Bona tarda a totes i a tots, benvinguts i benvingudes a aquest ple municipal del darrer de l'any.
Disculpeu les molèsties, la Junta de Portaveu s'ha celebrat,
hi havia algunes esmenes sobre alguns punts prou significatius
i els grups ho volien estudiar amb calma,
i per tant ha estat conseqüència aquesta Junta de Portaveu,
i la Junta de Regió i Regidors ha arribat tard al ple.
Molt bé, com deies, un ple molt dens,
intentarem ser àgils perquè hi ha molts punts molt significatius.
Prèviament, si em permeteu,
i ja és tradició als companys i les companyes treballadores i treballadores
que es jubilen o que passen en una etapa millor de la vida,
el ple municipal els fa un reconeixement.
Un reconeixement per la seva professionalitat,
un reconeixement pel seu compromís al llarg de tants i tants anys
com la persona que ara diré el seu nom
i que ha estat una persona molt apreciada,
principalment en el lloc que ha assumit,
el col·lectiu que ha assumit les seves responsabilitats,
que és en la brigada municipal.
Ell va entrar l'1 de juliol segons aquest contracte,
suposo que és així evidentment, del 1989.
Per tant, és una persona que ens podia explicar
com ha anat evolucionant la via pública
en tots aquests anys que ha estat treballant
per aquesta casa, per aquest ajuntament.
Voldria adonar-te, no només del regidor de regidors d'aquest ple,
sinó de tots els plens que diferents companys i companyes
han tingut responsabilitats polítiques.
Referint, evidentment, el company i amic José Mestres Mendes.
Per tant, gràcies per aquesta feina.
Et toca venir aquí.
Aplaudiments
Teniu un ple que és bastant dens,
com és que ha d'estar aquí, no?
Simplement veig aquest temps que ja estàvem vosaltres
i me'n considero com una persona més d'aquí els anys.
Molt bé, doncs aniríem al punt primer,
que seria l'aprovació de l'acte de la sessió anterior
del ple que vam fer el 28 de novembre.
Hi ha alguna esmena al respecte?
No?
Doncs la donaríem per aprovada.
Anem als dictàmens.
El dos 1, que correspon a l'àrea d'alcaldia, presidència
i d'economia i sostenibilitat,
que representa el primer punt,
seria la resolució de les alegacions
sobre una reclamació administrativa
contra l'aprovació provisional
del suplement de crèdit de 2.082.000 euros
per la rehabilitació de la primera fase
de construcció del nou pavelló de la Bonaigua
i la rehabilitació de la sala municipal de l'Ateneu.
Ho exposa la regidora, Quima Jiménez.
Hola, bona tarda a tothom.
Doncs bé, el passat mes d'octubre,
a l'Ajuntament en el ple del mes d'octubre,
vam celebrar i vam fer un suplement de crèdit
destinat a la rehabilitació de la primera fase
de la construcció del nou pavelló de la Bonaigua
i la rehabilitació de la sala municipal.
Això pujava en un suplement de crèdit de 2.082.000 euros.
El dia 14 de novembre, una ciutadana del nostre municipi
registra un escrit amb al·legacions
oposant-se a l'aprovació inicial de la modificació de crèdit
que vam aprovar el 31 d'octubre.
La reclamant formula tres al·legacions.
La primera, impugnació del projecte de rehabilitació
i tancament de la pista poliesportiva
al centre esportiu municipal de la Bonaigua
en via judicial per part de la mateixa reclamant.
Segona, falta d'aprovació de la divisió en fases
de la nova pavelló de la Bonaigua
o, alternativament, falta de notificació de la dita,
aprovació a la reclamant i falta de notificació
de la iniciació de l'execució de les obres de construcció
del nou pavelló de la Bonaigua.
I tercera, no constància de l'existència d'urgència
de la necessitat de realització de la despesa
causa de la modificació de crèdit i inadequació
del recurs que finança el suplement de crèdit
per la superació del límit del 5% sobre els recursos
de majors despeses per a operacions corrents.
Una vegada ens entra aquesta notificació
o aquestes al·legacions, l'informe que més...
la intervenció d'aquest Ajuntament és la següent.
En quant a la primera i a la segona al·legació,
i segons l'article 170.2 i l'article 177.2
del 3 reforç de la llei reguladora d'incentes locals,
ens disposa que únicament podran plantejar-se
reclamacions contra el pressupost en tres casos.
Primer, per no haver-se ajustat la seva elaboració
i aprovació als tràmits establerts en aquesta llei.
Dos, per ometre el crèdit necessari
per al compliment d'obligacions exigibles a l'entitat local,
amb virtut de precepte legal o de qualsevol altre títol legítim.
Tres, per a ésser de manifesta insuficiència
els ingressos en relació a les despeses pressupostades
o bé d'aquestes respecte de les necessitats
per a les quals estigui prevista.
Cap dels dos motius al·legats no es troben
dintre de la llista taxada de motius d'oposició
admissibles per la norma expressada,
per la qual cosa es rebutxa la primera i la segona al·legació.
En quant al primer motiu de l'al·legació tercera
consta de l'expedient un informe de motivació
i sil·lústic de modificació de crèdit en el qual es manifesta
la realització de les obres és urgent i inajornable.
En aquest cas, del segon motiu d'oposició
l'al·legació tercera cal dir que les despeses
causa de la modificació de crèdit finançada amb el recurs
de l'article 177.5 del text reforç de la llei reguladora
d'aisendes locals són, tal com afirma la mateixa reclamant,
són per operacions corrents.
Les dues finalitats de despeses per la qual s'habiliten els crèdits
a través de la modificació són inequívocament
de capital i d'inversió, no pas de despesa corrent.
Per aquest motiu no és aplicable al número 5
de l'article 177 del text reforç de la llei reguladora d'aisendes.
Per tant, la primera, la segona i la tercera
al·legació queden delegades.
Molt bé, hi ha intervenció sobre el punt.
Laia Frotars vol intervenir, Sergi Seguí.
En tot cas, no demaneu a tothom la paraula, laia.
Sí, hi ha intervenció a tothom.
Doncs de menor a major, com sempre.
Carles García de la CUP.
Nosaltres aquí ens estindrem, com ja vam fer
la primera vegada que vam votar aquest tema,
la segona vegada, quan es va acceptar el tema,
i aquesta tercera, que torna a sortir,
mantenim el mateix criteri.
Ciudadans, no intervé. Sergi Seguí intervé.
Esquerra Republicana.
Sí, com que finalment es tracta de la resolució
d'una tramitació administrativa, farem el mateix vot
en aquest expedient que ha sigut una abstenció.
Molt bé, més intervencions.
Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana.
Hola, bona tarda, gràcies.
Nosaltres en aquest cas farem un vot d'abstenció
no tant per la valoració tècnicament de les al·legacions
i de com se'n resol aquestes al·legacions,
que no tenim cap dubte que tècnicament s'ha fet correctament
aquest análisi, sinó més per l'aspecte i la part humana
d'aquest cas, en tant que és una veïna
que ha vingut diverses vegades al ple,
ja fa temps que s'està queixant, té aquest problema
amb la seva vivenda que està davant del pavelló
i que es manifesta, i ho hem parlat diverses vegades,
i simplement hem considerat que en aquest cas
ens abstenim en la desestimació de les seves al·legacions
i ens agradaria fer un prec a l'equip de govern
que en la mesura que sigui possible
arribi a un acord amb aquesta senyora i aquesta família
i es pugui resoldre aquesta situació. Gràcies.
Molt bé, unes converses que es van fent,
però sempre estarem dintre del marc jurídic
i del que li pertocava en el profitament
d'aquest sector de la bona aigua.
Anem directament a votació, si no hi ha cap intervenció.
Vots en contra d'aquest punt, entenc que no hi ha cap,
abstencions del punt de la CUP, d'Esquerra Republicana
i de Junts per Catalunya Alcaldia Republicana
i vot a favor de la resta de grups. Correcte.
Donarem per aprovat. Anem al punt 212,
que seria la resolució de les al·legacions i aprovació definitiva
de la modificació de les ordenances fiscals.
Ho exposa també la regidora Quima Jiménez.
Doncs bé, al mes d'octubre
vam portar les ordenances.
Mentre han estat en l'exposició pública,
ens han entrat dues instàncies, de les quals una és acceptada
i la segona no pot ser acceptada
perquè es va fer a fora termini per hores.
Llavors, el grup per remuntar visions
per Catalunya Alcaldia Republicana
ens van presentar dues al·legacions
de les quals una era sobre la primera,
que és sobre la ordenança número 1, que és l'IVI,
dels vens i mobles. Us llegeixo textualment el que ens diu.
El govern va decidir congelar el tipus impositiu,
però, per altra banda, s'ha sol·licitat l'actualització
del valor cadastral a través d'un coeficient.
Aquesta sol·licitud serà acceptada per la generència del cadastre
i, per tant, es produirà un augment de valor i, en conseqüència,
un augment de la quota final del pagar.
Com que la voluntat de l'equip de govern era la congelació
i que els veïns no paguessin més, creiem que s'hauria de baixar
el tipus impositiu per equilibrar l'augment del valor cadastral.
La segona sol·licitud que ens demanen és l'ordenança fiscal número 11,
que era la taxa per concessió d'autoritzacions i llicències d'activitats
i la comprovació de les activitats comunicades.
Es van aprovar uns enments que no creiem que no s'haurien d'explicar
i, per tant, quedar-se com estan.
Sembla que diferents indicadors estan avisant que estem entrant
en un període de desacceleració de l'economia en aquest context.
Aumentar les taxes i les llicències que agraven l'emprenedoria
creiem que és un error. Una vegada, presentat a les delegacions
que han estudiat la instància, l'equip de govern va decidir
que ja s'havia parlat en el ple quan es van negociar les ordenances.
La taxa número 11, que pujava a 1,6, que era l'IPC,
tal ciutadans que pobre és el que malauradament va entrar per hores tard
a la instància, ho havia sol·licitat, però en el ple ja vam decidir
entre tots que l'equip de govern no trobava malament
posar aquest tipus, aquesta taxa, deixar-la a zero
sense augmentar l'IPC. Per tant, aquesta legació número 11,
corresponent a l'ordenança número 11, és la que acceptem,
però perquè també l'equip de govern no vam trobar-ho desacaballat,
que tots creiéssim que no calia ni pujar aquest 1,6
que havíem establert d'IPC. I la que sí que es desestima
és a l'IDI, perquè és una decisió política
i que agraïm que no prevé.
Moltes intervencions al punt. Gràcies, regidora.
Tothom intervé. Carles de la CUP, Carles García.
Doncs aquí estem igual, a l'ordenança ja vam votar que no
i aquí mantenim el mateix criteri.
Quico Ferrer, això ja ens vol intervenir? No? D'acord.
Seguiríem? Sergi Seguir, Esquerra Republicana?
Sí, el mes de setembre, en l'aprovació inicial,
ens vam abstenir donant un vot de confiança
a l'equip de govern i entenent que la fiscalitat
continuava a ser moderada i, evidentment, doncs,
per la resolució de les alegacions i per l'aprovació definitiva
de la fiscalitat.
Seguim la ronda. Laia Frotats, JxCat.
Gràcies.
Doncs bé, celebrem que s'hagi estimat en part
una de les nostres alegacions, que és la que no s'augmenti
l'impost i les taxes que han de pagar els comerços,
les empreses i els negocis a qui s'enjust.
Creiem que és bo i que pot ajudar a que s'hi implantin més
i que els que hi han continuïn.
La nostra alegació respecte a l'IVI,
doncs perquè això, o sigui,
reiterem una vegada més que si la voluntat de l'equip de govern
amb aquesta ordenança i mantenir el tipus de l'IVI congelat,
és a dir, no augmentar el tipus de l'IVI que s'aplica al rebut,
és no augmentar-lo, és perquè no s'augmenti
la fiscalitat a les famílies.
Clar, si en paral·lel estem demanant que s'augmenti la base,
doncs al final s'augmentarà el preu del rebut.
I caldria que es reduís, que en lloc de congelar el tipus de l'IVI,
es baixés, perquè al final el resultat final del rebut
fos el mateix que hem estat pagant durant el 2019.
Doncs lamentem que aquesta no s'hagi estimat
i després d'un debat de veure què fèiem,
perquè una sí i una no, doncs farem abstenció.
Gràcies.
Molt bé, anem directament a votació, però ja ha quedat clar.
Vots en contra.
Vots i vots a favor.
Per tant, s'aprovaria el punt.
Continuem amb un dels punts segurament més importants
d'un exercici, que seria l'aprovació inicial
del pressupost general de l'Ajuntament
i de l'empresa municipal Promunça.
En primer lloc, sí que voldria dir diferents coses,
abans de donar la paraula a la regidora d'Isenda,
justificar la data d'aquesta aprovació,
perquè és habitual, i així en els darrers anys
ho hem fet, ho aprovam al mes de novembre.
És evident que els ajuntaments
depenem bastant de les altres administracions.
Per tant, les altres administracions supermunicipals
que tenen bastant contacte i depenen també
del nostre pressupost,
i els seus pressupostos, alguns d'ells, aquesta setmana.
Principalment el de l'àrea metropolitana Barcelona,
que, sobre tres aspectes molt significatius,
la resolució de la sentència a l'aigua,
el pacte amb l'ATM i també la integració tarifària,
així com l'aprovació del seu pla d'inversions
i el pla de suport social,
era un dels temes que ens preocupava.
Finalment, l'aportació d'aquesta casa a l'àrea metropolitana
no vol dir que hi ha cap tipus de repercussió
d'aquests dubtes pressupostaris als 36 municipis,
i seguirem aportant el 0,055 de l'IVI,
de l'abast impossible, i dels impostos de l'estat al 9%.
Per tant, la Diputació de Barcelona també
ens afectava per les meses de concertació i altres programes.
Fa pocs dies que també es va aprovar el Consell Comarcal
amb menor incidència, però també el seu conveni marc
en serveis socials, etcètera, etcètera.
Sí que voldria destacar diferents propietats d'aquest pressupost,
que recull, evidentment, el pacte de govern,
recull el Pla d'Actuació Municipal,
que ha fet el govern del qual teniu els regidors i les regidores,
i el president avui també es dona compte amb un decret,
la voluntat del pla d'inversions
i, evidentment, el seu primer pressupost
ha de fer, així creiem, al govern municipal,
una projecció als quatre anys.
El pressupost ens hauria d'estacar diferents coses molt ràpidament.
Respecte dels serveis socials, un augment significatiu
del SAT, que sabeu que és voluntat
d'aquest equip de govern i hem compartit moltíssim
en tots els partits de l'oposició
que aquests serveis han de ser una prioritat
dintre de mar de la universalització dels serveis
i també el foment del programa de salut mental,
entre altres aspectes en aquest àmbit.
També us ho sabeu que hi ha l'aplicació d'un nou sistema
de recollida i augment de la neteja viària
que començarà a posar-se en marxa els primers dies de gener.
També voldríem destacar en educació
el desenvolupament del Pla Educatiu de Ciutat, principalment,
i, entre altres coses, una acció com era el Consell de Participació Infantil,
que ens sembla interessant des d'aquest punt de vista.
Una aposta clara al pressupost contra la lluita
contra el canvi climàtic i la sostenibilitat.
Una aposta clara a avançar el que després aprovarem,
o esperem, que seria el desenvolupament del Pla d'acció
per a l'energia i al clima.
Unes inversions significatives en pressupostos significatius
o partides significatives a la mobilitat i al transport.
Una voluntat de conjuntament amb l'àrea metropolitana
de fomentar el transport a la demanda
i l'aposta en marxa de determinades zones verdes al municipi.
També facilitar amb una convocatòria
dels estudiants que estudiïn fort del municipi
amb unes bases que hem de redactar i que demanaríem
les aportacions oportunes.
Una voluntat clara també en l'augment de seguretat ciutadana.
L'augment del 100% de la plantilla de la policia local,
que feia temps que no trobaven al pressupost
aquest augment en significatiu,
així com l'adquisició i la incorporació
de tecnologia punta, com poden ser
càmeres de videovigilància que estan a la via pública.
També continuarem, i així vam explicar també la informativa,
un esport molt significatiu en habitatge públic
amb l'impuls de desenvolupament de diferents planejaments
que han de comportar construcció d'habitatge de lloguer,
siguin en els barris de Cap Modolell, Canigó i Jocs Jovenils.
Amb cultura destacar l'augment de partides
de subvencions a entitats, recuperació del patrimoni,
com pot ser una modificació o unes millores
amb la penya del moro i la recuperació de la font de l'aigua.
Molt important les polítiques de gènere,
que hem compartit per unanimitat aquest ple,
i per tant també troba aquí un augment dels compromisos
en polítiques de gènere, i evidentment en contra
de la violència mascrista i amb nous serveis destinats a les dones.
Permeteu també fer un esment a les partides
d'ocupació i emprenedoria, que malgrat estiguem
al 6% de tur, dels més baixos de l'àrea metropolitana,
és un tema que també estem convençuts
que tot el ple municipal l'inquieta i per això
també troba les partides corresponents
per fomentar el que és l'ocupació.
També la reestructuració dels espais d'emprenedoria,
una acció política que està recolzada també en pressupost,
així com diferents partides per estimular el comerç,
la salut, els equipaments.
Vull destacar també que el pressupost facilita l'acció de govern
per a diferents partides pressupostàries
en temes molt significatius, com pot ser
la modificació d'alpenegament del polio no sud-oest
per obrir els usos definitivament
i rendibilitzar l'espai productiu al màxim.
Això necessitem també experts externs
que conjuntament amb els equips tècnics
faran possible que segurament en 3 o 4 mesos
aquest ple aprovi una modificació d'alpenegament.
També la modificació del terme municipal
en el sector porta-diagonal,
que ens permetrà ja definitivament fer una gestió íntegra
d'aquesta zona productiva amb més ingressos i llocs de treball.
La modificació i el desenvolupament d'un conveni
que portem des del 2004, que seria de la Vall de Sant Just,
l'aprovació del pont Reixat 3, que el coneixeu perfectament,
o el desenvolupament del planejament del pla espacial
del Parc de Collserol amb la sessió, entre altres coses,
de les finques públiques i la possibilitat d'aprovar
ja també, o apropar,
una de les propietats que ens interessa,
com és la masia Can Cullas. Així podríem disposar
de totes les masies públiques sota un mateix règim
i també fer plans integrals sobre aquestes propietats.
Finalment també la modificació de Torre Blanca,
que ha de permetre conjuntament amb el Consell Comarcal
la possibilitat de disposar
del centre d'urgències d'atenció primària.
En les inversions, principalment en esports,
la construcció del nou pavelló, que ja el coneixeu,
els nous vestidors del Complex de la Bona Aigua,
el nou camp de futbol a Set, així com inversions
en nous equipaments culturals i socials,
la realització de la sala Gran de la Teneu,
que ja vam explicar, vam demanar el crèdit,
també la proposta que hi hagi un local social
a l'aula ambiental, o les inversions en diferents indrets
de la via pública, renovació de voreres,
nous enllumenats i tot un llistat d'inversions de carrers
que teniu a l'espai dient.
Per l'altra banda, és evident que respecte al pressupost
del ProMunça, destacar les inversions que es fan
en producció d'energia, la modernització
amb criteris de sostenibilitat de l'enllumenat públic
i així com la voluntat expressava la Junta General
de l'altre dia de reconvertir o augmentar
les necessitats de ProMunça amb una agència municipal
de l'habitatge i desenvolupament sostenible.
Finalment, el pressupost té un anex,
que s'ha comentat i que recull les negociacions fetes
pel govern amb els diferents grups polítics
que han fet arribar a propostes.
Vull dir amagri les aportacions fetes
pels grups de l'oposició que han enriquit
aquest projecte de pressupost,
especialment al grup municipal d'Esquerra Republicana,
que és el grup que més aportacions ha fet
i de les quals les negociacions han portat
que s'incorporeixin bona part en aquest anex
a les seves propostes. Per l'altra banda,
són propostes dels companys del grup municipal
d'Esquerra Republicana sobre polítiques de gènere,
ambits culturals i altres acords.
El grup de ciutadans ha fet també unes propostes concretes
i s'han recollit amb el que és un programa
d'accessibilitat i altres aspectes
que en aquestes negociacions li preocupaven
o que proposava en temes de seguretat ciutadana.
Destacar el compromís,
i espero, jo crec que estem tots d'acord,
que també aquestes negociacions ha sortit,
que puguem signar el més aviat possible
i per tant recollir o continuar aquesta feina
que s'ha fet des del Govern municipal
i precisament des de la regidoria d'educació
un conveni de finançament amb la Generalitat de Catalunya.
Si això sigui possible hi ha un acord majoritari
d'anticipar la construcció de l'escola Bressol,
la segona escola Bressol, sobre altres aspectes.
També ho recull aquest anex i estem convençuts
que si fem força conjunta
i aquesta feina continuada que s'ha anat fent
doncs podria trobar una solució positiva.
Estendre a la mà la resta dels partits a l'oposició,
esperant que al llarg de l'any
tinguem oportunitats de millorar
els serveis públics per a la ciutadania
i finalment agraïment
a la regidora d'Economia, al seu equip tècnic,
perquè ha estat una feinada,
i a les persones que han estat participant
en les negociacions que fan possible
que aquesta institució esperem avui tingui pressupost.
Li donaria la paraula a la regidora
per entrar en números concrets.
L'alcalde quasi ho ha dit tot, jo diré alguna coseta més,
però primer de tot agrair l'equip tècnic
que la veritat ha posat, perquè com que hem anat
fent canvis, hem anat fent reunions, cada partit polític
ha anat demanant ple d'informació sobre la informació
que es va presentar a la informativa,
i la veritat és que una cosa és explicar-ho de viva veu,
i l'altra és que els hi fem arribar perquè ho tinguin molt més fàcil,
perquè no és un expedient fàcil.
Llavors, l'equip de l'Economia, la veritat és que ha fet molt bona feina,
i tots els companys, siguin de govern o siguin de l'oposició,
la veritat és que ha sigut molt fàcil reunir-se,
ha sigut molt fàcil treballar.
Per problemes de feina ens hem trucat diverses vegades,
vull dir que és d'agrair que cadascú
hagi pogut aportar una miqueta i hagi pogut tenir una bona entesa,
i sobretot vulgarment dir un bon rotllo.
Doncs dit això, us presento el pressupost.
El pressupost 2020 està elaborat tenint en compte
l'agenda 2030, aprovada l'any 2015, sobre el desenvolupament sostenible.
L'agenda compta amb 17 objectius de desenvolupament sostenible,
que inclou des de l'eliminació de la pobresa
fins al combat del canvi climàtic,
l'educació, la igualtat de la dona, la defensa del medi ambient
o el disseny de les nostres ciutats, entre altres.
Aquest ajuntament vol contribuir a un món millor,
actuant en allò que podem que és actuant
a cada un dels sectors i competències municipals.
El pressupost del 2020 també dona resposta
al Pla d'Actuació Municipal, conegut com el PAM,
que avui es donarà compte dins d'una estona.
Aquest pressupost és progressista i el que pretén
és reflectir el tipus de govern i de model de poble
que pretenem satisfer les necessitats de la nostra ciutadania,
tenint el compromís de procurar la prestació
dels serveis municipals amb la màxima qualitat possible
dins el marc d'una gestió prudent i una fiscalitat moderada.
El pressupost que avui presentem
vol donar resposta als objectius de l'agenda 2030.
Us aniré dient els objectius
i la quantitat o el programa
que més o menys porta a darrere.
El primer objectiu diu aconseguir que les ciutats
i els assentaments humans siguin inclusius, segurs,
resilents i sostenibles. Aquí tenim la seguretat
i la mobilitat ciutadana, que havia dit l'alcalde,
que més o menys puja uns 2.841.000 euros.
Adoptant mesures urgents per combatre
el canvi climàtic i els seus efectes,
hem de projectar la recollida selectiva
que auxila 1.259 com a poc,
perquè com que ve separat en diverses fraccions és una mica més.
Gestionar de forma sostenible els boscos,
lluitar contra la disertificació, aturar
i intervenir la degradació de les terres i aturar la pèl·lula
de biodiversitat. D'aquí les diferents aportacions
que fem al parc de Collserola.
Garantir l'accés a una energia assequible,
segura, sostenible i moderna per a tothom.
D'aquí el pla d'acció per a l'energia sostenible i el clima,
que és el país, que dintre d'una estona el nostre company Juss ens presentarà.
D'aquí la nostra empresa, ProMunça,
és també qui ens ajudarà a aportar tot aquest tema de l'energia.
Garantir modalitats de consum i protecció sostenible
és fer unes infraestructures més potents.
Aquí destinem uns 502.000 euros aproximadament.
Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
I això podem fer-ho en plans de formació,
amb educació del municipi,
educació i acompanyament a l'escolaritat,
educació del 03, infància, joventut.
Rebilitar l'aliança mundial per al desenvolupament sostenible.
Posar fi a la pobresa a totes les formes
i a tot el món, d'aquí que la solidaritat
i cooperació internacional ja ens agradaria,
però de moment tenim uns 75.000 euros.
A sobre de la seguretat alimentària i la millor nutrició
promou l'agricultura sostenible.
Aquí també ho compartim amb solidaritat i amb tot el tema
de l'energia i de la productivitat i del consum responsable.
Garantir una vida sana i promoure el bienestar per a tothom
en totes les edats d'aquí que tenim destinats
1.094 partimes d'habitatge, amb sanitat 188.000 euros,
amb atenció a la gent gran i atenció social
més de 1.220.000 euros
i amb salut pública 126.000 euros.
Assolir la igualtat entre els gèneres i empoderament
de totes les dones i les nenes, les polítiques des de la igualtat,
que normalment se'n van uns 35.000 euros,
amb altres projectes més petitons, que no us els dic
perquè la quantitat tampoc és molt més gran.
Reduir la desigualtat en i entre els països,
això sí, és una mica més solidaris entre tots.
Promoure el creixement econòmic, sostingut, inclusiu i sostenible,
per a tothom. D'aquí que tenim la dinamització comercial,
que destinem 210.000 euros,
i l'ocupació, que destinem 285.000 euros.
Construir infraestructures resilents,
promoure la industrialització inclusiva i sostenible
i fomentar la innovació. D'aquí que
s'intentarà treballar amb el polígon
i crear nous plans de dinamització dins el polígon del poble.
Guarantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat
i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida
per a tothom. D'aquí també
portarem el PIM, que tots els companys ho han vist,
i en el PIM hi ha moltes coses que també recullen
tots aquests objectius,
moltes vegades van associats amb les inversions.
I aquí ho tenim en via pública, com ha dit l'alcalde,
destinarem només en via pública, que són carrers,
passeres i coses així, ampliacions de zones verdes,
blaves i fotovoltaiques, uns 6.800.000 euros.
Si mirem inversions i recuperació
de patrimoni històric, tindrem 1.772.000
i les inversions amb equipaments municipals
seran quasi 17.000 llons d'euros.
Tot això amb tot el mandat 2019-2023.
I dir-vos
que arreu de les negociacions
i de totes les reunions que hem fet,
els nostres companys ahir d'esquerres
ens vam demanar uns canvis en un tema de despeses,
és a dir, de canviar partides,
i aquest anexe és el que s'ha presentat a la Junta de Portaveus,
i aquest anexe dir-vos que l'interventor
se l'ha de mirar detingudament per un simple fet,
perquè se li han posat en l'anexe les partides
per falta que ell validi l'orgànic.
Les partides que es modifiquen significa que el pressupost
està modificat, i l'únic que es fa és que es treu d'un lloc
i es posa en un altre.
Però no significa que aquelles petites quantitats que hagin modificat
durant el pressupost 2020, és a dir, és el que s'aprova,
que entra en vigor des del gener fins al 31 de desembre,
aquestes partides que ara hem modificat segurament
farem modificació de crèdit i les deixarem una altra vegada igual
quan tinguem també el tancament de l'any 2019.
Si voleu, us llegeixo les partides o no?
Un momentet, perquè amb tants papers...
A veure, un augment del foment de l'ocupació,
doncs posàvem 50.000 euros,
però aquests 50.000 no els veureu reflectits en aquest 2020,
sinó que ens haurem de recordar a tots
que el 2021 i el 2022 hi haurà 25.000 euros
el 2021 i 25.000 euros el 2022.
Això va en funció dels programes al 3 més 6,
que ja els vam aprovar també alguns en alguns els plens passats,
però hi ha una condició, sempre i quan resulti positiva,
la comissió que elabora i que després valora
aquests programes d'ocupació,
si realment creuen que són bons, que la gent està contenta
i que serveixen, doncs ho farem.
I si s'han de canviar, doncs es canviaran per a nosaltres,
però sempre intentarem fomentar l'ocupació
amb aquestes quantitats de diners que us hem dit.
L'altra partida és la promoció de la dona,
la promoció de 12.500 passa a 15.000 euros,
també les subvencions per entitats culturals
les teníem previstes per entre 29.160
i ara passen a 45.000.
I la partida de difusió del patrimoni que teníem 3.540
doncs passa a 5.000 euros.
Llavors també hi havia una ampliació de capital
que consta tant en el projecte de la promulsa
i en el pressupost de la promulsa com el de l'Ajuntament
i el que sí que fem és que 200.000 euros
es destinaran de la següent manera.
100.000 euros foment del par de plaques fotovoltaiques
al municipi i 100.000 per la implantació de l'aparcament
regulat en zona verda al barri centre.
Com sabeu, és una de les propostes que ja duíem
en el seu moment a l'amendat anterior.
El nostre company Jordi Porta va lluitar molt
perquè simplement és la zona verda.
Amb aquesta ampliació posarem en marxa la zona verda
i després ja valorarem si ens funciona.
Si no, ens funciona.
Llavors l'altra cosa que ens queda,
que també suposo que ho explicaran...
Falta el programa d'accessibilitat.
Sí, boi, boi.
L'altra cosa que ens quedava era
el pla d'accessibilitat que per import de 90.000 euros
que el nostre company de Ciutadans, el Quico,
va esmentar i va comentar, jo crec que fins i tot
en un ple ens ho havia comentat,
que veia que hi havia una forma
de millorar l'accessibilitat a les persones.
Perquè a vegades els carrers
o tot el que no està del tot bé perquè passi
una cadira de rodes, etcètera, era una de les preocupacions
de Ciutadans i també ho hem posat
en el pressupost.
Llavors l'altra cosa
que em faltava explicar era què passa
amb el finançament de la segona escola Bressol.
L'escola Bressol
està prevista en el pla d'inversions
inicial al PIM. Els nostres companys
tot i que tenia les dades, les dates més o menys
que podíem fer-lo, i el que hem fet ha sigut
fer aquesta data, si estava prevista pel 2024 a 2023
o una mica abans. Ara el que es fa és que
si va subjectar una assignatura
de conveni amb l'Ajuntament i els serveis
territorials de l'Educació pel finançament de plaça 03,
ens podríem exercir entre tots, fer una mica més ràpid
i que l'escola Bressol es començés a construir
abans del que teníem previst
i perquè pogués construir-se l'equipament
2021-2022.
I bé, i en cas
que tot això que acabem de dir a l'escola Bressol
no sorgís perquè no hi ha el conveni, no tenim tot el que
la reglamentació ens permet, llavors el que faríem seria
impulsar la construcció dels habitatges
per a la gent jove, els jocs juvenífils, que també jo crec
que ja hem parlat alguna vegada, no sé si en el ple, però sí,
en el mandat anterior ho vam comentar tot l'equip de govern
i per la meva part no em deixo,
crec que no em deixo ara, si em deixo alguna cosa l'alcalde
m'ho pot dir, si no els altres companys que heu estat amb mi
doncs ho podeu dir-ho tranquil·lament.
Molt bé, doncs faríem una roda de menor a major
amb les intervencions, sempre recordar que la regidora
tancaria i si hem de fer dues rodes no hi ha cap inconvenient, és un punt
prou significatiu i important, per tant
començaria pel Carles García de la CUP.
El passat cap de setmana
vam viure la vergonya d'una cimera climàtica mundial,
la COP25, en acords de mínims inextremis.
Els líders mundials ens porten a un món
inevitable.
El primer ple ordinari de la legislatura
s'aprova per unanimitat a proposta de la CUP i de Movem
una moció declarant l'emergència climàtica.
La moció expressa clarament que
a més a més de desenvolupar els objectius
de desenvolupament sostenible, els famosos ODSs
de l'agenda 2030, acord número 1,
i aprovar el paes, que tornarem a parlar,
l'acord número 2, cal accedir a l'abandonament
de l'ús de combustibles fòssils passant l'avanç possible
a fer servir energia 100% procedents
de fons renovables.
Semblaria que els conceptes d'emergència climàtica
passant l'avanç possible no s'acaben d'entendre.
Per molt que repassem la previsió de despeses del pressupost,
no s'observa cap indici de reforç pressupostari
d'un cas d'extrema emergència.
Quan hi ha una emergència s'abandona absolutament tot el que
s'estigui fent i s'acudeix immediatament a resoldre l'emergència.
I aquests pressupostos no reflecteixen
en absolut aquest estat d'emergència.
Certament de vegades és complicat d'entreveure
les intencions polítiques enmig de l'accepció dels números
dels fons de càlcul. Així que,
verifiquem les intencionalitats que queden perfectament
definides en el pla d'acció municipal,
que veig que també relacionen amb els mateixos objectius
de desenvolupament sostenible.
Mirem de relacionar els vuit eixos,
que de fet ho fan vostès mateixos,
en el PAM,
en el pla d'acció municipal, i com es relaciona d'aquests eixos
amb els 17 punts del SODS,
dels objectius de desenvolupament sostenible.
Veiem que sobre el punt 11, ciutats i comunitats sostenibles,
es desenvolupen accions
en la totalitat dels vuit eixos. Perfecte.
Però en canvi, en el punt 6, per exemple,
que és el tema d'aiguaneta i sanejament,
no hi ha solucionat cap acció
per aquest punt. Justament,
un punt que serà un dos cavalls de batalla
que ens trobarem amb el canvi climàtic.
Trobem que és normal que no hi hagi
cap eix i cap acció
en el punt 14, que seria vida submarina,
però en l'aigua corrent sí que s'hauria de fer alguna acció.
En el punt 7 del SODS,
anem al punt que ens interessa, que és el d'energia neta i assequible.
És el que està directament relacionat
amb l'abandonament de l'ús de combustibles fòssils
que parlàvem a l'emoció inicial.
I que el govern desenvolupa
en l'ex número 3, que és un eix que titulen
un senyús adaptat al canvi climàtic
i que davanter amb el repte de la transició energètica.
En aquest punt,
proposen una sèrie d'accions. Aprovar el país, per exemple,
el país, recordem que prové d'un pacte
d'alcaldes i alcaldesses pel Clima, que és de l'any 2008,
han trigat 11 anys a aprovar el país.
Després també hi tornarem.
Proposen augmentar un mínim un 50%
la potència fotovoltaica municipal
i proposen també facilitar un augment del 200%,
és a dir, triplicar la producció domèstica del sector productiu,
tot mantenint els incentius de la fiscalitat verda
aprovada en el mandat anterior.
La fixar-se com a meta,
ultrapassar els 300 kW a 4 anys vista,
ens sembla absolutament ridícul.
Per altra banda, segons l'idescat,
s'enjusten uns 7.500 habitatges.
Si considerem que la contractació promit per habitatge
ve a ser uns 4,4 kW,
això vol dir que 7.500 habitatges per 4,4 kW
haurien de disposar de 33 megawatts
de potència instal·lada.
