Són ja les 7 i és l'hora de començar el ple ordinari del mes d'octubre.
En primer lloc, demanaré silència, sisplau.
En primer lloc, exclusar de moment l'assistència del regidor Francesc Orpélla,
que m'ha dit que per motius professionals s'incorporarà al ple més endavant.
Sabem que comencem senzill, però que properament s'incorporarà.
En primer lloc, aprovarem l'acte del darrer ple,
que va ser ple extraordinari, celebrat el 16 d'octubre.
Hi ha algun comentari? No?
Doncs aniríem a votacions, vots en contra, abstencions.
Doncs s'aprova per unanimitat l'acte del darrer ple.
En segon lloc, avui prendrà possessió la regidora Anna Vilanova Fernández,
de la candidatura d'Unitat Popular Alternativa Municipalista,
que retorna a aquesta sala.
L'anterior mandat també em va formar part
i haurem de fer el procediment de presa de possessió.
Anna Vilanova Fernández, jureu o prometeu,
per la vostra consciència i honor,
complir fidelment les obligacions al càrrec de regidora
de l'Ajuntament de Sant Justes Bern,
amb lleialtat al rei, i fer guardar la Constitució
com a norma fonamental de l'Estat?
Per imperatiu legal, ho prometo.
Molt bé. Gràcies, Anna, i ben tornada al ple municipal.
Anem als dictàmens. Comencem per l'àrea d'economia.
Avui és un ple important en el que discutirem
sobre les ordenances fiscals, les ordenances de preus públics
i també el pressupost general.
Com que són tres punts que van intrínsecament units,
ja que estem parlant dels ingressos i de les despeses
de l'Ajuntament de Sant Just,
el que us proposo és que el debat sigui conjunt
i després la posició de vot es manifesta de manera separada.
Us sembla bé?
Com que són dos o tres temes que van molt intrínsecament lligats,
si voleu fer-ho així i si no ho fem separat com preferiu.
Teniu la paraula, anirem de menor a major.
No vols intervenir?
Ah, perdona.
Defensarà aquest punt la regidora Isenda.
Bona tarda a tots. Abans de tot, Anna, ben tornada.
Moltes ganes de tornar-te a tenir. M'acompanya.
Benvinguda de nou i moltes gràcies a tots i a totes.
Com ha dit l'alcalde, estem tots aquí per debatre
les ordenances i el pressupost i així que començo.
El grupert municipal manté el compromís polític
d'aprovar de forma conjunta al ple la proposta de pressupost
de l'Ajuntament i de promulsa pel 2024 i les ordenances fiscals.
El debat sobre els ingressos i les despeses públiques
no es poden deslligar i per això ja fa diferents exercicis
que el ple de l'Ajuntament aprova els dos expedients de forma conjunta,
tot i que sabem entre tots els que ja portem uns quant temps
que això significa un sobresforç a la casa per portar
aquests dos expedients perquè són molt llargs. Així que també
aprofitem per donar les gràcies als tècnics de la casa.
L'elaboració del pressupost i les ordenances del 2024
ha estat força complexa aquest any per dos motius principals.
En l'àmbit actual d'elevats tipus d'interès,
les despeses financeres, que són els interessos de prestes,
incrementen notablement la partida, és a dir un 81,65%
a causa de la pujada del tipus d'interès.
Per tant, l'increment total previst en aquesta partida
aquest any 2024 serà de 90.800 euros. Tot i així,
com sabeu, l'Ajuntament té un nivell molt baix d'endeutament,
un 18,22 quan sabeu que podem arribar fins al 110.
La necessitat de garantir determinats serveis municipals
de gran importància per a la població que han experimentat
importants increments de cara a l'any 2024 a causa de l'inici
de nous contractes en aquests àmbits.
Pel que fa als serveis que han incrementat de forma notable,
us en citaré quatre. Es dona la circumstància que l'any 2024
caldrà finançar íntegrament la segona escola Bressol,
que com ja sabeu va començar el setembre d'aquest 2023.
El seu funcionament durant tot l'any implica un increment total
de 713.000 euros. El detall d'aquest augment
és el de la despesa de personal per tal de donar servei
als 107 nadons i infants i del funcionament uranyari
de la nova escola municipal, que és el servei de suport
adequatiu i el servei de menjador.
El segon gran servei que puja notablement és el servei
de recollida de neteja i de residus de la via pública,
que s'ha d'elicitar de nou per entrar en funcionament
el juliol del 2024. Aquesta nova elicitació implica
també un increment de 732.112 en 66,
a causa de l'increment salarial que fixa el nou conveni
col·lectiu del sector i les millores del servei.
D'aquest pressupost, en el 2024, figura la part
d'aquest increment corresponent des del juliol al setembre.
No és tot. És a dir que l'increment és de 732,
però només aplicarem 366.000 euros.
El tercer servei que incrementa les despeses municipals
és el servei de manteniment de la via pública i els equipaments municipals,
que també s'ha d'elicitar de nou i també ens obliga
i això suposa una quantitat de 259.500 euros.
La major despesa derivada de la nova elicitació,
que també ha de ser en aquest quart trimestre,
és el servei de neteja dels equipaments municipals.
És un dels elements a tenir en compte i aquesta despesa
està quantificada en 120.900 euros.
A causa d'aquestes necessitats i per garantir, com sabeu,
els serveis públics de qualitat per a la ciutadania,
els ingressos previstos eren insuficients i ha estat necessari
per a l'autodeterminació de determinats impostos o taxes.
Tot i que l'Ajuntament del nostre entorn, com vau veure,
està incrementant la LIBI entre un 5 i un 15%,
el govern municipal ha decidit incrementar-lo,
mantenir-lo a la baixa, però proposant un increment
d'un 5,8% per a tots els imobles, en el tema de la LIBI,
i un 12% pels imobles de característiques especials
o d'imobles urbans d'usos diferents, com podia ser el comercial i aquests.
La resta d'impostos els congelem.
Com és els impostos que congelem?
A veure, l'impost sobre els vehicles d'atracció mecànica,
l'impost sobre l'increment de valors de terreny de naturalesa urbana,
l'impost sobre activitats econòmiques,
l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres,
i en relació a les taxes, també es congela el servei
de recollida comercial, la taxa per llicències urbanístiques
i la taxa per ocupació de la vida urbana.
I la taxa per ocupació de la via pública,
que reserva espais per l'entrada de vehicles,
o la taxa per la concessió de les parades del mercat municipal.
També per donar cumpriment a la nova llei 722 de 8 d'abril
de residus i sols contaminants per a una economia circular,
el govern municipal hem hagut de crear una nova taxa
de serveis de recollida de residus domèstics.
La llei estatal ens obliga a tots els ajuntaments a crear
en un termini de tres anys, i per tant, abans del 2025,
el cost de les superacions de recollida de transport
i tractament de residus, i permet implantar un sistema
de pagament per generació.
La previsió que aquesta taxa comenci serà l'any 2024,
però només el segon semestre. Coincidint amb el moment
que es preveu que s'hagi implementat en tot el municipi
el nou sistema de recollida de residus, que com sabeu
és el de tancar la resta i l'orgànica, i donem tots en la targeta.
Tal com es recull la proposta d'ordenança fiscal,
la taxa tributària està formada per una part fixa
o bàsica, i una part variable. En aquest 2024,
com que només farem el segon semestre, només aplicarem
la part bàsica o fixa. Aquesta part bàsica o fixa
anualment té un import de 120 euros,
i en aquest cas, el 2024, com que només
aplicarem el segon semestre, seran 60 euros
que passarem a cobrar.
De conformitat amb les dades del Servei Municipal,
existeixen uns 7.744 habitatges,
i això suposarà un ingrés, aproximadament per l'Ajuntament,
d'uns 464.000 euros.
Després, quan jo acabi, li demanaria al meu company, el just,
que ens expliqui a tots a taxa de residus com funcionarà.
D'acord, amb això que us acabo d'explicar,
ens permet de dir que l'Ajuntament tindrà un pressupost
de 30.474.823 euros,
això suposa un 3,48%
de pujada en relació al pressupost del 2023,
i les propocions municipals,
és a dir, per a Muntsa, aquest any,
són 5.565.006 euros,
que és una pujada d'un 12,49%.
És a dir, que tenim un pressupost consolidat,
tant per a Muntsa com per a l'Ajuntament,
de 35.092.307 en 85.
Les partides que cal destacar, sobretot,
són, com sempre, que sabeu, el compromís que tenim amb les persones
és reforçar tota l'àrea de serveis socials.
Una part d'aquest increment, com ja us he explicat,
prové de l'Escola Bressol, que, com ja us he dit,
no ho repetiré els números, i després, també,
tenim uns increments determinats de transferències com són
la subvenció nominativa a Càritas, que s'incrementa
amb 108.500 euros,
tenim l'habitatge social, que també s'incrementa amb 13.700 euros,
els ajuts d'emergència, s'incrementa amb 26.000 euros,
i també es crea una partida o un programa per atendre
l'alumnat amb necessitats específiques amb suport educatiu.
També fem un increment en el foment de l'esport,
i també, com sempre, donem suport a les diferents entitats
que són les dinamitzadores, moltes vegades,
del municipi. I el pla d'inversió és, aquest any,
2024, té un pressupost d'uns 425.000 euros.
És una xifra inferior a l'any anterior,
i l'objectiu principal del programa d'inversions del 2024
és continuar dedicant part dels recursos
a noves actuacions en la via pública i a la millora
dels equipaments públics. Per tant, aquests 425.000 euros
els distribuiríem de la següent manera.
A equipaments municipals vestirem 150.000 euros,
als espais públics 2.275.000 euros.
I, a més, també es faran petites actuacions, com pot ser
la millora d'escola bressol, la tercera fase de reparació
de la coberta, que és 50.000 euros, la consolidació estructural
de la masia de Can Candeler, que són 100.000 euros,
i la reurbanització del carrer Teneu entre Carreter Reial
i el carrer Electricitat, que suposa 275.000 euros.
I jo aquí ho deixo i us deixo debatir.
I, si em permeteu, cediré la paraula
al regidor de Mèdia Ambient, en Just For Salva,
perquè pugui explicar-nos com serà la taxa de residus.
Moltes gràcies, alcalde. Primer de tot benvinguda, Anna.
Benvinguda, una altra copa al ple municipal.
Com diu l'alcalde, intentarem explicar
de forma més detallada la taxa de residus.
Primer voldria explicar-vos el context
de per què creem aquesta nova taxa.
Jo crec que la regidora, disem de ja ho ha explicat,
però tenim principalment un context europeu
que ens demana que els estats comencem
a fer la taxa de residus.
Que els estats comencem a fer pagar
a la ciutadania en funció de la seva generació de residus
per tal de generar el que coneixem com pagament per generació
i individualitzar la recollida selectiva
per tant que aquest pagament per generació
sigui el més individualitzat possible
i que la ciutadania cai pagant realment
pel que el seu comportament o com és el seu comportament
i en funció del seu comportament.
Per tant, la llei de residus de l'any 2022
de l'estat espanyol que en la llei ja obliga
de forma directa a tenir aquesta taxa,
aquesta taxa específica que agrava la recollida de residus
i que també demana que sigui una taxa
que comuntament en diem com a taxa justa,
que és aquesta taxa on el pagament per generació apareix.
Per tant, els objectius de crear aquesta taxa
principalment són treus. Per una banda,
per tant, estem obligats per llei,
per l'altra, per finançar precisament el servei de recollida
amb una taxa de caràcter finalista
que cobreixi part del cost del servei i que aquesta taxa,
donant compliment també al que ens diu Europa,
sigui una taxa justa, que la taxa esdevingui alhora
un incentiu fiscal per millorar les dades de recollida selectiva.
Per tant, també busca aquesta finalitat,
aquest objectiu.
Com és aquesta taxa? Jo crec que la regidora
també ho ha anticipat. La taxa té dues parts,
una part fixa, una part variable.
La taxa, com sabeu, ha de cobrir com al màxim
el 100% del cost del servei. Nosaltres hem fet un cost
amb un estudi econòmic de servei on el preu
per habitatge a any surt a 162,72 euros habitatge a any
i hem distribuït aquesta part,
aquest 162, en dues parts. Una part fixa
de 120 euros habitatge que cal dir
que dins d'aquesta part fixa es compta
amb una reducció en dos trams o bé del 95%
o bé del 50% en funció d'unes rendes,
dels límits de renda i de les persones de residents,
totes les persones que vulguin que se'ls impliqui
aquesta reducció només ho han de demanar,
se'ls hi farà la comprovació i si hi tenen drets
se'ls hi aplicarà la bonificació del 95%
per un cantó o del 50%.
I després tenim la part variable.
Aquesta part variable es calcula a partir de dues mesures
que són precisament les dades que estem recollint
amb el nou sistema de recollida en contenidors intel·ligents,
que són les obertures, que és el que fa la targeta
comptar el nombre d'obertures.
Per una banda, les obertures de resta,
que el que fan serà augmentar els trams
a partir del nombre d'obertures que hem creat.
I per tant, com més obrim la resta, més pagarem.
Concretament, hi ha el primer tram
de fins a 78 obertures anuals
que sumarà un import de 42 euros.
Si l'obrim entre 79 i 156, 63 euros.
I si l'obrim més de 156 vegades l'any, 84.
I si l'obrim més de 156 vegades l'any, 84.
I després tenim la part de l'obertura de l'orgànica,
que fa justament el contrari, resta.
En comptes de sumar, resta.
Com ho fa també per trams?
Si obrim més de 144 vegades l'any,
la reducció que se li aplica és de 84 euros.
Si l'obrim entre 52 i 143 vegades l'any,
la reducció és de 63.
I si sobre menys de 52, 63 euros,
la reducció és de 63.
I si sobre menys de 52 setmanes l'any,
que seria menys d'un cop a la setmana, no hi ha reducció.
A qui li cobrem la taxa?
Això també és un element important definir-lo.
La taxa es cobra a les yards,
i per tant els propietaris de les mateixes.
Segurament la gent tindrà dubtes
què passa amb les vivendes iogades.
I jo crec que s'ha de vehicular
a través d'aquests contactes per fer arribar al tribut
finalment a l'usuari de la targeta,
que és el que té més sentit.
Això també ho ha explicat la Quima molt bé.
Pel 2024 està previst la part fixa
a partir del tercer i quart trimestre,
per tant mig any de cobrament de taxa.
I alguns de vosaltres us preguntareu per què això.
Primer perquè és la previsió que tenim ara mateix
de tenir tot el sistema de contenidors intel·ligents
amb targetes desplegat.
I perquè només la part fixa?
Doncs perquè no tindrem dades de comportament
de la part variable per poder aplicar i cobrar.
Si no tinc informació de com les persones s'han comportat,
no els hi puc cobrar una part variable.
Això vol dir que de cara a l'any 2025 haurem de fer
per poder aplicar la part variable.
Tenim molt clar, des de medi ambient,
que la taxa del 2025 s'haurà de tornar a portar ple
perquè s'haurà de tornar a modificar
i adaptar la taxa a la realitat i al comportament futur.
M'explico en els propers...
a octubre del 2024, si tot va bé per calendari,
estarem discutint que segurament tindrem
una modificació en la part fixa, baixant la quota
de la part fixa i pujant la quota de la part variable
per tal d'equilibrar i donar més importància
al comportament ciutadà i premiar més o castigar més
en funció d'aquesta part variable.
És més, també tenim en ment
i poder incorporar altres elements
que també juguen en la generació de residus,
que també són casuístiques diverses com poden ser
el nombre de persones a l'habitatge,
les condicions, tinença d'animals, etcètera.
Dic que aquesta taxa busca, en essència,
i si intentaré donar l'exemple,
premiar les persones que s'aparen bé
la fracció orgànica. I m'explico.
És un cas, francament, molt estrany,
però us podria adonar,
si en un casual nosaltres obríssim moltes vegades
la fracció resta i estiguéssim en el tram més alt,
el tram més alt és de 84 euros.
Però és que el tram de descompte també més alt,
de fracció orgànica, també és 84.
Per tant, si fem bé la orgànica, mai hi haurà penalització
pels cops de resta que obrim.
Això vull que quedi clar. El que estem intentant
focalitzar-nos és que la gent s'apari bé l'orgànica,
perquè sabem que és l'impropi més gran
que ens trobem al contenidor de la resta
i hem de mirar de millorar com a Sant Justenc
i Sant Col·lusustencas a l'hora de separar.
Aquesta és una mica l'explicació
que volia donar de la taxa, una explicació més tranquil·la.
Intentant ser pedagògic a l'hora d'explicar,
estic segur que sortiran dubtes.
En tot cas, hem de respondre a les properes intervencions.
Gràcies.
Bé, segur que hi ha debat. Anirem de menor a major.
Gina Clavijo, Vox.
Buenas tardes.
Bueno, la situación económica...
La situación económica de los españoles es grave.
Durante el 2023 la inflación se ha cronificado,
trasladándose a una subida desbocada
de los precios de los alimentos básicos,
de la cesta de la compra,
y, por lo tanto, de las producciones,
no dejan de crecer.
Estos meses, tanto el gobierno de la nación
como muchos de los autonómicos
han avanzado a pasos agigantados
en los ataques al campo y a nuestra industria,
y el paro no ha dejado de aumentar.
Los presupuestos municipales no deben ser expansivos.
Ante la situación de emergencia social
es que los precios de los alimentos básicos
están en todo realistas.
No debe destinarse ni un euro a gastos
que no sean estrictamente necesarios
en la misma medida en que las familias
están prescindiendo de bienes y servicios superfluos
por la pérdida de poder adquisitivo.
En especial, aquellas entidades locales
intervenidas por sus niveles de deuda
en general.
Gràcies. Anna Vilanova, Cupamunt.
Abans d'entrar en la defensa de la nostra posició
en les ordenances i pressupostos,
voldríem fer dos incisos.
Per una banda, voldríem reiterar la nostra queixa
pel poc temps que hem tingut per treballar
i la quantitat d'informació que implica una proposta
d'ordenances i pressupostos és impossible de treballar-la
amb tan poc temps.
A més, tenint en compte que la sessió informativa
en la qual vam ser convidades perquè hi havia aquest impàs
entre un canvi de regidor amb un altre,
es va haver de fer a correcuita i sense poder aprofundir gairebé amb res.
Per l'altra, també voldríem insistir en importància
de la participació ciutadana a l'al·laboració
de la ciutadania.
El que voldríem fer és organitzar
audiències públiques per escoltar la ciutadania
que té a dir sobre aquesta proposta que presenteu avui.
Si poseu el buscador de Google
i poseu audiències públiques sobre els pressupostos,
sortiran un munt de pobles i ciutats de tot el país
amb tots els colors polítics que demanen opinió a la ciutadania.
I ara us poso uns quants exemples, per exemple,
de les que tenen més encerts que altres,
però en tot cas hi ha molts exemples.
I pel que fa la nostra posició davant la proposta
d'ordenances i pressupostos, l'afaré també tot en conjuntament.
Primer de tot, pel que fa a les ordenances,
creiem que no es planteja tenint en compte les necessitats
de la ciutadania i la situació social del moment,
sinó que es fan amb una perspectiva al llarg dels quatre anys del mandat,
és a dir, amb una visió més política que social.
L'any passat la regidora d'Economia justificava
la congelació dels impostos per la situació social
i les conseqüències de la guerra d'Ucraïna,
però aquest any la crisi no ha desaparegut
ni la guerra d'Ucraïna tampoc n'ha acabat
i, a més a més, els tipus d'interès no han baixat,
sinó que només fan que pujar.
I de cop i volta ens planten una pujada de límit,
un 5,8%, més l'implantació d'aquesta nova taxa de residus
que l'any que ve no serà la totalitat,
però com a mínim seran d'uns 60 euros.
Creiem que la proposta que ens plantegem
no explora tampoc tots els mecanismes que tenim
els ajuntaments, encara que siguin pocs,
per gravar els grans capitals i les rendes més altes,
per poder fer després una distribució més justa
i social de la riquesa.
Posem uns exemples que vam fer l'any passat.
L'any passat es podria haver pujat al màxim
a imposes locals, comercials i industrials
amb cadastres molt alts i que equivalen a més d'un 10% de l'impost.
També trobem a faltar com s'aplicarà aquest 50% de recàrrec
sobre les viventes buides en mans de grans tenidors.
Us felicitem per incloure-ho dintre de l'ordenança,
però si no hi ha una regulació d'aplicació,
aquesta ordenança pot quedar solament com un titular.
L'any passat es va proposar per part de la CUP
una altra vegada repensar aquestes categories
de les activitats econòmiques que concretament
l'Aleix en va proposar dues i que agravissin al màxim.
I per acabar tenim dues preguntes
que també ens agradaria si ens poguéssiu contestar.
La primera és sobre els ingressos provenents
de les pròs values.
Tot i que heu previst una rebaixa dels ingressos
al 23 proposar o tres milions,
ara heu baixat a dos milions com a dos.
Seguim pensant que l'aplicació del nou càlcul de liquidació
que tot just fa dos anys que es va implementar
planteja encara una variabilitat massa incerta
i per tant creiem que és millor ser cauts que goserats,
com continuen sent alguns ajuntaments del país.
I us preguntem quins indicis teniu que aquest ingrés
es mantindrà proper a la vostra proposta de recaptació.
Un dels arguments que heu explicat,
no ho vull però sí que es va sentir a la ràdio,
que heu explicat que per pujar els impostos,
una de les conseqüències per pujar els impostos
és que s'havien de renegociar els preus
de les externalitzacions per adaptar els salaris
dels seus treballadors i treballadores.
Trobem molt bé que regularitzin aquests salaris,
però si fem una mirada ràpida al pressupost,
i només amb l'àrea de serveis a la persona,
prop de dos milions d'euros es destinen a les externalitzacions.
Teniu previst, la pregunta ve aquí,
teniu previst al llarg del vostre plàcit mandat
de fer un estudi per valorar la municipalització
d'aquests serveis i acabo aquí.
Molt bé, gràcies Anna. Enric Salvador és partit popular.
Gràcies alcalde.
Jo sobre el pressupost i jo també ho faig conjunt
amb els companys i jo m'hi he apuntat quatre reflexions.
La primera és, fem un exercici,
fem un ple per explicar el pressupost
i taxes, ordenances, però trobo a faltar
que tinguem un exercici que segurament
està penjat al portal de transparència i demés,
però com que això és un pleno
i això és, vull dir que el veu gent i l'escolta,
trobo a faltar una mica
l'anàlisi de l'exercici anterior.
M'agradaria saber sobre el pressupost del 2023
quines partides es van consolidar amb èxit,
quines van ser un fracàs,
quines van tindre que rebre
una extra de dotació econòmica,
quines van generar superàvit,
perquè no es va desenvolupar tota la partida
per les raons que siguin, i crec que és important
perquè saber d'on venim és important
per saber d'on anem.
És un pressupost exponencial i això també
em preocupa perquè en aquests quatre anys
hem pujat 10 milions d'euros al pressupost
i jo no crec que tot ho vegi
amb un creixement demogràfic.
