Són ja les 7 i és l'hora de començar el ple ordinari del mes de gener.
En primer lloc, el que faríem és aprovar l'acte de l'última sessió, del 22 de desembre, l'any passat.
No sé si hi ha algun comentari a fer, no?
Doncs per tant, vots en contra, abstencions, queda aprovada per unanimitat aquesta acta de l'última sessió.
Abans d'entrar els dictàmens del ple, voldríem tenir un record, un comiat,
per una persona molt estimada que s'ha jubilat recentment de l'Ajuntament
i que avui hem tingut alguns dels que estem aquí l'oportunitat de dinar amb ell i poder-li fer un homenatge com es mereix.
Estem parlant de l'Antonio Jurado Vergara, policia local des de l'any 1989, policia local de Sant Just,
que no de policia local perquè fa 44 anys que va entrar com a policia local a Girona, després de Sant Just.
L'any 93 va ascendir a capural i la veritat és que l'Antonio Jurado ha estat conegut per la seva feina,
sobretot en el món de la intermediació.
Quan he tingut l'oportunitat de conèixer de prop la feina que ha fet,
doncs m'he anat a compte, primer, que és una persona molt coneguda,
en segon lloc, que és una persona molt estimada,
i en tercer lloc, que la seva feina ha estat molt ben valorada,
sempre, especialment per gent Antonio, col·lectius de Sant Just vulnerables,
que han tingut en moments determinats a la seva vida algun problema personal, familiar, laboral,
i que sempre han pogut comptar amb el teu suport, amb la teva empatia,
i com t'he dit avui, doncs marxes, pots marxar amb la consciència ben tranquil·la,
amb l'honor al màxim, perquè jo crec que has deixat un Sant Just millor del que et vas trobar,
i has fet una excel·lent feina a nivell de comunitat,
has millorat molt la comunitat de Sant Just,
i com a alcalde t'ho vull agrair en nom de tota la corporació.
És tradició que la persona homenatjada ve a recollir aquest llum, aquest detall.
Moltes gràcies.
Bona tarda, senyora alcalde, corporació municipal, regidores, regidors, ciutadania de Sant Just, veïns de Sant Just.
Efectivament, vaig entrar a la policia municipal fa molts anys.
Vaig tenir la gran sort d'entrar a la ciutat de Girona.
Era l'època de la transició política.
I això era una situació plena d'esperança per a la ciutadania.
Primer govern municipal sortit per sofregi universal a través de les urnes.
Senyor Joaquim Nadal, alcalde de Girona, però hi ha altres persones que em van influenciar molt positivament
en el que és una vocació de servei públic a la ciutadania.
I ahir de fer esment el senyor Jaume Corbet, un gran desconegut, un gran estudiós de la policia democràtica en una època com era la transició política.
El senyor Salomó Marqués, director de l'escola de la policia municipal de Girona.
En aquella època no teníem tradició democràtica.
Eren els primers governs municipals sortits després de 40 anys de dictadura.
I aquestes persones em van influir molt positivament.
I em van fer entendre que la vocació de policia havia de ser d'ajudar amb aquest infinitiu, ajudar la comunitat.
Em van ensenyar que en la nostra feina com a policia havíem de barrejar tres elements importantíssims.
Un és l'ètica, l'ètica professional.
Una altra cosa indisoluble necessàriament de la nostra funció com a servidors públics era la democràcia.
I per tercer lloc, la proximitat a la ciutadania.
Després de sis anys i mig a la ciutat de Girona, a la policia municipal de Girona, estaven mancats de formació.
Aleshores, en aquella època no hi havia escola de policia de Catalunya.
Només els ajuntaments, que tenien interès en realment tenir un cost policial democràtic, ètic i proper a la ciutadania,
s'esforçaven per tenir les seves propies escoles de policia municipal.
En Joaquim Nadal ho va fer i es va validar d'un equip de regidors tan importants com en Joan Macorbet.
Aquest home, estudiós de la policia de la Seguretat Pública a Catalunya, ens va deixar el 2011.
I vaig tenir la gran sort de tenir-lo com a regidor.
I em va transmetre uns valors que ens va ajudar moltíssim a entendre què era la democràcia,
què era l'ètica i què era la proximitat a la ciutadania.
Després de 6 anys i mig vaig tornar a Barcelona per diferents motius que no cal.
I vaig tenir la gran sort de venir a Sant Just Desver.
Una comunitat que en aquell temps, 1 de juliol del 89, eren 12.000 habitants.
Jo he vist des d'aleshores creixer Sant Just Desver, creix l'Ajuntament i la població.
Conèixer la comunitat, saber quines són les seves necessitats.
Actualment, segle XXI, any 2023, després de 33 anys i mig aquí a Sant Just i 6 i mig a Girona,
tinc el convenciment, malgrat els errors que puguem cometre com a col·lectiu,
que la policia local de Sant Just és un model a seguir.
Perquè la policia local de Sant Just també intenta aplicar aquesta relació indisoluble
entre el que és l'ètica i la praxis policial, malgrat els errors.
I per això demanem a la comunitat que participi i col·labori amb nosaltres per fer-nos millor.
He conegut 4 corporacions municipals.
Vaig començar amb el Lluís Segura, amb el Ramon, després amb el Pepinyà i ara amb el Joan Basaganyas.
Durant tots aquests anys he vist una estat política en els diferents governs municipals.
Tot això ha servit perquè la policia local de Sant Just hagi estat capdavantera
dintre del que és el Baix Llobregat, com a model policial de proximitat.
I encara hem de continuar, jo ara estic jubilat, però jo continuaré per Sant Just,
perquè Sant Just és el meu poble d'acollida.
I continuarem treballant perquè realment aquí el model tradicional de policia no es torni a repetir,
perquè anem adreçats a un model diferent, que és el model de policia de proximitat.
Us agraïm moltíssim, Corporació Municipal Actual de Sant Just, Govern Municipal de Sant Just,
tot el que heu fet per a nosaltres, però no només amb la policia local de Sant Just,
també amb els altres departaments municipals, àrees i serveis municipals,
que realment treballant des de la transversalitat entre departaments
són veritables tècnics i professionals que es volquen totalment en el benestar
del nostre poble de Sant Just, i dic el meu poble de Sant Just.
Us agraïm moltíssim, no puc estendre més,
però que sigueu pacients a vegades amb els errors que com a policia podem cometre,
però que aquest Govern municipal i aquesta Corporació Actual té molt clar
que inexorablement la policia local de Sant Just anirà cap al model modern
de policia de proximitat, i amb aquestes últimes paraules
voldria acabar 40 anys de servei.
Us dono les gràcies.
Moltes gràcies, Antonio, per les teves paraules i, sobretot,
pel servei, com deia abans, a la comunitat de Sant Just.
Anirem ara a l'àrea, començarem per l'àrea d'alcaldia,
presidència, serveis generals, economia i sostenibilitat.
El primer punt és, si s'escau, l'aprovació de l'aplicació a l'Ajuntament
i a la societat municipal de Sant Just.
L'aprovació de l'aplicació a l'Ajuntament i a la societat municipal
de les mesures excepcionals en matèria de revisió de preus
en els contractes públics d'obres establertes
en el reial decret llei 3-2022, 1 de març.
Defensarà aquest punt la regidora Dizenda, Quima Jiménez.
Gràcies, alcalde. Bona tarda a tots i a totes.
Se'n va anar tard l'Antonio, així que, res,
agrair-li la feina que ha fet durant aquests anys
i el bon rotllo que sempre ens transmet a tots quan el trobem,
i el trobarem a faltar si algun dia no el podem veure
com fins ara que veiem més sovint.
Deixem això i seguim.
El punt que portem és a conseqüència de l'increment de preus
en l'energia en els combustibles,
ha fet que en aquests darrers mesos, no només a Catalunya,
sinó a tot arreu ha provocat pujada de preus
en els materials i en les matèries promesques.
El que comporta és que part dels contractes que tenen
les administracions públiques
es vegin també, doncs,
amb aquestes pujades de preus, es vegin alterats.
Llavors, la responsabilitat en competència
de revisió de preus de contractes
la té l'estat espanyol exclusivament.
Llavors, el març del 2022, en el reial decret 3 barre 2022,
fan un reial decret que el que intenta
és fer mesures obsesionals en matèria de revisió de preus
públiques d'obres i, així, regular de manera extraordinària
aquests increments de preu que puguin haver-hi
en els contractes que estiguin en vigència.
Llavors, la causa d'intentionalitat d'aquest reial decret
és la repercussió directa que han tingut
els contractes públiques en aquest moment,
en les primeres matèries, que el contractista, d'alguna manera,
es pugui compensar i pugui fer aquesta revisió extraordinària.
Bé, aquest reial decret, l'única cosa que explicava
era les comunitats autònomes i a Ceuta i Malilla.
La Generalitat, el mes d'abril,
fa una llei, la GBO 60 barre 22,
on diu que també es poden acollir
les universitats públiques i les entitats locals,
sempre i quan els seus òrgans competents ho acreditin.
És a dir, l'Ajuntament de Sant Just i Promunces
podran acollir en aquesta revisió de preus
sempre i quan aquest ple avui ho aprovi.
Això inclou tots els materials de totes les matèries primes,
sinó que fa els materials que impliquen,
són les temes de matèries de siderològica,
materials bituminosos, alumini o coure.
I llavors, qui ha de sol·licitar aquesta revisió
sempre i quan els seus materials siguin aquests,
és el contractista abans de la certificació
de l'última certificació del contracte.
Perquè es pugui anar a dir en aquesta revisió,
i això és el que portem en aquest punt.
Moltes gràcies, Quima. Hi ha alguna intervenció?
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Bona tarda a tothom, i gràcies a l'Antònia
per les paraules que ha tingut, tan maques,
i agrair tota la feina que ha fet fins ara.
Quima, gràcies per exposar aquest punt.
La meva pregunta és quines serien els diferents proveïdors
que queden afectats i amb quines obres estan afectades,
si ho sabem, si ho hem determinat això o no.
Gràcies.
Alegge Badia, CUP Amunt.
Bé, bon vespre a tothom.
Com ha deixat entrar a veure la regidora,
aquest decret és opcional, que la proveiem als diferents municipis,
i nosaltres, per això, apostaríem pel no.
I per què apostaríem pel no? Ja ho he explicat altres vegades,
no em faré tornar-ho a explicar.
Aquestes empreses es troben en un sistema econòmic
en el qual poden treure profit explotant el treball de la resta,
i aquestes empreses troben un benefici, un benefici que és privat.
Llavors, resulta que aquest benefici no té cap retorn a la societat,
però, en canvi, després, quan hi ha una crisi,
una crisi provocada pel propi sistema,
on els treballadors som qui paguem més aquesta crisi,
a sobre hem de sufregar, amb diners públics,
els increments d'aquests costos.
Si no hi ha un govern superficial sobre el mercat
i hi ha una oferta de demanda, nosaltres, com a CUP,
entenem que això no... un govern d'esquerres no ho ha de fer.
Per tant, votarem en contra.
Gràcies, Aleix. Hi ha alguna intervenció més?
Gina Pol, Partit Socialista.
Hola, bona tarda. Doncs jo, al contrari que la CUP,
agraeixo l'equip jurídic que hagi preparat aquest document.
Això simplement obre la porta que les empreses contractistes
tenen molt estret, el que els permet aquesta normativa.
El que sí que preveiem des de l'àmbit d'equipaments
és que dos possibles obres, potser, s'acullen en aquesta opció.
El govern català ja ho va fer, ara ho fa l'Ajuntament de Sant Just,
i cal tenir present que en aquestes obres treballen persones.
Per tant, aquelles persones que hi treballen,
si aquest import ha quedat just, i això els permet una certa
regularització d'aquestes pèrdues que hagin pogut tenir
per l'increment de coses materials, això també repercuteix
les pèrdues que hi ha al capdavant d'aquestes obres
que puguin estar en execució.
Molt bé. Hi ha més intervencions?
No? Doncs tancaria l'aponent.
Si vols, Quico, les dues que tenim més grans
i que poden ser, és la Teneu i l'Escola Bressol,
i penseu que el fet que no els donéssim aquesta oportunitat
a les empreses que omulguin i ho sol·licitin,
i evidentment tinguin aquestes catarístiques de materials,
perquè no poden arribar a construir-lo.
Per això el govern d'Espanya fa l'entrada al primer real decret
perquè no quedin obres sense finalitzar.
I d'aquí és que s'han aderit les comunitats autònimes
perquè els ents locals ho puguin fer.
Molt bé.
Gràcies, Quima, per l'aclaració. La pregunta meva és,
les obres a partir d'ara que estan ja contractades
també es poden acollir? O sí, també es poden acollir?
Per exemple, el poble esportiu, que aquest no,
perquè aquest ja ja tens per poder comptar-ho bé,
i no caldrà en principi, entenc jo.
Són les que estan ja en marxa.
Molt bé, ens aniríem a votació. Vots en contra.
Cup amunt, abstencions. Anna Vilanova.
Vots a favor de la resta de grups. Queda aprovada aquesta proposta.
La següent és l'aprovació de l'increment
de les retribucions dels membres de la corporació
per l'exercici 2023. Defensor d'aquest punt,
el regidor de recursos humans, Josep Maria Ranyam.
Gràcies, senyor alcalde. Si em permet, com la defensa
és la mateixa, en tot cas, jo els votarem quan toquin,
però l'explicació d'aquest punt,
l'increment de les emoloments dels regidors
per la participació en els actes de govern
i el que després, suposo que el ple,
acceptarà tramitar pel sistema d'urgència
els emoloments de tots els treballadors de la casa,
aquests tres punts tot estan justificats en el mateix.
Després de l'aprovació dels pressupostos generals a l'Estat,
es va aprovar un creixement del 2,5%
dels emoloments dels diferents representants
i dels treballadors de les administracions públiques,
i el que presentem al ple és l'aprovació
d'un creixement del 2,5%, que és el que s'ha previst
amb la llei general de pressupostos a l'Estat.
I, per tant, quan arribin els punts,
sense que això ens serveixi d'un demèrit pel punt,
si es vol considerar que ja està defensat,
podem entrar-hi amb el debat, o hi ha l'aprovació,
si cal, de tot plegat.
Gràcies, Maria. Hi ha intervencions?
Sí, Aleja Badia, Cupa Munt, Anna Vilanova.
Bona tarda a tothom, als que esteu a casa
i als presents. Jo donaré la meva opinió als dos primers punts,
perquè la meva opinió respecte al punt
que ha entrat d'urgència és diferent.
Per tant, dic que en aquest punt votaré en contra.
El salari mitjà brut a Catalunya en aquest 2022
ha estat sobre els 25.000 euros bruts.
Tenint en compte aquesta dada, trobo que els polítics
han de donar exemple i no fer propostes de pujades de sou,
per posar per un exemple que l'Ajuntament de Sant Just
es proposa que un regidor o una regidora amb una dedicació
de 18 hores semanals ens ha costat el 2022
prou dels 30.000 euros, el 2022, molt per sobre
del salari brut anual amb dedicació sencera.
Per tant, no trobo gens just aquest increment del 2,5%.
Molt bé. Aleja Badia, Cupa Munt.
Nosaltres anem en la línia que es posava l'Anna.
De fet, alguns arguments que van anar tan bé els que volia donar jo
no els repetiré, però per altra banda també m'agradaria dir
que jo considero també, a nivell d'ètica, per exemple,
a la CUP nosaltres tenim una reducció del que són els sous
a part dels mandats, i a part això considero important
perquè si se suposa que aquí hem d'anar a servir la gent,
crec que és important que aquests salaris no acabin suposant
un lloc perquè la gent pugui acabar fent carrera política
i pels seus interessos personals, com moltes vegades acaben
reflexant aquests grans sous.
Crec que estem quasi al 100% del màxim sous
que es poden aplicar els regidors.
I més en un moment on ens trobem en un moment de crisi
on crec que també aquests sous allunyen molt
el que és la condició d'habitat d'un regidor d'aquí
amb el que és un treballador i les polítiques públiques
que fem i que a molta gent li afecten, doncs al final
no canten repercussió per nosaltres i trobo que això també
acaba suposant un viatge a l'hora de prendre decisions polítiques
i això hauria de baixar molt més, no només pujar-lo.
Per això votarem en contra de pujar sobre els regidors,
no sé si ha de justificar ja el punt dels treballadors,
en el cas dels treballadors sí que he votat.
Doncs ja està.
Moltes gràcies, bé, bona tarda a tothom.
Intervindré simplement per argumentar el sentit del nostre vot,
que serà abstenció, i bàsicament és com sempre
fem amb els punts que tenen a veure amb el personal
i la política de personal de l'Ajuntament,
que sempre fem abstenció, donant que no estem a govern
i per tant no coneixem tota la informació possible
i en aquest cas, tot i que és aplicació directa de la llei
i és voluntat de l'equip de govern fer-ho també
amb els càrrecs de govern i les assistències al ple
i altres òrgans col·legiats,
nosaltres farem abstenció en aquests dos punts i en el següent també.
Gràcies.
Bona tarda.
Només dic que suposo que tothom sabem
que amb les matemàtiques
la mitjana és una operació
sobre una dispersió molt més gran
de les retribucions i dels ous
i per tant que la mitjana de sou sigui un determinat
és fruit que hi ha de més alts i de més baixos
que tenen a veure amb la responsabilitat.
Aquesta és una primera cosa, ho dic perquè evidentment
plantejar o situar
les retribucions dels regidors
com un accés, com un nivell d'enriquiment
o d'una situació excessiva amb el nivell
de responsabilitats que tenen, si les desenvolupessin
en qualsevol altre lloc, tindria una retribució
que seria molt més gran, però bastant molt més gran
que no passa aquesta.
Si la mitjana d'enriquiments
de 30 milions hi tinguin sota la seva responsabilitat
150 o 200 persones
en qualsevol lloc del món, en qualsevol lloc d'Espanya
en qualsevol lloc de Catalunya, en qualsevol lloc de Sant Llús
estarien cobrant més.
I en un sentit com aquest, jo el que els hi voldria dir
és que no fem un bon favor
si menys tenim la funció dels representants públics
de que es fa pel sou que es cobra.
Crec que ens equivoquem i des de l'esquerra
ens equivoquem moltíssim si no dignifiquem
la retribució que han de tenir
amb els seus nivells, amb les seves situacions
en relació a un treballador normal.
I des d'aquesta perspectiva, i que trobo
una equivocació, que respecto, però que trobo una equivocació
els plantejaments que s'han fet al respecte.
I és que quan hi ha hagut situacions
de crisi molt més dures, amb situacions
molt més intenses, amb les que no s'ha atacat ocupació
sinó que s'ha estat destruint ocupació,
quan s'han prohibit aquestes coses, aquest consistori
ha reduït els ous o els ha congelat com va fer l'any passat.
Per tant, en un moment en què estem
amb un creixement de l'economia, amb un creixement
de l'ocupació, que a més a més aquesta ocupació
amb aquests elements sembla lògic que un creixement
que no assoleix ni de bon tros el creixement
dels costos de l'IPC és un manteniment,
un respecte per la funció
dels representants públics, tant sigui perquè
estan a plena dedicació, tant sigui per la participació
amb els actes de govern. I des d'aquesta perspectiva
és un creixement moderat, és un creixement lògic,
que jo penso que de veritat no és en absolut
per a aquests elements. I en quan aquí estem al màxim,
bueno, estem al màxim perquè encara no ens ha reconegut
que som un municipi de més de 20.000,
perquè si realment estiguéssim en un municipi de més de 20.000
els sous que no arriben a la cota de 20.000
estarien amb la banda baixa del que són
les retribucions dels regidors i les regidores
que ostenten un càrrec públic. Per tant,
perquè això va creixent en funció de la responsabilitat
de la gent que ha anat salarial. Per tant,
no estem en una situació d'espilfarro,
no estem en una situació d'escriix il·limitat,
i crec, i això és el que ens considera més important,
és que hem de fer un esforç per dignificar i aconseguir
que persones que no són de bona família, que poden permetre
dedicar-se a la política sense cobrar de ningú,
puguin fer-ho d'una manera en què tinguin dret
a tenir els seus regressos per poder desenvolupar
el que fan amb una altra tasca, que aquesta és tan honorable,
perquè no vull dir que sigui més, sinó tan honorable
com qualsevol altra, i que des d'opcions de l'esquerra
es mantinguin aquests elements i aquests discursos
ho trobo lògic, però ho trobo equivocat.
Gràcies, Joan Maria.
