i el regidor i company Quico Ferrer per la seva disponibilitat
per oferir-me la meitat de la seva columna al buit llatí municipal
perquè pogués fer sentir la veu d'alcaldia republicana.
Una veu que fins ara ha estat invisibilitzada i silenciada
per culpa d'alguns grups municipals d'aquest consistori.
A la vegada Quico també et voldria demanar disculpas
perquè amb el meu pas a regidora no escrita
i doncs perderàs gran part de la teva presència pública que fins ara tenies.
Dit això, res, he dit que la nostra posició en aquest punt serà abstenció.
Tal com ja vam dir altres plens,
doncs demanaríem que es treballi per fer una planificació
molt més acurada per l'any vinent
i que no s'hagin de dur a terme tants reconeixements extrajudicials.
Gràcies, Anna. Hi ha més intervencions? Sí, Quico?
Sí, gràcies, alcalde.
Primer de tot, benvinguts tots
per poder celebrar tots aquí el ple presencial,
que avui és un dia important per tots nosaltres
i em fa força il·lusió.
I res, no, sobre el punt aquest,
l'única cosa que m'agradaria que posessin sobre la taula
és que la intenció del govern,
en el cas de la Generalitat,
que posessin sobre la taula és que la intenció del govern
és poder comprar el que és aquesta nau,
que torni a ser de l'Ajuntament,
i que puguem destinar aquests sèntims
que ara estem destinant per lloguer
a altres coses del municipi.
M'agradaria que és un compromís per part del govern
que així que es pugui fer aquesta operació
que es faci viable.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Carles García, CUP Amunt.
Sí, hola, bona tarda.
Només per expressar que el nostre posicionament
serà una abstenció, com farem o fem habitualment,
en temes que són merament burocràtics.
Gràcies.
Gràcies, Carles.
Esquerra Republicana no intervé.
Laia Flotats, Junts per Catalunya.
Hola, bona tarda a tothom.
Feliz de poder fer el ple presencial
i veure'ns tots
cosa a cosa.
Durant aquest últim any, pràcticament,
ha sigut tot molt virtual
i això fa que a vegades es perdi la humanitat
d'estar tots junts i juntes.
Bé, el nostre grup municipal farà un vot d'abstenció
en aquest punt.
Bàsicament perquè això és un contracte
que es va acabar el desembre del 2018
i s'hauria d'haver formalitzat
una pròrroga en aquell moment.
Per deixader, s'entén, no es va fer.
Ningú va parar a atenció a això.
Van passar dos anys,
però Muntsa tampoc el 2019 va fer cap mena de reclamació.
El 2020 tampoc.
Arriba el 2021 i és quan decideix fer una reclamació.
Aquí el que denota és que l'equip de govern
que hi havia el 2019
que continua sent el que hi ha ara,
doncs no controla o no gestiona correctament
els seus compromisos i les seves obligacions
que té formalitzades amb terceres entitats.
En aquest cas, encara que sigui pro Muntsa,
que també està dirigida per l'equip de govern,
tampoc controla els seus drets,
per dir-ho d'alguna manera,
els seus contractes amb terceres i com estan,
si els està cobrant, si no els està cobrant, etc.
Tot plegat denota una deixadesa
que fa que avui, el 2021, el maig del 2021,
hem d'aprovar un crèdit extrajudicial.
El que ens està demanant
és que aprovem pagar factures d'anys anteriors
i que això és conseqüència d'aquesta deixadesa
de gestió i de control i supervisió
tant de l'equip de govern al capdavant de l'Ajuntament
com al capdavant de Pro Muntsa.
Gràcies.
Gràcies, Lalla.
Si no hi ha més intervencions, tancaria l'aponent
i després m'agradaria fer un aclariment.
No diré res més.
Jo el que sí que volia dir
hagi hagut deixadesa en aquesta qüestió,
l'Ajuntament era conscient que havia de pagar
aquest lloguer d'aquesta nau a Pro Muntsa.
El que passa és que si no s'havia fet anteriorment
és perquè hi havia la voluntat de comprar la nau.
En el moment en què Pro Muntsa va comprar la nau,
que tenia un dret de superfície un empresari,
l'Ajuntament va traspassar uns diners a Pro Muntsa
perquè pogués adequar la nau
i convertir-la en la nau de la brigada i l'arxiu municipal.
Es va fer un traspass d'uns 550.000 euros
i en el conveni de sessió d'aquesta nau
es va establir que si Pro Muntsa venia a la nau
a un tercer o al mateix Ajuntament,
havia de retornar aquest import a l'Ajuntament.
El retorn d'aquest import suposa per Pro Muntsa
una pèrdua de valor contable de 550.000 euros
i des de l'Ajuntament estava buscant el moment adequat
de comprar la nau perquè aquesta operació
no suposés una pèrdua de Pro Muntsa
que perjudiqués el seu tancament del pressupost anual.
L'any anterior no es va poder fer,
el 2019 tampoc.
La voluntat seria fer-ho quan abans millor
perquè efectivament, com deia abans el regidor Quico Ferrer,
ens agradaria poder alliberar aquests diners
del lloguer de la nau i destinar-lo a altres despeses.
Però hem d'intentar buscar un moment
en què aquest retorn d'aquests diners
no suposi per a Pro Muntsa un tancament negatiu
d'un exercici pressupostari,
perquè sabem que les empreses municipals
si fan dos tancaments negatius consecutius,
incorren el risc que s'hagi de tancar l'empresa municipal
i no és voluntat d'aquest govern
que aquesta empresa municipal hagi de tancar.
Aquest govern, Esquerra Republicana,
d'Esquerra Republicana
i del regidor Quico Ferrer
i les abstencions de Junts per Catalunya,
Cupamunt i Anna Vilanova.
Doncs es dona per aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és l'aprovació d'un reconeixement
extrajudicial de crèdits per despeses realitzades
amb manca d'aprovació prèvia amb càrrec al pressupost 2021.
El president d'aquí, Mahimènec.
Doncs bé, aquest punt també va relacionat
amb el que vam aprovar en el ple del mes d'abril.
En aquell moment estàvem parlant que l'entrada feia
amb uns crèdits extraordinaris de reconeixement per import
d'un millors 5.000 euros. Ja es va dir en aquell ple
que segurament no seria tot aquest import,
perquè hi haurien factures que tenien partida pressupostària
i el que faríem seria fer un decret del senyor alcalde
i, per tant, aquí l'import que portem són 650.276 amb 59,
que són les factures que no tenien partida pressupostària
o s'havien esgotat i regut a la Covid.
I a temes de, com sabeu, hem tingut també l'atac informàtic,
les van deixar d'assignar en el seu moment
i ara el que hem fet és recuperar, assignar-ho tot
i fer les extrajudicials per tal que els proveïdors puguin
ja donar per assabentar-se aquestes, poder parlar amb aquests proveïdors
i les factures. I aquest és el punt que portem.
Moltes gràcies, Quima.
Novament obrirem torn d'intervencions de manera major.
Ana Vilanova.
Simplement per manifestar el nostre vot, que serà extensió en aquest punt també.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer vol intervenir.
Gràcies.
La pregunta que volia fer és si amb aquests cèntims
tindrem tot pagats o quedarà algú pendent.
Em refereixo si s'haurà de pagar, jo què sé,
a alguna empresa que hauríem de donar-li el que és cèntims
per poder compensar temes de tancament de Covid
o una cosa d'aquestes que ja ho presentàvem a anteriors plens
o quedarà tot enllestit, en principi?
Si us sembla bé, fem torn d'intervencions
i tenc l'aponent respondent a les preguntes.
Carles García, Cupamunt.
Sí, només per expressar, igual que abans, l'abstenció.
Gràcies, Carles. Esquerra Republicana.
Sí, però no per comentar-li el punt,
sinó per recuperar aquell costum de demanar el vot a aixecar el braç.
Així no hauries d'anar afrontant-ho.
Em sembla molt bona idea.
Laia Flotats, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Nosaltres hem estat analitzant aquestes factures que s'han de pagar
i ens sorpren.
Bàsicament perquè el que ha explicat la regidora
és que ha sigut conseqüència de la Covid
i d'un atac informàtic, però aquí veiem
que un gruix important de les factures que s'han de pagar
són de manteniments, contractes que ja tenim signats,
licitacions que s'han fet, despesa coneguda,
manteniments contractats com la brigada
o la unitat d'intervenció ràpida o la recollida
de selectiva d'escombraries i neteja aviària
o el manteniment dels ascensors.
Concretament el manteniment dels ascensors
hem vist que hi ha les factures pendents de pagar
des del gener del 2020.
No sé per què no es va validar aquesta factura, no ho sabem,
però al gener del 2020 no hi havia Covid ni atacs informàtics.
Així com el febrer i el març,
depenent de la data de la factura,
ens sorprèn que, per exemple, de la brigada
hi hagi factures pendents per valor de 45.000 euros
cada una d'elles del mes d'abril, del mes de maig,
del mes de juliol, del mes d'octubre.
Són quatre factures d'un import important, si ho sumem.
O, per exemple, de la neteja aviària,
estem parlant de factures de 89.000 euros del mes de setembre
89.000 euros del mes d'octubre, 78.000 euros del mes de desembre,
89.000 euros del mes de desembre
i així de gener del 2021.
Tenint en compte que són partides conegudes,
són despeses conegudes, recurrents,
que a més es coneixen perquè són fruit d'elicitacions
i de contractes que ja existeixen i que, a més,
és d'obligat compliment que es prestin aquests contractes,
ens sorprèn que les partides pressupostàries a les quals s'han d'imputar
s'hagin esgotat, s'hagin esgotat
el mes d'abril si parlem de la brigada
o s'han esgotat el mes de setembre si parlem de la recullida
i neteja aviària o s'hagin esgotat
el mateix mes de gener del 2020 si estem parlant del manteniment
dels ascensors.
Això no es justifica des del nostre punt de vista
per un Covid
o per un atac informàtic.
No entenem això i ens agradaria saber
què ha passat amb els diners d'aquestes partides pressupostàries
on s'havien d'imputar aquestes despeses,
o sigui, si en el mes d'abril
la partida pressupostària, la bossa, on s'havia d'imputar
la despesa de la brigada de 45.000 euros
el mes d'abril ja està esgotada,
sol·licitem que ens expliqui en què s'han gastat aquests diners aleshores.
Igual que ho sol·licitem per la recullida de la neteja aviària
de manteniment de l'ascensor i hi ha altres factures
que sí que són de despeses més puntuals, aquí no entrarem,
però aquestes entenem que sí. Se'ns hauria d'explicar
què s'ha fet amb aquests diners, amb què s'han gastat.
Si estaven previstos gastar-se pagant aquests manteniments
i quan han arribat les factures dels manteniments
ja no hi havia diners, doncs on són aquests diners,
amb què s'han gastat? Gràcies.
Bé, en el propi expedient, si agafem,
tots els tècnics que han aprovat aquestes factures
en cadascun d'ells han hagut de fer un informe
on hi ha les conclusions de cada tècnic.
I allà és on s'explica tot el motiu.
Alguns, doncs perquè no hi havia la partida els va gastar,
entra de l'AUIR, lo primer que et diuen és que una de les coses
que van haver de fer és donar prioritats a temes de Covid,
per tant van passar factures que van anar destinades a Covid,
perquè era més fàcil comprar mascaretes o altres coses
i això es va fer un informe molt detallat i es van dir
quines partides havien sortit,
sabent que segurament ens quedaríem curts
i evidentment sabíem que les podríem pagar,
perquè evidentment tancaríem un any, el tancaríem i no tindríem
unes pèrdues, és a dir que podríem pagar-ho tota la despesa
que s'havia fet, però és veritat que es van donar prioritats
de pagar totes aquelles factures que anaven per la Covid
i és clar, també, de l'agut a la Covid s'han incrementat les recollides
per tant hi han hagut factures que no estaven previstes
amb aquests imports i per donar més servei, perquè no tenia
els carrers bruts, perquè la gent estava fent més brutícia de la normal
es van passar coses d'aquestes i tots aquests informes els teniu
en tot l'expedient del propi expedient
i en totes les factures i tots els informes que han fet tots els tècnics
per avalar i perquè la intervenció d'aquest ajuntament
doncs és per validar l'expedient que portàvem a ple.
Comentaves, Quico, això són factures, tot el que sigui
el que tu has comentat, que pot ser d'una concessió que hagin tancat
i, a més, tot això anirà per una altra via que no té res a veure
amb els proveïdors, perquè això ja ho portarem a ple, es parlarà
com vam fer si no recordo malament el juny de l'any passat
que vam fer el primers, això no va anar amb aquestes factures
perquè això ens ho ha de sol·licitar també la concessió
o la empresa que estigui afectada i això no, això són factures pures
i dures.
És necessari poder aprovar aquest punt per poder pagar
factures que tenim compromisos, que tenim pendents
i jo estic convençut que hi ha un marge
de millora a nivell de gestió, no en tinc cap dubte
i si hem de ser autocrítics ho serem.
També és veritat que les circumstàncies d'aquest any
han set anòmales i no expliquen la totalitat
dels problemes però sí una part.
Hi ha factures, el gruix de les factures més importants
a partir del mes d'octubre que és quan
setembre-octubre, novembre i desembre
que és quan el mes de novembre-dezembre
és quan es paguen les factures o quan es conformen
les factures del mes de setembre-octubre
i és aquí quan se'ns dispara el volum
de factures no conformades però en tot cas
estic d'acord que això no pot tornar a passar
i s'ha de reduir el nivell d'extrajudicials.
Vots en contra,
no n'hi ha cap, abstencions.
Ana Vilanova, CUP Amunt,
Junts per Catalunya.
Vots a favor, govern,
Quico Ferrer, Esquerra Republicana.
Queda aprovat aquest punt.
El següent punt és l'aprovació de les bases
reguladores per a la concessió de subvencions
en marge al programa d'orientació, formació i inserció laboral
de persones aturades del municipi de Sant Just d'Esbern
en règim d'adjudicació directa.
Defensora d'aquest punt, la regidora d'ocupació, Gina Pol.
Molt bona tarda a tothom.
Abans parlàvem del Covid a nivell de factures,
ara també la Covid ha tingut afectacions en altres àmbits
i un d'ells és l'àmbit de l'ocupació.
Per tant, vam considerar que ja existia un programa
en què hem fet refer aquest programa per adaptar-nos
a un context on l'ocupació ha baixat molt,
el bloc d'aturats ha incrementat, si per exemple l'any 2019
teníem uns varems d'atur en el nostre municipi
que rondaven entre un 5,9 i un 6,5,
l'any 2020 aquesta xifra va arribar gairebé al 8,5
i això implica que hi ha hagut un augment.
Ara en el 2021 aquesta xifra d'atur ha baixat una mica,
està al 7,4, són unes 575 persones
a les llistes de l'atur per tal de fer cerca d'ocupació activa
i pensem que un programa com el que avui presentem
pot ser un al·licient perquè empreses de menys de 50 treballadors
intentin fomentar la contractació de personal
i així dinamitzar tot l'àmbit de l'ocupació.
Dir que aquestes bases són possibles perquè hi ha un consens polític
amb totes les persones que formen part de la corporació
per tal de combatre l'atur i, d'altra banda,
hi ha un compromís concret d'Esquerra Republicana
per tal de fer un document que arribi realment
a cobrir necessitats i sigui atractiu perquè les empreses
s'hi presentin i puguin acollir-se en aquestes línies d'ajut.
En concret, les línies d'ajut que presentem aquí
es tracta de poder-se presentar en aquestes bases
que el que preten fomentar és que aquella empresa
que contracti una persona per una contractació mínima
de 6 mesos i jornada completa pugui tenir
una subvenció per aquesta persona contractada
per una contractació de 1.800 euros,
però també el que es va treballar amb Esquerra
és introduir uns al·licients.
Per exemple, si aquesta contractació supera els 9 mesos,
l'import serà de 1.980 o si el contracte que proposen
és d'un any, de 12 mesos o més, l'import pujaria a 2.250 euros.
D'altra banda, hem volgut afavorir la contractació
de determinats col·lectius que es veuen afectats justament
perquè quan busquen feina els costa més trobar aquesta contractació.
Per exemple, la contractació de menors de 35 anys,
de majors de 55 anys, i d'altra banda,
hi ha dos col·lectius que al món laboral els costa molt
la instrucció, que són les persones que tenen
una discapacitat reconeguda, en aquest cas
demanem una discapacitat acreditada del 33% o més
i també, d'acord amb la taula de salut mental,
que tenim al municipi, les persones que tenen
un diagnòstic de salut mental també tenen moltes dificultats
i en aquestes quatre categories que us he mencionat
tindran un increment de 250 euros per aquestes persones
que hagin contractat.
D'altra banda, dir-vos que per tal de facilitar
que les empreses que fan aquest pas i es volen acollir el programa
sigui molt àgil aquesta tramitació, fem un sistema nou
que fins ara aquí no es feia, però sí que ho ha utilitzat molt
el govern català, justament en època de Covid,
que és el tema de l'adjudicació directa.
Per tant, si hi ha més empreses que es presenten
i si hagués de votar la partida, hi ha el compromís
de fer ampliable aquesta partida, per tal de donar cobertura
en aquestes empreses que tenen un compromís ferm
a incrementar el volum de persones que treballen per la seva empresa
a favorir aquesta contractació, que sigui estable, que sigui digne
i pensem que és una eina positiva
per tal de combatre un atur que encara creix,
tot i que s'enjusta al municipi de l'Estat,
tot i que s'enjusta al municipi de la comarca amb un atur més baix,
però que cal seguir treballant per aquesta cronicitat
que moltes vegades hi ha en determinats col·lectius.
Gràcies, Gina Pol. Obrirem un toc de paraules.
Ana Vilanova.
Sí, la nostra posició davant d'aquest punt és a favor,
evidentment, és una necessitat que les institucions promoguin
plans per fomentar l'ocupació i sobretot tenir cura
d'aquests col·lectius com són els joves i la gent gran
o persones amb discapacitats acreditades
o persones amb diagnòstic de salut mental.
Està molt bé. El que demanaríem des de l'alcaldia republicana,
però és que no s'aprofitin les xarxes públicues municipals
per fer propaganda electoralista amb les persones beneficiàries.
Això ja va passar anteriorment en l'últim pla d'ocupació.
L'obligació de tots els equips de govern és fer polítiques
perquè per la ciutadania com no podia ser d'una altra manera.
Totes les que calguin per això veu ser escollits com a governants.
Demanem que no aprofiteu les xarxes
per fer aquesta publicitat.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer, volem parlar amb ell.
Només volia agrair la feina realitzada pel govern
i, en aquest cas, Esquerra Republicana,
que em comenta la regidora de Ginapol,
ha aportat molta informació que pot ser bona per tots plegats
i agrair la possible ampliació
que es pot fer dels 60.000 euros
en cas de que sigui necessari.
Rebs, dic que estic aquí per aprendre
i gràcies per poder aportar això.
Gràcies, Quico. Carles García.
Sí, per dir que estarem a favor, evidentment,
d'aquesta magnífica proposta.
I aquí potser discapem una miqueta
amb la regidora Nabila Nova
i demanem que es faci una difusió intensiva
d'aquests tipus de subvencions, perquè moltes vegades,
així com grans empreses i que tenen accés fàcil
a la informació de subvencions públiques,
en places més petites normalment això se'ls escapa
i estaria bé fer difusió
i que tothom estigués informat que hi ha aquesta possibilitat.
Gràcies.
Gràcies, Carles. Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Gràcies, alcalde.
Just.
Gràcies. No, molt ràpid.
Nosaltres, aprofitar una mica l'ocasió
per posar de manifest que aquest era un compromís
que solíem amb un pacte de ciutat, que el que volia era precisament
afrontar la Covid des d'una perspectiva molt àmplia
i, evidentment, l'ocupació era un dels
de les potes principals d'aquest pacte de ciutat
per la recuperació econòmica.
Només felicitar-nos a tots i totes, que era un pas molt necessari,
i aprofitar també per felicitar tot l'equip i la regidora
d'ocupació de la feina feta i, evidentment, els companys
i companyes de la consistòria que heu sumat en aquesta proposta.
Gràcies, Just. Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Gràcies, Just. Perdone.
Molt breument, agrair la predisposició
i la trucada de la regidora per treballar
aquestes bases i també la predisposició
a la detecció d'errors i a la voluntat de correcció,
perquè fent lectura vam detectar
algunes contradiccions entre paràgrafs dels escrits
i també vam fer una anàlisi interessant
sobre el calendari d'aplicació d'aquestes bases,
si recordes, que calculàvem que si venien el ple de maig
entre l'exclusió pública, les vacances, etc.
aquestes contractacions de 9 mesos o d'un any
podien ser complicades si la subvenció no era plurianual
i per tant tot això ho acaba de complicar una mica més,
però finalment ho vam poder resoldre, però és enlloc
que 4 ulls em veuen més que 2 i també agrairia
aquesta predisposició incloure aquest escalat
en les aportacions per contractacions més llargues
o per intentar fomentar que les contractacions
siguin més llargues. Nostra vota, evidentment,
serà favorable i en tot cas després ja podrem comentar
les ajudes als emprenedors també que han fet alguna aportació.
Volem seguir. Laia Flotat, Junts per Catalunya.
Gràcies. Nosaltres a priori estem veient bé
que es facin ajuts a la contractació de persones.
El POFIS fa més o menys cada any i cada any
nosaltres donem suport. El que passa que també
tenim observacions a fer. En aquest cas i a diferència
d'altres POFIS, d'altres edicions, aquí no s'està exigint
que els contractes siguin indefinits, sinó que la durada
mínimes de 6 mesos, per tant si un contracte
temporal de 6 mesos
que duri només 6 mesos
se li donarà una subvenció de 1.800 euros.
Ho hem de manifest perquè ens ha sorprès.
Després també he de dir que el període que comprèn
aquesta subvenció són contractes signats a partir del 15 de març
del 2020. Per tant, si el mes de juliol
es va fer una contractació o el mes de juny per 6 mesos
d'una persona a jornada completa
que a dia d'avui ja no està treballant,
aquesta contractació és subvencionable segons aquestes bases
i avui aquest lloc de treball, aquesta ocupació
ja no s'està mantenint. Aleshores, això ens ha sorprès
una mica. No és gaire lògic.
Al final, si hem de donar diners
del patrimoni públic,
diners de tots, que sigui per fomentar la creació
de llocs de treball estables.
Això ho he llegit aquí.
Bàsicament, és això.
Gràcies, Laia.
Si no hi ha més intervencions, tancaria l'aponent.
Gràcies per aquest posicionament a favor
que feu de les bases. S'ha treballat amb l'equip tècnic
de promoció econòmica i hem tingut una gran predisposició
per poder buscar el millor encaix possible.
Penseu que aquestes bases l'hem treballat amb molt de temps
per fer-ho bé i també per intervenció,
però com a grups municipals fa temps que les teniu enviades
per correu electrònic i fa temps que aquestes sorpreses
es poden haver transformat en informació contrastada.
Per tant, lamento que el grup de la Laia Flotats vingui aquí
amb la paraula sorpresa. Cada punt que fem és que sorpresa estic,
però si hagués preguntat i hagués volgut aportar realment
a les bases, podríem haver parlat d'aquests contractes indefinits
o li podríem haver explicat per què aquest calendari és així
que vam fer de diàleg amb el Sergi Seguí.
Aquest calendari té relació amb els ERTOs que s'han fet
durant el període de la Covid.
En un principi vam pensar escollir el mes de març,
perquè eren dates en què teníem por que ja des del govern
hi hagués aquest acompanyament d'ERTOs, però també em diu
a partir del 15 de març arrenquem amb aquesta data
i el que sí que s'ha aconseguit, que és una mica el que mencionava
el Sergi Seguí, és que el període sigui més llarg
i a més estarà obert perquè són persones que tindran
una contractació llarga, 6, 9 o 12 mesos, i per tant
anem a favorir aquestes contractacions estables.
