Bona tarda a tots i a totes. Comencem el ple ordinari del mes de juny.
En primer lloc, aprovaríem les actes de les sessions anteriors,
de data 27 de maig i 15 de juny respectivament.
Hi ha algun comentari a fer respecte a les actes?
Doncs, per tant, vots en contra, no n'hi ha, vots abstencions.
S'aprova per unanimitat, les dues.
Anem als dictàmens del ple.
Comencem per l'àrea d'alcaldia, presidència, serveis generals i economia i sostenibilitat.
El punt 2.1.1 és la modificació de creit per fer front al pagament del conveni marc
amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat de l'any 2021.
Defensorà aquest punt la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Bona tarda a tots i a totes.
Portem aquí la modificació per import de 12.000 euros,
que correspon al conveni amb el Consell Comarcal.
Aquest conveni és el pla de reactivació econòmica
que es va fer durant la pandèmia.
Durant el Covid, al Consell Comarcal vam fer un pla de reactivació
i tots els ajuntaments que estem dins del Consell Comarcal
ens van dir que havíem de portar aquests 12.500 euros.
I llavors, què va passar?
Que nosaltres no ho teníem previst perquè era una despesa extra.
Llavors, haguéssim pogut agafar les partides que teníem,
però com que el conveni encara no estava signat perquè ens el van enviar en posterioritat
fins que no ha estat al conveni signat i ha estat introduït al sistema
i ha arribat aquí a l'Ajuntament,
la intervenció no ens ha deixat fer aquest pagament
i hem hagut de fer la modificació durant l'any 2021.
I això és el que portem al ple.
Moltes gràcies, Quima.
Hauríem un torn de paraula de manera major.
Hi ha intervencions, no?
Laia Flotats, Junts.
Hola, bona tarda a tothom.
Aquesta modificació de cregui, tal i com ens vau informar la Comissió Informativa,
es detreu d'una sèrie de partides de dinamització i foment del comerç.
Ens ho podríeu explicar, això?
Gràcies. Hi ha alguna intervenció més, no?
Per tant, tancaria l'aponent, Quima Jiménez.
Primer, aquesta informació s'ha enviat a tots els regidors i regidores amb un mail
perquè la regidora de comerç, l'Elisia Murcian,
us ha enviat explicant el perquè s'agafaven dos partides de comerç.
Una, els 10.000 euros corresponen a dos convenis amb Sant Feliu i Sant Joan
que no s'executaran.
Per tant, abans de perdre aquests diners, com que no s'executaran aquestes partides,
el cap de l'àrea corresponent ha decidit que es poden treure
sense que hi hagi cap minimització en l'àrea de comerç.
I l'altra són 2.000 euros que són de la subvenció d'esvent comerç
que teníem previst amb un límit de 10.000,
però la pròpia entitat només ha volgut destinar o que li donessin 4.000 euros
perquè els 10.000 no els volia agafar perquè no arribava al seu projecte.
El que fos llavors aquest sobrant, abans de perdre'ls,
s'ha pogut fer aquesta modificació de crèdit agafant aquesta partida.
Però insisteixo que jo crec que tothom teniu aquest mail explicatiu
on s'explicava això.
Gràcies.
Gràcies, Quima.
Laia Flotats.
Gràcies.
L'única...
És fer una reflexió.
Tenint en compte que aquest conveni que es va signar amb el Consell Comarcal
era per no reactivar l'economia,
precisament que les partides pressupostàries que es van fer pel 2021
per dinamitzar i fomentar el comerç local,
doncs que ara es atreguin diners d'aquestes partides pressupostàries,
doncs perquè hi ha activitats, accions previstes que no s'han fet,
ens podíem plantejar fer noves accions d'aquí a finals d'any
i poder fer servir aquests diners per la destinació inicial o original
que teníem, que és dinamitzar el nostre comerç.
No sé si us ho heu plantejat fer accions noves per poder ajudar més,
ja que tenim aquesta partida pressupostària aprovada.
Gràcies.
Quima Jiménez.
Pensa que aquests 10.000 euros, que són la partida més gran,
no anem sols.
És a dir, és Sant Joan i Sant Feliu.
Són convenis que es fan els tres sants.
Els famosos tres sants que vau haver de sentir-ho tant a dir,
doncs es fan.
Si els altres dos municipis, pel que sigui,
tampoc no tenen o no preveuen executar aquests 10.000 euros
o aquestes partides, el que tu no pots fer és la part solitària.
Aquí és que anem junts.
És a dir, si és un conveni que, finalment,
totes les accions que hi ha en aquests 10.000 no els executarem,
perquè anem amb els tres, els tres municipis,
no es pot destinar el que tu vulguis.
És a dir, si els altres municipis no han cregut
o no creuen que poden fer res més,
o el que ja està estipulat és el que ja es farà,
és a dir, no faran més fires, no es farà res més,
aquí és una cosa mancomunada.
Si vas a tres parts, és a dir,
Sant Just no pot decidir per si sol què fer.
Quan són convenis a tres parts,
si les tres parts han decidit que aquests diners
no s'executaran,
doncs perquè les activitats que ja tenen revistes
ja estan cobertes i això no es farà servir,
doncs per això suposo que s'ha decidit fer això.
Però insisteixo, no és una partida que anem sols.
Pensa que vas amb dos municipis més.
Llavors no és una decisió que tu prens unitadament.
Has de pensar amb els altres dos municipis.
Llavors hem deduït que si el cap d'àrea corresponent
ha decidit que això no implica perdre cap acció
i el que farem amb el comerç de Sant Just
d'aquí al mes de desembre,
doncs hem de creure'ns que la situació
i el que diu un cap que és un tècnic,
doncs escolta, es fa i ja està.
No hi ha més.
Si depenguéssim de nosaltres sols,
potser sí que faríem una altra activitat,
però insisteixo que aquesta activitat
és amb altres municipis.
Molt bé.
Anem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Ana Vilanova.
Esquerra Republicana.
CUP Amunt.
Junts per Catalunya.
Vots de favor de govern.
I Quico Ferrer.
Doncs queda aprovat aquest punt.
Anem al següent.
Declaració d'obra d'interès públic
de les obres de reparació puntual
de placat ceràmic de la façana principal,
reparació del forjat d'habitatge sota piscina
i altres actuacions a l'Eifici Igual d'en 7
i atorgament de la bonificació prevista a l'article 6.
A partat,
o bé de l'ordenança fiscal número 5,
reguladora de l'impost sobre construccions,
instal·lacions i obres,
amb el percentatge equivalent al 50%
de la quota de l'impost.
Defensarà aquest punt també la regidora d'Isenda,
Quima Jiménez.
Doncs és com a altres punts.
Primer de tot, el que portem és que, com sabeu,
l'edifici igual és un edifici catalogat.
Per tant, si llegim l'ordenança fiscal número 5,
ens diuen que totes les construccions i instal·lacions
declarades d'especial interès o d'utilitat municipal
tenen sempre una bonificació del 50%
en la taxa d'edició i en la llicència urbanística.
Si analitzeu l'informe o l'expedient, com veureu,
la persona que estava designada com a representant
de la comunitat de propietaris del Walden
va fent al seu moment les liquidacions al 100%
sense haver-se aplicat el 50% que li corresponen.
Per tant, en aquest ple portem dues coses.
Primer, de catalogar que això és un edifici d'interès especial
i que està catalogat,
hem de fer-li la bonificació del 50%
i, com ens diu la nostra ordenança,
si és un edifici com a tal,
els hi hem de fer el 50%
i a retornar-li l'import de més que van pagar.
Molt bé, hi ha intervencions?
Sí?
Tu, primera.
Quico Ferrer?
Perdona, Quim, com és que hi ha aquesta equivocació
de l'abonament del 100%?
Com és que ens hem equivocat?
Les autoliquidacions no les fem nosaltres,
les fa quan tu presentes la llicència,
es calcula.
I, clar, tu pagues el 100%.
Ells no s'han bonificat.
Hauríem pogut bonificar el 50%.
I si nosaltres haguéssim declarat que no,
hauríem hagut de dir que ens falta l'altre 50%.
Què han fet ells?
Han pagat tot perquè han fet l'autoliquidació al 100%
i després han dit,
escolti, nosaltres hem fet l'autoliquidació al 100% de tot
i vostès ara ens han de fer el retorn del 50%
perquè és un edifici catalogat.
Llavors és per això que ho portem aquí al ple primer
per identificar que és un edifici catalogat
i després per dir que és correcte,
que se'ls ha de tornar.
Però aquesta autoliquidació la fan ells,
no la fem nosaltres.
Doncs perquè m'han canviat la Junta
i segurament, tot i que la Junta actual
ja havia estat en altres èpoques,
el que sigui no van...
Sí?
Carles García, CUP Amunt.
Sí, una pregunta,
perquè hi ha molta gent que es pregunta que,
tant s'ha donat edifici que ja és un edifici catalogat,
com és que a més a més també s'ha de declarar la obra
com obra d'interès públic,
no va associada una cosa amb l'altra.
Però per què cal fer la declaració aquesta?
Per poder bonificar aquest 50%,
has de declarar l'obra d'interès públic
i aquí es pot declarar obra d'interès públic
si el bé està catalogat,
va associat una cosa amb l'altra.
Si l'edifici no estigués catalogat,
o és una concessió,
perquè dona un servei públic,
o no tindria motiu que tingués aquest interès públic.
D'acord, entenc doncs que en un edifici catalogat
es pot fer una obra que no sigui d'interès públic.
Si l'interès públic està,
perquè el seu edifici està catalogat,
l'administració entén que hi ha un interès
en que aquest edifici, aquest immoble,
estigui ben preservat.
I una manera d'incentivar que un edifici estigui ben preservat
és bonificant, en aquest cas, l'ICIO,
quan hi ha reformes,
una forma de facilitar que hi hagi una reforma,
una rehabilitació de l'edifici.
No sé si m'ho explico.
D'acord.
La qüestió era, en qualsevol cas,
seria possible que en un edifici catalogat
fes una obra que no fos d'interès públic?
Sí, a veure, si el...
No ho sé, entenc que les obres són d'interès públic
quan milloren l'estat de l'edifici.
O de l'habitatge.
No sé si hi ha obres molt concretes
que no podrien ser declarades d'interès públic.
No sé, per exemple, canviar el perquet
d'un edifici, d'un habitatge de Walden,
segurament no seria subjecte a bonificació.
Però tot el que són elements estructurals,
façana, coberta, elements...
Estructurals de l'edifici,
aquests sí que tenen dret a la bonificació.
Si ha clarit el dubte, passaríem a votació.
Gràcies.
Vots en contra.
Abstencions.
Sabrava por unanimitat, aquest punt.
Passaríem al punt 2.1.3,
aprovació del Conveni Bienal 2021-22
de col·laboració entre el Consell Comarcal
del Baix Llobregat i els ajuntaments de Vegas,
Castell de Fels, Castellví de Rosanes,
Corbera de Llobregat, el Prat de Llobregat,
Esplugues, Gavà, Pallejar, Sant Andreu de la Barca,
Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cerbelló,
Sant Joan d'Espí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Ors,
Torrelles de Llobregat i Vila de Cans,
a motiu de l'organització de l'onzena edició
narrativa escrita per dones, així com la
de la publicació i presentació de l'obra guanyadora.
Defensarà aquest punt la regidora d'Igualtat,
Alicia Murciano.
Hola, bona tarda.
El premi Delta, al qual vam aprovar les bases
fa el passat ple d'abril,
és un premi literari de narrativa escrita per dones
amb l'objectiu d'empoderar les dones escriptores,
visibilitzar-les i oferir l'oportunitat
de donar a conèixer la seva obra.
Actualment, a la nostra societat,
jovem perquè tenen menys visibilitat,
estan menys reconegudes i tenen menys reconeixements.
Les edicions del premi són bianual.
Aquesta edició 2021-2022
la seu serà Sant Just Desvern.
Per tant, és necessari aprovar aquest conveni
per tal de començar amb la difusió de les bases
i la realització de diferents tallers d'escriptura
que es realitzen abans de la presentació de les obres.
Moltes gràcies, Alicia.
Hi ha intervencions?
Sí, de manera molt jove.
Anna Vilanova.
Bona tarda a tothom.
Nosaltres votarem a favor d'aquest expedient
i ens alegrem, com a Sant Justencs,
la propera edició del premi literari.
Gràcies, Anna.
Quico Ferrer, em sembla que també he de demanar la paraula.
Sí, Alicia, jo volia saber la programació
dels tallers d'escriptura, si ara estaríeu fetes
o fareu alguna cosa semblant a la passada edició
o què és el que teniu previst.
Gràcies.
Alicia, primer el toc de paraules.
No hi ha més intervencions.
Gràcies.
El fet que Sant Just sigui la seu,
per aquesta edició vianal,
què implicarà pel municipi?
Es faran actes especials aquí?
Quines activitats estan previstes,
especialment a Sant Just,
pel fet de ser la seu d'aquest premi?
I després, a nivell de les despeses,
heu comentat que són 550 euros al primer any,
pel 2021 i 550 per al 2022,
però a les bases també es parla que,
tant pel 2021 com pel 2022,
per fer el 2021 imatge i difusió,
honoraris, tallers d'escriptura, 18.160,
i pel 2022, edició del llibre, acte de presentació
i tallers d'escriptura, també, 18.160.
Aquests números com surten?
Els 18.160 també ho haurà d'abonar l'Ajuntament de Sant Just,
o bé de l'aportació que fan tots els ajuntaments?
Gràcies.
Moltes gràcies, Laia.
Tancarà l'aponent, Alicia Morqueno.
Sobre l'art, preguntar sobre els tallers,
actualment amb l'equip tècnic de tots els ajuntaments
i amb l'ajuda també,
perquè aquest any sincronen les biblioteques,
estem organitzant ja els tallers d'aquest any.
I sobre la seu, sí, l'organitzar-ho des d'aquí,
l'acte final i tot serà aquí el municipi.
I sobre els diners, aquests 18.160,
és la suma de les aportacions
de tots els ajuntaments que hi col·laboren.
És la despesa màxima.
En el cas que les despeses no arribin, aquests 18.160,
utilitzaran per la següent edició.
Moltes gràcies, Alicia.
Si no hi ha més paraules, passarem a votació.
Sí?
Doncs ho desconec.
Però si és d'interès ho puc preguntar
per veure si comptem amb un remenent.
Molt bé. Vots en contra?
No n'hi ha? Abstencions?
Doncs s'aprova per on hem imitat aquest punt.
Entrem a l'àrea de planificació territorial,
l'habitatge i medi ambient,
la provació de la rectificació de l'inventari
de béns municipals i mobles,
drets reals i béns que integren
el patrimoni municipal del sol i habitatge,
amb referència al 31 de març de 2021.
Defensorà aquest punt la presidenta
de l'àrea de territori, Gina Pol.
Bona tarda.
Ara, no? Sí.
Bona tarda. Disculpeu.
Bàsicament aquest punt el que proposa
és una actualització de l'inventari actual.
Fins ara el teníem actualitzat
a data del 31 de març del 2019
i el que fem és una actualització
amb data del 31 de març del 21.
El que recull l'inventari és altes, baixes,
modificacions i altres elements
que s'han de tenir en compte en aquest inventari.
No hi ha cap decisió nova,
sinó el que fa l'inventari és recollir decisions
que han estat al llarg d'aquest període,
des del 19 fins al 21,
i queda recollit en aquest inventari.
Per exemple, a nivell d'altes,
doncs hi ha sessions a graduïtat
que es fan de vialitat a favor de l'Ajuntament.
Després, vinculat amb l'execució
del projecte de reparsal·lació de la Vall de Sant Just,
també hi ha algunes baixes i alguna modificació.
I, per exemple, a nivell de modificacions,
que ens pugui interessar com a regidors
i regidores de la corporació,
hi ha dues finques on es faran habitatges dotacionals
i, en aquesta fitxa,
el que es fa és actualitzar les qualificacions urbanístiques
i, per tant, tant a la finca del Canigó
com a la finca que després en parlarem
de les bases de Sant Pere, de Modolell,
el que es fa és que siguin finques
que tenen aquesta qualificació urbanística
que ens permetrà a la llarga desenvolupar habitatge dotacional
per a diferents públics específics que ens interessin.
I, d'altra banda, també, aquestes fitxes,
el que actualitzen són altres elements,
com la construcció del nou centre cívic,
que es farà amb eslluir,
doncs la seva fitxa de referència.
Bàsicament, com diu el PUN,
és una actualització de decisions
que s'han anat adoptant al llarg d'aquest temps
i que s'actualitzen amb aquesta data del març del 21.
Moltes gràcies, Gina.
Hi ha intervencions?
Sí?
Quico Ferrer.
Sí, Gina. Hola, què tal?
Bona tarda.
Una pregunta.
El valor de tots aquests immobles i terrenys que tenim,
tal com van canviant segons els usos,
es va actualitzant això?
Tenim una tassació de tots aquests vents que tenim?
Gràcies.
Laia Flotats, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Si volia fer una consulta,
dintre d'aquest inventari, a l'apartat Altras,
parlo de la finca resultant ZT del CLOS,
en què es comenta que s'atribueix
amb caràcter fiduciari a l'Ajuntament
l'aprofitament dels 15.000 metres quadrats de sostre terciari
i que la propietat es manté en promunça.
Aleshores, ens agradaria saber exactament
quin és el canvi que ja s'ha produït aquí,
quina era la situació prèvia,
i després aquests 15.000 metres quadrats de sostre terciari,
que entenem que no es faran en aquest solar del CLOS,
perquè seria molt alt, l'edifici.
On està previst que aquests 15.000 metres quadrats
acabin destinant-se,
on acabaran aterrant, per dir-ho d'alguna manera.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
Sí.
En referència al que diu el Quico,
no es fa una taxació anual.
El que sí que hi ha, i que veureu a l'expedient,
és tot un informe del Juli,
de l'interventor general de l'Ajuntament,
en el que desglossa diferents quantitats
vinculades amb aquests vents,
el tema de l'amortització i el net total.
Tens totes les xifres en l'expedient,
si el vols consultar amb més calma,
i et desglossa per categories.
Vents patrimonials, entituts i accions, crèdits,
i ha tot desglossat amb les xifres.
D'altra banda, pel que comenta la Laia,
aquí el que es fa és una execució vinculada
amb tot el tema de la reparcel·lació de la Vall de Sant Just,
i aquest sostre terciari caldrà veure on aterra,
si aterra la zona de Pont Reixat,
o com es desplegarà aquest sostre
que està pendent d'ubicar,
d'acord amb el conveni de la Vall.
Amb el conveni de la Vall,
aquests 15.000 metres quadrats van al Pont Reixat 3.
Aniríem a votació, si no hi ha més intervencions.
Vots en contra, d'aquest punt.
Abstencions.
Ana Vilanova, Cuba Amunt, Esquerra Republicana,
Junts per Catalunya,
vot a favor de Govern i qui que oferrem.
Queda aprovat aquest punt.
Anem al següent punt,
que és l'adquisició directa d'en pagament ajornat
de la meitat indivisa de la finca situada
al carrer Generalitat de Catalunya número 8,
al carrer Parlament Català número 6 de Sant Just d'Esbern,
qualificada de sistema d'habitatge dotacional públic.
Defensarà aquest punt la regidora d'habitatge, Gina Pol.
En aquest punt el que fem és que tant Esplugues com Sant Just
compartim una finca.
Aquesta finca la compartim des de l'any 1988
i en un principi estava previst que en aquest solar
s'havia d'ubicar una caserna de la Guàrdia Civil.
Això finalment no es va executar i, com sabeu,
aquell solar està buit i allà no hi ha transcorregut res.
Va arribar el moment que l'Ajuntament de Sant Just es va plantejar
poder adquirir aquest 50% del solar que es compartia amb Esplugues
i aleshores es va desenvolupar tot un anàlisi econòmic
per saber en quin import s'havia de valorar aquesta compra
del 50% de la finca.
La voluntat de l'Ajuntament de Sant Just és disposar
de la totalitat de la parcel·la per, com us deia abans,
poder promoure habitatges dotacionals que, en aquest cas,
la voluntat del govern municipal és poder-hi desenvolupar
el que és l'execució del segon mil·lennari.
Serien pisos dotacionals vinculats amb la població gran
perquè ara mateix hi ha una llista esper important al mil·lennari
i podria ser una opció de desplegar un segon mil·lennari al municipi
en una zona de fàcil connexió perquè està molt a la barra de la carretera
i ens permet garantir uns serveis per a la gent gran en un barri
que en un futur és veritat que tindrà un ampli desplegament
d'equipaments amb un eix educatiu molt elevat
però també amb altres equipaments municipals importants
a tota la zona.
En aquest cas es va fer un estudi econòmic.
Finalment, la xifra d'equidició de la finca es va establir
en 682.050 euros i el que fa aquest acord de plenari
és estipular com es fa aquest pagament a esplugues,
una quantitat o una xifra que ja es va acordar
a la pròpia Ajuntament d'Esplugues a través d'un acord
d'Ajuntada de Govern Local i aquesta quantitat,
el que es farà és abonar-la amb tres quotes diferents
i la primera quota és de 227.000 euros amb 350,
que és una quota que s'abonarà procedent
del Patrimoni Municipal del Sol.