Anem a votacions. Vots en contra.
Cup amunt, Anna Vilanova, abstencions.
Quico Ferrer, endavant Sant Just.
Vots a favor. Partit socialista.
Sant Just en Comú i Esquerra Republicana.
Queda aprovat aquest punt.
Dels membres de la corporació,
l'explicació és la mateixa, la votació,
el sentit del vot és el mateix.
També queda aprovat aquest segon punt,
amb els vots en contra, Anna Vilanova, cup amunt.
Abstenció d'endavant Sant Just
i vots a favor de Quico Ferrer
i vots a favor de Partit Socialista,
Sant Just en Comú i Esquerra Republicana.
Anem al següent punt, que és l'aprovació
de la modificació de crèdit
del pressupost municipal de l'Ajuntament de Sant Just
de 2023. És la modificació de crèdit
U barra 2023. Afançarà aquest punt
la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
La modificació de crèdit per al pressupost 2023
per un import de 4.250.000 euros.
Aquests 4.250.000 euros amb què es componen?
Tenim la redacció del projecte del Nou Pavelló
que tindrà un cost de 3.950.000 euros
i, evidentment, el pressupost del 2023
no ens permet finançar de manera
amb recursos ordinaris i propis
aquesta obra i aquesta inversió
i tampoc podríem utilitzar el Romanent
que, si tot va bé, el mes de març portarem en aquest ple
que es rondarà entre uns vuit i una miqueta més.
Tampoc els podem utilitzar per fer aquesta obra
perquè aquesta obra tindrà una duració plurianual
i tindrà dos anys. Per tant, com sabeu, el Romanent
s'ha d'executar l'any que estem, el 23,
i s'ha de finalitzar el 31 del mateix any.
És a dir, no el podríem fer perquè té dos anys.
Però durant el primer quart dimestre d'aquest any
finalitzarem les obres de l'escola Bressol de Mainada.
Com sabeu, el pressupost dels anteriors pressupostos
de l'Ajuntament ja vam posar el crédit per fer aquesta construcció.
I què vam fer? Aquest any ens quedava posar els mobles
i aquelles coses per adequar correctament
i vam posar una quantitat d'uns 50.000 euros
perquè ens havia d'arribar, o això ens va dir la Generalitat,
que obriria per aquest curs escolar 2022-2023
i ha finançat les infraestructures, els equipaments,
bé, a data d'avui no tenim res.
L'escola l'hem de posar en marxa ara al setembre.
El mes de maig també hi haurà les portes obertes o el que sigui.
Què hem de fer? Doncs posar una injecció de diners de 300.000 euros.
Per tant, el que fem és portar aquesta modificació
que si sumes 3.950.000 més aquests 300.000 euros
de l'escola Bressol ens donen aquests 4.250.000.
Doncs bé, però per què fem tot això i quin és el resultat?
Doncs el 2022, si us en recordeu, en el tancament del 2021,
part del Romanen el vam destinar a amortitzar crèdit,
per tant, hem amortitzat uns crèdits
d'aproximadament uns 3.529.000 euros.
I vam deixar amb deute viu d'un 18,6% de deute viu.
Doncs bé, en termes absoluts,
aquest any el tanquem, evidentment,
el 2022 tanquem el deute viu
en 3.000.000 i escaig.
Llavors, si sumàvem el crèdit que hauríem demanat
en 2023 d'uns 684.000 euros,
teníem uns crèdits vius, a dia d'avui,
de 3.988.000.
Bé, què farem?
En el moment que tinguem el Romanen fet i aprovat,
agafarem i amortitzarem crèdit,
és a dir, aquest deute viu que tenim de 3.304.000 euros
els amortitzarem.
Si havíem de demanar per import de 684.000 euros,
que seria el nou crèdit del 23,
utilitzarem el Romanen, per tant, no demanarem aquest crèdit.
I els 300.000 euros de l'escola Bressol
tampoc els demanarem amb crèdit, sinó que utilitzarem el Romanen.
D'aquesta manera, el mes de març, si fem tota aquesta operació,
que ara sembla molt complicada però és així de senzilla,
deixaríem l'Ajuntament a març amb un deute viu d'un 0%.
Perquè els 3.950.000 del pavelló
no els assignalem fins al setembre, que és quan entraria en vigor
el deute viu, i llavors sí que tindríem una altra vegada
un 18 i escaig per cent de deute.
Penseu que el deute màxim que ens permet l'administració
és un 110, per tant, tancarem l'any 2023
amb un deute d'un 18% o un 18,5%.
Aquesta és tota l'enginyeria que farem
per tenir els 3.950.000 euros
i per fer tot això necessitem fer aquesta modificació del crèdit.
Que tingueu una partida que encara no està assignada,
que és el del crèdit, del pavelló i els 300.000 euros
per poder començar a fer tots els plecs,
de fer les comandes per poder tenir l'escola Bressol
equipada al mes de març o juny.
I això és el que portem al plec.
Espero que és complicat d'explicar-ho, ho sé,
he intentat ser molt clara però si hi ha preguntes jo ho entenc.
És un tema complicat.
Gràcies, Quima, per l'explicació.
Aviam si ho he entès del tot bé.
Has comentat que els 3.900 euros
és per la redacció del projecte?
Ah, és per l'obra.
Redacció i executor.
El que et volia preguntar jo és,
aquesta enginyeria en temps de quan estem parlant,
tota aquesta enginyeria que has comentat,
quan fem d'aquí d'allà a l'aquí d'allà,
en quin temps estem parlant que ens mourem.
I ja està, gràcies.
Aleix Avedia, Cupa'm Ull.
Per una part entenem que el crèdit per tant l'escola Bressol
com pel Nou Pavelló per a qui en fan les entitats és necessari,
però respecte al Nou Pavelló
hi ha algunes coses que ens trontoien,
algunes preguntes que teníem, per exemple,
sobre els pressupostos que ens vam aprovar l'octubre
i perquè aquesta opacitat que hem tingut amb els grups municipals,
perquè ens vam haver d'enterrar per la ràdio,
que hi havia un canvi d'obicació, per exemple, al Nou Pavelló
i en aquest sentit creiem que no s'han fet les coses bé
pel que seria el tracte amb l'oposició sobre aquesta qüestió
i ens abstindrem.
Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Gràcies, bona tarda a tothom.
Nosaltres distingim tres coses amb aquest punt
i amb l'explicació que ens ha fet la regidora.
Primera i com a genèrica també compartim amb la CUP
que fa aproximadament un mes que ens va aprovar definitivament
el pressupost municipal i no estem parlant de fer una modificació
precisament, estem parlant d'una quantitat gran
i ens sobta que ara un mes després d'aprovar definitivament el pressupost
es faci aquesta modificació, més que res també
perquè estic convençut que aquesta proposta
de nou projecte o de nova ubicació del Pavelló
no és nova de fa un mes.
Per tant, ens estranya.
No passa res que modificacions de pressupost se'n fan moltes,
si fos fa quatre mesos ho diria que d'acord,
però fa just un mes.
Nosaltres distingim tres coses aquí.
Primer és l'equipament de l'escola Bressol amb el qual
ens estem perfectament d'acord, la Generalitat va molt tard
amb la línia de subvenció i hem de fer-ho nosaltres,
per tant, la manera és aquesta, ens sembla bé, és correcte
i segurament nosaltres faríem el mateix, per tant res a dir.
I després també dins del Pavelló volem distingir dues coses.
La necessitat d'aquest Pavelló que compartim, que és necessari,
de fet és un Pavelló que es va anunciar fa quatre anys
que es faria al costat de l'actual i per tant
no és una necessitat nova ni tampoc és un projecte nou.
El que és nou és l'ubicació d'aquest Pavelló.
I per què és important l'ubicació d'aquest Pavelló?
Perquè l'ubicació d'aquest Pavelló també determina el seu cost
i per tant el finançament que necessitem.
Des del nostre punt de vista, l'altre dia es va explicar
com es gestionaria, es va explicar què anava lligat
amb aquest Pavelló, què és la construcció d'aquest aparcament també, etc.
Nosaltres el que posem en dubte és que no hi hagi
cap altra ubicació millor i pensem
a la Torre Blanca tenim un sol d'equipaments.
No seria més senzill allà que no costaria tant?
No costaria aquests 3.950.000 o 3.000.000, com a nou?
Més que res, perquè l'ubicació actual
amb tot el que es vol fer i l'obra que suposa
encara és bastant.
Per tant, no sabem fins a quin punt
o no sabem amb quins criteris s'ha pres aquesta decisió.
I no ho sabem perquè així com altres vegades
i amb diferents temes ens hem assegut a la taula
i hem parlat amb aquest no.
Ja ho vam parlar amb el regidor, que jo vaig dir
que ens vam assabentar per l'arrel i ell va dir
és que no llegiu la vall de vers.
A vegades sí, a vegades no.
També és cert.
Però, ostres, si seguim per temes importants,
si acostumem a compartir coses importants,
si hem debatut no sobre els equipaments d'esport,
sinó sobre el global dels equipaments de Sant Just,
home, això ens fa pensar malament.
I ens fa pensar que tot plegat,
posat així amb el calendari,
hi ha una entrevista a l'anuari del Bajiobregat
que diu que si soc alcalde hi haurà un pavalló nou,
un institut d'escola i no sé quantes coses més.
Ens sap greu. Bàsicament no és cap retret.
La manera de finançar-lo està bé.
Segurament és el mateix que faríem nosaltres amb un apunt.
Nosaltres sí que ens agraïa que part del remenent
que tindrem el mes de març es dediqués a polítiques d'habitatge,
però això ja en parlarem quan toqui, ja ens discutirem quan toqui.
Ni res. Simplement el que ens sap greu,
que per segons què seiem i parlem, i això no.
I, clar, nosaltres haguéssim fet alguna altra proposta,
i ens hagués agradat saber quins criteris s'han utilitzat
i s'han d'aplicar per prendre aquesta decisió, simplement.
Gràcies.
Gràcies, Sergi. Laia Flotats, endavant Sant Just.
Moltes gràcies. Això de parlar gairebé l'última
fa que part de l'argumentació ja s'hagi escoltat.
Bé, molt bé. Des del nostre grup municipal
també fem la diferenciació. Una cosa és els 300.000 euros
pel mobiliari de la nova escola Bressol, que evidentment estem d'acord,
i els 3.950.000 euros pel pavelló,
tot i que nosaltres, des del nostre grup municipal,
sempre hem recolzat que hi ha d'haver un equipament esportiu
amb eslluir, i evidentment que fa falta, o sigui,
la realitat que fa falta un nou pavelló a Sant Just
és evidentíssima. Aquí hi ha avui moltes entitats esportives
moltes vegades. Falten pistes.
Tenim nens i nenes, o nois i noies,
entrenant en equipaments esportius
de fora del municipi, perquè aquí
hi ha insuficiència d'oferta de pistes,
i per tant és molt necessari fer un pavelló nou
i, a més a més, alegrar-nos
i sentir-nos orgullosos que la població de Sant Just
tingui aquesta afició per l'esport i per la vida saludable.
És molt bo i ens hem de sentir orgullosos i, com a Ajuntament,
hem d'acompanyar que això pugui ser una realitat.
Per tant, evidentment, estem a favor del nou pavelló.
Des del nostre grup municipal hem defensat, en el passat,
que aquest pavelló havia d'estar ubicat amb eslluir
per donar cobertura a tot aquell barri.
Ara bé, quan des de l'equip de govern s'ha fet oficial
aquest anunci, a nosaltres ens han cridat molts veïns
i moltes veïnes de maslluir, i ens han plantejat
que aquest pavelló ha coincidit en el temps també
amb l'anunci de la ubicació de la nova institut d'escola
i això ha generat una preocupació pel tema de la mobilitat
que ja sabeu que en aquest poble és un gran problema
i un repte que tenim per resoldre.
I ara allà al maslluir, que també tenen un problema de mobilitat,
la ubicació del nou institut d'escola genera certes preocupacions
amb el tema de la mobilitat i ara, a més a més,
afegir un pavelló esportiu que portarà nens i nenes
de la resta del municipi, perquè segons l'activitat
a la secció esportiva que hi hagi allà, doncs pot ser
que hi hagi nens i nenes d'altres barris de Sant Just
que hagin d'anar allà dalt a practicar l'esport, doncs bueno,
pot generar una nova mobilitat al barri que potser no s'ha pensat bé
i després també ens trobem també que proposen
altres ubicacions alternatives per allà a la zona
que tindrien certa lògica
i trobem que potser la millor idea
a l'hora de determinar l'ubicació d'aquest pavelló
o aquest pavelló esportiu allà a Mas Llull
seria poder fer-ho via process participatiu
amb els veïns i les veïnes del barri que també demanen
sentir-se una mica més protagonistes de la vida del seu barri
i de la configuració del seu barri.
Nosaltres estem a favor que es faci el pavelló,
estem a favor que hi hagi una partida pressupostària
per poder construir aquest pavelló, però al mateix temps
amb la determinació, l'ubicació d'aquest pavelló
es pogués acabar de decidir amb els veïns i les veïnes
i també a la presentació del projecte que se'ns va fer
de com ha de ser aquest pavelló, vam veure que era el mateix edifici
que s'havia plantejat per l'anterior ubicació
que ara fa quatre anys i faig servir les mateixes paraules
que ha fet servir el meu company Sergi Seguí
del grup d'Esquerra Republicana, ara fa quatre anys
abans de les eleccions ja vam parlar de fer un pavelló nou
amb un edifici girat, amb algun canvi
i nosaltres també des del nostre grup municipal diem que
si hem d'ubicar un pavelló limitant amb el parc natural
de Collserola potser hem de replantejar-nos també l'edifici
com ha de ser de manera que quedi més integrat
amb el que és Collserola.
Per tot plegat nosaltres farem abstenció,
és una abstenció que facilita l'aprovació d'aquest punt
i que es puguin tirar endavant aquests 4.250.000 euros
de govern que a l'hora d'acabar de decidir i determinar
l'ubicació d'aquest nou pavelló i com ha de ser aquest nou pavelló
es pugui fer amb procés participatiu i amb participació ciutadana.
Moltes gràcies.
Molt bé, gràcies Laia, Gina Pol, Partit Socialista.
Després veig paraules, priem un segon torn.
Primer he d'agrair les diferents entitats esportives
que esteu aquí perquè sabem que és un tema que us preocupa
i que com a govern anem tard. Aquest debat no és nou.
L'Ajuntament i el Víctor Murillo estava intentant gestionar
la construcció d'aquest pavelló. Per tant,
fa anys que devem a tot el conjunt d'entitats
que estan a la bonaigua disposar d'aquest segon espai
per poder fer totes les activitats en condicions
i sí que és cert que el que és aquest projecte
s'ha treballat totalment en el marc del Consell Municipal d'Esports
on els dos municipals podeu tenir representants
i de fet hi havia representants de grups a la reunió que es va tenir
i els esports actuals i els anteriors han treballat aquests projectes.
El projecte actual tenim previst que vagi a plenari
si pot ser el pròxim mes, en el mes de febrer.
Aquest projecte hauria d'arribar i és quan hauríem de discutir
aspectes molt més concrets del pavelló perquè aquí el que estem fent
és fer possible la seva viabilitat econòmica perquè li permetim
disposar d'uns diners perquè pugui ser executat.
Sí que és cert que s'haurà d'aprovar el projecte,
que s'aprovarà de manera inicial, després s'haurà de fer la definitiva
a nivell tècnic, haurà de treballar amb l'elicitació perquè una empresa
s'hi presenti i pugui executar l'obra. Per tant, estem parlant d'una obra
que podria arrencar finals d'aquest any i durant tot l'any següent
està en execució. Tothom aquí sap que el pavelló
on estava previst inicialment no es podia fer perquè l'ACAN
no permetia aquella ubicació, no sé que s'hauria fet un desolament
del col·lector, cosa que implicava una despesa econòmica molt elevada.
No hi ha tan solars a Sant Just que estiguin destinats amb solar
d'equipament. Per tant, la partició ciutadana, quan els solars
estan definits per uns usos concrets és molt difícil
perquè no és que la ciutadania digui un dia
m'agrada aquell, no, ha de tenir la consideració, 100% municipal,
que s'hi pugui actuar. Per tant, que ha fet l'Ajuntament
buscar el millor lloc possible on a la pastilla d'equipaments
que tenim a Masllui, que és 100% pública i que conviïrà
amb altres equipaments. Per tant, aquest equipament
pensat per l'àmbit esportiu conviïrà amb un equipament
totalment educatiu, amb població petita de primera infància
i també de secundària que li permetrà
fer sinergies molt interessants i serà una bona cantera
pels clubs que estan aquí perquè tindran molt a la vora
tot un institut i diferents classes de primària.
Per tant, pensem que les sinergies són bones i aquestes sinergies
han de tenir una garantia de mobilitat, per suposat.
Aquest pavelló requereix de manera perceptiva disposar d'aparcament,
per tant, que fa l'Ajuntament treballar en paral·lel un segon projecte
que és un aparcament de 100 places que permetrà no només
tenir-hi el pavelló, que generi l'escola o l'institut d'escola,
que de manera perceptiva, que se'n va parlar l'últim ple,
no obliga a tenir aparcament, la normativa
no obliga en l'àmbit educatiu, com mou moltes famílies
i en canvi sí que obliga en l'àmbit d'un pavelló,
i per tant, com a govern, pensem que és la millor ubicació possible,
la més ràpida i la que és 100% municipal,
perquè Torreblanc no és 100% municipal l'àmbit en el qual
es podia ubicar aquest emplaçament, per tant, hauríem d'estar negociant
amb un altre ajuntament una possible ubicació si els interessa o no,
per tant, és ràpid i el finançament anem tard,
els clubs ho necessiten ja, tot i així no els hi donarem,
fins de 24 a 25, doncs pensem que era important
accelerar-ho en aquest moment i tenim les eines econòmiques,
tècniques per fer-ho possible i per això des del PSC
en aquest cas ho defensem plenament.
Gràcies Gina, Quico Ferrer.
Gràcies Gina per la teva exposició, però crec que cal dir totes les coses,
no només la que interessa que la gent escolti.
És important dir que tenim un problema d'acústica.
Actualment al pavelló tenim una denúncia,
està denunciat perquè els veïns tenen sorolls
i hi ha un veí en concret que ha denunciat
a l'Ajuntament per sorolls.
Què vol dir? Que si féssim un altre pavelló, el mateix jo,
quan tenia que anar ubicat, tindríem que fer-ho molt bé,
aniríem amb un bolet allà igualment fins que resolés el tema de la denúncia.
És important que les coses la ciutadania ho sàpiga.
Després, el que has dit, un tema de costos,
és que estem parlant de calés, el segon col·lector.
Abans teníem previst que ja anés la promoció de Núñez i Navarro,
resulta que el estem fent el tema de la bòbila,
el tema de les escades, els temes de les garrofès
i no entenc com no podem dividir tots aquests costos
i buscar l'alternativa.
Si resulta que tenim una peça i l'hem de compartir
amb un altre ajuntament, tindrem la meitat de costos
de fer el que és aquest polideportiu o els podrem...
Bé, sí, perquè igualment que al Parc de Torreblanca
dividim el que són els costos de manteniment,
aquí passaria exactament igual.
Jo crec que hem anat massa ràpid, i hem anat massa ràpid
pel que deia el senyor Sergi Seguit, que ve a les eleccions
i que cal dir que ja a Majuï el dotarem de tots els serveis,
el senyor Sergi està molt bé, però és massa fàcil.
Jo crec que hem anat massa ràpid, i hem anat massa ràpid
que no vol dir que sigui la solució correcta,
però el que no pot ser és que ens entrem per Ràdio d'Esver
que anirà ubicada ja el que és el polideportiu.
Això és una falta de respecte a tot el consistori.
Perdona, això és així.
El que jo vull dir és que a mi m'agradaria
que abans que això es tirés endavant,
que hi hagués un projecte que no és el polideportiu,
que ens doni unes garanties a la ciutadania,
perquè ja hi ha veïns que han comprat un pis
i que han pagat 400 o 500.000 euros.
I a la Unió no vol escoltar el que és un institut,
un polideportiu i tota la conya voladora que anirà per allà.
És que no heu pensat en tot això, és que no heu pensat.
És que és molt important estudiar tota la proposta aquesta.
En canvi, Torre Blanca és una peça que està oberta
i aquell espai és de serveis.