No opinaré sobre el que diu l'Anna Vilanova, ella mateixa
ha començat el plefe en electoralisme, per tant
ho deixaria aquí.
Anem a votació, vots en contra, abstencions,
s'aprova per unanimitat aquest punt.
Anem al següent,
vull agrair-la en unanimitat.
Aprovació de les bases específices reguladores
de l'aturgament de subvencions en el Marva programa
de foment de creació i manteniment d'empreses
de Sant Jusses Bern, POF i Empren, any 2021.
Defensen aquest punt també la regidora d'ocupació, Gina Pol.
Anem una mica amb la mateixa línia que a les anteriors bases
també s'han treballat amb Esquerra Republicana, també és un PREC
que fa aquesta corporació, el qui com moltes vegades
fa aquest reforç de l'emprenedoria, i d'altra banda
també està validat per dades. A promoció econòmica, per exemple,
el 2019 es van atendre gairebé una vintena de projectes
vinculats amb emprenedoria, i en canvi el 2020,
en plena pandèmia, aquest volum de persones emprenedores
va baixar de forma considerable, i per tant es va considerar
que un petit impuls per part de l'administració pública
en l'aire que és la més propera a l'Ajuntament, seria útil
per a aquelles persones que vulguin empendre o iniciar
un negoci o una idea de negoci. Aquí el que fem
és que les persones que vulguin fer aquesta emprenedoria
puguin sol·licitar aquest ajut que està valorat en 2.500 euros
i que li poden imputar des del lloguer de l'espai on el que estan
o perquè han hagut de comprar un equipament informàtic
o han hagut de fer temes de mobiliari o temes
de comerç digital, per tant, totes aquestes despeses
o aquestes inversions, depèn com li vulguem dir,
hi ha 2.500 euros que ja tenen d'acompanyament
per a aquesta primera activitat que estan arrencant.
Sí que és cert que vam voler introduir una esmena perquè
durant la Covid hi ha hagut persones d'àmbit
dels autònoms que han hagut d'acollir-se o bé
a la prestació extraordinària per cessament d'activitat
o s'han hagut de donar de baixa del ret i vam pensar que aquestes persones
seria un impuls que rebessin aquests diners
si poguessin acollir per tal de retornar l'activitat empresarial
i seguir dinamitzant aquest teixit productiu del municipi
que és essencial per a l'economia i per a aquestes persones
que tinguin una entrada econòmica i l'il·lusió de treballar
en un projecte empresarial.
En aquest cas, les persones que es presentin, igual que
amb les vies anteriors, aniran per adjudicació directa, per tant
les primeres persones que ja vagin presentant el seu projecte
des de promoció econòmica es anirà validant
i per tant aniran entrant en aquest volum de persones
adjudicatòries fins a arribar a 20.000 euros, que també seria
viable d'acord amb la demanda que puguem tenir
i són unes bases que la resta d'anys que vinguin
les hem de poder seguir treballant i millorant si tenim aportacions
perquè pensem que quan arrenques un negoci
amb les dificultats i dubtes que tens, que tinguis
un acompanyament econòmic, reforça la teva idea de negoci
i passes per promoció econòmica, que et pot orientar molt
en el pla de negoci i que sigui estable
i que sigui dinamitzador el projecte que tens
que és una bona eina a treballar i qui també vull agrair a Esquerra
les contribucions que ha fet per tal que sigui un document
millor del que es va presentar de base.
Gràcies Regina Pol, volíem tornar a paraules de manera major.
Ana Vilanova.
Bueno, en aquest punt nosaltres també ens posicionem a favor
i ens alegrem que es promogui l'emprenedoria Sant Just.
De fet, és un poble amb un històric d'emprenedors i emprenedores important
i el que demanem ja, com havia fet el company
Joan Carles, que aquesta iniciativa arribi al màxim
de gent possible, que es faci el possible
perquè s'ampli i arribi a tothom.
Res més.
Xico Farre.
Jo el que volia preguntar, Gina, aviam si m'ho pots contestar,
és quan vam estar parlant dels ajuts
que podíem fer a les microempreses
i als autònoms.
Vam estar parlant d'una pàgina web,
que sí que nosaltres poguéssim aportar el que és una pàgina web
o pagar res el que és una pàgina web,
perquè ells poguessin fer difusió de la seva empresa
i que m'hauríem el tema aquest.
No sé si és que preferiu, amb aquests 2.500 euros,
que cadascú es busqui la vida o si, a part d'aquests 2.500 euros,
també treballarem al punt aquest a nivell de comunicació
amb els autònoms, que nosaltres li podem donar cobertura
i treballar al tema aquest.
Ja està. Gràcies.
Gràcies, Xico.
Carles García, CUP amunt.
Sí, nosaltres també votarem, evidentment, a favor.
Estem d'acord amb aquest tipus de subvenció a l'empresonament.
Igual que ha dit ara la Nabila Nova,
també, igual que hem dit el punt anterior,
una difusió una mica reforçada perquè la informació sobre aquestes...
aquests ajuts arribi a tothom. Gràcies.
Sergi Seguiz, Crea Republicana.
Sí, gràcies. Només per, evidentment,
per reiterar l'alegriment de comptar amb nosaltres
a l'hora de treballar aquest tipus de projectes.
I l'altre és que per a nosaltres important dues coses.
Una, que les despeses imputables d'aquesta subvenció
no fossin només físiques, per entendre'ns,
que treballéssim tot el tema de despesa informàtica,
etcètera, en ordinadors i demés.
I també era important que...
que un dels requeriments fos
que el domicili fiscal fos a Sant Just,
però que l'activitat es pogués fer a un altre municipi.
Pensàvem, per exemple, jardiners, veterinaris, contractistes,
que tenen domicili fiscal a Sant Just però que realitzen la seva activitat
allà on els surt la feina.
A més, en metges, metges, fisioterapeutes
que tenen consulta a diferents municipis,
no, però que el domicili fiscal és aquí a Sant Just
i agrair que s'incloguessin aquests dos aspectes
que nosaltres creiem que feien les vares que fossin una mica diferents,
una mica més àmplies i que poguessin arribar més gent
i per tant ajudar més emprenedors del municipi.
Gràcies, Sergi Seguí. Laia Flotats, Junts per Catalunya.
Gràcies. Aquestes bases, a diferència de les anteriors que hem vist,
el període és des de l'1 de gener del 2021
i fins al 15 de novembre del 2021.
No és des del 15 de març del 2020 fins al novembre del 2022, més o menys.
Aleshores, clar, si hi ha persones autònomes
que van haver de cessar la seva activitat
per culpa del Covid i al mes de setembre
van decidir emprendre de nou
i donar-se d'alta d'autònoms
amb un epígraf diferent del que tenien abans,
no es poden acollir.
Clar, comparativament amb les persones aturades
que han sigut contractades el mes de setembre de l'any passat,
les empreses que les hagin contractat i els hagin fet
un contracte a sis mesos, que avui potser ja no és vigent,
sí que es podran acollir els 1.800 euros,
però les persones autònomes que per culpa del Covid
al mes de març haguessin hagut de tancar la seva activitat
perquè hagin iniciat una nova activitat
i amb un epígraf diferent
no es poden acollir aquests 2.500 euros.
Això és una mica raro.
Ens agradaria que ens expliquéssiu
per què aquestes bases no són tan àmplies
en el període de temps com les que s'han fet
pel tema de la contractació de treballadors,
mínim sis mesos. Gràcies.
Doncs contestarà i tancarà l'aponent, Gina Pol.
Sí, gràcies a tothom per el posicionament.
En referència al que deia el Quico,
no estem treballant cap línia en aquest sentit
en poder finançar una persona autònoma a la seva pròpia web.
Sí que és cert que el que començarà el mes de juny
és el marketplace, que qualsevol persona que tingui un negoci
allà sí que té un petit suport web
per poder fer com deparador digital d'aquell negoci
i, d'altra banda, els diners, aquests 2.500 euros
es poden dedicar perfectament per l'àmbit de l'e-commerce
o la transformació digital del seu negoci.
En referència al que comenta l'Alaia d'aquest calendari,
així com a l'anterior programa sí que podíem justificar
que canviava amb dany perquè els propis contractes
s'allarga molt amb el temps i, per tant, són contractes
de fins a un any, aquí sí que podíem justificar
un canvi d'any en curs, però en aquest altre programa
per això el calendari és diferent, veuràs que comença el calendari
a l'1 de gener d'aquest any i acaba el 15 de novembre d'aquest any
perquè s'han reservat uns mesos per poder gestionar
la tramitació dels previst expedients.
Per tant, aquestes bases, com que és una emprenedoria,
és una arrancada, es considerava que s'havien de tancar aquest any,
per això deia que hem de treballar perquè l'any que ve
hi hagi un programa com aquest, per tant, els possibles emprenedors
o emprenedores de l'any vinent tinguin aquesta cobertura econòmica,
en un programa o en un altre per aquest motiu.
Laia Fotet, vols fer una altra pregunta?
Sí, per quin motiu? No ho he acabat d'entendre, perdona.
Hi ha programes econòmics en els quals no pots canviar l'any
perquè llavors perds aquella dotació econòmica i s'acaba,
s'acaba l'exercici, per tant, no te'l pots emportar a l'any següent
amb criteris econòmics que hi ha de lleis i normativa,
per tant, en aquest cas el programa s'havia de marcar en l'any 2021.
Si no ho estic dient bé, tinc aquí l'interventor i la secretària
perquè m'acompanyin a l'explicació, però aquest és l'argument.
Prou anteriors sí que són, diversos anys.
Sí, ja t'ho he dit, Laia, però en aquell altre programa
hi havia la justificació que les contractacions s'allarguen
en el temps perquè estem fent contractacions de 6 mesos, 9 mesos
i 12 mesos. El propi objecte del programa ja preveu
que t'has de poder allargar en el temps perquè aquella contractació
s'allargui. Ho sento, però si en tens ens haguessis preguntat
aquests arguments te'ls podíem haver explicat millor i si no demanem
veu a intervenció secretària. La diferència és que és una despesa
contínua que es va fent mensualment i 3 pas d'annualitats
i en l'altre que són despeses puntuals
i que es produeixen en un moment concret,
és diferent. Sergi, seguí d'Esquerra Republicana.
De fet, nosaltres vam preguntar precisament per aquesta data,
vam demanar a la regidora perquè no s'havien posat
fins al 31 de desembre, perquè llavors queda gent penjada,
diguem-ne, entre el 15 de novembre i el 31 de desembre,
se'ns va donar aquesta explicació que
és lògica des del punt de vista de voler ajudar a tothom,
és lògica des d'un punt de vista administratiu,
i crec que el que hauríem de fer és intentar que aquelles persones
que iniciïn una activitat en plena duria entre el 15 de novembre
o a partir del 15 de novembre de l'any anterior
es puguin acollir als ajuts de l'any següent,
per entendre'ns. Algú que ho faci el 20 de novembre,
mala data, el 21 de novembre del 2021
pugui acollir-se a les bases del 2022.
Per això és molt important que a les bases del 2022
no les portem a aprovar al ple de juny del 2022
o del maig del 2022, sinó que les aprovem el més aviat possible
o al principi d'any, si pot ser el gener,
millor que el febrer. Estim vigents
i aquestes persones estiguin penjades tants mesos.
Tancarà la... Unena?
Gràcies. És que és una mica difícil d'entendre
que es puguin fer, per una banda,
una subvenció a contractes
que hagin pogut començar el mes de juny del 2020,
que el mes de desembre del 2020 hagin finalitzat
i tot i així es puguin acollir a una subvenció de 1.800 euros,
però, en canvi, una persona emprenedora
que s'hagi establert el mes de setembre
no es pugui acollir a aquesta subvenció de 2.500 euros.
O sigui, és difícil d'entendre això
per qualsevol persona del carrer.
O sigui, no, en sèrio, us ho dic en sèrio,
perquè, igual que es poden fer aquestes bases
recollint un període x, es poden fer recollint
un altre període i, si no, es poden fer
un altre període més anterior.
Però, insisteixo, hi ha com un greuge comparatiu en aquest cas.
I tan important és l'ocupació que genera una empresa
com l'autoocupació que generen les pròpies persones.
Gràcies.
Quico Ferrer.
El tema del servei de pàgina web, del marketplace,
entenc jo que, no ho conec,
desconec si la residuadora aquí m'ho pot dir
o tu, Gina.
Els requeriments per poder entrar dintre
i formar part del servei aquest i que tinguis publicitat
de la teva empresa o del teu ofici,
entenc jo que no requereixes les mateixes coses
que per cobrar aquests 2.500 euros.
Entenc jo que és més fàcil o és més simple
que no pas si demanes la subvenció aquesta
dels 2.500 euros.
El que vull dir amb això és que,
igual que hi ha el que és aquest servei,
o s'inclou amb tots els autònoms, perquè hi ha gent
que serà un decorador o un economista
que no té botiga pròpia, però sí que vol
tenir una imatge a nivell de web,
o s'inclou dintre el que és el marketplace
per poder oferir aquest servei que jo vaig demanar
amb el seu dia.
Encara hi ha l'aconent, Gina Pau.
A vegades les voluntats polítiques
són unes, els condicionants jurídics
són uns altres i els requeriments econòmics són uns altres
i, per tant, justament el que fem en aquesta sala
és intentar unir voluntats polítiques, criteris jurídics
i legals i normatives econòmiques.
No pot entendre-ho, però justament estem aquí
per fer pedagogia i intentar, com a regidors i càrrecs electes,
intentar explicar-ho.
Per tant, amb les anteriors bases vam poder treballar
i poder traslladar aquest període temporal
i, en canvi, amb les valors d'emprenedoria, com et deia,
pel tipus d'ajut que és, que és una arrancada d'un negoci
que inclou el màxim d'aquest any, des de l'1 de gener d'aquest any
fins al 15 de novembre d'aquest any, per poder donar-li cobertura,
que és el primer any que fem aquestes bases.
Per tant, amb més temps i amb més experiència,
intentarem millorar-les.
Sí que és veritat que hi ha altres administracions,
com el Govern català, que quan treu una ajuda no és ampliable
i tres dies més tard s'ha acabat i ximpunt,
ja no hi ha ajuda per ningú més i, en aquest cas,
no s'ha sentit mai criticar-ho.
Aquí hem volgut ser el més amplis possible,
tenim marge de millora, per tant, des de demà mateix
podem treballar les bases de l'any vinent,
les podem treballar amb vosaltres, cosa que aquesta vegada
no hem aconseguit fer, doncs ho fem, busquem aquest encaix
i també busquem aquesta situació econòmica,
a veure si és possible allargar-ho en el temps,
que jo no me n'he sortit amb la negociació actual,
però potser amb més temps i amb més negociació
es troba algun parell d'aigües que ens doni aquesta cobertura.
Volem allargar-les en el temps al màxim possible
i que tothom que pugui emprendre a Sant Just
pugui tenir sempre aquesta cobertura econòmica.
A dia d'avui ja són les bases que hem aconseguit,
tenen el favorable de tots els estaments corresponents
i, si no ho fèiem així, no superaren aquest tràmit.
Per tant, anem a provar amb aquesta experiència,
com diu tant l'Anna com el Carles, les hem de difondre al màxim,
perquè el màxim de persones les coneguin
i no aconseguim aixecar aquest teixit.
Ho hem fet el millor que hem pogut, ens hem adequat a la normativa
i, per tant, Esquerra també ho ha demanat al seu moment
i hem arribat fins aquí, potser l'any que ve arribem més lluny.
El marketplace s'ha difós a totes les entitats comercials
del municipi i el que es vol és que hi hagi tan persones
que tenen botiga, és a dir, punt de venda al carrer,
com que són pintors o el que sigui, per tant,
si en contacte amb promoció econòmica pot optar aquest servei,
és un servei que de mateix es vol potenciar molt,
per tant, tindran una gran campanya de promoció
que es posarà en marxa el mes de juny, per tant,
animem a qualsevol persona que tingui un negoci,
sigui amb botiga o de carrer o amb qualsevol servei,
com pot ser una rehabilitació, és igual, de qualsevol servei,
que s'apunti en aquest aparador virtual on pots mostrar
quins productes o quins serveis estan fent
i és molt important perquè et dinamitza, promociona
i t'obre unes portes que el que volem és que ningú
es quedi enrere i que la part digital s'activi molt més,
cosa que no hem aconseguit amb el mercat municipal,
que s'han negat a sumar-se a aquesta transformació digital,
però en canvi tenim un teixit econòmic i comercial
amb moltes ganes de competir clarament en un producte
com és un Amazon i fer una oferta local
de qualitat i en preus competitius.
Votació, vots en contra, no n'hi ha cap,
abstencions, tampoc s'aprova aquest punt
per unanimitat, novament agraïa a tots els grups
i regidors que hagin votat favorablement
en aquest punt.
Anirem al punt 2.1.5, que és l'aprovació
de l'adhesió íntegra al conveni suscrit
entre l'Agència Estatal d'Administració Tributària
i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies
de subministrament d'informació de caràcter tributari.
Defensarà aquest punt la regidora d'Isenda,
Quima Jiménez.
Doncs bé, aquest adhesió té una durada de 4 anys
i és el que ens permet que l'Agència Estatal
encessi informació sobre els nostres contribuïents,
ciutadans o ciutadanes que ens demanen sobretot ajuts,
que a vegades els demanem molta informació
com són certificats diversos, i d'aquesta manera
sempre i quan el ciutadà o ciutadana ens hagi donat permís
per al tema de protecció de dades,
podrem demanar a nosaltres aquesta certificació,
donant-li la possibilitat de no haver-se de desplaçar,
de no haver fet de no fer ell els tràmits,
sinó que els farem des de la nostra pròpia Ajuntament.
I això és el que portem més, aquesta adhesió d'informació
per part de l'Agència Tributària a les entitats locals
i que té una durada de 4 anys.
Sí, nosaltres votarem en contra perquè no veiem clar
que malgrat que es demanarà el permís del ciutadà
per fer aquesta intervenció,
les dades personals estiguin ben garantides
i per tant, davant del dubte,
ens estimem més votant en contra.
Molt bé, hi ha alguna altra intervenció?
Doncs tancaria la punent, no sé si vols intervenir Quima,
doncs anem a votacions, vots en contra de la CUP
abstencions,
Anna Vilanova,
vot favorable de la resta de grups.
Per tant, s'aprova aquest punt.
Passem al punt següent, que és l'aprovació del protocol
per a la prevenció, detecció, actuació i resolució
de situacions de setjament psicològic laboral
i altres discriminacions a la feina a l'Ajuntament de Sant Just.
Defensarà aquest punt el regidor de Serveis Generals
Josep Maria Ranyer.
Gràcies, senyor alcalde.
En primer lloc, voldria llegir-los el que es defineix
com a setjament laboral o psicològic
amb la llei orgànica 5.210
i allà es diu que aquesta actuació
és la que es tracta de l'exposició
a conductes de violència psicològica intensa
dirigides de forma reiterada i perllongada
o més persones, per part d'altres
que actuen en front d'aquestes des d'una posició de poder
no necessàriament geràrquica,
sinó en termes psicològics, amb el propòsit
o l'efecte de crear un entorn hostil o humiliant
que pertorbi la seva vida laboral.
Aquesta violència es dona amb el marc d'una relació de treball
però no respon a les necessitats d'organització del mateix
i suposa tant un atemptat a la dignitat
de la persona com un risc per la seva salut.
I he llegit això perquè
quan arribem a aquest protocol
és perquè l'any fa 12 anys,
l'any 2009,
l'Ajuntament ja va aprovar un protocol
però aleshores aquest protocol abastava diferents àmbits.
Sota el nom d'assetjament
es consideraven i s'incluïen en el que fa 12 anys s'entenien
tot un tipus de conductes contra la dignitat de les persones.
Després,
abastava els temes de l'assetjament laboral
que ara regulem, l'assetjament sexual
i l'assetjament per raó de sexe o de gènere.
És evident que de fa 12 anys ensà
la percepció de cada una d'aquestes patologies d'actuacions
o d'actuacions greus
ha canviat i per això, a més a més de l'aparició
de determinades lleis que han regulat cada un d'aquests temes
va analitzar la conveniència
de separar aquests protocols i diferenciar
els assetjaments sexuals o per raó de gènere
de l'assetjament laboral.
En aquest sentit, l'Ajuntament va aprovar
el 28 de novembre del 2019, ara fa un any i escaig,
el protocol referit al tema
de la prevenció, detecció i abordatge
de l'assetjament sexual, per raó de sexe,
orientació sexual i d'identitat de gènere
de l'Ajuntament de Sant Just.
Quedava doncs un document amb el que havíem estret
una part important i es quedava l'altra, i ara el que hem fet
és amb totes les noves normatives, amb tots els nous plantejaments
i amb el si de la comissió o el comitè de seguretat
i gènere de l'Ajuntament, redactar un nou text
que vingués a substituir la part que quedava de l'anterior
a aquella definició que s'havia fet amb el 2019.
Per tant, el que proposem que l'Ajuntament
diguem-ne o el ple li doni el suport
és el protocol que s'està treballant per regular
aquesta situació i que, com heu vist,
té molt d'un doble sentit,
de força, preocupació perquè aquestes conductes
o aquestes situacions no es produeixin, però també
fer-ho d'una manera en què la dignitat de la persona
i la seva intimitat ja trajeta també quedi preservada,
que és a vegades un equilibri difícil en aquest tema,
però que el protocol està pensat, diguem-ne, en aquest sentit.
Gràcies, Josep Maria. Hi ha intervencions?
Sí, Anna Vilanova.
Nosaltres ens manifestem a favor d'aquest protocol
i ens alegrem que finalment es porti a votació
un protocol exclusiu per detectar situacions,
com la de l'expedient. Demanem però tal
i com especifica l'expedient que es tingui cura
també amb les persones externes que es tinguin vinculades
per raó de feina a l'Ajuntament. Sabem que és difícil
i que moltes vegades aquestes empreses externes amaguen
tot el que poden, però creiem que s'hauria d'establir
un mecanisme amb reunions periòdiques, no sé, el sistema,
potser se n'hauria de parlar, amb les empreses contractades
per comprovar que els drets dels seus treballadors
no s'haurien d'establir.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer.
Sí, Josep Maria.
Per fer una mica de resum, entenc jo que hem fet
el que és un reforç del que ja teníem
i que hem afegit,
has comentat, el tema sexual,
el tema de gènere,
i el tema de, com has dit abans,
la gènere. Llavors, això, el que hem fet és millorar-lo
i fer un reforç perquè és el que heu presentat,
el que és la comissió del tema laboral
perquè sigui aprovat. És així, no?
Estàs dient, no?
Sí. Gràcies.
Gràcies, Quico. Hi ha més intervencions?
Doncs tancaria el ponent, Josep Maria Reñem.
No, dic que l'actuació de les empreses externes,
l'Ajuntament el pot exercir
amb la mesura que la llei laboral,
i en especial la llei de prevenció de riscos laborals,
estableix la capacitat que l'empresa contractant
també vigili la seguretat i la salut
de les empreses contractades,
o els treballadors de les empreses contractades.
I, inclús, si són de la construcció, pots arribar
amb uns nivells en què pots...
El comitè dels plecs, quan licita una obra,
s'estableix també un comitè de seguretat i determinats elements.
Per tant, tenim garantit poder actuar, però sí que és veritat
que aquest tipus d'actuacions normalment parteix
un element, tant internament a l'Ajuntament com fora,
que es detecta algun problema. És molt difícil
amb un rastreig general de tractar aquest tema
si no hi ha indicadors o no hi ha determinats elements.
Per tant, la capacitat d'actuar la tenim,
que permeti que amb empreses que ha contractat
es produeixin situacions de desitjament laboral
que puguin produir la malaltia o el malaltiment
d'aquestes persones, per tant, ho tenim garantit per llei,
no tan sols pel protocol, sinó per llei, però, en tot cas,
el mecanisme ha de guardar sempre aquest mateix equilibri
amb la privacitat, amb la intimitat i amb tots aquests elements
que, amb passades generals o amb una reunió general,
possiblement no són detectables, com pot ser
l'empresa contractista, no li posa el casc
de seguretat com ens va passar amb una empresa concessionària
que al principi no feien servir el casc.