Jo crec que aquí hi ha una part contributiva
per part dels veïns que puja i puja substancialment.
Algú de l'equip de govern
em va dir, pel tema de la pujada d'impostos,
i em va posar l'exemple
de l'Ajuntament de Casteldefels
i em van dir que allà s'estaven pujant,
com és del meu partit, poso l'exemple,
s'estaven pujant els impostos.
És cert que quan tu entres amb un govern
i no hi eres, a vegades tens sorpreses,
les coses positives o negatives.
En aquest cas, Casteldefels ja acabo amb aquest tema,
ha sigut negativa perquè tenia un deute
per sobre del 20% més del que teníem previst,
amb el qual no els ha caigut més que pujar impostos.
Però hi ha hagut un canvi de govern,
i això és important perquè vosaltres, jo entenc
que quan es fa la confacció d'un pressupost
es fa amb l'ojo oposta en l'exercici actual
i els exercicis benideros, perquè n'hi ha moltes coses
que aniran solapades.
Jo parlo des de la ignorància o des de la meva capacitat d'entendiment.
Llavors, clar, no entenc com podeu portar
amb l'aprovació de pressupostos,
aquesta aprovació provisional,
una pujada d'IVI i la creació d'un nou impost,
com el de les mesures, que haig de dir sobre aquest impost
que hi ha hagut diferents teories a través dels anys
Hi ha veïns que pensaven que aquest impost s'espagava
però estava camuflat amb el rebut de l'aigua.
Hi ha veïns que pensaven que estava camuflat amb el rebut de l'IVI.
En qualsevol cas, jo estic convençut que no,
perquè si no, l'aprovació d'aquest pressupost
voldria dir que estem aprovant un pressupost
per fer una captació de cèntims que nada
tenen que ver amb el anunciador del propi impuesto.
Amb el qual, estic convençut que és la generació d'un nou impost.
Aquest impost, a més de que no el teníem,
resulta que a més de pagar per fer servir les escombraries,
a més també s'haurà de pagar per fer-les servir bé.
Vull dir que no estic en contra,
però crec que les dues coses de cop no són bones.
I faig l'incapeu del que he dit abans
que vosaltres ja porteu molts anys amb el govern,
vosaltres amb l'exercici,
si amb l'últim ple de dissolució,
quan s'acaba el ple,
quan s'acaba la legislatura,
si haguéssiu fet quatre o cinc pinçalades
de quines eren les vostres intencions o necessitats,
segurament ara no tindríeu vuit regidors.
Vull dir que és important que aquestes coses s'expliquin
i no entenc com,
perquè la fiscalitat d'aquest municipi
vos comparada amb municipis que teniu,
és de les més altes.
I haig de dir que estic convençut
que vosaltres del PSC us comenceu a creure
que aquest poble té molta pasta,
perquè així ho feu,
perquè jo he mirat el pressupost
i no he vist cap partida on digui
que anéssim a premiar a la ciutadania
i als vecins d'Ajusso,
perquè posem en el viatge
la construcció d'un poliu esportiu
que fins i tot els veïns,
i ho dic des d'una òptica econòmica,
que fins i tot els veïns no ho volen.
I jo crec que tots els grups anarquians
estan bombardejant a correus els propis veïns
expressant el seu neguit.
I si ara hem de fer aquesta pujada,
jo he fet un detall de les tasses que no puja,
i si mires al pressupost,
són les que menys aportació econòmica
fan el global del pressupost.
La meva pregunta és per què no s'explora
la financiació externa?
Algú de l'equip de govern em va dir
que això disparava la despesa.
Jo dic que amb un 18,22% de deutament que tinc,
jo entenc que portar els números d'un ajuntament
quan la pasta entra per un canyo és fàcil,
però si a la primera que necessitem més despesa,
perquè la cosa s'està disparant i no arribem,
l'únic que ens en sacudeix,
i a més a més tenim tot el temps del món,
perquè, repeteixo, vosaltres esteu a aquesta casa
per los siglos de los siglos.
Això és casa vostra, perquè la gent ho vol,
però és casa vostra, sabeu com funciona
i tenim totes les dades econòmiques i les previsions econòmiques.
Com a nadie no se li ha ocorrido
explorar un finançament per buscar aquests 4 o 5 milions d'euros
que necessiteu ara i deixar alivir tranquil.
És que no ho acabo d'entendre.
Jo entenc que portar una economia que estigui basada
o que tingui una part important de finançació externa
t'obliga a treballar més
i a tenir una previsió,
i a més comporta ser riscos,
però és que vosaltres esteu aquí per córrer riscos,
per fer la vida dels veïns més fàcils,
i si no n'hi ha opcions, que no n'hi ha cap opció més,
és el que toca i subirem o se li vi.
Però si n'hi ha altres opcions i no s'exploren
i cada vegada que necessitem alguna cosa
tirem de la butxaca del veí,
doncs correcte, perquè al final,
i això t'ho vaig comentar a tu Joan,
al final de la legislatura vosaltres tindreu
la vostra hoja de ruta línpia i expèdita,
però al final el curro que us hauríeu d'haver fet
per flexibilitzar la fiscalitat dels veïns
no l'heu fet.
Al final les vostres números són correctes,
però la butxaca del veí és la que ho pateix.
Gràcies.
Abans de començar l'exposició de motius del pressupost,
dos coses que crec que no vull entrar a contestar
tot el que s'ha dit, però estaria bé dir-ho.
Recordar a l'Enrique que no governa el PSC,
que governa la coalició.
Sé que soc petit i a vegades invisible,
però hi soc.
I dir-li a l'Anna que no és de rebut
la intervenció que has fet respecte a la informació.
Si haguéssim sigut dolents, a la Comissió Informativa
no hi haguessis anat, no haguessis tingut la informació
i estàvem en ple det de fer-ho.
Vosaltres vau triar com a CUP canviar el regidor
en el moment que vau decidir i ja sabíeu el procediment
i us vam convidar a la Comissió Informativa
i us vam facilitar tota la informació.
Bé, en aquest govern ens fem el pressupost
d'una forma molt, molt, molt seriosa.
Sabem que és la nostra eina essencial
per la gestió pública, és una eina de planificació,
de control, de seguiment i d'evolució
de les nostres polítiques, de les nostres actuacions
i que serveix per prestar serveis de qualitat
per a tota la ciutadania.
És el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor, la nostra palanca de canvi,
és el nostre motor.
Hi ha uns pressupostos que ens trobem del 24
on és veritat que augmenta, poquet,
però augmenta respecte als del 23, un 3 amb 48,
i augmenta principalment la despesa corrent
i l'ingrés corrent i disminueix un peu la inversió.
Això vol dir, també, que seguim apostant
per mantenir i fer créixer els serveis públics
que donem a la població.
Crec que això és rellevant posar-ho
de manifest. No entraré a destacar moltes coses,
però jo algunes que crec que sí que sabrien
que vull destacar, perquè jo veig que la Quime
ha fet una exposició molt clara dels números,
però sí que nosaltres trobem important
que a nivell de despesa posem en marxa al complet,
i això es nota molt en els pressupostos,
l'escola Bressol, amb capítols 1 i 2 clarament afectats
per aquesta posada en marxa. També diu molt que sigui
el sistema que volem a l'escola Bressol,
una escola Bressol de gestió directa.
Aumentem les partides dedicades a acció social
i a atenció a les persones, que si fem la suma total
estem parlant d'una bona quantitat de diners
que l'Ajuntament destina a l'acció social.
També hi ha partides cap a associacions i entitats
que, com ha dit molt bé la Quime, són el motor
de moltes de les activitats i de dinamització cultural
i també creixem, com han explicat,
el contracte de neteja aviària i de regidus,
fruit de les inflacions i de la pujada
dels costos del capítol de personal,
principalment d'aquests contractes,
però també apostem per una unitat d'intervenció
als equipaments per mantenir l'espai públic digne
i mantenir-lo al dia, i també per una mobilitat sostenible
amb unes partides gens petites
per ampliar la xarxa del bicing en tres noves parades
que donaran cobertura a aquesta mobilitat sostenible
i a aquest model del poble que volem que sigui sostenible.
L'aposta al final de polítiques públiques
es financia amb recursos públics.
És voluntat d'aquest govern continuar prestand serveis
i acompanyar qui més ho necessiti.
És veritat que l'equilibri pressupostari
de l'1 d'octubre,
aquest 2024 es complica principalment
perquè ens trobem una baixada d'ingressos,
alguns d'ells importants, com la posual
o que algunes persones ja n'han anomenat,
contraposades amb unes posades d'IPC
que fa que repercuteixin el cost dels serveis
i d'alguns contactes que tenim,
que també fa que ens haguem de reformular els ingressos
de l'1 d'octubre i l'1 d'octubre,
que és el moment de rebre l'aposta de residus,
com ja he explicat abans, i aquesta pujada d'IVI,
que també cal dir que és general a la majoria de municipis
quan mires què està passant aquests pressupostos del 2024
a la majoria de municipis de Catalunya.
I a nivell d'inversions, tal com ha dit la Quima,
tant a equipaments com a espai públic,
amb l'Escola Montserrat, invertint en centres educatius
que siguin invertint nosaltres mentre el departament no ho fa,
a Can Candaler, mantenint patrimoni històric
i fent obres de via pública, com pot ser el carrer Teneu.
Jo només he acabat agraint, perquè crec que també és agrair,
tot el personal que ha fet possible que arribem a l'octubre
amb aquests pressupostos, que ja fa dos anys que ho portem,
el personal tècnic, administratiu i el directiu,
i especialment l'equip econòmic per fer-ho possible.
Gràcies.
Gràcies just.
Hola, bon vespre a tothom.
Espero que la meva veu aguanti, perquè aquesta tarda
ha volgut fallar una miqueta.
Ben tornada, Anna.
Un plaer poder tenir-te d'acompanya.
I regidora, dona.
Jo també faré un debat conjunt.
Començo pel tema de les ordenances.
Pel que fa a l'IVI,
nosaltres creiem que els dos últims anys
i aquest any s'han aplicat pressupostos de manual.
I m'explico. En els dos últims pressupostos
no es va pujar l'IVI, fruit d'un pacte d'estabilitat
amb Endavant i amb eleccions a la vista.
I creiem que això ha estat un error.
És a dir, la congelació o pujada
ara ha vingut donat més per un interès
si estem o no en un any electoral o just al després
i no per allò que s'ha de fer.
Si nosaltres tenim una visió amb mirada llarga
i tenint en compte les despeses estructurals que havíem d'assumir,
com per exemple la segona Bressol, que ja estava
en ment des de l'inici del mandat anterior,
nosaltres haguéssim fet una pujada progressiva
i suau de l'IVI, si calgués,
per tal de no haver de fer ara
una pujada així tan forta.
D'altra banda, ens trobem que tenim la taxa de residus nova,
que abans sembla que quedava inclosa en el rebut de l'IVI,
però que en algun moment va deixar d'estar-ho,
però no es va treure, i per tant ara amb la perspectiva
d'aquesta pujada de l'IVI i de l'implantació
de la taxa de residus, es veu com una pujada molt forta.
Ara, creiem que caldria fer
una projecció econòmica de tot el mandat,
és a dir, sabem que es farà el segon pavelló
i sabem que hi haurà la sala municipal de la Taneu,
per posar dos exemples.
Aleshores, potser ens plantegem que quines són les despeses
que necessitarem durant tot el mandat
per poder fer això, quins són els ingressos que calen
i per fer una previsió econòmica a llarg termini
i no haver de fer una pujada com aquesta,
sinó si cal fer-ho de manera constant i a un ritme baix.
Pel que fa a l'impost d'activitats econòmiques,
ja des del mandat passat, diria que portem quatre anys,
vam proposar uns canvis de categoria que comportaria
que les empreses amb molt benefici contribuïssin més
i veiem que un any més no s'ha fet i no s'ha contemplat.
En concret, demanàvem, i continuem demanant,
canviar de categoria de quarta a primera
els números parells dels passeig de la muntanya
on ja ha instal·lat la superestació fixandesa
que seria com està actualment ara a quarta categoria.
Igualment, vam demanar passar de categoria segona a primera
al tram del carrer Bona Vista, que comprèn els números senars
del 41 al 115 i els parells dels 50 al 116,
que ve a ser on estan els bancs.
Continuem pensant i defensant que qui més té
més ha de contribuir.
Perquè fa els vehicles de tracció mecànica
i he adonat que cada vegada més sobta per tenir un vehicle
que té més poder adquisitiu,
i és que les persones amb menys poder adquisitiu
paguen més impost perquè tenen un vehicle antic
i, per tant, que contamina més.
I qui té més poder adquisitiu
i es va canviant el cotxe cada cinc anys o té un cotxe nou
que contamina menys perquè és eco,
no paga perquè ve al té de rending o paga bastant poc de l'impost.
Nosaltres proposaríem que hi hagués
una intensificació progressiva de l'impost
en funció dels caballs del vehicle.
Pel que fa a l'ICIO,
nosaltres proposem baixar els coeficients
perquè fa les reformes i mantenir-lo
per les noves construccions.
Com que de les ordenances i de les taxes
tenim diferents posicions
en funció de quin és l'ordenança,
quan acabi l'argumentari faré entrega
a la secretària perquè consti en acte
el nostre vot per separat de cadascuna
de les ordenances i de les taxes,
tot i que sabem que la votació és conjunta.
Per què fa a la taxa de residus
en funció de quin és l'ordenança
quan acabi l'argumentari?
Tenim en aquesta taxa nova
unes bonificacions en funció de la capacitat econòmica
i per tant les persones que menys tinguin
no hauran de pagar tant aquest impost
perquè tenen unes bonificacions del 50 o del 95%
en funció de la seva capacitat econòmica.
Nosaltres proposem que també es podrien ampliar
les bonificacions de les famílies nombroses i monoparentals
i les bonificacions també per l'ús de la deixalleria.
Entrant ja pel tema del pressupost,
nosaltres ho hauríem fet diferent.
Apostem per la creació d'una partida
per tal de reduir les quotes dels abonaments
del Gimnàs de la Bonaigua.
Fa molt de temps, ja des del mandat passat,
que ho reclumem com a prioritat.
Creiem que l'única manera de fer-ho és a través
d'una partida pressupostària telefecta
que és la partida electoral i ho amendarem l'any electoral,
sinó que volem que sigui efectiu des d'allà mateix.
També veiem que s'han eliminat el programa POFI i POFI Empren,
que són programes de subvencions d'orientació i formació
i inserció laboral i que s'ha reduït la partida foment de l'ocupació.
Entenem que no s'ha ni d'eliminar ni de reduir, sinó augmentar.
No entrem amb la bombolla que a Sant Just no cal
perquè la ciutadania és diversa i se'n pot beneficiar
d'aquestes subvencions i per això cal mantenir-les i millorar-les.
Hem de fomentar l'emprenedoria de les persones
que han decidit aixecar la persiana.
Hem de facilitar els tràmits i acompanyar aquestes persones
per tal que puguin consolidar el seu negoci.
Nosaltres haguéssim fet que l'ajut per atendre
les necessitats específiques de suport educatiu,
que està contemplada perquè entri en vigor a partir de setembre del 2024,
creiem que aquest ajut hauria d'estar ja vigent des de l'1 de gener.
No tenim cap partida del programa Tens per cura
que repeteixo un cop més.
No em digueu que ja es fan ajuts per colònies
i ajuts per extraescolars perquè això no és el mateix.
El programa Tens per cures és una eina política nova
en clau feminista que ens permet consolidar
el dret de la cura com una vocació política i universal
a l'hora que lliurem el número d'hores a les dones pel seu temps
i que també ens permet ampliar l'utilització
d'equipaments municipals infrautilitzats.
En el temps que s'ha instaurat aquest programa
en el territori s'han alliberat 11 milions d'hores a les famílies
que comporten més de 1.100 serveis
i aquí a Sant Just no el tenim.
Nosaltres faríem un pressupost amb perspectiva de gènere.
És una eina per posar en evidència
que els pressupostos no són de gènere neutre.
Una eina per avaluar si s'està gastant el mateix
per homes i per dones i s'estan tenint en compte
les necessitats estratègiques d'endors sexes i gèneres.
Són una eina per analitzar l'impacte de gènere
que tenen les decisions pressupostàries i canviades decisions.
I també nosaltres afegiríem una partida
que ens permeti fer calaix per ampliar
el part públic d'habitatge
i recuperar els habitatges venuts en règim de protecció oficial
amb l'eina del temteig i retracte.
Aquesta fórmula ens permet recuperar els habitatges
no per tornar-los a vendre, sinó per quedar-nos-els
i destinar-los a lloguer habitatge social.
Entenem que és una bona eina que no estem fent servir
i que ens permetria ampliar el part d'habitatge sense construir més.
Aleshores, em ve una pregunta.
En les inversions que tenim previstes,
que consten en la memòria,
hi ha algunes inversions, de tot el mandat parlo,
perquè intento fer una mirada llarga.
En les inversions de tot el mandat
hi ha algunes inversions que es demanarà un crèdit,
altres que vindran per subpensions de la DIVA, de l'AMB,
però n'hi ha altres que no sabem d'on sortiran els diners,
com, per exemple, la construcció de la Fàbrica d'Artistes,
que està en 3.600.000 euros.
Per exemple, quins són,
quina previsió econòmica,
quina projecció econòmica,
quina previsió econòmica,
quina projecció econòmica tenim prevista per aquest mandat?
Si vosaltres teniu pensat que això s'ha de fer,
d'on sortiran els diners?
Quina previsió d'ingressos teniu?
I com ens afectarà això o no afectarà això
a la pujada de l'IVI, perquè, repeteixo,
lligant amb el que comentava abans,
que fent una projecció econòmica de tot el mandat
s'ha de veure si cal i mirar si s'han de pujar els ingressos
i s'ha de pujar l'IVI o no,
que ara el pugem molt i el 2027 el congelem.
Gràcies.
Gràcies, decidiré.
Ramon Figueroa, Junts per Catalunya.
Bé, bon vespre.
Primer carrer, us dono la benvinguda a l'Anna.
Nosaltres sí que per això hem separat bastant.
Gràcies per allò de pressupostos.
De les ordenances, hi ha una primera cosa
que ja vam manifestar a les comissions informatives,
i és la taxa, la nova taxa d'escombraries de residus.
Nosaltres entenem que ara el 2025,
ja per obligatòria legal,
hem d'estar a coberts tots aquells serveis que donem,
no sé si es veurà d'un 90%,
amb el que recollim o recollim dels ciutadans.
Per tant, ja entenem que la taxa ha de tenir un import
que cobreixi aquest servei.
El que passa és que, clar, la primera pregunta que ens fem
és si és necessari aquest sistema de recollida que tenim
i el cost que té.
S'ha fet de nou, va anar amb unes targetes,
a les comissions informatives inclús es va comentar
que com a iniciativa és molt bona,
però que es podrien arribar a obrir potser amb Bluetooth
i no és el servei de la recollida.
Per tant, el que fa, si l'hem de cobrir,
és que fiquem l'import a vora 200 euros amb el variable que toca.
Respecte al sistema aquest també,
veiem que la part variable entre el 25 no és de debat d'ara,
però sí que la veiem una mica verda.
Creiem que la part que inclús pot haver-hi picaresca
perquè la comptabilitat de saber si la gent recicla bé o malament
sigui per les obertures,
té uns quants dèficits.
Entenem que és complicat, però veiem que és dèficit.
Esperem que no sigui definitiu
i es valora que està per variable com fer-ho.
Igual que no veiem gens partidari i ens sobta bastant
que la proposta sigui que un pis de 45 metres quadrats
que visqui una persona,
amb una família monoparental o amb dues persones,
pagui el mateix que una família de 700 metres quadrats
amb 5 persones a casa.
Per això aquesta taxa no la veiem gens clara
i no la incorporaríem.
Igual que la pujada de l'IVI, com ja han dit alguns companys,
creiem que l'hem passat en el cas que s'hagués de pujar,
perquè al final això ho hauríem de valorar,
però entenent que hi ha molts municipis
que ara la tendència és pujar
perquè el cost dels subministres i dels serveis està pujant molt,
però sí que és veritat que això ja l'any passat ja passava
i creiem que aquesta pujada podria haver sigut progressiva
i no haver estat dos anys també,
aquest any passat, sense haver-la pujat,
i creiem que ara podria ser molt més lleu
o potser es podria reformular.
Per tant, la nostra posició en cuanto a ordenances fiscals
és molt clara i votarem en contra.
Llavors, sí que és veritat que,
perquè nosaltres ho havíem preparat per fer debat diferent,
sí que demanaré que en el proper punt,
en el proper posicionament que s'obre als pressupostos...
Hosti, perdó.
M'estan parlant, però no només els...
Aquests pressupostos sí que demanaré...
Faig una menció i sí que demanaré la rèplica de l'alcalde
per poder després fer el posicionament final.
Nosaltres hem estudiat els pressupostos de talladament,
malgrat que sí que és veritat que no hi ha cap partida,
que ens sembli fora de lloc.
Al final són més de 400 pàgines de documentació
i hem fet tots els esforços possibles com per intentar mirar,
i creiem que sí que no hi ha res fora de lloc.
Però sí que és veritat que detectem una mica de manca d'ambició
en els àmbits claus que per a nosaltres són importants,
sobretot d'habitatge, seguretat, educació,
igual que participatius.
Tot i així, agraïm a l'alcalde
i al govern la voluntat de col·laboració
demanant-nos opinió.
Això ho fem constar i ho agraïm i ho posem en valor.
Hem estat aquestes dues setmanes amb reunions de treball
i per això des de Junts per Catalunya
el nostre posicionament va marcat després d'un estudi per un decàleg
de deu peticions que fem que algunes ben bé estan incorporades
i després d'una mica d'això farem el nostre posicionament.
Si us sembla us l'anumero, no les explicaré detalladament
per no fer-les llargues, però faig unes pinzellades.
Per a nosaltres el primer punt és començar treballant
el que ha de ser el parc urbà de Sant Just,
que agafaria tota la vall de la Riera entre TV i Bonaigua
per poder integrar el barri de Mas Llull.
És un projecte ambiciós, però creiem que es pot tirar endavant
i és un dels punts forts del nostre programa.
Igual que també, un segon punt seria respectar
el compromís de començar ja les obres
del centre cívic de la Plana Pedrosa
i sobretot garantir en tot moment la totalitat
de la superfície del barri de la part de la Plana.
Després també demanem una partida de creació als pressupostos,
això ja està també incorporat si ho veiem,
per crear la UIR.
Al final el que veiem i s'ha anat veient
que els equipaments municipals, sobretot els esportius,
ens troben que a vegades se'ls espatlla un pany
i triguen tres mesos a poder-los reparar,
per tant aquesta acció molt més ràpida perquè es pugui actuar
i llavors que sigui molt més fàcil, molt senzill.
Aquesta unitat s'incorpora als pressupostos,
per tant també ho celebrem. Un quart punt
és el poliesportiu. Llegim literalment la nostra petició
perquè sí que és veritat que ja ens ha fet constar
en quin posicionament ens posàvem nosaltres.