Per tant, el que fa aquest acord és això,
formalitzar la compravenda d'aquesta part del solar,
fixar la quantitat i com es farà el pagament a esplugues
amb aquests tres terminis.
Moltes gràcies, Gina.
Intueixo que hi ha intervencions de manera major en Avila Nova.
En aquest punt votarem a favor,
però volíem manifestar la nostra alegria profunda
que no es dugués a terme el projecte pel qual es va adquirir el solar
l'any 88, conjuntament amb l'Ajuntament d'Esplugues,
que era el d'ubicar una caserna de la Guàrdia Civil.
I, a més a més, estem completament d'acord
que l'espai es dediqui a habitatge ocupacional
i el que demanaríem potser és que ens féssiu partícips
de portar idees per aquest nou projecte d'habitatge,
i dotacional, perdoneu.
Gràcies, Anna.
Quico Ferrer volia intervenir.
Gràcies, alcalde.
Jo el que trobo a faltar, Gina, amb aquesta exposició que has fet,
que està bé, però m'agradaria que tinguéssim el que és algo més,
ja que precisament el primer pagament dels 227.000 euros que farem
ja tenim la llibertat de començar a treballar el que és el projecte
i em va ser agradat que haguéssim pogut presentar una proposta
de com desenvoluparem i gestionarem el que és el projecte.
És el que trobo a faltar dintre del punt aquest,
en que sigui una petita base de com ho penseu enfocar
o de quina manera, o quines propostes hi ha sobre la taula.
Això seria atractiu. Ja està, gràcies.
Gràcies, Quico. Carles García, CUP1.
Sí, però no sé que ens sembla bé aquesta acquisició, votarem a favor.
I només per fer una observació, i és que trobem que l'idea de fer aquí
el habitatge per gent gran, que en principi ens sembla molt bé,
preguntar si heu pensat que és una ubicació que està allunyada
del centre comercial i que per la gent gran serà complicat
poder anar a comprar, si teniu pensat alguna solució
per a aquesta problemàtica que segurament ens hi trobarem.
Gràcies.
Gràcies, Carles García. Júsfo Sauva.
Sí, gràcies, ràpidament. Jo una mica per felicitar-nos a tots i totes
per aquest pas, que dèiem que és un pas important
pel desenvolupament de la política municipal d'habitatge,
per la compliment del pla municipal de l'habitatge
que vam aprovar al mandat passat, és un pas necessari.
Crec que anem cap a aquest bon camí a través de diferents fórmules
d'actuació al territori per tal de aconseguir un bon par
d'habitatge públic, públic de lloguer per diferents tipologies
d'habitatge i diferents ciutadania, en aquest cas gent gran,
que sabem que també serà un repte molt gran el de poder atendre
totes les persones grans del municipi amb la piràmide d'envelliment
que tenim actualment com a societat, i per tant res més
felicitar-nos per la feina i a seguir treballant
perquè sigui un èxit en els propers anys.
Gràcies, Just. Deciré Triller, d'Esquerra Republicana.
Hola, bona tarda, gràcies. Nosaltres estem molt d'acord
en adquirir aquest sol per fer-hi habitatge públic dotacional
i més finançant-ho amb el fons del sol i de l'habitatge.
Aquest és el seu fi i per això hi votarem a favor.
Un cop adquirim el sol cal definir els seus usos.
En aquest sentit hem mantingut converses amb l'equip de govern
i els demanem que ens seguim parlant perquè tenim propostes diferents.
Nosaltres hem proposat la construcció d'habitatges per a gent jove.
Considerem que és una zona ideal perquè compta amb els equipaments
educatius com l'Escola Montserrat, l'Algaró i properament
la segona Escola Braçol Municipal. Tenen accessos ràpids
a l'autopista per entrar a Barcelona i al transport públic molt proper.
És cert que és una zona que està allunyada de serveis
que ofereixen al barri centre o al barri sud o supermercats i ment del detall.
Creiem que els habitatges dotacionals per a la gent gran
és un projecte que compartim. Es podrien construir
al solar del Clòss, tocant a l'avinguda indústria.
És un espai més elaborat dels serveis, de l'ambulatori
i també està molt ben connectat amb el transport públic.
Ara bé, sabem del cert que és una zona, un sol qualificat com a ZAT
i aquests espais són una miqueta complicats.
Caldria resoldre primer aquesta qualificació urbanística
i entenem que això pot trigar temps, però ens hi hauríem de posar.
La resposta de l'equip de govern a aquestes propostes
sempre ha estat negativa. Per això vam proposar també
que l'espai fos compartit, és a dir, que en aquest espai
que ara comprarem hi pogués coexistir habitatges per a gent jove
i habitatges per a gent gran. Creiem que és positiu
i que es poden crear molt bones sinèrgies, però tampoc es va voler.
A l'inici, quan ens explicava el projecte,
se'ns deia que als baixos de l'edifici resultant
s'ubicaria un equipament, un espai social,
un espai que al barri no n'hi ha i que pot necessitar,
però ara es ens explica que es substitueix també per habitatges.
En definitiva, us demanem que continuem parlant.
Ja tenim el sol i hem de debatre o continuem debatent
què hi volem ubicar. Tenim molta població gran
amb recursos limitats. Aquí hem de facilitar
un habitatge a preu assequible, però també seguim tenint
molts joves que han de marxar perquè no podem assumir
el cost d'un habitatge al seu poble. I aquests també
els hem d'ajudar. No s'hi val dir que ja tindrem
els habitatges de la carretera. Hem de lluitar per transformar
la realitat sempre que tinguem oportunitat,
sense deixar passar-ne ni una sola. Gràcies.
Gràcies, deciré. Laia Flotats, de Junts.
Gràcies. Bé, coincideixo amb unes quantes reflexions
que ja han fet els nostres companys i companyes regidores del ple.
El primer seria, bueno, vàries preguntes.
S'ha comentat per part de l'equip de govern
que si vol fer un equipament com tipus el mil·lenari,
voldríem saber si aquest equipament qui el farà,
o si qui el construirà, si el finançarà ProMunça,
com es va fer amb el mil·lenari o no, o està previst
fer-ho d'una altra manera. Després també la següent pregunta,
tal i com recull l'acord de ple al pagament
ara pel 2021 es fa un primer pagament,
i els altres dos pagaments estan previstos pel 2022 i el 2023.
La pregunta és si l'últim pagament, és a dir,
l'adquisició definitiva del que és el solar,
no es fa fins al 2023, aquest projecte de vivenda dotacional,
realment quan s'executarà? O sigui, quan està previst
que s'executi? Entenem que més enllà del 2023.
I després, sí que dir que ens va sorprendre,
quan vam estar llegint tot l'expedient,
que aquest solar s'adquirís l'any 88.
O sigui, nosaltres recordo que això quan ho vàrem parlar
al ple, a l'interior mandat, quan es va demanar
de fer el canvi de la qualificació urbanística
per poder fer la vivenda dotacional, ja aleshores
vam haver vist de fer-li una caserna de la Guàrdia Civil,
però semblava que això era algo que venia de la època de Franco.
Però no, no, es veu que l'any 88 vam adquirir la finca,
i això ens ha sorprès, conjuntament amb esplugues.
Després, bé, hi ha canvis, cap problema, al final
no hi ha caserna de la Guàrdia Civil, però sí que tenim
una comissaria dels Mossos d'Esquadra, que això ens n'alegrem,
però està esplugues, no està s'enjust, tot i que és la que
també ens toca a nosaltres. I per últim,
compartir, com he dit al principi de la meva intervenció,
que nosaltres també hem converses amb l'equip de govern,
també quan se'ns va explicar que aquest habitatge dotacional
es volia dirigir a col·lectius com la gent gran,
ja aleshores també vam fer la reflexió
d'haver-hi un equipament municipal al costat, com és una escola,
i sent un barri que la població està bastant envellida,
potser el millor era posar, dirigir, o sigui, pensar
en habitatge dotacional per famílies,
per poder generar sinèrgies amb l'escola,
l'escola Bressol Futura que s'hi farà,
l'escola d'Arts Gràfiques en Toni Algaró,
i també dinamitzar aquest barri.
I per últim també afegir que fa l'anterior mandat,
quan es va parlar de fet aquest canvi de qualificació urbanística,
nosaltres ja vàrem demanar que aquí,
si es perdia un equipament, l'habitatge dotacional
que s'hi construís, inclogués un espai
un centre cívic o un espai pel barri,
un espai públic pel barri,
igual que hi ha en altres barris de Sant Just,
se'ns va dir que sí, però ara sembla que no es farà.
Aquest barri no en té cap d'accés públic.
Bé, he fet diverses preguntes i observacions.
De totes maneres, per poder tenir tot aquest debat
que esteu plantejant,
jo crec que ens estem avançant en etapes.
Avui estem aportant a ple l'aprovació d'aquesta compra.
I si s'aprova, llavors,
aquest expedient, si quina sigui el que acabem fent-hi,
anirà a ple. Vull dir que tindrem plens suficients
per poder debatre els usos,
el clar funcional,
totes aquestes aportacions que esteu fent.
Crec que ens estem anticipant uns quants plens.
De totes maneres, hi ha uns dubtes
i es poden aclarir, però...
Vaja, sapiguem que avui venim a votar
si comprem o no aquesta finca
i després, si surt que sí,
ja tindrem temps suficient per discutir què hi fem.
Digues, Quico.
Sí, disculpa, és que se m'ha oblidat una cosa de dia abans
i la dic ara.
La intervenció teva no havia caigut amb el tema de joves.
És un tema que hem d'apostar
i és un tema que hem de posar sobre la taula, està claríssim.
Però a mi m'agradaria comentar
que estudiant el que és el punt aquest,
m'he adonat que hi ha una llista d'esperes
de 40 persones al mil·lenari.
Llavors, jo ara faig un altre prec.
El prec és que es prioritzi el que és aquest projecte
i tenim 42 places que poden sortir d'aquest projecte
i tenim 42 ja amb llista d'espera,
vol dir que ja tenim ubicació per a aquestes persones
que estan esperant.
I el que sí que és cert és que aquest ajut,
aquests pisos, és una molt bona proposta
per a la finalització de la bellesa de la gent gran.
A 7 euros al metre quadrat estem dient que tenen pisos
de 40 metres quadrats a 300 euros al mes.
És una proposta que ens preocupa,
evidentment la gent jove tenim força, podem anar a treballar,
però la gent gran no.
Vull dir, el que fa és vendre's el seu pis
per poder dir, mira, tinc 20 anys o 15 anys
d'estar aquí a la residència
i poder-les pagar durant 15 anys.
Llavors, jo crec que urgir és tindre un segon mil·lenari
i encara no hem comprat el terreny, Joan, tens raó,
però sí que proposo de posar sobre la taula
que si això tira endavant, de fer un real estudi
amb projectes que tenim sobre la taula també
per donar el que és més agilitat amb aquest, per exemple,
que realment el veig supernecessari. Gràcies.
Molt bé, gràcies, Quico. No hi ha més intervencions.
Contestarà Anna Vilanova.
El que voldria afegir és que amb les intervencions
dels companys regidors i regidores
el que queda clar és que ens interessa molt aquest tema
i que és que les idees que han sortit aquí nosaltres
aquest debat haurem de tenir també amb Alcaldia Republicana
i, per tant, crec que podríem fer sessions conjuntes,
no parlar un omple, sinó fer sessions abans
i presentar una proposta conjunta de tothom.
Molt bé, sembla bé.
Tancarà la ponent, Gina Pol?
Sí, i en tenim tres.
Tinc 3 ibros perquè entenc que, per unanimitat,
provem l'adquisició del 50% de la parcel·la.
Per tant, bé, perquè ja tenim el solar complet
per poder desplegar un projecte que permetrà
fins a 42 habitatges, com deia el Quico.
Des del govern hem estat treballant, però hem estat treballant
més internament perquè el que estem treballant
és que aquest projecte es pugui desenvolupar
i, de vegades, sí que és cert que aquesta idea
l'hem compartit amb Esquerra Republicana,
per això avui la desider té més informació que vosaltres,
però, si voleu, aquest mes de juliol podem fer una reunió
en què estiguem tots els membres de la corporació
per abordar el projecte. Fins ara s'ha treballat
a nivell intern perquè implica temes jurídics,
temes del propi projecte, s'ha parlat amb les persones
que aporten el mil·lenari i també aquí ha participat la Quima
per poder determinar les necessitats i com ha d'evolucionar un mil·lenari
després de la pràctica i l'experiència que hem tingut
on està ubicat ara.
Em aniré referint a les diferents mencions que heu fet individuals
per no deixar-me cap cosa. Alana, sí,
fer-vos partícips, cap problema, fins ara no ho hem fet gaire
o amb tothom perquè tenim dubtes de com acabarem desplegant
aquest acord amb Habitat3.
Després, pel que menciona el Quico,
és un projecte que el govern des de sempre ha prioritzat.
Ja fa temps que el mil·lenari a llista d'espera, per tant,
és un projecte que ens interessa molt, però havíem de resoldre primer
el que és l'adquisició d'aquests 50% de la finca
i ja podem començar a treballar perquè no està condicionat,
com deia la Laia, l'any 2023, sinó que a dia d'avui
ja seríem propietaris de la finca perquè hi ha l'acord de pagament,
però ja podríem començar a treballar-hi. Pel que diu el Carles
que està llunyat del centre, sí que és veritat que el mil·lenari
ja està llunyat, però també té una orografia complicada
per a la gent gran perquè quan és baixada molt bé,
però quan és pujada és complicat. També és veritat que la carretera
es desplegarà molt en els pròxims anys, per tant, hi haurà un nou centre
comercial que serà la pròpia carretera i més quan el tram baix
ens uneixi a través de la carretera i allà neix un bolívar,
un bolívar on tindrà una importància a tot l'àmbit comercial
i, per tant, acabaran estant ubicats en un barri
amb molt bona connexió, tant comercial com de transport públic
com d'altres equipaments, com de la Desire o deia la Laia.
Pel que deia la Desire, que hem tingut aquest debat,
la voluntat que té el govern és que hi ha dos projectes
d'habitatge dotacional actualment a Sant Just per desenvolupar
i en aquest cas ho volíem fer amb el mateix partner que era Habitat 3.
Un és a la zona de Modolell, que allà com que és pla
i està molt ben connectat, allà volíem fer l'aposta per la gent gran
i hi ha una altra zona dotacional que és al costat de l'escola Canigó
on allà sí que pensem que per uriografia
és millor ubicar-hi la població més jove,
bàsicament aquella població que fa la primera emancipació
i fa el seu primer lloguer o la seva primera aposta per viure sol
o amb una primera parella.
Per tant, nosaltres sí que separem uns habitatges amb serveis
pensats per la gent gran, perquè no és només un lloguer per gent gran,
sinó que són uns habitatges amb una consergeria 24 hores,
un servei d'alertes al domicili per si cauen,
per tant, la gent jove no li cal aquest servei complementari.
Per tant, són dos públics que sí que hi ha models Europa de convivència,
però no són amb serveis complementaris per tenir aquesta acollida
quan et vas envellint i a vegades necessites un alerta perquè t'has caigut
o una persona que puja i t'arregla la tele
perquè se t'ha sortit la sintonia i no saps com fer-ho.
És una altra filosofia de convivència i pensem que entre la gent gran
poden conviure amb aquests serveis complementaris
i pensem que el Canigó és una aposta jove
més fàcil per desenvolupar.
D'altra banda, la Laia comentava, doncs,
em sembla que l'he contestat,
que sorprenia això de la casera de la Guàrdia Civil.
Clar, estem parlant dels anys 80, encara no s'havien desplegat els Mossos,
per tant, era una aposta per la seguretat ciutadana.
En aquell cas, qui l'exercia era la Guàrdia Civil.
Vull dir que si haguessin estat els anys 90,
s'haguessin desplegat els Mossos al terreny de la ciutat
i si haguessin estat els anys 90,
s'haguessin desplegat els Mossos al territori.
Però, igualment, va ser una reserva que ja es va executar,
que fins ara no hi ha hagut aquest tancament de l'acord
amb Esplugues per adquirir el 50% i desenvolupar-hi aquest projecte,
però benvingut sigui.
I, a sí, desmentir una cosa que dèieu, sí que és veritat
que hi haurà l'equipament a Modolell,
però que hi haurà un espai de convivència amb el barri.
Un espai de convivència amb l'entitat de veïns
o el que convingués en aquell equipament,
perquè hi ha la part d'habitatge, la part de serveis
i hi haurà uns espais on es podran fer reunions i trobades
per part de persones que formin part d'aquell barri.
Per tant, sí que és un equipament que estarà obert
en aquesta convivència de la zona.
No, una sala de reunions i un espai de trobades.
No hi ha tants metres quadrats com té actualment el mil·lenari.
Molt bé, diem-ho.
Sí, obrim una ronda més.
Hi ha alguna intervenció més?
Sí, no m'ha quedat clar.
L'últim pagament es fa el 2023.
Com tindrem la propietat abans?
No sé si ens ho podeu explicar els detalls d'això. Gràcies.
Hi ha un acord de pagament.
Les dues administracions en els seus respectius òrgans de govern
es podran formar part de l'adquisició.
I és més, en el propi acord d'avui de plenari
que provem per unanimitat, formalitzem l'escriptura pública
de la compravenda d'acord amb l'Ajuntament
i ja formarà part del nostre inventari de vents municipals.
Per tant, ja queda dins de la nostra propietat
i podem executar-hi el projecte mentre ja som propietaris.
Simplement és com quan et compres un pis, ets propietari,
però durant molt de temps l'estàs pagant al banc.
I ja pots fer les obres, actuar-hi i posar-hi perquets, si vols.
Sí, precisament quan compres un pis,
el venedor en l'operació de compraventa aquell dia
s'emporta tots els diners, però aquí no.
Aquí estem dient que als pluges no li pagarem tots els diners
el dia que signem això davant de notari, entenc jo,
sinó que se'ls hi farà un pagament aplaçats.
Suposem-nos que hi ha alguna mena de cataclisme
perquè el 2023 no podem pagar la tercera quota.
Què passa? Això m'estic referint.
La plena propietat d'aquest sol podrem començar a excavar
i començar a construir ara o ens haurem d'esperar el 2023
a acabar de fer l'últim pagament?
La titularitat de l'immobili es té en el moment
en què s'escritura la totalitat de l'immobili.
Llavors el pagament es difereix en tres anualitats.
Sí que sempre podria haver-hi un cataclisme,
però bé, el cataclisme pot passar
i si hi ha un cataclisme segurament el menor dels problemes
serà el tercer pagament a l'Ajuntament d'Esplugues
d'aquest terreny.
En principi la previsió és que un ajuntament com Sant Josep
ha de ser capaç de fer front als seus compromisos financers,
com ha estat fins ara.
Jo suposo que el que referies a la Llaia
és que si hi ha alguna clàusula que en cas de retras
del que és algun pagament hi ha alguna penalització
tant per cent de pagament o alguna cosa d'aquestes.
Normalment les administracions actuen
amb confiança, al principi de confiança mútua.
Hi ha un... Per supos... Sí, per suposa que... Sí, sí.
Anem a votacions. Vots en contra.
Abstencions. Vots a favor.
Sobre la unanimitat aquest punt.
Anem al següent punt.
Entrem a l'àrea de serveis de la persona.
Aprovació del conveni de col·laboració entre el Fons Català de Cooperació
i l'Ajuntament de Sant Just en matèria de solidaritat.
Defensarà aquest punt la regidora de solidaritat,
Quima Jiménez.
Bona tarda de nou.
Portem aquest punt al ple
perquè a veure si aconseguim aprovar el conveni
amb el Fons Català, com sabeu, formem part d'ell.
Som socis, som més de 250 ajuntaments
i l'objectiu d'estar en el fons, com bé sabeu,
és contribuir amb el desenvolupament de projectes
en països del tercer món.
També ens garanteix que puguem fer una sensibilitat
més acurada amb tots els municipis.
A vegades aprofitem energies d'uns als altres
per fer campanyes diverses.
I el que portem aquí és, primer,
que aprovar l'anualitat de 15.500 per aquest any 2021,
que és una quantitat diferent, com sabeu,
que és el que hem llegit.
Cada any serà des del 2022 al 2024 10.000 euros per any,
però aquest 2021 hem decidit fer de 15.500
perquè també veníem d'una pandèmia.
Sabeu que hi ha altres països que estan molt pitjor que nosaltres.
Amb una miqueta més d'ajuda, a veure si entre tots
podem tirar endavant. Tindrem una anualitat de 2.500 euros,
que és la quota que pagarem.
I també que sapigueu, com vam explicar,
que faríem un procés participatiu,
que serà, suposo, finals de setembre a principis d'octubre,
perquè puguem decidir tota la ciutadania quins projectes
volem ajudar aquest any al Front Català.
I això és el que portem al ple.
Moltes gràcies, Quima.
Hi ha intervencions de manera major,
només laia flotats, de juts.
Nosaltres votarem a favor
i volem realment comentar que ens alegrem i celebrem
que aquest cop s'inclogui a fer aquest procés participatiu
perquè entre tota la ciutadania es puguin escollir aquests projectes.
Ens alegrem que els processos participatius
cada vegada s'incorporin més en el que és la gestió
del que són els projectes importants pel nostre poble
i posem així l'Ajuntament com un Ajuntament del segle XXI.
Gràcies.
Gràcies, laia.
Tancaria la punyent.
