i després ens el traslladin aquí
amb unes altres lletres, per tant demanem
originalitat i també viabilitat, perquè a vegades
això pot ser una idea creativa molt bonica,
però la seva implantació a un
espai públic pot ser que sigui
desorbitant el cos que pugui
tenir. Per tant, com deia, això són
les bases que proposem que ens permeteu
la seva aprovació per poder-les tramitar
i després ja
formalitzaríem la convocatòria per fer
aquesta petició i aquesta
salutació en clau de nom de Sant Just
a l'entrada del municipi.
Moltes gràcies, Gina.
Hi ha ni paraules. Quico Ferrer.
Gràcies,
alcalde. Gràcies, Gina, per l'exposició.
Votaré a favor aquest punt,
però m'agradaria matitzar
una cosa. Estic a favor
de la cultura,
de donar el que és suport als artistes
i que tinguem el que és un Sant Just
a dalt de tot,
quan el tema d'art.
Però m'agradaria que,
amb el mateix interès que hem fet lo que
és unes bases per
resoldre el que és
aquest tema de l'entrada
del que és el
retorn del nostre Sant Just,
m'agradaria que també ens poséssim a treballar
amb el tema de l'habitatge,
de reformar l'habitatge per a la gent jove
per tenir el que és un lloguer assequible.
Crec que la meva emoció
també m'aprova entre tots és més
antiga que no pas aquesta
proposta de realitzar el que són les bases.
Així és que tiro una altra vegada el que és
la proposta de que ens posem
a treballar abans que
acabi el que és el mandat. Gràcies.
Gràcies, Quico.
Aleja Badia,
Cupamunt.
Re, un matís del text.
Posa que el jurat està format
per sis persones i es menciona
en vuit, si no m'equivoco.
Dues persones tècniques,
més dues persones tècniques,
una persona, una persona, sis, més dos artistes
locals, vuit.
Doncs s'haurà de rectificar
entre la inicial i la...
No, si la secretària ens deixa,
en lloc de dir que el jurat estarà format
per sis membres, demanaríem que
embutxi o canviïm per vuit membres,
i serien dues persones de la CP, dues
d'alcaldia presidència,
una de xarxa PROT
i dos locals.
Dos, quatre, cinc, sis, set, vuit.
Té raó, Aleja.
Molt bé.
Sí. Ens deixa,
la secretària? Sí? Doncs, gràcies.
I amb més paraules,
laia flotats,
et demanen Sant Just.
Gràcies.
Gràcies.
Torno a intervenir per dir
que estem molt contents i molt contentes.
Perdoneu.
És que, ostres,
fa molts mesos que anàvem darrere d'això,
perquè va ser una cosa que
vam acordar amb el pressupost del 2022
i estem al febrer del 23.
Realment,
bueno, les coses són lentes, no?
Ja ho diuen, no?
Bé, hauríem d'intentar
que fossin més ràpides, però en qualsevol cas
estem molt contents i molt contentes també
que, per fi, es pugui tirar endavant
tot aquest procés, que la intenció
és això, tenir aquest monument
de benvinguda al municipi,
que, de fet, nosaltres el que hem fet
o vam fer fa dos anys
és recollir una petició que ja ens feia
arribar en moltíssima agenda.
No tenim una benvinguda a Sant Just,
no hi ha una entrada a Sant Just del poble
on surti el nom del poble,
on algo bonic, com passa aquí,
i ens anaven dient pobles.
Doncs, bé,
pensem que, per fi, això es pugui tirar endavant.
A més a més,
sempre la voluntat que hem tingut sempre
i que així es recollen aquestes bases
i que serà, és doncs que fos
el més participatiu possible
aquesta escultura.
Obrir-ho a totes les persones
artistes de qui Sant Just
perquè es puguin presentar,
qui pugui fer les propostes que vulguin
amb tota la llibertat creativa dintre del marc aquest
del que s'ha de fer concretament
i el lloc on s'ha d'ubicar
i que després,
un cop s'hagin fet aquestes propostes,
que s'afegeixi també al final
un procés de participació ciutadana
amb, bueno, aquesta és la idea,
que així ho vàrem acordar i demanar,
que s'escollegin finalment
tres escultures
i que hi hagi tot un procés de participació ciutadana
i que al final acabi sent la ciutadania
el que acabi escollint aquest monument de benvinguda.
Així que, bueno, això és ja
el primer pas,
que ja és una realitat si s'aprova,
que sí, i bé, molt contents
i molt contentes de que
puguem ja començar tot això
i acabi finalitzant amb aquest
monument de benvinguda
a s'ajusta al nostre poble.
Gràcies. Molt bé, gràcies, Laia. Tancaria la punyent.
Doncs sí, moltíssimes gràcies a tots els grups
i, en concret, al Quico
hi ha temes en els quals caminem solitari,
en aquest tema que caminem solitari
perquè l'Ajuntament és qui ha d'aprovar aquestes bases,
qui ha d'executar la seva implementació
i tirar-ho endavant.
Amb el tema dels habitatges que tu tant menciones
i que t'hem anat explicant, que estem fent feina,
en un primer moment es va mirar si es podia fer
a través de preguntsa, però ja et vaig dir
que s'ha trobat un camí per fer-ho a través d'Habitat3
i per poder-ho fer amb un soci.
Els dos socis han de caminar plegats i poder tirar endavant
la documentació amb urbanisme
i estem treballant i, per tant,
els compromisos que asolim
a través d'emocions els implementem
en el temps que
podem anar fent-ho. Per tant,
la feina s'està avançant,
no al ritme que tu voldries, però
el compromís és ferm
i intentarem tenir-ho acabat abans
que acabi aquest mandat, com a mínim
l'assignatura del conveni amb Habitat3.
Molt bé. Quico, vols intervenir?
No, agraeixo, sí, pot ser abans
de final de mandat, que això sigui una realitat.
Pots t'ho agraeixo.
Molt bé, ho intentarem. Anem a votacions,
vots en contra, abstencions,
cop amunt,
vots a favor de la resta de grups,
per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem a les motions,
moció de suport als dictàmens del Consell
Consultiu de la gent gran del Bajobregat,
defensa aquesta moció, la regidora
de gent gran, Quima Jiménez.
Gràcies, Arcada. Són
24 pàgines que no llegirem,
perquè si no, si algú
vol anar a veure el Barça no arriba,
per tant,
i la meva veu tampoc, però bueno,
però intentaré ser breu, perquè llegiré
directament al que reivindiquen.
Què és el Consell Consultiu de la gent gran del Bajobregat?
Doncs el Consell Consultiu
de la gent gran va deixar l'any 95,
i el que fa és reunir
tots els municipis que formem al Consell Comarcal,
la gent gran que es vol,
cada municipi tenint representació, es van reunint
i van treballant els informes, dictàmens,
que no són preceptius, però que sí que són reivindicatius.
I és veritat que amb la pandèmia
havíem quedat una mica mig saturats,
perquè les noves tecnologies van ajudar, però no el suficient,
i aquesta vegada, aquest 2022,
han tancat 5
dictàmens, que són els que portaven aquesta emoció.
Aquests dictàmens van ser aprovats
el mes de gener,
no, febrer, perdoneu,
al Consell Comarcal,
per tant, el que fem és recollir-los i explicar-los.
I el primer que van fer
va ser el dictàment sobre les pensions
són un dret i no un privilegi.
El que reivindiques són
les pensions són un dret i no un privilegi.
És necessari blindar el sistema públic
de pensions. El sistema públic
de pensions és viable i que la seva
garantia i continuïtat depèn únicament
de que s'apliquin les mesures necessàries.
Necessari més instruments de control
destinats a evitar el frau a les
bonificacions de la Seguretat Social
d'algunes empreses.
Eliminar el topall de cotització màxima
les pensions. Les cotitzacions de la
Seguretat Social han de reconèixer i computar
determinats periodes relacionats amb
la paternitat, cura
de familiars o persones dependents.
És necessari prioritzar mesures per a la
disminució de la bretxa de pensions
i equiparar les pensions de biodatat
amb les pensions de jubilació.
I per acabar és necessari que les pensions
no contributives s'equiparin com a mínim
a les pensions mínimes contributives.
El segon dictamen és la seguretat
des de la perspectiva de les persones
grans.
Els poders públics han de garantir
la seguretat de les persones
grans. És necessària més presència policial
de proximitats als nostres pobles i ciutats
i més accions de comunicació,
informació i sensibilització.
Més efectius i recursos
a forces i cossos de seguretat.
Les persones grans són objectius habituals
d'estafes, furs, entremades,
fet que s'ha de tenir molt en compte
en el disseny i planificació
de les polítiques
polítiques públiques de seguretat.
Les persones grans han de conèixer quins són els seus drets
i com els poden exercir.
Són necessaris més talles
informatius per a les persones grans.
És necessari impulsar i crear xarxes de suport
mutu en col·laboració amb entitats
i la ciutadania.
Invertir en el desenvolupament
de recursos tecnològics
que faciliten el dia a dia de les persones
grans i assegurar l'accés a aquests
recursos tècnics. I actualitzar urgentment
les normatives que permetin abordar
els casos de maltractament a les persones
grans. Cal millorar la prevenció,
detecció i actuació en casos de maltractament
de les persones grans, que és prescindible
de qual reglament i normatives de circulació
dels patinets i altres vehicles
de mobilitat personal. I, 12,
és necessari una auditoria urbanística
des de la perspectiva de les persones grans
als municipis del Baix Llobregat.
El següent dictamen és
la crisi d'atenció primària de salut.
La importància cap d'alt dels serveis d'atenció
primària, la sanitat per a les persones
grans i també per als infants, les poblacions
que més en fan ús. La necessitat urgent
d'incrementar els recursos que s'hi destinen
per a poder repartir el procés de
degradació progressiva que està patint
i situar-la com a màxim prioritat
de la gent de política. L'urgència d'incrementar
les places, els estudis de medicina,
convocatòries de places de Mir, etc.
Equipar els sous de personal sanitari
amb els altres països de la Unió Europea.
Reduir la prescripció de medicaments
a les persones grans,
puli-medicades i promoure i reforçar
la prescripció social en col·laboració
amb la resta de agents del territori.
I, sisè, incorporar la perspectiva
de les persones grans a la planificació
sanitari públics i evitar qualsevol
discriminació per motius d'edat.
4. L'envelliment i l'habitatge
al Baix Llobregat.
Necessitat d'incrementar el parc social
de l'habitatge. S'incloguin
el parc social d'habitatge, habitatges
amb serveis. Promoure fórmules de col·laboració
públic o privades que facilitin l'accés
a l'habitatge. Informar, assessorar
i acompanyar les persones grans que ho necessitin
sobre les condicions contractes
i preus de subministraments bàsics,
que reforcin les mesures per regular
els desorbitats preus als subministraments bàsics
i es garanteixi l'accés. Informar i assessorar
sobre la possibilitat de compartir l'habitatge
a les persones grans que així ho desitgin.
I, per acabar aquest punt, situar la
sobrecàrrega de despeses de l'habitatge
des de les famílies com a prioritat de la gent
de política de tots els governants presents
i futurs. I l'últim dictamen,
l'atenció a les persones grans amb dependència,
diuen, crear més residències
és necessari, és necessari crear
més places públiques, no només amb la
creació o construcció de nous centres,
sinó amb la concertació o reconversió
de places amb totalitat privada.
Centre de dia, incrementar les places
públiques disponibles i donar a conèixer
aquests serveis com una de les millors
alternatives a la residència.
Servei d'assistència domiciliària,
el que coneixem com el SAT,
suport de les persones cuidadores i el sistema
de la dependència és necessari continuar incrementant
els recursos fins a apropar-los a les
necessitats reals de la població
i s'han de reduir els termínims per al reconeixement
de la dependència. I això és tot.
Déu-n'hi-do, moltes gràcies.
Anna Vilanova?
Sí, bueno, després de llegir
tota aquesta emoció que ha presentat
tots aquests dictaments, el que es veu
és que posen paraules, diguem-ne,
la gran problemàtica social
que existeix en la nostra societat,
que a més a més anomenem democràtiques,
però que no garanteix el benestar
de la seva població.
Els drets bàsics posen evidència
que no estan garantits per la gent
grava, però també explica
que cap a la resta de la població
també passa. El problema
està és que quan llegim els
dictaments ens posem les mans al cap,
però qui governa continua a executar
pressupostos en els quals les branques socials
continuen estant infra-dotades.
Això sí, tenim un exercit dotat
milionàriament amb un augment
al 23 del gairebé el 26%,
o una casa real en la qual no se sap
quants diners total s'hi destinen,
però d'allò que sí que és públic
és un augment del 7%.
Esperem que arribi el dia en el qual
qui ens governi escolti i executi
polítiques per revertir les desigualtats
i garantir els drets de la ciutadania,
i no pas que segueixi fent veure
que escolta, però amb tarts a les orelles.
Gràcies, Anna.
Aleja Badia, Cupamunt.
Re, molt d'acord amb la intervenció
que ha fet l'Anna, i
un matís, estem d'acord
amb la majoria de proposicions que es fan,
només dir que com hem expressat
moltíssimes vegades,
i ho diré tantes vegades com faci falta,
el tema d'augmentar
els efectius policials
no suposarà una millor seguretat.
Malgrat això,
votarem a favor, perquè és el que et dic
la majoria de coses, però són de calaix
i ja està.
Gràcies, Aleix. Hi ha més intervencions?
No? Doncs aniríem a
votacions, vots en contra,
abstencions,
s'aprova per unanimitat la moció.
Anem
a la següent
moció, que és
la que presenta el grup d'Endavant Sant Just
per millorar l'aparcament de l'entorn
de l'Escola Montserrat.
Gràcies.
Procedeixo a llegir la moció.
Moció d'Endavant Sant Just per millorar l'aparcament
a l'entorn de l'Escola Montserrat.
Les entrades i sortides
de les escoles de Sant Just d'Esvern,
com en molts municipis, són moments
complicats per la mobilitat,
ja que en aquestes hores coincideixen molts nens i nenes
acompanyats per les seves famílies,
fent ús dels accessos avianants de manera
massiva, produint el tall
de la circulació de vehicles.
A més, també hi ha més trànsit de vehicles
de les pròpies famílies que tenen les nens i nenes
a les escoles i necessiten espai per
aparcar i acompanyar, per deixar-ho
recollir els seus fills i filles.
A Sant Just, aquests moments
de col·lapse són habituals a totes
les escoles, destacant l'entorn
de la Miranda com un dels més greus,
però també hi ha problemes al Canigó,
al Montseny i al Madre Sacramento.
En aquesta última escola
es poden veure desenes de vehicles de pares
i mares que, per falta d'aparcament,
han de parar sobre la vorera per poder
recollir o deixar els seus fills i filles
cada dia. Fins ara,
l'Escola Montserrat era, possiblement,
la que gaudia de més aparcament
i, per tant, on es produïen
menys molestes a la circulació.
A l'Escola Montserrat
i a les fundacions gràfiques
amb la residència Vitàlia i amb la
futura llar d'infants, la Mainada,
estava fins ara en una ubicació molt bona
pel que fa a l'aparcament.
A més, temporalment, està gaudint
d'una espaiabilitat per poder parar
i estacionar de manera puntual
per acompanyar els infants a les hores
d'entrada i sortida de l'escola a l'espera
que s'hi acabi construint un edifici
d'habitatges de protecció oficial.
Acompanyàvem a la moció
una foto
on marcàvem tots els carrers
i les zones d'aparcament.
En el mapa es pot observar
les diferents zones d'aparcament habilitades,
un en groc, que és aparcament,
un altre en blau,
que és l'aparcament habilitat temporalment,
i una zona en vermell,
que són zones que tenen unes voreres
molt amples,
on, per falta d'aparcament,
algunes famílies estan estacionant
o estacionen al cotxe un moment
per tal de poder deixar els nens i nenes
a l'escola, igual que passa
a l'entorn d'altres escoles,
com hem comentat abans.
La zona d'aparcament a l'entorn de l'espai
de l'escola Montserrat,
Artergràfiques, Vitàlia
i la futura Escola Bressol, La Mainada,
ha col·lapsat. Actualment
ens trobem cada dia en situacions
conflictives respecte al trànsit
en les hores d'entrada i sortida de l'escola.
Són tan conflictives que la policia
local últimament
és habitual veure'ls multant
a les famílies que, desesperades
per no poder aparcar i havent de recollir
els seus fills i filles,
opten per deixar el cotxe ocupant la calçada
de circulació provocant l'aturada total
del trànsit.
Però aquesta situació no ha estat producte
d'una casualitat o mala sort,
sinó que ha estat produïda per la
pròpia acció del govern de Sant Just.
Aquesta tragèdia s'ha gestat
en dos actes.
En primer lloc s'ha convertit tot el barri de
Sant Llell, carrer Alcalde Aris,
països catalans, tot darrere
de la fort, en zona verda.
I la zona verda favoreix
l'aparcament als veïns i veïnes que no tenen
pàrquing i dissuadeix l'aparcament
als qui no tenen accés
a aquest aparcament regulat
amb preus baixos.
Es dona la casualitat que en aquesta zona
hi aparcaven molts veïns i veïnes de Sant Just
que viuen a prop, però que no són
d'aquests dos carrers concrets,
a més de veïns i veïnes d'esplugues,
que eren contigo, també els hi era
o els hi és molt proper.
Però justament pels veïns i veïnes
dels carrers afectats no era necessari o molt poc,
ja que quasi tots els habitatges que hi ha
són relativament nous i gaudeixen
d'aparcaments soterrats a sota dels edificis.
