Perdoneu, comencem el ple del mes de juny.
En primer lloc, permeteu-me que doni la benvinguda a la nova interventora de l'Ajuntament,
la Montse Carpio, que s'ha incorporat fa dues setmanes
i que ja està a ple rendiment dins l'estructura de la casa.
Benvinguda, Montserrat.
També permeteu-me que abans anem a l'aprovació de l'acte
de tot el que es desenvolupa normalment al ple.
Permeteu-me que recuperem una tradició que teníem en aquesta casa
i és d'hovenetjar les persones, els treballadors de l'Ajuntament, que jubilen.
Com que durant la pandèmia no ho hem pogut fer,
avui s'acumulen fins a cinc jubilacions,
que són en David Garcia i García Salador,
que es va jubilar el 3 de maig del 2020, ja fa uns quants dies,
després de 37 anys de servei a l'Ajuntament.
També en Joan Ramon Fabra i Ain Maric,
que es va jubilar el 18 de juny del 2020,
també després de 20 anys com a cap de policia
i dos anys com a tècnic de mobilitat.
L'Enric Camats i Tafalla, que va ser 33 anys de servei públic,
començant com a administratiu a l'Ajuntament
i seguint durant 20 anys com a gerent de Promunça
i en els darrers anys també va estar com a director del complex del mil·lenari.
Es va jubilar el 20 de juliol del 2020.
I l'única dona, la Mari Àngels Portuguès i Vidal,
administrativa durant 36 anys a l'àrea de serveis a la persona,
que es va jubilar el passat 16 de desembre del 2020.
A tots ells volia agrair, en nom de tot el consistori,
l'edicació, l'esforç durant tots aquests anys de servei
al poble de Sant Just i en homenatge us farem entrega d'un detall,
que esperem que sigui ben útil i també us demanarem que pugeu a l'escenari
i que ens dediqueu unes paraules de comiat.
Suposo que ja us ho havien dit.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Buenas tardes. He preparado este breve discurso de despedida.
Para mí ha sido un privilegio trabajar durante 37 años
para el pueblo de Sant Just, al que tanto aprecio.
Ha sido siempre mi referente y mi hogar.
Al mismo tiempo, he de decir que quedé decepcionado
al comprobar año tras año que por parte del Ayuntamiento
no se valoraba como debía el trabajo que hacía.
Un trabajo multipular que abarcaba desde realizar tareas de notificador
a trabajos de auxiliar técnico, con inspecciones de todo tipo,
informes, actas, denuncias y más.
El caso es que mi categoría laboral era el equivalente al grado
de auxiliar administrativo, con el agravante de que estaba expuesto
a la intemperie, a la peligrosidad de conducción de moto
y a la de aguantar situaciones no ingratas
en el desarrollo de mis funciones.
No obstante, insisto en lo dicho al principio.
Para mí ha sido un privilegio trabajar para Sant Just
durante tantos años.
Y quiero agradecer especialmente a las compañeras y compañeros
el apoyo y la cooperación que siempre me han brindado
los temas y sin los cuales no hubiera podido ejercer
de la misma manera mis funciones. Gracias.
Bé, bona tarda. No, jo seré curtet.
El cal de dir que vaig estar 22 anys, però de fet vaig estar
22 anys de cap, però vaig entrar l'any 83, o sigui,
quasi 38 anys a la policia.
Vaig començar de guàrdia, de cap a dalt, alguns se'n recordaran
que anaven amb moto, etcètera, etcètera.
I com deia el company, els anys han passat molt ràpids,
però ha sigut una feina molt gratificant, en sèrio.
És una feina, ser cap de policia o ser policia ja té la seva marxa,
però ser cap de policia ja us puc dir que la marxa es continua,
però és molt gratificant.
Té moments durs, té moments molt de servei, moments d'incendis,
moments de tot tipus, variat ho és.