Els processos participatius creiem que és una manera
a part de conèixer-ho nosaltres, que a vegades per les comissions
o si ens reunim a part ho treballem més,
que la ciutadania també faci seus
els projectes del Fons Català i fins i tot descobreixi
què és el Fons Català a vegades per desconeixement
i les associacions que tenim moltes vegades i participen
i molta gent de la nostra ciutadania no ho sap.
Jo també penso que és un projecte comú
i que tinguem la solidaritat de tots l'equip de govern
i tota la corporació a una.
Jo penso que també fa bo el fet de créixer
en la sensibilització de la solidaritat i cooperació entre nosaltres.
Gràcies, laia.
Gràcies, Quima. Anirem a votacions.
Vots en contra? No n'hi ha. Abstencions? Tampoc.
S'aprova per unanimitat aquest punt.
Per aprovació de la pròrroga del conveni de col·laboració
entre l'Ajuntament de Sant Justesgerm,
l'Agrupament Escolta i Guia i representants de Minyons,
Escolta i Guies de Sant Jordi de Catalunya
i l'entitat Agrupament Escolta i Guia Martin Luther King
en relació a l'ús d'espai de l'equipament centre cívic
Joan Maragall, situat al carrer major número 17.
Defensarà aquest punt el regidor de joventut, Jús Fonsalva.
Moltes gràcies, alcalde.
Bona tarda a tots i totes.
Portem aquesta pròrroga d'un conveni de col·laboració
que, com sabeu, l'Agrupament Escolta,
el més conegut com el CAO, fa ja des del 2017
quatre anys que està en un espai municipal,
està al centre cívic Joan Maragall,
desenvolupant la seva tasca,
i el propi conveni ja preveia la possibilitat de fer
aquesta pròrroga, que seria de quatre anys més,
per tal que ells puguin seguir fent la seva activitat.
Des del govern creiem adequat a fer aquesta pròrroga.
De fet, reconeixem la tasca que fa l'Agrupament al municipi,
amb la implicació en totes les activitats,
i evidentment amb els propis infants i joves
en els quals educa a través del lleure.
També fem aquest reconeixement com a ciutat educadora que som,
que entenem que el lleure educatiu també forma part de l'educació,
i evidentment és una de les etapes necessàries
pel desenvolupament dels infants al nostre municipi.
Moltes gràcies, Just.
Hi ha intervencions de manera major a Vilanova.
En aquest punt votem a favor,
i enllaçant amb les paraules que has dit, Just,
aprofitem per felicitar la gran tasca
que està duent a terme el CAO des de fa més de 50 anys,
l'educació en el lleure, i sobretot volem posar en valor
ara més que mai el voluntariat, la dedicació i la generositat
de tots els joves que han passat pel CAO.
Gràcies, Anna.
Sí, Quico Ferrer.
Perdona, Just, una pregunta.
Hi ha alguna altra entitat que hagi demanat també
el que és aquest espai que ha utilitzat el CAO?
Ho dic perquè quan va venir la proposta de l'escola Bressol,
que estàvem mirant opcions a diferents llocs on podíem ubicar,
la pregunta és aquesta,
si hi ha hagut alguna altra entitat
que hagi demanat el que és aquest mateix espai.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Monsa Molinero, d'Esquerra Republicana.
Sí, cal que cuidem els interessos del nostre municipi,
i més si aquestes treballen en el desenvolupament,
que és a favor dels infants i els joves.
El moviment Escolta i els moviments d'Esplai
en són els capdavanters tant a nivell local com de país.
La dedicació dels responsables de l'Agrupament Escolta
Martin Luther King ho fan sense ànim de lucre.
La seva dedicació és molt estricta,
i si volem que els infants i joves de Sant Just
puguin assolir els valors de l'escoltisme, cal que els ajudem.
Per això, el nostre grup vota a favor d'aquesta proposta.
Gràcies, Montse.
Gràcies.
Gràcies.
Només intervindré per explicar que el nostre vot
serà favorable a aquesta pròrroga.
Tancaria el ponent.
Gràcies.
Responent al Quico, de moment no tenim demandes
per l'ús d'aquell espai per qualsevol endetirat,
però qualsevol moment, si alguna entitat hi té d'aquell espai,
no està fent ús en exclusivitat d'aquest espai,
tal i com el conveni recull.
Gràcies també als comentaris de l'Anna, de la Montse,
respecte a l'escoltisme.
S'ha de posar en valor, quan es té l'oportunitat,
la tasca que fan els agrupaments i els esplaços
per aquest creixement personal i social
que fan amb els infants a través de l'educació.
Moltes gràcies.
No hi ha més intervencions.
Anirem a votacions.
Vots en contra.
Extencions.
S'aprova per unanimitat.
Permeteu-me també que ens feliciti una mica,
perquè jo me'n recordo quan vaig entrar de regidor
en aquest ajuntament.
Els més antics, també us en recordeu,
van haver de sortir de l'espai que ocupaven aquí a la parròquia.
Ens va costar bastant.
Tothom els diu un emplaçament.
I em felicito que aquest emplaçament hagi estat un encert,
perquè jo crec que ha anat bé pel cau
i també ha anat bé pel barri.
Per tant, de tant en quant,
felicitar-nos per la feina feta.
Anem al següent punt.
A la xarxa d'arxius municipals
de la Diputació de Barcelona.
Defensarà aquest punt la regidora de Cultura, Gina Pol.
En aquest cas,
la feina dels arxius és molt important
i si tenen el suport de la Diputació de Barcelona,
poden treballar molt millor.
En aquest cas, ja treballem amb la Diputació de Barcelona
en l'àmbit dels arxius municipals des de l'any 2008,
amb les mesures normatives que obliguen a actualitzar els convenis
i aquest és un dels casos que avui abordem.
La llei de règim jurídic del sector públic
ha implicat un seguit de canvis,
per tant el que es fa és que el conveni que ja teníem vigent
s'actualitza d'acord amb aquest canvi
i també algunes millores que la diputació estava fent amb aquest camp,
com per exemple la central de serveis tècnics,
s'incorporen en aquest conveni
i el govern a part és important
i en aquest cas volem destacar la feina que fa l'Arxiver,
el Jordi Amigó i també la Patricia, que treballa al seu costat,
perquè és molt important des de catalogar qualsevol documentació municipal,
perquè és l'històric dels plens que avui fem aquí.
Si no recollíssin aquests plens, aquest històric no sabríem
tot el que s'ha legislat a nivell municipal.
Per tant, la feina que fan és important,
però a vegades els cal poder compartir aquesta feina
amb els serveis o com han de fer una digitalització
de determinats documents.
Per tant, és important que ens otem d'aquesta eina,
que aprofitem la diputació amb totes les eines de suport que ens dona
i aquest conveni és una d'elles.
Moltes gràcies, Regina. Hi ha intervencions?
No?
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Si no, aixequeu-ho.
Un arxiu municipal és un espai aglutinador
i alhora difuser de la història del nostre municipi.
Un arxiu municipal ha de ser obert i ha de treballar en xarxa
amb altres equipaments del municipi
i amb arxius d'altres pobles i ciutats.
Ha de compartir projectes propis i conèixer d'externs.
Confiem que formar part de la xarxa d'arxius municipals
pot ajudar a disposar de més coneixements
i de més recursos d'una manera més eficaç.
Evidentment, voldríem agrair i felicitar
al Jordi i la Patricia, tal com ho ha fet la regidora,
els responsables de l'arxiu per la gran feina que fan
des de la custòdia i difusió de les nostres històries.
Moltes gràcies, Montse.
No hi ha més intervencions? Vol tancar l'aponent?
Agradeir-li a la Montse les paraules
perquè l'última frase era molt maca i, en el fons, són això.
Són relators de la nostra història local.
Gràcies per la presentació.
Vots en contra? No n'hi ha?
Abstencions? Tampoc.
Anirem al següent punt, que és l'aprovació
de l'alliberament de crèdits sobrants
dels documents comptables A, referents a les bases reguladores
i la convocatòria simultània de concurs públic
per a l'etorgament de subvencions i formalització de convenis
per a les activitats d'utilitat pública
per a l'estat espanyol.
El president de l'Àrea de Serveis de la Persona,
Just Forçalva.
Moltes gràcies, alcalde.
El que portem avui a pla és alliberar les partides
de les diferents partides que tenim de subvencions
per a les entitats.
Les entitats d'aquest any han fet les seves peticions,
s'ha fet el tancament i després de fer tots els requeriments
en diferents partides,
un valor total de 46.000 euros.
El que portem avui a pla és alliberar aquests crèdits
per tal de poder-los destinar a altres necessitats.
Ara mateix des de l'HCPs estem estudiant el destí sobrant,
revisant precisament l'estat d'execució del pressupost
per saber com podrem finalitzar l'any
i en quines partides són més necessàries.
Tenim una priorització política clara,
d'aquestes partides,
i després elements que ens poden ajudar,
que són elements d'infraestructures necessàries
pel desenvolupament d'activitats d'HCP.
I tal com vam dir també a la comissió informativa,
compromís propi de la presidència
de fer arribar la informació del destí
d'aquests crèdits municipals i els ratios no escrits,
si és que aquest destí no acaba passant per ple,
i amb les possibilitats que no passi per ple
us farem arribar la informació sobre on van aquests 46.000 euros.
Moltes gràcies, Just, hi ha intervencions?
Sí? Quico Ferrer?
Sí, Just, a mi m'agradaria, si us plau,
que ens poguessiu invitar, evidentment els que vulguin,
a fer la vostra proposta de compartir-la
per a veure si trobem les mateixes línies,
perquè hi ha alguna cosa que proposem
i a vosaltres també ho sembla bé,
i mirant-ho, ja està, gràcies.
Molt bé, comença amb el diner, Esquerra Republicana.
Sí, ens agradaria, si és possible, aquí,
o si no que ens ho feu arribar,
que ens concretessiu quin és el destí de Natali d'aquest sobrant,
que és una mica el que ha dit el Just,
però us reafirmem que ens agradaria saber-ho.
Vaja, volem saber-ho.
Potser seria convenient que el govern i l'oposició
treballin aquesta distribució.
Estem parlant d'un import prou important
per poder estudiar on és més interessant distribuir
aquests diners, aquests fons.
A la reunió informativa ja ens vau reudir
que podien anar a Serveis Socials o a Infraestructures,
però no es va concretar exactament el que...
i és això el que estem demanant,
que és el que hem de fer.
Gràcies.
Nosaltres...
També creiem que alliberar aquests fons
sense que en aquesta mateixa operació
en el ple, en l'aprovació d'aquest alliberament de crèdits,
no es digui quina és la finalitat on aniran a parar,
no ho veiem molt clar.
Tenim en compte que, per exemple, al primer punt del ple
ja hem fet una modificació de crèdit d'uns diners
que sobraven de les partides de comerç, del pressupost de comerç,
han sobrat allà uns diners perquè s'ha decidit
que hi ha una sèrie d'accions que no s'executaran
i aleshores aquests diners es destinen al Consell Comarcal
a pagar un conveni del Consell Comarcal.
Aleshores, en la mateixa operació, en la mateixa expedient de ple
o en la mateixa operació que ens hem de manifestar,
no sé on van a parar. Aquí només ens expliqueu
que sortiran de les subvencions perquè no s'han demanat totes
o no s'han exagerat els crèdits, però no ens expliqueu
on aniran a parar. I, a més a més, en comissió informativa
ens vareu dir que això podia inclús ser, que si no hi havia
un canvi de programa que s'acabés aprovant per decret d'alcaldia
i, per tant, ni tan sols ja passaria pel ple,
amb el qual ni tan sols estaríeu obligats d'alguna manera
a fer un debat previ com es fan en totes les altres qüestions
que sí que passen pel ple.
Nosaltres això no ho acabem de veure clar.
I després una altra qüestió que també volíem posar sobre la taula
és que tenint en compte que cada any, quan es fa el pressupost,
es té en compte la partida, o sigui, els diners,
la partida de l'any anterior, o sigui, el pressupost de l'any anterior
i realment l'execució del pressupost com ha anat,
demanem que de cara al 2022 no es tinguin en compte
la xifra que s'acabarà executant el 2021
de subvencions a entitats,
tenint en compte que el 2021 segueix sent un any
que no és 100% actiu, per una manera,
o sigui que el ritme no està al 100%
i, per tant, això ha provocat que les entitats
s'hagin demanat menys diners perquè,
en previst de fer menys accions, és probable que de cara al 2022,
que ja serà un any molt actiu ja al 100%,
el ritme habitual, que de cara a fer el pressupost del 2022
es tinguin en compte la partida que es va pressupostar el 2019,
per exemple, o sigui, o la partida que es va executar el 2019,
que no ens quedem amb la xifra del 2021.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Quico Ferrer abans? No.
Encara estem a la primera volta.
Jo el que volia recordar, just,
que vam tenir la reunió amb les associacions,
recordes com havia anat l'anàlisi de l'any
i la gent va dir la seva, amb el tema del Covid,
recordes que vam fer una conferència i tothom va dir la seva?
Sí, pacte ciutat.
Us en recordeu o no us en recordeu? Jo sí que me'n recordo.
Costió, que tot es coincidia amb el mateix,
que no tenien el que és un espai per poder practicar el que fos,
el que sigui.
El que demanaven és tenir el que és un espai
per poder fer l'activitat amb les mesures de seguretat
corresponent amb el tema Covid.
La deia té raó amb una cosa,
pot ser que torni a baixar el tema del pressupost
o que ens obri el que són cèntims,
perquè encara estarem amb el procés Covid,
però sí que m'agradaria que féssim un reestudi
de posar el que és un gasto,
d'una destinació per poder-los donar el que és un servei
a aquestes entitats que no poden tirar endavant
perquè no tenen el que és aquest espai.
Gràcies.
Com a partit socialista,
volíem agrair la feina que han fet les entitats
durant tot l'any de Covid,
perquè han vist molt afectades les seves activitats
i les planificacions anuals que tenien previstes
per desplegar.
No ha estat un any fàcil, perquè com a administració
és bastant complicat, tot s'ha de dir,
i han hagut de refiar els seus pressupostos,
analitzar quines accions podien fer o no,
i això és el que ha provocat que hi hagi aquest sobrant
durant aquest any.
L'any que ve hem treballat conjuntament a nivell polític
tot un pla estratègic de subvencions
per la seva presència i, sobretot, qui ha patit més
és la cultura popular, que a causa de la Covid
encara ha vist molt més mermada la seva activitat,
i, en canvi, altra tipus d'entitats sí que han pogut desplegar
amb bastanta facilitat l'activitat, sobretot ara al final,
com és, per exemple, tot el món esportiu.
Per tant, des del PSC els agraïm l'esforç que fan
per mantenir vives les entitats,
lamentem les dificultats administratives que hi ha a vegades
en l'àmbit de les subvencions,
però pensem que apostem per un escenari nou de l'any 2021
que ajudarà a que puguin treballar
en un àmbit molt més ben definit i que puguin desplegar
projectes més transversals i que ajudin molt més
a la població del municipi.
Gràcies, Gina. Tancaria el ponent.
Sí, gràcies. Bé, una part de la consultació
ja me l'ha fet la Gina.
El compromís, ja el vaig expressar en comissió informativa,
serà el de compartir amb vosaltres el destí dels creïts.
Penseu que s'ha de fer una línia no només polític,
sinó també tècnic del destí dels creïts.
De vegades no tot passa per una decisió eminentment política,
sinó també necessitats de partides que potser s'han esgotat
o que potser veient l'estat d'execució necessiten un reforç,
i ens guiarem també una mica per les necessitats
tan polítiques com tècniques.
Repeteixo, cap problema en compartir la informació
i en debatre si cal el destí d'aquests 46.000 euros.
Sobre els pressupostos del 22, com ha dit la Gina,
nosaltres hem elaborat un preu estratègic,
a més no ho hem fet sols, us hem convidat a participar,
i si us recordeu, doncs hi ha un increment
de les partides destinades a les entitats.
Per tant, no hi haurà disminució d'aquests 46.000 euros,
els mantindrem, i de fet crearem noves línies
i les dotarem econòmicament perquè les entitats puguin
agafar diners d'aquestes partides per fer les seves activitats.
Gràcies, Just. Anem a votacions. Vots en contra.
No n'hi ha, abstencions.
Anna Vilanova, Quico Ferrer, Cupamunt, Esquerra Republicana,
Junts per Catalunya, vot a favor del govern.
Per tant, s'aprova aquest punt.
Anem al següent punt, que és l'aprovació inicial
de les bases específices reguladores per a la concessió
de subvencions en el marc del programa de 3 més 6
d'any 2021 en règim de concorrència competitiva.
Defensarà aquest punt el regidor d'ocupació, Pedro Sòria.
Molt bé. Gràcies, alcalde.
Aquest punt que estem plantejant ara
correspon a l'aprovació inicial de les bases
per a otorgar subvencions a empreses o altres entitats jurídiques
dintre del programa de contractació 3 més 6.
Aquest programa de 3 més 6 és un programa que ja ve aplicant-se
des de fa uns anys, en concret, al 3 més 6 des de l'any 2017.
L'objectiu principal és incentivar la inserció laboral
de persones aturades i el foment de la contractació estable.
Des de 2017 s'han vingut implementant aquests programes
amb un resultat bastant positiu, que després us explicaré.
Sembla que la Comissió Informativa ja et veu demanar
una mica com havien anat els altres anys.
Ara us ho explico.
I després, es tracta de donar una subvenció a empreses
que inclouen no només empreses o entitats jurídiques,
sinó centres de treball especial i empreses d'inserció laboral.
Per tant, un aspecte fonamental és que les persones
que estiguin aturades, òbviament, tindríem prioritat
o el tractaríem d'una manera més especial a la gent
amb algun tipus de minusvalia o discapacitat, etc.
Que és el que hem vingut fent els anys de darrere.
En què es basen?
Bueno, essencialment, tenim el text de les bases,
si us ho heu mirat, però resumint, d'alguna manera
es tracta que s'otorgarien subvencions a empreses
que fossin de Sant Just o de municipis límits
i que contractessin personal aturat de Sant Just d'Esberg,
exclusivament.
Com es fan aquestes bases?
Altres anys s'havien aprovat les bases
otorgant una subvenció a una sola empresa que contractés
sis treballadors que estiguessin aturats.
En aquest cas, creiem convenient que siguin dues.
És a dir, repartim en dues assignacions de tres i tres.
L'import destinat en total de subvencions
puja uns 96.000 euros, dels quals 81 són per pagar els costos
o la subvenció va destinada a pagar els costos de salari
i seguretat social de les empreses
i el segon va destinada a la formació.
La formació és un requisit essencial d'aquest programa
per donar als treballadors que siguin contractats.
Exigim que sigui una formació ben definida
amb un programa específic
i que se'n desenvolupi al llarg del període
en què abarca aquesta contractació.
La contractació es tracta d'un període de tres mesos,
serien nou mesos,
que és un compromís per part de les empreses o l'entitat jurídica que fos,
de tres mesos més.
Aquests últims tres mesos no van a càrrec de la subvenció,
és a càrrec de la empresa directament, tots els costos,
de manera que el treballador podria tenir inicialment, ja d'entrada,
un període de 12 mesos de treball assegurat.
Més o menys, en resumides comptes és això.
Què ha passat en els anys passats?
El 2017, que era el que d'alguna manera comentàvem l'altre dia a la Comissió Informativa,
en el 2017 vuit treballadors van ser presentats a la Fundació Futur
i els vuit van ser contractats.
Demanàveu quin resultat havia hagut perquè el millor es feia,
i no, doncs vuit contractats.
L'any 2018 s'aproven les bases, s'apliquen al 2019,
entre la Covid i solidança que havia agafat sis persones,
òbviament no les va poder contractar perquè van fer un NERTO, etcètera, etcètera.
Aquí se'ls està demanant, ja està el decret redactat i se'ls hi demanarà,
que retornin la part corresponent o proporcional de la subvenció que van rebre.
Van treballar uns mesos però els altres no,
amb la qual cosa han de tornar la subvenció.
El 2019 es van aprovar també les bases de cara al 2020
i actualment aquestes sis persones estan treballant a una entitat que es diu DKV,
que està a les oficines de Diagonal,
diguem-ne que és una empresa d'inserció per a persones discapacitades i amb minúsvalia.
Les sis persones estan treballant actualment dintre del programa que es va aprovar
i l'empresa té la intenció de contractar a les sis.
Els oferirà continuar.
El motiu principal, i vull remarcar això,
de per què volen fer-ho és precisament per a la formació que han rebut.
És a dir, el requisit de la formació és prou important i, a més,
és bastant completa de manera que l'empresa,
una vegada ha format les persones,
diu jo no puc despendre d'aquestes persones perquè amb la formació que els he donat
estan preparats per desenvolupar una bona feina amb nosaltres
i els oferirà la contractació.
Per tant, a partir d'aquí ja és voluntari del treballador
si vol continuar o no vol continuar l'empresa amb les condicions de l'empresa.
El que sí que és cert és que durant el període que està dintre del programa 3 més 6
el salari que s'hi paga i la regulació es basa en el conveni que tingui la companyia.
Per tant, crec que es rodonim amb això
de manera que puguin tindre uns ingressos raonables
i se'ls asseguri una reinserció laboral posterior important.
I res més, és el que portem. Portem l'aprovació inicial d'aquestes bases de subvenció.