Evidentment, per arribar a aquest punt triplicant,
això suposaria que ara estem a 11 megawatts instal·lats,
al qual no arribem ni de lluny.
11 megawatts instal·lats seria com 7,7 camps de futbol del Nou Camp.
En fi, que augmentar una mica la potència fotovoltaica instal·lada
quan estem en plena emergència climàtica
ho trobem absolutament insuficient.
Una emergència climàtica que, a més a més,
és símptoma d'una doble emergència energètica.
Ni podem seguir cremant combustibles fòssils,
perquè no volem morir cuits a la nostra planeta
a base d'increment de temperatura,
ni tampoc queda ja prou combustible fòssil accessible,
és a dir, barat,
per estreure del subsum.
En fi, que a part de proposar un pressupost
que no reflecteix l'anomenada emergència climàtica
que tant en parlem,
tampoc es veuen millorets altres aspectes de l'àmbit social
i per tant nosaltres votarem que no aquest pressupost.
Moltes gràcies.
Molt bé, gràcies a tu. Seguirem amb el torn de paraules.
Volem parlar amb el Quico Ferrer, de Ciutadans.
Bona tarda a tothom.
Primer de tot, volia dir que això del tema de provar pressupostos
és fa xuc.
Fa xuc perquè hi ha molts números.
Si a sobre no tens informació, encara és més difícil.
Saps el que vull dir?
Allavore, el que vaig comentar a les informatives,
són tots aquests projectes que s'han presentat
que anessin adjuntats d'abans projectes
o projectes previst o alguna mica més detallat
que no una simple xifra.
Duit això, sí que és cert i agraeixo l'equip de govern
que tota la informació que he anat demanant me la passéssiu
i que parléssim d'ella.
D'agrair.
Ara que veig per aquí que són els pares del tic-tac,
que el que és l'escola Bressol és una realitat.
Tinc el projecte aquí.
Jo no ho sabia, però vaig demanar el projecte.
Està aquí.
Ho dic perquè a vegades dius coses,
però si no veus el projecte, no te'n vas a ventes.
És una realitat.
Vull comentar que un dels motius
de per què aprovaré l'OK als pressupostos
és per una sèrie de punts que volia destacar.
En primer punt volia comentar el tema de la seguretat.
Crec que la seguretat a Sant Just és molt important
i més últimament que hi ha molts robos.
A Sant Just tenim més delinqüència a nivell de robatoris.
I més si tenim una previsió de que creixi
més habitatges al barri sud,
la part d'on...
Per bona que s'augmenti la plantilla de la policia
i que s'adapti amb els diferents equips necessaris
per poder tenir una seguretat més eficient a Sant Just.
Això és un punt important que Ciutadans ho veu
i crec que m'agrada dir que és la proposta dels pressupostos.
L'altre punt important que vaig comentar
i que vaig estar parlant amb la Quima
i vaig estar parlant amb la Josep Maria
és el tema d'adequar la nostra ciutat
als minúsculs vàlids.
Hem de tenir una ciutat que tothom pugui caminar
per als nostres Sant Just.
I això crec que és molt important
i és per això que us vaig demanar si podíem disposar
d'una partida anual aquí amb els pressupostos.
És cert que a l'Ajuntament la Generalitat
està fent un pla d'acció per adequar
el que és tot el tema vial,
però a dia d'avui encara no s'està estudiant,
encara no s'està realitzant.
I és per això que us vaig demanar
que no ens esperéssim que donessin el que és aquest estudi,
que ens diguessin com està el nostre poble,
el nostre municipi, sinó que ens adelantéssim
i que féssim un estudi i que dediquéssim
el que és uns cèntims per adequar el que és el nostre municipi.
L'altre punt important que vaig demanar
el que és a Govern és el tema de l'escola Bressol.
Tot això ha sigut arrel de la problemàtica
que ha passat amb el TIC-TAC.
Ens ha vingut la necessitat d'adelantar
el que és aquest projecte que jo desconeixia
que hi havia una manca de places a Sant Just.
Tenim 400 nadons aquí a Sant Just de 0 a 3 anys
i resulta que només tenim 200 places.
Això és un problema greu.
Jo crec que és un problema que s'ha d'abordar
i crec que és suficient perquè adelantem o disposem
d'uns cèntims que teníem amb uns altres projectes
per adequar-lo o adelantar el que és el projecte.
És cert que tot va seguir del que és el permís d'ensenyament,
però ja que tenim els cèntims i podem disposar
dels cèntims, si és possible,
adelantar-lo i, mentrestant, treballar per l'altra via
de la gestió amb l'ensenyament és molt interessant.
És important.
L'altre punt important és el tema de...
L'altre punt important és el tema de...
L'altre punt important...
Ai, perdoneu, estic una mica...
Si vols fer la roda de posintervents, cap problema.
Sí, sí, sí.
Sí, sisplau.
Sí?
Sí.
Si et passa una altra?
Sí, sí.
Moltes gràcies, Lluís.
I ara, a les seves taules, Lluís Fosalva,
el grup de movem-hi de govern.
Bé, gràcies.
Bona nit a tothom.
Bé, com sabeu, els pressupostos és la principal eina
que tenim al govern per impulsar les polítiques públiques.
Primer de tot m'agradaria destacar que aquest pressupost
l'hem pensat i l'hem elaborat des de la planificació.
Per això avui portem el PAM i hem posat el PIM
a disposició de l'oposició, també.
És un pressupost que es basa en planificar
no només a curt termini, sinó a mitjà i llarg termini de tot el mandat.
Un pla d'inversions de mandat que és ambiciós,
que posa èmfasi en els equipaments municipals,
especialment en actuacions existents per millorar la accessibilitat
i la seguretat i la qualitat del servei.
Parlo de rehabilitacions i de millores de la Teneu,
de Can Freixas, de la Vagoneta, de Salvador Espriu, del Mercat,
de Can Ginestà, de Maragall, de Marrecs,
però també d'equipaments nous que durant el mandat podrem posar en marxa,
la policia, el centre Grau Ramader, l'espai d'artistes,
la segona escola de braçol, que avui és molt lumenada i que cal remarcar
i dir que des del govern portem dos anys llargs treballant-hi,
amb peticions enviades al Servei Territorial a via Augusta,
amb una reunió al despatx de l'alcalde amb el conseller
on vam posar sobre la taula aquesta necessitat,
amb una elaboració d'un avantprojecte,
t'has d'acordat Giquico, no és un projecte executiu,
el que has ensenyat és un avantprojecte amb quatre propostes,
amb una reunió amb la subdirectora general de les centres públics
ensenyant aquest avantprojecte i demanant, si us plau,
que ens prioritzessin i ens conveniessin les places
de 03 necessàries per créixer.
Estem pensant i elaborant el pla espacial
i també encarregant el projecte executiu
per poder fer realitat tot això.
És veritat que amb l'acord amb Esquerra prioritzarem
en tan bon punt, com s'ha dit moltes vegades,
tinguem aquest conveni que és necessari,
perquè cal dir-ho clar, la competència per la creació
i l'elaboració del mapa escolar és del Departament d'Ensenyament
i per molta voluntat política que posem des del municipi,
si ells no ens creen aquestes places,
nosaltres no podem crear una escola braço.
Però estic convençut que arribarem a bon port.
És veritat que és un pla d'inversions
que també fa model d'èmfasi en l'espai públic,
en la millora de l'espai públic,
en la millora de la mobilitat i de la pacificació del trànsit,
amb actuacions en contra del canvi climàtic,
estem parlant d'un nou sistema de recollida de residus
que augmentarà significativament la recollida selectiva,
amb eficiència energètica, amb energies renovables,
ja sé que per la CUP sembla que no és suficient,
però cal dir que ara mateix som el quart municipi
metropolità amb producció fotovoltaica al quart.
No estem pas tan malament en el rànquing
com per dir que tenim poca producció fotovoltaica.
Hi ha més coses.
Evidentment, al centre Corremader
les actuacions han enllumenat,
que ens permetran baixar el consum que estem fent ara mateix
amb enllumenat al corredor verd.
És un pla d'inversions molt ampli, molt gran,
que preveu moltes inversions tant en equipaments com en via pública.
Entrant en el pressupost,
evidentment el pressupost és un element
que és de vital importància,
però que també cal destacar que és un element dinàmic.
No és un element que signem avui i sí o sí s'ha de complir.
És un element que permet modificar-se al llarg de l'any,
perquè és veritat que les unitats sempre canvien,
perquè les unitats són creixents,
les voluntats del govern també són canvians a vegades
perquè es veuen imprevistos,
i això es veuen en les inversions en els programes
que, com veieu, a vegades s'han d'advantar
o s'han de retirar del temps.
És un pressupost que l'hem plantejat
sota criteris d'equitat, de justícia social i de sostenibilitat.
Hem promogut els serveis a les persones
amb uns serveis de qualitat,
la inclusió i el mínim vital,
la igualtat i l'equitat,
la dignitat dels espais i la sostenibilitat
i també la recuperació de l'activitat econòmica.
I a més ho hem fet intentant complir
els tres objectius que tenim
i que també ens quarten a l'hora d'el·laborar els pressupostos,
com és l'estabilitat pressupostària
que hem d'adonar superhàbit,
l'arribla de despesa i l'objectiu del deute públic.
Jo crec que, en aquest sentit,
la regidora, la disenta i l'alcalde
ja han fet una explicació molt acurada
dels programes i de les inversions que farem a terme.
Jo només destacar amb el capítol 1,
amb una aposta més per la seguretat,
amb el capítol 2,
el servei d'assistència domiciliària
i aquest nou contracte de regidors,
amb un nou contracte de seguiment
que ens permetrà fer un salt molt qualitatiu
en la recollida de regidors,
amb el capítol 4,
amb un manteniment del suport a les entitats locals
per les seves activitats
i, en el capítol 6, amb aquestes inversions
que ja s'han nomenat, tant del camp de futbol 7
com de l'equipament comunitari de Baix Solets,
les millores en estalvi energètica,
energètica al mercat municipal
i en via pública,
el carrer Caçadors, el vers del Pilar,
el pla d'accessibilitat
i, òbviament, l'ampliació del capítol 8
del capital de Promunça,
on, com ja has explicat,
tindrem dos elements claus,
que són la zona verda i la producció fotovoltaica
i aquest, pivotant,
que serà un element de finançament
per l'escola Bressol
o per l'habitatge de lloguer.
Donar les gràcies, evidentment,
a les aportacions
dels diferents grups municipals
i els vots a favor
suposadament els vots a favor
encara no hem votat
perquè ens permet tirar endavant
els pressupostos 2020.
És veritat que hem regalat uns acords
que són fruit d'unes voluntats
compartides.
Resumint, molt clarament,
un quart d'idees.
El pressupost com a principal palanca de canvi motor
de les polítiques s'enjustenques.
Un pressupost que representa,
que està creat i pensat des d'una planificació,
no només a curt termini sinó a migs i ja termini.
Un pressupost que s'ajusta
a les necessitats i aspiracions de la ciutadania
sota critèria de justícia social, equitat i sostenibilitat,
interpretant sempre el pressupost
com un element viu.
Uns pressupostos realistes i complidors
que es marquen i alhora
que s'obres noves fites amb nous programes,
programes millorats i noves inversions.
Moltes gràcies.
Molt bé, seguirem la ronda.
Té la paraula el Sergi Seguí, portaveu d'Esquerra Republicana.
Sí, demanar disculpes per avançat
per si em repeteixo en algun moment,
però vaja, intentaré no fer-ho,
però la regidora Isenda
ha explicat prou bé les propostes
que hem fet des del nostre grup,
tant que estic pensant en donar-li el carnet d'Esquerra Republicana
i també en el portaveu de Ciutadans
també per quedar-se algunes
de les nostres idees com a pròpies,
també li donaré el carnet d'Esquerra Republicana.
I ara que hem passat el moment
de distensió,
intentarem explicar-ho
de manera que es pugui entendre.
Nosaltres, que som Esquerra Republicana,
som un grup municipal que tenim l'experiència
de govern, tenim un bagatge
de molts anys al govern municipal
que potser ens permet
analitzar el pressupost
amb més coneixement de causa que d'altres
municipals que acaben d'entrar en aquest mandat
i
fer propostes potser un pèl
més realistes.
Hem d'admetre que després de les primeres reunions,
un cop amb les dades a la mà,
ens trobàvem bastant lluny
de poder arribar
a un acord, perquè no
acabàvem de veure bé el pressupost,
perquè vàrem veure
que la despesa corrent
augmentava, però augmentava
en base a contractes que ja estan lligats
per tant, res a dir en aquí,
però que aquella part que quedava per poder
jugar, per poder fer política,
no acabava d'arrencar.
En canvi, sí que ho feien les inversions,
que pujaven bastant i que feien pujar el pressupost,
però continuaven centrant-se en via pública
i en equipaments.
Ens vam dedicar a analitzar aquesta part
i hem dedicar, bueno,
nosaltres podíem haver optat per un
posicionament que era
trucar a l'equip de govern o quedar en una reunió,
fer-los propostes diverses
que costessin molts milers de milions
d'euros, quedar-nos tan tranquils,
sabent que ens dirien que no, i poder venir
aquest ple i dir, bueno, és que ara hem fet propostes i el govern
no les ha volgut acceptar, aquesta era una opció,
però com he dit abans, com que som un grup
municipal amb experiència de
govern i amb vocació d'avançar,
de progressar i
de tirar endavant el municipi,
vam pensar que no, que el que valia la pena era
fer propostes realistes, agafar aquest
bagatge que tenim, posar-lo sobre la
taula i intentar buscar
punts d'acord.
Com molt bé ha explicat la regidora Dizenda,
la despesa corrent ha estat senzill
en el sentit de que
demanàvem un esforç que tampoc
suposava una gran despesa extra,
a més a més,
l'equip econòmic ha tingut la virtut de
poder buscar partides que es poguessin
compensar millor que millor,
ja les ha enumerat ella, però
la promoció de la dona, les subvencions a entitats
que feien que estaven
encallades,
la difusió del patrimoni i amb aquest acord
que si el 3 més 6 es valora positivament,
doncs de cara a l'any 21
augmentar-lo en 25.000 euros i de cara a l'any
2022 també.
Per tant, anàvem a les inversions, que aquí era
el cavall de batalla perquè
amb el quadre d'inversions que ens passava
a l'equip de govern, nosaltres veiem que les inversions,
això que he comentat abans, es prioritzava
la via pública, es prioritzaven els equipaments,
és cert que cal invertir
en la via pública, és cert que cal invertir
en els equipaments, sobretot perquè per culpa
de les inversions ja hem estat uns anys aturats
i no s'hi feia res, i aquest no fer-hi res suposa
que després tot sigui més
feixuc,
però també analitzàvem que hi havia
unes necessitats socials
que ja venen de mandats anteriors
i que nosaltres creiem imprescindibles
començar a arrencar l'any 2020, com són les segones col·laboracions
municipals, on el seu defecte, si
com s'ha dit 3 o 4 de vegades i es tornarà a dir,
si no arriba aquest acord amb la Generalitat,
poder avançar i arrencar
ja d'una vegada la promoció
d'habitatges de lloguer
per gent jove als jocs jovenívols.
En detriment de què? Perquè és clar,
evidentment no podem venir aquí i dir
volem 2 milions 800 mil euros més per fer
l'escola Bressol. Els diners s'havien de treure d'algun lloc.
Nosaltres ja des del mandat
anterior no veiem clar
un projecte que ja sonava
i que el Partit Socialista
duia en el seu programa electoral
i com és lògic va entrar
en el pacte de govern i com és lògic
està en el pla d'acció municipal i va entrar
en el pla d'inversions, com és
l'aparcament de Campadruzeta. Nosaltres d'ERC
no ho veiem clar. Per què?
Doncs perquè si s'aposta
per una mobilitat sostenible, si s'aposta
per anar traient cotxe a la via pública
i si s'aposta per implantar una zona verda
al barri centre, el que sembla lògic
és que deixem actuar i funcionar aquesta zona
verda durant un temps, durant un any,
avaluem-ho, mirem com ha funcionat
i a partir d'aquí decidim si ens cal
o no ens cal fer un aparcament.
Per tant el que vam proposar va ser
no, el finançament per aquest aparcament
nosaltres no ho veiem clar,
deixem-lo on és tan bai i utilitzem aquests diners
que s'anaven a utilitzar per això
o bé per l'escola Obrasol i si no surt,
com s'ha dit aquest acord amb la Generalitat,
utilitzar-ho per impulsar
la promoció de Jocs Jovenívols.
Evidentment en aquest temps
no és arribar-hi molt res,
és a dir, no tindrem l'acord de la Generalitat
els diners immediatament i ens posem
a constituir l'escola Obrasol, sinó que
s'han de fer tot un seguit de tramitacions administratives
de modificacions de planejament,
de redacció de projectes bàsics i executius
i el que demanem també en aquest acord
o aquest acord al que hem arribat
amb el Govern municipal és,
mentre no arribi això,
mentre no fem les modificacions pressupostàries,
posem-nos a fer les altres,
perquè en el moment que arribin les modificacions pressupostàries
o l'acord o el finançament
puguem tenir tot fet
i no haguem de córrer
per anar el més ràpid possible.
És per això que
donarem suport
en el pressupost municipal,
però insisteixo, el grup municipal d'Esquerra Republicana
ha fet un viatge llarg
en aquests quinze dies des que tenim
la documentació.
Sí que és cert que
vam fer una primera trobada a finals d'octubre,
però va ser molt genèrica
i molt de línies generals del pressupost.
Nosaltres vam reclamar
que el que volíem tenir era dades
i números per padronalitzar bé.
Això va arribar
al primers de desembre, cap problema,
ho hem treballat tot lo ràpid que hem pogut,
hem fet totes les propostes que se'ns han acudit
i insisteixo, sempre
amb aquesta voluntat d'intentar arribar a un acord
no per a nosaltres,
17 que estem aquí a la taula,
sinó per la resta de 17.000
que viuen i conviuen a Sant Just.
Molt bé. Seguiríem amb la
roda d'intervencions.
Laia, aflutat-se la paraula, sisplau.
Gràcies.
Bueno, nosaltres
hem sabut mitja hora abans que comencés el play
que hi havia un acord,
bueno, conegut el contingut d'aquest acord,
un annex en el qual
es modifiquen unes partides del pressupost.
En mitja hora,
hem tingut poc temps
per analitzar aquest contingut,
per això també hem arribat una mica tard,
perquè he demanat expressament
que se'ns deixés almenys 10 minuts,
un quart d'hora per poder llegir,
ni que sigui llegir,
els dos papers que ens han fet entrega
a la Junta de Portaveus.
Bé, hem fet aquest anàlisi
i aleshores jo ara faré
una intervenció
i després m'esmenaré
la meva pròpia intervenció.
Començo.
Bé, primer de tot, voldria començar
agraint l'esforç que aquest any
ha fet l'equip de govern
en tant de donar explicacions,
fer reunions i aclariments sobre els pressupostos.
I ho vull posar de manifest
i és rellevant, donat que altres anys
els pressupostos...
Bé, nosaltres tenim experiència
com a partit a l'oposició,
amb el qual tenim experiència
de ser a vegades maltractats
en quant a temes de transparència
i participació per l'equip de govern.
Aquest cas no ha passat,
però sí que voldria posar de manifest
que, per exemple, fa un parell d'anys
gairebé els pressupostos es van tractar d'urgència.
Tot i així, nosaltres hem estat
fent consultes tal i com
se'ns ha demanat i se'ns ha contestat.
Algunes se'ns han contestat avui
a les dues, però bueno, se'ns han contestat.
Algo hem pogut analitzar.
I la sorpresa ha sigut aquesta tarda
quan ens hem trobat aquest annex
que ens varia alguna cosa.
Bé, després, en segon lloc,
voldria dir que ara estem a l'inici del mandat.
Tot just ara, fa 7 mesos,
vam fer unes eleccions.
D'aquestes eleccions va sortir
un resultat electoral, una aritmètica
i es van fer uns pactes de govern.
Aquests pactes de govern es van fer
i movem i nosaltres,
Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana,
estem a l'oposició.
Per tant, aquest pressupost
és el pressupost de l'equip de govern
i és el correcte.
I nosaltres, que estem a l'oposició,
la nostra funció és fiscalitzar
el pressupost, perquè
la funció de l'oposició és fiscalitzar
l'acció de govern.
Bé, ara començaré a parlar del pressupost.
Aleshores, la pregunta que ens hem fet
és, és aquest pressupost
el més adequat pels reptes
als quals ha de fer front
s'enjust el proper any
i en els propers anys?
Un dels fets més rellevants
que tenim en el nostre poble
és el fort augment de població
que està vent i durant el 2019
i que hi haurà també durant el 2020.
I si s'avança
en l'execució dels
canvis de planejament
i edificació de la carretera,
doncs en el 2021,
2022 i 2023 també tindrem un augment
de població important.
Principalment, aquest augment
està concentrat en una tipologia
de persones que són famílies joves
amb fills
i o projectes de fills.
També un altre dels fets
rellevants és que
s'està finalitzant la construcció
del barri de Mas Llull, un barri que
es va començar a planificar l'any 2000.
Un barri que té
un parell de peculiaritats
està molt enllunyat del que és
el centre del poble i el nuclear urbà
i, a més a més, està mal comunicat
i, a més a més,
té un dèficit d'equipaments.
Un altre dels reptes
és la manca d'habitatge
preus assequibles
i un altre dels reptes, és el nostre punt de vista,
és la gestió de l'espai públic
els equipaments i els serveis
amb una governança més transparent
i participativa.
Aleshores, de l'anàlisi
del pressupost
ens trobem amb el següent,
que, per una banda,
tenim un fort augment de població,
la previsió és que
pel tancament del 2019
la població hagi augmentat el doble
de ràpid que en altres anys,
doncs ens trobem que hi ha
partides destinades a serveis a la
població que han baixat.
Per exemple,
l'educació pel municipi
ha baixat un 11%.
És referència sempre a les dades
que se'ns ha facilitat en un Excel
a l'apartat ordenat
per orgànic.
Patrimoni cultural
baixa un 35%.
Infància baixa un 8,4%.
Formació baixa un 13,9%.
Atenció a les persones,
que és l'apartat
on tenim, entre d'altres,
el servei d'atenció domiciliària,
que és aquest contracte
que ja s'ha explicat i que, a més a més,
ha estat a favor.
És un contracte que s'inicia ara nou,
que augmenta,
però que si traguéssim l'augment d'aquest contracte
ens trobaríem que la partida d'atenció social
a les persones baixa.
També baixa Esport
i Vanestar Físic, en 1,3.
I també baixa la partida d'ocupació
en un 19,33%,
tot i que
ara s'està fent esment que en aquest annex
la partida d'ocupació també varia.
Bé,
aleshores també
el que trobem a faltar en aquest pressupost
és que no hi ha cap projecte
ni cap partida destinada
a millorar la participació i la transparència.
No hem vist inversions en el portal web
o en fer més procediments participatius
o en altres formes
de difusió i d'informació
i de fer que la ciutadania pugui participar
en el que és la governança del poble.
De cara a les inversions
previstes pel 2020,
veiem que no hi ha prevista
cap construcció
d'Escola Bressol Nova,
que creiem que fa molta falta.
Però sí que apareix la dotació
d'un millor 68.000 euros
per una ampliació de capital
de l'empresa municipal ProMunça
destinada bàsicament a la construcció
de l'aparcament de Can Pedroseta.
Això és el que hi ha en el pressupost
que hem estat analitzant aquests dies,
tot i que ara hi ha un annex
que després comentaré.
És una passera
per unir Mas Llull
amb el que és el centre del poble,
però és una passera que només solucionarà
la comunicació peu,
però no solucionarà la comunicació
ni amb vehicles ni amb transport públic.
I per això vull tornar a recordar
que en aquest barri no hi ha cap equipament educatiu
per a nens i nenes
i que per tant totes les famílies
que viuen en aquest barri
es veuen obligades cada dia
a traslladar els seus infants
per tant creiem que potser la passera
no és la millor proposta
per solucionar aquest problema de mobilitat.
Creiem que el que és prioritari
és la construcció del pont
que en el seu dia ja es va preveure
que es faria quan es va dissenyar
aquest barri l'any 2000.
Es va dissenyar que es faria un pont
i entenem i creiem,
i a més a més ho seguirem defensant
perquè recordo que tot just fa 7 mesos
vam fer una campanya electoral
i això ho defensàvem molt
i avui creiem que s'ha de fer aquest pont.
Aquest pont solucionarà
el problema de connexió
dels veïns i veïnes de Mas Llull
i els problemes de mobilitat
i de retruc els problemes de mobilitat
d'altres parts del poble.
Sí que volem valorar positivament
per exemple la inversió en arranjaments de carrers
però lamentem que segueixin
sense fer-se públics
quins són els criteris pels quals
es prioritzen uns carrers abans que els altres.
I finalment hi ha una altra qüestió
que això no es reflecteix en el pressupost
i que té a veure
amb el tipus de governança,
amb la manera de fer.
El govern que tenim actualment és una continuïtat
del govern que hem tingut altres mandats
i aquests primers 7 mesos
de mandat
tornem a veure que
segueixen funcionant de la mateixa manera.
No podem compartir
una manera de fer que impedeix
i bloqueja de forma activa
la iniciativa del comerç local, del comerç del poble
per fer els seus propis actes i difusió
els quals l'única finalitat que tenen
és difondre el comerç local
un vehicle que és imprescindible
per la generació de llocs de treball,
riquesa i prosperitat per moltes famílies del poble,
una major recaptació d'impostos
que permetria una major inversió social,
cohesió social, vi del carrer
i ampliar el ventall d'oportunitats
per a tothom.
Tampoc podem compartir una manera de fer
que de cop i sense la participació
de les entitats afectades
i els usos dels equipaments
que s'han estat fent servir
durant els darrers anys,
sense previs i sense parlar-ho amb les entitats
i sense consensuar res.
Tampoc podem compartir
una manera de fer
en la que davant d'un dels projectes més importants
pel barri de la carretera
que suposarà una transformació important
i una oportunitat per millorar,
que és la construcció del tramvia,
l'equip del govern no hagi volgut fer partícips
als veïns i veïnes d'aquest barri
de l'Estat.
I ara m'esmenaré una part
del que he dit arran d'aquest annex
que ens han facilitat ara fa 20 minuts.
En aquest annex
normalment se'ns ha explicat
que es modificaven unes partides
i que, entre d'altres coses,
es modificava la partida del
pàrquing de Can Pedroseta,
d'aquesta ampliació de promuntza
per tal d'una acabuda
en lloc de fer un aparcament a Can Pedroseta,
d'una acabuda del que és
la construcció de l'escola Bressol.
Quan ens hem llegit el text
amb més calma,
podem llegir el següent.
En un segon moment,
i condicionat a no comptar
amb un conveni de finançament
de l'escola Bressol municipal
amb la Generalitat de Catalunya,
els 868.000 euros restants
es dedicaran o bé a la construcció d'habitatges
de lloguer per gent jove
a la zona de jocs joveníbles
o bé a la construcció d'un aparcament
de l'escola Bressol.
En el cas que el conveni de finançament
de la segona escola Bressol municipal
sigui realitat amb temps suficient
per fer efectiva la disponibilitat
de l'equipament per al curs 2021-2022,
es desestimarà
l'ampliació de capital
i el crédit de 868.000 euros
es destinarà íntegrament
a aquesta escola Bressol.
És una frase molt llarga
i molts verbs i molts adveris
i l'hem estat analitzant.
I bàsicament el que havia dit és que
és necessari que es compleixi
una condició perquè aquests 868.000 euros
es puguin destinar a l'escola Bressol.
I aquesta condició és que
es pugui signar un conveni
amb la Generalitat pel qual es convenin
les places públiques,
però amb temps i forma suficient
que permeti que aquestes places
es puguin ocupar
en el curs 2021-2022.
És a dir, que si pel que sigui
la Generalitat es retrasa
i aquest conveni s'asigna
al desembre del 2020,
doncs com que ja no estarem a temps
el 2022 de que l'escola
estigui físicament construïda i oberta
i que els nens puguin anar,
aleshores aquests 868.000 ja no es destinaran
a l'escola Bressol.
Perquè quan poses condicions en una frase
vol dir que si no es compleixen les condicions
no es compleix la segona part de la frase.
És una mica sofisticat.
Nosaltres creiem que l'escola Bressol
és prioritària.
És una escola Bressol
que en el pla d'inversions per tot el mandat
l'equip de govern l'ha previst
per l'any 2023-2024
amb un cost de 2.843.000 euros.
Nosaltres creiem
que l'escola Bressol
hauria d'aparèixer el 2020.
Tot l'import,
perquè és prioritari,
perquè tenim un problema greu
en el barri de Mas Lluís
que tot just estan acabant de venir a viure
totes les famílies d'aquest barri,
que fa més de 15 anys que sabem
que existirà perquè s'ha planificat
des de fa l'any 2000,
un barri pel qual
ja ens hem passat tot a l'anterior mandat
reclamant i exigint
que es prevessin els equipaments
que han de donar servei a la població
que anirà a viure aquest barri
i ens tornem a trobar una vegada més
amb un pressupost municipal
en el que no s'està prioritzant això,
tot i que s'està fent ara sí
un petit esforç en forma d'un annex
a partir del pressupost d'inversions
si es compleixen unes condicions
que no depenen de nosaltres.
Nosaltres també parlem
amb la gent que treballa a la Generalitat.
Una escola Bressol
és competència municipal,
és l'Ajuntament qui l'ha de construir,
és l'Ajuntament,
doncs estic ben informada.
I la Generalitat
ha de conveniar les places,
la Generalitat el que fa és
subvencionar una part de les places,
la Generalitat no construirà una escola Bressol.
És una responsabilitat
de l'Ajuntament.
I amb tot això, bé,
nosaltres igualment
hem estat valorant
i finalment...
Finalment
canviem el nostre sentit del vot
i farem una abstenció.
Molt bé, la intervenció de la Laia Flotats
ens dona per intervenir també.
És evident.
Perdona, seguiríem.
És que clar, com que tot això
ho estem decidint superràpid...
Una de les coses que també voldria afegir
és que inclús podríem
fer un canvi més enllà en el nostre sentit del vot
i arribar al positiu
si es pogués fer un canvi ara mateix també,
perquè com que, igual que es pot fer aquest annex
que se m'ha explicat que per procediment es pot fer
i és correcte que inclús a nosaltres
se'ns pugui informar mitja hora d'antel·lació
en un acord que s'arriba en negociació
entre els diferents partits polítics
i se m'ha explicat que inclús en el ple
podem prendre un acord diferent del que hi ha en el pressupost
perquè el que val i es subirà és el ple.
Nosaltres el que fem, la següent proposta
és que es prioritzi
l'escola Bressol
es modifiqui el pla d'inversions
i la inversió pel 2020
i es posi tota l'escola Bressol
en el pressupost del 2020
i que es faci el més aviat possible.
Molt bé, doncs com que
no hi ha més obres
ens explicarem en calma
d'aquestes intervencions
perquè és evident que si no s'explica
amb atenció provoca un cert
desconeixement de procediment
i de possibilitats.
Hi ha intervencions
partit socialista, intervé?
Joan Maria Reinyer
Gràcies senyor Calda
El primer que voldríem dir
és que és cert
aquest és un pressupost
de continuïtat
però no és un pressupost continuïsta
que no és el mateix.
És un pressupost de continuïtat
perquè és coherent amb la tasca
dels governs progressistes
que s'han aconsegut a Sant Just
i per tant hi ha una continuïtat
lògica que perllonga
i que ve sustentada amb el suport
de la ciutadania de Sant Just.
Els diferents grups
que l'han anat formant
i que per tant donen una majoria
de suport a aquest tema
és de continuïtat perquè manté
un criteri que sempre s'ha utilitzat
a Sant Just que és el de la prudència
pressupostària.
No estirem mai més el braç
que la màniga ni fem promeses
que després no es puguin complir
o que col·loquin a l'Ajuntament
en una situació de fallida
i a més a més ho fem
amb continuïtat com s'ha fet
històricament ajustant-nos
en cada moment el cicle econòmic.
Per tant veiem quan hi ha possibilitats
de creixement, quan ens hem de demorar,
etc. I és un pressupost
de continuïtat
perquè respon
amb una pressió fiscal
que globalment s'ha congelat.
La pressió fiscal.
La pressió com tothom sap
és un resultat
de la base
i la força que s'aplica. Per tant allò
una cosa és el rendiment
i una altra cosa és la pressió. El que s'ha congelat
és la pressió fiscal
globalment i a més a més tenint en compte
que hi ha una evolució de preus
que ha estat en aquest sentit
situada
ajustant-la
amb aquest tema. Però no és
estrictament continuista
perquè no és només continuar-hi
anar-hi o anar-hi anant, sinó
el que s'ha fet és aprofundir
amb algunes línies que ja es tenien
i que ara el que es fa és potenciar-les.
I des d'aquesta perspectiva
s'aprofundeix
amb la creació de les condicions
per exercir
les nostres llets socials.
Els llets socials estan.
Estan reconeguts amb lleis d'àmbit superior
però s'han de crear les condicions
perquè es puguin exercir.
I és en aquest sentit que s'ha d'entendre
els increments
dels serveis d'atenció domiciliària
perquè és un element
per generar i per garantir
el dret a la independència
de les persones, a mantenir-se en la seva llar,
a poder tenir una vida autònoma,
etcètera, etcètera.
L'accessibilitat, amb la qual
obrim amb aquest mandat
la idea de fer
un pla d'accessibilitat
que no seran només els 100.000 euros
que aquest any gastem
sinó que serà molt més, però ja comencem
amb aquest, que haurem de parlar,
que haurem de discutir al llarg de l'any
i que haurem de planificar
en quin determinat moment
aconseguim la fita
que s'enjust sigui 100% accessible.
I no tan sols amb el tema de barreres
arquitectòniques sinó d'altres
discapacitats sensorials.
Aquestes vegades
són petites inversions com posar
o canviar unes quantes rajoles
i posar un encaminador
i unes botoneres perquè la gent
que no té, que són secs i no tenen
aquesta discapacitat visual
puguin assabentar-se
de per on poden circular
autònoma i lliurement o la senyal
ètica o determinats elements. Per tant
haurem de fer un pla d'accessibilitat
global. Comencem amb aquest tema
però l'haurem de fer al llarg de l'any
parlant-lo i discutint-lo.
També amb el tema de l'habitatge del qual
no és nou però que volem incrementar
amb el tema de l'ocupació
com s'ha dit i per això
hem assumit amb molta claretat
la proposta que ens ha fet amb aquest tema
esquerra i també
les altres polítiques socials
que d'alguna manera
es tenen.
Deia que no és continuïs
amb això perquè genera un nou element
no és continuïs tampoc amb tota l'atenció
al tema del medi ambient.