Entenem que el poliesportiu és una necessitat
sobretot per les entitats, ho entenem,
però el que demanem, i ja hem reivindicat des de fa setmanes
i mesos, perquè de fet ja abans de les eleccions també ho dèiem,
és que la responsa és l'oblicació.
Així, acceptant el supòsit que no hi ha cap altra opció
que l'oblicació prevista, demanem que el projecte
inclogui un gimnàs o algunes sales d'activitats dirigides
perquè els veïns, el veïnat de Mas Llull,
pugui fer-ne ús directe.
Creiem que això és clau perquè els veïns de fet
és una queixa que diuen. Entenem sempre i quan
no hi hagi cap altra opció de fer-lo a Mas Llull.
Igual que demanem que a l'hora de fer el concurs
l'arquitectura del projecte s'integri a Colserola
i la vista del barri. I per últim, sobretot important
en el poliesportiu, és que abans o alhora es garanteixi
una habilitat del projecte demanant que es faci
i demanem incrementar la partida a l'ús del català.
Nosaltres, això ja us ho ficarem sobre la taula d'aquí uns mesos,
però pensem en un programa de poder fer espais
per gravar contingut audiovisual en català.
A partir de sis parlem i aquí és un compromís
de projecte de legislatura, també amb mirada llarga.
És un soterrament del pàrquing de Salvador Espriu
per després a aquesta obertura sobretot a nivell de mobilitat.
El punt set és la creació de l'oficina d'emprenedora d'empresa.
El punt vuit és la col·laboració privada
amb la sessió d'habitatges antics o en desús
perquè Promunça els arregli i doni solucions habitacionals
a aquelles persones en situació de vulnerabilitat social.
Del punt nou parlem de també...
El punt vuit és la col·laboració privada
amb la sessió d'habitatges antics o en desús
perquè Promunça els arregli i doni solucions habitacionals
a aquelles persones en situació de vulnerabilitat social.
El punt nou és treballar juntament
amb l'educació mental de Collserola
per trobar un sistema ètic no letal
amb el problema que tenim sobretot amb els ports senglars.
Hi ha molts veïns que es queixen i veïnes respecte al tema
i sabem que s'està treballant.
Per tant, ens agradaria que aquesta solució fos
el menys patidora per ells i més efectiva.
La reformulació del Parc del Centre Cívic, el Salvador Espriu.
És una mica complexa perquè parlem d'una modalitat,
però deixo la pinzallada i després en un altre espai
ja en tindríem en detall.
Demanaria per això que l'alcalde es posicioni
en aquests punts i a partir d'aquí faríem la rèplica de la resposta.
Gràcies.
Ho faré després. Primer escoltem totes les altres intervencions.
Laia Flotats, endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Bona tarda a tothom i ben tornada, Anna.
Celebrem que estiguis aquí també.
Arribem al ple que és el més important del mandat de l'exercici,
que és l'aprovació dels pressupostos per l'any 2024,
i que va estretament vinculat, òbviament,
amb les ordenances fiscals, que són els impostos
que haurem de pagar tots els Sant Justencs i Sant Justenques.
Aquest any,
ens trobem amb una gran novetat,
una gran novetat,
però potser no és tan novedosa, aquesta novetat,
que és la creació de la taxa d'escombraries,
de recollida selectiva a la taxa d'escombraries.
I dic que potser no és tan novedosa,
aquesta creació, aquesta taxa,
que molta gent del poble,
sobretot els que porten molts anys vivint aquí,
ja fa temps que ens van dient...
Escolta'm, antigament es pagava la taxa d'escombraries,
i quan es va fer l'IVI, va quedar incorporada,
es va treure la taxa d'escombraries,
i es va passar l'IVI, però ja la pagàvem,
i la van treure.
I ara ens trobem que per aquest proper exercici 2025
es va manifestar en aquell ple,
fent una sèrie de declaracions,
que també vull llegir perquè també ubiquem
el context i en quina situació ens trobàvem.
Diu que el senyor Urtí manifesta la seva disconformitat
amb la proposta de les noves ordenances,
en les quals destaca un fort increment
de l'antiga contribució territorial urbana,
avui impós sobre vens immobles,
i en canvi suprimeix la taxa d'escombraries,
la qual cosa, a part de no ser correcte,
no és fiable en quan que l'equip de govern
ja la va suprimir en altres ocasions
per compensar l'increment de la CTU
i després la va tornar a aplicar.
Ens ha fet gràcia, ho he volgut llegir,
perquè sembla que això ja havia passat en el passat.
Traiem la taxa d'escombraries i la tornem a posar.
Bé, és cert que hi ha una llei de rang superior
que ens obliga, i en aquest sentit
hem de ser d'acord, és a dir, s'ha de complir la llei
i el tema de la recollida d'escombraries
és un tema seriós, no és menor, és important
i té un cost al tractament, tant la recollida
com el tractament de les escombraries
i per tant ha d'estar finançat.
Això està claríssim, però nosaltres creiem
que si l'IVI, quan es va implantar l'any 89 de cara al 90,
es va dir a tota la ciutadania de Sant Just
que s'hauria d'escombraries, entenem que aleshores ara
crear aquesta taxa d'escombraries en realitat
el que s'hauria d'estar fent és de treure la part
de taxa d'escombraries que estava dintre de l'IVI,
de treure-la, apartar-la i deixar-la a part
i aleshores això sí, actualitzar o reformar aquesta taxa
per tal que s'ha d'acui el que marca la llei.
Això és el que nosaltres entenem i per això
bé, he volgut fer aquest repàs
perquè això que han comentat altres companys regidors
de que antigament no se sabia que l'IVI
es pagava la taxa, és cert.
Això va ser així i així es va declarar
pels regidors i regidores del moment.
També es va recollir a l'edició de la Vall d'Avers
d'aquell mes d'octubre que curiosament també
llegint qui estava formant part de la Vall d'Avers
ens ha fet gràcia veure que també teníem en Josep Lluís Gil
a la Vall d'Avers i ens fa molta gràcia perquè
tot plegat ens fa sentir una mica com que estem
vivint el mateix dia i ens fa gràcia.
Bé, era només un apunt divertit si més no.
Això per una banda.
Respecte a aquesta taxa també volem dir que
s'ha comentat que es començarà a cobrar
a partir del segon semestre del 2024
perquè es pretén que en el primer semestre
del 2024 es faci tot el desplegament
de tots els barris que queden per poder posar
el contenidor amb xip.
Volem recordar que el contenidor amb xip
actualment només està en tres barris o quatre
si comptem els miralls com a barri
i que s'ha trigat cinc anys a fer el desplegament
en quatre barris. Per tant, que en la resta de barris
que són vora uns cinc o sis barris
aquest desplegament a nosaltres ens genera un cert dubte.
Però bueno, a veure com es fa.
Sí que és cert que el pressupost ja recull
un augment de la partida de recull de descombraries
amb aquesta previsió que estarà tot ja implantat amb xip.
Per tant, haurem de veure si durant aquests propers sis mesos
es fa aquest desplegament i efectivament
tots els veïns i veïnes de Sant Just
tenen la targeta per poder obrir els contenidors
en el residu del contenidor gris.
També en aquesta línia aprofitem per remarcar
que ja ho vam demanar en altres ocasions
i així ho vam demanar a l'article del bulletí municipal
del mes passat. Demanem, sisplau,
que aquesta modalitat de la targeta amb xip
també pugui estar implantada en el mòbil
de manera que la gent no hagi d'anar amb una targeta física
sinó amb el mòbil ja puguin obrir el contenidor.
Hi ha hagut gent que s'ha comentat
i entenc que té a veure amb la picaresca,
i és que el fet d'obrir el contenidor de l'orgànica
més de 114 vegades a l'any,
si no ho he apuntat malament,
fa que et bonifiquis 100% la part variable dels 84 euros.
Hi ha hagut gent que ha dit que aniria a obrir el contenidor,
passaria la targeta pel contenidor de l'orgànica.
Hi haurà gent que passarà la targeta pel contenidor de l'orgànica
encara que no hi llenci cap bossa.
Aquí tenim una possible fuita o mal funcionament
o alguna cosa que s'haurà de preveure
com es gestiona aquesta situació.
També no veiem clar que aquesta taxa
l'hagi de gravar o pagar el propietari o propietària de l'immobili.
Aquí a Sant Just hi ha gent que viu de lloguer.
S'ha decidit que aquesta taxa la paguin
els propietaris i propietàries d'immobles de Sant Just,
de vivendes de Sant Just.
Nosaltres això no ho veiem clar,
perquè al final qui genera el residu,
qui està generant el residu, és qui viu en aquell immobili.
I no sempre coincideix.
Hi ha immobles que estan llogats.
Per tant, creiem que aquesta taxa
s'hauria de basar en el senz del padró.
I així també es podria veure fàcilment i ràpidament
quantes persones viuen en un mateix habitatge
i quines modificacions
se'ls pot aplicar en el tram fixe
per tal que no tinguin una penalització
pel fet de ser més vivint en un habitatge.
I, per tant, hem de pensar que aquesta taxa
s'hauria de basar en el senz del padró
per tal que no tinguin una penalització
pel fet de ser més vivint en un habitatge.
I això quan es tracta de la taxa d'escombraries,
la nova taxa d'escombraries
o l'antiga taxa d'escombraries reformulada.
I quan es tracta de l'IVI,
ja entenem que el cost de la vida ha pujat,
entenem que han pujat els interessos,
ho veiem, ho vivim,
han pujat els sous,
ha pujat tot,
estem en el món empresarial i ens ho trobem cada dia.
I, per tant, és evident que els contractes de serveis
que es presten per part d'altres empreses a l'Ajuntament
patiran revisions i més si n'hi ha de grans
que seran modificats o que seran nous
durant el curs vinent.
I, per tant, és normal que ja entenem
que l'any passat varen fer una congelació de l'IVI
des del nostre punt de vista va ser encertada,
donat que va ser l'any que va pujar més el tipus d'interès
i la va atacada per les famílies en quant a cost dels aliments,
cost de l'energia i cost dels tipus d'interès
va ser molt més alta quan els sous encara no s'havien pogut actualitzar
tal i com s'han pogut fer durant aquest any 2023.
Però en aquest sentit sí que el que volem remarcar
i torno al passat
i al debat que hi va haver aquell setembre-octubre
de l'any 89, ens trobem que ara
la suma de l'IVI i la nova taxa
per un immoble mig del centre del poble
suposarà un augment del 49%.
O sigui, si aleshores va ser un augment del 34%
però perquè s'incloïa la taxa dintre de l'IVI,
ara estem parlant d'un augment del 49%.
I això, clar, sí que per una banda es crea una taxa,
per una altra banda es puja a l'IVI un 5,8%,
la inflació està al 6%, el 7%,
bé, podríem dir que aquest increment potser no és tan gran,
no ho sé, però es podria dir.
Però clar, si sumem les dues, estem parlant d'un 49%
en un habitatge mig del centre del poble.
I clar, això serà un esforç contributiu
per part dels ciutadans i ciutadanes de Sant Just
molt important.
I per final, el tema de les taxes i els impostos
i les ordenances fiscals.
En quant als preus públics ens sembla correcte la proposta que hi ha,
no tenim res a debatre.
I en quant al pressupost, bé, aquí en quant al pressupost,
bé, pel pressupost del 2024, sí que volem remarcar
que hi ha coses que veiem bé i coses que veiem malament.
Començaré per les coses que veiem bé.
Tant en el pressupost del 2024 com en el pla d'inversions
s'inclouen partides o propostes que es van negociant
en pressupostos anteriors per part de Sant Just
que no s'han pogut desenvolupar, però que se segueixen
preveient de desenvolupar durant aquest proper mandat
i, per tant, això ho veiem bé, com per exemple
l'arranjament i rehabilitació de les escales del carrer Església
o la construcció d'un nou aparcament a Mas Llull.
La construcció d'un nou pavelló, però després ja parlarem
de la part que no veiem bé respecte a aquest tema,
però sí que veiem bé que es faci un nou pavelló,
l'arranjament de la masia de Can Candeler o que s'inclogui
una partida per als nens i nenes que tenen necessitats
específiques en les nostres escoles de Sant Just,
que això volem recordar que va ser una moció
que va presentar endavant Sant Just el gener del 2023
i que celebrem que l'equip de govern reculli
aquesta demanda de cara al curs vinent.
I la part que no acabem de veure clara d'aquest pressupost
començaré pel pavelló, ja que l'he mencionat abans.
Nosaltres ja ho vam dir durant la campanya electoral
i ho estem dient i ho seguim dient.
Creiem que el pavelló no és una bona ubicació
la franja d'equipaments que hi ha a Mas Llull.
De fet, nosaltres proposem una ubicació alternativa.
Creiem que hauria d'anar al costat de la nova deixalleria
i així poder crear un corredor eix verd esportiu
que uneixi el pavelló de la Bonaigua amb aquest nou pavelló
de Mas Llull i que sigui porta d'entrada amb Collserola
i ens connecti també directament amb el riu Llobregat
aprofitant l'eix verd blau que es farà amb el nou pla metropolità.
Creiem que aquí seria una oportunitat molt gran
poder fer aquest canvi i demanem a l'equip de govern, sisplau,
que ho pensi, per favor.
Creiem també que hi haurà un problema de mobilitat
que no està ben pensat, sobretot per la col·lisió
que hi haurà d'aquest equipament amb el nou institut d'escola
que esperem que es faci.
I després també recollir, exacte,
el que ja se'ns ha fet arribar per part de veïns
que sembla que hi ha hagut una organització també,
de que quan es parlava del nou pavelló a Mas Llull
esperaven una bona aigua, és a dir unes sales
també annexes a aquest pavelló, no només una pista esportiva
sinó també unes sales per poder fer activitats de gimnàs,
esportives dirigides, inclús una piscina municipal
i això en el projecte no està previst.
Per tant, demanaríem, sisplau, a l'equip de govern,
que poguéssim fer una reflexió conjunta, si convé,
i poguéssim repensar aquest projecte d'obicació.
No la idoneïtat o la necessitat del projecte,
que sí que estem d'acord, perquè fa falta.
Tenim entitats esportives que estan entrenant
en pistes de fora del municipi perquè aquí no hi ha espai suficient
i això, bé, doncs celebrem que la població de Sant Just
visqui l'esport com una eina educativa i de socialització
i ho visqui massivament, això està molt bé,
i més tant amb nois i noies, que antigament era típic
que ho fessin només nois, però ara també ho fan nenes i noies
i això també és molt bo, i en aquest sentit
hi ha més demanda, evidentment, i per tant cal fer aquest nou pavelló,
inclús és probable que puguem trobar-nos també
davant de fer també altres tipus d'equipaments esportius nous.
Bé, nosaltres també trobem a faltar en aquest pressupost
solucions a la mobilitat.
Tenim un greu problema aquí a Sant Just de mobilitat,
està molt col·lapsat el nostre municipi,
el pla de mobilitat que es va aprovar fa sis anys
és evident que ha quedat sobrepassat,
no va preveure correctament les noves situacions
i realitats que ens trobem veïnals
i aquí en aquest pressupost no hem sabut veure
cap projecte ambiciós de cara a poder
arrenjar els problemes de mobilitat que tenim.
Des del reforç del transport públic amb la creació
de noves línies d'autobús o reforç de les línies actuals,
nosaltres demanàvem en el programa,
i sento que em remeti el programa electoral,
però és que d'aquest programa electoral
en vam estar parlant tots cadascú del seu fa sis mesos,
per tant és bastant recent i estem a l'inici del mandat,
d'anar amb la creació d'una nova línia local,
i l'hi vam dir al just Lluís,
justament perquè unís aquest barri,
que ara mateix només té una línia d'autobús
i no té cap línia d'autobús local,
doncs no hem vist res respecte a això,
no hem vist res respecte al reforç de línies existents,
no hem vist res respecte a les noves estacions d'ambicis
que vam demanar per la bona aigua i pel mercat,
i ara anem, no hem vist res del pont,
creiem que fa falta el pont,
precisament per poder millorar la mobilitat
i no saturar el carrer Salvador Espriu,
que potser algun dia s'obrirà la carretera
i el dia que passi pot quedar saturat
perquè serà la via de sortida de molta gent
que ara ve de Sant Feliu,
i bé, bàsicament és tot això,
una sentit del vot diferent en cada un dels punts,
no sé si és ara el moment de manifestar-ho,
perquè la votació sí que la farem separada, punt per punt.
Perfecte, doncs ja està, bàsicament és això.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Laia Flotats.
Gina Pol, partit socialista.
Bona nit, sé que és un debat dens
i soc l'última del primer torn,
intentarem ser pedagògics,
però som molts els grups que intervenim.
Com a PSC per nosaltres el debat d'avui és molt important,
estem parlant de les eines claus que ens permeten gestionar
el Pla d'acció municipal, que és el PAM,
que portarem a ple el pròxim mes,
perquè políticament ja el tenim treballat,
i és el que articula tot el desenvolupament
i també tenim, com ha explicat la Quima,
el pla d'inversions d'aquest any,
però també us hem presentat en el pressupost
el pla d'inversions del mandat.
Per nosaltres és un pla important perquè marca el full de ruta
que seguirem com a govern en els pròxims anys.
Per nosaltres, com ha destacat el just a la seva intervenció,
garantir serveis públics i activitats és molt important
i han de ser de qualitat.
És un pla amb un suport ambiciós,
però a la vegada us negueu a pujar els impostos
per tal de desenvolupar noves polítiques públiques.
Per tant, és un contrasentit que molts de vosaltres
heu demanat noves accions a impulsar,
sense dir com ho penseu finançant tant que no voleu pujar
cap dels impostos que regulem a nivell municipal.
En aquest plenari, l'anterior corporació va demanar
que es presa en marxa una segona escola bressol,
l'any 2024 seria l'any del ple desenvolupament de l'escola bressol.
Posar-la en marxa de manera global
són 700.000 euros que han de sortir d'algun lloc.
No surten del no res quan fem peticions.
Nosaltres, malauradament, no tenim el risc màxim.
Nosaltres ens regulem per taxes, per impostos,
per aportacions d'administracions i moltes d'elles de dia d'avui,
com el govern català, estan molt desaparegudes.
Per tant, si tota aquesta corporació ha demanat posar en marxa
l'escola bressol al 100% amb 107 places perquè la nostra canalla
petita de 03 vagi a escola, ben petitona,
això implica una despesa econòmica de 700.000 euros per l'any vinent.
Quan l'ingrés, l'esforç que demanem a la ciutadania
amb aquest increment del 5,8 de l'IVI,
només ingressarem 615.000 euros.
És a dir, us proposem un augment de l'IVI
inferior al que ja ens costarà posar en marxa l'escola bressol.
Jo crec que això la ciutadania també ha de ser conscient.
Quan feu demandes polítiques, executar-les té un cost.
I per poder-les executar cal buscar com ho financem
i si el finançament externe de l'administració competent de l'Ageitat
no arriba i ho hem de cobrir amb diners públics,
l'increment que genera és aquest,
per molt que les quotes de la família cobregin una part.
Si volem seguir suport donant entitats, com per exemple la Teneu,
que demana més diners per tenir subvencions i efectivitat pública
o qualsevol entitat, sigui veïnal, cultural o esportiva que aquí en tenim,
les entitats només el suport global que els hi donem
per les seves activitats són 300.000 euros.
Els voleu eliminar i fer una altra política?
D'altra banda, si volem tenir una dinamització comercial,
com demana la Laia moltes vegades, que ella va demanar
una quarta fira comercial, fer fires comercials a Sant Just
a dia d'avui, amb els increment de costos que suposa ara
sonoritzar, posar tarimes i desenvolupar activitats a la via pública,
ja són 80.000 euros. Voleu deixar de fer fires comercials.
I després, alguns dels programes claus que us ha explicat la regidora
d'Economia i que són fonamentals perquè són del dia a dia.
És a dir, no carreguem a la ciutadania impostos innecessaris,
és que si voleu tenir els carrers nets a dia d'avui,
el mateix plec que ens ofereix l'empresa per poder netejar
els carrers a dia d'avui ja és més car, perquè el conveni col·lectiu
del sector ha pujat. Quan fem la licitació nova
i ens haguem de preparar un text administratiu i jurídic
corresponent, el cost del personal ja és més alt
que quan vam licitar fa quatre o cinc anys.
Per tant, això sí o sí s'ha de posar en pressupost.
Si volem tenir aquesta unitat de millora d'equipaments,
com demana el tramunt Figueroa i que les entitats esportives
del camp de futbol és superlògic que ho demanin,
vol dir que hem de tenir una unitat dedicada especialment a equipaments,
això té un cost. Aquesta unitat que tindrà un reforç d'equipaments,
només aquest reforç que demanem tant a equipaments com a la via pública,
ja són 250.000 euros. És a dir, tot val molts diners
i això ho sap la gent a casa seva, però és que a l'Ajuntament li passa
el mateix que a la ciutadania. Si volem seguir fent coses, calen diners.
Esclar que no podem posar tot l'accent en la ciutadania,
per això des de l'alcaldia i des de la negociació econòmica
i tècnica es va dir que no podem pujar un 10%
com fan altres municipis del nostre entorn, no podem fer un increment
del 20% de l'IVI com fa Tarragona, no podem anar increments
que superin els dos dígits, però on hem d'anar?
Doncs al mínim que ens garanteixi que el pressupost s'equilibren
amb tot el dolor del nostre cor hem hagut de buscar una xifra
que ens permeti desenvolupar aquestes polítiques públiques,
la xifra que hem trobat més raonable i que s'ajusta
als còmputs econòmics que ha fet l'equip econòmic, que és aquest 5,8.
No us agrada? Bueno, a molta gent no ens agradarà pagar-ho
perquè tots el pagarem, però si volem preservar
suport a entitats, educació 03, volem posar unes beques
per a la ciutadania que té infància amb necessitats especials,
que hi posem 26.000 euros. Si volem tenir més serveis psicològics
per a dones perquè pateixen violència, són 15.000 euros.
Si volem que Càritas tingui un programa d'aliments
perquè la Unió Europea ha deixat de finançar macarrons,
llenties, tomàquet o oli. Això ho ha de pagar algú.
Doncs ho ha de pagar l'Ajuntament que li vol donar servei
a la seva ciutadania que no té ni accés a l'alimentació bàsica.
Això són 100.000 euros. És que sap greu perquè a ningú
li agrada la part d'ordenances, però és que la part d'ordenances
financia la part de peticions de crues municipals
per tenir programes nous, ser ambiciosos,
desenvolupar una mobilitat sostenible. És a dir,
si hem de fer més coses, no haurem de deixar de fer d'altres
o mudar les que fem. Però aquest és un debat que hem intentat
fer amb els grups amb alguns de vosaltres aquestes setmanes
perquè hem compartit informació. I és difícil perquè esteu
més amb el no de l'ingrés, però en sí en demanar despesa.
Pel que fa al sistema de finançament municipal,
tots sabeu que estem molt mal finançats als ajuntaments.
