a tots els assistents al ple i també a tots aquells que ens escolten des de casa seva.
Donem començament a iniciar el ple ordinari del mes de setembre.
Primer de tot, permeteu-me que us digui que avui teníem previst que s'incorporés
el nou portaveu de la CUP Amunt.
El que passa és que les credencials no han arribat de temps i, per tant,
aquesta presa de possessió s'haurà de produir en el ple del mes d'octubre.
Per tant, el punt número dos d'aquest ple caurà.
Aprofito també per informar-vos que avui som baixa la regidora del Partit Socialista,
l'Elisida Murciano, per motius de salut.
I aprofito també per donar la benvinguda, que es troba entre nosaltres a la sala plens,
el nou gerent de l'Ajuntament, el senyor José Manuel Fernández Villaverde.
Benvingut al ple municipal.
Primer punt de l'ordre del dia és l'aprovació de l'acte del ple del mes de juliol.
Concretament es va celebrar la sessió el 29 de juliol.
Hi ha algun comentari a fer respecte a aquest acte.
Doncs procederíem a la votació.
Vots en contra, no n'hi ha cap, abstencions, doncs s'aprova per unanimitat.
Com deia abans, d'acau el punt número dos, la presa de possessió del nou regidora de la CUP.
I passem doncs als dictàmens del ple.
L'àrea d'alcaldia, presidència, serveis generals, economia i sostenibilitat.
El punt número u és la modificació de crèdit per fer front a despeses necessàries
i pel canvi de destí del crèdit de l'ajuda atorgat per l'àrea metropolitana de Barcelona
dins el programa de suport de cohesió social, l'economia de proximitat
i la coproducció de serveis.
Defensarà aquest punt la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Perdó, bona tarda a tots i a totes.
Si us heu llegit aquest punt, hi ha tres punts dins del mateix punt.
I començarem pel primer, que és la modificació que vam fer en el plenari del mes de juliol,
que era corresponent als 160.000 euros que corresponien al contracte de sac,
que ja vèiem que estava sobredotat, per tant el que vam fer va ser
fer una modificació de crèdit i en aquell moment us vam identificar
que aniria a diferents partides que necessitaven més diners
i la responsable de l'àrea de serveis de la persona ha fet la proposta que aquí us portem.
Com veureu, aquí en la proposta de plens expliquen que el que posem són 154.000 euros,
és el que provem, perquè 6.000 euros que anaven per ajudes de l'IBI,
com que era una quantitat que es podia anar per decret d'alcaldia,
es va fer ja en el seu moment, però tot i així ho hem portat aquí
perquè tothom tingui la informació correcta.
I vegi que els 160.000 euros, 154 és el que provem,
i 6 va anar per un decret d'alcaldia que en teoria ja està penjat
i que heu pogut llegir.
Aquest és el primer dels punts.
Després, el segon punt que està dins d'aquesta proposta
és l'import de 40.000 euros, que el que fem és canviar-los
de posició d'inici, aquest programa que era de l'AMB
en teoria era per fer, donar opció a les famílies que no podien,
l'obtenció d'ordinadors, per fer que l'abreixa digital es n'esminva.
La Generalitat en el seu moment va decidir que ho feia ell
i en aquell curs que hem portat a terme,
la Generalitat ja va donant als diferents instituts i col·legis
l'oportunitat de que les famílies estiguessin ordinadors.
Llavors, el que va decidir tant la cap d'àrea com el cap
de promoció econòmica era destinar aquests 40.000 euros
a plans d'ocupació, i és el que portem aquí.
I el tercer i últim són aquests 46.169, que són de les subvencions
que s'han pogut donar perquè, com sabeu, la pandèmia ha fet
que hi hagi menys activitats i les entitats, el que han fet,
ha dit que no necessitem tota la quantitat,
i llavors el que hem fet és passar aquests diners a juts d'emergència.
El que hem fet és, sobretot, alloguer i consum d'energia.
Penseu que la despesa de pobresa energètica d'aquest any 2021
ha estat la mateixa que vam tenir l'any 2019 en tot l'any.
És a dir que sí que és veritat que la pobresa energètica
està pujant en el municipi,
i això és el que portem en aquest ple.
Gràcies, Quima Jiménez.
Hi ha paraules.
Veig una mà aixecada. Anirem de menor a major.
Anna Vilanova.
Bona tarda a tothom.
Més que res, et volia agrair que ens haguessis fet
arribar a la informació amb el temps suficient per treballar-ho,
però voldria demanar i fer una esmena
que l'articulat dels títols, dels expedients,
fossin molt més aclaridors, sobretot quan es llegeixen també
en públic al ple.
Res, era això, aquestes dues coses et volia dir.
Gràcies.
Anna Vilanova.
Laia Flotats, Junts per Catalunya.
No hi ha ningú més.
Laia Flotats.
Gràcies.
Una pregunta per la regidora.
Bona tarda a tothom.
El que és la proposta de ple,
els 40.000 euros que es treuen del programa a prop de l'AMB
es posen a dinamització comercial,
promoció del comerç, publicacions i propaganda.
Això vol dir que és per una altra cosa
que no té a veure amb això.
I és una mica un embolic.
Gràcies.
Aquesta pregunta jo la vaig fer perquè tenia el mateix dubte.
Ostres, el títol no es diu molt amb el que és.
La realitat és que és un pla d'ocupació
que podem entendre que en principi va a dinamitzar el comerç.
El que passa que han posat un nom genèric
però que haguéssim pogut especificar més
si el pla d'ocupació anava determinat
en quina àrea ben bé anava,
que en aquest cas, com el títol més o menys indica,
és per promoció econòmica si no hi ha cap canvi d'última hora.
Però sé que va als plans d'ocupació.
Però jo també vaig fer la mateixa pregunta.
Si li comentessis a la capdària,
et dirà que jo també he fet la mateixa pregunta
perquè també em va sobtar.
I tu, Anna, jo crec que ho hem dit més d'una vegada,
que entenem que hi ha títols que ni nosaltres mateixos entenem
i llavors sempre demanem que qui redacti els informes
ens ho faci de manera més fàcil,
però suposo que les nomenclatures
de les administracions públiques són les que són.
Així que gràcies a totes dues.
Gràcies, Quima. Laia Futats.
Aleshores, aquest pla d'ocupació en què consistirà?
Quina serà l'activitat que farà
o les persones que a nivell de fer propaganda i publicitat
per promoure el comerç?
Entenc que la idea és contractar una o dues, no sé quantes,
persones per fer accions de promoció del comerç.
La idea és aquesta, el projecte.
No sé si teniu detalls.
Et puc explicar que aquesta persona, ja com sabeu,
s'està tot el que comença.
És a dir, ara comencem aquest mes d'octubre
amb tot el tema de Sant Jocer Carré i de més.
Penseu que el comerç, ara que podrà reactivar-se
al setembre, octubre, novembre i desembre,
són els seus punts àgils,
i a més hi haurà la campanya de Nadal.
Hi ha una persona que s'està dedicant a fer
tot el tema de dinamitzar les xarxes,
de donar les publicitats, de fer els reptes corresponents,
estar també ajudant a comunicacions
perquè faci també, ajudi a fer aquesta dinamització.
Per tant, està aquesta persona que treballarà i ajudarà.
Vull dir que amb això sí que no hi ha problema.
Que jo sàpiga, per comerç sí, però com que són 40.000,
al millor hi ha una altra persona que ajudarà
potser amb una altra temàtica.
La que sí que sé que la que ja tenim que està en comerç,
ja està, però el canvi és degut a això.
Gràcies, Quima.
Hi ha alguna, obrim una ronda més
i tanquem de menor a major Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde, i bona tarda a tothom.
Quima, però això ja ho tenim,
o sigui, aquesta feina ja s'està fent a nivell de comerç,
ja s'està treballant amb xarxes,
o sigui, entenc jo que és per potenciar
el que és aquesta línia de treball, no?
Entenc jo, perquè ja s'està fent,
o sigui, de fet ja hi ha una feina feta
i s'està començant a veure el que són els fruits.
Ah, m'ha sentit?
Sí, és el reforç.
Una cosa és que tu tinguis un tècnic corresponent
que ja comenci a treballar
i que estigui fent totes aquestes campanyes, com bé sabeu,
perquè digui un setembre ja comencem a tenir una activitat extra
que fins ara no havíem tingut de mas lloguer,
i l'altra és que tinguis un reforç
que ajudi tot aquest equip tècnic a fer les que vindran de campanyes
i tota la publicitat que puguem donar
perquè la gent, tot i que podem moure'ns,
seguim comprant durant aquests mesos en el municipi
i tinguem una campanya de Nadal,
però espera per la gent de Sant Just.
Gràcies, Quim.
Anirem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Anna Vilanova.
Vots a favor.
De la resta de grups, per tant,
queda aprovat aquest punt.
Anem al punt 3, P.2,
que és la declaració d'obres d'especial interès públic
les obres de rehabilitació integral
de la masia de Can Oliveras
situada al carrer Oliveres 26
i atorgament de la bonificació prevista
en l'article 6, apartat u b,
de l'ordenança fiscal número 5
de l'impost de construccions, instal·lacions i obres.
Defensarà aquest punt la regidora d'Eixenda,
Quima Quiménez.
Bé, doncs aquí portem
el que són les obres sol·licitades
a la finca de Can Oliveras,
que es tracta d'una rehabilitació integral de la masia
i que afecten els elements protegits per catàleg.
És una masia que està protegida dins el catàleg
i és una masia protegida dins el catàleg.
Les obres es troben dins el supòsit
de la bonificació prevista en l'ordenança número 5
i això correspon a que pot tenir
la bonificació del 50% de l'ICIO
i si mirem l'ordenança fiscal número 10
es pot aplicar a l'article 6b.
I això és el que portarem a ple.
Primer, declarar d'interès públic
les obres de rehabilitació per ser una masia
otorgant la bonificació prevista
a l'article u b de l'ordenança número 5
i que l'ordenança fiscal número 10
també l'apartat que li correspon.
I això és el que val la pena al ple.
Gràcies, Quima.
Hi ha paraules?
No veig cap alçada.
Per tant, passarem a votació.
Pots en contra?
No n'hi ha cap.
Abstencions?
Tampoc.
S'aprova por un imitat a aquest punt.
Anem al següent.
Una altra bonificació d'ICIO
per l'obra d'interès públic
de les obres de construcció de noves sepultures
i espais per cendres
a l'equipament públic cementiri municipal
de Sant Just d'Esbern.
A nom de gestió integral de cementiris
de Nomberg SL.
Defensarà aquest punt també
la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Doncs bé, en aquest cas,
les obres del cementiri,
al ser una concessió,
està determinada dins de la nostra ordenança
l'article 6e de beneficis fiscals
on es diuen que les obres que tinguin per objecte
la realització de construccions
o instal·lacions declarades d'especial interès
o utilitat municipal
perquè incorren circumstàncies socials,
culturals, històriques o artístiques
i a més siguin una concessió,
doncs es promou que podem tenir
les persones concessionàries
poden tenir un 95% de bonificació
en la taxa d'ICIO
i en la taxa de llicències també tenen,
perdó, de llicències urbanístiques
també tenen la seva excepció
que està articulada en l'ordenança número 10
de les nostres ordenances fiscals.
Moltes gràcies, Quima Jiménez.
Veig una mà xacada,
n'hi ha més intervencions, no?
Doncs Quico Ferrer, endavant.
Sí, no, gràcies.
Ana Vilanova.
No, no vull ser la repel·lent de la sala,
però no sé si s'ha corregit,
però l'ha anunciat posava cementeri
i era perquè quedés corregit
i hi havia un error ortogràfic.
És que res perquè quedi...
Doncs si és així, que es corregeixi, sisplau.
Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde.
No, jo volia saber
per què es triga tant aquesta llicència.
Aquesta llicència, si no tinc mal entès,
es va pagar fa dos anys,
els nou mil i escaig euros,
i després, que jo ja ho sé,
però m'agradaria que ho expliquéssiu,
quins són els metres quadrats
que han substituït els metres
de les noves subcultures
que ara es farà pel tema de les cendres.
Gràcies.
Sí, a veure, ha trigat tant
perquè en el moment en què van presentar la llicència,
quan les hores tècnica municipal
van aconseguir la llicència,
va interpretar que aquesta obra
podia alterar la concessió administrativa
del cementiri.
Aleshores, es va paralitzar
la concessió de l'aturgament de la llicència,
es va analitzar segurament
no amb la suficient celeritat,
tot el que va passar l'any passat
justifica una part d'aquest endarreriment,
i finalment els serveis jurídics
van arribar a la conclusió
que si aquesta obra no suposava
una ampliació de l'espai
utilitzat pel cementiri,
s'havia d'entendre
com un canvi en la modalitat
d'enterrament de servei.
Avui en dia la gent
en comptes d'enterrar-se
amb els ninxos convencionals
molts dubten per la incineració
i l'enterrament en culmbaris,
es diu?
I llavors es va entendre
que aquesta obra es podia fer
i ara sí, doncs es concedirà la llicència
i aquesta llicència,
si així ho declara el ple,
doncs està subjecte a bonificació.
Perdona.
Llavors, amb aquest projecte
que ha presentat el que és la propietat
ha fet el que és una justificació
dels metres quadrats que no usa
i que farà la substituïra pels columbaris?
Correcte, tenien una sèrie de ninxos
que no estan utilitzant,
que no hi ha previsió que s'utilitzen
perquè cada cop hi ha menys gent
que té aquesta modalitat d'enterrament
i aquest espai és el que s'utilitzarà
amb els columbaris.
Són modalitats diferents
però entenem que la finalitat és la mateixa,
no existeix ampliació de superfície,
per tant des de serveis jurídics
es va considerar que no hi havia motiu
per fer una revisió de la concessió
del contracte.
Gràcies.
Sé si ha aclarit el dubte.
Hi ha alguna pregunta més?
Doncs passaríem a votacions,
vots en contra.
No hi ha cap abstencions?
Tampoc.
S'aprova per unanimitat aquest punt.
Passem al punt següent,
la mateixa línia,
declaració d'obra d'interès públic
de les obres dels vestidors
del complex esportiu municipal de la Bonaigua
en nom d'iniciatives per la gestió esportiva
i atorgament de la bonificació prevista
a l'article 6E,
apartat 1A1 de l'impost sobre construccions,
instal·lacions i obres.
Defensarà aquest punt també
en la regidora Isenda, Quima Jiménez.
Li passa el mateix que al punt anterior.
L'ordenança fiscal número 5
ens permet fer la bonificació del 95%
perquè, a més, és una concessionària
que està donant un servei públic.
Per tant, entra dins del que l'ordenança
ens diu que podem fer aquesta bonificació
i portem a ple el mateix.
Que decidim otorgar aquesta bonificació
i és el que hem de votar.
Molt bé, hi ha intervencions.
Només Quico Ferrer?
Endavant.
Gràcies, alcalde.
No, correcte, el tema aquest.
El que passa que jo volia fer un matís
és que si el que és la concessionària
ha tramitat el corresponent permís
per les obres que ha executat.
Com ja sabem, ha hagut una modificació
en projecte segons s'ha anat realitzant
el que són les obres
i està bé que estigui accent de taxes
o que tingui aquesta bonificació
però que tinguem el que és la legalització
corresponent de la obra que s'ha executat.
No sé si prefereix respondre aquesta pregunta
a la regidora d'Eixenda o a la regidora d'Equipaments
i presidenta de l'àrea de territori.
Hola, bona tarda.
Justament la setmana passada vam tenir
una reunió amb tots els us municipals
on també hi eres, que hi havia tant l'arquitecte
com l'enginyer municipal que us van explicar
des del cost de l'obra a tota la tramitació
de la comunicació prèvia.
Per tant, aquesta informació ja se'n va facilitar
amb els tècnics pertinents.
També hi havia la cap de l'àrea que la tenim aquí a la sala
i bàsicament ells han tramitat una comunicació prèvia.
Això implica que ara els equips tècnics
fan tot un informe per validar
que s'han complert tots els preceptes
que marca la llei i les normatives que afecten
en aquesta obra.
I d'altra banda, pel que fa a aquesta modificació
que tu dius que va bé per tal de les màquines de clima
i que no us tocava cap element estructural,
no calia demanar cap permís additional
ni cap llicència complementària
en la tramitació que ja s'havia iniciat.
Gràcies, Gina Pol.
Estàs segura del que estàs dient?
Sí, els equips tècnics això ho consideren.
Molt bé.
Hi ha més intervencions?
No, anirem a votacions, vots en contra,
abstencions.
Ana Vilanova, Quico Ferrer,
Junts per Catalunya
i vots a favor
de Govern i Esquerra Republicana.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent,
a l'àrea de planificació territorial,
habitatge i medi ambient,
ratificació del decret d'alcaldia
de 8 d'agost de 2021
i el contracte amics i parlots
del servei de l'arbrat,
jardineries on es verdes,
sauló, neteja i reg,
així com del subministrament de plantes,
arbres i material relacionat
de l'Ajuntament de Sant Justes Bern.
Defensarà aquest punt el regidor
d'Espai Públic, Pedro Soria.
Hola, bona tarda.
Gràcies, alcalde.
Bona tarda a tothom.
A veure, del que portem aquí
és la planificació d'un decret
signat per alcaldia
del dia 8 d'agost,
en el qual es prorroga
l'actual contracte que tenim
a nivell de jardineria,
ho direm en general,
per un període de sis mesos.
D'on ve això?
Nosaltres tenim un contracte amics
signat per dos lotts,
un que correspon
a la part de manteniment de jardineria,
etcètera, i l'altre,
és l'administrament de plantes
i materials.
Això és el lot 1 i lot 2
que es van aprovar el contracte
per quatre anys
des de juny del 2017.
Per tant, aquest contracte
acabava amb vigència
de 1 del 8 i 4 del 8,
respectivament, els dos lotts.
Aquest contracte preveia la possibilitat
de fer una prorroga per dos anys.
El contracte ha vingut
ineficaç,
d'acord amb els serveis tècnics
a l'informe que han fet,
i es fa necessària iniciar
una nova licitació.
Què fem?
Prorroguem el contracte,
que si es preveu per dos anys
ho prorroguem només per sis mesos,
mentre es tramita tota la licitació
del nou contracte de jardineria.
Normalment, aquests sis mesos
acabaran el mes de febrer,
de l'any que ve,
però per què ha vingut ineficaç?
Hi ha hagut diverses qüestions.
Una, hi ha hagut noves promocions
d'edificació i d'obres públiques.
Això implica més zones verdes,
més parts nous,
més neteja i més manteniment d'aquests.
I, per una altra banda,
hi ha hagut major afluència de persones
a aquests parts i a les zones verdes,
el que implica també més neteja
i més manteniment.
Què significa?
Que les prestacions que necessitem
per encabir totes aquestes noves qüestions
que han anat sorgint,
l'actual contracte no es dona l'abast
i, per tant, necessitem fer
una nova licitació que encabi
totes aquestes qüestions.
Què fem?
Simplement fem aquesta prorroga de sis mesos
amb la intenció que el mes de febrer
ja estigui licitat el nou contracte.
Les empreses que actualment presten el servei
estan d'acord perquè els hi ha comunicat
i estan d'acord amb els sis mesos de prorroga
i, a nivell econòmic,
tenim cocinació pressupostària suficient
i, per tant, el que portem aquí
és simplement la ratificació d'aquesta prorroga
que va signar per decret a l'alcalde.
Gràcies, Pedro.
Hi ha intervencions?
Sí.
Anirem de manera major.
Desiret Rilesca Republicana.
Sí, hola, bona tarda.
Nosaltres creiem que caldria ser
una miqueta més curiosos
amb el tema de la gestió de contractes
i treballar amb una miqueta més de previsió
abans de fer aquesta prorroga,
tenint en compte, més a més,
que aquesta ineficàcia que ha vingut
per les noves promocions ja es podia haver previst.
I, per tant, entenem que podria haver-se
iniciat el tema de la licitació
una miqueta abans i evitar aquesta prorroga.
Nosaltres n'abstindrem.
Gràcies, desiret.
Hi ha més intervencions?
Tancaria el puntet.
No sé si vols dir res.
