Bona tarda a totes i a tots. Comencem el ple del mes d'octubre, sisplau.
Es van celebrar les comissions informatives pertinents
i també fa mitja hora la Junta de Portaveus, i per tant anem al punt 1,
que seria l'aprovació de les diferents actes de les sessions anteriors
dels plens municipals del 26 de setembre, del 21 d'octubre i del 23 d'octubre.
Si els regidors i regidores no tenen cap esmena,
les donaríem per aprovades. Perdoneu, s'excusa el Jordi Porta, el regidor d'ERC.
De l'aprovació de les actes, teniu alguna esmena o aportació?
Doncs les donaríem per aprovades. Aniríem al punt 2, que seria els dictàmens.
Primer, els dictàmens que corresponen a les àrees d'alcaldia, presidència, economia i sostenibilitat.
El 2.1.1 seria la ratificació de la resolució segona del decret d'alcaldia
de la data 9 d'octubre de sol·licitud a la Diputació de Barcelona
de la concessió del préstec i de la subvenció del tipus d'interès
en el marc del programa de crèdit local per la rehabilitació de la sala municipal de l'Ateneu
i la primera fase de la construcció del nou pavelló de la Bonaigua.
Si us sembla, com que el 2.1.1 i el 2.1.2 és amb el mateix tema,
però que té dos parts perquè es consolidi aquesta petició de crèdit,
la regidora Quima Jiménez ho faria, els dos junts.
En tot cas, si la votació és diferent, m'ho demaneu, ja està, o les intervencions, d'acord?
Molt bé, doncs la regidora té la paraula.
Bona tarda. Doncs bé, portem aquí el ple.
Vam demanar el més... Sí, sí, una mica malament, ho sento, però...
Doncs el ple anterior, com sabeu, vam abortitzar crèdit arrel al superèmit del 2018.
Una vegada vam abortitzar, el que fèiem és demanar un nou endeutament
i el dia 9 d'octubre l'alcalde en Montecret es va sol·licitar a la Diputació l'endeutament.
I aquest endeutament era de 2.802 mil euros,
1.600 va per la rehabilitació de la sala municipal de la Teneu
i els 482 va per la construcció del nou Bavelló de la Bona Aigua.
Llavors, aquest és el primer punt.
El segon és que una vegada obterim el crèdit per part de la Diputació,
el que hem de fer és dotar aquestes dues partides
per poder ingressar aquests diners, posant-hi unes partides comptables.
I és el següent punt, que és la proposta del suplement de crèdit
finançat amb un nou endeutament,
que és el que també portem al ple perquè sigui aprovat. I ja està.
Molt bé, doncs fem intervencions, si és el cas, de menor a major.
Carles García, de la CUP, té la paraula.
Bona nit.
Aviam, el nostre grup no ha tingut temps d'arribar a una posició concloent
respecte a aquest tema.
I parlant tant, ens veiem abocats a abstenir-nos.
Molt bé, seguim la roda d'intervencions.
Quico Ferrer, de Ciutadans, si us plau.
El grup de Ciutadans donaria per bona aquesta proposta
i donaria a l'OK.
Sí, sí, a dos punts.
Seguim la intervenció, Esquerra Republicana, en Sergi Seguí.
Sí, bé, jo crec que creiem que per tots és conegut
el projecte del Paulló de la Bonaigua,
perquè s'ha explicat abastament amb bulletins,
trobades amb les entitats esportives,
trobades amb el veïnat, amb diferents jornades,
que recordo que a finals del mandat passat,
tothom que ja estava interessat podia veure el projecte.
Per tant, veus el projecte, saps què es farà, saps quant costa,
i demanar un préstec per 400 i escaig mil euros és raonable,
per què no?
Amb la sala de la Teneu no ho veiem tan clar.
No hem vist el projecte, no sabem què s'hi vol fer,
es diu que es vol rehabilitar,
si per fer exactament el mateix que hi ha ara amb una mà de pintura,
o si realment fer el que cal fer en aquella sala,
que és ampliar l'escenari, endreçar vestidors,
en definitiva, fer-la nova de trinca
per poder-la utilitzar d'una millor manera
del que s'està utilitzant fins ara.
Esclar, com que no hem vist el projecte,
no sabem si un milió de cent és suficient,
no, sí, en caldrà més, menys, segurament en caldrà més,
pel que sabem i pel que hem viscut els últims vuit anys,
però és una manera de dir-vos que si busqueu el suport
per aquest tipus de coses,
ens estaria bé que poguessin parlar dels projectes
d'una manera més integral
i que poguessin veure cap on anem,
com serà aquest espai,
per què s'utilitzarà aquest espai i com es gestionarà.
Malauradament no podem votar-hi en contra,
però és una raó molt senzilla,
perquè sabem que és necessari i urgent
aquest finançament per començar les obres.
Ho sabem, perquè les entitats que l'han d'utilitzar pateixen,
perquè les escoles de dansa que l'han d'utilitzar pateixen,
perquè les escoles per fer els finals de curs pateixen,
ho sabem.
I també perquè tenen una programació cultural
que no podem reixir-la perquè no tenim l'espai adequat,
no podem programar segons quins concerts,
segons quines obres de teatre, perquè l'espai no és l'idoni.
Però precisament l'espai és clau en aquest punt
i demanar-nos que us fem confiança per demanar un préstec
amb unes condicions molt bones per part de la Diputació és cert,
però un préstec d'una quantitat X,
no ens fiquem en la quantitat perquè és que no sabem
què val el projecte i com s'ha de finançar.
Com si, si no, quina quantitat s'ha de finançar.
Per tant, ens estindrem.
Seguim la roda, Laia Flotats,
de Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana.
Gràcies, bona tarda a tothom.
Nosaltres hem estat valorant aquesta petició de préstec,
que és, tal i com vam dir en el ple passat,
es va amortitzar amb Romanent de Tresolaria
una quantitat igual de deute bancari.
I ara, com també vam dir fa un mes,
suposàvem que es tornaria a demanar via presta
aquesta mateixa quantitat i, efectivament, aquí ho tenim.
En el seu moment no ens vau dir per què seria,
ara sí que ens ho dieu.
És per la sala municipal de la Teneu
i per el pavelló de la Bonaigua.
Ens sembla bé, la destinació és correcta, estem d'acord,
i sí que ens agradaria conèixer quin és el projecte de la Teneu,
de la sala gran de la Teneu, quin és aquest projecte de rehabilitació.
Informalment, en alguna conversa ja se'ns ha explicat alguna cosa,
però voldríem que hi hagués una exposició formal,
o sigui, almenys als grups de l'oposició.
I en quant al pavelló de la Bonaigua,
ja que surt el tema, preguntar també com està l'inici de les obres
d'aquest nou pavelló, perquè no sabem res. Gràcies.
Una prèvia, ja vau donar la paraula als regidors i regidores.
Evidentment, el que fem és aprofitar l'oportunitat
del crèdit de la Diputació.
El projecte de rehabilitació, evidentment, s'ha d'encarregar
i s'ha d'informar, si ens agradaria que participéssiu a això.
El que fem és sol·licitar aquest crèdit,
que evidentment, com deia el Sergi Sigui,
avançava que no costarà aquest 1.200.000, sinó algun més.
Però el que fem és, tenim aquesta oportunitat i ens afegim.
Però el projecte de l'encàrrec del projecte
i el que és definir exactament això,
evidentment ho compartirem.
Regidora, vol intervenir el Regió de Cultura?
Sí? Regió de Cultura.
Gràcies. L'avantatge d'aquests crèdits
és que poden anar saltant any any.
No fa falta que aquests diners es gastin
en aquest proper exercici pressupostari,
sinó que són diners que poden anar saltant
d'un pressupost a l'altre.
Per tant, ens semblava important,
de cara a poder arrencar aquest projecte tan ambiciós,
que és la remodelació de la sala municipal de l'Oteneu,
començar a comptar amb una quantitat
que és significativa.
Estem parlant d'1.600.000 euros
i a partir d'ara el que ens toca és definir el projecte
en dues línies que es complementen molt.
En primer lloc, estudiar les possibilitats
que hi ha d'ampliar l'oferta cultural
que actualment hi ha a la sala municipal.
En aquest sentit, des de l'àrea de servei de la persona,
ja s'ha encarregat un estudi
per veure si hi ha marge o no
per tenir una oferta cultural
molt més àmplia de la que tenim actualment.
I en paral·lel,
partim d'un projecte que ja tenim fet,
que és el de seguretat i salut,
que serviria per legalitzar mínims la instal·lació.
Aquest projecte costa 1.200.000 euros.
Tot el que afegim
de cara a millores, com comentava en Sergi Seguí,
d'ampliació de l'escenari,
millora de vestuaris, etc.
són diners que s'incrementaran aquest 1.200.
Us podeu imaginar que estarem
en magnituds una mica superiors als 2.000.000 euros,
a l'espera de definir el programa,
que en funció de quin sigui el programa,
pot ser que siguin 2.000.000 i escaig
o pot ser que ens anem a quantitats molt més elevades.
Molt bé, si no hi ha més intervencions, sí.
El Pueblo i la bona Aigua
vam demanar un crèdit de 2.000.000 euros
que servia tant per l'ampliació de la pista exterior
com per al nou pavelló.
El crèdit era de 2.100.000 euros, gairebé.
Un cop fet el projecte,
ens vam adonar que ens faltaven uns 600.000 euros,
485.000 euros els teníem d'aquí
i la diferència sortirà del Pla d'Obrir Serveis,
que s'ha obert la convocatòria
de l'1.200.000 euros.
S'ha enjust l'hipertoc en un mínim de 125.000 euros.
La sol·licitud que farem de Pla d'Obrir
anirà a cobrir aquesta diferència que ens falta
i d'aquesta manera
podrem cobrir tota la inversió necessària.
Laia Flotats vol intervenir.
Gràcies.
Dues preguntes.
Aquesta rehabilitació de la sala Granada
la veurem en el pressupost d'inversions
de l'any que ve o el pla d'inversions del mandat
que encara no coneixem.
Després, sobre el pavelló nou,
no m'has contestat com està l'inici d'obres,
en quina fase estem i què està passant.
Segurament aquests, com he dit abans,
aquests millors 600 no seran suficients
per cobrir tota la rehabilitació
que ens agradaria fer de la sala municipal.
Per tant, és molt probable que en el pressupost 2020,
inclús m'haig de dir que en posteriors pressupostos,
apareguin aportacions complementàries
per poder fer una remodelació integral
amb cara a Lluís.
Respecte a les obres de la bona aigua,
actualment s'està executant la primera fase,
que consisteix en l'ampliació i tancament
de la pista exterior.
La previsió és que les obres acabin
la primera setmana, la segona setmana de febrer,
sempre i quan no hi hagi problemes.
I després, per poder encarar
el nou pavelló, estem pendents
de tenir l'informe de l'ACA.
El nou pavelló afecta,
es desenvolupa en terreny d'afectació ACA.
Afectació hidràbrica.
I per tant, fins que no tinguem
l'informe de l'ACA, no podem
arrencar l'elicitació d'aquesta segona fase.
Molt bé, doncs si no hi ha res més,
anem directament a votació.
Quico Ferrer vol intervenir.
Em sorprèn, Joan, una mica
el tema dels projectes que no estiguem tancats
en el tema de pressupostos.
Jo dedico això i a mi em tanquen
un pressupost sempre abans de començar,
que és una obra.
Estava comentant el Joan, si no m'ho he entès malament,
que al millor haurem de demanar
cèntims del pròxim any.
Sí.
Perdona.
El més important és anar posant diners,
en el sentit que en els pressuposts vagin quedant diners
recollits i que aquests diners
es puguin anar despassant d'un pressupost a l'altre.
Per què? Perquè això et permet arrencar
i a vegades,
amb la previsió que fas és suficient,
altres vegades necessites
aportacions complementàries.
Tant de l'una a l'obra com de l'altra,
necessitaríem aportacions complementàries.
Però el fet de tenir d'entrada uns diners
ens ha permès arrencar,
ens permetrà arrencar en el cas de la sala municipal de l'Ateneu
i després més endavant haurem de buscar
el finançament complementari.
Però l'important en l'administració,
en el funcionament de l'administració pública,
mireu com una reserva de diners
per poder encarar el projecte en el futur.
En tot cas, en Quico Ferrer,
el projecte s'aprova,
es licita i s'aprova i tindràs coneixement d'això.
Una cosa és el finançament.
Normalment és difícil que el tinguis de cop
en un acte plenari o administratiu,
però el projecte
carregat i executiu amb un cos s'aprova.
Per tant, no estem en aquesta fase.
A l'Ateneu no estem en aquesta fase.
Anem a votació...
No sé si és el mateix vot, en tot cas és igual.
El 2-1-1, Vots a favor.
Del Partit Socialista,
Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana,
i movem també Ciutadans
a extensions d'Esquerra Republicana
i de la CUP.
El 2-1-2, que és el mateix, és la mateixa votació?
La reproduiríem? Per tant, avancem.
Aniríem al 2-1-3,
que seria aprovació de les bases reguladores
per l'atorgament de subvencions a empreses
per la implementació del programa 3 més 6
per persones aturades a través d'empreses
per la convocatòria simultània de l'exercici
ho exposa la regidora d'ocupació, Gina Pol.
Doncs sí, bona nit.
Doncs a finals de setembre,
l'atur que teníem registrat al bas Llobregat era d'un 9,8,
és a dir, una mitjana molt més baixa del conjunt de l'àrea metropolitana
i del conjunt de Catalunya, ja que a Catalunya
la taxa que tenim és del 10,3.
I en concret, a Sant Just, aquesta xifra és del 6,3,
a unes 474 persones que estan buscant ocupació.
Tot i tenir aquesta xifra,
que és de les més baixes de la comarca del bas Llobregat,
sí que és cert que hem de seguir incidint,
perquè hi ha un perfil que té moltes dificultats
per trobar feina i poder-se inserir en el món laboral.
Per tant, què fem? L'Ajuntament té dos tipus de programa
que ajuden a treballar aquestes dificultats d'inserció laboral.
D'una banda, tenim els plans d'ocupació,
de l'agència laboral i el SOC,
i d'altra banda, tenim aquest programa, el 3 més 6,
que és de l'Ajuntament, és a dir, està finançat
amb fons propis de l'Ajuntament i que fomenta tant la formació
per tenir competències per poder ser una persona potent
a l'hora de trobar feina com a nivell d'ocupació
tenir una feina que et dona una remuneració.
Ja portem tres edicions d'aquest programa,
més una prova pilot que es va fer l'any 2015,
i les empreses que han pogut presentar-se i que van guanyar aquesta licitació
van ser, d'una banda, Solidança i Treball,
que va ser una de les empreses que ho ha gestionat,
també es proced i la Fundació Futur.
En total, en aquest període s'han contractat 24 persones
que han rebut aquesta formació que dèiem i aquesta ocupació,
en aquest cas, en empreses del tercer sector.
En aquest període el programa ha anat evolucionant
i ara us explico amb 4 o 5 punts quins són els canvis
del programa. El primer punt és que a dia d'avui
es pot presentar qualsevol empresa, ja no ho hem restringit
ni a empreses d'inserció ni a centres especials de treball,
perquè hi ha altres empreses que també estan sensibilitzades
amb aquest tipus d'ocupació. D'altra banda,
el col·lectiu que volem potenciar perquè siguin les persones
que van a treballar en aquestes empreses o en aquesta empresa
són aquelles que tenen moltes dificultats d'inserció,
aquí parlem de persones amb risc d'exclusió social,
amb discapacitat, persones amb problemàtiques de salut mental,
també parlem de persones amb una molt baixa qualificació
professional i també dones que estiguin dins el circuit
de violència de gènere. En total, aquest programa
pretén subvencionar 6 llocs de treball amb una jornada
que pot ser o bé complerta o bé parcial, ja que hem de pensar
que aquestes persones amb dificultats d'inserció a vegades
una jornada complerta tampoc no la podrien tirar endavant.
I d'altra banda, d'acord amb les bases, d'aquests 6 llocs,
sí que es destina a persones amb discapacitat o bé amb malaltia mental,
que són les persones que ens costa més aquesta ocupació.
D'altra banda, pel que fa a la jornada i al cos,
a temps complet la persona o la subvenció que dona l'Ajuntament
és de 1.482 euros mensuals amb pagues prorratejades
i on s'inclouen les despertes salarials, també,
al cos de la societat social. I d'altra banda,
el que sí que hem establert les bases és que en cap cas
s'admetrà cap proposta salarial que estigui per sota d'aquest import.
En total, l'Ajuntament destina 95.000 euros en aquest programa,
dels quals 15.000 van a l'eix de formació
i 80.000 van a la part de salaris.
Pel que fa a la formació hem establert un màxim d'hores
que es destinen a formació per no desvirtuar la part
que es dediquen a la feina, a l'ocupació purament.
Aquest màxim és de 530 hores en total.
I sí que hem concretat més la formació que hem de rebre,
que volem que sigui no només de nivell tècnic,
sinó que sigui universal i també, si cal, hi haurà formació
o bé individual per a la persona en concret o per a un grup
que necessiti aquesta formació més especialitzada.
I la novetat més important és que a nivell de contactació
fem un canvi. En plans d'ocupació és molt difícil
que després dels nous mesos et puguis quedar a l'Ajuntament,
perquè estem parlant d'una amistació pública,
però sí que volem incentivar que aquella empresa que s'hi presenti
garanteixi que l'ocupació va més enllà
d'aquesta subvenció que cofinanciïn durant tres mesos
els sis contractes que es presenten,
i d'altra banda, com a mínim dues de les sis persones
que van a treballar en aquesta empresa,
se'ls ha d'oferir un contracte d'un any, ja sigui amb contractació indefinida
o amb contractació temporal.
I aquest és una mica els eixos bàsics del programa.
Molt bé. Gràcies a la regidora per l'exposició.
Obrim el tort de paraules. Carles García, de la CUP.
Sí. A veure, en primer lloc,
pensem que el programa aquest és magnífic,
està molt ben estructurat, per la qual cosa
felicitem el govern municipal.
I posar-se a buscar algun petit paró,
i posar-hi el paró en la base
que es fa servir de referència
de mil euros de sou base,
que si ve si és superior al salari mínim interprofessional actual,
segueixen inferior al que nosaltres considerem
que hauria de ser el salari mínim interprofessional a Catalunya,
tenint en compte que el cost de la vida a Catalunya
ve a ser un 30% superior al resto de l'Estat.
O sigui que a nosaltres ens hauria agradat, i oferim,
que per a properes edicions us ho mediteu,
de fer servir com a base de referència
un sou base de 1.300 euros
en lloc dels mils que pressupost actualment.
En qualsevol cas, el programa trobem que és excel·lent
i votarem el favor.
Molt bé. Quico Ferrer vol intervenir, ciutadans?
Sí. Jo una mica em remarco
amb el que està dient el Carlos, menys amb 1.300 euros.
Jo crec que és una gran proposta
i que això ajudarà a la gent que no pot treballar
a ficar-se a treballar. Gràcies.
Seguim la roda. Esquerra Republicana vol intervenir.
Sergi, seguim.
Reiterem les felicitacions
quan un programa funciona bé
i a més a més es té la paciència de valorar-lo
com ha anat l'any anterior i de proposar-ne millores,
que a més a més són millores per ampliar-lo.
Doncs això, felicitar l'equip de govern.
Llàstima que només puguin ser 6 persones,
però si ens demanéssiu confiança
perquè poguessin ser 15 i en comptes de 95.000 euros
haguessin de ser 180.000,
també ens trobaríem perquè aquest programa s'ho val.
Seguim la ronda. Laia Flotats vol intervenir.
Gràcies. A l'anterior edició,
que també hi van haver 6 participants,
un dels objectius era que el 33% es quedés
amb un contracte temporal superior a 6 mesos
i m'agradaria saber si es va aconseguir aquesta fita
de les 6 persones, que un 33%, o sigui, dos,
s'acumplís aquest objectiu
que fossin contractades amb aquest tipus de contracte,
més que res perquè ara ja s'està demanant
que l'objectiu sigui que se'ls contracti
per un any temporalment almenys o indefinidament,
doncs sapigués si l'anterior edició
això es va poder aconseguir amb un objectiu inferior
i després també celebrar que en aquesta edició
s'obri a tot tipus d'empreses i no només a centres
especials de treball i a empreses d'inserció laboral
i després també, per últim,
només se li donarà a una sola empresa
o això és divisible, és a dir,
si concorren dos, tres, quatre empreses,
es pot repartir entre les dues o tres empreses
o tot això s'ho portarà només a una única empresa?
Molt bé, doncs contestaria la regidora.
Doncs em sembla bé les propostes de poder incrementar
tant el sou com el nombre de persones,
és un tema bàsicament de pressupost, per tant,
quan parlem de pressupost, doncs n'hauríem de parlar.
Pel que fa a les consultes que fa la Laia,
si ara ho posem obligatoris perquè no es va aconseguir
quan era voluntari. Per tant, com que la voluntarietat
no acaba concretant-se amb un contracte,
vols guanyar l'apuntació per tal de ser l'empresa
que obté la major apuntació per poder ser la gestora
d'aquest programa. Per tant, és com una licitació.
L'empresa amb major punts és la que serà la gestora
d'aquests sis contractes i les obligacions que li pertoquen.
Aleshores, el contracte d'un any és a partir
que s'acabin els nou mesos.
Quin mètode d'esteguiment farà l'Ajuntament
per assegurar-se que es compleixin aquests dos contractes
superiors a un any després dels nou mesos?
S'ha de controlar. I després, en cas que no es faci,
que no compleixin aquest requisit,
què es farà? Se'ls exigirà que retornin la subvenció,
un percentatge de la subvenció, de tot el programa,
de les sis persones, només d'aquelles dues.
Gràcies.
Les bases ja t'he de dir que no me les he llegit exhaustivament.
Però m'agradaria que ho expliquessis aquí.
Si l'empresa incompleix, hi haurà una part de la subvenció
que l'haurà de retornar com a qualsevol,
com una subvenció d'una entitat, si no compleix amb un objectiu,
doncs també es retorna, és a dir, l'Ajuntament fa un seguiment,
demana als CCs corresponents i demana si aquelles persones
s'han quedat contractades o no. Per tant, fas un seguiment.
Per algo, tenim un equip tècnic que el que fa és un seguiment
per poder avaluar i després, si hi ha alguna cosa
que no l'hem fet com correspondria, en el següent programa,
doncs seguim millorant. Però si sí, farem un seguiment de l'empresa,
demanarem tota la informació, farem seguiment que aquella contractació
i si és d'un any al cap d'un any, preguntar on està la persona
i si hi ha un incompliment, es demanarà el retor corresponent
de la subvenció rebuda.
Té de mirar quin és el tant per cent que se va a retornar.
Si em dóna temps a contestar-t'ho en aquest ple, mirant les bares
i altres documents t'ho dic i si no, us enviem un correu i us ho expliquem.
Doncs acabem de mirar aquesta informació i passem...
Si hi ha més tors, donaria la paraula. Cap inconvenient.
Hola, bona tarda a tothom. Jo avui m'estreno.
Volia preguntar una cosa perquè m'ha fet dubtar.
En la part tercera, en el punt 1, quan parla de la selecció
de les persones participants del programa,
diu que l'oferta es publicarà en la plataforma Sherlock
i opcionalment a través del Servei d'ocupació de Catalunya.
I m'ha presentat la dubta de si això vol dir que és obert a tothom
o que només després acceptaran les persones que estan
en la borsa de treball de Sant Just.
No m'ha quedat clar si era oberta o no.
Fem la roda i tanques. Quico Ferrer, sí, sí.
Sí, l'altra cosa que volia comentar, Gina, és que si heu pensat
o teniu present que si les persones que estiguin contractades
tenen alguna deficiència patològica, com has comentat, o mental,
o psíquica, que hi hagi el que és un perfil que supervisi
aquesta persona en quant a tema d'ajuntament, empresa,
o dic tipo Safi, per exemple, Safi fa aquests ajuts, no?