Els impostos importants, com eren abans la plusvàlua,
estan decaient molt. Estem caient gairebé a una mitjana
d'entre un 20 i un 30%, per això que està just que fa l'equip econòmic
de no preveure un ingrés de 3 milions l'any vinent,
sinó de 2 milions. Això ja ho va fer l'equip econòmic.
També és veritat que tot i que vam baixar molt el deute,
els interessos que ens cobren, inclús pel baix deute que tenim ara,
només per un crèdit que ara tenim vigent, són 90.000 euros.
I sí que és cert que, com diu la Laia, hem posat en marxa
una taxa de residus. Clar, ella ens parla de què passava l'any 89.
Des del 89 fins ara han passat moltes normatives i moltes lleis.
Hi ha directives europees que busquen ja que paguem
per generació de residu. Hi ha una llei estatal
que ens diu com hem de desenvolupar la taxa.
L'equip polític no s'ha inventat com desenvolupar la taxa.
Si la fem girar a propietaris d'immobles és perquè la llei ho diu.
Si a dia d'avui hem fet una primera proposta
o una nodula, depèn quins perfils, és perquè és el primer any
d'aplicació i hem de tenir més dades per veure com ho desenvolupem.
I, per tant, jo crec que aquest primer any havia de ser
un any de mitja aplicació per posar en marxa el rodatge
i hem d'acabar també d'esplegar el contenidor intel·ligent,
que em sap molt greu, Ramon, però si hem de complir
els estàndards i les dades que ens marca la Unió Europea,
o anem el porta a porta, com demana la Laia o el Just,
que l'ha demanat molts anys, o anem al contenidor intel·ligent,
que són els models més eficients que aquests dos models
i són models que tots dos són cars,
perquè un és desenvolupar tecnologia a la via pública
i l'altre és un desplegament familiar per gestionar la brossa
molt elevat, i vam pensar que aquí a Sant Just
el model del contenidor intel·ligent era molt més viable.
D'altra banda, em sap greu perquè sí que hem parlat
amb els grups més majoritaris de la sala
i amb la CUP no ha estat possible, perquè la CUP
no ha estat possible renunciar al sobrerepresentant
i passar-ne un altre. Totes les presidències
dels Consells d'Ària i de les informatives
estan presidits per socialistes. Podríem haver dit que no,
que no entressis a cap informativa i no tinguessis
cap informació, perquè la llei ens donava aquesta empare,
tu encara no eres reajudora d'aquest ajuntament,
per molt que ho hagi estat en el passat o el teu grup
n'hagi format part, però hem estat generosos,
i hem tingut la possibilitat d'enviar tota la informació
per correu electrònic, i clar, que ens diguis que no has pogut
treballar bé ens ha sorprès, la veritat, per això
el Just ho ha dit jo també, perquè pensàvem que fèiem
una deferència envers de tu, per tal que tinguessis
la informació el millor possible. De vegades,
Esquerra utilitza una paraula que feia el seu antecessor,
parleu que si articulem l'IVI en base a manual,
jo no ho veig així, quan va començar l'anterior mandat,
l'any 2019, es començava mandat i es va començar amb un zero.
És a dir, aquest govern, si puja o no puja
els impostos, moltes vegades és d'acord amb els números
que executa, perquè com explica una mica l'Enrique,
nosaltres no podem anar guardant bossetes per quan arribi
el despesa, o sigui, cada any, si ara aquest any
han entrat nou persones de l'escola Bressol, s'han de
desbostar l'any 24, no els puc guardar ara, i quan arribi
el 26 jo gastaré, o sigui, l'estructura del pressupost
d'estalvi per futures inversions, sinó que ho has de fer
d'acord amb l'any en curs, i aquesta seria la meva intervenció
a dia de bé.
Molt bé, gràcies Gina. Abans de donar la paraula
a l'aponent que tancaria, no sé si voleu una segona
ronda d'intervencions, o sigui que m'agradaria
respondre-te, Ramon, que és el que anava a fer ara.
Hi ha mans, eh? Sí, hi ha mans, sí.
És que no sé quin serà el procés, hi anirà la votació ara?
No, no, sempre hi ha una segona ronda d'intervencions, sí.
La podem obrir ara, sí.
Començaríem, com sempre, de menor a major, no sé,
Gina Clavijo, vols? No?
Doncs Enric Salvador és?
Volia fer la consulta amb aquesta pujada d'IVI
en quan és el monto, de quin total estem parlant,
amb aquesta pujada del 5,8. Perdó?
Sí, científico.
Perquè parlem una mica amb xifres absolutes.
Perdoneu, perquè parlem una mica amb xifres absolutes,
que a vegades són més aclaratòries
que els percentatges.
Amb la taxa de residus es preveu recaptar
el 2024 al voltant de 400.000 euros
i de l'IVI 580.000.
615.
615, bueno, sí.
Estem parlant d'un milió d'euros més que ingressarem.
Per contra, amb la plusvàlua,
amb la reducció d'ingressos,
serà de 800.000 euros.
La posada en funcionament tot l'any de l'escola Bressol
són 500.000 euros més.
Són 700.000 euros tot l'any, però com que hi havia una part
que ja estava pressupostada en l'exercici 2023,
l'increment net és de 500.000 euros.
L'increment del contracte de neteja viària
i de recollida de residus
tot l'any serà de 800.000 euros,
però com que entrarà en vigor el juny del 2024,
l'increment net serà de 400.000 euros.
De l'UIR, 200.000 euros.
Aquesta UIR tindrà tres lots, un de via pública,
un d'equipaments i un altre d'esfaltats.
L'increment net serà 200.000 euros
i el de neteja d'edificis, 100.000 euros.
Són increments aquests de contracte
que han vingut provocats perquè eren contractes
que fins ara estaven en vigor.
Quan un contracte està en vigor, tots els increments
que es produeixen de personal o de materials
van a compte i risc de l'empresa judicatària.
Per tant, ho ha estat assumint
l'empresa que teníem contractada.
Tanmateix, en el moment en què s'ha d'el·licitar
un nou contracte, s'han d'actualitzar tots aquests preus.
Tots aquests dèficits que ha anat acumulant
l'empresa es posen sobre la taula
de cara que el proper contracte no quedi desert.
S'han d'actualitzar els costos laborals
i també els costos de materials.
Vull dir que entre aquesta mimba d'ingressos
i aquest increment de despeses que tindrem fruit
de la nova Bressol i de la renovació
d'aquests contractes tan importants,
l'increment net serà de dos milions d'euros el 2024.
Per tant, hi ha un gap d'un milió d'euros
que no ho cobrirem.
L'Ajuntament assumirà reduint altres despeses
i amb la sort que tenim
que som un ajuntament molt poc endeutat,
per tant, paguem molts pocs interessos al banc.
Però, Enric, si ens endeutem,
el que farem és que pagarem més interessos
i per tant, les despeses corrents
a l'exercici 25, 26 i a continuació
seran molt més altes.
Pan para hoy, hambre para mañana.
I també, en termes absoluts perquè la gent
es pugui fer una idea de quin impacte
tindran aquests increments a la seva butxaca
l'any 2024, l'increment de l'IVI
serà de 4 euros al mes, mig.
Si fas l'increment d'IVI mig,
l'increment que patirà cada família
al mes serà de 4 euros
i la taxa de residus, 5 euros al mes.
A vegades parlem que si 49%,
xifres que aparentment poden semblar
molt grans,
però que després quan les traduïm
i sempre estic parlant d'increment mig,
l'increment mig per llarg família,
ens agradaria no haver de fer aquests increments,
però són increments, en un cas,
de 4 euros al mes IVI, 5 euros més
a taxa de residus.
Aquest increment mig, quin és el valor
que li doneu catastralment?
Aquest valor mig...
És quan agafes el valor més alt.
Com feu el càlcul?
El valor mig es tracta d'agafar el valor més alt
i el valor més baix es fa al valor mig.
I el valor mig catastralment?
133.000 euros.
133 és un valor mig a Sant Just?
És que els valors catastrals a Sant Just
són molt baixos?
Aquesta seria l'altra conversa.
En contra del que a vegades escoltem,
és un debat molt interessant,
però val la pena posar-lo sobre la taula,
perquè la gent que ens escolta ho ha de saber.
Els valors catastrals a Sant Just,
que són la base que determina si paguem
molt o poc IVI,
van funció del valor catastral de cada immoble.
El valor cadastral a Sant Just és molt baix.
I bona prova és que el valor cadastral mig
a Sant Just és 133.000 euros.
No és revisat des del 95.
Sí, és així.
I perquè la gent es faci una idea,
multiplicant per dos el valor cadastral
que té cadascú al seu immoble,
s'hauria de preguntar si multiplicant per dos
el valor cadastral es vendria a l'immoble.
Jo crec que el 99% de la ciutadania de Sant Just
no es vendria al seu immoble.
No se'l voldria vendre.
Demanaria molts més diners
que multiplicant per dos el valor cadastral
de casa seva.
És veritat que l'increment de 5,8 és un increment
que així aparentment sembla alt,
però estem parlant que és un increment
sobre un valor cadastral molt més baix
del valor cadastral que tocaria.
Som el tercer municipi de la regió metropolitana
de Barcelona amb uns valors cadastrals més baixos.
Només tenim Martorell i el Prat
per sota nostre.
Vull recordar que Martorell té la SEAT,
que és una font d'ingrés molt alt,
i el Prat té ANA
i el PORC,
que són generadors d'ingressos molt elevats.
També pugen el 10% de l'IVI, per cert,
d'aquest 2024.
Senyor alcalde, Joan,
agraeixo que me deixis intervindre amb aquest to a tu.
No teniu la sensació,
i ja és l'última vegada que es pondré això,
no teniu la sensació
que l'únic que estem fent ara amb aquest increment del 5,8
és donar-li una petada a la data
i ens trobarem al mateix problema d'aquí quatre o cinc anys.
Vull dir que jo fa set anys vaig proposar
fer una ponència per a l'actualització cadastral.
Ja no la dic gaire, que ho he dit moltes vegades.
Se'm va tillar del que...
I algú m'ha dit que aquesta revisió
seria una pujada d'impostos per molts veïns.
Però és que vosaltres estàs fent el mateix
però amb pastilles petites.
A lo millor, resulta que...
i, òbviament, no ara, però és que en algun moment o altre
s'haurà d'abordar aquesta ponència,
aquesta actualització cadastral, perquè és que,
a més, que els preus cadastralment siguin baixos
obre la porta a altres actuacions
perquè mentre tu escriuries una vivenda
per valor cadastral, nadie te va a picar a tu puerta.
Això vol dir que a bon entenedor...
Enric, permeta'm que et faci una broma, eh?
Sí, sí.
Però si amb aquest increment que et dic,
que és un increment molt modernat de la fiscalitat,
estic convençut que cap dels grups que esteu a l'oposició
votarà a favor,
doncs t'ho agraeixo molt,
una revisió cadastral que suposaria
un increment d'aquestes xifres que et dono
multiplicat per molt, estic convençut que ningú
hi estarà d'acord.
Vull dir que quan hi ha una revisió cadastral
estem parlant d'increments com els que deia abans la Laia.
O no, no necessàriament.
Depèn de la capacitat que tingui aquest ajuntament
per anar controlant el seu endeutament
i per anar fent que els increments de serveis
vagin acompanyats, que siguin increment de serveis
pausats,
que no ens posem a construir 10 equipaments a la vegada,
sinó que ho anem fent tot de manera pausada
i que, per tant, si és així, els increments d'ingressos
també hauran de ser pausats.
Això depèn també de la voluntat del govern
i de la capacitat, a vegades, de saber
controlar demandes ciutadanes.
Sí, fem una rounda.
Sí, sí, sí, tant i tant.
Ramon, perdona, just fos algo.
Que m'invisibilitzi l'oposició està bé,
però que ho faci l'alcalde.
Tinc tant de pressió.
Jo em pareix de reflexions generals,
una que ja ha fet la Gina moltes vegades,
però que cal posar de manifest,
que és que aquí molts grups de l'oposició
heu demanat de forma directa peticions de nova despesa,
ja sigui d'inversió o de despesa corrent,
però ningú està dient clarament
com es paguen aquestes despeses i, més aviat...
Sí, tu sí. Va, va.
El Henry ho ha dit. Revisió cadastral.
I jo crec que és una reflexió que cal fer.
Ja sé que l'oposició segurament no té la responsabilitat
que té el govern, però nosaltres sí que governem
i tenim la responsabilitat i crec que no podem
dir tant a la lleugera segons quines coses.
Estic d'acord que potser ens cal reformular
l'estructura de finançament i les competències
dels governs locals, però això també
crec que no s'escapa d'aquesta taula de batre.
I en menció a un company exregidor que està aquí,
de fet, el Joan Maria, que sempre feia aquesta reflexió
quan parlava dels valors cadastrals, és anem en compte
a fer una revisió perquè l'impacte sobre a qui impactarem
en aquesta revisió, que segurament seran els pisos més antics,
on segurament les rendes no són les més altes del municipi,
acabaríem fent mal potser a una classe social
on les necessitats econòmiques són més grans.
Per tant, uïem aquestes revisions cadastrals
per a quines persones acabem impactant.
Entro a remirar a respondre algunes preguntes concretes
sobretot sobre la taxa, perquè aquest s'han fet algunes coses
i intento ser molt ràpid per no allargar gaire el debat.
Sobre el PP, una cosa molt clara,
cap taxa pot gravar dues vegades el mateix fet.
Per tant, si creiem la taxa, no pot estancar el llibre
perquè estaríem corrent en una il·legalitat.
I el pagament per generació és un fet imposat,
i particularment jo ho veig necessari, evidentment,
perquè crec que hem d'anar cap a aquest camí,
on la gent pagui en funció del que genera
i com ho genera i com se para,
perquè si no alguns paguen justos per pagadors.
I, junts que deia si ens calia aquest sistema,
si és un sistema car, jo diré que el que és car
és les hòsties que ens acabaríem fotent
quan enviéssim les tones de resta a la xarxa.
Quan enviéssim les tones de resta a la incineradora
o a l'avocador, que d'aquí als propers anys
augmentarà i molt els euros que paguen els ajuntaments
o que paguem, en aquest cas,
nosaltres no ho paguem directament com a ajuntament,
ho paguem a través de la TMTR,
que es cobra a través del rebuig de l'EGOE,
seria caríssim, molt més car que implementar un nou sistema.
I si volem un nou sistema,
tenim sistemes millors com el porta a porta
que aconsegueixen resultats fins i tot millors que aquests,
però aquests sistemes són, efectivament, també molt més cars
perquè, principalment, el cost de personal es dispara molt.
Endavant, també feia algunes anomenades a la taxa.
Ha fet una mica d'arqueologia l'any 89, jo tenia dos anys.
Està bé fer referència, jo crec que és un debat
que ha enriquin molt i ens ha ensenyat realment d'on venim.
Dic que no portem cinc anys, em sap greu.
Els cinc anys és la vigència del contracte actual,
però la primera fase és el 2021.
Comencem el primer trimestre del 2021
amb els barris de Miranda i de Canigó.
Estem al final del 2023, sí que portem dos anys llargs,
però no cinc.
I dir-vos que sí, que estem valorant i implementarem.
De fet, hem rebut una subvenció bastant quantiosa,
255.000 euros, que servirà per canviar els tancaments
i que s'obrin amb el mòbil.
Per tant, aquesta petició que han fet diferents grups
es veurà la llum d'aquí poquet i substituirem els tancaments existents
i els nous tancaments es tindran a l'obertura amb el mòbil.
I sobre qui grava la taxa,
que vosaltres criticàveu que ho féssim a la propietat,
dic que ho podem fer al cens del padró
perquè el cens del padró no és un cens fiscal.
L'únic padró que tenim ara mateix fiscal a l'abast
és el de l'IVI.
Podríem fer altres intents.
Ja en Barcelona ja sabeu que ha acabat malament,
perquè ha acabat els tribunals i amb jurispotència
que no va gaire en el bon sentit,
que ho ha intentat també cobrar a través del rebut de l'aigua
per mirar d'arribar a l'usuari que genera els residus,
però no ens donava la seguretat jurídica ni la robustesa
que va cobrant ni que fos legal aplicar-ho a través del rebut de l'aigua.
Per això hem decidit fer servir el padró fiscal de propietaris,
que creiem que hi ha les eines suficients
perquè els lliubaters i, en definitiva, els usuaris de la targeta
acabin sent els beneficiaris i els pagadors de la taxa.
Ja està, només això per aclarir aquests dubtes.
Molt bé.
Hi ha alguna intervenció més?
No?
No.
Junts per Catalunya.
Respondré per al·lusions el que ha dit la Gina i el just
i espero la resposta després del que hem comentat abans.
Respecte al finançament...
La Gina parlava que feien propostes
i que s'havia de finançar d'alguna manera.
Jo vull dir i vull deixar, i allà ho deixo,
que el finançament dels municipis i dels ajuntaments
de Catalunya en general...
Sabem que no és gaire bo el sistema
i som conscients el que es colla i cada mes s'us apreta més.
S'us apreta com a equip de govern,
però els ajuntaments ens apreta més per poder-los finançar.
Però sí que és veritat que coneixedors d'aquest malfinançament,
precisament des de Junts per Catalunya
i parlo ja a nivell més general,
tenen quina és la solució al respecte,
perquè la Generalitat decideix
o la DIP o el que sigui no donar pressupostos,
o sigui no donar la finançació corresponent o el que sigui,
doncs també és veritat que també tocaria dir
que els partits que al final esteu governant
al mateix equip de govern aquí que a Madrid
o quan ha governat el PP en el seu moment,
el cap dels dos des de Madrid s'ha afavorit
si no que s'ha anat collant any rere any
però potser també hem de mirar cap a dalt
anar al Pedro Sánchez en aquest moment,
encara que estigui en funcions,
dir-li aquest malfinançament dels ajuntaments
i reestructurar-ho.
Dit això, respecte a les escombraries,
en cap cas hem dit que les escombraries
i que els contenidors
seria millor una recollida porta a porta
no critiquem els contenidors,
sinó com s'aplicarà aquesta taxa,
aquesta mesura i aquest criteri per fer-ho.
Llavors ens demanaria,
perquè llavors ens parla si és l'única manera que tenim,
bé, jo crec que es pot mirar de diferents maneres,
però a més estàs comentant que si no apliquem això
després tindrem una castanya,
no sé com es diu una cosa així,
quan ens diguin que reciclem.
Jo el que demanaria és que fessiu públic
les enquestes que l'altre dia vas comentar
a les comissions informatives,
perquè si no recordo malament l'any passat
o l'altre, quan es va començar el 2021,
es va publicar una petita enquesta
amb una mostra molt simbòlica
del que havia millorat el reciclatge.
Quan vas les dades veies que no era extrapolable.
Llavors el que demanaria és, ara que tenim,
que esteu recollint més dades,
doncs si realment ho feu, veiem i si realment
en aquests contenidors la millora estàs substancial
i, a més a més, si això ens fa que després
haguem de pagar més o menys, com comentaves abans,
en l'hora del tractament d'aquest residus,
que és el que dius, és que si no apliquem,
no només aquest criteri documental, sinó aquest criteri per aplicar.
I en respost això, espero el que ens digui l'alcalde.
Molt bé. Si em permets, Laia,
perquè he fet una pregunta sobre el tema del residus,
contesti el regidor.
La majoria de taxes que volen ser justes
el que intenten regular i premiar és el bon comportament
i ho fan a través de les dades que recullen.
Nosaltres recollim nombre d'obertures
i a partir d'aquestes variables, que són les dades que tenim
i que podem recollir, és com dissenyem la taxa.
Una taxa que s'assembla a moltes altres taxes
que aniran apareixent arreu del municipi.
Les dades, no he acabat d'entendre aquesta petita mostra,
nosaltres hem fet diferents fotografies
de com estan funcionant els barris amb xip i sense xip,
fent passatges durant unes setmanes senceres en tres moments.
En vam fer una al començament només al barri de Miran de Canigó,
que l'hem fet després amb la segona fase
i n'hem fet una fa molt poc ara al setembre,
fent un exercici molt senzill passant el camió
només als barris amb xip, anant a pesar
i fent el mateix exercici amb els contenidors
sense xip i amb xip,
de totes les flexions, i calculant percentatges.
I la data es manté i és exactament...
Sempre estem en el mateix afranç, que és entre un 10 i un 12%
de recollida selectiva amb el contenidor amb xip.
Sense una ordenança fiscal que incentivi el reciclatge,
que vol dir que segurament això pot millorar,
sense horaris ni tancaments que es podrien aplicar
i no s'estan aplicant, i només pujant una targeta
que el que fa és comptar i deixar-te obrir el contenidor i llançar,
ja ha millorat un 12%.
I ja estem en l'objectiu que ens havíem marcat,
que és per sobre l'objectiu europeu del 2035 al 65%,
en aquests barris el 70% de recollida selectiva,
que era l'objectiu que a medi ambient es marcava
en el moment de l'implementació del sistema.
Hi ha sistemes que donen millors resultats,
és veritat, el porta a porta, jo crec que si busqueu informació
veureu que donen resultats del 90% de recollida selectiva,
però vistos els objectius que ens havíem marcat,
que hi ha arribat aquest 70%, 5 punts per sobre
del que ens diu Europa el 2035,
i ja estem arribant a aquests objectius
superant-los per 5 punts, jo crec que és una molt bona notícia
i que ens hauríem de facilitar tots i totes.
Gràcies, Laia Flotats.
Gràcies. Jo no volia treure el tema dels valors catastrals,
però quan heu parlat vosaltres, doncs cap problema.
Aleshores, bé, veníem de l'any 89,
passem 6 anys més, any 95.
La ponència dels valors catastrals que tenim actual
és de l'any 1995, i és la que està vigent ara
gairebé 20 anys després.
No, 20 anys, no, gairebé no. Més, no?
Perdó, perdó. Més.
És que amb el Covid sempre em salto.
Bé, la qüestió és que aquella ponència l'any 95
es va fer de forma desigual en el municipi
i es va afavorir uns barris respecte d'altres, o que res.
La qüestió és que l'any 2005,
perquè les ponències catastrals s'han de fer cada 10 anys
i el valor catastral ha de representar la meitat del preu de venda,
és evident que Sant Just i la mitjana del valor catastral
que tenim és 133.000 euros,
és que no representa per res
el 50% del preu de compra
o del valor de venda dels nostres pisos i cases
actualment aquí a Sant Just, perquè ja ho sabeu tots.
Per 266.000 euros és complicat.
Bé, la qüestió és que l'any 2005,
10 anys després s'havia de fer una nova revisió
d'una nova ponència i establir uns nous valors catastrals.
I no es va implantar,
es va fer i no es va implantar perquè implicava
forts increments de valors catastrals,
especialment en aquells barris o carrers
que amb la ponència del 95 doncs s'havien beneficiat
perquè se'ls hi havia valorat a la baixa.
I l'any 2016,
10 anys després, una altra vegada,
en aquest ple es va parlar una altra vegada del tema,
no se'n parla sempre, però es va parlar del tema
i el Josep Parpinyà, l'alcalde del 2016,
va comentar que el catastre en el 2016
faria una revisió automàtica i automàticament
tindríem tots els valors catastrals i seria automàtic.