Per tant,
ara tenim una zona verda,
buida de vehicles
i uns veïns i veïnes de Sant Just i esplugues
que han desplaçat el lloc
on aparcar.
I aquí la desafortunada ha estat la zona de l'escola Montserrat.
Per tant,
un entorn que quasi sempre estava
sense vehicles estacionats,
ara ja està quasi sempre plena
i les famílies de l'escola no tenen lloc on parar.
Com si no fos prou tot aquest despropòsit,
la construcció de la nova escola Bressol
ha eliminat l'aparcament a la zona
de davant d'aquest nou edifici.
Entenem que quan estigui finalitzat
es tornarà a habilitar aquesta zona d'aparcament,
però respecte al cas que ens ocupa
segurament serà insuficient,
ja que les places d'aparcament
recuperades no compensaran
l'augment de vehicles provocat per les famílies
que hi portin la mainada a aquest nou centre.
L'AFA de l'escola Montserrat,
veient aquesta problemàtica,
va demanar una gran zona
de pato i adeu,
que permet aturar el cotxe dos minuts a les famílies
a les hores d'entrada i sortida de les escoles
i la resta d'horari
hi poden aparcar els veïns i veïnes
amb la condició sota risc de multa
que estiguin buides de vehicles en horari indicat.
Però només s'hi ha destinat un espai
d'uns tres vehicles, clarament insuficient.
Respecte a la vorera,
que és molt ampla,
moltes famílies han decidit aparcar-hi a sobre,
tal i com passen les voreres de l'entorn de l'escola Canigó
o de l'escola Madre Sacramento,
però amb una diferència
que aquestes voreres de l'entorn de l'escola Montserrat
són molt amples
i per tant permeten aquesta parada irregular
dels vehicles i el pas dels vianants.
A petició de l'AFA
es va decidir instal·lar pilones a totes aquestes voreres,
però potser es podria fer d'una altra manera
ja que ens trobem segurament
amb les voreres més amples del municipi
i potser seria viable habilitar en alguna d'elles
espai per fer-hi aparcament
i ajudar a evitar el caos diari que estan patint
les famílies que van a l'escola
i al veïnat.
A més, com que no hi ha només una mesura
una mesura vàlida per millorar la situació
sinó que només ho podrem aconseguir
amb la combinació de moltes mesures,
també s'hauria de tenir en compte
que hi ha les famílies que poden anar amb bicicleta
i seria una mesura que ajudaria
a descongestionar aquestes hores d'entrada i de sortida.
Però per potenciar aquesta mesura
caldria anar implantant carrils segurs
per anar amb bicicleta a l'escola
i aparcament per deixar-hi les bicicletes.
Per últim remarcar
la falta d'aparcament que afecta la mobilitat.
No només és un problema
de la circulació d'aquell moment
sinó que també és directament proporcional
a la contaminació que emeten els vehicles.
Una bona disposició i organització de l'aparcament
evitaria haver de donar
els toms de la zona
a l'espera de trobar un lloc per aparcar.
Aquests temps d'espera
sense aparcar o rodant
esperant trobar un lloc
suposa molta més contaminació
pels propis nens i nenes que surten de l'escola
i pel veïnat.
De la mateixa manera,
facilitant que les famílies amb més d'un fill
que es trobin en la situació
que un o més grans vagin a l'escola Montserrat
i un o més petits hagin d'anar
a una llar d'infants,
si tots poguessin anar a la mateixa zona
combinant l'escola Montserrat i el llarg d'infants
la mainada.
Així s'evitaria contaminació
i hi hauria menys volum de vehicles,
més conciliació familiar
i més salut pels nens i nenes i pel veïnat.
Per tot l'exposat,
el grup municipal signant d'aquesta moció
proposa en aquest ple
les adopcions dels següents acords.
Ampliar la zona de Petó i Adéu
amb moltes més places d'aparcament.
Estudiar en quines voreres de la zona
si podria fer més aparcament
aprofitant la gran amplada que tenen.
Pintar els llocs d'aparcament
a les zones on no estan marcades
com la vorera de davant de l'escola
per optimitzar l'espai
i evitar vehicles que aparquen a molta distància
provocant la pèrdua de llocs.
Permetre a la zona verda
infrautilitzada del barri de Can Modulell
l'aparcament a tots els vehicles
del municipi de Sant Just
facilitant que el veïnat proper
que no té aparcament hi pugui aparcar.
A més d'afegir-hi els vehicles
de les persones que treballen
a la zona marcada com a Verda
i els seus voltants.
Dissenyar i implementar
un carril bicisegur
que permeti arribar de forma segura
a l'escola Montserrat,
als infants i a les famílies
que es desplaçin a l'escola amb bicicleta
per tal de fomentar la mobilitat saludable
i sostenible al nostre municipi.
D'aquesta manera permetrem
que si estableixi un bicibús al municipi
és biciclable i segur.
Implantar un estacionament de bicicletes
cobert a l'exterior de l'escola Montserrat
tipus vicibocs, tal i com ha demanat
en diverses ocasions tant l'AFA Montserrat
com el grup municipal d'Esquerra Republicana
per tal que els infants puguin estacionar
la seva bicicleta de forma segura.
Gestionar amb l'escola
la possibilitat d'escalar
entrades i o les sortides
donant com a mínim
més marge als cicles infantils
i facilitant així una millor circulació viària.
Regular l'accés
a la nova llar d'infants la mainada,
una puntuació extra
per a les famílies que tenen fills
i o filles a l'escola Montserrat
sota la premissa de la millor ambiental
i la conciliació familiar.
Donar indicacions a la policia local
per aturar el sistema sancionador
i indicar que es faci una gestió d'ordenació del trànsit
tenint en compte la singularitat
del moment explicat.
I, darrer, comunicar aquests acords
a l'AFA de l'escola Montserrat
a la direcció del centre
a les fundacions gràfiques i a l'associació de veïns de Sant Just.
Gràcies.
Gràcies, Laia. Hi ha intervencions.
Anna Vilanova.
Jo votaré a favor d'aquesta moció
perquè en general
hi estic d'acord en gairebé tots els punts
perquè planteja un problema real
en el qual es fan moltes famílies
cada dia i cinc dies a la setmana.
Des del moment en què es prenen les decisions
que les escoles
han d'estar a les afores
dels nuclis urbans provoca que el transport personal
sigui una necessitat.
I, per tant, si és una necessitat
s'han de crear les condicions perquè aquest transport
sigui el més fubil possible.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer, vius demanat.
Sí, gràcies, alcalde.
Gràcies al grup Endavant Sant Just
per exposar el que és aquesta moció.
Crec que és una necessitat
que és una realitat
que els pares tenen aquesta necessitat
de poder tenir el que és una mobilitat
millor a aquesta àrea
però crec que
aquesta moció
es tracta en molts temes
i crec que
només hi ha un tema
i el tema és el tema de la mobilitat
en el moment que hi ha la recollida
i la recollida i deixar el que és els nanos.
En principi, crec
que de totes les propostes que heu avançat
el grup Endavant Sant Just
es podria solventar
amb una gestió més acurada
de la policia local
per poder resoldre aquest tema.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Cupa Munt.
Bé, com ja s'ha dit,
és un tema que, si m'està sobre la taula,
que existeix, una problemàtica real
i clar, amb aquesta moció
ens trobem contradiccions
perquè molts dels punts que es porten
hi estem d'acord,
el tema del visibús,
d'aquesta zona verda,
quan es donen aquests pics de mobilitat
poder-lo adaptar per fer aquesta zona de patolladeu,
el tema que
ha d'arrodir també les multes
per part de la policia local.
Però, clar, també
veiem que he intentat donar un servei
excurs ecologista que
té cert sentit
des del punt de vista que si millores
la mobilitat o el flux en aquelles hores
es reduiria també el consum de carburant,
però, per altra banda, ho veiem una mica
contradictori amb el fet de proposar
que encara es construeixin més aparcaments.
És a dir, per una banda, s'està proposant una solució
que pot garantir, com per exemple
també el tema de l'horari,
que pot garantir que hi hagi aquest flux de
mobilitat sense haver d'augmentar
els aparcaments i després
perquè després es proposa
aquesta mesura.
Llavors, bueno,
en aquest sentit, veiem que
és una mica com agafar les dues vies
i fer una mica la potipoti
i, bueno, en aquest sentit, llavors
nosaltres ens abstindrem.
Gràcies, Aleix.
Perdona.
Moltes gràcies, Alcalde.
Bé, jo primer de tot
m'agradaria posar
en context que
des del Govern ja portem bastant de temps
treballant, i no treballant sols, sinó
colze a colze, tant amb l'AFA com
amb l'escola per resoldre
els problemes de la mobilitat.
I no només d'aquesta escola, que també,
sinó de l'escola Canigó i
de l'escola Montseny. De fet, jo crec
que en aquest mandat, les tres
centres han vist com
en els seus voltants s'ha vist modificada
la mobilitat, els accessos i demés
per tal de garantir una
mesura segura pels infants
i també generar una mobilitat alternativa
i alhora també una mobilitat segura pels que van
en cotxe. Per tant, primer,
posar en context que hem fet feina,
que l'estem fent de conjunt amb l'AFA i
amb l'escola, i que és veritat que sí
que s'han donat unes circumstàncies i un context
actual que produeix aquest pic
a l'hora de...
sobretot de l'entrada a l'escola
Montserrat.
Jo de la moció hi ha coses que no comparteixo.
El Patoia 10 ara mateix no és de tres
places. El Patoia 10 és de 61
places, que és el que suma les tres
places, més tot l'aparcament provisional
que només cal mirar el cartell
caposa, que està indicat
com a Kiss and Ride
provisional. Són moltes,
moltes més places de les que les altres
dues escoles tenen.
Estem parlant que Canigón té unes 10,
Montseny, em diria que té unes 15 o 20,
aquesta en té més de 60.
L'altra és el debat
que jo crec que l'haurem de fer perquè
aquest aparcament és provisional,
vol dir que algun dia ja no hi serà,
i segurament aquestes places de Kiss and Ride
s'hauran d'apropar a l'escola i hauran d'estar
al costat de l'escola perquè tindrà més sentit
i tindrà tota la lògica del món.
Per tant, jo crec que s'ha de fer un procés de revisió
en aquest moment de com s'està fent servir
aquell aparcament, que jo crec que això ja
s'està present des de mobilitat, potser el Joan Maria
ho explicarà molt millor que jo segur,
i després que, evidentment, en un futur
la provisionalitat d'aquestes acabarà
i haurem de fer altres mesures per tal de
garantir aquest funcionament
de Patoia d'escola, que crec que és un èxit i que
funciona.
Quan ens anem als acords de la moció,
analitzant-la bé, que és una moció
que francament demana algunes coses que són
impossibles
i les explicaré.
Jo sé que demanar les mocions segurament surt
bastant gratuït, però jo crec que estaria bé
saber els límpids, jo crec que
endavant el sap,
l'únic que no els vol practicar i jo
els anomenaré aquí.
Jo crec que demanar que deixem aparcar
i flexibilitzar que els cotxes aparquin
a les boleres en un entorn
escolar
i que es rebotin en una moció
perquè crec que
tots els que estem aquí a la taula
caiem baix,
espero creure que volem que els
infants a l'escola hi vagin segurs, de manera autònoma
i per tal de garantir aquesta seguretat
doncs evidentment crec que els cotxes
a les boleres no ajuden.
I a més va en contra del que s'ha
pactat precisament amb l'AFA i amb l'escola,
que és col·locar aquestes pilones, per tant
estaria en contra dient-nos d'un dels pactes que
portem treballant bastant de temps
amb l'AFA.
Demanar que la policia no multi
de forma suau en la moció
també és un impossible, la policia
farà la feina que li toca fer.
Si un cotxe està mal aparcat
la policia no pot mirar cap a un altre
cantó, la policia ha de multar.
Demà
és també que generi una puntuació d'escripció
jo crec que amb bona fe
entenent-la, entenent que evidentment
si l'infant que pot anar
a l'escola Montserrat
i que té un fill,
que els seus pares tenen un fill en edat
de primer cicle infantil pugui anar
a la mainada, doncs
és una idea que jo entenc
i comparteixo i a més ajudaria molt
sobretot amb la logística familiar.
Però desenganyant-nos
no ho podem fer. Primera, perquè no
tenim zones, si no hi ha zones no podem
fer escripcions. I després perquè la llei
és molt clara, només preveu l'escripció
entre la primària i la secundària.
Per tant, fer una escripció entre un primer cicle
infantil i un segon cicle infantil
de dues administracions diferents
en un context on estem en zona única
és que són tres impediments
que qualsevol persona que ho posessin
en les nostres bases ho impugnaria
i qualsevol jutge
els hi donaria raó, per tant
no val la pena que estigui
recollint aquesta moció.
I després també demaneu l'escalada
d'entrades i sortides al centre.
Això
en les normes de funcionament del centre
i els propis decrets
que cada any el departament treu
ja indica que tant les entrades
com les sortides estan marcades
en uns marces on el centre pot variar
entrada i sortida, però on diu clarament
que tot l'alumnat ha d'entrar
la vegada i ha de sortir la vegada.
L'altra és que en aquesta entrada i sortida
de 5-10 minuts l'escola pugui fer de més
i de menys per mirar
de treure els nens d'una manera més
desreunada, però no podem estar durant mitja hora
entrant a les vuit i mitja un grup,
a les vuit i 45 un altre grup i a les nou un grup
perquè no ho podem fer.
Per tant, una altra impossible que es demana la moció
com si això fos una possible realitat i no ho és
i que, a dir la veritat, no es pot fer.
Sobre altres acords
que també s'anuncien a la moció
i jo crec que també estaria bé comentar-los.
El sistema del Bicybox
que sí que és veritat que s'ha demanat parlar
fan algunes vegades,
es demana en un context determinat
perquè abans de la pandèmia
i com ho fan els altres centres,
l'escola parcaven a dins de l'escola
que té tot el sentit del món, l'infant pot arribar
fins a dins de l'escola amb la bicicleta,
al moment de la pandèmia les persones adultes
no poden acompanyar els infants dins l'escola,
l'escola desisteix de fer això
com ho van fer altres centres,
però, repeteixo, i avui parlo
precisament també amb la directora,
l'escola és la solució per poder guardar les bicicletes
i, de fet, la direcció del centre
no s'hi oposava a que
es puguin entrar les bicicletes
dels infants a dins de l'escola
que crec que és el millor l'espai més segur
i no cal fer inversió, no cal fer res més,
no cal tocar l'espai públic, és un espai
que existeix, on s'hi pot guardar
i on Montseny i Canigó ja ho estan fent.
De fet, l'única cosa que m'ha dit la directora
és que necessitem un pare o mare voluntari
que s'hi posi a ajudar-nos,
a obrir i tancar les portes,
que és el que estan buscant.
Per tant, solució n'hi ha i no cal posar
bicibocs, només cal entendre-les amb el centre.
I, sobre els altres acords,
el tema del carril bici,
d'acord amb carril bici,
però amb una reflexió.
Si posem carril bici,
estem d'acord que haurem de treure
un carril bici segregat,
traiem aparcament perquè tot no cap.
A la vorera no s'hi posen els carrils bici,
ja ho sabeu, perquè és un perill
i es fan carrils bici segregats,
en calçada.
Vol dir que eliminem l'aparcament
amb bateria, posem aparcament en línia
i allà posem el carril bici.
Llavors ens contradiem,
traiem aparcament.
A mi no em sembla malament,
potser em sembla anar amb bicicleta a l'escola,
però jo crec que cal
dissenyar rutes segures,
més enllà que sigui un carril bici segregat
o no segregat.
En aquesta escola,
salvant l'ancraoament
que ja està semaforitzat
de la carretera reial,
amb el carril bici de la carretera reial
i l'acord, quan s'arriba a la plaça
jo crec que hi ha un camí molt segur,
molt natural, a través de la Fundació Algaró,
on s'arriba segur a l'escola.
I no cal generar carrils bici
que generaran problemes,
perquè si vols fer un carril bici segregat
és que no cal ser un mac
ni un gran expert per entendre
que haurem de treure aparcament.
Nosaltres, per totes aquestes reflexions
que hem dit ara, no compartim
evidentment, compartim el problema,
això està clar, creiem que cal
seguir reflexionant
i modificant coses i jo crec que
des de mobilitat, no ho sé,
en Marío ho explicarà molt millor que jo,
jo crec que algunes ajustes s'han de fer,
però no compartim gran part dels acords de la moció
i per tant votarem en contra.
Gràcies Just.
Sí, gràcies.
Nosaltres comentàvem
que hem fet aportacions
en aquesta moció en relació
a la mobilitat amb bicicleta
i a l'aparcament exterior cobert.
Deies ara Just
el tema del carril bici segur
que entraria en contradicció
amb el tema de l'estacionament,
no anava tant per aquí sinó pel fet de
creuar d'una manera segura carretera
reial, perquè
és molt diferent
amb la casuística que hi ha
a l'escola Montserrat
del fet de creuar carretera reial,
que és bastant complex de poder-ho fer
de manera segura amb bicicleta.
Es referia
sobretot
i molt en això,
poder fer el carril bici i poder creuar
d'aquesta manera
segura.
El que passa és que hi ha punts de la moció
que nosaltres no estem d'acord
i així el vam fer servir al grup endavant.
El punt aquest
d'estacionar sobre la vorera
ni estudiar la manera de com poder
estacionar sobre la vorera no el
trobem que no
es pot fer.
El punt de tenir
un punt extra
a la mainada entenem que com
precisament ha explicat abans en Just
el no haver-hi justificació
crec que suposaria un greu ja comparatiu
en relació amb les altres escoles,
per tant tampoc el veiem.