Et posa el que és un tutor que segueix el que és la feina
i això ho dic perquè si això ho heu contemplat.
Gràcies.
Molt bé, tancaria l'aponent.
Pel que preguntava la Pepa, el que expliquen les bases
és que les ofertes han d'estar a la plataforma Sherlock,
que és la plataforma que ens dona la Diputació de Barcelona,
allà és on veuen totes les ofertes que surten laborals
i la gent s'ha de presentar.
I opcionalment també hi ha l'opció del SOC,
que la gent està al punt del SOC, es recullen les dues llistes
i amb les dues llistes es fa la selecció de personal.
Per tant, qualsevol persona que ho vegi es presenta
i s'hi compleix requisits.
Hi ha dues entrevistes, una més social, que la fa Serveis Socials,
una altra més professional o ocupacional
que la fa l'equip d'ocupació, en aquest cas.
Els dos equips socials i ocupacional seran els que triaran
aquestes persones que aniran després a treballar a l'empresa.
Com que volem una inserció laboral integrada,
el que es fa és que aquestes persones
són autònomes dins de l'empresa.
Per tant, no hi haurà un tutor que supervisa.
Sí que és cert que hi ha persones que si tenen un expedient
obert a Serveis Socials ja tenen un referent tècnic
que els fa el seguiment, però són persones que han de ser
prou autònomes per integrar-se en un món laboral
i si els cal un acompanyament a través també d'aquesta formació
i aquesta formació personalitzada també se'ls ajudarà
i l'equip de Serveis Socials també estarà atenta
a qualsevol problema que hi hagi hagut, com ens ha passat,
en plans d'ocupació o altres programes anteriors.
Però no hi ha un tutor especialment.
El tutor és el que puguin tenir l'empresa o responsable de l'empresa.
Molt bé, doncs anem directament a votació.
Vots a favor del punt 2 o 3, unanimitat dels grups presents.
Per tant, tots el donaríem per aprovat.
Anem al 2 o 4, que seria la proposta modificació singular
de la relació llocs de treball
respecte dels llocs de treball reservats a personal directiu,
exposa en Pedro Soria.
Hola, bona tarda.
A d'autom, tal com heu pogut llegir en el informe,
segons la llei de l'EBEP, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic,
la figura del personal directiu és un factor que cada vegada
té més preponderància a efectes de modernització de l'administració.
Què significa això?
Això significa que la seva actuació està submesa a criteris d'eficiència,
de responsabilitat i de control de resultats
en funció dels objectius fixats.
Considerant que l'any 2015 ja es van aprovar pel ple
la creació de tres llocs de directius
i que el 2016 es van crear també dos més,
per part de fixar en 5, com a màxim,
el personal directiu d'aquest Ajuntament,
el que es tracta ara és de cobrir, professionalment parlant,
les tres places en concret de directiu de l'administració.
Com es farà? Mitjançant concurs o lliure dissignació.
Amb els dos casos es farà per convocatòria pública
per cobrir, de totes maneres, els principis de mèrits i de capacitat.
D'aquesta manera, el que pretenem és donar una continuïtat
a la funció professional que fan els directius.
Què passa ara? Alguns directius estan en situació de comissió de serveis,
màxim dos anys, i no hi ha una continuïtat durant el mandat
amb aquesta funció.
Amb la qual cosa volem, ja que la llei permet donar aquest, diguem-ne,
toc professional i fomentar aquesta professionalitat dels directius
dels ajuntaments, volem crear aquests tres llocs.
Quins llocs són? El joc de gerent, el joc del cap d'àrea de planificació
territorial, habitatge i medi ambient,
i el cap d'àrea de serveis a la persona.
Cap dels tres, bueno, un està cobert per al nostre gerent actual
en comissió de serveis com deia abans,
i els altres dos no estan coberts.
Per tant, es tracta de cobrir-los com a directius professionals
de l'administració.
Els altres dos llocs dels cinc que es van fixar com a màxim
són assumits directament la funció, que són el cap de serveis econòmics
i el cap d'alcaldia presidència,
seran assumits per al gerent directament.
Amb el qual, ara per ara, no queden ocupats.
Només dir que s'ha informat a la representació indignical
de l'Ajuntament, encara que no era obligatori fer-ho,
al seu personal directiu,
i també en l'informe es fixen els complementes específics
de cada lloc de treball perquè s'ha calculat d'acord
amb el manual de valoració de llocs de treball per analogia.
Ja està, és això, simplement.
Molt bé, fem una roda d'intervenció si és el cas.
En Carles García de la CUP.
Sí, en aquest punt tampoc hem tingut temps d'arribar a una posició concloent
i per tant també ens abstindrem.
Quico Ferrer, vol intervenir, ciutadans?
Gràcies.
Em sembla molt correcte el que és la proposta que feu.
Dureu una oportunitat al que és a la gent de fora i de dintre
i crec que és molt noable.
Important també és l'opció aquesta que no és un lloc
que és per tota la vida o per quatre anys,
sinó que, com vau comentar amb el seu dia,
va manat i té una persona que si no fa la seva feina
pot dir que no, que el canvia.
És una cosa important.
Per la meva part donarem el vot que sigui.
Gràcies.
Molt bé, seguirem la roda d'intervenció.
Sergi Seguí, vol intervenir, Esquerra Republicana?
Amb l'anunci de l'abstenció de la CUP i del vot forrable de ciutadans,
on s'aprovarà i com s'aprovarà, m'agradaria preguntar
si ja heu pensat quan voleu convocar aquestes places.
Sé que no és el que toca perquè estem parlant d'una altra cosa ara,
però si ja heu començat a pensar quan les voleu convocar
per preveure quan han d'estar cobertes o no.
L'altra pregunta és si hem passat de cinc directius
a un gerent que fa de gerent i de cap d'àrea d'economia
i de cap d'alcaldia i dues persones que s'assoren o tres
i la plaça de cap d'àrea d'urbanisme i la plaça de cap d'àrea de CP
estan vacants i l'Ajuntament no li ha passat res,
voleu dir que val la pena convocar-ho?
Molt bé, seguim la roda d'intervenció.
Ens tancaria sempre el ponent.
Laia Aflatats vol intervenir.
Gràcies.
Sí, en la Comissió Informativa ens vau explicar
com és previ i perceptiu per poder fer l'oferta al concurs públic.
Aleshores, simplement fer el preecte que quan llanceu aquest concurs
i el publiqueu, doncs que ens ho feu saber expressament.
Gràcies.
El ponent vol tancar o sí?
A veure, el Sergi, en aquest cas,
no sabem exactament la data en què es convocarà,
el preecte és que és de cara a l'any que ve el tenim previst així
perquè aquest lloc estigui ja ocupat a nivell de directiu professional.
I per al que has preguntat de si val la pena o no,
home, nosaltres, si no creiéssim que val la pena, no ho presentaríem.
De totes maneres, com s'explica això?
Doncs mira, el tema tècnic d'ASP, com deies,
el lloc de cap de serveis no és un lloc que estigui cobert,
hi ha una persona que fa la funció,
però necessitem cobrir-lo perquè ja porta molt temps fent aquesta funció.
I si fa la funció, això vol dir que es necessita.
I nosaltres proposem aquests tres
perquè són llocs que venim reiteradament fent servir
i que necessitem que quedin plenament coberts
per donar una garantia de continuïtat.
Simplement és això.
Sí, Sergi, seguim.
Un home, sorgeix una altra pregunta,
que és que aquest exemple que has posat de cap de persona,
de cap d'alesa de serveis a la persona,
quan surti la convocatòria i es cobreixi,
significa que la persona que ara està anomenada com a assessora
en matèria de polítiques d'alesa de serveis a la persona
deixaria de fer això o saltaria o passaria a fer una altra cosa
sempre i quan no sigui la mateixa?
I si opta, perdó, i si opta, i pel que sigui guanya, diguem-ne,
aquella plaça d'assessoria quedaria buida?
No, si... bueno, això.
Buida quedaria, però teniu pensat posar-hi algú més
perquè faci alguna altra cosa?
A veure, Sergi, el que no farem és crear el lloc de cap de serveis
perquè la persona que actualment estigui ocupant
o fent aquestes funcions ja tingui el títol de cap de serveis,
per dir-ho d'alguna manera,
i després tornar a posar una altra persona per fer què?
El mateix? És que no li vaig sentir.
Quan anomenem un cap de servei o un cap d'àrea,
en aquest cas, de serveis a la persona,
és perquè faci la funció com correspon, simplement.
I està a l'altre lloc de tècnic,
potser hi haurà algun altre tècnic o alguna cosa,
però això no ho hem decidit ni ara ni hem pensat fer-ho en aquest moment.
Vull dir, no és això.
Molt bé, doncs, si us sembla, anem directament a votació del punt 214.
Vots a favor?
Del Partit Socialista, Movem i Ciutadans,
abstencions de Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana,
Esquerra Republicana i la CUP.
Ens el donaríem per aprovat.
Miriem el 2.2,
que correspon a l'àrea de política territorial,
habitatge i medi ambient, i concretament el punt 2.2.1,
que seria l'aprovació del conveni de delegació de la competència
sobre protecció de la legalitat urbanística
a l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola
per part de l'Ajuntament de Sant Just
a favor de l'àrea metropolitana de Barcelona,
i ho exposa el regidor Joan Basaganyas.
Gràcies.
Aquest conveni veu o té el seu origen
en un acord adoptat per unanimitat
per l'Assemblera del Parc de Collserola,
de la qual formen part nou municipis,
i el que estableix aquesta proposta de conveni
és que la gestió de la disciplina urbanística
en tot allò que té a veure amb l'àmbit del Parc de Collserola
es delega a l'àrea metropolitana.
En què consisteix la gestió de la disciplina urbanística?
Doncs en totes les actuacions administratives preparatòries
d'impuls, de tràmit,
i de resolució d'experients de disciplina urbanística.
La tramitació de les sancions, restitució de danys i perjudicis,
indemnitzacions, etc.
I les atribucions també d'inspecció
de totes aquelles edificacions que estiguin fora de legalitat
dins del Parc de Collserola.
Els compromisos que arribem
és que l'Ajuntament de Sant Just es compromet a finançar anualment
6.591 euros a l'àrea metropolitana.
Es compromet també a facilitar tota la documentació, informes
i antecedents dels possibles casos de disciplina urbanística
que ja tinguessin el seu origen abans de la signatura de conveni.
I també ofereix la col·laboració del personal tècnic jurídic
i de la Guàrdia Urbana a l'àrea metropolitana
per poder fer de forma conjunta aquesta labor.
L'àrea metropolitana es compromet a gestionar el servei,
emet anualment un informe de gestió
i a informar l'Ajuntament de Sant Just de totes les actuacions
que hagi de dur a terme el terme municipal de Sant Just,
així com els ingressos i costos derivats d'aquest servei.
Creiem que és un bon acord,
principalment perquè en l'àmbit del Parc de Collserol entenem
que s'ha de fer una gestió conjunta,
que estableixi uns criteris que siguin comuns per a tots els municipis,
i creiem que l'àrea metropolitana té els mitjans necessaris,
econòmics, tècnics i jurídics,
per ser una eina eficaç per fer aquesta gestió.
Afegeixo una informació només.
El Consell Metropolità del dimarts va aprovar el conveni Mark,
amb el recolzament de tots els grups.
Començarem a fer la roda.
Carles García, de la CUP.
Nosaltres veiem que podem fer aquesta feina perfectament,
que som els que coneixem el nostre territori,
i que això suposa una secció de sobirania
que de moment sembla ser innecessària.
I és per això que nosaltres votarem que no a aquest punt.
Quico Ferrer vol intervenir.
El Ciutadans intervindrà i votarà a favor per la següent raó.
Jo crec que aquesta vida has de ser pràctic i zapaterat uns tapatos.
Si tu t'especialitzes en una cosa,
que ho faci i que ho sap fer,
i si ho podem delegar o subcontractar
i ens surten els números i ens estalviem uns calés,
doncs endavant.
Per mi és correcte. Gràcies.
Molt bé. Esquerra Republicana vol intervenir, no?
Laia Flotats vol intervenir, sí. Molt bé, d'acord.
Nosaltres hem consultat a l'àrea metropolitana
els companys i companyes que tenim allà
i efectivament ens han confirmat que hi ha diferents ajuntaments
que també han fet aquesta delegació, no tots.
Per tant, nosaltres votarem a favor.
Després, sobre el comentari que ha fet l'alcalde,
que el Consell Metropolità va aprovar el Conveni Marc el passat dimarts,
si en podries ampliar aquesta informació.
Sí, a veure, ve amb origen del que deia el regi d'abans,
és a dir, l'Assemblea del Parc de Collserola,
en el seu moment, ja fa mesos, decideix que aquesta delegació,
no només de la serra del Parc de Collserola,
sinó també la delegació del seguiment urbanístic
dels municipis que formen part del Parc Agrari,
que en aquest cas hi ha uns municipis que formen part del Parc Agrari
i també del Parc de Collserola.
Per tant, s'arriba a demanar a l'àrea metropolitana
que ens sembla que el més coherent i lògic,
per racionalitat, per el que deia el regidor,
tenir criteris conjunts i per agilitat, ni més ni menys.
Per tant, el Consell Metropolità ha d'aprovar aquest acord.
És a dir, no ha pactat que d'ajuntament
amb l'àrea metropolitana un text o un conveni
o unes articles, diguem-ne, o propostes.
És un conveni marc.
Per tant, l'àrea també ho ha assumit, això.
Si ara diguéssim aquí, canviem el text,
doncs faríem una malifeta a l'àrea metropolitana,
en aquest cas.
En resposta al comentari que feia el portaveu de la CUP,
jo crec que hi ha espais,
com la seva naturalesa supramunicipal,
i aquest oest, que és un parc que trepitja
nou municipis diferents,
té tot el sentit que la gestió d'aquest espai
quedi delegat amb mans d'organismes supramunicipals
perquè es taleixin criteris comuns.
Crec que en aquests casos la cessió de sobirania
està perfectament justificada
i crec que espais com aquest tipus
o aprenem totes les administracions involucrades
a cedir sobirania o competències
seran difícilment governables,
perquè si tothom s'ho mira només des de la seva parcel·leta,
és molt complicat gestionar un espai
com el Parc de Collserola.
Molt bé, si no hi ha cap més intervenció,
aniríem directament a votació.
Vots a favor d'aquest punt.
Partit Socialista, Junts per Catalunya,
Alcaldia Republicana, Esquerra Republicana,
Ciutadans i Abstencions,
cap vot en contra de la CUP.
Doncs el donaríem per aprovat. Seguiríem.
L'aprovació provisional de la modificació
del Pla de Millora Urbana d'Ordenació de Volums
de la parcel·la situada al carrer Narcís Monturiol
de Sant Just,
o exposa el regidor d'Organisme, en Joan Basseganyes.
Perdó, política territorial, no?
Com ja vam avançar amb la comissió,
aquesta és una petita adequació
del Pla de Millora Urbana
d'una parcel·la situada
amb el polio industrial a fi efecte
i a les nostres ubicacions de magatzem.
És un petit ajust per a millorar
que aquesta finca que està ocupada per una empresa
pugui funcionar d'una manera més eficient.
Bé, explicava a la Junta de Portaveus
el regidor que explicava la importància d'aquest punt,
perquè l'empresa ens va demanar una cosa
que, aviam, li pertoca i compleix llei,
però que en un moment determinat es plantejava
que hi ha 300 treballadors en aquesta empresa
i, per tant, és molt important que es quedi
i com que compleix tota la normativa legal vigent, val ple.
Molt bé, hi ha intervencions sobre aquest punt, no?
Doncs vots a favor del punt.
Unanimitat a tots els partits polítics, molt bé.
Seguiríem.
El punt 223, que seria
a l'aprovació de la modificació del contracte
i la remodelació dels vestidors del complex esportiu de la Bonaigua.
Gràcies.
Les millores que es vol endur a terme en els vestidors de la Bonaigua
són les següents.
Hi ha millores a nivell hirigena, com la substitució del paviment de formigó,
la col·locació de falsostre,
la substitució de rebestiments de les dutxes.
Hi ha millores en mobilitat.
S'eliminen els estretaments en la zona de taquilles.
Hi ha una obertura d'un accés directe a la zona de piscina,
que evitarà que la gent que va de pas a la piscina
hagi d'entrar obligatòriament pels vestidors.
Hi ha la previsió de crear un espai
per a la col·locació de sacadors de cabell
i també un increment de la zona destinada a vestidors femenins
que s'ha quedat petita.
Actualment aquest espai és just,
ja que hi ha moltes dones abonades al complex de la Bonaigua.
Actualment, en el complex de la Bonaigua,
tenim 2.000 abonats, que són 57 més que l'any anterior.
D'aquests, el 46% són homes
i el 54% són dones.
Un 72% d'aquests abonats
estan empatronats a Sant Just
i l'altre 28% a altres municipis.
L'acord que portem a ple
es fa conforme al text reforç de la llei de contractes,
que estableix que, en cas que hi hagi inversions
inicialment no previstes,
s'han d'establir compensacions pel concessionari
i, en aquest cas, després d'haver encarregat un informe
que valorés aquestes compensacions,
els determina que la inversió que s'hi dugui a terme,
inicialment prevista en 342.000 euros,
s'abonaria a 50% ajuntament, 50% concessionari
i s'incrementaria durant 3 anys
la inversió que s'hi dugui a terme.
Aquest és un acord marc,
no està el projecte fet,
per tant, estableixes uns paràmetres màxims
i el que estableix el mateix contracte, el mateix conveni,
és que, en cas que la aportació finalment destinada
sigui el cost del projecte finalment inferior,
es reduirà la inversió que s'hi dugui a terme.
Es reduirà, evidentment, la part d'aportació de l'Ajuntament
i també, de forma proporcional,
es reduirà l'extensió d'aquesta pròrroga.
Això no figura en el contracte,
però us avanço que, per part de l'Ajuntament,
com no podia ser una altra manera,
supervisarà el projecte, entre altres coses,
perquè la llicència l'ha de concedir l'Ajuntament.
Estem parlant de diners públics
i, per tant, volem assegurar que no hi ha sobrecostos ficticis
ni tampoc despeses innecessàries.
I també, l'Ajuntament, en el moment en què es realitzin les obres,
contractarà o directament encarregarà,
es cooperarà de la direcció d'obra
per evitar també que es produeixin aquests fets.
Molt bé, faríem la intervenció dels portaveus
de Carles García, de la CUP. Té la paraula?
Sí, nosaltres no estem gens d'acord en aquesta filosofia
d'anar prorrogant concessions per compensar inversions,
perquè això suposa una hipoteca per futurs consistoris,
i ens complica també una mica la nostra filosofia
que tenim d'intentar recuperar tot el que està externalitzat,
intentar remunicipalitzar-ho.
Per aquestes raons, votarem que no aquesta proposta.
Molt bé, el grup de Ciutadans i Cufarré vol intervenir?
Sí, sí, sí, quico a intervenir.
Jo t'ho vaig comentar, Joan,
crec que el pressupost estava desmesurat,
em vas justificar que faria una direcció d'obra,
perquè això no sobrepasseix,
i per ajustar el pressupost al que és l'actual i el que realment val,
però estic una mica amb el que diu el Carles,
aviam, no sé, jo negociaria aquests tres anys,
al final cap, si el pressupost precisament està desoblitat,
podríem dir, o està elevat,
jo negociaria aquests tres anys, diria, escolta, ni tres,
negociar que està a aquest punt,
perquè és que si no ens quedem com que...
que ens quedem casats amb aquesta gent,
aquesta gent anirem fent millores, anirem fent millores,
i només estan aquesta gent,
i és com una hipoteca que mai acabes de pagar,
saps el que vull dir?
Llavors, què és el que demano?
Demano, sisplau, que realment estigueu a sobre,
en cuanto al tema del pressupost,
i evidentment és un bé per al poble,
i per mi serà un ok.
Molt bé, seguirem, en tot cas hi ha un comentari a fer amb això.
Seguim les intervencions?
Sergi segueix i vol intervenir.
Esquerra Republicana, sí.
Sí, jo crec que la gran majoria aquí convindrem
que fer esport és fer salut,
i que fer salut és una millora pel benestar de les persones,
i que com a administració pública el que hem de fer
és assegurar l'equitat a l'accés a aquesta pràctica esportiva.
Doncs nosaltres ja fa temps que creiem
que amb la bonaigua això no passa.
La bonaigua té uns preus que no s'adacuen
a altres centres similars de l'entorn, també públics,
i no s'adacuen simplement per coses com la d'avui.
Per inversió per part del concessionari,
que a canvi que faci la inversió perquè nosaltres no podíem,
doncs anem allargant la concessió.
Nosaltres creiem que ha arribat el moment d'aturar-nos,
de mirar bé aquesta concessió, d'analitzar-la bé,
i de posar sobre la taula alternatives.
Alternatives que poden passar des de la municipalització
com proposa la CUP,
com una nova externalització a un altre tipus d'empresa,
com una nova externalització a les associacions que estan al pavelló,
hi ha mil opcions.
Però el que no podem fer és anar allargant, allargant, allargant,
perquè si no aquesta aturada no la farem mai.
I creiem que és molt i molt necessari aturar
aquesta segnia constant d'augmentar d'anys de concessió
i analitzar-ho, analitzar-ho molt bé.
El mandat passat ja ho vam demanar,
se'ns va dir que l'àrea metropolitana estava fent un estudi,
o la Diputació, no ho recordo,
estava fent un estudi o estava analitzant o estava mirant,
i que no l'hem vist.
Per tant, ha arribat el moment i nosaltres votarem en contra.
Sí, l'àrea ha flotat la paraula.
Gràcies.
Bé, el primer de tot és dir-vos que la part expositiva
ens expliqueu que aquest contracte es va signar el 26 d'octubre del 2000,
o es va adjudicar,
i que era per una donació inicial fins al 2013.
I ja no ens dieu res més.
Fins a la part final que dieu que s'allargarà fins al 2033.
Aleshores, és evident que, bueno, estem al 2019,
si aquest contracte continua durant,
és que hi ha hagut alguna pròrroga entremig d'aquesta informació.
Quan ens heu enviat l'expedient,
jo l'he buscada per veure les anteriors pròrrogues,
amb raó de què s'han produït
i quines duracions han tingut les diferents pròrrogues,
i és una informació que no he trobat.
Aleshores, primer de tot això,
dir que ho trobo malament i greu,
perquè estem parlant de l'expedient del pavelló de la Bonaigua,
que, a més a més, quan s'ha parlat amb Comissió Informativa
i en altres moments també,
doncs ja coneixeu que tenim certes reticències
i, per tant, aquesta informació creiem
que ja hauria d'haver estat disponible l'expedient.
Això ens impedeix poder valorar o avaluar
en el seu conjunt tota aquesta modificació,
sobretot a l'hora de contrastar-la
amb el que diu la Llei de Contractes del Sector Públic,
que estableix unes limitacions
basades en el preu inicial del contracte
i, com que no coneixem el preu inicial del contracte,
el que es va signar el 2000,
doncs no podem saber si l'acumulació d'aquestes pròrrogues i modificacions
accedeix o no.
M'imagino que no, perquè, si no, no tindria l'informe favorable,
però, igualment, és una informació que nosaltres voldríem tenir
i que no podem tenir.
Després, també ens ha sorprès
que tractant-se de 342.000 euros,
que són uns diners que les suposa que la meitat
els ha de pagar l'Ajuntament,
doncs, per què no ho fem al revés
i que siguin els serveis tècnics de la casa
qui elaborin el pressupost al projecte tècnic,
que sigui l'Ajuntament qui faci un concurs públic
i una licitació per fer aquesta obra,
així segur que ens assegurem que tot és correcte,
que tot és correcte, clar i transparent,
el projecte el fan els tècnics de la casa,
es fa un concurs públic,
totes les empreses que vulguin participar podran participar,
perquè ara tot això es basa en el pressupost d'una sola empresa
que ve d'una part, no de part de tots, només d'una part,
doncs que es faci així un concurs públic
i que sigui també l'Ajuntament, evidentment,
que supervisi l'execució de les obres del seu propi concurs públic
i, en tot cas, demanar-li al concessionari
que pagui la meitat d'aquestes obres,
però segur que si ho controla i ho gestiona l'Ajuntament
ens costarà menys diners.