Malgrat la lectura que ens ha fet
els companys o el company de la
de la CUP
hi ha una preocupació
per atendre aquests elements
de medi ambientals
ja sigui
globalment amb el país
que després sotmetrem a votació
i que a més a més
de les mesures energètiques
conté les altres mesures que tenen que veure
amb com davant d'un canvi climàtic
que no dissoltadament
no serà sant just el que el resoldrà
sinó que a més de fora també
quines modificacions hem de fer
per fer-nos més resistents
als efectes del canvi climàtic
i aquests són elements que plantejarem
però que hi ha també
un canvi climàtic i substancial
amb la política de recollida de residus
que hi ha un canvi
amb el qual fa pocs dies fèiem un petit abans
que és amb el tema de la mobilitat sostenible
a partir d'incorporar autobusos
amb el conveni que vam aprovar
autobusos que funcionaran
de forma elèctrica
i per tant no contaminaran
mentre s'estiguin circulant pel cas corbà
també hi ha una inversió
amb la reposició
a mesura que van caducant
dels vehicles
que donen servei municipals perquè vagin
siguin més sostenibles
i inclús allò elèctric
en la seva totalitat
o bé els 100.000 euros
de la inversió
de generació fotovoltaica
que és un continu anar caminant
amb coses d'aquest tema
és veritat
és veritat
que no tenim cap tema relacionat
amb el tema de l'aigua
que estem gestionada des de l'àrea metropolitana
que és la que fa tota aquesta atenció
i per tant allò seria
esmarçar uns diners
que no tenen massa sentit
quan ja ho està fent un altre i al qual li paguem
uns diners perquè ho faci que és una altra
administració de caràcter
supramunicipal
Treballem amb el tema de la seguretat
amb més agents, amb més recursos
amb més
i més moderns i també
encara que no està aquí
està inclòs dintre del
programa d'inversions municipals
el tema de la generació
de la nova comissaria
però més endavant perquè
tota l'hora no es pot fer
i aleshores una de les dificultats
i de les gràcies que té un pressupost
és com programes
i amb què programes les coses
per poder atendre's totes
les necessitats al llarg del mandat
perquè si ho féssim tota l'hora
el programa és que entraria en una situació
on econòmicament
l'Ajuntament entraria
i compliria determinats elements
i es podria produir paradoxes
com aquestes que en un determinat moment
un fa una inversió
que no té el finançament adequat
i resulta que entra en dèficit
t'obliguen a reduir serveis
i hauries de reduir
els impropis
es podria produir la paradoxa
que si no tenim vens
l'escola braçol
la despesa
que hauríem d'assumir
es portaria a una situació de dèficit
on la pròpia Generalitat
amb la seva direcció
d'administració local
ens diria
retalli serveis impropis
entre els quals
tot sigui de pas
les escoles braçol són un servei
impropi que es projecta de manera
voluntària pels ajuntaments
i no té cap obligació legal
és per voluntat política
que es treballa amb aquest tema
però qui li correspon la planificació
i la solució del mapa pedagògic
és la Generalitat
per tant col·laborem
amb la Generalitat, volem col·laborar
amb la Generalitat, volem col·laborar
amb la Generalitat a resoldre els problemes
de les persones i dels nens
però sapiguem cadascú quina responsabilitat té
i l'aportació de l'Ajuntament
és una aportació
voluntària i posteriorment
també amb la nova escola
que farem el més aviat possible
en tant en quan
tinguem aquest acord com es diu això
bueno
jo suposo que
quan deia que si depèn
de nosaltres
la representant del grup de
Just per Catalunya
alcaldia republicana
ho deia des del punt de vista
del seu grup
de la Generalitat
aleshores si reconeix que depèn
de nosaltres el seu grup
no de l'Ajuntament
en sentit global perquè no és el que té la responsabilitat
en tot cas
les línies d'actuació
no estrictament costumistes tenen que veure
amb aquestes aspectes culturals
esportius i societius
on la teniu
i altres llocs com per exemple
cobrir les necessitats del barri de
majuí
potenciant el centre cívic
és un d'aquells elements en què tenim una mancança
ordenem les prioritats
i anem a buscar-lo
i després l'altre element és tornar a insistir
i continuar amb el tema
de l'actuació amb la via pública
i amb la llumenat
hi ha més coses però com se'n diu no les voldria tornar a repetir
i amb una cosa que no és estrictament
continuista
és, i algú pot dir
home això és per necessitat
farem de la necessitat virtut
però en tot cas és un element que volem
tirar endavant i que volem col·locar
i és que aquest pressupost
no és continuista perquè és
fruit del diàleg
del diàleg amb
tots els grups
amb tots els grups hem dialogat
hem donat informació
que és la primera condició
perquè la gent, perquè qualsevol
grup pugui tenir opinió
hem dialogat
i després
després del diàleg ve
això sí que és de la nostra casa ve molt sovint
després del diàleg ve la negociació
i el pacte si és possible
i és el que s'ha produït
hi ha hagut un parell de grups
amb el qual que fruit d'aquest diàleg
hem estat capaços de poder aconseguir
ho han estat capaços, depèn de com s'ho miri
nosaltres entenem que hem millorat el pressupost
i deia, escolta
hem modificat el pressupost
i hem aconseguit que part dels nostres criteris
també s'incorporin
és que si no, no hi ha possibilitat d'acord
l'altre és un tràgala
és a dir, per tant
aquí hem arribat a una entesa on
cada una de les parts hem negociat
i hem aconseguit un acord
perquè hem modificat
plantejaments inicials que tenia
i des d'aquesta perspectiva jo vull agrair
o volem agrair
el posicionament d'aquests grups
en el sentit de plantejar obertament
quins són els temes que tenien
aquestes de les coses que s'han plantejat
que no se'ns havien dit
en tot cas haguessin donat
no vol dir que
se'ns plantegin poguèm fer-lo
per exemple, aquesta última cosa
que com veuran, ni la tenim amb el PIN
ni veiem en aquell moment
la possibilitat d'obtenir 10 milions d'euros
per destinar-los a fer un pont
el que sí podem fer
és aconseguir recursos del FEDER
perquè la sortida del maig uí sigui molt més amable
i col·loqui moltes situacions
el que sí que podem fer
és, com estem fent ara, estudiar
com funciona la mobilitat de mazullí
i produir petits canvis
que permetin que la mobilitat sigui seva
el que sí que podem fer és continuar analitzant
què passa amb l'E30
que és un instrument de comunicació
de mobilitat que ha funcionat molt bé
i que haurem de potenciar
i que haurem de seguir analitzant
perquè d'alguna manera hi ha un acord
amb l'àrea metropolitana
que un cop consolidat aquest element
estudiem
la seva freqüència
el seu apropament a altres núcleis
de connectivitat
i de mobilitat que ens permetin
superar el cotxe
com a únic instrument per entrar
o sortir a mazullí
i donar-li més opcions
des d'aquesta perspectiva
repeteixo, és un pressupost
de continuïtat
amb aquells que són factors que ja venien
de darrere i que havien anat construint
però també és un element
de no continuisme
sinó d'incorporar noves prioritats
i des d'aquesta perspectiva agraeixo
el que han estat les manifestacions
positives per avançant-se
al que pot ser la votació
i tornar a reiterar
aquest element
en la mesura dels possibles
jo crec que si tots ho col·laborem
el que hem vist aquest pressupost
d'enguany
és una pràctica que podem repetir
i que ens li correspon al govern
fer una proposta de pressupost
és que no el farem
allò sortint de res
hem de fer nosaltres la proposta
informarem, discutirem
dialogarem, negociarem
i si és possible pactarem
ara i en el futur
i això ho farem amb moltes coses
com hem fet amb el tema del tramvia
on vam donar informació
als grups
vam obrir un consell de mobilitat
per informar a la gent
i vam explicar
amb molta claretat que en aquest moment
no era el moment de decidir
sinó de proposar canvis
per veure quina és l'opció que finalment es pot fer
ara
l'ATM
rebrà al·legacions
rebrà opinions
i continuarà treballant
per resoldre problemes
perdoneu
amb tota sinceritat
amb les quatre opcions tal com està
possiblement resoldrà tots els problemes
que puguem tenir
per tant decidir sobre una
es portaria en una circumstància que seria
que estaríem decidint la menys dolenta
i no la més bona
jo prefereixo, nosaltres preferim
treballar encara amb l'ATM
amb la Generalitat
per millorar les propostes que hi ha
i quan estigui millorades aleshores que tinguem
el millor mitjà de transport
que puguem tenir i més compatible
si diu així o diu altres elements
per tant des d'aquesta perspectiva
ja els he dit que en aquest moment
salvo el millor criteri de la superioria
com diuen els jutges
modificacions en aquest moment
creiem que no es podien fer
sobre el pressupost actual
i que el que voldríem és que
donessin suport al pressupost
tal com està redactat
Molt bé, gràcies al portaveu socialista
faríem una altra rota
perquè en més
si tothom demana paraules
cap inconvenient
la tindria primer el Carles García
no l'utilitza
Quico Ferrer, ciutadans
Hola
volia comentar que és que
m'he deixat abans amb el tintero
el tema de la comissaria
la comissaria
és un dels temes
que vosaltres me'n recordo
a les eleccions vau promoure
i que faríeu la comissaria
el que em sorprèn
és una mica el tema de les prioritats
que doneu als projectes
en vista de...
en vista del creixement
que va tenir Sant Just
jo entenc que
les pobres policies
estan una mica enxuvats
allà baix
jo entenc que és una prioritat
dit això
em sorprèn altres partides
que he anat mirant
com és els pressupostos
i com és el tema de la recollida
de bessures
i la neteja de tots els nostres edificis
és una partida que puja 3 milions d'euros
és una passada
és la partida més important
que tenim aquí, no l'hem comentat
i llavors
és una partida que tots els suministres
els suministres al gas
la llum i l'aigua
pugen 800.000
i només les bessures
són 3 milions d'euros
és una cosa que dius
és una contractació
anem a aixecar la mà
ens apuntem
la próxima licitación
vamos a poner nosotros el precio
y vamos a marcar nosotros lo que queremos
porque esto es exageradamente caro
o sea caro no, carísimo
crec que s'hauria d'estudiar
la viabilitat
així no és com el meu company de la CUP
el Carlos o el meu company no
va dir un dia
a lo millor
podem fer-ho nosaltres, alguns serveis
estudiar la viabilitat
de no contractar-ho tot
i mirar aviam si
fent-ho amb recursos propis
ens establim calés
perquè si no recordo malament
tenim 21 edificis nostres
surt a 33.000 euros per edifici
no sé, mirem a lo millor
si amb personal propi
a lo millor ens surt més a compte
jo només ho deixo aquí
que quan s'esgoti el pla que tenim
de la renovació del contracte
amb els senyors aquests
que ho tingueu en compte
si és possible
ja està, gràcies
molt bé, seguim l'intervenció
en Just for Salve
movem
gràcies
en la línia que el Xem havia iniciat
i per contestar a laia
respecte a la mentida que va deixar d'anar
sobre que és només competència municipal
de créixer una escola bressol
jo seré molt tècnic
però és que me'n vaig a la llei d'educació de Catalunya
que és qui regula el marc de l'educació
a tot Catalunya
i llegiré tres articles molt concrets
per demostrar que el que estàs dient no és cert
el primer article diu que correspon al departament
aprovar la programació de l'oferta educativa
el següent article
és que la mitjana de convenis
amb els èxits locals es creen, es modifiquen
i es suprimeixen centres públics dels quals
sigui titular un ens local
per tant necessito un conveni per crear o suprimir un ens local
i l'article 159
que parla de competències
diu que els éxits locals poden crear centres propis
per mitjana de convenis amb el departament
d'acord amb la programació de l'oferta educativa
per tant necessito que el departament
programi una nova oferta educativa a Sant Just
i necessito convenir la creació
i no només el finançament
sinó l'oferta educativa
per tant sense que puguem
centrar el departament a taula
no podem crear una nova escola braçol
i això és així
i la llei ho diu així, és clara
a part d'això la llei regula el finançament
a través del sosteniment
i de la creació, un finançament que cal dir
que des del 2012 el departament
no assumeix
us vau comprometre pagar 1.800 euros
de plaça per finançar
el sosteniment de les places i esteu pagant 0
0 euros des del 2012
tenim calculat, la Generalitat ens deu
més de 558.000 euros
en sosteniment de places
i es va anir aquí a exigir
que l'Ajuntament assumeixi una responsabilitat
en la que no és competent
crec que està molt fora de lloc
només d'això, ja està
Seguiríem
amb tort de paraula, Sergi Seguí, Esquerra Republicana
té la paraula
Sí, un apunt sobre això que deia el just
és cert que la Generalitat des del 2012 no financia
però es va substituir per un finançament
de les diputacions que tampoc arriba al mòdul
és molt cert
de 1.300 que pagava la Generalitat l'última vegada
es va passar a 800
per tant queda molt camí per recórrer
però de cara als pressupostos del 2020
crec que ja s'ha anunciat que la partida serà de 70.000 euros
per finançament de 0.3
per tant crec que començarem a recuperar i a caminar
cap aquí i és per això que creiem
que és una finançadora d'oportunitat el tema de l'escola Bressol
Només perquè quedi clar
segurament qui ja m'hagi sentit abans
dirà que em puc repetir
però ja m'he sentit abans
Esquerra Republicana tenim vocació de govern
som grup de govern
som un partit que hem estat anys aquí dins
i per tant podem analitzar les coses
d'una manera diferent
i ho he dit
nosaltres podem haver vingut aquí
i haver dit a l'equip de govern
volem 2.800.000 euros per l'escola Bressol
i apanyeu-vos d'on els traieu
però vindrem al ple i direm
que volem 2.800.000 per fer l'escola Bressol
i ja us ho fareu
és el que acaba de fer el grup de Junts per Catalunya
l'alcaldia republicana
com que nosaltres no som així
el que hem fet ha estat agafar i dir
aquest equipament
que l'equip de govern tenia previst
pel 23-24 us demanem que l'avanceu
com?
doncs deixant de fer una cosa
i una altra
que és cert que no dona per la totalitat
però sí que pot fer-ho
i pot impulsar-ho
per tant entenem que faltarà finançament
i us acompanyarem a trucar a les portes
als despatxos que faci falta per trobar-lo
només faltaria
sempre i quan puguem fer aquest canvi
com que ens heu dit que sí
i ho prioritzem de cara al 2020
doncs tirem
i aquesta és la diferència
la diferència està en que n'hi ha alguns
que es poden fer
o no es poden fer o no es poden acceptar
i després n'hi ha altres que veniu
i dieu que volem una escola braçol
que es faci ja 2.800.000
i espavileu-vos a veure d'on ho traieu
nosaltres funcionem diferent
i crec que ha quedat demostrat
molt bé, seguirem la roda
ara li tocaria a la ia flotats
gràcies
tots m'heu apel·lat
amb el qual doncs intervindré
a veure
bueno
m'heu fet menció
heu fet menció de la intervenció que he fet jo
que cap problema
com molt bé heu dit
un pressupost municipal és una declaració de voluntats
perfecte
una declaració de voluntats
jo demano
que hi hagi la voluntat ferma
de fer una escola braçol nova a Sant Just
en aquests moments
la veuríem reflectida
en les inversions del 2020
i no hi és
per tant una voluntat ferma
per fer una escola braçol
no hi és de moment
hi ha un anex en el que se'ns ha dit
que condicionat a una sèrie de requisits
que depenen de la Generalitat
si es donen i a més a més
en un temps determinat
si no aniríem com fora de termini
potser aleshores sí que es fa l'escola braçol
jo torno a fer l'oferiment
que he fet abans
modifiquem, modifiquem ara
aquí al plec ho podem fer
som sobirans ho podem fer
modifiquem aquesta planificació d'inversions
aquest pressupost d'inversions
per al 2020
i incluguem l'escola braçol
fiquem-la aquí
ara, hi ha aquest compromís
us comprometeu tots els partits polítics
a fer aquest canvi
em demaneu, pregunteu pel tema del finançament
és l'equip de govern qui està liderant l'Ajuntament
és l'equip de govern qui ha de buscar el finançament
no seran els partits de l'oposició
que aniran a explicar
a l'equip de govern
d'on han de treure el finançament
per finançar una escola braçol
ja ho sabeu, n'hi ha unes quantes fonts de finançament
tenim l'area metropolitana
tenim la diputació, tenim la Generalitat
tenim el fons de patrimoni municipal
pera, sisplau
tenim el fons de patrimoni municipal
per exemple, d'on es trauran els diners
per construir el centre cívic de Mas Llull
el centre cívic de Mas Llull
no surt d'un pressupost com el que estem aprovant avui
surt d'una altra bossa de diners que té l'Ajuntament
que és el fons de patrimoni municipal
no és correcte
ho heu dit en comissió informativa
això ho heu explicat diverses vegades
en comissió informativa
el centre cívic no surt del patrimoni municipal
pot acabar, sisplau
doncs...
després, m'heu dit
o esteu dient que
que dic mentides perquè la Generalitat
és la responsable
de construir una escola braçol
la Generalitat és la responsable
de fer la planificació escolar
estic d'acord, la planificació educativa
estic totalment d'acord
però qui té la responsabilitat i la voluntat política
i qui té, o sigui, qui està en contacte
amb la Generalitat i les veïnes
qui planifica el seu territori és l'Ajuntament
i per tant és l'Ajuntament qui ha de preveure els seus equipaments
els equipaments que han de donar servei a la seva població
i entre d'altres són l'escola braçol
però no només l'escola braçol, també hi ha altres coses que fan falta
seguim encallats en el mateix problema que ja fa anys
hem planificat un barri nou que és Masllui
que és molt important, que és molt gran
que hi està anant a viure ja molta gent
i seguim sense solucionar els problemes d'aquest barri
i respecte al pont, que en Josep Maria Ranyer he dit
que el pont val 10 milions d'euros
i també ens diu i ens fa el retret de que no tenim aquests diners
torno a insistir, els diners es busquen
es busquen, es busquen
i a part d'això, o sigui, també m'agradaria saber
si la xifra de 10 milions de cost del pont és la definitiva
perquè em consta que en diferents reunions de veïns
s'han anat donant diferents xifres de construcció d'aquest pont
6 milions, 8 milions, 10 milions
de totes maneres i en qualsevol cas
quan es va planificar el barri, es va planificar en pont
es va planificar en pont, per tant, en el seu dia
ja es va planificar com es pagaria aquest pont
i si finalment la Generalitat ens acaba dient que sí
i si finalment la Generalitat ens acaba dient que sí
amb respecte a la convenià aquestes places
amb respecte a la convenià aquestes places
hauríem d'aclarir també d'on acabarem traient tots els diners
hauríem d'aclarir també d'on acabarem traient tots els diners
perquè ara mateix estem dient que només ens destinaran 860.000
i esteu dient que la resta és complicat de trobar-los
i si més no, en el pla d'inversions pel mandat
i si més no, en el pla d'inversions pel mandat
no està aclarit el seu fons de finançament.
Si estava en el pla d'inversions és que en algun moment
heu tingut alguna idea d'on trauríeu els diners
per pagar aquesta escola bressol.
L'únic que estem demanant és que s'anticipin el temps
i es faci ara i que hi hagi aquest compromís.
Si hi ha aquest compromís, que jo crec que totes les esforces
polítiques aquí volem fer això, canviem el pla d'inversions
canviem les inversions pel 2020, fem-ho ara i fiquem-ho.
Fiquem-ho.
Començant pel final, que no és aquest sinó l'anterior
que és el del pont, el pont de 8-10 milions
és un pont que és una autopista.
El pont de 8-10 milions
és un pont que era una autopista.
Dos per dos, una autopista.
La dos, quan té dos per dos,
serà una autopista.
Hem de fer una autopista per damunt de la Riera?
Per tant, des d'aquesta perspectiva,
no tan sols és un problema de diners,
és un problema de model de mobilitat.
I hem començat per les coses que podem assumir.
En tot cas, fer un pont com aquest
era el 2007, quan tot es podia finançar,
quan tot hi havia recursos per a quasi tot,
i es feien uns projectes d'aquest tipus.
Avui dia s'ha de fer un plantejament que es pugui fer.
I amb la previsió d'inversions d'aquest mandat,
d'aquest mandat, sí que posem l'escola brazol,
però no posem el pont.
Vol dir que no es farà mai un pont que comuniqui això?
No. Vol dir que l'hem de discutir molt en sèrio
i hem de trobar els recursos, els recursos per fer-lo.
Però, ja us ho dic, no està previst
fer un pont de dos carrils per banda
des de majoí fins al...
perquè vagin tots a morir allà davant del...
diguem-ne, davant del tanatori.
Val el joc macabre.
Vull dir que no farem aquest pont,
perquè a més a més resulta que seria una xuclada
de molta mobilitat que no generaria
ni el barri de Masjui ni Sant Just,
sinó que trobaríem que hi hauria altres pobles i altres ciutadans
que utilitzarien Sant Just per passar pel mig.
Per tant, com totes aquestes coses s'han d'avaluar
amb molt de senya, amb molt de cura, i no tenim els diners,
primer fem la discussió i després ja en parlarem
de com ho fem, però possiblement ni tenim els 10 milions
ni seria bo gastar-nos a 10 milions en aquest tema.
Pont de Masjui posem-ho amb la perspectiva.
Tòximes eleccions.
No, el moment que correspongui fer-lo des que hi hagi
el consell i els recursos.
És a dir, el problema no és fer promeses,
el problema és gestionar-lo perquè el que se necessiti
pugui arribar-se fent amb el temps raonable.
Què és el que hi ha amb el PIM,
amb el Pla d'Inversió Municipal d'aquest mandat,
i que demostra la voluntat d'aquest equip del govern
en relació a l'escala Bresol?
Una referència a l'escala Bresol.
Què ha impactat en aquest cas amb Esquerra
el tema avançar-lo, que és el que ens està demanant.
I amb Ciutadans.
Perdó, però el que està escrit...
Perdoneu.
El que s'ha plantejat és bàsicament avançar-ho.
Però tampoc farem cap volada de coloms.
No farem volades de coloms.
Nosaltres sabem, i amb el pacte que ja ha escrit
es diu amb tota claretat, primer trimestre
s'ha de modificar el planejament del lloc
on anirà l'escola Bresol.
Amb el segon semestre l'Ajuntament quedarà
amb disposició de tenir un projecte aprovat
que pugui entrar en licitació.
Però per licitar
es necessita tenir el finançament.
Per licitar es necessita el finançament.
I no tan sols el finançament de les obres.
El problema important aquí
no és aquest, el problema és que podíem arribar
a la paradoxa de tenir una escola Bresol
que no la podem posar en funcionament
perquè no tenim els recursos pel dia a dia.
Imagineu-vos el tema que és.
Per tant, com això no ens ho podem permetre
el que fem és preparar-ho tot per anar-lo tenint
amb temps i forma.
I en funció d'això, si ens falla aquest finançament
al qual no renuncio i que anirem a fer més endavant
si ens falla tot aquest finançament
no volem perdre aquests 800.000 euros
i els estinarem en una altra prioritat social
com és fer pisos amb els llocs jovenibles.
Això és el que diu l'acord.
L'acord diu, escolti, el primer que volem fer
és l'escola Bresol. Anem a confluir tots i a treballar.
I en lloc de llançar-nos coses i no sé quants
anem a veure com aconseguim que això entri
en funcionament operativament el més ràpid possible.
Amb el finançament assegurats perquè no el fiquem
com la que deia abans, que intentant tenir dues escoles
acabem no tenint cap perquè ens fan tancar una
perquè no cobrim la despesa corrent.
Ara, si això no ho tenim i ho tenim més tard
no us preocupeu. L'any que ve
posarem el que falti perquè és que l'any que ve
haurem de posar el que falta per cobrir tot això.
Per tant, si aquests 800.000 no es comencen a gastar
el 2020 perquè no tenim el conveni
i ho tenim el 31 de desembre
amb el pressupost de l'any que ve posarem tota la dotació
perquè és una prioritat política i l'haurem avançat
i amb això ho podem coincidir tots.
Ara, no seria bo que perdéssim aquests diners
perquè precisament l'escola Bresol ja estava
dintre d'aquests quatre anys i el finançament
per l'escola Bresol està previst dintre
d'aquests quatre anys, el que està previst més tard.
Hem de veure quines coses avancem o retrocedim.
Pot avançar més o pot avançar menys
i ho haurem de fer any a any perquè és com gestionen
els plans d'inversió municipal.
Rectificar és de sabis, empenedir-se no tant,
però rectificar és de sabis.
I si tenim un element amb què aconseguim aquests recursos
ho farem amb tota claretat.
I jo crec que de les dues coses que hem plantejat
són les dues més rellevants.
No sé si em deixava alguna.
Ah, sí, la que ha plantejat el representant de Ciutadans.
A veure, el problema bàsic de municipalitzar
o no municipalitzar un servei no és això.
Cada vegada aquests serveis es tecnifiquen més.
S'ha de ser expert.
Avancen les tecnologies i un ajuntament com aquest
no pot estar al dia d'aquests elements.
No pot generar el coneixement suficient
per gestionar correctament determinats serveis.
I estic parlant de recollir de regidors.
Per tant, des d'aquesta perspectiva,
és lògic que anem a contractar-los fora
a gent que sàpiga com fer aquests elements
que estan canviant molt.
I des d'aquesta perspectiva, evidentment,
quan arribi l'aplica, nosaltres ficarem el preu
del que podem pagar i del que necessitem.
I anirem amb una subhasta, amb un contracte,
i allà aconseguirem rebaixes.
Més en un no podrà ser, però aconseguirem rebaixes
per a la competència de temes.
Però, de totes maneres, amb un tema com aquest,
a part dels problemes de gestió,
que de vegades suposa ampliar determinades plantilles,
que tenim topades per llei, que no podem fer créixer per llei,
que, a més a més, ho faig de vegades amb tota la bona voluntat
de dir-li als treballadors d'una empresa,
escolti, m'ho quedaré jo i resulta que,
mentre que amb la contracta hi ha una continuïtat
amb el treball, com aquí passaria a ser funcionaris públics,
han d'entrar per concurs i alguna de les persones
que està treballant amb aquestes empreses,
l'endemà pot quedar fora.
Tots aquests elements estan plantejats amb tota claredat.
Per això creieu que, per exemple, en aquest cas,
i amb això, perdoneu, però en aquest àmbit
de la subrogació de determinades empreses
des del món privat al municipal,
no és tan fàcil tal com està la legislació en aquell moment.
Per tant, des d'aquesta perspectiva,
la municipalització no sempre
produeix un estalvi.
Si produeix un estalvi, val la pena estudiar-la.
Però, en tot cas, conlleva unes dificultats de gestió
que, de vegades, una administració com la que són,
no pot ser especialista en totes les coses.
No pot ser especialista en una cosa,
en l'altra, en l'altra i en l'altra.
I, per tant, mirem-ho amb molta tranquil·litat,
veiem el que podem estalviar, que això sí que ho volem fer,
però fem-ho amb seny, no fos cas que compliquéssim
més la gestió i, al final, com diu la dita,
fos més car, el farcit que el pollastre.
Un moment, un moment.
Hi havia paraules demanades.
Gina Pol volia intervenir.
Sí, volia intervenir per veure si convencem a la Laia
que aquest pressupost és molt positiu per Sant Just
i molt bon, en aquest cas, doncs per la infància 0,3 anys.
Val a dir que, per convèncer, hi ha partides que es dic que baixen,
però que, en certa manera, són canvis de moviments
i de contemplar aquests diners que entren o surten del pressupost.
Per exemple, em dic que és que l'atenció a les persones baixa.
Sí que és cert que hi ha alguna mobilitat de partides,
però es fa una aposta molt important pels sat,
que és l'atenció a domicili que es fa a la gent gran
i a persones amb dificultats de mobilitat que estan a la llar,
però sí que saps, perquè és sempre una unitat cada pressupost,
que aquestes partides són sempre ampliables i en cap moment
no es toca cap partida que sigui d'atenció directa a les persones,
a la gent. Aquests programes no es toquen i són intocables
per l'equip de govern. Per tant, si hi ha algun temor social,
no l'has de tenir. Si tens algun temor pel tema d'ocupació,
a part de l'acord amb Esquerra, que s'incrementa en programes
específics com el 3 més 6 de cara al 2021, sí que és cert
que hi ha hagut un canvi de metodologia. Fins ara contemplaven
les entrades que ens venien de subvencions externes
per plans d'ocupació i aquest any, en canvi, no s'ha fet
d'aquesta manera. Quan vinguin les subvencions,
aquests diners s'assignaran a la partida corresponent
de plans d'ocupació i en farem més que al 3 anys. Per tant,
a la pràctica, l'execució del pressupost en matèria d'ocupació
serà més elevada i hi ha programes nous, com aquest matí parlàvem,
per intentar arribar a més joves i garantir que aquest jovent
tingui una ocupació molt més dinàmica i tingue meines
perquè puguin tenir la seva primera feina. I d'altra banda,
també dius que no veu res de participació. Hi ha un element
que a vegades no el contempleu quan parlem del pressupost.
És importantíssim en aquest Ajuntament. Tenim personal tècnic
qualificat en àmbits molt diversos. I en un dels àmbits on tenim
un equip professional molt qualificat és en comunicació.
I en l'àmbit de comunicació tenim gent que treballarà perquè aquesta
participació vegi a més. I una evidència és que la gerència
ha introduït en el Pla d'Actuació Municipal un seguit de línies
de treball perquè fem un govern molt més participatiu com
amb un Consell de Ciutat, que en aquest Ajuntament o en aquest
municipi no existeix. També tenim previst fer plans de barri.
Com la Laia demana, ara hi ha una proposta política
per fer uns determinats carrers. Però volem anar a fer plans de barri
perquè són aquests carrers els que hem de fer? Com els hem de fer?
De quina manera s'ha de fomentar l'accessibilitat
d'acord amb la població que viu en aquells carrers?
Per tant, sí que hi ha unes ganes de treballar de manera participativa.
I hi ha un element que volem treballar, com ha fet l'Ajuntament
de Barcelona i molts d'altres, que és una plataforma que es diu
decidim, una plataforma digital que el que fa és articular
com aquesta ciutadania té una identitat digital
per participar i que podem utilitzar-la al llarg
de l'any que ve per incrementar aquests processos de participació.
Suposo que jo no et convenceria perquè puguis passar d'una
abstenció a un vot a favor. Però si et feia amb por
alguna d'aquestes ses partides, com a mínim com a regidora
responsable d'aquests àmbits, no l'has de tenir.
I pel que fa a l'Escola Bressol, aquí tens quatre grups
que han vist que la manera més fàcil d'accelerar-ho és amb aquesta
proposta. Abans, com t'ha dit el nostre company el Ranyer,
abans el 2020 no és viable per a tota l'execució administrativa
que implica i per a la necessitat d'aquest conveni
amb el departament. A part, cal dir una cosa.
Abans del tancament del tic-tac, la teva preocupació
com a grup en aquest tema no era tan urgent.
Quan hem fet motions, que n'hem discutit en dues ocasions
per defensar l'escola municipal, ja existeix Marrex, que no té
el finançament que li correspon, sempre us heu
tingut, i heu dit, no, això és la cançó de l'enfadós,
com deia el Cortés, aquests diners estan per arribar,
aquests diners si estan tancats, que pesats que sou, dos vegades
fent aquesta moció, quan, per favor, si la Generalitat això
ho té, que lo tinc al dedillo para pagar-te-lo.
Doncs no ha arribat encara. I recordo la teva intervenció, Cortés,
perquè la vaig escoltar fa poc per dir, mare meva, en una moció
ara, reclamen aquests diners quan han tingut l'ocasió
i no han defensat la ciutadania de Sant Just,
s'han abstingut amb aquestes dues mocions. Per tant,
si ara ha canviat de plantejament, perfecte.
Però, ajudeu-nos a tirar endavant,
ajudeu-nos a avançar en aquest projecte que ja tens un munt de grups
que volen fer-ho i que tenim una persona que treballa al departament
que té informació per tal que això s'executi.
Confia en aquest equip de govern i en les formacions externes
que poden fer-ho possible.
Bé, sí, i tant, i tant.
Som-hi. Hi ha més intervencions?
A la sala,
després et demanaré una modificació a l'ordre del dia
per tractar una moció primer que no les altres.
Sí, d'acord.
Volia comentar-te, Josep Maria,
que el tema de la contractació feia referència
al que són els edificis,
no al que és la recollida de basura.
T'haig de dir que m'han reclamat
que...
Concretes, sisplau, concretes.
T'haig de dir que reclamen que encara la neteja
no és suficient i que fan soroll i tot el rotllo aquest,
ja que estem amb el tema de la partida de la neteja,
però perquè ho apuntis. I després l'altra cosa és que resulta
que quan tu contractes,
quan et fan el servei de neteja,
que tenen un conveni,
les senyores de la llimpiessa,
que les has de contractar per no perdre l'antigatat.
Això ho saps, no?
Em referia a aquest en concret, la partida dels 700.000 euros.
L'altra ja m'està bé perquè evidentment
aconseguir xòfers i persones adequades per portar
el que són els camions és difícil. Gràcies.
Només una última tematització molt curta.
Això que tu dius és una clàusula que sempre es posa
a totes les pliques, que a més a més
està recollida amb el conveni provincial
de neteja d'edificis i locals,
però que no opera
quan el traspass es fa a l'administració,
perquè a l'administració s'entra per concurs,
no perquè vens d'una altra empresa,
almenys amb la legislació tal com està.
Si no es modifica la legislació estatal,
no hi ha subrogació directa d'una empresa privada
a l'Ajuntament, perquè amb les amenaces públiques
el procés d'accés es fa amb publicitat,
mèrit i concorrència, no perquè vens d'una altra empresa.
Per tant, el tanto, el que els hi diem,
el tanto, el que prometem, perquè a vegades
els tinfers estan empedrats de bones voluntats.
Molt bé, laia Flotet, senyora de la Paraula,
jo no hi acordés, també, un debat llarg.
Sí, és demanar un aclariment
sobre la partida d'ocupació,
perquè ja són dues vegades intervencions
que esteu fent referència en que aquesta partida
també s'ha modificat, fruit d'aquest acord,
però aquest acord sobre l'ocupació o la partida d'ocupació
en l'annex que ens heu fet arribar no està.
Ho dic per això, o sigui, en aquest annex
que s'ha recollit aquest canvi de...
Bé, com que estem parlant del pressupost del 2020
i esteu continuament parlant que la partida d'ocupació
canvia, jo ho dic perquè, clar, jo m'estic referint el 2020.
Clar, el 2021, no ho sé, ja ho veurem l'any que ve.
I ja està.
Joan Maria Cortés volia intervenir.
Moltes gràcies. És una miqueta per al·lusions, no?
Ja que t'agrada tirar enrere i escoltar-me,
que, per tant, tens en compte la meva opinió.
La meva opinió és compartida segurament
amb molts pares i mares que esteu ara aquí.
Jo tinc una nena de dos anys i mig.
I fa dos anys vam tenir un problema, vam haver de tornar
a anar a treballar, perquè, clar, vivim d'això.
I vam haver d'anar a buscar on portar-la.
El primer lloc que vam pensar va ser amb el tic-tac,
perquè vivim al costat, no agafaven a nens de menys d'un any
i ens van dir que no.
Vam tenir la sort, a Marrex no vam entrar,
i la portem als Berns, en aquest cas.
Clar, els pares tenen un problema,
perquè volem tenir nens.
La societat necessita que hi hagi nens i nenes,
perquè s'està envellint la societat i no en neixen.
I aquí, la posició que jo estic veient,
és la de si la llar d'infants no és municipal
amb gestió municipal, no n'hi ha.
I els pares que estan aquí, potser,
si es fa un edifici, es pot concertar,
o es pot fer una adjudicació.
Jo me'n vaig aquí a Can Ginestà, és un edifici de l'Ajuntament, crec.
El bar no està portat per funcionaris, s'ha fet una licitació.
El conserge, que m'obre, no és funcionari de l'Ajuntament,
s'ha fet una licitació amb una empresa privada, un i l'altre.
Pujo a dalt i faig un taller d'arts, és una empresa privada.