I el tema de la possibilitat de
l'escalar, les entrades i les sortides
no és potestat nostre, no és potestat
del centre, per tant si el centre
no ho vol fer nosaltres
no hi podem fer res.
Tot i això
nosaltres ens abstindrem,
entenem que hi ha un problema
a la mobilitat, entenem que cal solucionar-ho
i cal solucionar-ho en un temps
breu perquè d'aquí poquet
estarà construïda mainada,
d'aquí poquet la zona
provisional del
Patoiadeu del carrer Parlament
amb la fort marxarà perquè
s'hi constrarà l'equipament municipal,
per tant entenem que allà hi ha un problema
a la mobilitat que cal
fer de la manera
més d'hora possible
per poder donar solució
des de ja al problema de mobilitat
que hi ha al torn de l'escola Montserrat.
Gràcies.
Gràcies, Desiré.
Josep Maria Ranyer.
Gràcies, senyor alcalde.
No podem donar suport
a aquesta moció
bàsicament per dos motius
que intentaré explicar.
Un és perquè discrepem del seu anàlisi
i l'altre perquè no coincideixin
amb l'orientació
de les seves propostes.
Tot i així, abans deixem de començar
que els expliqui que hem estat
d'una mica enrere,
que hem estat enrere
i hem estat enrere
i hem estat enrere
i hem estat enrere.
I, per començar, que els expliqui
que hem estat d'una mica sorpresos
d'aquesta presentació
perquè, malgrat mantenim un acord de col·laboració,
no ens han comentat ni la intenció
de presentar-la ni el contingut,
però, en canvi, ho han fet amb altres grups.
I ens ho podien haver comentat
i nosaltres els hi hauríem explicat
què és el que estem fent
juntament amb l'AFA,
amb l'Associació de Familiars,
quins compromissos tenim, com els estem gestionant,
però no es preocupin.
No els hi farem una xequira.
No farem una xequira.
I, per tant, allò, perquè nosaltres
ens mou en un element fonamental,
que és veure quines coses
es poden plantejar d'una manera conjunta
per poder resoldre
els problemes dels ciutadans.
I, per tant, des d'aquesta perspectiva
preferiríem haver establert
un debat i arribar a acords
que beneficissin amb aquest conjunt del veïnat
i no una moció com aquesta
que ens dona la impressió
que aquest interès,
súbito interès,
després de molt temps de treballar amb l'AFA
té més que veure amb les eleccions del maig
que no passa amb altres times.
Deixem de banda això.
Repeteixo, no els hi farem una xequira
i entrarem a analitzar
i a posicionar-nos en funció de l'anàlisi
que nosaltres fem de la situació
i de les alternatives que donen
què és el que justifica el nostre posicionament.
En primer terme,
que ens diguem que
la situació de l'aparcament,
que no de la mobilitat,
al voltant de l'escola Montserrat
no es pot qualificar de tràgica,
despropòsit, col·lapse,
és una exageració importantíssima.
Si haguéssim parlat amb nosaltres,
els haguéssim fet amants
els primers resultats
de l'informe del tècnic de mobilitat
que va començar a fer
amb un seguiment
de totes les hores de funcionament
de l'aparcament
abans inclús
que es fes aquesta moció
i que dona uns resultats
objectius diferents.
Aquests objectius,
aquests resultats
de l'estudi amb el qual
s'ha efectuat
repeteixo pel Tècnic Municipal
les conclusions o les primeres informacions
diuen que el Kiss and Ride
de quinze minuts
funciona, funciona bé,
no s'arriba a saturar
ni fins i tot,
li queda un 4 o un 5%,
que és un nivell de saturació molt important,
d'un 4 o un 5%, 8,
amb la franja de les 8.50
a les 9.
La resta del temps
té un volum important.
El que sí que és veritat
és que aquest Kiss and Ride de quinze minuts
no s'està respectant
la seva utilitat
perquè en moments que no tindria que haver-hi ningú
hi ha un 30, un 40
i un 50% de les places
ocupades per persones que no estan autoritzades
i que ho estan
des d'una mica abans d'aquest periodi
però tant evitant que els pares
puguin fer ús del Kiss and Ride
de 60 places,
de 60 places,
que es planteja amb aquest tema.
Per tant, la situació
es concentra en 10 minuts concrets,
10 minuts concrets
i hi ha un element de suficiència
però de mala utilització
per a persones no autoritzades.
I la segona cosa
és que la zona del petó i adeu
de dos minuts, la que està situada davant
a la dreta de la porta de l'escola,
aquesta està funcionant perfectament
i a més a més es respecta.
Aquí no hi ha aparcaments fora de termini.
Teníem previst,
perquè ens ho havien demanat també,
teníem previst ampliar el trosset
de les tres places més que queden
perquè amb aquest tros
no entrem de moment
amb la banda de l'esquerra,
perquè en tot cas aquest és un element
que hem d'analitzar i hem d'estudiar
en tota la seva extensió.
El segon element és que la zona
del petó i adeu
de l'escola Montserrat
és la més gran
de totes les que hi ha
a les escoles públiques de Sant Just.
I per tant creiem que té una dimensió
prou gran.
El que s'ha d'aconseguir és que tingui un funcionament
en aquest tema
i que els que l'utilitzen de manera ineducada
deixin de fer-ho
per donar pas als que són
els seus legítims usuaris,
que són els pares, les mares, els tutors
o els acompanyants dels nens que puguin disposar d'això
a aquesta hora punta
que, repeteixo, està coberta
per a persones o per a vehicles
que no corresponen amb aquest tema.
La implantació de la zona verda
amb el barri
de Camp Mudell,
és una informació
però ja permet l'aparcament de la gent
que està a l'altra banda de la carretera.
No és tan sols d'aquella gent, sinó de la gent
propera.
Estan autoritzats a poder utilitzar la zona verda.
Per tant, el que es planteja
no és aquesta situació
i el que sí que és veritat és que
com vam fer amb la zona verda del centre del municipi,
l'entitat gestora,
en aquest cas Promunça,
està fent l'evaluació
que ens permetrà decidir
si hem de reduir
i passar algunes places
a zona blanca
o hem de col·locar ja
alguna zona taronja per a activitat econòmica.
El que no farem, ja li dic,
és fer un potipoti
on no se sap si una zona verda
la pot ocupar un veí,
un que ve a treballar esplugues,
una persona que passava, etc.
Perquè, aleshores, per fer això no fem res.
No és ordenar l'aparcament,
és senzillament fer un potipoti
i, repeteixo,
s'està estudiant i avaluarem el que correspongui.
Si ens haguessin parlat
ho sabrien perfectament.
En tot cas,
la gent que aparcava a Caldeguís
i a països catalans
s'ha desplaçat, com és lògic,
perquè estaven allà, avinguda a Generalitat,
però al costat de la fort i de l'hotel
que ara té molta més gent,
no pas majoritàriament a la zona de l'escola.
I, en tot cas,
el que, repeteixo,
no coincidim
amb la seva orientació
de les seves propostes.
En primer terme,
perquè el nostre model de mobilitat
que no criminalitza el cotxe,
ja l'he dit d'en Tubi,
però tampoc el posa
com el primer i el més important
i l'únic de la mobilitat
dintre de Sant Just.
Els criteris del pla de mobilitat urban
i sostenible que es van portar
en aquest ple, que són coneguts
i contegen, té una graduació
on l'acció de l'Ajuntament
per a fer oír la mobilitat
passa pels trajectes
a peu,
el transport públic,
la bicicleta i el cotxe.
I si ho analitzem d'aquesta perspectiva
que és com ens orientem,
doncs resulta que
si volem potenciar
el transport i la mobilitat a peu,
el que no farem serà reduir
l'amplada de les voreres.
Perquè el que hem de donar és seguretat.
Per això l'AFA demanava
que es posessin pilones
per evitar que els cotxes no es posessin damunt de la vorera.
I per això estem fent que les bicicletes
baixin de la vorera i siguin
la gent que pugui caminar. Per tant,
no és la nostra intenció
utilitzar ni reduir
l'espai del vianant
per donar-li el cotxe.
Perquè creiem que el que s'ha de potenciar
és aquest element.
Cal recordar que aquesta escola
té un camí escolar
que fa que els semàfors
per creuar la carretera reial
estiguin sincronitzats.
Si alguna vegada vostès ho han fet, van per la Rambla
i quan pasen el semàforo
en verd a la Rambla per creuar
la carretera reial i arriben al primer
semàfor que es troben, que és el que permet
entrar en direcció a l'Escola del Gheró,
resulta que es posa verd
d'una manera sincronitzada.
I allà ens vam saltar la prioritat
que ens demanava la gent del tramvia.
Això es manté. Per tant,
hi ha un camí escolar a peu segur
que creiem que és un assalament
i que en tot cas
vam fer també,
que ens ho demanava l'AFA,
tota una senyalització de que allò era una zona escolar,
vam establir
una sèrie de limitacions de velocitat, etcètera,
tot perquè hi hagi
la seguretat del vianant.
El que fa el transport públic
ha millorat les marquesines
per donar-li comoditat i que puguin esperar
d'una manera adequada,
i estem a l'espera d'incrementar la freqüència
de l'E30 i també estudiant
si podem fer aquest com semblant
amb la del just tram,
que són les dues línies que donen servei,
un passant per la Rambla
i l'altre passant per davant
de la pròpia escola.
Pel que fa a la bicicleta,
ja s'ha esmentat el tema.
Bicybox, com a empresa privada,
quan li hem comentat,
planteja que no li surten els números
i que hi haurà un element aquest.
Però, en tot cas,
el que hauríem de poder recuperar
és si dintre de l'escola
es pot fer,
i amb aquest tema, si cal fer
algun tipus d'aportació de material
perquè les bicicletes puguin estar allà,
perfecte. Fora,
tenim tres blocs d'ús invertits
per aparcar les bicicletes
i, si en fan falta més,
faran falta més perquè seria només
per a aquells que deixen la bicicleta
els cinc minuts de lligar-la
i tornar perquè és una bicicleta
d'aquestes que pot portar-lo.
A més a més,
tenim un altre element
que permet d'alguna manera apropar-se,
ja no pels nens,
alguns no entrarien amb aquest element
pel tipus d'escola que és,
però tindríem el tema
que alguns dels professionals
que treballen allà
tenen l'estació de bici
col·locada a la carretera reial
al foment de la bicicleta.
I, de facto,
hi ha un carril bici segregat
que no passarà
per a ningú de la Generalitat
perquè, aleshores,
trauríem molt d'aparcament.
El camí el bici segregat
per accedir-hi quan es ve
de la part sud de Sant Just,
la seva lògica
és que passin per al carrer
del Parlament català,
que és un carrer peatonal,
que poden circular amb molta seguretat
i creuant per l'altre semàfor
que allà baix, que és un semàfor
que està regulat i connectat
amb la bici via
i, a més a més, amb la via interna
per Sagrat Cor.
I si volen entrar per la part de dalt
i entrar per el groc, també són zones
que no són, diguem-ne, insegures.
Per tant, això és el que hem fet
amb la bicicleta, el que tenim,
i, en tot cas, si convé senyalitzar-lo,
ho senyalitzarem, no hi ha cap problema.
I pel que fa al cotxe privat,
ja li he desamentat que tenim
dues o tres places per poder posar,
que les ampliarem,
recordar pels professionals
que tenim 14 places buides
al pàrquing a 50 euros al mes,
no és publicitat i propaganda,
però és bo que es conegui que és un preu
molt a seclipa, dos euros per dia
de lloguer.
Vull dir, quan un va treballar amb el cotxe
a deixar-lo en un aparcament com el de les bases,
vull dir que està bé,
però no exigirem el foment
de la zona verda com el s'hi ha dit.
En tot cas, les altres coses,
tot això ho farem en discussió
i en col·laboració amb l'AFA, com s'ha comentat,
i sobre aquells temes que no són estrictament
de mobilitat,
reiterar el que ha dit
l'altre company d'equip de govern,
en just for salve,
que, d'una banda,
nosaltres no creiem
que es pugui posar en una moció
que la policia no ha de mutar.
I, a més, si es vol ordenar
un problema,
llançar el missatge
que no compli la norma,
no produeix cap conseqüència,
és la millor manera
que no es compleixi cap norma.
Per tant, el missatge
és equívoc
i la reglamentació és, realment,
nefasta, perquè li estem dient
a un funcionari que quan veu una infracció
miri cap a un altre costat.
Per tant, posar això
i que el ple ho voti,
nosaltres no estem d'acord
i, per tant, no li donarem suport.
I, per últim, tot el tema aquest
de primar els nens,
que els seus germans estiguin
a l'escola Montserrat,
ja ho ha explicat abans
el regidor
que té la competència
amb els temes d'ensenyament
i, a més a més, dir-li que el que pretenem
és que, si
respectar la preferència
de les famílies, si és possible,
si tots demanéssim allò tal,
però el normal, el que farem serà
quan es faci la convocatòria,
és que aquells que surti
escollits per anar-hi,
respectar la seva preferència.
I si hi ha una família que demana
anar a l'escola Bressol municipal
i té un nen
al Montserrat, segur
que demanarà anar a la mainada
per aquesta lògica.
Però el que no podem fer és deixar
que una família que,
per puntuació, li correspondria
anar a l'escola
Bressol
perquè
resulta que el seu germà
està anant a l'escola Montserrat.
Això no és factible i, possiblement,
tampoc seria massa
equitatiu
en funció de repartiment.
Bàsicament, per un element,
perquè aquest és un servei educatiu
que no està garantida
per la universalitat.
I, per tant, quan tu tens
garantia de la universalitat, que vagin en un lloc com un altre
hi ha plaça.
Però és que si posem algú perquè guanya per aquest tema,
l'hi estarem prenent amb algú
que, en condicions de no establir aquest tema,
tindria dret
a anar a l'escola Bressol municipal.
I crec que aquest és una cosa
que en tenim les raons, però que
jurídicament i inclús equitatiuament
veiem difícil. Per aquestes raons,
perquè no compartim l'anàlisi
ni tampoc les mesures,
voldrem que no.
Gràcies, Maria. M'imagino que l'oponent
vol tancar, oi?
O li treu a venir o...
Sí,
tancaré jo.
Oh, bueno, si no hi ha més rondes, clar.
Ai, espera't.
Un segon que estic obrint,
la moció que
s'havia tancat.
Un moment.
Ja està.
Bé, és que, esclar, déu-n'hi-do,
la resposta ens va ser molt llarga,
per tant, crec que no teniu pressa,
perquè ara no hi ha pressa.
Anirem analitzant.
Bueno, començarem pel final, que al senyor
Ranyet li ha sobtat la presentació
d'aquesta moció.
Tot i que hem arribat a diferents
acords durant la legislatura, jo entenc
que ell, quan seu a la comissió de govern,
si mira banda i banda,
no hi ha ningú d'endavant, senyors.
Perquè una cosa és el govern i l'altra és
els acords que s'arriben amb els diferents
grups que hi ha al plenari.
Fa una estona, la regidora de Cultura,
amb el tema de les escultures,
a aquesta legislatura hi ha hagut un acord
amb Esquerra, ara n'hi ha hagut un acord amb nosaltres
i això és la democràcia que ens hem donat
entre tots i aquesta és la gràcia.
I per això no ens ha de sorprendre
que es presenti una moció.
Per què es presenta aquesta moció?
Aquesta moció l'hem redactat pares i mares
de l'escola, perquè
aquí hi ha hagut un problema
que s'ha explicat, crec que força bé,
per això l'estil de redactat també és bastant
el que acostumem a fer nosaltres,
però han explicat el problema perquè
és un problema que anant anant creixent
i que anant anant creixent des de
que es va fer la zona verda.
Mentre no hi havia la zona verda,
aquí en aquesta zona era una zona privilegiada,
no hi havia problemes d'aparcament
a l'hora de...
Bueno, si et fa un informe, ara aniré punt per punt.
Però no hi havia problemes
i des d'aquí es va fer la zona verda
anant anant apareixent els problemes
cada vegada en esgrossos.
Per l'hora de recollida,
no tant a l'hora d'entrada, perquè a l'hora d'entrada
per això hi ha nens més grandets
que ja parlen al cotxe salt i subcorrents,
però a l'hora de recollida, que tots els pares i mares
volen estacionar bé
per entrar i recollir-lo, perquè l'han d'anar a buscar,
doncs en aquell moment
és el moment que hi ha el gran col·lapse.
I aquestes últimes setmanes
el gran col·lapse, ja contestaré
un punt que era amb el tema de la policia,
no era dir
no heu de multar, perquè
això no s'ha de dir a la policia,
el que passa és que justament
fa un mes vam tindre aquí una classe magistral
d'un policia que plegava
i ens parlava de que
com a policia, una de les coses
que a ell li van ensenyar allà a Girona
i que prestigiava molt
la professió, era el
ponderar, i que un policia sempre
havia de ponderar què era el més
necessari en cada moment. I això ens
ho explicaven just fa un mes, però
els pares i mares de l'escola Montserrat
doncs, per exemple, el dia que va sortir
l'idea de fer la moció
estava, jo hi era, amb un grup de pares i mares
i sorprenentment
veiem col·lapse total davant
de l'escola, parat,
perquè molts cotxes, molts pares i mares
desesperats, a dos quarts i cinc minuts
paraven el cotxe allà al mig
i la policia, en lloc de treure
el xiulet i començar a regular
el trànsit, que en altres
vam pensar que és el que anaven a fer,
van aparcar damunt de la vorera, això tan gros
com es pot fer, ho van fer, els hi perdonem
i van treure el llibret
i van començar a multar tots els pares i mares
que estaven allà parats en doble filera.