I li vam tenir que insistir que els treballadors
precisament perquè anàvem penjat amb l'estrip
d'un camió, tenien que portar un casc, i ara quan els veus,
els veus es donen casc. Això és més fàcil de trobar
que no pas detectar una conducta que sigui agressiva
en aquest sentit. I l'altre, com aquí es diu, és dir,
no hem fet un terrafós, ara tenim dos,
teníem un, l'hem partit i cadascú l'hem millorat
adaptant la legislació que també ha evolucionat en aquest sentit.
Tenim un protocol pel tema de l'assetjament
per raó de gènere, per dir-ho resumit,
i tenim un altre per l'assetjament laboral, que són matèries
les dues perilloses per la conducta i la salut
de les persones que la pateixen, però que tenen terminologies
i funcionaments diferents.
Gràcies, Maria. Doncs si no hi ha més... Sí, Quico, endavant.
Aquests protocols
tenim el que són persones assignades
per desenvolupar-los, o sigui, dintre del que és
l'Ajuntament, o sigui, hi ha...
Igual que en un pla d'emergència hi ha un responsable
i un coordinador i un ejecutor, aquí
com es desenvolupa això, sisplau, si ens ho pots explicar,
si ets tan amable.
El propi protocol, per exemple, quan hi ha la denúncia
que està feta per una de les parts,
es genera una persona responsable que tramita l'experient.
És a dir, i aleshores en funció d'aquests elements
dintre de l'estructura, i per exemple,
o això s'ha fet, hi ha un primer procés
d'analitzar el tema i buscar la mediació,
i hi ha representants de totes les parts, diguem-ne,
treballadors o empreses, en aquest cas, si es produeix.
L'empresa és vellada que no hi hagi, perquè no estan sols
els descomandaments. L'assetjament laboral, com diu aquí,
es pot produir també per una posició de poder
d'una persona que està al mateix nivell que l'altra.
No és un mal rotllo, sinó que és una actitud constant, i per tant,
aquests elements de poder psicològic
o de pressió psicològica s'ha de poder plantejar, i per tant,
hi ha una persona específica, però per tramitar l'experient
cada una de les vegades que es fa, i aquesta persona sí
s'ha de plantejar entre l'empresa, l'Ajuntament
i els representants dels treballadors.
Sí, perdó.
La persona és interna nostra o és externa o és...?
Depèn de les circumstàncies.
Anem a votació, vots en contra,
abstencions,
s'aprova unanimitat a aquest punt.
Agraïm novament el vot favorable
de tots els grups i regidors.
Passarem al següent punt amb l'aprovació, si s'escau,
de la pròrroga del Pla Intern d'Igualtat d'Oportunitats.
Defensen aquest punt la regidora d'Igualtat, Alicia Murciano.
Bona tarda a tothom.
Avui es porta al ple l'aprovació de la pròrroga
del Pla Intern d'Igualtat d'Oportunitats.
El 30 de juny del 2016, el ple de l'Ajuntament
d'en Justes Bern es va aprovar el Pla Intern d'Igualtat d'Oportunitats
2016-2020.
L'objectiu d'aquest pla és assolir una igualtat efectiva
entre homes i dones dins l'Ajuntament
i eliminar estereotips, actituds i obstacles
que poden dificultar-la.
Es treballa des de diferents objectius específics
que es realitzen en accions en diferents eixos.
I l'òrgan de treball que realitza el seguiment d'aquestes accions
és l'aprovació interna.
Aquest pla es va aprovar per un període de 4 anys
2016-2020, però hi ha accions i compromisos
que no s'han pogut desenvolupar i que són plenament vigents.
I es va proposar aquesta comissió d'igualtat
a l'òrgan de seguiment del pla,
la pròrroga del PIO per un any més.
La comissió d'igualtat es va reunir
i va acordar la pròrroga per un any més
que aprovarà aquesta pròrroga per l'any 2021.
Moltes gràcies, Alicia.
No sé si hi ha intervencions.
Ana Vilanova.
Nosaltres també estem a favor d'aquest pla
d'oportunitats i, a més a més, d'aquesta pròrroga,
però demanem celeritat i que s'acabin d'implantar
els punts pendents el més aviat possible.
Vaig llegir les actes que ens vas presentar, Alicia,
d'espectes importants que estan pendents des del 2019,
que són l'estudi sobre la salut laboral,
la conciliació familiar o personal,
o les assignacions a complement retributius.
Per tant, si es pogués desenvolupar el més ràpid possible,
ja que estan pendents des de fa dos anys.
Gràcies, Ana. Alguna intervenció més?
Laia Flotat, Junts per Catalunya.
És per explicar el nostre posicionament de vot.
Respectem plenament els acords que es facin
en aquesta comissió d'igualtat, però entenem que...
Prorrogar un pla d'igualtat que no acabem de tenir
mesurats els indicadors de tots els graus de conseqüència
o dels diferents objectius, abans de decidir
si prorrogar-lo o fer-ne un de nou, caldria saber
realment els objectius, si s'han complert o no,
i els que no s'hagin pogut complir, per quines raons,
i, aleshores, si determinar si aquest pla
va a continuar sent vigent o bé se n'ha de fer un de nou.
Entenem que aquest recurs que es demana la Diputació de Barcelona
per poder fer aquesta valoració, potser s'hauria d'haver fet
fa més temps enrere, pràcticament per poder arribar
a prendre aquesta decisió de si es prorrogava o se'n feia un de nou.
En tot cas, farem abstenció. Gràcies.
I gràcies per la informació que ens vas fer arribar.
Moltes gràcies, Laia. Si no hi ha més intervencions,
tancarà l'aponent, Alicia.
Sí, Ana, sí, i seguim treballant, apunto el que has comentat,
i sense cap problema, quan ho tinguem, t'avisarem.
Després, respecte al recurs que hem demanat de la Diputació de Barcelona,
nosaltres volem acabar amb totes les accions que veiem.
És veritat que la Covid va parar moltes de les accions,
esperem que durant aquest any les acabarem,
i per poder assolir aquest segon pla d'igualtat d'oportunitats,
necessitem fer aquesta valoració abans.
Ai, hem d'acabar-les.
Moltes gràcies, Alicia.
Vots en contra.
No n'hi ha cap. Abstencions junts per Catalunya.
I les restes, vots a favor.
Per tant, s'aprova aquest punt.
Moltes gràcies. Anem a l'àrea de territori,
amb l'aprovació, si s'escau, d'un adent de l'ou conveni
entre l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i ProMunça,
per la sessió d'ús de la nau situada al carrer Espigolera 3
per ubicar amb aquests hemoficines de la brigada municipal.
Defensarà aquest punt la regidora d'Habitatge, Gina Pol.
Aquest punt vindria a ser una continuació
del primer punt que ha defensat la regidora Quima Jiménez.
En aquell altre punt posàvem Andrés en dos anys
que havia pendent de pagament d'aquest lloguer.
I el que fem ara és fer una pròrroga tàcica,
aquesta denda en el conveni, una pròrroga per un període de vuit anys
per tal que l'Ajuntament segueixi utilitzant aquesta nau
que ara mateix, com s'havia dit, està utilitzant
tant la brigada municipal com l'arxiu municipal.
Allà hi ha despatxos on s'estan elaborant projectes
i per tant és un espai necessari per tal de poder seguir
aquesta tasca municipal.
El que fem ara és aquesta pròrroga tàcica per aquests vuit anys
i el que s'estableix és una nova punta prestació anual.
En aquest cas, l'import anual serà de 60.000 euros
i la durada d'aquest acord és fins al 31 de març del 2029.
Com ha comentat en Quico Ferrer, la voluntat no és exaurir
aquest període de lloguer que preveu aquest contracte,
sinó, tan aviat com pugui ser possible, procedir a la compra
d'aquesta nau i que ja sigui un bé de l'Ajuntament
i que no hi hagi aquest pagament de caire anual.
Sí que és cert que també en aquests aspectes tenim marge
de millora. Durant cert temps aquest tema va quedar parat
perquè, com deia l'alcalde, es busca l'encaix
per fer la compra un cop va acabar el contracte.
Hi havia moltes dificultats perquè van ser comentades,
per tant, finalment es va optar per fer aquesta pròrroga
d'aquest període anual que, com dèiem, no volem exaurir
aquest possible d'acord entre Ajuntament i premonça.
Moltes gràcies, Gina Pol. Hi ha intervencions.
No veig cap... Sí, Quico Ferrer.
Només agraïm el que és la petició que vaig fer per part meva
que poséssiu fígar-hi avui amb aquest tema i ja està.
I que us ho agraeixo. Ja està, gràcies.
Gràcies, Quico. Doncs si no hi ha més intervencions,
procedirem a la votació. Vots en contra.
Abstencions. Junts per Catalunya.
I Anna Vilanova, disculpant.
I vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
El següent punt és la revocació de la resolució
del ple de 25 de març de 2021
i desestimació del recurs de reposició interposat per escrit
del 18 de gener de 2021 per part
dels regidors dels grups municipals Junts per Catalunya
i la CUP contra acord del ple municipal
de 17 de desembre d'aprovació de rectificació
i aclariment d'acord ple municipal
de 19 de desembre 2019 de modificació
del contracte de gestió de la bonaigua.
Millor que la regidora d'equipaments ens expliqui
aquest punt perquè amb el titular és difícil d'entendre.
Ho podem intentar. De fet, aquest punt no és nou
per les persones que formen part del plenari.
Hi ha hagut un error de material que va detectar Josep Maria Cortés.
Per tant, el que ha fet la secretaria
és tenir en compte que hi havia aquest error de material,
subsanar l'errada. Per tant, què vol dir subsanar l'errada?
Doncs que rebuquem aquell acord que es va adoptar
en el plenari del mes de març. I què fem en el dia d'avui?
Doncs donat que els motius de fons són els mateixos
que s'havien argumentat en aquell moment,
simplement el que es fa és rebucar l'acord,
perquè la secretaria, com en aquest cas,
hi ha un document complementari fet per la intervenció
que li dona més claredat i transparència per tal d'exposar
els motius pel qual aquest no és un procediment ordinari,
sinó que està vinculat amb un rescavalament financer
per tal de no provocar un desequilibri econòmic a l'empresa
que està prestant aquest servei municipal,
en aquest cas especialitzat en l'àmbit dels esports.
I per tant, el que fem és això. Les qüestions de fons
i, per tant, els arguments que estan incloses en aquest punt
són d'un àmbit totalment jurídic, que és el que exposa la secretaria,
i d'un àmbit totalment d'intervenció, que és el que exposa
el nostre intervento occidental. Per tant, són arguments
totalment validats per l'equip tècnic de la casa.
Moltes gràcies. L'intervindrem de manera major.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Jo el que volia demanar
per aclariment, per part de tothom,
per tots els que estem aquí al Consistori,
que si hi ha el que és una excepcionalitat
en el tema d'aquesta
concessió que se li pot donar
al que són els cèntims, aquests que vam donar
amb el seu dia, que ens féssiu arribar al que és
on ho posa, això. Saps el que vull dir? Perquè una cosa
és que ens ho dieu, o que a nivell jurídic ens digui
que això es pot fer, que es pot fer, i l'altra cosa
és que ho entenguem tots i que ens passeu el que és
la norma al lloc on
ho podem veure i que no tinguem que investigar nosaltres,
perquè ens evitem maldecaps
i mals entesos, al final. Al final,
l'interessant és que tot sigui transparent i que no sigui
por decreto, o por que lo digo yo. Gràcies.
Molt bé. Gràcies, Quico.
Carles García, CUP Amunt.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Sí, gràcies.
Nosaltres ja vam dir al ple passat que va entrar un punt
sobre la bonaigua, que a partir de llavors votàvem en contra
de tots els punts que fessin referència a la gestió
del complex esportiu, fins que no es posés sobre la taula el tema
del govern municipal.
Porta el punt perquè l'ha de portar, fa una mica de trampa, diguem-ne,
perquè aquest punt és anterior al ple d'abril,
és de març, i en el seu moment ens vam abstenir
quan es va portar aquest punt el 25 de març,
i el que farem serà mantenir la lògica del març
i abstenir-nos també aquesta vegada, però insistim
que el nostre posicionament, amb tots aquells punts
que vinguin nous, que no siguin repetits del mes de març,
serà un vot en contra, perquè alcalde encara no n'hem parlat,
ja ha passat un mes, i ja està.
Sí, moltes gràcies, bona tarda.
Primer que res, de la mateixa manera que abans amb algú
ha manifestat que ja tornem a la normalitat que estem aquí,
jo sí que vull manifestar que encara ara la Generalitat
i la Generalitat, que sempre que sigui possible,
es fomenti el teletreball, perquè per desgràcia la pandèmia
no s'ha acabat, i a part les circumstàncies,
doncs mira, avui hem d'anar a fer córrer cortines,
estem tot suant, i encara no estem al mes de juliol,
al mes de juliol el pla serà més curiós,
i haurem de vindre amb gel per aguantar,
perquè són un munt d'hores que estem aquí quiets,
però bé, jo espero que aviat de debò tornem a la normalitat,
perquè només dic que el prec de tornar a fer l'ús presencials
va ser de la majoria de regidors.
Sí, sí, no, jo no, o sigui de la majoria, però jo no,
i ho faig constar.
Entrant al punt, primer que res,
abans la Gina deia que la Laia era la de O sorpresa,
doncs serem el grup del O sorpresa,
i amb aquesta resposta hi ha moltes O sorpresa.
O sorpresa, que fa dos mesos,
us dèiem que estava malament,
i la resposta era del senyor Cortés,
es pensa que en sap més que els serveis jurídics,
va ser una errada, o sorpresa va ser una errada,
però això ens pot passar a tots, i va ser una cosa que
a nivell d'administració passa sovint, i moltes vegades
hem rectificat amb aquests plens d'errades
d'aquestes materials que passen, com ha estat aquesta vegada,
que no té més. El que passa és que sí que sobre el fons
i el cas que ens ocupa,
hi ha moltes O sorpreses.
I per això els regidors que aquí votem
aquestes qüestions, crec que val la pena
fer una miqueta de resum breu
de com ha anat a parar tot aquest fons
i tot aquest tema aquí a sobre.
Això, com ha dit el Sergi, no ve de fa dos mesos,
això no només de fa dos mesos,
sinó que hi ha el primer cop que passa per aquest ple,
que era aquest acord d'arreglar els vestidors
de la Bonaigua. A la Comissió Informativa
se'ns va explicar que la Bonaigua havia proposat això,
aquí se'ns va explicar el ple amb els mateixos termes,
i dues condicions era que s'havien de pagar
la meitat a l'Ajuntament, la meitat a ells.
Les valoràvem uns 340.000 euros amb un projecte
sense haver-hi encara una licitació de qui ho faria,
aquesta idea que podia costar,
i es va comentar que era molt car
i l'Ajuntament es faria el càrrec de la meitat,
100.000 euros que es pagarien a la formalització del contracte
i els 70.000 euros que quedaven que s'acabarien d'ajustar al final
quan s'acabés i s'entregués.
Per altre bar, el IGESPOR pagava l'altra meitat
i se li allargaven 5 anys, me sembla,
quants anys? Dos anys, perdó, dos anys,
això és el 19 de desembre del 2019,
17 de desembre del 2020,
que és l'acord que nosaltres mai hem pogut anar
i per això estan aquí.
Es torna a portar al ple, aquell dia comença el punt,
en aquell cas el va defensar la Gina,
faig un matís, el que crec que té certa consideració.
El 19 de desembre del 2019, recordo que aquell punt
va votar en contra de tots els grups de l'oposició,
el Quico Ferrer, que es va abstenir i es va aprovar
amb els vots del govern i amb el vot de qualitat d'alcalde.
Ja va ser un punt que realment es va veure
que no hi havia gens de consens i que la majoria de forces
no ho veien bé i no ho veien clar.
El 17 de desembre del 2020 es porta aquí al pla
i es comença explicant
que la intenció era poder avançar aquests 100.000 euros
amb el pressupost, amb el pagar-lo el 2020,
per poder fer els vestidors del camp de futbol.
Això fa que uns grups que feia un any
havien votat en contra canviïn el vot.
I, a part que hi havia una rectificació,
es deia que s'afegia la data de quan s'havia de fer,
que es deia que es faria a l'estiu del 2021,
juny, juliol, màxim al setembre.
Aquí nosaltres tenim el desacord,
hi ha un desacord jurídic, que és que la interpretació
que nosaltres fem d'aquest punt
és que és una modificació de contracte en tota regla,
no és una puntualització, no és una rada material,
és que vam ficar el 19 de desembre del 2021
i em vaig equivocar perquè era del 2020,
no, en aquest cas s'introeix un element nou
que s'introeix la data amb la qual s'ha de fer l'obra
i, per tant, és una modificació en tota regla.
També aprofitàvem per fer incis sobre aquests 100.000 euros.
Clar, o sigui, nosaltres creiem
que ni que hi hagi un desequilibri econòmic,
que encara no hi és en aquest moment,
o sigui, el desequilibri serà el moment que es faci l'obra
i ells paguin l'obra, però prèviament no hi ha cap desequilibri,
tot està igual i ningú ho ha pagat res,
a part d'uns petits diners amb el projecte.
Doncs que abans d'aquests 100.000 euros s'hauria de regular
per la llei d'administració, que és la llei de contractes,
quan es fa una destreta i demana unes fiances,
que la llei de contractes et diu que només són casos puntuals
quan es fa un pagament previ
i que no es donen les circumstàncies.
I per això vam creure que amb aquest fons no hi estàvem d'acord
i vam presentar el recurs.
Però a part del recurs, per la part tècnica,
ja per la part, diguem-ne, política.
Nosaltres creiem que el tema de la bonaigua
és un o sorpresa constant.
L'o sorpresa és que hem passat de 10 anys a 30 de concessió.
L'o sorpresa, per exemple,
és que vam aprovar
el dia 23 de desembre del 2020
una indemnització de 123.000 euros
per pagar 3 mesos que havia estat tancada la bonaigua.
Però en canvi ells ara teòricament
s'han d'estar a 170.000 euros amb uns vestuaris
i els allarguem dos anys.
Jo no soc de mates, soc de lletres,
però si 3 mesos són 123.000 euros
i dos anys són 170.000,
un dels dos no em quadra, els números.
Perquè si apliquem els dos anys als 170.000 euros invertits
et surt a 500 euros al mes més o menys,
per 3 mesos tancat hauríem de ser 1.500 euros.
I els números no ens quadren, és una o sorpresa que tenim.
L'o sorpresa que és sobre els 100.000 euros
que se'ls va pagar.
Perquè els 100.000 euros que deies a la documentació,
la resposta, els tenis de la casa
ho han argumentat molt bé i està ben argumentat.
Podem discrepar amb el criteri, però el criteri
és justificat tècnicament.
I el criteri, el que et diu, és que el desembre del 2020
enlloc vam fer res amb els 100.000 euros.
L'únic que vam fer el desembre del 2020
que grups d'aquí van canviar el vot per allò
era canviar la data.
Únicament es va canviar la data i els 70.000 euros
que s'havien de pagar aquell any si s'acabava l'obra
es deia que no es pagarien aquell any,
s'apagarien l'any següent quan s'acabaria l'obra,
que era una evidència, no es podien pagar els 70.000 euros
ja que no s'havia fet l'obra.
En el ple que era un ple de cartipàs
i que es va introduir a aquest punt, enlloc
els acords, el document aprovat parla dels 100.000 euros.
En canvi, tota l'argumentació, tot el debat polític
va anar que gràcies a aquells 100.000 euros
es podien fer els vestidors del camp de futbol.
Llavors, o la justificació tècnica,
que no en dubto gens ni mica,
que explica que els 100.000 euros s'havien de pagar
al criteri seu, que discrepem, però que està justificat,
al criteri seu s'havia formalitzat el dia 6 de març
el moment que s'havia signat el contracte
és correcte, que no discrepo,
o tota l'argumentació que se'ns va explicar
el dia 17 de desembre del 2020 no acabava de ser correcte.
Perquè que se'ns digués que havíem de pagar aquests 100.000 euros
per fer els vestuaris de futbol, quan ens diuen els tècnics
que els 100.000 euros s'havien de pagar, sí o sí,
si fem un nou vestuari de futbol,
ens crida l'atenció que se'n diguessin les dues coses,
vista tota la documentació.
És una altra sorpresa.
Lligat amb la sorpresa, això que us deia,
que no es faci una licitació perquè al final és una obra
que acabarà pagant aquest Ajuntament i sent una obra
que acaba pagant aquest Ajuntament i d'una forma anticipada
i que és una obra que no sabem que s'hagi fet una licitació pública
i que ens creiem que s'hagués hagut de fer ni que s'encarregués l'empresa.
O sorpresa, el control.
Ens diuen que el farà una empresa externa,
creiem que s'hauria de fer des de la casa.
Per tant, que es contracti una direcció d'obra,
me sembla que és per fer el control d'aquesta obra,
és una altra o sorpresa que ens crida l'atenció.
I com ja he dit abans també,
o sorpresa aquest desequilibri que encara no hi és,
si tenim nosaltres la balança,
amb un desequilibri hi ha una balança,
doncs amb una balança hi ha 100.000 euros
i a l'altra balança hi ha com a molt que s'ha pagat un projecte,
poden ser 10.000, com a molt.
La balança és aquesta, el desequilibri és en aquest moment
però fortament a favor de l'Ajuntament.
I per últim, voldria comentar també un punt que ens crida l'atenció,
és que abans de la pandèmia
hi va haver obres a la Bonaigua, que van ser aquelles escales externes,
que ens han recordat a l'Ateneu,
a l'Ateneu de Sant Just, quan van demanar fer obres
per poder introduir la gent del CAO allà,
que va ser el moment aquell, va ser quan es va detectar
que no hi havia licència d'activitats a l'Ateneu de Sant Just
i es va qüestionar moltes de les activitats que es van fer
mentre no es van acabar les obres per adequar
i aconseguir la licència d'activitats.
Aquesta obra de l'escala exterior, com ara l'obra aquesta
de remodelació dels vestuaris i una obertura més
de connexió directa amb la piscina,
sembla una mica aquelles obres que es van fer el seu dia a l'Ateneu
i ens fa considerar si és que hi ha licència d'activitats a la Bonaigua
i acabaria fent aquesta pregunta
i segons la resposta faria res,
una aportació d'un minut més. Gràcies.
Hi ha alguna intervenció més?
Doncs sí, Quico Ferrer.
L'última pregunta que has fet, Josep Maria,
la licència d'activitat li correspondria
a l'empresa que està desenvolupant el que és l'activitat,
perquè no els correspondria a l'Ajuntament,
no és responsable, perquè us avisa només.
Gràcies.
A veure,
vaig contestant una mica les intervencions
en Josep Maria Cortés.
En el fons de la qüestió
que vosaltres vau fer el recurs,
el que establíeu és que no es podia fer un pagament anticipat,
una bastareta basant-vos
en la llei de contractes per fer aquesta obra
i ho feia com si
la Bonai, quan no fos una concessió,
sinó que fos un contratista, com tots els contratistes,
amb els quals fem obres a l'Ajuntament.
El que vosaltres dèieu,
amb tot arreu del món, és que quan és un contratista
que fa una inversió per l'Ajuntament,
no es pot fer un pagament anticipat,
a menys que no s'encorrin una sèrie de circumstàncies.
En aquest cas, no estàs parlant d'un contratista,
això s'ha d'entendre dins de la modificació del contracte
com una indemnització
i no com un pagament avançat de l'obra o servei.
Per tant,
és una regulació diferent i aquest pagament anticipat
es fa tenir en compte que és una concessió
i, per tant, tal i com deien els serveis jurídics i econòmics,
es fa conforme a llei, del contrari,
no s'hauria aprovat.
