Bona tarda a tothom. Iniciem el ple ordinari del mes d'abril. Dono la benvinguda a tot el públic que avui ens acompanya i als regidors i regidores que formen part del consistori.
En primer lloc, aprovaríem l'acta de la sessió anterior del ple del 30 de març. No sé si hi ha algun comentari a fer respecte a l'acta.
Si no és així, la submetrem a votació. Vots en contra? No n'hi ha cap. Abstenció a la CUP amunt. Vots a favor de la resta de grups. Per tant, queda aprovada l'acta.
Anem als dictàmens de ple, àrea d'alcaldia, presidència, serveis generals, economia i sostenibilitat. El primer punt és l'aprovació provisional de la modificació de l'ordenança fiscal número 20, reguladora de la taxa per a l'utilització de les instal·lacions dels equipaments municipals. Defensarà aquest punt la regidora d'Higenda, Quima Jiménez.
Bona tarda a tots i a totes. Doncs bé, el primer, la taxa l'ordenança fiscal número 20, les modificacions que realment són rellevants són quatre, i una és que introduïm un aclariment de la tarifa corresponent a l'utilització del camp de futbol per tal que es produeixi per si hi ha algunes persones o alguna entitat o algunes empreses que vulguin l'utilització per més d'un dia a la setmana.
S'elimina la tarificació de l'utilització del camp de sauró, com bé sabeu, desapareixerà amb l'educació del terreny que es produirà un cop finalitzades les obres, per tant, l'hem de treure, aquesta tarifa no té cap sentit que hi sigui, i es crea una tarifa per a l'utilització també del camp en una temporada sencera, per exemple, posem-ho perquè ho entenguem, una empresa que decideix que els seus treballadors volen que facin un campionat de futbol durant tot un any.
Hi ha una tarifa de 627 euros per tota la temporada, i finalment s'ajusten les tarifes, com sabeu, si mireu les antigues ordenances, sempre hi ha el 0,11, 0,23, doncs el que fem és múltiples de 0 i de 5 per tal que sigui més fàcil la seva calculació, i en principi no hi ha res bé, si en tenim alguna cosa, doncs ho preguntem.
Gràcies, Quima, hauríem un torn de paraules, hi ha becmanys aixecades. Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Gràcies, bona tarda. Tècnicament la proposta és impecable, és a dir, simplifiquem l'ordenança, traient el preu que no s'utilitzarà després de les obres previstes, i arrodonim preus, cosa que s'agraeix amb aquests decimals tan estranys que sempre ens acaben sortint.
Ara la regidora comentava que aquesta nova tarifa està pensada per un ús anual del camp de futbol, i aquelles empreses que vulguin muntar un campionat o el que sigui. Nosaltres preguntem què passa amb aquelles persones que vulguin utilitzar el camp en un horari que no siguin al matí migdia i que no treballen en empreses de Sant Just.
No, persones que no estan en l'esport federat, però que els hi havia de gust poder jugar. Entenc que se'ls aplicaria aquesta tarifa, perquè per això està, però la pregunta és si tindrien lloc per fer-ho.
Hi ha alguna pregunta més? No? Doncs respondrà i tancarà la regidora.
Bé, és cert que aquesta pregunta la veia comentada el regidor el Sergi quan vam fer les informatives. Va ser una qüestió que vam preguntar i vam estar debatint.
És veritat que ara, si miréssim realment la temporalitat que hi ha en tots els horaris, és difícil que s'encaixi en un altre horari que no sigui migdia o alguna hora així.
És veritat que ara, com que al setembre s'han de fer els nous horaris, segurament s'intentarà esbrinar a veure si hi ha algun horari on hi hagi persones que, pel que sigui, ho hagin de fer en un altre horari que no sigui aquesta franja que queda més lliure,
a veure si els hi podem tenir la possibilitat de tenir un horari per poder fer l'esport en un horari més o menys que el necessiti.
Però ara està complicat. Si ho miréssim a dia d'avui seria complicat, però ja et dic que al setembre el regidor doncs diu que s'ha de mirar i s'ha de completar l'horari.
Moltes gràcies, Quimà. Aniríem a votacions. Vots en contra.
Abstencions.
Anna Vilanova, CUP Amunt, Esquerra Republicana, endavant Sant Just. Vots a favor.
Quico Ferrer, movem Sant Just, Partit Socialista.
Ja t'ho vaig dir a l'últim ple, que m'ho poseu molt difícil aquest mandat. Queda aprovada la moció.
Aniríem al següent punt, que és l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenança número 16, reguladora dels preus públics,
i de l'ordenança número 17, reguladora del preu públic per la prestació del servei de l'escola bressol municipal.
Defensor d'aquest punt també la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Bé, el que es modifica l'annexe d'aquesta ordenança, que és concretament l'annexe número 11,
és el regul al preu públic pels cursos d'arts plàstics per als infants.
Es planteja una actualització de les tarifes, que es traduï a les previsions de la licitació nova que hi haurà,
perquè en breu sortirà la licitació nova.
També el que es fa és veure l'evolució que ha tingut el cos de la vida en els darrers anys,
ja que les tarifes tenen un preu públic que no s'havien revisat últimament,
i a partir d'aquí us indico els preus com queden.
S'incrementa el 5,85 euros trimestres al servei de Carrau Blau-Carrau Bert.
Si aprovem aquesta ordenança, això ens permet que al setembre s'apliqui ja la tarificació social
en els cursos d'arts plàstics per a infants.
S'incrementa 3 euros amb 75 al trimestre al servei de Petit Carrau.
S'incrementa 4 euros d'hora a la tarifa de conferències i cursos per a docents.
S'incrementa el 1,35 euros d'hora a la tarifa de tallers per a infants
i s'incrementa de 4,25 euros la quota per al soci de Recrea.
Cal tenir present que aquestes tarifes totes estan graduades amb la tarificació social.
Això és el que fa a l'ordenança número 16, perquè, com que en sabeu, aquí en tenim dues.
I el que fem amb l'ordenança número 17 és que el que fem és pujar l'increment de l'escola Bressol,
es planteja un increment de la tarifa del 2%,
que recull l'increment aplicat en les retribucions al personal de l'escola Bressol del municipi.
També plantegem saber que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
vol fer la gratuïtat del curs d'escolarització i, a partir d'aquí,
ens passa que haurem d'especificar que encara no hi ha un conveni ni cap contracte assignat
que ens ho digui, és una cosa que de moment s'està dient,
però encara no tenim la resolució ferma.
El que sí que fem és posar un paràgraf en què diu, en aquells casos,
que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
aprovi la gratuïtat total o parcial del servei d'escolarització,
no s'exigirà la tarifa del veu públic per a aquest servei.
Per tant, ho deixem així i, si hi ha realment un acord,
doncs aplicarem això i, si no, es farà la tarificació que hi havia fins ara.
I aquest és el punt que portem en el ple.
Moltes gràcies, Tima. Hi ha intervencions?
Sí. Just for Salva s'enjusta en comú.
Ara sí, alcalde. Gràcies.
Gràcies.
Jo volia intervenir per una qüestió sobre la gratuïtat de l'infantil de dos anys,
que crec que és una notícia franca ben bona,
que va donar al govern de la Generalitat el president de la Generalitat fa uns quants mesos,
però jo crec que s'han de fer algunes consideracions
perquè la ciutadania n'estigui ben assabentada.
Nosaltres ens alegrem d'aquest anunci, ja ho he dit,
però aquesta ha sigut una decisió que anuncia el president de la Generalitat
de forma completament unilateral, sense parlar abans,
amb els ajuntaments, que tenim la competència delegada en aquesta matèria
i que tenim responsabilitat,
i es traspassa a través de les associacions i la Federació de Municipis
el debat, que dura molt poc,
i ens limita molt, en definitiva, l'autonomia local.
Per tant, per una banda, aquesta decisió, que crec que és bona,
però és unilateral i sense debat previ amb els ajuntaments,
crec que és, francament, un error.
La segona és el càlcul que fa el departament.
El departament, per la ciutadania ens entengui,
ens pagarà 1.600 euros en concepte de cost d'escolarització
per assumir la part que les famílies paguen.
És un càlcul que creiem que és del tot insuficient
per molts ajuntaments de Catalunya.
Només cal posar un exemple molt senzill.
Fa 12 anys, la mateixa Generalitat valorava aquest cost
amb 1.800 euros.
Amb 12 anys que han passat amb l'augment dels cost de la vida,
amb l'augment de la qualitat també de les escoles bressol,
ara val 1.600.
Jo crec que no té molt de sentit i la majoria d'entendre
que no pot ser que s'hagi vist reduït el cost.
Això ens condemna als ajuntaments a dur els vicis instituts.
O bé a assumir el sobrecost que haurem d'assumir
perquè no ho podrem girar les famílies
fins a cobrir el cost real de la plaça,
que segurament és el model que assumirem aquí a Sant Just.
Nosaltres assumirem un sobrecost
perquè les famílies puguin tenir aquesta gratuïtat.
O bé també condemna ajuntaments que potser tenen menys recursos
a rebaixar el model, limitant,
canviant potser el model de gestió directa i indirecta,
potser traient algun professional o un professional de l'aula
per tal de poder rebaixar costos
i assumir que amb aquests 1.600 euros que la Generalitat dona,
doncs el servei surt sostenible.
Després també crec que cal fer esmena
que no estem en compte cap tipus d'inclusió.
Tenim un dèficit d'inclusió.
El departament no evoca recursos ni tan sols els mínims
per atendre la inclusió en una etapa que crec que precisament és vital.
El moment de detecció precoç per tal de poder tractar aquest alumnat
amb necessitats educatives específiques
doncs tampoc es té en compte amb aquests 1.600 euros
que l'únic que ve cobrir és despeses de personal les mínimes.
Després també que crec que no s'aborda la universalitat del servei.
En el fons estem parlant que ara s'anuncia la gratuïtat a les famílies.
Això provocarà, no és molt difícil d'imaginar,
un efecte crida cap a les escoles braçolpúbliques.
I el departament de moment només compta amb uns fons europeus
que duraran fins al 2024 i que són 100 milions d'euros.
No és xifra petita.
Jo crec que es podran crear moltes places d'escola braçol que el Diro.
El departament calcula crear-ne 10.000.
Però no és sostingut en el temps.
Jo crec que si avancem cap a la gratuïtat, com s'avança,
que crec que és una bona notícia, ja ho he dit,
s'ha d'avançar també cap a un model universal.
No podem estar ofertant un model gratuït i deixar gent fora.
Si no s'avança cap a aquesta universalitat i s'avança amb uns fons
que no són estructurals, crec que estarem cometent un error.
I després, un element que també és temporal, que el Diro,
perquè és veritat que la gratuïtat aquest any és pels dos anys,
però, de cara al que ho sabés ara, per un any il·lectants.
Però se'ns donaran casos molt paradògics.
Hi ha molts ajuntaments que portem molts anys treballant
per fer unes tarifes justes amb la tarifació social.
I ara tindrem una gratuïtat que només es donarà en els dos anys
i generarà efectes tan perversos i tan curiosos com que famílies
amb unes rendes altes, potser de 100 o 150.000 euros,
estaran pagant zero per al concepte d'escolarització d'escola braçol.
I famílies amb molta menys renda que hauran de pagar escola braçol,
potser tarifada, potser amb un preu just,
però que hauran d'estar pagant per aquest concepte
i llavors s'està adonant.
Per tant, el concepte d'equitat crec que salta una mica pels aires.
Repeteixo, jo crec que la notícia és bona.
Francament, és bona.
També és veritat que gràcies a les converses, jo ho vull dir tot,
gràcies a les converses de l'ACM i la Federació,
s'ha inclòs una comissió de seguiment per aquests casos,
com en el nostre, en el cas de Sant Just,
en què apostem per una escola braçol on no ho facin al mínim,
on anem una mica més enllà, on els espais són més grans,
on hi ha més professorat a l'aula, on hi ha més serveis,
i per tant els costos són majors i per tant les famílies paguen
una mica més, doncs per revisar aquests casos,
per veure si realment es pot ajustar i pagar una mica més
d'aquests 1.600 euros que el departament ens pagarà.
Però hem de veure-ho.
De moment encara estem a les basaroles de tot plegat,
com ha dit la Quima, ni tan sols hi ha un acord de govern.
Ara mateix només és un anunci i estem dient que el setembre
s'ha d'aplicar aquesta gratuïtat.
Jo crec que està molt bé la gratuïtat,
està molt bé la universalitat del servei,
però cal fer-ho amb plenificació,
amb consens amb els ajuntaments i sobretot amb recursos.
El que no pot ser és anunciar uns recursos que provenen
d'uns pressupostos que no tens consolidats
i que encara ni tan sols tens un acord de govern a Catalunya
per garantir aquest finançament al llarg del temps.
Dites aquestes consideracions,
nosaltres obligadament aplicarem la tarifació
en els lactants en un any i la gratuïtat en els dos anys.
Gràcies.
Gràcies, Justo Salva.
Sergi Seguiz, que és republicana.
Sí, gràcies.
Sobre la primera ordre,
ens ha comentat la regidora de la 16, la de Carrau.
Només una pregunta.
Suposem que hi haurà suficient previsió al pressupost
per quan haguem d'elicitar el servei
i que aquestes tarifes siguin suficients per entendre'ns.
Entenc que sí, però ho volíem preguntar.
Sobre l'escola Bressol,
després que en Just ens hagi explicat
tot el que no fa la Generalitat,
nosaltres voldríem parlar del que sí que pot fer aquest Ajuntament.
I entenem que és la feina que heu de fer,
que no us agrada l'acord,
tot i que estigui signat amb l'Associació de Municipis
i amb la Federació de Municipis.
Per tant, sí que hi ha alguna cosa.
És cert que no hi hagi res, sí que hi ha alguna cosa.
És cert que no hi ha un acord de govern,
però sí que hi ha un acord signat amb les associacions de municipis
on entenc que nosaltres ja estem representats d'alguna manera.
D'acord.
Insisteixo, què és el que crec que podem fer nosaltres?
Primer de tot, jo li demanaria a l'equip de govern
que fem una trobada,
que fem una trobada a tots els gurús municipals
i que ens expliqueu, perquè ja som al maig
i entenc que estem preparant el curs vinent.
Avui, de fet, hi ha escoles obertes a Marrecs.
Ai, portes obertes a Marrecs.
Entenc que estem preparant el curs de l'any vinent.
Per tant, ens agradaria una reunió on ens expliqueu
quin impacte pot tenir aquesta proposta de la Generalitat
en el pressupost de l'any vinent.
Entenem que jugant amb aquest mòdul de 1.600 que comentaves
i creuant els dits, per incondes de 1.600,
puguin ser 1.800 i de més en aquesta comissió
que, com bé has dit, s'ha creat per aquests casos especials
on entenc que també hi assistirem.
Recordo que aquí, el primer any demandat,
es va aprovar l'aterifació social a la matrícula de Marrecs.
O sigui que a tots ens va semblar fantàstic.
També recordo que tots vam dir que assumíem
que això suposava una despesa extra
o un esforç extra en el pressupost de l'Ajuntament,
perquè passava a mà no rebre tot,
sinó a subvencionar una part de totes aquelles famílies
que estaven en el tram més baix, per entendre'ns.
Per tant, d'alguna manera, aquest Ajuntament ja ha assumit
part del terç de les famílies.
Aquest Ajuntament ja ha assumit part del terç de les famílies.
Per tant, no entenc que ara ens posem les mans al cap
perquè si necessitem pagar 1.600 i el mòdul és de,
m'ho invento, 2.000, anem de posar 400.
Per això insistim que volem fer una reunió
per veure quin impacte té aquesta mesura en el pressupost
i que tots puguem parlar-ne, debatre i aportar idees,
perquè ho vam fer per l'aterifació social
i crec que va ser un acord unànim
del qual tots i totes estàvem molt orgullosos.
També volem fer una pregunta.
Aquest ple va aprovar un seguit de subvencions
per aquelles famílies que havien de dur els infants
a les llars privades perquè no fos un cost anal
i s'apropés al màxim possible el cost de l'escola Bressol municipal.
La pregunta és, amb aquells infants de P2 o infantil 2,
diem P2 perquè ens entén tothom, si diem I2 queda com a estrany,
però en realitat és infantil 2,
que aniran a Marecs, a les famílies no els costarà res,
però aquells que quedin fora els sortits i hagin d'anar
a una escola Bressol privada els costarà alguna cosa,
menys amb la subvenció, però els costarà alguna cosa.
També demanaríem revisar les bases d'aquestes subvencions
i revisar el finançament de la partida
perquè intentem tendir a zero
i que hi hagi aquesta igualtat que demanava el regidor,
amb la qual estem absolutament d'acord,
però en comptes d'anar a exigir a la Generalitat
que ho faci tot,
intentem mirar què és el que podem fer nosaltres
fins que no ens ho solucioni
i, per tant, com que tenim aquesta línia de subvencions
ens intentem veure si el pressupost pot sortir d'algun lloc
per poder tendir a zero.
En definitiu, és això, demanar-vos aquestes trobades
i demanar-vos aquestes feines que hem de fer
i que insistim, que encantats de fer-les entre tots,
com he intentat fer sempre amb el tema educatiu 03,
que segur que trobarem la manera.
Moltes gràcies, no hi han més preguntes,
tancaria la punyent.
Preguntem la rèplica.
Sí, sí, demana la paraula.
Jussos Saba.
Per fer-te la rèplica, Sergi.
Estic d'acord, sí que hi ha un acord marc,
jo no sé si l'acord marc qualsevol,
el secretari interventor el donaria per vàlid,
però en tot cas sí, hi ha un acord marc,
estic d'acord, amb l'associació de municipis,
la federació, però tu saps, com jo,
que la creació de les places
i el sosteniment de les places es fan per convenis,
no per d'acords marcs.
Que entenc que fer convenis amb 400 municipis
o 250 municipis que tinguem escola braçol
d'una tacada pel departament és impossible,
jo això també ho entenc,
i entenc que busquin una globalitat a través
d'un acord de govern que jo crec que és el que es voldrà fer.
Però bueno, de moment no el tenim,
esperem que el tinguem abans que s'acabi aquest curs.
Sobre la reunió i tant, vull dir que, escolta,
amb la Berta buscarem agenda
i farem reunió per explicar-vos la situació
i veure l'impacte pressupostari i les possibles solucions.
Sobre el tema que ja hem assumit costos
a través de la tarifació, sí, estic d'acord,
però és que la clau de volta és que va ser decisió nostra.
Aquesta no ho ha sigut.
Aquesta ha sigut una imposició que ha vingut,
que ens pot agradar més o menys,
que podem estar d'acord que la gratuïtat és fantàstica,
però ataca la nostra autonomia local.
Nosaltres vam decidir autònomament que fèiem tarifació,
i això no ho vam decidir autònomament.
Jo crec que aquí està la diferència,
més enllà que sigui una bona o una mala acció.
Sobre la Generalitat i el que fa i el que no fa,
que punxes una mica amb el tema d'escola de sol,
et recordo que heu deixat de pagar
durant molts anys el vostre terç,
heu estat 10 anys sense pagar el vostre terç.
No em diguis que la Generalitat ha de fer la menys i la menys,
que portar-ho 10 anys,
és que jo crec que als ajuntaments no ho hem dit prou,
que heu portat 10 anys,
que han hagut de venir jutges,
que han hagut de caure sentències,
perquè finalment pagueu,
perquè no heu estat pagant el sosteniment de la plaça.
Jo crec que això també cal dir-ho
i potser recordar-ho més.
I després dir-te que sobre el finançament de les privades,
una cosa que potser no s'ha dit o no ha quedat plou clar
és que la Generalitat també pagarà les famílies
per portar-la a l'escola privada.
Jo crec que som 800 euros de mòdul anual,
que no sé si podrem veure si es podrà complementar
amb el que tenim nosaltres o nosaltres decidirem,
bueno, el govern, no ho sé,
en aquest cas jo crec que no ho hem parlat això,
però bueno, en tot cas si fem aquesta reunió
es podria fer una visió global del que és el 03,
tant l'oferta pública com la privada
i les diferents opcions que tenim sobre la taula.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Bona tarda a tothom.
Just crec que el terç aquest,
que havia deixat de pagar durant 10 anys la Generalitat,
crec que ja s'ha posat al dia, no?
Ja hi ha el que és un plan d'agonar-lo, no?
Els diferents municipis que ens els deuen avui,
perquè això també estaria bé
que ens expliqués si veiem com quedaria compensat
dintre del que és el departament d'ensenyament,
aviam com queda això.
Molt ràpid.