Doncs passarem a votació.
Vots en contra.
Abstencions.
Esquerra Republicana.
Vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és la incuació
de l'expedient per a l'exercici
d'activitats econòmiques relacionades
amb la generació d'energia elèctrica,
gestió i explotació d'instal·lacions
de generació renovables i subministrament d'energia.
Defensarà aquest punt el Regió de Mèdia Ambient,
just for salve.
Moltes gràcies, alcalde,
i bona tarda a tots i totes.
Sota l'enigmàtic títol d'aquest punt de ple,
el que portem avui aquí ple realment
és la incorporació o l'inici de l'expedient
per incorporar aquest ajuntament
a l'operador energètic metropolità a través de terça.
Aquest és un pas inicial,
un pas que ens ha d'ajudir a complir
un dels objectius d'aquest mandat,
un objectiu sobre la transició energètica
que també està recollit en el PAM,
un objectiu que, com dic, aquest pas
ha de ser formar part d'aquest operador energètic metropolità.
Si aquest expedient prospera
i aconseguim d'aquí al juny del 2022
formar part d'aquest operador energètic metropolità,
jo crec que haurem tingut dos èxits inicials.
El primer, que en aquest pas aconseguirem, precisament,
que els nostres equipaments i el nostre enllumenat
tingui energia certificada 100% renovable
i provinent d'una empresa pública.
I un altre d'altres èxits és el fet
que sigui una empresa pública,
per tant, un èxit en la governança.
Creiem, particularment crec fermament,
que les polítiques públiques
s'han de poder fer amb instruments públics
i, precisament, formar part de Terça
i de Barcelona Energia
ens vindrà aquesta oportunitat per formar-ne part.
A més a més, entrar a formar part de Terça
serà un seguit de passos.
Nosaltres començarem
per la comercialització d'energia.
Volem comprar energia a Barcelona Energia
perquè els nostres equipaments
i el nostre enllumenat siguin 100% verd,
però només és un primer pas,
ja que, gràcies precisament
a la incorporació com a mitjà propi,
tindrem l'oportunitat, si volem,
d'utilitzar aquest instrument
per desplegar altres polítiques.
Hi poso alguns exemples.
Millorar la gestió fotovoltaica
i el manteniment de les instal·lacions fotovoltaiques
i també de la solar tèrmica.
Poder aconseguir assessorament
ciutadà en transició energètica,
engesuda en la creació
de les comunitats energètiques locals
que han de ser un dels elements claus
per al canvi real que necessitem
en la gestió energètica en aquest país.
Per tant, en definitiva,
creiem que és una oportunitat,
una oportunitat per ser més eficients
en el nostre municipi.
Jo tinc molt clar que, a més,
Barcelona Energia ens ajudarà a ser proactius
i a generar dinersies
amb els nostres equipaments
i amb el nostre consum.
Per tant, la seguim millorant
i aconseguir aquesta eficiència energètica.
I, a veure, també donant exemple,
que hi ha altres maneres de consumir l'energia
lluny dels oligopolis actuals.
I això no vol dir que no sigui un repte,
evidentment és un repte,
un repte cada mes.
M'agradaria destacar que no comencem sols,
no som l'únic municipi
que ens sumem a aquest operador metropolità.
Els propers mesos seran molts els municipis
i m'agradaria dir alguns,
perquè també veiem
una mica de l'embargadura del projecte.
Estem parlant de municipis com Hospitalet,
com Santa Coloma, com Sant Boi,
com El Prat, com Viladacans,
com Castelldefels, com Sant Feliu,
com Esplugues, com Sant Vicenç,
Castellbisbal, Torrelles.
Bé, són uns quants dels municipis
de l'àrea metropolitana
que ens sumem a aquesta iniciativa,
que és un repte
i alhora és una oportunitat
i que esperem que sigui una fórmula viable,
com estic convençut que no serà,
i d'èxit.
Concretament el que portem avui
és la creació d'una comissió d'estudi
que el que ha de fer
és redactar una memòria justificativa
que ens ha de poder garantir
que precisament hi ha conveniència
i hi ha oportunitat
per a l'interès públic d'aquest ajuntament
a formar part d'aquest operador metropolità.
Després d'aquesta aprovació inicial,
d'expedient,
hi haurà una aprovació definitiva al ple
que ja ens trobarem d'aquí uns quants mesos
per tal que puguem també parlar
i debatent, no?
Per part meva,
jo crec que ja m'he explicat més o menys
els objectius polítics de la proposta
i també el que portem avui a ple.
Estic disposat a respondre preguntes,
qüestions dels companys i les companyes.
Moltes gràcies, Justo Salva.
Hi ha intervencions
i demanem a jo.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
L'únic que volia és agrair
la proposta que has presentat, Just.
Crec que és una proposta molt interessant
i més ara que precisament està pujant
la factura de la llum
i si podem sintetitzar-lo
amb una sola empresa
i que ens podem aprofitar
els diferents municipis,
és un èxit.
Si no t'he malentès,
havíem de ser accionistes, no?
Formarem part del que som propietaris
de l'accionàriat.
Crec que és un mínim,
un requisit mínim que hem de tindre
i ja està, aviam com surt
el que és aquesta història.
Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
Deciré a Tiril·lera, Esquerra Republicana.
Nosaltres hi votarem a favor.
Creiem que és un primer pas
però creiem que és el moment
en què s'ha de posar en marxa
la transició energètica
i l'eficiència energètica
per fer la transició energètica
a la ciutadania,
a fomentar els usos intel·ligents
respecte als consums domèstics
i ajudar a la tramitació de projectes
de millora de la sostenibilitat
i d'eficiència energètica.
Cal fer la transició
cap a un model energètic sostenible
potenciant l'autoconsum,
la generació de proximitat
i l'energia 100% verda.
Gràcies, decidiré a Tiril·lera.
Josep Maria Arranye, Partit Socialista.
Gràcies, alcalde.
Bé, en primer lloc cal recordar
que en aquests moments
l'Ajuntament de Sant Just
té el subministre energètic
garantit a través de la compra agregada
que fa amb l'Associació Catalana de Municipis
que es permet tenir uns preus
com a compra agregada
més barats que els que serien en el mercat
i, a més a més, amb una certificació
que el 100% del que rebem
també té un origi renovable.
Però, en tot cas, l'element bàsic
que aquí hauríem de poder tenir present
en aquesta aportació al canvi de model energètic
és que jo suposo que tothom coneixem
que el sistema elèctric espanyol
al qual estem integrats
es basa en quatre nivells.
Un, les centrals,
que són uns productors d'energia,
uns transportistes, que és rete elèctrica,
empresa mixta,
uns distribuïdors, que és la xarxa de mitja tensió
que la tenen normalment un seguit de companyies
i una comercialització
que aquí hi ha una major varietat
encara que moltes vegades les comercialitzadores
són les mateixes que estan al primer punt
de la cadena de generació elèctrica,
és a dir, que estan al principi i al final
i són capaços de controlar
tot el sistema intermitge
i per tant jo jugaria amb aquesta situació
com es deia aquí de quasi oligopoli
un oligopoli bastant reduït.
En aquest sentit,
el gest que fem ara
és el que tractaríem o tractem
obrim l'experient
per poder arribar a incorporar-se
amb una comercialitzadora pública
com és Barcelona Energia
que a més a més està integrada
en un grup com és terça
o que és la terça que es permetrà
gestionar no tan sols la compra
sinó elements molt més fonamentals
que és la capacitat de generar
energia a través de sistemes locals
d'autobastinsa, nosaltres en una part
i de comercialitzar-ho entre nosaltres
per tant generant una comunitat energètica
molt més amplia entre ajuntaments.
Aquest és un factor que és fonamental
per poder anar generant espais
amb el que les grans oligopolis
no controlin tot
i tinguem elements de major capacitat
d'autonomia i de decisió
i de fixació de preus.
Des d'aquesta perspectiva
el procés que obrim
és un procés, jo crec, força engrescador
no tan sols perquè té de repte
generar un instrument propi
de l'Ajuntament perquè amb la mesura
que estiguem al Consell d'Administració
participem de les seves decisions
dintre de la llei de règim de bases locals
volia dir que nosaltres ja és un instrument
propi i que per tant podem comercialitzar
i actuar amb aquest tema
però això seria molt complicat
si només ho féssim nosaltres.
En aquest sentit és molt important
treballar en conjunt amb la resta de municipis
i des d'aquesta perspectiva
no tan sols és un projecte per comprar
d'una manera més barata o agrupada
energia verda, sinó també per generar
un operador energètic públic
que si no ha resolt tots els problemes
com a mínim va en la bona direcció
de poder abordar la solució
d'algun dels problemes energètics
que té el nostre país
i col·laborar amb aquest procés
de transició energètica que tots volem.
Per això votarem a favor.
Gràcies, Josep Maria.
No sé si hi ha més intervenció,
ens va dir aflutats.
Gràcies per l'explicació
tant pel just com pel Josep Maria.
Aleshores a veure si ho entenem
o hem entès bé.
Es tracta que l'Ajuntament de Sant Just
s'incorpori a una comunitat
en què ja hi formen part d'altres ajuntaments
tant per generadors d'electricitat
com consumidors d'electricitat.
Comercialitzadors, per tant,
vendrem electricitat a nosaltres mateixos.
I ara us heu comentat els dos
amb les vostres intervencions
que aquesta electricitat serà 100% renovable.
Això vol dir que amb totes les plaques fotovoltaiques
i tots els molins de vent
que tenen tots aquests ajuntaments
es produeix l'energia elèctrica suficient
perquè tots aquests ajuntaments puguin funcionar.
Tots els equipaments municipals puguin...
Per tant, no serà 100% renovable.
Vindrà, d'alguna altra banda, també,
el dèficit que no cobrim
amb l'energia elèctrica que ve de renovable.
M'imagino que vindrà de la nuclear
i després de gas i petroli, quan es crema gas,
quan no arribem, amb la renovable.
Ho dic per això.
Ho dic perquè em crida l'atenció
perquè actualment, amb tot el tema aquest
de l'efectuació de l'energia elèctrica
i de l'energia elèctrica,
hem de tenir en compte que l'energia elèctrica
i l'energia elèctrica
i l'energia elèctrica
i l'energia elèctrica
i l'energia elèctrica
i l'energia elèctrica
i, actualment, amb tot el tema aquest
de la factura de la llum,
que veurem després amb la moció que ha presentat Esquerra Republicana,
precisament un dels debats que hi ha sobre la taula
és quina és la quantitat d'energia elèctrica
que s'està produint de forma renovable,
amb origen renovable,
i no és gaire gran, aquesta quantitat.
Des del nostre grup municipal
veiem que és una proposta,
una iniciativa carregada de bones intencions
que està molt bé,
però que actualment això que aquesta energia
que es generarà dintre d'aquesta comunitat
i que es comercialitzarà dintre d'aquesta comunitat
i que es consumirà dintre d'aquesta comunitat
malauradament no serà 100% renovable.
El fet que sigui de titularitat pública
això ha de contribuir i fomentar
que cada vegada puguem tenir més plaques fotovoltaiques
i més molins de vent per poder generar aquesta energia
per a tots aquests grans,
a veure què tal.
Però actualment el Govern de la Generalitat
té parats un munt de plans
per instal·lar molins de vent, per exemple,
o horts solars que es diu,
estan tots parats.
No sé, potser és una bona iniciativa
parlar amb tots els veïns i veïnes de Sant Just
i posar plaques fotovoltaiques a les taulades de tothom.
Gràcies.
Gràcies, hi ha més intervencions.
Tancaria el punyent, just forçada.
Gràcies, alcalde.
Moltes gràcies a totes i a tots per les aportacions.
Jo crec que coincideixo amb Esquerra també
en què cal accelerar la transició energètica.
Soc el primer que tinc ganes d'accelerar-la com a regidor.
Esperem que també els fons Next Generation
siguin una oportunitat precisament
per accelerar la transició energètica
a escala no només local sinó també nacional.
Contestant a la regidora Lalla,
ara mateix l'Ajuntament ja està consumint energia
que està certificada 100% com renewable.
Això vol dir que l'energia que ens venen des que al final què passa?
El kilowatt que tu t'arriba aquí per consumir
no saps d'on prové.
No hi ha tecnologia suficient per saber d'on prové.
Senzillament hi ha uns productors d'energia
que aboquen a la xarxa i uns consumidors
que consumeixen aquesta energia.
Potser ara mateix l'energia que estem consumint
prové de la nuclear d'on sigui
o de qualsevol altre central,
o potser de l'eòlica o de la fotovoltaica.
En tot cas, el que així ens asseguren
ara mateix amb el contracte que tenim amb la CM
és que hi ha una certificació 100%
que aquella energia,
que han produït tants kilowatts
com estan consumint en els seus contractes
amb energies renovables.
I això versus energia farà el mateix.
Segurament al començament no hi haurà capacitat
de producció suficient per abastir
tot el consum energètic de tots els municipis
que ens hi apuntem.
Estic convençut que no.
El que farà és, com fa Endesa,
que certificarà que l'energia que compra
és de fons o s'ha produït
o s'ha compensat amb fons d'energia renovable.
Perquè ara mateix el que dic
o apropes molt la generació d'energia al consum,
com la màxima expressió seria
tenir autoconsum aquí mateix,
t'assegures que el consum que produes la placa
l'estàs consumint aquí baix,
és un cable directament que connecta,
per dir-ho així,
però el moment que vulguis a xarxa
el control aquest es perd,
perquè són kilovatges abocats
sense cap mena de control.
Llavors el que és clar jo crec
és la certificació d'aquesta energia que sigui 100%.
Però encara no arribarem a aquest estari
on produïrem tant com consumirem.
I jo crec que és un debat que tu has engegat
i que és veritat,
el model de producció energètica renovable
amb els aturaments que hem tingut
de part de la Generalitat d'aquestes grans fàbriques,
tenen un nombre que li han posat,
aquests grans espais de producció energètica,
sí, ors, bueno, no ho sé,
sí, els grans ors solars,
que també hi ha un debat paisatgístic,
d'impacte mediambiental, evidentment, no?
Però sí que és veritat que evidentment la producció
ara mateix encara depenem molt d'energia nuclear,
de l'energia de cicle combinat
i de l'energia hidroelèctrica està clar, sí, sí.
I una mica per aclarir el concepte aquest
de l'energia certificada.
Moltes gràcies, tot i totes per les aportacions, la veritat.
Molt bé, gràcies, doncs anirem a votacions.
Vots en contra?
No n'hi ha cap, abstencions?
Junts per Catalunya?
Doncs resta de grups a favor, entenc,
s'aprova aquest punt.
Anem a l'àrea de serveis a la persona
i el punt 3.3.1 és l'aprovació del conveni
de col·laboració entre el consell comarcal
a Baixo Bregat i l'Ajuntament de Sant Just
per a la realització d'activitats de control
de mosquits durant els anys 21 a 2024.
Defensarà aquest punt la regidora de Salut, Gina Pol.
Doncs sí, hi ha serveis que fem de forma directa
i d'altres que els tenim encomanats
en aquest cas amb el consell comarcal.
Tant aquest punt com els següents són serveis
que encomanem amb el consell comarcal
i que ens permeten que l'àmbit d'aplicació
sigui més ampli i a la vegada
reduir costos.
En aquest cas el que proposem en el plenari
és que ens puguem aprovar aquest conveni
que es preveu per un període llarg
per poder donar estabilitat al servei.
Es tractaria del període 2021-2024
amb un cos anual de 7.962 euros anuals.
Per posar-vos un exemple dels tractaments
que ens permet d'oferir aquest servei,
que és un servei especialitzat del consell comarcal
i que tracta tot el control de mosquits,
per exemple fa poc s'han tractat
focus de crida de mosquits que hi havia equipaments
com per exemple a l'institut o al Montseny
o en el Canigó o al mateix camp de futbol
i d'altra banda també en fan altres actuacions
com per exemple quan hi ha imbornals
es fan actuacions per evitar que creixin aquests bitxos
i després puguin ser molestos per a la nostra convivència
i en aquest cas ens han fet tractaments imbornals
tant a la zona centre com a la zona del Canigó
com a Mas Llull
i en altres indrets del municipi.
Val a dir que és un servei molt ben valorat
que quan hi ha qualsevol veí o comunitat
que té una inquietud perquè durant l'època del mosquit tigre
va créixer molt l'alarma i la demanda
van estar a l'alçada de la situació
estan especialitzats en el tractament dels mosquits
per tant coneixen qualsevol modificació
que pugui haver respecte a arribades de mosquits
que a vegades venen de zones més càlides
i que arriben aquí i per tant pensem
que és positiu col·laborar amb ells
perquè fan investigació i a la vegada ens permeten
tractar situacions que ens trobem en el territori
i que li hem de donar resposta.
Moltes gràcies, Gina Pol. Hi ha intervencions?
No? Doncs sí, Quico Ferrer.
Gràcies, Gina, per la intervenció.
Vull dir que està molt bé el que és la idea
i està bé perquè ja la tenim
però sí que és cert que aquest estiu hem patit
el tema de plagues d'altres insectes.
Sort que tenim el que és l'ajut del conseller comarcal
però no estaria de més.
Doncs quan tenim el que és una pujada de bitxos d'aquests,
d'escarabats, tot el tema aquest de fer el que és
una mica més de pushing amb aquest tema.
Molt bé. Hi ha més intervencions?
No? Doncs tancaria la punyeta, Gina Pol.
Sí, voldria aclarir al regidor que aquest contracte
o aquesta interlocutòria...
Perdoneu-me.
Ara sí?
Sí.
En aquest cas parlem només de la gestió dels mosquits.
D'altra banda i de manera directa sí que tenim una licitació
que va guanyar l'empresa l'Euquímica
que és la que gestiona panarola, rates
i aquests animals que viuen en el subsol.
Per tant, hi ha un contracte específic
que paga directament en pressupost municipal
l'Ajuntament i que gestiona aquests animals
que viuen al subsol i que poden ser molt molestos
perquè hem tingut plagues de panaroles
que han pujat a immobles i edificis
i l'empresa l'Euquímica ha fet el tractament
corresponent igual que ens ho està fent l'empresa
o l'equip que treballa a càrrec del Consell Comarcal.
Les dues treballen de la mateixa manera.
Quan hi ha un veí o una comunitat que té una inquietud
poden trucar cadascun dels serveis,
venen els equips in situ a territori,
analitzen què està passant,
si és a comunitat privada assessoren i no intervenen
i si és en espai públic assessoren i intervenen
i fan un informe final de l'actuació que han fet.
Per tant, tindríem els dos serveis separats
perquè el Consell Comarcal no ens presta
aquest altre àmbit vinculat més amb el subsol
i en el que hi ha clavegueres o en espais
on hi ha aigua residual o altres elements.
Molt bé.
Gràcies, Gina Pol.
Passarem a votacions.
Vots en contra.
No n'hi ha cap, abstencions tampoc.
S'aprova per una imitat aquest punt.
I anem al següent punt, que és l'aprovació
del conveni de col·laboració suscrit
entre el Consell Comarcal del Bajobregat
i l'Ajuntament de Sant Justesberg
pel finançament del Servei Especialitzat
d'Atenció a les Persones.
Defensarà aquest punt la regidora de Benestar Social,
Quima Jiménez.
Aquest servei ja va començar l'any 2017
i el servei el que té la finalitat
és millorar la prevenció, detecció i atenció
del no bon tracte i del maltractament,
garantir el treball interdisciplinari i en xarxa
adequar la transmissió d'informació social,
jurídica i mèdica, donar resposta a les situacions
de no bon tracte o de maltractament
i orientar i assessorar per establir
el tipus d'atenció dient a cada situació.
El que aquest conveni ens suposa
és tenir una coordinadora i un treballador
o treballadora social, un metge o metgessa,
un psiquiatra, un neuròlogo o un geriatra,
dos juristes i una administrativa.
Aquest cost per l'Ajuntament suposa 1.050 euros
i està calculat, que ens ho calcula el Consell Comarcal
en funció del nostre número d'habitants.
I el que portem en aquest ple és primer
aprovar aquest conveni que ens donen
aquestes atribucions que us he dit
i autoritzar i disposar la despesa de 1.050 euros.