Jo crec que hauríem de donar una volta a l'ubicació del polideportiu
i, evidentment, que aquest pressupost pot ser interessant
i a la Unió està ben calculat,
però crec que no heu compartit el que és la feina
amb els diferents residus que estem al consistori.
Gràcies.
A veure, deixa'm intervenir
perquè s'han dit moltes coses i voldríem aclarir-les.
A veure, per què fem ara la modificació de crèdit?
Doncs la fem ara no per un tema de càlcul electoral,
sinó perquè ara sabem que tancarem l'exercici pressupostari 2022
amb un superhàbit prou gran
com per poder demanar el crèdit
per poder construir el nou pavelló al Mas Llull
i, a la vegada, poder retornar el deute viu que tenim
a l'Ajuntament, que com ha dit molt bé la regió d'Arizenda,
és de 3,6 milions d'euros
i d'aquesta manera acabarem aquest mandat municipal
sense haver incrementat el deute de l'Ajuntament,
sinó haver-lo reduït perquè en un dels plens,
crec que va ser el de setembre del 2022,
vam retornar 3,5 milions de deute
i la voluntat d'aquest govern era no incrementar el deute
per una raó molt senzilla.
Incrementar el deute vol dir pagar més interessos,
més amortitzacions, i el dia de demà,
en funció de tots els equipaments que s'han projectat
i que s'estan executant durant aquest mandat,
doncs ens caldrà tenir diners en ordinari
per poder finançar l'ús d'aquests equipaments.
Si els diners del pressupost els estines
a pagar, a retornar interessos i amortitzacions,
no tens diners en el pressupost
per finançar aquests tres grans equipaments
que entraran en funcionament al proper mandat.
Per tant, si s'ha fet ara,
m'hauria agradat poder-ho fer molt abans,
però si s'ha fet ara ha estat per aquest exercici
de responsabilitat en les finances municipals.
També volia recordar que aquest segon pavelló
s'havia d'haver fet fa quatre anys
i no es va fer fa quatre anys per una raó que tots coneixeu,
teníem ja els diners, teníem el projecte,
és veritat que després ens vam trobar amb la desagradable sorpresa
que va fer un informe desfavorable perquè estava en zona inundable
i ens exigia un segon col·lector,
però la voluntat de fer aquest pavelló es va veure troncada
quan fa tres anys o quatre, no me'n recordo,
va tancar l'escola Bressol Tic-Tac
i aquest ple va decidir, crec que per unanimitat,
que el crèdit que anava destinat al pavelló
es destinaria a construir la segona escola Bressol,
que actualment està a la recta final de les obres
a fi i efecte que pugui obrir-se el mes de setembre.
Per tant, aquí anem amb un retard respecte a l'execució
d'una demanda que ens venia del món de l'esport
que està del tot justificada.
Per què el Mas llui i no a Torreblanca?
Perquè intueixo que per les vostres intervencions
que preferiu l'alternativa de Torreblanca,
Quico, a Torreblanca també hi ha veïns i també són veïns,
també hi ha veïns que es queixen dels sorolls.
Aquí no hi ha llocs, malauradament,
que no hi hagi frontissa amb el veïnat
i, per tant, que no generin molèsties.
Primera, aquest terreny d'equipament que tenim a Torreblanca
està compartit amb Sant Joan d'Espí.
Sant Joan d'Espí ja ens ha manifestat
que no té cap intenció que s'instal·li
un equipament esportiu.
I en segon lloc, com ha explicat molt bé la regidora Gina Pol,
construir-ho al Mas Iui ens permet
que aquest equipament pugui també donar servei
a l'Institut d'Escola. De fet, aquesta, Sergi, va ser una petició
que ens va fer el Departament d'Ensenyament
en una visita que va fer el director general d'equipaments educatius
al barri del Mas Iui. I vam decidir
col·locar el pavelló al costat mateix
a l'Institut d'Escola precisament perquè, en horari de matí,
si fos necessari, els estudiants de l'Institut d'Escola
puguin utilitzar també la pista poliesportiva
i així ens estalviàvem haver de duplicar pavellons,
perquè, si no, l'Institut d'Escola també havia de construir
un pavelló. Ens semblava una manera racional
d'optimitzar els recursos públics,
que al final són els recursos de tots.
Respecte a la mobilitat, un tema que també genera controversia.
La pista poliesportiva que es construirà
és un PAC-2. Per tant, estem parlant
d'un pavelló de petites dimensions
que ningú s'esperi una mobilitat com la que genera
actualment la Bona Aigua. Hem de pensar que la Bona Aigua
té tres pistes esportives, una piscina coberta,
a l'estiu, la piscina descoberta, té
tres sales de fitness, em sembla, un gimnàs...
Vull dir que tota la Bona Aigua
genera una mobilitat enorme que no generarà
una pista poliesportiva de PAC-2.
Tenim una idea, la mobilitat que pot generar
és quan hi ha entitats
que entrenen en pistes esportives d'escoles.
Per exemple, l'escola Montseny o l'escola Canigó.
Pensem una mica en aquesta mobilitat
i multipliquem-la per dos. Veureu que és una mobilitat
perfectament assumible pel barri del Mas Lluís,
sobretot si construïm un aparcament de 100 places
just al costat. Crec que l'aparcament actualment
amb ús legal i illegal
arriba a unes 120 places.
La Bona Aigua, amb tots els usos que té,
al Mas Lluís l'aparcament tindrà 100 places.
Per tant, és un aparcament molt ben dotat
per donar servei a la pista poliesportiva.
I finalment, volia desmentir
que el pavelló del Mas Lluís
tingui un cost més elevat que qualsevol altre lloc.
Hauria tingut un cost més baix al pavelló
si s'hagués fet a la Bona Aigua, perquè s'haguessin pogut
utilitzar algun magatzem o algun vestuari actualment existent,
però en el moment en què no es pot fer la Bona Aigua
és igual en el col·loquis. Els serveis que tindrà
aquest segon pavelló seran els mateixos.
Seran d'uns vestuaris, d'uns magatzems, d'un bar.
Per tant, si hagués estat a Torreblanca,
els costos haurien sigut idèntics.
Per tant, no hi ha un increment de cost
pel fet que sigui el Mas Lluís.
Aquest projecte es va explicar fa un any,
Consell Esportiu, crec que s'ha informat en tot moment.
Si no s'ha informat d'agudament, demano disculpes.
No hi ha hagut en cap cas voluntat d'amagar aquest projecte.
Jo sempre que he pogut parlar amb els portaveus
l'hem comentat sense amagar-lo,
però és veritat que potser a vegades els canals de comunicació
ens fallen i demanen disculpes.
Crec que és un bon projecte,
crec que donarà satisfacció a les necessitats de les entitats esportives.
Vull recordar que actualment hi ha moltes entitats
que estan enviant a jugadors i jugadores
instal·lacions de municipis del voltant,
com la Blume, l'Americà, l'Amiranda.
Per tant, hi ha una necessitat real d'aquests espais
i esperem que l'obra,
no ens quedi deserta.
El 25% de les licitacions a Catalunya estan quedant desertes,
esperem que no quedin.
S'ha fet un increment de pressupost respecte al de fa 3 anys
d'un 25%, entenem que és un increment
suficient per poder donar garanties
que no quedarà deserta el concurs
i esperem que l'obra es pugui fer en un termini de dos anys
i que per tant per la temporada 25-26 pugui ser una realitat.
Aniríem a votacions.
No sé si amb aquesta intervenció he canviat algun vot o no,
però anem a votacions.
No m'has contestat a un parell de preguntes que t'he fet
i és el tema del tema, no sé si és que toca ara o no toca,
quan el projecte està més avançat, però el tema
dels estudis d'acústica... Sí, perdona, sí, és veritat.
Els estudis d'acústica, els pavallons, quan es fan actualment,
ja es fan tenir en compte criteris d'acústica.
Abans no es feia, quan es va fer el Pau i la bona Aigua
no es va fer, però si t'hi fixes, per exemple,
la pista exterior, que s'ha cobert, es va cobrir fa 3 anys,
ara mateix, per cap d'any s'hi va fer un concert
i el so no va sortir del pavalló,
de la pista exterior.
Vull dir que ja s'han fet les noves construccions,
ja es fan amb uns materials i amb uns mètodes
de construcció que garanteixen que el so no surti
de la instal·lació.
És veritat que el problema perdurà a la bona Aigua,
perquè és una edificació antiga, però els nous pavallons
es facin o no es facin, crec que hi ha garanties
que no generaran molèsties amb veïns.
En aquest sentit, ara hi ha molta més sensibilitat
que la que hi havia abans. Molt bé.
Una petita pregunta. Aleshores entenc que amb tota
l'explicació que has donat i amb la construcció del nou pavalló
s'haurà d'anar a buscar? Jo mai m'atreviré a dir que sí,
perquè afortunadament l'esport
és enjust, gaudeix de molt bona salut,
cada cop hi ha més gent que vol fer practicar l'esport
i és molt bo que així sigui.
I home, us demanaré que durant uns anys...
Que ens doneu uns anys de treva, no?
Però no sé si aquesta treva durarà
cinc anys, deu, quinze, això ja no ho sé.
Anem a votacions.
Vots en contra.
No n'hi ha cap, abstencions.
Cup amunt, Quico Ferrer, Ana Vilanova, endavant Sant Just.
Vots a favor, Esquerra Republicana, Sant Just en Comú,
Partit Socialista, per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem a l'àrea de planificació territorial,
habitatge i medi ambient.
El primer punt és l'aprovació definitiva del projecte executiu
de la masia de Can Freixa, es defensarà aquest punt
la regidora de cultura i patrimoni, Gina Pol.
Doncs aquí ja sabeu que vam fer l'aprovació inicial
i el que portem avui a plenari per aprovació és la definitiva.
No hi ha hagut cap al·legació en el projecte, per tant,
ja quedaria aprovat de manera definitiva, fet que ens permet
ja tramitar la seva licitació, cap perquè puguem
fer tota la consolidació de la masia, que com dèiem a vegades,
externament sembla que estigui perfecta, però per dins
d'un mil euros per tal de fer aquesta adequació.
Recordeu que amb Freixa ja vam actuar, ja es va fer la coberta
igual que en Candeler, després es va fer el parc i ara procedim
a fer el que és la consolidació estructural d'aquesta masia.
Us recomano la lectura d'un article que hi ha a la Vall d'Avers
del Julio Choa, que recupera totes les famílies que han passat
per aquella masia, fins l'any 1800 no hi va entrar
la família Freixa, que és la que li dona el nom a la masia
i ara el que farem és que entri en una etapa pública
de serveis i que sigui útil per a la sotenia del municipi.
Molt bé, gràcies Gina, hi ha alguna intervenció?
No? Doncs aniríem a votacions, vots en contra,
abstencions, Esquerra Republicana,
Quico Ferrer, vots a favor,
Anna Vilanova, Partit Socialista, Sant Just en Comú,
Endavant Sant Just i CUP Amunt, per tant queda aprovat
aquest punt. Anem a l'àrea de serveis a la persona,
aprovació de la revisió del cànon en metàl·lic
manual de la residència i centre de dia d'Itàlia, Sant Just.
Per l'exercici 2023 defensarà aquest punt
la regidora d'equipaments, Gina Pol.
Doncs la residència d'Itàlia, que té gent gran
amb dependència i que també té centre de dia, anualment
paga un cànon a l'Ajuntament. Aquest cànon d'acord amb el contracte
està subjecte a l'actualització de l'IPC, l'actualització
que li correspon a aplicar és la corresponent al mes
de juliol, que era força elevada, per tant té un increment
del 10,8%. Què vol dir això? Doncs que el cànon anual
que ens paga per exemple l'any 2022 és de 21.300 euros
i amb aquesta actualització el cànon que pagarà
pel 2023 i que són diners que s'ingressen
en els fons municipals seran 23.633 euros.
És una actualització prevista per contracte
i que els condiciona al mes en què van signar el contracte,
per tant el juliol era un 10% i aquesta és l'actualització
que us proposem.
Gràcies a gina, hi ha intervencions.
Anem a votacions, vots en contra, abstencions,
Anna Vilanova, cop amunt, vots a favor,
Quico Ferrer, partit socialista,
Santjust en Comú, endavant Santjust, esquerra republicana,
queda aprovat aquest punt. Anem a les mocions.
La primera és la que presenta el regidor no excrit
Quico Ferrer per la seguretat dels nostres avis. Quico.
Gràcies, alcalde. La moció es presenta i diu així.
La protecció de l'honor de la gent gran, i diu així.
Durant els últims anys hem vist com el respecte per les persones grans
és cada cop menor.
Així és que hem de plantejar mesures perquè els nostres avis
puguin gaudir d'una vida plena després d'haver-ho donat tot per nosaltres.
La nostra societat ha de respectar a la gent gran
per tot el que hem fet per nosaltres.
Això ha de començar des d'haver aviat a les escoles
s'hauria d'ensenyar a valorar aquestes persones.
I després, des de les institucions,
ens hem de focalitzar a fer-ho passar el millor possible a aquesta etapa.
Així que presentem aquesta moció on a més de proposar mesures també
és necessari que instem altres institucions que actuïn
amb protecció dels nostres avis i àvies.
Tenia en compte que són més vulnerables
i dels que hem de protegir en tots els àmbits
des de la seguretat fins a l'oci.
Els acords que he presentat són els següents.
Organitzar, organitzar pel proper pressupost,
més agents cívics i més patrullatge
i que l'Ajuntament de Sant Just insti a la Conselleria d'Interior
més agents de policia a tots el municipi del país
per acabar amb els robatoris.
Estudiar la creació d'un telèfon alternatiu i gratuït
per part de l'Ajuntament d'Assessorament Inmediat i Senzill
per les víctimes de fets delictius de més de 65 anys
per garantir que les persones de la tercera edat
no estiguin soles a l'hora de gestionar els tràmits
després de la denúncia.
Estudiar com millorar l'assessorament a l'hora que el grup
de la població de la tercera edat facin gestions bancàries.
Donar més facilitats i més seguretat
que l'Ajuntament de Sant Just demani per escrit
que les institucions pertinents un enduriment considerable
de les penes de robatoris amb agressió
en els casos que les víctimes siguin persones de la tercera edat.
Taixir aliances amb altres municipis de la regió
i institucions per fer una estratègia comuna
pel respecte de la gent gran
que l'Ajuntament organitzi tallers a les escoles
sobre consenciació on s'ensenyi a respectar
la gent gran i el valor que aquestes persones tenen al futur.
Ampliar en l'any 2023-2024
les zones d'esbarjo per a persones grans
i elaborar una estratègia per oferir més entreteniment
a les persones grans.
Que l'Ajuntament, a partir del 2023, tingui en compte
de manera més clara les necessitats de les persones
de la tercera edat a l'hora de reformar la ciutat,
les obres, impulsar un servei d'acompanyament
i convivència per a joves estudiants
que consisteix en canvi d'un lloguer econòmic
d'una habitació al pis d'una persona gran
que estigui sol o sola per tal que passin les nits
acompanyades i els ajudin amb les tasques d'anar al banc,
al metge, comprar, etc.
Arribar amb un acord a les perruqueries
de l'etiquesta Sant Just d'Esber per oferir
els seus serveis a la gent gran un cop per setmana
a preus reduïts. Ja està. Gràcies.
Gràcies, Quico. Paraules a Nadi La Nova.
Bé, aquesta vegada, Quico, no et donaré suport
a aquesta moció, tot i que veig que l'has fet
des del cor, però hi veig, potser, massa espontanietat,
una mica de paternalisme també i una barreja d'idees.
Penso que Sant Just, una de les coses que sí que té
aquest equip de governers que ha fet moltes coses per la gent gran,
està ben tractada, no et posaré cap exemple perquè s'encarregaran
de fer-ho en el seu torn de paraules. L'únic
de les coses que et compro d'aquesta moció sí que és el primer punt
dels acords, que és el de reforçar, potser, amb un agent cívic
les onades de carrer bona vista, sobretot als matins,
quan la gent gran, que no considero a partir de 65 anys,
sinó una mica més avançada, doncs poden anar a fer tràmits
bancaris. Les propostes que fas on no m'agraden o les veig
poc realistes, ara et posaré alguns exemples. Em costa que a escoles
de Sant Just, de l'institut no ho tinc tan clar, però a escoles
de Sant Just ja treballen projectes amb els avis i les àvies
i també consta que els bancs s'han humanitzat
una miqueta, i ho poso entre cometes, i arran de les denúncies
fetes per associacions de gent gran, a millorar l'atenció
i l'acompanyament en els tràmits bancaris.
Aquests són alguns exemples, per aquest motiu no podré donar-te suport.
Gràcies, Anna.
Quima Jiménez.
Doncs bé, Quico, no et donarem suport
en aquesta moció, perquè
part del que dius, el primer punt,
si t'has llegit a l'hora del dia,
ara hi ha una moció que es presenta sobre
relativament els efectius policials per la seguretat ciutadana.
No només de la gent gran, sinó de tothom.
Per aquest cantó ja tenim aquesta moció
que instarem altres institucions a que ens donin més servei,
en aquest cas els Mossos. Després, aquest pressupost del 23
ja es demana una gent més. En quant a generar
un telèfon, tens l'MA7, que és un aplicatiu
que a partir del 60 molta gent porta un mòbil normal,
com el que tenim i podem posar-nos l'MA7.
En aquest MA7 pot ser que tu el gestionis
o si tu creus que vols que la policia et localitzi
o si et perds, tu dones el teu consentiment amb un escrit
i quan surts de casa l'actives i la policia s'aponeix
en un moment determinat, però això tu com a ciutadana
ho has de demanar, perquè aquí va un tema de protecció de dades.
Tens el telèfon de la policia a les 24 hores del dia
i en cas que tot això no et funcioni, tens el 112,
que són els Mossos que si dius que et passa alguna cosa
et vindran a avisar i els Mossos avisaran a la policia
i solucionaran a casa teva Mossos i policia en el teu lloc
i això és el que hem de fer.
Si volia millorar els assonaments a l'hora de la població
de tercera edat amb gestions bancàries, com ha dit l'Anna,
és veritat que s'estan fent millores arreu de totes les denúncies.
Puc dir que aquest govern, l'alcalde, es va reunir
amb diversos bancs i va ser bastant pobra el que ens van dir,
els queixos automàtics i moltes coses els interessa molt poc,
i això cal dir-ho. Fins que no s'ha fet un ressom més gran,
però aquest ajuntament, l'alcalde, es va reunir moltes vegades
i fins i tot amb el regidor de seguretat, també es van reunir
per demanar coses com aquestes i vam tenir la resposta que vam tenir.
S'ha fet per una altra via, doncs la veu del poble s'ha sentit,
com ha dit l'Anna, amb altres programes d'entitats
o amb plataformes que s'han creat. En quant a que l'Ajuntament...
Perdó, a mi què l'ho faig? En quant a que fem aliances
amb altres municipis, aquest mes de desembre,
vam ser reconeguts, senyors, com a...
Estem dins ja de la rep mundial de ciutats
i comunitats amigables, com les persones mayores,
que l'OMS otorga a aquells municipis que us sol·liciten
i després de passar com una espècie d'auditoria,
ens donen la benvinguda a estar en aquesta xarxa.
Aquesta xarxa ens permet restar. Primer de tot,
que hem de fer una diagnosi de què vol la gent gran.
La gent gran pot decidir el que vulgui i ho ha de dir.
La gent gran té prou criteri per decidir què vol.
Llavors, s'està fent una diagnosi que ja s'ha reunit el dia 19
i avui dia 26 també s'ha reunit, que aquí entre la gent gran,
les associacions de veïns, l'associació de gent gran,
les direccions de les residències...
I el que es farà és una diagnosi. Tot això ho tindrem
abans de les eleccions. Una vegada s'acabi les eleccions
hi haurà el que són les seccions. I amb la Diputació en Paranel
farem un pla local per plasmar tot això.
I dintre de dos anys l'OMS ens trucarà a la porta i ens dirà
si volen seguir sent ciutat amiga de la gent gran,
el seu pla local l'han seguit, han fet les seccions,
si no es faran una auditoria, si no la fem, ens trauran
aquest nomenament. Dir-vos que a Catalunya hi ha
26 entitats o 26 municipis que estan inscrits
en les ciutats amigues de la gent gran.
Les llobregats som els primers i a Catalunya i a Espanya
són 232. Això ens permetrà que la gent també sigui més partissa
amb les polítiques de l'Ajuntament,
que generem una xarxa entre tots, la ciutadania, les entitats
i totes les persones que viuen.