El retorn del finançament de les escoles de Bressol
va retornar amb els pressupostos aprovats,
jo crec que era el 2019 o el 2020,
amb l'acord de pressupostos,
hi havia una disposició additional
que el que feia un càlcul pel retorn.
Ara mateix el que està fent és pagar-nos
els 1.600 euros del curs actual
i retornar-nos de forma fraccionada
200 euros per plaça en concepte dels altres cursos.
Per tant, ara estem rebent 1.800 euros per plaça,
dels quals 1.600 és per al sosteniment de la plaça,
que ja li toca a la Generalitat dels subterres,
i 200 euros que són la suma,
bueno, la suma, no?
Són els anys anteriors que aniran pagant
durant no sé quants anys ja hauran d'estar pagant,
perquè si van anar de 200 euros en 200 euros,
estaran un temps pagant-nos el que ens han degut
durant tots aquests anys.
Podríem dir que, precisament,
amb aquests cèntims que tornen de la Generalitat,
aquest pico que nosaltres hem de posar,
o que l'Ajuntament ha de posar,
ho podem compensar.
Vull dir, no serà un esforç...
Sí, efectivament, serà un esforç pressupostari
pel nostre Ajuntament.
Al final, hi haurà un ingrés menys que tindràs
perquè les famílies no rebran aquest ingrés
de les famílies que tu tenies pressupostat,
rebràs menys.
La Generalitat et farà un ingrés que serà menor al previst
i tindràs que assumir tu
els diners de l'Ajuntament.
Molt bé. Quima, no sé si vols tancar.
Tancaré.
Sergi, sí que hi ha diners
per fer el canvi del carrel, ja està fet.
També et pensa que també hi havia l'agitació
que t'havia de fer aquest any 2022,
però te'n s'havia de posar.
Deies que hi havia un acord.
Hi ha un acord mar, sí, d'unes entitats,
però el que a tu t'interessa és un acord de govern
perquè pressupostàriament són les que donen els calés.
El rest no.
Puc tenir un acord mar, molt bonic, però si no...
Qui paga no està d'acord.
Els diners no venen d'aquesta associació,
ens venen de la gent, i aquest és el que no tenim
i qualsevol interventor secretari no ens ho acceptarà
perquè dirà, escolti, això no va a missa.
L'altre és que
el que sí que ens afectarà això
en el pressupost 2022, en el setembre,
si realment hem de fer aquesta tarifacació
dels I2,
és que
nosaltres la despesa ja la tenim comptada,
és a dir, que no tindrem més despesa, el que no tindrem
seran aquells ingressos que venen d'aquí,
que calculats així una mica,
a grosso modus, calculem que seran uns
47.000 ingressos, bueno,
euros menys d'ingressos que tindrem,
però que sabíeu que la despesa sí que estava
comptada perquè, clar, això ho havíem de pagar si o si,
però que el que no tindrem és
aquests 47.000 ingressos més o menys,
potser varia una mica més, una mica menys,
però és això, i ja està.
Bé, passaríem a votacions,
vots en contra,
abstencions,
Anna Vilanova,
CUP amunt,
Esquerra Republicana,
endavant Sant Just,
vots a favor de Govern i Quico Ferrer.
Per tant, queda aprovat
aquest punt i aniríem
al següent punt, que és l'aprovació del
reconeixement extrajudicial
de crèdits de dues factures,
defensarà aquest punt també a la regidora
d'Isenda, Quima Jiménez.
Com sabeu que l'any passa que algunes factures
ens queden fora de circulació,
i bé, van entrar unes factures que són de 3.485
en 39, les dues sumades,
i és fer l'aprovació del
reconeixement d'aquestes despeses, que són
de l'exercici 2021, però que han d'anar
a carrer del pressupost 2022,
i això és el que portem al ple.
Bé, gràcies, Quima, hi ha alguna
pregunta, no? Anem a
abstencions, vots en contra,
abstencions,
Anna Vilanova, CUP amunt,
endavant Sant Just, vots a favor,
Esquerra Republicana,
Quico Ferrer, govern,
per tant queda aprovat aquest punt.
El següent és
l'aprovació del conveni
entre l'Ajuntament de Sant Just
i el Consell Comarcal del Bajobregat
per a la prestació del servei d'assistència tècnica
en l'àmbit del desenvolupament
econòmic inclusiu i sostenible
a les administracions locals
per a l'impuls socio-econòmic,
el desplegament de l'estratègia comarcal
i la reactivació. Defensarà aquest punt
el regidor d'ocupació
i empresa,
Pedro Soria.
Gràcies, l'alcalde.
Bona tarda a tots i a totes.
A veure, tal com
vaig comentar a la comissió informativa
corresponent, aquest és un conveni
establert ara entre el Consell
Comarcal i els ajuntaments
del Bajobregat
per regular una mica
el que és l'assessorament tècnic,
l'assistència tècnica en l'àmbit del desenvolupament
econòmic i les administracions
locals.
En què es basa? Per donar
o l'objecte és donar impuls socio-econòmic,
el desplegament d'una
estratègia comarcal i la reactivació
sobretot després de la
pandèmia del Covid.
El que ara era una participació
que fèiem entre els ajuntaments
i el Consell Comarcal,
diversificada en diversos projectes,
aleatoriamente,
ara es coordina tot a través
d'aquest conveni que pretén
harmonitzar una mica la forma d'actuar.
És un conveni que signen, com he dit,
els ajuntaments del Bajobregat
i la contribució, que ja es feia
abans també, amb el
Consell Comarcal per a aquesta
col·laboració, per a aquest conveni,
ve determinada a cada ajuntament
segons el nombre d'habitants que
tenen.
En el quadre,
al final de la documentació que teniu,
venen relacionats tots els ajuntaments
amb els serveis que
assumeixen per part del
Consell Comarcal. En el nostre
cas, la contribució que fem, segons el
barem o que han establert, de número
d'habitants, són 12.500 euros, que estan
pressupostats, òbviament,
i els projectes
principals venen relacionats amb el que
és afavorir la inserció
laboral i la millora de la
ocupabilitat de persones que
estiguin a tur, mitjançant formació,
mitjançant empleabilitat,
experiència laboral, etc.
I també el suport en el
desenvolupament econòmic,
acompanyament en la generació
d'ocupació també, i a la
estimulació de l'activitat econòmica,
mitjançant prestació de serveis,
assessorament tècnic, etc.
El quadre de serveis
que donaria el Consell Comarcal
el teniu al pacte, sembla que és
el pacte tercer,
correcte, de la
proposta de conveni.
Aquestes són les obligacions que té el Consell Comarcal.
I la vigència,
per últim, que la vigència del conveni
és de quatre anys, està,
i res més, simplement
és aquest el punt que portem.
Moltes gràcies, Pedro.
Hi ha intervencions?
Quico Ferrer?
Sí, gràcies, alcalde.
Bueno, Pedro,
no, gràcies per
haver presentat aquest conveni, perquè precisament
fa dos plens.
Volia presentar el que és una
moció per a ajuda als autònoms
i gent d'aquí de Sant Just.
I precisament
vam parlar de quedar,
com ho podíem
enfocar, el que és la moció,
però no cal presentar moció,
perquè el que ja tenim,
els ajuts a nivells socials,
ara actualment, més aquest conveni
que portarem aquí al ple,
crec que ja està,
ja anem per bon camí. Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
Elisia Badia, CUP1.
Sí, volíem fer
una sèrie de preguntes, la primera
que l'ha contestat el regidor, no volíem preguntar
el càlcul aquest dels
12.500 euros, eh, que era segons el nombre d'habitants.
Després volíem preguntar
quines previsions de contractació laboral
té el govern respecte d'aquest conveni
i si hi ha previsions seguiment d'aquest conveni
i amb quina periodicitat. Ja està.
Gràcies.
Seguim i
contestes al final.
Laia Flotats,
endavant Sant Just.
Gràcies, bona tarda a tothom.
Jo tinc una consulta
que és en relació,
ens heu explicat que aquest conveni
el que fa és que a Grotina hi ha una sèrie de programes
que ja ens veníem acollint abans.
Alguns, no?
La pregunta és quins eren aquests programes
que ens hem estat acollint durant aquests anys
i què suposa de millora
aquest conveni respecte al servei
que ens ha estat prestande al Consell Comarcal
en aquests temes.
Quina millora suposa aquest conveni?
Gràcies.
Gràcies, no hi ha més preguntes.
El regidor Pedro Soria.
Comencem.
El número de contractacions.
El número de contractacions vindrà donat d'acord
amb els
acords que arribem
amb el Consell Comarcal, precisament,
per això. És a dir,
el Consell Comarcal determina una sèrie
de, diguem-li,
plans d'ocupació
per afavorir la gent jove, per exemple,
o per afavorir
la contractació de persones que estiguin en atur,
més grans.
En funció de la disponibilitat que tinguin,
podrem contractar, no et puc dir un número exacte
de persones perquè
un any pot ser dos, tres,
un altre pot ser una,
depèn una mica d'això.
Respecte al seguiment del conveni,
sí, es fan seguiment
simplement perquè
es fan reunions del Consell Econòmic
i Social del Consell Comarcal
en el que es parlen de
les noves activitats econòmiques,
projectes que es desenvolupen, etc.
i d'ocupació també.
Per tant, sí que es fa un seguiment
permanent d'aquest conveni.
En respecte al que deia
la regidora, la Laia,
en el principi del tema
dels programes que feien, mira,
al final tens marcat
els que teníem aquí.
Tenim treball i formació,
adjudicat, tenim enfeinat
i tenim ubicat, tenim
activatori comarcal,
tenim pla de reactivació Covid-19
i Ateneu Cooperatiu.
D'aquests d'aquí hi ha alguns
que no hi eren, com pot ser
el pla de reactivació Covid,
que són les mesures que el Consell Comarcal
a través d'aquest Consell Econòmic
i Social que he mencionat abans
pot establir de cara a fomentar
la reactivació econòmica de petites empreses,
de, com deies tu, d'autònoms,
etc. Aquest
és un pla nou
i aquest, quasi bé tots,
els ajuntaments s'han acollit.
Teníem el tema d'ubicat,
que aquest sí que és un
programa que existia abans,
i en aquest programa
ubicat ve referit d'alguna
manera al que és la inserció
laboral, si no recordo malament,
sembla que el tinc aquí,
és un assessorament
tècnic per
fomentar
l'ocupació, és a dir,
que la persona del Consell Comarcal
col·labora amb l'àrea nostra
de promoció econòmica empresarial
per fomentar. Què vol dir això?
A lo millor, possiblement,
crear programes que corresponen
a afavorir la contractació
per part de les empreses, etc.
Aquesta és una opció.
L'Enfeinet, que és un altre programa
que tenim aquí, és el programa d'inserció
per joves amb pràctiques,
igual que l'altre, que es diu
treball i formació,
voldríem dir que és un sistema d'aquells
tipus alemany que es diu dual.
És una cosa semblant a això.
En tot això, el Consell Comarcal
el que ens fa és proveir
a vegades de persones
per poder fer això.
Per fer això, òbviament, nosaltres
hem de tenir gent al poble
que vulgui participar amb això.
En algun cas s'ha adonat que hem tingut
dificultats per trobar alguna persona,
però sí que al final s'ha pogut fer.
Però
en definitiva, tots són programes
que promouen l'ocupació
de persones naturis joves que reben formació,
que reben
a la vegada una experiència laboral
que pot ser nova.
Seria potser la primera feina que poden desenvolupar,
però sí que és una mica
aquestes sistemes que fan.
Moltes gràcies.
Passaríem a votacions.
Ana Vilanova, volies fer una pregunta?
Sí, volia fer una pregunta
per la intervenció.
Carcer, bona tarda a tothom.
Quan has dit que hi ha programes
que fins i tot s'ha costat trobar gent
per participar-hi, que és per falta d'informació
o per falta de persones que...
o que no hi ha persones que estiguin interessades
en aquest tipus de projectes.
En alguna ocasió, a l'hora de buscar
persones que poguessin participar
en programes,
ens hem trobat...
A veure, hem de reunir una sèrie de característiques,
persones joves, primer treball, etcètera, etcètera,
que reuneixin una sèrie de característiques
que a vegades hem tingut dificultat per trobar.
Hem acabat trobant,
però hem tingut dificultats.
No dic que no haguéssim trobat.
Sí que hem trobat, però hi ha hagut...
Per exemple, actualment hi ha una persona
del Consell Comarcal que està col·laborant
en l'àrea de promoció econòmica
en tasques administratives.
És això.
I és la primera feina que té.
Hem trobat una sèrie de característiques
i serveis d'experiència laboral,
de currículum i de cara al futur
per introduir-se al mercat de treball.
Molt bé.
Anirem a votacions. Vots en contra?
No n'hi ha cap? Abstencions?
Tampoc? Doncs,
s'aprova proanimitat a aquest punt.
Agrair el suport de tots els grups
i regidors i regidores a aquest punt,
que és important.
Anem a l'àrea de planificació territorial,
l'habitatge i medi ambient.
En primer lloc, compareixença
de l'Ajuntament de Sant Just
en el recurs contenciós administratiu
número 339 barre 2021,
interposat per taul
inversiones SL
contra l'acord de la Comissió Territorial
d'Urbanisme de Barcelona
de 5 d'octubre de 2021
d'aprovació definitiva del pla de millora urbana
del sector 1 de la modificació
del pla general metropolità
al front nord de la carretera reial
entre el carrer Blasco de Garay
i la preguda de la Riera.
Defensen aquest punt el regidor del territori
Josep Maria Ranyer.
Gràcies senyor alcalde.
Amb aquest títol, possiblement ja s'ha tot dit,
però ho acabarem completant
i refrescar una mica la memòria.
És a dir, estem parlant
que el mar del 2019
es va signar
el conveni definitivament
que recollia el traspàs,
la ubicació
de la edificabilitat que hi havia
a la vall,
fins aquest moment autoritzada,
amb tres operacions urbanístiques
dintre del municipi.
Una era aquesta, la que es col·loquialment
es coneix com a bòmer,
que està situada a Ceros Vergara.
L'altra és una segona operació
que aquest ple ha aprovat
i que et dedica
amb algunes petites prescripcions
la Comissió Territorial d'Urbanisme
ja la va aprovar
el passat dilluns dia 25.
Per desenvolupar.
Sobre aquesta primera,
l'Ajuntament va fer
la seva aprovació inicial,
la seva aprovació definitiva
i contra l'aprovació definitiva
i l'aprovació provisional
i després la Comissió Territorial d'Urbanisme
va fer l'aprovació definitiva.
Això ho va fer
amb data
ja passades del 29 d'octubre
del 2020
i
sobre aquesta actuació
TAU
ja va plantejar un recurs
contenciós administratiu.
Tot planejament té després allò
unes actuacions derivades i en aquest cas
són el Pla de Millora Urbana.
El Pla de Millora Urbana també
el va tramitar l'Ajuntament
com correspon.
Ho va aprovar inicialment
provisionalment i finalment
amb la data del 5 d'octubre
del 2020
es va aprovar
aquest Pla de Millora Urbana
de la carretera reial.
Això és una resolució
de la Generalitat
i, per tant, és la Generalitat la que ha rebut
la denúncia o la demanda
del contenciós administratiu
per part de
TAU Inversió en CSL.
Tothom, perquè ho podem dir,
és una empresa
que té relacions amb Frisicoi
que és el sector 2 del mateix planejament.
El dia 11
de gener
d'enguany
la Generalitat ens va comunicar
que hi havia aquest recurs contenciós administratiu
i ens demanava o es plantejava
de la
predisposició de l'Ajuntament
a presentar-se o no, juntament
amb la Generalitat, contra
aquests recursos que s'havia plantejat.
I és bàsicament el que fem
o el que proposem amb el Pla
que és compareixer i oposar-nos
en qualitat d'interessat perquè aquest
és un planejament que ha aprovat
aquest Pla i que per tant
és un recurs contra un planejament
que ha aprovat aquest Pla, que ha imputat la Generalitat,
que li ha donat el vistiplau i que
ara fan un recurs
contenciós administratiu. I per tant
la llògica és que nosaltres compareixem
i ens oposem
en qualitat d'interessat amb aquest recurs
contenciós administratiu en defensa
d'allò que aquest Pla ha aprovat
en moments anteriors.
I aquesta és la idea, bàsicament és això.
Molt bé.
Gràcies, Josep Maria.
Veig que hi ha mans aixecades.
Anna Vilanova.
Va.
Jo el que et volia preguntar, ja t'ho vaig preguntar
a les informatives, però estaria bé que la població
ho sàpiga, no?, quines possibilitats
hi ha que aquest contenciós
administratiu no
vagi bon port, diguem-ne.
Gràcies, Anna.
Quico Ferrer.
Sí, Josep Maria.
No, jo també t'ho vaig preguntar
a les informatives. A mi m'agradaria
sàpiga si podríem fer
o si teniu una previsió
de cost d'aquest contenciós, no?,
que és el que ens valdrà. Ens veu fer
una previsió del que valia ara.
Em sembla que va comentar sobre uns 8.000 euros.
Però si això, com diu l'Anna,
va malament i
tot el rotllo patatero, aviam
quina previsió tenim. I després l'altra cosa
que no entenc és que tant un com l'altre
les persones implicades
o les empreses implicades
són empreses actives aquí a Sant Just.
Parlem
el dia a dia amb elles.
Tenim un tracte.
Em sobta que no puguem
arribar a lo que és un intente
que hem d'arribar a lo que és aquesta
derivada
que, evidentment, no l'hem provocat nosaltres,
però que si tant un com l'altre
estan treballant i estan
reactivant el que és l'economia
del nostre Sant Just i nosaltres
estem al mig
i també estem parlant amb una part
i per l'altra, a nivell
particular
per cada projecte, de no
poder-ho resoldre. És això.
Gràcies.
Desirem treure
aquesta notícia republicana.
Sí, gràcies. Bona tarda.
Nosaltres votarem a favor d'aquest punt
perquè es tracta de defensar el conveni
de la vall. Ara veiem, sorgeix un dubte
que potser té bastanta relació
amb aquest punt
i és que si no vaig entendre malament, en la informativa
ens veu dir que aquesta incidència
no afectava la part de Bomber i que Bomber
estava en fase de reparsalació.
Anem revisant nosaltres les nostres
anotacions i el projecte d'urbanització
va sortir a exposició pública el 9 de març
del 2021 i va finalitzar el 10 d'abril
del 21, és a dir, ja fa
un any. Aleshores, volíem saber
com estava realment
com estava realment això
si han sortit les llicències o ja s'estaven
tramitant. Gràcies.
Gràcies.
Laia Fultats, endavant Sant Just.
Gràcies.
Bé, la pregunta és
en l'exposició has comentat
el regidor comentat que
també està en recurs
i també està impugnat la modificació de planejament
i ara
s'impugna
el que és el pla de millora urbana,
que és una conseqüència de la modificació de planejament.
I com ha dit la regidora
de Siretri Ler, el projecte d'urbanització
ja s'ha aprovat. La pregunta
que fem nosaltres és en cas de que
el que és ja la modificació de planejament,
que és el gros,
sortís alguna sentència
desfavorable, què passa?
Perquè, clar, si les obres
i tot ja s'ha iniciat, tot està construït
i la justícia és lenta
i d'aquí un temps ens trobem
que aquesta modificació de planejament que es va fer
no és correcta.
És que estem parlant de 600
habitatges, 1200
persones.
Una modificació de planejament
que inicialment eren 600
habitatges, tots de lloguer, després
es va fer un canvi, no tots eren de lloguer.
Es va buscar l'emplaçament expressament,
es va buscar com a
parcel·la colindà
i que també justifiqués
tota la requalificació del polígon
a frigicolls.
Es suposa que
havien d'estar d'acord amb tot això.
Al final se'ls van a buscar expressament.
Aleshores, sorprèn que ara
un dels beneficiaris
que s'ha beneficiat
doncs impugni tot això
i ens puguem trobar
que d'aquí dos anys
tinguem construïdes 600 vivendes,
tinguem 1.200 veïns vivint allà
i la modificació
de planejament s'hagi
suspès o es cancelli
o s'anuli o s'hagi de retrocedir
com ja va passar quan es va aprovar el primer conveni
de la bany.
Gràcies.
No hi ha més intervencions, tancaria el ponent
Josep Maria Ranya.
Molt bé.
A veure,
aquí
estem plantejant un element
de defensar el que hem vingut fent.
Per tant,
nosaltres creiem que ho han fet i ho han fet bé.