Però només volia dir una cosa, quan ara vaig pel poble,
tinc la satisfacció que com que també jo participava molt
en tasques de mobilitat i de circulació,
doncs puc veure coses que al mig s'havia penit jo.
Per posar d'exemple els carrils d'aquests quan surts de Barcelona
que vas directe, tot allò són invents de la casa que dic jo.
I els veus i dius bueno, he posat un granet de sorra al poble
i espero que la intenció meva tots aquests anys era donar el màxim,
que la seguretat fos el màxim, etcètera, etcètera.
Jo estic agraït amb tots els consistors i amb tots els regidors
que sempre he pogut parlar i ha sigut una feina, com deia,
molt gratificant. Gràcies.
Jo no m'he preparat res com aquesta gent que venen aquí tan leïda
i tan preparada. Jo només dic que he treballat molts anys aquí,
36, m'ha agradat, sempre he estat a gust, he passat moments de tot,
però molt bé. Encara que no estigui vivint aquí realment,
estic en un carrer més cap avall a Sant Joan d'Espiator Blanca,
però continuo sent just implicada amb les entitats a la corada de Gòsper,
ara estic a l'Ateneu al projecte PAL i lo que surja,
perquè encara queda molta feina per fer i moltes coses,
però ho passo molt bé i ja està. Moltes gràcies a tots.
Hola, bona tarda. Jo simplement volia ser lleuger de paraula
i dir que agraeixo la confiança durant tots aquests anys que m'heu donat
de tots els partits, la de la cabeza en què se m'ha tractat,
i això que he suportat quatre alcaldes, i ells m'han suportat a mi,
evidentment, però agraeixo a tothom, l'oposició i tal,
que se m'ha tractat i se m'ha donat molta confiança,
i això és molt d'agrair. Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Molt bé. Continuem amb el ple. Anirem al primer punt,
que és l'aprovació de l'acte de la sessió anterior,
de data 9 de juny de 2022. Va ser el ple extraordinari.
Algún comentari respecte a l'acte? No?
Doncs passaríem a votacions. Vots en contra? Cap? Abstencions? Tampoc.
Cup amunt? Vots a favor de la resta de grups? Queda aprovat?
Aquest punt, bueno, l'acte de l'última sessió.
Dictàmens, primer de tot anem a l'àrea d'alcaldia, presidència,
serveis generals, economia i sostenibilitat.
El primer punt és la modificació singular de la relació de llocs de treball
respecte del lloc de treball de gent a OAC de la policia local.
Defensarà aquest punt el regidor de recursos humans, Josep Maria Ranyet.
Gràcies, senyor alcalde.
Com ja vam avançar a la comissió informativa,
aquesta és una modificació molt petita, molt senzilla.
Hi ha una persona que en aquest moment està desenvolupant aquesta tasca
i que dintre de poc temps es jubil·la.
Té una especificació de ser policia local
per prestar serveis d'atenció a la ciutadania.
I la pretensió amb aquesta modificació és que el seu lloc de treball,
i hem parlat amb ella i amb aquesta persona,
la pretensió és que el lloc de treball que ara té aquesta especificitat
deixi de tenir-la a fi afectada que la funció d'atendre la ciutadania
pugui desenvolupar-la qualsevol dels membres de la policia local,
no tan sols aquells que tinguin aquesta consideració específica.
I, per tant, el que fem és igualar les funcions, els continguts,
tot com qualsevol altre membre del cos de la policia local,
que ho és i ho continuarà sent la persona que copia aquest lloc de treball.
Per això la modificació és aquesta i té aquesta finalitat.
Gràcies, en Maria.
I agrair a l'Anna Vilanova que, com fa el control de qualitat d'aquestes coses,
em va plantejar que hi havia alguna petita modificació que hem esmenat
i que aprovarem amb el redactat últim que s'haurà fet arribar.
També aquesta i la següent.
Moltes gràcies, en Maria. Hi ha algun comentari?