I tampoc s'ha fet aquesta revisió
o aquesta ponència o nova ponència dels valors catastrals.
Jo m'agafo les paraules que heu comentat vosaltres.
El govern té responsabilitats
i més el govern format pel Partit Socialista i els comuns
que han estat governant
ininterrompudament durant 40 anys, és a dir,
van estar liderant el govern municipal
a l'any 95 quan es va fer la ponència,
a l'any 2005 quan s'havia d'implantar la nova ponència
i després es va decidir que no,
a l'any 2016 quan se'ns va dir que aquesta ponència
es faria de forma automàtica i en l'actualitat.
I clar, dir que Sant Just des Bern
és el tercer municipi de la regió metropolitana
amb els valors catastrals més baixos, jo crec que és algo
que no es pot dir per part del govern,
pel fet aquest de la responsabilitat de governar,
és algo que no s'hauria de dir amb massa orgull
i un polígon industrial brutal
i reben un munt d'ingressos només pels iais i els ivis
d'aquest polígon industrial.
El Prat de Llobregat té el port i l'aeroport
i només per això ja rep uns ingressos per iais i ivis
del territori molt grans, però és que Sant Just,
per què Sant Just és aquest tercer municipi
que també es pot permetre tenir aquests valors catastrals
per sota? Doncs perquè Sant Just té que és
l'administració d'Espanya.
Clar, estem parlant
que si Sant Just,
el govern municipal, està mantenint aquests valors
catastrals baixos, que això impacta directament
amb la recaptació d'ivis,
que la recaptació d'ivis, la que ens ha d'ajudar a finançar
els serveis que es presten a Sant Just, entre d'altres,
serveis, finances, inversions, etc.
És en part perquè
tothom paga, aquí Sant Just,
tothom paga, i alhora és clar,
si tenim tothom paga,
també haurem de prestar serveis. Fem-ho.
Però clar, hi ha una responsabilitat de govern
en quan això, i si s'ha de revisar, s'haurà de revisar.
I vull recordar perquè si estem aquí o es pretén
assustar la població dient que es pujaran els valors catastrals
i que s'haurà de pagar moltíssim més pel tema de l'ivi,
i en deu anys, per implantar una ponència,
deu anys, o sigui, no és d'un any per l'altre,
es triga deu anys. I sí que s'han fet
revisions catastrals durant aquests exercicis,
això sí que és cert, perquè es va fer,
durant el mandat 2015-2019,
l'Ajuntament es va acollir a unes revisions
catastrals automàtiques que es feien de revisar
el 10% de tots els valors catastrals,
de tots uniformament, de tots, 10%, i això és algo
que l'Ajuntament s'hi va acollir dues vegades,
o sigui que sí que s'ha pujat, però no en la mesura
en què hauria de ser. I després, en quan el tema
de la taxa de recollida d'escombraries,
la nova o no tan nova taxa de recollida d'escombraries,
agrair les respostes del regidor de medi ambient
just fos salva, en quan sí que l'any que ve
es podrà posar el chip al mòbil,
ho celebrem molt, jo crec que això facilitarà molt
l'ús d'aquests contenidors i també
crec que aniran a la baixa les imatges que tenim
de contenidors amb bessures a fora, segurament això passarà.
I bé, nosaltres l'única cosa que diem
respecte a aquesta taxa és que potser
s'hauria d'haver explicat que abans estava l'IVI
i haver vist com es treia o es compensava
per fet de treure aquesta taxa, ja que fa
trenta i escaig d'anys es va dir que l'IVI
incluia aquesta taxa. I creiem també que aquesta taxa
s'hauria d'aplicar a partir del 2025, que és quan ja
tindrem implantat tot el sistema de contenidors amb chip
per tot el municipi, a més a més amb el chip al mòbil,
bé, bona notícia, ja tindrem un històric de dades
i es podrà implantar a partir del 2025, doncs ben fet.
I potser també amb un estudi més acurat sobre
com es poden beneficiar aquells immobles
on hi ha famílies nombroses o determinats tipus
de persones que poden fer un ús més intensiu
del contenidor bris. Moltes gràcies.
Molt bé, gràcies, Laia. Hi ha més paraules?
No? Doncs passaré a respondre
les deu peticions que m'ha fet el portaveu
de Junts per Catalunya. Jo crec que
cada les deu hi ha vuit peticions
que no en aquest any vint-i-quatre,
que estem discutint el pressupost del vint-i-quatre,
però sí que en el transcurso d'aquest mandat,
doncs en un grau o altre es podrien desenvolupar.
Hi ha alguns que serà de manera imminent,
per exemple, la construcció del nou centre social
de Beysaleig, crec que és una obra que començarà
en qüestió de dies, ja em sembla que
signava ja l'acte de replanteig i, per tant,
l'inici és imminent. L'auir d'equipaments
també està en el pressupost del vint-i-quatre,
hi ha voluntat que s'implementi
a partir del juny de l'any que ve
i també l'oficina d'emprenedoria
o altres peticions
que ja s'estan implementant
o estan a fase molt avançada.
Hi ha dos que no les veiem,
un tema de repensar l'obicació
del poliesportiu Mas Lluís
o haver d'incloure nous serveis
en aquest poliesportiu i també
els plantejaments que fa
el centre cívic Salvador Espriu
que puguin servir com a ampliació
potencial de l'escola Bressol Marecs
tampoc ho veiem clar.
Amb la resta, jo crec que hi ha projectes,
com et deia abans, que cauen de manera
imminent, d'altres costarà més.
Per exemple, el corredor verd entre la ITV
i la bonaigua és un...
Tenim un avantprojecte, tenim una voluntat
desenvolupar aquest projecte.
Tenim diners també per comprar
terrenys de finques privades
que s'hauran de comprar
perquè aquest potencial corredor verd
afecta finques privades.
Són diners que venen de la Patrimoni Municipal del Sol
amb la finalitat única i exclusiva
de comprar zones verdes.
No tenim aquests diners en el pla d'inversions municipal,
però també és veritat que en aquest nou mandat
que ara es presenta segurament
a nivell de legislatura espanyol,
poden venir oportunitats per aquí
o pressupostos de la Generalitat de Catalunya
on els partits que estem aquí representats
hi tindrem molt a dir perquè es puguin aprovar
tant els pressupostos generals de l'Estat
com els pressupostos de la Generalitat.
Per tant, aquí poden haver-hi finestres d'oportunitat.
No sé si t'he contestat.
Sí, sí.
Sí que falta alguna cosa del que hem dit,
però més o menys ja has comentat.
Nosaltres celebrem aquest compromís públic
de l'alcalde per tirar endavant aquests punts,
com el Parc Urbà.
Hi ha el primer pas aquest que dèiem de tenir aquests diners,
que per això ja estàvem mesurats,
que aprofito per dir quan dèiem.
Les que necessiten de diners ja he comentat
que hi ha una part que s'ha de treure
per poder portar a terme el Parc Urbà.
Llavors celebrem el compromís d'aquests punts.
Sí que és veritat que demanem punts que són bastant claus,
sobretot el tema del poliesportiu.
És un problema que és la que tenen actualment a Sant Just
i que és una condició important.
I després també dic que hi ha un punt
que entenc que és de la legislatura,
que és el soterrament del pàrquing de Salvador Espriu,
que el que volem aprofitar amb això
no és tant el soterrament i la creació d'un pervert,
sinó un problema de mobilitat que tenim a Sant Just.
Una de les bones solucions és que caiem
que lliurarà molt la mobilitat de Sant Just
amb el que implica amb l'alliberament de Salvador Espriu.
El planejament del pont Reixat 3
és una oportunitat per resoldre el tema
d'aquell triangle de l'aparcament de Salvador Espriu
i també d'aquelles cases que estan afectades,
que són les cases que veiem quan entrem a Sant Just.
I s'haurà de veure amb aquest planejament
com es pot resoldre.
També és veritat que l'obertura de Salvador Espriu,
que en el seu moment es va plantejar,
s'ha de pensar ben pensada.
Jo entenc que si es fa ha de ser un projecte
que tingui pantalles de fum, de soroll
pels veïns que viuen en aquell entorn.
Passaria perquè el carrer passés pel centre
de tot aquell espai que queda obert
i s'hauria de fer un projecte d'urbanització
que no generés molèsties en els veïns.
També s'hauria de mirar bé el tema de la mobilitat
de Salvador Espriu,
perquè s'ha de veure si és un problema puntual
de només una hora al matí o si és un problema
de tot el dia.
En funció d'un resultat o un altre d'aquest estudi
s'han d'adoptar unes mesures o unes altres.
Pot haver-hi regulació semafòrica
o no pot haver-hi regulació semafòrica.
I sobretot, com deia abans de poder engegar
un projecte com aquest, s'ha de veure
que no es creen més problemes dels que se solucionen.
Amb el tema de la mobilitat s'ha d'anar molt en compte
perquè a vegades prens una mesura pensant
que soluciones un problema i n'acabes generant
deu d'afegits.
Agrair l'explicació ho aguantarem perfectament
i, de fet, una mica amb el que hem estat parlant,
el fet que ja en aquests pros
i sabem que són compromisos
i entenem la responsabilitat i l'entesa
i en aquest cas concret que parlàvem de Salvador Espriu,
esperem que en el moment que arribi
puguem ser partíceps i treballar-lo al respecte.
Tanmateix, com nosaltres ja vam dir des del primer dia
que no farem una oposició de bloqueig gratuït
i no volem torpedinar l'acció de govern
i respecte a què creiem que dels deu punts
tenim vuit que ens poden arribar,
els anirem fiscalitzant per si és així
i nosaltres, quan els pressupostos, farem un vot d'abstenció
per tot el que hem explicat.
Esperem seguir col·laborant amb el govern
en aquests estats on puguem trobar acords.
Moltes gràcies.
Només com a aclariment dir-vos que a Sant Just
hi ha places disponibles de 03,
no a l'escola pública, però sí que tenim una escola privada,
en aquest cas Children's, que té més de 20 places disponibles
per les agendes Sant Just.
Per tant, jo que a Sant Just pel 03 n'hi ha,
no al públic, sinó al privat.
I recorda que també tenim ajudes
que es mantenen aquest curs també
per escolaritzar nens en llars privades.
Molt bé.
Anirem a votacions.
Com que heu comentat moltes coses,
moltes coses estan contestades,
però dir, sobretot, que l'Anna ens ha preguntat
sobre el tema de les municipalitzacions.
Jo crec que va ser en l'últim ple, que tu també hi eres,
que durant aquest mandat intentaríem estudiar-ne unes quantes
i és evident que hem començat el mandat fa el juny,
es constituïem, hem hagut de fer pressupostos directament
i no ha donat temps, evidentment, de fer res ni de començar,
i l'equip tècnic també ho sap.
En l'expedient de pressupost, jo sé que és un expedient molt gran,
però sí que teniu...
Enrique, en l'expedient de pressupost hi ha una cosa
que és l'execució a dia 30 de setembre del 23,
que és el que ens permet veure.
Saps que tu ens has preguntat com van les partides i pujant?
Doncs hi ha una part que surten que està a dia 30 del 9
i hi ha totes les partides de com està anant l'evolució
Si m'ho haguessis preguntat, hauria dit, mira això.
Si hi ha dubtes d'aquest, seria bo haver-ho preguntat
perquè se'n viu i se'n diu, vius que aquesta pàgina,
perquè jo entenc que aquest totxo és una mica pal.
Llavors, en quan la decidiré,
al temps de cura tenim una partida de 50.000 euros,
que és per aquest tema, i és veritat que moltes partides
a vegades no surten perquè ens venen durant l'any
per altres administracions, per exemple,
els plans d'ocupació, normalment l'AMB
en fa automàticament quan ens arriba la convocatòria,
ens apuntem a l'AMB.
Tot el tema de la mobilitat que també ha sortit d'un altre grup,
totes les línies d'autobusos i les millores de la mobilitat
s'estan estudiant amb l'AMB per tal de tenir també subvencions
i que no sigui tampoc un cos elevat per la ciutadania.
Què més, què més?
Què heu dit més?
Què més?
Aquests 50.000 els que hem justificat en el 2022.
I ara, quan acabem el 31 del 2012, justificarem tot.
Per casals és el que més hi ha.
Suposo que tu deus voler anar més enllà,
es pot estudiar o que tinguis una proposta i durant l'any,
si dius, mira, doncs ens ha sortit de la mateixa manera
que els joves, que volen el català,
i volem fer la pregunta com vols que ajudem a la llengua catalana,
i dius, mira, els joves, amb els pots, que potser guanyem alguna cosa,
doncs mira, busquem la solució perquè el català estigui
potser en els mòbils, cosa que ara els joves no ho tenen
perquè tot està en un altre idioma, doncs bueno, busquem.
Si dius, escolta, hi ha un programa, entre tots ho estudiem i es milloren.
És a dir, jo crec que amb això no hi ha cap problema.
I per la meva part, res més.
L'alcalde, com que havia dit que el com,
jo no m'he atrevit a tornar-ho a dir,
però aquest any s'ha agafat.
La quantitat que hem posat pel 2024 és la quantitat del 2023
restades ja totes les evolucions que hem fet.
I si tu mires, tenim que l'any 2020
teníem 3.500.000 a plus d'alba.
El 2021 teníem 3.500.000 a plus d'alba.
El 2021 teníem 3.500.000 a plus d'alba.
Teníem 3.500.000 a plus d'alba.
El 2021 teníem 2,7.
El 2022 hi vam tenir 1,6.
I el 2023, que el tenim ara, hem baixat de 3 a 2.
És a dir, que ja hem anat ajustant-lo.
I aquest és el que tècnicament es creu que podem arribar a aquesta xifra.
És a dir, que l'anem regulant en funció de com anem fent les previsions,
com anem ejecutant.
Ja s'han deduït fins i tot les devolucions que s'han fet.
Doncs, si us sembla bé, anirem a votacions.
Votarem separat. Primer, les ordenances fiscals.
Vots en contra.
Vox. CUP.
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, endavant Sant Just.
Vots a abstencions.
Partit Popular.
Vots a favor de Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Aprovació inicial de la modificació de les ordenances
de preus públics per al 2024.
Vots en contra.
Vox. Els preus públics.
Preus públics.
Vox. En contra.
I abstencions.
Partit Popular. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya.
Vots a favor.
Sant Just en Comú. CUP. Endavant Sant Just.
Vots a favor de Sant Just en Comú i Partit Socialista.
I finalment,
l'aprovació inicial del pressupost general
de l'Ajuntament i de l'Empresa Municipal.
Vots en contra.
Vox. CUP. Esquerra Republicana.
Abstencions. Partit Popular. Junts per Catalunya.
Endavant Sant Just.
Vots a favor de Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Gràcies a tots els grups.
El debat que hem tingut, que és un debat complicat,
crec que ha estat bastant ordenat i bastant didàctic.
També el vot de confiança,
tant en el pressupost com en els preus públics
que heu manifestat alguns grups de l'oposició.
I permeteu-me només dir
que aquestes ordenances fiscals,
que evidentment no són les més agradables,
són les que ens hauria agradat aprovar,
provenen del que va passar a l'anterior mandat.
Vull recordar que a l'anterior mandat
vam tenir una Covid,
una pandèmia, només començar l'anterior mandat,
que es va ajuntar amb una guerra
a les portes d'Europa,
que va suposar un increment molt gran
dels costos energètics.
Per fer front a aquestes dues casuístiques
que eren del tot inesperades,
vam acabar incrementant la pressió fiscal
5,7 punts per sota de l'IPC.
Però això, evidentment,
l'Ajuntament no ho pot aguantar eternament,
sobretot quan, com us deia abans,
els costos de personal van pujant
i els costos de material també van incrementant.
A la trajectòria d'aquests últims cinc anys
continuem havent pujat
l'IVI dos punts i mig per sota de l'IPC.
Per tant, la pressió fiscal ha pujat,
però ha pujat en l'històric dels darrers cinc anys,
per sota del que ha pujat a l'IPC.
Anem al següent punt, que és
de l'àrea d'alcaldia i serveis generals,
la modificació singular de la relació
de llocs de treball respecta la inclusió
de diversos llocs de treball en motiu de l'aprovació
del pressupost de l'exercici 2024.
Defensarà aquest punt el regidor
de Recursos Humans, Francisco Vizcaíno.
Gracias, buenas tardes, buenas noches.
Hay cuatro propuestas. ¿Quieres que las leas
a las cuatro y votarlas, igual o una a una,
a las cuatro?
La primera es una modificación singular
de la relación de los puestos de trabajo.
En concreto, se trata de un tècnic de gestió
del área de serveis a la persona.
Es de la categoría A2, viene motivada
por la jubilación de uno de los técnicos del área.
Las funciones básicas atribuidas
a este puesto de trabajo
son la de promoure, fomentar
y potenciar las actividades físicas y esportivas,
elaborar programas y actividades adecuadas
a los usuarios del municipi y facilitar espais
para dar de fe posible un desobupament
de acuerdo con las directrices
de Asseus Superior Dilarquit.
Entre sus actividades principales
estaría el tema de las subvenciones,
hacer seguimiento de las actividades físicas,
promocionar y fomentar la actividad física del esport,
elaborar, diseñar, implementar, evaluar,
planificar, gestionar el seguimiento y supervisión
de todas las actividades esportivas.
En general, todas esas funciones que son atribuidas
a este técnico de esportes,
estas serían, entre otras, las más importantes.
El segundo tema también está referido
a la modificación singular de la plantilla
en relación a los puestos de trabajo
y se trata de un puesto de trabajo,
incluir un puesto de trabajo de vicesecretaria.
Es el crecimiento del número de habitantes
del municipio, el que justifica
el incremento de la plantilla de personal
en el ayuntamiento, en este caso,
para adaptarse a las nuevas competencias
que se han presentado.
Se trata de un aumento de la complejidad
de los servicios de la ciudadanía
y las circunstancias que justifican el incremento
de esta persona de funcionaria
es la incorporación, en este caso,
de una plaza de vicesecretaria de clase tercera
que está reservado a personal funcionario
de la administración local con habilitación
de los servicios generales atribuidos a esta plaza.
Sería, por supuesto, colaborar
con el titular de la secretaría,
desarrollar funciones encomendadas
por este titular y hacer sustitución
en caso de que no exista, como es el caso
ahora del titular de la plaza de secretario.
La tercera propuesta.
Aprobación del complemento transitorio
destinado a retribuir la formación profesional
del personal de la corporación.
Está integrado en lo que se denomina
el complemento de productividad.
En data 4 de octubre de 2003
se efectuó por parte de la Comisión de Formación
la valoración de todas aquellas acciones formativas
correspondientes al año 2022.
El vigente acuerdo determina
que la formación se incluye
en el complemento de productividad,
que será con carácter transitorio
hasta la implantación en su carrera profesional
de cada uno de los trabajadores.
En este acuerdo también se determinan
qué criterios son aplicados para la obtención
de esos puntos siempre susceptibles
de transformación en retribución.
Entonces, lo que se propone es aprobar
la asignación de estos puntos
con efectos del día 1 de enero de 2022,
en concreto aquí hay una lista,
con 45 empleados del ayuntamiento.
Y la cuarta y última de este apartado
sería el incremento adicional
de las retribuciones del personal
al servicio de la corporación
correspondiente al ejercicio 2023
y que es un incremento vinculado
al incremento del índice de precios al consumo
armonizado, en este caso que está indexado
al índice del mes de septiembre de este año.
Esto viene referido por la Ley 31-2022,
de 23 de diciembre,
de los supuestos generales del Estado del año 2023,
que establece en materia de retribuciones
el ámbito del sector público,
lo que nos encombe lo siguiente, apartado 2.1.
En el año 2003, las retribuciones
del personal al servicio del sector público
experimentarán un incremento de un 2,5%
respecto a lo que había vigente
a 31 de diciembre de 2022.
Se aplica, según el caso,
que ahora explicaremos que precisamente es el caso,
es un incremento vinculado a la evolución
del índice de precios al consumo armonizado
si la suma del IPC armonizado del año 2022
y del IPC armonizado adelantado
al mes de septiembre de 2023 fuera superior al 6%.
Se aplicará en este caso
un aumento retributivo adicional
que es del 0,5%.
Una vez publicado por parte
del Instituto Nacional de Estadística
las dadas correspondientes al índice de precios al consumo
armonizado en el mes de septiembre
y aprobado la aplicación de este incremento
mediante el acuerdo del Consejo de Ministros
de 3 de octubre de 2023,
un incremento retributivo adicional del 0,5%
predisto en este artículo del Decreto
a los empleados del Ayuntamiento.
Por tanto, a todos los empleados del Ayuntamiento
se les hará un incremento del 0,5%
y estas serían las cuatro.
Gràcies, Francisco. Primer de tot, hi ha intervencions?
No?
Qualsevol dels quatre punys, sí.
La meva intervenció és en relació
amb el punt dos de modificació singular de la plantilla
i la creació del lloc de treball
de vicesecretària.
Nosaltres votarem en contra d'aquest punt
perquè pensem que s'estan creant
molts llocs de treball o diversos llocs de treball
de rank alt
i no s'estan creant
el personal administratiu,
que creiem que són insuficients.
El gruix de feina de la casa
el suporta molt el personal administratiu
i crec que la piràmide s'està invertint una miqueta.
Creiem que el personal administratiu
ha de tenir una base molt més àmplia
i que es puguin criar més places administratius
que, a fi de compte, és qui treu bastant la feina.
Tancaria el ponent.
No sé si requeries una resposta
para esto.
La voluntad de su voto.
Jo sí que explicaré una mica el motiu.
Sant Just, a partir de l'any que ve,
ja passarà canviada de categoria
i aleshores, per accedir
a l'Ajuntament de Sant Just
per fer de secretari a l'interventor,
hauran de ser els secretaris o interventors
d'habilitats nacionals de la categoria més alta.
Hi ha molt pocs
de funcionaris d'habilitats
de categoria, crec que és tres,
i els pocs que hi ha
van als municipis del voltant,
que són municipis molt més grans que Sant Just,
que són municipis molt més alts
que poden oferir unes condicions salarials
molt millors als nostres habilitats.
Fins ara aquesta plaça de secretària
l'ocupàvem amb comissions de servei
i, degut a una instrucció del Ministeri
d'Isenda i Administracions Públiques,
es restringeixen molt més
la concessió de comissions de serveis
entre habilitats nacionals.
Fins ara era bastant fàcil,
actualment s'ha complicat molt,
perquè l'Ajuntament origen
del secretari o el secretari de l'interventor
ha de tenir una persona A1,
funcionari de carrera en plantilla
ocupant la plaça a l'Ajuntament.
Hi ha altres ajuntaments petits
que tenen secretaris o interventors
que al final acaben anant en comissions de servei
amb altres municipis que no tenen cap funcionari de carrera
A1 en plaça en aquest ajuntament.
Això està restringint molt la concessió
de comissions de servei.