I tant és així que
la Generalitat ens ha anat donant la raó
amb tot aquest tema perquè ha anat aprovant
amb les comissions territorials
d'urbanisme primer la modificació de planejament
i després el pla de millor urbana.
Amb aquesta perspectiva,
nosaltres
respectem el posicionament que pot tenir
una empresa privada
que tingui uns interessos específics,
l'hem de respectar,
però nosaltres ens correspon a defensar
el planejament que hem aprovat i plantejar-lo.
I en aquest sentit,
els costos que això té
directes als més
pecuniaris,
ja estan previstos dintre del pressupost,
dintre de la partida d'estudis i treballs
i contractació d'empreses externes,
que són els serveis jurídics que ens
ajudin a poder tramitar aquest tema.
Per tant, allò no hi ha un cost
afegit i el que
sí entenc
és que hi ha la preocupació
per què succeirà si els
tribunals se'n tenciixin en contra d'aquestes
dues modificacions.
Nosaltres som molt optimistes,
creiem que no ho faran,
però en tot cas, avançar
el que pot dir un jutge
és bastant complicat
perquè no sabem si anirà. De fet,
ara estem amb dos contenciosos
que resulta que són dos contenciosos
que el propi
demandants o els propis demandants
no demanen la suspensió,
no demanen la retracció
del planejament, demanen
unes mesures complementàries
additionals.
En aquest sentit, la grossa,
que seria que tot això s'ensorrés,
s'ensorrés com a projecte,
no físicament, sinó
com a projecte de transformació,
ni els demandants
ho plantegen.
Per tant, en aquest sentit, anem molt més
tranquils que, a diferència de la
vegada anterior, en què es demanava
retreure o tirar enrere tot el procés
de modificació.
Aquí estem en un tema
més pecuniari, més de recursos,
de diferents valoracions
i, per tant, haurem d'esperar
la sentència dels tribunals
perquè
no ens podem posar una vena, perquè
creiem que no hi haurà farida,
però si n'hi ha farida, d'alguna manera
és un element que l'Ajuntament,
al nostre entendre, no li ha de
repercutir cap cos.
Ara,
com diu la mala elecció,
pleitos tengas y los ganes.
No els perdis i no els guanyis.
Per tant, allò,
amb tot l'optimisme,
amb tot el plantejament que fem,
amb les previsions jurídiques, formals
i, inclús, el contingut
de la demanda, no preveiem costos,
però, evidentment, jo no posaré-la
amb el foc perquè qui ho ha de determinar
és un jutge i
la senyoria són els odis que tenen
l'última paraula en aquest tema i, per tant,
no diem res més, però crec que
podem estar o hauríem d'estar pau tranquils.
I en quant a aquest fet
que entre empreses que estan
funcionant i que tenim bones relacions
no siguem cap passos de medià,
és que moltes vegades
els que ens han tocat participar
en les relacions de mediació sabem que
un pot arribar a medià fins a un determinat moment,
però al final dos no es barallen
si un no vol, però dos no arriben a acords si un no vol,
o si ningú cap dels dos vol.
I, per tant, per molt que mediem,
la voluntat d'arribar-hi a acords
o no seria
complicada.
No sé si m'he deixat alguna cosa
en concret. En tot cas,
dic que el planejament
sí que està previst,
que hi hagi
la cessió
del 50%
de l'HPO a l'Ajuntament
sense cap cost, i que aquestes
prop de 100 habitatges, 80
lliscats, 90 lliscats
habitatges són de
règim de lloguer, i que, a més a més,
la resta de l'HPO
també inicialment
està plantejada que sigui. De fet,
no en tenim cap element,
però sí que sembla que el producte
urbanístic que es planteja
és que tot pot ser
de lloguer, però això
depèn d'un tercer. El que sí que està clar
és que l'habitatge que
té que rebre l'Ajuntament
fruit d'aquest tema
el rebrem amb règim
de propietat
i el destinaran a lloguer
amb preus equibles,
com s'ha compromès
políticament, jo crec que aquest
pla de manera reiterada. I, per últim,
afegir la informació
de com està. És a dir,
en aquests moments, com
està aprovat el pla de millor urbana
i està aprovat, o si més no,
tenim, pendent d'aprovar
tot el projecte
d'urbanització, expenses
de la repartil·lació.
Les consultes que s'han fet
van avançant amb el registre
perquè és una operació
força complicada, perquè
hem de garantir, no tan sols,
el que li correspon a l'Ajuntament,
sinó el que ha de rebre, és a dir,
el compliment del conveni, i per tant
estem una mica en aquesta situació
que té un cert grau de complicació
jurídic formal, però
esperem que per les últimes converses
que hem tingut siguem capaços
de poder resoldre a curt termini
aquesta repartil·lació i automàticament
el projecte
d'urbanització que ja el tenim
analitzat el podríem
aprovar, i a partir d'aquí,
quan la Junta de Compensació
decidís plantejar
les llicències ja ho tendríem.
Però de moment ara estem
amb la repartil·lació, jo crec que
si no es restorça l'hem de poder
resoldre en aquest mes de maig,
si més no formalment,
però en tot cas allò haurem de mirar
de poder resoldre.
Un cop feta la repartil·lació
inscrita, aprovaríem
o millor dir, tramitaríem
el que ja hem vist que és
el projecte d'urbanització, que ja està corregit
i fet tot aquest tema, i després la llicència
vindria
en el moment que la plantegíssim la Junta de Compensació
perquè, evidentment, la llicència ha de prendre
la iniciativa. El que sí que sabem és que
la voluntat és fer
l'urbanització i la construcció al mateix temps,
per tant, encara que
els temps formalment poden estar
separats, creiem que aniran a l'hora
i quan entri les màquines a fer
l'urbanització també estaran pensant ja
en fer la construcció.
Gràcies.
Amb aquest any ja hauríem de tenir un llist.
Gràcies, Jaume.
Veig que hi ha més paraules d'amenaç.
Obrim una segona ronda. Quico Ferrer.
Gràcies.
Ara sí.
Amb el cas de que
feies a favor de lo que és
el demandant,
el que és l'Ajuntament,
en quan a tema
de metres quadrats quedaria
afectat, això per un costat,
i per l'altre costat, en cas
que feies a favor
del demandant,
quants metres quadrats guanyaria?
De què estem parlant?
Clar,
una persona que es posa en un tema
jurídic és perquè algú l'ha
assessorat i estem parlant
d'algú
interessant. Llavors, m'agradaria
per un costat saber
de cara a l'Ajuntament en què
perdem, a part del temps, i que
retrasa tot, etcètera, etcètera,
si no, a part d'això, el tema
de metres quadrats ens implicaria
en alguna cosa i després
què és el que guanya el demandant.
Gràcies.
Hi ha més paraules, no? Doncs
tancaria el ponent.
Nosaltres aquí prenem l'acord
de compareixer i oposar-se
amb el recurs, però
val la pena dir que no tenim encara
el recurs perquè està anunciat
el recurs, però no coneixem el recurs
contra el Pla de Millor Urbana.
El que coneixem
de la modificació del planejament
no afectava a la
quantitat de metres que
li correspon a l'Ajuntament
i, en tot cas, és una
discussió de si podia tenir més
significabilitat o se li havia de compensar
econòmicament i les quantitats van
d'un número gran,
3, 4 milions, no sé
quan poden demanar, a zero
del que s'oposa, però
que no dependríem de l'Ajuntament.
Per tant, des d'aquesta perspectiva
estem en aquelles
coses que tothom
haurà de demanar, ho hem portat
davant dels tribunals perquè no s'han posat d'acord
i hi haurà un jutge que decidirà, però
no preveiem que això tingui conseqüència
sobre l'Ajuntament.
És la previsió que tenim, però
repeteixo, jo sempre amb aquestes coses,
com saps com entres però no saps com surt
el judici,
crec que aquesta és la previsió raonable.
Si després resulta que és una altra
cosa, també us ho explicarem.
Però de moment aquesta és la previsió
raonable amb la informació
que tenim.
Tenim votacions,
vots en contra,
no hi ha cap abstencions.
Anna Vilanova,
Quico Ferrer, Cupamunt,
endavant Sant Just, vots a favor
de Govern i Esquerra Republicana,
per tant queda aprovat aquest punt.
Anem a l'àrea de serveis a la persona,
adjudicació del contracte
per a la prestació del servei
bàsic d'ajuda a domicili,
defensa d'aquest punt la regidora de Gent Gran,
Quima Jiménez.
Doncs bé, aquí
en els plens anteriors
vam portar el seu dia al ple de
condicions, les claus administratives
i ara es van presentar 6 empreses
i d'aquestes 6 empreses
hem d'adjudicar a l'empresa
Accent Social, que ja és l'empresa
que actualment ens està prestant el servei
i el contracte
que ha de ser un dos anys,
en pròrroga de dos mes, amb un màxim de 4,
d'acord? I el que són és
el que ens donaran, el servei que ens donaran
seran actuacions
de caràcter personal, que són
28,83 euros l'hora,
més IVA, i les actuacions
de caràcter domèstic, que seran
15,05 euros hora, més IVA.
I una de les coses
que se'ls ha demanat
a totes les empreses, i en aquest cas
ella que també ha guanyat, és la realització
de millores i són les següents
i les hauran d'anar justificant.
I una és una oferta d'un pla de formació
escrit anual,
adaptat a cada perfil professional,
que ha de durar unes 20 hores anuals.
L'altra cosa que
també han de fer és que
han de fer 5 serveis anuals
de neteges de xoc vinculades
amb símptomes de diògenes
a tota la seva durada del contracte.
I l'altra cosa que també se'ls ha demanat
és l'oferta de realització d'un acte lúdic
anual, d'una duració
de dos hores, i és que
s'han d'agafar les persones, les han de desplaçar
a un lloc, fer-les
a l'acte i després tornar-lo.
I com ja he dit, aquest contracte
és de dos anys, amb una pròrroga de dos mes,
per tant no és quatre, i el import
total des del 2022
fins al 2026 és de 3.274.240
amb 44 IVA inclòs.
I això és el que portem en el ple d'aquest.
Gràcies, Quima.
Ens aixecaràs a Ana Vilanova.
Dic que és una llàstima
que el resultat de l'elicitació
per la nova adjudicació del contracte
del SAT sigui una altra vegada per l'empresa
d'accés social, que forma part
del gran holding del Florentino Pérez.
Suposo que
si haguessin anat les coses
d'una altra manera,
la segona empresa que competia
que havia quedat amb bona puntuació
era una cooperativa, Suara,
que és una cooperativa catalana, el Bas Llobregat.
Malgrat tenir un projecte interessant
i estar també molt ben valorada,
que en el procés selectiu hagui quedat
solament a un punt. Esperem que
a la propera elicitació tinguin més sort
i tinguem una empresa catalana
liderant aquest projecte.
Gràcies, Ana. Quico Ferrer.
Fies demanar la paraula.
Des de la CUP volíem preguntar
si s'ha fet algun estudi per valorar
perquè l'externalització és més favorable
en comparació a la municipalització del servei
i si en cas afirmat diu quins són els items
que s'han valorat.
Molt bé. Gràcies, Aleix.
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Ens assumem el comentari
que ha fet l'Ana Vilanova.
Totalment d'acord que estaria bé
veure altres empreses.
Hi ha una part de la ciutat
que ha fet l'Ana Vilanova
i hi ha una pròrroga
de dos anys més dos anys,
però també s'acaba l'any 26
el contracte amb accent social.
Aquesta vegada ja hem fet tard,
però caldria demanar que el personal
que s'ofereix
d'aquestes empreses
i que posi al servei
evidentment de l'Ajuntament de Sant Just
compleixi amb una normativa
de disposar com a mínim de dues llengües,
el català i el castellà.
Ens trobem moltes vegades que és gent
que ha de posar el castellà
quan la gent que ho necessita
només parla català per temes d'edat
i d'això,
que es tingui en compte el tema de l'idioma.
Laia Flotats,
endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Nosaltres també voldríem mencionar
el que vam fer amb l'anterior adjudicació,
que lamentem que l'adjudicació
al final se l'emporti una empresa
que no és de matriu catalana,
tenint en compte que tenim empreses
d'aquí Catalunya que poden fer aquest servei
i perfectament bé,
tenint en compte també que la segona
en puntuació és una empresa d'aquí
i més del Baix Ubregat.
I després has comentat que
hi ha una millora, que és un acte lúdic,
que entenc que és pels usuaris.
Ens agradaria saber
aquest acte lúdic
què té a veure amb la prestació del servei.
Gràcies.
O sigui, per què aquesta millora?
Les empreses també han presentat
una millora com a acte lúdic?
O sigui, era una exigència del ple
que fes un acte lúdic?
Què influeix això
en la prestació del servei?
Quina relació té? Gràcies.
Molt bé, gràcies, Laia.
No hi ha més paraules,
doncs tancaria la punyent.
Quima?
A veure, començo
pel que ha sigut un ànim
tant de l'Anna com de la Montse.
És cert que hi ha aquesta diferència.
Penseu que cada que estem
en aquesta taula, estem a les meses
de contractació, mai.
Quan es va fer els plecs,
sempre es posa qui farà
o com estarà formada la mesa de contractació.
I com veureu,
mai hi ha cap polític, per tant aquí
hi ha uns tècnics, per tant són els que hi valoren.
Si mireu realment la valoració,
hi ha dos punts que realment
l'empresa que ha guanyat és molt més elevada
que l'empresa catalana, malauradament,
que és la resolució d'incidències
i el sistema de control de l'horari
del personal d'atenció directa.
Aquests dos estan molt més valorats
en aquesta que no en la catalana
o la de la cooperativa.
D'acord?
Aquests dos barems
jo suposo que són els que han fet saltar més.
La relació, perquè
s'agafen
empreses no catalanes,
la idea de contractes no et brinda
que, perquè siguis català, tinguis més opcions
de poder entrar a formar part
de treballar aquí o no.
Per tant, això sí que hi ha una llei contractual
i aquí no ens hi podem posar.
En quant al tema de posar el català
com una de les millores,
heu comentat,
es pot posar com que ells tenen l'obligació
de fer una formació, nosaltres tenim l'obligació
també d'avalar-la, també podem demanar,
doncs que els usuaris ens demanen això
i que ells tinguin en compte el seu pla de formació.
I en quant a...
totes les empreses havien de presentar el mateix,
és a dir, un pla de formació,
un tema de fer un acte lúdic,
que suposo que és per trobar-te més a gust
i conèixer una mica també els usuaris.
És que pensa que si només fas
que les persones, si no els obligues
a sortir de casa, moltes d'aquestes
persones no sortirien.
És una manera que saps que durant un cop
a l'any com a mínim sortiran
i faran alguna cosa. És veritat que com sabeu
tenim el bici sense edat, que ja s'intenta,
però bueno, aquestes persones que cada dia
veuen els usuaris o les usuaries
també veuen com estan i llavors
poden tenir un criteri millor
en el fet de poder-los fer
o obligar una mica a sortir.
Si l'usuari o l'usuària no vol, evidentment,
no sortirà, però com a mínim se'ls ofereix.
I en quant a... perquè no és personal
perquè no es municipalitza,
pensa que aquestes empreses
fan serveis cinc dies a la setmana.
Tots els usuaris
i usuàries tenen aquest personal.
Per tant, estem parlant que si tu et poses malalt,
jo vaig a una casa, em poso malalta
i automàticament, aquell dia,
si ho fes des d'aquí i no tinc un substitut,
com puc fer anar
les persones a la casa?
Per tant, quan tens una subcontractació d'aquestes
és que tu saps que aquest servei
sempre el faràs.
Perquè mai... a mi ja se'm pot posar malalt
que l'empresa ja té l'obligació
de posar una persona a les vuit del matí
en aquella casa en què jo no hi vaig perquè estic malalta.
Cosa que a vegades quan el tens aquí
al personal no tens aquesta disponibilitat
de tenir una bolsa tan gran.
Perquè, com sabeu, el capítol 1
del personal el tenim capaç
per un tema de pressupostos.
Vull dir que no és tan fàcil
municipalitzar un servei
d'aquestes característiques.
I si no me n'oblido de res,
crec que ja he contestat a tothom.
Veig que hi ha mans aixecades.
O sigui, farem una segona ronda.
La meva és molt fàcil i ve a banda
la intervenció de la
companyia d'Esquerra Republicana, de la Montse Molinero.
Es podria posar com a
el plec de condicions que
totes les treballadores, els treballadors
poguessin atendre amb les dues llengües?
Doncs si això es pogués fer,
aleshores d'aquí
quatre anys, doncs tenir-ho en compte.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Volia saber si el personal
és el mateix que hi havia
fins ara, o sigui, no ha hagut cap variació,
ha hagut un augment de recursos
o s'ha quedat igual en principi?
Gràcies.
Àlex Ebedia.
Cup amunt.
M'has donat un argument, però no m'has acabat de contestar.
És a dir, hi ha algun
document tècnic que compari les dues
propostes i que especifici
per què una és més favorable que l'altra?
O sigui, simplement sí o no.
Montse Moliner.
Des d'Escarra, el que demanaria més que el tema aquest de la llengua
no només per aquest tema,
sinó que sigui genèric
i que es faci amb totes les peticions,
amb tots els serveis que té l'Ajuntament
amb empreses externes,
perquè no oblidem
què és el nostre idioma.
L'Aia Flotet.
Gràcies.
És que el tema de l'acte lúdic,
o sigui, insisteixo,
ens crida l'atenció perquè
al final la majoria de les persones
que fan servir el servei d'atenció domiciliària
precisament és perquè
tenen problemes per desplaçar-se,
és a dir, per això és atenció domiciliària.
Clar, fer un acte lúdic
en el qual els estaràs demanant que es desplaçin
a un espai concret
ens ha cridat l'atenció.
Més que res també perquè al final
totes aquestes millores que es demanen a les empreses que liciten
repercuteixen al preu,
no són gratis.
I clar, no ho sabem,
potser demanem millores que
no són les més adequades
o que realment puguin ser una millora
en el sentit aquest que
normalment les persones beneficiàries del servei d'atenció domiciliària
són persones amb dependència
i moltes vegades
són persones que no es poden moure o
tenen dificultats per fer-ho.
Gràcies.
Tancaria l'aponent,
Quima Jiménez.
El tema de la llengua,
en teoria, en aquest ple que ho demanem
com a formació, jo no sé si ben bé
es pot obligar a que tinguin dos idiomes,
això sí que no ho sé,
jurídicament ens ho hauríem de dir,
si nosaltres podem vetar les empreses perquè vinguin
i obliguis a tenir dos idiomes,
això sí que jo ara aquí mateix
no ho sé, sé que per entrar a una administració pública
sí que ho has de tenir,
però si ets una empresa subcontractada, que és una empresa privada,
tal vegada no hi ha la possibilitat,
però sí que en la formació els podem demanar
que les persones vinguin amb els dos idiomes.
El tema que
m'has comentat Aleix,
evidentment no hi ha cap estudi
fet amb quantificació,
però només amb el tema de personal,
per lògica ja veus que no ens entra,
és que no pots subcontractar les persones
que realment ells tenen de personal
cada dos per tres que necessites
serveixen, a vegades que tens
10 o 12 persones o 15 o 20 en un mateix dia,
com pots contractar tu com a Ajuntament
tot aquest tipus de persones
i que a més les has de contractar
amb uns contractes concrets,
amb unes hores concretes,
no és tan fàcil, no hi ha un document explícit,
és una variació que fins i tot tècnicament
que són els que ens assessoren
a tots nosaltres, no valoren
que sigui un tema perquè
estigui municipalitzat.
El tema lúdic, pensa que si hi ha una persona
que no pot estar, no es mou de casa,
és difícil que estigui a casa,
normalment estàs en una residència,
perquè necessites un gruatge per moure't,
si tu una persona no es pot moure,
com tu dius que ara està enllitada,
enllitada evidentment en una casa,
o tens una grua per moure'ls o és difícil,
perquè les característiques de les cases no són.
L'altre és que diguis,
no tothom que et necessita
assistència domiciliària està com tu dius,
tenim gent que al millor
ha sortit d'una operació i durant uns mesos
no té l'activitat habitual,
si li coincideix aquell dia,
que hi ha aquest acte,
fas una mica de socialització entre elles,
perquè hi ha vegades que les persones
com més malaltes o estres malalta,
a vegades trecoquines i no surts,
i es creia tècnicament que era possible
o era bo valorar d'aquesta manera
fer un acte lúdic perquè entre elles
les persones es coneguessin.
Veurem què passa, si surt bé
ho direm i si creiem
que no ha sortit bé,
si no surt bé també s'explica
i en el proper plec no es posa.