I l'altra cosa que farem és veure què fan altres municipis
i no només d'aquí, d'Espanya, de Catalunya, sinó fins i tot de fora
que a vegades és bo veure què fan a altres llocs.
I no cal inventar la sopa de l'all, perquè si ja està inventada
l'únic que fem és plasmar-la i si aquí és acceptar-la
per les persones que ho han de gaudir, doncs fer-ho.
L'institut fa molts anys que ha fet sempre l'aprenentatge
i servei, és a dir, ha ajudat els avis, per exemple, en aquelles persones
que no sabien fer informàtica o utilitzar els mòbils quan van començar,
etc. L'institut tenia aquesta opció que donava
un dels seus programes era fer l'aprenentatge i servei.
És veritat que la Covid ens va tallar això i a poquet a poquet
suposo que ho tornaran a fer. L'altra cosa que també fan
les escoles és les postals de Nadal. Les postals de Nadal es va començar
amb la Covid i s'han seguit les persones, els infants,
i es donen a les persones que tenim grans al municipi,
sobretot a les residències, perquè vegin que no són oblidats,
perquè a vegades no ens anem a veure o a vegades se'ns obliden
que tenim gent gran al municipi, perquè a vegades no tenen fills,
perquè no s'han casat, pel que sigui, doncs formen part.
L'altra, tenim un projecte de bicis sense edat,
que aquí tens una quantitat de voluntaris del municipi
de totes les edats que van i passegen a persones grans
i persones amb mobilitat reduïda també s'hi poden.
Vull dir que aquí ja hi tens dues generacions,
els més grans i els més joves, entre ells s'uneixen,
xerren i passen una estoneta. L'altra cosa que intentem
és trencar barreres, és a dir, tots els carrers
que s'estan fent, molts són de plataforma única,
perquè facis més agradable el fet de caminar,
és un municipi que té moltes pujades i baixades,
has posat més bancs perquè la gent gran pugui asseure's,
perquè és veritat que a vegades, segons on vas, tens la pujada
perquè no t'arriba el 100%, el que sigui.
En quan que els espais siguin adaptables, la plaça de la pau
serà, hi haurà un espai per jugar a petanca,
per tant, també ho estem fent. I si ara analitzes
en tema de les balocaries, pensa que això són negocis privats.
Nosaltres no som aquí per vosaltres a dir els negocis privats
si han de reduir o no el fet de donar
més gratuitament la balocaria o no.
És veritat que al mil·lenari hi ha un centre de balocaria
que és una miqueta més econòmic i podologia,
però perquè està dins d'un equip nostre, però tu no pots anar a trucar
a una porta i dir-li que faci el més barat que t'hagi quedat.
En deuria no pots fer-ho. Llavors, dir-te que ahir
al plenari del Consell Comarcal es van aprovar cinc dictàmens
que van sortir del Consell Consultiu de la gent gran que s'enjust
i està representat per algunes persones que hi són.
I una de les coses que van posar també parlaven de la teva seguretat,
molt semblant a que volen més seguretat. Part del que deien
una de les coses que deien és impulsar i crear xarxes.
Nosaltres, amb ciutats amigues de la gent gran, ho aconseguirem.
I una de les coses que també demanen, i que tu aquí no ho has posat,
és el tema de la detecció i la prevenció
dels maltractaments de la gent gran.
I no té per què ser físic. A vegades la gent gran
treu maltractament psicològic. És veritat, nosaltres estem entedits
en el servei que té el Consell de la gent gran
juntament amb el Consell Comarcal,
que feia especialitzat d'atenció a les persones grans per a aquests temes.
Per tant, amb tot això que t'acabo de dir, crec que s'enjust.
Pot millorar, evidentment, però crec que la nostra gent gran
és estimada. I jo crec que la seguretat no és només per la gent gran,
és des que ets així i des que ets gran. Tots hem d'estar segurs
al municipi i a les nostres cases, que és al final el nostre refugi.
Gràcies, Quima.
No hi ha més paraules. Tancarà el ponent, Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Gràcies, Anna Vilanova, per les aportacions i les esmenes
que m'has fet, perquè has sigut l'única regidora que has fet esmenes
a la meva moció i això s'agraeix molt.
Aquesta moció va néixer amb la inspiració
o la petició d'una denúncia
d'uns avis que em van explicar el relat que el van atracar
a carretera real. Exactament, el número
5559.
I aquesta moció inicialment anava només
amb la seguretat dels avis i àvies de Sant Just,
però vaig tindre la idea d'anar a parlar amb els avis
i totes aquestes coses que he demanat me les han dit
els avis. I jo el que m'hauria agradat
és que quan jo he proposat aquesta moció, ja que
teniu o que són tan semblants les coses que esteu fent vosaltres,
és que l'enriquíssim i que la féssim nostra
i que la féssim de tots els que estem aquí amb aquest plenari,
perquè al final és un bé pels nostres avis i àvies.
A mi el que em sap greu és que jo faci coses
i en seguida, vinga va, o li fotem el buit
o traiem una moció. Perquè aquí parlava de seguretat
i el primer que va treure el tema de seguretat va ser el Quico Ferrer.
El Quico Ferrer va registrar la moció abans
de fer les informatives i vostè,
la Gina Pol, vostè va dir
nosaltres també presentarem el que és una moció de seguretat
però encara no està registrada. I això és així,
perquè aquí estem presents, i això és així.
Jo estic d'acord amb aportar i sumar
i m'agradaria que vosaltres féssiu el mateix,
perquè això no és un tema d'un poli deportiu,
això és un tema de seguretat i de treballar amb els nostres avis
i àvies de Sant Jose. És acompanyar-los
i millorar el seu benestar.
Punto pilota, res més, no és un tema de si em poso la medalleta
o no em poso la medalleta, és un tema d'estar al seu costat
i què és el que els hi cal i què és el que estan demanant.
I això és el que vaig fer jo. Punto.
Molt bé, gràcies, Quico Ferrer. Aniríem a votacions.
Vots en contra. Cup amunt, Esquerra Republicana
endavant Sant Just, Partit Socialista,
Anna Vilanova, abstencions...
Vot a favor, Quico Ferrer. Per tant, cau aquesta moció.
Anem a la següent, que és
la moció que presenta el Grup Municipal del Partit Socialista
relativa als efectius policials per la Seguretat Ciutadana
a Sant Just d'Esver. Defensa d'aquest punt
el regidor de la Seguretat Ciutadana, Pedro Soria.
Gràcies, alcalde. Bona nit a tothom.
I disculpareu perquè estic molt incostipat
i potser no puc parlar gaire bé, però bueno.
Anem endavant.
Bueno, com diu, és una moció relativa als efectius policials
per la Seguretat Ciutadana a Sant Just d'Esver.
La Seguretat Ciutadana és una de les qüestions principals
que preocupa a la ciutadania del nostre poble.
Així mateix, és una prioritat política compartida
pel conjunt de la corporació local.
A Catalunya, la Seguretat Ciutadana és una competència
que el cos dels Mossos d'Esquadra ha de dur a terme
als municipis de manera coordinada i col·laborativa
amb les policies locals. Segons el que estableix
la llei 4 barra 2003 de 7 d'abril
a Catalunya, per a aquests motius
existeix un conveni signat entre l'Ajuntament
i el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya
de data 6 de setembre de 2006
en l'objectiu de millorar substancialment
la qualitat global dels serveis de seguretat públics
oferts al conjunt de la ciutadania.
A l'exmentat conveni s'especifica que el cos de Mossos d'Esquadra
se'ns perjudici de les obligacions
generals d'auxili i assistència
ha de mantenir un patrullatge continuat
que garanteixi l'atenció immediata
i suficient de les demandes urgents motivades
per fets delictius, riscos per la seguretat ciutadana
i desordres públics, així com la prevenció
d'aquests àmbits competencials en tot el terme municipal
de Sant Just d'Esver. En relació
al servei de la policia local de Sant Just d'Esver
l'Ajuntament ha anat incrementant la seva estructura
i mitjans a les necessitats del municipi
i actualment es compleix amb una ràtio òptima de policia
ciutadà de 1.500,
permetent que el servei prestat sigui el més eficient possible.
Des del Govern seguirem apostant per un model
de seguretat ciutadana basada en la prevenció, la proximitat
i la mediació. Existeix una col·laboració estreta
entre els dos cossos policials que moltes vegades
ha donat un fruit positiu, però en moltes ocasions
i des de ja fa massa temps, la disponibilitat
de recursos del cos de Mossos d'Esquadra
destinats a la nostra població no és satisfactòria.
Recursos que han hagut de ser proporcionats i coberts
pel cos de la policia local. Per tant,
la policia local assumeix actuacions que no li són pròpies
sinó que corresponen al cos de Mossos d'Esquadra
en matèria de seguretat ciutadana. A més,
des de ja fa un temps s'ha ubicat un centre comercial
a Esplugues de Llobregat que ha provocat destinar
més efectius de Mossos d'Esquadra a prestar servei
en aquest lloc per garantir la seguretat ciutadana
i donar resposta a la gran quantitat de persones visitants.
A tot això cal afegir que el robatori a domicilis
s'ha vist incrementat en els últims temps per l'acció delictiva
de diversos grups organitzats que actuen en el nostre entorn
i que la competència i l'actuació corresponent
correspon al cos de Mossos d'Esquadra.
Davant d'aquesta realitat, la disponibilitat de patrulles
d'aquest cos és notoriamente insuficient al poble.
Per tot això es proposa el ple.
Primer, manifestar la profunda preocupació d'aquesta corporació
per la falta de recursos policials del cos de Mossos d'Esquadra
destinats permanentment a Sant Just d'Esverd
davant la incidència de delictes comesos al nostre poble.
Segon, demanar a la Generalitat de Catalunya
i en concret al Departament d'Interior
que es facin efectius els recursos policials de Mossos d'Esquadra
necessaris per donar un servei de seguretat ciutadana eficaç
tal com demana la ciutadania.
Tercer, demanar al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya
la destinació permanent al nostre municipi
de dues patrulles de Mossos d'Esquadra
tal i com correspon a Sant Just d'Esverd.
Quart, traslladar aquests acords al Departament d'Interior
de la Generalitat de Catalunya a la direcció general de la policia
Mossos d'Esquadra, a la delegació del govern espanyol a Barcelona
a les entitats veïnals del municipi,
així com als mitjans de comunicació local.
Moltes gràcies, Pedro. Hi ha intervencions?
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Gràcies, Pedro Soria,
per fer l'exposició i presentar aquesta moció.
Però, com deia, aquesta moció és necessària però és oportunista.
Aquest tema l'he exposat jo
amb el tema dels avis
i heu agafat el moment per aguantar
per poder-lo posar sobre la taula
perquè són les coses que arrosseguem
durant aquests quatre anys que portem.
És correcte? Perdona?
El que vull dir és que és cert
que necessitem aquestes dues patrulles de Mossos d'Esquadra
per poder complir el que és el ràtio,
però també és cert que podem posar
solucions alternatives fins que ens les posin.
Una de les solucions alternatives que jo estic dient
és el tema dels agents cívics.
Perquè els agents cívics, vulguis o no,
és una proposta que la podem contractar immediatament,
no és una cosa que haguem de fer
unes licitacions especials, etcètera,
és una contractació que, vulguis o no,
els cacos s'ho pensarien,
perquè seria una seguretat preventiva.
El que vull dir jo és que el que no és normal
és que es dobleguin
el que són els robatoris a habitatge
a més del 50%.
I això és una preocupació que tenim
els s'enjustencs i s'enjustenques.
I crec que, al final de mandat,
no hem de posar la solució presentada
al que és una moció.
És una cosa que hauríem de fer-ho més immediatament
i crec que a l'agent cívic, tant sigui de dia
com sigui nocturn, pot ser una solució
mentre que venen els efectius dels Mossos d'Esquadra.
Crec que és una proposta que llenço
i per la meva part votaré abstenció.
Moltes gràcies.
El tema de la seguretat és un tema que ha sortit molts cops.
La CUP sempre ha volgut expressar el nostre aprisonament.
Ho tornaré a fer en aquest sentit.
És curiós com sempre dic,
si en braços de les objectives de s'enjust
en un dels pobles on tenim menys delictes
s'hagi contribuït tant en el debat polític
a parlar sobre aquesta qüestió.
Això és important perquè el tema de la seguretat
és una qüestió perceptiva, una qüestió subjectiva.
I aquí entra molt en terme el que és, per exemple,
algunes campanyes de publicitat que fan algunes
empreses que posen alarmes, perquè l'alarmisme,
i també voldríem focar com es genera el debat polític aquí
a l'hora de percebre la percepció aquesta de seguretat.
És curiós perquè també s'ha utilitzat, diguéssim,
aquesta excusa per augmentar la plaça policia
de l'Ajuntament de Sant Just, després fins als 41.
Destinem quasi el 50% de les retribucions
per rendiment de personal de l'Ajuntament de Sant Just
cap a la policia local.
Els Mossos d'Esquadra fa poc van estar amb un helicòpter
donant voltes, com si fos un estat policial això,
per aquí a Sant Just, i ara demanem que a sobre encara vinguin
més cossos de Mossos d'Esquadra al poble.
Jo crec que és curiós, també com els cops he apuntat,
no parlem de vivenda, no parlem de condicions de treball dignes,
que són realment la rel del problema, és a dir, realment,
si hi ha una conflictivitat social és per la desigualtat,
i és on s'ha d'atacar.
Si defensar un sistema que provoca desigualtat i després voler
fer parxes incrementant la policia, incrementant la repressió,
no soluciona el problema, sinó que en tot cas incrementa.
I també m'agradaria fer esment del cos del Mossos d'Esquadra,
una cosa que mai es parla, és de la repressió política
que es perceixen. I jo he notat que l'han apagat els Mossos d'Esquadra,
l'altre dia, per exemple, aquí en aquest mateix ple vam veure
com gent que volia entrar aquí en el ple,
per exercir el seu dret de poder escoltar aquí al ple,
se li va dir que no podia per la qüestió de la Covid,
perquè era una protesta, era gent que s'havia concentrat,
llavors era gent susceptiblement perillosa, segons la policia.
També hem vist com la policia local de Sant Just,
per exemple, en les festes majors, en les festes de la tardor,
ha produït accions excessives contra el jovent.
I això mai se'n parla aquí, mai se'n parla. Si no és la CUP,
mai ningú en parla. És una cosa que m'agradaria posar també
sobre la taula. I també m'agradaria posar sobre la taula perquè
fa poc van sortir uns informes on els Mossos d'Esquadra, per exemple,
consideren que les persones que simpatitzen amb el que posen
textualment ells, les paraules, és un article del món,
amb l'independentisme de la CUP, són persones
que són susceptibles de produir violència antifeixista
i que, per tant, ja és com un índice de delicte, el fet de ser
comunista, de simpatitzar amb la CUP. Llavors, jo, sincerament,
amb la responsabilitat que tinc respecte a la meva organització
política i la CUP, diguéssim, com un espai que ens adem
als moviments socials, no reclamarem que hi hagi més Mossos d'Esquadra
aquí, perquè moltes vegades vivim les conseqüències
de les actuacions d'aquests cossos policials que moltes vegades
aquí no se'n parla.
Gràcies, Aleix. Justo Salva, Sant Just en Comú.
Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres votarem a favor,
sense entrar en el debat que l'Aleix apunta sobre
la qüestió de la seguretat i com va ser el model de seguretat ciutadana,
perquè jo crec que la moció que recull no és això,
el que ve recull és una reivindicació pràcticament històrica
i periòdica, que anem repetint de tant en tant,
si la gent que en segueix ja veurà, que el que demanem
és que, per favor, els Mossos d'Esquadra posin els efectius
necessaris que necessitem per a aquest municipi
d'una manera històrica i periòdica, mai ho hem fet.
Mai hem tingut els cossos de Mossos d'Esquadra necessaris
i el que fem és reivindicar que, per favor, ens dotin dels cossos
necessaris, és el que diu la moció senzillament.
I nosaltres votarem a favor, evidentment.
Gràcies, Just. Sergi Seguisca, Republicana.
Gràcies. Si vagi per endavant, que el nostre vot també serà favorable.
Per diverses raons, una de les quals, la més lògica, és que aquesta
mateixa moció, la vaig defensar jo mateix fa quatre anys,
de l'actualització de les dades de la policia local,
que, evidentment, no eren les mateixes.
Per tant, com ve deia el Just, és periòdica,
és la daca de quatre anys, malauradament.
Però sí que ens agradaria apuntar algunes coses,
algunes coses que no apareixen a la moció,
amb voluntat de completar-la, res més,
perquè existeix o no posem en dubte la part dels acords.
Però a la part expositiva, per exemple, no diu que en els
tres dos anys l'ABP d'Esplugues, l'àrea bàsica policial d'Esplugues,
que és la que ens correspond nosaltres, ha tingut un increment
de 24 Mossos més, un 28% més.
Això no ho dieu, i segons el que ens han dit a nosaltres
a l'apartament interior, aquests dos anys hi ha hagut aquest increment.
Altra cosa és que les persones que guanyen la plaça
i que agafen aquest destí, al cap d'un temps,
marxin, com passa a totes les administracions del món mundial.
I un altre tema que també sí que recull perfectament
la moció és el tema de la posada en marxa del centre comercial.
El centre comercial ha provocat un increment
dels fets delictius molt important.
De fet, les estadístiques es fan en base a fets delictius
amb el centre comercial i sense el centre comercial,
i aquí es nota que tenen, diguem-ho així, un punt calent
que jo entenc que l'alcaldessa d'Esplugues, el que fa també
el mateix que fem aquí, ho fa ella.
I, per tant, entenc que és una ordenació dels efectius.
Una altra cosa que tampoc s'ha dit
és que hi ha un concurs obert de 850 places més de Mossos
i que properament se n'obrirà un altre convocatori de 850 places més.
Doncs ara és el moment, és un bon moment
per presentar la moció i reclamar que d'aquests 1.700 i escaig
vinguin els que necessitem cap aquí.
Jo demanaria també al govern municipal que no es quedi una moció
i que intenteu fer alguna trobada més,
alguna cosa més, i si podem donar un cop de mà amb això,
ho farem, perquè si anem de la mà,
millor que millor, i si a més d'una moció
fem alguna cosa més, doncs perfecte.
Ja ho sabeu, també nosaltres ho defensem.
No és que quants més efectius tinguem, més segurs estarem,
sinó que es tracta també de planificar,
de feines de prevenció, de coordinació entre cossos,
etcètera, etcètera. Per tant, això també
hauria estat bé, ja sabem que no estem parlant
de la seguretat i de més, però hauria estat bé remarcar
en algun moment de la moció. Però insistim, la moció,
la subscrivim perfectament, i si podem acompanyar
en alguna cosa o podem donar un cop de mà perquè
puguem anar més enllà d'aquesta moció, doncs comptem nosaltres.
Gràcies, Sergi. Laia Flotats, endavant Sant Just.
Ara sí. Torno a començar.
El principal, nosaltres també votarem a favor d'aquesta moció,
evidentment. Portem dos anys negociant pressupost
i negociant l'increment i l'augment de les places
del cos de la policia local, perquè creiem
que la seguretat és important, creiem que la seguretat
a casa i al carrer és molt important, i en un poble
com el nostre, Sant Just d'Esvern, que és un poble molt cívic
i on la percepció d'aquest civisme i de la seguretat
al carrer és molt elevada, i la seguretat a casa també,
creiem que això és molt important. Per això nosaltres hem estat treballant
perquè s'augmenti el cos de la policia, perquè es faci
més inversió en càmeres de seguretat, lectores de matrícules
de vehicles, que és un mitjà molt efectiu
per detectar possibles i poder preveure possibles
robatoris futurs, i hem votat sempre a favor
de tot el que sigui ampliar l'equipament de la policia local.
Òbviament, Mossos d'Esquadra,
també volem la cobertura que ens toca. Clar que sí.
I recordar que Sant Just és un poble molt singular.
Sant Just és un municipi que està dintre de l'àrea metropolitana,
és un municipi metropolità, però que en comparació
amb la resta de municipis de l'entorn té una singularitat
i és que és un poble molt extens, amb baixa densitat
i amb una sèrie d'urbanitzacions i cases i blocs de pisos
que limiten directament amb Collserola, que és per on
entren la majoria dels lladres o per on s'estan produint
molts dels robatoris. Això passa a Sant Just
i a altres municipis més i, per tant, aquesta singularitat
ens fa especialment sensibles a un tipus de delicte
que Mossos d'Esquadra no haurien de ser coneixedors
i ho haurien de fer valdre i, bé, ens ho hauríem de fer valdre
i ho hauríem de tenir present a l'hora de dotar-nos
de recursos de patrullatge i, a més, de Mossos d'Esquadra
al nostre municipi. És a dir, no ho poden fer per estadística
de poblacional només perquè hi ha altres característiques
del nostre municipi que provoquen que tinguem
una majoria de recursos de patrullatge en aquest sentit.