Per tant, a Sant Just, que estem ara
en la categoria més alta, però que en canvi
hem d'oferir uns sous que jo crec que serien
dels 50% més alts que hi ha als municipis del voltant,
el que hem de fer és crear aquestes figures altes,
ja ho vam fer en el cas de la intervenció,
que puguin ocupar els funcionaris de carrera
en processos interadministratius,
però que no necessàriament hagin de ser
habilitats de categoria 3,
perquè d'aquesta manera tenim nosaltres
de secretària i interventor
que estarà de manera fixa
a l'Ajuntament de Sant Just, que té dalt la seva plaça.
No sé si m'ha explicat bé.
Com que d'habilitats no n'hi ha
i és una plaça que tindríem vacant,
hem de tenir dues figures
que puguin exercir accidentalment
aquestes funcions.
La queixa ve una mica que s'estan creant molt.
M'has explicat aquí dalt,
però no m'has explicat el perquè no a baix.
Si s'estan creant...
Hi ha diverses places que s'han anat creant
durant el mandat passat
i ara també s'estan creant les places
d'arrencar alt o tècnic,
però de personal administratiu,
creiem que no són les suficients
com per poder sostenir tota la feina
que li manen el personal tècnic
i el personal directiu de la casa.
Per tant, ve per aquí la queixa.
No em consta que no estigui ben dimensionat
el servei d'administratius.
Si és així, ho mirarem,
però no em consta que hi hagués
una problemàtica especial.
A vegades hi ha baixes que s'han de cobrir,
però falten deu administratius,
no sé quin número et refereixes
d'administratius que falten.
No sé quantes places estem parlant.
No tenia constància d'aquesta necessitat,
honestament.
En canvi, sí que o creem aquestes places
que ens trobarem és que ens costarà molt
tenir de manera estable
persones que puguin exercir les funcions
amb garanties a més a més de secretaria
i d'intervenció.
Aniríem a votacions.
Vots en contra.
El primer punt de la modificació
de llocs de l'RLT per la inclusió
de llocs de treball.
Vots en contra.
Abstencions.
Partit Popular, Esquerra Republicana,
Junts per Catalunya, endavant Sant Just.
Vots a favor.
Modificació singular de la plantilla
i de la relació de llocs de treball
respecte a la inclusió del lloc de treball
Vots en contra.
Partit Popular, Junts per Catalunya,
Esquerra Republicana,
endavant Sant Just.
Vots a favor Sant Just en Comú,
partit socialista.
Reconeixement de l'increment del complement
de productivitat per retribuir la formació
professional o personal de la corporació.
Vots en contra.
Abstencions.
Vots.
Partit Popular Sant Just.
Endavant Sant Just.
Vots a favor.
CUP amunt, Esquerra Republicana, Sant Just en Comú
i partit socialista.
Finalment, increment additional de les retribucions
Vots en contra.
Abstencions.
Vots a favor Sant Just.
Endavant Sant Just.
Vots a favor.
CUP amunt, Esquerra Republicana, Sant Just en Comú
i partit socialista.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Vots a favor Sant Just.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
No hi ha cap punt.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Anem a l'àrea de territori.
Veig que tots aneu pel mateix lloc.
El que tu comentaves, Laia,
d'una futura instal·lació,
ho veig molt complicat per un tema d'espai.
I crec que tots els que estem aquí sentats
som conscients que espaien a Sant Just.
A més, per fer un altre camp de futbol,
jo crec que això és impossible.
Desiré disculpar. No m'he anotat el que tu m'has dit.
Ho sento molt.
Ho sento molt.
Em deus una til·la.
Política de foment de les portes
era 99 anys a persones individuals
que no estiguin associades o federades.
No sé què inclou això
dins del reglament del camp de futbol,
però contestaré igualment.
L'ús del camp de futbol està obert
a qualsevol entitat o qualsevol persona
que vulgui sol·licitar l'ús de la instal·lació
sempre que els clubs no la tinguin que fer servir.
Per exemple, els matins a la instal·lació
es podria fer servir.
No hi ha cap inconvenient.
La instal·lació està oberta
i ningú...
Les propostes per l'utilització del camp de futbol
per la persona que sigui veïna de Sant Just
està allà.
De moment, no m'ha arribat ni cap de 0 ni cap de 99.
3.
Es demana una assegurança
de responsabilitat civil.
Dins del reglament
està això.
Contemples que qui lloga la instal·lació,
en aquest cas no és el cas dels clubs,
però si algú privat de Sant Just lloga la instal·lació,
el reglament regula en quines condicions el lloga.
Evidentment, estan aquí.
Tens que ser responsable de l'ús.
Si tu no ets un dels clubs
que tenen aquesta persona responsable,
si tu com a privat vas a fer...
Jo què sé, m'ho invento un partit,
hi ha d'haver una persona responsable,
que en aquest cas hi ha un conserge que ve
i vetlla perquè tinguis vestidors
i perquè funcionis com ha de funcionar.
Està oberta tothom.
I amb 10-4.
Una persona responsable, estem d'acord,
però el tema de tenir una assegurança personal,
la gent no acostuma a tenir-ne,
i això és un impediment
per l'hora que una persona individual
pugui fer ús de la instal·lació.
Estem d'acord que hi hagi una responsabilitat
que pugui responsabilitar-se
i que es faci un bon ús de la instal·lació,
però el fet de tenir una assegurança de responsabilitat civil
és un fet que impossibilita
que una persona, jo,
vagi a fer un partit o vagi a entrenar
o m'ho vagi a passar bé amb els meus amics,
amb les meves amigues al camp de futbol,
venir a partir una mica el tema.
Si et refereixes a una responsabilitat civil,
a què et refereixes?
Si vas allà i utilitzes el camp de futbol,
si fas algun desperfecte el puguis cobrir
o et refereixes a una assegurança personal de tu mateixa
si vas allà i et fas mal per dir alguna cosa?
No, no, a cobrir responsabilitat civil...
No, a cobrir responsabilitat civil...
No, a cobrir responsabilitat civil...
Jo no en tinc ni idea i no sé si això està...
Per allò que tu em dius no deu estar contemplat en el reglament.
No ho sé, potser hi ha coses que ens escapen,
ja et dic que és feixuc i això la veritat és que no m'ho havia plantejat,
però bueno, si m'ho replantejo i com que estem
a l'aprovació inicial, doncs podem mirar-ho.
Una consulta al fill del que diu la companya,
però el seguretat de responsabilitat civil
és el que lloga les instal·lacions,
el que cedeix les instal·lacions,
el que té la titularitat, és com si te'n vas a esquiar.
Pregunto, eh, que no ho sé.
Entenc que serà així, no?
Es pot fer servir un individual?
Si tens que tenir un jugador de futbol...
M'estan apuntant, eh, però...
Ho sento, però és que això no se m'escapava.
El responsable, evidentment, és el sol·licitant.
És un espai públic.
També cal tenir en compte que tots els clubs
ocupen totes les tardes i caps de setmana
i ells ho tenen tot cobert, evidentment.
Quan tu llogues un cotxe,
la seguretat te l'has de fer tu.
Molt bé.
Ara ens encredarem aquí, me l'asseguro.
És molt ràpid.
O sigui, perquè a ella li costa parlar
i a mi m'acosta entendre.
Per concluir, jo com a persona,
si agafo una pilota i me'n vaig al camp de futbol
al dematí, que està buit,
el llau funciona així, demano l'espai, no?
Vinc a jugar el dimecres, el dematí ja està lliure, sí.
Vinc a jugar.
A més, he de tenir un segure de responsabilitat civil
per si vaig a jugar al futbol.
Aquest és el tema?
Perdó.
Aquest tema ja el mirarem
i quan es porti a votació, l'aprovació...
Sí?
A veure, en principi,
jo vull pensar que tu ets el responsable,
que tu l'utilitzes, tu ets el responsable.
Si tens una assegurança, perfecte.
Si no la tens, tu com a persona física i jurídica
hauràs de ser el responsable.
Tot i així, deixem que això ho mirem
i ho treballem jurídicament i veurem quin encaix té.
Està posat?
Anirem i podem respondre apropable, si us sembla.
No hi ha més preguntes?
Intervencions?
És una barrera demanar això.
Molt bé.
Anirem a votacions. Vots en contra?
No.
Cup amunt, Junts per Catalunya endavant Sant Just.
Abstencions.
Vots a favor.
Vox Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Molt bé. No hi ha motions.
No hi ha tampoc proposicions...
Sí, hi ha una proposició d'urgència que primer hem d'aprovar,
que és l'aprovació inicial de la modificació de crèdit
del pressupost general de l'Ajuntament de Sant Just.
Votem l'urgència. Vots en contra.
Abstencions. Cup i Partit Popular i Junts per Catalunya.
Per votar.
Vots a favor de la resta de grups.
L'urgència.
Doncs defensarà aquest punt la regidora d'Isenda,
Quima Jiménez.
Aquest punt el portem d'urgència, però sí que a la Comissió Informativa
es va explicar.
Per tant, la informació més o menys la teníem perquè no ha variat.
L'únic que hi havia era un informe i avui es posa ja la proposta
que la reglamentació ens diu.
Aquesta modificació ve perquè tenim un accés,
en aquest cas, de crèdit.
I us explico per què.
Quan al maig del 23 vam otorgar l'empresa que faria l'escola Bressol,
l'escola Bressol, la nova,
tenia un import d'un milió 939.577 en 67.
I es van demanar dos crèdits.
Un era 983.950 en 76
i l'altre de 482.000 euros.
Si sumeu aquestes quantitats,
surten un milió 465.950 en 76.
I, evidentment, si feu la resta, amb l'import que ens costava,
havíem d'afegir 473.626 en 91,
que van sortir dels romanents de Tresolaria del 22.
Llavors, què passa?
Amb tot això, la Generalitat ens dona una subvenció
per a aquesta escola Bressol d'un milió 90.865 mil euros.
Què passa?
Si veieu el que nosaltres havíem demanat per cobrir l'obra,
perquè si esperàvem tenir una part d'aquesta subvenció,
a dia d'avui l'escola no l'haguéssim tinguda en funcionament,
amb la data que ens vam comprometre tots a tenir-la en funcionament,
què passa? Que aquests diners que ara ens han donat la subvenció
és un accés de crèdit.
I què hem de fer?
El pots redistribuir a diferents inversions.
La subvenció, 90.000 euros,
agafem 184.121.88 que serveixen.
Una part, que són 101.000 euros,
que és per l'anderroc de l'antiga nau de la brigada,
i l'altra és per al projecte d'urbanització
del corredor obert de la Riera de Sant Just d'Esveral
que sumen 82.000 euros.
I la diferència, els 906.000 euros que ens quedaran,
aquests més endavant ja es distribuiran en funció
d'aquest any 2024,
o com que és un accés i són diners que tenim,
els podem prorogar fins a mira que necessitem les necessitats.
I ja està.
Molt bé. Intervencions.
Enric, Anna Vilanova.
Solament una pregunta. Aquests 905.000 euros d'accedents
podran utilitzar amb inversió, solament?
Sí. D'acord.
Enric Salvador és partit popular.
Aquests cèntims que venen per fer l'escola braçola,
aquests que han arribat tard,
i que vosaltres sempre heu dit que depenem de financiació
per poder-ho portar a terme,
quant van arribar, aquests cèntims?
I quan es demanaven, és una consulta,
quan es demanaven la Generalitat no sap
el motiu dels cèntims
que van arribar a terme d'execució de feina?
O sigui, el calendari que portaria l'escola braçola
fins que es comença la primera pedra, fins que s'acaba?
Són subvencions per a tot Catalunya
de concorrència competitiva.
A més, es finançaven amb Next Generation.
Gràcies.
Ramon Figueroa, Junts per Catalunya.
No he entès que, com ja he explicat,
no hi ha hagut una decisió aquesta de les partides.
Algunes van acord també amb la línia d'abans.
Per tant, en aquest cas, manifestar-nos que nosaltres votarem a favor d'aquest punt.
Molt bé. Laia Flotats, Endavant Sant Just.
Gràcies. Una pregunta.
El corredor verd té a veure amb el que ja es va aprovar fa un parell de mesos,
que era un conveni amb l'AMB
i la promotora dels pisos de Bomber?
I s'havia de complementar pressupostàriament?
I s'havia de complementar pressupostàriament?
Faltaven diners per tirar endavant aquell conveni?
Però aquell conveni no es pagava la promotora?
Per tema d'urbanització?
Com a cos d'urbanització?
I el conveni amb l'AMB era perquè també rebíem una subvenció de l'AMB?
La promotora pagava la part proporcional,
la vinguda a Riera entre ITV i l'hotel, diguéssim,
i el parc de Torralanga.
El parc de Torralanga és molt llarg.
Aleshores, la promotora havia de fer la part de l'àmbit de Bomber,
on hi havia Cerosberg ara.
Aleshores, se li aplica la part proporcional
en metges quadrats de tot el carril bici.
Aleshores, se li aplica la part proporcional
en metges quadrats de tot el carril bici.
Però no construïa tot el carril bici la promotora
perquè l'àmbit d'urbanització d'aquest sector
és una tercera part de tota la vinguda a Riera.
és una tercera part de tota la vinguda a Riera.
Vale, gràcies.
O sigui, quan es va provar aquell conveni aquí al ple,
que era un conveni amb l'AMB, la promotora i nosaltres,
o sigui, la part del finançament de l'Ajuntament,
o sigui, la que havia de portar l'Ajuntament,
és que jo tenia entès o recordava, no ho sé,
que ho finançava l'àrea metropolitana.
O sigui, ha dit que l'Ajuntament no havia de finançar res.
I la Diputació de Barcelona.
La Diputació de Barcelona amb un pla de resiliència.
El que passa és que el pla de resiliència s'ha de justificar
abans del 30 de març del 2024, no estarà l'obra feta,
i per aquest motiu aquests diners es passen a l'escola Bressol
per justificar la inversió de l'escola Bressol
i s'alliberen diners d'aquí, d'aquesta subvenció
que van del crèdit que finançava l'escola Bressol,
s'alliberen per pagar el carrer.
És un canvi de cromos.
Perquè estem parlant de l'arranjament
d'una de les dues voreres de la Riera.
No l'altra, sinó una només.
Vale, gràcies.
Alguna paraula més?
Doncs aniríem a votacions, vots en contra, abstencions,
cop amunt, vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem a relació de decrets.
No sé si hi ha algun dubte respecte als decrets
que s'han aprovat aquest darrer mes.
Acords de Junta de Govern? Tampoc.
Donarem compte de dues informacions.
Una, el decret d'anomenament
d'en Ricard Tanguera i Camós
com a cap d'àrea d'alcaldia i serveis generals
de l'Ajuntament.
Avui és un dia de retorns.
Tornat l'Anna Vilanova i també el Ricard Tanguera.
Ben tornat, Ricard.
I després, donar compte al ple
de la resolució d'alcaldia de 16 d'agost
d'una pròrroga excepcional d'anomenament
d'una gent de policia local a temps complet
en la modalitat d'acumulació de tasques
En aquesta intervenció anirem
a les informacions d'alcaldia.
Abans del ple, en la Junta de Portaveus
els diferents portaveus hem decidit
manifestar unanimitat la necessitat
i l'urgència que pugui haver-hi un alto al foc
a Gaza, que es puguin garantir
l'arribada d'ajuda humanitària
per abastir la població de Gaza
També que hi hagi el respecte als tractats universals
sobre els drets humans en temps de guerra, de conflicte
i finalment el compliment de les resolucions
de Nacions Unides en el que fa referència
el conflicte entre Israel i Palestina.
És un acord de mínims
que s'ha tingut per consens i vull agrair
a tots els grups renúncies que han hagut de fer
en pos d'aquesta unanimitat.
Anem a les informacions d'alcaldia.
El mes d'octubre parlem de violència masclista.
El mes d'octubre de 2023 han estat dues les dones assassinades
per violència masclista a l'estat espanyol.
Fins a dia d'avui, 51 dones han estat assassinades
per violència masclista a l'estat espanyol
i 9 d'aquestes vivien a Catalunya.
Vull recordar que, com cada ple, faig
que aquesta xifra només fa referència a les morts
de l'estat espanyol.
El mes de novembre hi haurà l'ILAM.
Seran els dies 3 i 4 que es faran les terceres jornades feministes.
S'ha iniciat una campanya de recollida de sabates vermelles
o pintades de color vermell,
on ja ha col·laborat els tallers d'arts plàstiques
i que s'exposeran a la plaça Barreguer el dijous 23 de novembre.
Durant l'any que ve,
es farà una campanya de recollida de sabates vermelles
i que s'exposerà a la plaça Barreguer el dijous 23 de novembre
durant l'acte del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Serà un moment de record a totes les dones assassinades
per violència masclista.
Us convido a participar i visibilitzar aquesta xacra
que ens envaeix i que no atura el degoteig
de dones víctimes de violència masclista.
Parlarem ara d'obres.
S'han finalitzat les obres de reurbanització
als carrers Sant Lluís, Santa Teresa i Bona Vista,
en el tram compres entre carrers Creu i Major.
A partir del dilluns,
es tancarà el carrer Ateneu al trànsit,
ja que durant 15 dies hi haurà obres
per col·locar la coberta del futur Teatre Ateneu.
Hem volgut que passessin les festes de tardor
que, com bé sabeu, es desenvolupen una part
de les activitats en aquest entorn.
Un cop acabin, procedirem a fer aquest tall de carrer
i ja demanem, per anticipar, disculpes als veïns
perquè segur que hi haurà molèsties.
Obres al carrer Creu entre Muntanya i Verge del Pilar
s'han iniciat ja amb el canvi de col·lector d'aigua.
Són unes obres que milloraran l'accessibilitat
i també l'estètica del carrer.
Profitarem per soterrar línies elèctriques i de telefonia
i canviar l'enllumenat que bona falta li fa.
Són obres que duraran al voltant d'uns quatre mesos.
També informar que es faran diferents trobades
amb veïns per informar sobre els ajuts
que ofereix el programa Next Generation
a la rehabilitació d'habitatges.
El 8 de novembre, a dos quarts de vuit,
a Can Ginestà,
el 15 de novembre, a les set, al centre social Milenari
i el 22 de novembre, a les vuit, al Casal de Joves.
Com bé sabeu,
vull anunciar que l'empresa Ventós
ens va comunicar la setmana,
ja fa tres setmanes,
que ha pres la decisió de traslladar
el magatzem que tenien al carrer
Sagrera a una altra població
de l'entorn metropolità.
Aquest magatzem era l'origen
de les olors que provocaven molèsties
en una part del veïnat,
sobretot del barri sud,
amb els quals ens hem reunit en diverses ocasions
i amb els quals ens hem compromès
també una sèrie d'accions
que es portaran a terme en els propers mesos.
Un d'ells és fer periòdicament
estudis de toxicitat per comprovar
que l'aire que respiren els veïns
no genera problemes,
no és cap risc per la salut,
o ho és, si fos el cas,
però esperem que no sigui així.
També que puguem anar informant
periòdicament tots els veïns i veïnes
que s'han constituït en un grup
a les novetats que vagin a vent
en relació al trasllat d'aquest magatzem.
El seguiment també de les actuacions
que anirà fent l'empresa Ventós
per minimitzar-les o per reduir les olors.
Sent com som conscients
que fins ara aquestes mesures
no han tingut el resultat satisfactori,
i finalment la voluntat també
de treballar en la creació d'una ordenança
d'olors que permeti evitar
en un futur que repeteixin situacions
com les que s'han viscut
en aquest darrer any i mig especialment.
Ventós ha decidit,
i ho dic ara aprofitant,
que veig moltes entitats entre el públic
i que és una empresa que ajuda moltes entitats,
també ha decidit mantenir la seu social
a Sant Just d'Esvern i també als laboratoris.
El trasllat del magatzem a algun municipi metropolità
també el que permetrà és mantenir
els llocs de treball del personal de magatzem
que hi ha una part d'aquest personal
que són ciutadans i ciutadanes de Sant Just.
Volia informar-vos que demà a divendres, a les 5,
celebrem una jornada de portes obertes
de la nova escola Bressol a Mainada.
És una jornada de portes obertes
que s'havia de fer fa unes setmanes,
però el mal temps ho va impedir al principi de setembre
i esperem que demà el temps
respecti aquesta jornada.
També tenim moltes ganes que aplogui tots,
però esperem que aquest cap de setmana no ho faci,
perquè aquest cap de setmana serà un cap de setmana
ple d'activitats a Sant Just.
220 parades hi haurà al carrer Indústria,
al diumenge, amb el tradicional Sant Just al carrer
i també, com sabeu,
el dissabte a la nit hi haurà la nit del comerç
a l'entorn del barri centre.
De cara a aquestes festes,
especialment el dissabte a la nit,
vull advertir que hi haurà un fort dispositiu policial
ja ha estat comunicat
a les entitats organitzadores de les festes
i ho fem una mica en prevenció
per evitar que no es visquin
les escenes que s'han viscut en les darreres festes majors
de Molins de Rei i de Sant Feliu de Llobergat,
on s'han viscut episodis de molta violència
que cal evitar que passin a Sant Just.
Per tant, advertim ja
que hi haurà molta presència de Mossos d'Esquadra,
policia local, no serà un dispositiu invasiu,
serà preventiu i esperem
que tot transcorri en pau
i que la gent gaudeixi de la festa
amb seguretat i tranquil·litat.
També sabeu que el dia 29 d'octubre
és el darrer dia que podrem votar
el procés participatiu per escollir
l'escultura que donarà la benvinguda Sant Just
provinent d'un cop surts de l'autopista
a la rotonda de Baix Jubregat,
ara a Riccardo Bofill,
amb l'autopista B23.
Hi ha cinc obres que participen en aquest concurs
i, com us deia abans, es pot votar
a través de la web fins al diumenge a les 3.
Aquest va ser fruit d'un acord que vam fer en el seu moment
al govern i endavant Sant Just.
Donar-vos també una bona notícia és que el dimarts 31 d'octubre
es fa la presentació oficial del bus L77,
que començarà a operar
amb un altre recorregut que tindrà notables vantatges
per Sant Just a nivell de mobilitat.
L77 passava per la carretera real
i a partir d'ara tindrà parada,
a partir de l'1 de novembre,
el parador i el vingut d'indústria
i connectarà Sant Just amb cinc llocs d'estratègies
com són Sant Joan d'Espí Centre,
Cornellà Centre, que connectarà
Sant Boi, connectarà amb ferrocarrils
de la Generalitat,
arribarà fins a l'aeroport a la terminal 1
i arribarà també fins a les platges de Gavà.
Tindrà una freqüència de 30 minuts.
També informar que ja s'ha obert
el termini per presentar-se la convocatòria
d'ajuts econòmiques per a les activitats extraescolars
pel curs 23-24,
adreçades a infants i joves entre 3 i 18 anys
que estiguin empadronats o escolaritzats
a Sant Just Esbern.
Es poden presentar les sol·licituds
fins al dia 31 de desembre
i el pagament es farà efectiu
abans que acabi el curs escolar vigent.
L'Ajuntament destina 100.000 euros
amb un màxim de 500 euros per infant i activitat.