Un dels problemes amb usos que s'avancen
és perquè amb la modificació de pressupost que es fa
hi ha una part dels diners que es volien pagar
amb un crèdit d'inversions
que es destinaven als vestidors de la Bonaigua.
El que fem és
aquests diners els passem als vestudaris
del Camp de Futbol
amb una modificació del crèdit d'inversions
que els teníem en el pressupost ordinari de l'Ajuntament
els paguem per la Bonaigua.
Els destinem, fem la...
ara no sé quina lletra és, fem el reconeixement de dret
de manera que aquests diners ja no es perden
i no van al romanent del pressupost 2020.
El que fèiem precisament és aprofitar
tots els recursos disponibles al pressupost 2020
perquè aquests diners no es perdessin
amb romanents.
Després estàs barrejant el que és la indemnització
pel tancament de la Bonaigua
amb una despesa d'inversió.
Són conceptes totalment diferents.
La indemnització d'alumnes o de usuaris
s'estableix per llei que les concessions
o contractes que hi han tenen dret a ser recompensats
per l'Ajuntament
i per altres entitats o concessions
estem prestando un servei públic.
Ha passat amb la Bonaigua i ha passat per ple
perquè el contracte de la Bonaigua és per ple,
però també ha passat amb els cursos d'arts plàstiques
o altres serveis que apresta l'Ajuntament.
El que passa és que s'han aprovat per Junta de Govern
i no han anat a ple, però l'Ajuntament ha fet el mateix tracte
en tots els casos.
També el fruit d'aquest tancament han deixat de tenir
i es mira on està l'equilibri
i on és que l'Ajuntament ha d'intervenir.
Per cert, en molts d'aquests casos,
per exemple, en les instal·lacions esportives,
la Generalitat de Catalunya ha creat unes línies
d'ajuts específices per recompensar
aquestes concessions per la pèrdua d'ingressos
que ha tingut fruit dels tancaments decretats
en aquest cas pel Procicat.
El mateix que hem fet a Sant Just s'ha fet
amb altres ajuntaments de diferent color polític,
com Igualara, Vilafranca, etc.
No ens consta que hi hagi hagut cap mena d'impugnació en lloc.
Respecte a l'elicitació,
el que ha fet en aquests moments el concessionari i xesport
ha demanat tres pressupostos i l'Ajuntament,
i jo pensava que en aquest sentit
i amb tots d'acord el que ha fet és un petit concurs
per tenir un tècnic extern
que fes una supervisió molt acurada
de la primera de les ofertes,
no sigui que ens estan intentant
fer fer unes obres per un cos superior al desitjat,
i en segon lloc, tenir també donat l'obra
una persona sobre, externa,
perquè els tècnics de la casa tenen molts més projectes
necessaris que també faci aquest control.
L'Ajuntament, en moltes obres,
encarrega una direcció d'obra externa,
precisament perquè pugui fer una vigilància
o un control de les obres que es fan
molt més acurada, i en aquest sentit
jo em pensava que aquest era un acord
en el qual estaven còmodes tots els grups,
precisament per reforçar el control
de l'Ajuntament, directe o indirectament,
sobre aquesta inversió.
I respecte a la llicència d'activitats,
l'Ajuntament està fent inversions,
en els dos últims anys n'ha fet,
per anar legalitzant aquesta instal·lació.
Amb les escales i amb unes obres
complementaris que es van fer,
es va poder legalitzar a la part de dalt,
legalitzar a la part de baix.
De fet, no sé si us heu fixat,
que els que aneu a la pista inferior
s'han tret materials que eren inflamables,
s'han de fer uns accessos segregats,
s'han dignifugat els ferros,
totes aquestes obres s'han anat executant
amb l'objectiu de legalitzar la pista inferior.
És habitual que les instal·lacions municipals
tant a privats com a l'Ajuntament
anagles adequant a la legalitat vigent,
s'està fent, de fet el projecte de legalització
es va fer en el seu moment, s'ha anat executant
amb l'objectiu precisament de que estigui
tota la instal·lació legalitzada.
Jo diria que per la pista inferior
faltava aquesta entrada separada dels vestidors
per poder fer la legalització de la pista inferior
i fer-la quan es facin els vestidors
per no generar molèsties dues vegades
als usuaris de la pista inferior.
No sé si ha contestat la pregunta.
Gràcies, si l'has contestat.
Dues observacions.
La primera és que evidentment he barrejat les coses,
perquè quan ens elevem i veiem tot el conjunt de coses
crida l'atenció que una indemnització
no és el mateix, evidentment, que aquesta obra,
però que la obra comporti dos anys d'allargar la concessió
i que tres mesos de concessió siguin pràcticament
el mateix import, crida l'atenció.
Si s'ha deixat de...
s'ha calculat bé quan era la indemnització,
ostres, doncs se'ls està allargant molt.
Ens crida l'atenció.
Josep Maria, tenen dos mil usuaris, tenien,
abans de la pandèmia.
Ara, afortunadament, estan recuperant.
També les inscripcions en els cursos...
en els casals d'estiu estan anant molt bé
i crec que ens n'hem d'alegrar tots d'aquesta notícia,
vol dir que estan recuperant el nivell d'usuaris
que tenien abans de la pandèmia i, per tant,
espero que ben aviat recuperin l'equilibri econòmic,
però el que et deia abans, hi ha un estat d'alarma
que s'ha d'acabar.
Ells deixen de tenir el IG Esport,
no giren les quotes,
dos mil usuaris deixen de pagar quotes.
Evidentment, també deixen de tenir algunes despeses,
és veritat, però en els comptes que ens passen
de mimba d'ingressos i mimba d'espeses
es generen unes pèrdues pel concessionari.
Aquestes pèrdues s'avaluen per part
dels serveis econòmics, es validen
i és el que es paga, però és el mateix que s'ha fet
amb totes les activitats que tenim externalitzades,
com els tallers d'arts plàstiques.
I ningú està qüestionant que l'Ajuntament
assumeixi les pèrdues que han tingut
els tallers d'arts plàstiques pel tancament forçat
que han tingut per la pandèmia.
Sembla que el que deia és l'import, que és curiós,
el mateix import, amb una banda representat
tres mesos i l'altre dos anys. Per això ens crida l'atenció.
La Maria no té res a veure.
L'altre també ens crida l'atenció
que a l'Ateneu se li limitessin les activitats
per no tenir la llicència
i que sent coneixedors l'Ajuntament,
com ha dit el regidor Quico Ferrer,
que l'empresa concessionària és el responsable
de la llicència,
sabent qui controla, que fa anys que no té la llicència
i que ja l'hauria de tenir,
i que hi ha hagut una permissivitat que no hi ha hagut
en altres entitats del municipi. I ens crida l'atenció.
I ens crida l'atenció tot el que envolta amb aquest contracte
i amb aquesta gestió durant tots aquests anys.
Per això s'ha acabat el recorregut a l'Ajuntament.
Nosaltres ara estudiarem les mesures
que es pugui tenir perquè, com hem comentat,
els regidors que ho vam presentar i ens vam queixar,
aquest recurs ens crida l'atenció en moltes coses.
En el fons és una discrepància jurídica,
però després també ja amb el fons polític,
tot com s'ha gestionat.
Deixa'm que et digui que respecte a l'Ateneu
és veritat que va haver-hi un informe de l'enginyer
dient que la sala del cinquantenari no complia normativa,
però és igual de veritat que l'Ajuntament en el seu moment
va comprar la sala municipal
amb l'objectiu que aquests diners l'Ateneu es pogués destinar
a adequar la sala del cinquantenari
i que aquesta compli la normativa.
Vull dir, no només vam crear el problema,
sinó que també vam ajudar en la seva solució.
L'Ajuntament no tenia obligació de comprar la sala municipal,
ho va fer, jo crec que diria que es va fer per acord
de tots els grups i amb aquests diners l'Ateneu
ha pogut arreglar la sala cinquantenari
i jo crec que ha tingut unes perspectives de futur
molt millors que les que hagués tingut
sense aquest suport de l'Ajuntament.
Jo ara no me'n recordo,
si m'ho haguessis preguntat abans o hagués mirat
entenc que aquest informe de l'enginyer
es produeix per algun fet puntual,
no crec que fos de mutu propi.
No sé si ara desconec si va passar algun incident
o es va demanar alguna...
Això potser la Montse ho pot dir millor que jo
o en Sergi, que en aquests moments...
D'entrada a l'Ajuntament
som conscients que aquestes millores
són molt costoses
i tampoc no em consta que anem allà buscant
les passigolles quan es fan és perquè hi ha hagut algun problema.
Doncs si no hi han més...
Quico Ferrer?
Sí, gràcies, alcalde.
Jo voldria que matisessis, sisplau,
el tema aquest dels 123.000 euros
de defiança
que vam donar per estar en cà,
que si dill 63 són 40.000 euros anuals
mensuals i el que diu el Josep Maria,
si ho allarguem dos anys més, si són 170.000 euros,
són 7.000 al mes, o sigui, hi ha un diferenciat...
Entenc jo que el variable no és el mateix.
Jo entenc jo que una cosa estem...
Quico, quan hi ha el tancament forçat,
l'Ajuntament té dues opcions, o paga la indemnització
per les perdues ocasionades pel tancament,
això té dret, ja et dic, a la bona aigua,
a les pràctiques, el que sigui, o allarga la concessió.
Precisament no vam portar aquí
l'allargament de la concessió, que és la fórmula
que han fet altres ajuntaments, perquè ja vam veure
el debat que va haver-hi quan vam aprovar
l'allargament d'aquesta concessió.
Però clar, o és una cosa o una altra.
Potser l'hauríem d'haver proposat, no?,
perquè en sortia més econòmic, no sé.
Hi havia hagut aquí debats que deien
ja n'hi ha prou d'allargar aquesta concessió, hem de revisar la concessió.
Sí, però així és una altra opció a votar, no?, entenc jo.
Bueno, em sorprens que ara...
No, no, que sí, que sí. Després d'altra cosa, molt ràpid.
Aviam, tenim molts projectes
que pugen més de 300, 500.000 euros sota la taula,
i entenc jo que hi ha d'haver una direcció facultativa.
Aquesta direcció facultativa, si agafes els honoraris
professional, és un 10% del projecte.
O sigui, tots estem entre 10.000 i 30.000 euros per projecte.
El que vull dir jo és que m'agradaria,
jo no sé si ho estem fent per a la judicació directa,
però a mi m'agradaria que si es contractés
aquests professionals per les diferents obres,
que poguéssim saber
qualsevol fer la licitació, qui ha optat, qui no,
si ho fem amb una mica això, sisplau.
El que estem fent, direcció facultativa, és pròpiament dit,
perquè nosaltres no som els adjudicataris de l'obra.
Qui ho està fent, la direcció facultativa, és IGESport.
Nosaltres el que hem fet, precisament, per tranquil·litat
d'aquest ple, és contractar un tècnic extern
que ens faci una supervisió
que l'obra s'està executant correctament
i que no estan havent-hi desviacions pressupostàries
i que aquí no ens està ningú aixecant la camisa.
A mi em semblava que hi havia un certs dubtes
de si era molt car o no era molt car.
Hem demanat tres pressupostos.
Crec que ja s'ha adjudicat aquesta setmana
o la setmana passada, ja es va adjudicar
el despatx que farà aquest seguiment
i això és el que faran.
Es considera un contracte menor, és per sobre
dels 3.000 euros però per sota dels 18.000.
No sé si s'han demanat 3 o 5 pressupostos
i s'ha agafat el despatx que ha fet la millor oferta.
Desconec quin és.
Laia Flotats.
Gràcies.
Jo vull fer recordatori del que nosaltres hem anat dient
en els diferents plens cada vegada que s'ha parlat del tema de la bona aigua.
El primer recordatori és, ara fa uns mesos
quan es va haver d'aprovar en aquest ple la indemnització
de 123.000 euros, el nostre grup municipal
va estar revisant tots els càlculs que s'havien fet,
les comptes d'explotació que s'havien aportat
i en aquell moment nosaltres ja vàrem manifestar la nostra discrepància
sobre com s'havia calculat aquesta indemnització
i els números que s'havien fet servir.
Donat que a IG Sport la bona aigua té ingressos estacionals
i es va fer el càlcul d'aquesta indemnització
sense prorratejar aquests ingressos estacionals.
Aquesta indemnització que s'estava pagant de 123.000 euros
era bastant més alta de la que hagués tocat.
Això per una banda, per tant, que quedi clar aquest tema.
I el segon tema, quan es va parlar el desembre del 2019
de fer aquestes obres, nosaltres vàrem dir que aquestes obres
s'haurien de licitar i que s'haurien de fer via concurs públic.
Els 350.000 euros, no només la part que pagava l'Ajuntament,
sinó els 350.000 euros, perquè 175.000 euros
els pagàvem nosaltres directament i els altres 175.000 euros
els pagaven amb una contraprestació d'allargar la concessió.
I de fet, entre altres qüestions, vam dir que si es feia
per via de concurs públic, ens asseguràvem
que eren els serveis tècnics d'aquesta casa
que feien el seguiment d'aquesta obra.
Per tant, això que has comentat abans, que tots estem d'acord
amb que es faci una contractació externa per fer el seguiment
d'aquesta obra, tots no hi estem d'acord.
El que nosaltres vàrem manifestar el desembre del 2019
seria que s'havia d'haver fet per la via d'elicitació pública
i que aleshores és quan els arquitectes i els enginyers
d'aquesta casa són els que fan el seguiment.
Jo, Laia, faig d'alcalde, no faig economista, no ho sé.
Jo el que m'imagino és que els números que ens han presentat,
que per cert són els que han presentat
a la Generalitat de Catalunya i per dos cops
els han concedit subvencions per compensar
aquestes pèrdues, estan ben fets, han estat supervisats
pels nostres serveis econòmics i han estat validats.
Jo, evidentment, no entro al detall de si s'han prorregatejat
o aquí hi havia 5 euros de més o de menys.
No és la meva feina, confio plenament
amb els nostres serveis econòmics.
Ells en saben molt més que jo i, per tant,
si ells han validat aquest informe, escolteu,
jo tinc plena confiança.
I després, el mateix et dic amb la contractació d'aquesta obra,
si s'hagués hagut d'elicitar
la següent contractació de l'Ajuntament,
hauria aixecat el dit i hauria dit que s'havia de fer via concurs.
Però com que és un operador, una concessió,
el que ho fa, entenc que no s'ha de fer.
S'han demanat 3 pressupostos,
aquests 3 pressupostos han entrat recentment
a l'Ajuntament i ara, precisament,
aquest tècnic, aquest despatx que hem contractat
és la supervisió per veure si el cost
d'aquestes ofertes s'adacua a no
els preus de mercat que hi ha.
Si no és així, ho direm i el preu serà inferior
i jo seré el que estaré més content de tots
perquè gastarem menys diners.
No tinc cap interès en gastar més diners dels que toca.
I jo també penso que amb la càrrega de feina
que tenen els nostres serveis tècnics és millor
per davant del que fem en el 90% de les obres que fem.
Contractem uns tècnics externs
que són els que fan el seguiment de l'obra.
Tenim dos tècnics i no poden.
Ara mateix veu veure el pla d'inversions
que vam aprovar en l'anterior pla, les obres que ens venen a sobre.
Dos tècnics a la casa no donen la base
per consolar totes aquestes obres.
Per això va bé tenir aquest suport extern.
Aquest debat...
És un aclariment perquè has demanat a la Montse
que expliqués el de l'Ateneu.
Com que va ser objecte de debat aquí en aquesta sala,
la qüestió va ser quan l'Ateneu demana el permís d'obres
per fer les obres d'on hi havia el cau,
és que l'Ajuntament li condiciona el permís d'obres
a tenir licència d'activitats.
Llavors és quan, per tenir licència d'activitats,
els bombers, què és el que he de tenir,
i és quan l'Ajuntament va aplicar el criteri,
mentre es van fer aquelles obres,
que no es poden fer actuacions a la sala del cinquantanari.
Es va restringir l'aforament una mica.
No es va tancar.
Quan demanes una llicència d'obres,
com és que l'enginyer de l'Ateneu demana una cosa
i la bonaigua no?
No es demana llicència d'obres de la bonaigua.
És una actuació municipal.
Les inversions amb adequació de la instal·lació
per complement de normativa
és una inversió que fa l'Ajuntament.
Però no és per adequació normativa, és una millora.
Hi ha dues inversions diferents.
El vestuari, que és en aquest moment,
és el que ens deu explicar.
Però no té res a veure amb la legalització.
No se'ls hi ha condicionat.
Ens queda atenció a la diferència de criteri.
Però ells han de demanar llicència d'obres
per fer els vestuaris.
En l'àmbit dels vestuaris hi ha complement de normativa.
No entenc què vols dir.
Els vestuaris i la piscina
ha de complir normativa i compleix normativa.
No hi ha cap problema.
El que vol dir el Josep Maria
és que quan demanes una llicència d'obres
et demana la llicència d'activitat
que la tinguis amb vigor.
Que la tinguis acabada.
No amb deficiencies.
Abans depèn si és un canvi substancial o no,
et demanaran la llicència d'activitat
que l'adecuïs.
L'obra de la legalització de la pista inferior
és la que s'ha fet durant aquest any.
Es van treure totes les planxes que eren inflamables.
Es va obrir unes portes d'evacuació.
Tot això ja s'ha fet.
La pista inferior a dia d'avui
exceptuant ara quan facin els vestuaris
que faran una segona sortida,
ja estarà legalitzada.
Els vestuaris tenen la llicència.
La pista inferior.
Sí, perquè hi ha l'activitat dels vestuaris
i la piscina,
hi ha l'activitat de la pista inferior
i de la pista exterior.
Les llicències són diferents.
S'hauria de veure això, Joan,
si són diferents.
El que li preocupa a Josep Maria,
que crec que ens hauria de preocupar tothom,
és que si la bona aigua no té la llicència
d'activitat definitiva amb l'activitat que està avent,
l'Ajuntament és responsable subsidiari.
A part del que l'està executant,
són responsables.
Per aquest motiu,
es va fer el projecte d'adequació de la normativa
de la complexa de la bona aigua
i s'ha anat executant en els últims tres anys
amb la pista, amb l'escala exterior,
amb els materials inflamables a la pista de baix.
Tot això s'ha anat fent en els últims tres anys.
Són obres que en molts casos no es veuen
i s'han anat fent en els últims anys
per adequar normativa a la instal·lació.
Ara amb la pista inferior i la pista exterior a la gràcia.
Ens estem desviant.
Vots en contra.
Junts per Catalunya,
Anna Vilanova, CUP Amunt,
Abstencions, Esquerra Republicana,
Vots a favor, Govern, Quico Ferrer.
Queda aprovat aquest punt.
Ara ja serveix a la persona.
No hi ha cap punt.
Anem a les motions.
Moció del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
per declarar Sant Just d'Esver,
municipi amic de l'Electància Materna.
Gràcies.
Abans de procedir a fer la lectura
el primer és que vagi per endavant
i volíem manifestar la llibertat de cada família
i, en última instància, de cada mare,
de decidir si vol donar el pit o no al seu nadó.
Cada família és lliure de decidir
i prendre la decisió que prengui
serà la millor decisió que pugui fer
i adoptar aquesta família.
En segon lloc, en algun punt de la moció
hi ha la distinció entre nadó i fill o filla més gran
i el sentit que té aquesta diferenciació
és visibilitzar l'electància prolongada
que és la que fa la dona
amb el seu nadó, amb el seu fill o filla
més allà dels dos anys.
I, tercer, comentar que és una moció
amb què hem rebut aportacions dels grups municipals
del PSC i Movem.
Aquestes són les aportacions dels grups municipals
del PSC i Movem.
La llet materna és el millor aliment per al nadó
i afavoreix el vincle efectiu entre mare i infant.
Tant l'Organització Mundial de la Salut
com el Fons de les Nacions Unides per a la Infància,
l'Acadèmia Americana de Pediatria
i l'Associació Espanyola de Pediatria
recomanen l'alletament matern exclusiu
per als nens d'anys d'edat o més,
o bé fins que la mare i l'infant ho decideixin,
serà necessari afegir gradualment nous aliments
per tal de facilitar uns nivells de desenvolupament
i de salut adequats. De fet, a més dels beneficis
per al nadó, protecció en front d'infeccions
i al·lèrgies, reducció del risc d'amor sobtat, etcètera,
l'alletament matern també té avantatges per a la mare.
L'ajuda en la recuperació física després del part
de la mama i d'obari i també
detenir anèmia i osteoporosi, entre d'altres patologies.
Això està estret de la Guia de l'Agència de Salut Pública
de Catalunya en recomanacions per a l'alimentació
en la primera infància.
L'alletament matern és una qüestió de salut,
no només física sinó que mental, com reconeixen institucions
com l'Instituto Europeo de Salud Mental Perinatal,
Sociedat Mercè Espanyola Mares,
Sociedat Espanyola de Psicologia Perinatal, etcètera.
I com a qüestió de salut global ens implica a tots i totes,
ja que protegint i fomentant l'alletament matern
aconseguim societats més sanes i saludables
i reduïm la despesa en salut pública.
El dret a l'alletament matern s'ha de poder garantir arreu
i, per suposat, al nostre municipi, i per aquesta raó
hem d'agafar el compromís de protegir,
promocionar i donar suport al suport a la criança
i a la persona.
Cal subratllar la importància de sentir-se acompanyades
en l'etapa de maternà i, per aquest motiu,
hem de vetllar perquè col·lectius que es puguin crear
en el futur en relació amb l'allectància o grup de criança
i suport a l'alletament disposin d'espais on reunir-se
per intercanviar experiències.
Com a municipi ens toca facilitar-hi els espais
i els recursos que necessitem.
Per aquest motiu el Grup Municipal d'Esquerra Republicana
ha de manifestar-se a favor de l'alletància materna
proclamant i fomentant els drets de mares i infants
amb l'adopció dels següents acords.
Primer, proclamar Sant Just d'Esver,
municipi amic de l'alletància materna,
implicant que els diferents serveis, equipaments
i espais públics del municipi siguin normal
i acceptat d'un alt pit com no podria ser d'una altra manera.
Segon, realitzar una campanya de sensibilització
d'espais públics i privats,
amb un adhesiu que convidi a les mares que alleten
a entrar i fer ús del seu espai si és necessari,
oferint sempre que sigui possible una cadira,
aigua i un espai on poder canviar el nadó
en el cas que sigui necessari.
Tercer, promoure un estudi de viabilitat
per a la instal·lació i la creació de sales d'alletància materna
als centres de treball i empreses del municipi.
Quart, vetllar perquè cap dona se senti discriminada
pel fet de donar pit al seu nadó o fill més gran,
quan sigui i on sigui.
Cinquè, incorporar la perspectiva d'alletància materna
en la revisió i creació de futures normatives
i reglaments municipals.
Sisè, col·laborar amb centres sanitaris i les entitats del municipi
que es puguin crear relacionades amb l'alletància materna
per a difondre l'alletància materna,
promocionant-la i donant suport a actes de difusió
i sensibilització, així com s'ha dit, si s'escau,
un espai municipal on es pugui ubicar el grup o associació
de suport a la criança i a l'alletància materna.
Com a entitat del municipi, tindrà dret a sol·licitar
una subvenció anual per a que puguin acompanyar
a les properes mares en la criança i en l'alletament matern.
Setè, instar el CAPS en just amb el suport del Departament de Salut
per tal que sigui reconegut en categoria IAN
que comporta la formació en l'actància dels professionals que hi treballen.
Vuitè, acordar, en col·laboració amb l'associació de suport a l'alletància
que es pugui crear i els centres d'atenció primària de la nostra localitat,
dur a terme una campanya periòdica d'informació, suport i difusió
sobre l'alletància materna.
Nove, instar el Ministeri de Drets Socials del Govern de l'Estat
a que presenti un projecte de llei de modificació del Real Decret
pel qual s'aprovi el tec reforç de la llei dels estatuts dels treballadors
amb l'objectiu d'ampliar el període del permís de maternitat
a sis mesos com a mínim.