I em deixo alguna cosa més?
No, no? Doncs ja està.
Molt bé, crec que s'han donat
suficients explicacions, aniríem a votacions,
vots en contra,
cup amunt,
abstencions,
Esquerra Republicana,
Quico Ferrer, Ana Vilanova,
vots de favor, de govern,
endavant Sant Just.
Per tant, quedaria aprovat aquest punt.
Seguim a l'àrea de serveis de la persona
i discutirem l'aprovació
del conveni de col·laboració
entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona
per la gestió integrada
a la xarxa de biblioteques municipals
de la biblioteca Joan Margarit
de Sant Just.
Defensa d'aquest punt la regidora de cultura, Gina Pol.
Bona tarda a tothom.
Doncs en aquest punt el que fem
és una adequació a la normativa.
Ara mateix no es poden tenir
convenis interadministratius
que tinguin una durada indefinida,
per tant han d'estar acotats en el temps,
en aquest cas són 4 anys,
i el que us proposem simplement
és una adequació d'aquesta normativa
en aquest conveni que fa molts anys
que teníem vigent,
i és regular la mateixa situació
que ja tenim establertes de fa molts anys.
Per tant, és simplement una adequació normativa.
Molt bé. Gràcies, Gina.
Hi ha intervencions, no?
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Des d'Esquerra
volem que la biblioteca municipal
disposi d'un bon servei
tant de material que ja
el disposa com del personal que en té cura.
Els tres infants i joves
en fan un bon ús
i sobretot en les periods que es desenvolupen
en l'experiència dels instituts i les universitats
com a aules d'estudi.
Una bona biblioteca
ajuda que els infants i joves del nostre municipi
a tenir un alt nivell
de cultura i llenguatge.
Per tant, donem una eina
als usuaris d'aquest espai.
De tota manera, potser comença a ser el moment
d'estudiar una ampliació de la biblioteca
Joan Margarit
per poder donar servei a l'augment de la població de Sant Just.
I tenint en compte que si
en l'espai de Soletat Sants
podem dedicar un espai per a fer aules d'estudi
no supleix la manca d'espai a Can Genestat.
Quan el conveni que avui aprovem
s'acabarà, serà l'any 2025
i el nombre d'habitants al nostre municipi
haurà superat ja els 20.000.
Les estats d'ús de la biblioteca
haurà quedat desfasat.
Fem tot el possible
perquè puguem donar a la nostra ciutadania
un espai de lectura i aprenentatge
tal com es mereix.
Gràcies, Montse.
No hi ha més intervencions.
Per tant, tancaria la ponent.
Gina Pol.
Sí, jo crec que la biblioteca ja està oferint
el servei que mereix Sant Just.
De fet, és un dels equipaments que té una valoració més alta.
L'altre és que pugui tenir millores
com qualsevol altre equipament.
Es poden fer millores en l'equipament
per tal d'ampliar alguna sala,
com ens demana la directora de biblioteca,
o es podria ampliar també el nombre de personal.
Però no és el debat que tenim aquí.
Aquí simplement estem regulant un conveni.
Per tant, quan obrim el debat dels pressupostos
hem de debatre un increment de plantilles del personal.
Però aquí, qualsevol moment
que teniu per parlar de serveis,
parleu de tot el que hem de bucar en aquest pressupost del 23.
Cobrim encances de P2 que no fa la genitat
i que haurà de finançar aquest ajuntament,
altres línies de finançament,
com ara parlàveu d'assumir
tot el personal del servei de tensió domicili.
Per tant, quan arribi el veritable debat
del pressupost, amb els ingressos que hi ha
i les despeses, haurem de mirar
si aquest personal es pot incrementar o no.
Ara mateix hi ha cinc persones treballant
en els serveis. Són cinc persones
amb una professió elevada i que estan dotant
del servei de qualitat. Estan fent un servei
adreçat a infants de molt bona qualitat
i la part d'adults també.
A nivell d'oles d'estudi estan fent el màxim esforç
per oferir el màxim horari possible
dins del seu règim laboral,
perquè tenen unes hores
que han de respectar. Per això
estem complementant amb personal que tenim,
tant el casal de joves com personal jove
que ja hem contractat per oferir el servei
a l'Aula d'Estudi Nova que obrim a Soledat Sants,
al barri de Mas Llui. Per tant,
el govern està compromès en aquesta millora
de serveis. És cert que la biblioteca és un espai
de cohesió i de coneixement de la cultura,
per tant sempre l'impulsarem,
però hem de ser realistes i hem de mirar
els costos que implica
un increment de plantilla o de servei
i analitzar tots plegats quins altres
serveis voleu garantir, com és Escola Bressol
o com són altres molts equipaments
que citeu continuament
i que el diner és finit i per tant
hem de prioritzar i políticament oberts
aquest diàleg i aquest consens per prioritzar.
Però com prioritzes, hi ha coses que entren
i coses que surten. Per tant, haureu de dir
què voleu posar al davant i què queda en segon terme.
Molt bé.
Ara és obert.
Debat?
Perdona, eh?
Montse, que precisament
a la biblioteca
ja el que és un projecte d'ampliació
que precisament com vam presentar
el que és la moció, vaig estar
estudiant-ho i ja està sobre el table,
que si volguessin
o si es volgués
es podria rescatar
i tornar a estudiar-lo.
Molt bé.
Aniríem a votacions.
Vots en contra?
N'hi ha cap? Abstencions?
Tampoc.
S'aprova per unitat aquest punt.
Anirem a les mocions.
Moció del regidor
Quico Ferrer
per declarar Sant Jú ciutat amiga dels animals.
Gràcies, alcalde.
Primer de tot agrair als...
Jo primer?
Jo primer, sí?
Agrair als partits
que han col·laborat amb aquesta moció
i que han fet aportacions
a PSC, Esquerra Republicana
i bueno,
i els que ho heu fet
envia WhatsApp-us també.
Que estigui criticant aquí.
Vinga, gràcies.
Moció per declarar Sant Jú
amiga dels animals.
Els animals són éssers vius,
no parells, no una joguina
o un accessori, ni tampoc un entreteniment
per a l'ésser humà.
Els animals mereixen una bona protecció
i que les institucions tinguin
en compte les seves necessitats
i també la seva comoditat,
ja sigui pel propi animal
i també per les persones que tenen aquests animals.
Sant Jú és un municipi valent,
així que hem de donar la talla
en tots els àmbits.
Es fa perquè cal treballar
per fer un municipi que tingui consciència
amb els animals i amb la sostenibilitat.
Entre les nostres propostes
per fer un municipi més inclusiu
als animals, tenim l'ampliació
del pipi cant que tenim al nostre poble.
També és necessari
que els animals no siguin
acompanyants de segona.
En qualsevol edifici públic
hauria de tenir permesa l'entrada.
L'Ajuntament ha d'estar
al costat de tothom
i és per això que instem
a les institucions a estudiar un pla
per poder estar al costat
de les famílies que volen adoptar
donant facilitats i assessorament
per fer-ho.
Acords.
Garantir els drets de tots els éssers vius
per tal de ser una ciutat amiga dels animals.
Lliurar de maltractaments
i respectuós amb aquests drets.
Millorar els espais
per a gossos enfocant-los
a l'esbarjo.
Aquest motiu cal incrementar
el nombre de correcants al municipi
garantint el seu manteniment i neteja.
Que l'Ajuntament porti a terme
el correcant que es va comprometre
a les bases de Sant Pere.
Instal l'Ajuntament que estudi
la millora dels pipicants netejant
l'ús etiari i també el seu manteniment.
Instal l'Ajuntament a fer
campanyes de difusió
sobre la importància
de censar
els animals d'acompanyar
i fomentar aquesta acció
ciutadana amb obsequis
de sensibilització
com ampolles d'aigua o altres elements.
Instal l'Ajuntament perquè
gestioni amb la TMB
l'accés de mascotes
als transports públics urbans
i per part de l'Ajuntament
l'accés a equipaments municipals
assegurant l'actitud responsable
cívica i amb condicions de seguretat.
Instal l'Ajuntament
a donar un suport a les persones
que tenen un animal de companyia
assessorant i donant suport
a aquestes famílies i poder fer
una adopció adreçant-los
a les organitzacions amb col·laboració
amb l'Ajuntament. Mantenim un diàleg
obert amb centres veterinaris,
entitats protectores, associacions
i defensa
dels animals per actuar
de forma conjunta a favor
del benestar animal.
Realitzar un control responsable
de plagues i de protecció d'animals.
Elaborar una nova ordenança
en detinença d'animals per garantir
els drets dels animals, la salut pública
i el civisme.
La policia local de Sant Just d'Esver
té un protocol en cas de
pèrdua d'una mascota.
S'analitzarà la possibilitat de
reubicar la gàbia existent
per millorar el confort i que tingui
una millor ubicació climatològica.
Ja està.
Molt bé, gràcies Quico Ferrer.
Bé,
bravo les demanades.
Anna Vilanova.
Sí, mira, jo ja vaig
pensant... Bueno, el passat
que la volies presentar al final es va retirar
i et vaig dir que m'hagués agradat molt més
que haguessis pogut presentar
una declaració institucional
i que ens enteníssim tots com a Ajuntament.
Has presentat aquesta moció,
vas presentar la primera part,
una primera proposta.
Després de les aportacions d'Esquerra i del PSC,
doncs la moció va canviar
potencialment, m'agrada més.
Estic molt d'acord que els animals no són cap
joguina i que adoptar un animal
és una gran responsabilitat
cap a l'animal i cap a
la resta de la població.
I a vegades aquestes
actituds i civisme es veuen bastant
pel poble. Tenim restes sovint.
També molt d'acord que des de l'Ajuntament
per una banda ha de mantenir
els espais d'esbarjo i els pipicants nets
en bon estat perquè puguin ser
utilitzats amb la major seguretat per tots
els animals. I per l'altra també està bé
que l'Ajuntament faci campanyes per recordar
que s'han de tenir els animals vacunats
i ben censats i amb el xip ben col·locat.
Però ja t'ho vaig dir per WhatsApp.
Però penso que no
s'han de destinar diners públics
amb fets regals per fer les coses ben fetes
ni tampoc soc del parer
que es pugui entrar a qualsevol espai
públic amb animals de companyia.
Acepció, evidentment, dels gossos pigalls
que això ja està per normativa.
I, per tant, jo m'abstindré
en aquesta emoció.
Gràcies, Anna.
Decideré dir-li a Esquerra Republicana...
No, perdona.
Júscar Salva, de Sant Just en Comú.
Sabem molt ràpid.
La veritat és que aquesta és una emoció
que és francament difícil d'estar-hi en contra.
És francament difícil.
Jo crec que tots els que estem aquí,
els 17 regidors regidores, compartim
que els animals són els que senten
i que se'ls ha de respectar
i que ningú d'aquí diria el contrari.
I també és difícil, des del govern,
estar-hi en contra perquè la majoria
dels acords que es menten a l'emoció
són acords que, de fet,
ja des de l'Ajuntament
ja s'estan treballant.
Els correcants s'estan construint,
hi ha daltes de planificats,
els pibicants es tenen en compte,
es fan campanyes de difusió,
s'han fet fins i tot APSs
amb l'institut,
buscant sinèrgies amb la ciutadania
per la conscienciació
de la tinença dels animals
i de la tinença respectuosa.
Jo crec que molts dels acords
que surten aquí,
el tema de control de plaques,
evidentment també ho fem,
tot el tema de l'ordenança
de la tinença d'animals
també s'està elaborant.
Francament és difícil votar-hi en contra,
per tant nosaltres votarem a favor.
Vaja.
Molt bé.
Sí, gràcies.
Bé, nosaltres,
més que aportació,
el que vam demanar és treure un punt
amb el que estàvem completament en contra
i així ho vas fer.
Nosaltres votarem a favor
d'aquesta moció,
perquè com bé ha dit el just,
és molt difícil votar-hi en contra,
perquè ens estimem als animals
i tot el que dius està bé.
El que passa és que, clar,
tornem una mica enrere,
portem uns plens que
estàs fent unes mocions,
les estàs portant aquí,
una temàtica que
l'emoció en si és bastant fluixeta,
en el sentit que no s'aporta
gaire més del que ja
s'està fent per part del govern
o que ja es vol millorar i demés.
Com a novetat,
potser em quedaria amb el tema
que els animals
puguin entrar
en estalemets municipals.
En aquest cas,
nosaltres ja estaríem d'acord sempre que quan hi hagués
un sentit comú
del propietari o de la propietària
de l'animal per poder-hi,
que cadascú sap perfectament l'animal que té
i, per tant, si el pot portar
o no el pot portar a un equipament municipal.
Portem diverses mocions,
repeteixo que és com un tema
que poses aquí sobre de la taula,
però que no hi ha
grans aportacions
i tampoc estem nosaltres
per
fer-te
una gran aportació
a cadascuna de les mocions
que vols portar, una o dues cada ple
i
per això et demanem que
intentis que
no sé,
si vols que
ens reunim un cop al mes
que no siguin al ple
per parlar d'un tema a tots els grups municipals
doncs ho podem fer,
però
no sé, jo demanaria
que intentessis
tenir més aportacions a les mocions
que fas i que tinguin una miqueta
més de substància i que no
siguin una publicitat
del que s'està fent per part del govern.
Gràcies.
El vot el vols dir?
Sí, sí, a favor.
Laia Flotats, endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Bé,
una moció amb més de deu
acords que es titula
Ciutat Amiga, no?
Declarem Sant Just. Moció per declarar Sant Just
Ciutat Amiga dels Animals.
Més de deu acords
proposats i cap és
declarar Sant Just Ciutat Amiga
dels Animals.
Bueno, clar, hi ha hagut
diverses versions d'aquesta moció, aleshores.
Jo tinc la de les
11 i 11 d'aquest dematí, no sé si
entre la de les 11 i 11
i ara a les 7 de la tarda hi ha hagut
més versions, però
és la que...
simplement això, la primera
anotació és aquesta. Després,
nosaltres en aquesta moció,
evidentment, en l'essència, evidentment
estem d'acord, faltaria més.
Clar que sí, s'ha de defensar
els animals, evidentment.
Hi ha molts veïns i veïnes
que tenen mascotes, gossos, gats,
altres tipus d'animals i
se'ls estimen moltíssim.
Les persones, bueno, jo tinc familiars,
que tenen animals domèstics i és
un membre més de la família i, per tant,
evidentment, se'ls ha de defensar i se'ls
ha de permetre poder viure
amb llibertat aquesta forma
o, bueno, aquest membre
de la seva família perquè, repeteixo,
que en molts casos es considera un membre
més de la família. El que passa que
aquí ens has presentat un text i jo vull
parlar del text que ens has presentat perquè,
al final, el que hem d'aprovar és tots els
acords d'aquest text i aquí
és on, bueno, a part de
que falta l'acord
d'aclarar Sant Just Ciutat Amiga dels
Animals, doncs voldríem fer una sèrie
de consideracions.
Hi ha un dels punts que,
el primer, que parles de
garantir els drets de tots els éssers
vius. Tots els éssers
vius. I
nosaltres ens hem estat preguntant,
clar, això inclou? Tots
els éssers vius inclouen
les panaroles,
inclouen els mosquits
o les rates, aquells animals
que són considerats plagues i que
més aviat ens molesten
o no ens
faciliten la nostra vida i
animals en els quals ens gastem diners,
doncs, per controlar
que no hi hagi masses.
Bé, ens agradaria saber com
casem això de garantir els drets de tots
els animals amb el que és el servei
del control de plagues, que ja dius més endavant
que vols fer un control de plagues responsable,
però tampoc entenem molt bé què significa el concepte
control de plagues responsable.
Entenem que ja es fan les coses de forma
responsable per defecte.
Però com que demanes que es
doteixin els drets de tots els animals,
no sabem, almenys que ja
proposes indirectament que ja no es facin
controls de plagues.
Després, el següent tema és
que, bueno, quan parles
de que
es demani
instar l'Ajuntament perquè gestioni
la TMB,
doncs que l'accés
de persones
amb les seves mascotes al transport públic
simplement puntualitzar-te, i això
ho fem perquè ho sabem, i ja està.
Que no només és a la TMB que se li ha de demanar,
se li ha de demanar també a l'Arem Metropolitana,
que és qui gestiona els autobusos que venen a Sant Just,
se li ha de demanar a la TMB que és qui gestiona
el trambaix, i la TMB
que gestiona autobusos, però no precisament els que
passen per Sant Just. Però, bueno, entenc que és per tot
el transport públic aquesta demanda.
Després també
comentes que es facin més
correcants. Bé, nosaltres el que
ens hem adonat, bueno, ens hem adonat ja fa
temps, si voleu qualsevol veí o veïna,
que passegi pels parcs de Sant Just,
sobretot si tens nens o nenes petites,
t'adones doncs que
hi ha rastre de que han passat
gossos sobretot, perquè els
propietaris o propietàries no han recullit
els excrements que han deixat,
i clar, és molt molest,
doncs, bueno, és una
demostració de que
els animals es passegen
pertot arreu.
Independentment o no
del civisme, que puguin
tenir algunes persones, propietàries de
mascotes i que no recullen aquests
excrements, el que si està clar
és que tot l'espai públic
més o menys està a disposició o
el fan servir aquests animals,
i no passa res
en tant que sempre es mantingui aquest civisme.
Per tant, anar fent més
correcants i anar com restringint,
o com
fent zones exclusives,
o sigui, zones que ara mateix
en els parcs són per tothom,
o res, no? Fem una part
exclusiva només per animals quan
sabem que els animals, els animals de
companyia es passegen pertot arreu,
que si es fan civisme no passa res.
Bueno, tampoc, potser tampoc no és
el més adequat. Ja en tenim
dos de correcants,
hi ha un tercer que el mes passat es va
aprovar la moció, i per tant s'haurà de
fer un tercer les bases de Sant Pere,
i home, per l'experiència que
tenim i el coneixement que
tenim de sobretot com es van fer
els correcants, allà vells solets, doncs,
bueno, hi va haver
certs rebomboris allà al veïnat,
no tothom estava content amb això,
i bàsicament és perquè estàs com
fent exclusiva una zona
d'un parc públic.
Quan repeteixo, si molt sovint els
animals es passegen pertot arreu, i si hi ha
civisme no passa res.
Després també comentes, doncs,
això de que els animals
de companyia puguin entrar
als equipaments públics, a l'espai públic,
bueno, als edificis públics,
i al transport públic. I aquest és el punt
que per a nosaltres és més polèmic,
i aquí potser el que ens
allunya més del que és
aquesta moció. Nosaltres entenem,
hi ha moltes persones que als gossos
els hi fan por,
nens i nenes petites, doncs, que els
hi assusten. El transport públic
està pensat per transportar
persones, i
clar, que un animal,
sobretot gossos grans,
no vull criminalitzar
tots els animals, que quedi clar,
però animals, sobretot gossos
grans, entrant en
autobusos,
home, doncs hi ha persones que
els hi fan por, que
són més sensibles, i això
els pot ocasionar moltes
molèsties, o fins i tot
plantejar-se no agafar el transport
públic, i tampoc és això.
I,
sobretot també,
tenint en compte que,
a vegades, no, malauradament,
no totes les persones
propietàries d'animals,
doncs, són cíviques
o tenen un comportament
cívic, i,
home, si entres un animal
en un transport públic o un equipament
públic, i ja es fes
de faquers, i no es recollís,
o, esclar, tindríem un problema.
I ja, per últim,
últimament,
entenc també que aquesta
emoció també la deus plantejar,
perquè a Masllui tenim uns veïns
nous, que són uns porcs senglars,
i que aquest últim mes hem vist
com a les vuit del dematí
es presentaven a la parada de l'autobús,
potser també és per això que
es presenta aquesta emoció,
perquè aquests porcs senglars, doncs,
potser ara també agafen la categoria
d'animal domèstic,
i potser ens hem de plantejar
a part d'un correcant, doncs,
altres coses. Simplement era un toc
d'humor.
Nosaltres, en aquesta emoció, farem
abstenció també. Gràcies.
Gràcies, Laia. Quima Jiménez,
partit socialista.
Nosaltres votarem a favor.
Ciutat Amiga dels Animals, si
recordeu, està en el PAM d'aquest mandat,
per tant és una distinció que et dona
el Ministeri de Drets Socials i la Genda 2030,
i el que diu per ser
amiga és que millores totes les pràctiques
en matèria de protecció dels animals.