Enguany s'ha augmentat el llindar
d'ingressos bruts per unitat familiar,
així com el llindar d'ingressos
de les famílies monoparentals
a fi de poder encabir més persones
que puguin estar incloses més persones
dins aquests ajuts.
També informar que aquest mes d'octubre
hi ha una reunió entre les persones amigues
de dos pobles amb els quals tenim
una relació fraternal,
que són Jörg Pamnecker i Cabeza la Vaca.
Jörg Pamnecker està a Alemanya
i Cabeza la Vaca a Badajoz, a Extremadura.
Hi ha la voluntat, en aquest mandat,
de reforçar els lligams amb aquestes identitats,
sobretot amb la Cabeza la Vaca,
que té una comunitat extremènia molt important a Sant Just,
articulada al voltant de l'Associació Cultural
Casa d'Extremadura.
Permeteu-me que feliciti el Domàs Patchwork,
un grup de dones,
un col·lectiu de dones de Sant Just,
que han elaborat amb cura, dedicació i,
d'una manera artesanal, el magnífic domàs
que va lluir el passat diumenge
aquest domàs ha estat realitzat
amb la tècnica del patchwork i la setmana passada
va ser lliurat a l'Ajuntament que el custodiarà
i el penjarà en festes tradicionals.
També vull felicitar la Societat de Caçadors de Sant Just,
que fa 75 anys, properament assistiré
convidat per aquesta societat a un acte
que la Generalitat de Catalunya organitzarà
motiu del reconeixement als aniversaris
de la Societat de Caçadors.
També reconeixement a la jutgessa de pau,
Ima Castellbí Milà, que recentment
es va produir aquest acte de reconeixement
a Mollerussa en un acte on també vaig assistir
i que va rebre una medalla
de mans de la consellera
de Justícia, Drets i Memòria.
Finalment, felicitat també
a l'Anna Buffer i Levi,
que ha estat nomenada membre de l'Acadèmia
Catalana de Veies Arts de Sant Jordi
i que va fer un discurs la setmana passada
a Barcelona,
al qual també vaig poder assistir
i on va reflectir les seves dues grans passions,
que són l'arquitectura i la música.
I com a agenda, tres actes importants,
la 26a cursa de cars de coixinets,
que se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre,
el dia 10 hi haurà els cronometratges
i el diumenge les finals.
50 anys de Marrecs, farem la celebració
del aniversari de Marrecs el diumenge 19 de novembre,
a les 11, amb una jornada de portes obertes
a l'escola Bressol, una exposició de fotografies
i una actuació dels grups Marrecs Rock
i el casal de joves.
També hi haurà un pastís d'aniversari i un dinar de carmanyola.
I finalment, Dia Internacional de la Ciutat Educadora,
que en el marc del Dia Internacional de la Ciutat Educadora
està previst que es faci la presentació del mur exterior
del Centre Cívic Soletat Sants, anomenat Flora,
i que ha estat elaborat pels infants del Carrà Blau.
També està previst que es presentin
les noves cultures a Dogni a Breu,
i les obres que es troben al Centre Cívic.
La festa acabarà amb l'actuació d'en Pep Callau.
Això serà el diumenge 26 de novembre
al Centre Cívic Soletat Sants.
Doncs bé, ara anem a preics i preguntes.
Primer dels regidors i regidores.
Anem aixís.
Anna Vilanova.
Bé, jo tenia dues preguntes.
Una pregunta és la legislatura passada.
La CUP va presentar una moció
sobre l'estudi d'un nou reglament
sobre els mitjans de comunicació.
M'agradaria veure com està el tema,
ja que s'aprova una moció, quina vigència té
i si és obligatori, en aquest curs,
posar-se a treballar sobre aquest aspecte.
Una altra de les preguntes és, més que res,
la qüestió de l'execució urbanística
davant dels miralls.
Volien saber quants pisos hi han d'HPO
i quants n'hi han, quants seran propietat
de l'Ajuntament, és a dir, si són definitivament,
quins seran propietat de l'Ajuntament
i quins quedaran com a gestió de l'Ajuntament
i quants anys tindran aquesta gestió.
I l'altra és, com que ja has parlat
de l'execució urbanística,
si ja s'han acabat de liquidar les de l'any passat,
perquè sí que van haver-hi problemes.
I agrair, perquè una de les peticions que feia constantment
del tema que s'havien de revisar les bases,
sobretot amb el tema de les famílies monoparentals
i monoparentals especials, haver-ho diferenciat.
Molt bé. Gràcies, Anna.
Sobre el tema avantós que vam preguntar,
però ja ho has explicat... Ai, perdó.
Només has dit que l'ANAU
la canviarien d'oficació en un altre municipi,
però se sap quan o és un projecte en què no té data.
I després, sobre el tema de mobilitat,
aleshores, de Mas Llull,
primer un comentari, diguéssim,
d'una intervenció que es va fer,
perquè hi ha un tema que ja s'ha comentat altres vegades,
em sembla, de l'autobús que es pujava a la vorera
i llavors se li trencava el dipòsit de l'oli
i deixava allà un regarot d'oli que arribava fins al camp de futbol.
Parlat amb la policia local, això era un perill bastant gran,
sobretot per les motos,
celebrar que ja s'ha fet una intervenció
i que ja s'ha canviat, o s'està canviant,
però això posa de manifest
diversos problemes.
Entre ells volíem preguntar si la parada de l'E30
s'ha mogut o es pensa moure o s'eliminarà.
Ens ha semblat veure en el plànol que abans,
el que era la primera parada, que és la més transitada,
en sentit Barcelona,
que en el nou recorregut fins a la Renfe de Sant Feliu
no pararà al mateix carrer d'ara,
que és el de Rosa de Luxemburg, sinó que pararà al Parc Europa
i que s'haurà d'anar cap avall per compta Vilardaga.
Que allò ja és Sant Feliu, diguéssim.
No sé si ho hem vist bé o no, volíem preguntar sobre això,
perquè es va dir moltes vegades
per part de la regidora
que a Sant Just no es perdia cap parada.
Ho volem verificar per això, perquè si fos així,
la parada actual sembla que està molt més a baix que l'anterior
i podria arribar a ser un problema ja afegit
que no hi hagi cap problema.
És tot.
Volia preguntar respecte a les obres
que estan previstes al carrer Creu,
al carrer Muntanya.
El carrer Creu, en aquest tram,
és un carrer de sortida del municipi
que té una circunvalació amb el carrer Major.
Té un recorregut circular
que se'n desaigua bastanta gent, per allà.
Aleshores, si hi ha aquest carrer,
l'única sortida de tots els veïns
que estan a l'entorn de l'Àngel Guimarà
és la Rambla de Sant Just, per anar cap a Barcelona.
És a dir, hem de fer una volta molt important.
Ho dic perquè, si es pogués considerar
que de dalt o de baix poguéssim, de forma provisional,
durant les obres, canviar el sentit de circulació,
de manera que els veïns d'aquell entorn
no haguessin d'anar fins a la Rambla
per anar cap a la Maiola, que seria una mica exagerat.
I en aquest sentit també preguntar si seria possible
reconsiderar, que potser ja ho està en el projecte,
el tema de les places d'aparcament de motos
al carrer, perquè molts dels veïns del barri Centre
que viuen a prop d'on s'estan fent les obres
per anar a Barcelona aparcant la motocicleta
en aquella zona, perquè és més fàcil que no haver de baixar
fins a la Rambla per anar a Barcelona després.
I a aquella zona queden poques places de motocicleta
per poder aparcar, si es pogués tenir en compte
a l'hora de dibuixar les ratlles dels aparcaments
en cas que es puguin ampliar d'alguna manera.
Gràcies.
Bé, moltes gràcies.
Primer de tot, volia comentar una queixa
i sapiguer una mica també que ens expliqui què ha passat.
Recentment, a finals de setembre,
a principis d'octubre, al carrer Bona Vista,
al final de tot, entre la carretera reial
i el carrer Electricitat, es va repintar tot el paviment
i s'han tret una sèrie de places d'aparcament
i ens han arribat diverses queixes de la gent
que viu allà i que té comerç allà també.
Bàsicament, perquè volem recordar que allà
hi ha un edifici molt alt de pisos que no té pàrquing
i, en general, no hi ha pàrquings excepte les cases
que poden tenir algun recinte d'aparcament.
La resta de pisos no hi ha aparcament, són vivendes molt antigues
i els veïns i veïnes fan servir sovint
les places que estan habilitades al carrer.
I, clar, ara se n'han tret unes quantes
i no sé què ha passat perquè s'ha fet
i quina alternativa se'ls hi pot donar
en aquests veïns i veïnes perquè puguin aparcar.
I després també comentar en relació al termini
de la nova convocatòria d'ajudes econòmiques
per a les activitats extraescolars,
celebrem que aquest cop el compromís sigui
poder pagar aquestes beques a les famílies
de forma ràpida i que no s'hagin d'esperar
i això és el que ha passat ara i no té gaire sentit.
Ja no té gaire sentit perquè el fet de no poder cobrar ràpid
ha provocat que hi hagi gent que retiri els nens
de les activitats extraescolars perquè no poden pagar-ho.
I després, en respecte a la votació per l'escultura
de benvinguda a Sant Just,
que ens alegrem molt que estigui tirant endavant,
sí que volem fer una petició que ja l'he feta,
però que la vull fer també aquí,
perquè actualment la web permet veure els vots
que es fan en cada proposta de les cinc.
I això creiem que està generant una situació d'estrès
entre els cinc artistes que tenen allà una escultura
i que els està generant una situació d'estrès
i de pressió brutal.
I, aleshores,
normalment quan fas una votació
t'esperes al final de la votació per veure el resultat.
És com anònima i no es veu els vots que estàs acumulant.
I la sorpresa és, al final,
veure el resultat. És com a les eleccions.
Imagineu-vos les eleccions i que durant el dia
ens anessin comptant els vots i aniríem veient com va.
Imagineu-vos què podria arribar a passar.
Hi ha moltes coses.
Clar, això passa al mateix.
I, aleshores, tornem a demanar que,
si es pot fer alguna cosa a la plataforma,
perquè no es vegi el resultat de la votació fins al final.
Garantint la seguretat que els vots de mesos estan comptabilitzats
i que jo entenc que això a la plataforma ja ho té.
Simplement és que no es pugui veure fins al final
per evitar aquesta situació de gran incomoditat
i aquest estrès i aquesta necessitat
de rivalitzar encara més que mai.
Gràcies.
Algunes observacions de los vecinos.
Me comentan que hay algunas pantallas
en las paradas de los buses
que no están funcionando.
Sobretodo hay una delante del parador.
No sé exactamente qué otras hay,
pero valdría la pena revisarlo.
La otra es de vecinos,
de Paseo Can Sagrera, precisamente,
porque la calle no es muy ancha
y se aparcan muchas furgonetas
de volumen grande,
camiones de estos industriales.
Ahí está la zona industrial, ahí al lado.
Entonces, al salir,
se dificulta mucho la salida o la entrada.
Entonces, si se paga un IBI,
no veo justo que haya este inconveniente
y más aún habiendo tantos parqueaderos al lado
sin pago,
donde ellos se pueden perfectamente aparcar.
Esto me lo han dicho todos.
Son esas dos cosas.
A veure, comencem.
Anna Vilanova,
reglament dels mitjans de comunicació
es manté la voluntat d'aprovar-lo en aquest mandat.
La regidora ja està treballant.
Respecte a l'habitatge de progressió oficial
que es construirà a carretera reial,
crec que sortien uns 180 habitatges.
70 seran directament per l'Ajuntament,
que seran els habitatges a dos i tres habitacions
i 105 o 110, no ho recordo bé,
seran gestionats durant 20 anys
per l'empresa municipal.
Seran els habitatges d'una habitació.
Raquel,
el trasllat de ventós no et puc donar
una data perquè depèn de diferents variables.
La primera és el temps
amb el qual necessitaran per trobar
una nau o un terreny on traslladar l'activitat.
Dos, el temps que tardin
a redactar el projecte,
això ja depèn dels tècnics,
i tres, el temps que tardin
a tenir la llicència.
El temps que donen llicències molt ràpidament
d'altres que tarden molt més.
I després el temps de fer les obres que s'hagin de fer
i el trasllat.
Jo crec que menys d'un any i mig és impossible
amb tots aquests condicionants.
L'E30,
la curva, com bé has dit,
ja s'ha arreglat.
El camió, l'autobús,
s'enfilava una mica a la vorera i al baixar
el dipòsit es trencava.
El nou contracte de l'E30
el que preveu és la millora de la freqüència a 15 minuts,
que al final l'allargament de la línia
fins a l'estació de tren de Sant Feliu
i això suposarà
que les parades es mantindran
al carrer Rosa-Luxemburg,
però la direcció Sant Feliu ja no serà última parada,
sinó que serà una parada més en el recorregut cap a Sant Feliu.
Avui en dia a Rosa-Luxemburg hi ha la parada
d'inici i fi
i ara serà una parada intermitja.
El mes de novembre
s'ha d'adjudicar aquest nou contracte.
Hi ha un mes perquè es pugui posar un recurs.
No vull ser pessimista,
però és un sector en què abunden els recursos.
Per tant, no és descartable
que es pugui interposar un recurs.
En cas que hi hagués un recurs,
aquest se l'eleva al Tribunal de Contractació,
que és un òrgan de la Generalitat de Catalunya,
que costuma tardar un any
en emetre una resolució.
Per tant,
si no s'interposés recurs el mes d'abril,
la nova línia de bus
podria ser una realitat.
Si hi ha recurs,
ens anirem a abril 2025.
Informar també que està previst
que de cara a finals de l'any que ve
els busos siguin articulats,
amb el doble de capacitat dels que hi ha actualment,
de manera que la mobilitat amb el mas lluví
entre la reducció de la freqüència
i l'augment de la capacitat dels autobusos
es veurà molt millorada.
Les obres del carrer Creu preveuen
que, mentre es desenvolupin les obres,
el trànsit de sortida de direcció Esplugues
serà de l'Àngel Guimarà.
Ara les obres que s'estan fent
són de canalització de l'aigua
i no cal fer tot el tall del carrer,
però d'aquí un parell de setmanes
ja estarem en aquesta situació.
Sobre les places d'aparcament,
abans de començar sempre tenim una reunió amb veïns.
Vam estar parlant amb els veïns com ho veien.
Una de les coses que s'acostumen a tocar
són el tema dels aparcaments.
Els veïns no ens van manifestar res,
però al final és un tema de pintura.
Si veiéssim que hi ha moltes motos a la vorera,
que hi ha molta problemàtica associada a aquest tema,
es podria fer treure una pasta d'aparcament
Laia, primer de tot,
aquest edifici que comentes al carrer Bonavista,
que és l'edifici on hi ha el xavata,
és veritat que no té plaça d'aparcament,
perquè no té garatge privat, perquè és un edifici antic,
però els seus habitants tenen dret a aparcar a la zona verda
que hi ha a l'altre costat de la carretera reial,
on tenen pràcticament garantida plaça d'aparcament.
I després el que farem,
que ja hem començat a fer,
és crear un espai de protecció
a la sortida de l'escola dansa Mark de Roig,
perquè és un espai on hi ha molta afluència de persones,
sobretot molts nens i nenes,
i volem crear un perímetre de seguretat,
perquè els nens i nenes, quan surtin,
no es trobin a la vorera i al carrer de cop,
que pugui haver-hi un petit espai de seguretat.
Hem de posar tres places de zona blava,
perquè ja hi ha comerç, hi ha Mark de Roig,
és una zona que hi ha pastisseria,
per tant entenem que tres places de zona blava
podrien tenir sentit en aquest entorn.
No estan posades.
No estan posades, les posarem properament.
Els pots a l'escultura,
utilitzem un aplicatiu que és a la Diputació,
la plataforma comenta que no permet amagar el nombre de vots.
Nosaltres utilitzem un recurs
que ens ofereix a la Diputació de Barcelona
i sembla que no...
Gina, les pantalles del bus a Paradou
s'estan col·locant de noves,
per tant espero que avui mateix ja s'arreglin,
i sobre l'apartament del carrer Segrera,
el passeig Segrera,
ja m'imagino que totes les sortides tenen un igual mercat
i llavors si hi haguessin vehicles
que no compleixen la normativa...
Clar, el que no poden aparcar són els camions,
però...
Hi ha fotografies,
i per un dia, per quatre dies,
hi ha també estocs de canvi.
No, mesos no poden...
Mesos no poden estar, si està més d'un mes
es truca la policia i la policia denuncia
i després jo diria que els camions tampoc poden aparcar.
Si parquen, truqueu a la policia i són denunciats.
És la mateixa normativa que tot el municipi,
no ho sé, ho mirem si cal o no.
Molt bé, doncs ho mirem.
Vinga, gràcies.
Ana.
No és cap pregunta, simplement és que de les preguntes
que t'he fet sobre el tema de les extraescolars
a totes...
Estem en les últimes, ja se'ns estan fent molts pagaments,
i jo crec que aquesta setmana que ve ja tanquem.
Ahir veurem secretària i interventora.
Bona nit.
I donem la paraula al públic.
Bona nit.
Bona nit a tothom.
A totes i a tots.
Em presentaré, pel que no em coneixi, Indic Joan Riera.
Porto set anys aquí a Sant Just.
Estic molt content, i no és per animo de fer la pilota
a ningú ni molt menys, amb l'Ajuntament,
perquè veig que va evolucionant,
cosa que és d'agrair, per tant,
un punt de favor per a l'Ajuntament, per tot el ple.
Ara, després, una altra cosa de balanç,
perquè jo de balanç s'entenc molt.
Porto setanta-tres anys,
i d'aquests setanta-tres anys, cinquanta i vuit,
conec el que és un balanç.
Els impostos tenen que existir.
Sempre tenen que existir perquè, o si no,
el poble no pot tindre el benefici
de l'atenció de l'Ajuntament.
Però els impostos tenen que ser,
que siguin a raó del coeficient
de les propietats o de les persones
dels vehicles que tinguin.
Mai posar els pressupostos i els impostos
igual pel que té un pis de 40 metres,
o el que té un pis de 700 metres,
és incoherent.
Sempre que es faci de forma coherent,
serà algo respetuós i ètic.
Per això puntualitzo, perquè és molt important
saber que tota la ciutadania estarà contenta
i el que no estigui content és que no sàpiga
què és l'ètica.
Un altre punt, perquè m'ho he hagut d'apuntar,
al final m'ho he apuntat una miqueta
per no allargar-me amb l'extensió,
perquè suposo que tothom es vol anar a casa.
Denuncio la falta que n'hi ha
amb el tema de la igualtat.
Ja em coneixeu,
l'Ajuntament, l'alcalde,
i moltes persones aquí en coneixen,
que ja l'any passat ho vaig dir a mes de juliol.
És una pena
que es faci exaltació a la violència
i que no s'ofenguin ni els homes ni les dones
que estan defensant la igualtat de la dona.
Jo estic a favor de la dona, sempre ho estaré.
Perquè tots som iguals.
Partint d'aquesta base, tots som iguals,
als homes se li està fent exaltació
a la violència,
però de res serveix que Vox
digui que protegeix i que defensa això
si no té ni un sol abogat que defensi això.
Per tant, el que jo sugereixo,
aquí a l'Ajuntament,
i perdoneu-me,
sugereixo, si hi ha voluntat,
que tots els partits o entitats polítiques
tinguin la tensió de començar,
com vaig dir l'última vegada l'any passat,
una creuada en defensa també de la igualtat
de l'home davant de la justícia i els serveis socials,
evitarem l'exaltació de la violència.
No anem a dir-me això que anem a treure
que no matin cap dona. Evidentment, l'educació
és el que fa que morin tantes dones.
La falta d'educació amb el sistema que ja ve de darrere.
I això és una decisió que portem
tots a sobre, perquè quan se vol conèixer un cas
que ha passat i no vol parlar...
Joan, t'agrairia si ho concretem una mica,
perquè hi ha més gent que ha demanat la paraula.
Sí, perdó.
Fes, fes, tranquil.
Demanaré a Joan, sisplau, que concretissin.
Ja acabo, acabo ràpidament.
Demanar col·laboració.
Jo me'n quedaré aquí, dels últims.
Si algú de vostès vol parlar amb mi,
ho agrairia, normalment.
I, finalment, marcar la situació,
perquè realment és important,
és molt important, i per donar la repetició,
és molt important que si volem una societat
que no estigui malalta, que cuiden també
els homes que són maltratats,
perquè no es diuen els que moren i els que suïciden.
El 75% dels homes se suïciden.
Res més i gràcies per tot.
Gràcies.
Hola, bona nit.
Jo soc en Jordi Garolera.
Alguns de vosaltres em coneixeu.
Vinc en representació d'una entitat esportiva,
i vinc a donar recolzament al pavelló.
Vull donar recolzament al pavelló esportiu
i sí que m'agradaria demanar a l'alcalde
i a tots els regidors en conjunt
que, sisplau, tireu endavant
i recolzeu aquest projecte.
No tenim temps.
Les entitats esportives del poble
han estat, des del 2018,
un nou pavelló.
Per qüestions especials de l'ACA,
no es va poder dur a terme aquest pavelló
en el 2018.
L'havíem d'haver tingut fins al 2021.
No us podeu imaginar les tensions
que poden haver-hi a l'hora
que els nens i les nenes de Sant Just,
que són més joys, puguin fer esport.
Realment tampoc les vull transmetre aquí,
però sí que vull que compartim tots vosaltres
que aquestes tensions existeixen
i el que necessitem és una acció ràpida.
Entenc que algú pugui dir
que té una ubicació,
però l'ubicació vol dir temps
i l'ubicació que tenim ara és idònia.
El pavelló de Sant Just
està al costat del pavelló de Sant Just.
El pavelló de Sant Just,
ara mateix amb aquest plaer,
i estan mirant les quotes per fer-te soci
del pavelló de Sant Just o del complex esportiu
de Bonaigua, són exactament les mateixes.
El pavelló de Sant Just pots fer esport.
No necessitem que el complex
tingui la zona esportiva.
Tenim el centre cívic,
ara està en un institut.
Tot allà està molt ben ordenat.
Evidentment que soc un interessat
i tinc clar que tinc l'interès que el complex
es comenci a construir ahir, no demà, ahir.
I crec que us demanaria a tots
que sisplau recolzessiu aquest projecte
i que el fessiu avançar el més ràpid possible.
Gràcies.
Molt bé, gràcies, Jordi.
Bona nit a tots, regidores, regidors.
Crec que no tenia millor moment
per presentar-me.
Avui em trobo davant vostre com a representant
de la plataforma veïnal, no al monstre de Masllull.
Un grup compromès amb el benestar i el futur
del nostre poble i en especial del barri de Masllull.
Agraïm l'oportunitat d'expressar les nostres preocupacions
i objeccions perquè fa el projecte de construcció del nou pavelló.
La nostra plataforma no té ni un mes de vida.