Moltes gràcies, Quimo Jiménez.
Hi ha intervencions?
Doncs passarem a votacions.
Vots en contra? No n'hi ha cap.
Abstencions? Tampoc.
S'aprova per unanimitat aquest punt.
Anem al següent punt, que és la ratificació
del Decret d'Alcaldia de 5 d'agost del 2021
d'aprovació del restabliment de l'equilibri econòmic
de la concessió administrativa
per a la gestió del taller municipal de plàstica
Carrau Blau-Bert adjudicat a l'empresa Tot-Carrau
com a conseqüència de la suspensió del contracte
en motiu de la crisi sanitària derivada del Covid-19.
Ai, 2019, perdoneu. Va defensar aquest punt
el regidor de joventut, Júsco Salva.
Gràcies, alcalde.
Poc més afegir després de la lectura del títol
perquè en aquest sí que és prou aclaridor.
Ja sabeu que després de la crisi sanitària
molts serveis municipals van haver de tancar forçadament
i tenien dret a reclamar una compensació,
si es venia el cas,
per restablir el seu equilibri econòmic.
En el cas del Carrau Blau, per qui no ho sàpiga,
es tallés de plàstica per a infants,
van haver de tancar durant l'època de la Covid,
evidentment no van tenir ingrés d'agut aquest tancament,
van fer la petició per fer el restabliment econòmic
i després d'una sèrie d'intercanvis d'informació
entre la concessionària i l'Ajuntament
hi ha hagut aquest restabliment econòmic
que s'ha quantificat amb 8.855 euros.
Es va aprovar per decret de l'alcaldia del 5 d'agost
per tal de poder donar solidaritat al pagament,
perquè recordem que és una empresa relativament petita
i li anava bé tenir aquest ingrés
i avui portem aquesta ratificació a ple.
Moltes gràcies, Juste for Salve,
hi ha intervencions, no veig cap malsada,
passarem a votacions, vots en contra,
no hi ha cap abstencions,
tampoc s'aprova unanimitat a aquest punt.
El següent és l'aprovació
de la segona i última pròrroga
del contracte per a la prestació del servei
de cursos d'arts plàstiques,
defensarà aquest punt la regidora de Cultura, Gina Pol.
Doncs sí, com sabeu,
tenim aquest Servei Municipal d'Arts Plàstiques
que en gestiona l'empresa Gaudim Creanart
i justament queda només una pròrroga d'aquest servei
ja que finalitzarà amb l'any vinent,
en el mes de novembre, d'octubre,
el 30 d'octubre del 2022
serà com finalitzarà aquest contracte.
Val a dir que des que aquesta empresa
està prestant aquest servei,
l'avaluació que fa tot l'alumnat és molt positiva,
justament en aquesta temporada
o en aquest trimestre que ha arrancat
s'ha vist que la demanda era molt alta,
més de 350 persones han volgut apuntar-se als cursos,
tothom ha trobat finalment plaça
per poder fer les diferents disciplines
que es desenvolupen a les plàstiques
i treballarem perquè aquest servei es mantingui
i mantingui la qualitat en els pròxims anys.
Moltes gràcies, Gina Pol.
Hi ha intervencions, anirem de manera major.
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Esperem que no passi com l'altre punt
que s'ha tractat a l'Arbrat
i que s'estigui treballant ja
amb l'elaboració del plec de clàusules
perquè no ens trobem a l'octubre de l'any que ve
en camp de tornar a prorrogar.
Efectivament, comparteixo aquest desig.
Hi ha una intervenció més.
Doncs passaríem a votacions.
Vots en contra.
No hi ha cap abstencions.
Tampoc queda aprovat per una meitat aquest punt.
Anem al segon, que és l'aprovació
de la segona pròrroga del contracte
per a la prestació del Servei de Mobilitat Internacional
per a joves.
Defensarà aquest punt el regidor de joventut,
Justo Salva.
Gràcies, alcalde.
Bé, aportem aquesta pròrroga de contracte
del Servei de Mobilitat Internacional.
M'agradaria destacar que és un servei
molt pioner a la comarca, que ens ha donat
molts èxits.
Hem pogut enviar molta gent jove
a fer intercanvis i a fer experiències
d'intercanvi internacional
a través dels programes Erasmus Plus.
Crec que és un servei que està molt ben valorat,
que crec que hauríem de poder fer
extensiu a més jovent del poble que el conegui
per tal de poder fer més assessorament.
És un contracte que ve del 2017.
Es va licitar en el seu moment per 79.000 euros
de 3 anys.
El 3 d'octubre ja hem fet una pròrroga
i ara portem aquesta segona pròrroga
per un valor de 27.000 euros
i senzillament portem això a ple
perquè sigui posada a votació.
Gràcies, Justo Salva.
Hi ha paraules demanades.
Quico Ferrer.
Gràcies, Just, per l'exposició.
Evidentment votaré a favor,
però fer una mica de crítica constructiva
per millorar estaria bé donant
una mica més de focus perquè l'agència
interessa sobretot als jovents.
Així que quan fem publicitat pel tema del comerç
crec que aquesta proposta és molt atractiva
i crec que podíem gastar una mica
de múscul econòmic per fer publicitat.
Gràcies.
Molt bé.
Hi ha una intervenció més.
Tancaria el punyent, Justo Salva.
Només explicar-li al regidor Quico Ferrer
que el Servei de Mobilitat Internacional
s'emmarca dins el casal propi casal.
Per tant, tota la seva difusió
es fa a través del casal de joves.
Es fa directament a l'institut, per tant,
al públic d'Iana, a través del punt
d'informació juvenil que tenim a l'institut.
S'han fet sessions informatives,
s'han fet sessions de reunions.
Jo crec que l'Aroa, que és la persona
que porta aquests serveis molt curagudes en Just
i fa molta xarxa i ha fet reunions amb entitats,
però està clar que, com més difusió fem,
coincideixo amb tu,
a més públic arribarem, en tot cas,
sí que seguirem insistint des de joventut
per tal de... El butlletí també, evidentment,
seguirem insistint per tal de poder arribar
a més gent millor perquè coneguin el servei
i puguin fer-ne ús.
Molt bé.
Anirem a votacions, vots en contra.
No n'hi ha cap.
Abstencions.
Junts per Catalunya.
Vot a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
El darrer punt de l'àrea de serveis de la persona
és l'aprovació de la primera pròrroga
del contracte per a la prestació
del servei d'orientació per a joves,
el servei conegut com enllaç,
i defensarà aquest punt el regidor de joventut,
Just Fa Salva.
Gràcies, alcalde.
Portem una altra pròrroga d'un contracte
vinculat a joventut.
Aquest cas és el servei d'orientació,
el servei enllaç,
un servei que també m'hauria de posar en valor
perquè aquest cas està tenint una molt bona
recepció entre la gent jove.
Tenim moltíssimes persones que acudeixen aquest servei,
un servei que està atès per una persona que és psicòloga,
una persona jove, també,
que arriba amb un tracte molt humà,
no des d'una via molt administrativa,
sinó amb una via molt propera, molt personal,
i atén el jove
des de tota una perspectiva completament holística.
Per tant, el jove des del punt de vista social,
de relacions, d'estudis, de feina,
de salut, de dependències,
per tant, l'acompanya
i el deriva, si es cau,
en tot el que és la vida
i la transició cap a la vida adulta que és el ser jove.
Jo crec que és un servei molt ben valorat,
a més, estem fent molts tallers
i moltes activitats també a l'institut,
cosa que també ajuda a conèixer el servei
i que la gent conegui la persona,
la psicòloga que està al capdavant del servei.
I bé, el que portem avui és que,
ja com sabeu, el 2018 es va adjudicar aquest contracte,
té un valor de 65.000 euros per 3 anys
i portem aquest any la renovació per gairebé 20.000 euros,
del 1999 al 1987,
per un any més,
fins al 31 d'octubre del 2022.
Perdoneu.
Moltes gràcies, just Fonsalva.
Hi ha paraules demanades.
Gina Pol, partit socialista,
no n'he vist cap més.
Com deia el just, és un servei molt ben valorat
i a part cal dir que,
per la rejudicació de salut mental,
considerem que és un servei imprescindible
perquè justament una de les demandes més elevades
és aquest malestar emocional que a vegades tenen els joves
i que no saben com canalitzar.
Per tant, tenir una psicòloga que en qualsevol espai de bar
o en un indret d'un parc tranquil·lament
li pot manifestar la seva inquietud,
que potser a casa no la sap extreure,
però en canvi amb aquesta persona
s'hi pot comunicar de manera molt fàcil,
pensem que és important de tenir-ho present
i de reforçar també a nivell de comunicació
quan aquesta persona s'apropa als seus canals
on es mou aquest jovent,
de dir-li que tenen eines per poder-se comunicar
quan hi ha problemes de malestar emocional,
ara que la Covid també ha posat sobre la palestra,
que aquest malestar mental,
aquesta inquietud per la situació viscuda
s'ha de saber canalitzar i extreure
perquè no quedi acumulada
i a la llarga sigui un problema per la persona.
Per tant, valorem molt bé aquest servei.
Molt bé. Gràcies, Gina Pol.
Tancarà el puntet, no sé si vol afegir alguna cosa més.
Doncs passaríem a les votacions.
En contra, no hi ha cap abstencions.
Tampoc queda aprovat per unanimitat aquest punt.
Passem a les motions.
Primera moció del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
per exigir mesures que frenin l'escalada de preus
a l'electricitat.
Defensarà aquest punt el portaveu d'Esquerra Republicana,
Sergi Seguí.
Gràcies, alcalde.
Bona tarda a totes i a tots.
I, com ja ha comentat la Junta de Portaveus,
si sàpiga qui ens estigui veient, no llegiré tota la moció.
Llegiré els acords, això sí,
però de la part expositiva em faré un resum.
Les persones que vulguin intervenir,
si em deixo alguna cosa,
serà el moment que puguin comentar-ho.
Aquesta moció, bàsicament,
és per posar de manifest
una cosa que tots sabem, malauradament,
que és que el preu a l'electricitat
ha vist com cada dia arriba a un preu històric,
una qüestió que afecta a milions de famílies
i també al teixit empresarial,
una situació que ja va començar l'estiu
i que va requerir la compareixença
de la ministra d'Energització Ecològica,
que és cert que va exposar
les dues actuacions conjunturals del govern,
fins llavors, és cert que, en definitiva,
després ha estat treballant en alguna proposta més,
com era la rebaixa de l'IVA del 21 al 10%
i la suspensió temporal de l'impost del 7%
sobre la generació elèctrica
aplicable a la factura de l'electricitat,
però també és veritat que són propostes
que, amb el pas del temps, s'han demostrat insuficients,
donat que, em sembla que aquí coincidim tots,
el problema és estructural, no és conjuntural,
i rau a la necessitat de modificar aquest sistema
de fixació de preus de l'electricitat
del qual abans en Josep Maria Ranyens
feia un petit tast.
Creiem també que una part de la solució
ens passa per potenciar la introducció
en el sistema elèctric de la producció d'energia
de mitjans renovables,
que resulten més barates que fer servir combustibles fòssils.
I, per tant, ens trobem en un context
on el mercat està dominat per poques empreses molt grans,
caracteritzades per, com hem pogut veure,
efectuar pràctiques abusives,
pujant tarifes de manera abusiva,
i al mateix temps tenint enormes beneficis.
Què podem fer des del municipi?
Doncs és cert que des d'una visió estrictament municipalista
el que ens obligarà en un context econòmic com l'entual,
en què ens estem començant a recuperar
però no acabem de consolidar-ho,
és aplicar polítiques públiques redistributives de la riquesa
i que, malauradament, ens trobem moltes famílies
que no podran pagar el rebut de la llum
i, per tant, haurem d'augmentar el bo social
i haurem de demanar a les empreses que facin el mateix.
Estem conscients que solucions a curt termini no n'hi ha,
no hi ha solucions màgiques
i que hem de treballar amb una utilització més llarg termini.
També creiem que l'arribada dels fons europeus
poden ser una oportunitat per incidir
en aquest canvi de model que comentàvem.
Proposem l'adopció dels següents acords.
Primer, instalar les corts espanyoles
a tramitar de forma urgent i sense cap dilació
el projecte de llei que actua sobre la retribució del CO2
per una hora més pel mercat elèctric,
pel que comporta l'abaratiment del cost de l'electricitat.
Segon, instalar el Govern de l'Estat
a modificar de forma substancial la llei del sistema elèctric
54 barra 97 dins del marc regulatori fixat
pels reglaments europeus,
en el sentit de desvincular la retribució
de les instal·lacions que estaven en funcionament
abans de la posada en marxa del mercat elèctric
perquè els preus que reben un cop coberts els costos variables
són excessius i injustificats.
Doncs els costos d'inversió d'aquestes tecnologies
nuclears i hidroelèctriques fonamentalment
es troben ja amortitzats en gran mesura
per la seva antiguitat i per haver persegut
minjançant el CTC, els costos de transició a la competència
vigents fins a entrar en vigor d'aquella llei.
Cal un nou model amb nous mecanismes de control públic
i amb un sistema de preus just, equitatiu, competitiu,
sostenible ambientalment i transparent.
Tercer, instalar el Govern de l'Estat
a ampliar la cobertura del bo social
per tal de reduir la càrrega a les famílies més vulnerables
en episodis d'escalada de preus
com els que hem viscut aquest estiu i encara estem vivint.
Quart, sol·licitar el Govern de l'Estat
un fons extraordinari en favor dels ajuntaments
per tal de cobrir l'increment de sol·licituds
que estan rebent i que rebran els serveis socials.
Cinquè, instalar el Govern de la Generalitat
a iniciar els tràmits per constituir
un operador energètic públic 100% verd.
Sisè, continuar posant a disposició de la ciutadania
la informació necessària per accedir, en el seu cas,
al benefici del bo social
i sobre els ajuts existents per fer fronar la pobresa energètica
i l'estalvi i l'eficiència energètica.
Setè, continuar promovent la instal·lació
de sistemes d'autoconsum energètic basat en energies renovables
aplicant les bonificacions establertes
a les ordenances municipals vigents
i cercant nous mecanismes de promoció
per a la instal·lació i ús d'aquests sistemes.
Vuitè, continuar aplicant, millorant i actualitzant
constantment el PaESC orientat a l'estalvi energètic
en els equipaments municipals.
Procitar els projectes d'autosuficiència energètica
a empreses i ciutadania
i promoure la sobirania energètica
mitjançant l'impuls de comunitats energètiques al municipi
que permetin fer arribar energia neta i de proximitat
al màxim de població possible.
I, novet i últim, instalar el Govern de l'Estat
a destinar els recursos provenents dels fons Next Generation
a projectes que contribueixin a fer efectiva la transició energètica
i alhora permetin diversificar el règim de producció elèctrica
superant l'actual funcionament oligopolístic.
Gràcies, Sergi. Seguim.
Hi ha intervencions de manera major.
Ana Vilanova.
Nosaltres, Sergi, evidentment votarem a favor d'aquesta moció,
però ja et vaig proposar que caldria afegir un punt
que fes referència a instar l'Ajuntament de Sant Just
a que deixés d'apagar els rebuts de la llum.
És una posició molt radical,
però és una posició que se solidaritza realment amb la població.
La plujada del preu de la llum no sembla que tingui límit
i ja comença a afectar fins i tot el preu de productes de primera necessitat.
Per això pensem que les institucions més properes a la població
s'han de plantar davant d'aquesta decídia de l'Estat
que, per ara, sembla que no tinguis solucions a curt termini
i la llum segueix pujant i pujant.
Em sembla que demà hi arribarà 200 i escaig el preu del kilowatt.
Per tant, hem fet aquesta proposta, no la vas estimar,
però no volia comunicar-ho, que ho havíem fet.
Molt bé. Gràcies, Anna Vilanova.
Hi ha alguna intervenció més?
Just, fos salva, demovem.
Gràcies.
Bé, primer, gràcies a Esquerra per poder entrar a transaccionar la moció.
Nosaltres hem pogut fer canvis a la moció que ens sentim còmodes.
Per tant, votarem a favor.
I molt ràpidament, que des de movem,
creiem que, primer, cal accelerar la regulació del sector elèctric,
creiem que la participació de les persones consumidors
en els mercats energètics ha de ser present,
que les inversions en la generació d'energia renovable,
variable i flexible, així com la generació distribuïda,
creiem també en la regulació de l'emmagatzematge d'energia,
en l'aprofitament de les xarxes elèctriques,
en l'accés als persones consumidores a les seves pròpies dades,
i millorar la innovació en aquest àmbit.
També creiem que cal reformar, com diu la moció,
el sistema marginalista en la fixació de preus.
La nostra proposta és que quedin fixats per blocs de tecnologia.
Primer, entrar de renovables, després de nuclear i hidroelèctrica,
i les últimes, les de cicle combinat.
També apostem per la creació d'una empresa pública
a Espanya com Catalunya, per fer un control públic
no només sobre la comercialització, com en el cas anterior,
sinó sobre la producció i sobre la distribució.
El Joan Maria ha descrit molt bé el mercat
amb els seus quatre grans blocs,
generació distribucional tan baixa i comercialització.
També creiem que cal accelerar un desenvolupament ràpid
de les renovables.
En aquest sentit, fem una crida que cal superar
la paràlisi actual dels projectes a Catalunya.
Evidentment, amb el debat superat, no fent-ho a vot de pronto,
perquè cal un debat profund sobre el que ha de suposar
aquests grans parcs de generació
i l'impacte que ha de tenir en el territori.
Per tant, no desvincular el debat, però sí avançar,
perquè no ens podem quedar aturats.
I també creiem que cal un nou marc normatiu
pel desplegament de les comitats locals d'energia,
que sabem que hem de fer una transposició
de la llei europea, que cal recórrer
i que volem una normativa ambiciosa
per tal que la ciutadania tingui un espai
realment de governança pel que fa al consum energètic
i a la generació d'energia.
Gràcies, Josep Salva.
Josep Maria Arranye, partit socialista.
No, perdona.
Junts per Catalunya, vull intervenir, sí?
Sí, intervindrà el meu company Pere Bosch.
Molt bé. Davant, Pere.
Pere, podries...
És que t'hem de gravar, Pere.
Gràcies.
Bé, l'únic que volia dir és, sobretot,
que el que hi ha d'importància
és la composició dels components fòssils,
que normalment tenen,
principalment,
tenen molta antigatat.
Bé, molta antigatat.
A veure, jo el que volia dir
és que gràcies al component fòssil
es deixa de produir-se
i el que entenem més
és que els components preservatius van bé.
O sigui, els components fòssils
són els antics,
són els que causen més interessos
i causen més problemes.
Els components que hi ha actualment
són els millors que hi ha.
Actualment, el dolent que té el component fòssil
és el component electrònic que hi ha.
Gràcies, Pere Bosch.
Josep Maria Ranyer.
Gràcies, senyor alcalde.
Hauria, en primer lloc, a Esquerra
la voluntat de negociar i transaccionar la moció,
perquè crec que és en un moment
en què la preocupació social requereix
que, d'alguna manera, amb les mesures possibles,
siguem capaços d'aonar esforços
davant d'un tema que té una llarga trajectòria
i que és de difícil resolució.
Jo voldria només explicar o veure
que el problema de fons que tenim
amb els preus de l'electricitat bé,
com s'ha dit de manera reiterada aquí,
amb el sistema de fixació de preus.
Suposo que tothom ho coneix,
però, per si algú no ho coneix encara,
el sistema funciona més o menys de la següent manera.
Cada dia es fa una sobasta
i aleshores els diferents productors
diguen quant poden subministrar i entregar.
Llavors, venen les nuclears,
diuen que podem entregar 5 gigabats d'energia.
Venen les hidràuliques, perquè són l'altre preu més barat,
i aquí afegeixen el seu cost.
Venen les renewables, que continuen sempre més barates,
i fan.
Si amb tot això cobreixen,
el moment que cobreix ja no entra ningú més al mercat.
Però si et falta un kilovat,
un únic kilovat,
aquell que ve a l'últim fixa el preu de tots.