La nostra ordenança, el primer que diu,
és el punt 1, l'article 1,
que és l'objecte i les finalitats, és que
protegim la tinença i la venda dels animals
dins del nostre municipi. Per tant,
la primera part que ja ens demanes ja l'està,
està dins de l'ordenança
que parla de protecció i tinença d'animals,
no de tots els éssers vius com a
fer la nostra companya, Laia.
En quant als correcants, bé, a part dels que
ja saps que ja tenim, els que es va aprovant
l'opció presentada, també hi ha el Parc Milanari
que també està, és que se la fem l'AMB,
i l'altre és el del Pont Reixat que
està en projecte i que hi ha els diners
per fer-lo. L'altre és que
en quant a les millores despipicants, el que
farem és reforçar la neteja i si alguna
vegada es trenca alguna cosa o hi ha algun
desperfeita, doncs el que s'intenta des de l'àrea
és arreglar-ho l'abans possible. I sé que
hem reforçat la neteja últimament,
i així que ho intentem fer.
En el seu moment, si no,
amb la pandèmia ens hem oblidat
una mica, però a Sant Just del carrer i amb algunes
fires que havíem fet,
hi havia un estand que
explicava tot el tema de què has de fer
quan tens un animal de companyia, l'has de sensar,
què has de fer, quines són
les coses que has de portar quan
tens un animal. Aquestes
formes d'explicar a la ciutadania que és important
que quan tens un animal, sigui un gat, un gos
o fures o altres, els has de sensar,
ja hi havia aquesta manera
de fer-ho. I si no recordo malament,
en el Sant Just del carrer d'aquest 2022,
hi haurà, segurament, ja
una altra vegada, la possibilitat
que la gent sàpiga què s'ha de fer.
De la mateixa manera que t'empatrones tu com a menjovir o almenys si
en el teu municipi s'ha d'empatronar el teu gos i quan
es mola el teu gos l'has de donar de baixa conforme
a l'embarc.
En quant als transports públics,
em sobta perquè en els transports públics
tu pots accedir amb el teu gos. Segons el tipus
de gos, tu agafes i el poses en una bosceta
o en un transportí, tu pots
accedir a TMB,
és a dir, a l'autobús o en el trambaix.
Això, en teoria, esclar, els gossos grosos
no ho sé, però els gossos d'una manera que els pots portar
pots accedir, pots fer la ruta
tranquil·lament sempre i quan, i a més ja t'ho poses,
quin tipus de gos pot entrar i com l'has de fer entrar.
Si és gran has d'anar amb una
espècie de
de morrió especial, perquè n'hi ha de diversos, mira,
si són gossos d'una manera te'n diuen d'uns
o dels altres, si el gos és petit l'has de portar
amb una bosceta
o bé amb el caixonet, per tant,
en teoria, tothom que si
tu vas amb el gos amb les normes que et diuen
no hi hauria d'haver cap problema per portar
el conductor.
L'Ajuntament,
evidentment, si hi ha qualsevol
persona que té un animal, ja
el té i en algun moment de la seva vida,
per les circumstàncies laborals o el que sigui,
té una problemàtica que no pot anar al veterinari
i no pot comprar menjar, doncs com sabeu
tenim unes associacions, que ja ho hem explicat,
que donen suport, per tant
estarien coberts.
I si algú pregunta si alguna
associació per adoptar o si
n'hi ha una protectora, que està a Mataró,
que és d'Aina, i si algú vol, doncs aquesta és la que
nosaltres tenim de referència i pots anar a adoptar sempre que
vulguis un gat o un gos i tinguis les
característiques concretes.
L'altra és,
a veure,
heu dit moltes coses i és curiós perquè jo crec
que aquí hem d'educar-se als propietaris
que tenen els gossos. Els gossos no són bruts
o no són marranos. Els que són marranos
són les persones que tenim gos i no
tenim o no fem la feina que és
recollir quan el nostre gos fa o caca
o fa pipí. Jo penso que això
ha de quedar molt clar que aquí hem de potser fer
un altre pamfleto, és ensenyar als que
tenen gossos el que significa tenir un gos perquè
no molestis les persones que no els
agrada o simplement és que el carrer
no ha d'estar brut perquè el teu gos estigui passejant.
Jo crec que això també hauríem d'anar
estudiant que entre tots féssim això.
L'altra cosa és que estem
fent l'ordenança nova
i l'ordenança nova l'equiparem a la de Barcelona.
No sé si ho sabeu, però la de Barcelona és una de les que
és més potenta, doncs la nostra serà igual
o semblant, posarem les noves
normes que hi ha de la llei
i el que pretenem fer és que
en els espais públics
puguem entrar amb el gos sempre i quan
hi hagi dret d'admissió.
És evident que això ho posem
a l'ordenança, que s'aprovaran
aquest 22, però abans de portar-lo al ple
hem pensat amb tot
amb els responsables de l'àrea
que farem doncs un
consell per parlar-ne amb tots els
regidors i regidores. Aquest punt
és important, és a dir, nosaltres des d'ara
hem cregut que sí que hem de poder
entrar sempre i quan l'acte
ho permeti, sempre i quan el gos evidentment
sigui responsable, perquè no és el gos sinó que sigui l'amo
el responsable, però això ho haurem de debatre
i llavors si vosaltres i la majoria
diuen sí, ho posarem a l'ordenança,
està redactada, és a dir que l'ordenança sí que apareix,
però si no hi ha unanimitat evidentment si
el gos se sent malament
es treurà a l'ordenança i no passa res, però que
sapigueu que des de l'àrea tècnica
s'ha proposat de posar l'admissió
als llocs públics, als gossos, sempre
i quan es pugui. En els llocs privats
no es podrà fer perquè cadascú
és lliure. I jo crec
que no em deixo res, sí,
amb el tema de la gàbia
famosa, d'Aina
és la que ens va donar aquesta gàbia,
normalment els gossos estan
molt poca estona perquè si porten xips és molt ràpid,
toquen el gos, ho miren des de la policia, truquen
els amos, escolten que vens al teu cos
i el recullen. Podem estar al cost
potser una hora o dues i si molt
i si aquest gos no està xipat i no té res
d'Aina triga unes tres horetes.
És a dir, no està massa
exposat amb la problemàtica
que dèiem, de si és sol o no
és sol. També és veritat que no el podem
posar de tal manera que no el puguin veure
des de policia. Perquè clar, tu no pots agafar
aquella gàbia i la poso allà, però clar
si no els veuen la policia
el gos també queda desemparat, per tant
és complicat. Pensa que on anava la gàbia
és on ara estem carregant les motos la policia
i allà no li tocava el sol en el seu moment.
Però clar, si tenim les motos
hem reubicat la
gàbia on s'ha pogut.
Però on hauria el gos no hauria d'estar
gos o gat. No hauria d'estar molta estona
i no hauria d'haver-hi. Però bé, a d'Aina
ja n'hem dintre de poc, per tant si farem
la consulta que ens has demanat
i si hi ha alguna opció de posar-ho, doncs que ens ho diguin.
I ja està.
Gràcies.
Tancaria el ponent, Quico.
Bueno, agrair
totes les crítiques que m'heu fet
perquè quan em critiqueu jo aprenc,
aprenc molt, aprenc ràpid.
A vegades sembla que no aprengui.
A vegades sembla que no aprengui.
Jo així com tu deies
et decidiré, jo
ho faig sintètic
però ja les faig denses.
El que passa és que acaben
reduïdes, reduïdes, perquè clar
com que hi ha negociacions, però al final
queda el que jo vull
i s'aprova el que jo vull.
Vale?
Per lo menos de 5 idees
2 s'aproven, que és
l'enfoque de les
emocions.
Escolta'm, t'agafo el que és la paraula,
intentarem treballar-les més.
El tema
de la temàtica del tema
t'agafo també la paraula perquè estic molt
interessat en millorar el que és Sant Just
i en aportar coses per Sant Just, o sigui que si et vols sumar
estic encantadíssim perquè fins ara
estic només amb el govern
o jo sol amb el meu assessor
així que t'agafo la paraula.
És la primera vegada que des d'esquerra
no sé si ho has fet en plan conya
o si ho has fet en plan sèrio
doncs si és en plan sèrio te l'agafo.
I per part del que és
endavant Sant Just
em pensava que
aquesta emoció em votaria o que sí,
mira que era fàcil aquesta emoció.
Però a mi
el que em sorprèn és que mira que
soc insistent jo.
Escolta, Josep Maria
Laya, alguna aportació
alguna aportació, alguna aportació
i mai feu aportacions? És que mai
feu aportacions, les veniu a escopir totes aquí.
Em sembla collonut, és una tàctica, és una tàctica, no?
Però
estava il·lusionat que aquesta, que era facileta
perquè era facileta aquesta emoció
diríeu que sí. Però escolta, em queda
traçar tàctica, cap la mà.
Em sap greu tu, saps el que vull dir?
Pensava que no millor t'encaixaria
aquesta versió, t'haig de dir
que és la primera versió. No canvia gaire.
No canvia gaire. A part
de la gàbia, que me l'han fet treure
perquè la gàbia no ha canviat
però tot lo de més
ve a dir el mateix.
Tot lo mateix ve a dir el mateix.
M'ha costat, he portat molts
dies amb la Gina barallant-me
perquè és molt d'orilla, però al final
ha sortit el que jo volia,
menys la gàbia. I ja està
i gràcies per el vostre
vot.
Anem a votacions,
vots en contra,
no n'hi ha cap, abstencions,
Anna Vilanova, CUP Amunt,
endavant Sant Just,
vots a favor de
Quico Ferrer, Esquerra
Republicana, Sant Just
en Comú, Partit Socialista,
per tant queda aprovada
aquesta emoció.
A continuació anirem a les proposicions
d'urgència, hi ha un punt
que és
l'aprovació del plec
de clàusules administratives particulars
i el plec de prescripcions tècniques
i inici de la contractació mixtam
del Servei de Manteniment
de l'Arbrat, Jardineria,
Zones Verdes, Sauló, Neteja i Rec,
així com el subministrament
de plantes, arbres i material
relacionat amb les tasques
de manteniment.
Primer de tot votarem l'urgència,
ja veig la secretària que em mira,
no m'ho oblido,
vots en contra de l'urgència,
no n'hi ha cap,
abstencions tampoc, per tant
s'aprova l'urgència i ara defensaré el punt
el regidor d'Espai Públic,
Pedro Soria.
Gràcies, alcalde.
Bé, jo sé que
la documentació que heu rebut
és molt extensa, molt
ferrebossa i que va al mínim
detall. Intentaré explicar
en què consisteix
aquest contracte d'una manera
molt resumida.
Si hi ha preguntes, intentaré contestar-les
i així jo crec que serà
més fàcil per a tots.
Bé, primer,
qualsevol amb el contracte,
l'objecte que té, òbviament,
és la contractació del Servei de Manteniment
de Jardineria,
per una banda, el Servei de Manteniment
de Jardineria, Arbrat, Jardineres,
Rec, Sauló i Neteja de Zones Verdes
i de tot l'Arbrat,
i per altra banda, inclou
l'aportació de l'assumministrament
de plantes, maquinària,
estris, productes de neteja,
etc. És a dir, consta de dos
parts, en aquest sentit.
El que sí
una part positiva que té el contracte
és que preveu
hi ha possibles
ampliacions de futur
que puguin incorporar-se al que és
l'activitat de
jardineria, neteja,
d'Arbrat, etc.
Com pot ser el tema
Bomber o el tema, etc.
Els que siguin, com es diu,
com es diu la zona d'aquí,
ja no me'n recordo.
Ah, no.
Garrofés, correcte.
No me'n sortia.
Són
prediccions que es fan, que estan
dintre del contracte, per una
possible actuació posterior.
El contracte,
una altra part important és
que es divideix en dos lotes.
Hi ha un lot destinat al manteniment
de zones de jardineria
que requereix un tractament més acurat
o amb requeriments especials
i amb necessitat de maquinària
o de personal més especialitzat
i que també inclou l'Arbrat.
I el lot dos,
que està reservat a centres especials
de treball, destinat al manteniment
de zones, de jardins,
mitjans, cèntrics,
en el que el manteniment és molt manual.
No requereix tanta
tecnificació o maquinària
com pot ser el lot 1
i no requereix una
especialització professional o de maquinària
tan elevada, com he dit.
El calendari i els horaris
de treball, que també estan inclòs
dintre del contracte,
estan a l'apartat, no
repetiré, però estan a l'apartat 172
del plec de condicions tècniques,
que el teniu a la vostra disposició també,
i en els anexes d'aquest plec
de condicions tècniques
també podeu trobar totes les
superfícies, zones verdes,
que inclouen totes les incorporacions
futures o modificacions, com he dit abans,
al plan general, jardineres,
zones de rec,
etcètera, etcètera.
També la duració
del contracte, d'una altra part,
són 4 anys i preveu una
perruga d'un any,
que dintre del que és el cost
o el valor estimat
del contracte ja està inclòs
a la previsió d'aquest
any de perruga que pugui haver-hi.
Preferint el valor estimat
del contracte, com es va comentar
la Comissió Informativa, puja
a 3.260.755
en 53 euros,
sense IVA, i
inclou aquesta durada ordinària
de 4 anys, com he dit,
la possible perruga
i, a més, les modificacions
per ampliació
de noves zones, com he dit abans.
Això ho teniu també
a l'apartat 5 de la memòria justificativa.
I aquest import,
perquè sapigueu per lot, us ho detallo,
però també ho teniu allà.
El lot puja a 2.879.476,38 euros
i el lot 2, 390, 279,
en 15 euros.
El repartiment
d'això per mesos, també
ho teniu detallat
en el punt 4 del plec
que he mencionat
de clausules administratives.
I, per últim,
una altra part important
i que afecta lògicament molt
és el relatiu al personal.
El personal
es subroga, és a dir, tot el personal
que actualment presta servei,
que són, en el lot 1, 9 persones
i en el lot 2,
3,5,
depenent de la jornada que tinguin,
tota aquesta gent
es subroga en el nou contracte
i hi ha la previsió
d'incorporar en el lot 1
dues persones més.
Les persones del lot 2
continuaran més o menys igual.
I ja està.
Això són els punts més principals
del que és el contracte.
El detall, si voleu,
està en les cent i escaig de pàgines
que hi ha en tots els plecs.
D'acord? Gràcies.
Gràcies, Pedro.
Veig mans alçades.
Quico Ferrer.
Sí, gràcies, Pedro, per fer-nos
l'exposició i gràcies per
haver adecat el que és un temps
amb mi, per explicar-me
el que és aquest contracte, perquè
soc nou i no sabia
entendre.
Dit això,
hi ha uns dubtes
que em queden. He estat
parlant del que és la proposta
econòmica que feu entre lot 1 i lot 2
i
veig que al lot 1
estem treballant
amb un 35%
de marge de benefici.
En canvi,
tenint el que és
la partida més
més forta
de maquinària. Podríem dir que el lot 1
és la que és la partida més forta.
Exacte.
En canvi, al lot 1,
al lot 2,
estem treballant amb un 30%
i la maquinària és mínima, perquè és manual.
És molt manual.
M'agradaria saber a què es deu això.
He agafat, molt fàcil,
he agafat el que són els sous
anuals,
he agafat el número
i ho he dividit per any
i ha sortit el que ha sortit, si vols
t'ho comento, per any en principi són 76.
Més o menys.
És que és l'altra cosa
que no em quedava clar és que
amb el lot 2,
amb el tema de personal,
perdona, Pedro,
hi ha un paràgraf
que posa que es farà el que és un augment
de 400 i escaig euros
per...
Això era el document...
Sí.
Hi ha un augment de 425
bruts a any i a part
de 425
bruts a any
per al tema de l'anualitat,
perquè el tarifari
era del 20...
No ho veig bé. Del 21.
Llavors s'havia d'adequar
al que són les nòmines.
Era més que res si em poguessis
fer, no cal ara, però fer el que és
els números reals de com quedaria
les nòmines de la gent,
perquè per un costat hi ha 5 persones
i per l'altre hi ha 10 i estaria bé.
I he fet una mica de càlcul,
em sembla que estem parlant de 10.000 euros de més
i amb un altre 5.000, però m'agradaria que
si puguem afinar, estaria bé.
I després l'altra cosa
que no he sapigut veure és
amb el correctiu,
hi ha una previsió de 50 euros
de reposició
de plantes o arbres, no sé quantos he vist,
però no hi ha...
No s'ha sapigut veure
en cas de correctiu
que haig de fer el que és una incidència
i d'actuar d'urgència,
si hi ha una bolsa
per disposar
una palmera de l'hòstia
i s'ha de fer urgentment treure-la perquè
està invahint el que és la via pública,
per exemple, i això no està dintre el que és el pressupost,
no sé si hi ha el que és una partida
de preu-hora
l'oficial
i no sé, això.
I què més, què més?
Això.
I ja està, és això.
Esquerra Republicana.
Gràcies.
Bé,
tenint en compte
aquests dos lots que has comentat,
nosaltres entenem que com a Ajuntament
hem d'apostar
i donar suport a la petita empresa
i per tant entenem que el lot 1
s'hauria de fer dividir
amb més petits lots.
Si es divideix,
el que és el requisit econòmic,
tècnic i de personal
es poden dividir
i per tant poden ser més assumibles.
Perdó.
Nosaltres estem convençuts que
fent el lot 1
per tal que sigui més petit
hi poden entrar les empreses més petites.
Si la resposta que m'heu de donar
és que per a economia d'escales
o dificultat tècnica
això no és viable,
potser ens hauríem de plantejar
si com a Ajuntament
quina voluntat política tenim.
És a dir, en altres àmbits
entenem que l'Ajuntament
ha de fer un esforç per tal de
recolzar i ajudar
a les persones
que ho necessiten i perquè no
ho podem fer en aquest àmbit
i ajudar el petit empresari
a nivell local.
Nosaltres hem tingut
tota la documentació, l'accés a aquestes
cent i escaig pàgines que comentaves
fa dos dies escasos
i hem tingut molt poc temps
per analitzar
tota aquesta documentació.
Clar,
jo és que demanaria
que en endavant
una cosa tan complexa
com és aquest ple
amb tota aquesta documentació
i que és important
poguéssim tenir accés a aquesta
documentació abans de la informativa
per fer preguntes, preguntes que entenem
que potser quin el ple no és
el...
sí que s'han de fer preguntes més
però les preguntes de caire tècnic
com per exemple, ara poso un exemple.
En la relació
que teniu del llistat
de personals
a subrogar
em crida l'atenció
que
hi ha 8 persones que tenen un salari
brut, més o menys, aproximadament igual
però hi ha una persona
que té una categoria de tècnic diplomat
i aquesta persona
cobra 42.000 euros l'any, bruts.
Doncs per exemple
m'agradaria preguntar què és el que fa
aquesta persona perquè cobri
aquests diners i per tant després
podria analitzar
com es podria fer aquesta divisió del LOTU
en petites subdivisions
i per tant que
tinguéssim que agudar les empreses
de Sant Just. En tot cas
nosaltres hi votarem en compte
en aquest punt perquè no hi estem d'acord,
tampoc que estem d'acord en que en dos dies
abans del ple tinguéssim aquesta
documentació i que no hem pogut
fer les preguntes que calien a la informativa
que creiem que és el lloc on hem de fer
les preguntes més tècniques
per poder fer una posició,
per poder mirar-ho amb cura
i poder fer un posicionament de vot
amb més criteri.
En tot cas, bé, com
ara sortirà exposició pública, ja veurem
després les delegacions. El que sí que demanem
és que, sisplau, la documentació estigués
abans de la informativa per poder
fer les preguntes
adients que calen a les informatives.
Gràcies.
Necessitaré la ia flotats endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Bé, nosaltres
farem un vot
favorable.
Quan vam fer l'acord,
quan vam fer el ple de pressupostos
al desembre,
una de les raons per les quals vam donar suport
als pressupostos és precisament perquè es
preveia l'ampliació del contracte de manteniment
de jardineria, que estava
en una situació molt precària, donat que el contracte
que estava vigent aleshores, bueno, que encara
ho està ara, però aleshores,
en el seu dia l'anterior mandat
no es va preveure
els nous barris
que es posaven en marxa
i això va provocar que
no es pogués ampliar aquest contracte
sobre la marxa i
determinats parcs i espais
públics tinguessin un
manteniment deficient, cosa que
creiem que a Sant Just
no ens ho mereixem. Per tant,
quan vam estar parlant del pressupost
del 2022 i se'ns va estar explicant
que una de les partides
era ampliar aquest contracte,
que en part
també ho demanàvem i era coincident.
Evidentment, ara és el moment
que això es tiri endavant
i es comenci a executar i per tant
donarem suport, evidentment.