I, des dèiem, trajarà el contingut d'aquesta moció
a les entitats de dones del municipi, als ajuntaments propers i mitros,
a les patronals del Baixo Bregat,
l'associació d'empresaris del municipi, el CAP
i els altres centres mèdics privats de Sant Just
per donar-li difusió.
Gràcies, decidiré.
Obrirem tort d'intervencions de manera major.
Quico Ferrer?
Sí.
Res, decidiré, i Esquerra Republicana,
gràcies per presentar aquesta moció.
Crec que és molt acertada
i crec que el que demaneu és correcte i hauria de ser,
però és la carta de l'Orelles Babels.
Això ens agradaria que fos així,
però crec que hi ha molta feina a fer
en quant a tema de sensibilitzar el que és l'administració
a tots els que estem treballant
perquè això sigui possible.
Els punts que heu apuntat estan bé,
però també, vulguis o no,
són punts que requereixen de fer unes modificacions
en el tema dels espais públics o del municipi
i crec que haurien d'anar acompanyat
d'una proposta econòmica.
Jo trobo a faltar aquí un punt d'ajuda econòmica
per poder dur a terme tot aquest procés.
Dur a terme tots aquests punts que esteu demanant.
És l'única cosa. Gràcies.
Gràcies, Quico.
Sergi... No. Sí.
Perdona.
CUP vol intervenir, no? Just?
Gràcies.
Nosaltres farem un vot favorable
i també m'agrairia agrair l'acceptació de les incorporacions
que al PSC hem fet.
Nosaltres creiem que els avantatges de l'hactància materna
són nombrosos, tant pel nadó com per la mare.
Per exemple, l'hactància materna és la millor font de nutrició
per un nadó acabat de néixer, ja que molts dels components que té
ajuden precisament a protegir la nació contra infeccions
i contra malalties.
I pel que fa a la mare, també tot són beneficis.
L'hactància materna s'ha associat a una disminució
de l'hactància materna i promou-la a la porta de beneficis
tant per la mare com pels infants.
Per tant, nosaltres, agraïts, farem un vot a favor d'aquesta moció
i gràcies per acceptar les diferents incorporacions
que hem pogut fer al text.
Sergi Seguís, CRE Republicana.
Només un punt respecte al que hi ha al Regió No Escrit.
Si les mocions porten propostes econòmiques al darrere
hi ha informe desfavorable de secretaria i intervenció.
No em porten mai de propostes econòmiques al darrere.
Per tant, si aquí diguéssim que per fer tot això
l'Ajuntament ha d'estinar x partits econòmiques
al pressupost i s'ha de gastar tants diners,
no la podríem portar a provar i ja està.
Gràcies.
Agraïm el comentari que ha fet la regidora de Giré
abans de llegir la moció sobre que
les famílies i les dones tenen dret a escollir
si volen fer l'actència materna o no.
Ho dic perquè jo personalment no vaig poder fer l'actència materna
no per voluntat, sinó per causes físiques
i la veritat és que en el moment que has de prendre la decisió
de deixar donar el pi, la pressió social és tan gran
que et fa sentir bastant culpable.
I és una experiència que, com a dona que és mare,
no crec que ninguna dona hagi de sentir-se així de culpable
i que no hagi d'haver determinat necessitar alimentar el seu fill
d'una manera o d'una altra.
Moltes gràcies per fer aquest comentari al principi de la moció,
tot i que estaria bé també que en la moció,
ja que declarem el Sant Just municipi amic de l'actència materna,
estaria bé que en algun punt de la moció també es recollís
aquest comentari que heu fet al principi.
Entenc que això ja no és possible de modificar-ho ara
perquè és el que s'aporta d'aprovació al ple,
al piscinapol, al PCC.
Doncs sí, agraïa la desir i la voluntat de transformar
algun del contingut de la moció, perquè tant des de Movem
com des de PCC volíem fer real i efectible
els compromisos que adoptàvem i per tant que votàvem a favor.
Per tant, pensem que és fonamental, ajudant aquesta sensibilització
per tant que sigui digne quan tu dones l'actència materna
en qualsevol espai públic.
I també estic una mica de cara amb la Laia, jo tampoc no vaig poder
fer-ho perquè estava a una incubadora només
i tens un gran sentiment de culpa perquè no estàs nodrint la teva
criatura de la manera natural que hauria de ser.
Però crec que aquelles persones que sí que ho poden fer no s'han
de sentir ni culpables per allargar-ho el temps que consideren
necessari, que jo crec que és un dels greuges que hi ha ara,
que hi ha gent que mentalment pensa que ha de ser molt nadó
i si camina ja no li has de donar el pit.
Jo crec que aquest també és un tabú que la moció intenta trencar.
A part del compromís polític, perquè s'han de fer campanyes
de sensibilització, haurem de destinar esforços i recursos
i aquí també cal la complicitat de l'administració catalana.
Si l'ambulatori ha d'entrar en aquesta categoria iant
que en el fons és com una certificació que tu estàs fomentant
aquest servei en qualitat, implica que aquí el departament
impulsi molt l'entrada dels ambulatoris en aquestes
certificacions perquè a dia d'avui n'hi ha poquíssims.
Comprovant la pàgina web, hi ha força hospitals
fins a aquesta dinàmica, tot i que, per exemple, sobte
que Sant Joan de Déu no hi sigui, però en canvi hi ha la Vall de Brony,
hi ha la Deixeu i el Joan 23, hi ha una ampla representació catalana
d'hospitals, però a l'àmbit de la primària sí que és veritat
que manca, jo crec, perquè sempre van molt justos de pressupostos
i a vegades no tens diners per fer formació de mares, tallers,
grups de suport i aquí sempre hem acompanyat molt l'ambulatori
amb aquestes tasques complementàries. Jo crec que si aconseguim
aquesta bona sinergia que demaneu amb ambulatori, Ajuntament
instant a l'Agència de Salut Pública, que també té guies
molt interessants de com ha de ser l'alimentació de l'infant,
pensem que es pot fer una bona feina. Per tant, la voluntat
de la moció és molt noble. Pensem que hi ha mares que, si tenen
aquest acompanyament, es trobaran que poden fer més dignament
en aquells espais públics on puguem actuar com a Ajuntament.
Per tant, el nostre vot serà a favor i de poder lluitar per aquesta causa.
Gràcies, Gina. Quico Ferrer volia intervenir.
Bueno, auro segon torn. No sé si hi ha...
Sergi, el que volia dir jo és que
fes la menció de disposar d'una partida econòmica,
si no es pot posar el número,
mencionar el que és la partida econòmica, perquè el que és l'Ajuntament
ho tinguis en compte. A més, és això. Gràcies.
Gràcies, Quico. Tancarà la punyent de Sirem?
Sí, gràcies.
Quico, és una moció que comporta coses,
però el que es demana a les empreses, en aquest cas,
és una sensibilització.
Una sensibilització és que si una mare
que està en un nadó i va a comprar en algun lloc
i tu veus que la criatura necessita menjar,
en aquell moment et poses una mica...
Ara on m'assec?
És tan fàcil... Hi ha mares que poden
donar el pit a qualsevol lloc i no hi ha problema,
hi ha mares que decideixen que aquell moment
de donar el pit és un moment més íntim
d'ella amb el nadó
i necessita potser un recolliment. Però tu no pots decidir
quan el nen té gana i quan no. Aleshores,
si tu a l'atenda, a l'empresa, tens un raconet,
una cadira, un raconet
amb una intimitat,
una cadira i ofereixes una mica d'aigua,
que en certament dona bastant de set, sobretot de l'inici,
és la sensibilització aquesta i que aquesta mare
pugui sentir-se acompanyada en aquest sentit
i que pugui tenir un lloc on vagi
de qualsevol comerç o empresa
de Sant Just i pugui tenir aquesta sensibilització.
Clar, a vegades, igual que un empresari,
si no t'ho diuen,
al millor no tens aquesta sensibilització.
No, és la visualització d'aquesta sensibilització
perquè hi ha molta gent que ho fa
i ja li surt així, però al millor,
dient-ho d'aquesta manera i explicant que tampoc comporta
en aquest sentit, i pel que fa a les empreses,
no comporta cap despesa econòmica més enllà d'una cadira
i un got d'aigua. Si ho vols millorar,
poder tenir un lloc per poder canviar la criatura,
sobretot al principi, tal com entre surt,
és fantàstic, però pel que fa a les empreses
del municipi és més una sensibilització
perquè també siguin una mica conscienciades en aquest sentit.
I, a més a més, sensibilització també
de cara a tothom, perquè en el tema
de l'actuació prolongada, per almenys,
jo soc mare de dos i amb els dos he tingut
l'actuació prolongada, que hi hagués una normalització
en aquest sentit. Més enllà dels dos anys,
que continua i encara fan allotament,
i que això sigui una cosa normal.
No que hi hagi escàndols o comentaris
que jo n'he patit, personalment, però que moltes mares
que fan l'actuació prolongada també n'han patit.
Llavors, és una mica això, això que comentaves tu.
I en relació, perdó, únicament apuntar
en relació al que comentava la Gina
amb els CAPs,
amb els centres d'hospitals.
L'IAN, el que té,
és una formació per escales o per fases
de desenvolupament. I en la primera
és gratuïta. Vull dir que potser
en el moment, o sigui que després
és cert que pot comportar un cos i, a més a més,
també hi ha la facilitat que si s'ajunten
diversos CAPs, per això és important també
que si s'ajunten diversos CAPs, doncs poden tenir
facilitats o un preu com més econòmic, diguéssim,
però la primera frase és gratuïta i potser
per aquí enamores, diguéssim,
en els professionals del CAP perquè continuïn
en aquesta formació. I bueno,
és una categoria que té diferents fases,
però que la primera és gratuïta i per tant seria important
tenir-ho en compte. Gràcies.
No hi ha cap abstencions tampoc.
S'aprova per unanimitat.
Agraïm novament l'unanimitat de tot el consistori
per aprovar aquesta moció. Procedirem
a la següent moció, també del grup municipal
d'Esquerra Republicana, de suport per a la incorporació
del permís retribuït de menstruació
i climateri a l'Ajuntament de Sant Justes Bern.
Defensarà aquest punt la regidora Montse Molinero.
Bona nit.
Bona nit. Gràcies, alcalde.
Aquesta moció es presenta gràcies al suport
que hem rebut per part de Movem i del PSC
que han sigut qui ens han ajudat a fer alguna variació
del que nosaltres havíem posat i trobar un punt
incoherent i alguna altra aportació
com de l'Anna Vilanova, que també va aportar alguna cosa
i alguna cosa sí que s'ha pogut incloure-hi, però
molt genèrica.
Passem a llegir-la.
Moció de suport per a la incorporació del permís retribuït
de menstruació i climateri a l'Ajuntament de Sant Justes Bern.
Segons les dades, entre el 25%
i el 60% de les dones pateixen dolor
durant la menstruació, és a dir,
disminorrea, un tema encara avui tabú
i que s'ha tractat d'invisibilitzar
durant dècades. De fet, entre el 1%
i un 15% de les persones que pateixen disminorrea
pateixen dolors molt intensos i invalidants
per a la sincapacitat temporal.
Petir dolor durant l'arregle és un fet que s'ha normalitzat socialment
però que no ho és i menys quan impedeix desenvolupar
en realitat la teva vida quotidiana.
La pressió social provoca que les persones que pateixen dolor menstrual
hagin d'amagar-lo i fer veure que no passa res.
La realitat és que aquests dolors afecten psicològicament
i físicament i, per tant, dificulten el desenvolupament
habitual de les seves feines.
Aquest dolor invalidant, si no és reconegut,
es pot traduir en un motiu més de discriminació laboral
de les dones, ja que afecta directament
la capacitat laboral, afectant directament
la bretxa laboral i significant un nou sostre de vidre
dins les carreres laborals, així com la seva economia.
Disposar de fins a 12 dies l'any reconeguts
per tenir cura de la salut relacionada amb la menstruació
i climatèria, en cas que es necessiti,
té una conseqüència positiva en relació amb la reducció
d'aquestes desigualtats. Trencant tabús relacionats
amb la menstruació i el climatèria és una mesura que permet
a la fi de les desigualtats de gènere. D'aquí,
la proposta d'alguns països que regulen aquest fet,
per tal de garantir un permís que doni cobertura
a aquesta necessitat de cura com el Japó, Correa del Sud
o Taïwan, que porten la capdavantera en aquesta temàtica
i les seves treballadores fa anys que poden gaudir
d'aquest permís en diferents formats. Cada cop més
les veus de col·lectius i uniments feministes
que reclamen la necessitat. És el cas de la Intercendical
que ha iniciat la campanya Fora tabús guanyem drets.
Permís retribuït amb menstruació i climatèria.
Aquesta ha estat aprovada per la Juntament de Girona.
En concret, però a Girona s'ha aprovat un permís
de 8 hores no retributiu ni de dies de baixa o vacances
i s'ha de recuperar abans de 3 mesos.
Amb la voluntat de reconèixer aquesta situació que viuen moltes dones,
entenent que aquest permís és una primera passa
en el camí cap al reconeixement d'aquest dret
i des que en qualsevol cas es tracta d'un permís voluntari,
manifestem l'estat que el nostre municipi analitza
aquesta proposta en el marc de la mesa de negociació
de forma conjunta amb els i les agents responsables
de negociar les característiques de la funció pública
i dels llocs de treball de l'Ajuntament i, si és el cas,
es manifesta la voluntat política de treballar la proposta
i aprovar-la si s'arriba l'acord entre les parts.
Per tots aquests motius, el grup municipal d'Esquerra Republicana
i de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
ha d'anar a la mesa de negociació de l'Ajuntament
que estudi la possible implantació d'un nou permís atribuït
de menstruació i climatèria dirigit a les dones treballadores
d'aquesta institució com a dret per a totes les dones
que necessiten acollir-s'hi.
Segon i últim, traslladar aquests acords
a les persones membres de la mesa de negociació
de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
a les entitats i plataformes feministes del municipi
i a l'Associació Catalana de Municipis,
a la Federació de Municipis de Catalunya
i a l'Associació de Micropobles de Catalunya.
Moltes gràcies, Montse.
Hauríem torn d'intervencions a Anna Vilanova.
Sí, manifestar el meu vot a favor.
Sabem que les malalties femenines sempre han estat
els problemes que et pot ocasionar tant la menstruació
com el climateri.
Uns problemes que algunes vegades poden ser invalidants
per a les tasques que hem de desenvolupar.
Poder fer una baixa sense haver de donar explicacions incòmodes
ens dignifica com a persones.
Gràcies, Anna.
Just volies intervenir, Quico?
Just, just per salvar el moviment?
Ah, per les encarques.
Ai, perdó.
Perdonar.
Nosaltres farem un vot a favor.
Tal com també ha dit la Montse,
hem pogut fer incorporacions al text.
Per tant, també aprofito per agrair a Esquerra
l'acceptació d'aquestes incorporacions.
Nosaltres volem fer una reflexió
que no tenia cabuda en aquesta moció,
però crec que la voldria compartir una mica amb vosaltres.
Jo crec que l'anàlisi està molt bé,
però no ens podem quedar únicament en els espais laborals.
L'anàlisi no es reafecta
en el moment que una dona té la seva primera menstruació
i, de fet, les administracions públiques potser ho havien debat ja
perquè aquest procés que es vol normalitzar en l'entorn laboral
es pogués fer en altres àmbits de la vida diària, per exemple,
els espais sanitaris, els espais esportius.
Una fet que aquesta moció no expressa, que ja em dic que tampoc
ja trobava la manera d'encaixar aquesta reflexió,
però posem un exemple.
Avui, si un estudiant de secundària pateix un anàlisi menor
i no assisteix a classe, ha de justificar la falta d'assistència,
victimitzant una mica en aquest sentit.
Aquesta reflexió, però sí que en conclusió,
compartim la part expositiva de la moció, compartim els d'acords
que cal manifestar el compromís de proposar a la mesa de negociació
col·lectiva la incorporació d'aquest nou permís
de menstruació i climàtica.
Gràcies, Just.
Laia Flotats, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Estic una mica sorpresa dels comentaris que estic sentint.
Tenir la regla no és una malaltia ni res que ens faci vergonya les dones.
No ens fa vergonya.
I no és una malaltia.
I sí, és veritat, al primer dia hi ha moltes dones que al primer dia
o durant tot el període o al primer dia fa mal,
però no fa vergonya, ni és una malaltia.
És una cosa supernatural.
Supernatural.
Nosaltres ahir vam rebre una modificació d'aquesta moció.
La primera versió de la moció en els d'acords
era manifestar el compromís d'aquest consistori
per aquest permís retribuït i aquest acord
ha canviat i ara no és
que aquest ple manifesti un compromís,
sinó que aquest ple entenem que l'acord és
que el ple demana que es traslladi
un suggeriment a la mesa de negociació.
O sigui, al final és una moció
que no fa un posicionament polític clar
i diàfan com era la primera versió de la moció
per un compromís com a ple,
sinó que simplement és traslladar un suggeriment
a la mesa de negociació.
No entenem molt bé aquest acord.
Si és un suggeriment, si el que volem és fer un suggeriment
de possibles millores amb el tema de permisos i de...
En aquesta qüestió
no sabem si això realment
s'ha de fer via moció.
És una mica raro, ho veiem raro.
I després també comentar que
s'ha d'anar bastant al tanto quan es fan permisos
específics per qüestions de gènere
perquè moltes vegades
la bona voluntat que es busca, fent aquest tipus de permisos
o llicències per tal de facilitar,
normalment sempre estem parlant de la dona,
la inserció de la dona en el món laboral
o la compatibilització del que és
el món més típicament de dona,
femení, tenir fills,
la biologia femenina, incorporar-la
o fer-la compatible amb el món laboral
o protegir-la d'alguna manera,
després té efectes colaterals
que malauradament són que aleshores
provoquen que aquesta discriminació positiva
sigui per les càrregues que comporta.
És simplement una reflexió, perquè això són coses
que ja passen en el mercat laboral a dia d'avui,
amb altres qüestions.
És una reflexió, simplement és això.
Hem estat analitzant el conveni que hi ha
de l'Ajuntament, hem vist que hi ha quatre dies
a l'any per indisposició,
són quatre dies que pots sentar-te de la feina
indisposició a no trobar-se bé, sense donar més explicació.
Hem vist que hi havia això, també hi ha els dies personals,
que hi ha uns quants bastants en aquest conveni,
en comparació amb altres convenis.
Hi ha espais, hi ha permisos que es poden fer servir
si en un moment determinat no et trobes bé per una regla
o pel que sigui.
Simplement és això, no estigmatitzem la regla,
no l'estigmatitzem, és un fet natural
de la dona, és normalíssima
i és normal també que a vegades faci mal
i a vegades no, i com moltes altres coses que passen a la dona.
Potser el debat de la compatibilització
del ritme biològic del cos femení
versus el món laboral
que d'alguna manera està dissenyat
des del ritme biològic del cos masculí
requeriria un debat bastant més a fons
però bastant més a fons.
Gràcies.
Molt bé, gràcies Laia, he vist que obriríem un segon torn
perquè en Quico Ferrer també vol intervenir.
Ai, perdona, Quico, no, disculpa.
No, no, no, acabem la primera ronda amb la...
A veure, des del PSC en un primer moment
l'emoció ens va generar molts dubtes,
però sí que li hem de creure a Esquerra que,
si volia investigar sobre el tema i analitzar
com s'estava tractant, doncs aquest dolor de regla
que no és normal.
Per tant, el primer que li vam demanar a Esquerra Republicana va ser
nosaltres, com a corporació, no li podem exigir
en aquest cas a la mesa de negociació laboral
aquest criteri o l'imposició d'aquest permís
perquè justament un dels sindicats que ho està demanant
no té representació a l'Ajuntament.
S'ha de traslladar en aquell marc de negociació
on hi ha els sindicats que formen part de la mesa,
que en aquest cas és UGT i Comissions, i que no tenim
aquest sindicat aquí amb representació.
Per tant, són aquests dos sindicats els que, de comú,
a cor amb l'Ajuntament, amb la direcció, amb la gerència
i amb recursos humans, han d'analitzar la viabilitat,
l'existència o no d'aquest permís que dia d'avui
no existeix a cap país europeu.
Per tant, a Europa, que diu que és un continent
o que és una unió d'estats feministes,
aquest dret o aquesta consideració
de moment no l'ha tingut en compte.
Sí que hi ha alguns estudis que en parlen.
Per exemple, Holanda va fer un estudi
en què van fer una mostra molt àmplia de 33.000 dones,
de les quals només un 14% s'havia agafat dies
per tenir una regla dolorosa.
No van dir el veritable motiu de la baixa perquè els feia vergonya.
Per tant, la regla dia d'avui, malauradament, encara està bu,
i a secundària està bu, perquè encara hi ha moltes nenes
que, per anar a canviar-se la compresa, no el diuen al mestre
o no els deixen sortir per canviar-se la compresa.
Per tant, com deia l'Anna, hi ha temes que encara no estan ben gestionats
tot i que estiguem en el segle XXI.
La investigació mèdica no té en compte patologies
que són pròpies de dona o dolors que són pròpies de dona.
I, en aquest cas, el cicle menstrual és claríssimament
propi de les dones, doncs hi haurà mancances
i dificultats com aquestes. A dia d'avui, com ens diu,
per exemple, una matxesa endocrina i feminista com la Carme Valls,
no podem votar una actitud de resignació
envers que el dolor de regla és normal o que el dolor de regla
és bo. No, aquest dolor ens avisa d'alguna cosa.
Pot ser que sigui una endometrosi i que no s'hagi
diagnosticat aquesta malaltia perquè s'ha considerat que
és normal i no m'ho vaig admirar. Vaig al metge, em donen uns
anticonseptius, no m'analitza la causa, va simplement
eliminar el dolor i això és el que a la medicina no ho fa bé.
No hem d'eliminar el dolor, sinó que el dolor és símptoma d'una causa
o d'un problema i el que s'ha de resoldre és el problema.
Clar, l'emoció no resol el problema, l'emoció diu que si tens dolor
com a mínim que et puguis agafar uns dies. I això és el que ens feia
dubtar. Però bé, si els sindicats majoritaris que tenim aquí
ho analitzen i ho veuen que s'ha d'implantar, doncs en aquest mar
de treballar. Sí que és veritat que parlàvem amb alguns sindicats
com comissions obreres també parlava d'aquest efecte
segregador, d'aquest efecte negatiu col·lateral que pot haver
que ara en una empresa privada si la dona m'ha d'agafar a la baixa
per maternitat, si a sobre tindrà dolors d'arreglar, no sé si vull
contractar una dona. I això és un efecte pervers del sistema.
Però bé, des de l'administració pública o des de l'àmbit públic
sí que hem de treballar perquè hi hagi més investigació,
que si hi ha aquest dolor es busqui la causa
i hi ha d'haver uns dies de permís perquè la dona
si no es troba bé i a nivell econòmic no ho produeix
bé, doncs tampoc no li interessa a l'empresa que estigui treballant
i no que es pugui recuperar i que estiguin plenes
condicions de fer la feina. I per tant aquests són els arguments
que vam treballar per tal de fer aquests canvis en la moció
i d'altra banda pensem, com deia, que és un bon debat
que està bé que la moció ens plantegi
aquests dubtes i que ens permeti avançar
i que ho deixem en mans de l'òrgan competent en aquest àmbit
perquè decideixi realment si serà positiu o si no
i com s'ha de gestionar per tal de fer-ho bé i que no tingui cap efecte
ni pervers negatiu cap a la dona, que no és justament el que s'està
buscant en aquesta moció.
Moltes gràcies Gina, volíem segon torn. Veig Quico Ferrega.
Sí, gràcies alcalde.