I després, també, home, comentar que si el centre comercial
de Finestrelles, que s'ha posat en marxa ara,
està generant més conflictivitat i això està fent,
que part dels recursos de Mossos d'Esquadra que s'han augmentat
aquests dos últims anys, que havien d'anar destinats
una part a nosaltres, estan destinats a Finestrelles,
el que és estrictament el centre comercial i el que passa allà.
Bueno, doncs, no ho sé, també el municipi d'Esplugues
ha allubregat que d'aquest centre comercial
de cobrar un IVI i un IAE, doncs, també pot fer com nosaltres
i augmentar la plantilla de la policia local i posar també
més seguretat allà patrullant pels carrers de la policia local
i potser això ens pot ajudar a tenir aquests Mossos d'Esquadra
més alliberats cap aquí. Per tant, nosaltres totalment
a favor de la moció i donem suport.
Gràcies, Laia. Xina Pol, Partit Socialista.
Bona nit.
Ara, sí?
Fa una intervenció breu perquè el ponent és el meu company,
que és el regidor responsable de l'àmbit, però dir-li al Quico
que aquesta moció el regidor ja em va fer la proposta
al mes de desembre, però en aquest partit tenim una estratègia
de presentació de moció, al mes de desembre ens tocava
defensar els 20 anys del Consell de Dones i vam posposar per aquest ple
tot el tema de la seguretat, tenint en compte que el pressupost
de la moció és que per dret i per compromís i per competències
qui ha d'exerceir aquesta competència són els Mossos,
la seva plantilla no està dotada ni amb el que es van comprometre
l'any 2006, periòdicament amb el govern del Perpinyà
i quan era regidor de seguretat el Sergi ja ho vam dir,
és veritat que periòdicament ho demanem, però com que no ho aconseguim
anem reiterant la petició i nosaltres no fem seguidisme de ningú
i si algú és oportunista no és aquest partit.
Gràcies, Xina. Tancarà el ponent, Pedro Rassòria.
Bé, intentaré contestar i fer unes quantes notes
del que heu anat dient, començaré per tu, Quico.
Com deia la meva companya, la Xina,
no és una moció oportunista, sinó que és oportuna.
Què vol dir això? Ja sé que com ha dit el Sergi,
es reitera i es reitera, però si es reitera
és perquè no rebem allò que demanem.
És a dir, els Mossos han de complir, o el cos de policia dels Mossos,
han de complir el que es hipertoca i això s'està suplint per part
de la policia local. Nosaltres ja posem recursos,
però sí que necessitem que vingui un recolzament per part
dels Mossos d'Esquadra.
Lo dels agents cívics.
Els agents cívics no es poden contractar així.
Ja t'ho dic jo, que no.
El que sí, hem fet i hem rebut
el que sí, hem fet i hem posat dos agents cívics,
ja portem dos anys amb agents cívics,
que estan treballant al carrer.
I van per tots els barris, van repartint-se i ja està.
A lo millor, si a nivell pressupostari
o a nivell de conveniència policial
es requereix ampliar en un o dos,
ja ho estudiarem, però en principi
ja tenim agents cívics que fan aquesta tasca.
Segon.
Tercer, perdó.
A veure, has donat una dada, així diu,
els robatòries s'han incrementat un 50%,
això sí que és cre alarmisme. A veure, t'explico.
Tu tens les dades que jo et vaig passar?
No, si no dic això.
Puc parlar? Vale.
Jo et vaig donar unes dades perquè sapiguessis
com estava la situació. Me les vas demanar
i obertament te les vas donar.
Has dit això dels robatoris,
però no has dit totes les altres.
És a dir, has dit que s'ha incrementat un 50%
als robatoris, a domicilis,
però no has dit les bones
resultats de l'altre. No, no, no,
és que s'ha de dir tot, perquè si només dius una part,
estàs creant un alarmisme, i això no pot ser.
I a més, les dades que et vaig facilitar
són les mateixes que estaven en període pre-pandèmia.
Per tant, estem al període que hi havia abans
de la pandèmia. A la pandèmia, òbviament, com estaven
tancats a casa, van baixar. Van haver-hi altres delictes
que sí que van pujar, com robatoris a vehicles,
a dintre de vehicles, etcètera. Tot això
ha anat mitjançant, que són les xifres bones,
per dir-ho d'alguna manera. I la dolenta són els robatoris
a domicilis. Jo això t'ho admeto,
però quan es diu alguna cosa, es diu tot.
Després, bueno,
ja està, en el teu cas. Aleix,
com tot, els teus arguments,
evidentment, com has dit tu, són sempre
els mateixos. I, com tot, és opinable.
És a dir, tu o vosaltres, el vostre grup, opina
d'aquesta manera, però segurament, si escoltes a la resta
de veïnat que no és el vostre grup, opinen tot el contrari.
Clar, aquí és el model que tu dius
que prima més. Aquesta és la qüestió.
Els índexs són baixos, sí,
són baixos en algunes coses, però en altres no.
I, evidentment, el tema dels robatoris a domicili
a qui li toca, està molt preocupat.
I, per tant, hem de posar les mesures que siguin necessàries
per intentar prevenir aquests delictes.
Sigui amb la policia local suplint
les funcions que fa els Mossos d'Esquadra, o sigui perquè
d'una vegada els Mossos d'Esquadra
fan a la fege de feina que tenen que fer aquí.
O tenim els recursos que hem de tenir.
I una cosa, la policia no ha actuat
així a la brava.
Actuar quan ha d'actuar, perquè a vegades
ens passem una mica o anem d'una determinada manera
i la policia ha d'actuar dintre de les seves funcions.
I ja està, res més, i no hi ha res més.
El Sergi, com tu deies,
la moció ja va presentada fa 4 anys.
Evidentment, dintre de 4 la tornarem a presentar
si no tenim els recursos, i dintre de 8, i dintre de 12.
Les mocions.
Tu dius que hi ha 28 policies més a Esplugas en els últims dos anys.
Jo parlo amb el responsable d'Esplugas i no hi ha recursos.
No hi ha recursos.
I els pots que hagin pogut tenir,
òbviament, el centre comercial se'ls ha menjat.
Per tant, ells mateixos estan mancats d'això.
Per això, fa uns dies, el regidor d'Esplugas
em va dir si presentava
una moció a nosaltres per reclamar els Mossos,
ells mateixos presentaran una,
perquè tampoc tenen recursos suficients.
És que no és una qüestió només de ser injust,
és una qüestió sistèmica.
És que el Departament d'Interior ara agafaré 800,
els destina a Vic, a no sé on.
I el que és a l'àrea metropolitana de Barcelona,
a vegades faig una miqueta.
A vegades s'ha agradat veure
si hi havia una coordinació entre Mossos,
a la moció hi és.
Existeix una col·laboració estreta entre els dos cossos policials
que moltes vegades s'ha donat un fruit positiu.
Nosaltres col·laborem amb els Mossos i els Mossos amb nosaltres.
I quan al responsable dels Mossos d'Esplugas li demanem coses,
fa tot el possible perquè sigui així.
Nosaltres ja fem el que hem de fer i col·laborem molt bé amb ells.
El que és cert és que no treballem amb tots els recursos
que hauríem de treballar.
I això és el que estem reclamant. Ni una cosa més ni una altra.
Ja està, gràcies.
Gràcies, Pedro. Sempre tancarà el ponent.
Aviam, Pedro,
tu i jo
vaig vindre al teu despatx un dilluns
i t'ho vaig comentar.
Pedro, vull presentar una emoció
enfocada en aquest tema de la seguretat dels avis.
Em podries donar el que són dades si em estàs parlant
i tu en cap moment em dius que la gent m'ha dit
que presentarem una emoció de seguretat.
Això m'ho vas dir a les informatives.
Tu i jo ja havíem parlat abans.
Parlem d'oportunisme, sisplau, les coses s'han de dir clar.
Escolta'm una cosa, deixa'm anar amb la interlocució.
Jo no estic tan d'acord amb aquesta emoció. Fantàstic.
L'hem de presentar fins que aconseguim aquests dos recursos.
Les coses s'han de dir com són.
I si jo et parlo amb tu i jo em reuneixo
i treballo el que és una sèrie de dades perquè vull preparar
el que és una emoció, tu em podries haver dit
que no em demanis totes aquestes dades perquè jo presentaré l'emoció,
perquè la Gina Pol m'ha dit que la presentarem,
perquè ara fa quatre anys i la tornem a presentar perquè no us tenim.
Va sortir i vas dir que no t'emprenyis
però nosaltres presentarem una emoció i va d'això.
I això és així. I no m'emprenyo.
Si això serveix perquè tinguem aquests dos recursos d'esquadra, fantàstic.
I si aquests dos recursos d'esquadra serveix perquè els nostres avis
estiguin tranquils caminant pel carrer i no es maltractin, fantàstic.
Mira, hem guanyat un punt. I és un dels punts que jo poso
amb els d'acords en què m'heu tirat l'emoció cap enrere.
Molt bé. Però escolteu una cosa.
El tema de les dades, evidentment, quan era pandèmia,
sabeu el que hi havia més? Robatoris de cotxes.
Però el triplicat. Però ara no toca parlar de la pandèmia
perquè els cacos ja són intel·ligents.
Quan tothom està a casa, roben el carrer perquè no hi ha ningú pel carrer.
I quan no hi ha ningú a casa, roben les cases.
I la preocupació que tenim aquí a Sant Just, i sobretot tu, Joan,
és el tema de la seguretat, perquè ha augmentat el doble.
El doble. El problema que tenim aquí
és que la senyora està cuinant i es troba el caco dintre casa.
Aquest és el problema. No, no, no. Gina.
Jo he parlat amb Sant Justencs i m'han dit això.
Quico, que me l'he trobat a casa.
Bueno, doncs que no en tinc la dada. Si ho estic, no en tinc la dada.
Ah, doncs no la dic. Doncs ja està. És un problema que tenim.
Jo el que estic dient és que, a part de demanar aquests dos recursos,
que fem una proposta ràpida,
que pot ser el tema dels agents cívics aquests,
posem dos, posem més, perquè tampoc estem parlant de molts calés.
Joan, si en posessis 16, sortirien 500 o 600.000 euros.
Això és una cosa...
Sí, sí, sí. Bueno, si en posem 16, si en poses menys,
serà menys. Jo he fet uns números de gran capità.
El que vull dir és que, amb voluntat, les coses s'arreglen.
I el que és molt fàcil és culpar el que és la Generalitat
i dir, escolta'm, que a vostè no m'han donat els recursos
i no sé que quantos, però les solucions
les podem posar a vosaltres. Gràcies.
Quico, les estem posant en cada pressupost municipal,
incrementant la plantilla de la policia. No hi ha gaires municipis
a l'àrea metropolitana, jo no sé de Catalunya,
però a l'àrea metropolitana no, que tinguin un rati
d'un agent cada 500 habitants.
No, no, però un agent de policia,
dic jo que a nivell de seguretat ciutadana,
serà més efectiu que un agent cívic. Un agent de policia
pot portar pistola, pot detindre
un infractor.
En definitiva, jo, si nosaltres ens haguéssim
escaquejat dels nostres
compromisos a nivell d'increment d'efectius,
entendria aquesta crítica, però és que no ha estat el cas.
I, a més, en molts casos, ha estat amb el teu vot,
una petició teva d'incrementar la plantilla, i ho hem fet
cada any un agent més, cada any un agent més.
I ara tenim un agent, 41 agents
de policia a Sant Justesberg, que és un agent
cada 500 habitants. Pocs municipis poden
presumir d'aquest rati.
Tenim ossos esquadrat, també ens permetria
a Quico disposar a destinar els nostres
policies locals. En comptes de detenir-los
tant abocats a tasques de seguretat ciutadana,
els podríem destinar a fer més aquesta policia
de proximitat, que també és necessària i que també
alguns cops ha reclamat, però no podem
fer-ho si estem tenint pressió en matèria de seguretat ciutadana.
Doncs bé, anem a votacions, si us sembla.
Vots en contra, CUP amunt,
Anna Vilanova, abstencions,
Quico Ferrer, i vots a favor
de la resta de grups, per tant queda aprovada aquesta moció.
Hi havia una moció que presentava la regidora
d'Escritana Vilanova, però la retiro si ho vols explicar ara?
Sí, breument ho explico. La retiro era una moció
que havia presentat per fomentar la participació de les entitats
als plens municipals perquè puguin presentar mocions,
propostes, precs i preguntes, i a més les puguin defensar.
I la retiro perquè després ha parlat amb la secretària
de l'Ajuntament, em va dir que els termínies eren molt justos
i que realment no es podia dur a terme aquesta modificació
del rom ni del reglament de participació ciutadana.
I faré un prec i ja he donat l'explicació després
i a veure si realment es pot dur a terme
tota aquesta proposta que faig.
Gràcies, Anna. L'última moció és la que presenten
els grups municipals de perfil socialista i Sant Just en Comú
per garantir l'educació inclusiva
als centres educatius de Sant Just d'Esberg.
Defensarà aquest punt el regidor d'Educació.
Moltes gràcies, alcalde.
Primer de tot, matitzar que aquesta moció
arriba per part d'una AFA,
de l'AFA de l'escola de Montseny, i que per tant
ja sabeu que les entitats no poden presentar mocions,
però els grups municipals n'hem posat en contacte amb l'associació
i han estat d'acord en que presentem la moció avui al pla.
Diu així, d'acord amb l'instància presentada per l'associació
de famílies de l'escola de Montseny i dins de la iniciativa conjunta
de les associacions federades de famílies d'alumnes de Catalunya
al 17 d'octubre de 2017 va ser un dia marcat
amb un somriure al calendari de moltes famílies,
un dia on teníem l'oportunitat de sentir-nos orgullosos
del nostre sistema educatiu.
La veritat és que per un moment semblava que ho teníem a tocar,
que amb l'aprovació del decret d'educació inclusiva
per fi tindríem una educació per a tots els nens i nenes sense distinció,
però lamentablement ja han passat més de 5 anys des d'aquell 17 d'octubre
i l'educació inclusiva continua sent més poc una promesa buida.
Per tant, hem denunciat l'incompliment del decret 150-2017
i no es tracta d'una formalitat, no és una qüestió de reconeixement,
és una qüestió de drets fonamentals,
perquè avui a Catalunya encara hi ha més de 200.000 infants i joves
amb necessitats específiques de suport educatiu que no poden gaudir
del dret a l'educació com la resta de l'alumnat.
Infants i joves que són apartats de l'aula ordinària durant el temps lectiu,
que no poden quedar-se al menjador de l'escola perquè no tenen garantit
el suport que necessiten, que són convidats pels propis centres educatius
de colònies o a les sortides escolars, nens i nenes
que ni tan sols s'inscriuen a les activitats extraescolars
perquè saben que no podran ser atesos com necessiten.
I tot i així, l'única cosa que hem aconseguit després d'anys
de lluita individual i silenciosa és un decret d'educació inclusiva
que no s'està complint i uns responsables polítics que a dia d'avui
encara organitzen taules per discutir com podrien tenir una educació inclusiva.
Però les famílies ens hem cansat de viure en el dia de la marmota.
No volem més reunions sense contingut, compromisos incomplers
ni debats esterils que només serveixen per dilatar el procés.
Les famílies no esperarem més. La norma està escrita
i el que cal és que els responsables polítics com a mínim
compleixin amb el decret d'educació inclusiva que es va aprovar fa cinc anys.
Però ja alertem a tots i cadascun d'aquests representants
que aquesta és tan sols una petició de mínims perquè no hi ha prou
en publicar decrets, establir mesures i dotar recursos al sistema educatiu.
Això és sense doctor gent, però no suficient.
Des del món local també els municipis han fet esforços
per a l'educació inclusiva. A Sant Just, des de mitjans
del curs passat, s'ha afegit una persona a la plantilla de l'escola
Braçol Marex per poder atendre correctament els infants amb nits
específiques, tot vetllant per oferir una educació de qualitat
a tot l'alumnat. L'educació inclusiva ha de deixar de ser
una lluita individual de les famílies afectades.
És moment que l'educació inclusiva esdevingui una prioritat
per a la resta de famílies, pel professorat, pels equips directius
i per a la societat en general, perquè garantir la inclusió en una educació
inclusiva és una societat que visqui la diversitat com un element
positiu i enriquidor. I això ha de ser una prioritat de totes.
Per tant, això es proposa el ple els següents acords.
El primer, instar el Departament d'Educació que incorpori la
agenda política del Govern de Catalunya a l'educació inclusiva
com una prioritat. El segon, exigir al Govern de la Generalitat
que estableixi les mesures necessàries per al desplegament
efectiu del Decret d'Educació Inclusiva aprovat l'any 2017.
El número tres, exigir al Govern que s'actuï en transparència
per al desplegament del Decret d'Educació Inclusiva mitjançant
la publicació dels pressupostos amb el detall dels conceptes.
El punt quart, demanar al Departament d'Educació que s'estableixin
mecanismes per a detectar i denunciar mancances en l'aplicació
de les mesures destinades a desplegar el Decret d'Educació Inclusiva.
El punt cinquè, exigir al Govern que s'estableixin sistemes
i canals de coordinació entre Departaments per a exigir
la detecció de necessitats i la dotació de recursos segons
les necessitats de cada centre. El punt sisè, exigir al Govern
els recursos burocràtics als que s'han de sotmetre les famílies
pel reconeixement de les necessitats específiques de suport educatiu
dels seus fills, filles i menors a càrrec, així com per obtenir
els recursos necessaris perquè aquests infants i joves puguin gaudir
del seu dret a l'educació en condicions d'igualtat i no discriminació.
El punt setè, instar als grups parlamentaris del Parlament
de Catalunya la incorporació a les negociacions sobre el pressupost
23 de la Generalitat de Catalunya a la partida necessària per garantir
l'aplicació del Decret d'Educació Inclusiva.
El punt setè, analitzar conjuntament amb el Departament d'Educació
de la Sanitat i les direccions dels centres educatius
amb l'alumnat amb necessitats educatives específiques
a les necessitats detectades i no cobertes en l'horari escolar.
El punt nou, estudiar el foment d'activitats gestescolars
amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just per a aquest alumnat.
I el punt desè i últim, traslladar aquests acords al Departament
d'Educació de la Sanitat, als Departaments de la Presidència,
les direccions i afers de les escoles de Sant Just, així com
l'Ajuntament de Sant Just per a aquest alumnat.
I en paraules, Anna Vigónava.
Sí, més que res, ara manifestar que jo també em vaig
dir aquesta emoció, però en tot cas no hi ha cap problema
perquè la subscric completament.
Dic, com ja s'ha dit a la moció, que l'octubre del 2017
es va posar en marxa aquest decret d'inclusió que recollia
la necessitat adequar l'activitat educativa per atendre la diversitat
de tot l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats.
5 anys després, aquest decret no s'ha desplegat del tot agut
a la manca de recursos.
Una manca de recursos que es tradueix en un sistema educatiu
que encara no pot donar resposta a la necessitat de tots
els seus alumnes, especialment quan aquests són cada vegada
més diversos i desiguals.
La inclusió no és una opció, no és un luxe, ni una tendència,
sinó que és una obligació.
I és desolador veure, ho vull dir des de la pròpia cart, diguem-ne,
és desolador continuar veient com arriben aquests recursos
de gotes en què la majoria dels casos serveixen de poc
comparat amb la totalitat de les necessitats que hi ha,
però en canvi es continua destinant milers d'euros a les escoles
concertades per mantenir en alguns casos sistemes educatius
elitista i que, a més a més, aquesta escola concertada
solament acull el 27% dels alumnats amb necessitats
educatives especials.
Per tant, per tots aquests motius, subscric i voto a favor
d'aquesta moció presentada per l'AFA de l'Escola Montseny.
Anna, Quico Ferrer.
Gràcies.
Just gràcies per presentar el que és aquesta moció.
Cert és que, quan la vas presentar, me la vaig llegir
i era bastant crítica la manera que estava redactada
i dirigida cap al Departament d'Educació.