I a part també perquè
es preveu, aquest cop sí,
a diferència de l'altra vegada, que
els nous barris que s'estan desenvolupant
i que durant la vigència d'aquest contracte
es posaran en marxa,
doncs quan sigui el moment
que es posin en marxa, doncs també tinguin ja
la dotació pressupostària dintre
del contracte perquè es pugui fer el
manteniment. Moltes gràcies.
Gràcies, Laia.
No hi ha més penales.
Tancaria el ponent, Pedro Sòria.
Gràcies.
Quico, primer tu.
Com estàs parlant
de números que jo no he calculat
i que m'agradaria revisar-ho
seriosament,
bueno, seriosament, més acuradament.
Si vols, ens veiem i fem
els números i ho parlem amb el tècnic
corresponent que és què hi ha fet i jo crec
que és la solució més fàcil. Jo podria estar
buscant ara a veure què i farem
jo una interpretació que no és
la correcta. Prefereixo que
ho fem d'aquesta manera, si no
et sap greu.
Després,
decidiré.
No, no et contestaré
amb economies d'escala.
Et contestaré segons marca
l'arreglamentació i segons
marca les pròpies
clàusules administratives
del contracte.
Mira,
l'actitud per contractar
que a fi de compte
es tracta d'això, és a dir,
nosaltres, com tu dius, sí, es pot
dividir un contracte i fer-ho
d'un milió d'euros
cada un o de 500.000
o podem tindre 20
persones, 20 entitats
que puguin venir i fer
aquesta tasca,
però no totes tenen l'actitud per contractar
i no la tenen per lo següent.
En el punt 10.1, 10.2
del plec de clàusules administratives
s'estableixen les
condicions mínimes i mitjans
per a l'acreditació de la solvència
econòmica, financera,
professional o tècnica
de l'adjudicatari
o de les persones que pretenen ser
adjudicataris. A títol d'exemple,
el requisit relatiu al volum
anual de negoci estableix
un mínim de 4.161.875 euros
per al lot número 1
i 239.417
per al lot número 2.
El requisit d'haver realitzat serveis
o treball té igual o similar
naturalesa que l'objecte
d'aquest contracte
per a acreditar la solvència
professional o tècnica exigeix
uns valor mínims.
495.000 euros
per al lot 1,
67.000 euros per al lot 2
i s'exigeix
certificats ISO 9100,
45.001,
14.001 o equivalents
i
finalment s'exigeix
que el lot 1 ha de disposar
d'un magatzem
destinat exclusivament
a aquest contracte
o al servei que presta
d'acord amb aquest contracte
dins de l'àmbit del municipi.
Per al lot 2,
aquest mateix magatzem
ha d'estar a una distància màxima
de 15 quilòmetres
i, òbviament, han d'estar inscrits
al registre oficial d'elicitadors.
Jo dubto molt
que aquí al poble hi hagi
un valor mínim de negoci
per al lot 1.
Si divideixes,
és que no arribes a això.
És que s'exigeix un valor mínim de negoci
i tu em dius a mi
qui factura
4.000.000 euros
4.161.000 euros
en activitats d'aquest tipus?
Jo crec que no.
Però bueno,
això és una explicació.
Què vol dir això?
Que les clausules administratives
i normatives
exigeixen una sèrie de requisits
per fer assegurar
que la prestació del servei es compleix
com es requereix aquest poble
i com es requereix
els serveis que s'han de prestar.
I no tothom pot fer el servei així.
Han de comprar molta maquinària,
han de contractar
molta gent amb uns sous
molt salts
i, ara sí, entro ja a la part
econòmica dels proveïdors
per dir-ho així,
necessitant la capacitat econòmica per poder-ho fer.
Ja està.
I, simplement, això què pretén?
Asegurar que el servei es presta com cal
pel poble.
Aquesta és l'explicació més jògica.
Jo ho entenc així.
Independentment, com deies tu, de les economies d'escala,
que també tenen importància, sobretot
perquè ha de fer el treball
que han de desenvolupar aquí.
Què n'és?
L'accés a la documentació.
Tens tota la raó.
I jo soc el primer que vaig dir que anàvem
una mica tard amb el tema. Per això he entrat d'urgència.
Però ho sé.
De totes maneres, jo m'ofereixo,
si voleu mirar-ho tranquil·lament
i ho veieu i voleu aclarir coses,
a la vostra disposició. No tinc cap problema.
I res més.
Jo crec que ja he contestat prou.
Molt bé. Gràcies.
Anem a votacions.
Vots en contra.
CUP Amunt i Esquerra Republicana.
Abstencions.
Anna Vilanova.
Vots a favor.
Quico Ferrer. Endavant Sant Just.
Partit Socialista i Sant Just en Comú.
Per tant, queda aprovat
aquest punt.
Anem a les
motions d'urgència, que n'hi ha una,
que presenta
la regidora
Anna Vilanova
per la protecció del Parc Natural
de Costa de la Prima de tot.
Votarem l'urgència de la
moció. Vots en contra.
Abstencions.
Doncs aprova l'urgència.
I se deixa la paraula Anna Vilanova,
que defensarà aquest punt,
aquesta moció.
Bé, abans de fer
la lectura de la moció, que prometo
que no la llegiré tota, perquè és força
llarga, vull explicar
d'on ve la presentació
d'aquesta moció. Aquesta moció és una proposta
del grup de junts de Sant Just, que ens va fer
arribar al Caldia Republicana
per presentar-la al ple de Sant Just.
És una moció, també, que s'ha presentat
a tots els pobles i ciutats que
tenen relació directa amb el Parc de Collserola.
La vam llegir, ens va semblar
una bona proposta, i per aquest motiu la vam
presentar. També us la vaig fer arribar amb temps
i agraeixo de tot cor
totes les aportacions que han fet
el just i el Sergi, que han treballat moltíssim i
també a última hora. I, per tant,
jo penso que és una moció que hem treballat
conjuntament i que gairebé la podíem haver presentat
amb nom de tots.
En tot cas, com he explicat,
no llegiré tota la moció, perquè
és molt llarga, sí que faré un petit
resum per posar en context,
i el que sí que faré és llegir els acords.
La filosofia de l'emoció és la de posar
de manifest la fragilitat del Parc
de Collserola davant les conseqüències
inexorable del canvi climàtic,
que comporta un increment de les temperatures
i una disminució del règim pluvial.
Davant d'això, és necessari que s'adoptin
i que es pugui a terme totes les mesures
ja consensuades amb els experts per tal
de protegir el parc. També posa
en relleu aquesta moció la importància
que la ciutadania estigui formada
i que sàpiga actuar davant d'un incendi.
I ara llegeixo els acords.
Primer,
insta la Diputació de Barcelona,
l'AMB i el Departament d'Acció Climàtica
de la Generalitat donin suport
al desenvolupament del Pla Especial
de Protecció del Medi Natural i del Païsatge
del Parc Natural de la Serra de Collserola,
Pemnat, en les condicions i termínies
establerts en el propi document,
així com demanar a la Diputació de Barcelona,
l'AMB i el Departament d'Acció Climàtica
de la Generalitat aporti la part
corresponent d'inversions i manteniment
per a l'adequat desenvolupament del Pemnat.
Segon, insta el consorci
del Parc de Collserola,
hi ha tota una sèrie
de punts,
2.A, incentivar
la gestió agroforestal,
facilitar ajuts per a la redacció
i aplicació de plans tècnics de gestió
i de millora forestal,
que incorporin les mesures necessàries per a l'adaptació
dels boscos al canvi climàtic,
la prevenció d'incendis i la restauració
i millora dels sistemes naturals.
2.A i 2.B,
a seguir promovent
el segell producte de Collserola
que identifica els productes agroforestals
produïts sosteniblement a Collserola
per a la seva difusió i comercialització
a través
dels contractes públics
utilitzant la petxada ecològica de la biomassa,
per exemple, o bé a través de menjadors
escolars.
3. Potenciar la remaderia del parc,
garantir el creixement del nombre
de remats permanents per a la gestió
agroforestals de les zones obertes
i de franges de prevenció d'incendis.
2.4, a donar suport
als ajuntaments d'aplicar la normativa
de prevenció d'incendis, especialment
a les franges de protecció perimetral
de núcleis urbans, urbanitzacions i edificacions
i instal·lacions aïllades.
2.5, a promoure un programa d'informació
i d'educació als veïns de la
Pena de Collserola
i del seu entorn immediat per tal d'informar
dels riscos ambientals, com els incendis
ambientals, les ventades i les sequeres,
i coneguin com actuar en cas d'emergència,
així com preparar el seu habitatge
per minimitzar els riscos que aquests episodis
de risc puguin causar.
6. A dur a terme els treballs
i les gestions necessàries per garantir
els connectors biològics entre el Parc de Collserola
i els Parcs Naturals del Baix Llobregat,
Vallès Occidental i Maresme
més propers al seu àmbit,
així com els rius Llobregats i Besós.
7. Resolta el greu dèficit
personal de consorci del servei
de guarda del Parc de Collserola.
8. Incentivar la cooperació
en la gestió agroforestal
per facilitar la clarida d'arbres
tant a les parcel·les de titularitat pública
com les privades seguint
les actuacions determinats.
9. Donar trasllat d'aquest acord
el Consorci al Parc Natural
de la Serra de Collserola,
l'Àrea Metropolitana de Catalunya,
el Departament d'acció territorial
de la Generalitat de Catalunya
i els ajuntaments de Molins de Rei,
el Papiol, Sant Feliu de Llobregat,
Sant Just d'Esver, Barcelona,
Esplugues, Mocada i Reixac,
Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès.
Gràcies, Anna.
Hi ha paraules demanades.
Gràcies.
Anna, primer de tot,
gràcies per presentar una moció
que no és teva,
però que te l'has fet teva.
I quan dic que no és teva
és perquè directament al remunt
de Junts per Catalunya
me la vindrà a exposar
i m'ho va comentar.
A mi el que em sap greu
és que ja amb el seu dia,
el juliol del 2019,
l'alcaldia republicana
o la Junts per Catalunya,
ja vau presentar una moció parlant d'això,
perquè realment aquí al consistori
tots estem preocupats per protegir
el que és Coixerola.
De fet, el 2020,
el 23 de desembre del 2023,
s'aprova el tema
dels tallafocs
que presenta el govern
juntament amb l'exposició
que va fer el nostre regidor
Just Fonsalva.
El 2020 tornem a parlar
de la preocupació que tenim per Coixerola.
I després, seguidament,
seguidament,
el 2021, per desgràcia,
a la Conca de Barberà,
on jo estic, on jo visc,
on tinc una casa, va haver-hi un incendi
que va cremar 17.000 hectàrees.
Vam tornar a fer
el que és una reflexió amb el ple.
Cada any,
cada any aquest consistori
és sensible amb el tema
de la protecció, de la prevenció
d'estendis i amb el nostre entorn
de Coixerola. A mi el que em sap greu
és que un partit polític
que no està aquí, que no està aquí
el consistori, que no representa
la ciutadania, perquè no està aquí,
vagi a través teu
quan tu ets d'alcaldia republicana.
Duit això, en quant al tema
del que és el contingut,
estic tot el meu a favor, i la votaria a favor.
Però a mi m'agradaria
que tinguéssim, que guardéssim
les formes, perquè si no
hi ha un partit aquí representant,
doncs escolta'm, a no ser que tu diguis
no, no, és que jo soc militant de Junts per Catalunya
i ara presentaré tot el que em digui Junts per Catalunya
que ara mateix no, no està aquí representat,
no hi ha cap regidor
i no està inscrit cap regidor
de Junts per Catalunya.
Duit això, tens el que és la meva aprovació per mar.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Aleix?
No. Just for Salva
Sant Just en Comú.
Gràcies.
Bé, nosaltres votem a favor,
agraeixo a l'Anna poder transaccionar
l'emoció i arribar
a acords,
puntualitzar també que l'Anna és una regidora,
no és, no és, no és escrita,
aquí algú parla d'alcaldia republicana,
és com si jo vingués parlant que vinga
amb nom del president de la meva escala.
No té cap mena de sentit venir a parlar d'això d'aquí,
vull dir, l'Anna és una regidora, no és escrita.
Jo crec que perquè la gent
ho sàpiga i ho tingui clar.
Dic que
tres coses, principalment.
Jo crec que estem d'acord amb l'emoció,
i a més la majoria dels acords reflexen
al que ja està recollit en el PEMNAT
i altres plans que s'estan executant per part
del consorci i dels municipis
que en formem part, i de les administracions
supermunicipals que també
en formen part.
Una cosa molt important que jo crec que no s'està parlant
de l'elefant a la sala, que és això qui ho
paga, perquè està molt bé
portant molts acords, amb moltes bones
intencions, però aquí ningú ha parlat
d'això qui ho paga. És veritat que jo també
transacciono la moció i no he posat cap acord
al respecte. Segurament
per buscar el consens i l'acord amb
tots els grups. Però crec que és bo també
fer una reflexió sobre el finançament del
consorci i del manteniment
del parc. Recordar que aquest
parc té un pressupost només
de 6.300.000 euros,
dels quals es
nodreix principalment de l'àrea
metropolitana i de la Diputació de Barcelona,
que paguen 2.683.000 euros
i només
154.000 euros de la Generalitat quan té
competències amb l'estat de parcs.
Jo crec que això també cal dir-ho i cal dir-ho
clar, que la Generalitat
no està apareixent quan li toca aparèixer.
La resta d'aquest
finançament, en aquest cas
d'aquests 6.300.000 euros d'aquest
pressupost 2022, ve de les aportacions
dels ajuntaments en funció de la seva dimensió.
Evidentment Barcelona és qui més aporta
i la resta de municipis
que aportem, aportem menys.
Jo crec que això
del finançament també s'ha de dir.
Si volem fer polítiques públiques
en defensa de
Coixerola i d'una transformació
de Coixerola que no sigui només com un espai
lúdic, sinó com un espai de transformació,
un espai on es pugui
generar activitat agrícola,
activitat remadera, cal inversió
pública perquè
si no no ens en sortirem. Jo crec que
això ja ho deixem sobre la taula. I després el
punt, crec que aquí des d'aquest Ajuntament
hem tingut, el que que ho ha dit,
cada any en parlem, jo crec que podíem parlar-ne
no cada any sinó cada dia,
al Sant Just formem part de Coixerola, el nostre,
avui ho dèiem amb els infants
que han vingut al Montseny,
els hi preguntàvem si sabíem quin tant percent
de Coixerola formava part del municipi
i és un 51%, imagineu-vos,
el nostre terme municipal, un 51%
és Coixerola. Doncs evidentment que ens
preocupem i ens preocupem molt d'aquest
parc. Ja sabeu que
en matèria de protecció tenim les franges
de protecció d'incendi que les executarem a partir
del setembre quan s'acabi l'època de
dinerificació i l'època d'alt risc d'incendis
que no podem entrar en maquinària ara mateix,
que també estem treballant
per elaborar aquest mosaic agroforestal
que també ha de servir com un efecte de prevenció
d'incendis, però ara també
ens ha de servir per recuperar aquesta
activitat agrícola, aquesta activitat remadera
que volem recuperar. Ja tenim,
ja estem parlant amb Coixerola per recuperar
activitat agrícola en unes parcel·les de l'antic
kisar i a l'activitat remadera
també estem treballant per ubicar
el centre agro remader i tenir aquests
400 caps de bestiar que ens ha de garantir
per una banda el manteniment del sota
bosc i per l'altra també generar un producte
de proximitat tal i com la moció també demana
de Coixerola.
També ofertem molta activitat educativa
enfocada al parc,
al coneixement del parc i dels valors
que amanen d'ell.
Jo crec que també cal destacar que no només
l'Ajuntament està molt vinculat sinó que també hi ha
molta implicació ciutadana.
Jo recordo que de fet d'aquí molt poquet
és el dia, el Clean Up Day,
que també de ciutadania s'implica i participa
en l'anetesa de Coixerola durant tot el cap de setmana.
Per tant jo crec que tenim
una ciutadania que en fa molt bon
ús del parc, que segurament sempre hi ha
quatre incívics, però que hi ha una ciutadania
molt i molt conscienciada amb el bon ús del parc
i amb el bé natural que tenim
tant i tant a prop. Gràcies.
Gràcies Just.
Sergi Seguiz,
Esquerra Republicana.
Gràcies. Molt breument, com ha comentat l'Anna,
la regidora, aquesta moció
l'està presentant junts als diferents
municipis que col·lin dans el parc.
El que s'ha oblidat de dir, o potser no us van
explicar, és que junts no va votar
a favor del PEP-NAT a l'àrea metropolitana.
I per tant
no sabem a què juguen, però en tot cas
és que la moció arriba i des del nostre punt
de vista la primera
la primera versió es quedava curta i és per això que
us fem aquesta proposta de màxims, és cert,
de molts punts en els acords
en els quals precisament el primer
és el que reclama
que es doni
compliment al PEP-NAT aprovat, precisament,
que no va aprovar junts a l'àrea metropolitana
i on es reclama
que la Diputació a l'àrea metropolitana
i la Generalitat
tinguin la part corresponent d'inversions i de manteniment
pels anys 22, 23 i 24.
Cosa que no hi és.
Generalitat inclosa, per tant
no digueu que no
ho reclamem quan talte.
No anirem gaire més enllà,
agrair que haguem pogut transaccionar,
insisteixo, una proposta d'acords
que anava màxims i que al final
hem pogut redireccionar jo crec que
una moció que era molt
vaga i curta, doncs al final
ha acabat sent una cosa, crec que
bastant encara lluny.
Gràcies Sergi.
Laia Flotats, Endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Bé,
molt bé la moció,
estem d'acord,
està bé, hem de defensar Collserola sempre.
I
a partir d'aquí doncs
hem estat analitzant
el fons de la moció i ens sembla bé.
Però hem estat analitzant tots els acords
que ens estan plantejant en aquest text
i voldríem
fer un seguit de consideracions.
El primer de tot és que
ens sorprèn una mica que es presenti aquesta
moció demanant la defensa del part
de Collserola quan el PEP-NAT
que és el pla especial de protecció
del Part Natural de Collserola
encara no fa ni un any que es va aprovar
un pla que va promoure el consorci
del Part de Collserola
que ha estat molts anys
confeccionant-se amb processos
participatius, etcètera, etcètera, que es va acabar
aprovant a l'AMB
i amb els perceptius permisos de la Generalitat
i per tant doncs és una norma
nova, molt forta,
molt potent que recull
tot el que hi ha en aquests acords
i més, i més,
és una norma que és un planejament
nou que ens està condicionant
i de fet ens està condicionant a ser injust
en certs aspectes i coses que estem veient
en aquests últims mesos en el ple
i per tant doncs ens sorprèn
que ara que encara no fa ni un
any que aquesta norma està
en vigor doncs es presenti una moció
demanant que es defensi aquesta norma
o que es doni suport a aquesta norma
ho entendríem si portés 5 anys i no
s'estigués aplicant
o objectius que s'haguessin marcat no s'estiguéssim
complint, però és que
no porta ni un any, o sigui
però bueno.
Després també
el que
també voldríem dir és, bueno,
com has comentat Ana, aquesta
moció és del Grup Polític
Junts,
bueno doncs fer una reflexió al Grup Polític
Junts, que és la següent,
tal i com ha dit el regidor
just passava, al pressupost de
6 milions d'euros, 2 milions
els aporten l'àrea
metropolitana i la Diputació de Barcelona
i 154.000 euros o bueno,
ho aporta la Generalitat.
Recordar al Grup Polític Junts,
doncs que tant a l'àrea metropolitana, com a la
Diputació de Barcelona, com a la Generalitat
de Catalunya, formen part d'aquests
governs, d'aquestes administracions
i per tant, tenen
el poder de decidir
si s'amplien
aquestes partides pressupostàries
i per tant, doncs es pot donar
encara més suport al PEPNA.
De fet, ells com a
Grup Polític tenen aquesta facultat
en aquestes administracions,
en aquestes institucions que tenen més
pressupost i per tant, doncs és algo
que poden fer directament
en aquestes administracions. De fet,
potser aquesta moció en concret,
que és molt engenèrica perquè va estar un depart
molt gran del territori, més enllà
del nostre terme municipal,
potser aquesta moció el més adequat
o el més adequat hauria sigut presentar-la
precisament en aquests plens,
en els plens de l'àrea
metropolitana, la Diputació de Barcelona
i el Parlament de Catalunya.
Entrant ja també
dintre del que són la resta d'acords,
com sabeu, nosaltres sempre defensem
que les mocions genèriques
han de parlar de s'enjust
i s'han d'adaptar al màxim
possible al nostre terme municipal,
bueno, de s'enjust al nostre poble.