I després també fer, doncs, en comparació amb altres...
altres empreses o persones o agents
que tenen contractes o concessions de l'Ajuntament,
doncs, per exemple, l'any passat ProMunt
es va establir una línia d'ajuts per rehabilitar vivendes particulars
en les quals s'establia que es donarien uns diners als particulars
per rehabilitar aquestes vivendes,
però la condició era que els industrials escollia i seleccionava
la mateixa ProMunt.
Llavors, clar, aquí es veu que, per exemple,
en comparació amb aquesta proposta que ens esteu fent,
hi ha un greujà comparatiu,
perquè aquí els industrials no els està imposant l'Ajuntament.
O, per exemple, ja fa uns quants anys quan es va fer
l'elicitació de la casa Can Costa,
que en el concurs d'elicitació es posava
que s'havia de fer una inversió de 30.000 euros
per assegurar l'estabilitat de l'edifici
i després l'empresa que s'hi va acabar ubicant
s'hi va gastar més de 300.000
i no se li va allargar el contracte.
Llavors, bueno, més que res,
doncs hi ha greuges comparatius amb diferents agents
que hi actuen en el nostre municipi
i reiterem que, potser per fer-ho clar i transparent,
doncs fora millor que des de l'Ajuntament
ho dirigíssim tot des del principi.
Gràcies.
Molt bé.
Doncs té la para en Joan Basseganyes
i si després hi ha més intervencions.
Bé, volia començar per on ha acabat la laia,
que és parlant de la casa Costa,
que és un altre exemple de gestió pública-privada.
L'Ajuntament, en aquells moments,
no tenia capacitat per fer una inversió,
que al final va ser de més de 400.000 euros
per arreglar la casa Costa.
El que fa és fer un concurs,
es presenta un operador i,
a canvi de fer la inversió i de recuperar una casa
que tenia un valor patrimonial,
doncs té l'explotació durant,
crec recordar que eren 20 o 25 anys,
i la inversió inicial suposa carència,
tot el que va invertir inicialment suposa carència
de mesos de lloguer que no paga.
Són fórmules, unes i altres,
que busquen,
en casos en què hi ha objectius compartits,
poder dur a terme inversions,
no necessàriament finançades al 100% per l'Ajuntament.
Respecte al que plantejava el Carles García,
de remunicipalitzar aquest servei.
Aquest servei, per la complexitat que suposa
gestionar un complex com la Bonaigua,
amb monitors, tècnics, consergis, etc.
integrar-ho en el capítol de l'Ajuntament,
jo crec que no som del tot conscients
del que suposaria a primer nivell de despeses
i, en segon terme, nivell de gestió.
Són serveis que tenen puntes de demanda,
que necessites una flexibilitat
a l'hora de poder gestionar aquest servei,
que els instruments públics, malauradament,
no te'ls donen.
Per tant, jo crec que ens faríem trampes als solitaris
si diguéssim aquí que remunicipalitzar aquest servei
és una bona idea.
Deia el representant de Ciutadans
que el pressupost li semblava d'entrar a dalt
i que perquè no renegociàvem l'extensió.
En el mateix contracte ja s'estableix una clàusula
que si el pressupost és inferior,
no només redueix automàticament
la portació de l'Ajuntament,
en cap cas pot superar el 50%,
sinó que redueix de forma proporcional
l'extensió d'aquesta pròrroga.
El representant de l'esquerra, en Sergi Seguí,
parlava dels preus a la bona aigua,
que són molt cars respectats dels municipis.
Com deia aquell,
m'agrada que hagués aquesta pregunta o comentària,
perquè precisament hem encarregat un estudi
per veure si era veritat o no aquesta llegenda urbana
que tothom dona per assumida
que la bona aigua és comparativament més cara
que per exemple,
que és el cas que sempre es posa com a referència,
que el complex esportiu de Sant Joan d'Espit.
La realitat és que és molt difícil comparar
perquè tenen dos serveis diferents.
Tanmateix, si anem a la quota adult, la quota estàndard,
que Sant Joan d'Espit, per cert, l'any que ve
la incrementa un 5% i la bona aigua la congella,
en el moment en què això es produeixi ja s'equiparen.
Però és que, a més a més,
els usuaris de la bona aigua sabeu que a partir del tercer mes
els usuaris, els abonats, passen a la quota permanència,
que és una quota més econòmica que la inicial.
Aquesta quota permanència, que és la que paguen
la majoria dels abonats, ja és més barata
a dia d'avui que la de Sant Joan d'Espit.
Per tant, i afegeixo, la bona aigua té més serveis,
sobretot a nivell d'activitats dirigides,
gratuïtes que les que té el pavelló de Sant Joan d'Espit.
Si voleu, comparem els altres pavellons de l'entorn
però insisteixo que és complicat comparar equipaments
que ofereixen serveis diferents.
És un debat que és molt interessant,
jo crec que mereixia un ple monogràfic,
però comencem a posar en qüestió això que teníem tots
com molt assumit que els preus del complex són molt alts,
perquè no és veritat.
Si són molt alts, ho seran a tot arreu,
no només aquí a Sant Just.
Junts per Catalunya ens preguntava sobre les pròrrogues.
En el seu moment, crec que va ser l'any 2003,
es va fer una primera pròrroga vinculada a la construcció
de la piscina exterior de la bona aigua.
Després també se'n va fer una per l'ampliació de la zona de fitness
i ara es fa aquesta tercera.
Nosaltres creiem que són fórmules que tenen els seus pros i els seus comptes,
però que permeten que no tota la inversió
hagi de recaure sempre en l'Ajuntament.
A vegades tenim una mica la percepció
que si es fes una licitació buscant un operador
que gestionés la bona aigua,
hi haurien cues d'interessats i la realitat d'aquest món,
si aprofundeixes una mica els números i els coneixes una mica,
és que els marges són bastant ajustats.
No ens pensem que aquí hi ha el negoci del milió de dòlars perquè no hi és.
Normalment l'Ajuntament el que fa quan s'han de fer inversions,
encara que no les faci directament
i els faci a través d'un operador privat,
el que fa normalment és demanar un mínim de tres pressupostos.
El projecte sempre s'ha d'aprovar per part de l'Ajuntament.
Per tant, l'Ajuntament té un control directe sobre el projecte
i la millor garantia que no hi haurà ni sobrecostos,
ni desviacions excessives, ni despesos superfles
és que de l'Ajuntament ens encarregarem de la direcció d'obra,
que és aquí on controles realment que l'obra s'ajusti
a les necessitats reals de l'Ajuntament.
Molt bé, hi ha intervencions, sí. Veig paraules. Sergi, segui.
Nosaltres aquí amb la Montse també hem fet un estudi petit,
segur que no com el que heu encarregat.
Petit, eh?
Despia Esport, el poliesportiu Francesc Albert i Salvador Gimeno,
és veritat, no ofereixen els mateixos serveis,
allà hi ha pistes de pàdel, per exemple, aquí no en tenim.
La quota d'espí total plus, amb horari reduït,
que és sortida a les 5,
recordo que l'horari reduït aquí és sortida a les 1 de matí,
de 7 a 1, 39 euros, aquí eren 48.
Amb un petit estudi que he fet jo ara aquí,
segur que amb el que heu encarregat podrem veure més diferències
i tot plegat, eh?
I t'estic mirant els d'ara sense el 5% que comentaves tu.
Ho dic perquè Joan no és una llegenda urbana.
Hi ha gent de Sant Just que prefereix agafar el cotxe
per anar-se'n a Sant Joan d'Espí perquè li surt a compte,
perquè la quota és més barata que la de la bona aigua.
Per tant, celebrem que es faci aquest estudi.
El que ens sorprèn una mica és que se'ns digués ja
als principis del mandat passat que ja s'havia encarregat
i ara s'encarregui una altra vegada,
és el que no caiem d'entendre molt bé.
Fem una roda?
Laia Flotat, si tancaria el regidor.
Per tant, dedueixo, Joan, per la teva intervenció,
que no preveieu l'opció o la possibilitat de fer-ho
via concurs públic això, l'adjudicació de l'execució de les obres.
O sigui, no, ho farà l'operador privat,
ell escollirà el constructor i ell farà les obres
i l'Ajuntament mirarà la direcció d'obres,
però l'Ajuntament no tindrà cap control sobre els números de l'obra.
A l'hora de fer el pressupost, a l'hora de controlar,
o sigui, a l'hora d'escollir el licitador,
o sigui, d'escollir qui farà l'obra i fer el projecte tècnic.
Simplement validarà un projecte tècnic que li serà entregat,
però no farà un projecte tècnic.
I després, insisteixo, amb l'exemple que he posat abans,
perquè és que és sorprenent la comparació.
O sigui, en promunt, quan es van fer aquests ajuts,
part particulars, que se'n beneficiaven particulars
i que era un total d'entre 90 i 100.000 euros,
el total, no per un particular.
Crec que cada particular podia optar com a màxim
a un ajut de 6.000 euros o algo així.
La pròpia administració, via promunt,
proposava l'industrial, seleccionava i proposava l'industrial,
per tenir un control de que no es fessin trampes.
És que tampoc vull dir-ho així,
però quan se'ns va explicant el seu moment,
se'ns va explicant aquests termes.
Em sorprèn que per una obra de 347.000 euros,
l'Ajuntament renunci a fer aquest control
via un concurs públic i una licitació pública,
en la qual es colleixi de forma transparent
i amb els números clars qui farà l'obra.
Gràcies.
Tancaria el regidor i aniria amb la votació.
En el cas que comentaves d'aquests ajuts
a la rehabilitació de promunt,
la filosofia que es va optar en aquell moment,
no sé si encertada o equivocada,
és que el beneficiari de l'ajut,
precisament perquè volíem anar a col·lectius vulnerables,
és que s'hagués de despreocupar de tot.
La subvenció era altíssima,
recordar que era una subvenció del 90%,
pràcticament l'Ajuntament ho pagava tot.
I el que volíem era que el sol·licitant de l'ajut,
pensant sobretot,
que eren ajuts dirigits a col·lectius vulnerables,
que no s'ofegués en la talaranya burocràtica
que acostumen a suposar
els sistemes de sol·licitud de subvencions convencionals.
Quan el pes de la prova recau en el sol·licitant,
l'administració costuma ser bastant exigent
a l'hora de demanar paperassa.
Això fa que hi hagi molta gent que, malauradament,
es desincentivi a demanar ajuts,
malgrat que la subvenció era molt atractiva.
Per tant, aquest era l'objectiu d'aquests ajuts,
encertat o equivocat.
Jo crec que va ser encertat
perquè van haver-hi bastants sol·licitants.
A més vam acabar arribant al col·lectiu d'Iana,
que hi ha gent que realment necessitàvem
que fes millores en el seu domicili.
Sobre el control, hi ha un control exante,
com he dit abans, que és la llicència.
La llicència no s'atorga si el projecte no està bé.
Aquí tens un primer indicador
de si hi ha despeses que estan o no inflades.
El tens amb la llicència.
I l'altre, amb el que us puc donar garanties,
és que on s'exerceix el control veritable
de l'execució de l'obra és en la direcció d'obra.
Els nostres tècnics no certificaran despesa
si no la consideren plenament justificada.
I després, sobre la comparació de preus,
i el que et deia abans, Sergi,
és que és difícil comparar tarifes
perquè estàs comparant serveis diferents
d'un municipi i un altre.
En nivell de piscina és diferent el que ofereix Sant Just
i el que ofereix Sant Joan.
I cada complex té una amalgama de tarifes,
que sí, en algunes Sant Just és més competitiu
i en d'altres ho és menys.
En aquesta realitat no la vull negar.
Però sí que vull llançar una llança
en el sentit que no és cert,
el que a vegades tenim tots,
i també m'incloia jo abans dins aquests,
que el complex del Bon Aigua era caríssim.
Quan veus les dades, compars les tarifes,
la realitat et demostra que no és així.
Molt bé.
No hi ha cap inconvenient de donar més la paraula.
Quico Ferrer.
Joan, perdona.
Crec que el que estem dient quasi tots,
i sobretot la Laia,
i crec que és correcte el que està demanant,
és el tema de qualitats.
Qualitats, ja que estem amb l'obligació,
per allò que estic veient,
d'anar-nos amb aquest operador i l'operador,
amb el constructor, tot el rotllo aquest,
qui posa les qualitats?
Les posa l'operador?
Com va això?
Sí.
El projecte s'ha de consensuar amb l'Ajuntament.
El projecte s'ha de consensuar amb l'Ajuntament.
Abans de tancar-lo,
haurem de seure amb l'operador
i veure si el que ens presenten ens agrada o no.
Ja sigui per excés o per defecte,
nosaltres sabem el que volem,
sabem que ha de ser uns vestuaris dignes,
i per tant, doncs...
Joan, perdona.
Abans, vull dir, si fotem un microcement,
ens anirem a 120 al metre quadrat,
potser ens anirem a 40.
Qui tapa això?
Qui diu, escolta, fins aquí?
Sí, l'Ajuntament?
Conjuntament?
No, no, el projecte el farem conjuntament,
i dic que quedarà molt bé, evidentment.
Tindrem molta dignitat a aquests vestidors, només faltaria,
perquè és el que volem tot i tot, segurament, del que estem aquí,
que hi hagi una qualitat significativa en aquests vestidors,
perquè és el que més reclama la gent en aquests moments als abonats.
Si parles amb la direcció del centre, et diu,
escolti, les febleses en aquests moments de les instal·lacions
són els vestidors.
Per tant, estarem molt a sobre per interès propi.
El que volem és que hi hagi uns vestides dignes.
I el que... aquest control,
i aquesta clausura del conveni on te permet,
en el cas que no sigui...
Si no riem aquesta xifra, baixen.
Per tant, el control sempre s'ha de fer de l'Ajuntament.
El Sergi, perdona, la preocupació,
em sembla que la gent del poble és...
Si fotem aquesta inversió amb aquests números tan alts,
ens posaran la quota, ja veuràs,
però, clar, tindrem el que és un arsenal
o tindrem aquí un d'això de puta mare, no?
Rotundament, no. A més, les quotes que aprovarà el ple,
la proposta que aprovarà el ple quan toqui,
si no recordo malament les tarifes en gener i febrer,
les quotes altes es congelen, com deia el regidor,
i les altres no arriben ni a l'IPC.
Per tant, hi ha un acord que va més enllà d'aquest punt,
com que també és la voluntat de que inverteixi
en energies alternatives i en estalvi de costos
amb els suministraments que té allà.
Per tant, ens declarem que hi ha el control suficient
i que quedarà dignament, no?
Molt bé.
Jo entenc que ara ens presentareu el que és un projecte
i que tornarem a parlar del projecte,
de les qualitats i el pressupost ajustat.
És així com estem? Hi ha una segona etapa?
És així?
Si el projecte el que inclou és que la griferia és d'or,
li direm que no.
No hi ha cap necessitat que els vestidors de la bona aigua
siguin de luxe asiàtic.
Han de quedar dignes,
entenem que s'han de modernitzar,
perquè actualment s'han quedat obsolets,
però també hem de tenir en compte que estem parlant
d'una llei municipal,
que tampoc cal que sigui el vestidor particular
d'un xec àrab.
Crec que tots ens convindrem
que hi posarem bastant de sentit comú.
En tot cas, una qüestió perquè veig i veiem
que hi ha interès per aquest tema,
perquè hi ha inquietud i preocupació,
com que el projecte no l'aprovaria al ple,
demanaria que s'informés a l'oposició
en diferents comissions informatives d'aquest projecte.
Hi ha més intervencions?
Molt breu, Laia.
Més que el projecte, que nosaltres no posem en dubte
si és necessari o no obrir aquest espai
perquè els pares i mares no hagin de passar per dins dels vestidors,
per anar a veure els nens mentre fan piscina i aquest tipus de coses,
no sé si ha quedat clar o no,
perquè ens hem embrencat en unes coses que no quedem d'entendre,
però nosaltres el que diem és que prou hi ha d'allargar la concessió
en aquesta empresa, punt, ja està, no diem res més.
Ho dic perquè en Quico i la Laia comentaven coses,
des d'esquerra l'únic que diem és això,
i analitzar bé com està aquesta concessió
i quines alternatives hi ha per fer una cosa
que sigui més barat per a la gent de Sant Just
i que pugui accedir-hi molta més gent.
Molt bé, flotats per intervenir.
Sí, perquè com que hi ha gent que ens escolta i que ens està mirant,
perquè quedi clar, nosaltres estem a favor que s'arreglin els vestuaris
i els vestidors, o sigui, de fet és una reclamació dels usuaris
i usuaris de la Bonaigua i estem totalment a favor
no només els vestuaris que estan per la zona del fitness i la piscina,
sinó els que, per exemple, també hi ha molts usuaris i usuaris
que es queixen dels vestuaris que hi ha per les entitats esportives
a sota de les grades, que també són molt deplorables,
i aquest pressupost de 347.000 no contempla
arreglar i rehabilitar aquests altres vestuaris.
Això per començar. I després,
a nosaltres ens incomoda que es vagi allargant el contracte
d'aquesta concessionària i ho hem manifestat altres vegades.
Clar, és la tercera pròrroga que se li fa a aquesta empresa.
En l'expedient es diu i es fa menció de la llei que diu
que es poden modificar els contractes per raons d'interès públic
sempre que aquestes fossin degudes a necessitats noves o causes imprevistes.
Clar, fer una concessió per 13 anys
i anar-la allargant fins a 30 anys més,
o sigui, fins a un total de 33 anys,
o sigui, el que havien de ser 13 acaben sent 33,
a base de fer modificacions per construir la piscina,
per construir el fitness, per arreglar el bastidor.
Això, la primera, pots considerar que és una causa imprevista,
però quan hi has d'ús sistemàtic ja no és imprevist.
No és imprevist. És una manera de funcionar
que jo crec que la llei de contractes no preveu les modificacions.
O sigui, no té a pensar de la figura de la modificació del contracte
que continuament, per la via de la modificació del contracte,
es vegin fent obres que no estaven previstes en el contracte inicial,
de forma reiterada, que és el que esteu fent ara.
Ens incomoda a tots i a totes la prolongació en el temps
i la nova pròrroga d'aquesta concessió,
perquè inicialment estava prevista per 13 anys
i ara l'estem dient que vagi a durar a 33 anys
i que quedi molt clar que estem a favor de que s'arreglin els vestuaris,
i que no s'arreglin els vestuaris.
Evidentment es fa amb transparència i d'acord amb la llei,
si no, no hauria passat els filtres d'intervenció i de serveis jurídics,
i per tant no ho podríem aprovar en el ple.
Hi ha unes previsions de modificacions recuides en la normativa
i ens acollim a aquestes modificacions.
Aquí barregem dos debats diferents. Estem parlant inversions i tarifes.
Les tarifes, si volem que siguin més econòmiques,
els diners han de sortir del pressupost ordinari de l'Ajuntament,
i això és independent que hi hagi X o Y gestionant el complex de la bonaigua.
El que no cobreixi l'operador privat haurà de cobrir el pressupost municipal.
I per tant, si voleu que el pressupost de l'Ajuntament
dediqui el doble del que dedica ara a la gestió d'un complex municipal,
doncs en parlem, però estem parlant de xifres molt elevades.
No té res a veure l'operador amb les tarifes, no té res a veure.
I després les inversions, a veure, d'aquesta manera,
amb fórmules mixtes privades agradaran més o agradaran menys,
però també descarregues el pressupost d'inversions a l'Ajuntament.
Tothom, tots els veïns, entitats,
volen fer inversions en equipaments, en via pública, etc.
I l'Ajuntament de Sant Just tampoc és una fàbrica de fer diners.
O utilitzem fórmules imaginatives
i busquem complicitats privades en determinats casos,
o estem condemnats a assumir totes les inversions
sempre a càrrec de l'Ajuntament.
Jo crec, i la casa Costa és un exemple,
que el mercat et dona oportunitats
i s'han de saber aprofitar.
Jo no veig sempre i quan les coses facin
amb transparència i d'acord de la llei,
que és el que estem fent en aquest cas.
No crec que haguem de preocupar-nos tots tant.
Molt bé, he fet moltes intervencions.
Doncs vinga, farem una altra roda.
D'acord, Quico Ferrer?
Sí, jo crec que hi ha dos debats,
un que és el pressupost,
que evidentment els ciutadans estaria d'acord
per quan que poguessin negociar
el que són els tres anys aquests,
que no fossin tres anys que fessin el 50-50 i llestos,
i l'altre, el que deia Esquerra Republicana,
i em sembla que la llei està per la mateixa línia,
que és d'intentar que no s'externalitzi
el que és aquest servei i gestionar-ho des d'aquí,
des de les obres.
No, no, l'obra.
Tu sí?
És que has dit la Laia o el Sergi?
Laia, he dit la Laia.
Perdona, Sergi, si m'he equivocat.
Laia i Sergi, no.
Sergi, disculpa'm, m'he equivocat.
Ho dic perquè és important,
és important que si voleu que votem
el que és el pressupost aquest,
que remarqueu exactament això.
Saps el que vull dir?
Si realment hi hagués la intenció
de parlar amb aquesta gestora
i de poder treballar els tres anys aquests
que demanen ells,
que és que això és com un viacrucis,
m'entens el que vull dir?
Tancar només volia dir que tinguem en compte
que els tècnics de l'Ajuntament
fan moltíssims projectes a l'any
i supervisen moltíssims projectes a l'any.
Per tant, si veiéssim un projecte
de modificació dels vestuaris
amb uns preus inflats,
ho detectaríem de seguida.
Nosaltres aquí, afortunadament,
en aquesta casa tenim uns tècnics
amb un coneixement molt extens de les obres
i a mi això em dona molta tranquil·litat
i crec que hauria d'haver-hi una tranquil·litat
de tots els membres d'aquest consistori.
Estem en bones mans.
Molt bé.
És interessant també,
però sí que volia remarcar una cosa,
perquè la Laia Flotats feia un comentari
des del punt de vista de la inquietud,
però dir clarament que complim la llei de contracte,
si no, els serveis jurídics no ens permetrien
aprovar aquest punt, ni més ni menys.
Estem absolutament que quedi clar
que estem dins de la llei,
que aquesta concessió es pot allargar
perquè els informes ho diuen
al que és pròpiament el servei públic
gestionat per una empresa privada.
Molt bé.
De qualsevol manera, un debat interessant.
Vots a favor d'aquest punt, sisplau.
Partit socialista, Movem i Ciutadans,
abstencions,
vots en contra de la resta de grups.
Perfecte.
El donaríem per aprovat.
Seguiríem.
Anem a l'àrea de seguretat de persones,
que no hi ha cap punt,
i aniríem a les tres mocions.
Primer, la moció que correspon a l'apartat 3.1,
que és la que presenta el grup municipal de CUP
sobre l'estudi d'una taxa d'aigües en el municipi.
Carles García té la paraula.
Sí, com que la moció és una miqueta faxuga,
faig una petita introducció.
En els propers anys,
a causa del canvi climàtic,
l'aigua serà segurament un recurs escas
i amb el que haurem d'anar molt de cura.
I una proposta que fem
és que l'aigua que està retinguda en piscines privades,
en ser l'aigua un bé públic,
i en l'estar retinguda en una piscina privada
s'està fent servir un ús privat d'un bé públic,
que això tingui una petita imposició,
una taxa, i que s'hagi de pagar per això.
Entès això, passo a llegir la moció,
que es diu d'aigües sumptuàries,
però es podria dir perfectament de piscines
i camps de golf, encara que aquí en el nostre municipi
no hi ha cap camp de golf ni similar.
A més, que faig totes les introduccions dels motius.
Hi ha una situació d'agència climàtica
declarada recentment per l'Ajuntament
amb les conseqüències negatives
sobre la disponibilitat d'aigua dolça al planeta
que preveuen els estudis científics.