Per això creiem que és important
fer aquesta reflexió, perquè
la tasca de la policia hi ha de ser
i és molt important,
però entre parar-te a ficar
multes, el qui ha parat en doble filera, un
pare i una mare desesperat, perquè ja fa cinc
minuts que va recollir el fill i filla i no
troba aparcament
a ficar-se a ordenar el trànsit,
hi ha una diferència.
Curiosament també cal dir que
des que vam entrar a aquesta moció la setmana passada
també s'ha comentat
allà a l'escola que no hem vist
multar ningú perquè els cotxes continuen parant,
poden anar cada tard dos quarts de cinc
i veuran molts cotxes parats
en aquesta doble filera. Curiosament no s'ha parat,
no sabem si és que no s'ha donat
l'indicació priorització
o diguem-li com vulguin les indicacions
oportunes per fer la feina que
han de fer, però els policies,
com ens explicaven fa un mes,
és una feina que
ells entenguin les circumstàncies
i els hi demanem que ho facin
i és una feina molt complicada,
però com estàvem dient, espero que
cap policia de Sant Just que cregui
que sigui positivista, que cregui
moltes normes, que la norma
l'enorme i tal passi pel
voltant de cap escola de Sant Just,
de cap escola, ni de la Miranda,
que és privada, ni de la Concertada,
ni de les tres públiques,
en menys cas, potser al Montseny,
perquè sí que hi va sobretot gent
de proximitat majoritàriament,
perquè els agafarà un cobriment d'acord.
Clar, o sigui, només el Madre
Sacramento és tot a les voreres,
o sigui, una persona que va en cadira de rodes
a l'hora de sortir d'entrar a l'escola
no pot passar per aquells carrers.
És impossible, impossible.
Tot i així,
vaig per ordre
amb els punts i així aniré contestant.
Amb l'Aleix,
que és això.
Tots lluitem contra els nostres dimonis.
O sigui,
aquesta moció té trets
que defensen
una opció la més ecològica possible,
però és que, curiosament, a vegades que hi hagi
aparcament és l'opció més ecològica possible.
Els veïns d'allà, aquí n'hi ha,
tranquil·lament,
poden fer 20 minuts
rodant amb el cotxe si no vol anar
per cada banda de la Forç per trobar un lloc.
Quan un veí abans
aparcava amb dos minuts
i ara fa un quart d'hora més de vehicle en marxa,
doncs això és ecologisme.
Que hi hagi un aparcament,
a vegades és això,
aquests dimonis que hem de lluitar.
El just,
que deia de les normes,
el que no pot ser,
ha sigut molt...
El primer que diu no és veritat
el del petó i adeu als dos minuts,
ja en 61 places.
Si llegeixes la moció, és un tema de comprensió lectora,
et diu la de dos minuts,
que és la que va demanar l'AFA
que hi ha davant de l'escola,
que són tres places.
Hi ha una altra zona que també recull la moció,
que és el pàrquing del costat,
però aquí
la moció parla de la de dos minuts,
que es va demanar i són tres places.
Una escola que hi ha 400...
439 famílies,
val?
I que no hi havia problemes,
com estem dient, alumnes,
i que no hi havia problemes.
Per a aquests problemes
fa un mes i mig, dos mesos
que s'han accentuat. Per què?
Què ha passat? Bueno, tothom mira allà
la zona verda, i amb aquella zona verda
que està tot buida,
que hi passes el dematí quan veus el caos,
o al migdia quan veus el caos,
després passes per aquella zona verda
i veus 40, 50, 70 llocs.
Avui he anat amb un tenient de mobilitat,
ho ha comptat, 50 i escaig llocs
hi havia 8
a la zona verda. Per què?
Perquè tots aquells habitatges tenen aparcament.
Llavors,
és que quasi tots aquells pisos tenen aparcament,
per tant, qui hi ha parc allà?
Amb algú que té dos cotxes i no té aparcament,
puntualment, i ningú més.
El regidor de Sant Pliat, no,
siguem curosos,
Sant Pliat només a la banda nord de la carretera.
Són 23 cases,
que no totes estan
habitades. Per tant,
estem parlant de que s'ha habitat.
En un edifici, en aquest cas, per exemple,
un que hi ha visió i gent que hi viu aquí,
només en un edifici que està tocant a la carretera
hi ha més de 30 habitatges.
Un edifici antic, sense aparcament.
Tots aquests veïns van demanar aparcar,
se'ls va dir que no.
El que hi ha al Dr. Rivalta,
també se'ls va dir que no.
I allà hi ha 40 habitatges.
I aquests, el que hi ha al número 1.
No es va dir que no?
És que si poden aparcar en zona verda,
qui va dir que no?
Els gestors de la comunitat?
No, no, ho van demanar i no poden, eh?
I tant, que poden.
Ha canviat fa poc?
No, des del primer moment poden.
Home, he fet més de 20 veïns
a ficar la matrícula i no poden.
I la gestoria ha fet un recurs
a l'Ajuntament demanant poder aparcar?
Per tant...
Els veïns allà davant poden?
Segur.
Els de veïns allà davant poden?
I és que a més a més, em sembla que m'has preguntat
si poden, des del primer moment?
Doncs allà es va demanar,
aquí a l'Ajuntament el regidor,
el Pedro Soria, va contestar que no,
i per això es va fer un recurs.
I en aquest moment no estan aparcant.
Per tant,
sobretot són els treballadors.
Des d'una empresa que marxa ara
i que l'empresa diu que va demanar
que els seus treballadors poguessin aparcar,
una empresa que tributa, eh?
I pagui impostos aquí,
però la majoria de treballadors són de fora.
I que diu que un dels motius
és que als seus treballadors els costa molt aparcar avui dia
i se'n van a una altra ciutat.
Però a gent que té locals,
que té bars,
que són de Sant Just,
que aparcaven allà,
i que si venen al set del dematí poden aparcar
davant de l'escola Montserrat,
però que si no no poden aparcar.
I tot això són veïns de Sant Just
que veuen una zona verda buida
i han d'anar a lluitar per poder aparcar,
fent toms i toms i toms.
I ara s'ha dit, no?
El regidor Josep Salvador
no entenem la zona verda.
Doncs no, la zona verda és molt clar.
Si tu prohibeixes aparcar aquí 30, 40, 100 cotxes,
desapareixeran?
Què creus?
No, es mouen.
I on es mouen?
Al carrer del costat.
I quin és el carrer del costat?
El carrer que hi ha davant de l'escola Montserrat.
Per tant, el regidor ens deia
és que l'aparcament del Patolladeu, el de terra,
hi ha vegades que està al 50% ocupat
quan no hi hauria d'haver cap cotxe.
Què deu haver passat
si fa tres mesos no passava?
Doncs que la gent no troba aparcament.
Igual com hi ha gent que aparca
al mig de la calçada
desesperant per anar a buscar el fill,
doncs el veí que porta, donant toms, toms, toms,
molts casos veïns desplugats,
cal dir, la majoria, crec,
acaben...
Sí, sí, però clar,
a la reunió que va fer aquest ajuntament
per explicar la zona verda als veïns
ja es va informar que es va dir
la zona verda té un efecte
papallona a vegades,
perquè fas una zona verda i depèn com va
has d'acabar fent la zona del costat i del costat i del costat.
Això el mateix regidor
ho explicava a tots els veïns d'allà
al fer aquesta explicació.
Per tant, creiem que el fet d'ampliar
la zona verda seria molt interessant.
Continuem.
He explicat
el que deia el regidor,
que no diem de fer prohibicions,
diem de fer indicacions,
de prioritzar. Igual com se fan campanyes...
Aturar.
Aturar el sancionament.
Aturar el sancionament.
Aturar el sancionament per
optar per un altre, prioritzar.
Prioritzar.
Però com ja li he dit, regidor,
espero que cap policia passi pel davant
de cap a altra escola, perquè és això,
tots estan damunt de la vorera.
I voreres que no
poden passar persones amb cotxeta
amb una cadira de rodes, eh?
Però és que és l'única opció, és l'única opció.
I els policies correctament
ponderen què han de fer amb aquells casos.
Que és el que nosaltres demanem que també facin
davant de l'escola Montserrat.
El...
El de la vorera...
A veure, recupero l'emoció perquè també
no n'he entès el que dèieu.
El...
Escolta'm.
El que de la vorera es podia fer per camí?
Bueno, diu el fet
de pintar els llocs d'aparcament,
això no m'ho ha criticat ningú, entenc que aquest punt és correcte.
Sí, perfecte.
Perfecte.
Llavors, el...
Estudiant quines voreres de la zona
si podria fer més aparcament
aprofitant la gran amplada que tenen.
Vaja, o sigui,
potser el redactat es podria millorar,
però també hi ha un tema de comprensió
lectora.
Per on es pot fer aparcament?
Per mi fer aparcament, si vas allà a la zona,
o convido a anar-hi tothom que vulgui,
tu vas caminant per la forra i vas per una vorera
que fa 4 metres.
I, per exemple, quan t'aproximes davant de l'escola Montserrat,
que és davant del Parc Inder de Sorra,
que hi ha aquest que diem de parada,
15 minuts, de sobte
aquella vorera passa a fer entre 8 i 10 metres.
Perquè els espais
que hi han d'aparcament amb aquella vorera
han decidit que tot sigui vorera.
Després hi ha el carrer que baixa de l'Algaró
i després ve la vorera davant de l'escola.
Només en aquell tros de vorera
es poden fer 5, 6,
segurament 7 aparcaments més.
Però fer aparcaments, com els que hi ha,
que s'ha de picar la vorera
i s'ha de fer l'espera de l'aparcament.
En aquest punt, no diu aparcar damunt de la vorera,
diu fer aparcament.
I l'aparcament que hi ha fet allà
no és damunt de la vorera,
és delimitar la vorera
i picar-ho
i fer en l'espai correcte.
Vaja...
Bueno, una vorera que passa tothom per allà
i que de sobte hi ha un tros.
No diem la de davant de l'escola.
La de l'altra banda, davant de l'escola,
hi ha la que hi fa corba.
És una vorera que també convidem a anar-hi
qui vulgui a l'hora de sortir de l'escola.
Aquella vorera
dona l'autopista.
O sigui, no hi veiem nens allà,
perquè cap nen vol anar a travessar l'autopista,
saltar la tanca.
Per tant, és una vorera
que no és transitada.
És una vorera que la transita puntualment
amb alguna família que té el cotxe
justament a la zona habilitada per aparcar.
És una vorera que és tan ampla
que hi ha trossos que fa més de 20 metres
que al mateix Ajuntament
hi va decidir
ficar-hi els contenidors.
Llavors, l'espai d'un contenidor,
que és com l'espai d'un cotxe,
l'Ajuntament va crear-ho per tu,
els tècnics de mobilitat i els tècnics
de mobilitat.
Però creuen que no és viable
picar la vorera i fer-hi zona d'aparcament,
quan, com el que dèiem,
potser si hi ha més zones d'aparcament
es podria facilitar.
Torno...
aquí.
El...
aparcar les voreres,
s'ha dit, lo de la policia,
lo dels desmans a l'escola Montserrat.
Sí que la redacció no era acurada
perquè és el que ens acaba deia el regidor.
El que nosaltres demanàvem,
o sigui, no demanàvem que
a l'hora d'inscriure't
un nen que el seu germà o germana
estigués a l'escola Montserrat
tingués prioritat.
El que demanàvem és que un cop es fa el sorteig,
que serà entre dues escoles Bressol,
i que som bastant lluny
una de l'altra,
que tots els qui siguin, que tinguin la sort,
que els hi ha tocat una o l'altra escola,
els qui tinguin un germà o germana
a l'escola Montserrat,
allà es pugui prioritzar.
I el regidor ho acaba de dir, que això es pot fer.
Segurament.
Clar, si ho demanen, si el pare i la mare no ho demanen, no.
Evidentment.
Però el que dèiem és demanar l'opció.
Per tant, en aquest punt també...
No, no.
El que dèieu és prima
a la gent i donar-li més punts.
Sí, però
no especificàvem
en quin punt de procediment
el procediment d'adjudicació a places.
I el que estic dient,
com he dit, si m'escolta,
regidor, ja he explicat
clarament que potser
no estava prou ben redactat.
Però en referíem. El mateix regidor d'ensenyament
se n'en recordarà, jo me'n recordo
perfectament, igual que el regidor portaveu
d'Esquerra Republicana, que aquesta conversa la vam
tenir fa tres setmanes quan vam anar
a visitar l'escola Bressol.
Per tant, la construcció de la futura
d'escola Bressol. Per tant, com que aquesta conversa
la vam tenir, teníem clar que no es podia
adjudicar a la plaça. El que
pretenia aquest punt era que un cop
adjudiqués les places.
Un altre tema que no estem preparats
encara amb aquest ple per discutir-ho,
però que algun dia s'haurà de discutir,
és la zonificació escolar al municipi.
Sobretot perquè quan d'aquí
dos, deu o cent anys hi hagi
l'escola, la nova escola d'institut
amb el Lluís, serà bastant ridícul
que un veí que té una escola
a quatre metres
no s'unifiqui i que li toqui
anar a l'escola Montserrat
o a l'escola Canigó.
Per tant, per això és un debat
que no l'hem de tenir ara perquè encara queda
per fer, però que
segurament s'haurà de tenir per poder
regular tot això.
I per anar acabant, i crec que he contestat
a tothom, el tema de les bicicletes
va ser una proposta dels companys
d'Esquerra Republicana de decidir
a contestar perfectament, volíem prioritzar
això, aquests buss
de
bicibús, que es diu
no fer els carrils bussos, quan agafem
una proposta la podem agafar
amb punxa o
més suau, i aquesta proposta
doncs és això, la redacció potser
tampoc era la correcta, però anava
en aquest sentit. Heu aprofitat
per dir, ah, això és per anul·lar places d'aparcament?
No, perquè les estem defensant,
és per anul·lar. Lo de l'aparcament
és una llàstima que no es pugui, si es pot
dins l'escola, doncs
que es fiqui en pràctica, o més aviat millor,
lo d'escalar l'escola,
l'horari és una qüestió de parlar-ho
amb l'escola, a nosaltres
també hem parlat amb l'escola, ja s'està fent
una escalada, que és que
els cursos d'infantil
poden entrar un pèl més tard
i poden entrar al
sortir un pèl abans, no?
Aquest quart d'hora, no? 10 minuts, quart d'hora
que s'obre la porta,
si s'aplicés,
doncs ja es descarregaria,
no? El això. I tot això
que són tot un munt de canvis que hem proposat aquí
que crec que els he contestat a tots,
responen a que
ara en aquest moment
hi ha un problema, creiem, i no
arròniament, moltes
famílies de l'escola que es produeix
per la creació de la zona verda
amb uns carrers que potser, doncs això
no feia tanta falta, o que s'ha de
tornar a revisar, com ja han anunciat
que ho farien, però
és que la magnitud
de la tragèdia és molt gran,
perquè estem parlant de 439
nens i nenes que van a aquella escola.
L'any que ve s'obrirà una llar d'infants
cent,
cent quants?
107 nens més
que aniran a aquella escola.
L'aparcament de terra de les 61 places
que tots estem tan contents, aplaudim amb les orelles,
o sigui, si no hagués fallat
la cooperativa que ho havia de fer,
en aquest moment ja no es podria aparcar.
I a més a més,
a aquesta escola li ha tocat la loteria.
I després de, no sé si mai,
a la història de Sant Just hi havia hagut
barracons a l'escola, no tinc tant de
record, però ara
tornen els barracons a l'escola.
Justament avui l'escola ens comunicava
a tots els pares i mares d'aquella
escola que l'any que ve tornaran a haver-hi
barracons a les escoles de Sant Just.
I comença l'afortunada a l'escola Montserrat.
Per tant, a més a més hi haurà
més nens, a part d'aquestes
439 nens i nenes,
doncs hi haurà més nens
i nenes a l'escola Montserrat,
a part de tenir menys pati i tal.
Davant de tota aquesta situació, i tenir en compte
que tots aquests canvis no són d'avui per demà,
que picar una vorera per fer
4 o 5 llocs de aparcament més
no es fan d'avui per demà, que s'ha de preveure,
canviar el de la zona verda no es fa
d'avui per demà, que s'ha de preveure,
organitzar el bici bus
no es fa d'avui per demà.
Creiem que veient com tots veiem
que hi ha un problema molt gros
i que serà més gros,
creiem que aquestes mesures
serien, si més no, amb alguna correcta.
I ara, doncs, com abans he preguntat
a la secretària si es podia fer,
jo pregunto, es pot votar punt per punt
dels records de la moció?
El proper ple hem de presentar la mateixa moció
separada amb tots els punts per poder votar punt per punt?
Doncs, com que veiem que hi ha punts,
que hi ha discrepàncies,
que hi ha suports, i que amb alguns no,
doncs anunciem que al proper ple
presentarem, doncs, tota aquesta
bateria de mocions per poder...
Voleu retirar la moció?
Retirem la moció,
i al proper ple
presentarem...
Ens hauries pogut dir al començament
i ens estalviàvem.
Bé?
Sí, sí que es pot fer.
Es pot fer, es pot fer la retira?
Hem preguntat si es podia dividir.
Si es pogués dividir ara, es votaria ara
punt per punt, acord per acord.
Com que no es pot fer, al proper ple
presentarem tots aquests records per votar un a un.
I com que amb alguns veiem que hi ha consensos,
i millorem el redactat perquè s'entengui,
esperem que algun,
i tant de bo tots, es puguin aprovar.
Gràcies.