Si heu cregut que hi ha una necessitat cultural,
i heu cregut que ho pot fer amb algú,
com pot ser una cooperativa de pares i mestres,
també ho podem fer,
el que nosaltres hem demanat, i aquí us demanem,
és si ens creiem que la Generalitat,
en aquest any que ve, pot acceptar,
que Cau de Meduco acceptarà, perquè ells fan la planificació,
i quants nens hi haurà l'any que ve a Sant Just,
de menys de 3 anys?
D'aquesta dada, l'Idecat no t'ho diu.
Quantes places hi han d'allars d'infants?
Clar, o sigui, algú es pensa que no diran, com diu el Just,
la planificació, que fa falta?
Jo crec que diran que sí.
Llavors, si també creieu que diran que sí,
alguns que tenen molta experiència de govern, ens diuen,
és que més de 800.000 euros no els podem treure.
Per tant, si creiem que ens diran que sí,
és que tenim clar que haurem de treure aquests diners.
Nosaltres el que estem dient és, engega a partir del gener,
canviem la prioritat, us demanem,
ho podem votar aquí, per això estem.
Si no poguéssim arribar a un acord, no faria falta,
que ells haguessin estat escoltant tant d'estona i en altres,
també, perquè l'estaríem perdent.
Per tant, si els grups de qui ara diem que sí,
vosaltres dieu que sí, només que ho diguem nosaltres
és que ja som majoria, però si més o menys el govern diu que sí,
canviem la prioritat i diem, a partir del gener la prioritat
és engeguem i construïm, quan estigui feta la planificació
i estigui feta el projecte, comencem a construir aquest edifici.
I el govern decidirà quina és la partida que es vol canviar.
Jo me'n llanço de la moto, però és que,
si el grup diu que no, ja sabem nosaltres que us direm,
doncs no facis aquest carrer, fes aquesta llar d'infants.
Però és que estem parlant del 2021-2022,
alguns d'aquí sereu pares, d'aquí poc, alguns d'aquí també,
és que el 2021-2022 o el 2022-2023,
pel pare, que potser d'aquí un mes no sap on deixar el fill,
que clar, els avis donen el que donen,
els cangurs van al que valen.
És que el govern té la responsabilitat
que els pares, les mares d'aquest poble
tinguin algun lloc on poder
portar el nen, per rebre una educació,
que sempre s'ha dit, i per poder-lo portar,
per anar a treballar. El que us estem dient és, fem-ho.
El maig se sabia que la TikTok tancaria,
no sabíem si ara o d'aquí un any.
Això havia de ser la prioritat número 1, creiem, eh?
I a mi ja no m'enganxa perquè no estem esperant un crio
i l'any que ve la meva nena ja se'n va a l'escola.
Per tant, Gina, això també ho pots escoltar quan vulguis,
perquè te'n tornaré a dir el mateix quan vulguis.
Els meus comentaris eren sobre l'escola municipal,
perquè el que també hem dit moltes vegades és,
per què l'escola municipal té beques menjadors i tenen moltes ajudes?
I no poden tenir esquí, no ho portem,
perquè no hi ha places per tots els nens.
Llavors, si tu dius, jo dono ajudes,
a uns pares que tenen un llindar econòmic,
no li estem donant ajudes al multimilionari que ha passat per aquí
i no els donem àrrecs.
Però al qui va amb un altre llarg d'infants,
quan jo no estic donant places per tots els nens del poble,
no li penso donar res.
Jo crec que no costa res que fem el pas i que diguem,
aquesta serà la prioritat, i ara ho diem, i si som majoria,
es començarà la planificació que heu fet i es començarà,
i es trobaran els 2.800 perquè si la Generalitat diu que sí,
també s'hauran de trobar. Gràcies.
Clar, és que jo crec que en política
el pitjor que pots fer és prometre coses
que no pots complir quan hi ha una necessitat
d'una persona d'un col·lectiu.
Això és el pitjor que pot passar.
Jo crec que hi ha algunes intervencions que realment van
en aquesta línia perquè hi ha una problemàtica,
a la sala hi ha persones que tenen una necessitat puntual,
que després en parlarem, però també, clar,
ara que hi ha aquesta situació,
determinats partits o determinats persones
que estan en aquest ple s'apunten a posar això
com a primera línia.
Em pregunto, Gortès i l'Aia i el grup de PDeCAT,
fa poc, dos mesos, vam demanar un crèdit,
fa un mes, un mes,
vam demanar un crèdit de dos milions d'euros
per la rehabilitació de la Teneu i per
la part del finançament del complex.
Vau votar a favor. Tots ho vau votar a favor.
Tant sentit com aquell dia, aixec el dit,
parlo del PDeCAT, i escolti'm,
tots els nostres propostes votant contra, fa poc.
Ara el que passa és que hi ha una realitat aquí a la sala
i ara fem això.
Aquest equip de govern va cedir,
ho dic perquè hi ha públic i que teniu tot el dret
de conèixer això, aquest equip de govern, aquest ple,
va cedir els solars que tenia l'Ajuntament
el març juli a la Generalitat.
No tenim més. Tenim voluntat política i tenim aquests solars.
Ja els hi donem gratis.
Gratis. Sabeu què ha passat? Res.
Aquest ple va dir, escolti, miri,
ja no podem fer res en vosaltres. Només tenim la camisa i la voluntat.
Tingui això, del març juli.
Aquests que no es planifica, que tot és culpa del govern.
Clar, has de fer una reflexió. Segurament tot no ho fas bé.
Però fer promeses en un moment que hi ha una angoixa puntual
és el pitjor que pots fer.
Jo no ho faré, nosaltres no ho farem.
Els hi direm a la moció després el que opinem de tot això.
I acompanyarem en tot plegat.
I evidentment ho converses amb la Direcció General permanentment.
Ahir mateix.
Per tant, tant senzill, curtès,
fa un mes, aixeques el dit, voto en compte
la rehabilitació de l'Ateneu i del complex de l'Aneu.
Ah, no. En aquell moment ens hem de posar
a favor de la cultura, de l'esport, etcètera.
Nosaltres posem l'escola Bressol sempre com a prioritat.
Aquest senyor s'ho ha currat, així de clau ho dic,
els darrers dos anys.
Aquell senyor castellà, que era president de l'ACP,
i hem trobat sempre un no, un no, un no.
Algú es pensa, que ho he sentit, que aquest equip de güer
vol fer abans un pàrquing amb una escola Bressol,
per l'amor de Déu, per l'amor de Déu.
Aviam qui porta el conveni corrents i es modifica
el pla d'inversions, però regalem solars.
Posem finançament, diem quan es pot fer.
I si realment hi ha tot això,
escolti, clar que ho prioritzarem.
Per què ha votat ningú?
Per què va votar a favor de la Teneu?
Perquè quedava bé, quedava molt bé votar a favor de la Teneu,
votar les entiats esportives i tal.
Tant senzill com això.
El nostre compromís serà ser el mateix.
En el pla d'inversions deia quan es podia fer aquesta escola
i si els condicionants són diferents,
evidentment que ho prioritzarem.
I en l'inversions també l'hi explicarem.
Aviam si ho recolzeu, això.
És evident que hi ha una problemàtica
i ara us apunteu en aquesta línia.
Per què no heu demanat reiteradament de cada ple
que els solars gratuïts donats a la Generalitat fessin algo?
No ho he sentit mai, jo això. Mai. Mai!
He sentit el grup del PDeCAT dient
escolti, allò que vam aprovar que li regalem gratis a la Generalitat
i no ho he sentit mai. Absolutament mai.
Per tant, continuï dient, en política
el pitjor que pots fer és fer promeses quan no les pots complir.
Per tant, nosaltres no ho farem.
Treballarem perquè sigui possible i agraïm molt
els comentaris i els vots que hi han i les propostes que hi ha hagut.
Segurament tots arribarem quan arribarem.
Però clar, d'aquí poc, d'aquí poc,
la regidora d'Isenda, d'aquí 4 o 5 mesos,
portarà un altre crèdit per fer una sèrie d'actuacions.
Aviam què feu.
Aviam què feu.
Perquè seran de coses també importants.
D'algunes que heu demanat.
Aviam què feu. Per tant, el que diem és
sisplau, ajudem-nos tots plegats a la Generalitat,
perquè no s'ha dit una cosa. No només és
el fet que tinguis el finançament,
perquè pares i mares, si no tenim el
finançament de la Generalitat per mantenir les places,
saps què passarà? Que els pares pagaran molt més.
Per què no els hi dieu això? Per què no els hi dieu?
O també anirà càrrec de l'Ajuntament, evidentment.
També anirà càrrec de l'Ajuntament.
I segona cosa, i segona cosa,
a més a més demanen que baixeu impostos com sempre.
I segona cosa, l'escola Bressol ha de tenir una llicència
donada per la Generalitat, llicència.
Per tant, nostra voluntat,
Pla Especial, que ja estava treballat i pensat,
això ens fa salva i els regidors ho poden dir que
estava en urbanisme, Pla Especial,
projecte, que no és projecte Quico, és un avantprojecte,
sisplau, ensenyeu-li els pares quan vam
sol·licitar a la Diputació la data d'aquest avantprojecte,
per favor, per favor.
O sigui, no va ser ni ahir, ni abans d'ahir,
ni fa tres o quatre mesos.
Quina és la data d'aquest avantprojecte?
Quico, digue-ho.
Novembre del 2018.
Ahir. Ja portem temps amb això.
Però quan aquest avantprojecte es fa,
quan aquest avantprojecte es fa,
es fa amb una planificació educativa
i la Generalitat de Catalunya en la planificació educativa diu
no, no, el mas juli no toca.
El mas juli no toca.
Diu, seria bo que es fes
al costat de l'escola Montserrat.
I sabeu per què? Perquè malauradament és veritat
que hi ha una sèrie de població de pares i mares joves
que tenen un nadó o poden tenir aviat,
però la gran població,
la gran població del mas juli
i d'aquelles famílies, principalment,
són perquè ho tenim, no són dades inventades.
Ho tenim, la gent que s'empadrona i la gent que compra habitatges
són famílies amb nois principalment
de 8, 9, 10 anys. I sabeu què està fent aquest senyor?
Ara.
Sabeu què està fent? Ajudant en la planificació educativa
perquè el problema el tindrem d'aquí 5, 6 anys en l'institut.
Ajudant en la planificació i s'ho està currant.
S'ho està currant, això.
Per tant, sisplau, jo el que es demanaria
és que apretessin tots plegats,
perquè això sigui una realitat.
Vinga, més paraules i anirem directament a votació
per esgotament de la gent que estem aquí
que ens sap molt de greu, de veritat.
Una ronda molt rapidíssima.
Jo crec que estem donant voltes a un tema
que ja s'ha parlat i crec que no ho hem entès.
Jo em dóna la sensació que no s'ha entès prou bé.
Si m'he equivocat, corregieu-me, sisplau.
Ho dic des del govern i de l'oposició.
Aviam, el que és començar el que és un projecte,
que és el que dèiem dels 800.000 euros aquests
que deien, a més de disposar-los per un projecte,
posar-los, adelantar-los i posar-los a l'altre,
comporta tota una sèrie de tràmits
que estan dient, entenc jo,
que des del moment de demà ens posarem a treballar
amb aquests 800.000 euros.
És a dir, començarem a tirar del projecte
si hem d'anar a l'ejectiu?
Sí, perdona, que t'interrompi que no m'agrada.
Sense els 800.000 euros,
sense els 800.000 euros farem la modificació
de planejament i encarreguem el projecte.
D'acord?
Dit això, Josep Maria,
jo entenc que estem parlant de lo mateix,
és exactament el mateix tema,
per allò que he entès, que està passant amb l'Ateneu.
L'Ateneu hi havia 1.300.000 o 1.600.000 per començar
amb el tema de contraincendis per adequar-lo, uns calés.
I han demanat una ampliació de capital
que és el que ens van demanar l'altre dia que aprovéssim.
Aquests cèntims
és el que estem dient de posar-los ara
i el pròxim any el rest que falta
dels 2.800 que és el total de l'escola.
És això el que estem parlant, no?
Llavors, dit això,
si tots estem d'acord que es començarà
el projecte d'inici de l'Escola Bressol
aquest mandat, que ens posem a treballar allà
i comencem a això,
no veig cap problema amb firmar un acord.
Escolta'm una cosa, és que independentment
d'aquesta necessitat que hi ha en aquesta sala,
que és una problemàtica que ens inquieta a tots plegats,
independentment dels acords polítics que hi ha hagut a les negociacions,
passés el que passés,
el planejament s'iniciava igual
i això els regidors que porten aquest tema
o els directius que estan a la sala o el gerent que està a la sala,
així vol que no cregui ningú,
però ja fa mesos que s'ha encarregat això,
independentment del finançament.
Jo crec que hem fet molt debat d'aquest tema
i cadascú pot treure la conclusió que vulgui.
Hi ha prou informació i clara.
Si algú vol ser enganyat, que estigui enganyat.
Encara que ens costi alguns tuiters,
perquè governar no és un cop de tuiter.
Encara que ens costis uns tuiters, això no canviarem d'opinió.
Perdona, eh?
El que l'incomoda al Junts per Catalunya
o a la Clàudia Republicana,
entenc jo és el condicional, o que no esteu còmodes,
el condicional que es posa
i si l'ensenyament ens dona el permís.
Jo entenc que és aquesta frase que us incomoda, o no?
Perdó.
Escolta, molt clar.
Quan hi hagi la signatura d'aquest conveni
hi ha una reformulació al pla d'inversions.
És així de clar.
Més clar, aquest senyor ho ha dit 20 vegades.
És que ho ha dit 20 vegades.
Fem una roda ràpida i intentem votar.
El que s'ha dit és aquesta que dèiem
que amb 800 milions d'euros no n'hi havia prou.
La Laia deia que posem els 2.800.000 de cop i ja està.
I els 10 del pont i els 8 de la comissaria.
Nosaltres vam fer un exercici
que era intentar trobar aquests 2.800.000
i com ho vam fer?
Intentant treure finançament que ja no estigués afectat
d'altres projectes amb el ben entès
que s'haurien de retardar aquests projectes
en el calendari d'inversions.
I tot i fent-ho així, només entre cometes
vam trobar un 1.400.000.
Només entre cometes, perquè són molts diners,
però només vam trobar un 1.400.000.
Tant si és d'una manera com si és de l'altra,
si al final acabem canviant el pla d'inversions
i es busca aquest finançament,
és més possible que els rumanents del 2019
no acabin donant tan poc suficient com per fer-ho.
Si es fa amb un recurs de crèdit,
aquest Ajuntament trencarà la regla de la despesa.
Trencar la regla de la despesa vol dir anar
a un pla econòmic o financer.
Esquerra Republicana ja estem disposats,
si és per això. Jo només ho dic que la gent ho sàpiga.
Si no hi ha finançament s'haurà de buscar un crèdit,
perquè està per sota del 110% que permet la llei.
Però això trenca la regla de la despesa
i t'obliga a fer un pla econòmic o financer,
que ja ens hi vam trobar fa 4 o 5 anys o 3.
No passa res, sona molt fort,
no passa res, es fa i ja està,
sobretot si és per alguna cosa d'aquestes.
Jo només vull que s'ho sàpiga, perquè a vegades
traiem 2.800.000 i no és tan senzill.
No, no, perdona.
Hem fet un debat molt extens.
Per menció m'acaba de mencionar i no m'ha deixat parlar.
Has fet menció? No, vostè, vostè.
El senyor alcalde del que jo havia dit que havia mentit.
Ha dit que estaven mentides i que estaven donant falses esperances
a tota aquesta gent. Ho ha dit o no ho ha dit?
Ho he dit en general. No, no.
I ara no em deixi parlar.
La roda d'intervencions...
El Josep Maria i la Laia, quan vam presentar-lo de l'Ateneu,
no van dir res. Ho ha dit o no ho ha dit?
Sí, és veritat. Però ara considera que no ho puc parlar?
Sí, sí, va, és veritat. Ah, perfecte.
Jo sé allò del tiktak fa un mes.
Vostè no sé quant temps fa que ho sap.
Jo fa un mes, juro que fa un mes que ho sé.
Fa un mes, el mes de juliol ens diuen
que es tanca. Això és el que ens diuen a nosaltres.
No sé què us van dir els pares. Potser els pares us van informar
i ho han apuntat al setembre a lo loco, a veure si tenim sort.
A nosaltres, el juliol ens diuen això.
Vaja, ho van dir amb aquest plaer i podem anar a escoltar.
I fa un mes és quan ens diuen
no, no, això és que es tanca.
Quan es va parlar de l'Ateneu, aquesta informació, nosaltres no la teníem.
I punt número dos,
no diguem que donem falses esperances quan arribem aquí
i comença un senyor on parla un altre de
que tenim l'escola Bressol perquè tenim aquest finançament, no sé què.
Bé, està condicionat només amb una petita cosa, que és aquest.
Però tenim el de llances i no, escolta'm,
si creieu que tindrem el conveni l'any que ve, 2.800.000 i comencem ja.
I si creieu que no, per això amb 800.000 ja farem.
Perquè creiem que no passarà.
Creiem que passarà o creiem que no passarà?
Si creiem que passarà, 2.800.000, comencem ja.
Però l'altre ideal, com ho mantindrem?
Ja ho he dit, com tots els equipaments que es mantenen privadament.
Els pares pagaran més. És que ja estem pagant més, anem a una escola privada
i estem pagant 30 euros més que la pública.
Però és una qüestió de gestions i tal.
Però és allò de prioritats.
Si hi hagi les places com es viu, millor. Podem fer l'edifici?
Sí. Es pot concertar amb una cooperativa o amb una empresa privada?
Engeguem. Molt bé.
Doncs anem directament a votació, si us sembla,
perquè hi ha hagut un debat molt intens.
Directament a votació, regidors, regidores.
Doncs vinga.
Vots en contra d'aquest pressupost, sisplau.
Molt bé, company de la CUP, en Carles García, vota en contra.
Extensions d'aquest pressupost, sisplau.
Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana.
10 vots a favor del pressupost.
Partit Socialista, Movem, Esquerra Republicana, Ciutadà.
Moltes gràcies.
Escolteu, jo us fa patir...
Demanaria una modificació de l'ordre del dia.
Fem una modificació de l'ordre del dia
i avançaríem precisament, atès,
que segurament igual repetim moltes coses
que de les que hem parlat,
i avançaríem la moció que estava
en el punt 3-4,
que seria la moció que han presentat
els grups municipals de Junts per Catalunya,
Alcaldia Republicana, Esquerra Republicana de Catalunya,
Ciutadans i CUP per solucionar la problemàtica
sobrevinguda amb el possible tancament de l'escola TIC-TAC.
Si us sembla, demano votació per canviar l'ordre del dia.
Cap inconvenient.
Doncs tractaríem aquest tema, ho exposa,
Laia Flotats, d'acord.
D'acord, moltes gràcies.
Doncs procedeixo a llegir el text de la moció.
Moció dels grups municipals de Junts per Catalunya,
Alcaldia Republicana, Esquerra Republicana,
Ciutadans i CUP per solucionar la problemàtica
sobrevinguda amb el possible tancament
de l'escola Bressol TIC-TAC.
El Departament d'Educació notifica a la llar d'infants TIC-TAC
la revocació de l'autorització del centre educatiu
amb efectes a partir del curs escolar 2019-2020.
Informació que es notifica l'Ajuntament
en data dos de maig de 2019.
Els serveis territorials porten des de l'any 2012
requerint a la direcció del centre de manera continuada
el compliment de la normativa per tal de poder mantenir
obert el servei.
Aquests requeriments no s'han vingut complint
en la seva totalitat.
El 26 de juny de 2019 l'alcalde dicta un decret
de petició de suspensió d'execució
dels efectes de la revocació de l'autorització
amb l'objectiu de guanyar temps a les administracions actuants
per cercar resposta al problema plantejat.
Amb aquesta situació la direcció del centre decideix oferir
les places pel curs 2019-2020
de manera habitual, tot garantint la continuïtat
de tot el curs.
Malgrat la petició, la Generalitat no ha suspès
la revocació de l'autorització administrativa al TIC-TAC
com a Escola Bressol. En conseqüència,
l'escola interposa un recurs i sembla que les famílies
també tenen intenció de fer-ho.
Ara, la situació ha derivat en un possible perjudici
per una quarantena de famílies i per les 7 treballadores,
que els porten prop de 30 anys treballant-hi,
que veuen com, a mig curs, la llar d'infants
podria tancar la seva activitat i quedar-se
sense el servei educatiu 03. Són famílies
satisfetes amb el servei, la metodologia
i el projecte educatiu, i són treballadores
que han patit els incompliments reiterats de la normativa
establerta per la Generalitat per part de la direcció
de la llar d'infants. L'Ajuntament, tot i no ser
perfecte, com a administració més propera a la ciutadania,
ha d'estar al costat tant de les famílies com de les treballadores
i ajudar-les a trobar la millor solució possible
a la situació actual, com s'ha pogut fer a d'altres municipis.
A Santa Coloma de Farnès, per exemple,
famílies i educadores es van associar per autogestionar
un centre mentre buscava un nou espai
amb l'ajuda de l'Ajuntament i de la Federació de Cooperatives.
Per totes aquestes consideracions, els grups municipals
de Junts per Cat, Alcaldia Republicana, Esquerra Republicana,
Ciutadans i CUP proposen al ple municipal
l'adopció dels següents acords.
Primer, insta al govern municipal que, en cas de tancament
definitiu de l'activitat abans de finalitzar el curs,
assessori i acompanyi tant a famílies com a treballadores
que així ho decideixin en el procés de reclamació
de danys i perjudicis a la llar d'infants tic-tac.
Segon, insta al govern municipal a que,
en cas de tancament definitiu abans de finalitzar el curs,
trobi i apliqui, en consens i d'acord amb les famílies
afectades, una solució transitòria per a la continuïtat
del projecte educatiu de la llar d'infants tic-tac.
Solució que podria passar per mantenir el projecte educatiu
de forma concertada entre l'Ajuntament i una cooperativa
creada per famílies i educadores en un espai municipal adient.
A aquests efectes, es suggereix
una adaptació urgent de la vagoneta atès que aquesta
és una infraestructura municipal infrautilitzada
i que la seva proximitat a l'escola municipal Marex
pot facilitar l'adaptació als requeriments del Decret
282-2006 del 4 de juliol.
Tres, insta l'Ajuntament a donar suport
personant-se davant el jutjat corresponent
al possible recurs interposat per les famílies
demanant la suspensió cautelar del procediment
fins al final de curs per tal que no s'ocasioni als menors
del que es pretén solucionar.
Quart, amb independència de la possible adaptació de la vagoneta
i atès el greu dèficit estructural de 168 places d'escola braçol
al municipi segons càlculs del propi govern municipal,
insta aquest a prioritzar i avançar
la construcció de la segona escola braçol municipal
ja prevista a l'escenari H5 del pla estratègic d'equipaments,
tot reclamant a la Generalitat de Catalunya
la recuperació del finançament de les places d'escola braçol
i el retorn del deute pendent.
Cinquè, comunicar aquests acords a les famílies afectades
a la direcció de llarg d'infants TIC-TAC,
a les seves treballadores, als serveis territorials,
al Baix Llobregat del Departament d'Educació
i als mitjans de comunicació locals.
Gràcies per la lectura d'aquesta moció.
Demanaríem intervencions al respecte i alguna intervenció més.
Regió d'Educació, parla en nom del govern.
Bé, gràcies.
Com vulgueu.
Vull comentar una cosa,
que aquí a la moció no surt detallada
el que és la preocupació de les famílies del TIC-TAC.
Una de les preocupacions que jo vaig prendre nota
d'un parell de mares que ens vam reunir
és sobretot la problemàtica de les famílies
del TIC-TAC.
El problema és que a dia d'avui
no saben si hi ha una llar d'infants aquí a Sant Just
o a prop on puguin anar tots plegats
als seus fills
i que no trenquin el vincle d'amistat,
que això és el que els preocupa.
Perquè això és important
que si ho trobeu que ho pugueu aportar
o si existeix, perquè a dia d'avui
nosaltres no ho hem sabut trobar.
Res més, només remarcar aquest punt.
Gràcies.
Molt bé, gràcies per la intervenció.
I donaré per al regidor d'Educació, Jesús Fosalva.
Va, gràcies. Ara sí.
Primer de tot, m'agradaria explicar
el paper que hem fet l'Ajuntament
i que hem seguit fent des del govern.
És que era un greu el que suposava
el tancament de la llar d'infants.
Un tancament que es produeix per una sèrie d'eneglisències
per part de la propietària del centre.
Unes neglisències que són reiterades,
que estan en diferents informes del departament
i que, com diu la moció, és des del 2012.
Nosaltres hem procurat mediar per al no tancament del centre
des del moment que ens som coneixedors.
Hem contactat amb la propietària i li vam explicar
que podia fer un recurs d'alçada
a aquell acte administratiu.
De fet, vam passar al ple el 26 de juny
aquest acord signat.
Per tant, Juli Maria, des del 26 de juny
et saps que ets coneixedor de tot plegat.
Sempre entenem que el centre, evidentment,
subscenaria tots els requeriments fets pel departament.
Un tancament que avui dia encara no s'ha produït és veritat.
Ara mateix, com explica la moció,
s'ha anat al jutjat.
Aquest recurs administratiu ha fet un recurs contenciós
i el jutge ha de dictaminar i és el que estem a l'espera.
Estem a l'espera que el jutge resolgui una mesura cautelar
d'urgència que ha demanat la propietària
i quan això ho faci el departament, que és el demandat,
ens informarà i ens comunicarà i farà les accions pertinents.
En aquest període de transcurts entre la comunicació
i la possible resolució, que no sabem quan vindrà,
hem atès tant a educadores que ens han vingut a preguntar
com a famílies, tant de manera telefònica com presencialment.
Les hem escoltat, hem procurat acompanyar-les sempre
des d'una visió realista, perquè creiem
que no convé enganyar ningú ni generar falses esperances
i, més concretament, en una reunió amb famílies
que van venir tres representants,
extensa de dues hores, vam intentar explicar
com havia anat, el que havíem fet, vam escoltar
les seves propostes que ens feien per intentar trobar una solució,
vam donar respostes a aquelles propostes
intentant sempre correspondre amb criteris de legalitat
i capacitat del propi ajuntament, vam voler ser sincer,
ens feieu propostes que, ho puc dir aquí,
eren difícils a curt termini de realitzar i també és veritat
que vam acabar aquella reunió amb el compromís meu
de trobar places disponibles a Sant Joss i a votants
i alhora seguir-nos en següents reunions
per buscar solucions sempre a mig i a llarg termini.
És veritat que aquest mapa de places no hem tingut ocasió
de posar-lo en comú, però aprofito ara que estic aquí
per fer un comentari sobre aquestes places.
Dir-vos que aquestes són les dades que nosaltres hem obtingut
gràcies als serveis tècnics de la casa que han anat trucant
centre a centre, és una fotografia fixa, evidentment,
és una fotografia de fa entre 15 i 10 dies,
per tant, potser els números que donaré
no tenen per què ser exactament aquests
i, a més, no ens fem responsables,
perquè nosaltres parlàvem amb una persona responsable del centre
que ens deia el número de vacants, però no sabem si realment
aquella persona ens està dient la veritat, entenem que sí,
però volia posar-ho de manifest perquè nosaltres no hem anat
físicament a comprovar realment les vacants.
Mireu,
hi ha cinc iards d'infants, bens, pares de childrens,
la Miranda, Kindergarten i Montmont,
sabem que la Miranda, Kindergarten i Montmont
són escoles de iards d'infants
que tenen un preu que està molt superior al pleu mitjà,
per tant, jo aquestes ja les trec de l'equació,
però hi són, vull dir que hi tenen oferta,
i les trec de l'equació,
tant els bens com els childrens tenen vuit i nou places,
és veritat, és una oferta insuficient per a cobrir la demanda
de les famílies. En total, cal dir, perquè és veritat que
potser no totes les famílies tenen el mateix poder acquisitiu,
si sumem totes les opcions diferents
de childrens, bens, Miranda, Kindergarten i Montmont,
ara mateix hi ha 72 places disponibles al municipi.
Nosaltres també ens vam comprometre que, evidentment, a part del municipi,
miraríem que hi ha al voltant, perquè és veritat que Sant Just
evitem territorialment amb Sant Feliu, amb Esplugues i amb Sant Joan d'Espí,
i la nostra limitació és que canvies al carrer
i ja estàs a l'altre municipi.
Pel que fa a Esplugues,
ara mateix, amb l'estudi que hem fet
només agafant llars d'infants
que són proper al municipi,
hi ha unes 90 places disponibles,
repartides d'una manera bastant...
No hi ha una gran escola amb una gran buit.
Estan repartides, en una hi ha 25,
en l'altra hi ha unes 15,
en l'altra hi ha unes 11, unes 5, unes...
Estic sumant així de cap, unes 27,
i a dur el total d'aquestes 90 places.
Si seguim, després d'Esplugues,
tenim Sant Feliu de Llobregat, que també és un poble de veí.
A Sant Feliu de Llobregat, comptant totes les diferents
amb el mateix criteri de proximitat,
hi ha 156 places disponibles.
A Sant Feliu, 156 places disponibles.
Més enllà de les diferents de sort,
m'agradaria destacar una llar d'infants
que està situada al carrer Margaritat-Circo,
que si ens situem en el mapa és a l'altre cantó
del Parc Europa de Mas Llull,
a uns 300 metres més o menys del parc
tocant més Sant Just,
per darrere del Martí Pol.
Aquesta llar d'infants al mateix
disposa de 91 places disponibles,
de les quals 15 són lactants, 26 són de 1-2 anys,
i 50 són de 2-3 anys.
Després hi ha altres ofertes, evidentment,
que són menys voluminoses,
perquè si l'opció aquesta que diu el Quico
que es trencarien els grups, jo també ho entenc,
no donen opció a que tot el tic-tac es pugui moure
cap a aquesta llar, però sí que hi ha aquesta possibilitat
que, com a mínim, quan ens vam posar en contacte amb aquesta llar,
ens van comunicar.
Dit aquestes places, jo igualment estic disposat
a quedar-me amb vosaltres més tard i compartir
aquestes dades amb vosaltres.
Avui l'oposició presenta una moció
amb uns termes i uns acords que hi ha un punt específic,
que no compartim, que és el segon punt,
i que trobem que representa una irresponsabilitat per part seva.
Uns acords que, a més, des del govern,
hem intentat reformular en la línia que ja portàvem
d'ajudar i reunir-nos i dialogar amb les famílies.
I quan em sento i em refereixo a aquest segon acord,
on es demana unes solucions de transitori,
en el cas que el tancament es produeixi abans de juny,
amb la sessió d'un espai, i proposa concretament la vagoneta,
jo crec que cal ser sincer en la temporalitat exigida
que pot ser des del gener, des del febrer, des del març,
des d'on vingui aquesta resolució, fins al juny,
del possible tancament, no és viable
una adaptació i una sessió d'espai per al projecte Tic-Tac,
donant el cumpriment al decret que, a més,
en aquesta proposició de llarg d'infància,
un decret que especifica com han de ser els espais,
el projecte educatiu, parla de canviadors,
parla de lavabos en cada sala, parla d'una cuina,
evidentment són elements que canviarien
l'infraestructura i l'estructura actual de la vagoneta
de manera molt gran, que evidentment serien
unes obres d'inversió que suposaria més enllà del que necessari
la redacció d'un projecte, la licitació per concurs
del mateix projecte, l'execució de l'obra,
la verificació per part del departament del cumpriment normatiu
d'aquest decret que feu esment, en paral·lel a això
la possible constitució de la cooperativa que també feu esment,
i així de mestres o famílies, i, a més, com a Ajuntament,
nosaltres no ens podem comprometre sessions gratuïtes d'avents.
Si són de manials, com és el cas de la vagoneta,
s'ha de cedir a través d'una concessió sempre en concorrència pública.
Per tant, s'hauria de treure concurs o amb unes bases,
tothom podria concórrer, un privat, qualsevol privat,
s'obririen els obres, com qualsevol concurs,
i guanyaria una oferta que seria l'encarregada de dur
aquell nou servei en aquell espai.
La suma de tots aquests procediments necessaris
supera de llarg la temporalitat exercida,
i s'ha de descartar com a opció transitori i resposta a curt termini,
perquè promet que els podem donar demà les claus a la vagoneta
a la família i deixar que els nens i nenes puguin entrar
i això no és viable.
I menys quan feu l'al·lusió que és el compliment normatiu
que evidentment com a Ajuntament hem de garantir el compliment normatiu.
Això no vol dir que si hi ha grups de persones,
famílies, educadores que volen seguir amb el projecte
i volen fer una cooperativa, ho poden fer evidentment
i l'Ajuntament els acompanyava fins on pugui,
però sempre complint la legalitat i la competència.
I evidentment jo crec que és una solució, la meva opinió,
que es divisa a mitjà termini, no a curt termini,
si l'escola tanca en breus.
I sobre el punt de la segona Escola Bressol, que ja hem discutit,
evidentment estem d'acord, molt d'acord, tant de foc al cor,
que de fet portem ja dos anys treballant i com he explicat abans,
amb reunions amb el conseller, amb cartes als serveis territorials,
amb reunions amb els serveis territorials,
amb reunions amb la subdirectora general de serveis públics,
de centres públics, perdoneu, hem elaborat un avantprojecte
que ja té més d'un any, estem avançant cap a un pla especial
i estem avançant cap a un projecte executiu.
Tant d'acord que avançarem i modificarem el pressupost,
com hem vist, i el ple d'inversions quan tinguem el conveni signat,
que és condició necessària, és que cal dir-ho, és condició necessària
per tal de materialitzar la segona Escola Bressol,
el més immediatament possible, i així ho farem.
Per tot això el nostre grup votarà no a la moció.
A veure, fem les intervencions.
Sí, sí, una intervenció, el Quico Ferrer.
Sí, no, aviam, just.
No, una matisació, perquè parlava de grup,
el govern votarà en contra.
És el Quico.
Jo volia comentar just, aviam,
les famílies saben que posar en marxa la vagoneta
no es cosa de 6 mesos.
Jo els hi he dit, a la reunió els hi hem dit tots.
Li vaig dir això comporta el que és tot el que has dit tu
d'un concurs, d'unes bases, d'una llicència, etcètera, etcètera.
Però ells es volen agafar a un projecte
que doni continuïtat a les famílies que ara estan aquí,
i als seus fills.
Per això estan demanant ajuda,
estan demanant ajuda a l'Ajuntament,
perquè si posem un espai, ja parlareu vosaltres
si han de pagar tant o les bases del concurs o el que toqui.
Ells saben, ells volen el que és un projecte de continuïtat
amb les famílies que estan aquí actualment aquí.
Per això et deia, abans de quan hem acabat la moció,
així ens immediat necessiten un parolari que puguin estar tots junts.
M'entens el que vull dir? Que és el que a més se'ls fa feliç
amb els seus fills, que al final el que ens preocupa els pares
és els nostres fills. És això.
A banda d'això, ells volen iniciar un projecte seu,
una cooperativa, i els agradaria que l'Ajuntament els ajudés,
els acompanyés.
Això és el que vol dir aquest punt número dos
que fa tanta vèrtic, perquè jo crec que és molt entenedor.
Jo entenc que les famílies saben que això és un procés llarg
i que és un concurs i tot el que sigui necessari.
Evidentment, jo ara parlaré per mi,
entenc que l'oposició està alineada amb mi,
si la vagoneta no pot ser i doneu un altre espai
o proposeu un altre espai, escolta'm, proposeu-lo.