Sí.
Anna Vilanova.
Molt bona tarda a tothom.
Referent a això que deies de fer referència al tractament cap a la ciutadania,
justament en l'expedient que amb l'Emirat ja es visc una mica atentament,
les funcions descrites són de l'article 11 i 12 de la Llei de Polícies Locals,
i, en canvi, no es parla de l'article 10,
que justament fa referència explícita al tractament cap a la ciutadania.
Per això pregunto el per què si no hi és aquest article reflexat en les condicions específiques.
Hi ha alguna altra pregunta?
Doncs tancaria el ponent.
No, el tema bàsicament és que tant el 11 com el 12 són articles que estan fixats a la Llei
i són articles genèrics però que estan aquí esmentats,
però després hi ha altres apartats fins a 4,
que són funcions específiques que estan contingudes.
I, per tant, no és que es tregui, diguem-ne, sinó que el que es fa és que és igual a tothom
i es planteja que l'atenció a la ciutadania es pot plantejar amb el lloc en concret aquest
que està dintre de l'edifici on està la policia local,
però l'atenció a la ciutadania del policia local es fa a tot arreu i s'ha de fer a tot arreu,
i, per tant, és d'aplicació a la norma, tant la llei com la norma específica.
I, en aquest sentit, vam considerar que no feia falta tornar-la a esmentar com un element
perquè està la llei, però tant obliga a qualsevol membre del post de policia.
I, sobretot, que això no va en detriment que la policia local faci una atenció a la ciutadania.
Repeteixo, no tan sols en el lloc de recepció dintre de la comissaria,
sinó a qualsevol lloc com fan sempre.
Molt bé, gràcies, Joan Maria.
Dubte aclarit, sí? Doncs anirem a votacions,
vots en contra, abstencions, Anna Vilanova, CUP Amunt,
Esquerra Republicana endavant Sant Just, vots a favor,
Quico Ferrer, Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Doncs queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és una altra modificació singular de la RLT
respecte del lloc de treball de tècnic de gestió pressupostària.
També defensa d'aquest punt el regidor de recursos humans, Josep Maria Reina.
Amb la configuració que es va plantejar amb l'anterior gerència de l'Ajuntament,
i tenint en compte també que no havíem ocupat i hi havia la voluntat
que la gerència assumís les funcions del cap del Servei d'Economia,
es va plantejar que una persona assumís les funcions de tècnica
de gestió pressupostària per donar suport a la gerència.
Com s'ha dit al principi de la reunió, el dia 15 de juny,
s'ha incorporat després de fer totes les modificacions
i tots els elements que corresponen, s'ha incorporat a la plantilla,
a la senyora Carpio, que assumeix les funcions d'intervenció
i també és la cap del Servei d'Economia.
Per tant, no té lògica que es presti un servei pressupostari a la gerència,
sinó que el que fem aquí és col·locar-lo sota o dintre de l'àmbit de funcionament
dels serveis d'economia que s'on li corresponien
i que abans tenia assumit amb la seva doble funció la gerència,
que era, a més a més de gerent, assumir aquests elements.
És, per tant, una ordenació d'aquestes funcions,
una ordenació dintre del que és el contingut i l'organització
que creiem que pot ajudar i que, a més a més,
li permet a la persona o el lloc de treball enreqüir-lo amb altres funcions
i, per tant, allò d'aquí, la modificació tant de les funcions
com dels continguts com de les retribucions que aquí es plantegen.
Moltes gràcies, Joanet Maria.
Paraules, Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Benvinguts a tothom.
Gràcies per haver vingut avui al ple de juny.
Els que esteu presents.
I res, volia donar el que és l'enhorabona al senyor Carpio
per la incorporació i agrair al govern
que el 30 de juny del 2022 tinguem ja el que és la CAP,
que és important que cada any ja tinguem.
Vinga, listo.
Algú un comentari més?