L'increment global de pressió fiscal
es mantindrà que talla pel mig per sota de l'IPC,
fet que probablement comportarà
una reducció d'ingressos municipals.
La propera implementació de la tarifació social
provocarà també molt probablement
una altra reducció en els ingressos municipals
que podria deteriorar els serveis que presta l'Ajuntament,
fins a necessari compensar aquesta reducció d'ingressos.
Els ajuntaments, en la seva qualitat d'administració pública,
tenen potestar tributària,
segons la llei reguladora de bases del Regiut Local,
i a més li correspon al ple de determinació
dels recursos propis de caràcter tributari,
article 22 de la mateixa llei.
El preveïment d'aigua potable és competència municipal,
que això ho diu també la mateixa llei, l'article 26,
i en tot cas, a més a més, l'aigua és un bé públic
i és un dret essencial que cal preservar.
A aquest respecte, s'afegirà que el juliol del 2010,
l'Assemblea General de Nacions Unides ja va aprovar
una resolució en la qual es reconeixia
que el dret a aigua potable i el sanejament
eren un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida
i de tots els drets humans.
Dos mesos després, al setembre del 2010,
el Consell de Drets Humans va confirmar aquest dret
aclarint els fonaments.
Va concretar que forma part del dret internacional
i va confirmar que és legalment vinculant
per als estats signants del Pacte Internacional
de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966.
Posteriorment, al novembre del 2010,
el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals
va publicar una declaració en la qual es posava l'accent
en el sanejament com a component indispensable
del dret a un nivell de vida adequat,
però que també està íntegrament relacionat
amb els drets a la salut i l'habitatge,
contribuint així al moja de reconeixement
del sanejament com a un dret diferenciat.
Més recentment, l'Assemblea General de Nacions Unides
ha aprovat successives resolucions
reafirmant el reconeixement del dret humà a l'aigua
del sanejament el desembre del 2013 i el desembre del 2015
i el mateix octubre del 2016.
Aquestes resolucions han culminat un procés dins l'ONU
per al qual l'accés a l'aigua sempre s'havia considerat
determinant per a disposar d'un nivell de vida adequat.
D'aquesta manera, s'han confirmat i reconegut
els drets a l'aigua i al sanejament com a obligacions
jurídicament vinculants per a tots els estats signants
i altres tractats de drets humans.
Les entitats municipals tenen capacitat també
per gestionar tributs propis,
l'article 5 de la llei que hem citat anteriorment,
i per establir taxes per a qualsevol suport
i d'utilització privativa o profitament especial
del domini públic local, i en particular
pel cas de balnearis i altres gaudis d'aigües
no consistents en l'ús comú de les públiques.
En aquest sentit, afegeixo que estem justament
en un cas que fins ara no s'havia tarificat,
el cas d'ús balneari de les aigües,
i que en aquest cas el legislador ho tenia previst,
però mai s'ha posat una taxa sobre això.
Es proposa doncs la creació d'una taxa municipal
d'aigües somptuàries que gravi la retenció d'aigua
en piscines d'ús privats, i es fan uns quants aclariments.
Sobre el fet imposable, encara que l'impost de menys
immobles ja contempla un increment del tipus impositiu
pel fet de disposar de construccions accessòries
que revaloritzen una propietat, com és el cas d'una piscina,
l'aigua que aquesta conté no és, evidentment,
per integrant de la infraestructura física
imprescindible de la construcció. Així doncs,
l'aigua continguda en la piscina no és propiament
un tipus molt especial de mobiliari que, per tant,
no forma part del fet imposable.
Per una altra banda, encara que per a facilitar
la facturació del servei de distribució d'aigua corrent,
l'aigua es factura en funció del volum d'aigua consumit,
el que realment es paga és el servei de captació,
control de potabilitat i distribució, és a dir,
el servei, no les molécules d'aigua en si mateixes.
És el mateix que passa amb l'electricitat.
No ho fem per tal de cobrir el servei
de transformació i distribució d'aquesta,
encara que, per conveniència, comptem
els kWh que consumim. Així doncs, quan paguem
el rebut de l'aigua, encara que paguem per sobreconsum,
no estem pagant pel bé material com a possessió,
sinó pels serveis i els costos associats a aquest.
En definitiva, el fet de retenir un bé públic
la disponibilitat del qual, a més, és un dret universal
per a l'ONU, és un luxe que podria ser gravat
fiscalment com a política de solidaritat
amb aquells que tenen dificultats per fer efectiu
aquest dret i, com a mesura de restitució,
de l'equilibri ecològic dels sistemes hidrodinàmics.
Totes les piscines privades d'instal·lació fixa
haurien d'estar gravades amb aquesta taxa municipal.
Les piscines públiques, atesa a la seva condició
del servei social i o esportiu, assimilable
amb les aigües públiques a què refereix l'article 20
a partat 3C de la llei reguladora d'incentes locals,
estarien exemptes d'aquesta taxa.
Respecte de la quota, s'establiria en funció
de la superfície de la piscina, multiplicada
per un factor corrector variable.
El factor corrector dependerà de la tipologia de la finca,
habitatge onifamiliar, plurifamiliar, cases pareades,
edifici en comunitat de veïns, etcètera,
que siguin empadronades en l'habitatge o finca corresponent.
Caldrà fer un estudi per calcular aquests factors.
Per a fer el càlcul de la superfície
es poden fer servir els sistemes d'informació geogràfica
i cadastral disponibles pels municipis,
ja sigui Google Earth o el Seed Moon.
Per tal de facilitar l'aplicació de l'impost
es podria bonificar una part d'aquells propietaris de piscines
que durant un període de carencia
comuniquen per iniciativa pròpia la superfície corresponent.
En definitiva, l'acord que es proposa el ple és el següent.
Tenint en compte, finalment,
que totes les pròrrogatives legals corresponents
als municipis avançitades han estat transferides
per la llei 31-2010 de 3 d'agost
a l'àrea metropolitana de Barcelona,
com a conseqüència de tot l'anteriorment exposat,
el Poder d'Ajuntament de Sant Just d'Esver
insta al govern municipal a elevar l'àrea metropolitana
de Barcelona a través del Consell d'Alcalde
sobre el sistema que es consideri més eficaç
la sol·licitud de fer un estudi en profunditat
sobre la viabilitat tècnica i jurídica
d'implantar una nova taxa d'aigua somptuària,
taxa que gravaria l'utilització privativa i sola
d'un dret i, alhora, un veu públic com és l'aigua.
Molt bé, doncs faríem el debat oportun,
una apreciació que no té significatiu.
L'àrea metropolitana no té Consell d'Alcaldes concret,
però el que expresses és la voluntat de fer-ho arribar.
D'acord, doncs faríem el debat.
Intervencions.
Quico Ferrer, intervé?
Ho fem de menor a major, com sempre.
Ciutadans, et vol intervenir?
Pot començar primer el Sergi o la Laia?
Cap inconvenient cedir la paraula i buscar el segon torn.
En tot cas, intervé primer.
Just for Salva, movem.
Gràcies.
Bé, primer de tot, m'agradaria aclarir que la tarifació social
no deteriora als serveis públics que presta l'Ajuntament.
És una política fiscal equitativa per a determinats serveis.
La tarifació social, pràcticament, abans de garantir el servei,
és equitativa.
Jo, sobre aquesta moció concreta i la proposta de la taxa,
tinc tres qüestions a comentar.
Primer, amb la comandada gestió actual que tenim
amb l'àrea metropolitana a través de Pemsia,
aquesta possible taxa s'hauria d'aplicar al conjunt
dels 23 municipis alhora.
I entenem que es vulnerarien principis de coordinació
i competència de serveis sense haver-hi hagut prèviament
més formació professional com a enginyer.
Com he dit que la proposta que fas de quota,
en aquest cas hi ha una inexistència en el càlcul,
perquè bases el càlcul d'un volum en una superfície.
Les piscines tenen profunditat, no totes són de la mateixa profunditat,
i si tu vols gravar l'aigua hi ha un volum d'aigua,
no comptant amb la profunditat de la piscina,
crec que podries agafar una inexactitud entre piscines,
que potser tenen la mateixa superfície però no tenen la mateixa profunditat.
Una tercera qüestió diu que pesar cada cub defensa
que en l'exposició de motius que efectivament no es cobra dos cots
per un mateix concepte, cal recordar que si és cert
que l'aigua no té cos, sinó que és el cos, com tu has dit,
de la portabilització, de la canalització, del transport,
de distribució i de l'extracció, en el cas d'aquestes piscines
aquest cos de manteniment també l'ha submès el propietari.
En definitiva, el cos ve pel consum i aquest consum
està dividit per trams a través del rebut de l'aigua
i aquests trams, com a més consum fas,
per tant, més metres cúbics d'aigua consumeixes,
més car pagues el metre cúbic.
Nosaltres compartim al fons de la moció l'aigua com a més cas,
però caiem que l'eina que plantegeu és ineficaç, és poca curada,
és de difícil aplicació i no està consensuada
amb els 23 municipis.
La nostra aposta personal és que caiem que caldria revisar
els últims trams, el tram 3 i el tram 4,
per tal de bullar de manera clara aquest consum de luxe,
a grans consums d'aigua.
Nosaltres creiem que ja tenim aquesta eina que és eficaç,
que és d'aplicació més senzilla per tal d'agravar aquests consums.
El que caldria, com he reiterat, és revisar aquests criteris
en els últims trams per tal d'assostar-los.
Però, per sobre de tot, el que creiem com a Movem és que cala
recuperar el control de l'aigua, prestar i gestionar el servei
d'abastament i sanejament a través de criteris públics
i de comú, garantint el subministrament universal.
Nosaltres treballarem a l'àrea per fer aquest canvi i aquest pas.
Gràcies. Ah, sí, a la posada del posicionament.
Ens abstindrem a la moció.
Continuaríem la roda després de la delegació
del Porteo de Ciutadans Esquerra Republicana.
Sergi Seguí.
És una moció molt tècnica i jo crec que, com a tal,
aniran sortint arguments tècnics.
Primer, nosaltres creiem que jurídicament
té poc recorregut aquesta proposta.
Ho hem anat parlant amb el Carles aquestes setmanes,
perquè aquesta moció venia en teoria al ple passat,
però amb uns comentaris que van fer a les informatives,
la CUP s'ho va remirar i en comptes d'un impost
va proposar una taxa.
La creació d'una taxa ha d'anar per força lligada
a la prestació d'un servei o bé a l'aprofitament privatiu
de l'espai públic.
Pot ser una taxa.
Igualment, el que ingresses per una taxa
ha de revertir en el servei que cobreix aquesta taxa,
que tampoc seria el cas.
I en cap cas, com es planteja la moció,
ha de revertir amb possibles menors ingressos
de l'Ajuntament.
Per tant, de fons o de base ja tenim un problema
perquè això no pugui tirar endavant.
Una altra de les coses, per les quals creiem
que tampoc tiraria endavant, és que quan això arribés
al Regne Metropolitana, com comentava el just,
s'hauria de revertir a tots els municipis de l'àrea.
I no hi ha aquest consens.
Creiem que aquí també tindríem un topall.
Evidentment, el doble fet impositiu sobre el mateix bé
tampoc és possible. Per tant, aquí entraríem també
en contradicció, perquè ja estem gravant l'aigua
que podem jugar i hi ha recorregut suficient
per buscar mesures d'estalvi, que és el final
al fons de la qüestió.
I ho vam comentar a la informativa.
Palau de Plagamans ha fet una cosa significativa,
que no anava ni en taxes ni impostos,
i que li feia una volta. Si aquesta és la intenció,
mirem-ho, però creiem que la moció no té més recorregut
que la d'aquesta taula. Carles, em sap greu.
Ens abstindrem,
però pensava que aixecàvem la mà per boda.
Gràcies. El que té a parlar després de dues intervencions
és que hi ha els arguments tècnics i els hem fet servir tots.
La fórmula no seria correcta,
perquè estem parlant de superfície, no de volum.
La definició de taxa i impost,
és tot plegat. Tècnicament creiem que no s'adecua
exactament l'esperit d'aquesta moció,
però sí que compartim el fons de l'emoció i l'esperit
en el sentit que creiem que s'ha de fer un ús racional de l'aigua
i que, efectivament,
més enllà que ho puguem tenir períodes de sequera,
com ja hem tingut en el passat,
es tracta també d'un consum eficient dels recursos energètics
ja en la seva globalitat i temes de canvi climàtic.
Aleshores, no m'extendré en l'explicació,
perquè, repeteixo, ja tant el just com el Sergi,
en les seves explicacions tècniques
ja són els arguments que nosaltres teníem.
I, simplement, nosaltres farem abstenció,
perquè sí que, repeteixo i reitero,
que compartim el que és l'esperit de l'estalvi d'aigua
que recull aquesta moció. Gràcies.
Molt bé. Partit socialista.
Repeteixo el mateix argument que la Laia.
Nosaltres considerem que és una proposta poc madura.
Primer va ser la proposta d'un impost,
no podia ser, una taxa no podia ser,
i ara se li va a l'àrea metropolitana
perquè estudiïn a veure què pot ser.
Pensem que si la CUP el que proposa és un nou fet imposable,
que és el fet que retenir un bé públic com l'aigua
ha de tenir un cos,
ha de tenir una representació al Parlament
i potser aquest Parlament que hi sobirà decideixi
si a partir d'ara l'aigua, per ser retinguda en un espai,
que podria ser una piscina, però no només fixa,
una piscina que sigui no fixa,
també té una acumulació d'aigua important.
Podem parlar dels aquaris.
Els aquaris són negocis privats amb una acumulació d'aigua importantíssima.
Si ho ha de generar un nou fet imposable,
pot ser un objectiu polític de la CUP,
que és anar a aquell públic que té una piscina privada fixa
amb un forat a terra que ja paga un IVI per aquesta construcció
i a part paga un cànon de l'aigua per aquest consum major d'aigua.
Per tant, jo crec que aneu a un debat molt més ampli
del que puguem fer en aquest Ajuntament, la veritat.
Per tant, és més un àmbit de Parlament o de país més ampli,
com li vulgueu dir, però que supera aquest àmbit
i nosaltres pensem que enviar-ho a l'àrea,
on es tingui, no té recorregut.
Crec que la CUP l'ha de madurar i treballar-la per un objectiu molt més ampli,
si és que realment hem de valorar aquest àigua perquè és escassa
i perquè en el futur l'assequera pot ser un element
que ens afecti la vida diària, però votaríem que no,
perquè pensem que és un altre àmbit on s'ha de discutir,
on la gent l'ha d'analitzar amb molta més profunditat
i aquí això ens queda massa gran.
Molt bé. Vol intervenir Ciutadans ara?
Aquesta jugada...
Ja he agafat el truco, s'ha de primer escoltar i després dir-la.
M'ha costat, eh, però ja ho he pillat.
Escolta'm, aviam, Carles,
no sé, t'he d'entendre una cosa,
és un luxe tindre'm a piscinar, saps?
Però també és un luxe poder-la construir i mantindre
el cloro i tot el rotllo aquest.
I la gent que ho fa, hòstia, s'ho ha guanyat,
ha treballat per poder realitzar la construcció de la piscina
que li fot molta il·lusió i que ha pencat moltes hores
per poder-se-la desgastar, no?
Llavors, jo penso que fotre-li una taxa més,
com deia la Gina,
un àmbit que ha pagat el que és el límit,
després el cànon de l'aigua, la llicència d'obres
crec que no cal.
Llavors, per al meu costat, ciutadans votaran en contra,
no una extensió en contra. Gràcies.
Molt bé, doncs, som-hi.
Vots a favor de la moció per sentada?
Puc replicar una mica o...? Sí, sí, tant, sisplau.
No, no, perdona, perquè és veritat que sempre tanca el ponent.
Ja sé que l'he perdut, però si més no, una mica desagravi.
Respecte a la part tècnica,
que abans m'he saltat la fórmula, m'he saltat despessament
perquè pensava que a la gent no li interessava,
però com que jo també he vingut a enginyeria,
no vull deixar constància, si et fixes a la fórmula de la quota,
he posat les unitats que són euros igual a la superfície
en metres quadrats per un factor que he estudiat,
que són euros per metre quadrat,
en el qual la fórmula és consistent.
Llavors, per què metres quadrats i no metres cúbics?
Perquè tu agafes el Google Earth i mesures les superfícies
molt fàcilment o amb qualsevol sistema.
La fondària de la piscina, la fondària mitja,
hi ha la poca variació, no hi ha fondàries de 15 metres de piscina,
ni hi ha piscines de 10 centímetres.
Llavors, per fer un càlcul aproximat de la quota,
és una...
amb la superfície hi ha una orientació suficient
del volum d'aigua que es pot encabir.
Això des del punt de vista tècnic.
Des del punt de vista jurídic, evidentment que hi ha dubtes.
Des del punt de vista jurídic, per això el que es demana
no és impulsar aquesta taxa, sinó que es faci un estudi
de si això és possible i si té viabilitat.
I s'ha de fer al nivell que li correspongui,
si li correspon a l'aire metropolitana,
a l'aire metropolitana i s'ha d'anar més amunt al Parlament
i on sigui.
Jo no tinc capacitat per mirar-ho,
però crec que sí que es pot fer.
I per què, què sí que es pot fer?
Doncs perquè senzillament la Llei de Llicències Locals ho diu.
Diu que es pot fer per qualsevol suposi
d'utilització privativa o profitament especial
del domini públic local i, en particular,
pel cas de balnearis i altres gaudis d'aigües
no consistents en l'ús comú de les públiques.
I és evident que això està legislat així.
Evidentment, tal com està redactat,
també hi ha dubtes jurídiques.
Evidentment, la gent que sap d'això s'ho hauria de mirar.
Com que per aquí hem vist que hi ha una via per posar aquesta taxa
i com que l'Ajuntament, com ha dit abans el Joan,
no és una fàbrica de generar ingressos,
sinó que s'han de buscar ingressos de formes imaginatives
i hi ha possibles pèrdues de diners per una banda,
altres ingressos, i ja que aquests ingressos venen
a més a més de gent que té una economia desfogada
i no gravem a gent que va justeta,
que normalment la gent que té piscines no va justeta,
millor el que millor.
I ja està.
Molt bé, ja hem fet prou debat.
Si us sembla, anem directament a votació.
Vots a favor de la moció presentada per la CUP.
Molt bé, un.
Abstencions d'aquesta moció,
de Movem, Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana
i Esquerra Republicana.
Vots en contra de la moció?
El Partit Socialista i Ciutadans, per tant,
quedaria rebutjada la moció presentada pel company de la CUP.
Aniríem a la següent, que seria la 3-2,
que seria la moció del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
i de la Comissió del Nome Clàtor.
Dic que hi ha un text que sap...
Hi ha algunes esmenes, no ho dic per la secretaria.
Sergi Segui té la paraula.
És veritat que hi ha unes esmenes respecte
al text que hi ha a l'acte de treball.
Jo llegiré el text esmenat
i li faré arribar a la secretària per correu electrònic
perquè pugui incorporar-ho a l'acte de la sessió d'avui.
Entenem el Nome Clàtor com a conjunt de noms d'una població
i que aquest constitueix una riquesa patrimonial
i, per tant, forma part de la història viva del municipi
on els noms dels llocs estan en constant evolució
i que al mateix temps formen part del patrimoni col·lectiu
i aporten un reconeixement públic a la manera popular
de denominar els espais, a una causa, a la memòria d'un personatge,
on esdeveniment, etc.
El Nome Clàtor creiem que necessita ser revisat i actualitat
perquè puguin sorgir, un procediment que és bo
que realitzi de forma al màxim de consensuada possible
i de manera que es correggin possibles mancances que es puguin detectar.
Atest que totes les persones, entitats, col·lectius i grups municipals
poden presentar iniciatives per posar noms a carrers,
places, espais i equipaments al nostre poble
i que també són tingudes en compte especialment
les aportacions i propostes del Centre d'Estudis Sant Justencs,
del Consell de les Dones i de l'Arxiu Municipal
per destacar el paper de les dones a la nostra societat en un cas
i de recuperar fets i elements de la tradició popular,
la història i personatges rellevants a Sant Just en l'altre.
Atest que cal fer valer totes les aportacions,
però al mateix temps és necessari establir uns criteris mínims
per denominar, revisar i actualitzar els noms de carrers,
places i espais al poble en base a un consens que preservi la legitimitat
per finalment fer valdre la majoria del vot del consistori,
previ treball i discussió en una comissió específica
com un òrgan més col·legiat amb àmplia representació social.
I atest que diferents poblacions s'han dotat d'una comissió
de nom en clàtor com un mecanisme en base a un reglament
que inclou els diferents actors implicats i permet coordinar
el desenvolupament de la competència de les corporacions locals
en ordre de l'establiment de la dominació de carrers, places i espais,
no tan sols de nova creació sinó també pel canvi de denominacions anteriors i s'escau.
Per tots aquests motius proposem l'adopció dels següents acords.
Primer, constituir formalment abans de sis mesos
des de l'aprovació d'aquesta moció una comissió municipal
del nom en clàtor de carrers, places, espais i equipaments de Sant Just.
Segon, elaborant al termini màxim de sis mesos des de l'aprovació d'aquesta moció
una proposta d'arreglament propi per a aquesta comissió
que contempli algunes de les següents funcions i objectius.
Analitzar i elevar al ple municipal les propostes de denominació
de carrers, places, indrets, espais i equipaments
que es presentin bé per iniciativa pròpia o per entitats o persones interessades.
Segon, vetllar pel manteniment de les denominacions d'espais públics
que tinguin una especial significació per a la seva història, el seu arreglament social
o pel manteniment de la tradició oral del poble.
Tercer, donat que actualment només el 9% de noms de carrers,
espais o equipaments de Sant Just són en nom de dona,
la comissió proposada tindrà com un dels seus objectius prioritaris
proposar noms de dones fins a suïts 50% respecte als carrers,
espais o equipaments actuals amb noms d'homes.
Quatre, mantenir un seguiment i anàlisi de l'actual denominació
del conjunt d'espais públics per tal de detectar mancances
en el nomen clàtor, com pot ser l'absència d'alguna persona
que hagi tingut especial significació al nostre municipi.
Cin, mantenir un seguiment i anàlisi de l'actual denominació
del conjunt d'espais públics per tal de navegar al ple municipal
propostes de canvi de nom quan es detectin problemes
generats per la denominació d'alguns espais, com per exemple
coincidències amb noms que puguin provocar confusions recurrents
o quan puguin entrar en contradicció amb els valors de tolerància,
així ser objectiu, coordinar i fer seguiment de les iniciatives
que es duïn a terme per tal de divulgar el contingut i la significació
del nomen clàtor dels espais públics de Sant Just.
Tercer acord que proposem, aprovar una composició d'aquesta comissió
que estigui presidida per l'alcalde, l'alcaldessa o el regidor-regidor
en qui delegui i inclògui com a mínim una persona representant
de cada grup municipal, una persona de l'Arxiu Municipal,
dues persones representants del Centre d'Estudis Sant Justencs,
dues persones representants del Consell de les Dones
i altres entitats municipals amb especial implicació local.
Quart acord, el reglament ha de contemplar que l'activitat
de la comissió és complementària a altres iniciatives relacionades
amb el nomen clàtor que puguin sorgir de la societat civil,
els grups municipals o el propi govern municipal.
I, fins queai últim, fer arribar aquests acords als mitjans de comunicació local
a les entitats del municipi i fer-ne difusió al bulletí
i a les xarxes socials de l'Ajuntament.
Molt bé, gràcies al portaveu per l'exposició.
Com a major, Carles García de la CUP.
Bé, felicitar el grup d'Esquerra per la moció,
una moció molt ben treballada i molt benvinguda.
Votarem a favor d'aquesta moció nosaltres.
Molt bé, Ciutadans vol intervenir?
Sí, també estem en la mateixa línia que el Carles.
Està treballada, em sembla correcte que intervingui més gent,
sobretot el grup del Consell de les Dones, i endavant.
Aprovarem la moció.