Crec, Josep Maria, que el problema aquest,
que dius la tragèdia del
voltant del Montserrat,
és molt fàcil
de solucionar.
El tema és un kiss and cry
de 60 places, que no hi ha cap centre públic
que en tingui un de tan gran,
i és que es compleixi.
Precisament perquè és complex i cal multar.
Perquè el problema que estem tenint
és que hi ha cotxes
que no podrien aparcar ja,
que estan aparcant i que estan
ocupant places que haurien d'ocupar de manera
rotatòria
els pares i mares dels
nens i nenes de l'escola Montserrat.
Jo crec que aquest problema
és molt fàcil de solucionar
i malauradament en aquest cas
s'ha de solucionar
via sancions.
La zona verda
era necessària perquè abans
aquest problema d'aparcament el tenien
els veïns de Moduley.
El problema de la petició
de la zona verda
és de l'associació de veïns de Moduley,
perquè tots aquests cotxes
que molts venen d'oficines
de l'altre costat de l'autopista
on anaven a aparcar és a Moduley.
Els veïns i veïnes de Moduley
quan arribaven a casa seva
no podien aparcar.
Els manuals de mobilitat
el que diuen és que quan hi ha una zona
que està sotmesa amb molta pressió
d'aparcament de veïns
que no són d'aquella
que és el que passava al barri centre,
d'aquella zona on viuen,
d'alguna manera s'han d'adoptar mesures
per protegir els veïns.
Que està sobredimensionada aquesta zona verda
és l'anàlisi que s'està fent ara des de Promunça
i si ho està no tindrem cap mena de dubte
en rectificar. Un cop vam veure
els resultats de la zona centre
es van fer retocs,
es van ampliar zones blaus,
es van reduir verdes o viceversa.
Al final és pintura,
no és difícil de solucionar.
No és fàcil,
són temes que no són fàcils
i es prenen primer
per veure unes graus d'ocupació
si no es produeixen es rectifica.
Afortunadament no és molt complicat.
I finalment
les sancions
amb cotxes a doble fil
en entrades i sortides de les escoles
hauria de ser aquest dia,
perquè en general hi ha molta tolerància.
Ja s'entén que les entrades i sortides
no és el moment per anar a sancionar,
a menys que no hi hagi persones
que deixen el cotxe molta estona
i molesten el trànsit.
Però tots sabem, tenim fills,
quan les entrades i sortides
a les escoles hi ha un grau de tolerància
per part de la policia local, molt alt.
I en concret no hi va ser així,
però vaja,
jo crec que va ser
l'excepció de l'arregle.
Però insisteixo, per mi,
si aconseguim que el kiss and write
en comptes d'ocupar-lo els treballadors
de les oficines de l'altre costat de l'autopista
l'ocupin els pares i mares de Montserrat,
aquest problema està solucionat.
Que a més a més
hem de redimensionar la zona verda,
ho farem, cap problema.
Però la zona verda de Modulell
és necessària perquè si no,
aquest problema que dius de Montserrat
el traslladarem a Modulell.
Els veïns de Modulell també necessiten
un cert grau de protecció.
En tot cas, al proper plaer
veig que en tornarem a parlar
i no cal que allarguem més el debat.
Anem ara
a les proposicions d'urgència.
En primer lloc,
l'arrenda de la pròrroga del conveni
entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona
i l'Ajuntament de Sant Just
per la prestació del servei públic
de transport col·lectiu urbà
de viatgers al municipi d'Aleix-Laureà-Miró.
Defensarà aquest punt.
Primer votarem l'urgència.
Vots en contra de l'urgència.
Vots abstencions.
Vots a favor.
S'aprova la...
A favor, sí.
Doncs defensarà aquest punt al Regi de Mobilitat.
Josep Maria Ranyet.
Aquí sí, molt més breu,
perquè són faves comptades.
Un conveni
que regula la concessió
de les dues línies
d'autobusos que donen servei a Sant Just,
que gestiona l'Àrea Metropolitana,
el Just Metro i el Just Tram.
Aquesta concessió
és per períodes de 3 més 3 anys.
El conveni que havíem signat
agafava tota la concessió
als 6 anys,
però els convenis
entre administracions no poden tenir
una concessió superior a 4 anys.
Per tant, l'Àrea Metropolitana,
per no trobar-se cap tipus de problema,
ens demana que fem una denda
especificant que la segona pròrroga
també es fa.
Paga la pena dir que tant és així
que nosaltres ja ho teníem coi avall,
que inclús econòmicament
hi ha les retencions
o ja hi ha els ADES,
l'autorització i desenvolupament
del pagament
fins al 2026.
Ja estava programada,
estava prevista, i per tant
l'únic que hi ha és aquest element
de complir el que es demana l'Àrea Metropolitana
perquè no tinguin cap problema
amb la segona tongada d'aquesta concessió.
Gràcies, Joan Maria.
Hi ha intervencions.
Aniríem a votacions.
Vots en contra, abstencions.
Anna Vilanova, cup amunt.
Vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
D'emocions urgents,
en primer lloc,
l'emoció que presenta el regidor
Quico Ferrer del pla d'estalvi del projecte
del pont del Mas Llull.
Votarem l'urgència. Vots en contra.
Abstencions.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Abans de començar
a llegir el que és l'emoció...
No la vols retirar, no?
No.
Ja que la vaig presentar jo primer
abans que el PSC, no la retiraré pas.
Escolteu-me, aviam.
Una petita introducció.
I la introducció
l'haig de fer perquè
crec que és necessari.
Aquesta emoció que
presento
és una emoció
que personalment
jo estic en contra de fer el pont.
I ho dic així clarament perquè
ja ho vaig dir-ho
en un vídeo que vaig fer.
Però la meva opinió no compta.
La meva opinió no compta
perquè soc un servei públic.
I el que he fet jo
és fer el que és Carpas
i escoltar el que és
la ciutadania.
No?
És una cosa que nos prometieron
cuando compramos el piso.
El ayuntamiento dijo que se haría un puente.
Y estamos en el 2005
y no se ha hecho el puente.
Empezó en el 2005 y a día de hoy
no se ha hecho el puente.
Vaig començar a bariguar
si hi havia alguna proposta
per part de l'oposició
que es demanés aquest pont
aviam si es feia un seguiment d'aquest pont
perquè és un expedient
que durà 18 anys.
Portem 18 anys amb aquest pont.
Evidentment el pont
inicialment segons el projecte
tenia un cost que era de
7.3 i ara actualment
és quasi el doble.
Estem en 13.5.
Clar, el que volia
explicar és què és el que ha passat.
Abans vaig intentar averiguar
en quina situació ens trobàvem
del que és el projecte del pont.
I resulta que sí que es van fer coses.
De fet el 2005
es demana
des de l'Ajuntament que realitzin
el que és un projecte ejecutiu del pont
que unirà el que és
Masjui amb el barri Sud.
El 2014
es demana
un càlcul d'estructures
un geotècnic
i alguna cosa més.
Hi ha projectes
que només falta aquests dos
que heu afegit vosaltres
en la moció, que és un projecte
mediambiental que abans no el demanaven
i un projecte de mobilitat
que abans tampoc demanaven.
Per això tampoc estava aquí
amb el que s'havia fet.
La meva pregunta
és per què no s'ha fet el pont?
Llavors parlant amb la gent
vaig estar a Barihuana i no,
saps què passa? Que és el crack del 2008
i llavors la crisi i llavors el diner
que havien depositat els promotors
es va deixar a la Junta de Compensació
i resulta que l'Ajuntament
va dir, oye, pues nos dais permiso
para coger lo que es este dinero
y hacer lo que es la urbanización.
I es va quedar així.
Això és el que jo tinc documentat.
Això és el que jo tinc documentat.
A l'internet he trobat tota aquesta documentació
i hi ha molta.
Hi ha d'hora tres projectes
i molts articles de diferents periodistes,
de diferents diaris.
Llavors aquesta moció
s'enjustencs
i s'enjustencars de caure.
Però jo ja he aconseguit el que volia.
Que hi hagi una contraemoció
i que hi hagi un compromís per part del govern
de què és el que farà.
Aunque sigui poquet,
però ara doneu
el que és la proposta aquesta,
que és el que cantareu amb la vostra moció,
que tothom, els que estem aquí,
els diferents llocs municipals,
que proposeu el que és un estudi ambiental
i proposeu el que és un estudi de mobilitat
i si això
dona favorable
per fer el que és aquest pont,
que ara heu afegit també de fer el que és
un...
Com es diu això?
Comissió.
Una comissió.
Tireu endavant
de buscar el que és una subvenció
per fer el que és aquest pont.
Per què us dic aquesta exposició?
Perquè per mi
aquesta moció que l'acau ja és un èxit.
Ja és un èxit.
A pesar que no hem pogut arribar a un acord, Gina,
perquè vam estar intentant treballar-la
però no vau voler arribar a cap acord.
Llavors...
Per què no has parlat amb ell?
Perdona?
Però t'ho explico?
No, torno a començar.
Sergi, si us plau,
no em vacilis,
perquè crec que ho he explicat un ordenament
...
És que s'ha d'explicar les coses.
Vale, prou.
Així és clar.
Perquè és un projecte de fa 18 anys que ho seguim.
Llegeix la moció i després tenim el debat.
Llegeix la moció.
Vale.
En l'any 2005, coincidint amb l'aprovació del pla parcial del Mas Jui-San Just,
L'Ajuntament del municipi de Sant Justesberg va encarregar la redacció del projecte constructiu de la nova connexió al pont entre el nou sector de Masjui i la carretera nacional 340 a l'Engineria Rabantós.
El projecte executiu resulta al pont de Masjui de Sant Justesberg al maig del mateix any i la constava de dues parts diferencials.
L'Ajuntament del municipi de Sant Justesberg va encarregar la redacció del projecte constructiu de la nova connexió al pont entre el nou sector de Masjui i la carretera nacional 340 a l'Engineria Rabantós.
El projecte executiu resulta al pont de Masjui de Sant Justesberg al maig del mateix any i la constava de dues parts diferencials.
El projecte del pont de Masjui disposava la construcció d'un pont de 275 metres de llum total amb llosa continua pretensada sobre la fundelada de la riera
i suportada pels pilars inclinats de secció variable repartides en la seva longitud de manera no uniforme, tot transversal, tot transvençant el polígon industrial sotoes.
A més a més, el tret diferencial de la estructura era la presència d'una plataforma per avianants a diferents resants respecte a la calçada destinada al trànsit rodat.
Diferenment, la reordenació del carrer Blasco de Garay era necessària per tal de garantir l'efectivitat de la connexió entre la nova organització i la carretera.
I per altra banda, donar a conèixer i continuïtat la totalitat de l'actuació que definia el projecte constructiu.
L'actuació consistia en reordenar aproximadament 200 metres d'espai viari del carrer Blasco de Garay per tal d'adaptar a l'accés sud del pont.
La totalitat de l'actuació va ser pressupostada per 7,34 milions d'euros a rai 2005.
I mostro el que és la imatge del pont.
L'emplaçament del projecte se situa en una zona limòtrofa entre els termes municipals de Sant Just des Berm i Sant Feriu de Llobregat.
La zona d'àmbit del projecte s'ubica dins del polígon industrial sud-oest, concretament als carrers Blasco de Garay i del Bullido, amb dos pertenents al municipi de Sant Just des Berm.
Quico, disculpa, podríem anar als acords, no? És que tot això és molt descriptiu del...
No, no, ja acaba, ja acaba.
Podríem anar als acords, no?
No.
Bueno, ara no farem a l'històric de premsa, per exemple. No llegiràs a l'històric de premsa.
Són quatre línies.
Eh?
Que sí que es podrien els acords, penso jo.
Bueno, com vulgueu. De fet, ho he explicat prèviament.
Ho he explicat i...
Vaig als acords, si tothom està d'acord en el tema dels acords, sí?
Sí, perquè pogués fer la introducció, que ha anat molt bé.
Els acords diuen així.
Estudiar un pla d'acció per solucionar subvencions al projecte al pont de Mesuri a través dels fons New Generations per la mobilitat eficient i sostenible segons el programa MOBIS o un altre.
No ho sé, jo vaig trobar aquest. Si és un altre, fantàstic.
Elaborar els estudis de rendibilitat econòmica social seguint la metodologia que s'acompanya a les noves estructures.
Treballar un pla d'acció econòmica per poder fer front al cost de la realització del projecte i construcció del pont de Mesuri,
valorat amb un pressupost de 13,5 milions d'euros, afegint a efectuar els estudis de mobilitat generades sobre el barri de Mesuri
i la resta del municipi per la possible construcció del pont sobre la Riera de Sant Just Desbent.
Incorporant també els estudis d'ambient ambientals i psicotècnics que pot generar aquesta infraestructura.
Estudiar i treballar amb el municipi de Sant Feliu de Llobregat el projecte al pont de Mesuri,
ja que la línia SFU dona servei als municipis de Sant Feliu i Sant Just.
Instal el Govern de la Generalitat de Catalunya i l'àrea metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desbent
d'agafar el compromís de tirar endavant la realització del projecte i construcció del pont de Mesuri, la legislatura 2023 i 2026,
per poder aconseguir una millor mobilitat, més sostenible i eficient, oferint un millor banestar pels viratants de Sant Just Desbent.
Aprofitar la disposició d'un milió d'euros, obtinguda pel diputat del PDeCAT, Ferran Bell, per tirar endavant el projecte executiu.
Actualitzar, seguint els resultats subtinguts en els estudis esmentats anteriorment,
les característiques del projecte del Pont sobre la Riera de Sant Just Desbent, elaborat en el seu moment per l'AMB, especialment el cost econòmic.
Incorporar les dades aconseguides i els costos previstos en els estudis que han de realitzar-se en l'elaboració i aprovació del tercer pla de mobilitat urbana sostenible a Sant Just Desbent
pel període 2025 i 2035, que ha de finalitzar pel conjunt del municipi els objectius, les prioritats, les accions, els recursos i els tràmits que s'han de desenvolupar en aquest període.
I després, volia afegir, que no sé si secretari ho puc afegir-ho, un valent enmenda, que és fer un procés participatiu.
Josep Maria.
Més que intervenció és l'anticipació de l'explicació de vot, amb el sentit que votarem en contra perquè hem plantejat una moció alternativa al contingut d'aquesta.
Gràcies. Doncs anem a votacions. Vots en contra? Partit Socialista, Sant Just en Comú, endavant Sant Just, Esquerra Republicana, abstencions.
Cupa amunt, Anna Vilanova. Vot a favor de Quico Ferrer. Per tant, cau la moció.
La següent, també hem de votar, l'urgència, és presentada pel grup municipal del Partit Socialista i Sant Just en Comú sobre la millora de la mobilitat al barri del Mas Lluís.
Vots en contra? Abstencions? S'aprova l'urgència? Doncs defensarà la moció al Regió de Mobilitat.
Gràcies, senyor alcalde. Bàsicament, aquesta és una moció que el que planteja és resoldre dues qüestions.
Una, que fem l'ajut que l'administració de l'Estat ha transferit a l'Ajuntament d'un milió d'euros per estudiar la millora de l'accessibilitat a la V-24
i resoldre un problema que ve de darrere i com fer-ho.
En tot cas, molt breu, amb la modificació del planejament es va preveure, sense cap estudi de mobilitat del barri, perquè en aquell moment no eren exigibles,
que hi hauria una connexió que a hores d'ara seria una espècie de bypass o alternatiu al carrer Ponce de León,
per on entren i surten els ciutadans de Mas Jui quan vénen d'aquesta banda de Sant Just.
El segon element és que fins ara aquest pont no s'ha desenvolupat per al seu alcoç
i no és cert que els fons que es van donar per preveure aquesta actuació de mobilitat s'hagin utilitzat per urbanitzar,
que era una altra història, els ajuts o els fons han servit per cofinançar la passera,
que és un altre mecanisme de mobilitat que comunica Mas Jui amb el barri sud i amb la resta del municipi.
El que planteja aquesta moció bàsicament és que, amb els estudis que tenim fins ara,
primer, no s'havien fet un conjunt de coses que si avui les tinguéssim que fer serien necessàries,
que és l'estudi i l'anàlisi de mobilitat, i no tan sols del barri sud, sinó d'on t'anirà la sortida,
perquè en aquest pont, tan important com els punts que coneix, és on deixa el tràfic una vegada s'ha fet.
I, per tant, l'estudi de mobilitat és un estudi que basti no tan sols, prioritàriament Mas Jui,
però no tan sols Mas Jui, sinó que tingui a veure amb tot el municipi,
perquè hores d'ara, de l'estudi que l'Ajuntament va fer, el tràfic de Mas Jui va sortir, el que va buscar la V24,
majoritàriament va sortir per sobre de la rotonda.
És a dir, entra per dintre del poble i surt per sobre de la rotonda.
No surt a la carretera real, que és una zona molt col·lapsada.
En canvi, aquesta opció donaria aquest tema.
Si no es produeixen un seguit d'actuacions que estan, teòricament, també previstes, però que haurem de contrastar,
haurem de veure què és el que succeeix si no més sobre aquesta via.
I, per tant, el que diem és analitzem la mobilitat, analitzem els costos o la relació econòmica-social
que ha de tenir tot estudi d'una infraestructura nova
i analitzem també l'impacte mediambiental i que té a veure perquè estem a prop de la Riera
i, per tant, es convé.
I això és el que diu la moció.
Destinar la subvenció trobada amb el Presupost General de l'Estat a l'Ajuntament de Sant Just
per millorar els accessos de la 23a.