No he anat al primer torn perquè m'he quedat
amb la paraula estudi. Vam estar parlant tu i jo
que no m'havien anomenat, però estava bastant preocupat
per aquest tema, perquè m'interessava i perquè ja vaig anar
al que és una xerrada que just estava amb la Gina
al Casal de Joves de l'endometrosis.
És una problemàtica que existeix, que no es parla
i que a vegades fa vergonya perquè el millor diu
que aquesta dona sempre està malalta
i és que realment ho està passant malament.
Més endavant, avaluant el tema, és el primer dia
que baixa el que és la regla,
quan ho passes malament en aquest cas.
Llavors, el tema quin és? El tema és
que venc a quedar, que posaríem
el que és la paraula estudi perquè el que són
les corresponents d'apartaments
poguessin agafar el que és la manera per buscar
el que és la viabilitat per poder compensar
aquest fet.
M'agradaria que també tinguéssim en compte
el tema de la laia, el que és la igualtat de gènere.
Per un costat estem demanant igualtat de gènere
i després estem demanant...
No privilegis, però estem demanant altres coses
que potser l'home no té, evidentment no té la regla l'home,
però hauríem de buscar el que són compensacions
perquè potser l'home té un dia malament
i també té que demanar el que és un dia de festa
i també té que dir que té un dia malament.
És veritat que a nivell laboral sempre hi ha tres dies
que sense justificació pots no demanar...
No cal justificar, però el que vull dir
és que el tema és tractar-ho
i buscar el que és la millor solució.
Gràcies, Quico.
Tancaria... Perdona, laia Flotats.
Sí, a mi m'agradaria insistir
en la no victimització
de les dones
pel fet de tenir una biologia diferent que els homes.
Nosaltres no estem deprestats en aquest món.
Estem per igual que els homes.
Els homes tenen la seva biologia i les seves coses
i les dones tenim les nostres.
I que una nena d'11 o 12 o 13 anys
hagi de tenir vergonya o senti vergonya
al lavabo a canviar-se la compresa
és que alguna cosa no s'està fent bé en aquella classe,
alguna cosa no s'està fent bé en aquell institut,
alguna cosa no s'està fent bé a la societat.
I alguna cosa
no estem fent bé nosaltres aquí, per exemple.
Per tant, demano-li, sisplau,
que es deixi de victimitzar la dona
i tot el que és típic de dones
paternalista, el respecte.
O sigui, ens hauria d'indignar
que una nena de 12 anys tingui vergonya.
Ens hauria d'indignar.
Gràcies.
Tancaria l'aponent.
Començaré pel Quico.
No t'he anomenat, tenc raó,
perquè tu i jo hem parlat aquest matí
i ho tenia tothom.
Tornar a poder introduir això
quan, a més a més, ja hem comentat amb tu molt clar
que aquesta era una emoció feminista
perquè som les dones els que tenim aquest problema
i només les dones, els homes, no tenen aquest problema.
Per tant, les dones aquí, en aquest cas,
han d'ajudar que puguin passar-ho
dins dels dolors que poden haver-hi
i, per tant, som nosaltres, les dones,
les que ens hem de cuidar.
Per això és una emoció totalment feminista.
En quant que ha sortit tant per part de la Laia
i el Quico aquest matí també m'ho ha comentat,
el tema que els homes també tenen coses
i les migranyes i aquestes coses
que són comunes tant amb els homes com amb les dones
i estem totalment d'acord.
Totalment que amb la menstruació,
per tant, jo personalment he patit les dues coses,
per tant, sé de què parlo.
També li hem dit al Quico aquest matí,
és que no hi ha cap problema presentar una emoció
a la qual es faci referència els homes i les dones
que poden tindre uns dolors,
unes malalties o uns malestats,
ja buscaríem el d'això,
però al final el millor necessiten aquesta consideració.
Presenteu una emoció i tractem-la,
si no hi ha cap problema.
Precisament les emocions, la gràcia que tenen
és poder analitzar i valorar aquestes coses,
per tant, per nosaltres, cap problema.
Però, insisteixo, aquesta concretament
anava per les dones i segueix anant per les dones
perquè són les úniques que pateixen aquests d'això,
no hi ha cap problema.
Sí, és veritat, vam canviar l'últim paràgraf,
el primer paràgraf d'això,
arreu de la xerrada amb la Gina, perquè ens va fer veure
el que deien els sindicats de l'Ajuntament.
Llavors vam dir, doncs val més que analitzem
realment amb les meses de negociació
quina és la situació, com es pot englobar això
i un cop això ja provarem els resultats,
segur que els resultats aniran en la nostra mateixa línia.
Almenys així ho desitgem.
Per tant, per això vam canviar-ho, vam dir.
Anem a parlar-ho entre tots
i llavors fem-ho.
Per un altre costat hi ha un altre tema, que és la repercussió
que això pot tindre les empreses.
Jo crec que l'Ajuntament ha de ser un mirall
de la bona governança.
Comencem amb les dones, comencem amb el nostre problema real,
que és aquest.
El que no t'espetim per al fred de tindre la menstruació
i el que necessitem.
Això també pot fer reflexionar algunes empreses
que aquestes mesures també les prenguin.
Jo crec que està molt bé que hi hagi
iniciatives d'aquest caire que surtin des dels propis ajuntaments
i que siguin una mostra del que és la governança
i que és la preocupació pels seus propis treballadors.
I crec que, més o menys, us he anat
contestant una mica a tots, si volem que matitzem alguna cosa,
però crec que us he anat contestant una mica a tots
el que heu exposat.
Gràcies, Montse.
Un segon, va.
Sempre tancarà la punyera.
Montse, només una cosa. Serien dues coses que et vaig comentar.
La primera és la retribució.
El dia que no vas, que sigui retribuït.
Jo t'he fet el comentari.
Si és un home, saps què vull dir?
Hauríem de buscar la manera de compensar
el dia que ha perdut d'alguna manera.
Buscar el que és de manera.
I aquí és on hem arribat amb el cunt.
Si és per una il·lusió molt directa, sí.
Tornar a engegar el debat.
És que no acabarem.
Si tens alguna il·lusió directa, digue-ho.
Només he dit una cosa i vam parlar dues coses.
Fem aquesta nova moció i ho discutim al proper pla.
Passem a votació.
Vots en contra.
Montse, volies dir alguna cosa?
Vots en contra. Abstencions.
Vots a favor de la resta de grups.
Queda aprovada aquesta moció.
Anem a proposicions d'urgència, aprovació de les bases
dels exercicis 2021-22-23 per a l'etorgament
d'ajuts destinats a lluitar contra l'exclusió social
relatius a l'impost de béns immobles que agrava l'habitatge habitual.
Primer de tot, votarem l'urgència d'aquest punt.
Vots en contra. Abstencions.
Vots a favor. Queda aprovada l'urgència.
Anem al punt que defensarà la regidora Vicenta Quima Jiménez.
Primer de tot, abans de començar,
volia demanar disculpes,
perquè a les sis o les sis i poc,
si no recordo malament, no he vist el correu,
hem hagut de tornar-vos a enviar les bases,
perquè hi havia dos canvis que no eren substancials,
però que sí que s'havien de fer i hem decidit fer-los
i enviar-vos-els.
Vull dir-ho d'una manera així més col·loquial,
el certificat del patrimoni.
Resulta que quan nosaltres fem la declaració de la renta,
ja ens surt el patrimoni que tenim.
Aquest certificat, a l'usuari, li correspondria
demanar-lo i té un cost de 40 euros.
Per tant, es creu que no és necessari
amb el que presentes de la declaració de l'IRPF
ja és més que suficient i per això s'ha fet aquest canvi.
I en el número 1 i l'article número 8 hem afegit
que les famílies que són monoparentals han de portar
el certificat que l'expedeix la Generalitat.
I aquests han sigut els canvis i al començament ja el demanen
disculpes perquè ho han enviat, ja et dic que devien ser
les sis i poquet, però per no retreçar més això,
ja que hem parlat de les anteriors bases,
que volíem donar el millor servei a la ciutadania
i fer-ho millor en les properes vegades, ho hem fet així.
I el que anem intentant buscar al final és
que arribi a la major ciutadania possible.
Com sabeu, vam aprovar ja en els plens passats
la tarificació social en quant a les escoles versals.
Com sabeu, tenim el nostre company regidor
Josep Maria Ranyé, que ha treballat molt sobre aquest tema,
us ho ha explicat en diferents vegades i en aquest punt
també ha estat treballant per veure com ho podíem fer
per donar la millor cobertura a les famílies de Sant Just.
I els canvis més rellevants que hi ha
és en la taula de l'ingrés d'ingressos.
La línia d'ingressos, com veieu, hem pujat més,
és a dir, al primer punt ja l'hem pujat, de veure si d'aquesta manera
podem inquil·lir més famílies, perquè a vegades per molt poquet
es queden fora, i aquest poquet que potser, amb números,
és molt poc a una família que evidentment
és part del sou que s'endú, és a dir, una família de mil euros,
part del sou se'n va amb el lloguer o amb la hipoteca,
més de límit d'ingressos els podem ajudar.
I bé, i és el canvi que jo crec que més hi ha això,
i el que us he explicat a l'inici.
I intentarem fer amb la major gravetat possible,
fer les resolucions el més aviat possible.
També és veritat que intentarem donar més comunicació perquè la gent
es presentin, perquè com sabeu, ho hem comunicat, ho hem donat
a tots els centres cívics, evidentment amb l'any de la pandèmia no,
però altres anys sí, s'han fet xerrades,
que a vegades no arriben, i com que el regidor Carles
ha fet també amb el tema de l'emprenedoria,
que sobretot fessin comunicació i que donessin visibilitat,
doncs aquí també haurem de tornar a fer campanya entre tots
per a veure si la gent se sabent que hi ha l'ajut de l'IVI
i sobretot que la gent no tingui vergonya de demanar-les,
que a vegades ens fa una mica de rap de cosa venir aquí i dir
escolta, m'apropo d'ajudar, i més amb la situació en què estem.
I això és el que portem en aquestes bases.
Ana Vilanova?
Sí, en aquest aspecte i el que estaves parlant ara de la comunicació,
creiem que seria important en aquest fet,
fer arribar un flyer exclusiu explicant
les bases de subvenció sobretot
i que arribés a tota la població, i que arribés a propietaris, llogaters,
que sabem que molts llogaters no saben fins i tot que tenen prorratejat,
diguem-ne, l'impost de l'IVI i el seu lloguer,
explicant tot això perquè tothom ho tingui clar
i que pugui fer-ne ús d'aquestes subvencions.
Gràcies, Ana. Quico Ferrer, molt interveniu.
Sí, no res, donaré el meu vot favorable
i volia comentar el tema de la difusió
de la informació aquesta.
Ara fa poc hem posat bandaroles al carrer Buenavista
informant de les subvencions que també donem amb l'IVI,
si poses el que són plaques solars i tot el tema aquest,
evidentment això, si no t'he malentès,
ho ha pagat el gremi d'instal·ladors,
però estaria a buscar algú així.
No en modo de flyers, sinó algú més potent,
igual que es fa amb altres propostes.
Gràcies, Quico.
Sí, efectivament, com ha dit la Quima,
són unes altres tipologies de subvenció
per a empresaris i autònoms,
aquesta tipologia de persones
ja estan acostumades a fer seguiment
de documents oficials i bitlletins oficials
en busca de subvencions.
Aquesta alternativa de subvenció que va directament
al solari final, que no està acostumada a fer seguiment
de bitlletins oficials, és molt més important encara
fer una difusió perquè tothom estigui informat.
Evidentment votarem a favor d'aquesta proposta.
Gràcies, Carles.
No volem intervenir.
Junts per Catalunya tampoc.
Sí, agrair als equips tècnics i especial a la gerència
perquè ha treballat en aquesta millora de les bases.
Sí que és cert que sempre ens quedàvem molt cura
quan una persona, per exemple, una dona que és bídua
o que té una pensió molt baixa, quedava molt justa
per poder-se acollir a vegades i jo crec que amb aquest canvi
dels imports econòmics donarem una cobertura més àmplia
perquè no aconseguim aixecar la demanda d'aquest tipus d'ajut.
S'han fet xerrades d'equipaments municipals,
inclús es va fer ja una distribució a totes les cases
de Sant Just, però sí que teniu raó que n'hem de fer més
perquè pensem que més persones s'hi poden acollir,
és un bon recurs per tal que et cobreixin una part de l'import
i des de Comunicació ens comprometem a treballar
en un document i treballar-lo també amb vosaltres
perquè a vegades és veritat que acabem a la vora
i hem de donar un to més ciutadà i no tan administratiu
que a vegades perquè hem de no voler ser molt...
posar floritures en el text i a vegades són massa administratius
a l'hora d'expressar-se.
I és veritat que quan parles amb persones que tenen un lloguer
no són conscients que en el seu contracte posa,
que se'ls està impuntant a l'IVI, però com que ells no ho veuen imputat
en el rebot mensual, pensen que no s'hi poden acollir
i només amb el contracte de lloguer ja podrien venir a sol·licitar
l'ajut com a un dels documents que poden presentar.
Per tant, pensem que hem d'aixecar aquesta demanda
perquè és segur que existeix.
Gràcies, Gina. No sé si l'aponent vol tancar.
Doncs passaríem a votació. Vots en contra.
No n'hi ha. Abstencions tampoc.
No. S'aprova per unanimitat aquest punt.
Agraï novament el vot favorable de tots els grups.
Quima, no sé si has de baixar perquè...
Les emocions d'urgència, la primera de cau,
perquè demanava un alto foc entre Israel i Palestina.
Com que ja ens han fet cas, doncs no...
De cau. No sé si el Jus ho vol explicar o no.
I llavors passem a la següent moció d'urgència,
que és de suport a l'alliberament de les patents.
Primer de tot, demano el vot per l'emoció d'urgència,
que és de suport a l'alliberament de les patents.
Primer de tot, demano el vot per l'emoció d'urgència,
que és de suport a l'alliberament de les patents.
Demano el vot per l'urgència,
de vots en contra, abstencions.
Doncs s'aprova per unanimitat l'urgència
i defensarà aquesta moció...
Ah, perdona, mal. Doncs...
Jus fos salva.
Disculpeu.
Cap problema, alcalde. Moltes gràcies.
En funció, les nostres ciutats i pobles,
com bona part de les ciutats i pobles del planeta,
han vist en malaltia milers de veïnes i veïns
i han patit la mort de centenars de persones estimades,
la majoria gent gran. També han viscut les restriccions dels drets
i de les llibertats de la seva població,
malgrat l'esforç enorme de la ciutadania
i les institucions han augmentat les igualtats,
especialment les relacionades amb la salut.
Hi ha més de 3 milions de morts segons l'Organització Mundial de la Salut.
La malaltia també està fent augmentar la pobresa
i les desigualtats arreu del món.
Després d'una gesta científica sense precedents,
suportada en una gran part a molts fons públics,
disposem de vacunes amb una eficàcia altíssima,
que són la millor i potser l'única esperança
per deixar enrere aquesta pandèmia.
Malgrat això, observem una vacunació inexplicablement alentida
per al·legar la sortida del túnel.
Malauradament, la producció i la distribució mundial de les vacunes
s'evidencien limitades i desiguals.
Les patents i els secretismes dels contactes en són, en aquest moment,
les principals causes.
Les empreses farmacèutiques tenen el monopoli de la producció,
el subministrament i la distribució de les vacunes arreu del món
i hi ha opacitat en els contactes a coses formalitats
en els diferents països.
Les empreses farmacèutiques poden desenvolupar i comercialitzar
una vacuna. S'estima que la inversió pública global
en la vacuna de la Covid supera els 25.000 milions d'euros,
incluint la recerca bàsica, el desenvolupament i la compra avançada.
Aquesta inversió pública contrasta amb el fet que la gestió
posterior de les patents està suposant uns grans beneficis
per al sector privat que les té.
La realitat del sistema d'innovació actual, tan lligat a la protecció
de la propietat intel·lectual, ha de pensar en models alternatius
per a l'interès general, desenvolupant d'altres mecanismes
oberts i compartits del coneixement en la lluita contra la Covid-19
i les malalties en general.
Tot això amb la finalitat d'evitar que aquest sistema d'apropietat
intel·lectual sobre el coneixement actuï com a barrera per a la investigació,
com per a la producció a gran escala de tecnologies de salut desequibles
i, per tant, pel seu accés equitatiu i global.
Qualsevol causa que endarrereixi la vacunació massiva i global
impacta en la recuperació de la normalitat.
I, per tant, per a la recuperació de la normalitat,
la vacunació és la millor i potser l'única opció
per retornar una vida lliure de pandèmia.
Per avançar en aquesta direcció, diferents organitzacions internacionals
han adoptat pronunciaments, l'OMS, el Parlament Europeu,
la declaració de Doha, així com el Govern d'Espanya,
en l'estratègia de resposta conjunta de cooperació
davant de la crisi de la Covid.
Alhora s'estan desenvolupant una iniciativa ciutadana europea,
que fa idòdol que estiguin a la seva mà perquè les vacunes
i tractaments siguin considerats un bé públic global,
accessible a tots i totes de manera gratuita.
Davant d'una crisi global sense precedents, els professionals,
les essències públiques i les organitzacions internacionals
de la salut global han promogut una declaració per l'alliberament
de les patents de les vacunes contra la Covid, com a mínim
temporalment perquè obstaculitzen la producció i distribució
a tel nivell de ciutats com a escala mundial.
A més a més, s'estan desenvolupant les vacunes sense fronteres,
metges del món, OSFAM, Amnistia Internacional,
Médicos Mundi, a més del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona,
l'Institut de Salut Global de Barcelona i l'Essència de Salut Pública
de Barcelona. La CAP de Medicina Preventiva
i Epidemiologia de l'Hospital de Vall d'Abron, la MAC de Campins,
també s'ha unit a títol individual, així com el Rafael Vila-San Juan,
director d'anàlisi i desenvolupament del Global DCG Global
i l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i professor
i creiem necessàries mesures que estiguin a l'altura per respondre
per sobre de barreres i interessos a criteris de salut pública
i de justícia global. La situació actual de la pandèmia
i el procés de vacunació enfront de la Covid
reuneixen totes aquestes característiques d'excepcionalitat,
d'accessible equitat i d'interès per a la salut pública
i els drets fonamentals de les persones necessàries.
És per això que els grups municipals de Múven, Sant Jordi i PSC
proposen els següents acords. El primer, instar el Govern de l'Estat
i la Comissió Europea que aquestes negociacions es duïn a terme
en transparència i que els acords establerts i les seves condicions
es facin públics. I per una qüestió d'ètica, mèdica,
d'eficiència i d'eficiència, el Govern de l'Estat i la Comissió Europea
haurà de preveure la desigilació internacional de manera que
les indústries farmacèutiques que disposin de vacunes
de provar d'eficiència lliberin temporalment les patents
i permetin una transferència de coneixement i o producció
per accelerar al màxim la capacitat global de producció
i per una qüestió d'ètica, mèdica, de salut global i de drets humans
i per prevenir l'aparició i la disseminació de noves variants
que aquestes vacunes arribin a tots els racons del planeta,
per tal d'assegurar una cobertura global seguint criteris de salut
públics i començant per les treballadores i treballadores
sanitaris i els col·lectius més vulnerables.
Tercer punt, instar els mitjans de comunicació corporativa
i a la xarxa perquè difonguin els acords d'aquesta emoció
i que ajudin a centrar i visibilitzar el debat.
Comunicar els presents acords a la presidència de la Comissió Europea,
a la presidència del Govern de l'Estat, als grups polítics del Parlament Europeu,
del Congrés de Diputat i del Senat, als ajuntaments i consells comarquats
de la demarcació, a les entitats municipalistes de Catalunya,
així com a les organitzacions no governamentals,
Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres i Oxfam Interment.
Gràcies.
Gràcies just. Obrirem torn de paraules. Anna Vilanova.
Sí, evidentment nosaltres estem a favor d'aquesta emoció,
però faríem un apunt al primer punt dels acords.
Pensem que no s'hauria de demanar l'alliberament temporal,
sinó que s'hauria de demanar l'alliberament total i a perpetuitat.
La Covid és un virus que ha nascut per quedar-se
i la vacunació haurà de ser anual i, per tant, temporal no té massa sentit.
Hauria de ser a perpetuitat.
Molt bé.
Sergi Seguí, Esquerra Putgana.
Intentaré ser breu perquè vam anotar algunes coses amb l'emoció
quan subscrivim del tot i votarem favorablement.
És cert que encara estem en emergència sanitària,
per tant, hem d'intentar eliminar totes les barreres que ens anem trobant.
I és una evidència que els països amb renda baixa
o en conflicte no tenen ni la capacitat de subscriure
els contractes amb les farmacèutiques
per poder disposar de les dosis de les vacunes.
Per tant, entrem en un joc de vacunació
a dues velocitats.
I que, malauradament, aquestes velocitats
la marquen els diners que pugui disposar aquest país
i notant la necessitat o l'afectació que té la pandèmia
en aquell territori.
Per tant, hem de treballar perquè la producció
i el preu de les vacunes no sigui un problema
mentre la gent segueix morint d'aquest virus cada dia.
I és evident que la liberització de les patents
entenem que la petició de temporal és per fer un pas
en el que l'objectiu hauria de ser que fossin,
com diu l'Anna Vilanova, a perpetuïtat.
També és cert que els costos d'investigació s'han de cobrir,
però també és veritat que no podem permetre
un enriquiment il·limitat.
Per tant, s'ha de trobar aquest equilibri, però és evident
que aquesta liberització ens pot ajudar que el subministrament
sigui arreu i, per tant, és l'única eina, com deia la moció,
de començar a revertir la situació.
Gràcies.
Bé,
la pandèmia de la Covid
ha comportat una situació d'emergència de salut pública
a nivell mundial.
Les vacunes són la solució a aquesta emergència
i se'n necessiten grans quantitats i de forma molt ràpida.
Partint d'un principi ètic i moral, els riscos són per a tothom
i, per tant, les vacunes han de ser accessibles per a tothom.
Cal tenir present que la Covid-19 és una malaltia endèmica
i que s'hauran de produir vacunes relacionades durant molts anys.
Si parlem amb rigorositat,
cal reconèixer que, encara que s'alliberessin les patents
demà, tampoc seria possible fabricar vacunes per a tothom.
També cal tenir present que la suspensió
dels drets de propietat intel·lectual no permetrà escalar
la producció a curt termini, doncs no hi ha tants laboratoris
al món que puguin complir els altres estàndards de qualitat.
Encara que es decidís baixar aquests requeriments de qualitat
exigits, tampoc podríem incrementar massa la producció
si tenim en compte que les primeres matèries necessàries
per a la construcció del fàrmac són escasses
o tenen restringida l'exportació.
No es tracta simplement de copiar una fórmula química,
hi ha una sèrie de coneixement que no és transmissible
sense una supervisió per part d'un laboratori
que cedeix la fórmula.
L'alliberament pot tenir efectes contraproduents
per a la capacitat d'innovació de cara al futur
si l'objectiu legítim del guany econòmic desapareix
dels motius de la investigació.
L'objectiu ha de ser accelerar la producció i la distribució
de les vacunes a gran escala.
Els acords de llicència són una possibilitat.
Es tracta de fer acords de col·laboració entre companyies
farmacèutiques per garantir la llicència d'ús
i hi ha més de 260 acords de llicència d'ús
i, per exemple, a Catalunya, la farmacèutica
Rets Jofre fabricarà la vacuna de Janssen.
Caldria fer arribar als excedents
als països en desenvolupament.
Existeixen mecanismes de compensació dels països
del primer món als països menys afavorits.
Per exemple, la iniciativa COVAX, d'accés global per a vacunes,
que suposa una col·laboració global amb l'OMS
per accelerar el desenvolupament, la producció i l'accés global
a les vacunes.
Cal tenir present que hi ha 120 països al món
que no saben com faran el procés de vacunació de la seva població
per les mancances tècniques per poder garantir
el manteniment de la cadena de fred indispensable
per garantir la vacunació.