Gràcies.
Moltes gràcies, Pedro.
Hi ha intervencions demanades.
Anna Vilanova.
Sí, nosaltres en aquest punt votarem a favor
i valorem totes les iniciatives que fomentin l'ocupació,
com no pot ser d'una altra manera.
Aquestes subvencions permetran que entrar al mercat laboral 6 persones del pobre,
però creiem que s'hauria de treballar amb més tenacitat des de l'equip de govern sobre aquest tema.
Els plans d'ocupació, les subvencions a les empreses, sobretot a les petites i mitjanes,
per promoure l'ocupació de ser una de les prioritats principals del consistori,
perquè la crisi provocada per la Covid ha deixat al carrer més de 500 persones del poble.
Per tant, demanem que se'n fomentin molt més.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer.
Sí, però hem estat parlant d'aquest punt perquè m'interessa força.
Primer de tot, com dius tu, estem en un procés de les bases,
i com que estem en les bases vol dir que podem proposar diferents opcions
i jo m'agradaria proposar-te diferents opcions i que apuntessis,
i si es poden dur a terme, molt millor.
Primer de tot, felicitats perquè aquest format és un format per formar, com dius tu,
i per l'altra part, el que és la recol·locació de gent discapacitada o a nivell o inserció social que tenen problemàtiques.
El que passa és que jo crec que es podrien millorar aquestes bases
i la meva proposta, abans que et comenti la proposta,
m'agradaria que em diguessis quin és el remenent que queda de l'any 2018-2019,
el de solidança, que només va poder agafar la subvenció.
Si me la pots apuntar, perquè aquest és el ple dels romanents,
ja portem tres romanents, el dels sobrants, i és important saber-ho.
I després l'altra cosa és com és que s'ha adjudicat a DKUB 2020-2021
i encara no hem rebut el que és el sobrant de solidança,
ha passat un any i encara no hem rebut el que ha sobrat,
és important saber per què ha passat això i per què tardem tant.
I després l'altra cosa, quina és la meva proposta?
La meva proposta és ampliar el que és el bantall.
En comptes d'entendre 6 persones, donar-los l'opció a 6 persones,
obrir-ho i fer l'esforç a 12 recursos.
12 recursos, jo crec que així podem donar més amplitud al mercat laboral
per a gent amb aquestes dificultats.
I quina és la meva fórmula?
La meva fórmula, que estem donant ara a nosaltres el que és un 3 més 6,
és fer un 3 més 3.
Un 3 més 3, d'aquesta manera, donem el que és l'opció a que hi entri més gent.
I per què et dic això?
Et dic això perquè, com bé m'has explicat aquesta tarda,
el que és la quantitat dels 96.000 euros estan dividits en 81.000 euros
i 15.000 en formació.
Això vol dir que la formació és sagrada.
Sagrada, què vull dir sagrada?
Que, com bé bé posa les bases, es poden subcontractar.
Què vull dir?
Que no necessitem ser una multinacional,
que les multinacionals tenen el que és aquesta formació i tot el tema aquest,
sinó que una Pime pot agafar-se el que és una empresa de contractació i formació,
subcontractar-ho, presentar-te tot el que s'ha de presentar,
el que demanen aquí les bases, i donem el que és l'opció a Pimes
a poder optar amb aquest concurs.
Jo crec que, si fem aquesta proposta, obrim el que és més al ventall
i no anem a morir només a dues empreses,
sinó que donem l'opció que Pimes, que almenys tinguin 50 treballadors,
puguin optar el que és aquesta proposta.
I ja està. Gràcies.
Gràcies, Quico.
Montse Molineros, que és republicana.
Aquesta proposta del 3 mes 6 està claríssim que ens agrada.
Ens agrada, sembla ben treballada,
i a més a més fem que sis persones del nostre municipi
durant 12 mesos puguin treballar sense problemes.
Però a més a més, nosaltres us volíem fer un projecte
directe que ens informéssiu, tal com es va dir a les informatives,
dels resultats.
Ho has deixat molt clar, regidor, i per tant no tornarem.
Us felicitem, us felicitem per la feina feta,
perquè el resultat està sent molt positiu.
Hi hauria possibilitats que aquest 3 mes 6 passés a ser un 3 mes 9
o ampliar-ho, diguem-ne, a més a més empreses?
Aquesta és això, ell ho ha apuntat,
però jo no em posava amb les Pymes sinó que em posava amb les empreses.
Les Pymes és un problema apart.
Gràcies, Montse. Laia Flotats, Junts.
Gràcies.
Nosaltres ens fem vàries preguntes sobre aquestes bases.
La primera és com ens assegurem que les persones que es contractaran
realment són persones veïnes de Sant Just,
quan a les bases es diu que l'oferta es penjarà a la xarxa
de la Plataforma Xaloc de la Diputació de Barcelona i opcionalment al SOC.
Per tant, podran aplicar aquestes ofertes de feina a persones
que no necessàriament són residents de Sant Just d'Esbern.
També a les bases comenteu que s'hi poden acollir empreses de Sant Just
i empreses dels municipis Limítrups.
Aleshores, bé, la reflexió és si hi estem davant els ciutadans de Sant Just,
que 96.000 euros de l'esforç fiscal que fan al final serveixin
per donar feina a gent que no viu a Sant Just
i a empreses que no resideixen a Sant Just
i que, per tant, tampoc paguen els impostos a Sant Just,
home, això no ho acabem de veure clar.
Després, també ens preguntem
per què s'ha decidit fer aquesta subvenció també de 7.500 euros
per cada empresa per subvencionar la formació que facin
quan les empreses ja es poden acollir a subvencionar la formació
a través de la plataforma Fundai.
Per tant, són empreses que, al millor, la formació...
No és que els surti gratis, és que guanyaran diners.
El següent és també per què no s'estan prioritzant col·lectius
que tenen especial dificultat d'inserció laboral.
Estem parlant d'aturats de llarga durada
o persones amb un nivell de formació molt baix,
persones amb discapacitat, etcètera.
Hi ha altres col·lectius que tenen especials dificultats d'inserció.
Torno a repetir, ja que demanem que la ciutadania de Sant Just
faci aquest esforç dels 96.000 euros
per ajudar a fomentar la creació d'ocupació
que hi hagi un objectiu final, que sigui molt útil, que sigui eficient.
També ens preguntem per què no s'està demanant
que els contractes que es facin aquestes persones
siguin indefinits d'inici.
I aquí vull fer una reflexió.
La llei laboral estableix que els contractes, per defecte,
han de ser indefinits, no temporals.
La temporalitat és l'excepció de la contractació.
Però tots els contractes d'inici han de ser indefinits.
Inspecció de Treball fa campanyes i campanyes i campanyes
i revisa i revisa i revisa contractes temporals de les empreses,
obligant-les a passar-los a indefinits precisament
perquè no se'n faci un mal ús.
Aleshores, que una administració pública,
com és l'Ajuntament de Sant Just, promogui, no?
Subvencionar contractes que no siguin indefinits d'inici
és un contrasentit.
I, Messi, tenim en compte que l'equip de govern
està format pels mateixos partits que actualment governen Espanya,
més de qui depèn la llei laboral.
Després, comentar això, que al final estem parlant
de subvencionar 1.500 euros cada mes
per cada treballador o treballadora,
i això són molts diners, molts diners.
Estem parlant que a l'empresa li costaran molts pocs diners
durant 9 mesos a aquelles persones que contractin.
I, finalment, ja ho va manifestar la Comissió Informativa
i ho manifestem també al ple.
És un desacord en que es facin dos paquets de tres i tres,
perquè això vol dir que les empreses que, si vulguin acollir,
necessàriament han d'ofertar tres llocs de treball
i això limita que les petites i mitjanes empreses del nostre municipi
i els autònoms i autònomes del nostre municipi,
que crec és qui hauríem de prioritzar,
els que estan aquí a Sant Just,
puguin accedir a aquesta subvenció,
que és una subvenció molt honorosa,
però, torno a repetir, 1.500 euros cada mes,
és que pràcticament la persona que contractes no et costarà diners.
I 7.500 euros per la formació.
Tot això són preguntes que ens fem
i que no ens acaba d'agradar d'aquestes bases.
Gràcies.
Gràcies, Laia. Contestarà el ponent, Pedro Soria.
Molt bé.
Anirem per parts.
El que dius, Anna, estic totalment d'acord.
Hem de fomentar molt més la contractació.
No sé de quina manera,
però sí que és cert que hi ha aspectes que potser podríem millorar
i hi ha aspectes que podríem tirar endavant.
Jo me la noto
i intentarem a veure si podem fer algun altre sistema,
alguna altra cosa, que podem abastir molta més gent.
En el cas del Quico,
el retorn de la subvenció de solidança no ho sé ara mateix,
perquè precisament el decret està fensa en aquest moment
per poder demanar signar-lo i que ho enviïn.
Per tant, no sé on anirà i quant importés
per poder-t'ho dir.
Quan ho sàpiga, t'ho faig arribar i no hi ha problema.
És normal aquests tempos?
A veure, pensa que els tempos són normals
considerant que ha sigut 2020.
Quan acaben, han de justificar, documentalment,
el que no puguin justificar és el que ens han de retornar.
Per tant, estem ara, se'ls ha demanat,
se'n revisa i, llançant el decret,
se'ls demana el retorn de la subvenció.
La proposta que feu, 3 més 3, 3 més 9,
de cara al futur, si voleu,
podem comentar-lo i podem acordar algo
que sigui de més comú acord i poder tirar endavant.
Per mi no hi ha problema amb això.
Amb el tema de les pimes,
entra dintre d'això que estem parlant.
És a dir, ho parlem, mirem i mirem de bastir molta més gent.
Per mi no hi ha problema en poder-ho comentar.
El que sí és cert és que, tal com es defineix el programa,
el programa està definit amb una potencialitat
de formació molt gran i molt bèstia.
Si mireu les bases, s'exigeixen un munt de coses
per poder donar aquest diner.
Primer, ho han d'aportar tot i a partir d'aquí es fa una valoració.
I no totes les empreses que aportin entren dintre de la cadena.
Seran les dues primeres, les dues que tinguin millor puntuació
d'acord amb les bases, les que obtindrien això.
Per tant, què han de complir?
Perquè jo li doni uns diners, han de contractar tres.
No em poden dir que només puc contractar un o dos.
No, no, has de contractar tres.
Si compleixes el que diuen les bases, potser a la teva valoració
et podràs endur la subvenció. Aquesta és la filosofia.
Pensem que la filosofia d'això no és donar diners a les empreses.
Es tracta de donar diners per a incertar gent que està a l'atur.
L'objectiu principal és la incertió laboral de persones aturades.
I és cert, encara no sé si ho has dit tu, Laia,
que hi ha grups especials.
He dit abans que, específicament i especialment,
prestem més atenció a aquest tipus de persones.
Això no vol dir que una persona que estigui aturada,
que no estigui dintre d'aquest grup, no pugui ser contractada.
Però, específicament, prestarem més atenció
als que siguin d'aquest grup de persones.
Això jo ho he dit abans. Sí que farem això.
Que ens agradaria abastir a molta més gent
persones de més de 50 o més de... Sí, cert.
Però el programa és el que és.
I el que farem és tirar-ho endavant de cara al futur.
Escolta, podem parlar un dia sencer, si voleu, d'això,
i podem discutir quin sistema apliquem de cara al futur.
Perquè el tema és aquest.
Ja parlarem de 3 més 9 o 3 més 3 o 15, no ho sé.
Tu deies, Laia, que com assegurem que els treballadors desenjust
són els que seran contractats?
Més que res perquè ho diu les bases.
Persones que estiguin aturades desenjust.
És que ho diu les bases. Ja és un requisit.
Per tant, encara que del xaloc o de les plataformes que siguin
s'inscriguin més gent, no compleixen el requisit que diu la base.
Respecte a que les empreses siguin desenjust o limitrufs,
a mi no m'importa que una persona o donar-li una subvenció
a una empresa de Sant Feliu si en contracta 3 persones aturades desenjust.
Estem dient que el sistema, el que vol, o el programa, el que vol,
és incertar persones que estiguin aturades del nostre poble.
Aquest és l'objectiu. Què passa?
Li donen feina a Sant Feliu o a Esplugues? M'és igual.
No hi ha tanta distància.
Que ja sé que paguen impostos als seus respectius.
Però a mi me'n contracten 3 persones, que és l'important.
Per què la formació està subvencionada?
Precisament perquè, d'acord amb les bases,
potenciem molt aquest tipus de formació
que no és una formació estàndard com ve regulada
a les subvencions estatals o d'europees.
No és una formació d'aquest tipus.
És una formació específica per a la feina que han de desenvolupar,
amb característiques pròpies del lloc,
amb característiques tècniques pel lloc i transversals.
Hi ha diverses. Què passa?
Moltes vegades, i ho sé personalment,
la formació que m'ofereixen no compleix els requisits
que necessito per fer-ho altre, per fer aquest lloc de feina.
Per tant, és una formació amb un programa molt específic.
Què és el que es demana a les bases?
Què més? Personals? Ja hem parlat d'això.
I per què no es fan indefinits?
Mira, el tema és el següent.
Tal com està la situació amb el tema Covid,
dubto molt que 3 persones te les contractin indefinidament
amb una empresa d'entrada. Això d'entrada.
Hi ha molts exemples d'empreses i la majoria.
Tu dius que el normal seria indefinit.
Sí, sí, això seria el normal.
Però la realitat és una altra.
I la realitat és que, primer, moltes empreses,
el que fan és que contracto temporalment,
provo la persona, l'ai format...
Escolta, em serveix, tiro endavant i li faig un indefinit.
Perquè és normalment com supera.
I el mateix que deia el Quico.
Estaves dient de per què no més empreses,
per què no més petites, tal.
Ho estudiem, no hi ha problema.
Ho estudiem i ja tirarem endavant.
No sé, ja parlarem del tema.
Per mi no hi ha problema en parlar d'això
i poder establir un altre mecanisme.
Gràcies, Pedro.
Hi havia més intervencions demanades.
A aclarir que l'import de retornar
per part de Salidança són 20.000 euros,
una mica més de 20.000 euros.
I ja se'ls ha notificat que l'han de tornar.
Jo crec que en els propers dies
ens retornaran aquests diners.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Jo el que volia deixar clar és que aquí,
amb aquestes bases,
estem ajudant aquesta gent,
que té unes patologies
que s'insertin en el món laboral,
però també estem ajudant les empreses.
És molt important això,
perquè sembla que estem col·locant un any aquestes persones.
Hem d'agafar el compromís
que nosaltres paguem sis mesos
i vosaltres pagueu altres sis mesos, no tres.
Pagueu sis mesos,
pagueu exactament el mateix que pago jo.
Hem d'agafar el compromís,
perquè l'empresa l'estem ajudant nosaltres amb aquest ajut.
No només el recurs que li estem oferint,
sinó que l'estem ajudant a l'empresa,
i això és molt important.
Aquí no és un tema de col·locació de gent
amb problemes de minúsvalia.
Aquí és un tema de donar una trajectòria a nivell laboral
i el compromís de l'empresari,
que l'estem ajudant,
i aquest és l'opció.
El que estic veient amb aquestes bases
és que ho estem posant massa fàcil.
Sí que és veritat que hi ha un històric,
perquè hi ha unes bases que ja estaven fetes,
però les bases serveixen per treballar-les
i oferir unes altres opcions.
I això és el que proposo jo. Gràcies.
Gràcies, Tico, vàries notats.
Gràcies.
Respecte que els contractes indefinits,
les empreses fan temporals i no fan indefinits,
a mi no m'ho expliquis,
explica-l'hi a la ministra del vostre Govern.
Explica-l'hi a ella, en sèrio.
Perquè clar que la llei digui
que els contractes han de ser indefinits per defecte,
que és el que diu la llei
i és el que intenta aplicar en l'expecció de treball,
i que la realitat sigui una altra,
potser no s'està legislant correctament.
Vull dir, en qualsevol cas,
aquest és un ajuntament, és una entitat pública,
i home, que promogui que els contractes
siguin temporals en lloc d'indefinits,
és a dir, que vagi en contra del que diu la llei
o l'esperit de la llei,
ho trobo una mica fort.
Ho trobo una mica fort.
Després, respecte al procediment,
respecte al requisit
que les persones siguin de sent just.
Jo, en totes les bases,
l'únic apartat on parla de quins han de ser
o com han de ser la selecció d'aquestes persones
és el punt 7, que diu procediment de selecció
de les persones participants en el programa 3 més 6,
i en lloc diu que hagin de ser de sent just.
I després,
en els criteris d'aturgament de la subvenció,
en els vuit criteris que hi ha,
tampoc n'hi ha cap que digui
que les persones beneficiàries
hagin de ser residents de sent just.
Per tant, si jo soc resident d'Esplugues
i m'apunto a l'oferta que penjareu el xaloc
i em descarteu perquè no soc resident de sent just,
em queixaré i m'hauran de donar la raó,
perquè aquestes bases no ho diu.
I després, per acabar,
precisament aquí es diu que es prioritzarà
que siguin persones que no hagin sigut beneficiàries
d'altres programes o d'aquest mateix programa.
Nosaltres ens preguntem,
es prioritzarà també que les empreses beneficiàries
d'aquestes subvencions no siguin empreses
que ja s'han beneficiat de programes 3 més 6
o d'altres subvencions que estem donant
per foment de l'ocupació, com fa dos plens?
Perquè això no ho diu en les bases,
però és algo que potser també hauríem de tenir en compte,
que no siguin sempre les mateixes empreses.
Perquè de l'anàlisi que ens has fet
de com han anat les anteriors edicions,
ens has parlat de la Fundació de KUBE
o de Solidança, que són dues entitats jurídiques
que en els seus estatuts,
o sigui, en el seu objecte social,
precisament és inserir persones
amb especials dificultats o persones amb discapacitat.
És a dir, que la voluntat d'aquestes entitats jurídiques
ja és contractar gent
que té perfils més dificultosos per inserir-se
i, per tant, ja tenen previst programes de formació més intensiva,
que sigui l'Ajuntament que, a més a més,
els hagi hagut d'anar a ajudar a pagar-los 100.000 euros,
o 96.000 en aquesta edició o en l'anterior,
a empreses que ja estan pensades,
que la seva organització i la seva estructura de costos
ja està pensada per fer front a aquestes despeses
no sé, potser tindria més sentit
que ajudéssim empreses que no tenen,
que no estan pensades de treballar d'aquesta manera
i que no estan organitzades d'aquesta manera
i que aquí sí que pot ser una ajuda.
El fet que els hi subvencionem un sou i una formació.
Gràcies.
Tancarà el ponent?
Breument.
A veure, punt 1 de les bases.
L'otorgament de subvencions a empreses i a altres persones jurídiques
que desenvolupin la seva activitat al municipi de Sant Just d'Esver
o als municipis límitros
i que contractin a persones aturades del municipi de Sant Just d'Esver.
Perdona, les bases.
Les bases, si està aquí.
Ah, no ho diu.
Bueno, ja ho parlo, ja t'ho ensenyo després,
per estar aquí, vull dir, és això.
I respecte al tema de la contractació indefinida,
el segon punt que volia comentar és,
si mireu les bases,
els criteris d'otorgament de la subvenció al punt 9 posa clarament el següent.
El punt 3, valoració del compromís d'inserció
de les persones participants en el projecte.
Això són els criteris d'otorgament.
Per cada compromís d'inserció
en modalitat de contracte indefinit, 10 punts.
Per cada compromís d'inserció en modalitat de contracte temporal
d'almenys un any adicional, 5 punts.
Per tant, sí que estem prioritzant la contractació indefinida.
I la persona que vulgui contractar indefinidament
posarà aquí una equis, donarem la subvenció,
i si la valoració seva és alta, la farem així.
I ja està. Res més.
Molt bé. Gràcies, Pedro.
Jo el que volia posar en valor és que aquest programa
és un programa ocupacional.
El centre d'aquest programa és la persona a inserir
i no l'empresa beneficiària de l'ajut.
Crec que convé tenir-ho present.
Anirem a votacions. Vots en contra.
No n'hi ha cap. Abstencions.
S'aprova per unanimitat.
Anem al següent punt, que és l'aprovació inicial
de les bases per a l'aturgament d'ajuts
per al foment de la creació artística.
Defensarà aquest punt la regidora de Cultura, Gina Pol.
En primer lloc, voldria donar les gràcies
a tots els grups que han col·laborat
en millorar el primer document d'aquestes bases.
Bàsicament, Esquerra Republicana i el regidor no escrit,
en Quico Ferrer i qui més aportacions
per primera vegada d'un document que ens permet
sortir en una convocatòria per tal de fomentar
la creació artística d'una manera molt global i oberta.
Com diu l'objecte de les bases, volem fomentar
des de la innovació, la investigació artística,
la creació i la producció, i no ens hem limitat a cap camp,
sinó que ho fem molt obert perquè volem que qualsevol persona
que vulgui crear en l'àmbit de la música o el teatre
o la dansa, les plàstiques o les arts visuals
que estan en un camp d'expansió molt gran,
pugui tenir un espai on poder crear i tenir
un recolzament econòmic per part d'aquesta corporació
per tal de fer realitat el seu projecte.