Ja hem recollit més de 240 signatures
en menys d'un mes i sense moure'ns del sofà,
la qual cosa demostra el suport significatiu
dels veïns que exigen que l'equip de govern
s'hagi d'expressar. Aquestes signatures
representen veus individuals, però també una veu col·lectiva
que busca preservar l'entorn que estima
i assegurar que qualsevol desenvolupament del barri
sigui beneficiós per a tots. Aquest projecte,
com molts ja saben, ha estat un motiu més de preocupació
entre els veïns. Som conscients del pla urbanístic
de Masllull i som conscients que no ho ha escollit
com a Ajuntament quins terrenys eren edificables
per construir habitatges. Ni tampoc ens queixem
perquè un pavelló es planti davant del balcó.
Ens empodera també saber que comptem amb el suport
de l'Associació de Veïns de Masllull.
L'enquesta realitzada ho deixa molt clar.
El 75% dels veïns de Sant Just no els agrada el projecte
i més del 50% que estan a favor són de fora del barri.
Això demostra la unitat del barri i la preocupació
compartida per la viabilitat d'aquest projecte.
Volem deixar ben clar una cosa. No estem en contra
d'un pavelló. Sabem que Sant Just el necessita
i estem totalment d'acord que, com bé dius,
des del 2018 us han dit que esteu reclamant un pavelló.
Perfecte. Ha hagut espai des del 2018 fins ara
per poder construir un pavelló. Si no s'ha fet,
no és perquè hi hagi una plataforma varienal
que digui que ara no es pugui construir sinó
per una falta de voluntat política. Volem assenyalar
que coneixíem qui era a l'abast del projecte,
quines instal·lacions incloure i de quines dimensions
parlàvem. No ha estat fins al passat mes de setembre
que ho hem sabut, i no gràcies a la transparència
d'aquest govern, sinó a la feina feta per la plataforma.
També, i ho sento per la vostra banda, és una falta
d'aspecte justificar l'absència de gimnàs o sala
d'activitats que ja disposem del Club de Pàdel,
un club privat amb preus privats.
I us convidem a conèixer la seva magnífica sala de màquines,
la seva piscina de les White Summer Party, un goig
pels amants de la natació Kroll i el seu principal focus
de negoci, l'àmplia oferta d'activitats dirigides.
I noteu la ironia. Amb tot això, ens plantegem la pregunta
de per què s'intenta justificar un pavelló d'aquestes
característiques en un àrea que no satisfarà
les necessitats del barri i de tot un poble que ja està
patint problemes de mobilitat i amb un transport públic
bastant limitat. Però aquest problema no és exclusiu
de Maslluí, és una cosa que passa a tot el poble.
No ens agrada tampoc sentir que a Maslluí hem pogut
escollir si volíem la deixelleria o el pavelló,
quan existeixen molts més espais destinats
per a veus municipals. Posar-nos entre l'espasa
i la paret no és escoltar els veïns.
Maslluí ja viu actualment en un estat límit,
quan a mobilitat, aparcaments i serveis.
No sabem que Maslluí és un dels barris més grans
sinó el més gran de Sant Just. I encara no tenim,
per exemple, una farmàcia. No veiem cap planificació
futur només pagats sobre desastres, com per exemple
millorar la freqüència de l'E30 però perdre l'accés directe
al barri des de Barcelona i Sant Just. I amb la resposta
de l'alcalde avui tampoc ens queda molt clar
on està la pèrdua. Som conscients que l'accés
des de Barcelona a Maslluí el perdem directe
perquè la parada com ve a comentar la regidora
de Junts per Catalunya no estarà. Segueixeu directe
que no però no heu demostrat en cap lloc més cap a paraules
que no perdem la parada. Un pàrquing de 100 places
tampoc ens millora la mobilitat, millora l'aparcament
i en un barri construït amb la directiu de 1,5 places
per habitatge per reduir costos de construcció en la crisi
del 2009 només soluciona el problema actual
i no el que suposa el pavelló.
I tot això sense parlar de la nova escola institut
que comportarà també noves preocupacions al barri,
parlant del pàrquing. Encara no sabem ni com serà
ni com es gestionarà. Serà gratuït? Doncs no compteu
que disposin massa places de lliures per la gent
que vingui al pavelló. I si és de pagament,
doncs ho sento per les famílies que vindran amb cotxe
a Maslluí perquè no disposaran de transport públic
i tindran que pagar en un pàrquing d'aparcament.
En conclusió, demanem a l'equip de govern de l'Ajuntament
que tinguin en consideració les nostres preocupacions,
objeccions pel que fa al projecte del pavelló.
La nostra intenció no és oposar-nos sense raó,
sinó garantir que el projecte de desenvolupament
sigui coincident amb les necessitats i desitjos del barri.
Esperem que aquesta sessió al ple sigui un punt de partida
per a un diàleg constructiu i una reconsideració
per a aquest projecte. Podem trobar solucions
que per a Maslluí també partiran les conseqüències d'un pavelló
allà dalt al bolet. Gràcies per la vostra atenció i temps.
Molt bé.
Volia contestar.
El primer que em sap greu és que parleu
del monstre de Maslluí.
Estem parlant d'una pista poliesportiva
en la qual hi haurà activitat esportiva,
en la qual potser els teus fills o filles
hi acabaran jugant algun dia
i que, a més a més, complementarà una oferta
que és necessària per Sant Just,
que és l'oferta del futur Institut d'Escola
que serà just al costat. Precisament la gràcia
d'aquest pavelló poliesportiu és que complementarà
l'Institut d'Escola i permetrà que els nens i nenes
que estudien a l'Institut d'Escola durant els matins
puguin fer ús d'aquesta pista poliesportiva,
de manera que serà una pista esportiva
que s'utilitzarà durant tot el dia.
Primer pels alumnes de l'Institut d'Escola,
a la tarda pels... per les entitats.
Observo també, us ho he de dir amb molta franquesa,
que quan parleu per un costat de problemes de mobilitat
i per l'altre demaneu més usos
en aquesta futura pista poliesportiva.
Una pista poliesportiva que si fas números
veuràs que a l'hora hi haurà
unes cinquanta persones practicant l'esport.
Cinquanta persones l'hora?
No sé quin problema de mobilitat generarà el maig d'avui
quan, a més a més, els usuaris podran disposar
d'un aparcament de 100 places just al costat.
Perquè us feu una idea,
al voltant del complex esportiu de la Bonaigua
hi ha 120 places d'aparcament.
El complex esportiu de la Bonaigua té dues piscines,
té una coberta i una descoberta,
té tres pistes poliesportives, té un gimnàs,
té una sala o dues o tres sales d'activitats dirigides.
Jo, que tinc la sort de poder anar
a molts pavellons poliesportius del país,
t'asseguro que és el pavelló poliesportiu
gairebé de Catalunya, diria,
que té menys problemes d'aparcament
al voltant de l'instal·lació esportiva.
120 places al voltant de...
Sí, home, i tant.
No hi ha veïns.
Però les 100 places d'aparcament
seran pel complex esportiu d'allà dalt?
La problemàtica que tenen ara ja existeix.
No, estem dient que el nou poliesportiu
generarà més problemes d'aparcament.
No és així. Si es crea un aparcament
de 100 places pels usuaris
de la pista poliesportiva,
t'asseguro jo que d'aparcament
serà el poliesportiu.
Després de la bonaigua,
que té més places d'aparcament per usuari al voltant.
Això us ho puc garantir.
Mobilitat. Tenim el nou contracte
de l'E30, que entrarà en vigor
l'abril de l'any que ve o molt tard,
l'abril del 25, que millorarà molt
el servei de transport col·lectiu del barri.
I després també una reflexió.
I amb això...
Vull que se m'interpreti bé.
Hi ha equipaments que són d'ús veïnal
i que han d'estar dimensionats pels veïns,
però hi ha equipaments que són
d'ús de tota la població.
Hi ha molts equipaments d'ús
de tota la població de Sant Just,
que estan al costat d'altres veïns i veïnes.
I que també els generen molèsties
amb aquests veïns i veïnes.
Vull dir, aquesta idea
que tots els equipaments que es construeixen al Mas Jui
han de ser pels veïns de Mas Jui
em sap molt de greu, però heu de començar a trencar.
Home, l'escola generarà
molta més mobilitat,
molt més trànsit.
Però ara estem parlant de la pista o de l'escola?
Doncs la pista generarà
una dècima part de la mobilitat
que generarà l'escola.
Ens ho posem també a l'Institut d'Escola?
Doncs aleshores, si per temes de mobilitat...
El pavelló no són entre setmanes tampoc.
També fa que les darreres setmanes es deixin de fora
i no només.
És una pista, un Pac-2.
Qualsevol persona d'aquí a les entitats esportives...
No, és un Pac-2.
Pac-2, estem parlant.
Ells ho poden dir millor que nosaltres.
Què estem parlant?
De veritat que 20 o 30 persones
a la vegada generaran tants problemes
de mobilitat pel barri...
Jo...
Té una mica de grada, sí,
però és una grada molt petita.
Home, no...
Les grades són plens
i són en dies molt puntuals.
Una grada d'una pista poliesportiva a Sant Just.
Ara mateix, perquè tenim el hockey,
que està a la màxima categoria,
però en general les grades de la bona aigua
estan en un aforament d'un 10-20%.
S'ha de preveure
perquè hi ha fets importants
que pugui haver-hi un mínim de grada.
Us puc assegurar que en el dia a dia
de la instal·lació esportiva
la mobilitat que generarà la pista
serà molt petita.
Generarà molt més l'institut d'escola.
Allà acabaran anant-hi uns 450 alumnes,
doble línia,
moltíssim més que la que pugui haver-hi
en la pista poliesportiva.
Esperem que planifiqueu
la mobilitat a l'ESUI,
i no només a l'ESUI, sinó a tot el poble.
No és una cosa d'avui
que un centre cívic estigui prioritzat
i després tenim un aparcament
i amb aparcament hem millorat
tot el tema de la mobilitat.
Amb aparcament no s'acaba els problemes de mobilitat
i amb una millora de 15 minuts
no acabarem amb el programa de mobilitat de 2030.
També ens falta, no ho he dit abans,
que disposem de l'ITPUs d'aquí quatre dies.
És un barri ple de gent jove amb molts nens petits
i no tan petits perquè ja comencem a veure
molts nens de 14 anys
que tindran tercers cotxes a les famílies
no fent un barri d'acord a dimensionar
tot el tema que hi ha.
Nosaltres creiem que a un barri allà,
no només pels que som,
però no només pels que som de menjolí i entrepènt,
afectant el poble que pugui pujar allà dalt.
El poble puja allà dalt,
els veïns a la carretera reial quan van a la bonaigua
també han de fer un gran desplaçament,
els veïns al Canigó també quan van al camp de futbol
i al final has d'entendre
que és molt difícil que cada barri pugui tenir
una resposta a totes les necessitats d'equipament
que hi ha al voltant.
Insisteixo, hi ha equipaments de poble
i alguns estan al centre
i d'altres estan a la perifèria.
La bonaigua està a la perifèria,
el futur pavelló estarà també a la perifèria.
I una altra cosa que et volia comentar
és que l'únic terreny que hi ha a Sant Just
on es pot construir un institut d'escola
amb una pista poliesportiva
és el terreny del Mas Llull.
No van junts.
Podem construir l'escola perfectament allà
perquè és l'únic espai on disposeu en tot Sant Just.
Però no és l'únic espai que disposeu a Sant Just
per construir un pavelló
i que ara el feu allà no és una cosa que anirà...
A curt termini sí que és l'únic espai que tenim disponible.
Ho heu de decidir vosaltres que sigui l'únic espai disponible.
No, és l'únic que tenim disponible.
La deixeieria podries haver ficat el pavelló
i l'haguessis tingut molt abans.
Però si la deixeieria la traiem d'allà,
que és un terreny que no és a l'Ajuntament
i que hem de sortir a un bosc que la col·loquem.
No, home, no.
T'estic descrivint realitats.
Entenc que la deixeieria...
Sant Just no té dos espais d'ús municipals.
En té més?
No.
Al darrere de la deixeieria tens més espais d'ús municipals.
Al darrere de la deixeieria tens més espais d'ús municipals.
Al darrere de la deixeieria tens més espais d'ús municipals.
Al darrere...
I no ho decidís enviar-vos per una qüestió de multat polític.
Al darrere...
Heu tirat a terra,
mig de la part de la capítola de darrere del...
Torre Blanca.
Sí, i Fisicoll.
De tota la part de Fisicoll.
I ho heu planificat,
i heu tingut que fer el que havíeu de fer,
haver sortit destinar aquell alfai per altres coses...
És una qüestió de multat polític.
I ara, per presses,
els posareu allà.
Jo crec que els plantejaments els reben.
Heu posat allò i ara busqueu totes les excuses i tots els arguments
per dir que allò és l'únic espai que hi ha quan això...
Em costa molt d'entendre aquesta oposició
a una pista esportiva.
De veritat que...
No, és que...
Per tant, us ho poseu a la pista esportiva.
És el mateix.
Al final, la pista esportiva ha d'anar a algun lloc.
I dius...
Vale.
I quin problema hi ha
que la pista poliesportiva vagi al mas lliur?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Gràcies.
Gràcies.
Hola.
Soc Pep Palacios, de l'Atlètics en Just.
I jo tampoc ho entenc.
I una miqueta parlaré d'això jo també.
En aquest cas, jo crec que l'any passat, el Parlament de Catalunya
va declarar l'esport i l'activitat física com a bé essencial.
I a mi em sobta pensar que construir equipaments
a l'estat espanyol o aquí o allà és un problema.
Jo crec que seré curt.
I el que sí que diré és que el reglament que s'ha fet
pel camp de futbol, nosaltres, el nostre equip jurídic,
ja veurem si presentem alegacions, si l'impugnem
o si al final hem d'anar a fer un contenciós administratiu
perquè pensem que no és just, que és arbitrari
i que en aquest cas
realment no compleix amb el que és la realitat.
Abans Gina deia que s'ha dialogat.
Dialogat és quan dos entablen una conversa,
una explicació d'una part a una altra
i quan l'altra part no està d'acord
i la part que ha explicat es fa,
és una imposició, és diferent de diàleg.
S'ha imposat i no s'ha consensuat.
Hi ha hagut molta pressió, probablement,
i a mi el que m'agradaria és que
realment us ho vam dir
o estem a favor del carrer Cervantes
o estem a favor del futbol femení.
No es pot estar a favor de les dues coses.
I això no és demagògia.
No podem ser, estava escoltant el senyor Vizcaíno,
que es farà la plaça del tècnic d'esports del poble
i en pleg de condicions fomentar l'esport i l'activitat.
Fomentem reduint els horaris
i, en aquest cas, el que sí que voldria dir
i que, en aquest cas, per parlar,
pobra, li he tocat a Just for Salva
perquè jo soc un friqui i em llegeixo els bitlletins.
Just, ho sento.
A tots els porten veus, us llegeixo
i portes al millor els 10 o 12 darrers bitlletins
parlant d'educació, perquè és una cosa que et preocupa.
No ho sé si els 10 o 12, però sovint és un tema cap d'alt.
Jo el que voldria preguntar amb el Just,
com a cap de govern que, a més, ja portes temps,
si penses que l'escola de l'Atlètics en Just
és una escola o no és una escola, és una altra cosa.
Perquè nosaltres, els que estem, pensem que sigui una escola.
I, darrer, Gina, t'ha tocat a tu també l'última.
Has parlat de dinamitzar, que em respecta amb el Toni,
que ha dinamitzat el camp de futbol, amb tots els respectes.
Jo crec que n'hi ha uns que els que estan dinamitzant
al camp d'esports són uns altres ben diferents.
N'hi ha algun hasta aquí.
Però realment dinamitzar, dinamitzar,
el que hem fet són les entitats.
Les entitats no són una cosa jurídica.
Són nens i nenes. Esteu parlant de practicants.
I quan parleu de conciliació, parleu de conciliació
amb els veïns, els veïns han de saber
si jo estic al carrer Indústria que passa al 63
o que a mi el contenidor el tinc a sota de casa
i quan ve el contenidor cada vegada que ve,
realment hem d'aplegar-nos a les pressions
d'uns veïns o algun veïn o un en concret
que vol alguna cosa i que està movent tot això.
Realment, a mi em sobta.
I per això, com som molt tossuts,
que sapigueu que ho valorarem però anirem a per totes.
No podem permetre això.
I que sapigueu que en breus farem l'escola femenina
de l'Helètic Sant Just gratuïta
i ho haurem de fer amb l'horari que podem fer-ho.
És a dir, el diumenge a la tarda. Gràcies.
Jo et convido que presenteu una alegació
si no hi esteu d'acord.
Jo ja també t'ho vaig avançar,
el tema de l'horari veig que podem parlar-ne
perquè estic d'acord que al final
l'esport és important i no s'hauria de veure
com una molèstia pels veïns.
M'ho acabo de defensar ara mateix.
Jo sí que veig que la línia vermella
és el tema dels instruments.
Hem fet un estudi acústic de sonometria.
El carrer Cervantes, quan no hi ha instruments,
la qualitat del so és bona.
Complim perfectament la normativa.
Però estem en llindars propers a no complir-la.
Permetre que hi hagi cada cap de setmana
elements de percussió ens pot portar
a superar aquests llindars.
Llavors sí que podem tenir
un problema jurídic important
i donem arguments amb aquests veïns
que estan en contra del camp de futbol.
Perquè hi ha veïns que...
que sí que tenen una animat versió
cap a aquesta instal·lació.
Em trobo impressionant això.
La primera vegada que em trobo en un poble
de tots els pobles que heu visitat
i anem a molts,
es priveixi l'utilització d'instruments
per animar els equips.
El hockey, per dir-ho,
és com si diguessis...
Jo em pensava que allà a Sabores Piu
les 15 festes que es fan durant l'any,
no les vull, perquè es fan 15 festes
al Tremere, als Andalusos...
Això és una espècie racional.
Si són...
Si són...
De poca tolerància
i aquí ho sento,
el cap dels veïns és de...
és una persona militar de comuns.
Jo em pregunto quina política a l'esquerra estem fent
que els socialistes i comuns
es posen a favor d'una gent particular,
que es posin dobles i destes.
El camp de futbol ja està abans
i és una actitud de benefici públic,
que es tanqui el camp a les 3 de la tarda,
com es demanava a les 6 de la tarda.
Busca un camp per tot Catalunya
que es tanqui a les 6 de la tarda.
Els elements de percussió
generen so i el tema de la qualitat...
Muntem unes campanes i tanquem el camp.
Muntem unes campanes...
Aquella primera setmana després
què dius?
Tonyo,
els veïns de Cervantes
defensen els seus drets,
com en el seu moment altres veïns.
Jo et dic que presenteu les alegacions
amb el tema dels horaris.
Podem parlar, Anna,
d'instruments que ho veig molt complicat
pel tema de quin compliríem normativa.
Si no es compleix la normativa,
patirem tots.
Saps que aquests veïns
si recorren tenen opcions de guanyar.
Els elements de percussió...
Partits importants de tant en quant...
Parlem-ne.
El complex ens n'hem sortit.
Cada obert que cada dissabte
de les 9 del matí al diumenge...
Això sí que s'ha de limitar.
Si fas una barra lliure,
pots tolerar que tinguis so molt alt
tot el dia.
No allarguem això.
A les 18 hores ha vingut la Guàrdia Urbana
cinc vegades.
Hi ha una connexió íntima
des del carrer Cervantes a la Guàrdia Urbana.
Truquen com a...
Jo he trucat també
que hi havia gent asseguda al mur.
He trucat a la Guàrdia Urbana
i no he tingut la mateixa efectivitat.
El que sí que està clar
és que jo el respecto,
però que sabigueu que anirem fins al final
però en aquest cas on sigui,
perquè el que no volem
és que la Guàrdia Urbana
no hagi tingut la mateixa efectivitat.
El Toni Collantis li deia...
Parlava la Gina de la llum.
Com si fos una activitat molesta.
No, Gina, no ho és.
Parla amb els veïns.
Parla amb nosaltres o amb una miqueta de seny.
Una activitat molesta?
Però realment els elements de percussió
a 6 de la tarda, un dissabte, cada 15 dies...
Realment és això que...
Doncs limitem-ho,
però no pot ser que sigui cada una barra lliure.
No pots deixar la porta oberta
perquè puguis tenir cada cap de setmana
12 hores contínues de...
Està claríssim que això no és i no ha sigut mai.
Per això nosaltres el que farem
serà un estudi sonomètric.
Amb el hockey hem aconseguit
que hi hagi un acord amb veïns
que permeten que quan juga el primer equip de hockey
pot haver-hi...
Si pogués conèixer la persona que promou això,
que jo ho he dit més una vegada,
i si no la Berta o el Toni ho poden dir
que el camp de futbol és que hi ha més d'un veí,
la dificultat del camp de futbol és que hi ha més d'un veí.
Jo em conec, és un carrer de 50 metres suant
i jo em conec 10 d'allà que diuen...
Escolta'm, res, des que heu ficat la porta allà...
Sí, s'ha millorat molt.
Clar, es diuen de collons, però no pots sentir els sossellets
com a la penya del moro.
Si vols anar a viure a la penya del moro,
no tinc memòria.
Sí, tant, contesto.
Deixa contestar el Pep.
Home, jo crec que...
ho contestaré amb la força no de les meves paraules,
sinó dels fets. Jo crec que he defensat
moltes vegades que som ciutat educadora,
que l'educació no es dona només en els contextos formals
i que no m'agrada el seu comentari sobre el pobre Joaquim
que mai ha barrejat la política i el que li passa
com a president de la associació de veïns.
Hem parlat moltes vegades que l'esport és educació,
que l'esport fomenta valors, que l'esport fomenta treball en equip,
que l'esport fomenta salut. Jo crec que...
amb els fets de creure i promoure la ciutat educadora
com un concepte on les persones aprenem
al llarg de la vida i en tots els contextos,
l'esport és un context boníssim per aprendre moltíssimes coses
i ser una escola i ser educació. Ho defenso.
Ja ens han fet estudis acústics i han sortit negatius.
De fet, tenim una denúncia en contra del polieportiu
i no ve que ha de dir a la policia.
No ve que ha de dir a la policia ni mirar aviam
a l'hora que juga el hockey ni res d'això.
S'ha de mesurar i tractar tots per igual.
El problema és que només hi ha un veí que es queixa la bona aigua
i que està precisament amb temes legals
i que ja sabeu quin és el diagnòstic.
Precisament s'ha fet estudis acústics i surten negatius
i no s'ha fet res.
Ni va la policia cada dia.
Sí que s'ha fet, Quico, un reglament
que prohibeix l'utilització d'elements de percussió.
Els estics fan soroll i fan soroll sempre.
Van intrínsecs amb la pràctica de l'esport.
Però els elements de percussió no van intrínsecs
amb la pràctica de l'esport.
El que sí que s'ha aconseguit és un acord amb el veí
que permet que els partits més importants
puguin haver-hi elements de percussió.
Però com tu molt bé dius, quan no hi ha limitacions
no es compleix la normativa.
I aquest veí té un contenciós contra l'Ajuntament.
Un recurs contra l'Ajuntament.
Així és.
Alguna paraula més?
Doncs donem per acabat el ple. Moltes gràcies.