Un altre mecanisme per garantir aquesta vacunació massiva
a nivell mundial és la flexibilització de les condicions de crèdit
de vacunes.
Per això el Banc Mundial ja té unes línies especials.
La inversió pública és un argument de debat recorrent.
Cal dir que qualsevol inversió pública en vacunes
té un retorn social molt gran.
El paper de les administracions públiques ha estat innegable,
sobretot com a element accelerador de la recerca.
Hem de posar en valor allò que s'ha aconseguit
i gràcies a la col·laboració pública o privada
per la producció de les vacunes.
S'ha demostrat una excel·lència científica
sense oblidar el paper de la indústria farmacèutica
en aquesta pandèmia.
Per tot plegat, el nostre grup municipal no està d'acord
amb que la solució a l'accés universal d'aquestes vacunes
o el màxim accés possible a aquestes vacunes
sigui l'alliberament de les patents,
sinó que hi ha molts altres factors que afecten
la producció i que reduir-ho a l'alliberament de les patents
és quedar-se amb el titular.
Nosaltres votarem en contra.
Molt bé, gràcies, Laia Flotats.
Quima Jiménez, Partit Socialista.
Jo crec que quan vam saber que teníem una pandèmia
i és mundial i ens omplim tots la boca del bé comú,
la igualtat de drets...
Realment, en el moment de les vacunes, ciutadans de primera,
si analitzes les dades, tens el 75% de vacunes
que estan en deu països.
Una cinquena part de la població no estarà vacunada fins al 2022
i nou de cada deu persones dels països pobres
no es patent vacunar el 2021.
Bé, ho vam fer, és veritat, les vigències de les patents
són de vint anys, però les farmacèutiques poden arribar
a uns acords com van arribar en el seu moment per al medicament
del VIH, que és fer un genèric.
Si no poden tenir aquestes vacunes perquè tenen hospitals,
Gàmbia és un, hi ha un metge català,
que més ha sortit a molts mitjans, entre ells TV3,
i allà ell està tractat de la Covid, però no els arriba ni una vacuna.
I tenen un hospital molt semblant als d'aquí, evidentment,
amb precarietats vàries, però allà salven vides.
I resulta que les vacunes no els hi arriben.
Si enganxen un Covid, tots se'n van, és a dir, tots moren,
és a dir, no pot ser, és a dir, les vacunes quan és una pandèmia
per a tots els ciutadans de primer o de segon.
Si jo he tingut la sort de néixer aquí, tinc la sort que potser
hem posat una vacuna, però si soc una persona d'Atiòpia,
per exemple, sé que no me la posaran potser el 2022 amb sort.
Llavors creiem que s'han de liberalitzar, és a dir,
les vacunes han de ser per a tothom durant almenys un temps.
Ja que no aconseguirem anar al que suposo que voldríem tots,
que és alliberar-les, perquè és una pandèmia per a tothom,
és a dir, a tothom ens afecta, ens trobem que, com a mínim,
hem de vacunar i veure si realment amb genèrics
podem tornar a tenir o bé medicaments
o bé crear les vacunes més genèriques per començar després
a tenir anticossos i enderflos fent.
Llavors, bueno, el fet que em digueu que no és vàlid,
bueno, penso que sí, i a més hi haurà gent que es lucrava moltíssim
i, evidentment, hi haurà una part de la societat
que, bueno, si arriba a salvar-se bé i si no, doncs no passa res.
Com que no es fa ni d'aquí al costat, bueno, és una emoció
que em fa molta ràbia, doncs, de veure que
ens omplim tots la boca per lluitar per uns drets
i aquí ens n'hem oblidat que la vida és un dret per a tothom,
vinguis d'on vinguis i el color i el lloc on vius
no ha de ser un problema per tenir-la.
Molt bé, gràcies, Quima.
Ho veuríem un segon torn d'intervencions.
Carles García de la CUP.
Sí, només comentar que la moció aquesta
és no només un sistema de protecció de la propietat individual
per part de patents, sinó que demana
que s'activi un mecanisme excepcional que ja està previst
en la pròpia legislació actual, és a dir, el tema de propietat
intelectual i com es protegeix és un tema interessant
i en què segurament Junts i la CUP tindrien posició
totalment oposats, però és que aquí no estem parlant d'això,
estem parlant d'activar uns mecanismes que ja estan previstos
en la pròpia llei actual per un cas d'emergència
com és el que tenim actualment.
Per tant, en el nostre cas, nosaltres votarem a favor
i no veiem cap inconvenient en fer aquest vot favorable.
Molt bé, Quico Ferrer.
A mi m'agradaria anar a la línia que deia la meva companya
Ana Vilanova, que si es pogués fer un valent ambient
que posés sempre,
llavors el meu vot seria favorable, perquè és bàsic
que puguem tindre el que és les vacunes per tota la vida
i si és bàsic que hi hagi una malaltia com aquesta
o no ha de ser temporal, no hem de deixar-ho temporalitzat.
Si es pogués arreglar el que és aquesta modificació
el meu vot seria favorable, gràcies.
Molt bé, Laia Flotats.
Jo crec que el que he explicat és que
alliberar les patents no és la solució,
donat que hi ha altres problemes que tenen a veure
amb la fabricació i distribució de les vacunes
que no tenen a veure amb les patents.
Una d'elles és l'escaçatat de matèries primes
per poder fabricar aquestes vacunes, són escasses
i a més a més estan en mans de determinats països
que no les deixen anar.
Un d'ells, per exemple, és els Estats Units,
que ha sigut el primer país que ha dit d'alliberar les patents,
però el que no expliquen és que els principals components
que fan falta per fabricar aquestes vacunes,
són els Estats Units. I allà han activat una llei nacional
per la qual aquestes matèries primeres no es poden exportar
fins que tota la població nord-americana no estigui vacunada.
Per tant, és una mica una hipocresia.
Simplement és això. Si no hi ha matèries primeres
per fabricar vacunes, no serveix de res que un laboratori
de Gàmbia pugui tenir la patent per fabricar la vacuna del Covid
si no té el material amb què poder-la fabricar.
Hi ha altres problemes.
Potser el que s'ha de facilitar en aquests països que no tenen
ni la tecnologia ni el coneixement per poder fabricar vacunes,
és que puguin accedir al mercat de les vacunes.
I si són en els casos de països que són amb recursos econòmics
baixos, precisament el Banco Mundial
i moltes altres entitats mundials tenen línies de crèdit
i es poden ajudar a poder comprar aquestes vacunes
a preus molt més baixos.
La indústria farmacèutica a dia d'avui té capacitat
per poder produir vacunes per vacunar el 93%
de la població mundial en tot el 2021.
Però es tracta que s'organitzin les comandes.
Insisteixo, alliberar les patents
és un eslògan molt típic de les Esquerres,
anticapitalistes i tot això, perquè les patents
s'associa automàticament a les farmacèutiques
i que guanyen molts diners i bla, bla, bla.
I en el cas del treball i de la inversió
que es fa en investigació per poder desenvolupar medicaments,
les patents el que fan és assegurar
i garantir que empreses farmacèutiques
i altres tipus d'empreses puguin invertir
molts diners i molts recursos en investigar
medicació, vacunes i altres qüestions mèdiques
per curar malalties que avui són incurable,
però que si no tenen aquesta protecció
i aquests esforços que fan en un retorn
no les faran.
No ens quedem amb el titular.
Anem al fons de la qüestió.
Quin és el problema de la vacunació mundial del Covid?
No és la patent, és la fabricació, la distribució.
Gràcies.
Molt bé. Gràcies, Laia. Tancaria el ponent just?
No, gràcies. Jo crec que hi ha hagut diferents
problemes, algunes que ho comparteixo més,
d'altres que el comparteixo menys.
Jo, Laia, potser el que menys comparteixo.
El que al final t'ho proposo és que s'imagina crèdit
als països i se'n deuten i seguim
amb la mateixa dinàmica.
Nosaltres el que volem és trencar la de sempre,
que és la que fa el capitalisme, de socialitzar els costos
però privatitzar els beneficis.
L'alliberament de patents podria trencar.
En tot cas, bé, només això.
Anem a votació.
Vots en contra.
No m'heu contestat.
De l'emoció? Per perpetuïtat?
Que sigui sempre l'emoció?
Per perpetuïtat, per favor.
Jo, Quico, no sé si és fàcil de canviar o no.
Jo et diria que no,
perquè haurien d'haver-ho transaccionat amb el suficient temps.
Aleshores,
en contra o abstenció? En contra.
Junts per Catalunya i Quico Ferrer en contra.
Abstencions.
La resta, a favor, s'aprova l'emoció.
Molt bé, anem a... Quima, no marxis,
perquè...
Relació de decrets,
ja us els hem facilitat,
d'acords adoptats de la Junta de Govern, també.
Informació econòmica financera,
defensarà tots els punts la regidora d'Isenda, la Quima Jiménez?
Comencem.
Tots els punts que ara donarem compte
tots van ser explicats a la Comissió Informativa,
que sí que no han tingut cap canvi ni hem enviat a última hora res.
Per tant, anirem ràpids, perquè bé que ja estem una mica tots cansats,
i se suposa que a tothom ens els hem llegit.
Doncs bé, el primer punt, que és l'informe d'intervenció
sobre actes adoptats amb objecció fiscal i anomalies en matèria d'ingressos
de l'any 2020, cada any aquest informe ens fa la intervenció.
Aquí ens detallen tots els tràmits firmats
que ha fet la intervenció, i per destacar una mica,
aquest any 2020 s'han fet 5.412 tràmits,
dels quals 2.850
han tingut fiscalitzacions.
Ha sigut una mica més baix en relació a l'any passat.
Un dels punts que hem de millorar tots
en l'àmbit del treball del dia a dia, i a més,
l'interventor ens fa ressò, és en el tema d'ingressos,
per exemple, l'enterraniment de justificar les subvencions
en els projectes. Per tant, és una petició que ens ha fet
que sempre, entre tots nosaltres, l'hem parlat moltes vegades
i és una cosa que jo crec que ens estem posant totes les piles
que, al final, aconseguirem detenir-lo endreçat.
El següent punt, que és la remissió d'informació sobre els ingressos
i despeses del primer trimestre,
ja us vaig comentar a la informativa que, malauradament,
els números, quan els veus, tenim ara mateix
un import estimat d'estabilitat amb negatiu,
d'un millor 842.000 euros. És veritat que la intervenció
de l'Ajuntament ens va comentar que el primer trimestre,
entre que veníem d'un COVID, entre que ja heu vist
tot aquest riquell de coses, aquesta sèrie de coses,
ens ha fet que les xifres són una mica així
com lletges, perquè no dir-ho. Ens van comentar
que el segon semestre seria millor i que tindríem
nous números i uns números
que serien molt més reals. Ara mateix
han sigut molt lletjos, i vull dir que així de clar.
És veritat que hem augmentat una mica l'endeutament,
que era d'un 39,45. També, segurament,
que quedarà com sempre, que és una de les coses
que el regidor Sergi Segui també ho va comentar a la informativa,
i per aquesta part ja està. L'altra és donar
el tema de veure com anem d'execució
quan el període mig de pagament...
El tema del període mig de pagament, com sabeu,
estem a 67 dies. Va ser una cosa que vam discutir també
a la Comissió Informativa. Ens hem de posar totes les piles
perquè hem de poder reduir i passar a 30, 32 dies,
que és el que portem. Volem pensar que el segon trimestre
serà millor. Així que estan començant a dir-los els números,
però fins que no ho tinguem per escrit, no us ho puc assegurar,
però aquesta és la idea. Si veiem l'evolució de cada any,
ens passa més o menys el mateix. Potser aquest any una mica més
el primer, però després ens estabilitzem i paguem entre 30 i 32 dies.
De moment, no tenim interessos de demora, i ja està.
Els he fet així molt ràpids. I l'altre, que és de personal,
el farà el regidor...
No, això es dona a compte i prou. No es vota.
El punt que queda és molt curt. És una conta
de la remissió al Ministeri d'Administracions Públiques
a la relació de la informació dels salaris
que paguem a l'Ajuntament. És una obligació que tenim
i l'entremesa que teniu allà dintre de l'expedient
tota la relació de totes les categories, els sous,
etcètera. I el següent,
que es dona a compte d'una resolució de sobre
la pròrroga d'un contracte temporal
de la gestió de residus medi i natural.
Ja ho vam explicar a la Comissió Informativa.
La persona que té aquesta plaça
va tenir la baixa per maternitat.
Es va establir l'expedient
i la substitució en aquest període.
Ara ens ha demanat per agafar
altres permisos que té
per llongar aquesta situació.
I el que hem fet és donar-li també
la continuïtat al contracte de substitució.
I això és el que d'alguna manera està plantejat aquí.
Gràcies, Joan Maria. Passarem a altres informacions,
Alcaldia. Són 29 les dones que han estat assassinades
a l'estat espanyol des de l'1 de gener.
6 d'aquests assassinats s'han produït a Catalunya.
Són dones víctimes de la violència masclista.
Per altra banda, una millor notícia,
el proper 18 de juny, el vespre,
es farà la presentació de l'escultura Chloe,
cedida per l'artista i veí Jaume Plensa,
i quedarà instal·lada aquesta escultura al parc de la Rambla.
A l'acte es convidarà tota la corporació
a comentar que en el buiatí s'havia anunciat
que l'acte seria el dissabte dia 12, però per motius d'agenda
s'ha hagut de desplaçar el 18 de juny.
Per altra banda, la setmana passada
es va instal·lar un mòdul assistencial davant del CAP
per ampliar les instal·lacions a l'equipament sanitari
i reforçar la tensió primària
amb dos espais nous de consulta adicionals.
Aquestes dues consultes acolliran la gestió
d'alegies respiratòries i possibles casos de Covid-19,
atenció de possibles positius,
fer ràpids i proves PCR.
El doble circuit assistencial permet preservar
la seguretat de pacients professionals
i a la vegada descongestiona llibrespais
de l'edifici principal del CAP.
Els mòduls són provisionals i el temps de funcionament
dependerà de les necessitats del CAP.
En aquest moment, una nova web, sanxusmarket.cat,
impulsada per l'Ajuntament i les dues associacions
de comerç del municipi.
D'aquesta manera, sobre un nou canal de venda entre comerços
i veïnat, de venda online, adaptant-nos
als canvis d'hàbits que hi ha hagut a la ciutadania,
sobretot a fruit del Covid.
En aquests moments hi ha ja al voltant de 100 comerços
que participen d'aquesta plataforma.
A l'Hospital de Montseny i un altre a l'Escola Canigó.
El total de positius escolars són 11.
En entitats són 3, que afecten el Club de Futbol Sant Just,
el Futbol Sala Sant Just i el Casal de Joves.
La campanya de vacunació Sant Just
està avançant a bon ritme. Atenció primària,
es continua vacunant el grup d'edat de 50 a 59 anys
i els ciutadans de més de 70 anys encara pendents,
tot i que aquests també poden anar a vacunar-se
a l'hospital de Montseny.
Ara mateix només tenim vacunes per atendre
les segones dosis d'aquests grups d'edat.
Les persones entre 60 i 69 continuen amb la vacunació
de centres de vacunació massiva amb la vacuna
d'Oxford a AstraZeneca.
I avui s'ha començat a programar les segones dosis
del personal essencial, sempre els centres de vacunació massius
amb Pfizer-BioNTech de forma predeterminada,
per fer molta gent a Oxford-AstraZeneca
signant un consentiment informat.
Passaríem ara als precs i preguntes del Consistori.
Veig que hi ha mans aixecades. Deixeu-me apuntar,
que així no em despisto.
Quico Ferrer.
Endavant, Quico.
El passat ple vaig comentar el tema
de la preocupació de la ciutadania,
el tema dels robatoris que estaríem tenint aquí a Satjust.
I m'agradaria saber quines són les millores que s'han adoptat
aquest ple que animarà fins demà.
I m'agradaria saber si ens es pot explicar
les millores, els recursos i les dades que podem tindre
de què és el que tenim.
Perquè segueixen havent robatoris i cada vegada més.
I la ciutadania li preocupa això.
Després, vaig comentar-ho també
el tema que m'agradaria
si ens poguéssiu el que és preparar
o el que és el projecte de viabilitat
en quant a tema de netejar
les façanes dels edificis,
en quant a tema del cablejat telefònic
i de fibra, que està tot així
com una mica mal posat.
I això és una de les coses que els veïns també es queixen.
I crec que hauríem de fer un ordenament
en quant a tema de façana
i en quant a informació.
I després, l'altra queixa que he rebut
dels Sant Justencs
és la llimpiesa sobretot del barri sud.
Al barri sud tenim un problema
que es fa anar amb botellones
i sobretot a la zona del Walden
els dematins, els veïns s'aixecen
amb totes la problemàtica que deixen
com es farà i com podrem evitar aquestes coses.
I després, l'altra cosa, que és veritat
que hem fet un nou contracte de neteja
per millorar la problemàtica que tenim,
però sí que és cert que fins al novembre que el tinguem
tenim el mateix problema i no veig que hi hagi cap millora.
No he vist cap millora.
Si ja sabem que al novembre tindrem els nostres contenidors
i que això anirà millor,
hem de reforçar fins al novembre
per no tindre el que és els carrers bruts.
No pot ser.
Seguim igual. El que no podem tindre
és ara que vindrà el que és l'estiu, que farà més calor,
que tinguem la porqueria per anar al carrer
i amb tot el que suposa tindre-ho d'aquesta manera.
M'agradaria que ens expliqués el regidor que porta aquesta cartera
què és el que farà, quin pla hi ha
per aquests cinc mesos que tenim d'aquí
que s'activi el nou projecte que vam aprovar
al passat ple.
I, pam, pam, pam, al principi és això
i res més. Gràcies.
Molt bé. Ana Vilanova.
Jo tinc dues preguntes. Una que és
quan ja previst representar la proposta del pla de remodelació
de la plaça de la Pau. I l'altra és una mica llarga
i és una pregunta que fem tres veïns del barri sud,
en jo mateixa, en Xavier Pérez i l'Elisia Espejo,
i per tant la llegiré per posar una mica en tema.
Diu com a veïns dels jardins públics de Salvador Espriu
t'ho dona el fronton. Estem amoïnats
per la tendència d'una major restricció de l'ús
d'aquests jardins, sense cap informació als veïns i les veïnes
en general. Des de la reducció dels horaris del frontó,
ara fa uns anys, el tancament per a l'ampliació del pati
suposem que provisional a l'espera de l'execució de la modificació
del PGM. Fins al recent tancament de l'espai del frontó,
només utilitzat per a les persones que coneixen el seu funcionament
i tenen accés a la clau. Per tot això voldríem saber
quines són les causes que han dut aprendre
aquestes decisions de restringir cada cop més l'espai públic,
com s'han pres les decisions d'aquests canvis en comptes
d'algunes altres possibles alternatives,
quin és el funcionament de l'actual espai tancat al frontó,
per tot l'àmbit de la modificació puntual del PGM
del 2008.
I res més.
A veure, Carles.
Gràcies.
Nosaltres portem dos precs. Un prec
és sobre l'accés als mitjans
de comunicació locals i l'altre sobre l'agressió
fascista del passat dia 17.
Respecte a l'acord provisional de la situació creada
per l'aparació de nous actors polítics en forma de regidors
o regidores no escrits, tot i que ens hem de felicitar
per haver arribat en consens, prenent
com referència l'actual reglament orgànic municipal,
considerem que és el moment de repensar
de manera global el model de mitjans públics
en just desver. És per aquest motiu
que demanem que es creï una comissió formada per professionals,
les forces polítiques del consistori i entitats del municipi
amb l'objectiu de formular una nova proposta
d'organització comunicativa.
I respecte a l'altre tema, el vespre
del dilluns 17 de maig un veí militant
de l'esquerra independentista va rebre amenaces
i va ser brutalment agredit per un conegut ultra d'extrema dreta
del municipi. Aquesta agressió
va tenir lloc al davant del Casal de Jóves,
lloc on es sol concentrar un grup de feixistes del nostre municipi.
La víctima de l'agressió ha denunciat el fet
als Mossos d'Esquadra per tal que facin les diligències
corresponents. Atès que el ple de novembre del 2019
va declarar Sant Just des Bern com a municipi antifeixista
mitjançant una moció aprovada per unanimitat
i que aquesta acordava el seu punt sisè
i situa literal. L'Ajuntament denunciarà
en contundència fermesa qualsevol agressió feixista
que es produeixi a la ciutat. Donarà suport a les persones
agredides, facilitarà els mitjans que tingui a l'abast
per reparar els danys físics i morals causats
a la persona agredida i es valorarà en cada cas
la possibilitat de personar-se com a acusació popular.
Aquest grup municipal prega
al govern local que es personi com a acusació popular
d'aquesta denúncia, a més de donar el suport
i les reparacions corresponents, tal com indica
l'apartat sisè que acabo de llegir.
El primer és un missatge
d'ànims, de força
i de tot el que necessiti aquest govern republicà
president del món honorable Pere Aragonès, que ha començat
a caminar aquesta setmana. Estic segur que tot el consistori
pensa el mateix.
I després una pregunta que faig en nom d'Esquerra, de Junts,
de la CUP i de la regidora on ha escrit de Nàvia i la Nova,
i deixeu-m'ho llegir perquè és un pèl complicat
i no voldria equivocar-me. És sobre la tramitació
del nomenament del gerent del consorci del Parc de Collserola,
en aquest concurs, d'aquesta convocatòria,
estic provant que un comitè tècnic s'encarregava de realitzar
la selecció de tres finalistes, però que a l'elecció final
es faria la comissió executiva del Parc, que és on estan
representats totes les administracions implicades,
el govern, la Diputació de Barcelona, l'era metropolitana i els nou
ajuntaments de l'entorn de Collserola.
Doncs és aquest òrgan el que designarà, literalment,
la persona que ocupi el càrrec de director gerent
segons s'ha informat a diferents mitjans de comunicació en les últimes
setmanes. No ha passat això, sinó que el que s'ha fet
és un nomenament a través d'un decret de la presidència,
que és una presidència que és rotatòria, que en aquest cas
recau la presidenta de la Diputació, Núria Marín.
Un decret que, per cert, ja s'ha hagut de revocar.
Nosaltres el que volíem saber és, primer, com es posiciona l'equip
de govern sobre aquest tema, donat que Collserola
és més del 50% de la nostra superfície del municipi,
i l'ajuntament s'assomarà a la petició d'altres ajuntaments
de l'entorn, com el Papiol, per exemple,
per demanar explicacions a la resolució sobre aquest concurs,
sobre la manera com s'ha tramitat.
Volem saber quin posicionament té aquest equip de govern
que representa tot el consistori en aquests òrgans de decisió.
Molt bé. Quico Ferrer?
Sí.
Laia.
Però primer la Laia.
No, jo...
Em sap greu, eh, perquè intervinc després del Quico,
però reitero el tema de la recollida d'escombraries.
Aquest mes un parell de veïns de Mas Llull
m'han fet arribar fotos de contenidors,
una altra vegada rebussants.
Seguim amb el tema aquest, pendent de solucionar.
Com ha dit el Quico abans, el nou contracte
entrarà en funcionament al novembre, però d'ara al novembre
la gent segueix vivint, segueix consumint, segueix produint residus
i, a més, ara ve l'estiu,
i si hi ha escombraries, sobretot de caràcter orgànic,
o que portin restes de menjar, com poden ser els plàstics,
molt habitual, estan escampades pel terra,
les bosses al terra perquè no hi cauen el contenidor,
doncs això és un niu d'animals, de rates,
i amb les lluïns tindran molts porcs senglars de visita aquest estiu,
si ho continuem així.
Gràcies.
Josep Maria Cortés.
Jo és perquè el gent gran del municipi
ens han fet arribar que els costums
han canviat del coronavirus, i el que abans feien
que moltes vegades quedaven en cases d'un o de l'altre
amb espais tancats o amb algun bar,
que prefereixen quedar a la via pública.