I en aquest moment el nostre sistema productiu energètic
i la seva gestió feta per tres o quatre empreses
que dominen totes les tecnologies
fa que sempre acabi entrant la necessitat
de consumir energia prohibida per cicles de gas.
No fem carbó, però fem gas.
I aleshores el problema és que el preu del gas
té dos problemes additionals per créixer molt.
Un, que a més a més del preu de producció
les centrals de gas han de pagar,
i està bé que ho facin,
l'impost per als drets de CO2,
però el que no té sentit és que els que no produeixen CO2
també tinguin la posibilitat de fixar el seu preu
afegint-li el cost de l'impost del CO2.
I la segona és que el preu de gas últimament
ha pujat molt per dues raons.
Una, perquè la producció de gas
o la distribució de gas s'havia baixat fruit de la pandèmia
i ara la pujada molt forta ha incrementat la demanda
i a Espanya globalment tenim un altre problema afegit
i són les tensions entre el sèrio i el Marroc
que un dels canals de subministrament del gas
que ve a través del Marroc
està a punt de tancar-se o està en aquesta situació.
Això fa que el preu del gas sigui molt alt
i tots rebin aquest preu.
És el que els economistes diuen
les beneficis caïdes del cielo.
Sense fer res, els hi cau una morterada
perquè cobren per un escrei.
Des d'aquesta perspectiva,
actuar contra aquest tema requereix o s'han fet actuacions
a curt termini, com es deia,
que tenen a veure, per exemple,
amb la reducció dels impostos per baixar el preu,
del 21 a 10 de l'IBA,
la suspensió de gravamen de la producció elèctrica,
que és el 7%, que són mesures d'acord, a curt,
però que no entren en fixació del preu.
Farà falta actuacions a mig termini,
que és la llei que està en tramitació
i que demanem que es tramiti ràpidament,
que té a veure, precisament,
amb desvincular tot el que tingui a veure
amb els impostos o amb el cost
que afegeixen els drets d'emissions de CO2
treure-ho fora perquè els altres no tenen.
I per últim, a llarg termini,
s'haurà de fer una actuació que vagi,
si més no, amb quatre línies clarament determinades,
que són les que plantegem aquí.
Primer, fomentar la idea d'un operador energètic públic
en les mesures possibles algun altre
que no sigui tan sols depenent
dels interessos d'algunes empreses concretes.
La segona, la potenciació de les energies renovables.
Si no hi ha espai perquè entri el gas,
el preu baixarà automàticament
perquè els costos de les energies renovables
són molt més barats, aquest tema.
I, a més a més, fer-lo amb una destensionalització
en base a les comunitats energètiques
com aquí demanem.
La tercera, la potenciació de la transició energètica,
que a més a més té a veure molt amb l'estalvi
i l'eficiència amb el consum.
I també canviar el model de fixació de preus.
Això s'ha de fer conjuntament amb les normes europees,
per això és una mica més a llarg termini,
però en tot cas s'ha de fer perquè,
si no, no ens en sortirem d'aquest tema.
Des del Govern de la Generalitat es pot col·laborar
amb la creació d'aquest operador públic energètic
i des de l'Ajuntament hem de continuar donant suport als veïns
perquè se deixin el bús social o aquests elements
o bé promocionant la instal·lació d'energies renovables
com fem potenciant-lo a través de les desgravacions que fem
amb les ordenances municipals.
Jo crec que aquesta és una proposta àmplia
que intenta esbrinar quins són els problemes que hi ha,
les possibilitats a curt, mig i llarg termini
i també la contribució de l'Ajuntament
per ser solidari amb aquest tema que afecta a moltes famílies
i especialment a les més feribles.
Gràcies, Maria Ranyer.
Veig que hi ha una paraula demanada.
Faríem una segona ronda, no?
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Res, no, jo només volia agrair
al grup municipal d'Esquerra Republicana
que hagi presentat el que és aquesta moció
i per dir algo em quedaria amb l'acord del cinquè
per fer un matís que posa instar al Govern de la Generalitat
a iniciar els tràmits per constituir
un operador energètic públic 100% verd.
Llavors jo m'agradaria afegir amb preus assequibles
i que tractés el que és els preus com un element bàsic de la vida,
perquè al final ens estem queixant d'això,
que al final ens posen els preus
que els hi donen la gana als operadors.
I ja està, gràcies.
Molt bé, gràcies, Quico Ferrer.
No veig més mans aixecades, tancaria el ponent.
Sergi Seguí, no vols intervenir.
Per tant, passarem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Doncs s'aprova per una meitat aquesta moció.
La següent moció també la presenta
el grup municipal d'Esquerra Republicana
per promoure l'acollida i l'assilt
de persones refugiades de l'Afganistan
i per la defensa dels drets humans.
Defensarà aquest punt també el portaveu
d'Esquerra Republicana, Sergi Seguí.
Sí, faré el mateix.
Si us sembla, serà fer un resum
de la parada expositiva i llegir els acords.
Dic que hi ha una sola moció
perquè al seu moment la vam entrar primer,
però també és veritat que hi ha diferents grups
que van dir que també volíem presentar-ne,
i vam decidir que no valia la pena
tenir-ne tres de diferents
i que intentaríem treballar un sol text,
que és aquest que teniu aquí.
El passat 15 d'agost, els extremistes talibans
van prendre el poder a l'Afganistan,
coincidint amb l'inici oficial
de la retirada de les tropes estangeres.
Des de l'any 2008, més de 71.000 persones
han estat deportades
des de la Unió Europea a l'Afganistan,
argumentant que aquest era un país segur.
Abans que Kabul caigués abans dels talibans,
l'AKNUR calcularà que hi havia 400.000
desplaçaments forçosos des de començament d'any,
el 80% dels quals eren dones i menors.
Però les xifres avui en dia,
són molt més altes.
Els drets de les dones i les nenes
han d'estar al centre de la resposta mundial
davant la crisi actual.
Són elles les que tenen major risc
de ser negades en la seva dignitat,
sotmeses, esclavitzades i fins i tot assassinades.
En l'anterior govern talibà, entre el 96 i el 2001,
elles no podien sortir de casa,
ni trepitjar al carrer soles,
ni estudiar, ni treballar,
ni participar en les decisions
de la seva comunitat política,
ni assistir a una consulta mèdica
per pròpia decisió.
Amnistia Internacional recorda precisament
que en els últims 20 anys
els drets de les dones i nenes afganeses
van progressar substancialment
i han pogut participar més activament
en la vida política, econòmica i social del país.
Fins al 15 d'agost
hi havia 3,3 milions de nenes
que rebien educació
i les dones començaven a participar
en la feina i la vida econòmica,
política, social i cultural.
Les dones afganeses
havien aconsellit ser advocades,
matgeses, jutgeses, professors,
atletes, polítiques,
periodistes empresàries,
agents de policia
i membres de l'exèrcit,
activistes de drets humans.
Amb la presa del poder
per part dels talibans,
avui la situació de les dones afganeses
s'agreuja encara més
si la comunitat internacional
no actua de forma ràpida i decisiva.
Al mateix temps,
som davant d'una nova crisi humanitària
amb milers de persones
que cercen refugi.
Per tant, és urgent
la creació d'un corredor legal
i segur d'accés al territori
de la Unió Europea
per les persones refugiades
demandant desil
que vulguin abandonar l'Afganistan.
Així mateix,
s'ha de donar suport polític
i material a aquelles forces
i col·lectius afganesos
tant a l'interior
com a l'exterior del país
que lluiten per tenir
una societat oberta,
inclusiva i democràtica
i que treballen
pel seu desenvolupament social
i econòmic.
I aquesta tasca
és incompatible amb seguir
amb la venda d'armament
a tercers països
que donen reconeixement polític
i suport material
al règim talibà.
Des de aquí
ens comprometem
a mobilitzar-nos en solidaritat,
a col·laborar
i a protegir els drets humans,
així com a assegurar
que les veus de tot el poble afganès,
en particular
les de les seves dones i nenes,
siguin escoltades.
I atès que el municipalisme català
ha demostrat reiterades vegades
la seva solidaritat
i el seu compromís,
proposem que el ple de l'Ajuntament
aprovi els següents acords.
Primer,
no reconeixer el règim talibà
imposat per la violència
i la força
i manifestar la reprovació
i condemna del nou
règim extremista del poder
des del pesat 15 d'agost.
Cal instalar al govern de l'Estat
i a la Unió Europea
que exigeixin al règim talibà
el màxim respecte
i protecció
de les lleis humanitaris internacionals,
així com l'exercici
dels drets i llibertats
per part de tots els ciutadans
i ciutadanes.
Segon,
instalar al govern de l'Estat
i al Consell Europeu
i a la Comissió Europea
l'establiment de vies legals
i segures d'accés a la Unió Europea
a les persones que busquin
refugi des de l'Afganistan
amb mesures
com l'expedició
de visats humanitaris,
o la possibilitat de sol·licitar asil
en consolats i en baixades
de la Unió Europea
obrint les seves fronteres
per donar una solució responsable
i solidària a aquest drame humanitari,
especialment per dones i menors
que seran el grup
que patirà conseqüències més greus
sota mandat talibà.
Tercer,
demanar al govern espanyol
que ostenta la competència
en matèria d'adorgament d'asil
i del Pla a primera acollida
compleixi amb l'obligació
de protecció internacional
a les persones que fugen
de l'Afganistan.
Cal que el govern d'Espanya
utilitzi les places disponibles
destinades a l'acollida
de sol·licitants de protecció internacional,
preferentment a dones i nenes
que poden estar en perill al seu país.
Així mateix cal que incrementi
el fons d'assistència humanitària
per contribuir a la cobertura
de les necessitats urgents
dels 18 milions de persones
que la requereixen a l'Afganistan
per la seva supervivència.
Quart,
instal el govern de la Generalitat de Catalunya
que posi a disposició
els recursos propis destinats
a persones sol·licitants
de protecció internacional
i que rebi resposta
a la seva petició realitzada
al govern d'Espanya
perquè pugui gestionar l'acollida
del major nombre de persones possibles.
Cin,
sol·licitar a les entitats municipalistes
a la xarxa de Ciutats i Pobles Refugi
i al Fons Català de Cooperació
al Desenvolupament
que coordinin els municipis catalans
per col·laborar en l'acollida.
Des del nostre Ajuntament
cal que oferim suport local a l'acollida
i es treballi de forma conjunta
amb les entitats que actuen
en aquest terreny
des de l'àmbit local.
Sisè,
des de les institucions
implicades a tots els nivells,
cal una implementació
d'accions de cooperació
al desenvolupament
amb membres de la població afganesa
que promoguin una societat
socialment justa,
inclusiva i plenament democràtica
i també respectant
la mateixa subveneria
al poble d'Afganistan.
Aquesta cooperació
requereix la finalització immediata
dels acords per la venda d'armament
a tercers països
que donen suport polític
i material al règim talibà.
Com en el cas de l'estat espanyol,
armament que en molts casos
va aparar indirectament
a mans de les milices talibanes.
Se té des de les institucions
implicades a tots els nivells,
cal treballar conjuntament
amb les xarxes internacionals
de suport als drets humans
tant de caràcter general
com sectorial
batllant pels drets
de la ciutadania afganesa.
En el mateix sentit
i comptant amb un treball
transversal i escala internacional,
cal establir xarxes internacionals
de suport,
corredors humanitaris segurs,
acollida i asil a la població
afganesa
amb especial atenció
a les dones, nenes,
col·lectiu LGTBI+,
activistes pels drets humans,
periodistes i científics
i minúries ècniques
com les ara,
directament assenyalades
com a objectius
pel règim talibà
davant la més que probable
i mínim vulneració
dels seus drets i llibertats.
Vuita i últim,
traslladar els presents acords
al Ministeri d'Exteriors,
al Ministeri d'Inclusió Social,
Seguretat Social i Migracions,
als Departaments de Presidència,
Igualtat i Feminisme,
a la secció exterior
i de drets socials de la Generalitat,
als grups polítics
del Parlament Europeu,
Congrés i Senat
i Parlament de Catalunya,
al Fons Català de Cooperació,
a la xarxa de Ciutats
i Pobles Refugi,
a Asil.cat,
a la Federació Espanyola
de Municipis i Provincies,
a entitats municipalistes
de Catalunya
i al Fons Català de Cooperació
al Desenvolupament,
i a les entitats i associacions
centrades en la cooperació
i en la defensa dels drets
de les dones del nostre municipi.
Moltes gràcies, Sergi Seguí.
Veig una mà alçada.
N'hi ha més?
Hi haurà més intervencions?
No?
Sí, dues?
Bueno, era per posar en evidència.
Perdona, eh?
Sí?
Vale.
He d'anar posant en evidència
que en aquests moments
tan dramàtics per al poble que n'és,
hem de perdre tota les seves llibertats.
Les institucions
hem d'estar a l'alçada
i hem de realitzar un esforç solidari
per ajudar a tot un poble
condemnat a la mort i a l'horror
de manera molt especial les dones,
les nenes i les persones LGTBI.
Els governs, els ajuntaments,
els consells comarcals,
les diputacions,
tothom hem de ser referència
de drets i llibertats
i no podem mirar cap a un altre costat
davant la gravetat del drama humanitàric
que plana sobre aquell país.
Les seves vides
són les nostres vides
i no podem abandonar-les a la seva sort.
Per tant,
felicito el grup d'Esquerra Republicana
per presentar aquesta moció
i nosaltres votarem a favor.
Gràcies, Ana Vila Nova.
Gina Pol, Partit Socialista.
Sí, li volíem agrair a Esquerra Republicana
la voluntat d'adaptar el text inicial
que teníem PCC i Movem amb el vostre
i val a dir que el text el que fa
és posar deures a tothom,
a la Unió Europea,
que és que té la potestat
i el diàleg amb el règim talibà,
després hi ha les obligacions de l'Estat,
les del govern català.
No hem d'oblidar tampoc
les que podem oferir la xarxa de municipis
que és on anirien a ubicar-se
aquestes persones que puguin venir
en règim d'acollida
i després hi ha també el paper de la ciutadania,
aquella ciutadania implicada
que pot ajudar a fer molt més
còmode i agradable a l'acollida
i a ser reivindicativa
a l'hora que busquem solucions
per un poble que ha quedat molt afablit
perquè ha pogut marxar una minoria
però les persones que s'han quedat allà
justament són les més febles
i entre elles tot el públic femení,
totes les dones que han vist com drets
que havien assolit en poc temps
perdien en un minut.
Per tant, creiem que és molt important
que ens posicionem, que en aquesta moció
li posem deures al conjunt d'administracions
i a la ciutadania en general
i agrair a Esquerra aquesta voluntat
de dir a l'equidentesa que ha mostrat.
Gràcies, Gina Pol.
Volem tancar el ponent.
Passaríem a votació.
Vots en contra.
No hi ha cap abstencions.
Tampoc s'aprova per unanimitat
aquesta moció.
Següent moció és la presentada
d'ajudor Quico Ferrer per la recuperació
d'habitatges de lloguer social
per a la gent jove de 18 a 35 anys
i la creació d'activitat econòmica.
Endavant, Quico.
Gràcies, alcalde.
Primer de tot, volia fer una petita sinòpsis
de per què presento el que és aquesta moció
i per què m'ha fet reflexionada
que la presentem
a pesar que ha costat feina que surti
i que estiri endavant.
Gràcies.
Volia agrair a tots els grups municipals
que han participat i que han apostat
per aquesta moció.
Per què em fa reflexionar
i faig el que és presentar aquesta moció?
Em fa reflexionar perquè aquí a Sant Just
tenim 3.500 joves entre 18 i 35 anys.
3.506, per ser exactes.
I aquests 3.506, el seu sou mig
és entre 800 i 1.200 euros.
No hi ha més, això és una realitat.
És una realitat que per desgràcia
la passem desapercebuda
perquè la vida quotidiana
és que els nostres fills visquin a casa dels pares
i no es puguin desenvolupar,
com passa amb els països europeus.
A partir dels 18 anys un se'n va de casa
i té la proposta de preus econòmics
per poder-se emancipar.
Crec que la proposta que jo presento
és una proposta que la podem afrontar ràpidament
i que la podem afrontar amb èxit.
La podem afrontar amb èxit perquè econòmicament és viable
i quan dic que és viable no és tan costós
com pot ser vivendes noves, d'obra nova.
Llavors diu així.
La Vila de Sant Just d'Esvern
ha sofert en els darrers anys canvis profunds
pel que respecta a la seva estructura
socioeconòmica i demogràfica.
Així doncs, fruit d'aquesta transformació,
la Vila de Sant Just d'Esvern
i amb la vinguda de nous residents
procedents de la ciutat de Barcelona
i altres ciutats de la seva conurbació
ha tingut un sostingut creixement de la població
que actualment la situació ha allindat dels 20.000 habitants.
El desenvolupament dels nous sectors urbanístics
per la construcció d'habitatges programats i potencials
i l'actuació ha prohibit l'aparició de nous barris.
Tot això en alguns indrets com la zona central
determinades propietats han quedat abandonades
a causa del trasllat dels seus residents
i han quedat tancades o desocupades.
Segons l'Agència de l'Habitatge,
qui marca els preus i fent un estudi
dels preus de lloguer de protecció oficial,
els preus de lloguer de cessió
van marcats per zones A, B, C i D.
I aquí a Sant Just estem amb la A,
que és 8,95 euros al metre quadrat.
Això vol dir que un pis de 50 metres quadrats
s'estaria pagant uns 447 euros al mes.
Això és una proposta que és una proposta
que un jove podria afrontar
si és un jove milaurista.
I és una proposta que jo crec que és força interessant
per poder treballar.
Dit això, a Sant Just d'Esvern
és un 10,7% més car el lloguer,
un pis si ho comparem amb la mitjana de la província,
que és un 13,8% si ho comparem
amb la mitjana de la comarca.
L'oferta privada dels pisos de Sant Just
se situa en uns nivells econòmics elevats,
fet que dificulta la recerca d'habitatge
pel conjunt de la població.
Un dels col·lectius més afectats
és el sector jove,
que va d'entre els 18 i els 35 anys,
que tenen dificultats per cercar feina
o bé acaben d'incorporar-se a un mercat laboral
cada vegada més precari.
Per aquest motiu l'Ajuntament sempre ha fet
una forta aposta per l'habitatge públic,
en concret a situar en el tercer lloc
fent habitatge públic.
El 19% de la població de Sant Just d'Esvern,
unes 1.300 famílies,
viu en habitatge públic
i d'aquests 150 viuen
en promocions públiques de lloguer.
Però cal que siguin molts més
mitjançant els metres de sostre
que s'ha aconseguit i que incrementaran
el parc de pisos de protecció de lloguer
fins a uns 500.
Una altra aposta ha de ser la rehabilitació
del parc d'habitatge al municipi,
tant a nivell d'edificis
com de pisos particulars
per destinar a la gent jove
de 18 a 35 anys.
En aquest context, promoure activament
la rehabilitació d'habitatges
i el lloguer social per a joves
de 18 a 35 anys
pot desplegar un conjunt d'objectius
que contribueixen a millorar diverses aspectes,
evitar el deteriorament del parc d'habitatge
en els sectors o núcleis més antics,
contribuir a crear una oferta
adreçada adequada en qualitat i preu
de lloguer dirigit sobretot a la gent jove,
que busca habitatge al nostre municipi
i potenciar l'activitat productiva
per a la petita i mitjana empresa local.
Llavors, els acords que he presentat
és que l'Ajuntament de Sant just d'Esver,
conjuntament amb Promunça,
es comprometi a un estudi d'elaboració
d'unes bases reguladores
que fomentin la rehabilitació d'habitatges
en fons de l'empresa pública.
El govern, conjuntament amb Promunça,
es compromet a donar velocitat
a l'elaboració de les bases reguladores
que fomentin la rehabilitació
d'habitatges de protecció
pels joves de 18 a 35 anys
i es compromet a tindre en funcionament
durant el període 2022
per poder licitar i contractar
sempre i quan s'aprovi el pressupost del 22.
Que els pisos rehabilitats passin
a una borsa de pisos de lloguer públic
pels joves de 18 a 35 anys
durant el període de 10 anys
que serà gestionat per Promunça.