Aquest projecte creatiu que potser no ha trobat un finançament
amb altres indrets, però en canvi aquest ajuntament,
i jo crec que de manera molt àmplia, donarem suport
per tal de crear aquesta primera experiència de bases
que no n'havíem tingut fins ara en aquest consistori.
Des d'una persona a nivell individual que decideix
tirar endavant un projecte, o bé gent que s'agrupa
i decideix treballar un projecte col·lectiu
en el qual es desenvolupi una idea que els impulsi
a nivell creatiu. La dotació inicial
d'aquesta experiència pionera a nivell de Sant Just
és de 10.000 euros, tot i que en noves edicions
es podria acordar políticament que volem ampliar l'import.
Què li valorarem en el projecte un cop es presenti?
Li valorarem la qualitat artística del treball,
també si és original, tota la part creativa
que pugui incloure, i també tota l'escrit de motivació
que presenti aquesta persona o aquest col·lectiu
que volen impulsar aquesta iniciativa.
D'altra banda, a petició d'algun dels grups,
també el que es va fer és que la persona que s'hi presenti,
si és de Sant Just, tingui 5 punts, però si té
una vinculació directa amb el nostre municipi
o té algun vincle, aquesta puntuació també
es tingui en compte i també sigui de 5 punts més.
Tot i això, qualsevol projecte per tirar endavant
en aquesta fase de selecció haurà de garantir que té
un mínim de 20 punts per tal de garantir la seva qualitat artística.
D'altra banda, pel que fa referència a qui decidirà
quins són aquests projectes que es tiren endavant,
doncs és un jurat que té una visió molt oberta,
i això és a petició dels grups que hi heu col·laborat.
Potser no només hi ha una partanya a l'àrea de serveis de la persona,
però s'incorporen persones que hi entenen del món creatiu,
ja sigui perquè formen part de la Comissió d'Explicions
del celler de Can Ginestà o bé perquè formen part
del programa d'arts plàstiques municipals que tenim també
a Can Ginestà o després s'incorporen dos agents,
un que té una vinculació local molt forta,
que en aquest cas seria un representant de l'ATANEU
vinculat a la creació i a la producció artística
que fins ara no formava part dels nostres jurats
ni d'ents més locals, que és la xarxa PROT
que vam entrar-hi quan hi havia el Sergi Seguí de regidor
i que és una xarxa que plega productors i àmbits
de producció creativa darrere de Catalunya
i que també ens poden aportar a enriquir aquest jurat.
Dir-vos que la persona o col·lectius que es presentin
a la convocatòria, doncs dins les despeses
que s'hi poden tenir en compte, ja des del seu propi
procés creatiu, que té una part determinada
del pressupost, però també hi podria imputar
la matèria prima per la qual ha de crear un obra
o despeses de lloguer o de materials o infraestructures
que hagi de necessitar per desenvolupar aquest projecte
i també és important tenir en compte que a vegades
no cal que sigui un projecte que comença i acaba,
sinó que podria ser la fase d'un projecte,
per tant pot ser que sigui una part del procés creatiu
que s'hagi de desenvolupar.
Com dic, és una primera experiència,
n'aprendrem de la pràctica, però sí que vull acabar
agraïn això, la col·laboració per tal de fer aquestes bases
millors, més obertes i amb una visió bastant integradora
de tot l'àmbit creatiu que puguem tenir
en el nostre municipi.
Gràcies, Gina, hi ha intervencions. Ana Vilanova.
Sí, bueno, nosaltres votarem a favor, també com no podia ser
el que sí que proposaríem,
però des treballem així una mica més tard,
que s'incorporés al jurat una persona especialista
en el projecte que es presenta. Per exemple, si és el que
tu deies, un projecte sobre videojocs,
es busqués alguna persona que fos especialista en el tema
per poder valorar el projecte,
la capacitat del projecte, si es pot dur a bon port,
ara per posar aquest exemple.
Aquesta és el que nosaltres volíem aportar.
Gràcies, Ana.
Quico Ferrer.
Sí, Gina, és que no sé si ho has dit,
però si no ho dic jo, per recordar-ho.
Dintre del tema d'apuntació,
vaig ben comentar la reunió que precisament va estar al Lluc
com a representant de la CUP i va ser el que va comentar
el punt aquest que tinguéssim en compte
per a la puntuació per gent que treballa a Sant Just
o que viu a Sant Just, que sigui per igual, perquè això és veritat.
Això sí, però ara vaig a parlar de l'altre.
L'altre punt que vaig comentar jo és que
hi ha nanos que són menors d'edat,
que són adolescents,
que m'agradaria poder donar-los una oportunitat
i que poséssim una nota amb les bases
que si van amb un permís per part
dels seus pares que puguin participar
amb aquesta proposta.
Perquè tenim molt de talent aquí a Sant Just
i molts menors que jo crec que seria interessant
anunciar-ho i dir-ho i no simplement posar-ho
i si passa, passa. Caldria incentivar-ho
que és als adolescents, a la gent jove,
perquè s'agafin aquesta proposta cultural
que és força interessant. Gràcies.
Gràcies, Quico.
Carles, no?
Montse Molinero, Esquerra Republicana.
Sí, i amb l'aprovació dels pressupostos
tenien com a condició sin aquànom
les bases artístiques. Per tant,
la nostra portació va ser una mica
molt, per part del Sergi,
molt efectiva.
Hem arribat al govern municipal
als exemples de les bases de creació artística
de diferents municipis per tal que tinguessin material
per poder valorar les diferents maneres
de poder fer aquest projecte.
La llàstima és que només tenim 10.000 euros,
però tal com ha dit la regidora Esperenca,
a partir de l'any que ve ens puguem regular una mica.
L'objectiu és fomentar la creació artística
perquè es facin les bases el més obertes possibles
per augmentar la visibilitat dels nostres artistes
i contribuir també a impulsar les seves trajectòries professionals.
Com se veu a Sant Just,
disposem de molts bons programes de formació artística
i d'espais per a la seva difusió,
però anem coixos en espais per fomentar la creació
i en programes d'aquest tipus.
Un cop aprovades les bases només ens quedarà trobar aquests espais
per treballar amb el sector per atorgar sentit comú
i lliures de treball a tots els espais i eines que disposem.
Per tant, el nostre vot serà favorable.
Gràcies, Montse. Laia Flotats, de Junts.
Gràcies.
Primer de tot, feu un petit apunt.
Ja que et tinc aquí, Pedro,
en aquestes bases, en els criteris d'avaluació dels projectes,
diu que està empadronat al municipi.
Aquí sí que ho diu, està clar.
L'artista que se'n vulgui beneficiar
haurà d'estar empadronat al municipi.
O altres vinculacions, però aquí sí que es diu.
Vull dir que es pot posar en unes bases, això.
Després comentar...
Bé, nosaltres ho veiem bé, tot el que sigui fomentar la creació,
la creació artística, la creativitat,
la generació de llocs de treball, com hem parlat abans,
tot el que sigui construir, ho veiem bé.
L'únic que volem comentar és que això està bé
per fer aquest primer pas,
o sigui, ajudar, en aquest cas, a dos artistes,
perquè d'aquestes bases parlen...
O sigui, de tots els que es presentin se'n beneficiaran dos.
Tenim molts artistes, molts.
Jo sempre, quan parlo amb gent que no és de Sant Just,
jo sempre comento que la densitat d'artistes
per metro quadrat de Sant Just és molt alta,
és molt alta en comparació amb altres municipis.
Per tant, doncs, aquí són unes bases
que només se'n beneficiaran dos persones.
I nosaltres el que voldríem afegir és que,
més enllà de fer aquest primer pas,
de fer una injecció de diners en aquests artistes,
estaria bé també que el compromís anés més enllà
i no només per ajudar aquests dos artistes
que se'n puguin beneficiar, sinó tota la xarxa d'artistes
que tenim a Sant Just, i es fessin des de l'Ajuntament,
des de l'equip de govern, altres accions de promoció.
Perquè, al final, els artistes creen obres
i els agrada viure de la seva obra.
El fet de poder vendre la seva obra, sigui quina sigui,
els permet poder-ne crear més.
Si només els ajudem a sufregar despeses
de la primera obra que puguin fer o d'una obra en concret,
però no els ajudem a que tota la obra que han creat,
més enllà d'aquesta concreta,
tingui sortida, doncs potser ens quedem curts.
Aleshores, estaria bé que hi hagués un compromís,
en aquest cas, per part de l'equip de govern,
a complementar aquestes bases
amb un programa ambiciós de comunicació i promoció
dels nostres artistes més enllà de Sant Just.
Gràcies.
Gràcies, Laia. Tancaria la punyent. Gina Pol.
Gràcies, alcalde.
En primer lloc, pel que deia l'Anna Vilanova,
mentalment ja sabíem que ens ho demanaries, no.
Ja es va preveure les bases,
que si hi havia alguna disciplina de la qual la gent
que formava part del jurat no n'era experta,
o sense vot, en aquest cas, a una persona experta
en aquell àmbit, imagina que és l'àmbit dels videojocs,
per tant, es tindria en compte el seu parer,
per tal de tenir-lo en compte, aquí em repeteixo,
a l'hora de valorar aquest projecte.
Per tant, ja anàvem alineades i és un tema que es va parlar
quan vam treballar les bases.
En referència al que diu el Quico, que ens ho havia mencionat
en algunes ocasions, ja vam deixar clar que si el seu tutor
no hi era, aquest projecte es podrà desenvolupar.
Ara bé, no hem posat menors perquè gestionar una ajuda pública,
com és aquesta, en la qual tens uns tants percents
que les despeses s'han d'estipular molt bé,
cal una persona amb ajuda d'edat que t'ajudi a gestionar
tota la tramitació de l'ajut. Per tant, un adult
és el que es fa el responsable de la sol·licitud
d'aquesta ajuda econòmica, és la persona
que haurà d'ajudar a tramitar aquestes despeses subvencionables
i per tant està molt bé que el menor pugui presentar el projecte
pel que li caldrà una persona adulta que l'ajudi a tramitar-ho.
Però això a les bases no es pot posar, de ser els adults
o les persones adultes les que gestionin aquesta gestió
de diner públic, i per tant el que sí que vam acordar
amb tu, Quico, és que quan es faci la difusió de les bases
es posarà que si hi ha algun menor que té aquesta capacitat creativa
que insti els seus tutors o tutores a que els avali
per poder gestionar aquesta iniciativa i aquest repte.
Agrair Esquerra Republicana que estiguem aquí gràcies a ells
és el grup que va proposar aquest projecte, per tant
l'hem desplegat de manera col·laborativa per tard de fer la realitat
i penso que amb la Montse, si evoluciona bé, ojalà tinguem més diners
per poder desenvolupar tots aquests projectes creatius
dels quals Sant Just en pot tenir una àmplia varietat.
Per tant, li agraïm la iniciativa de proposar-ho
i la capacitat després de poder-ho desplegar
i de comptar aquestes bases que ara mateix són molt obertes
i que a mesura que passi el temps podem anar millorant
amb aquells aspectes ja més de dia a dia que veiem que puguin anar a millor.
Sí que és cert que estem coixos en espais de creació
perquè tenim molts àmbits d'exhibició i de creació
però com bé sabeu que també ho hem treballat internament amb vosaltres
és poder treballar en una fàbrica d'artistes on puguem tenir un espai
prou divers perquè tota la disciplina artística
que se pugui generar pugui tenir cabuda
i aquesta és la dificultat de trobar aquest espai
que et pugui permetre un àmbit escultori com piques pedra i fas soroll
a potser una persona que està creant un àmbit, no sé,
audiovisual i potser necessita silenci.
Per tant, trobar l'encaix d'aquesta realitat tan diversa d'àmbits de creació
és el que ens fa difícil encaixar físicament aquest espai
amb un indret de Sant Just, que tenim idees,
que cadascú pot pensar en diferents propostes,
però que jo crec que compartim la línia i l'objectiu.
D'altra banda, pel que fa referència a les aportacions de la Laia,
suposo que no he interpretat bé el text,
el que ve a dir aquí és que s'aturgaran com a mínim dos ajuts anuals,
és a dir, si es presenten molts petits projectes,
doncs entraran molts artistes.
Si entren projectes molt grans, el mínim mínim
serien aquests dos ajuts anuals
per tal que hi hagui 10.000 euros
que es puguin repartir d'una manera equitativa,
però no està limitat només a dos projectes,
sinó que, al mínim, hauríem de ser aquests dos projectes.
Pel que fa a espais de promoció,
justament de promoció en tenim molts i diversos.
Quan tu ets un artista que tens la sort de poder exposar Can Gynestà,
l'Ajuntament difon la teva obra
i a parar es fa un vídeo express de la teva obra creativa
que es penja als canals de YouTube
i tu després pots difondre aquesta obra allà on sigui
dins de la teva cartera de projectes.
Aquest és l'àmbit de dalt del mercat municipal
on tot l'any que ve us ensenyarem una proposta
per desplegar encara més les múltiples disciplines que té Sant Just
amb un accent important de l'àmbit creatiu.
Tenim els equipaments cívics que són centres expositius
com per exemple les escoles o el centre que parlàvem abans del mil·lenari.
I sí que estem treballant a nivell tècnic
tot l'àmbit web de l'Ajuntament, que tinc un espai cultural important,
on difonguem tots els espais d'expositius,
a partir d'artistes que tenen ja el seu històric
o que estan creant de nou, però que puguem tenir aquest directori
de persones que estan creant al municipi
i que la nostra web ho pugui recollir i això ho estem treballant
i quan puguem ensenyar-vos o tenir un llestit, doncs ho compartiríem.
Per tant, l'Ajuntament ja fa temps, no és d'ara,
quan ja teníem el govern dels tres partits ja treballàvem molt
en aquest àmbit de la promoció cultural i de la creació artística.
Per tant, aquest govern sempre ha estat en aquesta línia
de l'etapa d'en Joan Basaganyes.
Encara es van difondre més els espais d'expositius
i l'aposta per la part del mercat és un exemple claríssim
de voler promoure l'obra que es fa a Sant Just.
És més, hem ajudat artistes que són de Sant Just
a que puguin tenir espais d'expositius a altres municipis
que no són Sant Just i hem intentat que altres espais municipals
d'altres pobles puguin acollir obra pública nostra
i s'hi ha treballat amb força per tal d'establir aquests ponts de diàleg
i, de fet, al xarxa Brot també ens vam bronir amb ells
per dir-los com les vostres sales poden ser un espai d'acollida
d'artistes de Sant Just.
Per tant, en principi treballem amb la mateixa línia
i amb el mateix objectiu.
Gràcies, Gina.
Gina, perdona, quan el tema del jurat, qui el forma?
Inicialment, quan vam estar parlant les bases,
vam comentar que hi hauria algú de govern,
però després vas comentar que per no crear el que és mals entesos
i perquè si hi és neutral, que no hi hauria ningú del govern.
És així, al final? Sí? Correcte.
No em deus haver escoltat perquè he explicat
qui formava part del jurat i en cap moment he dit
cap responsable polític.
Per tant, no hi ha cap representant polític,
tot són persones d'àmbit tècnic que posin en valor la creació,
tot i que la figura que hi havia era simplement la meva
i era per tenir constància i coneixement de les obres
que s'hi presentaven.
Però desapareix, en aquest cas, cap representant polític,
com ens passa, per exemple, a la comissió que designa
les obres que es mostren que en gent està.
Molt bé, anirem a votacions.
Vots en contra d'aquesta proposta?
No n'hi ha cap. Abstencions? Tampoc.
Sí, Carles García de la CUP.
Vots a favor de govern.
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana,
Anna Vilanova, Quico Ferrer.
Queda aprovat aquest punt.
I anem a les motions.
La primera és dels grups municipals de Movem Sant Just
i del Partit dels Socialistes
per instar al govern de l'Estat
ampliar la suspensió de l'aplicació de les regles fiscals
als dents locals als anys 22 i 23.
Defensarà aquesta moció el portaveu de Movem Just for Salva.
Moltes gràcies, alcalde.
Passaré a llegir la moció.
La pandèmia provocada pel Covid-19
ha generat una crisi sense precedents
en totes les economies del món
que trigarà uns quants anys a superar-se.
A Europa, l'economia va patir el 2020
el major enfonsament des de la Segona Guerra Mundial.
Segons l'oficina estadística Eurostat,
el PIB va caure al 6,8% a la zona euro
a causa de les fortes mesures restrictives adoptades
per a la pandèmia.
Les successives onades de contagis
estan retardant la recuperació europea
que pot patir profundes cicatrius
en forma de fallides empresarials,
a tur de llarga durada o majors desigualtats socials.
Així, les previsions actualitzades al mes de febrer
per la Comissió Europea rebaixaven el creixement del PIB
de la Unió Europea per al 2021
del 4,1 estimat a la tardor passada al 3,7.
A Espanya, el 2020 està encara pitjor
amb un descens de l'11,
el PIB experimentat a Alemanya d'un menys 5,
segons dades publicades pel mateix govern.
I el que és més preocupant, a finals de 2022,
encara no hi haurà condicions de recuperació del PIB
previ la crisi, ja que les previsions realitzades
per Brussel·les apunten un creixement del 5,6 i 5,3
per al 2021 i al 2022, respectivament.
Totes aquestes dades ens demostren que,
tal com ja ha anunciat la Comissió Europea,
la possible recuperació a la Unió Europea serà desigual.
A més, el Pla de Recuperació i Resiliència
no estarà a ple rendiment abans de finals de 2021.
Davant d'aquesta situació,
Brussel·les ha instat els països que no retirin els estimus
ni les mesures temporals per evitar el tancament d'empreses
o l'extinció a gran escala de llocs de treball
i no accentuar la crisi social.
La suspensió de l'aplicació de les regles fiscals
aprovada pel Congrés dels Diputats el 20 d'octubre de 2020
pels anys 20 i 21 constitueix
una de les mesures del Govern de l'Estat
i que, fortament reivindicada pels governs locals,
ha tingut un impacte positiu en els ajuntaments.
Aquesta mesura va ser adoptada
després que la Unió Europea anunciés en el marc de l'any passat
que, per primera vegada a la seva història,
activava la clàusula d'escavament general
del Pacte d'Estabilitat i Creixement
i sospenia l'aplicació dels límits de deute
i dèficit continguts en dit pacte.
D'altra banda, cal recordar que els governs locals
han vingut reclamant des de sempre, en primer lloc,
la flexibilització de les regles fiscals
i, posteriorment, la seva nova aplicació.
Tot i que la suspensió de les regles fiscals
es va aprovar el darrer trimestre de l'any 2020,
aquesta mesura ha permès als ajuntaments
finançades despeses excepcionals derivades de la pandèmia
amb els seus propis rumanents.
Ara ve, després d'examinar les previsions
del creixement del PIB a Espanya,
que considerem que en 2022 i 2023
continuarà existint necessitats i demandes socials
i projectes municipals de recuperació de l'activitat,
l'economia i l'ocupació.
Analitzat aquestes dades,
podem afirmar que les entitats locals,
i els recursos en els exercicis 21 i 22
per la posada en marxa d'iniciatives extraordinàries
i urgents de tipus econòmic i social
amb l'objectiu de reduir les conseqüències negatives
d'aquesta pandèmia,
hauran de mantenir i o ampliar les mesures
durant l'any 2022 i 2023.
Un increment de despesa que es podria
en un context de forta caiguda d'ingressos.
Davant d'aquesta realitat,
és necessari i urgent ampliar la suspensió
de l'aplicació de les regles fiscals fins al 2023
i poder continuar utilitzant els rumanents
per la recuperació i les transformacions de model.
De fet, la Comissió Europea,
ja abans que els indicadors s'usurreixen,
que cal continuar aplicant la clàusula general
de salvaguarda el 2022
i desactivar-la a partir del 2023.
Cal cercar el màxim consens
perquè en una nova proposta fiscal
sigui ratificada
en el si del Congrés dels Diputats.
Un diàleg que és del tot imprescindible
per garantir la solvència econòmica
dels nostres ajuntaments, com a ents de proximitat
i garant dels drets de les seves conciutadanes
i conciutadans,
que s'hagin de garantir els seus interessos.
Per això és urgent i renunciable
cercar un nou acord per garantir
els recursos econòmics i seguir dotant
l'ús d'eines per no deixar ningú enrere.
Defensem l'activació
dels procediments parlamentaris
encaminats a la derogació
de la Llei Montoro, que és la que ens ha portat
a aquesta situació de no poder gastar
els nostres estalvis,
i activar des del Govern en aquesta legislatura
de la reforma local i el finançament local
en paral·lel al finançament autonòmic.
El camí serà més llarg,
però fins llavors cal tirar endavant
aquest acord. Cal més que mai
accelerar les negociacions de totes les forces
polítiques que no volen que es perdin
milers de milions d'euros pel municipalisme
i, per tant, per als ciutadans i ciutadanes.
I d'aquesta manera, tancar els suports
parlamentaris suficients
perquè prosperi un acord imprescindible,
vital i urgent.
Hi ha Catalunya que ha recordat els compromisos pendents
de la Generalitat cap als ajuntaments.
Així li han recordat les entitats municipalistes
a l'executiu català amb una declaració conjunta
exigint el compliment de la Generalitat
dels seus deutes financers històrics envers el món
local del nostre país.
Davant de l'evolució de la pandèmia, els agents
locals necessitem més recursos addicionals,
i no és suficient amb la suspensió temporal
de les regles fiscals, calen recursos públics
del Govern de l'Estat i participar directament
sense totalatges dels fons europeus i un fons
compensatori de la Generalitat per les
despeses originals per la pandèmia.