Però aquestes famílies, una altra cosa és l'escola braçola,
no és suficient aquest plen.
Però aquestes famílies volen fer un projecte junts
per fer una escola braçola i estan demanant
que l'Ajuntament no estiguin obligats,
estan demanant que els hi doneu un ajut.
I llenço això. Gràcies.
Molt bé, gràcies per la intervenció.
Hi ha més intervencions. Ana Vilanova.
Hola, bona tarda.
Mira, just, jo sé que hauràs treballat moltíssim
buscant places per Sant Just i pel voltant,
però hem de tenir en compte que l'educació comença del zero,
l'educació comença del zero fins que s'acaba
i no es poden fer pedaços amb l'educació.
I, per tant, pretendre que totes aquestes famílies
ara discreguin els seus fills quan hi han creat una...
Pretendre que aquesta sigui una bona solució per ells,
és evident que no pot ser així.
Un momentet, eh?
El procés educatiu és crear un grup classe.
Aquest grup classe crea unes sinèrcies, unes relacions,
i aquest és el procés educatiu que reben els nens
des del zero fins als 16 anys.
I, per tant, la solució de la baboneta
tampoc no és tan descabellada.
Ja va néixer com una lodoteca.
Per tant, els espais poden ser els adequats.
Segurament que s'han de fer les millores adequades.
S'haurien de mirar, potser cal fer aquest estudi
i potser la solució no és tan greu com tu dius.
I el tema de la...
I acompanyar aquestes famílies amb el tema de la cooperativa,
doncs se'ls pot oferir aquests espais si realment es fa un estudi
i si realment aquestes necessitats no són tan...
Les despeses no representarien tant un volum tan gran
com pretens que pot ser.
Hi ha més consultes, més preguntes, Cortés?
Jo només és perquè al principi just m'has citat, has dit,
ho sé des del juny, he buscat les actes,
al juny hi van haver-hi dos plens,
que va ser per muntar el cartipàs,
i és el ple del juliol, és que ho he dit de memòria,
però és el ple del 27 de juliol,
quan el.6.4.1 es dona compte express
al ple de la corporació del decret d'alcaldia
de data 26 de juny.
Per això tu hauries d'anar,
però nosaltres ens dieu final de juliol,
de sol·licitud de suspensió d'execució
dels efectes de revocació de l'autorització.
El que ens dieu al mes de juliol és això,
que heu fet un decret d'alcaldia,
sol·licitant que ho aturin.
Jo també he escoltat l'àudio, també ho faig,
i també el vaig escoltar aquest del juliol,
allà tota l'estona suposo que ho vas llegir
de recurs d'alçat, com a jurista és recurs d'alçada,
ara ho has dit bé, i és això.
Naltros ens assabentem el juliol,
però transmeteu una certa tranquil·litat
en el sentit que hi ha hagut una cosa
i fem un decret d'alcaldia, diem que ho aturin,
i ells faran un decret d'alçada,
i fins fa un mes no sabem que la cosa
estava molt enredada.
Molt bé, hi ha més intervenció
en Joan Maria Renyep, el partit socialista?
Laia Flotats.
Sí, jo vull fer una consulta.
És una consulta tècnica.
Quan parlem que l'escola Bressol
tancarà quan surtin
la resolució de les mesures cautelars
que dicta el jutge,
és a dir, si el jutge o jutgessa decideix
que no aten aquesta petició de mesures cautelars
i, per tant, la revocació de la llicència educativa
és definitiva, per dir-ho d'una manera,
o si més no és definitiva fins que no es faci el judici.
Qui tanca l'escola Bressol?
Qui és la responsable de tancar l'escola Bressol?
A quina administració li dirà
que vagi vostè i tanqui l'escola?
A l'Ajuntament o a la Generalitat?
O sigui, tinc un dubte.
És un dubte tècnic i, de veritat,
tinc aquest dubte perquè ho he estat consultant,
ho he estat mirant i no acabo d'aclarir-ho.
O sigui, és a dir, si una escola Bressol
perd la llicència d'educació
del Departament d'Ensenyament,
vull dir, qui té la responsabilitat
d'anar a aquella escola Bressol
i dir que no pot continuar funcionant?
De qui és aquesta responsabilitat?
Gràcies.
Dues coses.
Si no estic mal equivocat,
si no estic mal equivocat,
si no estic disposat a rectificar,
qui ha decidit ja
que ha de tancar és la Generalitat.
Ja ho ha decidit.
Quan li va comunicar
a la direcció
que li retirava la llicència.
Per tant, qui ho ha decidit
és la Generalitat.
Per això, el mes de juny,
tots d'aquest ple
vam fer una cosa, és a dir,
tots d'aquest ple ens vam assabentar,
si escoltem,
tots els d'aquest ple
ens vam assabentar
que ja es podia generar un problema
i que li demanàvem
que donés temps per poder-ho arreglar
a la Generalitat.
La Generalitat complint les instruccions
i donant que
la direcció i la propietat
de l'escola Bressol
no compleix des de fa molt temps
totes les instruccions de la Generalitat
va dir, escolti,
jo ja no puc aguantar més
sense un personal
que tingui la qualificació adequada
i sense unes instal·lacions
que tinguin la qualificació adequada.
Què és el que ha al·legat la Generalitat?
Què és el que ha al·legat la Generalitat?
A veure, el que ha al·legat la Generalitat
és això.
Suposo que si això no és així,
si això no és així,
i jo me n'alegreré molt,
perquè això vol dir
que els recursos que es fan
podran progressar amb molta més facilitat.
Però qui ha decidit tancar
l'escola Bressol
és la Generalitat,
per incompliments per part de la propietat.
I ens ha trasllada a tots
els que no han participat
en aquest desgavell,
i em refereixo a la propietat,
ens ha trasllada un problema.
Fruit d'aquest problema,
heu fet una moció.
I us vam plantejar una cosa
que ara llegiré.
Us vam dir,
a què estem disposats aquest govern?
Primer,
assessorar i donar suport
a tant les famílies com a treballadors
que sí ho decideixin,
amb el procés de defensa dels drets
que resultin afectats.
No dèiem participar amb la demanda
perquè l'Ajuntament no pot participar
amb una demanda entre privats,
però sí donar assessoraments,
acompanyaments
amb tot aquest procés de defensa
dels interessos i dels drets.
Segon punt, que us proposàvem,
com la mesura que es planteja,
li veiem
una impossibilitat
fàctica, de fet,
de poder-la dur a terme,
i això s'ha de veure quins són
els problemes a resoldre,
proposàvem
cercar,
construir el consens i l'acord
amb les famílies afectades
sobre les possibles solucions
transitories, sense definir-ne cap
perquè s'havien de construir.
Es poden estudiar totes,
però només podran dur a terme
aquelles que siguin possibles.
Per tant, amb la voluntat
de construir consens, vam oferir aquest tema.
I tercer, contestant al vostre,
vam plantejar, avançarem
l'escola Bressol municipal.
Com això hem parlat molt abans,
no torno a reiterar. Per tant,
aquest oferiment que us vam fer
fa una setmana,
quan vèieu plantejar la proposta,
es van dir, escolta, nosaltres podríem
donar aquest tema precisament per anar
plegats, per anar amb les famílies,
amb els treballadors a discutir els problemes,
a plantejar solucions concretes, perquè
la que heu avançat en la moció
veiem que no és possible per les raons
que donava el just.
Llavors, ens van dir, no, no, no, això està tancat
i només és això o res?
Nosaltres veiem que hi ha un punt
que és impossible
que l'Ajuntament faci, que és participar
en una demanda perquè no tenim capacitat
jurídica, i un punt
que és que plantegeu com a sortida un element
amb el qual nosaltres
ens costa molt. Per nosaltres, aportar,
per exemple, l'assessorament
que hi ha amb el Consell Comarcal
efectes d'ajudar
a construir la cooperativa.
Sapiguem tots els pròs i contes
que això comporta, i el temps i el que tu sigui,
però plantejar aquest tema,
estudiar a veure com es pot plantejar,
si es pot aconseguir que hi hagi alguna
de les ofertes
que acceptin bloc a tot
o als pares que vulguin.
Tots aquests elements
que esteu plantejant, es poden parlar,
es poden discutir, es poden treballar.
Vosaltres no ens heu fet una proposta
o esto o nada.
Llavors, hem dit, doncs, escolta, com aquesta
no la veiem factible, hem de votar
que no, no perquè ens desentenguem
de la programàtica de l'escola Tic-Tac,
sinó per la solució
que es planteja en concreta amb aquesta moció.
I el que havíem ofert era això,
acompanyar
a treballadors i pares,
discutir i resoldre
i organitzar els recursos que tinguem
per buscar solucions transitories
i començar a avançar, no, començar, no,
avançar l'escola Bresol.
Ens vau dir, això no pot ser
la resolució, ha de ser el nostre redactat.
Escolta, el vostre redactat té aquest problema
que us heu dit, no és per posar-li pedes,
és per la realitat.
Molt bé, faríem una roda si és el cas,
sempre recordant que
Just For Salva també intervindria,
però el ponent sempre tanca.
Perdona, Ana,
parles allà a Carles García
i Quico Ferrer.
Sí, em passa d'una miqueta de puntetes
pel acord número 3,
que era instalar a la Juntanya
a donar suport a persones davant del jutge
al corresponent. Si hi ha un contenciós,
una vegada
la Generalitat ha decidit
tirar pel dret
i hi ha un contenciós, i ara si la pilota
està davant del jutge,
l'Ajuntament creiem que es pot
presentar com a part interessada
i instalar unes mesures cautelars
que seria esperar l'estiu
a prendre la
decisió aquesta per tenir temps
de reacció.
A part d'això, en el tema
del punt número 2,
si s'estudia bé el Decret 282,
que
especifica
coses molt concretes, en el cas
que el mateix operador,
en aquest cas seria l'Ajuntament,
disposi de més d'una llar d'enfants,
que seria, en el nostre cas,
disposada amb RECs,
més la vagoneta, llavors
hi ha coses que faciliten
l'adaptació de la vagoneta, per exemple,
en lloc de tenir
tres aules, amb només dues,
ja n'hauria suficient.
A l'estudi de saber el Decret,
que realment facilita
aquesta possibilitat
i per això es fa aquest
subgeriment, que no pas
aquesta obligació de fer servir
la vagoneta, perquè
entenem que és de molt fàcil
l'adaptació, molt ràpida,
i el cos no hauria de ser tan
elevat com, per exemple,
el que està previst per imperialitzar
les cobertes de cent i pico de mil
per menys preu, pensem que es podria
fer.
Gràcies.
El regidor ja ho ha explicat.
En tot cas, li demanaria al secretari
que intervingués només per un punt
que sembla que ja ha sortit a la sala,
que és el fet de personar-se
entre privats, legalment no podem fer-ho.
No es pot fer.
És un litige entre privats.
El que esteu a la sala ho sabeu perfectament,
però remarcar d'on ve això.
Precisament aquest matí
parlàvem amb el Francesc Ballester,
que és el director
d'ensenyament
de l'Ajuntament Territorial,
i em deia dues coses. Una,
el jutge ha demanat
informació a la Generalitat
per manifestar-se.
Això aquest matí.
I altra, m'agradaria
aclarir, perquè si no
no crec que no estem a gust ningú,
però precisament
el senyor Ballester
em feia
un repàs de totes les
normatives
que no complien des del 12.
Efectivament, jo l'he demanat aquest matí també.
No perquè esteu aquí els pares,
si no portem-hi reiteradament
i així ens hem manifestat i hem fet escrits, etc.
A veure fins a quin punt això es podia allargar.
I m'ha tornat a dir rotundament
que la Generalitat no
acceptarà, si no li marra el jutge,
evidentment no, no acceptarà
tornar a obrir el dictat, malgrat
que ens ha sap molt de greu,
per aquesta situació ens ha sap molt de greu.
Però, clar,
volíem existir una mica d'un bé
el problema, perquè
és evident que l'Ajuntament ha d'assumir
aquestes realitats i buscar
solucions al màxim possible.
Però la informació, que nosaltres no la
tenim, Carles, i com deia el regió,
la informació del 12 endavant
hi ha moltes
coses que no es compleixen, moltes.
Algunes poden ser
de poc calaixa i altres molt més.
Però les converses i els
escrit a la Generalitat són rotunds.
Absolutament. Per tant, jo no entenc
que una administració que
té aquestes competències i segurament té
sensibilitat com tothom, sigui
tan dur amb això.
És que no ens mourem de cap de les mares,
perquè la propietària
ho sap sempre. I hem tingut
moltes converses.
I no vull expressar
algunes frases que feia, perquè no
és important, és que aquí
algú ha estat enganyat durant molt
temps, malauradament, malauradament.
I a la matriculació ja li van dir
que no fes la matriculació i que
no agafés més pares, perquè això
anava a passar, i ho ha fet.
Per tant, l'origen és aquest.
I, evidentment, ara
es trasllada un problema en aquesta
sala. I això no vol dir
que s'ha acabat, al contrari, com deia
en Ranyé. Intentem fer
tot el que puguem. Però aquesta
inversió a la vagoneta,
després de tots aquests tràmits,
em pregunto, durant aquest any, que
just deia 7, 8, 9 mesos, jo crec que és
molt més, pel procediment que tot això,
on van aquests nois i noies
durant un any?
Imaginem-se, en el cas hipotètic,
que d'acord, hi ha una transició d'aquest
any. Després es fa aquesta cooperativa,
es consegueix tots els tràmits, etcètera,
etcètera. Quant temps queda aquest nen
a la vagoneta? Un any més?
Perquè després segurament va a la primària.
No ho sé. Si el projecte continua, pot ser que
continuï. No ho sé. Segurament pot ser
interessant. O dos.
Tot això es fa
bastant inviable.
Però remarcar una origen. Nosaltres, fins i tot,
fa dos setmanes,
escolteu un moment,
fa dos setmanes, fèiem un altre
últimàtum amb un escrit.
Li demanàvem a la Generalitat dir
Es pot allargar això com
sigui, fins al juny,
es pot allargar com sigui perquè
efectivament aquest tràmit
de mesures cautelars diu que no té cap valor.
El jutge pot fer el que vulgui.
Diu, però nosaltres ja no ens mourem.
Si és un jutge el que fer el diu, escolta, i continuï,
s'haurà d'acceptar. Però malauradament
tenim una situació
complexa i difícil de resoldre
on l'origen és on és.
Hi ha
una sèrie de gent
que no diu res, no fa res
i que tothom sap que el juny
de l'any vinent tenia que acabar l'escola
perquè el contracte
ens renovava i ha volgut
estirar tot això fins al final
per altres interessos.
Ha anat estirant tot això.
I això no vol dir que després
ens hi posem tots aquí amb el que puguem.
I la prova està, com deia el regidor,
que més peticions a la Generalitat
no han pogut fer i aquest matí encara
en parlàvem d'això.
I m'ha comunicat que el jutge
ahir ens ha demanat informació
sobre aquesta cautelar.
Ojalà pogués sortir bé això.
Vinga, fem una roda ràpida
i Carles i...
Sí.
Aquí
tinc un dubte.
En el punt 4
es demanava que
amb independència de la possible modificació
del vagoneta s'avancés
la nova escola Bressol
municipal. Llavors,
el meu dubte és
si ja tenim un dèficit estructural de 168 places
i hi ha una previsió de creixement
important.
Aquesta nova escola Bressol, si es construïs,
absorbiria els 168
més
els que puguin néixer més
tots els que venen del TICTAC?
N'hi hauria suficient amb aquesta escola Bressol?
Jo no sé la...
Contestar al regió per si unes dades que no són correctes.
En tot cas, el regió contestarà
molt exhaustivament.
En qualsevol cas, la pregunta és...
Acabo de seguida.
Suposem que es faci una nova escola Bressol
jo sense saber
quantes places pot absorbir.
Tinc la intuïció,
que no tinc la certesa, per això ho pregunto,
que la nova escola Bressol
no absorbirà tots els
nous vinguts.
Això vol dir que encara que es modifiqués
la vagoneta i si es fes servir
com a escola Bressol complementària
de Marrecs,
seguirien
sense donar un 100% de servei
d'escola Bressol pública.
Evidentment, també entenc
que l'objectiu no és donar el 100% de servei públic.
Però sí que voldria saber
la nova escola Bressol
quantes places absorbirà
per tenir una mica d'idea.
El regió contestarà perquè aquestes dades, efectivament,
corren amunt i avall, però hi ha dades molt
empíriques.
I aviam si...
Jo volia comentar...
Aviam...
Just,
ens has comentat que el punt
que més t'incomoda és el tema de la
vagoneta número dos, correcte?
És així?
Sí.
No, no, digue'm si no i després...
Continua la pregunta. Vale.
Dit això, què vull dir amb això?
Jo vull fer una proposta,
no sé si es pot fer això a nivell legal o no,
però m'agradaria que
si realment hi ha
aquest interès per part del govern
de buscar el que és una solució
al problema
de buscar
el que és un espai
per a aquestes famílies,
que traslladéssim aquesta moció
a un altre pla
i que tinguéssiu temps
per atendre les famílies
i donar-los propostes
sobre aquest tema,
del tema de la continuació
d'un nou projecte
a nivell de les famílies del TIC-TAC
a banda de les que estan aquí
i la moció, perquè veig que és el que
més ens
ens encaia.
Si és així, si realment hi ha un interès
i ganes de treballar
aquest problema que hi ha amb aquestes famílies
del TIC-TAC els hi preocupa,
no sé si els que esteu a la posició
amb mi, els que hem presentat la moció,
estaríeu d'acord
en posposar lo que és
la moció per trobar
el que és un punt d'acord
i que tot sigui
una minimitat pel govern,
perquè al final aquesta moció
vull que sabrieu que s'ha fet fil
per ramda al que volien les famílies,
fil per ramda
i ens hem juntat
tota l'oposició, mira,
amb el Carles, imaginat, saps el que vull dir?
O sigui que
el que vull dir és que hi ha l'interès
de treballar
això tots plegats,
no sé si a nivell legal això
em pot contestar o si es pot fer
o si us podria interessar, gràcies.
Segueixo la roda, m'apunto
el que has dit.
Sergi, segui.
Sergi, segui, sisplau.
Molt greu, molt greu.
En aquest cas l'oposició
el que hem fet ha estat fer d'alta veu
d'un grup de famílies i d'educadores
que ens venen a buscar
després d'haver parlat amb el govern
i haver sortit de sabuts d'aquestes reunions amb el govern.
Per les raons que sigui, és igual,
no hi entro, cadascú té les seves.
Però ens venen a buscar a tota la oposició
ens expliquen la problemàtica i ens diuen
ostres, què podem fer? Doncs mira, des de l'oposició
podem presentar una moció
i què voleu que inclou aquesta moció?
I com deia el portador de Ciutadans
és fil per randa
el que ells vulguin.
Havent-los explicat que el problema
que tenen les famílies i les educadores
pot ser immediat
i que les solucions que ens proposen la moció
ja són conscients que no són immediates.
Però tot i així s'ha volgut traslladar.
La proposta que va fer el PSC
en nom del govern
de modificació del text
es va traslladar a les famílies
i se'ns va respondre que no, que preferia
mantenir l'original.
També demanaria alcalde
si pot ser, que també ho desconec
perquè no sé si ho he fet alguna vegada o no,
però abans de metre el vot
poder escoltar famílies i educadores
si és que volen dir alguna cosa.
Ho dic perquè potser
diu, home, potser sí,
ens obre més opcions fins i tot,
no ho sé, ho desconec.
Però en tot cas, com que hem fet delta veu
de les seves voluntats,
doncs nosaltres ens posem a disposició
per continuar fent delta veu de les seves voluntats.
Si ens diuen que no volen modificar el text,
doncs no el modificarem
i si diuen que estan disposats,
doncs estarem disposats.
Seguim amb la línia del que hem vingut fent
des de l'inici d'aquest tema.
Hi ha més paraules?
Sí, gràcies.
Em sap greu perquè portem molta estona aquí
i estem cansats i cansades
i suposo que volem acabar.
Josep Maria, tu m'has contestat
a la pregunta
i m'has dit que és la Generalitat que ho ha decidit.
Va, però
l'escola ha seguit oberta.
Però l'escola a dia d'avui
no té el permís de la Generalitat,
no la té.
Però si jo entro
a la web de la Generalitat
i busco les escoles Bressol
o llars d'infants a Sant Just
que tinguin llicència
del Departament d'Ensenyament,
Tic Tac no surt a la llista.
No, no, t'ho dic ara,
aquí tinc la web aquí al davant.
Ara se m'ha posat en negre, però està aquí.
No surt?
No surt.
No surt a la llista
de centres...
Un moment, no surt a la llista
de centres amb llicència
pel curs 2019-2020?
Torno a preguntar, o sigui,
ha d'anar a la Generalitat,
ha d'anar a un funcionari de la Generalitat
i tancar l'escola o
és una competència municipal aquesta,
tancar l'escola? O sigui, voldria saber això?
És una pregunta tècnica, voldria saber?
Gràcies.
A veure, un moment.
No, no, no, al contrari.
No, no, jo el que vull
que tingueu clars dues coses.
La Generalitat, com tota administració,
pren unes resolucions
que són recurribles i que són fermes
amb la mesura que s'acabi
tota la seva tramitació administrativa.
En aquest moment la Generalitat ha pres
una decisió, ha tancat l'escola.
La propietat ha rocarregut.
Li han dit que no amb tramit administratiu,
però tot tramit administratiu
té la positiva d'un recurs
contenciós administratiu, perquè és una resolució
administrativa. I amb aquest recurs
contenciós administratiu es fan els jutjats.
I la propietat diu, escolti,
jo vull
no haver d'aplicar una resolució
administrativa ferma
que ha portat a que l'esborrin del llistat
i vull unes mesures cautelars.
Però la Generalitat
li ha pres totes aquestes mesures.
I això és una realitat
que no ens agrada, que per això estem plantejant
aquest tema, que per això vam intentar
el mes de juny dir-li a la Generalitat,
escolti, que aquí tindrem un problema.
Faig-hi vostè
com la previsió de que acabem aquest curs
i ens doni a tots
temps per poder
buscar sortides. No
hem d'anar contra corrent.
Però com estem?
Les raons per les quals la Generalitat ha pres
aquesta decisió les deia l'alcalde.
Acumula un conjunt d'incompliments
que arriba un moment en què diu
si no passa, perquè no vull
ser responsable o no vull
tenir la corresponsabilitat
que en un determinat moment, si passés
qualsevol cosa que jo hagués dit i no hagués actuat
em trobés en un problema i per això
es posa ferma.
Però el problema és, amb iniciativament
la Generalitat ja li ha retirat la licència
i en aquest moment el que hi ha és
una actuació judicial
per intentar defensar els seus drets
per part de qui no ha estat complint
totes les requeriments que li ha fet la Generalitat
i donar-li més temps.
Si això el jutge diu
mesura cautelar
és pitjor, els perjudicis que genera
que no passa aquest tema
autoritzo que continuïn
la Generalitat dirà, escolti, que continuï
aquest curs o el que sigui.
No tindrem aquest problema
ara, el tindrem
el dia 31
o el dia 22 de juny de l'any
que ve perquè aquella escola
quedarà tancada definitivament
amb el temps de pròrroga que li doni el jutge.
Però si això no es produeix
la Generalitat ja ha pres la mesura.
Si envia un mosso, si envia
un policia municipal, si envia un salador
si envia no sé què, serà el de menys.
Perquè el que hi haurà és
una decisió ferma administrativa
de retirar la llicència, per tant
de no poder actuar.
Quina possibilitat tenim
que el jutge atengui
el requeriment o la mesura cautelar
i li doni més temps.
En aquest moment d'entre 15 dies
el nivell de discussió serà un altre.
Sobre el fet d'haver proporcionat
aquesta informació de les places disponibles.
No és perquè sigui una solució
o no, és perquè era un compromís
que vaig prendre en aquell moment a aquella reunió
i he trobat convenient que si prenc un compromís
doncs el duc a terme fins
en el moment que pugui.
I avui ha sigut un bon moment perquè hem aconseguit
tenir les famílies aquí, que ens puguin escoltar
i explicar-ho. Només per això.
Jo no determinaré si és una solució o determinar
les pròximes famílies amb el seu dret a triar
si aquesta és la bona solució o la solució és una altra.
Evidentment que jo ho he dit
en la meva intervenció, estem estesos a seguir parlant.
Jo només el que vull
que les famílies entenguin és que
a curt termini la sessió d'un espai
que és en el fons el que esteu demanant en el punt dos
perquè esteu dient la continuïtat del projecte
dictat en el fons és donar-vos un espai
per seguir amb aquest projecte.
No podem, és que no podem.
És que cap espai municipal
es pot cedir amb aquesta celeritat
per acabar el mes de juny.
Que el projecte vagi a termini i volem treballar-ho
fantàstic, posem-nos a treballar
i sentem-nos, parlem
de com us podeu fer cooperativa,
parlem d'espais, parlem de possibilitats
als espais municipals,
a l'espai privat.
Això, 100% d'acord
en sentar-nos i parlar.
Jo el que vull deixar clar
és el fet de la celeritat aquesta
que se'ns demana si el tancament es produeix abans del juny.
Ja està, només això.
Perquè fa a les incompliments,
no incompliments, sí, s'han dit moltes coses.
Des del 2012 s'han incomplert diverses coses.
És veritat que últimament només estan incomplint una cosa,
que és la sala polivalent, que també cal dir-ho.
Que han anat incomplint coses, però ara mateix només
la sala polivalent. Ja està.
Vull dir que també, diguem-ho, tot com és.
I sobre els tancaments,
evidentment el tancament,
el Txema ho ha dit molt bé,
però igualment, si t'especifices
qui anirà a tancar físicament allà,
pot ser dues coses.
O que ho fem nosaltres perquè estan fent una activitat
sense llicència d'autorització,
o bé que ho faci la Generalitat
amb una denúncia per desobediència
d'un incompliment d'un recursos ministeriós.
I sobre les places,
aquest dèficit de 168,
jo crec que és un...
No sé sobre aquest número, però
basant-nos en la idea que tots els nens 0,3
sí o sí estaran escolaritzats en una llar d'infants.
Ara mateix la tasa d'escolarització
de 0,3 a Sant Just,
ara mateix no ho sabria dir,
l'any passat, que és quan vaig fer el càlcul,
era en torn,
variava molt entre actants, dos anys, un any, evidentment,
però era el 65%.
Per tant, no tots els nens 0,3
o totes les famílies 0,3 decideixen escolaritzar.
Perquè la situació familiar
prefereix tenir-lo a casa,
hi ha mil continuats.
Que tenir una oferta educativa
que cobreixi el 100% del padró municipal de 0,3
no respon a cap criteri
òptim, perquè realment
l'escolarització 0,3 a Catalunya
és molt més baixa, estem parlant d'un 35%,
Sant Just és molt alt, és veritat,
és prou d'un 60%,
però mai a un 100%.
Amb aquesta dada sí que volia
fer una proposta al Quico Ferrer
que no ens pertoca a nosaltres,
hi havia una retirada de l'emoció,
una modificació de l'emoció,
però no ens toca a nosaltres amb això.
No, però com deia el Sergi, si podem donar-li la paraula
a les famílies
i si ells estan a favor
que la posposem
per poder seguir negociant
sobre un lloc on puguin continuar
el seu projecte educatiu
dels seus nens
i que puguin parlar amb el Just
sobre aquestes coses,
jo crec que ho han de dir ells.
No sé si es podria ser.
A veure, escolteu una cosa,
nosaltres hem analitzat moltíssim això,
torno a insistir,
sembla que siguem els dolents
d'aquesta situació, no?
No, no, però hi ha algunes expressions,
sembla que sí, sembla així,
és a dir, una...
Alt, d'acord.
Molt bé, ho som,
ho sembla, no?
Ho som, molt bé.
Doncs mira, en el terreny de la col·laboració
evidentment caminarem junts,
però en el terreny de l'exigència no.
És a dir,
aquí hi ha hagut una propietat,
ho insisteixo,
que ha fet el que ha fet.
Doncs, aneu en contra de la propietat?
No ho sé, ara ho preguntarem, eh?
Què ho direu?
Aneu en contra de la propietat?
La primera pregunta, es va en contra
o es manifesteix contra aquell que l'ha tancat?
No ho sé, eh?
Però és a dir, és l'Ajuntament,
bueno, ja estem acostumats a això,
l'altre dia vaig rebre una empresa,
però és que anaven a acomiadar uns treballadors
i també, escolti, pagui-me el sou alcalde,
bueno, també és així,
o algunes entiats concretes, alguna...
el que sigui, no?
Ja estem acostumats a això,
però l'origen és el que és
i les mesures són les que són.
Per tant, aquí teniu col·laboradors,
i ho dic així, encara que no us ho creieu,
eh?
És a dir, és així,
perquè, en tot cas,
buscar el màxim possible de consens.
Temes de tramitació no és habitual
i no m'agrada fer precedents.
No m'agrada fer, és a dir,
el públic té intervencions,
al final del ple preixi preguntes.
He avançat la moció perquè poguéssiu marxar abans,
si es voleu quedar, es voleu quedar,
però tal.
No canviarem el posicionament
perquè ens sembla que hi ha hagut moltes trobades.
Si hi ha alguna intervenció molt puntual
amb la línia de la col·laboració
perquè algun regió o regió
ha fet alguna proposta,
però si aquesta intervenció vostra
és un debat de tots plegats,
escolteu, no, sisplau,
aquí teniu col·laboradors,
ni més ni menys. Per tant, si voleu,
trenco el reglament de dalt a baix,
que no ho he fet mai amb els anys que porto aquí.
No ho he fet mai, però, sisplau,
que sigui una qüestió molt puntual
perquè no crec que modifici.
En tot cas, m'ho permet el fet
que hi ha hagut els ponents a la moció
que en diuen que siguin els pares
els que facin retirar o modificar
aquesta moció. D'acord?
Doncs teniu la paraula.
Si hi ha un portaveu d'això.
Jo crec que
retreçar-ho no és una opció, no?
Entenc que...
No, no.
Sisplau, sisplau.
El que presenta és el que es va acordar
i és el que nosaltres volem aprovar.
Estem ja molt cansats.
Segur. Evidentment.
Evident.
És simplement un escrit, això no és un debat.
És un escrit per traslladar directament,
perquè s'ha parlat molt per part...
Tothom ens intenta
tenir en compte i posar en boca seva,
però també està bé que nosaltres tinguem
cinc minuts de...
de discurs.
I que puguem explicar-ho a la nostra.
Començo. Com és ben sabut,
la situació del TikTok, bueno, ho hem dit,
és delicada, el tancament és pràcticament imminent,
depèn de la decisió d'un jutge, després que la propietat
no hagi donat resposta
als requerits normatius
que sol·licitaven.
Llavors, l'escrita aquest o el discurs aquest
més enllà de buscar culpables,
el que està enfocat és a exposar fets
en relació a la problemàtica i a plantejar solucions possibles.
En cap cas, això és un escarni
ni res d'això.
Primer de tot m'agradaria començar
pels infants, perquè hi ha hagut moments
en què s'ha tractat
o nosaltres hem percebut que es tractaven els nens
com a objectes, comparant un negoci
de la gestió del TikTok
o d'una escola Bressol,
comparant-lo amb un negoci de restauració,
el que per a nosaltres és una mostra
de poca sensibilitat i empatia.
Estem tots aquí defensant
el que són els nostres fills, vosaltres també,
estem tots aquí defensant el que són els nens.
Precisament uns nens que tenen entre 0 i 3 anys
que viuen en una etapa que és clau
per a les seves vides.
Abans algun regidor
de l'oposició en parlava
és una etapa clau vital
on nosaltres hem parlat
amb un expert
que volia portar l'annexa
però no l'he portat, en tot cas
si ens faciliteu un correu electrònic
us el passarem, on explicada la necessitat
i la importància que té mantenir el vincle,
perquè el projecte educatiu es pot veure trencat ara mateix,
i en infants que són tan petits
l'estabilitat i la regularitat
en el dia a dia, si es veu malmesa,
pot tenir efectes nocius en ell.
Aquest informe està disponible
i us el farem arribar si és així.
Com s'ha dit?
A Sant Just l'escola Marecs
no pot absorbir la totalitat de la demanda de places.
Aquest fet es dona com a mínim des del 2017
i des del nostre punt de vista
l'Ajuntament no ha fet polítiques efectives.
Degut a aquesta manca de places
juntament amb altres motius,
nosaltres, una part dels pares almenys
decidim
fer la preinscripció a Marecs,
no podem entrar
i la nostra alternativa
és TikTok.
En el nostre cas, en el cas d'alguns és aquesta,
en el cas dels altres és directament portar-los al TikTok,
però en aquest cas a tots
ens satisfa el projecte educatiu que té el TikTok,
les seves educadores
considerem que tenen una qualitat
excel·lent
i per això els apuntem allà.
En aquell moment sí que val reiterar que nosaltres
no som conscients de cap irregularitat
que estigui complint el TikTok.
Nosaltres
sí que sabem que té llicència
de l'Ajuntament
i sí que és un centre autoritzat per la Generalitat.
Amb aquestes dues coses per nosaltres és suficient,
no podem investigar més.
De fet, en algun moment se'ns ha insinuat que som
una mica irresponsables per portar els nostres fills
en un centre sabent que no hi ha llicència.
Nosaltres érem totalment desconeixedors
per aclarir aquesta situació, perquè a vegades s'ha dit.
A l'hora
ens ha donat la sensació
que l'Ajuntament
tenia més informació
que la que ens ha traslladat.
En un cas com aquest, hauríem agraït molt
que ens poguessiu haver traslladat informació
proactivament abans
que tot això esclatés.
De fet, de la situació de regularitat
ens assabentem arreu de l'escrit d'un partit
polític que fa a l'oposició al bullatí
el mes de juliol. És llavors quan les famílies
ens posem en contacte amb la propietat
que fins ara no ens havíem posat mai en contacte,
però les educadores ens faciliten el seu contacte
i aquesta persona
valorem si veu malament
que cadascú que tregui les seves conclusions
però ens diu que el curs obre i tanca aquest any que ve.
Per tant, estem convençuts
que aquest any
obre i tanca i acaba seguríssim.
Seguríssim, posa la seva mà al foc.
A l'hora, un mes més tard
l'Ajuntament
fa un petit escrit
en el bullatí, donant ple suport
al tic tac sense especificar exactament què és,
donant ple suport al tic tac
i garantint que hi ha places suficients.
A Sant Just,
al municipi.
El curs s'inicia amb normalitat,
si ve que
el mes de novembre, esclar,
té la situació, es fa palees que el recurs administratiu
s'ha tancat i que ara estan manys
a jutjar la decisió, a partir d'aquí
els pares ens organitzem, les mares ens organitzem,
intentem fer alguna acció
que són les que s'han anat esmentant.
Des del nostre punt de vista,
hi ha hagut excuses per part del govern,
a l'hora de crear noves places
o donar-nos algunes alternatives.
Punt número u que es menta,
l'escolarització fins als 3 anys no és obligatòria.
Estic parlant de punts que s'han dit
en algunes de les reunions que hi ha hagut.
L'escolarització fins als 3 anys no és obligatòria.
És correcte, no és obligatòria,
és correcte, però és una educació
regulada i clau per a l'infant.
A l'hora de les famílies treballadores
tenim en molts casos, no tenim alternatives,
és el que comentava algú de l'oposició també.
Llavors ens veiem amb l'obligadoria
que nosaltres sí que tenim l'obligació
de deixar els nostres fills en algun lloc.