Les feines comercials i de publicitat
prèvies de captació
de trobar habitatges de particulars
per oferir-la la proposta social
serà liderada per Promunça
i que els pisos rehabilitats
amb ajuts públics
es destinin als joves
entre 18 i 35 anys
de sedjurs d'esglés.
Gràcies i això és tot.
Gràcies, Quico Ferrer.
Hi ha peticions de paraules.
De manera major Anna Vilanova.
Sí, mira, vull manifestar el meu suport
d'aquesta moció perquè trobo que és
d'evitar l'importància crear un parc
d'habitatges municipals per a la gent jove
perquè pugui servir com a trampolí
per començar una vida independent
al propi poble
i no haver de marxar les poblacions veïnes
per fer aquest pas.
I també m'agradaria comentar
que hi havia un punt a la primera proposta
que vas fer de moció
que suposo que va saltar
en el procés de negociació
que vaig trobar molt interessant
i per tant m'agradaria recalcar
que és aquest inventari
que proposaves fer un inventari
d'habitatges buits al poble.
Sabem que en altres poblacions
el parc d'habitatges buits és un problema
perquè disminueix l'oferta de pisos
i això fa créixer de pisos, de lloguer
i encara és als preus.
I per tant jo penso que hagués estat
interessant mantenir aquest punt.
Res més a afegir.
Gràcies Anna Vilanova.
Mirem de manera major Just For Salve.
Volem ser en Just For Salve.
Gràcies.
Bé, nosaltres donarem suport a aquesta moció
tot i que és veritat que creiem
i ho sabem, de fet, per l'experiència viscuda
que la proposta és un camí, diguem, difícil.
El mandat passat ja vam intentar posar en marxa
una iniciativa similar de rehabilitació
per la incorporació després dels pisos
en una borsa de lloguer
i la veritat és que no vam aconseguir
que cap propietat es presentés en tot cas
i tenir en compte que aquesta per a nosaltres
pot ser una via complementària
a les polítiques d'habitatge,
no trobem de més tornar a estudiar la possibilitat
de donar una segona oportunitat a aquesta proposta.
Està clar que el problema d'habitatge
és cada cop més gran.
Jo crec que el problema rau, sobretot,
i és l'enfoc que fem des d'aquest govern
en les cases d'HPO i el domini, per tant,
en el mercat privat, subjecte a les regles del mercat privat
i que, evidentment, estem vivint
aquesta escala de preus pràcticament desbocada
del que és l'habitatge.
Jo crec que el govern ha tingut l'estratègia clara,
el mandat passat ja vam aprovar un pla local d'habitatge
que marcava una estratègia clara
que era aconseguir incrementar
a través d'un parc públic de lloguer
de titularitat municipal
i tenir una borsa d'habitatge
que arribés al 5% de l'habitatge municipal,
de l'habitatge de Sant Just, perdoneu,
que fos d'HPO de lloguer.
Estem parlant de més de 500 habitatges.
Jo crec que tenim unes quantes iniciatives en marxa
per tal d'aconseguir arribar a una xifra
que ens aconsegui arribar a aquest 5%.
Creiem que aquest és el camí més ferm
que des de la modèstia d'un ajuntament com el nostre
podem fer, però és ferm
perquè creiem que és una proposta que no és volàtil
si com a Ajuntament som capaços de generar
aquest habitatge de titularitat municipal
que a través del ProMunixa podem gestionar
és un actiu que no perdem,
que és expansiu, que cada cop pot anar creixent,
per tant és una proposta que creiem que és resilient
en el temps i que no ve condicionada
per les condicions en què els propietaris
poden tenir els pisos i es puguin sumar
aquestes tipus d'iniciatives.
Evidentment no és un camí fàcil
aquest que l'Ajuntament proposa,
ni és senzill, no és ràpid,
però creiem que és l'aposta que segurament
ens portarà més lluny pel que fa a les polítiques d'habitatge,
sobretot per ajudar aquest agent jove
que molt bé reflexa l'emoció,
que veiem com grups de joves de Sant Just
han de marxar de Sant Just
perquè aquí no tenen l'oportunitat
de quedar-se a viure,
no tenen sempre tornar,
però no tenen l'oportunitat, evidentment,
de quedar-se a viure perquè els preus d'habitatge
són realment prohibitius.
Gràcies, Just Fosalva.
Decideix-li l'esquerra republicana.
Si nosaltres hi votarem a favor.
L'habitatge és una de les nostres preocupacions.
Hem treballat i continuarem treballant
per garantir l'accés a l'habitatge públic.
Com deia el Just,
el pla local d'habitatge públic de lloguer
que es va aprovar i que està en aquesta casa
del 2017 al 2024,
quan nosaltres estàvem a govern i per tant vam treballar,
ja anava en la línia de realitzar promocions públicoprivades
per estimular la propietat privada d'edificis,
a rehabilitar-lo i a destinar-lo a lloguer públic.
Entenem que cal seguir treballant amb aquesta línia.
En aquesta moció que presentes
parles del lloguer d'habitatges i del seu preu.
Recordar que nosaltres vam presentar una moció
ja al setembre del 2020 per aplicar la llei de regulació
de preus de lloguer a Sant Just
i vam demanar a l'Ajuntament que inicis els tràmits necessaris
perquè Sant Just fos declarat un municipi
amb mercat d'habitatge tens,
que això es va fer el març del 2021,
fet que permet evitar que hi hagin preus desoblitats
en el lloguer i per tant garantir l'accés.
Si no vaig errada, en aquell moment,
al setembre del 2020, quan vam presentar aquesta moció,
no hi vas estar d'acord, hi vas votar en contra.
Per tant, celebrem aquest canvi d'opinió
en relació amb la preocupació del lloguer
per l'habitatge públic.
Nosaltres portem temps treballant en això.
Vam negociar els pressupostos ja des de l'oposició en el 2020
per tal que es comentés el part d'habitatge públic de lloguer
traduït en ajuts a la rehabilitació d'habitatges buits
a canvi de que passin a formar part del part públic de lloguer
amb preu assequible amb una modificació del 95%
de l'IVI durant tres anys.
Recentment, ja vam proposar al govern,
tot i que no es va acceptar, però vam proposar al govern
la construcció d'habitatges per a gent jove a Canú d'Olell,
perquè nosaltres enteníem que era una molt bona zona
per donar una sortida a la necessitat del municipi
i evitar que els nostres joves marxin del poble.
Pel que fa a la rehabilitació d'habitatge,
nosaltres ja ho portàvem al programa electoral
i apostàvem principalment per dues coses.
Seguir donant ajuts a la rehabilitació
a canvi que els habitatges passin a formar part
del part públic de lloguer amb preu assequible,
garantint tots els drets de les persones jugateres i propietàries
i fent un assegrament personalitzat en aquesta àrea.
Per tant, bueno, nosaltres estem d'acord
amb els records que presentes en aquesta moció
i, com he dit abans, votarem a favor.
Gràcies, decidiré Triller, Laia Flotats, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Bé, nosaltres la moció en general, entre els generals la veiem bé,
perquè al final es tracta d'augmentar l'oferta
de pisos de lloguer social
i així poder fer front a la gran demanda que hi ha,
tenint en compte que senyors, malgrat que estiguem reconeguts
com a mercat tens del preu de lloguer,
els preus dels lloguers dels pisos privats
encara que estiguem declarats d'aquesta manera.
Encara que se'ns hagi reconegut que som un mercat tens del lloguer,
els preus dels lloguers dels pisos de senyors
segueixen sent molt alts.
Aleshores, és evident que per poder baixar el preu del lloguer
o el preu de qualsevol ve o servei,
si hi ha una gran oferta davant d'una gran demanda,
serà més fàcil que sigui més baix.
Però està clar que, en el cas dels pisos del lloguer social,
tant la intervenció pública, per poder fer aquesta oferta,
són preus més baixos que el preu de mercat
i, per tant, hi ha una subvenció pública d'alguna manera.
Aleshores, el que no acabem d'entendre exactament
és el mecanisme que s'està proposant en aquesta moció.
Nosaltres, el que hem entès és que un privat, el seu pis,
s'apunta a aquest programa que s'està, per dir-ho d'alguna manera,
a aquest projecte que s'està aquí proposant,
posa el seu pis aquí a promuncia,
o sigui, demana rehabilitar el seu pis i ho paga a promuncia,
i, a canvi, cedeix l'uso fruit,
perquè, clar, entenc que, d'alguna manera,
Promuncia es voldrà assegurar que durant 10 anys
pot fer l'ús d'això,
cedirà l'uso fruit d'aquest pis a promuncia
i Promuncia gestionarà el lloguer,
o sigui, ho posarà en lloguer, cobrarà una quota social,
una quota més baixa de lloguer,
i el que tampoc entenem és aquesta quota de lloguer,
qui la ingressarà?
Promunça, i aleshores el propietari
no tindrà cap ingrés de re mai durant 10 anys,
o ho repartiran, o sigui,
com es pot, el detall d'això, no?
Gràcies, Laia Furtats.
Gina Pol, Partit Socialista.
Doncs sí, nosaltres, com a Partit Socialista,
hem negociat, hem transaccionat aquesta moció
amb en Quico Ferrer perquè teníem dubtes
com els mateixos que planteja la Laia, no?
Val a dir que l'aposta clara d'aquest govern
en matèria d'habitatge públic és construir-ne,
incrementar el parc real d'habitatge,
de propietat municipal i, per tant,
el que ha fet aquest govern, tant quan hi havia esquerra
en el govern com ara en movem,
és promoure promocions de pisos
tant de lloguer com de venda que incrementin aquest parc
perquè aquest no estava fent,
no estava posant a disposició de la ciutadania.
Per tant, ha promogut construccions
i n'està promovent de cara al futur,
com la que es vol fer a jovenívols,
la que farà l'IMSOL amb eslluir,
les que es faran a Torreblanca,
que és la gran aposta de lloguer públic
amb una aposta molt important d'habitatges,
la que es vol fer a la zona del Canigó.
Sí que és cert que a la zona de Camp Modolell
l'hem d'escartar perquè tenim molta llista d'espera
en el mil·lenari i pensem que el públic de la gent gran
no té dret a l'habitatge perquè és un envelliment
on els habitatges que es posen a lloguer moltes vegades
no són accessibles per la gent gran
i aquesta dificultat no la té el públic jove.
Per tant, la primera aposta d'aquest govern
és la construcció i l'increment del parc,
una aposta que fan solitari.
El govern català no està dotant de recursos
ni està fent un propi parc públic a Catalunya
per tal de cobrir la demanda dels catalans
i les catalanes que no troben habitatge.
Per tant, els municipis es troben sols
o a vegades troben la companyia
d'ordinament de municipis, com és l'àrea metropolitana,
que el que fa són, per exemple,
programes de rehabilitació d'immobles
i una aposta, en l'últim accent, que està promuvent ara
tot el tema de l'eficiència energètica i la sostenibilitat.
Per tant, a nivell de construcció ens trobem molt sols
però aquesta aposta des de sempre promunt
se l'ha fet en solitari i ha tirat endavant
i aquí el que es proposa és una eina complementària,
una eina complementària que ja es va aprovar en altres moments
i no vam trobar un públic privat interessat
per dir el seu habitatge per tal que se'l gestionés
amb un preu molt més baix del que obté en el mercat privat.
Per tant, aquesta és una primera por que tenim.
Tu dius que és un projecte econòmicament viable.
El que hem volgut en aquesta moció és que s'estudi la proposta.
Si la proposta econòmicament és viable
o no haurà de dir aquest estudi previ,
per tant, donem un poc de confiança a la proposta
però, primer, s'han de fer números
i l'empresa pública no pot tenir un programa que sigui deficitari
perquè aleshores no el tiraran endavant.
Si no en deu anys no pot gestionar aquest lloguer,
no cobra res perquè li han fet una rehabilitació,
una millora integral, no ho sabem, caldrà veure,
com es tramita aquest programa.
Sí que creiem al Quico que planteja una nova línia de treball
amb un híbrid entre reformar i destinar aquesta reforma
de l'habitatge a un públic jove
que no troba mercat privat per entrar
i, per tant, pensem que la iniciativa és molt bona.
Tenim dubtes, però si no ens avancem i no innovem,
doncs no millorarem, per tant,
els drets de la proposta, però sí que pensem
que promunt ser l'Ajuntament, abans d'implementar-la,
d'entendre bé el model que tu proposes,
estudiar-ho amb determinació i avaluar quins riscos es corren
si aquests diners no es recuperen
i això és una activitat deficitària per a l'empresa pública.
Votarem a favor, com ha quedat clar, suposo.
Gràcies, Ina Pol.
Tancaria el ponent, Quico Ferrer.
Contestaré a cadascun.
Gràcies, Anna, per la teva aportació.
Et comento perquè no es va posar el que és aquest punt,
perquè, en principi, quan vaig presentar el primer esborrany
o el primer registre de la moció,
en principi l'enfoc era per a l'Ajuntament,
que ho gestionés el que és l'Ajuntament.
I vam començar a parlar i, en principi,
el que és govern no veia el que és un recurs
per dedicar-se a aquesta feina.
I, llavors, ens vam centralitzar en el que és l'empresa municipal,
que és ProMunça, que, de fet, ha nascut per això,
per el tema de lloguer social
i per fer aquestes feines socials.
I, com que això ho gestionarà,
la intenció és que ho gestioni el que és ProMunça,
ja és feina seva, com he dit, el que és de la moció,
de començar el que és la feina comercial
i de fer les bases.
Qui més?
M'explicaré.
T'explico.
La proposta del tema de lloguer per a joves,
la diferència amb els pisos públics de lloguer
és que les bases són diferents.
A mi m'agradaria que se li donés un tracte
més fàcil d'accedir al que són les joves,
perquè les joves no tenen un contracte de 12 mesos,
tenen un contracte de 6 mesos, de 3 mesos, temporal,
ja no és el mateix tipus de contracte.
Les bases aquestes que m'agradaria estudiar en ProMunça
ja no és el preu, sinó la manera d'accedir a les joves,
perquè és diferent que un matrimoni que tenen dues nòmines
i que entre les dues són 3.000 euros o són 2.500.
Les bases no tenen aquesta, perquè no estan casades,
miràvem si poden presentar una nòmina amb la seva parella,
coses d'aquestes.
El punt diferencial és aquest.
En el punt que has fet de la moció que vau presentar
jo vaig votar en contra, o estancionant-me'n recordo,
perquè estava en contra del que és l'estipulació de preus
sense haver consultat la part privada.
Va ser decretazo y punto y final,
que pot anar bé o pot anar malament,
però va ser un decretazo com fa el que és govern.
Ho puja i el que és els privats, ja en parlarem.
En quant al tema just, perdona, al teu tema,
bueno, el tema de tots,
es va presentar una proposta des de govern fa un temps,
però la proposta no era atractiva.
La proposta vostra era,
oi, Elibi, oi, la licència d'obres no la pagaràs.
No sé què, no sé quantes, però jo aquí estic dient
que nosaltres sufraguem les obres.
Els 30.000 euros que pot valdre o 25, la reforma,
les oferem nosaltres.
I amb això pots anar amb una propietat i dir-li,
escolta'm tu, jo et faig les obres,
tu em dones el teu pis en concessió durant 10 anys
i jo ho treballo,
i no et preocupis que tu rebràs uns mínims.
I però Montse recuperarà el que és la inversió,
perquè recuperar 30.000 euros o 25 en 10 anys
es recupera segur amb els 500 euros que es pot cobrar.
Ho dic perquè al final hem de millorar les coses
i si ho fem conjuntament es pot millorar
i pot tirar endavant.
Ho dic perquè està bé que es proposés,
però si no s'ha donat mitja volta,
doncs si falla s'ha donat mitja volta fins que surti.
I el tema és aquest.
Laia, tu em deies...
Quina és la proposta?
La proposta del que és propietat amb ProMontsa.
O sigui, el que jo proposo, o sigui,
el que m'agrada que sortís és...
Fem el que és una actuació comercial,
ens anem al que és una propietat i li diem,
escolta'm, tenim aquest pis que nosaltres
el treballarem durant 10 anys.
Aquest pis no és un pis que els joves estaran 10 anys,
no, aquest pis serà un pis nido que es pugui emancipar.
Escolta'm, ja posarem les bases,
no sé, encara no estic treballant les bases,
però estem parlant de 3 a 5 anys
perquè allò que és mobilitat amb els pisos,
perquè si no, si es queden 10 anys,
no dones oportunitat a altres joves.
Llavors, el tema és, tu durant 10 anys
té l'exploitació al que és a ProMontsa
perquè el que és un pis de 60 miletres,
de 60 metres quadrats, estem parlant
del que hi ha ara, 25-30 mil euros,
no val més, no val més.
Llavors, si tu calcules això,
amb 10 anys, a 500, surten els números
i el tema quin és?
És donar-li el que és la propietat la meitat,
és a dir, recuperació de ProMontsa amb 250
i els 250 que rebrà el que és la propietat.
I això, evidentment, has de trobar
el que és el client o el propietari que diria,
escolta'm, jo vull fer el que és una casa social,
tinc el que és el pagament per part del que és un ente,
que és, en aquest cas, ProMontsa,
i ProMontsa gestionarà el que és el cobro del lloguer
i el pago del que és amb el client.
Aquesta és la proposta.
Però bueno, hem de treballar tot això.
Ara tot just ho estic que siguin explicant.
Ja està.
Gràcies, Quico Ferrer.
Hi ha més paraules, no?
Doncs anem a votació, vots en contra,
en contra, abstencions.
Per sa prova, però en la meitat, la moció.
Anem al següent punt, que és una moció presentada
per la regidora Anna Vilanova per demanar
que es desigui amb el nom de plaça 1 d'octubre del 2017
un espai de Sant Just d'Esverna.
La regidora, abans de començar ple,
m'ha comentat que vol declinar la presentació
d'aquesta moció, si vols, Anna Vilanova,
explicar el motiu.
Sí, mira, el motiu.
Retiro aquesta moció que, a més a més,
que se'n va proposar des del Consell de la República
de Sant Just perquè la intenció,
com totes les mocions i suposo que com tots els expedients,
és que pogués ser parlat i votat per tots els regidors
i regidores que hem estat escollits democràticament.
Per tant, la retiro com un acte de protesta
per la lentitud i contra la lentitud
de l'administració espanyola que deixa sense veu
el ple municipal, el grup municipal de la CUP.
Doncs és aquest el motiu per al qual retiro la moció
i la presentaré al proper ple.
Molt bé, doncs en tot cas que entri pel següent ple,
que segurament ja podrà participar tothom
d'aquesta sessió plenària.
Anem a les proposicions d'urgència,
l'aprovació del compte general de l'exercici 2020
integrat pel compte general del Juntament
i els comptes anuals de l'Empresa Municipal per Muntsa.
Primer de tot, votarem l'urgència del punt,
vots en contra, abstencions,
s'aprova per una imitat l'urgència
i defensarà aquest punt la regidora d'Isenda,
Quima Jiménez.
Doncs bé, ja vam fer la comissió especial de comptes
on la intervenció de l'Ajuntament ens va explicar
com s'havia elaborat aquest compte general
de l'any 2020, però a grans números diem
que en el ple del mes d'abril,
si no recordo malament, bril-maig,
vam fer el que és el donar compte de la liquidació
d'aquest any 2020, com sabeu,
ha sigut un any una mica complicat.
És veritat que durant diferents plens
vam anar portant totes aquelles modificacions
que anàvem fent en funció de la pandèmia,
vam tenir un ple extraordinari al setembre
on es va entregar als diferents membres
de la corporació un informe exhaustiu
dels canvis de partides i demés,
i bé, el tancament del resultat de l'exercici
de l'any 2020 va ser negatiu
per un import de menys 467.624 en 49.
El resultat pressupostari ajustat va ser
de 880.782 en 11.
El romanent de tres horea del 2020
va ser de 7.215.632 en 98
i vam tenir una variació de romanent.
L'any 2019 el vam tancar amb 8.148.000 en 92.
Doncs la diferència que teníem referent
al romanent de tres horea en relació al 2020-2019
és de menys 784.515 en 94.