Davant d'això, els grups de Movem Sant Just i PSC
de l'Ajuntament de Sant Just d'Esver
han donat els següents acords.
El primer insta al Govern de l'Estat que s'estengui
els efectes de la no aplicació de regles fiscals
en els exercicis 22 i 23,
d'acord amb el que disposa el Comissió Europea
i en paral·lel amb la sessió del Pla de Recuperació
de Transformació i Resilència, atès
l'alentiment de la recuperació econòmica
en els propers anys.
El segon insta al Govern de l'Estat a la creació
d'un fons extraordinari destinat als municipis
amb una dotació mínima de 3.000 milions d'euros
per contribuir a la recuperació econòmica
i social.
El tercer és sol·licitar al Govern d'Espanya
que les augmentades mesures signe dotades
com més aviat possible abans de l'estiu,
a l'objecte que puguin resultar operatives
en aquest any 2021.
Quart, reclamar als grups parlamentaris
la voluntat de cercar l'acord al Congrés de Diputats
per situar-se al costat del món local,
històricament mancat d'un finançament adequat.
I el cinquè i últim, traslladar els presents acords
al Ministeri d'Igenda del Govern de l'Estat,
als grups polítics del Parlament Europeu,
al Congrés, al Senat, al Parlament de Catalunya,
a la Federació Espanyola de Municipis i Provinces
i a les entitats municipalistes de Catalunya.
Molt bé, gràcies just.
Hi ha intervencions?
Sí, en demanarem a jo.
Ana Vilanova.
Bé, estem a favor d'aquesta moció.
És evident que és necessari ampliar la suspensió
de les regles fiscals dels ajuntaments
per tal de poder continuar treballant
per donar el màxim recolzament a la ciutadania
en moments socials tan durs
com els que estem passant.
Demanem que els diners alliberats,
en el cas que s'aconsegueixi ampliar aquesta suspensió,
s'utilitzin molt més per fomentar
les ajudes directes a la ciutadania.
I per posar uns exemples, i Pedro apunta,
que aquí hi haurà pela,
més plans d'ocupació, més supensions
a les petites i mitjanes empreses
per fomentar l'ocupació, més suport a l'emprenedoria,
altres exemples, per exemple,
vals de compra a les famílies que ho necessiten
o subvencionar la compra d'ordinadors
a les famílies amb fills i filles
en edat escolar
i no pas dedicar-los gairebé exclusivament
a les inversions.
Gràcies, Anna.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
No, jo també votaré a favor,
però vull dir que és una llàstima que ahir
em tingui que passar el que és una pandèmia
per tindre que reclamar això.
Això és patètic, és tremendo que no ho hagin fet abans
i que no ho hagin proposat abans.
Però bueno, aquí ho deixo. Gràcies.
Gràcies, Quico.
Hi ha alguna altra intervenció?
No? Doncs sí.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Gràcies, alcalde.
No, només dic evidentment que hi votarem a favor
perquè, de fet,
nosaltres ja vam presentar una moció similar
anys enrere,
el 2019, si no recordo malament, 2020.
I el nostre grup al congrés
sempre ha defensat aquesta opció
quan ha tingut la possibilitat
i, per tant,
hi votarem evidentment a favor.
Molt bé.
Gràcies, Sergi.
Gina Pol, Partit Socialista.
Sí, com a Partit Socialista hem impulsat aquesta moció
perquè pensem que el món local
requereix d'aquest alliberament de fons
per poder gestionar les necessitats que detecti,
com deia l'Anna a nivell de territori,
des del món local, per saber molt millor
les necessitats i saber on ens han de destinar
aquests recursos. Per tant,
aquesta pressió europea per l'austeritat
i després el govern del PP que vam tenir
que va imposar unes lleis molt estrictes
i que han ofegat el món local de manera molt dura,
pensem que això s'ha de poder eliminar
i per poder-ho fer cal un ampli consens
en el Congrés dels Diputats,
i això és el que també reclama aquesta moció,
que ens posem d'acord a nivell de
Congrés dels Diputats que avancem
en aquesta futura derogació de la llei
i a la vegada puguem tenir aquesta flexibilitat
i que el món local pugui tenir
d'una manera ja efectiva
els recursos necessaris
per poder gestionar tots aquells
serveis i aquelles polítiques
que hem de desplegar des de l'àmbit més pròxim
que és el municipi.
Gràcies, Gina. Anirem a votació.
Vots en contra.
No n'hi ha cap. Abstencions a la CUP.
CUP amunt.
Vot de favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovada aquesta moció.
La següent és
la moció del Consell Consultiu
de la gent gran del Bajo Bregat
amb motiu del Dia Mundial de la Presa de Consciència
de l'Abús i el Maltractament de la Vallesa
defensarà aquest punt la regidora
de gent gran, Quima Jiménez.
En dir-vos que s'afegeixen
en aquesta moció, Esquerra Republicana
i Quico Ferrer, no sé si en la reunió
que ho he tingut abans hi ha hagut algun grup més
que s'hagi afegit, si no, doncs em consta
que només som aquests.
Doncs bé, atès que el Consell Consultiu de la gent gran
del Baix Llobregat és un espai de participació
i consulta de les persones
grans de tots els municipis de la comarca
que treballa els temes que més preocupen
i emet periòdicament els seus posicionaments
mitjançant dictaments i manifest.
Visca el Consell Consultiu de la gent gran
del Baix Llobregat treballa des de fa anys
amb una dinàmica pròpia i activa
com a òrgan de participació de les persones
grans del Baix Llobregat.
Atès que el tractament que s'ha donat a les persones grans
durant la pandèmia del Covid-19
preocupa especialment l'esmentat Consell
i que són diverses les entitats i institucions
d'àmbit estatal i internacional que venen denunciant
el maltracte i vulneració
de drets humans de les persones grans
en la gestió d'aquesta crisi.
Visca malauradament la pandèmia ha portat també
una realització de missatges discriminatoris
i excluents cap a les persones grans.
Visca el maltractament de les persones grans
és un problema social greu, universal i complex
que afecta a totes les classes socials
i a tots els nivells culturals
i que en la majoria de casos es produeix
en l'espai íntim i personal.
Atès que el Consell de la gent gran del Baix Llobregat
fa anys que treballa per a Catalunya
tingui una llei de gent gran que recull
els drets i necessitats específiques
de les persones grans i garanteixi els seus drets.
Visca el Consell Consultiu de la gent gran
del Baix Llobregat elabora el manifest
del 15 de juny, dia mundial de presa de consciència
de l'abús i maltractament en la bellesa
amb l'objectiu que pugui ser llegit
a diferents actes commemoratius que s'organitzen
arreu de la comarca.
El que pretenem amb aquesta emoció
és manifestar o dir allò que la gent gran
ha dit.
Es manifesta dient el següent,
que és necessari garantir la protecció
i la seguretat de les persones grans,
així com a promoure el respecte i el tracte
digne en totes les etapes de la vida.
Dos, que des dels Poders Públics
s'han de destinar
els recursos necessaris
per a prevenir, detectar, intervenir
i acompanyar situacions de maltractament
a les persones grans, així com a promoure
campanyes i accions de sensibilització
al seu bon tracte.
Tres, que s'ha de prendre consciència de la importància
de denunciar qualsevol indici de tracte
no adequat cap a les persones
o cap a una persona gran
del nostre entorn.
Que tots els centres i serveis d'atenció
a les persones grans siguin de titularitat pública
o privada, han de garantir una correcta
atenció i un bon tracte a les persones
grans, dedicant els recursos humans, materials
i econòmics que siguin necessaris.
Cin, que cal donar a conèixer
les mesures i instruments de protecció que
contempla la normativa actual i que poden
disminuir en gran mesura la possibilitat
de patir algun tipus d'abús o maltractament,
com per exemple els poders preventius
o testaments vitals.
Essenyalem la responsabilitat de notaries,
entitats financeres i entitats
asseguradores a l'hora d'evitar, detectar
i denunciar possibles situacions d'abús,
així com de garantir un tracte respectuós i humà.
I per últim,
manifestem que és necessari educar amb valors
com el respecte i la solidaritat a les famílies
en l'àmbit educatiu i en general
a tota la societat, promovent espais
i entorns socials intergeneracionals
propers a sensibilitzar
i a temps que permetin conscienciar
i prevenir casos d'abús o discriminació
per motiu d'edat i també
per posar en valor el paper de les persones grans.
Gràcies, Quima.
Hi ha intervencions? No?
Doncs anirem a votació.
Vots en contra? No n'hi ha cap.
Abstencions? Tampoc.
Doncs s'aprova per unanimitat aquest punt.
Proposicions d'urgència? No n'hi ha cap.
Motions d'urgència? N'hi ha una.
Del grup municipal CUP Amunt
en suport de Marcel Bibet
i de rebuts a la sentència de l'audència provisional
que el condemna 5 anys de presó.
En primer lloc, votarem l'urgència
d'aquesta moció.
Vots en contra? No n'hi ha cap.
Abstencions? Tampoc.
Per tant, s'aprova per unanimitat l'urgència
i defensar aquesta moció
el portaveu de la CUP
en Carles García.
Gràcies, Alcalde.
El passat 16 de juny
a la secció 21N
de l'Audiència Provincial
vam conèixer la sentència
de 5 anys de presó
per el Marcel Bibet per exercir
el seu dret de participació
en una manifestació el 29 de setembre
de 2018 a Barcelona.
Una manifestació que va ser convocada
en resposta a l'homenatge organitzat
per Josep Pol el mateix dia
a favor de les policies nacionals
que havien actuat durant els fets de l'1 d'octubre.
El condemnen
a un total de 5 anys de presó,
dos per desordres públics
i tres per atemptat a l'autoritat
i més de 2.100 euros
de multa.
El Marcel és un jove de Badaloní
compromès en diferents lluites socials
i polítiques i aquella tarda
de 2018 va sortir, com tants d'altres,
a plantar cara
a aquells que van
reprimir el poble català
l'1 d'octubre.
Tothom qui va sortir al carrer aquell dia
ho va fer per mostrar el rebuig
a la manifestació convocada
pel sindicat de policies espanyols Josep Pol.
El Marcel i tots nosaltres
vam sortir amb l'antifeixisme
per bandera i en defensa
de les institucions catalanes,
les mateixes que uns mesos després
es van personar com a acusació particular
contra el nostre company.
Més de 3.000 encausades
veuen com la repressió impulsada
pel govern autonòmic de la Generalitat
no s'atura.
Els mateixos que d'una banda criden
a la mobilització
són aquells que de la mà de l'estat espanyol
jutgen i empresonen.
La Generalitat de Catalunya, que es manté
com a acusació particular
en més de 70 casos contra independentistes,
inclòs el cas del Marcel,
ha acabat demanant 4 anys, 9 mesos
i un dia de presó
600 euros de multa
i una indemnització de 1.549 euros.
Una altra cop
ens trobem davant d'una injustícia
que utilitza el seu poder per discriminar
arbitralment i que vulnera
de forma reiterada el dret a la defensa
i l'exercici de drets fonamentals
com el de manifestació,
la llibertat d'expressió
o el dret a la protesta.
Atenent que en el redactat de la sentència
malgrat el magistrat reconeix
que no hi ha imatges que acrediti
en l'acusació i considera que
només amb la declaració de la gent
n'hi ha prou per impulsar la sentència
condenatòria, el jutge li imposa
la màxima pena que demanaven les acusacions.
Atenent les darreres informacions
dels defets gravíssims
que ha denunciat la defensa de
Marcel Vivet, representada per
educats d'alerta solidària,
segons la qual el mateix agent de
Mossos d'Esquadra que va acusar el Marcel
d'haver-ho agredit
durant la manifestació, també va acusar
dels mateixos fets un altre noi.
Atenent que aquesta denúncia
ha posat a manifest que les
acusacions plantejades per la Generalitat
de Catalunya que han acabat amb una
condena de cinc anys per el Marcel Vivet
es basen en el testimoni
d'un agent que va mentir
deliberadament en seu judicial
per condemnar-lo, una falsetat
que ja venia del redactat policial
que es va fer servir en el seu moment
per encausar-lo
mesos després de la manifestació.
Atenent que aquests fets tan greus
posen en risc els detalls fonamentals
que haurien de defensar les institucions
democràtiques del nostre país,
per tot això
el grup municipal CUP1 proposa
al ple de l'Ajuntament de Senyors d'Esver
la devoció dels següents acords.
Primer,
expressar tota la nostra solidaritat
i suport al Marcel,
la família i amistats,
davant d'aquesta condena absolutament desproporcionada
que pot enviar-lo
en els seus propers mesos a la presó.
Segon, rebutjar
de forma rotunda i contundent la condena
de l'audiència provincial de cinc anys de presó
i dos mil euros de multa a
el Marcel Vivet.
Tercer, exigir al Govern de la Generalitat
de Catalunya que es retire
com a acusació particular
de totes les causes obertes per l'exercici
del dret de la lliure manifestació.
I en el cas que es presenti el recurs
a la sentència de presó de Marcel Vivet
que la Generalitat es retire
com a acusació particular.
Quart, exigir al Govern de la Generalitat
de Catalunya i al cos de Mossos d'Esquadra
que deixin de recolzar la repressió
de l'estat espanyol contra el moviment independentista.
Cinquè,
condenar la repressió
i de manera especial
contra la ciutadania que exerceix
el dret de protesta, manifestació
i llibertat d'expressió.
I, sisè, comunicar
aquest secós al Govern de la Generalitat
de Catalunya i al Parlament de Catalunya.
Gràcies.
Gràcies a tu, Carles.
Obrirem una ronda d'intervencions.
Ana Vilanova.
Bé, el dia republicana
manifestem el nostre suport absolut
a aquesta moció.
Volem posar en relleu l'evident
repressió contra el moviment independentista
amb condemnes com aquesta.
Condemnes molt dures que s'imposen
amb l'única intenció de desmobilitzar
la lluita antifeixista i independentista.
La condemna contra Marcel Vivet
és completament injusta i desproporcionada.
Cinc anys de presó per haver
suposadament pagat amb un pal
d'una bandera a Mossos d'Esquadra,
on és la proporcionalitat, ens preguntem.
La descompensació entre el càstig
i els fets suposadament provats
demostra el rerefons polític
de la decisió del tribunal,
que és la de presentar l'independentisme
com un moviment violent i criminal.
I per aconseguir-ho
no dubten a enviar ciutadans inocents
a la presó.
Gràcies, Ana.
Quico Ferrer, vols intervenir?
Sí, gràcies, alcalde.
Aviam, Carles, aquesta moció,
jo l'analitzaria
en dues parts.
Una, el que és el relat
que exposes i l'altra,
que són els punts d'acord.
El que són els punts d'acord
donaria el meu ok,
i el tema del relat,
crec que aquí
falta
una segona part,
i com que no la tinc
seria una abstenció.
T'ho dic perquè veig
massa
èmfasi
amb la policia nacional,
no de la policia nacional,
és el Mossos d'Esquadra que van estar allà.
No era la policia nacional,
era el Mossos d'Esquadra
que va rebre el cop de pal.
Em falta una informació
i és per això que et comento
el relat i els punts d'acord.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Justo Sala,
movem Sant Joan.
Gràcies.
Bé, nosaltres creiem que
en un país democràtic l'exercici lliure
dels drets polítics i de manifestació
no tenir cap resposta
a la via de la justícia penal.
En aquest sentit, expressem la nostra solidaritat
cap a les persones que estan en aquesta situació,
com és el cas del Marcel.
Es tracta de drets i llibertats
que són fonamentals,
que no només garanteixen l'expressió de la voluntat
de la ciutadania individualment i de manera conjunta,
sinó que, a més,
es configuren com els aparells bàsics
amb els quals conduir democràticament
la discapança i la resolució
de conflictes que són polítics.
Des del punt de vista democràtic,
hem de recuperar com a prioritària
la via política per la resolució
dels conflictes de natu
i abandonar precisament
la judicialització
com a resposta dels mateixos, cosa que ja venim
explicant i defensant des de fa
molt de temps. Per això nosaltres
creiem que precisament els indults
són un primer pas per iniciar aquesta etapa
de diàleg, però no són pas la solució al conflicte català,
la llibertat dels presos és un punt de partida
no un punt d'arribada.
En aquest sentit, finalment,
s'ha vist que la fórmula que proposàvem com a comuns,
l'indults i reforma del Codi Penal,
és la que ens està permetent
precisament inaugurar un nou cicle
a Catalunya i a Espanya.
Creiem que cal seguir avançant
en la reforma del Codi Penal
per assegurar que ningú més va a la presó,
que s'acaba la judicialització
amb els més de 3.000 casos de persones encausades
i dels que van marxar
puguin tornar amb normalitat. En aquesta línia
també s'ha posicionat el conseller d'Europa.
La proposta de la amnistia
és una proposta que creiem
que anés de la unilateralitat,
l'amnistia forma part del diàleg
i del reconeixement mútil de la gentia
d'arribar a acords des del diàleg
i des d'aquest reconeixement.
Per tant, creiem que l'espai central per arribar
a aquest punt és abans passar
per construir acords
i això es fa a través d'una taula de diàleg
que crec que hauríem de recuperar
i sabem que es recuperarà d'aquí poc,
però que és necessària més que mai.
Per tant, el que necessitem són governs valents
capaços de treballar en aliances necessàries
per trobar solucions democràtiques a aquest conflicte.
El Congrés, que diem que no s'hi va
ni a ser minoria de resistència
ni a ser majoria de bloqueig,
s'hi va a ser majoria a tenir la capacitat
de que la majoria progressista
i plurinacional d'Espanya sigui la que utilitzés
una solució política al conflicte
i sigui capaç de construir un nou projecte de país.
Reidarem que la proposta més consejada
i amb major seguretat judica és la reforma
dels delictes de sedició i rebel·lia del Codi Penal.
És per això que per nosaltres
sempre apostem pels diàlegs,
pels indults, per la reforma
dels delictes, pel desbloqueig de la situació
que ens ha portat
la situació a Catalunya
i no per la política de trinxers
que creiem que aquesta moció segueix
volent aprofundir. Per tant, el nostre vot
en aquesta moció no serà favorable.
Gràcies, Just.
Decidiré treure d'Esquerra Republicana.
El dia següent
de donar-se a conèixer
aquesta sentència, el 17 de juny,
la Junta de Portaveus del Parlament
ja va acordar una declaració de suport
a Marcel Bibet
i a les més de 3.000 persones
represaliades per motius polítics
arreu dels països catalans.
I s'emplaçava el govern de la Generalitat
a que retiri com a possessió
les causes obertes per l'exercici
del dret a la lliure manifestació.
Des d'Esquerra
hem fet explícita sempre
la nostra denúncia contra la llibertat d'expressió,
manifestació i protesta
i pensem que en una societat lliure
qualsevol persona ha de tenir garantida
la llibertat per sumar-se a mobilitzacions
i accions que es convoquin
en defensa d'aquests drets fonamentals.
De fet, nosaltres d'Esquerra
hem presentat diverses mocions
sobre els represaliats.
Vam presentar aquí en aquest ple
el gener del 2021
una moció de suport als encausats
i encausades per les manifestacions de la Junquera
perquè ens tocava molt a prop
a qui és injust.
També hem presentat altres mocions
el juny del 2018
en defensa dels drets de l'Adrià Carrasco
o el gener del 2019
de rebuig a les detencions arbitràries
contra independentistes.
Tot això a banda de les diferents mocions
defensant la llibertat dels presos i preses polítiques
i el retorn de les persones exiliades.
Per tant, nosaltres hi votarem a favor.
Gràcies, decidiré.
Josep Maria Cortés, de Junts.
Moltes gràcies.
Bé, estava escoltant
totes les reflexions que han fet els companys
que han parlat abans que nosaltres
i, ostres, me sobta que coincideixo
amb moltes de les coses que diuen,
fins i tot amb el just.
El que no coincidim
és el moment de llegir l'emoció,
perquè el que aquí s'està votant
és una moció
amb uns acords.
I clar, o sigui,
tot i que nosaltres estaríem, evidentment, d'acord
expressar la solidaritat
i que podem compartir
que trobem una desmesura
a aquesta sentència de 5 anys,
el que està clar és
que aquí s'ha parlat
que si hi havia algun conflicte
hi ha un suposat
conflicte de que
hi havia una denúncia o una altra denúncia
i que, per tant, hi ha un cas
que s'ha de decidir
i s'ha de saber què ha passat aquí
i trobaríem bé que es demanés a la Generalitat
que actués en aquest sentit.
El que passa és que aquí el que es demana
és exigir al govern de la Generalitat
i al cos de Mossos d'Esquadra
que deixin de recolzar la repressió
de l'estat espanyol
contra el moviment independentista.
Em sorprèn que Esquerra Republicana
doni suport a dir
que ells que estan al govern de la Generalitat
recolzen l'estat espanyol
i que van contra el moviment independentista.
Personalment em sorprèn molt.
I nosaltres amb això no hi estem d'acord.
No hi estem d'acord
perquè tot i que podem creure
que, per exemple, amb els Mossos d'Esquadra
hi pot haver-hi alguna actitud personal
amb alguna gent
que després la Generalitat
ha d'actuar
per si hi ha hagut
un frau,
una manipulació dels actes
que van prendre constància
i ho han de discernir.