Llavors davant la manca de places públiques
el tic tac estava cobrint
la falta d'ofertes públiques en aquest cas.
El que a vegades fa la part privada.
En aquest sentit també,
si ensenyíssim que no és obligatòria,
podem comptar els serveis no obligatoris
que ofereix l'Ajuntament i que els ofereix.
Llavors si ensenyem l'obligatorietat
no faríem res.
És un tema de voluntat política
com deia un company del govern.
No hi ha voluntat política en aquest sentit.
A l'hora la problemàtica es diu
que és un problema de la mal gestió de la propietat
que no neguem.
La propietat ha actuat probablement
segur malament
i ens ha afectat molt i greument.
I l'Ajuntament diu que no pot fer res
perquè és un tema privat.
Repeteixo, ningú no nega,
hi ha 574 nens d'un a tres anys.
Les famílies que hem estat afectades
són 45.
Representa quasi el 10%.
Si el 10% dels infants de 0 a 3 anys
no representa un problema públic per l'Ajuntament
ja em direm que és un problema públic.
Són magnituds relativament altes
en un poble petit.
Són magnituds relativament altes
que haurien d'aprendre's en consideració.
L'altra, hi ha places suficients?
S'ha respost.
Hi ha places suficients al municipi
que no tenen opcions de demanda.
Sí, a quin preu?
Sí, a quin preu?
Si és el mateix preu que al tic tac, n'hi ha 15.
Alguns pares s'han canviat
però si no som 45
serem 40 o els que siguem.
No hi ha places per tots
els que estem afectats avui en dia.
Hi ha un deute per part de la Generalitat?
Això són debats polítics
que em superen una mica.
En tot cas,
això creiem que és una falta
de voluntat, com repeteixo
ha dit el regidor, que és un tema de voluntat.
A l'hora se'n generen alguns dubtes.
Com pot ser que a Esplugues
hi hagi cinc escoles braçol públiques
i no són antigues?
Són escoles braçols públiques, algunes d'elles noves,
tenint 1.252 nens d'un a tres anys.
La meitat més o menys que són just,
cinc vegades més escoles públiques,
no ser les places, que són just.
Esplugues és ciutat veïna.
Això m'ho diu l'Idescat.
Si l'hi he descat, t'ha equivocat.
Altra,
19 del 7 del 2019,
diari digital fet Sant Feliu.
L'Ajuntament garanteix
les places a totes les famílies
inscrites en periode ordinari
que s'han quedat sense plaça.
96% de les famílies en plaça garantida.
A l'Hospitalet, 17 escoles braçols
finançades amb fons propis.
Les famílies poden escollir...
Fons públics, perdó.
Les famílies poden escollir
fons de titularitat municipal
o privada sofregada
amb fons públics.
Repeteixo, privada
sofregada amb fons públics,
que pot ser una alternativa.
Perquè l'equip de govern,
més enllà d'alguna reunió,
tampoc ens hem sentat a explorar
quines alternatives ens interessa.
De fet, l'última reunió va ser fa un mes
i, ostres, potser calia una mica
de proactivitat perquè...
Perdó.
Però aquí, a qui li has demanat?
A l'Alba.
A mi no se m'ha treballat.
Espera,
acabo ja de fer.
No, perdó.
Precisament és el que no volia que s'establís.
Jo crec que ho estàs exposant molt bé.
El Santa Coloma de Farnès s'ha creat
una cooperativa amb l'Ajuntament.
També és un altre exemple.
Llavors, des del nostre punt de vista,
com ens podeu demanar paciència a les famílies
i relativitzar el problema si l'escola segona,
el 2021 com a mínim?
És que el problema el tenim ara.
El problema el tenim ara.
Tenim nens petits, tenim embarassades,
tenim fills que tenen un any o quasi dos
i que estan anant a la guarderia ara.
Hi ha altres pares que tenen quasi tres anys
i que el problema és ara.
Després ja veurem quan s'acabi el curs
com ho fem o què fem.
Però tenim un problema d'urgència.
El tema de la vagoneta.
Com es pot dir que no sigui una alternativa?
Ostres, intentem explorar vies.
No se'ns ha...
Aquí se'ns trasllada.
Nosaltres parlem de l'oposició,
traslladem unes idees, l'oposició les trasllada,
però no s'ha explorat aquesta via per part de l'Ajuntament.
No, directament amb nosaltres?
No, no s'ha explorat.
És això.
Ja acabo, no falta gaire.
Com es pot dir...
Es diu que què passa si la cooperativa
entre mestres i pares que es vol muntar tanca?
Què passa?
Poden passar moltes coses?
Clar, però i si...
La qüestió és parlar-ho
i debatre i trobar fórmules.
Però no pot...
posar en boca dels pares
una situació que no ha contrastat amb els pares.
Perquè jo podria dir i si...
Moltes coses.
Això no... no sé.
Llavors, el tema d'alternatives.
El que considerem que s'ha donat una no solució.
Fins d'aquí quatre o cinc anys
no s'incrementarà l'oferta pública.
Això per nosaltres és una no solució.
No es donen alternatives concretes, si bé ara
el just ens ha donat alternatives concretes
insuficients, de quantes places
i a quina guarderia, no sé si a quina ho ha dit,
ara ja no me'n recordo, estan.
Per sota de...
de molts països.
Sí que ho has dit, si no a cada classe
sí que ho has dit.
En aquest sentit, ens agradaria que l'equip
de govern es prengués seriosament la nostra situació,
que s'aprovés la moció
i que es destinés a una partida pressupostària
i es busquessin fòlmores
perquè els nostres fills, aquest any,
poguessin tenir garantida la seva continuïtat.
No sé si em veig o no.
Molt bé.
Escolta, t'agraïm la intervenció,
el to constructiu que has exposat.
Escolteu una cosa.
Jo entenc que es manté,
el text és igual.
Es manté exactament igual.
Per tant, no, l'emoció s'aprova.
És evident.
Hi ha més vots a favor
que en contra.
Ara, jo no et vull enganyar.
No et vull enganyar.
És a dir,
la situació és complexa.
És a dir, si creieu,
mira, jo ho tinc molt fàcil.
Ho tinc molt fàcil.
L'emoció
la guanya amb aquests termes.
Està clar.
De manera la votació
i si no hi ha cap modificació,
la guanya.
Per tant, escolta, molt senzill.
I això no vol dir desentendre's.
No, això vol dir ajudar.
És una comissió tècnica
presidida per qui ha presentat l'emoció
i escolta,
que impulsi aquestes accions.
Que impulsi aquestes accions.
Ara bé, haurà de prendre decisions pel camí
on hi ha aquestes pedres jurídiques,
que és que no,
que és rotundament no,
on estarem en una temporalitat d'un any
i per tant, d'aquí uns mesos llars,
mesos i llars,
i per tant, què passarà ara
durant aquests mesos llars?
No hi haurà solució.
Nosaltres preferim, tenim un problema,
amb la línia que veien els regidors,
seguim treballant, com sigui,
per buscar alguna solució
que no sabem quina és,
però la vagoneta no és ni per l'1 de gener,
ni febrer, ni març, ni abril, ni maig.
Per tant, és que ho és.
Si aquesta emoció es vol desenvolupar,
trobarà aquests impediments
i després, segurament,
el que passarà és que es donareu compte
que aquells que us han dit
precisament que això és possible,
que alguns, potser, regidores
que voteu aquesta emoció,
doncs, bueno,
potser dius, escolta, mira,
però altres coneixen més els procediments
i aquests procediments és el no.
Si voleu anar cap al no,
nosaltres ajudarem igual,
però no enredarem a ningú.
O sigui, no enredarem a ningú.
És a dir, aquest matí la Generalitat
em deia, escolta, nosaltres,
igual que hem fet en altres escoles,
no només de Bressol, sinó també
de Primària,
podem acompanyar personificadament
a cada família
a la recol·locació.
Compromis de la Generalitat en aquest matí.
Escolta, cap problema
de reunir les famílies dilluns
a la tarda, dimarts a la tarda
o el dia que sigui. Cap problema
per nosaltres hi serem.
I fer aquest procés d'acompanyament
d'anar situant aquestes famílies
en aquestes escoles i veure
quines condicions entren.
Però més que això, escolta,
aquesta emoció es guanya,
però jo crec, personalment,
amb els serveis jurídics i econòmics
que us trobareu a la mateixa situació
tristament i malauradament
de que estem ara.
Per tant, mira, si és molt senzill,
podríem votar tots al favor. Fixa't
que això no és realitzable.
Tu entendràs per què votem
el Govern en contra.
Ho pots arribar a sanificar
per què votem en contra.
Perquè veiem que això no és realitzable.
I per tant, aquells que votin en contra,
si volen impulsar això, ja veurem
en el moment que et diran que no.
Ja veurem en el moment que et diran que no.
Però després, allibera'ns
una mica d'aquesta...
No dic responsabilitat, perquè sempre la tenim,
però d'aquesta situació.
I ara ja el company de Ciutadans
i, escolta, no ho sé,
fem el que sigui.
Ara, si aquesta és així, votem en contra
perquè creiem que això no és possible.
I no és perquè no vulguem resoldre el problema
ni estar al vostre costat.
No, no, és que això no és possible
en un temps que sigui de resposta.
Si no,
l'ofici seria ara, escolta,
fer aquest punt de dir, escolta,
votem tots a favor, som-hi i ja està.
Molt ràpida, sisplau.
Fem debat.
És que no la tenim.
No t'enganyo.
No, no, escolta'm.
De veritat, si no te la diríem.
És a dir,
el que tenim és aquest procés d'acompanyament
en aquests centres escolars,
en aquests moments tenen les places buides,
fer-ho de forma
molt de proximitat,
veure quin és el problema exacte
de cada família
i buscar conjuntament la Generalitat
que s'ha ofert.
Escolta'm, anem a fer aquest acompanyament.
Ho fan cada dos per tres.
Tristament, fan cada dos per tres.
És a dir, escolta'm, anem a personalitzar
família per família,
s'han ofert a fer aquestes reunions,
ells, amb vosaltres i nosaltres hi serem,
d'anar buscant una solució
una per una.
Però és que si a tu et dius, ara, escolta, dono una solució
per l'1 de gener. És que no la tenim, no t'enganyo.
Si vols, votem tots a favor
i ja està, i tots contents.
No hi és.
Sí, el teu neguit.
Sí.
Escolta, entenem perfectament
el vostre neguit. L'entenem.
Si vols, escolta,
votem tots en contra i tots a favor.
No, no, però...
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Escolta, em donen una informació
que ara no...
en aquest procés que ha dit el just,
és a dir, ens agradi no ens agradi,
segurament no és possible
o no és amb la línia que dieu,
de veritat. Està dient que sí
que hi ha una escola, el Mas Juit, que tots podrien anar
del dictat allà.
Bueno,
fa un moment,
fa un moment que està dient
de posar una escola a Barcelona el Mas Juit.
Vull dir que no...
Això és el que hi ha.
Hi ha una E30, etcètera, etcètera.
Escolteu, ja ho sé.
Mira, no us enganyarem.
No us enganyarem.
L'E30.
No us enganyarem.
Hi ha una E30.
Vale, hem d'anar...
Ja ho ha dit, ja ho ha dit.
Mira, siguem...
Escolteu una cosa, siguem realistes, de veritat.
Escolteu una cosa, siguem realistes.
Un moment, un moment, un moment.
Puc donar-ho a repetir, a les dades?
Sí, hi ha una escola a Bressol, el Mas Juit,
el que és el Parc Europa, davant mateix de la línia
del terme municipal.
Sí, amb el començament del Parc Europa,
al final...
Estem parlant de 300 metres...
300 metres del terme municipal.
Doncs no veiem una altra solució.
Digue'm quina és la solució.
Digue'm...
Sí, sí, sí, cap problema.
Sí, sí, sí.
Escolta, no hi ha cap inconvenient.
És a dir, si aquí ara vosaltres féssiu
una proposta que sigui realitzable...
Ei, sisplau, que és molt tard
i hi ha una angoixa.
Si aquí hi hagués una proposta
que sigui realitzable,
estaríem els primers a fer-ho.
Per tant, seríem els primers, creu-me.
Vale, vinga.
Anem directament...
Ens hem comunicat amb l'Alba
per donar aquesta informació
i l'Alba no ens ha contestat.
El compromís que havíem agafat
de les places, que el teníem les dades...
A veure, sisplau, sisplau.
Però bueno, ens reunim, parlem...
A veure...
A veure...
Vale, escolteu una cosa.
He permès aquest debat...
A veure, un moment.
He permès aquest debat
amb l'ànim de trobar camí.
D'acord?
Anem directament a la votació i et dic...
Ai, perdona, perdona, hi ha intervencions.
Molt ràpid, eh?
Molt ràpid.
Perdona.
Laia?
Gràcies.
Jo només en qualsevol cas
la reflexió que voldria fer a l'equip de govern
és que, en el moment que les famílies
ens venen a veure,
és perquè hi ha algun problema ja
amb l'equip de govern.
O sigui, lo lògic i lo sensat
és que quan un ciutadà o una ciutadana
té un problema, se'n va al seu ajuntament
i la gent que la té,
la tenen
i li solucionen el problema
o li expliquen les coses i busquen
la millor solució de les possibles.
A nosaltres, a l'oposició,
ens venen a veure, normalment, per norma general,
quan, després d'haver vingut aquí,
no han obtingut
una bona atenció
i una bona resposta.
La reflexió que heu de fer l'equip de govern
és aquesta, és a dir, en algun moment
algo està fallant quan
tot aquest conjunt de famílies
i educadores ens venen a veure
demanant auxili. I el que estem fent és
posar aquest problema sobre la taula
i que no defugiu de la solució d'aquest problema
i que sobretot atenguem
bé els nostres veïns i veïnes
i els busquem la millor
de les solucions possibles.
I escoltem les seves propostes,
canalitzem les seves peticions i mirem
com a Ajuntament i Administració
que som de la màxima, de la més priu,
de proximitat
dels ciutadans i ciutadanes,
li hem de solucionar el problema.
Explicar coses,
que és la Generalitat, les places
me les paga, no me les paga i aquestes coses
és com molt complicat.
Hem d'anar a solucionar el problema de la gent
i, et repeteixo, la reflexió que hauríeu de fer
és què ha passat perquè no,
perquè estiguem aquí.
Simplement és això, gràcies.
Molt bé, doncs escolteu,
Quico, anem a la votació perquè hem de votar.
Sí, vull dir,
l'última, perquè és que
la veritat és que em sap greu
la situació que estem ara mateix.
I em sap greu perquè
s'estan donant solucions
i no les escoltem o no ens interessa
escoltar-les. I ho dic així de clar.
Per un costat,
amb el tema de pressupostos,
tant el Sergi com jo,
vam estar parlant amb el que és l'oposició
i amb el govern, perquè s'ha
adelantès el projecte aquest de
l'escola de Bressol
i aquí es demana amb l'emoció
i han dit que sí que es posaran
a treballar aquest tema.
Han adelantat el calendari.
Això per un costat, és una de les coses
que ells s'han compromès a fer.
No sé si ho heu escoltat, jo ho heu escoltat.
Després, dos,
el just acaba de dir que hi ha
91 places
aquí al pergolari aquest,
que està al costat del Parc Europa,
que està exactament a 5,6 quilòmetres
del Tic Tac.
5,6 quilòmetres. El meu fill
va a la Sella Buenanova amb patinet
cada dia des de Sant Just.
Escolteu-me una cosa,
5,6 quilòmetres,
perdoneu,
estem sorbant-te, perdona, perdona,
és que no ha acabat.
No, no, no, és que no ha acabat.
No, no, no,
perdona, perdona.
No, precisament, faltaria més.
No, faltaria més.
Quico, sisplau,
un moment, a veure,
un moment, qui dirigeix el ple soc jo,
i el que té facultat d'acabar un ple
també soc jo.
Ho dic perquè els que esteu aquí
i els que estan a la sala,
el que té facultat ara mateix d'acabar un ple
soc jo, ningú més.
Escolta'm, amb l'ànim de col·laborar,
intervé, el públic, sisplau,
li he fet aquest gest,
diguem-ne que volguessin intervenir,
però intervé i anem a la buta.
No m'agrada que em manipulin.
A mi no m'agraden que em manipulin.
I les famílies aquestes,
quan m'exposen els seus problemes,
em diuen, un, és l'econòmic,
perquè no poden anar a altres parbolaris
perquè són massa cars,
el que queden les passes lliures,
per anar tots plegats junts,
i resulta que ara...
Deixarem el punt, eh?
Deixeu-ho intervenir,
jo sé que hi ha una angoixa i una inquietud,
però deixeu-ho intervenir.
No, no, és que vull dir-ho,
és que vull dir-ho,
és que si no donéssiu solucions,
seria el primer,
però si hi ha solucions,
m'agradaria que ho reconeguessin.
Això no vol dir que canviï el meu vot,
però no m'agrada que em manipulin.
No m'agrada que em manipulin.
Mira, per començar,
han donat la solució,
el just ha dit que hi ha un parbolari
a 300 metres del municipi de Sant Just,
que hi caben 91 nanos.
En patinet el puges tu i jo?
No, tu...
Fes el que vulguis, jo no et diré
el que has de fer a casa teva,
però hi ha una solució que a tu no t'interessa
i no t'agrada.
Però hi ha una solució,
hi ha una solució interina per ara mateix,
per si el gener, el gener,
això tenca, hi ha una solució.
Després, està la proposta
que heu dit al tema de la vagoneta,
us he tirat la proposta
que negocieu amb l'Ajuntament
i que parleu i que treballeu aquest tema.
A lo millor la vagoneta,
per ells no és possible,
però hi ha unes altres propostes.
I us tanqueu també, no entenc aquesta...
Ja us sabíeu que ens tancàveu?
Però quina mentida, si sabíeu que anèiem amb això.
No, no, no.
No, no, que sabíeu que anèiem amb això sí,
però que una proposta,
que us tancaríeu una proposta no.
A veure, sisplau, prou.
Prou.
O sigui, anem a votació directament
i això, la votació,
aquesta moció sortirà aprovada, evidentment,
i nosaltres seguirem treballant
amb la mateixa línia.
El que no volem, ja està, escolta'm,
el govern s'absté i vosaltres, evidentment, votareu a favor.
Ja està.
I si hem de votar en contra, hem de votar en contra.
No ho sé, per ser coherents amb el que proposem.
Perquè no pot ser de cap de les maneres, això.
A veure,
ja la ponent, en aquest cas,
vol intervenir el Regió d'Educació,
anem directament a votació.
Molt bé.
Molt bé.
No, no.
Ara, ara sí.
Molt bé.
Doncs anem directament a votació
de la moció presentada pels grups.
Vots a favor.
Molt bé.
Extensions.
Doncs la moció queda aprovada.
Seguim.
Gràcies.
Oferir el mateix.
Es guanyi o no es guanyi aquesta moció,
doncs escolta, el Regió i jo mateix,
i el que faci falta.
D'acord?
No.
No.
Ja ho hem dit.
Escolta, ja ho hem dit tot això.
Anem cap a una altra banda.
Molt bé. Vinga, gràcies.
Molt bé, seguim amb el plaer, sisplau.
Reconstruïm l'hora del dia.
Molt bé, continuarem.
Hi ha molts punts encara.
Reconstruïm.
Si no estic equivocat, aniríem al punt 2-1-4.
Correcte?
Sí.
Molt bé, continuarem.
Reconstruïm.
Si no estic equivocat, aniríem al punt 2-1-4.
Correcte?
Sí.
Molt bé, continuarem.
Reconstruïm.
Si no estic equivocat, aniríem al punt 2-1-4.
Correcte?
Sí.
Molt bé, seria l'aprovació de l'inici de la contractació
per procediment obert simplificat del suministrament
de les cabines de discos de producció
i de contingència mitjançant lloguer
amb opció de compra
i del servei d'instal·lació, configuració
i manteniment de l'arquitectura de la virtualització
i emmagatzematge en xarxa.
Déu-n'hi-do, el títol.
D'acord.
Com diu la Laia Flotats de la Junta de Portaveus,
no sabem ben bé aquest títol.
Home, aquest punt pel títol
poden ser moltes coses.
Vinga, va.
Regidora Quima Jiménez.
Bona nit.
Primer de tot, disculpar-me amb el company Carles
perquè ens va demanar més explicació del punt.
Li he hagut de donar la informativa
a la Junta de Portaveus
perquè el gerent i jo ens vam pensar
que quan ens van enviar
des de l'àrea informàtica
que ens van dir
tot el que tu ens preguntaves,
ell i jo no.
Jo vaig entendre que ell ho enviava
i ell va entendre que ho enviava jo.
I ens hem adonat que malauradament
no t'ho havíem enviat.
I m'ha sapigut molt de greu
perquè estava més que contestat
i t'he atacat aquí
amb una amenaçada que ens han posat.
Primer de tot, em vull disculpar amb tu
i amb nom del gerent i jo
que ha sigut un intercanvi de mails
que no ens hem entès
i la via d'enviar una vegada
i ja és molt tard.
Això són el canvi de les cabines de discos.
Les cabines de discos són aquelles
que tenim a dintre tota la informació
que estem acostumats a treballar,
siguin bases de dades,
siguin tots els programes informàtics,
tota la informació que genera l'Ajuntament
va a unes cabines de discos.
En tenim dues, una està aquí
i l'altra està ubicada a Can Gines,
perquè si en algun moment hi ha alguna falla
sempre tens l'altra en plan backup.
Aquest, el 2020, el fabricant
d'aquestes cabines
que en aquest punt portem
són noves cabines i a més
amb una mica més ampliació de capacitats
ja que les hem de fer noves.
El que sí que ens han demanat des de l'àrea informàtica
és que siguin les mateixes
les mateixes marques,
que és NetCap,
perquè són les que ells ja tenen,
ja saben com funcionen,
ja s'han format amb tot el sistema informàtic
d'aquestes cabines
i per això ens demanaven concretament
que les marques estiguin per aquí.
Una altra de les coses que també
perquè és de cinc anys,
és perquè com que són en rènting
si fa cinc anys és molt més econòmic.
Llavors sí que hi ha una opció de compra
però veurem amb el procés d'aquests cinc anys
com que la tecnologia va més ràpida
del que podem a vegades assumir,
al millor quan arribem al moment
de decidir si es compra o no
al millor ja tenim un altre sistema
que és més eficaç que el d'aquest
que és l'Ajuntament d'Esquadra.
No, bueno, doncs ens esperem, no?
No, jo us llegeixo,
no us puc llegir
mentre no ve,
no arriba, no?
El que em preguntava
el nostre company «RespeitalsCos!»,
de les cabines que són 82.158 i ens contestaven
que el valor estimat, efectivament, era 85.381 amb 16,
que corresponia al valor estimat total del contracte
amb el cost de l'opció de compra,
i que el punt 1.7 del plec de clausies administratives
especificaven si els valors estimats del contracte per exercicis
amb el valor estimat de l'opció de compra
caldria finalitzar el contracte, que es preveu que sigui el 2025.
L'opció de compra només és pels elements fiscis,
la maquinària, les llicències? No.
Segueixo.
La vida tecnològica d'aquest equipament
és molt més de 4 anys,
per això es fa un contracte de 5 anys,
amb una distribució de 5 anys i ja està.
M'espero que arribi el senyor alcalde
per fer les votacions i les intervencions.
Gràcies.
Estem votant precs i preguntes.
Són preguntes ja? No?
On esteu? La votació?
No, ja m'ho imaginava, clar, sí, sí.
Doncs vinga, anem. Esperem...
Doncs vinga, va, intervencions, va. Vinga.
El que sé és que anem més ràpid.
Va, entre la informació que ha arribat,
és que el tema és prou complex.
Ens trobem incapacits d'arribar a un criteri concret
per saber si la necessitat aquesta concreta
es pot satisfiar amb més diners o si l'equipament tècnic
és la dient o no és la dient.
En aquest sentit, ens veiem advocats a abstenir-nos.
Molt bé, seguim la ronda. Quico Ferrer?
Passo.
No, no, no. No? Directament a votació?
L'aponent vol dir alguna cosa? No?
Directament a votació, entenc? Vinga, va.
Extensions? Ciutadans i CUP, Junts per Catalunya...
Montse, no em liis, que ja em costa vegades.
Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana
i Vox a favor de la resta de grups.
Està aprovat.
Continuaríem dibuixant el punt 2.2, que seria de l'àrea de política,
territori, l'habitatge, medi i ambient, 2.2.1,
l'aprovació del Pla d'acció per a l'energia i al clima.
Tius Fonsalva?
Intentaré ser concís per no allargar molt la meva intervenció.
Dir-vos que el 29 de setembre del 2016 l'Ajuntament de Sant Just
va acordar adherir-se als objectius de la Unió Europea
per l'any 2030, que pràcticament són tres.
Reduir el 40% de les emissions dels gasos d'efecte bernacle,
implantar una estratègia d'adaptació al canvi climàtic
i treballar per un suministrament energètic segur,
disponible, equitatiu i sostenible.
Durant l'any 2018 s'han fet els treballs d'elaboració
del Pla d'acció per a l'energia i al clima, al PaESC,
amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona
i una empresa externa, seguint les directius que demanen
del pacte d'alcaldes i alcaldesses
per assumir l'energia de la Unió Europea.
Aquest és un document que ens ha d'ajudar a planificar
i divisar la política de canvi climàtic al PaESC,
que és un document estratègic de planificació energètica
i climàtica local que inclou dos elements.
Un element analític, es fa un inventari d'emissions,
es fa un analisi de vulnerabilitats i riscos
als impactes del canvi climàtic,
un identificador de les àrees d'acció
principals en matèries d'adaptació
i una diagnosi de les emissions i impactes
del propi canvi climàtic.
I alhora, després d'aquest analisi, evidentment,
un pla d'acció que ha de reflectir l'acció climàtica al municipi
en l'àmbit de la mitigació de les emissions de gasos
d'efecte hivernacle i en l'àmbit d'adaptació
als efectes del canvi climàtic sobre la població i els territoris.
Aquest document, que és el Pla, que ja es va aprovar
al setembre de 2018, però que avui tornem a portar
perquè, evidentment, aprovem el conjunt del país
que són els tres elements d'això.
Bé, el compromís del govern, de la ciutat,
amb la lluita contra el canvi climàtic,
forma part de la seva estratègia global de sostenibilitat
amb connexions amb altres plans,
com és el Pla de Mobilitat Sostenible,
el nou sistema de recollida de residus
i la gestió dels propis residus, la nova desellaria, etc.
El Pla consta de 64 propostes d'accions,
48 accions de mitigació dels possibles efectes
del canvi climàtic i 14 accions d'adaptació
als futurs impactes derivats del canvi climàtic
i dues accions que són transbalsals,
que són tant de mitigació com d'adaptació.
Dir-vos que, perquè ens fem una idea,
ara mateix ja tenim completades 10 accions de mitigació,
tenim 28 en curs d'accions de mitigació
i no hem iniciat 10 accions de mitigació.
I d'adaptació tenim de moment completada zero,
ens cal feina, tenim en curs 4 accions
d'adaptació al canvi climàtic
i ens falta iniciar 12 accions d'adaptació.
Totes aquestes sumen les 64 accions.
Bé, aquest una mica és el resum,
la foto del que seria el Paesk.
Ja està, la meva intervenció acabaria aquí.
Farem una roda d'intervencions.
Carles, segur que intervé?
Seguríssim.
Primer, el Pacte d'Alcalde i d'Alcaldessa per al Clima
és un pacte que es va iniciar l'any 2008
i ja preveia l'execució del Paesk.
Després, és cert que el 2016 es va repetir el segon pacte
i allà es va posar fil a l'agulla,
ens va costar un fotiment d'anys.
I ara, 11 anys després del Pacte d'Alcaldessa i d'Alcaldessa,
tenim el Paesk en marxa.
Fantàstic.
Fantàstic, però el problema és que la mentalitat
amb què està fet el Paesk és mentalitat de fa 10 anys
i des de llavors ens han passat moltes coses.
Els Clima semblen horris,
els científics han avançat molt
i ens han explicat coses noves.
Per exemple, llavors no sabia que per la descongelació dels pols,
el permafrós que es diu,
fa que el metà que està contingut passi a l'atmosfera,
el metà és un gas molt més contaminant,
és un gas d'efecte hivernacle,
molt més potent que el diòxid de carboni,
tot això al principi no està contemplat
i la mentalitat del Paesk no contempla la mentalitat
que ha dit en la primera intervenció meva respecte al pressupost,
no entén aquest Paesk l'emergència climàtica.
És un pla que està pensat per anar fent
i està fet amb bon senz vista
i no contempla que estem en plena emergència climàtica.
En aquest sentit, jo soc conscient que el senyor alcalde
aquest tema està interessat i que vol fer coses
i l'altre dia ens va explicar el tema de promulsa
que li va donar una alta orientació i també per a aquests temes,
però estem a les mateixes, ja ho vaig dir en aquell moment,
difuàtota, estem en emergència,
el primer que vam fer a arribar aquí a l'Ajuntament
com al grup polític és presentar una moció d'emergència climàtica.
Aquesta moció d'emergència climàtica es va negociar,
vam pensar que valia la pena que fos aprovada per majoria,
es van posar en calçador els ODS del pla de l'agenda 2030
i ens va agradar, però segueixen la mentalitat antiga
d'anar fent cosetes, hi ha una placa aquí,
un carrer que ha tornat allà i anar fent.
No acabem d'entendre que una emergència és una cosa molt greu
i hem de seguir avançant.
D'altra banda, el Paes, que és un document d'aquesta de gairebé 50 pàgines,
se'ns va donar en justesa de temps,
és un document que per analitzar-lo, perquè és un document molt tècnic,
en profunditat té la seva complicació
i tampoc hem pogut fer una anàlisi molt a fons d'aquest document.
En definitiva, ens veiem a abocar-nos a abstenir-nos
respecte a aquesta votació,
però amb la benentesa que la sensació que tenim
és que se segueix a entendre que estem en un període d'emergència
i és una emergència que, per una banda,
els que podrien fer alguna cosa a nivell mundial no estan fent res,
seguim encara incomplint Kyoto, jo no hi ha París, sinó Kyoto,
i per altra banda, des de baix intentem fer mobilitzacions,
la gent es mobilitza,
nosaltres aquí, a la primera administració que tenim a mà,
que és l'administració de l'Ajuntament,
intentem apretar també el que podem, però no ens en sortim.
Aquí tothom segueix fent la rutina de sempre,
s'ha fet uns pressupostos que jo classificaria de taxidèrmics,
us ha quedat molt maco la bèstia, però és que està morta,
no avancem i en aquest tema seguirem insistint
que si et veig cares rares, l'emergència és una emergència,
no és anar fent i de mica en mica ja arribarem
i si no triguem l'any 2030 ja arribarem al 2050.
Si s'han de treure tots els cotxes al carrer,
si es poden treure demà, millor que no demà passat.
I aquesta sensació d'emergència no la veig per enlloc
i em preocupa, sincerament,
i en aquest sentit no votarem en contra
perquè hi ha aquí una feinada bestial,
segur que l'enginyeria que contacta la Diputació
ho ha fet fantàstic, però el problema és de fons,
el problema és que la mentalitat no és la mentalitat
d'una emergència que és el que ens trobem ara.
Molt bé, gràcies per la intervenció. Seguim.
Hi ha més paraules? Quico Ferrer?
Jo volia fer una pregunta.
A nivell del que deia el Carles, l'emergència climàtica,
a nosaltres, al nostre municipi,
tenim previst el tema de les plaques fotocorrocaiques
i després tenim el tema de la xaieria,
és correcte? És correcte, no?
Hi ha previst 100.000 euros per fer el tema de les plaques
i després està el tema de la xaieria.
La primera pregunta és, quan es començarà?
Quines són les feixes d'inici d'aquests projectes
i això amb què repercutirà?
Ho dic perquè potser aquests punts
són importants per saber-ho.
Fem la roda d'intervencions. Seguim.
Jordi Porta, per Esquerra Republicana.
Bona tarda.
Anuncia que votarem a favor de l'aprovació d'aquest pla,
tot i que creiem que és un pla que queda escuet
i una mica antiquat en el que diuen.
Potser en els objectius podríem ser més ambiciosos
a l'hora de definir les partides concretes que s'inverteixen,
però és obvi que creiem que és un bon punt d'inici.
També tenint en compte que, com diu el document,
el transport és el que afecta més,
tant en la contaminació com en el consum energètic,
i per tant és on hauríem de posar més foco.
I una cosa important del pla i que m'agradaria recalcar
és que, per sort, cap acció diu que haguem de fer
pàrquings soterrats, i a això apuntem-nos-ho,
perquè siguem coherents a l'hora després de fer plans d'inversió
de no fer inversions que vagin en contra del que el pla ens guia,
que és no facilitar més espais al cotxe,
sinó anar-lo ordenant i, en tot cas, traient-lo.
Tot i així, evidentment, volíem recalcar això
i que hi ha el nostre vot favorable.
Seguim amb la roda d'intervencions.
Junts per Catalunya, no?
Hi ha alguna paraula més directament al ponent?
Sí.
D'acord, doncs just.
Procuraré respondre alguns dubtes que s'han generat.
Dic que és veritat, el primer acord és del 2008
i Sant Just té paes des del 2009.
Ja tenim un document anterior que és el paes, no el paesc,
que va fer el final de clima, que ja el tenim des del 2009 aprovat.
Per tant, no és que ens posem les piles on ja després.
El 2008 es fa el primer pacte d'alcaldes i alcaldesses,
el 2009 el tenim paes i, amb el 2016,
amb les noves directius i els nous objectius,
desenvolupem un nou paes que, evidentment,
es basa en aquestes directius de pacte d'alcaldes i alcaldesses.
Jo sé que la CUP té ganes de fer molt més,
també ho va deixar patent en la seva moció,
a mi no em sembla malament, però és veritat que el paes s'ajusta
a les directius del pacte d'alcaldes i alcaldesses per al clima.
És veritat que, jo crec que hem de veure,
des de la globalitat, s'estan fent moltes accions,
no només des del paes o des del medi ambient,
sinó des de la mobilitat, com ha sortit amb la mobilitat sostenible,
el canvi aquest de règim modal entre el cotxe com a prioritari
o la bicicleta o el peu com a prioritari,
jo crec que estem fent passos, n'hem fet al matapassat
i n'estem fent aquest,
amb temes de fotovoltaiques i de producció energètica també,
jo crec que som un municipi pioner amb un element
que és la gestió dels regidors,
amb un nou sistema de recollida que ara mateix
a l'àrea metropolitana només estan impulsant dos municipis,
que és el Papiol i nosaltres, que anem a la part
i el posem en marxa pràcticament alhora
amb aquest sistema de recollida de regidors
amb contenidor amb xip,
crec que som ambiciosos amb els objectius
i ho seguirem sent.
Sobre la instal·lació de les plaques que deia el Quico que la inversió,
de fet no són les úniques que farem perquè ara mateix
tenim la sort que moltes administracions
estan oferint subvencions per la instal·lació de plaques
i precisament estem tancant amb l'àrea metropolitana
una instal·lació de dues plaques a Marrecs
i a Escola Canigó,
que evidentment no estan reflectides en el pressupost
perquè no les pagarem nosaltres, les pagarà l'àrea,
però que evidentment se'n manifestaràs en just
perquè serà una reducció de consums d'equipaments municipals
i, a més, amb una visió comunitària
perquè estem intentant desenvolupar que aquestes plaques
no només subministrim i autoconsumessin el propi equipament
sinó que pugui subministrar energia a equipaments propers.