Molt bé, Justos Alba vol intervenir pel grup de Movem.
Gràcies, nosaltres votarem a favor.
Hem pogut fer aportacions i millorar-ne el contingut.
Per nosaltres posar-nos als carrers, a les places,
als equipaments, a l'espai públic en general,
no és un element veladí.
És un element que construeix i defineix l'espai públic.
La ciutadania n'ha d'aprendre referència i se'n fa un ús pràcticament diari.
Nosaltres creiem que aquesta comissió ha de tenir un clar ternar
de representació ciutadana i comunitària, i també d'expertesa,
i per l'altre també un òrgan que generi participació ciutadana.
Posar-nos als carrers també és una manera d'exercir ciutadania
i d'apropiar-se com a ciutadà del propi espai.
Des de moment també entenem que aquest reglament
que haurem de desenvolupar en sis mesos, la propera composició,
que probablement és una composició de mínims,
podrem parametrir tots aquests elements de participació i expertesa.
Votarem a favor.
Molt bé.
La Càrrega de Catalunya vol intervenir.
L'haia aflotat, no? Qui?
Sí, perdó, és que estic acostumada a parlar després del Sergi.
Estava despistada.
Sí, nosaltres també ens sembla bé la moció.
Tot el que sigui, doncs, notada reglaments o mecanismes
que facin més transparent la presa de decisions del govern,
doncs, sempre som benvingudes i per tant també votarem a favor.
Gràcies.
Molt bé.
Tarder Partit Socialista, Gina Pol.
Li volem agrair a Esquerra Republicana
per produir esmenes que venien del nostre grup.
Nosaltres hem volgut incidir molt
amb l'increment dels noms de dones en els carrers,
places i equipaments de Sant Just.
Pensem que és un objectiu que aquesta comissió ha de tenir sí o sí.
No arribem encara al 10% i, per tant,
hem de poder assolir com a mínim el 50%
i poder haver inclòs aquesta esmena,
consellent que és molt important.
A dia d'avui, quan s'ha de treballar aquests temes de no ben clar,
tots tenim diferents eines per fer-ho.
Gràcies al Consell de les Dones vam tenir un barri
per fer esmenes lluï.
Després, a través de processos participatius,
hem pogut tenir l'equipament de les escoles,
que va ser una proposta de l'Arxiu Municipal,
o també hem pogut fer el Parc de la Rambla,
que també va ser a través d'un procés participatiu.
I si no hem tingut entitats que ens han ajudat a proposar noms,
com per exemple la C es fa poc a un fulcansió de banyos,
o també hem tingut els últims equipaments,
com el de Soldats Sants per reconèixer la seva feina,
o la mateixa biblioteca Joan Margarit,
que també es va proposar des del mateix govern.
Pensem que pot ser una eina molt útil
perquè ens pot endreçar una mica la feina que ja es fa.
És com un encanalitzador de diferents iniciatives.
I veient quines altres comissions hi ha per Catalunya,
hem vist que, per exemple, Barcelona i Sabadell
són molt tancades,
són vinculades només a representants municipals,
molt de dins de l'Ajuntament.
I, en canvi, aquí hem fet un model similar
al que es podria trobar a Girona.
Girona té un plantejament molt obert,
hi ha grus municipals, hi ha la Universitat i la UNESCO,
hi ha representants veïnals,
que aquí, per exemple, es podrien tenir en compte.
Anem a un model com la ciutat demanda ara,
molt més participatiu, molt més obert,
on poder canalitzar molt millor aquestes demandes.
I realment, si fem una aposta ferma
pel nom de dona a equipaments i places,
guanyarem molt perquè encara hi ha una presència molt minsa
en el nostre espai públic.
Molt bé, el ponent vol intervenir.
Primer de tot, agraïm, evidentment,
el vot favorable de tots els grups.
És per la castanyada, no, potser?
Exacte. El què?
Agraïm el vot favorable de tots els grups
i també d'aquells que heu fet més que esmenes.
Jo li dic aportacions perquè, pràcticament,
és per la gestió del municipi, la veritat.
Com a mínim, votem ràpid aquest punt.
Encara que n'hi ha altres, hi ha unanimitat dels vots.
Hi ha unanimitat de tothom,
amb vots a favor, que hi ha tots els grups.
Perfecte. Continuaríem.
Hi ha una altra moció presentada pel grup de ciutadans,
que és la declaració de la violència.
Volia expressar i demanar disculpes
per no haver estat present al dia de l'extraordinària.
Evidentment, al ple extraordinari no vaig assistir.
Li vaig comentar amb el Josep que si ho podíem posposar
o ho podíem presentar amb el ple,
que no hi hauria cap problema,
però no em van deixar...
Tinc ordres de no atendre el que són a plens extraordinaris.
Llavors, també us heu de dir,
i bé ho sabeu, que si m'haguessin presentat l'emoció,
que no hagués prosperat.
El tema és aquest.
Llavors, dit això,
he presentat el que és una emoció.
He presentat una emoció que és una emoció...
El resum és una emoció en contra de la violència.
Evidentment, això es va tractar precisament
amb el ple extraordinari
perquè en principi era pel tema de les sentències.
Volia fer una emoció per la sentència condenatòria
pels líders polítics independentistes
i es va tractar el tema de les accions violentes
que van passar a Barcelona perquè ja havien passat.
Però jo no vaig poder servir per poder comentar-ho amb vosaltres.
Però ara la tinc aquí i la vull expressar.
Abans que comenci, volia comentar...
Volia comentar.
Està clar que quan presentem el que és una emoció,
si posem segons quines paraules o quins sinònims
a algú li pot afectar més o menys.
I està clar que estem en un moment delicat
i que això és un tema que hauríem d'intentar evitar-ho
perquè hi hagi el que és baixar el suflé.
Però els actes han estat i com que han estat, aquí els presento.
Exposición de motivos.
Después de conocerse la sentencia condenatoria
de los líderes del proceso del pasado 14 de octubre,
no se recuerda en Barcelona
y en otros capitales de provincias catalanas
unas jornadas tan violentas desde la restauración de la democracia.
Acciones como la de asaltar al aeropuerto
y otras infraestructuras, batallas campales, barricadas, incendios,
comercios, quema de contenedores, destrozos de espacios públicos,
cortes de carreteras y vías de tren, saqueo de comercios
y las constantes acosos y ataques a las fuerzas y cuerpos de seguridad.
Aquest punt és un punt que és una condemna
a qualsevol acte violent,
sigui de la policia,
sigui d'ucranians,
sigui de gent que vol la independència de Catalunya
o sigui de qui sigui.
És una condemna total als actes que van passar a Barcelona.
És una condemna total.
I aquests fets han passat.
I això és el que condemnem.
Dit això, aquí explico les baixes, podrien dir.
Segons datos del Ministeri d'Interior,
el balance, aquesta setmana, de disturbis,
deixa un total de 600 herits, 289 d'ells, agents
i més de 200 persones detenides.
De las 289 agentes herits,
hay 153 que pertenecen a los Mossos d'Esquadra
y 135 a la policia nacional
y una pertenece a la Guàrdia Urbana.
Se han causado daños a 267 vehículos policiales,
221 de la policia nacional,
43 de los Mossos d'Esquadra
y 3 de la Guàrdia Urbana.
Això ho condemnem.
Condemnem tot això que està passant.
Sigui.
Un moment, sisplau.
Té la paraula al portaveu de Ciutadans,
per tant, deixem-li que s'expressi.
Després donem la paraula a tots plegats
perquè puguem comentar aquesta moció
i posicionar-se.
Segueix, sisplau.
Condemnem.
Condemnem tot això que acabo de llegir.
Sigui de qui sigui.
Sigui una persona que vol
el que és la independència de Catalunya.
Sigui el que he dit abans.
Sigui un policia, com mai he sentit per allà,
un Mossos d'Esquadra, el que sigui.
Aquí ha hagut uns fets que els condemnem,
que és tot això que està passant aquí,
que ha passat aquestes darreres setmanes.
Per això, cal sumar les incalculables danyes
i pèrdues a la imatge internacional de Catalunya,
de Barcelona, ciutats catalanes o comerços,
hosteleria, turisme, indústria, treballadors autònoms
i famílies que han viscut amb por aquesta setmana
de protestes i altercats violents.
Les pèrdues materials a Barcelona superen
els 3 milions d'euros, a les quals cal sumar
els danyes que han patit en els establiments privats,
danyos en la red d'infraestructures i serveis de transport
per valor de 7,3 milions d'euros,
segons el comunicat del Ministeri de Foment.
El coste total, real, és difícil de quantificar,
a les estimacions, per a objectes destruïds,
s'adonen les operacions comercials
que han deixat de fer en tots els sectors
i el preu que pagarà la imatge de la nostra comunitat
com a lugar de referència en el turisme i els negocis.
Això que ha passat aquestes darreres setmanes
ha tingut aquesta conseqüència i tindrà aquesta conseqüència.
La gent té por de vindre a Barcelona.
Nosaltres, això és una condemna de l'economia d'octubre
amb la fuga d'empreses i capital.
Ho condemnem. Hem de donar una volta.
Aquest no és el camí. Aquesta no és la Catalunya que volem,
per almenys des de Ciutadans.
Entenc jo que cap català sigui independent,
sigui no independent, no vol que passi això a Catalunya.
En el pasado mes de septiembre una serie de investigaciones
ordenadas por la Audiencia Nacional
en el marco de las investigaciones centradas en las acciones violentas
que presuntamente estaban preparadas una serie de personas
relacionadas con el mundo radical independentista
y los denominados CDRs, comités de defensa de la República,
coincidint amb l'aniversari del referèndum il·legal del 1 d'octubre del 2017
i de la cercania de les sentències judicials
a els líders polítics independentistes presos
i de les entitats independentistes acusades de cometre un cop a la democràcia
i finalment condemnat per sedició i malversació.
Això és un fet, és un ordre que va vindre del que és l'Audiència Nacional
i l'Audiència Nacional va manar que s'investigués aquestes persones
i aquestes persones van ser investigades i ara que són presuntos terroristes,
presuntos, presuntos, presuntos, la paraula presuntos està davant,
perquè van trobar una sèrie de coses, documents
i segons diuen hi ha el que és també els efectes per fer bombes.
Jo no ho sé perquè no ho he vist però ho diuen, això està escrit per aquesta gent.
Perdona un moment Quico, ho dic per un tema d'exposició de la moció.
Com que tens sempre l'oportunitat de tancar després,
potser fes la lectura de la moció i si has de reforçar algun comentari fes-ho en segona ronda.
Ho dic perquè si no serà molt llarg.
Ho diguis. Perdona.
Que sempre tances.
Que és una mica llarg que així em vaig tal.
Però bueno, si tu creus que s'ha de fer així, doncs ho fem així.
Condemamos todas las acciones violentas
y condenamos que no es la vía para conseguir ningún acuerdo político.
O sea, no pot ser, no pot ser...
Escolta'm, si no aconsegueixo això, la violència.
Són alabres declaracions per la senyora Palussier
que diu que la violència per tenir una visió internacional.
Hòstia, tu, una violència per tenir una visió internacional.
Collons, això, tirem un patard, una cosa d'aquestes que també tenen visió internacional.
Estas operaciones fueron ejecutadas por las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado
y en concreto por la Guardia Civil,
después de varios meses de investigación
y que han conseguido evitar que estas acciones violentas
se llevaran a cabo produciendo males mayores.
En contraposición, las formaciones independentistas
jalearon en el pleno de la Cámara catalana
a los miembros de los CDRs en prisión preventiva
por presuntos delitos de terrorismo
y han pedido la retirada de la presencia de la Guardia Civil de Catalunya.
En un acto más de gran irresponsabilidad
ante la situación actual de falta de convivencia
que se vive en Cataluña actualmente.
La presencia de las FCS en Cataluña
es absolutamente necesaria y conveniente
tal como se han demostrado en la ejecución de la operación Judas
y con la semana de actos violentos tras la sentencia del procés
en el que la Policía Nacional ha reforzado el papel de los Mossos
bajo un mando conjunto.
Es inconcesible el acoso que recibe las fuerzas de seguridad del Estado
por parte de las fuerzas independentistas y su entorno
poniendo en riesgo y mermando la seguridad
y la convivencia de todos los catalanes.
Eso es lo que está pasando aquí en Cataluña actualmente.
Es cierto que los Mossos de Esquadra están sufriendo
por orden del señor Torra una auditoría interna
por cómo han actuado esta semana negra
de enfrentamientos contra los radicales
que queman nuestra Barcelona-Catalunya.
Hòstia, el senyor Torra no és el jefe dels Mossos d'Esquadra,
no és el màxim responsable.
A veure, sisplau, és que precisament estàs fent lectura,
ara veig que estàs fent lectura de coses que no estan en el text.
Et demanaria, sisplau, que facis la lectura que l'emoció consta
i que les regidors i la regidora tenen a taula.
I després pots fer els comentaris que creguis convenient,
però si no ens perdem també els que estem aquí.
Aquest paragraf no existeix a l'emoció.
A la tercera ho pots aconseguir.
Escolta...
Vale, desde las instituciones democráticas
que emanen directamente de la Constitución española,
como el Parlamento de Cataluña, Diputación Provincial,
Consejo Comarca y Ayuntamientos,
estamos asistiendo por parte de los partidos separatistas
a la aprobación de resoluciones expresamente declaradas i legales
por el Tribunal Constitucional
y de las mociones que superan con creces las competencias
de estos organismos que atentan directamente contra el Estado
y el derecho de la democracia.
Muchos de estos actos antidemocráticos,
realizados desde las propias instituciones,
son una consecuencia de la realización y formalización
de una serie de pactos de gobierno entre algunas formaciones políticas
presuntamente constitucionalistas i con los partidos independentistas.
Es imprescindible que, de forma inmediata,
estas formaciones vuelvan al constitucionalismo y a la democracia,
rompiendo estos pactos de gobierno en estas instituciones
y conformando nuevas mayorías respetuosas con las leyes
y con la democracia.
Nuestro objetivo, como representantes públicos,
es de defender a todos aquellos catalanes que se sientan amenazadas
frente a los que con sus actitudes y hechos alientan y aplauden
a los violentos y a los presuntamente terroristas.
Como representantes de la sociedad escogidos democráticamente
a través de las urnas, tenemos que estar al lado de aquellos
que defienden sus derechos y libertades,
frente a aquellos que pretenden imponer su modelo de sociedad
a la fuerza y de forma totalitaria.
El ensalzamiento de estos líderes políticos condenados
por el Tribunal Supremo constituye un blanqueamiento
de la violencia y de los métodos terroristas,
de la misma manera que la constituyen la realización y firma
de pactos con estas organizaciones y formaciones políticas
que no han condenado el terrorismo,
y se niegan a hacerlo e incluso los jalean o alientan
a las instituciones democráticas o fuera de ellas.
Estas actitudes y hechos suponen una designación
y una falta de respeto a la memoria de las víctimas del terrorismo
y de sus familias.
Estas actitudes y hechos recuerdan al régimen del terror,
opresión y de profundas heridas que dejó el terrorismo
en la sociedad pasca y española durante tantos años
y que de ninguna manera ni modo podemos permitir
que se instale y se normalice en Cataluña.
Siento una responsabilidad de los representantes públicos
y del conjunto de la sociedad.
¿Es cierto...? No, esto no lo digo.
Todo ello, el Grupo Municipal de Ciudadanos insta
a la Adoptación de los siguientes acuerdos.
Primero, declarar que la violencia y el terrorismo
nunca son métodos en democracia para alcanzar objetivos políticos
y proclamar que el deber de todos los demócratas
es el de condenar su uso con independencia de su origen.
Este es el punto número uno.
Punto número dos, rechazar el acoso que están recibiendo en Cataluña
tanto la Guardia Civil, de la Policia Nacional,
de los Mossos d'Esquadra y los policías municipales
por parte de las fuerzas independentistas
y agradecer a la labor que realizan para mantener la seguridad
y la conveniencia de todos los catalanes.
Tercero, condenar la irresponsabilidad, actitud,
de algunos políticos que persisten en buscar la división,
la radicalización y el cuestionamiento de las instituciones del Estado
y de la vigencia del Estado democrático, del derecho,
llegando incluso a justificar la violencia o animar a la misma.
Molt bé, gràcies per la disposició.
Recordar que sempre tancaràs el torn,
i si és el cas de fer dos voltes també.
A veure, intervenció d'en Carles García de la CUP.
Té la paraula.
En primer lloc, protestar perquè és una emoció creativa
que s'ha anat improvisant sobre la marxa
de la qual no teníem constància del text complet.
Ja he fet l'advertiment.
En tot cas, d'entrada ja comencem malament amb el títol.
Parlar de la violència i el terrorisme en democràcia.
Perdó, el terrorisme ni en democràcia, ni en oligocràcia, ni en aristocràcia,
ni en joc.
En joc sembla ser que hi ha terrorismes i terrorismes,
i no és així.
No ha d'haver-hi terrorisme en joc.
El terrorisme en cap sistema polític.
En tot cas, la referència al terrorisme és un tant estranya,
perquè l'únic acte terrorista recent
és el de la cerdura islamista liderada per l'Iman de Ripoll
i confident reconegut del CNI espanyol, per cert,
Abdelaki Esati, l'any 2017.
Potser el títol es refereix a aquest fet terrorista,
anacrònic en una emoció del 2019.
Però recordem que els atemptats i jihadistes de Barcelona
sí que van produir 16 víctimes mortals i molts ferits
com a conseqüència d'una acció realment terrorista.
Tant mateix veiem amb estupor que les accions de protesta social
que descriu l'emoció per desagradables que puguin semblar d'algú
ni són terrorisme ni tan sols es poden considerar violentes
més enllà de l'ús legítim de la força en defensa pròpia.
Es lamenta l'emoció que el lucre cessant ocasionat
per aquestes protestes és considerable.
Sense agosar valorar, però, el valor econòmic
dels drets socials perduts que són l'origen de la protesta.
La llibertat d'expressió, quant val?
El dret de reunió i manifestació, quant val?
La separació efectiva de poders, quant val?
La garantia contra una detenció arbitrària, quant val?
El dret a un judici just, quant val?
També es refereix l'emoció a l'autonomenada Operació Judes,
molt abimatejada, per cert, donant per fet que s'ha aconseguit
evitar unes suposades accions terroristes,
que encara estan per demostrar.
Coneixem com coneixem el funcionament de les anomenades
cloques de l'Estat o Deep State, com vulgueu.
Hi ha dubtes molt raonables de que l'operació Judes
sigui un muntatge policial més dels que ja n'està acostumat
l'inefable regnat d'Espanya.
En definitiva, com és evident, no podem admetre una emoció
basada en mentides i en arguments demagògics
que són intelectualment repugnants i, per tant, votarem en contra.
Molt bé, seguim la intervenció.
Intervé en Just for Salve del grup de Movem.
Gràcies.
A veure, la para expositiva d'aquesta moció és delirant,
de veritat. Sí que volia rebaixar el flosuflé, ja et dic jo,
que no l'aconsegueixes.
La moció es tracta d'una relació de qüestions diverses,
totalment incoherents i inconexes, per reforçar el relat de ciutadans
sobre la factura social i el conflicte convivencial
que tenim aquí a Catalunya.
La moció barreja diferents conceptes i interpretacions demagògiques
que van des de l'atenció de les 9 persones pertanyents al CDR
sobre les que s'afirma de manera directa,
sense cap dret a la presumció d'innocència,
que s'ha aconseguit evitar que aquestes accions violentes
s'apliquessin.
S'insisteix en la falta de convivència que viu Catalunya,
sembla que exclusivament pel conflicte nacional.
Es fixa als límits i fronteres que té la llibertat d'expressió
i al debat polític amb les mocions
i propostes als plens dels ajuntaments.
S'exigeix, a més, el trencament de pactes de govern
entre formacions polítiques presuntament constitucionalistes
com los partidos independentistas,
davant del concepte de drets i de llibertats
frente a aquells que pretenden imponer su modelo de sociedad
por la fuerza i de forma totalitària.
I, finalment, al darrer, a una suposada manca de respecte
a la memòria de les víctimes i del terrorisme
i manifest en relació amb el nostre país,
aquests fets recorden el règim del terror, repressió
i de profundes herides que va deixar el terrorisme
de la sociedad vasca espanyola durant tants anys.
El terrorisme mai són mètodes en democràcia
que volen ratxazar la cosa que està recibint la Guàrdia Civil
en Catalunya per part de les forces independentistes
i condenar la irresponsable actitud d'alguns polítics
que persisten a buscar la divisió i la radicalització.
Bé, de tota la moció, quasi bé que l'única cosa
que podríem mitjanament estar d'acord és, en el primer punt,
la idea de declarar la violència i el terrorisme
que no són mètodes en democràcia per aconseguir objectius polítics.
Però el que caldria afegir és que és injustificable
qualsevol expressió de violència, tant la violència
que prové dels cossos i forces de seguretat,
com la policia nacional, la Guàrdia Civil i el Mossos d'Esquadra,
com les que estan ensparades en les legítimes protestes
i reivindicacions, cosa que la teva moció no fa, evidentment.
La violència des del moment ho hem expressat en l'anterior
o extraordinari, ho tornem a fer aquí, que no és cap mitjà
per solucionar conflictes. Més enllà d'aquest matís
pràcticament la totalitat del prestaria d'acord, segur que la totalitat,
no podem donar suport evidentment a aquesta moció.
Per començar, Ciutadans n'és ara fa 12 anys,
segons ells, com a partit de la regeneració democràtica
i contra el biopartidisme, però ha acabat cristal·litjant
en un partit d'extrema dreta, tant el seu actiu de sobre escènica
com les seves propostes polítiques ultraliberals.
I curiosament ha acabat apuntant el biopartidisme del PP i el PSOE.
Ciutadans n'és creant un fals conflicte
sobre la llengua a Catalunya i combatent la immersió lingüística,
molt abans que el conflicte nacional emergís al nostre país.
Ha crescut amb la crispació institucional que ha volgut
traslladar als carrers per justificar una fractura social
de la qual aquest partit és un dels responsables.
Ciutadans no és un producte del procés, però ha crescut
gràcies a ell. Ciutadans constantment necessita
crear atenció per justificar el relat de la fractura social
a Catalunya, que ells mateixos fomenten, precisament
la sobreactuació i la confrontació a les institucions
i al carrer cobreixen la manca de cost programàtic i polític
en una deriva cap a posicions extremes.
Ciutadans oblida que la fractura social al nostre país
és essencialment una fractura social de classe i indada
a pobresa 24% dels catalans i catalanes, fractura social
de la classe treballadora, amb 25% dels catalans i catalanes
amb salaris inferiors a mil euros, en el cas de les dones inferiors,
fractura social per la violència masclista,
fractura social de les persones migrades que arriben al nostre país
i no se'ls reconeixen, tots els drets polítics, i també
dels catalans i catalanes que marxen, fractura social
per les llistes d'espera de la sanitat i l'expulsió
per qüestions econòmiques de la universitat pública,
i fractura social pels desnonaments i per la pobresa energètica.
Aquesta és la veritable i l'única fractura social.
La fractura social que pot haver a Catalunya és la causada
per la pobresa i per l'exclusió social.
La fractura social que pot haver-hi la convivència
quan s'ataca el model d'escola pública catalana.
Aquest ha estat el principal argument de Ciutadans per queixa,
quan la inversió lingüista ha estat precisament un element
de consens, és un dels consens més grans que ha construït
aquest país des de la restauració de la democràcia.
Ciutadans té a mà una declaració contra la violència,
mentre l'altra no hi tremola el pols per signar acords amb Vox
i el PP, a Andalusia, a Múrcia, a Badajoz,
Ciutadans parla de respectar drets i llibertats quan governen
un partit obertament xenòfob, racista i de dret extrema com Vox,
que vol restringir drets i empatitir la democràcia.
Ciutadans parla de memòria de les víctimes del terrorisme
i de les seves famílies quan ells van abandonar el Parlament
de Catalunya en una moció on s'instava a condemnar el franquisme
i el feixisme. Per les raons exposades i la demagògia
en què està elaborada la present moció, nosaltres votarem en contra.