Però cert és que, quan jo llegesso
el que és la moció, investigo,
i miro aviam què és el que està passant. I cert és que, realment,
el Departament d'Educació m'ha reconegut
que estan anant lents i que cal donar-li més velocitat
perquè això sigui una realitat.
Però jo vaig més enllà.
Si ells van lents, què podem fer nosaltres des de Sant Just?
I què podem fer?
Podem fer que això sigui una realitat
des dels llocs on podem ajudar.
Des d'una escola braçol, des d'un casal de joves,
crec que nosaltres estem a anyos lúd, que patim el mateix
la mateixa precarietat que el Departament d'Educació
amb les escoles, i crec que, si nosaltres demanem,
ens hem d'exigir. I nosaltres som els primers
que, si nosaltres volem ser inclusius amb aquests nanos,
hem de donar-li el que són les eines perquè puguin disfrutar.
El que no és normal és que les escoles no siguin
preparades per aquests nanos.
És molt fàcil demanar o exigir,
que evidentment s'ha de fer, però nosaltres hem de ser
el que és, hem de donar un exemple.
I això és una de les propostes que jo dic.
Evidentment aquesta emoció la dona el meu suport.
No vaig estar a temps a dir que em sumava,
però és una de les coses, perquè fins ara no he estat parlant
amb el Departament d'Educació,
però us dic des d'aquí, des de la meva residoria,
que m'agradaria que treballéssiu en aquest àmbit, sisplau.
Gràcies.
Molt bé, gràcies, Quico, Aleja Badia, CUP Amunt.
Res, dic que des de la CUP estem molt d'acord amb el que
s'exposa a la moció, i simplement vam fer un afegit
que era el punt 7, que ja que es demanava
que s'havia de... Com més recursos, no?,
per aquesta educació inclusiva, que hi estéssim
parlamentaris, que és una partida
presupostària del 2023, perquè pugui ser una realitat
i així tinguem recursos. Entenc que si estàvem d'acord,
doncs havíem de destinar-hi també els recursos
i demanar-los concretament, i ja està.
Gràcies, Aleix. Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Sí, gràcies. Començaré pel final.
Volia comentar això del punt que ha afegit la CUP,
ho volia fer al final, però ho faré ara.
El que fa és matisar el que demana la moció
de manera molt sibilina, ho acaba fent
aquest punt 7, però...
I no és una crítica de la CUP de Sant Just,
és una crítica de la CUP Parlament de Catalunya.
Home, que ho demani un grup que s'ha inhibit
en la negociació dels pressupostos, doncs no,
deixa de ser una mica curiós. Insisteixo, no és per la CUP
de Sant Just, sinó que és per la matària de la CUP.
El Departament d'Educació, perquè nosaltres portem
intentant-ho un mes i no hem aconseguit ni una dada.
I això també ho vull dir. I és igual que sigui un departament
dirigit per Esquerra Republicana. Nosaltres portem des de final
de desembre, que l'AFA ens va fer arribar aquest text,
intentant parlar amb el Departament d'Educació perquè ens passi dades
sobre quines accions ha fet, precisament,
perquè per desplegar el dret inclusiu a Sant Just
i no ens n'hem sortit. No ens n'hem sortit, no les tenim.
I això em sap greu. Em sap molt de greu perquè
crec que la moció, creiem que la moció hagués estat molt més rica
amb aquestes dades a la part expositiva.
Sense tocar res als acords, si estem perfectament d'acord,
que cal destinar-hi molts més recursos, és que és l'única manera.
Però tampoc ens enganyem. La manera de tenir més recursos
i de poder tenir 6.800 nous professionals
dins el sistema educatiu, de poder fer efectiva la baixada
de ràdios que es proposa, de poder consolidar la gratuïtat
i els impostos, no en traiem aquest tema perquè aquí
no el resoldrem i perquè ens enganxarem tots plegats.
I no és el motiu de la moció.
Per tant, aquest grup municipal,
totes les persones que formem part, ens creiem l'educació inclusiva,
volem els recursos per fer-la efectiva,
d'aquí les nostres converses amb el Departament d'Educació
i no hi ha hagut manera i donarem suport a aquesta moció
com no pot ser d'una altra manera.
Gràcies, Sergi. Laia Flotats, endavant Sant Just.
Moltes gràcies. Bé, doncs nosaltres, com sempre,
hem defensat que quan les mocions tenen un caràcter més genèric
o apel·len a administracions supermunicipals,
sempre hem de fer aquest exercici de veure què podem fer nosaltres
des d'aquí a l'Ajuntament. I per això ara hem negociat
amb el Partit Socialista i amb...
Sant Just en Comú, perdona, eh?
Amb Sant Just en Comú,
hi ha un parell de punts més en els acords,
que ja portem temps també parlant amb diferents famílies
de les escoles d'aquí Sant Just, que tenen la problemàtica
de tenir fills o filles amb problemes d'inclusió,
amb problemes d'aprenentatge, vull dir.
Aleshores, bé, i parlant també,
vam demanar que es poguessin incloure dos punts més
que fan referència directa, que és el punt 8 i el punt 9,
a l'Ajuntament i fins a on pot arribar l'Ajuntament
per tal d'ajudar aquestes famílies a que els seus fills i filles
l'activitat que desenvolupen a l'escola la puguin fer
realment amb una integració plena.
Com que no podem entrar en el que és l'horari lectiu,
perquè això és competència del Departament d'Ensenyament
i aquí no hi podem entrar de cap de les maneres,
per això s'apunta en el que és l'horari no lectiu
i en les activitats extraescolars.
Volem incloure aquests dos punts en els quals, d'alguna manera,
l'Ajuntament es compromet a mirar de veure com pot col·laborar
i com pot ajudar sobretot a les associacions de mares i pares,
de famílies de les escoles i a les activitats extraescolars
perquè aquests nens i nenes puguin fer a menys aquesta part
amb l'ajuda de monitors i monitores especialitzats
i que si convé que els financiïn l'Ajuntament,
doncs aquí estarem i aquí ajudarem sempre a les famílies
de Sant Just perquè almenys la part on sí podem incidir,
puguem incidir.
I, evidentment, la part de l'horari lectiu,
doncs si es fa una llei al Parlament,
cal exigir responsabilitat als diputats i diputades
que han fet aquesta llei i que la compleixin.
I, si no, que no facin lleis, perquè ja està bé,
fer lleis que després no es pressuposten,
doncs és molt fàcil, no?
I això és una irresponsabilitat,
i per tant, bé, els diputats i diputades
que hi ha al Parlament de Catalunya,
si hi ha lleis que s'han d'aplicar
i que són molt necessàries com aquesta,
doncs que facin un esforç de posar-se d'acord
i dutar-la pressupostàriament perquè es pugui aplicar.
I així els nens i nenes de les famílies de Sant Just,
almenys les de Sant Just, les de tot Catalunya també,
i les de Sant Just, doncs els seus fills i filles
podran gaudir d'una plena integració dintre de l'aula
i no com les situacions actuals,
perquè s'han patit molt, perquè al final els fills
són molt importants, només importants.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
Gina Ball, per Fins Socialista.
Doncs sí, doncs amb aquesta moció veiem que, com a societat,
en global tenim un repte molt important,
perquè sí que és cert que des de l'àmbit de la salut
cada vegada hi ha més deteccions d'infants
que tenen dificultats a l'hora d'introduir-se a la societat
de manera completa perquè tenen dificultats de penantatge
o tenen, depèn quines patologies,
perquè que els donin el diagnòstic,
però quan arribin a l'àmbit educatiu
i sobretot a l'etapa obligatòria,
que aquí que ho confons un casal de joves
amb l'educació obligatòria, aquesta educació obligatòria
t'ha de garantir una educació en qualitat
i tenen tant dret a aquestes famílies
que tenen aquests infants amb necessitats especials
com qualsevol altre.
El decret va ser un avenç, com diuen les famílies,
però a l'administració moltes vegades se l'ha d'apretar
perquè en sigui conscient
i aquí a Sant Just neix una entitat que justament
és que en el nostre dia a dia, si no som conscients
d'aquestes dificultats que tenen,
programem activitats en les que no entenem
aquesta diferència.
I jo crec que gràcies a aquesta entitat,
tots podem anar aprenent a dissenyar millor
activitats esportives o culturals o allò que convingui.
Normalment quan una entitat presenta
o ens fa una proposta d'una moció,
els grups l'acollim i respectem de manera integral
el text i a vegades venen al ple a defensar el seu contingut.
En aquest cas no ha pogut possible que hi fossin,
l'hem respectat al màxim
perquè la laia s'ha fet és introduir una obligació local
que aquí ens comprometem a analitzar
amb el departament això que no ha aconseguit el Sergi,
tenir dades, saber el diagnòstic real
de quin alumnat tenim en aquests centres
en quines condicions està oferint
la seva educació i amb aquestes dades
sabrem si hem d'articular activitats
extraescolars o si hem d'articular alguna altra cosa
perquè desconeixem la visió global.
Tenim la que ens diuen famílies de manera individual
però no sabem de quin gruix
de problema estem abordant.
La moció gràcies a la FAC
i a l'AFA del Montseny ens permetrà
presionar el departament per tenir dades
i allà on no arribi el departament
i sigui competència nostra, com pot ser
una activitat extraescolar fora de l'horari lectiu
sí que hi ha el compromís, jo crec,
del conjunt de la corporació
per intentar treballar a nivell de pressupostos
en aquest complement que ara mateix es queda curt
i el PSC per això votarà a favor.
Gràcies, Gina.
Sí, vinga.
Gràcies, Gina Pol.
Gràcies per l'exposició
però sé quines són les obligacions.
Jo no m'has entès
o no m'has volgut entendre.
Jo dic que anem més enllà de les obligacions.
Si a l'escola Bressol no toca
doncs ho fem, fem una proposta.
Si al Casal de Joves no toca
ho fem perquè evidentment
és un tema de voluntat, no d'obligacions.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Quico Punent.
Moltes gràcies a totes i totes
pel suport a la moció.
Jo crec que ho puc fer en nom de,
si em permet l'AFA del Montseny,
que segur que estan agraïdes
que aquesta moció s'aprovi per unanimitat.
Jo crec que ja heu resumit molt bé
el que passa, no?
No es poden aprovar decrets
per poder dir al titular que tenim una educació inclusiva
si de dret no hi ha els recursos.
I quan parles amb els professionals
de l'EAP, dels equips directius,
les dades hi són,
perquè les dades hi són, es poden detectar els casos,
els casos es detecten.
El problema és que quan vols atendre'ls
no tens els recursos perquè tens recursos molt limitats
i tens recursos molt limitats
de vetlladors, tens recursos molt
limitats d'educació especial.
Per tant, al final, per cada infant detectat
li toquen molts pocs recursos. Aquest és el problema real.
No es pot parlar d'una educació inclusiva
si realment només tens
una hora de vetllador a la setmana per un alumne a la classe.
Aquest és el problema real.
Amb el tema del menjador,
que ja estic d'acord, analitzem la situació
del menjador realment,
paradigmàtic el que està passant.
I us ho poso d'exemple perquè ho veieu.
El departament financia
els vetlladors pel menjador.
Però sabeu què passa? Que no troben ningú per contractar.
Perquè estan contractats vuit hores a la setmana.
Qui vol treballar? Qui pot treballar només vuit hores
fent de vetllador al menjador?
Qui té més d'una feina?
I per obraris pot anar a l'hora del menjador
a fer aquest tipus de feina?
Però, clar, les escoles d'aquí Sant Just han trobat una persona,
els hi ha marxat i no estan trobades.
Les empreses que han de contractar no estan trobant
persones que es puguin dedicar només
vuit hores a la setmana amb un contracte,
amb un sou que evidentment no dona per viure.
Ja us podeu imaginar amb vuit hores a la setmana.
Doncs aquesta és la real del problema.
Aquests són problemes latents.
Evidentment, si no mirem des d'una forma...
Senyor, un problema molt clar és que molts cops
el menjador i els horaris no lectius
no estan integrats dins del que s'entén
l'escola i el ritme de la pròpia escola.
Vull dir que aquest és un exemple de per què
les coses a vegades no funcionen.
I estic d'acord, al final, els nens
i els joves passen per molts espais.
I nosaltres, jo crec que com a municipi
ho hem de tenir clar. Ara anés aquesta,
com deia la Gina, aquesta associació que jo crec que ens ajudarà
a mirar
les coses que fem i a repensar-les,
que crec que és important
per tenir aquesta mirada inclusiva,
que segur que tenim molt camà a córrer.
Però jo crec que també hem fet passos.
Ja ho he dit a la moció, a Marex, quan vam detectar les necessitats
vam posar una persona més.
I no ho vam dubtar pas massa.
Durant el primer trimestre es va fer la detecció.
Vam veure que hi havia molts més infants
a unitats educatives específiques al centre,
que els professionals que hi havia no donaven la base
i ens ho reconeixien.
I al gener ja hi havia una persona incorporada
que era de caràcter temporal.
Recordeu, alcalde, que els hi vam dir durant aquest any
i l'hem hagut de deixar, perquè evidentment els casos
encara hi són i les necessitats encara hi són
i, per tant, continua aquesta persona.
Altres exemples, amb la piscina, amb la bonaigua,
perquè tal d'infants d'alguns centres
que fan piscina puguin ser atesos,
doncs s'ha pogut negociar amb la bonaigua
perquè infants a unitats educatives
que no podien anar a piscina,
doncs ara hi puguin anar i hi poden anar.
I amb això jo crec que hem de seguir treballant,
hem de seguir analitzant les dades que tenim,
hem de seguir compartint amb el departament
i amb els centres aquesta informació
i hem d'aconseguir que aquests infants
visquin en plamitud com qualsevol altre infant del municipi
i puguin créixer amb la mateixa qualitat
que qualsevol persona d'aquí de Sant Just.
Per tant, gràcies a totes i tots per presentar
i gràcies també a l'AFA Montseny
per presentar aquesta iniciativa ple.
Gràcies, Just.
Entenc pel que heu expressat en el sentit de boig
i per unanimitat aquesta emoció, oi?
Doncs queda aprovada.
Proposicions d'urgència, increment de...
Bueno, agraï, eh, que et suporto anànim
aquesta emoció.
Proposicions d'urgència, increment de la retribució del personal
al servei de la corporació,
corresponent a l'exèrcit 23.
Primer votarem l'urgència.
Tothom a favor, sí?
Va, doncs...
Anem a la Maria Ranyer.
Bé, és el que he comentat.
L'increment és del 2,5%.
Volem saber sobre les retribucions vigents
al 31 de desembre de l'any passat.
Molt bé.
Alguna intervenció, no?
Doncs anem a votacions, vots en contra,
abstencions,
endavant Sant Just
i Quico Ferrer.
La resta de grups voten a favor,
per tant queda aprovat aquest punt.
No hi ha cap emoció d'urgència,
control de l'acció de govern,
relació de decrets...
Acords adoptats
de Junta de Govern.
Durem compte
de resolucions d'alcaldia
i d'informació econòmica financera periòdica.
Primer, donarem compte del ple
del seguiment de les mocions
al segon semestre de 2022,
d'acord amb la moció aprovada
al plenari de 28 de gener de 2016.
Gina Pol, Regió de Presidència.
Sí, en aquest període hi ha hagut 12 mocions
de les quals les hem treballat
en un moment com a corporació.
Per tant, 10 d'elles han estat aprovades
i la meitat a nivell onànim.
Només dues han estat una retirada
i l'altra desestimada,
però demostra l'elevat consens que tenim
per tal de tirar endavant mocions de manera conjunta.
Gràcies.
Anem a donar compte del ple
de la resolució de la Regió de recursos humans
de 4 de gener
d'anomenament de personal funcionari interí
per màxima urgència
a les associacions del municipi
per a la tramitació de la sol·licitud
i justificació de les subvencions municipals.
Josep Maria Ranyet.
Bé, com ja vam explicar al Comissió Informativa,
a l'hora de posar en marxa
o intentar posar en marxa
aquest programa de suport a les entitats
per a la seva justificació
de les subvencions rebudes
i també la tramitació
de les que han de fer aquest any,
ens vam trobar que no teníem dintre
ni la bossa d'administratius,
cap persona que pogués desenvolupar aquest tema
i obrir un procés de selecció
hagués fet que la incorporació
d'una persona per fer aquesta feina
per tres mesos fos més enllà
dels temps raonables
per donar-li un suport efectiu a les entitats.
Per aquesta raó es va fer
aquesta contractació d'urgència
que, com totes les contractacions
que no segueixen tots els procediments
del comestà,
hem de donar el ple perquè es tingui
el coneixement que això s'ha fet
i que és una persona
amb iniciativa per tres mesos
per donar aquest tema.
Es va fer el dia 10 de gener
i finirà al cap de tres mesos.
Gràcies JaMaria.
Doncs anem a
informació de l'alcaldia.
En primer lloc farem lectura del manifest
de 27 de gener 2023
i internacional en memòria de les víctimes
i us llegirà
la recidora de presidència.
Gina Paul.
Perdó.
Ara sí.
Recorda que formem part de la Mecal de Madhouse
que en formem part gràcies a una moció
que va presentar el grup de la Laia Flotats
i que per primera vegada demà es farà un acte
vinculat amb aquesta moció
i per tant us convidem demà a les cinc de la tarda
i on hi haurà familiars d'en Francisco Casares,
que és aquesta persona de Sant Just que va sobreviure en el camp de Madhausen
i que vindrà demà a l'acte per tal de no perdre la memòria dels fets que van succeir.
Per tant, el manifest diu així.
El novembre del 2005 l'Assemblea General de l'ONU va designar el 27 de gener
data de l'alliberament d'Auschwitz com el Dia Internacional de Conmemoració
en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat.
Iniciativa ratificada pel Parlament Europeu i per la UNESCO
amb el propòsit de recordar a totes les víctimes de l'Holocaust
i de la persecució nazi i evitar presents i futurs genocidis.
Des de llavors es recorda les víctimes del genocidi portat a terme pel règim nazi
i els seus aliats durant la Segona Guerra Mundial
en la mesura que la memòria no és sols un acte de justícia per les víctimes,
sinó també un instrument d'alerta i de prevenció.
Durant el règim nacional socialista es va universalitzar i estendre el crim
amb empremtes indelebles, es van s'oscavar els propis fonaments de la civilització
i es destruïa la humanitat.
La ideologia assassina d'uns quants dirigents va arribar a impregnar
amples capes socials d'homes i dones de gent corrent
que van ser elements necessaris
i la seva col·laboració va ser imprescindible per dur a terme aquesta barbàrie.
Com va escriure Primo Levi, els monstres existeixen
però són massa pocs per resultar realment perillosos.
Més perillosos són els homes normals.
I gent corrent van ser els executors que van dur a terme l'assassinat metòdic
industrialment planificat de milions d'homes i dones,
també de gent corrent que el nacionalsocialisme volia excloure de la societat
perquè eren considerats perillosos per la seva diversitat.
Jueus, opositors, discapacitats, maçons, gitanos, homosexuals,
testimonis de jovà, entre ells els més de 9.000 republicans espanyols,
homes i dones deportats als camps nazis
i els milers més que van ser obligats al treball esclau
en la indústria de guerra del rei,
per la seva condició de ser enemics polítics de Franco i de Hitler
i per la seva contribució a la lluita contra l'ocupant Alemanya-França.
Integrar el record de l'holocaust i de totes les víctimes del nazisme
en les consciències individuals i col·lectives
ha de servir per conèixer fins on pot arribar la capacitat humana
per perpetrar el mal i per exercir el bé
i ha de convertir-se en una arma poderosa
davant de missatges i insidies amenaçadores
en èpoques de crisi i inseguretats.
Per a què reflexionar sobre les causes
i les conseqüències de l'holocaust
i la persecució de tots els col·lectius considerats enemics
es converteix en un compromís de lluita contra l'antisemitisme,
el racisme i qualsevol forma d'intolerància,
així com contra el revisionisme i el negacionisme,
justament en els temps actuals en què a tot el món
es manifesten tendències i es porten a terme accions
que vulneren els drets humans.
I, de nou, tornem a veure com Jean Courrent,
seguint els dictats de dirigents obcecats,
es deixen l'element necessari per a perpetrar noves barbaritats,
perseguint, empresonant, assassinant a Jean Courrent
perquè això no es pensa en diferent
i perquè les seves vides molesten per poder aconseguir
els objectius es puris d'aquells dirigents.