Estudiar, efectuar els estudis de mobilitat generades sobre el barri Mejuí i la resta del municipi
per la possible construcció del pont sobre la Riera.
Desenvolupar els necessaris estudis mediambientals i paisajístics que pot generar aquesta infraestructura.
Elaborar els estudis de rentabilitat econòmica social seguint la metodologia
que ha d'acompanyar a les noves infraestructures.
Actualitzar, segons els resultats otinguts, amb els estudis mentals tenint les característiques del projecte
sobre la Riera de Sant Just elaborat en el seu moment per a l'àrea metropolitana
i molt especialment el seu cost econòmic.
Paga la pena dir que la passera que hi ha anexa a la calçada on passen els cotxes
a hores d'ara ha de ser més gran, perquè en aquell moment es feien d'una amplada.
Avui, si hem de fer-la perquè passin bicicletes i piatons, ha de ser més gran.
Per tant, la revisió del projecte no tan sols és fer números,
sinó també reconceptualitzar el pont perquè es correspongui a la realitat actualment.
El segon punt és crear una comissió de seguiment i avaluació dels estudis mentals
formats per representants del grup municipals i l'associació de veïns de Mejuí.
Ha de ser incorporar les dades obtingudes amb els costos previstos i els estudis
que han de realitzar-se per a l'elaboració i aprovació del tercer pla de mobilitat
urban i sostenible de Sant Just pel període 2025-2035
que ha de definir el conjunt del municipi, els objectius, les prioritats, les accions,
els recursos i els terminis que s'han de desenvolupar en aquest període.
Gràcies, senyor Maria. Hi ha intervencions?
Quico Ferrer? No, Ana Vilanova, perdona.
Veig que avui és el dia de les interpretacions de les mocions
i que no es llegeixen encara que n'hi ha algunes de llargues.
En tot cas perquè després no queda molt clar el que el públic ha d'escoltar
i com donem la nostra opinió al respecte.
En tot cas, primer, abans de començar,
us hagués agraït ja que esteu al govern i ho faig des de tota l'educació possible.
Teniu al vostre costat uns accions professionals del Servei Local de Català
que els haguéssiu fet arribar a la moció abans de presentar-la al te
perquè hi ha algunes faltes d'ortografia i algunes faltes de concordança,
però des de tot el respecte us ho dic.
I per què fa la moció? Si l'haguessis llegit tota,
potser els hagués passat al públic el mateix que passa a mi,
que no s'entén massa perquè tota la part expositiva de la moció
vol justificar d'alguna manera des de diferents basants
que el pont que ja estava projectat i que, per tant,
ja es considerarà necessari abans que hi hagués cap habitatge amb esllui
ara i no ho és.
El barri ja està gairebé al 100% d'habitabilitat,
més es fa un institut d'escoles, farà un pavelló
i encara no hi és cap prioritat per solucionar el problema de viabilitat.
No és evident que és necessari, per tant no ho entenc massa,
però després els acords sí que proposeu fer un estudi
sobre la viabilitat de construir aquest pont.
A més, tinc un dubte que m'ha sorgit també arran de llegir la moció
i és el milió d'euros que va aconseguir el PDeCAT al govern
és per fer el pont o per fer el projecte de millora aviària
per l'accés a l'autopista de B23, perquè en surten moltes vegades
i a mi m'ha quedat aquest dubte.
I penso que heu preparat una moció correcuita des del meu punt de vista
un pèl contradictòria i, per contrastar, ja ho has fet evident,
l'anterior moció presentada pel regidor Quico Ferrer.
I em sorpren que no hagiu arribat a un acord ara al final de mandat
quan ho heu estat fent durant tot el mandat.
M'hauria agradat que s'hagués presentat una moció més corrada
i potser més consensuada.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Gràcies, Josep Maria, per fer la teva presentació d'emoció
contrastant la meva.
Torno a repetir, és una pena que no haguem pogut arribar a un acord
no per part meva, sinó per part vostra.
Era no, no i no. No hi havia un sí, ni un potser.
No hi havia res.
Llavors, dit això, a mi m'agradaria que m'expliquéssiu
que expliquéssiu a la ciutadania com es van gastar els 3.700.000.
Que ho diguéssiu, que ho detalléssiu.
Si no, podeu anar, m'envieu i jo vull entendre-ho
perquè ho vull explicar a la ciutadania.
Crec que és necessari que la ciutadania sàpiga
on va anar per aquests calés.
Després, el millor d'euros que ha aconseguit el nostre diputat del PDeCAT
a dia d'avui hi ha molta feina feta.
Hi ha molta feina feta.
De fet, hi ha el que és el projecte executiu,
hi ha el càlcul d'estructures i hi ha el geotècnic.
El que esteu dient que faltaria afegir,
que és el projecte ambiental i el projecte de mobilitat,
això és xocolata de lloros.
No val un millor d'euros.
Home, no. Jo sé el que val.
Jo sé el que val perquè també he treballat.
Sé exactament el que val.
I si vols, et passaré targetes de diferents ingenieries.
I d'on mateix.
Dic això perquè sí, Josep Maria, sí.
Evidentment, hem de fer el que és un pont sostenible.
Hem de fer un pont perquè ens puguin donar subvencions
i per això hem de vestir-lo perquè sigui eficient i ecològic.
I potser haurem de fer el que és un carril bici
per poder justificar que ens donin la subvenció.
Bé, no ho sé. Jo no soc ingenieria de caminos.
Però el que vull dir-te és que la diferència de fer aquest carril
que has manat tu, no val un millor d'euros.
No val un millor d'euros.
Ho dic perquè ens sobraran cadets.
Laia, perquè com que ve del PDeCAT aquests cadets...
No, estem parlant de projectes. No et perdis.
Estem parlant de projectes.
Estem parlant que aquests cadets, tu mateix ho vas dir,
eren pels projectes.
Ara no parlem del pont.
Estem parlant que vosaltres vau dir
que el millor d'euros servirà per pagar el que són els projectes.
Els projectes estan migfets ja.
S'ha de fer un esbuil, un cacol d'estructures adaptant
aquesta proposta que diu el PSC i a partir d'aquí, gas monkey.
O sigui, que xoraran calés.
Si estàs al govern, que bé. Si estàs al govern, que ho sàpigues.
El que, perdona? Què dius?
El que ho ha concebut?
Quico, sisplau, acaba.
Quico, capa, sisplau.
Vull que em justifigueu el que és els 3.700.000,
si ets tan amable.
I ja està, que la pròxima vegada
estaria d'haver pogut arribar d'un acord. Gràcies.
A l'Ege Badia?
Seré breu.
No sé per què se m'ha espatllat.
A veure, és que nosaltres...
Normalment soc breu.
Nosaltres de la CUP, clar, fem contradiccions
perquè a la part expositiva
es posen tot un seguit d'arguments
que sembla carregar-se l'opció aquesta de construir el pont
i alguns, sincerament, sembla bastant raonables
i estaríem d'acord.
Però després veiem la part dels acords
i veiem què s'aposta.
Es diuen que ja s'han fet uns estudis,
però ara encara n'hem de fer molts més,
hem de destinar un milió d'euros a fer encara més estudis,
quan a la part expositiva
havíem deixat prou clar que no calia fer aquest pont
i això ens generarà una mica d'incongruència.
No sé si és que he entès malament l'emoció,
però almenys és el que ens ha arribat.
Llavors, també ens preguntàvem, clar,
vulguem o no venir a eleccions,
és un tema electoral, aquest el del pont.
Llavors, no sé si aquí el que estem jugant és a veure
una miqueta, no?
Doncs volem deixar la posició una mica envigua
i no dir clarament quina és la posició concreta
si es vol construir el pont o no, no sé,
diguem-ho clar.
Si fem una part expositiva on es diu que no,
doncs el govern ja vol pensar que no.
Si és que sí que ho digui, però que ho digui, clar,
a mi em dóna la sensació que el que es vol aquí
és deixar una miqueta envigua per, no sé,
venir a eleccions i és un tema que hi ha gent
que li pot decantar el vot o no.
Gràcies, Aleix.
Just for Salva.
Mira, Aleix, jo t'ho diré clar.
Sant Just en Comú diu no al pont.
Ho dic ara aquí i ho dic clarament.
Sant Just en Comú diu no al pont.
El que jo crec que aquesta moció diu no al poc,
però vol fer-ho de manera raonada.
I per això demana...
Bé, per això nosaltres hem preparat amb el govern
per a la PSC tindrà el seu posicionament,
però nosaltres com a Sant Just en Comú diem no al pont.
Però sí que diem que creiem que cal estudiar-ho bé
i tenir dades actualitzades,
perquè la realitat de fa 10 o 15 anys
no és la d'avui en dia.
I, per tant, cal fer un debat,
un debat no fet des de la visceralitat de les eleccions,
sinó des del raonament amb les dades objectives,
i això t'ho proporcionen els estudis,
tant de mobilitat com d'impact ambiental,
com evidentment vistos des d'una solució,
perquè al final el pont és...
És que sembla que no només sigui el pont.
O sigui que la mobilitat soluciona
i treballa només d'un pont.
I jo crec que ens equivoquem,
hem d'obrir l'enfoc,
la mobilitat al barri de Mas Llull
pot tenir més d'una solució.
I, de fet, segur, estic convençut que en té més d'una.
Hem de potenciar, nosaltres som defensors
de potenciar la mobilitat a peu,
amb bicicleta, amb transport públic,
amb una piràmide invertida
del que és habitual en la mobilitat,
i el cotxe per a nosaltres és l'última opció.
Nosaltres creiem que el que planteja la moció
és estudiar-ho més a fons,
perquè ens cal un debat amb dades objectives,
ens cal incloure dins el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible,
el tercer pla, que és precisament aquest marc general
per estudiar la mobilitat del municipi
en totes les seves vessants a peu, amb bicicleta,
i no només del barri de Mas Llull a través d'una resposta d'un pont,
sinó d'una anàlisi global.
Nosaltres, és veritat que hi veiem ara per ara
més inconvenients que avantatges a la construcció d'aquest pont,
perquè creiem que acabaríem saturant aquest barri
encara més atraient públic forani
per sortir cap a l'autovista,
per tant, seria un càstig doble al barri de Mas Llull
i a la carretera reial,
però en tot cas, em sembla lògic fer-ho amb dades,
i no fer-ho arran que hi hagi grups que s'hi posin una pancarta
al revolt abans d'entrar dient que volen el pont,
que després ja no hi és,
o arran de partits o de residus no-skits que facin vídeos
dient que no volen el pont,
doncs ho farem amb dades objectives, amb anàlisi rigorós,
i nosaltres, el nostre posicionament inicial és
de no voler aquest pont.
Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Gràcies.
Nosaltres no compartim la idea d'un pont per vehicles rodats,
no creiem que en aquests moments, el 2023,
no és un projecte sostenible ni des del punt de vista econòmic,
ni des del punt de vista mediambiental,
abans amb la moció sobre l'Escola Montserrat ho hem parlat,
de quina és la prioritat que hi ha avui en dia en temes de mobilitat,
i no passa per fomentar el cotxe,
sinó que passa per fomentar el desplaçament a peu,
transport públic, bicicleta, etc.
Nosaltres només estaríem disposats a parlar de l'opció de construir un pont com aquest
si es fa des d'un punt de vista,
com dèiem, que fomenti el desplaçament a peu i amb bicicleta,
que ho faci com un vial de connexió entre el barri de Masllui i la carretera,
precisament en una zona on passa, on hi ha una parada de tramvia,
on passen moltes línies d'autobús del Baix Llobregat,
però en cap cas per fomentar el pas del vehicle rodat,
perquè creiem que això és tirar molts anys enrere.
Però tot i això, és evident que l'impacte ambiental i visual d'aquest pont,
ja sigui l'un o l'altre estigui més ben dissenyat o més mal dissenyat,
és un impacte altíssim, altíssim i més en un punt que tots concordem
i ho hem parlat moltes vegades, que aquell tram de la Riera,
tots el volem millorar, tots volem que sigui més digne,
i a més a més tots volem que el polígon canviï,
tots volem que la Riera canviï,
i tot això són aspectes que no tenia en compte.
Per tant, quan se'ns presenta una moció que el que ens diu és que
el que vol és tenir les dades objectives màximes possibles
per prendre una decisió,
ens és quan diem, home, doncs això sí, parlem-ne,
perquè les dades que tenim són del principis dels 2000,
han passat 20 anys, les prioritats en quant a mobilitat,
en canvi, jo dubto molt que avui en dia la Generalitat financers
un pont d'aquestes característiques perquè passessin cotxes,
ho dubto moltíssim, sobretot quan la Generalitat està promovent
la transformació verda del país.
Per tant, des del nostre punt de vista, el que necessitem són dades.
Són dades i a partir d'aquí veurem si és viable o no
l'opció de pont que nosaltres defensem, que és amb bicicleta i a peu.
Algú podrà dir, bueno, ja hi ha la passera, no?
Bueno, ja hi ha la passera, d'acord,
però si en podem tenir dues en comptes d'una, bueno, parlem-ne, no?
Mirem si realment és necessari o no, no?
I a més a més, també un punt que s'incorporat a la moció,
a petició nostra, és que aquestes dades no simplement es recullin
i es presentin el dia que comenci els treballs participatius
del Pla de Mobilitat, sinó que aquesta taula
i l'Associació de Veïns de Mas Llull
puguem seure i podem analitzar-ho conjuntament
abans que comenci tot aquest procés del Pla de Mobilitat
per abordar aquesta qüestió concreta i arribar a un acord, no?
I ho hem incorporat precisament per això, perquè no és la temptació
de, bueno, ja ho tenim, ens ho guardem en un calaix
i quan comenci els treballs del Pla de Mobilitat ho traiem, no?
Agradeir des d'aquest punt de vista que s'hagi incorporat a aquest punt
i, a l'altre, també reiterar el nostre posicionament sobre el pont.
Jo crec que el mateix que feien els companys endavant
amb aquella mega pancarta és important.
Volem un pont per vehicles? Bueno, no, per vehicles no.
L'altre caldrà? Ho veurem amb els informes que sortim d'aquí.
I ja està, no m'extendré més perquè no vull entrar
en més detalls ni donar peu, però ho diré després al torn obert.
Gràcies, Sergi. Laia Flotats, endavant Sant Just.
Gràcies. Bé, estem encantats i encantades d'una pancarta
el que està generant, eh? O sigui, espectacular.
Bueno, primer de tot dir-li al regidor Josep Maria Ranyer
que clarament estem fent de piquet. Clarament estem fent de piquet.
Perquè si bé a la moció anterior hi ha hagut aquí un retret
que si parlàvem amb Esquerra, clarament aquesta moció
ha estat parlada només amb el grup dels comuns, amb nosaltres no.
Perquè, i probablement serà de les poques vegades
que pugui estar d'acord amb el regidor de la CUP,
però és que quan et llegeixes aquesta moció l'ha anunciat...
Perdó. Sembla que és una mica contradictori
perquè sembla que tot l'ha anunciat sigui per no fer-lo.
Nosaltres estem a favor de la moció.
El millor d'euros el va aconseguir el grup del PDeCAT
a partició del grup municipal d'endavant Sant Just,
que no ho diu ningú. Bé, vam ser nosaltres que ho vam liderar.
Ja ho dic jo. Passa res.
I comentar que estem a favor de la moció votarem a favor
i simplement puntualitzar que en els dos punts de l'acord
en el que es parla d'afectuar els estudis de mobilitat generada
sobre el barri de Mas Llull i la resta del municipi
per la possible construcció del pont sobre la riera de Sant Just
i l'altre punt, elaborar els estudis de rendibilitat econòmica social
seguint la metodologia que ha d'acompanyar les noves infraestructures,
nosaltres entenem perfectament que cal una inversió tan gran,
evidentment hi ha d'haver uns estudis que d'alguna manera valin
la necessitat o no d'una infraestructura d'aquesta magnitud.
Però volem fer una reflexió, un seguit de reflexions.
La primera, es va dissenyar un barri, el barri de Mas Llull,
sense preveure la seva mobilitat. I això és greu.
És greu, eh? Perquè inicialment aquest barri, quan es va dissenyar,
anava amb el pont. Anava amb el pont. I el pont va de caure,
va de caure, i aleshores va quedar penjat.
El tema de la mobilitat. No pots dissenyar un barri
on ubicaràs gairebé 4.000 persones a viure
sense pensar com aquesta gent entrarà i sortirà, es mouuran.
No es pot fer això. Això és el primer.
Per això reivindiquem la necessitat d'aquesta infraestructura
que nosaltres creiem que és necessària. Que ho és.
És una infraestructura que demanem que sigui per vehicles.
Els autobusos i les bicicletes també són vehicles.
També ho són. O sigui, per vehicles privats,
o sigui per cotxes, si entro a detallar, no?
Entrem a detallar cotxes, camions, no?
Cotxes, busos, bicicletes, autocars, patinets,
cotxets, cadires de rodes, no sé, vehicles en general.
Potser vehicles pesats no cal.
Aleshores, respecte als punts dels estudis de mobilitat generada
i la necessitat dels estudis de rendibilitat econòmica,
fer una reflexió. Per exemple, si ara sotmetéssim
les hores de rehabilitació de la sala gran de la Teneu,
que en el futur es dirà Teatre Teneu,
veuríem que potser no és rendible, perquè al final
estem invertint un munt de diners en la rehabilitació d'aquella sala
i per tenir una sala de teatre, potser ens hagués sortit més a compte
fer-la un altre lloc de zero nova.
És molt probable això, però vam decidir rehabilitar
la sala gran que ja tenim. Per què?