Doncs anirem a votacions.
No és una qüestió, és veritat, que hem cobert el lloc,
però la funció estava coberta.
Per què no es prengui la idea que arribi una determinada persona
per cobrir aquest lloc?
Vol dir que l'Ajuntament no feia aquestes funcions.
Les feia i les feia les tenia agrupades dintre la gerència.
Ara el que han fet és desdoblar-lo i assumir aquesta funció
igual que en algun moment.
És veritat que la gerència ha hagut d'assumir la direcció d'altres àrees
perquè hi ha hagut moments en què aquí no hi havia una...
Estaven assignades a un lloc i no es tenien com, per exemple,
el territori ja havia succeït fins ara, en algun moment.
Molt bé.
Anirem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Anna Vilanova, Cupamunt, Esquerra Republicana, Endavant Sant Just,
Vots a favor, Quico Ferrer, Sant Just en Comú, Partit Socialista.
Queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, també de Recursos Humans,
desestimar la sol·licitud de compatibilitat
per a la realització d'una activitat privada
formulada per un membre de la policia local.
També defensarà aquest punt
la Regió de Recursos Humans, Josep Maria Ranyem.
Bé, aquesta és una sol·licitud que va fer una persona
que pertany al cos de la policia local
per poder desenvolupar funcions fora de l'Ajuntament,
funcions de formació.
Després d'analitzar l'experient i les condicions,
el que informa dels serveis de personal de la casa,
venen a plantejar que,
amb l'aplicació de la normativa actual,
hi ha un dels punts,
hi ha els tres possibles àmbits de compatibilitat,
que són la funcional, l'horària i l'econòmica.
Hi ha algunes coses que no són gaire evidents,
sinó que s'haurien de superar algun problema
tant amb la funcional com amb l'horària,
perquè, com aquesta persona dona classes de formació
per preparar posicions,
podria produir-se el cas que alguna de les persones formades
després vingués aquí i ell estigués en el tribunal.
Són d'aquelles coses que podria ser molt casuística,
però que no es planteja.
El tema d'horaris també podria tenir algun inconvenient,
però hi ha una incompatibilitat,
que és la incompatibilitat econòmica,
que tal com està establerta amb la normativa,
en aquest cas concrés no és possible atendre-la,
perquè supera els percentatges econòmics de la seva retribució,
que ens aprecem que un cop situat que si el 30% de la retribució bàsica,
exclusius conceptes pel seu origen i amb l'antiguitat,
són superiors a la quantitat dels específics,
no es pot concedir la compatibilitat.
Aquesta és la situació concreta d'aquesta persona concreta,
i per tant el que portem aquí és la contesta del recurs que va fer,
que no l'havíem concedit,
i que plantegem que no se li concedeixi la compatibilitat,
perquè no supera aquesta situació legal específica.
Gràcies, Josep Maria. Un comentari? Tico Ferrer.
Jo em mantindré al marge i votaria en contra,
perquè no sé exactament, ho he explicat molt bé,
però no vull entrar al detall en aquest tema. Gràcies.
Molt bé. Un comentari més? No.
Doncs anirem a votacions. Vots en contra, Tico Ferrer.
Abstencions, Ana Vilanova, Cupamunt, Esquerra Republicana,
endavant Sant Just, Vots a favor, Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Per tant queda aprovat aquest punt.
Següent punt, en els tres següents punts són el mateix,
que és declaració d'interès públic de diferents obres que es faran a Sant Just.
El que volia demanar-vos és si el vot és el mateix.
Per tant, si us sembla bé, els tractem conjuntament,
i també, si el vot és conjunt, doncs fem votació conjunta.
Defensarà aquest punt la regidora edicenda, Quima Jiménez.
Bona tarda a tots i a totes.
Doncs bé, com ve a dir l'alcalde, aquests tres punts els farem junts,
perquè l'explicació és la mateixa i el motiu és el mateix.