En el cas de Collserola,
que com molt bé s'ha dit també,
el 51% del terme municipal de s'enjust
és Parc Natural i és Collserola,
home, aquí portem molts anys
que, com a veïns i veïnes
de s'enjust,
hem estat fent esforços
a través del nostre patrimoni,
del manteniment d'aquest patrimoni,
dels impostos,
i d'una actitud molt cívica
i molt amant de la naturalesa.
Estem fent,
o sigui, la població de s'enjust
fa molts esforços perquè
aquest parc natural
segueix estant i cuidar-lo
i que ens l'estimem, no?
I aleshores, ostres, és una oportunitat d'or,
doncs, aquesta moció,
haver-la personalitzat i haver explicat
tot allò que estem fent
i que ja fem aquí s'enjust
i que va en la línia del que recullen aquests acords,
com per exemple, doncs,
tot el tema
d'aquest equipament nou que es farà
tenim un ramat de 400 cabres i ovelles,
que és l'acord 2.3
de la moció.
Podria haver explicat que aquí això ja ho farem,
s'enjust això ja ho farem
i, de fet, ja ho estem fent perquè actualment
ja hi ha un ramat d'ovelles
pastorant per avall.
O bé, doncs, el tema de les franges,
home, aquí també podríem haver aprofitat
el punt 2.4
i haver dit, doncs,
que és un punt que també estem fent,
s'enjust, de fet,
no és per re, però el nostre grup municipal
el juliol del 2019 va presentar
una moció precisament demanant que
es tirés endavant tot el tema
del manteniment de les franges
de protecció d'incendis
en tots els barris
que són colindants amb el Parc Natural de Collserola
i arran d'aquesta moció,
doncs,
tot el pla de protecció
amb incendis,
fent aquestes franges de protecció
amb incendis en el parc, doncs, s'ha tirat endavant
i actualment a Sant Just s'està
fent això, cosa que fa uns anys
no es feia. Doncs, per exemple,
doncs, teníem aquí una ocasió també, doncs,
per explicar, doncs, que
aquest punt també estem, l'Ajuntament de Sant Just,
o el poble de Sant Just,
més aviat, està contribuint
a tirar endavant això.
Després, també,
a veure, clar, tot
l'esforç que portem fent des de fa 20 anys
amb no edificar l'avall,
no edificar l'avall,
que s'han tret els metros quadrats d'allà
amb hagut de fer dos convenis
i se n'ha parlat moltíssim.
Actualment, doncs, això està implicant
transformacions d'altres parts del poble,
precisament per
conservar l'avall de Sant Just
i que no s'edifiqués. I actualment
tenim feta una nova moratòria
per evitar, doncs,
intentar traslladar els metros quadrats
de la bòbila perquè no s'edifiqui ella,
que tot i que no és parc natural,
forma part d'aquesta franja
que limita amb el parc natural
i precisament perquè aquest pep nat
està en vigor, doncs,
és millor que allà no s'edifiquin
blocs de pisos de cinc plantes.
I això és un esforç que estem fent
i estem fent tots els veïns i veïnes
perquè totes aquestes gestions
i totes les renúncies
o aportacions que haurem de fer
les sufraguem entre tots i totes.
I després, també,
un altre punt, no?
En el que també hem intentat
contribuir des d'aquest Ajuntament
i ara és la nota d'humor,
a veure si ara em surt bé,
que és el punt 2.7,
que es parla
d'un greu dèficit de plantilla.
Bé, nosaltres també hem intentat
contribuir a mitigar
aquest dèficit de plantilla.
Al final, l'alcalde que teníem
se'n va anar cap allà a treballar.
Vull dir que, bueno, també això
s'enjusta, o si més no,
va optar.
Per tant, bueno, en això també
s'enjusta, de fet, una contribució.
I no ho dic en plan de...
No ho dic malament, eh?
Però que no, que no, que no.
I, de fet, doncs, bueno, aquesta emoció,
clar, és genèrica
i es nota que és genèrica
i que no s'ha personalitzat i no s'ha treballat
per s'enjust, que és el que trobem a faltar,
doncs perquè en el acord tercer
s'ha de donar trasllat a una sèrie d'ents
i, entre d'altres, ens mencionem a nosaltres
mateixos quan l'emoció la portem aquí mateix.
Per tant, tampoc no té molt sentit.
Però, bueno, nosaltres, com he dit al principi,
nosaltres estem d'acord
amb la filosofia de l'emoció,
la defensa del part de Collserola
i, com no pot ser d'una altra manera,
donarem suport a aquesta emoció.
Gràcies.
Molt bé. Gràcies, Laia. Gina Pol, Partit Socialista.
Doncs sí.
En primer lloc, ara, nosaltres donarem suport a l'emoció,
d'algunes observacions,
però també voldria destacar alguns elements.
Aquesta emoció neix d'un enfrontament
entre dos partits independentistes a Sant Cugat.
A Sant Cugat no es van posar d'acord
i no es va provar ni en el ple.
S'han emplaçat a buscar un text intermitge
que els hi posi pau entre ells
i arriba aquí a Sant Just
d'una manera bastant col·lateral,
però, donat que el contingut,
pensem que ara explicaré
que des del parc ja s'està fent,
però no sabem que era totalment adient votar-hi a favor.
Nosaltres, com a Ajuntament,
formem part del parc, formem part del seu òrgan
i, per tant, tot això que ens estem demanant
que faci el parc,
ens ho estem dient a nosaltres mateixos com a corporació.
I, a dia d'avui, parlant amb la direcció
del consorci,
tot el que surt aquí
ja ho està fent l'executiu
que estarà dirigint ara mateix
la defensa del parc de Collserola.
Per tant, quan la decidiré crítica
en el quico de que fas emocions,
la majoria de coses que estan recollides aquí
ja s'estan fent,
però algú ha volgut treure pit, portar-ho a moció
i que tinguin més ressò a aquella feina
que es fa o aconseguir
una mica de publicitat a les xarxes,
quan es fan presentacions i rodes de premsa.
Però, dit això, a nivell de contingut,
tot el que es reflexa i que s'ha pogut treballar
entre els diferents grups
és en benefici de Collserola, sigui la seva protecció,
sigui per difondre el producte de Collserola
o sigui per tenir una normativa
i unes actuacions de prevenció d'incendis
molt més acobrada.
Sí que és cert que ara, fruit del debat que ha generat la moció,
ara que estem treballant
les franges antiincendis,
ens plantegem poder fer una formació a la ciutadania
que viu a la vora,
per tal que quan passa alguna cosa
tinguis més reflexes, perquè tant format
i saps com reaccionar ràpid quan algun
risc d'incendi
s'acosta a la teva llar.
Per tant, és una reflexió bona i que gràcies a l'Anna
podem millorar el que gestionem
directament des de l'Ajuntament
i després sí que vam corregir algun tema
d'aquests dèficits de plantilla,
que el propi parc treballa en
cobrir baixes, com ens passa
a qualsevol organització. Ells han cobrit
una part de les baixes que estaven pendents
i a part també ens han explicat que estan treballant
en tot un pla de reorganització interna
de la pròpia estructura de personal
del consorci per ser més eficients,
més efectius i, d'acord amb el PEP NAT
i tot el que tenen de reptes, poder
executar amb una estructura molt més
sòlida i més ben encarada aquest futur
que els itapara. Com ja s'ha dit,
el finançament del parc és molt curt,
el govern català encara és més curt
a la seva portació. Si li fem en tant percents
no arriba ni el 3% famós,
no arriba ni aquest 3% el que porta
el govern català en el parc de Colserola,
que dona un pulmo verd
a milions de persones que viuen a l'àrea
metropolitana. Per tant, s'ho han de plantejar,
si realment aquesta participació
econòmica ha de ser més elevada.
Però pel que fa al contingut a les propostes
i a la benentesa que hi ha hagut, pensem que
s'ha de tirar endavant,
que el parc ho ha de rebre i que ho pugui treballar
si hi ha algun element que els hi donem
com a proposta i a reflexió.
Molt bé. Gràcies, Gina. Tancaria la ponent.
Anna?
Començo per tu perquè em quedo
amb aquestes paraules que acabes de dir ara.
Ara continuo amb tu, Gina,
de l'origen de la moció
no en tinc ni idea, ni m'interessa.
Ens vam presentar la moció,
la vam llegir i la vam trobar interessant.
I és una moció, com tu deies,
un benefici del Parc de Collserola.
Per què fas el quico?
Doncs jo
l'apresento amb el meu nom, sí que,
i he explicat quin és el motiu
per al qual l'apresentava,
però l'apresento amb un nom meu, un nom junts,
i, a més a més, et vull aclarir que no soc de Junts.
Res,
és que, més que res, perquè m'ha tocat la fibra
el just, sí que sóc administrativament
una regidora no escrita, però
moralment sóc la representant
d'Alcaldia Republicana, i això ho vaig explicar
i està, en tot cas,
perquè quedi clar una altra vegada, perquè potser
no queda clar.
Què més?
Laia, mai us ha agradat que ens haguéssiu
fet aportacions, agafo el fil
del quico, que
no n'heu fet ni una, no heu dit ni asa ni bèstia
i està bé que hagis aprofitat
el moment per fer la vostra
falca, ara que s'acosten
les eleccions, la vostra falca
política, diguem-ne,
que està molt bé. I res,
i agraïm a tots vosaltres
el vostre suport i que haguéssim treballat
aquesta moció, i trobo que és molt interessant
treballar així, colze a colze,
i totes les aportacions que heu fet
han estat molt interessants i ha quedat una bona
moció. Gràcies.
Gràcies, Anna. Només... Sí,
llavors obrirem, sempre tancarà
l'aponent, eh?
Sí, no, clar, és per il·lusions.
Les aportacions, nosaltres, depèn
de les mocions, fem aportacions, depèn no.
Quan nosaltres veiem en aquest cas
una moció que creiem que hi ha un cert
desconeixement del Pemnat, o del
que representa, de totes les accions
que s'han fet a Collserola, i que és una moció
que a vegades, per exemple, el
ple passat, el Sergi, deia
el que a vegades presenta la moció,
hi ha un grup que li...
que la fa
millor, la fa... No sé
exactament quina expressió va utilitzar.
En aquest cas creiem que ha passat el mateix.
Aquesta moció és el mateix on reconegut,
no? El grup d'esquerra era fluixa,
i, clar, nosaltres
anar a millorar
una moció, creiem que quan la presentes
te l'has de treballar, has de conèixer la
matèria, o assessorar-te bé,
i quan fas els deures, llavors
véns aquí i ho defenses.
Llavors, clar, nosaltres fer els deures
per tu, doncs és això, aquí venim
i ho expliquem, el que
creiem que s'hagués pogut
fer, perquè considerem
que la forma no sigui la correcta,
i per això no s'han fet les aportacions al
moment que vosaltres esperaves.
Molt bé. Gràcies,
Joan Mariam. Per al·lusions, també.
La ponem sempre tancada.
Amb al·lusions o sense al·lusions? Doncs mira,
t'hauria agraït
immensament que m'haguessis instruït
en aquest tema. Passa igual que
al Quico, que quan comencem
aleshores ens falta instrucció.
M'hauria agradat que haguessis participat
i t'hauria agraït molt la teva instrucció.
Per tant, la propera vegada,
quan tinguis dubtes que si les
aportacions no estan ben presentades
o que són fluixes, la teva aportació,
ja que tens tanta experiència de tants anys
també com a polític i tot plegat,
seran molt benvingudes.
Per tant, ho deixo així la taula.
Treballa amb mi quan vulguis
i ajuda'm.
No,
i per al·lusions,
en aquest cas, suposo que ho saps
perquè estàvem junts quan vam presentar la moció
del juliol 2019.
La meva formació,
la de Llicenciat Andret,
és de Tècnic Passeigisme,
tinc un cicle, va ser aquesta
l'aportació, no com a polític,
perquè com a polític no aprens
de política, però no aprens d'aquestes
matèries, aprens amb tècnics
i és amb ells, amb els qui parlen,
s'apren aquestes matèries.
Doncs passarem a votacions.
Només em falta saber
el vot de la CUP.
A favor, per tant,
ja s'aprova per unanimitat
i queda
aprovada la moció.
El control de l'acció
de govern, relació decret,
necessitem un dubte, relació
d'acords de dubtats de Junta de Govern,
tampoc.
Aniríem a les informacions d'alcaldia.
Primer de tot, comencem
amb els casos de violència
masclista en el que portem
d'any, han estat 12 dones
assassinades a l'estat espanyol
i 3 d'aquestes
han estat a Catalunya
des de l'1 de gener.
Aquests són els feminicidis registrats
de forma oficial, però com sempre
diem, no podem oblidar
que el nombre de dones assassinades per feminicidis
no íntims és superior.
Respecte
als contenidors
intel·ligents, aquest mes
han entrat en funcionament
els barris de Veïs-Soleig,
Torre Blanca
i Masdiuí.
Informar-vos també que ja tenim dades tancades
d'acumenat en el barri de l'Amirant
de Canió, que va ser on vam fer la prova pilot
amb un increment del
reciclatge
entre el 12 i el 30%.
Per tant,
el contenidor intel·ligent
està funcionant
amb els resultats que esperàvem.
Informar-vos també que
durant el mes de maig
començaran les obres de la sala
gran de l'Ateneu.
Durant els propers dies
veureu com una part de la terrassa
del Pati del Roure
es desplaça a la plaça Malaret,
atès que l'entrada de material
i de maquinària
es produirà parcialment
per al Pati del Roure.
Avui, ahir
la nit va arribar des de Vitoria
a la passera que connectarà
els barris del Mar Lluís i el Barri Sud,
i avui ja han començat
les tasques d'instal·lació.
Estem treballant
amb l'escenari de que
si la meteorologia no es complica molt
de cara al 20 de maig
aproximadament,
aquest pas ja publicarà obert
amb la il·luminació i amb la passera
complint totes les mesures
de seguretat.
Serà un passeig per vianants, bicicletes
i patinets.
Informant també que ja s'ha adjudicat
l'obra de l'escola Bressol
i també estem a punt d'adjudicar.
Ja s'han obert els expliques
i estem pendents
de formalitzar el contracte,
però ja s'ha obert.
També estem en vies d'adjudicar
la direcció de l'obra
de la nova escola Bressol
a les bases de Sant Pere.
Ara, doncs,
espero que en els propers mesos, dos mesos
puguin iniciar-se
les obres.
14 de maig
inaugurarem el
Centre Cívic Soletat Sants
el mas lluïn.
En aquest acte,
que convida tota la corporació
i tots aquells que ens escolten,
hi haurà diferents activitats
i també serà un acte d'homenatge
a la que va ser cofundadora i ànima
del carrer Blau la Soler Sants,
la persona que dona nom
a l'equipament.
Informar també que el proper 3 de maig
ens visitarà el delegat
del Govern de la Generalitat,
senyor Toni Morral,
a l'Ajuntament de Sant Just.
Serà la visita
a dos quarts d'una. És una mala hora,
ja sé, pels regidors que
teniu altres
responsabilitats laborals, però en tot cas
sapigueu que s'os convidarà a venir
i
viure malament.
Dos quarts d'una.
I, per tant,
podreu intercanviar aquells que vingueu
a unes paraules amb el
delegat del Govern.
Estem també enllestint
la programació
infantil de la
Primavera d'estiu
per a infants i famílies, que era una
dels compromisos
adoptats en l'acord
de pressupost que vam
tancar amb el grup
endavant Sant Just.
I properment veureu com es fa
difusió d'aquests
actes
que es faran, com
dic, durant la Primavera
i l'estiu. I convido
evidentment tothom a participar-hi.
Casals d'estiu també estan a disposició
de les famílies
de Sant Just. La informació dels casals
d'estiu d'enguany
es fan. Alguns s'organitzen per
evitats, altres per a escoles
o també pel complex de la Bona Aigua.
I
ja estan obertes les
inscripcions.
La fotolinera ja està instal·lada.
Estem pendents que Indesa
autoritzi la connexió
amb la fotolinera
perquè doncs pugui entrar
a ser operativa.
Jo crec que en poques setmanes, segons
ens informen des de l'àrea metropolitana,
doncs la fotolinera ja
funcionarà.
Vull també aprofitar per felicitar
l'Helena Moragues,
atleta Sant Justenca
que ha aconseguit
recentment el títol de campiona
d'Espanya Júnior de Duedló.
I
tancaria dient que la Festa
Major, ja tenim dates per la Festa Major
d'enguany, seran
entre el 3 i el 7 d'agost.
I també
abans ho he comunicat
amb la Junta de Portaveus
que enguany el preguner
serà
l'escoltor Jaume
Plensa, de trajectòria
internacionalment
reconeguda.
Estem acabant de tancar, juntament amb les entitats
que col·laboren en l'organització
de la Festa Major,
tot el que és la programació, que tant bon punt
la tinguem, us la farem arribar.
I per part meva
no tinc res més a afegir.
Volem ara
un tort de precs i preguntes dels
regidors i regidores del Consistori
i després donarem la paraula
al públic que avui ens acompanya.
Doncs veig
diferents mans aixecades,
comencem per tu mateixa
laia flotats.
Són
vàries preguntes.
La primera és
que hem recollit
certes
accions d'incidisme
que s'estan produint últimament amb temes de
pintades a les parets
i això és algo que també ja ha passat en el passat.
I ens agradaria saber
quin és el pla d'actuació
que hi ha per part de l'Ajuntament
per deixar les parets de Sant Just netes.
Més enllà de si són
de propietat privada o no, perquè
fa un molt mal efecte
i ens podem estar gastant molts diners netejant al terra
i tenint els jardins macos
i els parcs, però
les parets plenes de pintades
doncs és
bastant desagradable, fa molt
lleig, fa molt brut, plenes
de pintades i de cartells penjats
on no toca.
Aquest cop Esquerra
també ha penjat cartells on no tocaven,
però no passa res.
El tema és aquest.
I ens agradaria saber des del nostre grup municipal
quin pla hi ha.
Realment quin pla hi ha
per mantenir les parets netes.
Quin pla hi ha?
Si s'ha de fer alguna cosa nou,
doncs fem-ho, parlem-ho.
Després també
un tema que també
se'ns ha comentat
i precisament aquest va sortir
no fa massa xarxes, que és el tema
del cap de Sant Just.
Es va fer una partició
i es va contestar també
per xarxes.
Nosaltres això ja fa temps que ho estem parlant
també i aquí vau
donar una resposta que ens agradaria que es
pogués ampliar.
Vau comentar que faríeu
que a nivell del Consell
Comarcal
s'estava fent un dictamen
o algo així, i ens
agradaria saber exactament què diu aquest dictamen
i exactament què és el que
s'està parlant i en quina línia.
Després
una vegada més
tenim el tema de la recollida
de la implantació dels nous contenidors
amb xip
i que
ens arriben queixes,
inclús les hem vist nosaltres mateixos en directe,
o sigui, bosses fora,
contenidors que no sobren.
I després
l'altre és
el carrer Creu,
que també és un tema que ha sortit recorrentment,
el carrer Creu, que s'han tret
aparcaments per poder fer les obres del carrer
Bona Vista, que a més a més s'han canviat les direccions
del carrer Teneu i del carrer
Montserrat.
Parlant amb comerciants allà al carrer Creu
ens han queixat que això està provocant
que primer quan
baixes pel carrer Creu i busques
aparcament, costa més de trobar-ne
perquè se n'han tret,
però a part també a l'hora de
fer la volta, has de fer més volta
i això s'està convertint
en un element dissuasori
per molts clients
potencials d'anar a comprar.
Aleshores,
és cert que és injust,
la gent fa servir molt el cotxe per anar a comprar,
això és un tema que potser
s'ha de tractar no modificant
els sentits del carrer, sinó potser
fent inclús altres tipus d'accions
que van més enllà d'una acció puntual
de modificar carrer o fer més
aparcaments, però és cert que ara
mateix entre aquest canvi de sentits
i que s'han tret les places d'aparcament,
allà al carrer Creu i el comerç del carrer Creu
s'està ressentint
i això, no sé si és possible,
no sé si ho heu previst,
però potser s'hauria de prendre alguna mesura
i intentar solucionar-ho d'alguna manera.
I després...
Sí, bueno, això, exacte.
Referent al tema dels contenidors,
que és que això també ja ho vam dir quan es va fer,
quan vau fer el disseny i la implantació,
que va amb targetes i no va amb el mòbil.
I això ara...
Segur que també us ho està dient molta gent,
però ho volíem traslladar.
Ja està.