Perquè hi ha una altra cosa que es diu el valor del patrimoni
històric, cultural i del patrimoni emocional de tots
i totes les veïnes de Sant Just, que això també té un valor.
Per tant, sovint, en les decisions polítiques
o, per exemple, amb el tema del transport públic
als caps de setmana i a les nits,
les línies d'autobús, de metro, de tren baix,
de transport públic, als caps de setmana i a les nits
serà menys utilitzada. Si valorem
la rendibilitat econòmica d'aquestes línies d'autobús,
només tenint en compte els números econòmics directament,
veuríem que no sortiria rendible.
I, per tant, sortiria com que no toca fer-ho.
Però la seguretat que els nostres fills i filles, quan ja surten
per la nit, puguin anar amb autobús i metro i tren baix
i no hagin d'agafar el cotxe privat té un valor.
Els accidents que ens estalviem,
pel fet que existeixi aquesta oferta de transport públic
en aquestes franges horàries o en aquests moments,
aquests accidents que ens estalviem també tenen un valor.
Per tant, la reflexió que volem fer és que
hi ha una sèrie de factors que sovint no es tenen en compte
en aquests informes o estudis econòmics i socials
i que són importants perquè és el que ens donen
aquest valor afegit, aquest valor més intangible
i que és important.
I, per últim, l'última reflexió és dir
anem amb compte perquè si al final les decisions
les han de prendre els tècnics,
aviat ens trobarem al xat GPT
fent informes i prenent decisions d'aquest tipus
i aleshores hi haurà un altre problema.
Recordar que al final les decisions,
i per això són les eleccions, la gent vota
els seus candidats, els seus representants polítics
perquè es prenguin les decisions,
perquè prenguin decisions i al final les decisions
és que han d'aprendre o hem d'aprendre
els polítics i les polítiques és allò de la voluntat política.
Simplement deixar-ho aquí, demanar això,
que hi hagi una voluntat política per tal de facilitar
aquesta mobilitat. Gràcies.
Gràcies, Laia. No m'importa l'oponent,
intervindré jo. I si em deixo alguna cosa,
Josep Maria, ho remates.
A veure, és que s'han fet dues
interpel·lacions i volia...
Sí, aneu ara.
Gràcies, alcalde.
Jo el que volia dir és que votar el que és
aquesta moció vostra és el que ha dit la CUP.
És votar que no voleu fer el pont,
és donar llargues. Això és així.
I sí, perquè la meva moció és més compromesa
que no pas la vostra, tot i que ha afegit
els vostres punts de l'estudi ambiental
i de l'estudi de mobilitat. Jo agraeixo
al Just Front Salva que hagi sigut sincer,
al Sergi Seguit d'Esquerra que hagi sigut sincer
i que digui la veritat, jo no vull fer el pont.
El meu grup municipal no creiem al pont.
Jo ho he dit jo com a persona física.
Però aquí, grups municipals han dit la seva.
Llavors, jo el que em sorprèn és que tingueu
el que és un soci de govern, que ho diu tan clar
Clarinete, i que vosaltres ho vestiu.
No? No. L'estudi de mobilitat
diu que sí, llavors ens posarem a veure
aviam si fem el que és el pont i demanem
intervenció. Si em deixes intervenir t'ho explicaré.
L'altra cosa que volia comentar és que
el grup de Davant Sant Just, a part de posar pancartes,
que porteu més anys a l'oposició que no pas jo,
sabeu que per treballar s'han de presentar
emocions. Si vols que les coses surtin,
per què no heu presentat cap emoció amb aquests
surtins d'18 anys que ja està l'experiència obert?
Pregunto, a part de posar pancartes, perquè
amb el vostre programa de fa 4 anys
també dèieu el tema del pont, i no heu fet
pas res, no heu fet cap instància, no heu fet cap emoció,
heu fet una camparta, una camparta allà i ja està, remes.
Però les coses es fan caminant,
i caminant és dir, exacte, fets, exacte,
si aquest lema que és de somis Sant Just no és pas vostre,
no te'l faisteu, no te'l faisteu, sisplau.
Allò que et vull dir,
laia, és que si vols que les coses es facin,
s'han d'escriure i s'han de registrar,
i tu sembla mentida que amb els anys que portes
que no ho facis. Potser,
és que estàs com pinxada, ets el topo del PSC.
Potser és això, saps el que vull dir? Potser és això.
Potser es fa de poli bueno i de poli malo. Que ho feu molt bé, la veritat.
Gràcies. Vinga, a veure,
hi ha diverses coses que s'han de
comentar. La primera, quan es va fer
el barri del Mas Llull, l'estudi de mobilitat,
el que és que havia d'haver-hi dues sortides del barri,
una per Sant Feliu, General Manso i una altra
Pont de Mas Llull. Escolteu-me bé,
Pont de Mas Llull. Què va passar? Es fa el projecte
del Pont de Mas Llull i surt un cost inassumible
amb les càrregues urbanístiques del barri
del Mas Llull. Arriba la crisi i es decideix
que una via d'averetiment,
de reducció de costos d'urbanització,
és convertir el vial, per on actualment
surt el barri de Mas Llull cap a Sant Just,
que no estava previst en el planejament inicial
com el vial G famós,
convertir-lo en la via de sortida del barri.
Per tant, l'Aia sí que es va fer
un estudi de mobilitat. Aquest estudi de mobilitat deia
que hi havia dos sortides i es compleix les dues sortides.
El que passa és que el que havia de ser inicialment
pont cap a carretera reial es converteix
en el vial famós de Ponce de León.
Els tres milions i mig
del conveni del Mas Vi
s'han destinat, ho ha explicat Josep Maria Reñabans,
una part a la connexió
del vial de la passera
que va a Juan Ramon Jiménez,
el vial per bicicletes,
el centre cívic del Mas Vi,
que tampoc ha sortit gratis,
i la resta es destinarà a fer l'aparcament
i el pavelló del Mas Vi,
que tampoc surt gratis. Aquests diners
es van obrir al concepte
i es podien utilitzar tant per infraestructures
de comunicació com per equipaments del barri.
Aquí t'explico a què es destinaran
aquests tres milions i mig d'euros.
No estan gastats al tot. S'ha gastat només una part
per fer el vial de connexió i una altra
pel centre cívic Soletat Sants.
Què passa en aquests moments?
En aquests moments tenim un estudi de mobilitat
que diu que si es fa el pont del Mas Vi,
tot el trànsit del Mas Vi acabarà
o una bona part acabarà desembocant a la carretera reial,
que és el carrer de Sant Just on tenim la IMD més alta,
hi ha un risc de saturar la rotonda
de Blasco de Garay carretera reial.
Aquest és l'estudi que tenim actualment,
fruit del pla de mobilitat que es va fer en el seu moment.
Ara, a través del grup de PDeCAT, s'ha aconseguit
un milió d'euros i s'ha obert l'oportunitat
si s'amplia aquesta subvenció amb 12 milions
o 13 milions més de poder fer el pont.
No farem el pont, no anirem a demanar
13 milions més d'euros si no tenim
un estudi de mobilitat contradictòria
amb el que tenim actualment que recomani
que és necessari per la mobilitat del barri del Mas Vi
i també de Sant Just fer aquest pont.
No ens anirem a gastar 14 milions d'euros
per incrementar un problema i no solucionar-lo.
Hi ha una cosa aquí que és molt important,
un element que pot fer decantar que anem cap a un costat i un altre,
i és que faci Sant Joan d'Espia amb vella vista.
Vella vista és una oportunitat
perquè hi hagi una connexió molt més directa amb l'autopista,
sobretot quan l'autopista B23
es traspassi a la Generalitat,
que es podran fer més entrades i sortides,
6 quilòmetres de distància entre sortides i sortides,
6 quilòmetres, perdoneu, i d'aquesta manera
el trànsit del Mas Vi sí que pot anar a desenvolupar
molt més ràpidament a l'autopista.
Per tant, entendreu que abans de fer una inversió d'aquest tipus
que probablement els resultats poden sortir positius,
doncs home, que ens en assegurem que no llencem diners
en l'absurd. Crec que és un exercici de responsabilitat.
I potser el contingut inicial de l'emoció
no és explícitament a favor del pont
perquè el que estem una mica també justificant
que no s'ha fet fins ara el pont, a, pel cost econòmic,
b, perquè el vial famós de Pons de León
ha substituït en certa manera a nivell de mobilitat
el pont. I a més a més ara aquest vial
de vianants i bicicletes encara ha reforçat més
aquest segon tipus de mobilitat.
El pont, si es fa, com s'ha dit abans,
també s'ha de fer incluent un carril bici
de vianants molt més gran del que està amb el projecte
aprovat. I per tant, juntament amb el soterrament
de les línies, ens anirem al final uns quinze milions euros.
No és poca cosa. Per tant, abans de fer-ho,
estarem tots d'acord que cal estar ben segurs
del que estem fent. Vots en contra?
No.
Dos. Vots a abstencions.
Una. Cop amunt. I vots a favor.
Partits socialistes, Sant Just en Comú,
endavant Sant Just i Esquerra Republicana.
Queda aprovada la moció.
Anem al control de l'acció de govern.
Relació de decrets. Hi ha algun dubte?
Acords adoptats per la Junta de Govern Local?
Tampoc. Donar compte de resolucions
d'alcaldia i informació econòmica o financera.
Gràcies, alcalde.
Avui portem només el promís mig de pagament,
que estem en 19,35 dies.
I per resumir-vos, us expliquem que vam començar
el primer trimestre del 2022 amb 62,17.
El segon trimestre vam fer un 24,90.
El tercer trimestre, uns 24,95.
I hem acabat amb un 19,35.
Així que hem complert el que teníem previst.
Així que moltes gràcies.
I dir-vos que la resta d'informació econòmica,
com sempre sabeu que posem l'execució del pressupost i demés,
no ho farem avui, sinó que ho farem al mes de març,
on donarem compte del tancament del pressupost 2022
amb el que ho responem remenent.
Per això aquesta vegada no portem aquests dos altres expedients.
Gràcies, Kiba.
Anirem a informacions d'alcalde.
Gràcies, Josep.
És molt curt, no, hem canviat.
Vam començar el trimestre amb una persona
i l'hem acabat en zero.
Anem a informacions d'alcaldia.
En el mes de febrer han estat 8 les dones assassinades
per violència masclista a l'estat espanyol,
una de les quals vivia a Catalunya.
Aquestes són les morts registrades de forma oficial,
i el nombre de dones per feminicidis no íntims és superior.
Dades de seguretat.
Des de 30 de gener fins a 22 de febrer.
9 accidents de trànsit amb 4 persones ferides,
9 robatoris a domicili,
2 robatoris a persones a la via pública,
cap robatori a empreses i comerços,
3 detencions, 7 sancions a persones propietàries d'animals de companyia,
4 per no recollir excrements,
3 per deixar-lo deslligats en pares infantils.
Ahir mateix es va celebrar la reunió
de la Junta Local de Seguretat
amb representants de diferents cossos de seguretat,
policia local, Mossos d'Esquadra,
policia nacional i guàrdia civil,
i també de la Delegació del Govern.
Es va fer una anàlisi de les dades del 2022
a nivell de seguretat ciutadana.
M'ha agradat les dades.
Quan et toca un robatori,
les dades són negatives.
Que sabigueu que som el municipi de l'àrea metropolitana de Barcelona,
segons es va comentant aquesta junta,
amb uns millors indicadors a nivell de seguretat ciutadana.
Properament començaran
les obres de construcció dels nous jocs infantils
de la plaça mediterrània.
També les obres del carrer Sant Lluís.
La primera havia estat una petició d'endavant Sant Lluís,
la segona d'Esquerra Republicana.
Fa tres pressupostos, em sembla.
Tard, però complim.
Avui mateix s'ha eliminat
el cablejat aeri dels carrers freixes i dos de maig.
Tenim dos carrers més
que han tingut obstacles a la via pública.
Aquests dies també s'estan fent les obres,
la segona fase de les obres de les franges d'antiincendis.
Una petició que ens va fer endavant Sant Lluís amb el remenent.
Ara s'estan a voltant
de les finques particulars.
També retirada de canyes a l'arrillera de Sant Lluís,
que havia estat una petició de les SES,
netejat de canyes tot el que és l'entorn de l'arrillera.
L'ambici ha tingut una molt bona arrancada.
Sapigueu que l'estació de Cervantes,
perdó, Cervantes del Parador,
és amb molta diferència a la que té major nombre de usuaris,
i que també properament
entrarà en funcionament,
crec que és a partir del març,
tots els punts d'intercanvi del bici amb Barcelona.
Avui s'estan instal·lant
noves lluminàries al camp de futbol,
llums lents,
els vestidors ja es van acabar les obres el gener,
ja estan en funcionament,
i després aquesta setmana i el mes de març
estan fent les visites de les portes obertes
a les escoles públiques de primària a l'institut.
Quan hi ha alguna novetat referent a la planificació escolar,
ho hem comentat anteriorment, també ha sortit en el debat,
i és que hi haurà mòduls prefabricats
a l'escola Montserrat,
una decisió que ahir es va comunicar al centre
al consell escolar,
i que serà una realitat en el proper curs.
També en el proper curs hi haurà les 107 noves places
a l'escola Bressol la Mainada,
que esperem que es pugui obrir el mes de setembre.
Demà farem un minut de silenci,
a l'esclat de la guerra a Ucraïna,
que serà a les 12, davant de l'Ajuntament,
i hem convidat la comunitat de refugiats ucrainesos
que hi ha a Sant Just.
També dissabte 25 de febrer, previst a la vagoneta,
a partir de dos quarts de deu,
una jornada de treball i reflexió oberta a la participació de la ciutadania
per debatre sobre aspectes del projecte educatiu de ciutat.
Avui tema comença el mes de març,
el 8 de març,
i enguany la celebració central es farà el diumenge 12 de març
a la plaça Camoapa.
Hi haurà diferents activitats,
serà un matí lúdic, es repintarà un mural,
hi haurà ioga, defensa personal, xocolatada
i una gran foto amb dron.
També el mes de març es farà plantació d'arbres,
500 arbres al mirador del Mas Jui
en un projecte, un conveni que hem seguit recentment
amb Life Terra.
Aquests 500 arbres ajudaran a compensar les emissions de CO2.
I ho haurem reforestat aquest entorn
en un acte que també pretenem que sigui de conscienciació ciutadana.
Serà el diumenge, 19 de març, a les 11.
També properament començarà la primavera literària
el 21 de març,
amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.
Canviem el novembre literari
per la primavera literària atès que el Dia Mundial de la Poesia
és el mes de març
i que s'acaba el 23 d'abril, que és Sant Jordi,
que també és la gran diada literària del nostre país.
Hi haurà presentació,
en el marc d'aquesta primavera literària,
dibuixant Sant Just, dibuixos fets per xitecams
amb textos de Palmira Badell,
aquest acte de presentació del llibre
serà el dimecres 29 de març a les escoles.
També hi haurà, a finals del mes de març,
l'inauguració de les obres de primera fase
de remodelació de la plaça de la Pau,
unes obres que permetran connectar molt millor
el que és la plaça de la Pau amb el carrer indústria,
suprimint les ferreries arquitectòniques
actualment existents
i també la gent podrà gaudir del taller d'arquitectura
de Ricardo Goffi.
I aprofitarem també per fer un acte a Ricardo Goffi
que avui hem aprovat que quedi inclòs
en el nomen clàtor del nostre poble.
I després finalment comentar-vos que avui
us heu trobat un llibre a vosaltres
que és el Conte de l'Arrel, que té com objectiu,
compte fet per la Txell Ribes, que té com objectiu
l'hospital de la Pèrnia del Món.
Jo ja no tinc res més a dir.
Enguerim el torn de paraules del consistori.
Ana?
Bé, jo solament una coseta molt curta.
Volia proposar que s'estudiés la possibilitat
d'ampliar l'horari de la sortida al camp de futbol
pel carrer Cervantes, que em sembla que no sé quina hora
ben bé tanca l'horari més carrer perquè hi ha menors
que segueixen fent entrenaments allà,
i al sortir a l'altra banda del camp de futbol,
s'han trobat i hi ha hagut alguns casos d'intents de robatori
si són menors d'edat, i aleshores és ampliar, diguem-ne,
que puguin sortir, no les 6, sinó que s'ampliï l'horari,
fins que surti en els menors d'edat,
almenys que acabin d'entrenar els menors d'edat.
Contesto i així es vaig contestant directament.
Estem estudiant ara passar a l'entrada i sortir del camp de futbol
dels jugadors i públic al carrer Ramon y Cajal.
S'ha fet aquesta nova porta, posaríem allà la guixeta,
o estem endavant a pressupostos,
estem analitzant fer aquest canvi,
i solucionaríem aquest problema que comentes.
Encara no ho tenim del tot decidit, però apuntem cap aquí.
Què més? Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Aviam, jo volia denunciar
el tracte que se m'ha fet a mi
en el tema dels medis audiovisuals.
I ho dic aquí amb el ple,
perquè vull que consti en acte.
Jo tenia lo que són els drets
com a regidor de Ciutadans,
i el que heu fet vosaltres,
o el que heu decidit de fer vosaltres,
és que me'ls heu acotat,
i m'he informat i no m'heu acotat.
Llavors, demano una explicació
i vull que se'm retorni la meva columna
i el meu temps amb la ràdio d'un mes,
com ho tenia el de la CUP.
Perquè això és il·legal.
Queda més.
O dos.
Alesh, perdona.
Se m'ha fet el que és un tracte,
com l'Anna,
que l'Anna no tenia el que jo tenia,
i se m'ha tractat igual.
M'he informat i això és il·legal.
Això és il·legal.