La liquidació del pressupost d'aquest any 2020
no compliria amb l'objectiu d'estabilitat pressupostària
per un import de 1.632.860 en 73.
Complim la regla de la despesa,
tot i que fins i tot ha estat inferior al límit legal,
i complim l'objectiu de deute
que haurem tancat amb un 41,57%.
I això és el que portem al ple.
Gràcies, Quima Jiménez.
Hi ha intervencions.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana,
és l'única intervenció o l'única intervenció?
Endavant.
Única i seré molt breu.
La Comissió Especial de Contes ens vàrem abstenir
perquè hi havia un punt que per part de l'interventor
deia que necessitava una mica més de temps
per estudiar-lo amb més deteniment.
A la segona comissió que vam fer...
No sé si...
Sí.
No, perdó, a les informatives.
Ja se'n creuen les dates.
A les informatives ens va explicar
que ja ho havia pogut analitzar
i ens va explicar en què consistia
i, per tant, nosaltres, de l'abstenció,
passarem el vot favorable.
Molt bé.
Moltes gràcies, Sergi Seguí.
Anirem a votacions, generalment intervencions.
Bons en contra.
No n'hi ha cap, abstencions, Junts per Catalunya.
La resta de grups voten a favor, per tant...
No, disculpa, abstenció Anna Vilanova també.
Voten a favor, govern, Quico Ferrer i Esquerra Republicana.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent punt d'urgència,
que és la suspensió de la tramitació
de plans urbanístics derivats
i de projecte de gestió urbanística i d'urbanització
a l'àmbit de limitat per les unitats d'actuació 1,
L'Òbila i Camp Pederosa,
la unitat d'actuació 3, les escales,
i la unitat d'actuació 4, Carrera Larriera,
el Pla Parcial de la Bonaigua.
Primer de tot, votarem l'urgència d'aquest punt.
Vots en contra.
Abstencions.
S'aprova per on imitar l'urgència.
Defensarà aquest punt el regid de planejament
Josep Maria Ranyer.
Gràcies, senyor alcalde.
Intentaré ser el més breu possible,
encara que aquest té una llarga història darrere
que possiblement convé que tothom coneguem
o enmarquem el perquè arribem ara
amb aquest pla a plantejar la suspensió de la llicència
per tres de les quatre unitats d'actuació
de la urbanització del planejament de la bòbila,
del pla de la bòbila.
Paga la pena dir, començar a dir,
el pla general metropolità del 76,
perquè aquesta zona en concret preveia la possibilitat
d'edificar, com altres zones que estaven dintre de la vall,
possibilitat d'edificar habitatges unifamiliars
i plurifamiliars, 20, 20 anar, 10,
i també preveia altres utilitats avials, etcètera.
El 2002 es produeix la primera modificació
i s'aprova definitivament una modificació puntual
del pla general metropolità,
en aquell moment anomenat com a pla de la bai païssa,
que defineix una primera ordenació
sense fer unitats d'actuació
i sense definir tots els elements
que després acabarien configurant-se.
Així ho fa que l'any 2003 es faci una altra modificació
en part impulsada per la pròpia Generalitat
amb el que es planteja la necessitat
que no recollia el pla del 2002
d'una adaptació del nou traçasviari
generant un conjunt de comunicacions
que feia connectar el parc de Coixarola
amb Baix Soleyla Plana
i també amb Camp Mèlic.
I es planteja allà la divisió
de les quatre unitats d'actuació,
les escales de Riera i la Mòbila.
Aquestes són les quatre que es plantegen.
Del 2003 al 2012 es produeix una situació
de paralització de les tres de les quatre unitats d'actuació
i l'única que avança és Garrofés.
Garrofés fa un seguit de modificacions
que es van plantejant
i està aprovant-se amb el 2009
el projecte d'urbanització.
Per tant, Garrofés té ja un projecte d'urbanització
que està aprovat des del 2009.
En aquests moments té alguna actuació
on està hagut un replantejament de la reparsalació, etcètera,
i per tant aquesta va funcionant
però va funcionant amb el seu ritme.
Les altres tres, la Mòbila, les escales i la de la Riera,
estan aturades, entre altres coses,
perquè ens trobem en una doble circumstància,
estem parlant d'anys
amb els que hi ha una crisi del sector de la construcció
que comença el 2008,
que no hi ha una expectativa de poder moure,
i per una altra banda també amb una disconformitat
o desacord dels propietaris,
si més no dels de la Mòbila de Can Pedrosa,
amb com havia quedat la distribució de càrregues
i de funcionament de la seva unitat.
Sempre han manifestat que era una promoció de difícil execució.
El 2012 es produeix encara una altra modificació parcial
que acaba de concretar aquella línia
que en el 2003 havia plantejat la Generalitat sobre els vials
es consolida amb el 2012.
Finalment es dibuixa i el que tindríem ara damunt de la taula
seria el resultat de tot aquest higiénesis.
Amb totes aquestes modificacions,
el que ara tenim és el que va sortir amb l'aprovació del 2012.
El 2014, dos anys després d'això,
els propietaris, promotors,
plantegen en un plis-plas una proposta de modificació
perquè consideraven, això ho fa l'empresa Ed Valnus,
però en realitat és una empresa que forma part del grup propietari
de la Mòbila de Núñez y Navarro,
una de les empreses del grup,
planteja una modificació d'aquest planejament
perquè considera que no està satisfet,
no ho veu bé, no troba adient
i planteja una possible modificació,
però repeteixo que és una mica proposta i empec
perquè, tal com la proposta, al cap d'un temps molt curt,
un mes o dos, la retira i, per tant, queden sense cap tramitació.
Per tant, estem en una proposta feta, acabada el 2012,
on els propietaris no es troben tampoc,
o un dels propietaris, la Teresa de l'Ajuntament,
la de les Cales, i un altre propietari,
la de la Riera, no es troben amb aquesta línia d'acord
o de plantejament o de còmodes amb l'ordenació que hi ha.
De totes maneres, vol dir que, durant aquest període,
les converses i les vingudes a l'Ajuntament
dels propietaris de la unitat de la Mòbila
han estat constants, sempre demanant
modificacions del planejament del 2012
perquè consideraven que les cargues del desplaçament
o soterrament de la línia elèctrica,
l'aportació que tenien que fer al col·lector
que s'ha de desdoblar, o la urbanització del parc,
a part d'altres elements, no els hi sortien els números,
no s'hi tenien d'acord, no era el producte que volien fer,
volien fer una modificació d'aquest planejament,
però mai s'ha concretat aquest tema més enllà
de petits estudis o petites coses on se'ls hi ha dit
proposeu el que voleu fer, ja direm el que hi hagi,
no han concretat cap tipus d'actuació al respecte.
Per tant, en aquests set anys, ells no s'han mogut,
però l'entorn sí, l'entorn sí, perquè aquesta és una urbanització
que, malgrat el que molta gent pot pensar,
està just amb el límit del parc,
però el parc no entra, és una zona urbana,
a diferència del que va succedir el 2005,
quan es va desclassificar totes les zones urbanitzables
que hi havia entre el parc, que es van treure
i que va donar lloc al que va ser el tema del acord després,
matisat i contramatitzat, treballat durant molt de temps,
però que va donar lloc al transferir la edificabilitat
de la vall a zona urbana,
amb aquest espai no, perquè va quedar fora dels límits del parc.
Per tant, en el 2010, quan la Generalitat declara el parc,
la línia on passa el parc deixa fora la bòbila,
estem parlant sempre d'una unitat
amb la que el 2010, quan es fa aquesta declaració,
queda fora de l'àmbit del parc,
però la legislació del parc avança,
mentre els propietaris no es mouen, la legislació avança,
i el 2020 es produeix una actuació de definició,
de modificació del planejament del parc de Coixerola,
que no continua d'entrada sense afectar directament
amb aquest espai, però el 2021, aquest any,
amb el mes d'abril, s'aprova definitivament
i es publica el pla especial de protecció del medi ambient
i paisatge natural del parc natural de Coixerola.
Col·loquialment, la gent el coneix com el Pemnat,
i per no ofegar-se cada vegada que hem d'explicar
de què estem parlant.
Per tant, les sigles són del Pemnat, que és això,
el pla especial de protecció.
Això fa sis mesos que s'ha aprovat.
Es va aprovar el dia 6 d'abril.
El 25 de març, una setmana abans,
quan ja estava en exposició,
ja se sabia que s'havia aprovat per part de la Generalitat,
que els hospitalis d'aquella zona comuniquen a l'Ajuntament
la proposta de constituir la Junta de Compensació de la Bòbila.
És a dir, després d'un determinat temps,
just quan ha de canviar el règim de protecció d'aquella zona,
es comença a moure aquesta situació.
Plantejant un dels elements que no havien fet durant aquest temps
que és la Constitució de la Junta de Compensació,
que és l'instrument que ha de gestionar
el pla d'urbanització, construcció, etcètera.
Comença a tenir aquell element inicial
per poder materialitzar
el que ara són unes expectatives de dret,
nous drets, sinó una expectativa de dret
sobre què es pot fer en aquell moment.
Què és el que succeeix?
La modificació del Pemnat el que fa és definir
com a norma que estableix i determina la protecció del parc
no sols estableix les normes de com queden regulats
i quina clau classificació tenen els terrenys del parc de Coixerola,
la 29 CO, que li diuen, que és una classificació,
un número que té unes condicions de protecció,
sinó que a més a més d'això estableix un element
que són els espais funcionals.
Els espais funcionals són els espais colindants al parc
i per al qual la norma també estableix
un conjunt de proteccions i d'obligacions,
és a dir, proteccions cap al parc
i d'obligacions cap als propietaris d'aquests elements.
Els aspectes són potenciar la connectivitat
i tot aquest tema, potenciar la connectivitat,
reforçar els valors ecològics,
reduir els riscos, minimitzar l'impacte
i les perturbacions sobre el parc,
anar continuïtat a la xarxa metropolitana,
espai lliures i corredors verds,
incentivar el sostí lliure, etcètera, etcètera.
Hi ha tot un seguit d'actuacions
que són noves condicions sobre aquesta zona.
Des d'aquesta perspectiva és aquí
entrar l'Ajuntament en funció d'aquest tema
i després de veure si la propietat
volia continuar amb el procés de modificació o no
i el que ens avança és que no,
que volen aplicar tal com està
el que es va aprovar el 2012,
però que ara està modificat pel tema
de l'aparició del Pemnat
i, per tant, de les normes de protecció
del Parc de Coixerola.
En aquest sentit, l'Ajuntament o l'equip de Govern
pren la decisió, pren la iniciativa
de dir que considerem que en aquell moment,
i més tenint en compte que a la part de la bòbila
hi ha un element que a tothom més o menys tenim clar
que els que heu tingut el pla
ho sabeu del que estem parlant,
però si tinguéssim que explicar
és els terrenys de l'antiga bòbila
que estan situats just quan un passa
al pont de Campadrosa.
Allà tenim un lletrer que diu
que aquí comença el Parc de Coixerola
i és veritat, la via del carrer
que hem fet és parc,
la banda dreta és parc,
la banda esquerra, si més no fins passar la bòbila,
encara és zona urbana.
Però a tothom tenim la percepció
que allò és ja el parc
i l'equip de Govern el que volem és que allò
sigui també parc o tingui una configuració
que no sigui construcció d'habitatge
més enllà del pont de Campadrosa
i allò, diguem-ne, que ara es podria edificar,
doncs busquem una reordenació diferent.
D'aquesta perspectiva, el mecanisme jurídic
que podem trobar, que estem plenament
en condicions de poder aplicar,
és el que proposem a votació,
que és suspendre les llicències d'edificació
d'obres amb aquest tema,
que la suspensió de les llicències
és per un any,
si llavors en aquest període
poden succeir dues coses,
que fem un pla, una nova ordenació
i que, per tant, a partir d'aquí dintre d'un any
aprovi un pla inicial
de modificació del planejament
i tinguem un altre any més
per poder-ho aprovar definitivament
després de fer l'exposició pública,
respondre a les delegacions que es puguin fer,
anar a aprovar-ho provisionalment aquí
i després portar-ho a la Generalitat,
després de fer tot això, tindríem al cap de dos anys
un nou planejament
que contemplaria les mesures que fem.
Això és una opció.
L'altra opció és que de l'estudi que haurem de fer
decidíssim que no es pot fer res
i aleshores, en el moment que ho decidíssim
o al final d'un any,
tornaríem a estar amb l'operació del 2012.
Seria un element que nosaltres no voldríem.
El que volem fer és trobar una sortida
per reordenar l'urbanització
d'aquestes tres unitats d'actuació
que a hores d'ara no s'han desenvolupat,
ordenar-les de manera que siguin respectuoses
amb la vall, que a partir de Campadrosa
no hi hagi edificacions dels edificis
i que situem, amb la mesura possible,
haurem de buscar on situar.
L'àmbit d'actuació d'aquestes tres unitats d'actuació
té un total de 107.000 metres quadrats,
dels quals només són edificables 22.000,
és a dir, un 20%,
que dona lloc, segons els números actuals,
a 166 habitatges,
129 per les bòvules,
39 per les escales
i un per la zona de l'arriera
que és on estem en aquest tema.
El plantejament que fem durant aquest període
és el que apareix amb la documentació
i és bàsicament els objectius
que volem desenvolupar
amb aquesta suspensió de llicències.
Bàsicament, la idea seria estudiar la relació
de les zones urbanes amb contacte amb el parc natural,
els teixits urbans i les edificacions,
per minimitzar l'impacte i millorar la integració
amb l'espai natural,
protegir els ecosistemes,
menjant la connectivitat ecològica
de Baix d'en Just i el parc natural,
organitzar una estructura de mobilitat ciutadana
amb revisió de la vialitat prevista
amb el pla general metropolità,
perquè cal recordar que un dels vials
surt de la punta extrema,
de més amunt de la bòvula
i va parar fins a beixolell
fent una ferida força important
a la muntanya o als nivells,
que, per tant, jo creiem que aquesta vialitat
que es va plantejar en l'any 2006
s'hauria de revisar.
No té gaire sentit que hi tinguem aquest.
Sí que té sentit que busquem una sortida
o algun element de sortida per beixolell la plana
i per la bonaigua que tingui una vialitat,
però no aquesta que trobem que és massa potent,
massa forta per al que és la vall,
i estudiar l'ordenació dels equipaments
i les zones verdes que s'hagin de produir.
Aquests són els grans tres,
i això ho volem fer amb els paraigües
que ens dona el PEMNAT,
amb les instruccions que ens dona el PEMNAT,
amb les normes, evidentment, del Pla General Metropolità
i els decrets de la Llei d'Urbanisme
i del desplegament de la Llei d'Urbanisme.
Aquest és l'objectiu que és el que volem desenvolupar.
Repeteixo, amb un termini d'un any,
la idea bàsica és establir a curt termini
o al mig termini que hi hagi un equip redactor
que ajunti o que l'Ajuntament
o un equip redactor que ens col·labori
amb nosaltres tinguem una proposta
per poder parlar amb tots els grups municipals
perquè el procés de participació i de publicació
està previst per a l'aprovació inicial,
però ho voldríem fer amb el període
d'arribar a un pla inicial
en el que, des del punt de vista de l'Ajuntament
i els grups polítics, la ciutadania,
és en just que conegui una mica
què és el que volem fer i com ho volem fer.
Sapiguem que tenim algunes limitacions
que no podem fer el millor de tot el que ens agradaria
però que en tot cas podem tenir
una ordenació molt més favorable,
raonable, executable
i que, a més a més, no vagi en contra de l'avall
i que, amb això, donem un pas més
amb la defensa de l'avall.
I això és bàsicament el que us volíem
comentar i proposar i demanar
que ens ungueu suport
perquè es pugui aprovar i tirar endavant.
Moltes gràcies per aquesta explicació
tan extensa i detallada
que crec que ha estat molt entenedora
i, a partir d'aquí, no ho sé,
haurem de tornar a paraules.
Veig que hi ha paraules per aquí.
Ana Vilanova.
Perdona.
Sí, jo també volia sumar les teves paraules, Joan,
perquè penso que has fet
una explicació molt detallada i, jo crec, aclaridora.
Malgrat tot, és un expedient
que ve de molts anys
i, per tant, penso que per a nosaltres
ha estat molt complicat
poder-ho treballar acuradament
i, per tant, hem decidit donar-vos
plena confiança a l'equip de govern
per tal de fer possible la continuació
i la lluita per preservar l'avall
i esperem que el resultat d'aquest any
no sigui zero, sinó que sigui que realment
preservem l'avall.
Gràcies, Ana Vilanova.
Quico Ferrer.
Moltes gràcies per l'exposició, Josep Maria.
Bueno, començo.
Anava a votar en contra, Josep Maria,
però amb el desenvolupament...
Anava a votar en contra, al principi,
amb les informatives, amb la informació que vas donar.
O sigui, no teníem cap informació
o la informació que ha estès aquí perfectament.
Dit això, agrair al Joan, l'alcalde, la Gina
i al Josep Maria que aquesta setmana
hem estat treballant el tema
i entenent aquests dubtes que jo tenia
i que realment sortem una suspensió
perquè es fa una suspensió.
Dit això, coses positives i coses negatives
d'aquesta suspensió.
O sigui, no m'agrada la forma en què es fa.
O sigui, per l'article 25,
per l'article de que somos el Ayuntamiento,
vam anar a deixar dos anys en suspensió
amb una propietat que precisament ha començat
a moure fils per fer el que és un projecte
que ara mateix pot sufregar
perquè fa 30 anys no podia sufregar
per les circumstàncies.
O sigui, perquè el cos de la urbanització
moure el que és la torre d'alta tensió,
tot el que comporta fer la urbanització
no li sortien els números.
Les coses han canviat i ara diu que sí
que la proposta la podria tirar endavant.
Dit això, analitzant les diferents propostes
que s'analitzaran amb aquest termini
que esteu demanant de suspensió,
evidentment és positiu pel nostre municipi.
Per què? Perquè evidentment,
si es fa un ordenament,
aquest senyor haurà de complir la normativa d'ara
i si és així, ens haurà de donar pisos d'HBO
que ara mateix, tal com està,
no hauria d'almenzar res.
Dit això, com que l'interès és pel municipi,
el meu vot serà abstenció
i espero que amb aquesta suspensió
sortim tots guanyant.
Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
Just for Salva, movem-se en just.
Molt ràpidament, jo crec que compartim
les paraules i l'explicació que fa el Gema
i el posicionament polític que explica.
Aquest és un primer pas,
la suspensió dels plans urbanístics.
Des de moment és un tema que ens preocupa i ocupa
i crec que hem tingut diversos debats
amb els socis del govern parlant de la necessitat
de repensar, reformular el planejament vigent
perquè permeti una reordenació urbanística
que protegeixi el que entenem que és la vall
i farem només expressar que farem tot el possible
per arribar a un acord perquè no ens trobem
d'aquí un any amb una situació que s'ha d'aplicar
al planejament del 2012,
un acord que casi amb els interessos municipals
que s'han explicat de manera molt clara
durant la intervenció de Josep Maria.
Gràcies, Just for Salva.
Deciré tril·leres que republicana.
En primer lloc, manifestar que ens hi trobareu al costat
per tota el que sigui la protecció del medi ambient
i la defensa del parc natural de Coiserola.
Hem de ser capaços com a Ajuntament
d'imposar l'interès comú
vers l'interès d'un particular o d'una empresa.
Aquest interès comú redica en la preservació
a la mesura que estigui a les nostres mans
del parc de Coiserola i ara ho està.
Ara bé, no ens volem trobar la proposta de modificació
del pla parcial a sobre de la taula amb tot decidit.
Hem de recordar que al govern esteu en minoria
i, per tant, creiem que el més coherent
seria formar amb l'oposició una taula de treball,
un grup de seguiment amb aquesta modificació del pla parcial
i decidir entre tots la millor manera
de gestionar les unitats d'actuació d'urbanisme,
de sostres, etc.
Ho has dit una miqueta de passar del final de tot
però t'agafo amb aquesta paraula i us cridem
perquè realment això pugui ser així.
Ara, alguns dubtes que a nosaltres ens poden sorgir.