Intentem avançar amb aquesta idea de participació
i de comunitat en la transició energètica.
A part d'això, si els 100.000 euros que tenim també
d'ampliació del capital de Promunt
evidentment es destinaran a instal·lació de plaques
en altres equipaments, que evidentment estem fent estudis
per saber quina és la instal·lació més òptima,
amb quines característiques, perquè és un món
que és complicadíssim, si jo soc sincer,
perquè acabo d'entrar-hi i hi ha 30.000 modalitats,
si hi poses bateries, si no hi poses, si vens l'energia,
si la compenses, si l'autoconsumeses,
si l'autoconsumeses compartida, és molt complexa,
però que estem treballant de diferents vies
per intentar optimitzar cada instal·lació
i fer-la la millor possible per garantir
tant l'eficiència com la reducció de consums,
com la descentralització de l'energia
i el consum, l'autoconsum,
a través d'energies, evidentment, renovables.
Sí, faltava el que és el tema de la sèrie,
just, sisplau, i després perquè ens contestis de tot seguit
m'agradaria que em diguessis quines són les accions preventives
sense invertir que s'enjust pot dir a la ciutadania
per mirar de no fer un impacte a nivell ambiental,
vosaltres, si tu que estàs dintre del departament,
podeu sugerir.
De la deselleria ara mateix, nosaltres tenim els dos projectes,
és una deselleria que està en dues fases,
ara mateix l'àrea està encallada
en donar la llicència ambiental,
estem intentant el resolt d'aquest tàmit,
amb tan bon punt resolguem aquest tàmit
i podem aprovar la segona fase de deselleria,
la deselleria té finançament,
perquè ve del conveni urbanístic de mas lluny
i amb tan bon punt tinguem això,
doncs començarem a construir-la.
En definitiva, aprovar el projecte, evidentment,
licitar tota la parafarmàtica que ve darrere.
Jo entenc que podrem, com més ràpid, millor.
Estic esperant que l'àrea em digui que em doni la llicència ambiental,
a veure, és un dels untits tràmits del projecte executiu
per poder-lo venir aquí al ple, aprovar-lo
i començar la licitació.
I les accions, temes d'accions.
Evidentment, al país recull hi ha elements de...
Si no vaig arreglat ara...
I si no és al país,
evidentment nosaltres, des de medi ambient,
fem accions de sensibilització a la ciutadania,
fem accions amb les escoles,
per consensuar els més petits que cal cuidar el planeta,
en tots els aspectes.
Tenim avisos, tenim un doprofim que avisa
quan hi ha episodis de contaminació
per tal que la ciutadania estigui avisada
i s'aturin algunes activitats.
De fet, fa molt poc vam estar en un episodi de contaminació PM10
que vam haver d'aturar obres que aixiquen pols, etc.
Tenim tant uns sistemes de protocols interns
per evitar aquest tipus de contaminació
quan es podeixen casos
i, evidentment, accions de sensibilització
que en portem fent moltes.
I d'altres són accions d'inversió en equipaments,
en via pública per tal d'anar a fer-los més eficients,
més resilients,
i que consumeixin energia que no vingui de la xarxa
que, principalment, o és energia nuclear
o és de cicle combinat
i sigui energia produïda de manera local i renovable,
que és el que realment ens interessa com a municipi.
Ràpidament, un apunt i anem a votar.
La meva pregunta és,
hi ha un projecte de publicitat
destinat als ciutadans de Sant Just
per conscienciar el tema ambiental?
O sigui, a dir, si ara m'invento,
no tiris bosses blaves, ara estic dient una tonteria,
saps el que vull dir o no?
Això és el que vull dir.
Si teniu pensat fer alguna campanya,
no només a les escoles, com estaves dient fins ara,
sinó publicitat,
com quan hem publicitat qualsevol cosa que és a Sant Just.
A veure, això és un continu.
No hi ha un projecte concret.
És anar a picar amb pedra, i s'anava a picar molt
perquè la consensació a través de campanyes
té un impacte, ja m'ha dit, entre nosaltres, petit.
Té un impacte petit.
L'únic dels impactes grans són quan hi ha sancions
o quan hi ha imposicions a nivell de llei.
Les compensacions a través de campanya funcionen,
però si vols generar grans salts, no són efectius.
A pesar d'això, evidentment, no ens rendim
i seguim fent campanyes de manera continua.
No sé, exemples concrets.
Ara mateix, d'aquí a poc, ja ens han donat una subvenció
per comprar unes bosses de tela per repartir en els comerços
perquè la gent, en comptes d'utilitzar bosses de plàstic
on vagi a comprar la verdura i la fruita,
que ets una bossa de tela que és reutilitzable, que es pot rentar,
per tant, redueixes el consum de plàstic.
L'altre, fa molt poc, vam fer una reunió amb industrials
per explicar-los tota la matèria legislativa
com a matèria d'oportunitats de negoci,
les instal·lacions renovables i l'economia circular.
Ara ho volem fer també de cara als començaments d'any
amb la ciutadania, perquè la ciutadania també revi
informació i formació del que poden fer
si tenen interès en enxufar-se el sol i l'energia renovable.
Podria enumerar moltes accions que anem fent mica en mica
i que no hi ha un projecte concret,
sinó que és anar programant accions
conforme les necessitats van apareixent.
Anem directament a votació.
Pots encontre aquest punt.
Extensions de la CUP.
Pots afavor la resta de grups.
Seguirem 222, aprovació de la modificació del contracte
i gestió del complex esportiu de la Bonaigua
per la remodelació dels vestidors.
Vam fer el debat del mateix tema.
Fa un pla, si no recordo malament, o dos?
Dos.
Dos.
Molt bé.
Joan Bassegany.
Doncs poca cosa més tenir a afegir.
Més enllà que es proposa la modificació del contracte
per fer una millora en seguretat, confort,
sostenibilitat i mobilitat dels vestidors,
que la inversió serà assumida en 50% per l'Ajuntament
i en un 50% pel concessionari
i que s'incrementa la pròrroga del concessionari.
Ja són les condicions que es van, en el seu moment,
explicar quan es va fer l'aprovació inicial.
Molt bé.
Reiterar el compromís que es va fer
que aquest projecte passaria per comissió informativa.
D'acord.
Hi ha intervencions sobre el punt.
Intervencions.
Carles.
Si nosaltres ja vam votar en un sol dia que no aquest projecte,
no estàvem d'acord ni en l'externalització del servei
ni tampoc en prorrogar la concessió fins al 2033,
que ens sembla una hipoteca exagerada per a futurs governs.
Repudim el debat que vam fer.
Quico.
Ferrer.
No?
D'acord.
Esquerra Republicana, Jordi Porta.
Si nosaltres també anuncia que votarem en contra
d'aquest punt, tal com vam fer la inicial,
no perquè no estiguem en contra de les concessions en general,
sinó perquè aquesta en concret no trobem bona idea allargar-la,
ja que ens ha d'haver refer-la per, sobretot,
pensar en uns preus més públics i incentivadors.
Gràcies.
Moltes més intervencions.
Laia Flotats.
Si nosaltres també repetirem el mateix vot que vam fer l'octubre,
votarem en contra,
perquè no estem d'acord en allargar la concessió.
Creiem que ja porta molts anys
i no és gaire raonable que duri gairebé 30 anys.
I després, en segon lloc,
ja vàrem dir també el mes d'octubre que consideràvem
que aquestes obres s'havien d'executar des de l'Ajuntament,
des dels serveis tècnics de l'Ajuntament,
que s'havia de fer un concurs públic
per trobar el constructor d'aquestes obres,
i que s'havia d'impregnar tot de més transparència.
I seguiu en la provació definitiva que ens porteu a ple
és el mateix que es va fer fa dos mesos,
per tant no s'ha recollit cap de les nostres propostes,
per tant no podem donar recolzament a això.
Gràcies.
Hi ha alguna intervenció més, no?
Doncs abstencions a aquest punt.
D'acord.
Vots en contra i vots a favor.
Entenc que hi ha un empat, no?
Correcte.
He de tornar a demanar la votació.
Vots en contra, són els mateixos.
Abstencions, és la mateixa, vots a favor.
D'acord.
Amb la qualitat de president ho donaríem per aprovat.
D'acord.
Com?
No, res.
Seguiríem.
D'ara ja sabíem que la persona no tenia cap punt.
Aniríem a les mocions i reconstruïm també les mocions.
No, la primera no hi ha res a construir.
Moció del Grup Municipal de Ciutadans
per la millora de les condicions de vida
de les persones amb discapacitat.
Posa, Quico Ferrer.
Pots fer la lectura tranquil·lament.
Moció per millorar les condicions de la vida
de les persones amb discapacitat.
Què passa?
Exposició de motius.
Aterra que la Convenció de Nacions Unides
sobre els drets de les persones amb discapacitat
va ser ratificada per l'estat espanyol
i publicada en el buiatí oficial de l'estat
el 21 d'abril del 2008
fixar el compromís de promoure, protegir
i assegurar el ple gaudí
dels drets humans i llibertats fonamentals
en condicions d'igualtat
per les persones amb discapacitat
i de promoure el respecte a lliure dignitat inherent.
Així mateix, el Parlament de Catalunya
per mitjà de la resolució 44 barra 8
del 19 de juny del 2007
va instalar al Govern de la Generalitat
a adoptar les mesures necessàries
per complir la Convenció
i per mitjà de la declaració del 17 de desembre del 2008
en motiu del Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitat
va adherir-se als postulats de la Convenció
i va manifestar la seva voluntat
de vetllar per garantir la igualtat d'oportunitats
a les persones amb discapacitat
com a ciutadans de ple dret.
I després d'haver-li aprovat la llei 13 barra 2014
del 30 d'octubre d'accessibilitat
encara no està desenvolupat el reglament
que permeti complir amb els objectius
que millorin la vida de les persones amb discapacitat.
Atès que va ser aprovada al Parlament de Catalunya
la llei 13 barra 2014
del 30 d'octubre d'accessibilitat
on es diu que la importància de la promoció
de l'accessibilitat com a instrument
per a fer a l'efectiu
el principi d'igualtat dels ciutadans
va tenir una primera traducció a Catalunya
al decret 100 barra 1984
del 10 d'abril sobre la supressió
de barreres arquitectòniques.
7 anys després el Parlament va aprovar la llei 20 barra 1991
del 25 de desembre de promoció d'accessibilitat
i de supressió de barreres arquitectòniques
i posteriorment el govern va aprovar el decret
135 barra 1995 del 24 de març
pel qual es desplegava la llei esmentada
i s'aprovava el codi d'accessibilitat.
Aquestes normes van establir les bases
per a la supressió de barreres arquitectòniques
i la comunicació per a la promoció d'ajuts tècniques
per a millorar la qualitat de vida de l'autonomia
de les persones amb discapacitat
o amb mobilitat reduïda.
Aquesta normativa ha comportat un avanç important per a Catalunya,
però després dels anys en què ha estat vigent
encara hi ha persones amb discapacitat física,
sensorial, intel·lectual o mental.
Gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional
que viuen situacions de desigualtat,
d'oportunitats, de discriminació
i de dificultats per a la participació social
i per a l'exercici de llurs drets
a causa de l'existència de barreres físiques
en la comunicació o l'actitud que els impedeixen.
Atès que segons les dades del 2018
publicades pel Institut Estadístic de Catalunya de la Generalitat,
actualment el número d'habitants
segons el tipus de discapacitat reconeguda a Catalunya
és de 582.027 persones a la comarca del Baix Llobregat.
La xifra és de 64.585 persones,
87 persones i és en just desvern
amb reconeixement oficial de discapacitat tenim.
Física motora, 368 persones.
Física no motora, 188 persones.
Visuals, 79 persones.
Audiovisuals, 49 persones.
Psíquiques, 101 persones.
Malalts mentals, 176 persones.
No descrites, 22.
Un total de 990 persones
que són els que estan aquí afectats a Sant Just.
Per tant, de les 17.494 persones
empadronades a Sant Just desvern,
al 2018 un 6% tenen reconeixement legal de discapacitat.
Una de més d'aquestes persones,
a prop d'un 45% en tenen més de 65 anys.
Ara, i gràcies a les entitats del sector
i a l'acció dels grups parlamentaris de l'oposició,
s'ha creat el Pacte Nacional pels Drets
a les Persones amb Discapacitat,
constituït al passat Juriól.
Aquest pacte abordarà des del punt de vista legislatiu,
pressupostari i de polítiques públiques
tots els respectes que tenen les persones amb discapacitat.
En límits generals es tracta d'ajudar
a les administracions a construir
un nou model de polítiques públiques
que passaran per transformar els serveis residencials
en un model de suports orientats a la comunitat i a la vida independent.
Limitar i buscar alternatives a la incapacitat
i tutelar tot avançant cap a un model
basat al suport i a la persona.
Transformar progressivament l'educació especial
en educació inclusiva.
Diseñar un nou model de treball protegit
d'inserció a l'empresa ordinària.
Garantir el dret a la mobilitat i a la implantació
de les normatives d'accessibilitat.
Impulsar i donar estabilitat al finançament
de les entitats representatives
al tercer sector de la discapacitat.
Endegar la previsió de serveis mitjançant
l'acció de concertació social.
Implantar un model de tarifes de serveis
de cartera que pugui revertir
en una millora de les condicions laborals del sector.
I garantir la seguretat i el bon tracte
de les persones amb discapacitat.
La seva llibertat i dret a decidir.
Així com la igualtat davant la llei
i l'accés a la justícia.
Més llarg que un dia sense pa.
En el pacte nacional...
Bueno, ja queda una pàgina.
En el pacte nacional pels drets de les persones
amb discapacitat com a específic a l'acord
del govern 102 barra 2019 del 9 de juliol
i forma part representants
de diferents departaments de la Generalitat
començant pel mateix president
de les institucions empresarials i sindicals.
Representants del sector de la discapacitat,
representants de tots els grups subgrups parlamentaris
i persones experts.
Per tant, en aquest moment sembla prudent
i lògic esperar l'elaboració
de les conclusions que esperen
que es concretin en una estratègia concreta
amb plans operatius calendaritzats
i partides pressupostàries.
Aquest és el plan que tu feies, Esmena, Sergi.
Mentre tant, el govern municipal no estarà aturat
i farà accions decisives
per millorar la qualitat de vida de les persones
amb discapacitat i també la de les seves famílies.
És per tot l'anterior
amb l'objectiu de garantir la igualtat
dels ciutadans catalans
es proposa el pla de la corporació,
la adaptació dels següents.
Primer, demanem a la Generalitat
que l'any 2020 finalitzi l'adaptació
de la normativa catalana
envers els valors i mandats de la convenció
sobre els drets de les persones amb discapacitat,
aprovada per les Nacions Unides en el 2006
i conclogui la tramitació del reglament
de desplegament de la llei 13 barra 2014
del 30 d'octubre d'accessibilitat.
Es valorarà positivament el grup de treball jurídic
creat amb visió interpartamental
així com a l'impuls de la participació
d'entitats experts i representants
d'organitzacions membres del Consell
per la promoció d'accessibilitat
que en total van arribar a presentar
prop de 900 esmenes al document bàsic.
Dos, sol·licitar el pacte nacional
pels drets de les persones amb discapacitat,
constituir al passat juliol
la creació de l'estratègia
i el calendari a seguir en aquest àmbit.
Tercer, demanar al govern municipal
elaborar de manera participativa
un pla d'accessibilitat universal a Sant Just
per l'any 2020 d'acord amb el pla
d'actuació municipal.
I tercer, donar trasllat d'accessibilitat
a la Generalitat de Catalunya,
al Parlament de Catalunya,
al Departament de Treball,
aferrers socials i famílies
i funció d'entitats mitjançant
la comunicació local.
Molt bé.
Hi ha alguna intervenció sobre la moció?
Doncs vinga, som-hi.
Fem una roda ràpida.
Montse Molinero.
Bé, sort que van haver-hi partits
que van col·laborar amb aquesta moció
i ens hem estalviat tres pàgines i mitja.
Per què? Déu-n'hi-do.
Nosaltres a més volíem apuntar
que el tema de la discapacitat
és un problema que en aquest ajuntament
sempre ha preocupat
i que des dels serveis socials i mobilitats
sempre s'ha tenut en compte
que aquesta gent tingui una facilitat per moure's.
Per tant, evidentment,
hi ha mancances, tal com dius,
i per això es fa necessari, tal com diu la moció,
que el Govern de la Generalitat
i el Govern municipal treballem amb una mateixa línia
perquè el 2020 es posi en marxa definitivament
i sigui desenvolupada la convenció sobre els trats
de les persones amb discapacitat
i el Pla d'Accessibilitat Universal.
Creiem que és bàsic per poder acabar
per filar tots aquests deficients que puguin haver-hi.
Moltes gràcies.
Més intervencions?
Home, ja ho he dit de l'entrada.
Sí, sí.
Sergi, que gràcies per haver-vos presentat les esmenes.
És que si ho fos aquí és insuficiència.
Molt bé, més intervencions, sisplau.
Joan Maria Cortés.
Ara.
Gràcies.
En primer lloc, comentar-li al Quico
que t'ho vaig dir verbalment
i te vaig enviar un correu per dir que del grup
qui ho participava era jo,
no me'l vas contestar ni me'l vas...
No, no me'l vas contestar.
Li vas continuar enviant a la Laia,
la Laia me'l va continuar enviant a mi,
però que, clar, nosaltres, com que tenim la sort que som quatre,
ens fem repartir coses
i que, per una altra vegada, agrairia per anar.
Llavors, unes coses que comentava, tu i mig comentava,
però que volíem afegir, però bueno, no passa res,
i és perquè en prenguem consciència tots,
que nosaltres votem a favor, estem d'acord,
estem d'acord amb totes les menes que hi van haver-hi,
però, clar, també agafar consciència
que quasi tots els carrers que s'han fet nous
és allò que diem les companyies són molt dolentes
i no escolten, ja, però és que els pals queden al mig.
Te'n vas al carrer d'electricitat i dius,
és que s'ha fet nou el carrer.
Ja no és les coses que hem d'intentar arreglar,
és que les coses que hem arreglat i s'han fet noves
han tingut els pals de l'electra allà al mig.
No, és que no hi passa una persona que ve de rodes
ni un cotxet per allà.
Llavors...
M'hauran passat dos anys, només.
Llavors això, demanada que...
Sé que és complicat negociar amb aquestes empreses,
però que qualsevol nova acció que es faci
es faci assegurant que això no passa.
D'acord? Ja l'hi he dit, no?
Nosaltres votem a favor.
El Partit Socialista intervé?
Sí, volem intervenir per agrair
al representant de Ciutadans la voluntat d'entesa,
perquè és cert que ahir hem fet esmenes importants a la moció.
Per tant, hem introduït elements que no es tenien en compte,
com hem actualitzat les dades de les persones
que tenen reconeixement oficial de discapacitat,
i és cert que n'hi ha moltes que no tenen aquest reconeixement.
Per tant, el volum de persones del qual estem parlant
pot ser encara superior.
Sí que és cert que, com diem molt bé la Montse,
hi ha compromisos que totes les administracions
han de posar de la nostra part per resoldre,
i aquí hi ha una part molt important, que és la part privada,
que s'hi posen molt poc les piles.
Tenim establiments a qui s'enjust,
que, com que la normativa no els obliga,
no adequen l'accés al seu establiment,
i, per tant, hi ha persones amb cadires de rodes,
amb esclerosi múltiple o altres patologies,
en les quals no poden accedir a l'establiment,
i no hi ha manera d'obligar-los perquè,
d'acord amb el moviment en què van obrir aquell establiment,
aquella normativa encara no els obliga a fer el canvi
i a adequar un accés a un establiment
que no tingui qualsevol altra persona.
Agraïm la sensibilitat de Ciutadans amb aquest tema
i que, fins i tot, hagi estat una de les pressions
a l'hora d'anar a cociar el pressupost
per tal d'introduir una partida per millorar aquests carrers
i fer-los més accessibles.
Clar, dir-li al Cortés, que m'agrada parlar d'ell,
així hi ha una estona que també parlo d'ell,
que si haguéssim d'esperar que les companyies
soterressin les línies o aportessin la quantitat necessària per fer-ho,
no podríem fer cap millora de carrers.
Per tant, millor fer-los ni que sigui parcialment
i quan arribi el moment poder fer el soterrament dels pals
i millorar aquesta accessibilitat, que és veritat,
amb tants pals de llum pel mig no pots passar ni amb el cotxet
ni amb crosses, depèn com ho fas,
perquè s'acumulen tot d'elements que et distorsionen la mobilitat.
Bé, és un pas endavant.
Pensem que calia tirar cap aquí.
Hi ha molta feina feta, com deia la Montse,
perquè la sensibilitat ve de lluny,
però sempre queden coses per fer
i quan parles amb les persones afectades
que incideixen en la seva vida, que fins que no t'ho diuen,
moltes vegades som conscients de les barreres
que els posem perquè facin el dia a dia amb dignitat.
Molt bé, anem directament a votació.
Vots, abstencions, cap, la CUP no ho sé.
Vots en contra, tampoc.
Vots a favor, la resta de vots, unanimitat, seguim.
3-2, moció de la CUP amunt de rebuig
de l'anomenada llei mordasa digital.
Vull dir que posteriorment s'ha presentat un altre text
i que, per tant, hi ha un refós
que els regidors i regidores tenen,
a la Junta de Portaveus se l'ha repartit també.
Anem directament al punt, laia Flotats.
Gràcies.
Farem una lectura conjunta
amb el Carles, el portaveu de la CUP.
Jo llegiré una part i després el Carles.
No la llegiré sencera, llegiré diferents trossos.
Moció que presenta el Grup Municipal de Junts per Catalunya,
Alcaldia Republicana i CUP amunt
a debatre en el proper ple de l'Ajuntament de Sant Just
en contra de l'anomenada llei mordassa digital.
El 31 d'octubre, amb l'inici de la campanya electoral del 10N,
el govern en funcions de Pedro Sánchez
amb uns nivells de deslleialtat institucional
que no havien vist fins ara,
va aprovar el reial decret llei 14 barra 2019
que modifica la llei 9 barra 2014 de 9 de maig,
general de telecomunicacions,
pel qual s'adopten mesures urgents
per raons de seguretat pública
en matèria d'administració digital,
contractació del sector públic i telecomunicacions.
Aquest decret va ser aprovat el propersat dimecres 27 de novembre
per la Diputació Permanent del Congrés
amb els vots favorables del PSOE, PP i Ciudadanos
i l'abstenció del grup parlamentari confederal
de Unidas Podemos en Comú Podem Galicia en Comú.
Amb el reial decret l'executiu defutxa el legislador,
escapa del control parlamentari
i del debat que implicaria l'aprovació d'un text
com aquest a la cambra baixa.
Atès que la Constitució espanyola
en el seu article 86, paràgraf primer,
diu literalment que
en cas d'una necessitat urgent i extraordinària
el govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals
que prendran la forma de decrets llei
i que no podran afectar l'ordenament
de les institucions bàsiques de l'estat,
els drets, els deures i les llibertats
dels ciutadans i ciutadanes regulats en el títol primer,
el règim de les comunitats autònomes
ni el dret electoral general.
És evident que l'executiu pretén aplicar mesures
que afecten a drets constitucionals.
Amb la nova redacció i amb l'ús de termes abstractes
com l'ordre públic, la seguretat pública
o la seguretat nacional com a supòsits habilitadors,
es crea un marc d'inseguretat jurídica inadmissible.
A diferència de quan es declara l'estat d'excepció
que està regulat a la Constitució
i que per a la seva aplicació
és necessari tramitar-ho a través del Congrés,
amb el concepte d'ordre públic no hi ha ni definició
i la seva defensa tampoc té especificat
cap tipus de protocol.
Per tant, queden mans de la subjectivitat de l'executiu
decidir quan és necessari
prendre aquestes mesures.
El decret dona potestat a l'executiu
per intervenir a internet
i les comunicacions dels ciutadans i ciutadanes
sense ordre judicial
i sense necessitat de declarar l'estat d'excepció,
intervenir al telèfon mòbil
o cessar qualsevol activitat a internet
sense autorització judicial per motius d'ordre públic,
limitar de forma directa drets fonamentals
com el de llibertat d'expressió,
el secret de les comunicacions
i la informació,
evitar i prohibir la innovació tecnològica
ja que prohibeix a les administracions públiques
innovar en determinades tecnologies.
El decret va també en contra
de l'apoderament digital de la ciutadania
i de la capacitat d'innovació del govern de Catalunya
i acabarà duent a Espanya a la decadència analògica.
D'altra banda, quan se n'analitza el contingut
del nou reial decret llei 14 barra 2019
des de la perspectiva del dret europeu comunitari,
també constatem que aquesta normativa
pot entrar en conflicte amb el projecte europeu
ja que prohibeix temporalment
els sistemes d'identificació digital
basats en la tecnologia blockchain.
Per tant, xoca plenament
amb l'esperit de la infraestructura europea
de serveis blockchain EPSI,
una iniciativa conjunta de la Comissió Europea
i l'European Blockchain Partnership, EVP,
per proporcionar serveis públics transfrontaners
a tota la Unió Europea mitjançant aquesta tecnologia.
La EPSI es materialitzarà l'any 2020
com una xarxa de nodes distribuïts a tota Europa, la blockchain,
aprofitant un nombre creixent d'aplicacions
centrades en casos d'ús específics
com són en notarització, registre de diplomes,
identitat digital sobirana o compartició confiable
a dades en el mercat digital únic.
El projecte digital del govern català
està dins els marcs legals que marca la Unió Europea
i totes les lleis que ens regeixen.
El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació
ha crescut un 29% els darrers tres anys a Catalunya
i dona feina a un 3,9% de la població.
Un total de 15.757 empreses formen a Catalunya
un dels sectors més dinàmics de la seva economia,
amb més de 106.000 treballadors i treballadores,
una demanda creixent de professionals,
un 40% el darrer any a Barcelona,
i una facturació que frega els 17.000 milions d'euros.
El concepte de República Digital
és un projecte per a fer d'aquest país
un país avançat digitalment
que poderi els seus ciutadans i ciutadanes
formant i fent servir aquestes eines digitals
i situïa Catalunya a l'avantguarda
d'aquesta nova revolució digital.
Aquests projectes són bons pel país,
són bons per democratitzar l'economia
i són bons per aprofundir
en una nova forma de governar en democràcia.
El decret llei és un decret regressiu
des d'una perspectiva de dret
i regressiu des d'una perspectiva
de progrés social i econòmic per a Catalunya.
Amb el decret digital, Pedro Sánchez aplica una censura
per evitar que Catalunya avanci en l'àmbit digital,
lideri i innovi.
Aquests darrers anys,
Espanya s'ha fet coneguda internacionalment
per la repressió policial i judicial
i ara també per liderar a Europa
a la repressió digital i posar-se al nivell
de Turquia, Irany, Aràbia Saudita o Xina.
A Europa no hi ha cap legislació similar
amb aquests extrems.
D'acord amb tot això exposat,
demanem que el ple de l'Ajuntament
aprovi els següents acords.
Primer, instal·la els grups parlamentaris
al Congrés a la presentació
d'una proposició de llei
que derogui el Reial Decret Llei 14-2019.
Segon, instal·la Generalitat a demanar informes
dels serveis jurídics de la Generalitat
i del Consell de Garanties Estatutàries
per analitzar la possible inconstitucionalitat
del Reial Decret.
Tercer, instal·la Generalitat
a engegar un front comú de les comunitats autònomes
per tal d'aconseguir una estratègia
d'oposició conjunta i coordinada.
Quart, instal·la Comissió Europea
i concretament el director general
del Directorate of General Communications
Networks and Technology de la Comissió Europea,
senyor Roberto Viola,
per a que requereixi d'ofici a l'Estat espanyol
l'adequació del Reial Decret 14-2019
a la normativa europea.
I cinquè, informar la Generalitat,
el Congrés dels Diputats,
el Govern d'Espanya, el Parlament Europeu
i la Comissió Europea,
i el contingut d'aquesta moció.
Intervencions.
Començo jo mateix.
Demano a la major.
Remarcar que ens trobem d'una altra vegada
davant d'una regressió
en els drets en aquest país,
una regressió que ve feta amb nocturnitat
i elegocia, com ja estem acostumats.
I, com a mostra, posem l'article
a la Constitució
i que ens ha de defensar
i intentar que els nostres drets
no vagin enrere,
sinó que sigui possible que vagin endavant.
I passo a la paraula.
Intervencions.
Volia dir que aquesta moció,
Laya, quan l'has enviada?
Perquè jo la vaig veure ahir, pot ser?
Ahir vaig enviar el text rofós.
Jo és la primera que el revia.
Et diré una cosa.
Si l'haguessis rebut abans,
et decideixi donar-li l'OK
d'aprovació a votar a favor d'això,
perquè haguessin pogut comentar temes
i els nomiòs haguessin pogut posar d'acord.
Llavors, et diré, Revolució Digital,
estic d'acord a la Revolució Digital, evidentment,
però no estic d'acord amb segons quins punts
que has posat aquí.
I em veia agradat poder-lo haver parlat,
com pot ser el tema de la repressió policial.
La repressió policial, posar-ho millor,
no calia que estigués aquí,
al igual que altres coses,
i haguessin anat de la mà.
Potser és raro i innovador
que un regidor de Ciutadans digui això,
però jo crec que el camí és aquest,
és parlar, al igual que hem fet
amb el tema de la moció que he presentat jo,
que el Sergi m'ha comentat el tema de la Generalitat,
no sé què, no sé quant, és parlar, parlar,
parlar, la gent s'entén.
El meu vot serà abstenció.
Gràcies.
Seguim la roda?
Sí, si us fa salva.
Doncs, deixeu-me que intervingui, gràcies.
Un dels reptes més rellevants i fonamentals
que tenim com a societat
és donar resposta de forma garantista
a les legislacions en l'àmbit de l'estructuració democràtica
de l'ecosistema digital.
L'aplicació o el disseny legislatiu
de normes que contenen mesures de caràcter excepcional
sense una justificació real, concreta o exhaustiva,
són de cap de les maneres el millor instrument
de la regulació d'aquest espai digital.
Les mesures més preocupants d'aquest decret a la reforma
són les que modifiquen la Llei de General de Telecomunicacions
que permet al govern de l'estat espanyol assumir
la gestió directa i la intervenció de les xarxes
i serveis de comunicacions electròniques
en determinats supòsits excepcionals
que poden afectar l'ordre públic,
la seguretat pública i la seguretat nacional.
Tots aquests conceptes són conceptes jurídics molt indeterminats
amb un alt nivell d'imprecisió
que permetria, precisament,
a una ampli marge d'apreciació
i de discrecionalitat per part del govern.
Des del nostre grup entenem que totes les retallades de llibertats
que s'apliquen a internet poden acabar sent traduïdes
en retallades de llibertats també als carrers.
El reial decret afronta aspectes que podien atemptar
contra drets i llibertats bàsiques
a més d'obrir la porta a la centralització digital.
Tant mateix el nostre grup,
la nostra posició de comissió permanent
que validava aquest reial decret el passat mes de novembre de 2009
ha estat el d'introduir mesures, precisament,
que garanteixin la no vulneració d'aquests drets fonamentals
i la pèrdua d'autonomia de les comunitats autònomes
en matèria digital.
Aquestes observacions han estat acceptades pel PSOE
i, per tant, ens van abstenir com a pas previ
a l'elaboració d'una llei que hauria de ser treballada
en el congrés.
Aquesta llei que haurà de ser modificada
en el transcurso d'una nova legislatura,
que volem que sigui netament progressista
i compromesa amb les llibertats
i que deixin rere les temptacions aquestes centralitzadores
i de vulneració de drets que creiem que impregnen aquest decret.
Les nostres aportacions han anat en tres sentits.
Especificar que, en cap cas,
les intervencions que es derivin de la llei
podran suposar una restricció de drets fonamentals
i de llibertats públiques reconegudes en un ordenament jurídic.
Evitar la recentralització digital
a través de mecanismes que garanteixin
la participació de les comunitats autònomes
en tot allò que té a veure amb la identificació digital.
Així també hem aconseguit el compromís exprés
de la Secretaria General d'Administració Digital
del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública,
que haurà d'informar a la Conferència Sectorial
per a assumptes de seguretat nacional.
I el tercer punt, donar garanties que qualsevol decisió
pugui ser revisada judicialment.
El decret obria la porta que mesures de caràcter excepcional
que poguessin vulnerar drets fonamentals
fossin tractats com una qüestió administrativa
i que, per tant, no poguessin ser recorregudes davant d'un jutge.
Hem fet les modificacions perquè, si no, sigui així.
Des del nostre espai polític, treballarem i sabem d'ús
per formar la proposta de llei en el sentit que hagi expressat.
Per tant, el nostre vot serà el mateix
que volem expressar en aquell moment, que és abstenció.
Molt bé. Més intervencions al respecte?
Bé, cal recordar que aquesta llei s'aprova
just davant d'una campanya electoral,
en la qual ja es veu que és el que pot portar dintre
dels punts que pot portar.
Poder es va fer en un moment en què el moviment independentista
encarnat o portat per davant pel tsunami democràtic
intenta una cosa impossible.
I, llavors, aquí és quan això que és la voluntat repressora
que té aquest estat en contra de tot el que són els moviments aquests.
Un decret que va en contra de l'apoderament digital
i de la ciutadania i la capacitat d'innovació del nostre govern
acabarà, possiblement, amb una decadència neurològica d'Espanya.
Per tant, no podem permetre-ho.
Estàvem a favor d'aquesta moció, votarem a favor,
i, evidentment, podríem entrar en molts detalls
de puntualitzar molt més cada un d'aquests punts d'intervenció,
però creiem que podríem estar-nos aquí fins demà al matí.
Per tant, votarem a favor i deixar això, sobretot clar,
que la fan en un moment totalment de repressió
contra el nostre país.
Hi ha més intervencions al respecte?
D'acord.
Gina Pol, partit socialista.
Sí, com a partit socialista.
Bé, el PSOE ja s'ha compromès a clarificar i a millorar
aquest decret digital en un futur projecte de llei
i, a part, jo crec que aquest és un repte digital
que s'ha d'afrontar amb el màxim consens possible
i, per això, pensem que en el mar d'un nou govern
s'ha de tornar a posar sobre la taula i ha de tornar
a ser negociat i ampliat la base en la qual es va tirar endavant
i s'han de fer modificacions que es facin.
Entenem que la voluntat del govern ha fet front
a les amenaces associades a un món digital
on tenen totes les nostres dades, per tant,
poden saber tot de nosaltres, què paguem, què mengem,
quins són els nostres elements de salut, on vivim,
tot poden tenir totes les nostres dades
i s'estava intentant vetllar perquè aquestes dades
s'utilitzessin de forma correcta i de forma legítima.
Sí que és cert que el decret va generar
un gran debat a nivell jurídic,
es va manifestar molts dubtes sobre qüestions
com que el DNI sigui l'únic document
que acrediti la identitat digital
o també que l'obicació dels servidors
només estiguéssim en el marc de la europea,
és a dir, tot el món jurídic va analitzar elements
que no compartien d'aquest decret
i, per tant, pensem que la crítica
també ha de fer reflexionar el govern
i que, per tant, en un marc de diàleg
es pot buscar una altra entesa.