Hi han de prendre mesures contra si una gent
ha enganyat.
Això ho trobaria bé que diguessin
potser ha passat una cosa d'aquestes,
volem que la Generalitat actuï.
Però no. Aquí el que us està dient és que la Generalitat
actua en contra
del moviment independentista
i recolza la repressió de l'estat espanyol.
I això ho sentim a dir de TV3
que està ocupada
i que recolza
el govern de l'estat espanyol.
Aquí ens diu que la Generalitat també
i amb això nosaltres no hi podem estar d'acord.
Nosaltres hi votarem en contra
perquè tot i que hi ha una part d'aquesta
moció i del discurs
que evidentment compartim i que
trobem que és una barració
aquesta repressió que
està passant,
el que no podem compartir
és que
o no podem votar a favor ni abstenir-nos
de dir que la Generalitat de Catalunya
està recolzant
una repressió de l'estat espanyol contra el moviment
independentista.
Tot i que nosaltres no en formem part,
no hi estem d'acord.
Per tant nosaltres votarem en contra.
Gràcies Josep Maria. Gina Pol, Partit Socialista.
Doncs
no estic mai d'acord amb en Cortés
i avui
podria compartir molts dels seus arguments.
A veure,
en primer lloc, hi posem uns més sèries.
Aquesta família s'ho està passant malament.
Legia una entrevista que li feien
a la mare del Marcel
i ella tenia una frustració molt gran
perquè algú li havia fet creure
que no hi havia separació de poders
i que el moviment independentista estava per damunt
de que podia
estar per damunt de certes coses.
Deia que havia parlat amb el president Torra,
que havia parlat amb molts consellers
i que a tothom del moviment independentista
hi havia molt de greu,
però que ningú no feia res.
Se sentia frustrada perquè aquella gent
que li havia dit, mobilitza't, vés al carrer,
defensa els teus drets,
és el mateix govern que ara està liderat per Esquerra Republicana
amb el suport de la CUP
i que es troba que li diuen, no ens podem retirar
com a acusació particular, aquesta denúncia
l'ha fet un mosso d'esquadra,
l'ha fet un mosso d'esquadra
i en aquesta emoció estiu dient
que aquest mosso està mentint.
Si és veritat que està mentint,
com deia el Josep Maria,
si realment hi ha dubtes que en aquesta gravació
d'aquests fets, aquesta agressió,
on no va fer aquest noi
o el mosso exagera o això no va passar,
hi ha anuncs canals legals establerts
per determinar-ho, què ha passat
i si realment hi ha un mosso que en aquest cas
ha fet un fals testimoni o ha fet per jurí,
doncs hi ha les eines per actuar.
Per tant, hi ha frases d'aquesta emoció
que no podem compartir.
En primer lloc, nosaltres pensem
que si el Codi Penal no s'està aplicant correctament,
si realment hi ha uns jutges
que estan aplicant el Codi Penal
d'una manera errònia,
doncs u, o el Codi Penal s'ha de modificar
o bé s'ha d'establir,
això en sap més la DSR, s'ha d'establir aquells preceptes
que ajudin a interpretar el Codi tal i com correspon
i si s'accedeixen en la seva aplicació
cal buscar els mecanismes
per poder-hi actuar.
També hem compartit moltes vegades
que hi ha pendent una gran reforma
que és la reforma del sistema judicial
al nostre país.
Aquestes polítiques va fent el seu moment,
encara que alguns la critiqueu,
però falta una reforma que no s'ha fet
i jo crec que és un dels arguments
que potser també hauria de sortir en aquesta emoció.
Per tant, com a PSC, aquest sistema judicial
s'ha de reformar.
Si el Codi Penal no s'està aplicant correctament
i aquestes penes que consideren que són desproporcionades
s'han de corregir, s'ha de treballar
i aquesta família ha de tenir la millor defensa possible,
recórrer aquesta sentència
i poder buscar si hi ha arguments
que aquest mosso no ha actuat correctament
perquè potser el seu testimoni no és correcte,
que aquí els polítics que estem aquí no ho sabem
que s'hi ha actuït, però dins del marc de la llei.
D'altra banda, ens ha sorprès una mica
el que deia Josep Maria, no?
Vosaltres esteu dient que el govern independentista
liderat per Esquerra Republicana
amb el suport de la CUP
està fent repressió del propi moviment
i ho esteu afirmant d'aquesta emoció,
esteu votant a favor.
És molt greu això per vosaltres mateixos,
la vostra gent no entendrà res.
Ara governen, però tot i així ens estan reprimint
i no s'entén.
Des del PSC votarem en contra perquè no compartim
tot l'argumentari que exposa
aquesta emoció.
Hem llegit, per exemple,
tots els arguments que es posa a la xarxa anti repressió
dels familiars de detinguts
i pensem que aquell document era molt més assumible
del que avui la CUP ens porta aquí.
Pot ser una sentència que realment
és desproporcionada.
Cal donar suport a aquestes famílies,
si no tenen diners per una defensa
cal que et diguin un bon advocat, una bona advocada
i anirem endavant.
Si tenen aquests dubtes que això no ha passat
com s'està dient al judici,
per tant les eines hi són, cal ajudar la família
i per tant pensem que la via ha de ser aquesta.
Aquí aposteu per una altra via,
que és denunciar
una persecució i una repressió
i que aquí
aquesta separació de poders no existeix,
no és la nostra visió del món,
pensem que són altres els camins
que cal adoptar
i per això nosaltres hi votarem en contra.
Molt bé, doncs
anirem a tancar...
Perdona, sí, obrim una segona
ronda de menor
a major, Quico
Ferrer.
Sí, no, jo
volia afegir
una mica el que és
l'emoció aquesta.
Crec que no s'ha focalitzat bé
la problemàtica, el que s'està tractant
és el que deia la Gina, no?
És igual que l'emoció que va presentar
la Generalitat republicana amb el tema
dels veïns de Sant Just a Junquera.
Estem parlant d'uns veïns
de Sant Just
i hem de tractar els veïns de Sant Just,
no hem d'anar a buscar, no hem de polititzar
el que és el tema aquest
i jo crec que aquesta emoció
caurà precisament per això
perquè heu focalitzat
el que és el tema polític en vez de
focalitzar el problema del marxell de la seva família.
Ja em sap greu dir-t'ho
però el meu vot serà en contra.
Carles.
Deciré trillet, Esquerra Republicana?
Sí.
Josep Maria,
la declaració del dia següent de donar-se conèixer
a la sentència la van signar
a la Junta de Portaveus, Esquerra Republicana,
CUP, Junts
i en Comú Podem.
Bueno, ara
he dedicat no tenir representació en el Parlament
però vull dir, la declaració
que es va signar
i que ja estàvem d'acord
els grups polítics signants
d'aquella declaració
s'emplaçava el Govern de la Generalitat
a retirar com a acusació
de totes les cases obertes en l'exercici del dret
de lliure manifestació.
Vull aclarir
que la retirada d'aquestes
acusacions particulars
és contraparticipant
les mobilitzacions
socials i polítiques
acceptant aquelles on hi hagi lesions
a agents acreditats amb certificat mèdic.
Aquí
és el matís
que caldria definir, d'acord?
I a les actuacions
actuals i futures
la personació de la Generalitat es limitarà
als casos de lesions acreditades
i si s'escaua s'entrarà en el
escavalament de la responsabilitat civil
en casos de lesions no lleus.
No sé si té
respost al que em preguntaves.
Gràcies,
decidiré.
Entenc que vol intervenir per al·lusions
en Josep Maria Cortés.
Sí, el que passa és que tinc l'ordenador bloquejat
i el...
Són coses del directe,
màxima seguretat,
després d'un atac d'uns hackers
aquí a l'Ajuntament, hem d'anar
a poc a poc.
Començo
l'agraeixo
l'aclaració, però m'havia quedat molt clar.
Però és que aquí no estem votant
el que va votar la Mesa del Parlament.
El que potser no teniu clar sou vosaltres.
Aquí els estem votant és aquesta moció.
I aquesta moció el que esteu votant és que diu
que el Govern de la Generalitat,
que crec que el presideix
una persona que és del vostre partit
i que la conselleria és del vostre partit
o del vostre entorn d'interior,
el que diu aquí és que recolza la repressió
espanyola contra l'independentisme.
Això és el que estem votant aquí.
Això és el que diu aquesta moció.
I que clar,
allò que diuen els hiperventilats,
els hiperventilats van dient que el Govern
de la Generalitat i el Pere Aragonès
donen suport al Govern espanyol contra
els independentistes. I que vosaltres
voteu aquesta frase aquí és el que a mi
em sorprèn, perquè estem votant això aquí.
No estem votant el que es va votar
la Mesa del Parlament, on crec
que, per exemple, nosaltres ens hi sumaríem,
no sé la resta dels que hi han aquí.
Aquí el que estem votant és aquesta moció.
I amb aquesta moció l'acord diu,
textualment aquesta frase
que he comentat abans,
que el Govern de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra
donen suport
a la repressió del Govern espanyol
contra el moviment independentista.
Això és el que estem votant aquí.
Veig que aquesta moció
genera debat.
Anava a dir que tancava el ponent,
però veig que hi ha una nova ronda.
Sí, hi ha un petit matí.
Aquesta moció ens va arribar amb el suficient temps,
perquè si aquest únic punt
és el que us crea controvèrsia,
i a més a més votareu en contra,
es podia haver treballat. Jo crec que és una moció
que es pot aprovar amb tota la seva totalitat.
I si aquest punt molesta tant,
es podia haver tret. Penso que es podia haver treballat.
I res, té aquest apunt.
Gràcies, Ana.
Desiré, Trillet,
també volia intervenir.
Només comentar que
el que s'està dient
en la voluntat d'aquesta moció
és el tema de retirar,
que el govern de la Generalitat
es retiri en les acusacions particulars.
El que t'estic dient
és en el matís aquest que t'estava dient
que
accepta quan hi hagi
una agressió
amb un part mèdic.
Com sabràs,
la Generalitat té l'obligació
d'apersonar-se en aquests casos.
Per tant, en tota la resta,
la Generalitat
es retirarà de les acusacions particulars.
És el matís.
Josep Maria,
i després tancaria el punt ent.
Com a bon jurista que em consta que ets,
la filosofia i les bones intencions
són molt lluables,
però el que està clar amb dret
són els acords.
És el que és vinculant, no?
I aquí els acords, el que un dels acords
és la frase que hem llegit,
que el govern de la Generalitat
on està presidint una persona
Esquerra Republicana i el Moso d'Esquadra,
que és una conselleria que crec que està
amb Esquerra Republicana o amb el seu entorn,
doncs diu que justament
aquests dos estan col·laborant
amb la repressió de l'estat espanyol
contra el moviment independentista.
I jo crec que això no és així.
I nosaltres creiem que no és així.
Per tant, per això,
amb aquesta moció i el temps,
tots tenim els nostres ritmes
i no treballem de la política.
Llavors quan arriben les motions
les has de mirar, les has de consensuar,
som tres regidors, més un equip
i potser hi ha gent
que té molta disponibilitat de temps.
Nosaltres ahir ens vam reunir,
vam fer uns argumentaris
i al final...
El vot l'hem decidit
abans d'entrar.
I sí, aquest punt.
Però clar, aquest punt per nosaltres pesa molt
perquè creiem que el govern de la Generalitat
no està col·laborant amb cap repressió
del govern espanyol
amb el moviment independentista
ni el cos dels Mossos d'Esquadra.
I per això tenen el nostre suport i no hi votem.
Ha quedat clar.
Gràcies, Maria.
Carles García.
Només aclariré que l'emoció diu el que diu
i em sap greu
que no s'hagi pogut fer cap modificació
ni ningú hagi demanat
fer revisió d'aquests matisos
que segurament ens ho hauríem posat d'acord.
Gràcies.
Gràcies, Carles.
Votació entenc, si no vaig equivocat,
que hi ha vot a favor de
CUP Amunt, Esquerra Republicana
i Ana Vilanova.
Hi ha vot
abstenció de Movem Sant Just,
vot en contra de Partit Socialista,
Junts per Catalunya
i de
Quico Ferrer.
És així? Doncs aleshores aquesta
emoció no queda aprovada.
Anem al control de l'acció
de govern, relació de crets d'alcaldia,
acords adoptats per la Junta
de Govern Local, informació
econòmica-financera,
informació de l'alcaldia.
Hi ha 6 punts
a compta. No sé si hi ha algun
que tingueu algun comentari a fer,
si no, doncs,
doncs,
com que es dona a compte,
em consta que ja es van comentant les comissions
informatives,
i per tant aniríem a les informacions
d'alcaldia.
He de dir que són
42 les dones que han estat
assassinades a l'estat espanyol
des de l'1 de gener.
8 d'aquests assassinats s'han produït
a Catalunya, són dones
víctimes de la violència masclista.
I també volia comentar
que estem ja
treballant per recuperar
la Festa Major, amb certes limitacions,
i revisant possibilitats d'acord
amb les indicacions
de practicat.
Actualment estan previstes
activitats infantils, de cinema, espectacles,
l'avering de comptes, activitats
d'aigua, etc.
Partits de futbol i bàsquet, els blaus
dels grocs,
vellarribalitat,
vellades de Cerdanes,
de Svart i de Gegants,
musicals, concerts, monòlegs i sessions
de dijou que hi,
en horari ampliat fins a les 3,
entrats les activitats que
celebraran per la Festa Major
i en parlarem
més detalladament el proper ple
del mes
de juliol.
Ara, si us sembla bé,
anem als precs i preguntes,
primer dels regidors i regidores
del Consistori,
i després del públic,
que només n'hi ha una.
Veig una mà aixecada,
dues,
dues mans aixecades.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Gràcies, Agafi Bolígraf,
alcalde, perquè n'hi ha quatre o cinc.
Quatre o cinc.
No, primer informar
a la ciutadania que des d'Esquerra Republicana
hem demanat un informe estadístic,
sense dades personals, evidentment,
ni noms ni similar,
sobre la tramitació de llicències urbanístiques,
simplement estadístic.
Bueno, esperem
que ens el facin arribar.
De moment nosaltres hem fet els nostres números
amb la informació pública que hi ha penjada
al tauler, amb les que
s'han aprovat les juntes de govern
des de l'1 de gener, que són poques,
però necessitem totes aquestes dades
per anar comparant
i anar fent la nostra feina de seguiment
de l'equip de govern.
Passo a les preguntes.
Són tres, no pateixi, alcalde.
Una és sobre el PEMNAT,
el Pla Especial de Protecció del Meïn Natural
i del paisatge del Parc de la Serra de Collserola.
Com segur que la gent sap,
el passat 6 d'abril
es va aprovar definitivament aquest pla
i des del nostre grup vam demanar
que es fes una sessió monogràfica
del Consell de Medi Ambient
per tractar aquest tema,
per veure com ens podria afectar
el nostre municipi.
De fet, s'ha d'agrair que intervingués
i que hi fos present el senyor Maria Martí,
el gerent del parc.
I una de les coses que va dir en la seva intervenció,
una d'elles, va ser que un dels reptes
més importants que es troben
serà com fer complir la normativa
que es deriva d'aquest pla,
perquè el consorci no té competències sancionadores,
sinó que les té cada municipi
dins del seu territori.
Aquesta és la realitat que ens trobem,
que ens consta que s'està treballant
per arribar a un acord entre administracions superiors,
per tal d'establir que sigui una autoritat única
de vigilància i sancionadora,
que podrien ser esmosos, podrien ser gens rurals,
però això, diguem-ne,
que és qüestió de negociació
i ja s'hi arribarà.
Però, mentre no s'arribi aquí
i mentre depengui del nostre municipi,
què té previst fer aquest equip de govern
per fer aquestes tasques de vigilància
i si és necessari, sancionadora?
És a dir, la policia local està preparada
per realitzar aquestes feines
tenint en compte la plantilla que tenim,
tenint en compte l'extens que és
el territori del parc dins el municipi.
Això, per una banda.
De l'altra, un tema absurdament diferent.
Ahir es publicava
una sentència del Tribunal Suprem
on es dictamina que els funcionaris interins
passaran a ser indefinits no fixos
si aquesta condició d'interinitat
durà més de 3 anys
i, per tant, que tindran dret a indemnització
per any treballat.
Llavors, sabem que és molt recent,
però el que li volem demanar l'equip de govern
és si davant d'aquesta situació
ha fet un càlcul sobre quants treballadors
i treballadores de l'Ajuntament
pot afectar aquesta mesura.
Per una banda.
Segon, com ho pensen solucionar?
Perquè entenem que si les persones interines,
que fa més de 3 anys que ho som,
poden demanar una indemnització
en cas de perdre la plaça,
entenem que s'hauria de fer
una reserva de crèdit per pagar aquestes indemnitzacions
en els propers pressupostos,
però és evident que primer cal saber
de quina és la magnitud de la tragèdia
i després, també el que s'està dient,
és que una de les solucions pot passar
per convocar concursos
doncs si hi ha previst alguna planificació
per convocar totes aquestes places
ocupades de manera interina.
I l'última,
i ara he dit que no patís, que només eren 3,
fa poc, fa unes setmanes
no sabria dir quantes,
hem vist que ja s'iniciaven
els preparatius per a l'urbanització
del sector de Bellavista de Sant Joan d'Espí.
Ja sabem que no és un sector
del nostre municipi,
que és del municipi colindant,
però és evident que al ser
en el límit del terme municipal,
perquè la gent ens entengui,
el sector de Bellavista és el que hi ha
entre el restaurant de la Tallatella
i l'esclat.
Si ara la gent s'hi passa veurà allà unes tanques
i és un espai tancat,
perquè començaran les obres d'urbanització,
per tant entenem que aquests sectors començaran a desenvolupar.
Quan comencin les obres,
tot el trànsit de camions suposem,
preveiem que anirà a parar
a la carretera, a la rotonda del Walden.
Si sumem aquest augment de circulació
per les obres, més l'habitual,
més també
tot el desenvolupament de Ceros Vergara,
que podria ser
que coincidis tot en el temps,
el que volem demanar a aquest equip de govern
és si té prevista alguna solució
per a aquestes previsions.
L'alcalde diu que no,
diu que no arribaran allà a la carretera,
per tant entenc que heu hagut
de parlar amb el municipi de Sant Joan d'Espi
per intentar resoldre-ho
abans que tinguem un problema.
I després també
és si un cop fets aquests habitatges
tant de Bellavista com de Ceros Vergara,
si hi ha prevista alguna modificació
del pla de mobilitat de Sant Just,
per evitar aquest augment
de mobilitat general a la carretera,
perquè una cosa és el que preveiem
nosaltres com a municipi,
l'altra és que si sumi aquest desenvolupament
del pla de Bellavista,
que si no té sortida per darrere de l'autopista,
per entendre'ns, per Sant Joan d'Espi,
hauran d'anar a parar la rotonda del Walden
i per tant aquest tram entre l'anada de l'autopista
i Sant Feliu de Llobregat
pot ser un autèntic tap a segons quines obres
del dia tant d'anada com de tornada.
I aquestes són les preguntes que volíem fer.
Moltes gràcies, Sergi.
Gràcies, també intentaré ser breu.
Primer, un tema recurrent,
que és el tema de la neteja,
que ja n'hem parlat moltes vegades
i és molt deficitària.
Hi ha diverses parts del poble
que la gent es queixa,
l'altre dia uns veïns de l'Avinguda d'Indústria
ens ho deien, però em centraré
en què és l'entrada des d'Esplugues,
que és de la carretera reial,
on pots pujar pel doctor Rivalta
o pots pujar pel carrer Bonavista.
Allà, per exemple, hi ha un grupet de gent
des de fa mesos o diria anys
que es troben a la nit
i que consumeixen begudes normalment alcohòliques
i que tenen el detall
de deixar sempre les raunes i les ampolles allà.
Llavors, clar, l'entrada de Sant Just és
que arribes a Sant Just
i moltes vegades trobes aquí
l'entrada del doctor Rivalta
moltes d'aquestes ampolles i llaunes,
perquè si que de tant en tant
es troben a la nit,
fent aquesta neteja viària,
però persones amb escombres
no es veuen tan sovint
perquè passen amb el bufador
i aquestes llaunes poden estar
setmanes a vegades.
Hi ha aquest tros que és molt més visible,
però hi ha un altre tros que no és visible
però que també és tan o més brut
que és l'accés que hi ha
quan comences el carrer reial
i vols anar cap alcalde de Arís,
hi ha allà un passadís,
com les que feia cantonada
i antigament una entitat financera
i amb aquell passadís, que en una escala és una rampa,
doncs és un clàssic
que ja són perpètues
les llaunes de les restes d'aquestes festes.
Llavors, bueno,
fer aquest incís de neteja
i llavors fer un incís
de viabilitat,
que és els passos de vianants.
Clar, tornem aquí, no?
Per exemple, tu agafes aquest accés
que acabo de dir
i trobes un pas de vianants
per atravessar el cal d'Arís.
És lògic. Llavors,
s'ha fet un accés ara
amb un edifici nou, un edifici en Coscor
i allà hi havia un pas de vianants,
però coincidia amb l'aparcament d'aquell edifici.