El mobiliari de Sant Just es va dissenyar i pensar
amb la societat que hi havia pre-coronavirus,
i ara a veure si us heu plantejat o si us podeu plantejar
el de fer algun reforç de mobiliari de seients
per a la gent gran del nostre poble
que opta per trobar-se més a la via pública
i que, clar, hi ha molt poques cadires
si es pot augmentar.
Maria, Quico, i en principi ja estem tots, no?
Sí.
Jo primer de tot voldria condemnar
el que és l'atac que va haver-hi
al casal de Joves, evidentment,
i evidentment que Sant Just són municipi antifeixista
i així ens ho vam signar tots, fins i tot jo
quan era regidor de Ciutadans,
però no m'agradaria que es confongués
les situacions que es van donar aquest 17 de maig,
perquè sembla que a vegades ens interessa,
segons quins partits,
que les coses vagin per un costat.
La víctima i l'agressor
es coneixen de tota la vida.
Han anat a l'institut junts, de fet,
l'agressor anava al mateix classe
que la seva germana.
Són companys, perquè ens entenguem,
i jo el que veig és que hi ha una persona
que és el que està agredit,
que rep d'una persona que no té un control,
que no té un amadurès sobre una persona
que anava a l'autoscola.
Més a més, anar a buscar
el tema polític, crec que,
com a responsables polítics que som,
volem evitar el punt de xoc
de fer un tema de joves,
un tema polític.
Evidentment que aquesta gent,
la policia ja es coneix, ja sap que són uns trastos
i que són uns peces, però d'aquí,
a dir que al nostre municipi
tenim persones feixistes,
va un pas. A mi el que m'agradaria
és que els polítics traiessin el que és fuell
de tot això, no que fotessin manifestacions
i que el que hauríem d'haver fet és una manifestació
condemnant el que és l'acte violent
que es va dur aquell dia, que evidentment
és un acte violent. Jo he parlat amb les dues parts,
i he parlat tant amb l'un com amb l'altre,
perquè no he volgut rebre la informació de la ciutadania,
perquè a vegades la rep és distorsionada.
Sí, reconozco que se me fue la olla,
reconozco que se me fue la olla, però hi havia unes conseqüències.
Tenia el cotxe ratllat, tenia una sèrie de coses.
Tant això, m'agradaria que ho tractéssim
delicadesament, perquè tant el que ha rebut
com el que ha agraït
són joves.
I depèn del tractament que li donem,
se li pot donar
la truita. M'entens el que vull dir?
Només vull dir això. Gràcies.
Per al·lucions directes,
sisplau.
No és un prec ni una pregunta.
Estem aquí iniciant un debat.
Com que se m'han adreçat directament...
Vols fer un prec?
Sí, a ell.
D'acord.
Entenem que pot fer un aclariment.
Primer,
que l'agressor agraït es coneixi
de tota la vida o no, no és excusa per res.
En un feminicidi també es coneixen bé les dues persones
i això tampoc és excusa per fer un feminicidi.
D'altra banda,
el tema està en mans de Mossos
i el jutge decideix
quin tipus de delicte s'ha comès.
Aquí no és que fiquem més o menys foc al tema,
sinó que hi ha hagut una agressió que és un cas greu.
Nosaltres creiem que hi ha una motivació política al darrere
i volem esclarir aquest tema.
Molt bé.
Vaig a respondre les preguntes que s'han formulat.
A nivell de robatoris, és veritat,
que havíem estat millorant les estadístiques
a nivell de robatoris a l'interior de vehicle
i aquesta última setmana ens han tornat a pujar.
És un robatori que és difícil de detectar
i d'evitar, es produeix a la nit.
Aquesta setmana hem tornat a muntar un dispositiu
amb Mossos d'Esquadra, amb vigilància, amb camuflatge,
però insisteixo, és difícil
d'evitar aquests tipus de robatoris.
Aquí, una mica,
qui està marcant les actuacions a fer
és qui té les competències en seguretat ciutadana,
que és Mossos d'Esquadra.
Nosaltres ajudem els dispositius, complementem els dispositius
que munten Mossos, però vull recalcar perquè a vegades s'oblida
que aquesta és una competència del cos de Mossos d'Esquadra.
Respecte a les façanes en edificis,
al cablejat tenim poques eines a nivell jurídic
per evitar que els cables estiguin grapats a façana.
Saps perfectament que quan fem una remodelació d'un carrer
soterrem els serveis que hi ha en aeri,
quan hi ha.
I en moltes ocasions,
inclús intentem fer només actuacions
uniques exclusivament de soterrat,
de soterrat cablejat,
especialment allà on hi ha barreres arquitectòniques,
perquè més enllà de l'estètica
sovint el cablejat penja de pals,
i aquests pals el que fan és impedir el pas de persones,
sobretot de persones amb mobilitat reduïda per les voreres.
A nivell de millora d'estètica de façanes,
sí que abans us informo
que amb els plans d'ocupació de l'Ajuntament
iniciarem un programa
de pintar façanes,
que estan en brutes per grafitis.
Properament obrirem
a peticions que ens puguin formular veïns.
Aquesta iniciativa es va fer el 2018
quan va haver-hi una punta
de grafitis de pintades en façanes
del conflicte que hi havia en aquests moments
a nivell polític,
i ara en aquests moments volem tornar a fer una campanya.
Volem fer una campanya
de millora i neteja de façanes,
també de particular,
d'autoritzar que una persona de la brigada,
en aquest cas de dos plans d'ocupació,
els pintin la façana de casa seva.
Neteja barri Sud-Walden, és veritat,
tenim conflictes, especialment de persones
que van al McDonald's, sobretot,
i el que vam fer, que no hi era abans,
tenim un servei de neteja als diumenges al matí,
perquè tenim el cap de setmana
i vam ampliar-lo als diumenges,
perquè moltes d'aquestes brutícies
es generaven la nit del dissabte al diumenge.
I sobre el contracte de neteja viària,
fins que no entri en vigor
la modificació del contracte
de novembre, lamento dir
que ni per neteja viària ni per residus
es poden fer actuacions molt puntuals,
però la solució no vindrà fins al mes de novembre.
Vam detectar que teníem uns problemes,
els problemes no se solucionen
amb actuacions cosmètiques, per aquest motiu
vam optar per fer la modificació del contracte,
aquest és un camí més lent, però també és el camí
més elevat, amb una ampliació de quatre persones
al dispositiu de neteja viària, que jo crec que amb quatre persones
més netejant carrers i places es notarà una millora
i també per atacar la problemàtica
de les dimensions dels contenidors,
que en alguns llocs, com per exemple el Mas Jui,
que són barris densos, sí que és veritat
que el model actual pateix més,
va més ajustat.
Ara s'ha encarregat el projecte,
la redacció del projecte bàsic i executiu,
jo crec que quan estigui aquest projecte,
el que està fent és recollir totes les peticions
o si més no, les principals peticions
que van sortir d'aquell procés de participació,
em plaço a tant el regidor d'Espai Públic
com a la regidora de participació,
que quan tinguin el projecte bàsic tancat,
us el puguin presentar als veïns.
Fronton.
És complicat, el tema de la convivència
entre... Fronton no és un parc,
es pot considerar una instal·lació esportiva,
té un ús intensiu.
I la convivència entre instal·lacions esportives
i veïnat no és fàcil.
De fet, la majoria de municipis el que tendeixen a fer
les instal·lacions les porten lluny del nuclear urbà.
Una mica perquè les mesures
a nivell de sorolls,
de salut, de dret al descans,
cada cop són més estrictes,
cada cop els veïns tenen més força
a l'hora d'anar si porten aquests casos a judici,
i per tant, tant al camp de futbol
com a la bonaigua, com al Fronton,
és buscar consensos amb el veïnat,
que és el que s'ha fet en el cas del Fronton.
Aquest cas va arrencar, jo diria que fa cinc anys,
quan en Sergi era regidor de...
Més.
Fa més temps, a través del PAMIR,
va fer una mediació entre veïnat i jugadors,
es van arribar uns acords,
que és que s'obrien les tardes, cada tarda,
i els jugadors, sí que el que...
que són els principals usuaris del Fronton,
fa un temps, abans de la pandèmia,
ens van demanar que també volien jugar alguns matins.
Llavors vam tornar a convocar aquesta mesa de mediació,
veïns i usuaris,
i es van fer aquestes modificacions de l'horari.
Jo, en aquest sentit, vull agrair la tasca
que ha fet el regidor Esports, António Coyantes,
segurament, en aquests acords, sempre...
hi ha persones que queden insatisfetes,
però és difícil arribar a consensos en temes que estaven...
estan enconats, perquè hi ha gent que vol
silenci 24 hores al dia, 365 dies al any,
i hi ha gent que legítimament vol
fer ús d'una instal·lació.
Entenc que no podem intervenir, no?
Després podem tornar...
Carles,
accés als mitjans de comunicació local,
hem arribat ara a un acord de mínims per poder sortir del pas
d'una situació que s'estava produint, i és que hi havia una regidora
no escrita, l'Anna Vilanova, que no tenia accés al buitetí,
però estic d'acord que aquest tema
sobrepassa aquest acord puntual
i seria convenient fer un reglament,
que és el que diu el ROM que hem de tenir,
en aquests temes,
i espero, m'agradaria que aquest reglament es pogués fer
amb el màxim consens possible. És necessari
i ara que s'ha produït aquesta situació,
que hi ha regidors no escrits, encara s'ha fet més necessari
poder regular aquestes situacions, perquè ens estan costant
a tots una mica de manegar.
Sobre l'atac del...
l'atac feixista del...
va ser el 17 de maig. En aquests moments
el cas... En un primer moment la policia
va intervenir atenent el jove agredit,
li va demanar si volia posar denúncia,
la persona agredida va dir que en aquell moment no volia,
va rebre atenció hospitalària en el moment
de l'agressió, i al cap d'uns pocs dies
va posar una denúncia a la comissaria
dels Mossos d'Esquadra d'Esplugues.
A partir d'aquest moment el Mossos d'Esquadra va elaborar
un atestat i el que ha fet és posar el cas
en coneixement del Tribunal de Justícia Ordinària
i del Tribunal Específic de Delictes d'Odi
ideològic, per raons d'ideologia.
Ara Fiscalia ha de decidir si el cas va per una via
o per una altra. Si va per la via del delicte
d'odi ideològic, l'Ajuntament farà
complir amb el compromís que va adoptar en el seu moment
i es personarà com a part,
com a acusació particular en el judici
si aquest va per la via del delicte
de l'odi ideològic. Ho farem, evidentment,
complirem el que en el seu moment va acordar
al ple, crec que per unanimitat.
Sergi, preguntes pel nomenament
del gerent del Parc de Collserola.
Jo crec que aquí s'està generant una mica de confusió
i quan es van fer les bases estava previst
que el nomenament anés a càrrec de la Comissió Executiva.
El que passa és que
va haver-hi una llei posterior
que data del març del 2020,
una llei de règim local del Parlament de Catalunya
que el que establia és que els nomenaments
en aquests casos són, els fa
el president o presidenta
de l'organisme, independentment
que la presidència sigui o no sigui rotatòria.
Jo crec que l'error que es va cometre en aquest moment
en el procés aquest
i que de fet ha provocat aquesta rectificació
és que en el moment en què es produeix aquest canvi
i jo crec que s'havia d'haver informat segurament
a les diferents administracions involucrades
que participen en el parc
d'acord amb la Comissió Executiva.
I és clar que una cosa que no era,
semblava que es volia fer una tupinada
i no era el cas. El cas és que la persona
en qüestió, que és en Josep Perpinyà i és alcalde
de Sant Just, va ser la persona
proposada per a aquest comitè
avaluador en el que hi havia un membre
de la Generalitat de Catalunya,
per tant, l'havien representat totes les institucions
i no em consta que cap d'aquests
i són de diferents administracions
i participen diferents partits,
no em consta que ningú qüestionés el veredicte
del comitè.
Nosaltres en aquest moment estem
al que digui els òrgans jurídics del parc,
que aquí en aquest cas estan molt assessorats,
tant per l'àrea metropolitana com per la Diputació
de Barcelona. Aquest cas ara mateix està
en revisió jurídica i nosaltres no tenim
res més a afegir.
Laia, recuïdes combraries, crec que ja ho ha explicat,
i en Josep Maria Cortés,
t'agraeixo la teva intervenció i sí que et demanaria
que si coneixes de casos concrets on es pugui
millorar el mobiliari urbà o la distribució
de la gent, que m'ho facis arribar
amb el regidor d'Espai Públic
i intentarem implementar-ho.
El que ens interessa és que la gent gran faci el màximus
possible de l'Espai Públic. Són uns grans usuaris
habitualment i ara més que mai.
Per tant, Josep Maria, si vols enviar-m'ho a mi
o a Pedra Sòria, doncs encantat.
Si voleu, obrim una segona ronda o ho deixem aquí.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Aviam.
Amb el tema del contracte de neteja,
vam fer l'esforç, tots els que estem aquí,
perquè hi hagués un canvi.
Aquest canvi es va negociar una sèrie de coses
que a mi personalment em sembla bé,
que va ser el tema de l'aura civil,
el tema del canvi del model de contenidors,
però, clar, hi ha una mancança de negociació.
Hi ha cinc mesos que no vam saber negociar
que es fessin càrrecs a aquesta empresa,
que és la mateixa, perquè no hem canviat d'empresa.
T'explico, Quico, fins que no hi hagi...
O sigui, l'empresa necessita cinc mesos per comprar
els nous camions i els nous contenidors.
Correcte. Fins que no tinguin els nous camions
i els nous contenidors, no poden alliberar
les persones que aniran a neteja viària.
O sigui, ara tenim uns camions que són de recollida
posterior, que necessiten de tres persones.
El conductor i els dos que van a darrere
movent els contenidors.
En el moment en què s'incorporin els camions
de càrrega lateral, que van només amb un conductor,
alliberarem aquestes quatre persones
que són les que es reforceran al servei de neteja viària.
No ho podem fer abans. Si ho fem abans,
el que ens demanarà l'empresa és un increment
de costos i llavors segurament toparem
amb la negativa de serveis jurídics,
perquè estarem incrementant encara més
el cost del contracte. Fins d'aquí cinc mesos
no podem fer-ho. Però hem de tindre l'opció
de saber quant és el cost per tindre Sant Just Net
durant cinc mesos fins que no vingui la proposta aquesta.
Si hem fet la modificació de contracte aquesta,
pràcticament podem incrementar
el servei de neteja viària
quan puguem alliberar aquestes persones
que ara mateix estan fent una recollida de residus.
Abans no podem. Correcte, però quan vam tindre
el que és la programàtica de la pandèmia,
vam fer una partida especial per netejar
els nostres carrers. Me'n recordo que vam fer una partida
amb les persones amb desinfectants.
Vam fer una modificació perquè hi havia una problemàtica
i teníem que resoldre.
Ara no es pot fer una cosa d'aquestes.
No es pot fer una partida per poder tindre...
És que la gent li preocupa molt això.
A mi també, i per aquest motiu, vam fer aquesta modificació
de contracte de neteja de residus i de neteja viària
que van lligats i fins que no alliberem
les quatre persones dels residus
i els destinem a neteja viària,
no es veurà un canvi substancial en la millor neteja viària.
No es pot fer un pressupost
perquè ens diguin que és el que valdria durant cinc mesos?
No, perquè ara hauríem de fer una nova modificació
de contracte i estarem...
estarem...
tuparem serveis jurídics.
La modificació del contracte incrementant despeses
del contracte vigent.
Ens hem d'esperar quatre mesos.
Podem fer suport puntual
amb alguns operaris,
però són hores excess que tenim.
La bossa és la que és.
Però ben pagada siguin, si estem donant un servei...
Dins del contracte tenim un cert marge de maniobra
però el canvi substancial no es veurà fins al mes de novembre.
Ja m'agradaria que fos abans,
perquè és un tema que, com et pots imaginar, em preocupa.
Molt bé.
Volia fer dues puntualitzacions molt curtetes
sobre el tema del fronter.
Quan un jove vol anar a jugar a fronter ara,
que està tancat, què ha de fer?
Com s'ha fet aquesta taula de negociació
entre veïns i jugadors?
Els veïns que signen aquesta pregunta
viuen davant del fronter.
Ningú s'ha posat en contacte amb ells
per parlar sobre aquesta problemàtica.
S'obre com el correcant.
El correcant de Sagrera, al carrer Eter,
també està obert i tancat en funció de l'horari.
En els horaris que està autoritzat l'ús
poden entrar sense necessitat de targeta ni res.
Respecte als veïns,
aquesta és una feina que va fer en el seu moment
el Pamir, que va repetir.
No sé si es va anar porta a porta
o es va fer una carta.
Ho desconec, però el que et puc assegurar
és que de veïns n'hi havia bastants.
En aquestes reunions hi van participar bastants veïns.
Em sembla que...
es van tenir sis o set reunions, em sembla, no?
Més.
Aquestes reunions es van fer els últims tres mesos, jo diria.
Aquests últims tres mesos? Sí, sí.
I... Inclusivia la presidenta de l'associació de veïns
que va intervir amb totes.
Ja que he escoltat el tema...
Quin és el problema del soroll?
Quin és el problema del soroll quan fan esport?
Que és un soroll...
El soroll...
La gent que té una instal·lació esportiva al davant
i tenen soroll tot el dia,
es molesta. En el cas del fronton,
és un soroll molt monòton, molt persistent
i crea molèsties.
Dius el camp de futbol quan hi vas,
un partit no molesta,
però si vius just davant,
hi vas sentint cada dia el mateix soroll i així,
i algun dia amb tambors, amb bocines, al final,
et molesta.
El cas, Lai, és que ens agradarà més o menys,
però les normatives, en el sentit de garantir el dret
al descans, cada cop són més restrictives
o arribes a acords d'aquest tipus...
Jo entenc que el dret al descans
es pot veure perturbat si hi ha un soroll molt fort.
Clar, és un soroll que s'ha mesurat...
Però una pilota xocant contra una paret
és un soroll molt fort?
És intens.
Jo puc entendre un camp de futbol que hi van
els seguidors i les seguidores i fan soroll
animant l'equip. Però si només és esport,
és un soroll tan intens i tan fort i tan violent?
És un soroll més intens i més monòton
que el del camp de futbol.
I la llei, precisament, contempla aquests casos
de sorolls monòtons que també perturben
el descans?
La llei el que mira són els decibels, la volumetria
i l'horari, evidentment.
I sobretot a partir d'uns determinats horaris.
Hi ha un volum del so,
i una pilota contra una paret
no té un volum de so.
Sí que ho té. S'han fet mesures.
Clar, evidentment.
S'han fet a l'enginyer municipal.
Nosaltres tenim un sonòmetre homologat.
S'han fet des de casa dels veïns i les veïnes
que són les que senten el soroll.
Era una queixa d'un dia d'un veí.
Era una problemàtica que ja també us dic
que en alguns casos algunes sentències
han obligat a tancar instal·lacions
o indemnitzar veïns amb molts diners.
En aquests casos és millor intentar arribar-hi.
Sí, però fixeu-vos que això condemna a tenir
els equipaments esportius sempre a les afores del municipi.
És la tendència que estan seguint molts municipis.
A l'Ajuntament haurà de posar una línia d'autobús.
O bé podem fer un carril bici molt bonic i molt gran,
que és el que no tenim ara per anar a la bona aigua.
Doncs bona idea. En tenim a mitges.
Escolteu, acabarem amb les preguntes al ple.
N'hi ha dues.
En relació a l'agressió feixista
que es va produir el passat dilluns 17 de maig a Sant Just,
el senyor Florenci Maïmó formula les següents preguntes.
Dissortadament, no és la primera vegada que ho corre,
però no ens hi acostumem.
Com pot ser que es produeixin aquests fets
quan el lloc és sempre el mateix i les persones que els perpetren
són sempre les mateixes, perfectament conegudes
per la policia local?
Quin sentit té que aquest consistori aprovés pomposament
una declaració de municipi antifeixista si no en pren
cap acció per erradicar-lo?
Estem parlant d'incompetència de la policia local
depenent geràrquicament del govern municipal
o de convivència amb els grupúscules feixistes.
On era l'excellentíssim alcalde de Sant Just
quan el dijous la població de Sant Just es va abocar
als carrers en una manifestació mai vista en aquest poble
per plantar cara al feixisme?
El desplegament de policia local i Mossos d'Esquadra fa pensar
que n'havíeu d'estar perfectament al cas
contra els culpables d'aquesta agressió que tenen nom i cognoms.
Què pensa fer el consistori en el futur?
Bé, les preguntes
són casos que passen molt sovint.
Afortunadament no passen molt sovint.
Va haver-hi un incident semblant fa dos anys
amb una nit de cap d'any.
Des d'aleshores no hi havia hagut cap altre atac
d'aquesta tipologia.
Discrepo que no són situacions
afortunadament que es produeixin habitualment.
La policia local i Pamir, com dèiem abans,
i també l'educador social
que tracta amb joves de l'Ajuntament,
aquest tema el coneix, l'ha treballat,
però és una complexitat gran
perquè les persones que estan involucrades
també s'han de deixar ajudar
i això és així.
En tot cas, el que no pot fer l'Ajuntament
és tenir permanentment policia local
ja instal·lada davant del Casal de Joves
perquè la policia local atén moltes altres situacions
que es produeixen al municipi,
entrades i sortides d'escoles,
infraccions petites de trànsit, etc.
que evidentment reclamen de la seva assistència.
En el futur, ja ho he explicat anteriorment,
el cas està en mans dels tribunals de justícia
en el moment en què es decideixi per quina via es va,
si es va per la via del delicte d'odi ideològic,
l'Ajuntament farà compliment del seu compromís
i es concorrerà com a acusació particular.
I respecte a aquella manifestació,
en aquell dia no hi vaig anar
perquè el meu fill gran estava malalt,
i vaig estar a casa meia.
En tot cas, també vull dir que ni a mi,
ni al govern ni al grup municipal
se'ns va convidar a aquesta manifestació
i també em sorprèn que se m'exigeixi
anar a una manifestació quan no se'm convida,
quan ni se m'informa tan sols
que existeix aquesta manifestació.
Jo no tinc cap inconvenient,
no tinc cap inconvenient
en participar en manifestacions antifeixistes.
A casa meva, la meva família,
som perdedors de la guerra civil,
vam patir el feixisme, van ser represaliats,
no tinc cap mena de sintonia amb el feixisme.
També m'agradaria que es considerés feixisme
el que realment és feixisme,
perquè a vegades banalitzem,
el feixisme va ser molt greu,
les persones que el van patir
el van patir molt severament,
i ja t'asseguro que jo
a totes les manifestacions antifeixistes
hi assistiré encantat,
no tinc cap mena de problema en assistir
a manifestacions antifeixistes,
i de cara a les properes, si n'hi ha d'haver-hi,
jo, com a PSC,
fins que no es demostri el contrari,
no som feixistes ni simpatitzants del feixisme.
Senyor Enrique Espinosa,
formula la següent pregunta.
És evident que el senyor Josep Perpinyà,
quan va presentar la dimissió en el ple municipal
del dia 26 de novembre del 2020,
ja tenia previst presentar-se el lloc de treball
inexorablement, s'havia de publicar en breu
per l'edat del senyor Maria Martí,
i va ser convocat el dia 11 de desembre 2020
després dels acords de l'Assemblea General
del Consorci del Parc de Coicerola de data 10 de desembre 2020.
Atès que la remuneració anual del lloc de treball
és de més de 83.000 euros,
no sembla que pugui ser un lloc de treball molt relaxat
i, per descomptat, exigeix la dedicació exclusiva.
El senyor Josep Perpinyà, quan aquest va presentar la dimissió,
va presentar-se a la convocatòria de director
del Consorci del Parc Natural del Cerre de Coicerola.
Conec alguns històries en general,
jo no ho sabia, i jo crec que si no ho sabia jo,
tampoc ho sabia alguns històries.
De manera que dono per resposta la pregunta
i aixequem la sessió.
Gràcies a tots i fins a la propera.