Són diferents reformes, ja siguin interiors o exteriors,
però les tres són de cases o espais catalogats, edificis o espais catalogats.
Per ser un edifici o una casa catalogada,
estan dins del nostre catàleg de patrimoni,
per tant, poden tenir una bonificació d'ició d'un 50%.
Doncs bé, els tres expedients, les tres persones,
ens demanen estimar la sol·licitud de la bonificació del 50%,
declarar d'interès públic l'obra de les diferents edificis,
i autorgar, evidentment, la bonificació del 50%.
Quan un fa aquest tipus de reformes i fa la llicència o demana el tema de les taxes,
quan fas l'autoliquidació, tu ja pots demanar aquest 50%
i fas l'autoliquidació.
Llavors, el ple el que fa és otorgar el sí o el no d'aquest 50%,
i això és el que portem en aquest ple.
Molt bé, gràcies, Quima.
Hi ha alguna paraula? No?
Doncs aniríem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Cup amunt.
Vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queden aprovats tots tres punts.
Anirem al següent punt, que és l'aprovació del tercer Pla d'Igualtat de Sant Just 2022.
Defensora d'aquest punt, la regidora d'Igualtat, Alicia Murciano.
Gràcies, alcalde.
Bona tarda a tothom.
Durant aquest any 2022 s'ha realitzat una diagnosi del segon Pla municipal de Gènere
i s'ha elaborat aquesta proposta de pla de Gènere 2022-2026.
És un document que és el resultat d'un treball transversal entre l'administració i la ciutadania.
Ha participat de manera conjunta la Comissió Tècnica Municipal,
que forma part de diferents serveis de l'Ajuntament,
i un grup de dones de diferents entitats del municipi com el Consell Municipal de Dones,
l'Associació Just Dona, Dona i Empresa i també dones a títol individual.
El compromís de l'Ajuntament és poder abordar l'igualtat des de múltiples punts de vista,
i en aquest tercer Pla es presenten 58 accions estructurades en cinc queixos diferents,
que van des de la violència masclista fins a la participació de les dones
des del mercat del treball, l'educació, la qualitat de vida i la cultura.
És un Pla transversal, participatiu i innovador.
És un Pla viu.
Es creen aquestes xarxes de dones que permetran que sigui viu i que estarà en contínua actualització.
L'eix principal continua a sentir la violència masclista,
encara que temes com les cures i la corresponsabilitat
que abans eren petites accions que agafaven més pes i acabaven sent eixos d'aquest tercer Pla.
Som un dels municipis més avançats i pioners en igualtat,
ja que el 2006 ja es va aprovar el primer Pla d'Igualtat
i avui continuem amb el compromís
per aprovar aquest tercer Pla d'Igualtat de Gènere Sant Just.
Gràcies, Alicia.
Hi ha comentaris? Sí, Ana Vilanova.
Sí, ja tenia algunes apreciacions a fer.
La primera, com diu la diagnosi del segon Pla, que és necessari
i que hi hagi una persona dedicada a temps complert
per poder desenvolupar i poder dur a terme totes aquestes estratègies.
Penso que ja ho diu la diagnosi i és molt necessari que hi sigui.
Un altre puntament al qual m'agradaria insistir
i que s'hauria d'impliar és la formació permanent de tot el Partit Popular
i que s'hauria d'impliar és la formació permanent
de tot el personal de l'administració i de la policia local inclosa,
perquè sigui una formació permanent, no solament puntual, sinó permanent,
i ampliar l'oferta que hi és, l'oferta educativa,
però jo penso que s'hauria d'ampliar a tots els nivells
i, sobretot, posar èmfasi a l'atenció al cicle superior de primària,
5a i 6a, i a tota la secundària,
perquè sí que hi ha alguns cursos dedicats a 4d, a 1d, a 5e,
però jo crec que s'hauria d'insistir molt més en aquest aspecte.