La modificació del pla reduirà el seu àmbit
fins a l'actual pont de Campadrosa
o es mantindrà al mateix àmbit d'actuació.
Si no es pensa construir habitatge més amunt del pont,
els promotors renunciaran a l'edificació prevista a la bòbila
o es densificarà a la resta de les zones edificables.
En aquest després cas, si és així,
es pensa ampliar la zona del pla en terrenys adjacents
o es vol incorporar alguna zona no continua.
La reducció de costos que provoca
que s'hagi de desplaçar les línies i no soterrar
comportarà que hi hagi més habitatge social
o es podran fer càrrec del cos de la construcció
d'algun equipament municipal.
La zona que és a llibertat de la bòbila
per sobre del pont de Campadrosa
es planificarà com a zona d'equipaments
i si és així ens preguntem què hi voldreu posar.
Nosaltres ens venen al cap un parell d'idees, dues opcions.
Una seria una porta d'entrada a Cuixerola
amb un punt d'informació i aparcaments
i una altra la construcció del nou pavelló esportiu
en comptes de fer-ho allà on està previst
per evitar informes negatius de l'ACA.
Per últim comentar-vos que a la informativa de dilluns passat
ens vau comentar que es faria arribar la documentació
i aquesta documentació l'heu fet arribar aquesta setmana.
Per la documentació, quan ens l'heu facilitat,
veiem que ja estava preparada el divendres passat
i no hem tingut aquest cap de setmana per poder-la estudiar.
Creiem que entre dos i tres dies abans del ple
de poder examinar una documentació d'un expedient
que l'hem de mirar amb curiositat
creiem que no és la millor manera de poder estudiar
amb el detall que requereix.
Per tant, ens demanem una vegada més
que en els propers expedients això es tingui en compte.
Gràcies.
Jo tinc un parell de preguntes per fer el regidor Josep Maria Ranyer,
però abans de tot faré un apunt
a la intervenció d'Esquerra Republicana que acaben de fer.
En la primera part de la intervenció que acabeu de fer
que esteu demanant que es creï una comissió de treball
per poder, entre tots, estudiar on reubica aquests metres quadrats,
simplement m'agradaria recordar-vos que ja ens hagués agradat a nosaltres
a l'anterior mandat que aquesta voluntat que vosaltres
que haguéssiu pogut implementar aquesta voluntat
que ara esteu manifestant, que aleshores estàveu al govern
i haguéssiu creat una comissió de treball
de tots els grups d'aquest Ajuntament
per poder treballar conjuntament on reubicar
no 22.000 metres quadrats edificables
sinó el triple del conveni de l'Avall.
Això no es va fer, no ho vau fer, ho vam demanar,
ho vam demanar repetides vegades,
vam fer reunions amb tots els grups municipals per separat
perquè des del govern no es va crear mai aquesta comissió
i ens hagués agradat molt.
Endavant si aquest cop l'equip municipal,
l'equip de govern tira endavant aquesta comissió
i ho podem treballar entre tots.
Però simplement recordar-vos que Esquerra Republicana
quan va estar al govern d'aquí Sant Just això no es va fer
i estàvem parlant de bastants més metres quadrats.
Gràcies.
Aleshores, Josep Maria, dues preguntes.
Segons el PEP-NAT es poden construir habitatges a la bòvila
o no es poden construir habitatges a la bòvila?
O sigui, què diu?
I fins a quin punt el PEP-NAT pot intervenir
o interferir en el que ja està consolidat a nivell de planejament?
És a dir, si ja existeix un planejament a la bòvila
que parla que allà hi ha d'haver, que allà hi van pisos,
doncs fins a quin punt el PEP-NAT pot interferir sobre aquest planejament?
Perquè si ho pot fer entenc que aleshores el parc de Collserola
tindrà previst un fons per anar compensant a tots els propietaris.
I en segon lloc, com es pot fer aquesta reubicació dels metres quadrats
si la propietat d'aquest sol no hi està d'acord?
I ho dic i em remeto una altra vegada al conveni de davall
que es va aprovar el 2003-2004 i es va impugnar
i hem estat anys i anys i anys amb això sobre la taula, donant-li voltes
i finalment fins que no s'ha arribat a un acord
amb la propietat, amb qui tenia els drets de davall,
però un acord de mutuacuerdo, o sigui, tots d'acord,
no s'han reubicat aquests metres i, clar, per tal d'evitar
en la mesura del possible que ara, diguem, l'Ajuntament, no?,
actuem en una direcció i que la propietat no hi estigui d'acord,
clar, podem aprovar el planejament, però després ens el poden impugnar
i podem estar una altra vegada, anys i anys i anys, amb aquest problema.
Aleshores, simplement és això, no?, com teniu previst abordar aquesta negociació
i jo em sumo al que diu Esquerra Republicana,
creiem una taula de treball i que tots ho puguem fer.
Gràcies.
Gràcies, Laia Flotats.
Hi ha més intervencions?
O dono la paraula al ponent i tenc el ponent.
Molt bé.
D'entrada, moltes gràcies per la confiança.
Jo crec que aquest és un tema de poble o de ciutat,
però que interessa a tothom i des d'aquesta perspectiva
i no tant perquè el govern estigui en minoria,
sinó perquè una proposta pel poble i la ciutat
és bo que tingui el consens de la totalitat
o la majoria possible de forces polítiques.
I des d'aquesta perspectiva, garantida que farem
o amb una comissió, ja buscarem la fórmula concreta,
però la idea bàsica és que no fem volar coloms
i no començant des de zero,
però sí amb algunes de les propostes que es puguin acabar fent
o que es puguin estudiar,
veure els pros o els contres a diferents oportunitats.
I normalment, si tinguéssim molt més temps,
tindríem una figura que és la de l'avantprojecte de planejament,
que s'estableix una discussió,
s'estudien dues o tres propostes i aleshores acabes fent-lo.
Però com la suspensió d'incència només es dona un any,
en lloc de tramitar un procés d'avantprojecte de planejament,
el que farem serà una mica veure d'aquests dos o tres elements
que es poden argumentar o com es poden organitzar
per tenir un projecte que tingui el suport de tothom
i aleshores tramitar-lo a partir d'aquí sense aquesta situació,
perquè si no, repeteixo, el risc que correm
és que si dintre d'un any no tenim una aprovació inicial,
aleshores tornem a la posició, a la casella de sortida,
que és una mica part de la contesta
al que preguntava la regidora Lalla.
Si no fem res, en la mesura que això està consolidat,
és a dir, com no hi ha revisió del planejament,
el PEMNAT no actua.
Per contra, si fem un nou planejament,
les normes del PEMNAT ens afecten en aquesta zona.
Tenen un grau de...
hi ha mesures que són orientatives, que són directrius,
i altres que són molt més impositives.
En cap cas, ni la Generalitat quan ho va treure,
ni el Parc, tenen fons per indemnitzar.
No hi ha fons per indemnitzar,
però també hem de tenir en compte una cosa.
Tot planejament és d'iniciativa pública actualment.
Abans hi havia planejaments que podia iniciar un privat,
ara tots són d'iniciativa pública.
Els pot redactar un privat,
però al final l'única autoritat al respecte
és el ple municipal que aprova inicialment
i la Generalitat que ho aprova definitivament.
Són les dues uniques autoritats.
Un pot fer un planejament contra els promotors.
No és el més adient perquè pots trobar-te
que després no s'executi,
i aleshores has fet tot un cavall per res.
Tu pots fer-ho de determinades maneres,
però hem d'intentar veure que hi ha una obligació
que tot planejament ha de ser efectible econòmicament.
Les càrregues i el que tu poses allà s'ha de compensar.
No pots fer un planejament deficitari
perquè aleshores no està dintre la llei i no es pot fer.
Tenim unes limitacions,
però nosaltres creiem que aquest any
ens ha de donar temps per poder-les analitzar, estudiar i resoldre.
I en aquest sentit, si no féssim res,
podríem acabar construint, després de construir l'Ajuntament,
després de fer el procés d'urbanització, etcètera, etcètera,
que hauria de demanar a l'Ajuntament
i que a l'Ajuntament li podríem qüestionar no.
Però sempre, l'Ajuntament tindria un handicap,
que és que estaria obligat a parlar
pel planejament que hi ha ara.
Si canviem el planejament,
les urbanitzacions i el que es faci
hauran de respectar el nou planejament.
I això és el que volem, anar a un nou planejament
si és possible, primer, d'acord,
l'objectiu és que sigui de tot el ple
i, si és possible, amb els diferents propietaris de la zona
que també ho han d'executar.
Hores d'ara no ho tenim tot pensat amb el que plantegeu, no?
Vull dir, en el sentit d'allò de dir
escolta, el tros de la bòbila què serà, equipaments?
Bueno, en el moment en què un entra a reordenar els espais d'equipaments,
els espais destinats d'equipaments, zones verdes, etcètera,
no diré que es posi tot en un pot i els reparteix,
però sí que pots fer-lo, tu pots acabar traslladant-lo
que ara són espais d'equipaments que estan col·locats
en un determinat son, traslladar-los a aquell punt
i, per tant, allà es podrien fer equipaments
o bé decidir que són a verdes.
Ja ho veurem.
Jo crec que són aquestes les coses que hem de veure.
Què és el que es pot posar allà?
Què és el que s'ha de fer?
És a dir, com s'ordena tota la part de la bonaigua,
que també tot hem d'ordenar-lo amb aquest tema.
Els habitatges.
La idea bàsica és que, és a dir, l'àmbit que hi ha,
la idea fonamental és treballar que dintre d'aquest àmbit
sigui el mateix que tenim ara.
Però podríem acabar veient que, al millor, el planejament que fem
necessitem altres coses que siguin possibles,
perquè tampoc podem fer...
Ara agafo aquí no sé quants metres.
Moure metres d'edificabilitat d'una banda a l'altra
no és gens senzill.
Has d'haver-hi uns contínuos, has de respectar un conjunt de normes.
No és senzill.
Però, en tot cas, la idea inicial és veure si som capaços
de reordenar el que hi ha ara
amb aquests cent i escaig mil metres quadrats que tenim de l'àmbit,
veure si som capaços d'incabir allà els 22.000 d'edificabilitat
sense que siguin grans edificis.
Però, clar, al final dius, mira, escolta,
faig una torre i foto no sé quants,
però no farem una torre a l'entrada del Coixerola.
Crec, jo, que no anirem per aquí.
Per tant, jo, que haurem de veure l'edificabilitat,
les possibilitats, el que ens dona,
tots aquests elements l'haurem de plantejar.
No pretenem reduir l'àmbit, pretenem mantenir-ho.
Hauríem d'analitzar si és necessari o no,
no sé de com vagi, si hi ha algun discontinu.
El que passa és que l'autoritat urbanística, la Generalitat
i els tribunals són bastant reassis a parlar de discontinus.
Vull dir que ho has de polir molt bé,
però, en tot cas, analitzem tots aquells elements.
I aleshores, si aquella zona final, que ara és una esplanada,
som capaços de dignificar-la
i fer-la una zona verda, una zona d'equipaments,
podem acabar discutint de què és el que podem acabar col·locant allà.
Per tant, ara és redigenyar les taques
i posar-les en el lloc que volem
i la edificabilitat on puguem d'aquests espais
perquè ho puguem ordenar preservant una distància amb la vall
i que, per tant, allò, a partir del pont de Can Pedrosa,
sigui ja, no tan sols que pensem que allà comença la vall,
sinó que en la pràctica comenci la vall
i que, a partir d'aquí, ja no es construeixi.
Aquesta és una mica la idea, no sé si he contestat a totes.
En tot cas, dic, i repeteixo,
estem plenament oberts amb tothom,
que aquest sigui un procés el més transparent.
I, per últim, l'estratègia aquesta que em deies de negociació,
nosaltres intentarem buscar l'acord,
sempre.
És veritat que, per exemple, aquí estem en una situació diferent
al que teníem a la vall.
Quan en el 2006 es suprimeix la capacitat d'edificar
i s'elimina,
allà hi ha tot un conjunt de propietaris
que ja han engegat un procés
i, per tant, hi ha una demanda pel mig
i la possibilitat certa que l'Ajuntament
hagués de pagar una forta indemnització.
Això forçava encara més
el que sempre es convenia en un pla
que s'arribava a acord amb el promotor.
Aquí estàvem, diguem-ne, doblement interessats
perquè una de les condicions era treure'l de l'Ajuntament,
l'espada de Mocles,
d'una demanda multimilionària
que li podia deixar
les seves arques empantanegades per molt de temps.
Per tant, aquí no es produeix aquesta situació.
Aquí anem a dissenyar un pla,
un nou pla, una nova ordenació,
on l'autoritat i la iniciativa municipal
tenint en compte quines són les propietats
i tenint en compte que haurem de buscar
que això sigui possible
i que no ens trobem en una continua guerra
de denúncies, d'impugnacions i no sé quants.
Ho intentarem.
Diu, dos no es barallen si un no vol,
però dos no arriben a un acord si un altre tampoc vol.
No sé què serà aquí.
Veig que es fan més intervencions.
Us demanaria màxima brevetat, sisplau.
Quico Ferrer.
Gràcies, Maria.
Has comentat que la propietat, senyor Núñez Inavarro,
el 2012 va fer una proposta de modificació
que va entrar i que va retirar.
La meva pregunta és, aquesta proposta de modificació
era millor que la que tenim ara actualment?
Era més eficient a protegir el que és la vall?
Era una mica el que volem fer?
S'apropava?
Gràcies.
Només puntualitzar que si no es fa mínimament
de la mà de la propietat ho impugnaran.
I això s'aternitzarà.
Josep Maria, contestes i tanquem el punt.
Jo no l'he vist, el 2014, perquè no es va tramitar administrativament.
Va ser tan llampec que no es va ni obrir l'experient.
La informació la tenen els tècnics que van rebre el document
i van rebre la retirada,
i saben que aquí hi ha un exemplar a la casa,
però jo no el conec ni l'he valorat.
Per tant, no els ho podria dir en aquell moment
si era millor o pitjor, a costa o no a costa.
En tot cas, és un element que podem tenir en compte
per allò que, oiga, vostè va proposar el 2014,
però també es pot desdir.
Llavors, jo estic d'acord.
Si som capaços de trobar un acord, perfecte.
Si no, haurem de defensar la vall
i haurem d'intentar fer el que millor correspongui
o el que defensi millor els interessos dels injustengues.
Però si podem ara fer-ho amb acord, millor que amb desacord.
Això sí.
Molt bé, passarem a votacions.
Vots en contra?
No n'hi ha cap. Abstencions?
Quico Ferrer?
La resta de grups voten a favor i queda aprovat aquest punt.
Permeteu-me que us recalquegui tres missatges.
Primera, aquesta decisió d'avui no va contra ningú.
Creiem que és possible que hi hagi una ordenació
més idònia en aquest entorn de la pre-vall
i l'objectiu és que en un termini de màxim un any
siguem capaços de trobar una reordenació
que s'ajusti més a aquesta nova realitat que s'ha creat
d'ensar que la vall de Sant Just és part natural.
Vull recalcar que això no és un planejament,
no és una decisió d'avui contra ningú,
sinó que és buscar una alternativa que ha de ser equilibrada
i ha de ser viable per millorar una ordenació
que creiem que és francament millorable.
Passem a les motions d'urgència.
No n'hi ha cap.
No sé si teniu algun dubte.
Passaríem a la informació econòmica i financera periòdica
i la regidora d'Isenda, la Quima Jiménez,
donarà a compte express de quatre punts,
de l'informe d'amorositat, del càlcul del PMP trimestral,
dels ingressos d'espeses i informació financera
que l'execució del segon trimestre i dalt,
informació periòdica sobre execució pressupostària
i moviments de tesoreria.
Endavant, Quima Jiménez.
Com sabeu, aquests punts els fem sempre seguits.
Bé, el promís mig de pagament és un tema que ja l'hem comentat
amb tots vosaltres a la Comissió Informativa.
Estem a 63,66 dies.
Ja hem parlat moltes vegades que aquest és un dels punts
que hem de millorar.
Penseu que tenim ara les factures pendents de pagament
a final del trimestre, és a dir, del segon trimestre d'any,
pendents que si ho fem al promís són 85,42 dies.
Per tant, estem elevats.
Com ja sabeu, doncs aquí hem de pensar que en el segon trimestre
el que fem és, en el segon trimestre, perdó,
comencem a incorporar casi romanents,
tot això fa que facin les modificacions,
han d'introduir el pressupost, etcètera, etcètera.
Tot això fa que la casa vagi una mica més lenta.
Si mirem com estem amb l'execució, com veureu,
els ingressos van dintre del que estem
en el segon semestre de l'any.
Veiem que tenim unes factures o unes importacions despeses
que veureu que pujaran més en el tercer i el quart trimestre.
I com veieu, les conclusions que si tanquéssim amb aquests números,
penseu, insisteixo, que estem en el segon semestre,
que trencaríem l'objectiu d'estabilitat pressupostària
per 2.142.954.
La regla de despesa la trencaríem per 7.000.000 i escatxos
i tindríem un antebotament d'un 38,35.
Penseu que una de les coses que ens permet la suspensió
de les regles fiscals és que ens permeten tancar la regla de despesa
d'aquí que hi ha això.
I penseu que aquesta regla de despesa es trenca tant
que incorporem tots aquells rumanents,
que és una de les coses que ens permet incorporar
a fet de trencar la regla de despesa.
Per tant, sí que els números, potser veiem això,
però cal recalcar que la incorporació de rumanents
és una despesa que incorporem però que no ingressem diners.
És a dir, perquè clar, els rumanents venen d'alls anteriors,
per tant, d'aquí ve aquest desequilibri.
Però penseu que tot i aquest desequilibri a l'incorporació
dels rumanents, no trenquem o no tenim el rumanent de tesoria
no queda afectat i això és positiu.
I veurem com evolucionem amb el que queda de l'any
i és això el que donem compte.
Moltes gràcies, Quima Giménez.
Sí, em tornen preguntes.
Sí.
Pico Ferreu.
Sí, gràcies, Quima, per l'exposició.
Jo només tinc una pregunta,
i és que el tema de la forma de pagament
fa temps que l'arrosseguem, no?
Llavors, la meva pregunta és què és el que fa el govern
per intentar millorar-la, no?
Llavors, l'altra cosa és per què l'arrosseguem?
O sigui, en el món privat pot ser perquè no hi ha líquides
dintre del que és l'empresa, perquè hi falten uns pagaments.
Vull dir, en el nostre cas, quin és el problema?
És un tema de gestió, és un tema de què ens falta
que arribin els pagaments, quin és el problema?
I després, quina és la proposta per part del departament
per poder-ho millorar?
Gràcies.
Jo crec que això ha sigut un tema...
Segona, Quima, hi ha alguna intervenció més?
Doncs tancaria la punyent.
Jo crec que és un tema, com ho vam comentar,
i no recordo ara si ho vam fer.
Jo crec que va ser la comissió aquesta,
no la informativa, sinó l'anterior,
que vam treure, quan vam fer el primer balanç del primer semestre,
que també vam veure que anàvem amb el tema aquest
del promís mig de pagament, vam veure que és veritat
que veníem també cert d'un atac informàtic.
Això va fer que també hi haguessin factures molt més tard.
Però això és un moment puntual, amb un temps determinat,
i això ho havíem de superar.
Però clar, arrosseguem aquest problema.
I si us en recordeu, jo us vaig comentar que des de la intervenció
s'havia fet un procediment perquè la gent tingués més clar
quin era el termini de quan li arriba una factura,
té uns dies per validar-la i té un procediment.
I vam fer aquest recordatori des de l'àrea d'intervenció
perquè això minorés.
I l'altre dia vam fer una reunió on ja es veia que aquest procediment
i aquest recordatori als tècnics,
que són realment qui validen les factures,
d'aquí políticament no en tenim res a veure.
És a dir, arriba una factura i fa el procediment que li toca,
registra, es passa al tècnic, el tècnic compròva
si és un contracte o no amb el contracte
i si hi ha una comanda, doncs amb la comanda.
Llavors ho torna a enviar a intervencions,
valida, llavors s'introdueix, es comptabilitza,
passa tot el procés.
I vam veure que realment, des que havíem enviat el procediment,
realment havíem millorat.