Molt bé, doncs seguim amb la roda d'intervencions.
Gràcies, Esquerra Republicana.
Intentaré no extendre'm gaire per poder-li deixar algun argument
a Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana per desmuntar
el relat aquest en el que està muntat Ciutadans,
aquest relat que us heu inventat absolutament
del que passa aquí a Catalunya.
És mentida que hi hagi una falta de convivència.
Això ho porteu dient des de fa 12, 15 anys
i és mentida des del primer moment.
A veure, jo recordo que els plens de juliol i de setembre
aquí es van presentar, al ple de juliol,
una moció d'Esquerra per recuperar la bancarta amb el IAS
i al setembre la CUP va dir que presentaria
una altra alternativa. Llavors, el porteu de Ciutadans va dir
que el ple municipal no és lloc per parlar d'aquestes coses
i tu vagis i ens presentes això.
Doncs si el ple municipal no és per parlar d'aquestes coses
no ho hauries ni d'haver presentat.
Això per començar, per ser conseqüent
amb el que tu mateix dius.
Si tu has repensat que potser la gent recapacita
i troba que un ple municipal es pot parlar de qualsevol cosa,
només faltaria, potser també estaria bé
que diguessis què et sembla que el Parlament d'Aragó
o el Parlament d'Extremadura demanin aplicar el 155 a Catalunya
de manera sistemàtica.
Potser m'agradaria sentir a veure què en penses.
Si el ple municipal no és per parlar de Catalunya
però aquí no podem parlar de Catalunya,
doncs no ens sembla gens coherent.
Deies que no vaig poder venir al ple extraordinari.
És mentida. Et van dir que no vinguessis.
Tots els portaveus de Ciutadans tenien ordres
de no anar a aquests plans extraordinaris.
Ja està. Per tant, no podíem.
Era el moment de parlar d'això, perquè és pel que el vam convocar.
Per tant, aquesta emoció no hauria d'haver entrat.
A més a més, ens vas enviar un correu als portaveus
demanant que, si us plau, a veure com la veiem
per votar-te de manera unànima. Per favor, quin cinisme.
Per l'amor de Déu. Amb aquesta para expositiva
és que a mi i a la Montse i al Carles i als companys
ens estàs tractant de terroristes.
Sí, ens estàs dient que estem blanquejant el terrorisme.
Això és molt greu, molt greu.
Estàs parlant que aquí estem patint el mateix que patir
la societat vasca. Ves allà dalt i digue-ho.
A veure què et diuen. Si el que van viure allà
és el mateix que estem vivint aquí.
Ves allà i ho comentes.
Jo crec que teniu la necessitat desesperada
i constant de parlar de violència.
Perquè és l'únic que us aguanta els vostres arguments.
Però mira, saps què?
Com que soc un tio positiu normalment
intento buscar-li la part bona de l'emoció.
Mira, n'he trobat una.
Us treu la careta. Ja d'una vegada.
Per si algun tenia algun dubte. Però si algun tenia
us treu la careta. Vosaltres dieu,
nuestro objetivo como representantes públicos
es el de defender a todos aquellos catalanes
que se sienten amenazados frente a los que
trabajeu per una part de la societat. No per tota.
Què és el que hauria de fer qualsevol representant públic?
Intentar treballar per tota la societat. No només per una part
d'aquella que li cau millor o d'aquella que està d'acord
amb els meus plantejaments polítics. Primera careta fora.
Segona careta fora. Dieu,
que eren imponer idees totalitàries. Literal, eh?
Però en algun moment deixes caure que el que s'ha de fer
és deixar fora les institucions els partits independentistes.
De partits escollits democràticament no puguin estar
les institucions perquè ho dieu vosaltres?
O perquè hem signat uns pactes amb uns determinats partits?
Però què és això? Això és democràcia, com diu el títol, o no?
Per últim,
i em podria dir més, eh, perquè em sabria greu,
el moviment independentista,
insistim, corroborem
i tornarem a dir les vegades que faci falta.
El moviment cívic i pacífic, com s'ha demostrat,
totes les vegades que hem mogut
centenars de milers i milions de persones al carrer.
Cada vegada que hi ha hagut una gran concentració,
una gran marxa, no ha passat absolutament res.
I aquesta és l'essència del moviment independentista.
És aquesta. I vosaltres teniu la mania,
vosaltres teniu la mania de constantment,
constantment muntar-vos a sobre del relat de la violència
del moviment independentista.
Cal que digui que votarem o no? Doncs ja està.
Molt bé.
Tots té la paraula laia flotant, sisplau.
Quico, avui estem aquí, com pots veure, estem tots,
i totes aquí,
per discutir, entre altres coses, la teva moció.
Tu el dilluns passat no vas venir.
El 21 no vas venir al ple.
Un ple extraordinari, no?
Un ple extraordinari és un tipus de ple
que està regulat a la llei i al ROM,
i que està previst, per tant, és una cosa correcta de fer i legal.
Tu el dilluns passat no vas venir
a discutir la proposta de moció que vam fer nosaltres.
I el que va passar en aquest ple va ser que tu
i el teu partit vau deixar sense veu
a tots els vostres votants.
Vau censurar.
Vau censurar.
Vau censurar els vostres votants
i la vostra imposició de no presència,
el silenci que ens vau imposar,
ens vau censurar nosaltres també.
No respectar les institucions,
què és el que dius aquí?
Tu en el tercer acord dius
que condemnar la irresponsable actitud
d'alguns polítics que persisten en buscar la divisió,
la radicalització i el cuestionament de les institucions.
Del Estado, bla, bla, bla.
Però les institucions, jo em quedo aquí.
Què fa si no ciutadans no assistint
a plens convocats de forma regular i correcta,
al lloc on es debaten les idees,
on hi ha la veu del poble aquí,
què fa no donant ordres als seus regidors i regidores
que no vinguin i participin en aquests plens?
Això és respectar les institucions?
Això és respectar la llibertat d'expressió?
Aquesta manera de fer
és la que us desenmascara.
Teniu maneres de fer totalitàries
i per això ens presenteu aquesta moció.
Imposeu el vostre silenci,
la taula, contrast d'idees, diàleg en definitiva.
Per això tots ells i elles,
els que estan allà a les fotos,
estan a la presó per aquesta imposició
de la negació del debat i del diàleg,
d'aquest tancament de mires.
Aleshores, per justificar aquesta postura vostra,
aquesta manera de fer vostra que no té cap sentit,
perquè si us considereu demòcrates
i hauríeu d'estar parlant amb tothom,
cosa que no feu,
us inventeu tot aquest relat del terrorisme
només per justificar la vostra postura.
Un terrorisme basat en una fake realitat,
perquè és mentida.
Jo tot el que havia de dir,
respectar la teva moció i simplement
seguir insistint i reclamant llibertat presos
a totes les escoles.
Seguim a l'intervenció.
Té la paraula Gina Pol, del Partit Socialista?
Doncs sí.
Com s'aprecia, hi ha dos relats.
Hi ha el relat independentista i el relat
de les forces de dreta i nosaltres estem al mig.
Hi ha relats on es diu que no es viu en democràcia,
hi ha relats on es diu que no hi ha violència
i es diu que no hi ha una ruptura de la convivència
i hi ha relats on només posen l'accent en la violència,
en el vincle de la violència i el terrorisme
i el moviment independentista i això genera aquests blocs
tan accentuats que tenim a la societat catalana.
I nosaltres som un partit que hem decidit
que estem a la línia del diàleg de les parts
i del respecte de la llei.
Per tant pensem que igual que vam dir amb la moció independentista
no s'adacua amb la realitat que percebem com a PSC.
No es diu res de les manifestacions pacífiques
ni de la força del moviment pacífic que hi ha hagut
dins de la resposta independentista.
No es diu res de les forces catalanes que han condemnat la violència,
en aquest ple no hi eres, però tant a Esquerra com Junts
com Movem i com nosaltres vam condemnar la violència.
Vincules operacions judicials que no tenen res a veure
amb els acords de la moció,
amb la política de pactes que la critiques per la banda que t'interessa
però no per la que no t'interessa mencionar,
com t'ha fet referència al just des de Movem,
amb els vingles amb l'extrema dreta i amb Vox.
Per tant és una moció que difícilment cap dels presents
te la podia votar, perquè és un altre relat que no compartim.
Els vincules a tota la gent que legítimament
pot sortir al carrer a dir que la sentència no és justa,
que estan blanquejant la violència i mètodes terroristes
que comparteixen el que t'han dit, és una acusació
que si la vincules d'aquesta manera escandalitza.
Per tant, si ens anem a l'exposició de motius, que és allò que dius,
a veure si m'hi trobo gust, sí que és cert que en el punt 1
condemnem aquesta violència, en el punt 2 no compartim
que aquesta violència la puguis atribuir només
a les forces independentistes, no sabem les màscares que hi havia
o les cares que hi havia darrere les màscares,
hi ha moviments antisistema, hi ha moviments d'extrema dreta,
hi ha moviments de la policia, hi ha moviments de la policia,
hi ha moviments d'aquestes, però no ho poso al teu text,
i has tingut temps d'esmanar-la, però el que s'aprova és el que està escrit.
El que tu puguis dir avui no compta.
La creativitat que puguis tenir avui no compta.
Conta el que està escrit, i el que està escrit és el que nosaltres coneixem.
El tercer punt és veritat, també el compartim,
hi ha hagut polítics i polítiques irresponsables
a l'hora de manifestar tibiesa amb la violència
fins a anar més lluny de presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana,
que si ens dóna rellevància internacional, doncs mira,
tot això que tenim és un element positiu de la violència.
No, la violència no té elements positius, tots són negatius.
Per tant, malauradament, aquella unanimitat
que expressaves en el teu text de proposta d'emoció
és que no te la podem subscriure ni per un costat ni per l'altre,
i pensem que no és encertat.
Si t'haguessis limitat a l'exposició de motius,
tindríem la possibilitat d'unió,
però es barregen moltes coses que no podem compartir com a grup.
Tancaria el ponent, si és el cas, portaveu de Ciutadans.
Sí, sí, sí.
No sé per on començar.
Comencem.
Terrorisme.
Perquè heu dit terrorisme tota l'estona.
Sempre aquí surt presunto terrorismo.
Presuntos terroristas o presuntos.
Sempre està la paraula presunto o presuntos.
No està suelta la paraula terrorismo.
No d'això.
No estem dient que siguin terroristes
aquests nanos que van agafar i que diuen que són de CDRs
i no sé què, no sé quantos.
Allà posa presuntos i, evidentment, això ho dirà un jutge.
No ho direm nosaltres.
Sergi,
estàs dient que no va haver-hi violència
fa dues setmanes a Barcelona?
Perquè és que hi ha violència,
hi ha imatges plenes a Barcelona,
els contenis cremant, un pitote que s'ha muntat.
M'està dient que no hi ha violència, que no ha hagut violència.
Que Ciutadans busca la violència.
És que no ho entenc, això.
Com pots dir això quan s'ha vist una violència de collons?
Si això ha sigut degut
a la sentència del procés.
Ara no entenc
que la violència aquesta vingui de Ciutadans.
La veritat és que no ho entenc.
Sí que és cert que diuen
que els violents poden ser
gent d'altres països.
No ho entenc.
Tots anaven en una estelada.
Estaven camuflats o com anava la cosa?
No em vull ficar en això.
Això ho condemno i entenc que vosaltres també ho condemneu.
Ho condemnem tots els que estem aquí.
Perquè la violència no va enlloc.
Fins aquí estem d'acord.
El primer punt estaríem d'acord,
que és la violència o no la condemneu?
Perquè és que no...
Té la paraula en Quico Ferrer.
Si cal donar un torn més ho farem.
La cosa és aquesta.
Crec que només us heu fixat...
Evidentment és normal amb el que us interessa
o el que no ho enteneu d'una altra manera.
El que està clar és que
està costant uns calés a Catalunya
que no us ho podeu imaginar.
Això ho entenem o no ho entenem?
Això és veritat o no és veritat?
I a sobre tenim violència.
I no ha sigut ciutadans, perquè tampoc som tants
per fotre tot el tingleu aquest que s'ha muntat.
A partir d'aquí no accepto que em dieu que és ciutadans
que busca la confrontació.
Són més express a l'hora de contestar
però és la posició que té el partit
enfront al sobiranisme i és normal i lícit.
L'altra cosa que he sentit...
Tu has dit que si hem pactat amb l'extrema dreta
amb Vox...
Hem pactat amb el PP.
El que passa és que està al trident,
però nosaltres hem pactat...
No és així.
Aviam si ara jo estic dient coses diferents.
Per què poseu el que és Vox?
Vox no ens volem ni veure.
Sempre hem condenat les polítiques de Vox.
No ha passat res.
Ha sigut un cop amb una cadira.
Molt bé.
Continua, sisplau.
La síntesi és molt fàcil.
Abans de començar la meva exposició
us demano disculpes
per no haver estat al ple extraordinari.
Si fos per la meva persona,
hauria estat aquí.
Jo represento uns votants
i sé què vol dir això.
Com tots tenim ordres polítics de partit
i a mi la ordre que em va dir és que al ple
no hi ha cap problema.
Això és així i menys per aquest tema.
No va enlloc.
Laia, que m'hagués agradat,
pogués comentar i escoltar la meva opinió.
Però la cosa es va quedar així.
Gràcies.
Si obro un torn,
tancarà el ponent igual.
Sergi, sé qui té la paraula.
Dius que tens ordres extraordinàries.
Ah, d'aquest tema.
El cap de dos dies que fèiem el sorteig de les meses
sí que hi eres.
Si el ponent...
Vol tancar el ponent
o anem directament a la votació?
Vots a favor de la moció?
Entenc que hi ha vots en contra.
La moció quedaria rebutjada.
Continuaríem que seria el punt 4.
Proposicions d'urgència no n'hi han.
Mocions d'urgència no n'hi han.
Aniríem al punt de control de l'acció de govern
que seria el punt 6.1.
La relació de decrets que tenen els regidors regidores
i també el 6.2.
Els acords adoptats per la Junta de Govern Local
que també disposen d'aquesta informació.
Aniríem al punt 6.3, que seria la informació econòmica
financera periòdica que sabeu que els ajuntaments
traslladem al Ministeri i ens partoca aquest trimestre.
Deia jo mateix a la Junta de Portaveus
que les regidores tenen en l'expedient aquesta informació.
No sé si la regidora amb l'estat que està vol informar
està a l'expedient, està en l'acte, com vulguis, regidora.
Lo que vulgueu, com veieu.
Estic acabant.
Dic que no es vota, que no es vota això.
No es vota, però sí que volia fer una aclaració
perquè si ens hi fixem amb altres vegades
la intervenció ens ha canviat al format de l'informe
perquè sigui molt més clar a l'hora d'explicar-lo.
És el mateix que ell envia al Ministeri.
Ara ens ho ha plasmat d'aquesta manera.
Per tant, quan jo cantava números, ara ja ho tenim per escrit,
cosa que abans jo us cantava i ho havíem de buscar
amb un expedient que va ajuntat amb aquest.
Ara ja ens ho ha posat aquí a Jun.
Per tant, només dir-vos que tenim la estabilitat pressupostària
positiva, complim la regla de despesa i tenim un endeutament
per tant, aquí encara no hi ha incorporat el crèdit,
però com que sabeu el màxim que tenim són 110,
anem superbé amb el tema de l'endeutament.
A punt dos.
L'altre és veure com tenim l'execució.
Al tercer trimestre les despeses estan executades
a 37,32 i els ingressos estan a un 49,39%.
Gràcies, regidora.
Anem directament a la informació de l'alcaldia.
Tres informacions molt ràpides.
Malauradament, una que tots compartim,
que és una situació desesperant.
Ja són 49 les dones que han estat assassinades
a l'estat espanyol des de l'1 de gener
i 7 d'aquestes assassinats s'han produït a Catalunya.
D'altra banda, dir que avui hem rebut
la visita dels consellers d'Educació i de Treball
a l'escola d'Esgràfiques amb una visita
que han fet ells amb l'escola
i en participaré jo mateix i diferents regidors,
tant la regidora Gina Pol
amb la seva competència d'ocupació
i també en Just for Salve com a regidor d'Educació.
D'altra banda, dir que...
També estava el regidor Sergi Seguí,
però per altres motius, però estava.
Perdó.
També estava en Joan Maria Ranyer.
Perdoneu, també estava en Joan Maria Ranyer.
Avui comença la campanya electoral,
ho sabeu tots i totes,
per les eleccions convocades el 10 de novembre.
S'ha tramès a la junta electoral l'acord
que s'ha arribat als partits polítics de Sant Just,
que tenen representació al municipi,
per actuar amb la responsabilitat que sempre tenim
en l'espai urbà en la col·locació de propaganda electoral
i de tot el que s'ha enderidat.
Res més, aniríem a premsa i preguntes
primer dels regidors i regidores, si és el cas.
Veig moltes mans i carai, ganes de participar,
i del públic assistent després, si també és el cas.
Per tant, com vulgueu.
Carles.
Sí, algunes preguntes.
Per una banda,
sobre el camí de la Penya del Moro,
que es va fer una actuació des de l'ACEAS
i el centre d'Estudis Sant Justecs,
però torna a estar molt malament,
si hi ha alguna previsió per arrenjar el camí.
També voldríem saber la intenció
sobre la restauració de la barraca de vinya
de pedra seca de la vall,
del que queda, que s'havia de restaurar,
i que sembla que el projecte ho està bloquejat,
o està aparcat, o passa alguna cosa,
perquè la barraca aquesta que està a Can Ristor,
la Can Solanes, s'havia publicat en el boletí
que restauraria, i sembla que això no avança.
És una de les poques barracas que queden d'aquest tipus,
i normalment aquestes se solen restaurar.
I després, una tercera pregunta,
i és que a la secció de transparència
de Govern obert a la seu electrònica,
tota la secció de patrimoni des de fa gairebé un any
no figura cap dada,
amb la qual cosa incomplirà totalment
la llei de transparència.
No està ni a l'inventari general del patrimoni,
ni a l'inventari de venci mobles de valor històric i artístic,
ni a l'inventari de vehicles oficials,
ni a l'inventari del patrimoni. Gràcies.
Molt bé, doncs, Sergi, seguiu.
Gràcies.
Bé, primer, agrair les millores informàtiques
que s'implantaran perquè puguem
fer millor la nostra feina des d'altres llocs
que no sigui l'Ajuntament,
cosa que ens va informar la setmana passada,
crec que va ser després de les informatives.
Però tot i així, si poguéssim fer un passet més, Gina,
sobre la intranet de l'Ajuntament,
que és per on es poden consultar els decrets
i els acords d'Ajuntament de Govern i demés,
si no vens aquí a l'Ajuntament no pots fer-ho,
perquè l'enllaç no funciona fora dels ordinadors
d'aquí a la casa. Per tant, encara hem de venir aquí
a mirar decrets i acords d'Ajuntament els que ho fem.
Si ja poguéssim acabar
d'arrematar això, seria perfecte.
Vaja, que sí, podeu fer-hi alguna cosa.
Les dades que comentava l'alcalde de violència masclista
tornen a ser fastigosament... fastigoses.
I avui hem conegut la sentència del cas de Manresa,
malauradament, que torna a dir que no és violació que és abus.
Per tant, crec que els 17 que estem aquí
ens ho hem posicionat moltíssimes vegades sobre aquest tema,
i com que arriba el mes de novembre,
que també és tradicionalment el mes on celebren activitats
de rebuig d'aquest tipus d'actituds,
crec que allà hi serem tots.
Tenim dos precs.
Un és que feu arribar al nostre suport,
m'imagino que ens incorporarem tots,
a l'escola Canigó i a l'ensurt que van tenir els nens
de segona primària, que van haver de ser evacuats
de la casa Colònies de Can Brils cap a un paulló poliesportiu.
Amb molta gràcia per part del cos de Bombers,
per ells vam muntar com una mena de joc,
i els nens i nenes gairebé ni se'n van adonar,
però que els hi feu arribar al nostre suport.
També que feu arribar al nostre suport
a totes les persones implicades en el projecte
del refugi antièria, de la rehabilitació i de la difusió
d'aquest patrimoni, perquè ahir van rebre un diploma
com a projecte guanyador a les jornades europees de patrimoni
a Catalunya, i per tant crec que és bo fer-ho.
Nosaltres ho vam fer a Twitter, però ja fins i tot ho fem
d'una manera personal, diguem-ne, per la amistat que ens uneix
amb el Jordi, amb la Patricia i demés, que són les persones
de l'Arxiu Municipal. I tenim dues preguntes.
Una, el tema de la consergeria del camp de futbol,
com ha acabat, perquè sabem que ahir va haver una persona
durant uns dies, però després ja no.
Ara ho tornen a portar des del bar, se'ns va dir la setmana passada,
se'ns va dir no, ho vam veure.
Com està això, si s'acabarà implantant en aquesta consergeria,
i després també sobre el camp de futbol, si sou conscients
o no, us ha arribat, entenc que sí,
de la quantitat de robatoris que s'han produït
darrerament en els vestidors,
diuen qui corre per allà i qui utilitza les instal·lacions,
que és degut amb aquest passadís que s'ha hagut de fer
per poder entrar pel polígon, per l'entrada del polígon,
doncs que hi ha punts foscos i que no hi ha bona visibilitat
i que allà hi pot entrar qualsevol,
i quines mesures heu posat o voleu posar,
o si heu parlat amb l'Atlètic i amb el futbol club,
per parlar del tema.
I una última pregunta, aquesta ja més a l'alcalde,
les altres no sé qui me les hauria de contestar,
però què tal va anar la primera assemblea de l'AMI
del 27 de setembre, alcalde?
Molt bé, hi ha més preguntes?
Sí, gràcies.
Jo he de relacionar, abans quan deia solidaritat també,
la solidaritat amb els nens del Canigó,
però amb tots els municipis que van ser afectats per les riuades
i que malauradament hi ha veïns que han desaparegut
i alguns els han trobat morts.
I lligat una miqueta amb això,
i lligat també amb la taxa que ha plantejat la CUP,
i així m'agradaria preguntar,
fa el 2013, recordar, es va aprovar la taxa clavegram,
es va derogar 2015-2016, es va cobrar una cosa així,
i aquesta taxa, que anem del clavegram,
concretament era per això,
per fer un estudi del clavegram del municipi,
i com estaven, i els punts dèbils que podia tenir,
a veure com està aquest estudi, si es va fer,
per exemple, com el seu seguiment,
i lligat amb això també,
clar, per exemple, el cas de Mont Blanc,
hi havia un pont que es va construir el 1200,
quasi que no en queda res,
i un amic arquitecte em deia, clar, és que abans quan feien un pont
el feien perquè durés infinitament, ara no, ara calculem,
el que creiem que ha de durar i el que creiem que ha d'aguantar.
Creiem que els pavellons,
si no hi haurà menys pluja,
però plourà més malament pel canvi climàtic.
Parlem del canvi climàtic i estem proposant fer un pavelló
en un lloc que malauradament s'hi plou molt,
l'aigua entrarà i s'hi plou moltíssim,
l'aigua fins i tot se'l pot arribar a emportar.
Estava pendent l'estudi de l'ACA,
l'ACA fa molt de cas de la gent del territori,
de tal com es valora des d'aquí,
com està el tema de l'ACA, no sé si ja us han contestat o no,
i com valoreu tenir en compte el canvi climàtic
que tant parlem i tant ens preocupa,
els canvis que vindran climàticament que poden provocar problemes
i això que us deia de la taxa clavegram,
com se va a aplicar i com va el seguiment. Gràcies.
Doncs contestaré molt ràpid. Ai, perdó.
Sí, gràcies.
Si és fesment, precisament, el ple extraordinari que van fer
l'acord d'octubre en el que un dels acords es demanava
que es comuniqués la moció aprovada a l'AMI
i després, la setmana posterior,
es van posar en contacte amb mi i diverses persones del meu partit
que estan a l'AMI preguntant-me si aquí
havíem aprovat una moció igual, el qual em va fer notar
que des de l'Ajuntament no s'havia comunicat aquesta aprovació.