Què es va fer? Doncs el primer que es va fer
abans, suposo, de donar
la llicència a primera ocupació va ser
treure aquell pas de vianants,
però en lloc de moure'l uns metres més enllà
perquè el cadèm del boulevard que es vol fer a la carretera
fomentar aquesta interacció entre els veïns,
no s'ha fet un pas de vianants.
Per tant, o sigui, per molts accessos que fem,
si no pintem els passos de vianants,
si tothom vol comportar-se,
ha d'anar cap als accessos antics
per poder travessar el carrer del cal d'Arís.
Llavors,
és això, reclamar, doncs,
que, abans d'aquest accés,
es faci aquest pas de vianants.
I parlant de passos de vianants,
tu puges pel carrer Bona Vista,
estic entrant a Sant Just
i vull anar cap al centre del poble.
I, clar, arribo al carrer
a Electricitat
i hi ha un pas de vianants
per travessar el carrer,
però, en canvi, arribo al carrer Catalunya
i no hi ha cap pas de vianants.
Però hi ha veïns que ens comenten
que des que hi havia la llar d'infants del TIC-TAC
era una reclamació
que s'havia fet moltes vegades d'aquell pas de vianants
ja fa uns quants anys
i que no s'ha fet.
Llavors, doncs, s'hauria de reclamar
aquests dos passos de vianants.
El que em faig és un prec
als companys i companyes d'aquí
i el que ningú us toqui per aludit,
però potser algú s'hi donarà,
que és que jo crec que quan presentem mocions
a vegades hi ha gent que sembla que faci una tessina
o una tessis, no?
Igual com quan tractem els punts de govern,
no es llegeix tot l'expedient,
sinó que es fa un resum.
Jo crec que per l'agilitat del ple
i per la conciliació de tots
amb la nostra vida familiar
estaria bé fer un resum de les mocions
que hem hagut d'augmentar l'acció
i ens les hem llegit
i seríem cap a més àgil.
Gràcies.
Gràcies, Josep Maria.
Jo també tinc unes quantes.
Primer de tot, m'agradaria
saber què és la nova promussa,
aquell projecte que va presentar
el nostre exalcalde,
Josep Pinyà.
M'agradaria saber
si hi ha hagut alguna variació,
quan començarà la nova promussa,
m'agradaria saber
què farem amb la nova promussa,
perquè vulguis o no, el tema de Bommer
passarà dos anys fins que estigui construït,
tenim gent treballant, estem ja entregant
les promocions,
hi haurà un moment de dos anys
o any i mig que no tindrem feina.
M'agradaria saber
què passarà amb la nova promussa,
perquè ens heu presentat
un projecte força interessant
de la nova promussa,
que hi havia diversos temes interessants,
i jo que sàpiga
hi ha el tema de les plaques solars,
d'una coberta que tenim,
però no hi ha res
de tota la proposta
de la presentació que vau fer.
M'agradaria saber
si hi ha hagut canvis
i quins seran, si ho podeu contestar.
Després, l'altra cosa
és el tema de la seguretat.
M'agradaria saber
si estem pitjors,
com portem el tema de la seguretat,
si tenim el que és suport
de Mossos d'Esquadra.
M'agradaria saber com ho tenim.
Amb el passat ple ja ho vaig demanar.
Després, l'altra cosa,
seguint el que deia Josep Maria,
és el tema de la neteja.
Per un costat tenim
el tema de l'incidisme
a la zona del Walden,
sobretot a la zona de McDonald's,
perquè la gent va a sopar
i allò fan el botellón
i segueixen havent queixes dels veïns,
per poder-ho paliar.
I després, l'altra cosa
és el tema dels containers,
els contenidors blaus
a la zona aquesta de Sant Just Park.
Hi ha uns que van amb targetes
i a les 12 del matí
estaven que no podies
i llavors tens tot el que és
els contenidors de gent
que no té la targeta,
perquè encara no han anat a buscar el que sigui
i està en uns carrers que són petits
per a la porqueria per allà.
A més, si seria bona idea
obrir els contenidors,
perquè així tirés la brossa
i arrencar-ho ja
quan tot estigui ja més de cara
al novembre o octubre
quan es farà el nou model.
Això per un costat
i després patim pata amb patum
i ja està.
Laia Flotats.
Sí, posada manifest,
que ja fa tres plens
que jo vaig demanar
accés a tots els registres d'entrada
de l'Ajuntament
i tres mesos després encara no el tinc.
És cert que m'han trucat,
que m'han explicat,
però com a regidora no els tinc,
aquesta informació.
Sé que ara fa poc vau fer una formació
sobre el tema de protecció de dades,
però crec que el meu company
Joan Maria ja va deixar bastant clar
que tot el que és qüestió de dades personals
els regidors ens obliga la llei
i la nostra pròpia responsabilitat.
Per tant, que perquè s'hagin d'anonimitzar
no sé quants registres
no se'ns faciliti aquesta informació
és una excusa,
això no val.
Va,
vaig contestant.
Sergi Seguí,
referent al PEMNAT
de les competències sancionadores
de les...
amb el Parc de Collserola
està clar que aquest és el principal repte
que tenim a nivell de parc.
L'ús del parc
s'ha incrementat molt en l'últim any
i hem passat de 3 milions
usuaris a l'any a 6 milions.
Per tant,
o hi ha una sèrie de regulacions
que es fan complir
perquè les regulacions sense un compliment al darrere
no tenen cap sentit
o està clar que aquest parc està
en risc de morir d'èxit
perquè el parc té una biodiversitat,
té una funció
també mediambiental
i hem de ser capaços de trobar aquest equilibri
entre el gaudi del parc
per una població
altament densificada com és l'Àrea Metropolitana de Barcelona
però també la preservació
d'aquest
d'aquesta biodiversitat
que tenim al parc.
Un dels reptes
en aquesta nova etapa
que espero que
se'n seti aviat
en el parc de Colls Trolls
és precisament trobar aquesta policia
no sé exactament quin serà
el nom que s'utilitzarà
la policia de parc,
la policia forestal
que ve allí pel compliment de la normativa.
En el cas
de les
policies locals
fan actuacions puntuals
quan hi ha denúncies
però és evident que amb les planties
que tenim les policies locals
i amb les problemàtiques que tenim
en el cas corbà
ens costa molt enviar efectius
al parc de Colls Trolls
i més els caps de setmana
que és quan tenim més problemes al núcleo urbà
i alhora més usuaris
al parc de Colls Trolls.
Sobre la sentència del Tribunal Suprem
respecte als interins
l'estem analitzant
jo crec que va ser tot just ahir o abans ahir
no recordo
hem de mirar quines conseqüències
té la nostra plantilla
i evidentment
hem de mirar també si té o no
impacte econòmic.
De places d'interins
ja se n'estan de concursos
per ocupar definitivament places d'interins
i ja se n'estan fent
en un procés avançat
altres
s'havien de reproduir
aquesta primera meitat de l'any
però fet que anem tenint urgències
i necessitats d'ocupar
places que no estan ocupades
doncs fa que aquestes places
que ja ho estan
els seus concursos es vagin
posposant
però ja n'hi ha previstos uns quants
pel llarg de l'any.
L'urbanització del sector de vellavista
ja hem pactat
amb la Junta de Compensació
que el trànsit pesat
s'ha de desviar pel polígon
intentar que no s'incorpori
a la carretera reial fins que no estigui
al carrer Sant Sebastià
que és el carrer paral·lel
a l'avinguda Baix Jobregat
d'aquesta manera
no congestionarem tant
la carretera reial
que en aquest punt
que refereixes
a la IMD més alta
estem parlant d'una IMD de 20.000
abans de la pandèmia
actualment pot ser una mica inferior
però en tot cas estem parlant
d'un volum de trànsit important.
Una de les coses bones
d'aquest sector
és que
en el projecte d'urbanització
està prevista la construcció
d'una sortida
a l'autopista
de manera que
s'ha de construir un vial
que permeti l'accés
a la B23, així com un pont
que permetrà
que es pugui accedir a la B23
en direcció Barcelona.
Paradoxalment
es farà l'urbanització
però fins que la Generalitat
de Catalunya no recepcioni
la B23
en aquesta
transferència que porta molts anys
que sembla que ja està a punt
d'arribar mai
aquests accessos
no es podran obrir al trànsit
perquè el Ministeri de Foment
estableix que a l'autopista
ha d'haver-hi unes distàncies mínimes
entre sortides
que no es compliria
en aquests accessos concrets.
Josep Maria,
és un tema que evidentment
hi estem a sobre
i hem d'estar segurament més a sobre.
Jo confio que a partir del novembre
es vegi una millora
quan tinguem al voltant de 4 dp
i uns mes de neteja
viària.
Tenim alguns punts
conflictius.
Aquest que fa referència
del vingut
de Dr. Rivalta és un d'ells.
És veritat que passa aquesta situació
que dius.
L'altre que comentes dels passatges
aquests són privats.
En principi la neteja
ha d'anar a càrrec
de la comunitat.
És veritat que com que la comunitat
no sempre neteja
l'Ajuntament i acaba desviant
els efectius de neteja viària,
dos cops per setmana,
tot i que insisteixo que a priori
no ens tocaria fer-ho l'Ajuntament.
A la carretera reial
en tot cas tenim
una freqüència de tres cops per setmana.
És una de les zones
que té una freqüència
relativament alta.
Passos de vianants
segurament és veritat que em falten
alguns punts, me'ls he notat,
ens ho mirarem amb el rege de mobilitat.
A vegades ens costa una mica
trobar un equilibri entre
passos de vianants versus
places de parcament.
En alguns punts, per exemple,
el carrer 2 de maig, que és una obra
que vam fer de reorbanització,
vam posar alguns
passos de vianants i després els mateixos
que ens van demanar
perquè prioritzaven
tenir places de parcament.
Quico Ferrer,
la nova ProMunça,
el que té ara
en aquests moments
és dos projectes
importants a fotovoltaiques,
un al Milenar i l'altre
al Sant Just Diagonal.
Són
plantes
fotovoltaiques
que han de tenir
una reversió
amb ProMunça, o sigui que ProMunça
ha de sortir d'alguna manera
beneficiat d'aquesta inversió,
ha de tenir un retorn per ProMunça
i s'estan analitzant
altres inversions
en altres punts.
Aquest és un procés
que, evidentment,
no és d'un dia per l'altre,
és un procés lent,
serà en paral·lel
amb la promoció de nous habitatges
com, per exemple, el de jocs joveníbles,
però vull dir que
la tendència a anar
cap a la implementació de
fotovoltaiques d'energia verda
ja està iniciat i es continuarà.
Respecte de la seguretat ciutadana,
em dius si ens sentim
recolzats pels Mossos d'Esquadra.
Home,
és millorable.
Actualment,
Mossos d'Esquadra té...
O sigui, el compromís que teníem
és que a Sant Just i Esplugues
tindríem tres
patrulles
cada torn
del dia, matí, tard
de nit.
Aquestes tres patrulles
no hi som mai, en realitat,
sempre falten alguns efectius
en els torns.
D'aquestes tres patrulles, dos havien de ser
a Esplugues, una per Sant Just.
Què ens està passant?
Que, entre que no costumen
haver-hi les tres patrulles
efectives
i que des de l'obertura del Centre Comercial
de Finestrelles
hi ha una certa conflictivitat
en aquest lloc,
Mossos està permanentment desviant recursos.
La patrulla que ens tocaria
a Sant Just l'està desviant
constantment a Esplugues
i hi ha moltes franges horàries que no tenim
a l'obertura de Mossos Esquadra.
Jo et vull dir que la col·laboració
és bona, demà mateix
tenim una taula de seguiment,
però
és evident que necessitem més efectius.
A Sant Just no tenim una delinqüència
greu,
en el sentit que no hi ha delictes greus,
però sí que estan havent-hi petits robatoris
que afecten a molta gent
i, evidentment, aquest tema ens preocupa.
Són robatoris que normalment es fan de nit,
a vegades amb vehicles privats,
a vegades
en domicilis,
en jardins, sobretot.
No són...
No, no estan...
Quan dic domicilis,
aquesta és una altra tipologia
de delicte quan entren a una casa,
aquestes són bandes organitzades.
En aquest sentit sí que estem baixant,
estem mirant les xifres.
Jo em refereixo a entrar a jardins de comunitats,
a robar patinets, bicicletes,
aquest tipus de delicte.
Sí que el tenim
i, evidentment,
ens preocupa.
Sobre la neteja viària,
reincidim amb el que et dèiem,
Josep Maria Cortés.
És veritat, també, que ara tenim una situació complicada
perquè tenim molts botellons.
El fet que la ciutat nocturna estigui tancat
fa que hi hagi molts punts al municipi
on es reuneixen els joves,
consumeixen i no sempre recullen.
Al cap de setmana,
la patrulla de la policia local
us puc assegurar que va de bòlit
amb un llavall
intentant controlar
aquests grups
i evitar que ho deixin tot brut.
Alguns casos ho han aconseguit,
altres no tant,
i per això a vegades es veuen restes de brutícia.
Són el Walden,
també, a vegades, el Camp Roig,
llocs d'aquests que
es concentren joves.
Laia, sobre el registre d'entrades,
jo crec que
s'ha enviat avui
o s'ha enviat avui?
S'ha enviat avui.
Sí, sí.
La petició que vas fer...
El cas és que la petició que...
Jo he fet una intervenció perquè no he vist cap correu.
La petició que...
Si m'ho ha enviat avui fa una hora
o no ho he vist?
El cas és que es fa una petició
genèrica
de registres d'entrades.
Hi havia 13.000,
perquè hi ha moltes...
Des de...
Des d'empadronaments,
de certificats d'empadronament,
de llicències...
Hi ha una varietat.
La interacció entre el ciutadà i l'Ajuntament
té molts fronts.
Insisteixo, en mitjan teníem 13.000
peticions.
Crec que el cap d'alcaldia et va trucar
per definir una mica millor.
I avui,
ens han donat un informe.
Hem hagut també
de netejar les dades
per veure dades
d'adreces
i noms concrets.
I...
Bé,
es va fer una consulta jurídica i es va considerar
més oportunons
a posar dades aquestes.
En tot cas, entenc que el que us interessa
són les dades genèriques,
no el cas concret.
Aquesta informació s'ha facilitat avui.
Quico, sí.
Una coseta que se m'ha oblidat.
Dic, amb els pressupostos vaig demanar
si es podia posar una altra càmera
a la zona de l'ETU.
No sé si està previst
una planificació per posar-la.
Ara estem fent el projecte
la memòria valorada del pla de càmeres.
En principi crec que hi ha
una previsió de col·locar 9 noves càmeres
al municipi.
S'estan decidint
els emplaçaments
i en el polígon està previst que hi hagi
a l'entrada del polígon una càmera.
Doncs,
si no hi ha més qüestions
el deixaríem al ple aquí.
Recordar...
Ai, perdoneu, el veí, és veritat.
No és un veí,
és la sala,
el col·lectiu de la sala
que demanen
que hi hagi
un procés participatiu
per definir els...
Ara faré una mica com en cortès i a vegades
després em renyen perquè no llegeixo tot,
però intentaré fer un resum
de la petició perquè és molt extensa.
El resum al Casal Popular
de la sala demana
que es decideixin
un procés participatiu
l'ús que ha de tenir la masia de Camp Candeler
i de Camp Freixas, perdó,
i ells es manifesten
perquè la...
Camp Freixas
doncs tingui...
sigui un espai
per les entitats del municipi.
Jo he de dir que
en el cas de la masia de Camp Freixas
ja s'ha decidit amb un procés participatiu
que la meitat de l'espai es decidiria
a la casa de la dona,
està precisament un procés participatiu,
i després que nosaltres,
com a govern, però aquest tema
l'estem treballant i encara està obert,
però considerem que
com a espai per les entitats
és més adequat la vagoneta
que no pas per les dimensions
i per la tipologia de...
per l'estructura de l'efici
i...
per la ubicació també diria
és segurament més...
més apropiat
destinar la vagoneta
a un hotel d'entitats
que no pas la masia de Camp Freixas
que no deixa ser una masia
amb unes dimensions més reduïdes.
En tot cas, aquest és un...
encara no s'ha definit quin serà l'ús
de la masia de Camp Freixas
i evidentment poden haver-hi canvis en el futur.
Quico, ja...
Sí, no, només una cosa, és sobre això.
No, és sobre això.
Sí, però és que...
El procés participatiu
que es va fer
pel tema de l'espai de la dona,
que es va fer només de la dona
o a tothom, o...
No, es va fer el col·lectiu de dones de Sant Just.
I només de dones de Sant Just.
Llavors ja no és participatiu.
És participatiu de les dones.
De les dones, ja està.
A mi em sembla bé.
Però participatiu és que tothom té dret a dir la...
En tot cas,
punt aquest, és un prec del públic, Quico.
No, Carles, el mateix.
És que és un prec del públic.
Jo he intentat que...
Bueno, és que...
El prec és molt llarg,
he intentat fer un resum del que...
No és tan llarg.
No arriba a fer-hi mig.
No ho sé.
Jo crec que, per respecte al maquinatge...
Què hi ha que no hagi dit de...
Demanen una sèrie de coses,
que estan aquí enumerades,
que no s'han...
Que no s'han dit, eh?
Perquè la sala ho ha enviat,
la gent?
No, no.
Decidiu vosaltres,
les de la sala, qui envien la informació.
A veure,
el Casal Popular de la sala,
entenem que si ve la gestió del dia a dia del municipi,
la tenim delegada als regidors
que votem cada quatre anys,
quan s'han de prendre decisions estratègiques,
cal que els enjustengues ens hi manifestem.
Abans em diria,
quan hi hagués més preguntes,
ja s'hauria acabat el ple, no?
El ple s'ha acabat.
El ple s'ha acabat, sí, sí.
De fet...
No, i a punt que he sentit el resum, no?
La informació familiar...
No, és que no plou mai a gust a tothom.
Tu.
Ens hi manifestem.
De fet, la secretària, si vol, també pot.
I decidim el que considerem més oportun.
Aquest és el cas de Camp Freixes,
pertanyent al patrimoni de Sant Just.
I considerem que cal decidir
en forma conjunta l'ús que s'hi vol donar
en el futur.
Per aquesta raó,
reclamem el consistori,
mitjançant aquesta carta adreçada al ple,
que cal que realitzi un procés
de participació ciutadana seriós,
a diferència del que s'ha fet recentment
a la plaça de la Pal.
El procés de participació que reclamem
ha de parlar amb les entitats i persones de Sant Just
per tal de publicitar problemes
o necessitats que tinguin.
Obrir un període de recepció
de necessitats i propostes
que poden tenir resposta a Camp Freixes.
Consensuar per part dels voluntaris
que hi vulguin treballar un conjunt de propostes
coherents a partir de les iniciatives rebudes.
Publicitar propostes resultants,
votar per part de tota la població
aquestes propostes,
publicitar els resultats a la votació.
Aquestes propostes han d'incloure
les entitats directament adjudicatàries
de l'ús de Camp Freixes.
En quina forma se'n farà la gestió i governança?
Responsabilitats que corresponguin
a les mateixes i a l'Ajuntament.
A propòsit d'això,
s'entén que aquest procés de decisió sobirana
ha de ser compatible
amb l'acabament de les obres de restauració
que ja fa temps que l'Ajuntament va engegar
i el subministre i manteniment
un futur per part de l'Ajuntament.
Aquesta proposta la presenta a la sala
amb el suport de 162 signatures
de Sant Justencs i Sant Justenques
o persones que fan vida regular al poble,
fet en el breu termini del darrer mes,
demanant a l'Ajuntament de Sant Just
que compleixi les peticions que aquests exposen.
Es completi la restauració,
que l'Ajuntament assumeixi
les posteriors necessitats de manteniment
i subministrament
que accedeixi la gestió i governança
de les persones i entitats de Sant Just
que vulgui desenvolupar les seves iniciatives.
Jo crec que ja he explicat bastant,
no?, he llegit el PREC i...
Perdoneu,
engegui un procés participatiu
perquè es consensuï en darrera instància
es voti com s'ha de gestar
totes les de venir de camp freixes.
Reclamem que el procés realitzat
per decidir respecte a la masia
de camp freixes sigui el criteri empran un futur
en qualsevol altra qüestió a la mateixa índole.
Finalment,
demanem explícitament a l'alcalde Joan Vasaganyes
que posi fil a l'agulla
per dur a terme aquest procés participatiu
i que si hi hagués cap problema ens ho faci saber
per tal de poder consensuar
la millor manera
d'acabar-ho realitzant.
Jo crec que abans he fet un resum bastant bo,
no?, abans,
i no sé si hi havia alguna cosa
que no m'havia...
No té cap capacitat de sintesi,
però penso que és de justícia,
que si és en col·lectiu del públic
el que pot expressar-se...
Jo entenc que si m'hagués desviat
de quin era l'esperit del PREC
que haguéssiu pogut dir,
ho entenc, però crec que he resumit
bastant bé quin era el PREC.
I la resposta és la que ja he donat,
i simplement vull afegir
que no estic d'acord
amb que el procés de participació
de la plaça de la Pau
no sigui vàlid.
És un procés de participació
que es va fer amb una empresa especialista
en processos de participació,
i jo no sé amb quins criteris
s'ha decidit que aquest procés
no és vàlid.
Doncs ens veiem al proper ple,
que recordo que serà una hora abans, eh?
A les 6.
T'hem dit a les 6, oi?
Sí.
A les 5.30.