Un altre dels punts que em preocupa del pla,
i és més que res perquè la població encara no l'ha pogut veure,
és quan es fa el reflex de les desigualtats que pateixen els joves
per poder adquirir o mans i parces en just.
S'han dut a terme moltes polítiques cap a les persones grans i les famílies,
però penso que amb els joves encara s'ha de treballar molt més.
Un altre aspecte també és el que és insistir en l'oferta esportiva,
perquè sorprèn que hi hagi nenes i noies que vulguin dedicar-se a jugar a futbol,
i sobretot al futbol, que és l'esport que hi practiquen més nens
i que no hi hagi cap equip femení.
Jo penso que amb això hauríem de ser força contundents.
Després si de cas ens ho expliques.
I a part de l'oferta artística de Sant Just,
a part que hi falta incorporar l'escola de música, que no hi és, de l'Ateneu,
estaria bé saber també quins són els percentatges de nens i nenes i nois i noies
que hi participen, igual que les escoles esportives.
I ara una crítica.
I dir que aquest equip de govern va perdre la possibilitat de demostrar
que es vol acabar realment amb el sostre de vidre, tal com es diu en el pla d'igualtat.
Ho dic perquè quan en Josep Pinyà va dimitir,
la persona que el seguia era la Gina Pol i no pas en Joan Basseganyes.
I no sé quin feedback veu tenir dels vostres electors,
però si hagués sigut una electora socialista o una votant socialista,
potser m'hauria sentit força decebuda i una mica enganyada.
Molt bé. Ana, Quico Ferrer?
Sí.
Sí, disculpa.
Alicia, sisplau, si podies especificar els seixos, l'1, 2, 3 i 4,
el tema de la ciutat feminista, que poses 19 accions, 9 accions,
el tema de violència masclista, si pots explicar una mica més
aquests cinc punts, els cinc eixos, les accions quines són, si...
Bueno, no, una mica per sobre.
Alicia, primer preguntaré si hi ha més intervencions
i després tancaran la punta.
Hi ha més intervencions?
Sí, just per salva, serà injust en comú.
Gràcies, bon dia a tots i a totes.
Per donar-li la benvinguda a la Montserrat,
benvinguda a la casa.
Per aquest equip de govern, jo crec que les polítiques
fetes des de la planificació i des de la participació ciutadana
són essencials, crec que ja portem uns quants plans
que venim aquí a explicar, que aprovem, i que no només aprovem
i els deixem anar un calaix, sinó que els anem aplicant mica en mica.
Polítiques que, a més, neixen d'una anàlisi de la realitat,
d'una realitat que és canviant, i que volen, precisament,
respondre i canviar aquesta realitat, no?
Per tant, són instruments que ens doten d'estratègia,
de capacitat estratègica per desenvolupar polítiques
no curt terministes, sinó de mitjà i llarg termini,
que crec que són les polítiques que des del municipi hem de realitzar.
En aquest cas concret, en el tercer pla d'igualtat,
són polítiques feministes, perquè aquest govern és un govern feminista,
que busquen equilibrar, que busquen justícia,
amb la situació desigual, estructural, que tenim entre homes i dones
en aquesta societat patriarcal.
Per tant, jo crec que és una eina sumament necessària.
Jo crec que l'Alícia ja ha explicat molt clarament els diferents esos.
Jo crec que és un pla molt transversal, que vol tocar moltes tecles,
que esperem poder realitzar totes les accions que emanen
de les diferents línies estratègiques i dels diferents esos.
I jo també m'agradaria posar en voler, com va fer l'Alícia,
la llarga trajectòria d'aquest govern, des del 2006,
elaborant plans d'igualtat.
I, llàstima, perquè estic d'acord, també,
que queda encara molt camí per recórrer en l'equitat de gènere.
Moltes gràcies.
Benvinguts i benvingudes a totes al ple,
que és la primera vegada que intervingui.