És per tot això que hem de seguir aixecant les nostres veus
denunciant qualsevol violació dels drets humans
compromesos amb el mai més, ni aquí ni enlloc del món.
No podem defallir amb el compromís personal
i amb el compromís polític durant els 365 dies de l'any
presentat simbòlicament en aquest 27 de gener
i en el proper 5 de maig, que està instaurat
com el dia d'homenatge a totes les víctimes del nazisme d'Espanya.
Un document signat per Amical de Mahausen i altres camps
i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya.
Molt bé. Moltes gràcies, Gina.
Anirem ara a informacions d'alcaldia.
Comencem amb les dades de violència masclista.
En el primer mes de l'any 2023 han estat 6 les dones assassinades
per violència masclista a l'estat espanyol,
una de les quals a Catalunya.
Aquests són els feminicidis registrats de forma oficial,
però no podem oblidar que el nombre de dones assassinades
no íntims és superior, com és el cas aquest mes també
de la nena de 8 anys assassinada juntament amb la seva mare
a Valladolid i que és la primera víctima
de l'anomenada violència vicària.
Dades de seguretat ciutadana durant el mes de gener
fins a data d'ahir hi han hagut 8 accidents de trànsit
a Sant Just amb 4 persones ferides,
2 robatoris a domicili, 4 robatoris a persones,
no hi ha hagut cap robatori a empreses i comerços,
s'ha produt una detenció i una ascensió també
per no recollir excrements animals de companyia.
Aquests dies s'estan instal·lant ja les càmeres lectores,
seran 18 càmeres amb 15 punts de Sant Just
fent especial èmfasi als barris de l'Emiranda,
Mas Llui i Carretera Reial.
D'aquesta manera, aquestes 18 càmeres s'afegiran
a les 9 que ja tenim i d'aquesta manera
aconseguirem tenir una maia de tot el municipi.
Obres, s'estan instal·lant les plaques fotovoltaiques
a les escoles Canigó i Marrecs.
En el cas de l'escola Canigó és l'edifici Sant Ferran.
Són instal·lacions municipals d'autoconsum compartit
i es preveu que generin energia suficient
per autoconsumir-la en el mateix centre escolar
i també permetran que part de l'energia generada
es destini al consum d'equipaments propers.
En el cas de Marrecs aquesta energia es compartirà
amb el Casal de Joves, la Laguneta,
el Camp de Futbol i l'escola Montseny
i en el cas de l'edifici Sant Ferran de l'escola Canigó
aquesta energia ajudarà al consum dels habitants
del Complex del Milenari.
Aquestes obres les està executant l'Àrea Metropolitana
amb el finançament de fons Feders de la Unió Europea.
També s'han iniciat les obres de rehabilitació
del Complex del Milenari.
Són millores a nivell d'accessibilitat,
instal·lacions i zones comuns,
tenen una durada prevista de 9 mesos
i aquí s'ho posaran una posada al dia
d'aquest complex on viu una part
de la gent gran del nostre municipi.
També properament es pintarà un mural
en una de les façanes del Complex Milenari.
Amb bici és un nou servei de bicicletes elèctriques
que arrenca de forma imminent segurament la setmana vinent
o d'aquí dues setmanes.
Vull dir que està previst pel dilluns
i l'acabem d'arreureixen una setmana més.
Hem entrat dins el grup de sis o vuit municipis pioners
i per tant, com sabeu, als Sant Just
hi haurà sis estacions d'embicic.
Són bicicletes elèctriques que han servit
a tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Les estacions de Sant Just estaran al Canigó,
al Walden, Barri Nord, Carretera Reial, Parador i Mas Llull.
L'any d'agenda demà, com ha dit la regidora Genipol,
hi ha el Dia Internacional de Comemoració de Memòria
de les Víctimes Local.
Ja ha explicat què tenim previst fer.
4 de febrer, continuació del projecte Mons
amb l'exposició de Mont Orgànic, el Marcart.
És aquesta iniciativa literada per Laura Maringo i Quim Déu,
que són els comissionaris del projecte Mons.
La inauguració, com deies, el dia 4 de febrer, dissabte,
a les 12 del migdia.
El 16 de febrer s'inaugura l'exposició Ibers,
la Penya del Moro, Sant Just es Bern,
el cim de Can Gynestà.
És una exposició que estarà durant tot un any,
el cim de Can Gynestà.
Estarà oberta a les escoles de Sant Just
i vol mostrar com es via en el poblat Ibers
de la Penya del Moro.
A més a més, també està il·lustrat i explicat
en el llibre El conte de l'arrel, que es presentarà en aquest acte.
És un llibre il·lustrat per la Sant Justenca Txell Rives
i que ha comptat amb l'assessorament
de l'Arxiu Històric Municipal.
18 de febrer, Carnes Toltes.
Enguany hi ha bastantes novetats.
Es farà al matí una cerca vila,
un concurs de disfresses, millor dit, al Parc Maragall,
pensat pels més menuts, escolar.
I després, a la tarda, a partir de dos quarts de 7,
hi haurà una rua que també arrencarà a Maragall.
De fet, la rua serà a partir de dos quarts de 9
i arribarà des del Parc Maragall fins al Casal de Joves.
Allà hi haurà un concert de DJ Nauflorenc Ferrer
i després també un sopar i una festa que anirà càrrec del Cau.
Hem buscat un format diferent de Carnes Toltes
per intentar que tothom s'hi senti còmode,
el públic més infantil al matí.
Les presses d'haver de començar el Carnes Toltes d'hora
perquè els nens vagin a dormir
i esperem que la gent s'animi i hi hagi molta participació.
També jornades del PEC, que seran el dia 25 de febrer a la vagoneta.
A partir de dos quarts de 10 hi haurà una jornada de treball
i reflexió oberta de participació de la ciutadania
per debatre sobre els aspectes del projecte educatiu de ciutat.
També us convidem a participar-hi.
El 26 de febrer plantarem 500 arbres
sota el mirador del maig de juliol.
Ha estat un projecte compartit amb LifeTerre,
que és una associació, un projecte internacional
que pretén conscienciar a la ciutadania de l'educació ambiental
i de la importància de plantar arbres
per mitigar els efectes del canvi climàtic.
Amb aquests 500 arbres a Sant Just
ajudarem a compensar les emissions de CO2
i haurem reforestat tot aquest entorn
en un acte que, com us deia,
se celebrarà el diumenge 26 de febrer a les 11.
Doncs, per part meva, no hi ha res més.
No sé si teniu algun...
Sí, primer, si em permeteu, l'Anna vol fer el prec.
Per tant, començo amb el prec i les preguntes que tenia preparades.
Molt bé, doncs, gràcies.
Més que res, llegiré la part expositiva de la moció
perquè s'entengui el sentit del prec.
El ple municipal és l'òrgan integrat
per la totalitat de les regidores i regidors
directament per la ciutadania,
en el qual es prenen importants decisions
que afecten al conjunt del municipi
i de les persones que hi viuen.
Es prenen decisions i també es debaten mocions
d'interès general de la població,
però que en la majoria dels casos sense la ciutadania
perquè la manca de participació
en les sessions plenàries és una evidència.
Per tal de superar l'actual situació
i d'impulsar polítiques de participació més directes
caldria fer una modificació del ROM,
que ja és del 2003,
i una revisió i ampliació del Reglament de Participació Ciutadana
al juliol del 2013.
Per tal de permetre, amb aquesta ampliació,
a les entitats del poble
participant en els affairs municipals
de forma molt més directa,
fent mocions, fent propostes, precs i preguntes.
I per aquest motiu faig aquest prec
i demano el compromís polític
de tots els partits que es presentaran
a les properes eleccions municipals per entomar,
tot just comenci a augmentar la modificació d'aquest ROM
i el Reglament de Participació Ciutadana
per fer efectiva aquesta participació
directa de les entitats del poble al ple municipal.
Continuo?
Ana, Ana, només em permets.
Volia comentar que la majoria de les peticions que feies,
que estaven incloses en aquesta moció,
exceptuant la de les comissions informatives,
jo crec que ja s'atenen,
ja s'han anat atenent de manera més o menys informal,
però ja s'han anat atenent
en el funcionament del ple i de l'Ajuntament.
Sí que és veritat que fora de bo que es regulés bé
però la modificació del ROM és llarga, és faixuga,
és una mica com la Constitució dels ajuntaments
i per tant, jo crec que està bé plantejar-ho
de cara al proper mandat.
Exacte, jo proposava que s'entomés a principi del mandat
perquè s'havia parlat amb la Gina,
que era un procés lent, amb la Marca,
que era un procés lent i per tant començar-ho entomar
des del principi de la legislatura.
Més que res, també el fet que avui s'ha viscut
aquesta singularitat que una entitat ha presentat una moció
i no ho ha pogut fer les persones o els representants de l'ANFA
a Talafa perquè no tenen aquest poder de poder-ho fer
i per tant aquesta proposta que faig modificaria aquesta situació.
Doncs vaig directament també als altres cons que tenia.
Una de les propostes que volia fer
era un canvi de direccions de la baixa del carrer La Creu
que no sé si ho teniu previst,
el carrer La Creu quan arriba a les Rambles
es duplica amb dos carrils,
un que gira cap a la carretera, bueno, cap a la carretera reial,
el carrer La Creu-Rambles
i l'altre que tens la possibilitat de girar-ho tira recte.
Com que s'ha canviat el sentit de l'aparcament del carrer Creu
després de les Rambles, potser estaria més bé
perquè a vegades s'han viscut moments una mica estrany.
Demano que si el carril que solament ara
és per girar a les Rambles amb l'esquerra
que fos de baixada i de girar,
i l'altre exclusivament per girar cap a la Rambla Modulell,
diguem-ne, però que cap a la Penya del Moro.
M'heu entès la meva petició? Sí?
Sí, sí.
Encara sí, perquè s'han viscut situacions
que veus que hi ha cotxes que en comptes de posar-se el carril
per girar també tira endavant i a les altres l'altre que vol.
Es pot girar en els dos sentits, eh?
Sí, sí, no, no, però el que diu és que...
I es pot anar recte.
El carril de la dreta...
Sí, exclusivament per anar.
Però vull dir que es pot girar amb la dreta.
El carril de l'esquerra és per girar a l'esquerra.
Entenc que és un tema de senyal ètic.
No, perquè s'ha vist a vegades,
ho vaig veure l'altre dia, jo,
que anava a tirar recte i el del costat també tirava recte,
i aleshores va haver-hi una qüestió,
cap enfrontament, perquè es va solucionar,
cedint el pàgio, evidentment.
Alguns altres temes que vaig preguntant en altres plens
i que sembla que no són resolt,
és l'asfaltat de la carretera Reial,
que entre les dues rotondes està en zones bastant malmeses
i que s'hauria de fer una inversió aquí en renovar l'asfalt.
I la col·locació, no sé si us en recordeu també,
d'aquests cartells de prohibit fum al camp de futbol,
i que hi siguin i, a més a més,
que hi hagi d'alguna manera que es compleixi la normativa,
perquè moltes famílies en diuen que hi ha molta gent que fuma,
ja ho sé, que som incívics, no?,
però potser s'hauria d'incidir, perquè és un espai...
Però la gent es fia de cap i després no hi ha una certa utilitat
per fer-lo fora de l'instal·lació.
Però m'han dit que aquests cartells tampoc no estan penjats.
Són, sí.
Jo no hi vaig, vull dir que això m'ho han comentat famílies.
També del camp de futbol, també aquestes persones m'han comentat
que hi ha moments en què les escales petites de baixada de les graderies
s'acumula a vegades moltíssima gent,
tant que pugen que baixen,
i no sé com s'hauria de mirar de solucionar aquest problema,
perquè hi ha moments que molt perillós no és,
però sí que pot portar situacions una mica compromeses.
També se me n'han adreçat famílies
per saber si ara el nou pavelló que ha d'anar a Mas Lluís
està previst que hi hagi una graderia...
Ai, ja que es fa el nou pavelló, diguem-ne, perdoneu, a Mas Lluís,
si està previst fer una petita graderia
al pavelló a la pista exterior del pavelló.
Una altra cosa que també voldria saber
és com està el tema de les ajudes per a les activitats extraescolars.
Ara s'està fent arribar a les resolucions de les famílies
i com que les condicions per accedir hi han canviat moltíssim,
doncs m'agradaria saber quantes peticions hi ha hagut
i quantes famílies s'han desestimat
i que no han pogut accedir a aquestes peticions, aquestes ajudes.
I algunes famílies de les que no han canigut, també havia parlat,
manifestaven el seu malestar
pel fet que encara no hi hagués la biblioteca a l'escola
i no sé si em sembla que vau dir que s'iniciarien converses
o es treballaria aquest tema...
El tema de la biblioteca de l'escola Canigó
que s'havia tret pel tema de la pandèmia
i si s'havia recuperat o si està previst recuperar-ho.
I acabar, ja que he fet una intervenció molt llarga,
em sap greu, però volia fer dues felicitacions,
una a la Junta de la Teneu per aquesta gran feinada que està fent
amb una programació molt extensa en tots els àmbits
i també felicitar la Clara Aguilar per la seva nominació als Gaudí
per la banda sonora de la família i de la pel·lícula Suru.
No ha guanyat el premi, però coneixent-la
estic segura que ho farà en un futur molt proper.
Gràcies, alcalde, gràcies, Joan.
Jo volia posar sobre la taula
que hi ha alguns parquímetres del barri centre
que no funcionen i aviam si podem posar algun avis o algo
perquè hi ha gent que es torna boja.
Ostres, i ara què fem? No sé què, i no està per allà
el que és a la gent perquè està tenent altres àrees.
Aviam si hem de posar algun paper o algo
perquè no pateixi dient que no ha faltat aquest país
en aquesta àrea o alguna cosa d'aquestes.
Això per un costat.
Després, m'han dit també que per la nit a Carretera Real
tenen molta xirinoia, moltes molèsties a nivell de crits
i tal aviam si poguéssim enviar per allà a l'alçada de Sibata.
On precisament està el noi que vaig atendre
la part que hi ha allà i la part de darrere
fan bastant de soroll per la nit.
Una de les peticions que em van anar...
Suposo, no sé, s'ha de mirar.
Després, l'altra cosa que em volia comentar
és el tema de la neteja als carrers
que ja ho vaig comentar aquesta setmana.
Estaria bé incidir amb més freqüències
amb el tema de neteja.
El tema de neteja, sobretot jo que dic que és carxerazo
no sé què va canviant per allà
i que les accions incívriques que ens trobem
les podem resoldre i que no quedin allà.
En aquest cas va ser allà darrere Sant Just Park
la part que hi ha d'allà.
Ho dic a nivell de general.
I en principi això.
Ja està.
Gràcies.
Si us sembla dono resposta,
a veure si no, som moltes peticions
i m'allargo molt i després faig un...
A veure, Anna Vilanova, el tema del carrer Creu
no és un canvi de direcció,
sinó en tot cas mirar la senyalètica horitzontal
a veure si podem atendre la teva petició.
Ho estudiem.
Esfaltat de la carretera reial,
es va atendre a la petició dels veïns
de la carretera reial que demanaven esfaltat
al voltant de les tapes de clavegaram
que són els que feien soroll.
Això ja s'ha fet.
I ara el que sí que hem vist que és bastant urgent
és de, sobretot de Baixo Bregat,
la línia de Baixo Bregat,
s'ha fet un forat i l'hem d'atendre ràpid
perquè ja hi ha molt de trànsit.
Tenim ja contractat una campanya d'esfaltat
que atacarà diferents punts al municipi
i estem a l'espera que puguin venir els esfalters a treballar.
Això ha de ser.
No, no, no, és una subvenció.
Vam contractar una empresa perquè fes diferents trams de carrer
per millorar i per esfaltar,
i ha de ser imminent.
El carter de privit fumar al camp de futbol ja hi és.
El que és veritat és que no tenim d'un reglament
per poder sancionar aquelles persones que infringeixen.
La voluntat és que aquest reglament
es pugui aprovar al mes del ple de març,
com al Regió d'Esport li agradaria al febrer,
però segurament serà al mes de març inicialment,
i d'aquesta manera tindrem instruments
per poder sancionar aquestes actituds incíviques.
L'accés a les graderies al camp de futbol.
Estem atenent una petició, estem estudiant una petició
que, per fet, hi ha aquí en Antonio Bertrina
que ens van fer arribar des de l'Helètic
dels accessos al camp de futbol,
de reestudiar, de fer l'accés principal
pel carrer Ramon y Cajal.
Ho està estudiant l'equip d'Orbanisme
i el regidor d'Esports.
Sé que ja s'ho han anat a mirar
i, en principi, no es veu malament,
però s'han d'analitzar bé els pros i contres.
Peticions extraescolars.
Permetreu que endemani les dades
perquè, a dir, no les tinc
i no voldria donar dades errònies.
Biblioteca Escola Canigó.
Doncs ha passat que el que és una bona notícia,
que és la reducció de ratis d'alumnes per classe,
que ha passat de 25 a 20,
s'ha convertit en un problema d'espais
a escoles de Sant Just,
que eren escoles que eren bastant tensionades
a nivell d'alumnes.
Us avanço que, de cara al curs vinent a Sant Just,
hi haurà mòduls, precisament en alguna escola,
per poder atendre aquest creixement
de la població d'alumnes d'estudiants.
I, evidentment, això és degut
a que totes les escoles ja pràcticament no tenen,
just això ho pot dir millor que jo,
però jo crec que ja tot el que són els espais comuns
les escoles ja només disposen actualment
d'un espai comú per a l'escola.
La resta d'espais comuns se les ha anat menjant
aquest creixement de taules
per poder atendre aquesta reducció del ràtic,
que és bona, però que ha suposat un...
Sabeu on anirà aquest mòdul?
En principi, en principi,
ho puc dir o no?
Encara no.
Fins que sigui oficial no ho direm.
El departament ha estat analitzant
diferents centres
i quan sigui definitiu us ho direm,
però donem-nos uns dies perquè sigui oficial
i en tot cas podeu parlar amb les escoles primer.
Quico, per aquí...
Unes preguntes que m'han dit.
En directe t'ho estan passant aquí.
Sí, no, en directe no, però ho tinc aquí apuntat.
El que és la convocatòria de la mainada,
quan serà?
Convocatòria de què?
Per poder accedir, per poder ser professora
del que és la mainada.
Professora.
Professora, sí, perquè...
I després els exàmens,
quin tipus d'examen serà?
Ho dic perquè es veu que s'han de preparar
el que és l'examen a l'accés.
Això és així, és així, s'han de preparar.
I ho dic perquè és que vam dir
quin serà el temari,
perquè resulta que quan vam tacar el tic-tac
vam dir que ens vam comprometre
que donaríem sortida a les professores
que es quedaven al carrer i no els estem ajudant.
És un moment en què podem ajudar-les,
perquè hi ha professores del tic-tac
que encara no tenen feina.
Llavors, estan preocupades
i volen poder tindre l'oportunitat
d'accedir al nou Escola Bressol de la mainada.
Així que, si m'ho pots respondre,
gràcies.
Molt bé, parquímetres, barri centre,
hem tingut problemes amb diferents parquímetres,
unes peces que s'han avaliat,
aquestes peces les han portat de França,
no tenien estoc
i s'han darrerit el període d'entrega.
És cert que, normalment,
quan un parquímetre té barries
es posa una caixa de ferro
perquè queda invalidat.
Així hauria de ser.
Al principi, si està variat, hauria...
No, no.
Pots pagar amb l'APB,
però inicialment, a la príncipa,
la secretània diu que no cal pagar.
A les nits a Carretera Royal,
els problemes que hem tingut històricament
han estat associats a la terrassa d'un bar.
Últimament tornem a tenir alguns incidents
i quan hi ha problemes
demanem que es truqui a la Patroia de Policia.
Són aquestes tasques que fan, precisament,
que absorbeixen molt de temps i molta dedicació.
I, en tot cas, si es mantenen,
s'haurà de sancionar aquest establiment.
Neteja de carrers.
A Sant Just, la freqüència de neteja de carrers
ha augmentat molt,
d'ensat que comptem amb quatre persones més a la brigada.
Però ara tenim un problema
i és que estem en període sequera.
Tenim restriccions en quant a ús de baldeig d'aigua
i això s'està notant.
Els baldeig d'aigua van molt bé
i en profunditat no podem fer baldejos massius.
Estan molt restringits
i suposo, Quico, que algun dels problemes,
algunes queixes que t'han arribat,
venen provocades per aquest fet.
I convocatòria personal per treballar la mainada
està previst que surti el mes de març.