És a dir, que entre el tercer i el quart trimestre
veurem que això ja millora.
Tenen a penes factures ja molt atrasades,
per tant creiem que els petits canvis que intentem fer
i canviar una mica la cultura i un recordatori a la gent,
doncs perquè també és veritat, venim d'una pandèmia,
venim de treballar a casa, que això també fa que a vegades
quan un no sap com va, si tens un equip de treball a prop teu,
li preguntes, escolta, com puc fer això?
Ara això no hi és, esperem que tot això evolucioni,
per això es va fer aquesta forma de com fer-ho.
És aquest procediment fàcil i senzill perquè la gent ho fes
si no estava a prop dels seus companys.
I l'altre dia la intervenció ens va dir que estava contenta,
que s'havia de millorar, però que estava contenta
perquè es veien processos positius.
Per tant, jo també dono el punt de confiança,
com vosaltres ens el doneu a nosaltres,
que millorarà en aquesta forma de treballar.
També vull recordar que s'ha reforçat amb una persona més
l'àrea d'economia i per tant aquesta millora també
s'ha d'anar notant mica en mica.
Passem a informació d'alcaldia.
En primer lloc llegirem el manifest del Dia Internacional
de les Persones Grans,
manifest que llegirà la regidora de gent gran, l'Equima Jiménez.
Bé, demà és el Dia Internacional de les Persones Grans.
Primer de tot, no el llegirem tot.
Hem sobrellat les quatre frases o quatre paràgrafs.
Ens hauria agradat poder-nos llegir tots junts,
com sempre fem, si us en recordeu.
Sempre hem llegit paràgrafs i ens els hem distribuït,
però vam comentar-ho amb els tècnics de la casa
i ens van aconsellar aquella que no estàvem en pandèmia,
no estàvem tots assentats, com sempre,
que no s'ho calitzés a una persona.
Però insisteixo que llegeixo en nom de tothom,
la idea era que ho llegíssim tots i totes,
però la pandèmia una vegada més ens fa canviar els hàbits.
Així que us en llegeixo breument.
L'1 d'octubre, Dia Internacional de les Persones Grans,
va ser promogut per l'ONU amb l'objectiu
de seïtuar les persones grans
al Centre d'Interès Mundial per un dia.
La pandèmia ha afectat especialment a les persones grans.
És en el grup de l'AT on s'ha perdut més vides
i també el que ha patit més seqüeles
d'un nivell físic com emocional.
El procés de digitalització accelerat per la pandèmia
s'ha desenvolupat deixant enrere moltes persones,
no només persones grans, sinó de totes les edats i condicions.
Altres problemàtiques especialment greus
són les que tenen a veure amb els habitatges,
problemes d'accessibilitat, amb pisos alts sense ascensors
o aïllats que dificulta no impedeixen totalment la mobilitat,
la pobresa energètica,
amb preus desorbitats de l'energia o els desnonaments.
Les persones cada vegada vivim més anys
i aquest allargament de la vida
té conseqüències socials, sanitàries, econòmiques
que s'han d'abordar des d'una estratègia global
en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible,
els famosos OBSs.
Es proclama també la sostenibilitat
del sistema públic de pensions
i la necessitat d'impulsar mesures
que vagin reduint algunes de les seves desigualtats,
el dretx de gènere que s'arrossega del mercat laboral.
I, per últim, es reivindica un any més
l'impuls d'una llei de gent gran a Catalunya
que garanteixi els nostres drets
i col·loqui les persones grans i les seves necessitats
com a prioritat de l'agenda política.
Aquest 1 d'octubre, les persones grans del Baix Llobregat
volen reivindicar la seva plena ciutadania,
la bellesa com a patrimoni col·lectiu
i l'experiència i trajectòria vitals
com a base per la construcció d'una societat
actuosa, igualitària i de pau. Gràcies.
Molt bé. Gràcies, Quim Jiménez.
Continuem amb les informacions d'Alcaldia.
Són sis punts.
El primer són 62 les dones que han estat assassinades
a l'estat espanyol des de l'1 de gener.
14 d'aquests assassinats s'han produït a Catalunya.
Són dones víctimes de la violència masclista.
Voldria també lamentar la mort de Josep Mestres Mendes.
Va ser veí i treballador d'aquest ajuntament
fins que es va jubilar el desembre del 2019.
També avui s'ha celebrat l'acte d'investidura
com a doctor Noris Causda
per la Universitat Politècnica de Catalunya
de l'arquitecte i veí de Sant Just,
Ricardo Goffill Levi,
una cerimònia que s'ha celebrat a Santa Maria del Mar.
Voldria també recalcar que s'han començat a fer canvis
en alguns carrers per l'arribada dels nous contenidors.
S'estan retirant aquests dies, ho podeu comprovar,
les tanques protectores,
es canvien les ubicacions d'algunes bateries
i alguns aparcaments.
Aquests canvis també comportaran el canvi de sentit
de dos carrers cèntrics de Sant Just,
el carrer Montserrat i el carrer Ataneu entre Creu i Major.
A partir d'aquest dissabte
es produiran una nova iniciativa comercial,
el Mercat Ambulant del Mas Llull.
Cada primer dissabte de mes,
tres o quatre comerços del centre de Sant Just,
en el cas Corvà,
seran convidats a conèixer el Mercat Ambulant del Mas Llull
en una iniciativa que s'ha fet conjuntament
amb les associacions de comerciants
i l'associació veïnal del Mas Llull.
Finalment, entre el 13 i el 24 d'octubre,
es celebraran les festes de tardor.
Avui us oferim, teniu a sobre la taula,
el programa d'activitats
i durant aquests propers dies també
tots els veïns i veïnes de Sant Just els rebran
i així tindran una bona guia
de totes les activitats que podran durar en aquests dies.
Ara passem als precs i preguntes.
Comencem primer dels regidors del Consistori
i després faríem els del públic que tenim una pregunta.
Veig una o dues mans alçades.
No en veig més.
Anna Vilanova.
Bé, he aixecat la mà primer en Sergi.
És igual.
No t'importa, no?
Bé, tinc quatre preguntes,
però tres són molt enfocades al Mas Llull.
Alguns veïns de Mas Llull m'han fet la pregunta
que fes a l'Ajuntament,
a veure si hi havia la possibilitat
d'obrir dos sentits al carrer Can dels Ocells
perquè d'aquesta manera tindrien dos vies
per poder accedir al poble
i no haver de passar a tots per l'avinguda indústria.
L'altre, també,
si ha projectat la col·locació d'un bici Vox amb el Mas Llull
per fer tràmits d'aquest tipus,
tràmits que has d'abaixar el poble
i no cal agafar el cotxe,
amb la bicicleta hi hauria prou.
I un altre és que fan una queixa, entre cometes,
perquè el parc infantil,
sobretot a l'edat de 0 a 3 anys o 1 a 3 anys,
ha quedat molt petit.
Mas Llull és un... el Sergi ho sap,
és una zona que està ple de nens i nenes d'aquestes edats
i ha quedat petit.
Potser hauríem de pensar en un futur
en parts que evolucionin amb la seva població.
I, bé, és aquesta queixa que ha quedat molt petit.
Ha quedat petit tant a nivell físic o a nivell dels tipus de jocs?
D'espais, el sorral,
em sembla que només hi ha grunxador,
en un cert aspecte, no?, de testris,
on poden jugar els nens.
I l'altre és com funciona la nova reordenació vial
del voltant de l'escola Miranda,
ja que el carrer no estava acabat,
com està funcionant?
Gràcies. Sergi Seguí?
Sí, gràcies.
L'abril demana tanda, Anna, el grunxador.
L'abril demana tanda.
És veritat que ha quedat,
per l'evolució que hi ha hagut de població,
és veritat que ara hi ha molta gent,
hi ha l'escola davant i també a l'hora de sortir,
s'ajunten les dues coses.
Precisament volia començar també per una qüestió
que està afectant bastant a Mas Llull
però que també afecta diferents zones repoblacions,
aquests microtalls de llum molt ràpids
que s'estan succeint des de fa setmanes
per no dir fins i tot algun més.
Recordar que aquí vam aprovar una moció
d'indessa a millorar les inversions
i pel que sembla no és així,
pel que podem comprovar.
Segon, també volia comentar un parell de coses
que comentava l'alcalde en el despatx d'ofici,
precisament aquests canvis en les bateries
que hem vist que ja han començat,
però hem vist que els treballs els estan fent
l'UIR i la brigada municipal
i si no tenim mal entès,
quan se'ns va explicar tot el canvi de contenidors
que hi hauria, es va dir que l'empresa
tindria una partida de, com li deien,
treballs addicionals.
La pregunta és si són aquests i si no són aquests
doncs si els exigirem la factura, diguem-ne.
I després també volíem comentar una qüestió
sobre la programació de les festes de tardor
i és que hem trobat a faltar sincerament
el tema de la Lleida de Castellera
i de la Vallada de Cerdanes o del Concert de Cerdanes,
que també es va fer per festa major.
Al principi pensàvem que podria ser
de les restriccions perquè és cert
que s'han aixecat fa molt poc,
sobretot les relatives a les Lledes Castelleres,
però és clar, veiem que la matinada del dràctic
és aquesta frase que queda condicional
a l'aixecament de les actuals restriccions sanitàries,
cosa que ens sembla un encert,
programar-ho si hi ha opció i si no,
tothom sap què és de la pandèmia.
Per tant, això ens sota
que no hi hagi dia de castellera
i que no hi hagi trobada de cerdanistes,
sobretot quan es va tancar l'agrupació de cerdanistes
va arribar l'acord amb ells que seria l'Ajuntament
qui programaria cerdanes en les festes.
És cert que, evidentment, quan no s'ha pogut,
no s'ha pogut, però ara que ja es pot tornar a fer
amb les restriccions que calgui,
doncs en sobte no ho veureu.
I l'últim, res, recordar que cada mes d'octubre,
que fa quatre anys aquí vam viure una jornada excepcional
i que demà hi ha l'acte de record
que es fa davant del Casal de Joves
a partir de les 7 de la tarda,
organitzat per totes les diferents entitats
i partits sobiranistes del municipi
i que convido tothom que tingui ganes d'apuntar-s'hi.
Gràcies, Sergi. Laia Fodats.
Gràcies.
Sí, és també traslladar una queixa del barri de Mas Llull
també que ens han fet arribar diversos veïns
respecte al tema de la cobertura de mòbil.
No hi ha cobertura de mòbil i sembla que,
tot i que ho han traslladat aquesta petició aquí a l'Ajuntament,
es veu que no hi ha previsió de posar cap antena
i, clar, és un problema que està afectant a molta gent.
Clar, tenint en compte que cada vegada la gent ja no té telèfon fix a casa
i que tot es fa pel mòbil, és un problema això.
Mal perquè si tens qualsevol incidència dintre de casa
i no pots trucar i això, bàsicament és això.
I també un prec que si, sisplau,
totes les instàncies que presenten els veïns i les veïnes
si es poden contestar encara que no sigui en algun cas
que el silenci administratiu sigui negatiu i no calgui,
però que es contesti mínimament almenys un acus de rebuda.
I després, en la línia del que acaba de dir el regidor Sergi Seguí,
efectivament demà és l'1 d'octubre i ha organitzat aquest acte
que està obert a tothom, si pot participar qui vulgui,
en commemoració dels quatre anys de la celebració del referèndum
i simplement recordar l'estat en què estan les plaques que es van fer
conmemoratives que es van ubicar en els quatre espais
on es va fer la votació que estan una mica deteriorades
i convindria fer-ne un manteniment.
Gràcies.
Gràcies, alcalde.
A mi m'interessava saber quin és el timing
i com estan els projectes que ja estan en marxa.
El primer de tot és el juliol, el que és el centre cívic,
en principi el que és la edificació sembla que ja estigui acabada
i m'agradaria saber quan serà operativa,
quan començaran a treballar o a poder disfrutar
el que és la ciutadania d'aquest centre cívic
que sembla que ja està acabat.
Això per un costat, després per l'altre costat
el projecte de Ponce de León, m'agradaria saber,
el meu aprovar l'altre dia,
quin és el timing i l'execució que teniu previst del projecte.
Una vegada es doni el que és la concessionària,
el que és el projecte per començar,
quin és el procés i si afectarà el que és amb el trànsit
del propi carrer.
I ja està, en principi és això.
Gràcies.
Gràcies, Quico Ferreana.
Era en referència al que demanava la Laia,
que es fes una restauració o un manteniment
de les plaques de l'1 d'octubre.
Jo volia saber com es va acordar la col·locació d'aquestes plaques,
qui va ser el que va decidir a on s'havien de col·locar.
Molt bé, gràcies.
A veure, començo per tu Anna Vilanova.
Can dels ocells, obrien els dos sentits.
El que tenim previst fer,
un cop es facin les obres de la connexió Max Llull-Barrissut
i les obres del carrer Ponce León,
el tenim previst fer al doble sentit
de la vinguda Riera fins al carrer Hereter.
Entenem que d'aquesta manera es descongestionarà
el carrer Ponce León
i també es donarà una certa diversitat
al trànsit que surt del Max Llull.
Can dels ocells, avui l'hem d'esperar,
però una raó molt senzilla,
els matins la Rambla de Sant Just
és de les artèries que va amb una IMET més alta,
una intensitat de vehicles més alta.
Ens fa por que si obrim can dels ocells
encara s'incrementi més aquesta densitat
d'aquest flux de circulació
i que pugui col·lapsar aquest artèric
amb les artèries principals per sortir de Sant Just.
Per tant, primer volem mirar
com funciona el doble sentit fins a Hereter
i després, en cas que persistessin els problemes,
estudiarem can dels ocells,
però d'entrada volem esperar.
Bici Vox a maig-vi no hi ha previsió.
El que sí que tenim previsió
és que el maig-vi sigui un dels barris beneficiaris
un cop simplement hi ha el bici metropolità
que esperem que sigui a finals de l'any que ve.
El parc infantil del maig-vi
és veritat que els jocs infantils
potser s'han quedat una mica petits,
però també, en aquest sentit,
el que segurament tocaria
és parlar amb l'Ajuntament de Sant Feliu
que té una extensió de zona verda molt gran al voltant
en un costat com en un altre.
És una zona verda
on pràcticament no hi ha jocs infantils
i el que potser tens de més sentit
és que ens poséssim d'acord amb Sant Feliu
i ens repartíssim una mica els jocs infantils.
Recullo la petició
i intentarem de veure si tindrem
una solució conjunta amb el municipi de Sant Feliu
perquè realment les zones verdes del maig-vi
estan molt a cavall entre els dos municipis.
La reordenació de les Mirandes
es manté tot com fins ara.
L'obra del carrer Boruc
és veritat que està durant més del que prevèiem.
De moment, en horari d'entrada i sortida de les escoles
sobre el trànsit, per tant, poden circular vehicles.
Passades aquestes hores de màxima intensitat de vehicles
el que fem és tancar el carrer
així es poden continuar les obres.
Però a nivell d'entrada i sortida del col·legi
la reordenació es manté tal com es va aplicant al seu moment.
Sergi Seguí, microtais de llum.
L'altre dia, precisament, amb el regidor Pedro de Soria
vam tenir una reunió amb FEC Sandesa.
S'han compromès a fer unes inversions a cara a l'any que ve.
Són conscients d'aquests problemes.
Han estat fent actuacions d'Isaac Peral.
Crec que també ha vingut a Riera
amb l'objectiu de solucionar aquests microtais
que sobretot afecten el maig-juí
i els barris col·lindants amb la carretera reial
com bases de Sant Pere en Tor Walden.
Creuen que tenen detectat el problema.
Té solució complicada però pel que ens consta
FEC Sandesa hi estan treballant.
Respecte a l'obra civil del canvi de contenidors
l'empresa valoritza
el que farà és les grans actuacions d'obra civil.
Quan s'hagin de rebaixar voreres
s'han de fer ampliar queixals de voreres.
Quan l'obra civil és gran això ho fa valoritza
les obres petites de treure els protectors
de posar alguna pilona.
Això ho fa l'UIR o la brigada.
La gran obra civil la sumeix valoritza
perquè així es va establir en la modificació de contracte.
Festes de tardor.
La diada que estairé a les serranes
podria dir potser millor la regió de cultura.
Entenc que si no estan programats
és perquè en el moment en què es va programar
les festes de tardor
aquestes dues activitats culturals
encara estaven sotmeses a restriccions.
Nosaltres hem de programar amb una certa entel·lació
en aquells moments aquestes activitats culturals
encara no es podien fer
i imagino que per aquest motiu no es van programar.
En el moment en què es puguin tornar a programar
i sembla que així és actualment
evidentment tant els castells com les serranes
han de tornar a formar part de l'oferta cultural
de Sant Just com ha estat habitualment.
Laia Flotats, cobertura de mòbil del maig de juliol.
Aprofito perquè l'única pregunta que tenia precisament avui
del públic era, referent a aquest tema,
era un veí del maig de juliol que es diu
Joan Manuel Espuela Esputxullers.
El problema que estem tenint és que algunes companyes de telèfon
que són conscients d'aquest problema
s'han posat en contacte amb comunitats
de propietaris per poder instal·lar antenes
que millorin la cobertura.
Quin problema estem tenint?
Doncs que la majoria de comunitats no es posen d'acord
i per tant no accepten que es col·loquin antenes
en les taulares de les seves finques.
Des de l'Ajuntament ara volem intermediar
per buscar una solució.
Si cal, buscarem solucions que passin per equipaments públics.
No en tenim cap inconvenient.
Som-nos conscients que és necessari
que hi hagi una cobertura del barri
i intentarem buscar les solucions que siguin viables.
Però aquests casos és complicat perquè els veïns per un costat
volen millor cobertura,
per altres són reticents molts cops
que s'instal·lin antenes en les seves finques.
Sobre les plaques, el 2 d'octubre,
ara t'ho estic dient de memòria
i a vegades em falla una mica la memòria.
Me'n passa amb la xuleta.
Es va decidir per ple on es col·locarien.
Va ser un ple que es va celebrar el mes de juliol del 2017.
Es va decidir que en tots els...
Sí, perquè abans del 2 d'octubre...
Ai, disculpeu, doncs el 2 d'octubre.
Ai, del 2018.
I es va decidir que es col·locarien
en aquells centres que havien estat centres de votació.
Anem mantenint.
El que passa és que t'he de dir
que són plaques que estan sotmeses constantment actes vandàlics.
Quan les netegem, tarda en poc temps rebre una pintada o...
Però vaja, en tot cas sí que demano la brigada que les netegi.
Quico Ferrer.
Els centres d'esfixolat sants estem a punt d'acabar-lo,
però no està del tot acabat.
Encara falten obres a l'interior,
millores d'ensenyalètica,
l'aula d'estudi necessita una càmera de control,
falten encara obres d'aquestes complementàries que semblen petites,
però perquè l'edifici estigui en bones condicions quan s'obri s'ha de fer.
L'objectiu és el mes de gener obrir el centre cívic.
El funcionament, sí, obrir-lo al públic.
I, de fet, esperem que en el pressupost del 2022
puguem aprovar una partida
per poder finançar l'obertura del centre cívic.
I carrer Ponce i León.
Actualment el projecte està en fase d'exposició pública,
es va aprovar inicialment.
Ara t'ho estic dient de memòria i potser m'equivoco.
Diria que al migdia de novembre s'acaba el termini d'exposició pública
i a continuació el que farem és iniciar la contractació.
Jo crec que és una obra que s'hauria de realitzar
durant el primer trimestre de l'any vinent.
És una obra a nivell de mobilitat relativament fàcil,
tot i que evidentment com totes les obres provocarà afectacions,
però tenint en compte les característiques del polígon sud-oest
creiem que serà relativament fàcil desviar el trànsit per a altres carrers.
Així doncs, en fet, hi ha totes les preguntes i les respostes
que espereixo que hagin nascut satisfactòries.
I com que l'única pregunta del públic que hi havia ja l'ha contestat,
si us sembla bé, doncs ho aniríem per acabat al ple
i ens emplaçem al proper ple ordinari, que serà el del mes d'octubre.
Moltes gràcies a tots per escoltar-nos.