Nosaltres veiem bé aquest pla
i, en aquest sentit, volem felicitar la regidora de gènere,
i sobretot perquè s'ha fet amb la participació ciutadana,
tant d'entitats com de persones i persones amb expertesa,
i això sempre s'ha de valorar, posar en valor,
que quedi recollit en un document el coneixement
que ja té la gent de Sant Just.
I, aleshores, volíem destacar que, com altres vegades,
estem comentat quan s'ha hagut de fer una renovació
del pla d'igualtat, per exemple, quan es va fer aquí,
s'havien de tenir en compte els indicadors,
com havien anat evolucionant els indicadors
per tal de saber les noves mesures que s'havien d'implantar
o decidir quines noves mesures implantar,
poder-ho fer amb coneixement de com havien anat les anteriors.
En aquest sentit, volem destacar que, efectivament,
en aquest pla sí que s'incorpora aquest punt,
que és el punt 3, que és la valuació del segon pla.
I d'aquí es treuen unes conclusions
que entenem que han anat molt bé
per poder definir les actuacions d'aquest tercer pla.
I, en aquest sentit, això ho valorem
positivament també. Moltes gràcies.
Gràcies, Laia. Gina Pol, Partit Socialista.
Bona tarda.
Des del PSC, felicitar l'equip en tècnic
i polític que lidera les polítiques de gènere a l'Ajuntament.
Ja des de l'inici, el 2006,
amb l'Acosti Rubio com a regidora,
es van impulsar aquestes polítiques.
Avui tenim una veterana en la lluita feminista,
que és l'Isabel Ortuño.
Aquest any també estem commemorant els 20 anys
de la ciutadania municipal de dones.
Per tant, tenir una actuació des del govern,
però també una actuació des dels perfils de dones,
és important perquè es treballa de manera col·legiada
des de l'àmbit de la ciutadania i l'àmbit de la política.
I, per tant, és important per avançar.
S'intenta avançar, però el context
en què estem de patriarcat és molt fort.
Per tant, és molt difícil, a vegades,
que des del món local tanquem alguns estereotips,
trenquem algunes lluites que des d'aquí s'identifiquen,
es diagnostiquen, però a vegades,
per canviar realitats, costa.
I, per tant, jo crec que és bo
que tinguem aquest tercer pla d'igualtat,
que tinguem una certificació internacional
que ens avala també amb indicadors
a aquests avenços que siguem una ciutat feminista,
que estem declarada com a tal.
I, per tant, el compromís és ferm
i el que sí que és veritat és que lluitar contra el pen,
quines inèrcies és complicat, però allà estem les dones,
amb homes al costat que lluiten conjuntament
per aconseguir aquesta equitat i aquesta igualtat
i allà seguirem per tal d'assolir-ho.
Molt bé.
Gràcies, Gina.
Gràcies.
Elisia?
Sí.
Doncs, bueno, primer de tot, Anna,
entenc moltes de les preocupacions.
És un llarg camí.
Encara que, i més com aquest pla,
és el que ens farà seguir en camí,
com et comentaves per tema d'esports,
per la pròxima temporada.
Està previst que hi hagi un equip femení
al futbol.
I, Quico, hi ha 58 accions.
No, jo entenc.
Aquest pla, quan l'aprobem,
es penjarà a la pàgina de l'Ajuntament
i es podrà consultar perfectament.
Molt bé.
Hi ha més intervencions, no?
Doncs anirem a votacions.
Pots en contra?
Abstencions?
Cup amunt?
No.
Bé.
Vots en contra? Abstencions? Cup amunt?
Vots a favor de la resta de grups?
Per tant, queda aprovat el tercer pla d'igualtat
de Sant Just d'Esber 2022.
El següent punt és la determinació
de les festes locals de l'any 2023 a Sant Just.
Defensarà aquest punt la regidora de presidència,
Gina Pol.