Estem treballant que el curs arrenqui el 2 de setembre,
que puguin començar el 2 de setembre.
Entenem que és temps suficient
el procés des del mes de març
perquè puguin haver-hi les proves
i accedir al 2 de setembre
puguin incorporar les persones a la mainada.
Els processos de selecció de l'administració
estan oberts a tothom.
Tothom opta amb les mateixes condicions.
Estaria molt bé
si algun personal de tic-tac
o dels vers que van quedar sense feina
s'hi pogués acollir,
però competiran amb igualtat de condicions
amb la resta de personal que opti
en unes bases que suposo que quedaran definides
durant el mes vinent.
Sí, no sé, el regidor vol afegir alguna cosa.
Per ametitzar un parell de coses.
Dic que des de l'ACP,
en aquest cas la Berta que tenia,
la capdària que tenia contacte
tant amb les persones treballadores de tic-tac com de vers,
s'ha anat avisant.
De fet, són les que estan avisant amb més anterioritat
perquè saben que des de fa dos anys que traurem aquestes places
se les han anat avisant
i últimament també se les ha avisat
que aquest procés començarà el març-abril
perquè primer es fa aquesta promoció interna
de places A1,
de les actuals ces que retenim nosaltres,
interna i després es troba la resta de ces
amb el temari que correspongui.
Si la gent té...
Jo entenc que les persones que es volen preparar-s'ho,
el temari ha de sortir quan surti la convocatòria,
però potser no seria una mala idea
mirar-se a convocatòries antigues perquè en definitiva
el temari variarà una mica,
però més o menys podran tenir una idea de per on aniran.
Perdó.
Dic que com a informació per a aquestes persones
que sabia que la pretensió
i l'orientació de la convocatòria
és no per fer places interines,
sinó definitives.
I des d'aquesta perspectiva
els temaris administratius
són més potents que quan es tracta d'un temari
per places, diguem-ne, només interines
que el que compta, diguem-ne,
tenen altres pesos.
Per tant, vull dir que la gent ho sàpiga
que la idea bàsica és que siguin places definitives,
no un interinatge.
I les que sortiran,
ja com ho explicava el regidor,
la primera cosa que es fa és una promoció interna
de la gent que està dintre la casa
amb un nivell C1 per optar a les places d'A2,
per tant, de promoció interna,
i la resta de les places
cobrint també aquestes vacances
seran les que aniran amb convocatòria lliure
per ser funcionari definitiu
en aquest tema.
L'experiència sí que compta,
però no tan sols les que vinguin,
sinó qualsevol persona que vulgui
pugui presentar-se.
Però hi ha opció, diguem-ne,
a la gent que pugui.
Tot l'UC2 és lliure.
La convocatòria és lliure.
L'única que no serà lliure, diguem-ne,
és la promoció interna de passar de C1 a A2.
Aquesta és, diguem-ne, restringida
a la gent que ja forma part
de la plantilla de l'Ajuntament,
però la resta és lliure.
Qualsevol persona del Mundo Mundial
pot presentar-se.
Vull dir, més lliure no pot ser.
Alesh.
Sí, sobre la moció que vam presentar
i que es va aprovar
de parlar d'exemple de comunicació local,
tenim agendada una proposta d'agenda
del que seria la pròxima reunió
dels grups municipals?
És aquesta només, Alesh?
Ens hem comprometre a elaborar el reglament
dels mitjans de comunicació que no tenim.
Jo estaria a contactes amb el Col·legi de Periodistes
i avui aquest matí he estat al CAC
i us convocarem per poder exposar
aquest contingut i tot un seguit de documentació
que m'han donat, també poder-la facilitar
i treballar en base a aquesta documentació.
No vindrà, és la reunió.
No.
Els dos organismes, Col·legi de Periodistes
no té personal per derivar en el món local,
per tant, ens passen documentació
i al CAC també ens passen
unes recomanacions i un model
que ells creuen que és recomanable,
que és el de Sant Cugat,
però no faran una reunió aquí a Sant Just
ni vindran expressament,
tot i que s'ha demanat,
però ens han facilitat la documentació
i les eines per treballar-ho nosaltres internament.
Si voleu podeu demanar informació a Sant Cugat.
Vosaltres esteu al govern
una mica perquè sembla que és el model
que posen des del CAC, no?
Com a guia a seguir.
Sergi, seguiu.
Sí, molt breument.
Sembla que els arbres del carrer Roqueta
estan en uns fons
i no és l'únic carrer que els pateix,
si ho sabíeu,
i si ho sabíeu,
si esteu fent alguna mena de tractament.
I l'altre és que, segons ens han dit,
la tanca de la porta del frontó
està trencada
i si col·la gent fora d'horari.
També, si ho sabíeu
i si podeu anar a arreglar-la.
A veure, els fons del carrer Roqueta
no en tenia coneixement.
Passem a l'avís a medi ambient
perquè puguin actuar.
Tanca del frontó,
es va trencar la tanca
perquè hi havia gent que saltava
i l'havia esbunyegat.
Això s'ha reparat
i ja tenim problemes
amb el sistema de tancament.
Li vaig comentar a la regió d'equipaments
que una de les inversions
que segurament s'haurà de plantejar
amb rumanents
és poder automatitzar
aquesta porta de tancament
perquè, si no, amb cops,
s'han anat reparant molts cops,
però amb cops de cosses
trenquen l'aparell que hi ha
i després es poden entrar
a fora d'hores.
Hauríem de fer un sistema
més resistent als actes de vandalisme.
Josep Maria.
Jo anava una miqueta
al mateix que ha dit l'Anna
d'aquestes beques o ajuts
que donen per a les extraescolars.
Fem una mica la reflexió.
Clar, la majoria de famílies
ho van fer l'octubre.
El novembre ja vam preguntar
com estava i se'ns va comentar
que hi havia incidències.
Però, bueno, ja són dos mesos.
Jo, per exemple, conec una de les famílies
que se'ls va convocar per una incidència.
Van haver de quedar un dia
amb la feina a venir aquí
i quan se'ls va reunir aquí se'ls va dir
és que falta aquest paper que hi ha aquí sota.
No sé per què us he trucat.
Aquesta va ser l'incidència, per exemple,
amb aquella família, l'única que el conec.
Però és que això va ser el primer de desembre
han passat dos mesos més, perquè ja estem...
Clar, o sigui, que fem ajuts
és que són això, són ajuts.
Hi ha famílies que han decidit pagar-ho
perquè no sabien si entrarien o no
i els hi creava neguit.
Clar, aquestes famílies ho han pagat
i si compleixen els requisits
és perquè estan fent un esforç econòmic fort.
I l'altre és que les entitats que ho reben
i que ho han de rebre no són ONGs
i que ho reben quatre o cinc mesos més tard.
Llavors, és fer la reflexió de com es pot agilitzar,
de fraccionar i fer primer una part d'un pagament
i l'altra, però que de cara a un pròxim any
intentar que no passin aquestes coses,
a part que ja veurem les dades
i que clar, segurament pot ser una càrrega de feina.
Llavors, també, que hi ha un reforç
d'una persona per intentar arreglar això.
Gràcies.
Tens raó, Josep Maria, estem estudiant.
L'altre dia, per exemple, vam tenir una reunió al meu despatx
per agilitzar aquest sistema de pagament.
Tenim un sistema que és molt garantista
a nivell de procediment administratiu
i això fa que els terminis de pagaments s'enlanteixin
i ara el que estem atacant de manera privitari
són els ajuts socials per a col·lectius vulnerables
i la tramitació també s'acaba allargant massa
amb targetes monader o ajuts d'urgència.
I estem treballant, vam fer una reunió conjunta
tots els apartaments implicats
i la voluntat és excursar el màxim possible
aquests terminis de pagament.
És veritat que no som prou àgils
i quan hi ha un problema encara és complicadíssim.
Gràcies, volia fer 3 o 4 preguntes.
La primera és una petició que ens ha traslladat
un parell de veïns del barri de Mas Llull
que viuen concretament als edificis que estan al Passeig Mas Llull.
Hi ha un problema de trànsit a la cantonada Passeig Mas Llull
amb carrer Rosa Leveroni
perquè hi ha tots els cotxes que pugen i baixen per Rosa Leveroni,
els cotxes que entren i surten de Mas Llull pel Passeig Mas Llull
i els cotxes que pugen del Mas Llull de Sant Feliu
per sortir pel Passeig de Mas Llull
i baixar pel vial de la ITUB.
Hi ha molt de trànsit allà.
És una cruïlla que hi ha una quantitat de cotxes allà brutal
al costat d'un parc on hi ha nens i creuen
amb pasos de vianants, amb sortides de pàrquing,
voreres molt grans precisament perquè puguis estar tranquil·lament
amb els nens i les nenes i, clar, hi ha un problema allà de trànsit.
Aleshores, demanen si es poden posar vedents
perquè els cotxes afluixin la marxa quan arriben,
si es pot fer alguna intervenció
i fer una espècie de rotonda d'alguna manera
per ajudar també a la circulació,
fer fluir la circulació d'una manera més lenta,
és un problema de trànsit.
Després, el següent punt que vull preguntar
és com està la implantació del nou contracte
de manteniment de jardineria,
perquè és un contracte que, si no recordo malament,
així de memòria es devia començar a fer ja aquesta tardor.
Es va adjudicar a l'estiu, si no recordo malament.
El temps passa molt ràpid, o el millor va ser abans,
però crec que recorda que va ser aquest estiu.
Ens agradaria saber com està la implantació
d'aquest nou contracte de jardineria,
si ja s'està executant correctament,
si està en ple rendiment o no.
Després, també, com està el tema dels talls elèctrics
a Maslluí, que hi havia aquell problema,
i talls elèctrics a Maslluí i a la resta del poble,
perquè també hi ha microtalls a altres zones.
I després, per acabar, l'ubicació dels ambicis.
Ens ha cridat l'atenció que allà Maslluí
no està a la plaça Iulia Quieta,
sinó que està al carrer Carmen Amaya.
I ens ha cridat molt l'atenció,
perquè està lluny d'on està la parada d'autobús,
per tant, per fer una espècie d'intercanvi modal
queda molt lluny.
Està en un carrer que és peatonal,
o sigui, és un carrer peatonal,
només poden entrar els cotxes que van al pàrquing,
però el tram on està l'ambici està més enllà del pàrquing,
que està dintre del carrer.
Els carrers peatonals, aquests que hi ha allà,
hi ha nens jugant, nens i nenes.
I, clar, per això es queixen moltes vegades
que es fiquen les furgonetes que reparteixen i tot.
Molesten per això, perquè els nens i nenes
estan allà jugant.
També és una zona on hi ha dormitoris
que donen aquest carrer.
I no sabem per què s'ha posat allà l'ambici,
ens ha cridat molt l'atenció.
I no a la plaça Júlia Quieta,
que, per tant, està allà al mig de tothom,
tothom ho veu, accessible per tothom,
a prop de la parada d'autobús,
amb el qual pots fer aquest intercanvi.
No sé, ens ha cridat molt l'atenció.
I a saber quin criteri s'ha seguit.
Perquè entenem que això ho ha marcat més l'Ajuntament
que no l'AMB, d'on ubicar...
No? Va.
Ja, però suposo que més l'Ajuntament.
Josep Maria, vols explicar...
Gràcies.
Amb aquest tema, primer,
com no tan sols hi ha els enclaixes,
sinó que són els enclaixes i les bicicletes,
si el col·loquem a Júlia Quieta,
voldria dir que estem potenciant moltíssim la circulació
per dintre o per sobre de la vorera de les bicicletes.
Perquè, si no, l'hauríem de col·locar amb calçada
eliminant aparcaments.
Des d'aquesta perspectiva,
s'ha buscat el primer carrer que hi ha que donava per amplada
i per comoditat amb aquesta proximitat
tenint en compte que es potencia aquest tema
però no exclusivament i que el que també es potencia molt
és la situació de l'accés a tot el vial
que ve al carrer superior i que travessa a Júlia
i que dona lloc i connexió amb la passera
i l'altra connexió del carril bici.
Per tant, el carril bici, les bicicletes,
les posem al costat del carril bici,
que és el lògic perquè és el seu àmbit de funcionament.
D'altra banda, col·locar-lo a sobre de les voreres
i en els llocs que donava a prop d'on està la parada de l'autobús
perquè sí que hi ha una parada d'un autobús a prop
amb el tros que baixa de Rosa la Veroni,
col·locar-lo en aquells punts,
creava un estrator amb el parc i la vorera
perquè hi ha una amplada i quedava molt més estret
dificultant el pas a peu per a la corba d'aquest tema.
Per tant, fruit d'aquests elements,
apropar-lo al carril bici,
col·locar-lo a prop de parades d'autobús actuals i futures
perquè no tan sols aquestes i no també l'SF2,
que ens sembla que és el que puja,
que està a l'altra banda del carrer,
a l'altre, etcètera, es va escollir així.
Evidentment, l'embici no és un lloc que hagi de produir
ni ser un lloc de trobada,
ni un lloc on hi hagi un soroll,
precisament perquè aquestes són elèctriques.
Si ja possessim les motos o coses d'estil sí que faríem soroll,
però precisament el que fem és ocupar aquell espai
amb un mitjà de mobilitat que no genera soroll.
Per tant, jo entenc que tothom vol que es posin les coses allà
però que no sigui tan a prop com per a mi,
però és un element que, diguem-ne,
aquest és el mateix que s'ha aplicat en tots els altres temes
i que podrien dir la gent de la carretera,
la gent del parador,
tothom podria dir el mateix en quant a la proximitat.
Passeig Mas i Rosa Leveroni.
Està previst la curva a modificar el traçat.
És una actuació que s'ha de fer de nit
i s'ha de fer amb molt de trànsit.
Crec que és imminent pel que em comenten.
I el semàfor pedagògic.
És veritat, hi ha el relac pedagògic també
que s'ha col·locat al carrer Rosa Leveroni en sentit descens.
El nou contracte de jardineria funciona correctament.
No ens consta cap queixa.
De fet, el barri precisament de Mas Llull
és un dels que s'ha vist més a favorit
per aquest increment de la jardineria, dels jardiners.
Tais elèctrics no ens en consten, ja?
Sí?
Doncs abans, quan hi havia, ens avisaven de seguida,
però no tenim constància que el divendres
hagi prodigut tais o microtais elèctrics.
És que és així que ens facin saber de quines zones
i parlarem ràpidament amb la companyia.
I ja està, amb la bici en la resposta al regidor.
Doncs si n'hi ha més preguntes dels regidors i regidores,
alliberem a la interventora que ja m'està mirant
amb ganes de sortir,
i la secretària, i donem la paraula al públic.
Miquel?
Amb micro, micro, espera't.
Que no, que no, que s'ha de gravar.
Mira, no vull dir res, però he vist tants elogis
a la policia municipal que és que ja m'ha tocat els collons,
que només han preocupat de la seguretat ciutadana,
del gabinet, ara, de la seguretat ciutadana,
del clàssic, no se'n preocupa ningú.
Fa uns mesos, ja li vaig dir al regidor que part del seu sol
que estaven regalant perquè no ho volia complir,
li vaig posar est'exemples, els estops, que no els fa ningú.
I és que, a més a més, a l'hora que m'agris,
els estan fent mentida, perquè m'hi he quedat.
I només he de dir, el de baixar de Can Candelé,
a l'hora que baixen els de la institució de Miranda,
el stop aquest que hi ha allà davant, no el fa ni Déu.
M'he quedat de les 9 menys Déu a les 9 o 10, o les un quart de Déu,
que tots els que baixen, a veure si hi havia algú que el feia,
no el fa ningú.
El bacan dels ocells, que una vegada me'n van fotre de miracle,
perquè jo el feia, jo el que vaig indagar ja vaig fer anar,
perquè a sobre em van dir, és que com que no ho va fer ningú,
el que baixa del Mas Lluís, i vén del mateix,
també li vaig posar uns exemples.
Tres exemples.
Seguim igual, encara que m'han de dir, perquè no ho fan,
i perquè a la policia no se'm cuida que el fet los compri.
A veure, el de carri descarga, que a sobre hi ha un rellotge que posi,
eh, temps limitat, si paro jo, si parco jo, se'm mutaran.
Ara, el que fot la carroneta a les 9 del matí,
i a les 11 del matí a les 12 encara hi és,
et pot estar 9 temps que vols i el 3, el temps que es vengui la gana.
No descarregues. No, no, no, no, no.
Passeu, passeu a la policia, fotenn un paperet,
Són 2,4 a 10.
D'aquí una hora passarem, i el carri furgoneta,
serà igualidad, i el que és limitat,
d'endarrer de cara, poseu la senyal,
per donar de volta la grata davant del Xeringuito,
perquè, el que hi ha per al davant d'aquests blaus,
entre el Xiringuit i l'Indústria,
eh, la rotonda, d'una volta a la rotonda,
en claro cul,
entre la cara, per sobre continua,
passa el policia,
i potser el que hi ha
entre la sada Camp Bèl·lic
i el carrer Sant Josep,
que és la divisió,
davant del cotxe de la policia,
para un entre la cara,
per sobre continua,
la policia al darrere,
ell cap al despatx i el darrere,
i doncs mira, veus,
com es han de muntar amb aquests.
Home, per favor,
que la ciutat ciutadana és una cosa,
però ciutat ciutadana,
de trànsit també ciutadana, eh,
i segur que et foten més mal,
si et foten un cop,
que la guerra teu,
en un estop,
que no passi,
que t'agafa la gatera,
peta una croca, va,
i no em digui que,
hòstia, d'aquí ja fem el...
bueno,
tot ho fotem bé,
per favor,
fotem bé el que us interessa,
fixeu-se,
com és els atracaments,
eh, sí, sí, però,
de l'altre, de l'altre,
escolta,
d'ales i fot,
ja li vaig dir,
parla-s'ho sol i està regalant,
perquè sap que ho fa malament,
eh,
mesures per fer-ho bé,
no les ha posat,
sinó que...
no, no, no,
no, Miquel,
hòstia, és que és veritat,
tot el que dic és veritat.
S'han posat,
bueno,
es posen moltes sancions de trànsit,
sí, sí, eh,
si vols partir ara,
com que sé que vens bastant als plens,
el que podem és,
a cada mes,
fer la relació de sancions de trànsit
que s'han posat,
sí,
doncs, escolta,
mira,
eh,
Sant Just,
perdó,
mira,
posem-s'hi,
al camp dels ocells,
va, posem-s'hi allà,
posem-s'hi d'una hora,
a veure quanta gent fa...
i a veure quant...
i on està la policia,
per això ho he fet jo, eh,
jo he estat parat jo allà, eh.
La policia no pot estar a cada carrer...
No, home,
però de tant en tant sí, eh,
de tant en tant sí,
i ara hi ha dues polícies més,
hòstia,
en dues polícies més,
potser sí que podem posar algú.
De sancions de trànsit,
assegurem-les.
Ah, que...
que potser,
potser que...
I també,
que a nivell d'accidents de trànsit és un poble molt segur,
per tant,
alguna cosa,
es deu estar fent bé...
Però si hi haguessin tantes infraccions,
hi haurien molts més accidents,
hi hauria molta més sinistralitat,
i no n'hi ha,
vull dir que...
Però si n'hi ha,
si t'insisteixo,
que hi ha...
Miquel,
hi ha moltes sancions de trànsit cada setmana,
moltes.
Jo llegeixo els comunicats de policia cada dia.
Podem tenir un policia cada cantonada.
No?
No?
Eh,
et dic una cosa.
Mira,
un porto que t'ho hauràs segur que puc posar,
de les 9 menys 5,
a un quart de deu,
la baixada,
la distribució de la llambra.
La baixada de la carnavet,
és molt neta.
Home,
si fa un cotxe de policia,
no,
que no es farà per collons.
Un cotxe particular,
eh,
si vols que anem al meu,
posarem allà,
sota l'arbre,
que la gent passi.
Jo crec que tu,
que la gent para.
Ningú?
Bueno.
Ningú?
Què més?
No hi ha ningú més?
Tot complica el que fem,
i...
No,
no,
no,
no tot és meravellós,
però
jo crec que a nivell d'accidents de trànsit estem bastant bé.
Vol dir que
alguna cosa...
No implica,
no implica que facis el que vulguis.
Molt bé.
Millor,
millor,
continuem bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
No hi ha cap més,
doncs,
donem per acabat el ple.
Gràcies per assistir,
i...
fins al mes de febrer.
Molt bé.
Molt bé.