Aleshores, més que res, que es respectin els acords quan s'aprova una moció
i si es diu que es comunicarà, que es comuniqui.
Ja dic, reitero, els meus companys allà em van dir
que no havien rebut cap comunicació de l'Ajuntament.
Després, també, sobre el camp de futbol,
repeteixo les paraules del Sergi,
perquè nosaltres també, diferents famílies,
ens han fet arribar les seves queixes i la seva preocupació
sobre la seguretat. Des que s'han fet aquestes obres,
es troben que els nens i nenes tenen més robatoris
en els vestuaris. També hi ha
una percepció d'inseguretat que abans no tenien,
tant pels robatoris com pel fet que,
si no entes malament, a partir de determinades hores
han de sortir pel carrer Narcís Monturiol,
que és del polígon industrial i és més fosc,
és més lluny de la part urbanitzada de Sant Just.
Això els pares i mares els crea certa inquietud.
Després, també, que es veu que s'han canviat
algunes normes de funcionament sobre com ha d'anar al camp,
els dies d'entrenament, els dies que es pot entrenar,
quan no es pot entrenar, per on s'ha d'entrar, per on no s'ha d'entrar...
En general, ens han fet arribar unes grans molèsties.
No sabem si és per aquestes obres
o perquè esteu canviant el criteri en algun tema.
Més que res, seria d'agrair que qualsevol canvi que féssiu
ho féssiu sempre comptant amb les entitats,
amb la gent que participa a les entitats que al final és gent
de Sant Just. Després, també, comentar
que ara fa un mes i pico i hi va haver una explosió
d'una línia de baixa de mitja tensió allà a la zona de la Miranda.
Aquest dilluns ens vam trobar que aquí al carrer Bona Vista
també estaven fent obres, també havien obert un sot al terra,
que estaven arreglant una altra línia de mitja tensió
que també havia tingut una explosió
i s'havia espatllat.
De fet, ens va explicar que quan passa això
els símptomes és que se'n va la llum així de forma ràpida,
o sigui que se'n va i torna de forma ràpida,
o sigui que no descartem que el que ens ha passat durant el ple d'avui
pugui ser que en algun altre punt aquesta línia de mitja tensió
hagi tornat a tenir alguna incidència.
Tenint en compte que ja fa uns quants mesos
que aquí hi va haver molt de debat sobre les línies de mitja tensió
i alta tensió, sisplau, seria d'agrair que des de l'Ajuntament
es fes una investigació o una anàlisi o es parlés
amb la companyia elèctrica que correspongui
i que ens informi a veure què està passant,
que últimament estem tenint aquestes explosions
o incidències en les línies elèctriques. Gràcies.
Molt bé, compte.
Jo volia comentar que...
Us hem queixat que el cementiri
que estava brut i si era possible
augmentar el que és el servei
aquests dies que la gent va al cementiri
i si és possible posar que hi hagi més servei
per ajudar la gent que va al cementiri, si és possible.
A veure, moltes qüestions.
Intentaré anar ràpid.
En Carles, de la CUP parlava del camí de la Penya del Moro,
precisament ahir amb el gerent de Collseram parlava
que efectivament compartim mutuament amb el parc
i nosaltres mateixos que el camí
darrerament no té les condicions que voldríem.
El parc ens presentarà molt aviat
una alternativa de modificació de camí,
però em temo que aquesta alternativa
passa per propietat privada i per tant
serà complexa que s'accepti.
Hem demanat al parc afegir aquestes millores
i si les hem de fer conjuntament, doncs les farem.
Segona, barraca de vinya, precisament lligat al que deia jo,
passar per propietat privada.
Vam fer una proposta als propietaris de Can Solanes
a Can Ristol ja fa temps i fins i tot la voluntat
política del govern quedava reflectida
en el pressupost municipal, posant 10.000 euros,
i nosaltres la proposta que li vam fer a la família
era que rehabilitàvem evidentment
aquesta cabana de vinya a cos de l'Ajuntament
i a més a més ens feien càrrec per sempre del manteniment.
Això va rebre un no en el seu moment
i es va posar de punt de la tola
una modificació de planejaments respecte...
Sí, sí, miro a en Carles.
No, no, miro cap a aquesta zona, no.
Respecte un acord, un conveni que caminaria
cap a una modificació de planejaments, precisament
per canviar del que és una pista
que passa per l'entorn mateix o que està tocant
a la casa de Can Ristol,
o a altres espais per fer una permuta.
Això és una complexitat tremenda
i el que va fer l'Ajuntament és destinar aquests diners
a altres millores del patrimoni cultural
del municipi.
Estic d'acord amb tu, que és una oportunitat
i una voluntat que aquestes barraques de vinya
siguin rehabilitades.
També li vaig dir clarament al propietari
que si no ens posem d'acord,
aquests diners n'hi ha en un altre, que estan a Can Vilar,
que està molt pitjor perquè pràcticament no existeix,
però en Reberter també té una barraca de vinya.
Espero i desitjo que el conveni es desenvolupi,
però la voluntat va estar clara.
Ho vam posar en el pressupost, constava
i no va haver ni manera de tirar endavant.
Respecte l'acumpliment
de la llei de transparència.
Escolteu, n'hem fet.
Crec que estem ben situats amb aquest tema.
Es van posant tota la informació que tenim capacitat de posar-la
i no hi ha cap voluntat d'amagar res.
Si hi ha aquest tema dels inventaris de patrimoni de l'Ajuntament,
no hi és, que ho desconec, si ho dius és que no deu estar,
però mirem que anar posant aquesta informació,
perquè insisteixo, la voluntat és que contra més transparència
no hi hagi cap voluntat de posar-la.
En Sergi Seguí, millores intranet,
ja s'ha dirigit directament a la regidora,
totalment d'acord.
Crec que els regidors regidores d'aquest ple
i pràcticament tota la societat d'aquest país
estan en contra de la violència masclista
i darrerament hi ha hagut aquestes notícies
que també ens subleva i que, com deies,
amb els convocats a mitjans de novembre
d'aquí pocs dies ho tornarem a fer.
Suport de l'escola Canigó, certament va ser una nit dura,
una nit dura, que tu i jo també vam començar
a compartir aquesta informació,
perquè feies ràpidament una trucada
i efectivament saltava la notícia.
El que sí que és cert és que
tant el cap de la policia com jo mateix
amb l'alcaldessa de Can Brils,
el cap de la policia amb la policia de Can Brils,
personalment també hi ha altres membres
d'aquesta casa amb bombers, etcètera, etcètera,
amb el director de l'escola,
amb diferents pares i mares, aquella nit
vam estar en una situació complicada.
És el punt de vista que les notícies quan arriben
encara no t'has fet ben bé la realitat que està passant
a aquells mitja hora, l'angoixa existia.
Finalment, el que va passar és que aquests nens
i nenes de sis, set anys de l'escola Canigó
estaven en una casa de colònies, que les notícies
arribaven de tota manera i no era així,
insisteixo, no perquè algú volgués canviar la realitat,
sinó que són moments difícils,
doncs estaven en una casa de colònies
i va apropar-se a aquest aigua
que ens estava a prop,
aquesta casa a prop d'una riera
i per una precaució absoluta
que comparteixo i compartim tots plegats,
tots van ser evacuats amb un pavelló municipal.
He de dir que l'Ajuntament molt bé,
francament molt bé, amb bombers també,
Mossos d'Esquadra i policia local,
i va ser absolutament una prevenció
que evidentment nosaltres haguéssim fet el mateix.
Insisteixo que m'està parlant amb el director de l'escola,
també amb diferents pares i mares i tots plegats.
Ha acabat amb una anècdota.
Va acabar amb una anècdota on us diré que els nens i nenes
fins i tot s'ho han d'entendre,
però efectivament va ser
minuts complexes.
Per l'altra banda, certament,
les jornades de patrimoni convocades per la Generalitat,
el refugi antiheri, ha rebut un premi.
Estem satisfets d'aquesta inversió en el seu moment,
de la implicació de les entitats
i també de les persones i tenis a la casa que van treballar.
Assemblea de l'AMI, consta un acte,
el que en deien els acords i que els deus tenir
i que jo no vaig assistir.
El camp de futbol.
Concretem-la, matisem-la
i veiem el que realment es pot millorar,
que hi ha coses a millorar.
Els regios de sobre, en Collantes,
principalment el que s'ha fet és una modificació
de l'accés al camp de futbol,
que ja va començar en el cap de setmana,
en primer lloc, perquè hi havia molta presència,
molta mobilitat de pares i mares i de nois que van a jugar.
El camp de futbol té molta activitat
i això també és un èxit.
Es va començar a fer l'entrada als caps de setmana.
El segon pas, que així ho van dir les entitats,
és que ho faríem al vespre, contra més tard millor.
És el que precisament ara s'està concretant
i hi havia una voluntat de fer-ho una hora determinada.
Es retrasarà més per facilitar principalment
els nois i noies més petits
que entrenen més aviat, que aquests entri
per la porta tradicional i que a partir d'una hora
molt més tard sigui un vuit i mitja nou
i ja surti tothom per l'altra banda. Per què?
Per una cosa que precisament tant els veïns de Camp Roig
com els veïns d'aquests carrers ens demanaven
que intentéssim posar mesures perquè hi hagués menys soroll
i menys enrenou. En tot cas, el camp de futbol
està on està. Tothom ho sap, ara i abans,
que el que podem fer és anar adequant aquests horaris
i també amb l'inquietud. D'on ve? Això també.
Us recordo que vam fer un concurs per consergeria
i a aquest concurs de consergeria va haver-hi
un contenciós per l'empresa segona, que va perdre, diguem-ne,
ha posat un contenciós i això està de moda
a l'administració avui dia i ens fa aturar
el que és el concurs d'adjudicació. Això no podem
fer una altra cosa que esperar que el tribunal
faci el seu dictant i el seu informe
i és voluntat, efectivament,
que amb una hora de termina, com deia,
s'entri en consergeria,
que ja hauríem de tenir-ho, però ens ha passat això.
Ens ha passat això inesperadament.
Respecte robatoris, també el regidor i el cap de la policia
oferir la màxima atenció perquè s'ha donat
el cas puntual, ho sabem,
i compartim aquesta inquietud i hem de posar
mesures conjuntament amb les entitats que estan allà.
Joan Maria Cortés, taxa de clavegram molt ràpid.
Efectivament, el 2013 es va posar
en marxa aquella taxa de clavegram,
que va durar molt poc, un any,
pràcticament, i la taxa, el que va permetre
en aquest Ajuntament és tenir un pla director
de la situació de tots els clavegrams del municipi.
És molt significativa, és un anàlisi de com estaven
tots aquells clavegrams i amb el contracte
que en el seu moment es va signar i perquè va generar
aquest ingrés o aquestes inversions, que no van anar
al pla d'inversions, el contracte McBar
el que té l'obligació d'anar fent aquestes
inversions en el municipi.
Tu mateix ho has dit i no insisteixo,
el segon pavelló, el pavelló nou,
home, nosaltres creiem, amb les gestions que hem fet
de paraula en aquests moments, que el permís de l'ACA
evidentment dirà que sí.
I ho ha dit el regidor i tu mateix ho deies.
Aquesta inversió està pendent d'aquest informe
recordar que el retorn és a 500 anys.
Per tant, és cert que, malauradament, el canvi climàtic
està modificant la meteorologia i estem veient
incidències que no ens agraden,
però estem convençuts que s'està fent bé
aquest projecte i que complirà
amb els informes de l'Agència Catalana a l'Aigua
perquè, si no, no podem començar.
Però les reunions que s'han fet amb ells
sembla ser que això serà positiu,
si no, no hauríem arrencat el tema.
Comunicació, aprovació...
Comunicació... Ah, perdó.
A veure, a les mocions, no deies?
Escolta'm, això no és una voluntat política,
és una voluntat, no és una realitat tècnica,
si no s'ha fet, doncs que ho desconec, si ho dius.
Deu ser així, però no hi ha cap voluntat que els regidors
i regidores no es compleixin amb els acords de les mocions.
Per tant, revisem-ho, perquè precisament hi ha un acord
que surt de l'anterior mandat
molt ple del seguiment de les mocions.
Revisem això. Camp de futbol, ja ho he dit,
el tema d'Endesa...
A veure, no alarmem on no hi ha alarma.
A tots els municipis passen incidències
de les companyies, efectivament.
A l'Amiranda i en altres llocs molt puntuals,
com tu deies, va haver-hi una varia,
potser una mica més espectacular, si m'ho permets dir-ho així,
o no normal, i que, efectivament,
aquella tarda mateix i el dia següent,
els teus municipals i el regidor
han estat parlant amb Endesa per fer aquest seguiment
i perquè li donessin informació de primera mà.
Endesa, quan hi ha una varia grossa,
no demana una llicència, com és el cas que ha passat
al centre del poble en les darreres hores.
Quan a Endesa hi ha una varia, actua ràpidament
i no té una llicència.
També quan algunes vegades té la llicència
no ens ho comunica dient que demà a les vuit del matí
ejecuta aquesta millora en el seu subministre.
Millores de coordinació, segurament.
El que passa és que a Endesa funciona així.
Contacte permanent. Aquest govern té contacte permanent
només amb Endesa, sinó l'ACVAR i la companyia de gas també
i telefònica, perquè hi ha constantment
coses d'aquest estil, però concretem.
Se mentiri, personalment no em consta que hi hagi
peticions, si no m'ho dieu, però aquí hi ha els directors d'àrea
i els regidors que porten el tema,
de fer millores de neteja d'inversions.
Tenim una concessió que van complint les inversions
que han de fer, estan fent els manteniments,
nosaltres aprovem les tarifes i hi ha tot un seguiment.
Si hi ha alguna petició sobre aquest tema
que està fora del normal, hem d'estar a sobre.
Hem d'estar a sobre i millora més.
A veure, insisteixo en això.
Tenim una concessió que hem de complir.
Normalment es reforça els serveis quan hi ha l'1 de novembre.
Tot se'ns es reforça.
Si t'han arribat aquestes coses ens ho dius a través com ha anat
i ho farem arribar a l'àrea d'urbanisme
i no presioni amb el concessionari,
però no em consta i potser sí,
potser em diuen ara que quan acabi el ple
que hi ha moltes queixes, però no em consta personalment.
Deu-n'hi-do el que avui, esteu actius, regidors, regidores.
Públic assistent, perdó,
Gina Pol vol concretar alguna...
No, que li devien informació a la Laia Flotats
i com que he pogut consultar les bases
i dir-li que l'empresa que guanyés aquesta subvenció,
si en els 30 dies després d'assignar aquesta concessió
no hagués fet els contractes de nou mesos,
hauria de retornar el 100% de la subvenció.
Si quan acaben els nous mesos
i aquesta contracta se l'ha de fer per tres mesos més
tampoc no la fa, també hauria de retornar el 100%.
I si quan acaben els tres mesos no es queda com a mínim
amb dos de les sis persones durant un any,
haurà de retornar el 100% de la subvenció.
I el seguiment que fa l'Ajuntament respecte a l'empresa
que sigui atorgada és mensual.
És a dir, mensualment l'empresa ha de fer un repòrter mensual
per saber com està tota la gestió.
Molt bé, doncs vinga, anem al públic assistent.
Carles.
Respecte al portat de transparència,
només he d'informar que no trobo que sigui un fet puntual,
sinó que és un fet mantingut en el temps.
Jo tinc aquí una sol·licitud d'accés a la informació pública
datada a 18-11-2018, això fa gairebé un any.
I en aquest any, les vegades que he entrat jo
a buscar la informació,
el portal és tan transparent que no hi ha res, està buit.
No pot estar buit.
Començo posant-se coses.
Aquest element és un element important
i és el patrimoni.
El patrimoni de l'Ajuntament et refereixes,
l'inventari de vens immobles, que el problema queda ple.
Inventari general, inventari de vens mobles,
inventari de vehicles i informació relativa
a la gestió del patrimoni.
Tot això fa més d'un any que està buit
i si no hi ha intenció d'ocultar res,
és una certa dissidia.
Però l'inventari de vens immobles ho aprova al ple.
Per tant, és un expedient públic.
Cada any, de principi d'any, la llei ens obliga
a aprovar aquest inventari, donar altes, baixes,
on estan els valors de tot el patrimoni.
Per tant, això és una cosa absolutament transparent
i que segurament s'ha d'anar posant, insisteixo,
a la pàgina web per anar complint.
Però es demanen centenars i centenars de dades
en una situació bastant positiva.
Si fas esment amb això, caminarem també
perquè hi hagi aquestes dades.
Però insisteixo, l'inventari de vens i patrimoni
s'aprova en el ple cada any.
I veuràs que al gener arribarà aquest punt.
D'acord. No puc dir que no, perquè és el que dius.
Sí, no, dir que això és reincident.
Nosaltres ens hem passat tot el mandat passat
reclamant que es penjés la informació al portal.
I s'han anat penjant les coses en contagotes.
El que està dient el Carles no és un fet aïllat i anecdòtic.
És una actitud.
No estic d'acord que sigui una actitud.
Molt bé.
Anem a preix i preguntes del públic.
Hi ha més mans?
La Montse Riberola diu que soc privilegiada
i és que he aixecat primera mà.
Estic aquí perquè soc delegada d'un equip de futbol
que el dia 17 d'octubre, és a dir, fa 15 dies,
mentre els nanos estaven entrenant,
va patir un robatori.
Van entrar en el seu vestidor i els van treure el mòbil.
Per sort, jo sempre dic només el mòbil,
perquè amb l'aixecament,
podria haver estat mals majors.
Us podeu imaginar l'estat de xoc
amb el que van quedar tots els nanos de l'equip,
els entrenadors i, sobretot, els pares.
Els pares vam reaccionar de manera diferent.
A més, us ho explico, soc mare afectada
perquè un dels quatre nanos que li van robar el mòbil
és el meu fill.
Els pares i mares, primer, ens vam quedar
en estat de xoc per reaccionar.
Què hem de fer quan roben un mòbil?
No en tenien ni idea. Ara puc fer un màster.
Ens van haver d'anar directament a parlar amb el club
i els hi van explicar el que havia passat
i que necessitàvem més mesures de seguretat
i a veure com això es podia enfocar.
Els altres pares ens vam dedicar a fer les gestions
que corresponen quan tens un robatori,
denunciar el tema,
intentar que no facin servir el mòbil
per altres coses que no corresponen, etc.
Passat aquest primer estat de xoc,
i suposo perquè tenen una delegada com la que tenen,
vam dir que això s'ha de posar blanc sobre negre,
hem de fer propostes positives
i hem de fer arribar als responsables
tant de l'activitat com de la instal·lació,
com pensem i com podem millorar el tema
de cara a que això no es torni a repetir.
Malauradament es va tornar a repetir al cap de pocs dies.
Aquí agrair el club que va actuar ràpidament
i oferir mesures de seguretat
i protocols de seguretat
que una mica han garantit que almenys en aquest grup
no tornin a robar.
Hi ha hagut una intervenció dels entrenadors
que han assumit coses que potser no els tocava fer.
No només ens dediquem a les paraules,
sinó que vam dir que anés a explicar-ho.
Vam fer un escrit
que hem signat tots els pares de l'equip.
Aquest escrit va entrar a l'Ajuntament fa una setmana.
Suposo que l'administració és més lenta.
Entenc que no pot ser tan àgil
per les mesures de seguretat,
però sí que és veritat que m'agradaria
que prenguéssiu en consideració
i m'agradaria llegir-vos una de les propostes
o punts febles que nosaltres pensem
i que caldria revisar sobretot en el camp de futbol,
en l'equipament, perquè el que nosaltres volem
sobretot és que els nostres fills
puguin estar segurs mentre fan una activitat.
La primera és que es revisin
aquestes pantalles opaques.
Aquí el Sergi ha tocat el tema.
L'accés als vestidors,
aquestes pantalles opaques, el que fan
és que no es vegi qui entra i qui surt dels vestidors.
Moltes persones que no tenen autorització
estan entrant a vestidors o a zones
que abans no entraven.
No es veuen des de les grades,
no es veuen des del lloc,
per això dic que sortosament només van ser els mòbils,
però a vegades els nanos, sobretot els teenagers,
es queden dutxant-se a última hora o acabant-se de canviar,
els entrenadors ja han marxat, es queden dos o tres
perquè van sortint amb compte a gotes
i només els van ruar el mòbil.
Dos, que es faci un manteniment adequat dels vestidors,
al camp de futbol no es fa manteniment.
L'any passat era delegada de l'equip
i alguna vegada més d'una m'havia tocat vestidors
que no tenien clau.
No va passar res perquè com que ja els pares
no podien accedir des del barri
i no es podia accedir cap a dintre, cap a la zona de vestidors,
no passava res. Un dia no hi havia clau,
no hi havia clau.
Si no hi ha clau, com li ha passat a algun equip
fa una setmana, pateixes o no sé què fas,
t'emportes les motxilles al camp, no ho sé,
no sé com ho van resoldre, però això és un problema.
I reixes, es veu que va haver-hi un problema un dia
amb un vestidor que no van poder sortir els nanos,
van perdre la reixa de sobre la porta i no s'ha tornat a posar.
I dius, home, clar, necessites un temps.
Quan et diuen que aquest temps és de fa dos anys,
potser podríem ser un pèl més àgils.
Tres, que funcionin adequadament
les portes d'accés al passadís dels vestidors.
És a dir, garantir que poden tancar-se les portes
perquè totes les portes estan obertes
i tenir portes o no tenir-nes és igual,
perquè tothom pot entrar per un volt.
Els Mossos ens van preguntar quan vam anar a posar la denúncia
a uns pares, ens van dir, hi ha càmeres?
I un pare deia, sí, sí que hi ha càmeres.
I jo dic, vols dir? Sí. I vaig fer la consulta.
I em van dir, sí que hi ha càmeres, però no hi ha wifi.
Llavors no graven.
I dius, no ho sé, la decoració també deu estar molt bé.
El tema del passeig aquell que s'ha fet
entre el vestidor i el camp.
Nosaltres proposem que aquell,
almenys el dia dels entrenaments, es tanquin.
Perquè ja el dia dels partits, com que ja hem d'entrar per darrere,
seria difícil, però almenys el dia dels entrenaments que es tanquin.
Repensar l'accés que ve del polígon.
O sigui, jo he hagut de treure gent de la gespa
perquè com que les portes estaven obertes,
ara ja suposo que estarem més tancades,
com que les portes estaven obertes, sobretot els equips visitants,
que porten peu al camp de futbol,
diu cap allà que potser pujo per allà a la grada.
I s'aplanten al mig de la gespa.
I a part d'atendre les coses que has d'atendre quan ets a la grada,
l'àrbitre, els entrenadors, l'altre equip, no sé què, no sé quantos,
has d'estar dient-li a la gent que ve a veure l'altre equip contringant
que hi ha un passadís al final de tot
que s'ha de pujar per anar a la grada i que no cal que entri a la gespa
perquè des d'allà no podran pujar a cap grada.
Això d'haver de creuar tot el camp per allà al mig
és una mica incòmode.
I per últim garantir la seguretat del camp petit,
tant de la sortida dels jugadors com dels àrbitres.
Quan nosaltres ens proposem això, algun dels pares ens diu
que el meu fill que juga amb un equip més petit,
l'altre dia l'àrbitre li va demanar al delegat
que l'acompanyés al túnel de vestidors.
Deu ser l'únic camp que jo m'he trobat del Baix Ribregat
en què està més separat l'entrada de jugadors
de l'entrada de públic.
Segurament per temes de seguretat.
Però els jugadors que juguen al camp petit
han de creuar per mig del públic.
És més, amb l'accés actual hi ha pares
que toquen el clatell del seu fill
mirant des de públic.
Si teniu en compte que deixes darrere
els vestidors,
la banda dreta del camp,
no hi ha cap mesura de seguretat.