Gràcies, Laia.
Elisia Badia.
Sí, jo només tinc una pregunta.
Volíem preguntar si degut
a l'increment dels costos dels materials d'obres
i afectat a la construcció de la Sagrada Latanè,
bueno, la remodelació,
i en cas que ho hagi fet, com ha estat aquest increment,
si afectat?
Molt bé. Quico Ferrer.
Perfecte.
Sí, jo volia... Tenia una pregunta.
Com que no tenim els contenidors,
aquests percentatges que esteu donant de millora,
m'agradaria saber com feu
el percentatge aquest,
perquè, evidentment, tenim més volum
i, evidentment, es recicla més.
Com ho conteu, això?
I l'altra cosa és que m'agradaria,
aviam si poguéssiu fer el que és una enquesta
a la ciutadania, dels barris,
que heu implantat el que és la targeta,
perquè jo sí que faig carrer
i a mi la gent em diu que està descontenta
amb el funcionament de les targetes.
Així és que m'agradaria que féssiu
el que és un seguiment,
que preguntéssiu aviam quines són
les mancances que troben
o què els passa.
I després, l'altra cosa que m'agradaria,
com a PREC,
és amb el barri centre,
aviam si es pogués fer el que és
una disposició o mirar el tema
dels ajuts de New Generation,
per les passanes del barri centre,
tenim sobretot el carrer Badó
i tot el barri centre.
Hi ha moltes que estan molt lletges
i és una pena que al barri centre
vagis passejant i trobis...
Bueno, estava dient la nostra companya
la ja tema de pintades i tal,
però ja no és un tema de pintades,
és un tema de façana.
La façana és al final
la cara visible del nostre municipi
i llavors estaria bé
fer el que és un esforç.
No sé si poguéssiu treballar el tema aquest.
Gràcies.
Gràcies.
Perdona.
Gràcies.
Jo faré un PREC,
però abans deixeu-me fer una disculpa,
perquè és cert que l'últim acte que hem fet
van penjar uns cartells on no tocava.
L'alcalde em va avisar
amb un missatge i li vaig comentar
que ens sabia molt de greu.
Ens va fer el favor
una persona que no acostuma a fer-ho
i és evident que es va equivocar
però crec que una formació política
com la nostra, que és bastant estricta
amb aquestes coses,
una vegada se'ns ha escapat
i crec que no ens tornaran a passar.
El PREC és que
estem bastant preocupats perquè
hem estat revisant les juntes de govern
publicades al web.
Per cert, parèntesi,
l'últim és del 14 de març
i estem a 28 d'abril.
No sé si aquí falla alguna cosa,
però hem vist que en aquest període de temps
només s'han aprovat dues llicències d'obres
i la tramitació ha estat superior als 8 mesos.
Pel que fa
a les activitats,
la tramitació ha estat superior als 14 mesos.
Evidentment no en tenim informació
de les que es fan mitjançant comunicació,
però res ens fa pensar
que quan els toca,
per aquells sorteig famós que han de ser revisades,
no passi el mateix.
Crec que és una falta de respecte
cap a la ciutadania, cap a l'activitat economica
d'aquest municipi
i ho fem al projecte que, si us plau,
poseu fil a l'agulla, no ens digueu que ho fareu,
sinó que ho feu de veritat.
Ana Vilanova
i després Laia.
Bé,
aprofito aquest tor de paraula
per anunciar que avui en Jaume Sastre
ha aturat la vaga de fam
que va començar com a protesta per la modificació
de la llei de la política lingüística,
l'ha aturat perquè s'ha ajornat la votació al Parlament
i tampoc no hi ha data,
una data concreta i des d'aquí
li vull agrair la seva determinació
i la seva lluita per la dignitat, per la nostra llengua.
Després,
un preg també, curtet,
però quan has llegit les informacions
d'alcaldia-alcalde,
doncs hi ha molts temes
que m'he sabentat
en aquest moment. Aleshores m'agradaria
o proposaria que
ja que hi ha la nova assessora d'alcaldia,
que aprofités
que, de fet, una de les funcions
que tenia era mantenir lligam
entre l'Ajuntament o entre l'alcalde i els regidors
doncs que s'aprofités aquest mitjà
per fer-nos arribar a totes aquestes informacions
i que no ens assabentem el dia del ple.
Ja està.
Molt bé.
Laia Futats.
Sí,
disculpeu que he deixat una cosa.
I és perquè en el ple passat
el regidor Sergi Seguí
va fer una consulta sobre el tema de les
fotolineres i em va interpel·lar
directament com a representant
de Sant Just a l'Area Metropolitana.
Aleshores m'agradaria contestar-te
perquè tinc la informació i...
Aleshores la situació
a Sant Just és la següent.
Hi ha
electrolineres i fotolineres.
Les electrolineres són
de càrrega semirràpida i les fotolineres
no tant. Aleshores
les fotolineres, una és
la que tenim a l'escola Montserrat,
que és la que s'acaba d'ubicar
a posar ara i que ens acaben d'informar,
i l'altra hi ha una nova
que està pendent de decidir-se l'ubicació.
I després
a nivell de electrolineres tenim
la que hi ha a la policia municipal
al Parc de Campadrosseta
sota Can Gynastà.
Tindrem una nova
al carrer Major Abaix de Tot
amb Salvador Espriu on hi ha l'aparcament
en superfície.
Una segona, una tercera nova
que serà al Parc Júlia Quieta
a Sant Bur.
I després, la que hi ha
als mirany
que estem pendents de que es recepcioni
a l'Ajuntament, perquè encara no s'ha recepcionat
a l'Ajuntament, un cop es recepcioni
es farà també a gestionar per part
de l'àrea metropolitana.
Per tant, l'àrea metropolitana gestionarà
s'enjust quatre electrolineres
i dos fotolineres.
Gràcies.
Molt bé, gràcies per aquesta
informació, Laia.
I començo contestant
els teus precs o preguntes.
Respecte a l'incidisme,
més concretament
els grafitis amb parets
en els terrenys plans d'ocupació
que vam tenir,
que es van acabar recentment,
vam contractar una persona
específicament per fer neteja de grafitis
en espais,
en edificis públics,
de titularitat pública.
Estem també engegant
la modificació de l'ordenança,
crec que és la de convivència
i civisme,
precisament per autoritzar
que des de l'Ajuntament
es puguin fer campanyes
per netejar façanes privades.
Actualment no ho tenim
així regulat i ens és difícil
articular-ho jurídicament.
Respecte al CAP,
la voluntat és
d'efectivament
destinar
esforços també públics
a millorar la imatge
de Sant Just, no només dels edificis públics
sinó també dels privats.
Respecte als contenidors
dels problemes que hi ha,
estem tenint dos
tipologies de problemes,
un és el funcionament
del xip.
Hem detectat en la prova pilot
que es va fer a la Miranda
que es tracta en uns tres mesos
en què la gent comença, primera,
que tothom es rep la targeta
i segona que la gent fa un bonus
de la targeta.
I després hi ha hagut uns problemes
concrets en contenidors on no hi havia
xip, amb el xip de rebuig,
que hi havia una peça que no acabava
de fer. L'empresa
fabricant del contenidor,
que és Ros Roca, ja l'ha detectat
i ja s'estan reparant aquestes
peces concretes que feien
que de tant en quant el sistema
d'obertura s'encallés.
Sobre el carrer Creu,
entre Rambla i
Bona Vista, som plenament
conscients que les obres
que s'estan fent
de remodelació del carrer
Bona Vista, entre Creu i Major,
són una afectació important
en l'aparcament
i que aquesta afectació
està anant en perjudici
dels comerciants d'aquella zona.
El carrer
s'està urbanitzant un ritme molt alt,
això està provocant segurament
més molèsties als que voldríem
en el veïnat, però precisament la voluntat
és que el termini d'execució
de l'obra sigui el més curt possible
per poder reobrir el trànsit
pel carrer Bona Vista
i aquesta manera recuperar les places d'aparcament
no només el carrer Bona Vista,
que un cop s'hagi
remodelat recuperarà les places
que ja tenia, sinó també
el carrer Creu.
Un cop s'hagi reobert
el carrer Bona Vista,
estem estudiant, perquè ja també
hem rebut peticions veïnals en aquest sentit,
que el carrer
Ateneu
torni a recuperar el sentit que
tenia abans que féssim el canvi,
atès que ara ja no hi haurà
bateria de contenidors al carrer Ateneu
i, per tant,
podem escollir en quin sentit
volem que vagi aquest carrer.
Ho estem estudiant i
pot ser que
acabem atenent aquesta petició
que us han traslladat els
comerciants del carrer Creu.
Montserrat tornaria a ser...
No, Montserrat no, perquè Montserrat
manté bateria de contenidors
i, per tant, ha d'anar en sentit
Creu.
Hi hauria Bona Vista i Rambla.
Serien...
El que sí que no podem fer és treure
tots els contenidors d'aquella
guia d'habitatges.
I ara, referent a la
consulta que feia sobre el cap de Sant Just,
li cedeixo la paraula a la Gina Pol,
que a part de regidora de Sant Just també és
conseller de Salut al Consell Comarcal
i ho explicarà millor que jo.
Doncs sí, justament avui hi ha hagut
Consell de Salut del Consell Comarcal i
justament el que s'ha aprovat és un dictamen
que manifesta totes les inquietuds dels
30 municipis de la comarca respecte a l'estació
que té l'atenció primària al
Bas Llobregat. Per tant,
com a regidora de Salut d'aquesta
casa i consellera de Salut del Consell
Comarcal, el que hem fet tots els
municipis és recollir totes les inquietuds,
recollir-les amb un dictamen que s'aprovarà
estar previst si tot va bé en el
plenari del Consell Comarcal, que tu també
ets conseller i també et tocarà
gestionar-les. I per tant,
el que volem fer és treballar amb la mateixa
línia que fa el Consell Consultiu de la
Gent Gran, elevar dictaments que manifesten
en un global de comarca per poder plantejar
en aquella administració competent totes
aquelles mancances i reptes que hi ha per
endavant.
Gràcies, Gina.
Torno les contestes a l'eix.
Efectivament, estem
amb l'encaliment dels materials.
No només a Sant Just, a tot arreu,
estem trobant problemes
a nivell de costos
de les obres, sobretot obres
ja licitades.
El govern espanyol va aprovar
recentment un decret que permet
que si està justificat
que les desviacions
en l'execució del pressupost
venen derivades d'increments
dels materials,
pot ser que
hi hagi problemes
i pot haver-hi
un increment
superior al inicialment
previst, hi ha un marge de maniobra.
El que passa és que està
bastant regulat
i
no tenim clar
que tots aquests costos
afegits puguin ser subjectes
de beneficiar-se d'aquest
increment autoritzat
pel decret aprovat
pel govern espanyol.
Només ja ens ha advertit
l'empresa judicatària de l'Ateneu
que podem tenir dificultats en l'execució
de l'Ateneu, sinó també
la de la nova deixelleria,
que també utilitza molt material
que en els darrers són contenidors
i molt ferro,
que són materials que especialment
s'han incrementat
en els últims mesos,
així com també la de la passera
que uneix Masdui i Barrissut,
que també ja ens ha manifestat
a la presa,
que els està sortint més càrrec
del que prevèiem.
M'agrada que ells ho van poder començar
abans que comencés aquest encariment tan alt
i creiem que en aquesta obra no es notarà tant.
Quico Ferrer,
abans de cedir la paraula
amb just forçada la regió de medi ambient
perquè t'expliqui com es calcula
el percentatge de reciclatge,
vull dir-te que sí que es va fer
un treball de camp,
una enquesta qualitativa
entre els veïns de la Miranda
per veure les debilitats i fortaleses
del contenidor en chip.
D'aquests resultats
el que més ens va cridar l'atenció
és que
més enllà de que és veritat
que abans s'obria sense contenidor
i ara s'obria sense targeta
i ara s'obre amb targeta,
que això afageix un element d'incomoditat,
el que més
els costava
és que la gent no entenia
per què servia
i no li acabaven de veure
quina era la utilitat.
En aquest sentit
creiem que hem de fer un reforç
de pedagogia, explicar a la gent
per què ho fem
i jo crec que aquestes dades
que ara hem recollit
i que just explicarà com s'ha calculat
ajudarà a que la gent
vegi la utilitat i la necessitat
de col·laborar
en aquesta aposta.
La gent gran m'ha comentat
que quan el camion deixa
el que és el contenidor,
el deixa molt just a la cera
però s'estan col·locant fixadors.
Si t'has fixat en molts contenidors
hi ha una barra de color croc
que es col·loca just sota el contenidor
i l'objectiu d'aquesta barra és de fixar el contenidor
i que no passi això que comentes
que és cert.
Ajuts a la rehabilitació,
l'àrea metropolitana
a través del
consorci de l'habitatge.
De l'eina que fa
promocions de rehabilitació
llença ajuts
de la rehabilitació
finançats amb fons Next Generation
la rehabilitació de façanes
d'aquestes
que s'han admès
el que passa és que sí que demanen
que no només siguin millores estètiques
sinó que hi hagi una
millora en quant a estalvi energètic.
Per tant no només s'ha de pintar
sinó també s'ha de forrar la façana
perquè hi hagi posteriorment menys consum energètic.
Aquests... el consorci
metropolità de l'habitatge ja ho deia bé.
Ara
ens surten els ajuts
i per tant
aquella gent que vulgui, a més a més són ajuts
generosos i quan
més estalvi energètic hi hagi
més generosos són.
Es poden arribar uns percentatges de fins al 90%.
El requisit és que siguin edificis
anteriors a l'any 1991.
Crec que la majoria dels que
pensem ho són.
Per tant sí que
convidem la gent que estigui
en aquesta situació que vingui
a l'Ajuntament, s'informi i
els acompanyarem en allò que
sigui possible a fer aquesta
tramitació.
Se deixa la paraula Manjust.
Sí, molt ràpidament. El càlcul s'ha fet
d'una forma molt senzilla.
Durant gairebé dos mesos hem estat
recollint el regidu i utilitzant
la bàscula que tenim
a la nostra
deselleria i el que fèiem és primer
passar pel barri de la Miranda Canigó,
passar amb el camió,
ja sabem d'aquella fracció
el que recull aquell barri,
tornàvem a Sant Just, passàvem tot Sant Just,
quan arribàvem a planta es pesa tot
i sabíem la diferència. I llavors amb això,
amb totes les fraccions i al final de la setmana
podíem saber de cada fracció
quins percentatges s'estaven donant al
municipi de Sant Just i quins percentatges al barri.
I quan comparàvem els barris,
barri i Sant Just,
Joan m'ho ha dit molt bé, hi havia dies que
hi havia setmanes que potser eren 18, hi havia setmanes que potser eren 10,
i la mitja surt que durant aquestes
sis setmanes, que jo crec que estadísticament ja
són, ja és unes dades suficientment
bones per tenir una dada consistent,
doncs ha donat aquest 12 i algo,
13% de diferència
entre com es comporta
la resta del municipi i com es comporta
el barri. Ja està, sí, de Sant Just.
Estem fent el que és una prova
amb una volumetria que ha
augmentat, evidentment, que tindràs
millora, perquè estàs...
La gent... No?
Perdoni, és percentatge.
El valor que indica és percentual,
no importa el nombre de quilos que
reculls, ho fa sobre el percentatge.
Molt bé. Sergi,
la limitació de llicències,
mira, precisament
la Junta de Govern d'aquesta setmana
n'hem aprovat quatre.
No és cert que estiguem
tardant vuit mesos en donar
llicències.
Després, quan...
Sisplau. Ja, Maria.
Ja, Maria.
Quan indagues sobre per què
tarden vuit mesos, molts cops et dones
compte que quan la documentació
que han entrat té incompleta,
que hi havia errors que s'han hagut
d'esmenar, que hi ha alguns
requeriments, estem tardant
al voltant d'entre tres i quatre mesos
i les projectes estan bé
a concedir llicències. Que es pot
fer, no és cert que sí,
però no és cert les
estadístiques que donaves.
I sobre l'Anna.
Sobre la informació d'actes
i activitats.
Jo, bueno, ho anunciem
aquí, crec que és del plenari,
és correcte anunciar-ho.
El que sí que des Alcaldia tenen
instruccions per part del govern
és que
us convidin els regidors
dels actes, que estem
a nivell de presència,
que s'ho esmenti.
Jo crec que us
estem acompanyant bastant en tot el
que són els actes.
Jo no em referia a actes
i esdeveniments, amb això
estem informats amb temps
i forma. Jo em referia a temes com
per exemple, ja s'ha adjudicat
l'obra de la direcció de l'escola
Bressol. Ara ho acabes de dir, almenys jo no,
a mi no m'havia arribat aquesta informació.
O la fotolinera ja està instal·lada.
Coses així més aviat
de funcionament.
Ho analitzem, no hi ha cap inconvenient
en informar aquestes notícies.
No hi ha cap problema.
No ho sé.
Seria la paraula
al públic. No sé si hi ha algú
del públic. Miquel Casanovas,
endavant. I allí veurem
la secretària i la interventora
del ple. Ja ho podeu.
Miquel, espera't un moment,
que et donaran el micro perquè
si no, no es gravarà.
No, sí, sí, sí.
Després, en tot cas,
us veieu un moment
i parleu
del que sí que és el passeig a la muntanya,
que és on...
Doncs ja sigui el regidor,
ja sigui el regidor...
Miquel Casanovas,
ja sigui el regidor
o el cap de la policia
o el tècnomolitat,
que parlin amb tu
i ens ho mireu in situ.
Vinga.
És el que vol.
És el que vol.
Miquel Casanovas,
ja sigui el regidor
o el cap de la policia
o el tècnomolitat,
que parlin amb tu
i ens ho mireu in situ.
És ell.
Vinga.
Joan.
Joan.
Gràcies per acompanyar-nos.
Molt bé, gràcies Joan.
A veure, excrement de gossos és veritat que és un problema que tenim.
És un poble que hi ha moltes mascotes i segurament l'actitud d'alguns dels propietaris dels gossos no és tota el cívica que voldríem.
Jo el que et puc dir és que des de la policia s'han organitzat controls, inclús en policia de Paisà, per detectar aquestes infraccions.
El Milanari, el Dr. Rivalta... Hem posat alguna sanció, recentment a Dr. Rivalta hem posat una, però és extremament difícil enxampar un propietari d'un gos que fa un excrement i el deixa al terra.
Tinguem també en compte que d'anar en compte a l'hora d'estinar els recursos de seguretat, la policia està ajudant molt en tasques de prevenció de robatoris,
com deies abans en aquesta zona que es mentaves, però també a evitar robatoris en domicilis.
Per tant, quan tenim patrulles de policia controlant aquestes actituds cíviques, estem deixant que es destinin altres tasques que la gent de Sant Just també reclama i valora molt positivament.
Però ja et dic, anem fent periòdicament algunes actuacions i recentment hem pogut sancionar el propietari d'un gos que no va recollir els excrements.
Espero també que la primera setmana del mes de maig es pugui incorporar un nou agent, de manera que arribaríem als 39 agents, si no vaig equivocat,
i podríem, efectius, perquè en tenim una a l'acadèmia, tenim rotacions, i d'aquesta manera podríem destinar més recursos a policies de carrer,
aquests que no van amb el cotxe tant, sinó que van més a peu i aquests són els que tenen més capacitat de detectar aquest tipus d'infraccions.
Respecte als grafitis, aquesta campanya de plans d'ocupació que vam fer, tenim intenció de repetir-la, volem anar ràpid en la modificació d'aquesta ordenança
per poder també destinar recursos a netejar les pintades, no és que donem subvencions, és que directament pintem, esborrem els grafitis,
i entenem que ho hem d'accelerar ara que està previst que s'incorporin nous plans d'ocupació.
I finalment, seguretat ciutadana, amb aquests temes, prefereixo ser molt cautelós perquè falta que digui que la cosa va bé perquè demà es disparin els nivells de delinqüència,
però precisament en les dades que em faciliten diàriament policia local, estem tenint molts pocs casos de robatoris, tant en domicilis com en particulars,
no hem de baixar la guàrdia però precisament crec que estem donant la tecla, hem fet algunes atencions importants recentment,
algunes persones que estaven amb hàbits delinqüencials molt alts a Sant Just hem aconseguit que ja no estiguin a Sant Just i jo crec que s'està notant.
Evidentment la seguretat total no existeix, sempre hi ha un risc però toco a afostar en aquests moments,
jo crec que estem en un dels millors moments a nivell de seguretat ciutadana dels darrers anys.
No sé si hi ha més preguntes, si no n'hi haguessin doncs donaríem...