Entendríem que el govern català
o altres administracions intentessin buscar
els recursos necessaris per tal d'oposar-s'hi
anant al Tribunal Constitucional o on calgués,
per tant entenem que és lògic que sol·liciti això la moció
i potser el govern va voler fer una excessió de control
en tant que hi ha un risc que les nostres dades
siguin venudes o utilitzades per finalitzats
que no serien les correctes.
Com a grup socialista nosaltres votaríem una abstenció.
Molt bé.
Gràcies.
Bé, jo simplement llegiré el que diu la primera pàgina
del decret llei, que és en el preàmbul
i és on explica una mica l'esperit de la llei.
I aleshores hi ha un moment que diu
l'administració electrònica aguditza la dependència
de les tecnologies de la informació
i extiende la possible superfície d'ataque,
incrementant el risc d'utilització del cibrespacio
per a la realització d'activitats il·lícites
que impacten en la seguretat pública
i en la pròpia privacidad de los ciudadanos.
Los recientes y graves acontecimientos
acaecidos en parte del territorio español
han puesto de relieve la necesidad
de modificar el marco legislativo vigente
para hacer frente a la situación.
Es evident que l'esperit d'aquest reial decret llei
és limitar el dret a vaga que hem estat fent
a Catalunya durant el mes d'octubre
arran de la sentència que es va publicar el 14 d'octubre,
sí, arran de la sentència,
les noves formes que hi ha de manifestar-se,
d'organitzar-se i d'organitzar la protesta
que estan molt basades en el món digital,
és evident que a 5 de novembre,
que és quan es fa aquest reial decret
que estem en plena campanya electoral
per la reelecció del Pedro Sánchez,
doncs és evident que aquest decret llei
es fa només pensant en el cas de Catalunya
i en el cas que no fos cas
que ens escapéssim del control dels sistemes de l'estat
per la via del món digital.
No sé què és el que es pretén arreglar
o es pretendrà arreglar després en un debat
en el congrés a l'hora de redactar
un projecte de llei sobre això,
però és que s'hauria de canviar el punt d'inici.
La hipòtesi inicial hauria de canviar radicalment
i això és complicat i més tenir en compte
que arran de tot el que ha passat
el que sí que està succeint i veiem
és que hi ha una voluntat per part del govern d'Espanya
i dels partits d'àmbit nacional
de tirar enrere en el que és l'evolució de les autonomies
i el major traspàs de competències,
és a dir, hi ha una voluntat d'involucionar
i d'anar enrere.
I tot el món digital, que és tot nou
i que està generant noves situacions
que abans no existien i ja sabem
que el legislador sempre va per darrere el legislant,
que a més a més s'estan duent en paral·lel
a la voluntat que estem manifestant
molts catalans i catalanes
que Catalunya sigui independent,
voluntat que s'ha traslladat també a les institucions
els nostres representants públics
i que hem fet passos endavant per tal de poder-ho aconseguir.
Com que estan anant en paral·lel
i en part estan fonamentades en això,
aquí ara hi ha la voluntat
que no puguem fer servir aquestes eines.
Aleshores, està claríssim que hi ha una...
simplement dir que aquest decret llei
ha sigut molt oportun, ha sigut electoralista
i creiem que no tocava,
que s'hauria de retirar.
Gràcies.
Molt bé, si no hi ha cap més intervenció,
anem directament a fer una intervenció.
Ràpid.
Aviam, Laia, això d'Espanya, Catalunya,
independència, tot el rotllo aquest,
això és com al mestre i a l'alumne, no?
El mestre és el que dirigeix el que és la classe
i l'alumne és el que té que acatar
el que diu el mestre.
Fins aquí anem bé, no, en principi?
Bueno, quan estàs en una classe és així.
Aleshores, dit això, la llei mortada aquesta,
evidentment que és una eina per acotar
que ningú faci a algú mal fet
i quan diu algú, una autonomia.
En aquest cas estem parlant de Catalunya,
evidentment que la van treure
i com deia la Montse, va ser com a extraordinària
pel que estava passant aquí a Catalunya.
Però s'ha d'estudiar i s'ha de mirar aviam
com es pot tornar a quan estàvem abans,
que abans havia aquí, a Catalunya,
era l'autonomia més vanguardista
i no hi havia cap cotes ni res d'això.
Jo crec que s'ha d'agafar el que és la confiança,
l'estat ha d'agafar el que és la confiança
amb Catalunya, això és així.
Dit això, al igual que estàs manifestant,
que estàs en contra de la llei mortada,
també els independentistes,
a l'hora de fer el que és una manifestació,
posàveu com a excusa el tema d'una vaga,
us inventàveu una vaga de no sé què,
i per això sortíeu al carrer manifestant-se.
És així o no és així?
És important que reconeguem les coses,
al final les eines les has de fer per vestir-ho.
El que vull dir amb això és que et dono la raó
que la llei mortada és una llei que cota
el que són les autonomies i que brinda la llibertat,
però t'haig de dir una cosa,
que t'has de guanyar el professor,
hem de tornar com fa deu anys.
Gràcies.
Prenem directament votació.
Els catalans i les catalanes no som alumnes
d'un professor o profe?
No, metafòricament no,
perquè estàs establint una jerarquia.
Quan tu fas servir la metàfora de professors
i alumnes estàs establint una jerarquia,
i és el que no esteu entenent,
és una jerarquia, som tots iguals,
i estem tots al mateix nivell.
Molt bé, escolteu, anem directament a votació.
Vots a favor d'aquesta moció.
Vots a favor d'aquesta moció.
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP,
abstencions d'aquesta moció.
De Ciutadans, el Partit Socialista i movem.
Doncs avançaríem de proposicions d'urgència,
si no hi ha cap de moció d'urgència
aneu una presentada a les 4 de la tarda.
Gràcies.
Que he demanat personalment
que entrés a la Junta de Portaveus,
atès el tema.
Sí que és cert que el contingut i el calatge
d'aquesta moció presentada
pels companys d'Esquerra Republicana,
a mi personalment i segurament a molts dels companys
del Partit Socialista ens hauria agradat
tenir una mica de temps per valorar alguns aspectes
on no hi ha hagut pràcticament temps de parlar-ne
i no sé si haguéssim pogut fer
algun tipus d'aportació
i que hi hagués més vot a favor.
No se teixent,
entenc que el ponent la vol mantenir, evidentment,
i sense cap voluntat de transaccionar res.
Molt bé, doncs escolta,
he entès la paraula,
és una moció que ha entrat aquesta tarda,
atès a reclamar l'anul·litat de la sentència
i la llibertat immediata d'Oriol Junqueras
i la resta de presos i preses polítiques.
Vot se guarda l'urgència?
Tens la paraula, Sergi?
Crec que és conegut de tot el ple municipal
que a Esquerra Republicana
intentem treballar amb la menor urgència possible.
Diria que en els nou anys que soc el portaveu
diria que és la primera que entrem d'urgència.
I en el correu electrònic on s'ajuntava el text
ja es deia precisament això,
que no ens agradava fer-ho així,
però l'actualitat és la que és.
Ahir, dic ahir, perquè avui som 20 de desembre,
ahir es coneixia aquesta sentència,
algú podria donar preparada
per si sortia en aquest sentit o en un altre.
Cada partit té els recursos que té
i el nostre funcionem així.
L'he fet arribar tan ràpid com hem pogut
i després, evidentment, d'haver-la registrat,
perquè el que no farem és primer enviar-la
i després registrar-la,
i l'enviem perquè tots la tingueu.
Segurament en més temps qui sap,
potser sí, però ho sabrem,
per tant, és el text que és
i el mantenim així.
Així farem una lectura compartida
als tres regidors del Grup Municipal
i com deia l'alcalde,
per reclamar l'anul·litat de la sentència
i la llibertat immediata d'Oriol Junqueras
i la resta de preus i preses polítics.
Com deia, en data de 19 de desembre,
el Tribunal de Justícia Europea
va dictar la sentència que reconeix
la immunitat d'Oriol Junqueras.
Per tant, la justícia europea ha determinat
que la immunitat d'un eurodiputat és vigent
des que es proclamen de forma definitiva
els resultats de les eleccions
desvinculant tot el procediment intern
dels estats membres.
Això significa, per tant, que des del passat
de les eleccions europees, Oriol Junqueras
i la resta de polítics catalans escollits
com a eurodiputats, en Carles Puigdemont
i en Toni Comín, han vist vulnerats els seus drets.
És el torn, per tant, de la justícia espanyola
a qui exigim que, de forma immediata,
el Tribunal Suprem apliqui la sentència europea
i deixi en llibertat Oriol Junqueras,
anul·lant la sentència condemnatòria
en relació al judici de l'1 d'octubre.
Amb el reconeixement de la immunitat
d'Oriol Junqueras, tot el procediment posterior
a la immunitat queda nul.
D'aquí, l'exigència d'anul·litat immediata
de la sentència i l'exigència de la seva posada en llibertat.
La sentència del Tribunal Europeu
exigeix el deure de col·laboració dels estats
i, d'acord amb aquest principi, no hi ha excuses
per demorar més la llibertat immediata
d'Oriol Junqueras respectar la immunitat
que se li ha reconegut.
Cal destacar també que fins i tot
el president del Parlament Europeu, David Sassoli,
s'ha pronunciat en el sentit que l'estat espanyol
apliqui amb soliditat la sentència dictada
pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Per tots els motius exposats anteriorment,
es proposa al ple l'adopció dels següents acords.
Primer, demanar al Tribunal Suprem
que s'apliqui la sentència del Tribunal de la Justícia
de la Unió Europea i, en conseqüència,
exigir la immunitat de la sentència del judici
de l'1 d'octubre i reclamar la llibertat immediata
de l'Oriol Junqueras.
Segon, reclamar que la resta de independentistes catalans
que fins ara han vist negar de la seva condició d'eurodiputats,
Carles Puigdemont i Toni Comín,
puguin adquirir-la de forma immediata
en virtut de la sentència del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea.
Tercer, reconeixer els drets dels ciutadans i ciutadanes
que van exercir el seu vot a les passades eleccions europees
del 26 de maig a opcions de bandantistes
i reclamar que no vegin més temps vulnerats els seus drets.
Quart, instalar l'administració espanyola
a aturar la repressió en totes les seves formes,
com la inhabilitació del president Torra.
Hi ha l'alliberament immediat
de tots els presos i preses polítiques.
I cinquè, fer arribar aquest acord
a la presidència del Tribunal Suprem,
a la presidència del Parlament Europeu
i als portaveus dels grups parlamentaris
del Parlament Europeu.
Molt bé, intervencions dels que han proposat,
veig que no, per tant, just fos alguna.
Quico Ferrer vol intervenir abans que just fos, Alba?
M'ho intervenim.
Aviam com ho digui això.
Tenia Junqueras immunitat? Sí, tenia Junqueras immunitat.
Qui té la potestat de treure'l de la presó?
El jutge, que l'ha jutjat.
Té immunitat, Carles Cuixdemont i Toni Comín?
Segons la normativa aquesta,
segons el jutge europeu, és correcte.
Reconec que si té immunitat,
té el dret de tenir immunitat,
però la potestat ara mateix de decidir això
és el jutge, que l'ha jutjat, en aquest cas, el Junqueras.
Segons el que m'he informat,
el que tindria immunitat és Toni Comín
i Carles Cuixdemont perquè no ha sigut jutjat.
Això és el que m'he informat.
Realment, si algú tindria immunitat ara mateix,
i podria circular lliurement,
és Carles Cuixdemont i Toni Comín.
El Junqueras és decisió del jutge, que l'ha jutjat.
A partir d'aquí vull matisar això per part meva,
com a regidor de Ciutadans.
Això no vol dir que voti a favor de la moció que heu presentat,
però volia deixar-ho apuntat.
Gràcies.
Per quin vot és?
Abstenció.
I hi ha més?
Bé, sí, com l'ha acabat de dir,
aquesta és una moció que entrarà en l'últim moment,
que des del moment tampoc ens ha donat molt de temps a analitzar.
Entenem que és un tema d'actualitat,
no és que sigui un tema d'obresència.
En tot cas, la moció està sobre la taula,
l'hem posat d'obresència i, evidentment, ens expressarem.
Ho farem amb la línia que la querencia diu que hem de seguir,
que és la que hem anat seguint també en la resta d'emocions
quan han vingut temes de la sentència i presos polítics.
I el que direm és que la justícia europea ha deixat en evidència
que el Tribunal Suprem afirmant que es va vulnerar els drets
de la via per la resolució d'un conflicte polític
i que l'únic camí continua sent el diàleg i la negociació,
que és el que hem anat repetint tantíssimes ocasions.
Necessitem, i això també ho hem dit moltes vegades,
els presos, els presos en llibertat per sortir definitivament
d'aquesta excepcionalitat política,
apartar la judicialització de la política
i la política dels jutges és condició necessària
per encaminar el conflicte cap on ha d'anar,
la política com a moviment i com a espai polític
creiem que s'ha d'abordar.
Llavors el nostre vot serà a favor.
El Partit Socialista també.
Interview primer.
Ella?
Sí.
Gràcies.
Posada a manifest que al final la justícia europea
no ha fet més que aplicar el sentit comú.
És una decisió, una resolució de sentit comú.
Al final,
les persones es presenten per ser escollides o no pel poble,
és la democràcia, formar part de la democràcia
i del sistema democràtic,
que unes persones es presenten a unes eleccions
i unes altres les escolleixen o no perquè les representin.
I en el moment que s'ha fet l'elecció
i que els ciutadans i ciutadanes han votat,
aquella persona ja està escollida,
que és l'estat espanyol i l'estat públic.
Que hagi de passar un tramit administratiu
és una cosa que ens hem inventat,
però el fet natural és la votació o l'elecció
i això és el que està dient el Tribunal de la Unió Europea,
que una persona en el moment que surt escollida
ja és representant.
Aleshores, a partir d'aquí tornem a veure una altra vegada
com l'estat espanyol fent servir la justícia
per la via raonable i de sentit comú, que és el diàleg
i a seures i a parlar i fer servir la política,
que és el que va a dialogar perquè la política va a dialogar,
entre altres coses.
En lloc de fer servir això, ha estat durant aquests anys
fent servir la repressió judicial i el sistema judicial
amb benefici propi i no amb benefici de tots,
és a dir, fent servir la justícia d'una manera
en què no se respecta la separació de poders
perquè la justícia ha de ser per tots,
d'una part, o no només ha de defensar els criteris
o els posicionaments d'una part,
que és el que ha estat passant aquí,
i ara sembla que hem de donar les gràcies
a formar part de la Unió Europea
i que hi hagi hagut tot aquest procediment
que ha tirat endavant l'Oriol Junqueras amb el seu advocat
perquè, efectivament, es vegin reconeguts
els drets dels nostres representants polítics
i, en definitiva, es vegin reconeguts els nostres drets,
els drets de les persones, homes i dones que els hem votat.
Gràcies.
A veure, com ha explicat el just,
la decisió s'ha conegut aquest matí,
l'emoció s'ha presentat aquesta tarda,
tot just hi ha hagut un pronunciament d'urgència del govern,
encara no s'ha pronunciat al Tribunal Suprem
de què farà un cop conegut aquesta decisió,
l'advocacia de l'Estat també ha d'analitzar
i, en els pròxims dies,
fer o adoptar la decisió que correspongui.
Corregint a la Laia, si això ens arriba ara
és perquè el propi Tribunal Suprem va fer la consulta,
una consulta que arriba tard
i arriba quan ja s'ha fet malament,
però no va ser a instàncies de cap advocat del Junqueras,
és a dir, el propi Tribunal Suprem fa aquesta consulta
i la resposta a la consulta ha arribat avui.
Analitzant l'emoció,
nosaltres, si ens haguéssim quedat en el primer punt
demanant al Tribunal Suprem que apliqui aquesta sentència,
perquè som un partit que demanem que s'acatin les sentències,
aquí haguéssim estat a curs i haguéssim votat a fort,
demanem al Tribunal que apliqui la sentència
que avui s'ha resolt
i que en conseqüència s'hi derivi tot allò que s'hi derivi,
però com que no deixeu que s'hi derivin coses,
sinó que aneu a exigir segones derivades,
aquí ja som com a socialistes,
no caiem d'entendre que us erigiu com a jutges o com a lletrats
i ja exigiu la nullitat, la llibertat immediata
de tots els presos,
com aquí estem parlant d'una decisió que afecta
una condició concreta del Junqueras,
no parla de ningú més,
sinó de les derivades secundàries del Puigdemont i del Comit,
doncs que qui correspongui ho vagi resolent.
Per tant, com a PSC, nosaltres ens abstindrem
perquè en un primer punt haguéssim votat a favor,
però amb els condicionants que afegiu al darrere
ens trobem còmodes perquè no sabem ni què dirà el Suprem
ni què dirà l'advocacia de l'Estat.
El que sí que ha dit la vicepresidenta del govern
és que el diàleg s'ha de mantenir,
l'herència de la situació que tenim aquí
és herència d'un partit popular que porta a judici la política,
per tant, el govern actual socialista
el que intenta és tornar la via del diàleg i de la política
i en aquesta línia doncs ens trobarem.
Molt bé, anem directament a votació, no?
Hi ha una rota més, d'acord, cap problema, sí, sí.
Quico volia intervenir, Quico Ferrer primer,
tancarien els ponents, no?
No, ell tanca segur, sí, sí.
Laia, volia comentar...
Sí, disculpa'm.
El tema dels jonqueres, el tema dels jonqueres,
evidentment, el ser eurodiputat
té el que és la immunitat,
té la immunitat, és a dir, ell guanya,
a les eleccions ell guanya aquesta immunitat,
però això no té res a veure amb el judici que ha tingut aquí a Espanya
i els fets que s'ha condemnat.
Evidentment, una cosa no treu l'altra
i que al millor, deixa'm dir-ho així, entre parèntesis,
s'ha corregut perquè no tingués la immunitat,
pot ser, pot ser, tot pot ser, saps què vull dir?
No ho sé jo.
El que sí que és cert és que els jonqueres és l'únic que ha sigut,
bueno, els jonqueres ha sigut condemnat.
Així és com pot ser el teu president, el Carlos Puigdemont i el Comín
no han sigut condemnats, i ara podríem dir que tenen la immunitat
perquè en el moment que guanyes el que és l'eurodiputat
no ha faltar que vagis a buscar el que és la targeta d'eurodiputat,
així m'he informat, els jonqueres no.
Llavors, l'emoció que presenteu vosaltres...
Ah, perdó, vosaltres, Sergi, disculpa, d'usència.
Sí, sí, sí.
Crec que no ho heu mirat tot ben acurat.
Ho dic perquè és que jo estic parlant d'això
i potser això no seria almenys adequat,
però ho dic perquè ho sapigueu. Gràcies.
Bon, l'oponent tancaria.
Sí, jo, sense cap intenció de que Ciutadans canviï el seu vot,
només faltaria, però perquè ho entenguis.
Primer, l'emoció li demana al Tribunal Suprem,
que com tu dius és qui jutja els trets encausats,
que l'alliberi.
Per tant, això que deies tu de que l'ha d'alliberar, qui l'ha jutjat?
És el que demana l'emoció.
El Tribunal Suprem que l'alliberi. Per què?
Perquè es considera que un cop el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
diu, sí senyors, junqueres, des del 12 de juny,
que és quan es proclamen els resultats de les europees,
té immunitat.
Per tant, com té immunitat, en aquell moment
havia d'haver esdevingut euro parlamentari
i s'havia d'haver aturat el judici
i el Suprem hauria d'haver demanat un requisitori
al Parlament Europeu per tornar-lo,
portar-lo cap aquí i jutjar-lo, si és que hagués dit que sí.
Com que això no va passar,
perquè en Llaren el que va fer va ser,
sí, sí, jo el pregunto, però seguimos con el juicio,
i això és el que va fer,
doncs ara, igual ha de tirar enrere.
I això és el que diu l'emoció.
Sí, és veritat, la gent no té raó, demana més coses.
D'acord? D'acord.
Però el punt important de l'emoció és aquest,
que el juny s'havia d'haver aturat el judici i no es va fer.
No es va fer i es va continuar endavant.
I ara el que està dient la Unió Europea és diu
doncs ara tenia un problema,
Triunfal Suprem Espanyol tenia un problema important,
a més a més, perquè a partir d'aquí començaran a venir
altres sentències, és que estem convençudíssims
i alguna cosa s'haurà de fer amb Junqueras.
Alguna cosa s'haurà de fer,
però el que queda claríssim és que la presó no pot continuar.
No pot, no pot perquè des del juny
fins que es va conèixer la sentència l'octubre
allò no havia d'haver passat.
És així de senzill?
No, escolteu, no, no, no.
Anem directament a votació,
ja ens hem manifestat suficientment,
perdoneu, eh.
Vots a fora de l'emoció?
D'acord.
Extensions a la resta de grups.
Correcte.
Molt bé, doncs quedaria aprovada l'emoció,
aniríem al control de l'acció de govern,
relació de decret els teniu,
els acords adoptats per la Junta de Govern també,
l'informació econòmica i financer periòdica,
on en tenim,
i molt ràpidament la informació del que al dia
sí que voldríem donar una dada,
que és la que normalment donem
pel compromís polític davant dels assassinats.
Són 55 les dones que han estat assassinades
a l'estat espanyol des de l'1 de gener.
Aquests assassinats s'han produït a Catalunya.
Per l'altra banda, li donaria la paraula
a la Regió d'Educació, que farà lectorar el comunicat
que resol la comissió d'investigació
referit al grup d'empoderament LILA de l'institut.
Atès que ha portat el tema personalment.
Bé, aquest és un comunicat que neix
d'un consell escolar extraordinari
que hagi celebrat començaments de desembre
i que del propi consell escolar extraordinari,
que era precisament per explicar les conclusions
d'aquesta comissió d'investigació,
ens demana a l'Ajuntament que, si us plau,
comuniquem amb el mateix text que fan servir
per comunicar-ho a les famílies al ple.
Per tant, el que faré ara és llegir literalment
el contingut del comunicat que han enviat
exactament igual a les famílies.
Benvolguts, benvolgudes,
en relació als fets denunciats a través del comunicat del grup
del 12 de setembre, un cop finalitzat el procediment intern
obert per investigar els fets denunciats
i analitzada la informació recollida,
podem confirmar que l'Institut de Sant Just
en l'actualitat no s'està produint
cap situació com l'exposada.
Els pocs casos que han aportat el seu testimoni
coincideixen en referir-se a comentaris inadequats
o actuacions poc apropiades per part d'un doc...
Però, perdoneu, poc apropiades...
Estic molt cansat.
Poc apropiades per part d'un docent.
Uns fets que haurien ocorregut fa tres o quatre cursos,
avui ja prescrits,
d'haver-se exposat amb la mateixa clara data
en el seu moment, haurien estat susceptibles
de ser tractats com a falta i eu.
Des de l'Institut volem explicitar el nostre desig
de reforçar la proximitat i els vincles entre l'alumnat,
famílies, equip docent i direcció,
perquè considerem que la confiança mútua
és un pilar fonamental per a la bona convivència,
i alhora perquè considerem que la millor manera
d'abordar i fer front a qualsevol situació
o conflicte relacionat amb la vida del centre
passa per canalitzar-la utilitzant les vides
que disposa el centre a tal efecte.
Comencem la direcció de l'Institut.
Molt bé.
Doncs informacions a l'alcaldia acabades
i el decret...
Doncs felicitar les festes.
Bromes a part, a veure, estem parlant de festes de Nadal,
efectivament estem a l'edat que estem.
Ens veiem els dies que vulgueu, passeu aquests dies molt feliços.
Ja no dic que hagi d'anar a sopar perquè ja no pot ser ara.
La nit del 5 de gener, com és habitual,
a les 7 de la tarda reberem al balcó de la Casa de la Vila
els tres reis, vinguts d'Orient,
i també agrair l'entitat que està treballant intensament
aquests dies perquè això sigui possible.
Li dono les gràcies just per girar el full.
Aniríem al punt 641, que seria donar compte express
del ple de la resolució de l'alcaldia de data 11 de desembre de 2019
de l'aprovació del document del pla d'acció municipal del mandat
període 1923.
No us espanteu que no el penso llegir tot perquè són com 60 o 50 folis.
Bromes a part, és un document prou important pel govern
perquè es tracta de la voluntat política del desenvolupament
de l'acció de govern als 4 anys.
Teniu aquí, els companys i companyes de l'oposició,
teniu el decret, teniu aquest pla d'actuació,
on estan tots els eixos estratègics d'aquesta acció de govern
amb diferents objectius i accions.
Nosaltres entenem que és un document de compromís,
però també és un document que evidentment és viu
i que segurament estem convençuts que al final del mandat
cumplirem en escrei, això és la nostra voluntat de complir-ho,
però que també segurament hi haurà algunes modificacions,
esperem que siguin més accions i més projectes i programes
sobre aquest pla d'acció municipal.
Dic que el penjarem a la pàgina web perquè sigui públic
i poca cosa més.
Precs i preguntes dels regidors i regidores?
Molt bé.
Sergi, seguiu el primer que hi vis.
Ràpid i encara, mira, alcalde, encara et faré una concessió.
Comentar precisament que el pla d'actuació municipal,
no us ho prengueu com una crítica,
sinó com una observació i que ens digueu
si anem pel camí encertat o no,
però a l'últim pla d'actuació municipal, del 15 a 19,
hi va haver un procés de participació ciutadana i en aquest no,
entenem que és pel temps, però que ens ho confirmeu.
I segon, no hem sabut veure ni indicadors de compliment
del pla d'actuació municipal,
ni quins són els criteris per prioritzar unes accions
que estan llistades 1, 2, 3, 4, 5,
però no sabem si això és volgut o és que segueix alguna prioritat.
Eren aquests dubtes.
Insisteixo, el pla d'actuació municipal
és una eina del govern i, per tant,
la configura com vol, l'executa com pot o com creu
i després l'avaluar com pot, també.
Vull dir que res a dir, però volíem saber aquests tres temes.
Tinc dues preguntes i un preic,
però si l'alcalde de Valmó pot respondre per correu electrònic no passa res
i el proper play hi donarem compte, també no és una cosa urgent,
però després de l'anunci de l'Ajuntament de Rubí
que s'ha negat en rodó a acollir els joves no acompanyats
que hi ha aquí a Sant Just,
heu pogut parlar amb la Generalitat sobre el tema o no,
amb Edubic, sabeu que aquesta qüestió
nosaltres hi som sensibles i, per tant,
estem a la disposició del govern pel que faci falta, pel que necessiti.
Clar, en teoria aquests nois estaven aquí per un temps limitat,
després això es va anar allargant,
són coses que passen, però, vaja, que s'han adaptat molt bé aquí
però que sempre hi havia aquesta visió que havien de marxar cap a Rubí
i al final no marxen a Rubí, si es quedaran aquí o no,
ja sabem que no hi ha respostes per aquestes preguntes,
però insistim que ens tornem a posar a disposició
pel que necessiti el govern municipal en aquest tema
perquè ens som sensibles i sempre ens hi hem trobat.
I l'altre és constatar que, bueno,
es va explicar al Consell d'Administració de Promunça
les feines que ha estat fent la gerència de Promunça
per solucionar els temes de les deficiències estructurals
dels últims pisos entregats amb totes aquestes pluges
i vents d'aquests últims dies
i la soliditat amb què ho ha fet el gerent, l'Enric Camats.
Bueno, volíem preguntar si d'ençà del dilluns,
que és quan vam tenir la reunió,
hi ha hagut alguna novetat o no i entenem que no
perquè hem passat pocs dies i aquestes coses van com van
i encara s'havien de fer proves i demés,
però en tot cas aquí posar a manifest això
que Promunça sempre intenta estar al costat dels veïns
i que intenta trobar solucions a totes les problemàtiques que surten
i que en aquest cas l'Enric va anar superràpid
a intentar solucionar aquests problemes
que no són menors pels veïns que estan allà.
I ja està.
Molt bé, alguna qüestió més?
Contestaria molt ràpid.
Cortés.
Perdó, perdó, Cortés.
Hi havia el Carles que havia demanat la paraula.
Carles.
Carles estava badant perquè ja estic una miqueta a cau.
Hi havia una mica de respecte al tema
de la violència masclista a l'institut.
Vull recordar que aquest ple va votar
i a més a més, per una limitat,
una moció que en el seu segon punt
demanava a les autoritats corresponents
que aclareixin els fets.
Entenc que la direcció de l'institut
no és l'autoritat corresponent,
per això li correspondria
a l'inspecció del Departament d'Educació
i en aquest sentit volia saber
si aquest supositori o aquesta alcaldia
té constància de quina conclusió
ha arribat a l'inspecció.
També hi havia un punt tercer
que instava aquest Ajuntament
a intensificar les actuacions ja previstes
en el Pla Municipal de Gènere.
Vull saber quines mesures han pres en aquest sentit.
El punt quart també demanava
realitzar un protocol municipal
de detecció de violències masclistes
específic per a centres educatius.
L'altre dia van aprovar un
per al personal de l'Ajuntament
i voldrien saber quines previsions hi ha
per fer aquest específic per a centres educatius.
I el punt cinquè demanava
una campanya basada en infografies
específic per a la prevenció de violència masclista
i publicar les infografies
en tots els sistemes de difusió oficials
als llocs en risc que es pateixin agressions
i també als lavabos de dones
de tots els locals d'accés públic
de Sant Just d'Esver.
També voldrien saber els passos
que s'estan donant a terme
per arribar a tenir això realitzat.
Moltes gràcies.
Molt bé, Cortés.
Sí, també veureu primer agrair el veí
que ha aguantat fins al final,
que està allà.
I l'altre...
Bueno, dues coses breus.
Una és el tema de la seguretat amb les obres.
Diversos veïns m'han comentat allà a la zona.
El carrer Bona Vista me sembla que és el número 3.
Estan fent una gran obra
i és una obra que els balcons
estan sobrepassant el que és la vorera.
Tu passes per sota, la xarxa de seguretat
és una xarxa on hi passen martells.
L'altre dia un veí m'ha dit que el va veure caure,
o sigui, no hi havia ningú a sota,
perquè és una xarxa, això, gran,
en lloc de ser una d'un trenat petit.
Crec que no acaba de ser les mesures de seguretat òptimes,
tenint en compte que la gent hi passa per sota
i passem per sota.
I també el mateix...
Suposo que era perquè ho estaven instal·lant,
però el que seria l'acantonada
amb el carrer de Teneu,
també van començar a fer l'instal·lació
de tota l'estructura que aguanta la façana
sense cap tipus de xarxa
ni de seguretat ni de seguretat ni de seguretat,
que era el que tot elaboràrem
mentre passàvem amb el cotxet.
Aquest dia veia passar jo i sí,
no ens va caure res a sobre però seguretat zero.
Llavors és això,
demanar a qui ho vigili de l'Ajuntament
que amb aquestes grans obres
que duren dies i tal,
vigilar aquestes coses.
Això per una banda i l'altra també així ràpid.
Vam aprovar un protocol,
nosaltres el vam presentar fa dos anys
al govern que es va aprovar,
que era un protocol de l'Ajuntament,
com s'havia d'actuar
davant de quan organitza un acte l'Ajuntament
o quan l'organitza una entitat, etcètera, etcètera.
L'altre dia vaig anar amb un acte
organitzat per l'Ajuntament,
l'Homenatge Isidor Cònsul,
i em va sobtar de clar,
no perquè era jo o un altre,
o sigui un regidor de l'Ajuntament entre allà
i allò guardat per 30 persones
i pels regidors de l'Ajuntament no n'hi han.
Som una institució, representem l'institució,
i quan el protocol diu que quan hi ha actes
que organitza l'Ajuntament,
s'hauria de tenir en compte el protocol que hi ha.
Ara venen festes, ara venen coses,
acostumem-nos a utilitzar el protocol,
i que a vegades se m'ha sedit el lloc
i he renunciat sempre,
però crec que s'ha de fer.
I ja està, res més.
Molt ràpid, el protocol s'ha de complir,
les mesures de seguretat s'han de complir,
desitjar que es compleixin, si no malament.
Per altra banda,
l'emoció que feia referència a la CUP
es va desenvolupant als compromissos evidentment,
les coses no són d'un dia per l'altre,
es fa tot.
Respecte a l'institut,
en Justo Salva intervé perquè el respecte a l'inspecció?
Respecte a l'inspecció,
l'inspecció és qui ordena la constitució
d'aquesta comissió d'investigació,
en té constància total del resultat de l'investigació,
com no pot ser d'una altra manera,
i de fet va en la mateixa línia que l'expressió del comunicat,
que de fet el comunicat explica una mica les conclusions
que són les expressades en el comunicat.
O sigui que sí que en té constància, evidentment,
i és en la mateixa línia que expressa el comunicat.
Molt bé, molt ràpidament,
respecte als deterioraments dels habitatges,
54 habitatges, molt ràpid,
només tendré a expressar el malestar,
si ho va fer-ho promunt a través del seu gerent
i també dels responsables polítics a l'empresa Sant José,
reunions dures, contundents,
i que agilisi ràpidament totes aquestes reparacions
amb bombes d'aigua,
llocs molt puntuals de la façana
i també uns inadequats segellats de finestres i portes.
Per tant, no estem satisfets amb aquesta constructora,
és evident, o compleix, o finalment,
doncs tindrem que actuar,
que així se li ha dit, contundentment,
davant de jutjats.
D'acord?
Parla, d'altra banda, ràpidíssimament,
el tema de Rubí.
Una reunió que ens va convocar el conseller
de Banesta i Família,
abans de les eleccions municipals per situar,
va comunicar que el centre dels menes de Sant Just,
el cel més gran de Catalunya,
seria dividit entre el 50% com a mínim
i que ens trobaria un lloc ràpidament.
Aquest ja se sabia que Rubí era un problema
i, efectivament, estem esperant,
amb les últimes gestions,
estem esperant alguna resposta en tema
que aquests nois estaran molt de temps en l'hotel.
D'acord?
I dono la paraula ràpidament a la Gina Pol
perquè ha treballat intensament i ha liderat el PAM.
Jo crec que també seria injust
que no intervingués en aquest document.
No ho indico.
El PAM s'ha elaborat seguint els ODSs.
Per tant, i com que ja es va elaborar
amb una altra metodologia
i tampoc no es va fer amb el suport de la Diputació,
hem utilitzat una manera de fer diferent.
Per tant, la participació no l'hem primat
perquè hem seguit el pacte de govern
i hem recollit allò que els dos partits
que formem part de l'equip de govern
volem prioritzar.
Sí que és cert que ara a nivell de gerència
tot l'equip directiu ja hi està treballant
amb com seran aquests indicadors,
quin seguiment farem,
i aquest seguiment serà públic
i, per tant, ens podríeu renyar
si no complim d'acord amb els indicadors
i el calendari que fixem.
No prioritzem res davant d'una altra cosa
perquè tothom volem fer el que volem fer.
Si us dic que prioritzem cultura,
em diré que voleu prioritzar la Bressol.
Per tant, tot el castellà s'ha de fer
abans que acabi el mandat
i, per tant, tot és important per aquest govern
sigui cultura, sigui educació,
o sigui doncs tot el repte que tenim
amb la violència masclista.
Per tant, no hi ha res que estigui per damunt
d'un dels ítems,
sinó que tot volem donar-li compliment
i que estigui garantit a finals de mandat.
Molt bé.
Del públic, hi ha algú que té el mèrit
de preguntar alguna cosa.
El ple més llarg que hem viscut,
segurament, que jo recordi.
Per tant, donem per finalitzar aquest ple.
Exacte.
Bones festes a tothom.
Bones festes a tothom.
Bones festes a tothom.
Bones festes a tothom.