Tu gairebé pots plantar-te enmig de la gespa
o si hi ha un partit escalfat que malauradament
no tot el públic és cívic,
algú es pot emportar un sostó.
I quan un àrbitre et diu que acompanya amb els vestidors
perquè has de passar pel mig de la gent
per anar al seu vestidor,
ja no dic els nanos.
Nosaltres hem proposat o hem vist aquests 7 punts
que us hem traslladat a l'Ajuntament,
que entenc que l'esteu estudiant
i que un dia d'aquests ens fareu alguna resposta.
La nostra voluntat és que sigui constructiu,
és a dir, que serveixi per a alguna cosa
i que sigui constructiu.
Que serveixi per a alguna cosa com a usuaris
i que cada dia, que cada dia no,
però que cada setmana com a mínim trepitgem
entre dues i tres vegades al camp de futbol,
jo crec que a algú us podem aportar.
Només era això.
T'agraeixo la intervenció.
Evidentment ens inquieta aquesta situació.
Tu mateix ho has dit,
però els interns dels clubs també nostres
haurem d'invertir més en manteniment.
Si hi ha algunes portes que no tenen pany,
no puc contestar-te res més, que ho hem de fer.
És una realitat.
Buscar l'equilibri entre que els usuaris
tots puguin accedir amb facilitat.
No tenim cap intenció de complicar-s'hi la vida,
però l'equilibri va amb el descans dels veïns.
Tots tenim companys o amics que viuen allà
i, efectivament, en hores determinades,
en hores determinades i molt puntuals,
està provocant.
Estem en contacte amb els veïns de Camp Roig constantment
i demano als tècnics que estan a la casa,
que estan a la sala,
aquestes coses puntuals que has dit,
de millora de manteniment i de col·locació d'aquesta reixa
i també analitzarem aquestes pantalles.
Si hem de revisar i repensar circuits, ho farem.
No tenim cap interès de complicar-ho.
Els regidors estan a sobre d'això i hauríem d'accelerar
potser una reflexió que hauríem d'acceler
malgrat que aquest concurs de consergeria
ens ha anat malament perquè hi ha hagut aquest recurs,
d'aquest que ha perdut.
No sé si hi ha alguna manera d'accelerar aquesta consergeria
o algun altre element perquè sí que és veritat que és clau
la consergeria per funcionar i donar més garantia a tot això.
El tema de seguretat mateix,
doncs repensar si hi ha alguna cosa que es pugui fer millor
amb el cap de la policia que està a la sala,
per tant posem-nos a treballar.
Hi ha més peticions, hi ha més mans?
Qui en dius?
Hola.
És molt curta.
El carrer Bonavís s'està tallat perquè suport que estan
arreglant el carrer aquell que dona a Can Ginyestà.
Com que sabeu que el dia 16 i 17 hi ha la cursa de cars,
volia saber si ja teniu previst que jo quedaria obert
o si hi havia inhabilitats de carrer del Carnatius.
A veure, és una obra d'emergència, d'urgència
que l'hem de fer perquè estem inquiets
i segurament tots els que estem en aquesta taula
som conscients d'aquesta obra,
perquè hem vist les conseqüències.
Hi ha una pressió de la muntanya i, per tant,
aquestes cases que estan allà i s'ha fet una escletxa també.
Estem actuant, estem actuant.
Avui hi havia reunió d'obres i hem estat allà a sobre.
És una obra que estarà uns tres mesos al carrer tallat.
En els cars farem tot el possible
i consta que estarà obert,
però primer és la seguretat i després els cars.
Primer és la seguretat i després els cars.
Per tant, està previst que estigui obert,
però aquesta obra es va executant
en presència permanent, gairebé, dels tècnics de l'Ajuntament.
Estem allà, és una empresa sèrie,
els ingeniers tots també estan allà
i hem de reforçar aquest mur
que ha provocat un moviment al carrer Bona Vista.
S'ha fet aquesta escletxa i això està...
Per això vam adjudicar també l'obra
i estem a sobre.
Molt bé, repeteixo,
als cars està previst que estigui obert,
però si hi ha una mínima dubte de seguretat
es tancarà.
Hi ha més paraules.
Bona nit, soc l'Obermeret
i primer de tot voldria felicitar
que tingueu un bon Halloween i una bona castanyada
i volia fer una cosa que m'ha passat aquí.
Sortia de treballar i segurament no passava per casa,
m'he disfressat en un treball
i ara estic un moment, vinc als plens
perquè m'interessa com està la població,
anar a l'Ajuntament i anava disfressat
i de cop intento entrar a l'Ajuntament
i venen com 3 policies locals.
I em diu que vostè no pot entrar.
I jo...
En un primer moment m'han prohiut l'accés a l'Ajuntament,
que és la veu del poble i pot entrar qualsevol.
I llavors no m'han deixat entrar.
I després hem estat parlant un rato
i he dit que em trec la mascareta.
I ens han dit que te la requissem.
I jo dic que me la puc guardar aquí, no?
I llavors me l'han requistat, espero que després me la torni.
I no només això, sinó que després m'han escorcollat la motxilla.
Com si jo fos...
un xungo, mare meva, tio!
La veritat és que...
I no ha vingut un sol policia, han vingut 3.
Així me xotes i jo, joder, com si jo fos...
Ja que estem aquí a la policia,
també bona castanyada i bon Halloween,
m'agradaria que es disculpessin per aquesta acció
que han vingut 3 policies, tot me xotes,
i és que m'han intimidat i m'agradaria
que em demanessin disculpes.
Si és possible, gràcies.
Molt bé, escolteu, la policia fa la seva tasca
i, evidentment, si has entrat amb la cara tapada i amb una màscara,
és evident que t'han aturat i, per tant,
no sabien qui estava davant.
Per tant, això és un ajuntament i és una institució
i és normal que hagi passat això,
que m'ho estan dient ara.
I ja està. Per tant, si entres com tothom,
com anem tothom, ja està.
Molt bé.
Com que no conec els detalls de tot això,
ja en parlem amb el cap de la policia.
Com que no conec els detalls,
jo estic convençut que ha actuat molt bé.
Doncs escolta, fa la seva feina, no passa res.
Molt bé.
Doncs una persona que té la cara tapada
que entra en un ple municipal...
Molt bé. Doncs escolteu.
Molt bé.
Què més? Si hi ha una pregunta més allà...
Sí, sí.
Si el president de l'Atlètic...
Sí, agafa'l perquè es grava.
Soc el Pep Palacios.
Vinc en representació dels usuaris del Camp de Futbol
i vinc a fer un prec.
Però el que jo volia fer és un prec
per demà l'alcalde i el regidor d'esports.
Em poso les ulleres un moment,
perquè abans amb les vostres...
Quan parlàveu de fer conjuntament
a l'alcalde el pressupost amb la bonaigua,
parlà conjuntament de fer un bon pressupost,
conjuntament està molt bé perquè és fer les coses junts,
parlava de la Gina Pol,
parlava quan parlàvem de nomenclator,
parlàvem que érem una institució moderna,
jo crec que parlava de ser participatiu.
Llavors, a nosaltres el que jo li prego
és que demà ens deixin entrenar.
Portem 12 anys,
ja sigui festius o no,
que hem entrenat els dies festius i per primer cop
aquesta vegada demà no podem entrenar 8 equips
a l'exemple.
No ens diria res ni als de Ciutadans.
No ens trobaríem pega
que féssim cap activitat delictiva.
Nosaltres el que volem és entrenar.
La qüestió és que vostès dos
haurien de decidir si ho fan així,
perquè crec que es predica amb l'exemple.
Després el que podem fer és parlar
d'excessos, de coses que es fan,
però realment no estem fent les coses conjuntament.
Jo els hi prego i els hi suplico
que fem com hem estat fent fins ara,
perquè crec que no fem res dolent
i que no s'està comptant amb nosaltres
i que es veu fer feentment amb coses que estan passant
que al final sí que és cert que al camp de futbol
hi ha molts usuaris
i tots tenen la convivència,
però el que no pot ser és que centenars de persones
es vegin modificades d'un moment determinat
sense cap mena de preavís,
perquè vostè ha dit...
Nosaltres no estàvem informats que se'ns partiria l'horari.
Ja es va informar les entitats que a partir de les 7 o 6 canviaria.
Ningú ens ho havia comunicat.
Però pensem que encara que se'ns comuniqui
i que nosaltres hem de fer conjuntament
d'una manera, com dèiem, moderna,
intentar fer tot junts, sobretot perquè els usuaris
estem allà i pensem que podem ajudar molt a que funcioni millor.
Per això el prec, la súplica,
és que nosaltres volíem entrenar demà.
Per això li dic, malauradament,
la Berta, amb qui he intentat parlar,
ella no podia, no sé què no pot,
m'ha dit que estava fora i no podia gestionar-ho.
Ho entenc perfectament.
Per això vinc avui perquè no hi ha cap altra manera
de suplicar.
Realment, precs i preguntes, li prego.
Li prego que demà ens deixin entrenar.
No fem res malament. Només entrenem.
Amb el tema dels horaris.
Els horaris són els que són. La gent fa la vida lectiva
i no podem entrenar. La gent no és professional.
Tots som amateurs. La gent no pot venir a entrenar
a les 10 del matí, a les 12 del matí.
La gent ve a entrenar quan acaba les seves activitats
i les competicions són els dies festius.
No som nosaltres.
La competició està muntada així.
Els partits són els dies festius, dissabte i diumenge,
i després, durant el dia, la gent va a l'escola,
i es va a entrenar.
Crec que tot això també parlava del senyor Basseganyes,
quan parlava de les aixetes d'or, parlava de sentit comú,
del seny... Jo crec que també, agafant una mica
totes les seves paraules, jo crec que l'hauríem d'aplicar aquí.
Gràcies.
Desconec que la Junta ja hagi dit que no entrenar demà,
demà és festa. Per tant, una cosa són uns partits determinats
que amb la Federació es determinin pels motius que siguin,
i que no entrenar demà un dia de festa és un tema
de conciliació familiar, també, no?
O és que tots els horaris són bons per entrenar,
hi ha d'haver un equilibri? Jo entenc que no hi ha hagut
aquesta proposta demanada amb temps suficient,
o és que nosaltres hem contestat ahir mateix,
però hi ha una cosa que es diu planificació,
ho has demanat amb molt de temps, això ho desconec,
sense ganes de fer polèmica.
També heu fet coses que no heu avisat,
i que les hem trobat a les xarxes dient que dissabte
cobraríeu l'entrada per anar a veure partits determinats.
Per tant, cadascú que assumeixi les responsabilitats.
L'etica de fer les coses correctament, com qualsevol entitat,
jo crec que és un projecte molt positiu pel municipi,
i per tant, jo crec que el que m'estàs plantejant és,
potser, una manca de planificació de resposta, no ho sé,
o planificació per part vostra, per petició o resposta,
i que per tant, un cop finalitzat el ple,
doncs fes la intervenció o parleu,
però jo crec que si això ho haguessis demanat amb molt de temps,
doncs es haguessin manifestat igual.
Ara, el camp de futbol té un horari i una limitació,
i una conciliació familiar,
i hi ha d'haver-hi un equilibri,
és a dir, no és il·limitat això,
no és il·limitat, ha de ser limitat.
I per tant, d'aquest tema hem d'haver parlat moltíssim,
i jo no dic que no fem bé les coses,
insisteixo, és un projecte molt important,
atractiu, positiu, però limitat.
I no sé si vas demanar-ho ahir,
o es va demanar molt de temps,
i desconec si l'1 de novembre anteriorment també es rentraran,
o no ho sé, de veritat és que no ho sé, no ho sé.
Per tant, li demanaria al regidor que després es quedi,
que parli amb ell directament,
i si hi ha alguna possibilitat, evidentment,
que la voluntat és recolzar l'entitat,
recolzar el món de l'esport,
més fàcil que facilitar les instal·lacions com hem fet sempre.
Veureu també,
en el previsió de pressupost que espero i desitjo que s'aprovi,
la voluntat també de posar una altra inversió al camp de futbol,
no només les petites manteniments,
això no ho disculpa el fet que no hi hagi pressupost encara,
sinó la voluntat que hi hagi una altra inversió,
un altre camp de futbol petit a l'espai,
per tant seran dos.
Però ja t'avanço, si s'aprova aquest pressupost haurem de parlar
d'horaris i de limitacions.
El projecte ha de tenir límits,
perquè el diner públic s'ha de redistribuir,
s'han de fer diferents inversions,
si no hi ha hagut una col·laboració aquests dies
amb la implantació d'aquesta modificació d'horaris,
malament, demano disculpes, ho desconec.
A Palacio s'ho desconec, no ho sé.
Demanir al Regió que després es quedi i busqui punts en comú
per tirar endavant tot això, ni més ni menys.
Què més?
Antonio?
Jo tinc la curiositat
de saber si la demanda que t'ha fet el PP
és en positiu,
que és que sí o és que no.
No, no, hi he contestat.
L'Ajuntament, si hi arribeu fins aquí
per fer una petició d'aquesta,
és que ens hem de sabentar si hi ha hagut
una manca de planificació o no.
Això s'ha demanat en temps suficient, sí o no.
I he dit, els horaris de diumenges,
si és un partit, per lo que sigui,
perquè estava en calendari, perquè si s'ha anul·lat un partit
ja es necessita, per entrenar, el 1 de novembre?
Per entrenar és necessari?
O és que ja no tenim ni horaris ni hores enlloc
i hem de buscar aquests dies de festa?
Des del desconeixement, si s'ha demanat en temps
i nosaltres podem reaccionar ara,
en contestes, el parlaré una mica de la nostra ideologia.
Jo me n'anava a estar ja que fui,
però ja que em dónes vida, parlaré de la ideologia.
En principi, nosaltres quan construïm aquesta ideologia
estan basats al nostre pensament.
I el nostre pensament estan basats a unes experiències,
Pepe, Carlos, particularment, i una sèrie de pares,
però bàsicament perquè venim del món de l'àmbit educatiu,
com a científics, perquè hem fet la psicopedagogia,
ha fet licenciatura en educació física,
i a més també la part aquesta de la vivència
que hem tingut cadascú de nosaltres
en l'àmbit de la competitivitat esportiva.
Hem viscut uns models que necessitem
i considerem com a transmissió
el rest de la gent que és prou ferm.
I aleshores considerem que l'entren
no s'ha de fer de manera regular.
No perquè un dia hi hagi un dia de festa
i defensem aquesta competitivitat.
A partir d'aquí, això és el paper que vam generar
quan es vam una mica pautar fa uns anys
amb tres subjectius. Un dels primers subjectius
que vam fer és una clarificació crítica racional
de la consciència en l'àmbit esportiu.
I això significava fer una conscienciació social
del que estàvem vivint a l'entorn del món del futbol,
a les coses que es parlen de la violència,
o verbales o físiques.
Tot això representava una crítica a un altre model
que estàvem vivint i que no podíem continuar amb aquest model.
Tot això es planteja un segon objectiu,
que és la generació,
que volíem acabar amb aquesta generació,
el fet de la manca de consciència social
envers el món de l'esport.
A partir de la manca de consciència social,
la lluitem per treure endavant un model que realment sigui educatiu,
que tingui unes claus pedagògiques on s'obrin uns camins
a les criatures que puguin gaudir a partir d'aquest model
que hem desenvolupat puguin créixer
i evidentment que era no coaccionar la manca de llibertats.
I aquí vam generar uns còdics
que els vam presentar en el seu moment
en base a una habilitat, en base a una arrodessa,
en base a una llibertat, en base a una qualitat d'un model esportiu
i en base a una solidaritat que volíem fer amb altres entitats.
I tot això evidentment volíem conscienciar.
L'última part que volíem treballar
era no deixar cap jove sense instrucció
en relació a la realitat esportiva que s'està vivint
en aquell moment i que encara anirem a més.
I aleshores a partir d'una mala praxis
que es feia des del món de l'esport.
I anirem a una pràctica esportiva real
a partir d'una idea.
Que envinguis que tu o tu
és un criteri absolutista el fet de no generar
el que és una consciència
o una planificació al llarg de l'any
perquè és convocar les entitats, per això ve la demanda.
I aquesta és l'última part que he escrit ara.
Sempre pensem que els nostres polítics
afavoreixen el benestar saludable i social del jovent.
Per això em costa entendre que aquestes decisions
absolutes i amb manca de planificació consensuada
no evitarien aquest malestar social.
I no acceptem la imposició d'aquests criteris.
I una mica la sensació que tinc.
Si evidentment jo vingués aquí amb la primera sensació
que em surt de les entranyes jo no hauria parlat,
perquè hauria dit un taco.
L'implica que sigui una mica més dialogant.
Aleshores jo apelo aquesta consciència de la raó.
Perquè tots estem d'acord d'una manera més intel·lectual
en relació a les coses que puguin fer al camp de futbol.
Aleshores aquesta és la sensació de malestar global.
Aleshores és una cosa que no me la trec de sort.
Hi té una, però jo hi tinc una altra.
Escolta, repeteixo dues coses a veure si ens entenem.
Aquest Ajuntament,
perquè estic convençut que tots i totes ho recolzem.
És a dir, el projecte de l'Atlètic que va posant
damunt de la taula al seu moment i que ha desenvolupat,
és que el recolzem, el promocionem i el defensem.
No us equivoqueu.
No traieu una idea equivocada d'això.
A vegades ho sento puntualment com si l'Ajuntament
no tingués ganes o no ho volgués.
No és així.
El que dic és que amb aquest tema concret,
el que no vull és desautoritzar una decisió presa
per la regidoria d'esports o qui sigui de l'àrea seves de persona,
que acabarà pres en funció d'uns criteris que jo ara desconec.
Per tant, que vingueu aquí i en dieu,
que demà és dia 1 i volem entrenar, dic no.
El que estic dient és que no sé quins són els criteris
per als quals s'ha dit que no a aquesta casa.
El que no faré ara és desautoritzar la gent que ha estat treballant
i dient això.
Només estic dient això. Per això he dit al regidor.
Que es quedi i veure quins són.
No desautoritzaré una decisió presa que entenc que ha tingut un criteri.
I si aquests criteris no els comparteixo,
seré el primer de discutir-ho amb les persones que l'han pres.
Però ara no canviaré d'opinió. Per tant, és evident.
El que hem de fer és això, ser el regidor que està aquí,
que es quedi, que ha passat i en parlarem.
Però ara jo que diguis, escolta, demà aneu a entrenar,
jo no crec que això funcioni així, ni més ni menys.
Ara, evidentment, és l'hora que és, encara queden hores.
Però he contestat d'aquesta manera.
I escolteu, a vegades tinc aquesta sensació
com que l'Ajuntament no està amb l'Atlètic.
L'Ajuntament està amb l'Atlètic i el projecte, evidentment.
No us equivoqueu. I n'hem parlat molt tu i jo també.
I amb el president també.
I això té un límit. I, principalment, són límits.
Principalment perquè tens les instal·lacions que tens,
no pots créixer i perquè en aquests moments
hem mort d'èxit en el món de l'esport, i ho dic molt positiuament,
i tenim les instal·lacions. Però això ha de tenir un límit.
Les inversions d'aquesta casa tenen un límit,
tenen les prioritats, i si posem una banda, caben d'una altra.
Això és així. I aquest és el tema.
No és que no vulguem anar posant pals a les rodes.
Denos un guard, que no és així. Ho hem dit.
És a dir, hi haurà al projecte d'inversió de pressupost
un nou camp de futbol petit.
Per què? Perquè, home, tots aquests projectes
s'estan funcionant. I els posarem damunt de la taula.
I espero que el ple ho aprovi.
I les coses que dèiem abans, a Yolanda, evidentment,
petites inversions que segurament no m'enteniment, que fallem i que hem de fer-ho.
Ara, no us porteu una equivocació
o una reflexió o una argumentació.
No, no. El que dic és aquestes dues coses.
Molt bé. Hi ha més paraules per allà.
La població de la gent que viu al barri no és un tema a partir.
Com?
Que s'ha creat una espai, aquell espai no s'ha considerat amb vuit anys
i aleshores mica a mica ha anat venint una població que s'ha fet forta...
No, no, no. Escolta, mira,
Tonio, de veritat que no. És a dir,
aquesta manera que m'expreso, amb aquesta part, diguem-ne,
m'expreso igual amb els veïns.
Els veïns també en diuen, escolta, ets molt dur amb això. No, no.
Els veïns també diem, escolta, aquí hi havia un camp de futbol,
hi ha unes activitats, hi ha unes entitats
i que, per tant, aquí no estem prioritzant l'un o l'altre.
Governar vol dir això. A vegades és trobar l'equilibri.
I ara tenim això, però també tenim el fronton,
ho tenim en molts llocs.
1.200 empreses constantment surten temes.
Ja està, intentar, però és que quan parlem amb els veïns
se'm fa gràcia perquè també en diuen, escolta,
perquè sembla que estiguis a favor de les entitats esportives, et diuen.
No, no, el que hem d'intentar és que hi hagi una convivència,
ni més ni menys, i per això hem buscat,
i esteu d'acord vosaltres, i esteu d'acord amb això.
I esteu d'acord amb això.
Mira,
la primera cosa que dic als veïns i les veïnes
és que, els hi dic, heu vingut aquí i ja estàveu al cap de futbol.
Els hi dic, ja estàveu al cap de futbol.
Molt bé, doncs hi ha més...
Sí, jo volia...
Simplament conciliar
i després de...
al llarg de tota la llarga tarda,
sí que hem parlat molt de dialogar, de posar en comú,
i jo crec que s'han pres decisions últimament
en les quals les entitats no han tingut ni veu ni vot.
Llavors, jo crec que sí que és bo que els que estem allà,
que sabem com funcionen les coses i que en un moment donat
podem aportar alguna cosa interessant,
diria jo que sí que és bo que abans de prendre una decisió
consensuar-la.
Que després no ens fan cas, d'acord,
però almenys et sents que els que estem allà,
jo diria que experts en esports,
però sobretot els que utilitzem les instal·lacions,
jo crec que canvi de portes, canvi d'horaris, etc.
Aquest tipus de coses crec que seria bo dir-les
i no s'ha fet.
I per acabar, el tema del camp de futbol,
com m'ocupo jo,
nosaltres els dies de festa
hem entrenat des de fa temps, des de fa anys,
sempre avisant-lo i en aquest cop,
en aquesta ocasió, exactament igual,
dilluns passat, jo, el tècnic d'esports,
el va comunicar que entrenaríem el divendres.
I em van dir que hi havia algun problema
perquè crec que han pres una mesura semblant a la bonaigua
i jo crec que a les 3 o 4 hores
em va escriure una altra vegada i em va dir que no,
que no podíem entrenar i que l'instal·lació estava tancada
i és dia de conciliació familiar.
Jo crec que és un tema que cadascú, entitats,
pares, etc. hi ha nanos que si demà poguéssim entrenar
potser no vindrien, però la majoria, si posem entrenos,
els nanos volen entrenar.
La competició no s'atura, hi ha partits dissabte i diumenge,
molts equips no han entrenat des de dimecres
i creiem que des de dimecres fins diumenge,
sobretot els equips de alta competició i de nivell
necessiten entrenar. A mi també m'agrada estar amb la meva dona,
els meus fills dinant, però a vegades hi ha coses que no es poden fer.
Llavors jo crec que aquí sí que s'ha de respectar
que si el club de futbol o el de bàsquet o el que sigui
decideixen que alguns equips, no tots, han d'entrenar
perquè tenen competició important dissabte i diumenge
que no s'atura, jo crec que hem de respectar-lo.
Ja està, gràcies.
Escolta, no vull reiterar, desconec els motius i insisteixo,
ens quedem aquí i si hem de parlar parlem, ni més ni menys.
Les decisions que es plenguin sobre les instal·lacions
siguin les que siguin, evidentment que hem de parlar.
Si això ho hem de millorar-ho, soc el primer a dir que no m'agrada.
Ara, a vegades també es prenen mesures
que segurament no agraden, però com a mínim conegudes.
Molt bé, hi ha alguna cosa a més?
Doncs vinga, anem per finalitzat al ple. Gràcies.