Demano, sisplau,
que se'm torni, una altra vegada,
a tindre els mateixos drets que tenia.
Anem al servei jurídic de la casa
que analitzin si és il·legal o no.
La meva percepció és que un regidor
no escrit no té el dret
de disposar d'aquests espais que comentes.
En tot cas, demanarem al servei jurídic,
que analitzi si és cert o no.
Crec que en el moment en què
va passant tots aquests canvis
en el consistori,
aquest tema es va estudiar
i no em consta en cap cas
incorrent amb cap legalitat.
Il·legalitat.
Perdona, alcalde, és que jo ja
era regidor no escrit i tenia el que és
els dos mesos i tenia la columna sencera.
I se'm va acutar.
Si demano al servei jurídic
que ho estudiïn i que donin
el que és una solució ells i no pas vosaltres.
Molt bé, doncs això ho farem, analitzarem aquest cas.
Aleja Badia.
Jo volia aprofitar
aquest tort de precs per fer una reivindicació.
Només si recordeu que a l'octubre ja vaig exposar
que hi havia un cas repressiu aquí al poble,
en concret un veí d'aquí Sant Just,
que va participar, com és típic,
a les festes majors d'esplugues
del sopar de Carmanyola.
I es van trobar diferents veïnes
d'esplugues i de Sant Just també
en aquest sopar de Carmanyola, com la policia local
va entrar en una confrontació,
es van cometre certs abusos policials,
podem veure imatges amb desplegaments
de porres extensibles,
que eren per al coll, eren per a terra,
hi ha un vídeo a la xarxa si el voleu veure,
si us interessa.
El que volíem reclamar és que suposadament
hi havia aquest judici al novembre
i tot i que totes esplugues estaven paperades,
resulta que els policies no s'hi van presentar,
perquè no havien rebut un facge,
es veu que no s'havien entrat, que estaven convocats a un judici.
Potser tenien por perquè no sabien ni el què dir
i no escriven ni les seves recusacions.
Per què diem això aquí també?
Fa uns dies vam veure com la Pilarín
i l'alcalde d'aquí Sant Just
feien un acte reclamant...
La Pilarín?
La Pilar sí, feien un acte aquí Sant Just
on reclamaven
encara més efectius policials,
i també veiem com la senyora Pilar
feia, diguéssim, unes declaracions
de la policia de proximitat.
Aquesta policia de proximitat que ens ve en el PSC
aquí al Baixo Bregat,
és a dir, molt ficar més càmeres,
molt augmentar dispositius de Mossos d'Esquadra,
un problema de repressió política que també hi ha.
I, en certament, tampoc ens sorpren
del PSC o del PSOE
aquest contínu repressió
als moviments socials,
nosaltres, de fet, ara l'estem visquent.
El Ministeri de l'Anterior,
el senyor Grande Marlaska,
una persona amb el seu historial
d'encobrir tortures dins de la Guàrdia Civil,
aquest senyor, bueno,
ha ordenat, dins del seu departament,
infiltracions dins de la meva organització política,
dins de l'esquerra independentista,
i hem hagut d'acord, com alguns companys a Lleida,
havien estat espiats durant un any,
gent jove,
i després els havia quasi segrestat
al mig del carrer per part de la policia nacional.
Llavors, quan parlem de seguretat, també parlem d'això,
i sisplau, li exigim al PSC i al PSOE
que deixin en pau els moviments socials,
ja sé que és com parlar-hi una paret,
però no em cansa res de dir-ho,
que deixin en pau els moviments socials
i convido a tothom, el judici que és el 28,
a les 11,
convidat a venir a donar suport a aquestes veïnes
que s'ho mereixen, que els demanen dos anys
i sis mesos de presó.
I ja n'hi ha prou, que per molt que ens doniueu molts pals,
seguirem.
Si algun dia hi ha un cas d'aquests a Sant Just,
de repressió d'un moviment social o polític,
m'avises i en parlem.
No n'hi ha hagut mai.
A les festes majors, per exemple, en aquest cas,
dels Plugues, a les festes majors del 2021
tenen el pretext del Covid, es va muntar molta gent
i es van cometre també abusos policials.
Una altra cosa ja és els mecanismes de fiscalització
que vulgui tenir l'Ajuntament
i jo vaig veure amb els meus propis ulls com es perseguia
amb furgones de Mossos d'Esquadra,
agents joves de Sant Just, per simple fet d'estar al carrer.
Aleix,
no s'ha perseguit a ningú
per motius ni socials ni polítics.
Dono
fe al cas de la policia local
de Sant Just i gairebé també
el donaria als Mossos d'Esquadra, però com que no
és l'òrgan sobre el que jo
tinc responsabilitats, no ho faré,
però sobre la policia local
de Sant Just poso la mà al foc
que no ha hagut cap persecució
ni per motius polítics ni ideològics.
Poso la mà al foc i si no és així,
véns i en parlem.
Laia Fodats.
Sergi Saïman, és igual.
L'Ordent del Producto no altera...
No altera...
Al mateix...
Sí.
Gràcies.
Sí, fer dues preguntes només.
La primera,
es va fer el mes passat, no per part del nostre grup,
però aquest mes la fem nosaltres,
i és com està el procés de selecció de personal
per l'escola Bressol,
perquè tenim gent que està al pendent
i s'ho miren cada dia
i no han sortit la convocatòria encara i...
Et contesto, el mes de mar surt la convocatòria
de places...
i de...
No, de C1 i de A2.
Però el mes de mar, què significa? Ja teniu la data?
Sí, primer es fa la promoció interna,
una convocatòria de promoció interna,
i després es fa la oberta,
si no es cobreixen, que no serà el cas,
de primer de...
C1
i després de A2.
Per tant...
Durant el mes de mar?
Entre el mes de mar i el mes d'abril
hi haurà aquesta convocatòria.
Només D2?
D2, perquè les D2 es cobriran
amb les Cs del procés interna.
Si es cobreixen.
Per tant, són C1 i C2?
No.
A2 i C1.
Ok.
I després, l'altre comentari.
És sobre el tema de l'ambici,
que, efectivament, ja s'ha posat en marxa
i, efectivament, la plaça del Parador
es veu.
Jo, com que visc a prop, m'ho miro,
m'ho fixo, i a vegades que no hi ha ambicis.
L'únic que he de comentar,
perquè això ja ens ha arribat...
I ahir al matí ja hi havia ambic.
No, però hi ha moments al dia...
I ahir al matí, ambic.
La qüestió és que ja ens ha arribat,
per diferents veus, peticions de estacions d'ambici
a altres zones.
I un dels llocs on ens han dit
que es veu que està fent servir la gent,
és a la zona central, al mercat.
Hi ha gent que agafa l'ambici
per anar cap al mercat, cap a la zona central,
i allà no hi ha ambici.
Les han de deixar al Parador o a la plaça Maragall.
Com que hi havia en aquestes primeres 6 estacions
que les finançava l'AMB i després els municipis...
No, no, no.
L'AMB i els municipis, eh. De fet, s'han feliu
no els operatius perquè no han pogut
aprovar el pressupost d'aquest any
i no tenen partida per posar en funció
l'ambici.
Si volien més de les que inicialment ho faries,
podien demanar i pagar...
Hem de pagar la diferència, sí, sí.
Al final això és un cost. Estem analitzant com funciona
i hi ha altres peticions.
Tenim vellsoleig petició.
Tenim complex a la bona aigua.
L'altra petició era aquesta.
A vellsoleig també els veïns i veïnes de vellsoleig
també alguns ens han fet la petició perquè allà
també volen una estació d'ambici.
I també tenim el complex a la bona aigua,
també hi ha la petició.
Sí, sí.
Exacte.
Perdó, perdó, perdó.
Si em parli de coses ràpides.
Primer és...
Diferents persones ens han comentat que
el grup de Telegram
que hi ha amb les activitats
del municipi de l'Agenda
és un grup que t'informa
d'avui per avui i que això no el permet
que hi pugui haver una certa planificació
de la gent que vulgui assistir a les activitats
i estan demanant si es podria fer
alguna mena d'aplicació, alguna app o alguna cosa similar
que et permeti fer aquesta planificació
només per res, perquè la gent pugui
acabar gaudint de les activitats.
Després també volíem
comentar una cosa. Intentaré que sigui ràpid,
perquè és un peu llarga, però
ho intento resumir. Jo ahir vaig anar a la ràdio
fer l'entrevista mensual,
ja no sé quan em toca, però vaig anar ahir.
I em van preguntar
per la suspensió de llicències dels garrofers.
I, sincerament, nosaltres
no en sabíem res, perquè els decrets
d'alcaldia els mirem quan podem
i quan tenim temps, i aquesta vegada no hem pogut.
Jo vull recordar que el 2021
ja vam començar a tenir reunions pel tema de garrofers
i que allà el nostre grup va dir
escolteu, voleu dir que un projecte
de fa 20 anys no serà necessari fent alguna modificació
ara per actualitzar-ho
als requeriments actuals?
I ens vau dir que és poca cosa
i es farà sobre la marxa.
A més de març del 2022 l'alcalde fa un decret
de suspensió d'execució de les obres
però al cap de 72 hores
s'aixeca aquesta suspensió d'obres
i al cap de poc es redacta una mena de memoràndum
amb indicacions per redactar el text modificat.
Molt bé.
Les obres continuen, avancen, però a finals
del 2022 s'aprova inicialment
el projecte d'organització
redactat pel despatx Estudietècnic
de Construcció, ETC, i l'1 de desembre
comença la informació pública
que acaba el 2 de gener.
Clar, acaba el 2 de gener
però és que al 6 de febrer
veiem que se suspenen una altra vegada
les obres.
La primera suspensió del 22 de març
que va durar 72 hores
que es va deure només 72 hores
i com és que ara, després de 10 mesos
es tornen a suspendre un cop més
amb el projecte inicial aprovat
després de dos mesos
del projecte inicial aprovat.
Estem aquí en una situació
que nosaltres no acabem d'entendre
i per acabar, Joan, perdó, alcalde
abans que em responguis
jo vull fer una reflexió
amb veu alta. Avui us he escoltat molt
durant el ple, he intervingut molt poc
i m'agradaria que quan tingueu 3 hores lliures
de la vostra vida, que és el que de moment
està durant el ple, els regidors i regidores
ens el tornéssim a mirar i fesem una reflexió
perquè, ostres,
aquí hi ha gent que ve al ple
i que veiem que marxa al cap d'una hora
o una hora i mitja.
Hi ha 10 o 12 valents que ho estan mirant per Youtube
i després la gent que ho pugui recuperar
i jo crec que els hi fem un flag for world
que l'espectacle que donem aquí
no és prou digne, des del meu punt de vista
ni per les propostes que fem
ni per com ens dirigim
els uns amb els altres
i a mi em sap greu, no per mi, perquè nosaltres
hem de ser aquí i hem d'aguantar el que ens tirin
doncs clar,
aquí hi ha gent que vol participar al ple
han hagut d'aguantar 3 hores
llavors, ostres, a mi em dol
i com que no sé si en sou conscients
perquè en el fregord de la batalla
doncs potser no ho heu notat
però realment els últims plans estan sent molt durs
i a mi em fa por
perquè d'aquí 94 dies hi ha eleccions
i queden 3 plans
i no em vull ni imaginar el que ha de venir
Sergi, començo per aquesta última reflexió
jo crec que, no, no
jo crec que cadascú
ha d'actuar amb la seva consciència
jo en aquest sentit
puc parlar com a alcalde
crec que intento portar el ple
tan bonament com puc
i ser sempre respectuós
i llavors cadascú que
faci aquest exercici
d'autoanàlisis i ja està
no em posaré en com ha d'actuar cadascú
Sergi, cadascú és ben lliure
i ha de fer aquesta reflexió cadascú
i després
la primera aturada 72 hores
del projecte d'urbanització
és per una qüestió molt tècnica
i és que aquest projecte
ens havia entrat
uns anys abans
ens havia entrat com amb 3 fascicles
diferents
i una de les dues condicions per iniciar
les obres era que s'havien d'agrupar
aquests 3 documents amb un sol document
era una qüestió molt
absurda
però que en el moment d'autoritzar l'inici
de les obres no es va reparant aquest detall
que aquells 3 documents
que s'havien presentat per separat
s'havien d'agrupar en un refós
i s'havia de presentar aquest refós
evidentment la Junta de Compensació amb 72 hores
va fer aquesta feina
i per això es van poder reprendre les obres
va ser una qüestió tan absurda com aquesta
les obres es van
autoritzar que s'iniciessin
4 mesos perquè es pogués modificar
el projecte
es va deixar molt clar que
si la Junta anava avançant
en el projecte i hi havia coses que després
s'havien de modificar perquè no es feien
conforme al projecte modificat
aprovat
anava a compte i risc de la Junta de Compensació
ha passat aquest termini
de 4 mesos ens van presentar
el document
el Tècnic Municipal l'està analitzant
i ja
tinc la previsió que durant la setmana que ve
màxim d'aquí dues setmanes
s'aprovarà el projecte perquè ja ha estat
molt parlat amb els tècnics de la Junta de Compensació
i per tant es podran reprendre
les obres
són qüestions més tècnico-jurídiques
que no de fons
no sé si ha aclarit el teu dubte
Kiko, va, l'últim
Sí, ho mirem
és que no
no tinc telegram i no
no
sí
dos preguntes
el tema del nou CAP
quina és la situació en què estem
com està el projecte, com avança
i a nivell de llocs de treball
els llocs de treball que vindrien 14
no?
El CAP és un servei de la Generalitat de Catalunya
l'ampliació aquest any
està en el pressupost de la Generalitat
la redacció del projecte
i
la previsió d'entrada
en funcionament estem parlant l'any 2025
25, perfecte, i una cosa
més, el projecte de la bòbila
els promotors
m'han comentat que ha hagut un canvi
de taxa del que s'havia dit
o que havíem parlat amb l'Ajuntament
al que se'ls vol cobrar ara, això és cert?
La taxa de la bòbila
no, no hi ha cap taxa de la bòbila
però els promotors que estan fent
la promoció als garrofers
tota la part aquesta d'allà
no, els garrofers encara no han entrat
encara no han pagat la taxa
però és cert que se li va dir una taxa
i que ara s'ha canviat, que és el que m'han fet arribar
no?
no, és que les taxes estan aprovades per plaer
no s'ha canviat el percentatge
ni res d'això
no, no podem
s'aproven aquí en aquest plaer
perquè m'han fet arribar a una altra cosa
vale, vale
el públic vol
sí, Tònyol
micro
no, no, és que així es grava
allí veurem a la
bueno, en relació una mica
al que ha traït l'Anna, el comentari
en relació a les entrades
i sortides de la instal·lació esportiva
del camp municipal
hem d'entendre que com a camp municipal
allà hi ha dues escoles
dues escoles esportives, no?
l'escola esportiva del Sant Just
i l'escola esportiva de l'Atlètic
aleshores, clar, hem d'entendre que hi mouen
més de, possiblement, 700
el regidor pot dir
quantes criatures entre les dues escoles
més els grans
més els veterans, més tota la gent que hi ha
800, posem unes mil persones
i els caps de setmana, a més circulen
entre els equips que venen de fora
compteu 500 més
que es van distribuint
entre dissabte i diumenge
es va canviar l'accés perquè realment
es molestava molt i no hi havia forma d'accedir
d'una manera més adient
al camp, es cap a canviar l'accés per darrere
a l'accés per darrere
en relació també al dia a dia
però clar, al final es talla, es talla perquè
els cotxes aparcaven davant dels parcs
i molestava molt a la gent
que era del carrer Cervantes
es va traspassar darrere
i darrere, clar, també ho sabem
és una zona fosca que a part de la perillositat
que diu l'Anna que pugui tindre de possibles robatoris
hi ha molta circulació
perquè és el polígon industrial
perquè ve Blasco de Garay
i clar, tot això ha de provocar
on es pot accedir
aquesta instal·lació esportiva, i a més, per el que dèieu
a part d'accedir, on
es té que reestructurar
tot l'espai que hi ha
davant dels rentadors de cotxe
i tota aquella zona que permeti
que l'usuari
de manera natural
pugui descarregar i carregar els fills
els que van amb els seus fills
deixar una zona de mobilitat
pactada, i l'altra ja està bé
perquè l'altra, com que dona molt el polígon
els caps de setmana quan
ve la gent, ja permet
una mica tota aquella zona
de parking per...
perdona, com que has proposat aquest estudi
que dintre d'aquest estudi
que també ja comenceu a fer
com feieu a l'escola Montserrat
perquè això és una escola
enteneu que el camp de futbol és una escola
no és un camp de futbol
és una escola que es mouen 800
i més desquietos
Toni, com bé saps anàvem a petició precisament
d'endavant s'ajut a fer una plataforma
a la part de darrere, Narcís Monturiol
una plataforma perquè l'entrada
fos més segura
el que passa que a fruit d'una reflexió
que ens feu des de l'Atlètic, estem estudiant
de fer aquest canvi, aprofitant que
s'ha fet els vestuaris nous, que s'ha fet la porta
d'accés nou allà gran, de poder fer
tota l'entrada al camp
s'han demanat pressupostos
s'està mirant si
si no creem més problemes dels que solucionem
perquè a vegades les decisions d'entrada
es veuen molt clares i després
necessiten un temps de maduració
per veure que no
ens equivoquem
i si veiem que és factible
ho farem, no en tenim cap problema
el que volem és, pot ser que aquesta sigui
la solució bona per tot
per fer vantes
i per evitar aquests problemes que denunciava
l'Anna
una pregunta més?
doncs aixequem la sessió
i fins la setmana