Doncs sí, cada any,
en funció de com queden les festes
locales del calendari,
es trien uns determinats dies
i aquest any ha estat complicat
de la manera que algunes festivitats
cauen al calendari de l'any vinent.
En aquest cas, designem com a festes locals
per l'any 2023, tant el 6 d'abril,
que és dijous sant,
com el dilluns 26 de juny.
I també volíem compartir en aquest punt,
tot i que no ho votem,
però que sí que ho decideixi
i ho assigna al Consell Escolar,
quins són els cinc dies de lliure disposició
que s'han triat en aquest Consell Escolars
per l'any 22, és a dir, per l'inici de curs,
el 30 d'octubre, que és un dilluns,
un divendres, que és el 9 de desembre
i si ja canviem a l'any 2023,
trobarem que a partir del febrer
tindran una lliure disposició cada mes.
El mes de febrer serà el dia 20,
que és un dilluns,
en el mes de març hi haurà un divendres,
que és el dia 17,
en el mes de maig, el dia 2,
que és un dimarts
i després ja s'encavellarien
la lliure disposició.
Comentaris?
Anem a votacions,
vots en contra,
abstencions,
cop amunt,
vots a favor de la resta de regidors i regidors,
per tant queda aprovat aquest punt.
El següent és la ratificació del Decret d'Alcaldia
de data 2 de juny de 2022
d'habilitació per tal de compareixer
el procediment previ
7002 barra 2021
de la secció 2 instruït
al jutjat d'instrucció número 1
d'Esplugues de Llobregat.
Defensarà aquest punt el regidor de via pública,
Pedro Soria.
Gràcies alcalde,
bona tarda a tothom.
Es tracta del següent,
es tracta de ratificar un decret
que va inventar l'alcaldia
en el qual acceptem
l'oferiment d'accions que es fa
al jutjat d'instrucció número 1 d'Esplugues,
això prové d'un possible delicte
de comès per conducció temerària
i de hagut això,
aquest accident que ens va produir,
aquesta persona va destrossar
un cert patrimoni de l'Ajuntament.
Aleshores ens ofereixen les accions
com a perjudicat i nosaltres
el que fem és acceptar
aquest oferiment d'accions,
que és el que es tracta de provar
en aquest decret que es ratifiqui aquí.
Ja està, res més, gràcies.
Gràcies, Pedro.
Hi ha intervencions, no?
Doncs anirem a votacions,
vots en contra, no n'hi ha cap,
abstencions, cop amunt,
vots a favor i Anna Vilanova,
Quico Ferrer també, abstenció?
Ah, val.
I abstencions,
cop amunt i Anna Vilanova,
vots a favor,
s'enjust en comú,
Esquerra Republicana,
endavant s'enjust i Partit Socialista.
Acabarà el mandat i ho diré a la primera.
Seguim?
Anem a l'àrea de planificació territorial,
habitatge i medi ambient.
El primer punt és l'aprovació de la rectificació
de l'inventari de vents municipals i mobles,
drets reals i vents que integren
el patrimoni municipal de sol i habitatge
amb referència al 31 de març de 2022.
Defensarà aquest punt la presidenta de l'àrea de territori, Gina Pol.
Doncs en aquest punt el que fem és que
aquest inventari de vents municipals
vinculat amb el patrimoni municipal del sol
s'ha d'actualitzar un cop l'any.
Per tant, un cop l'any aquest punt se li va a plenari
i s'actualitza en data a 31 de març del 2021,
va ser l'última vegada, i aquí ho actualitzem
amb data 31 de març del 2022.
Durant aquest període d'un any,
alguns dels canvis que s'han produït,
per exemple, per destacar-ne només alguns,
perquè el document recull des d'altes baixes,
modificacions o incorporacions
en aquest patrimoni municipal del sol.
Alguns dels canvis són, per exemple,
que tenim l'edifici situat al costat de l'Escola Canigó,
el que es coneix com l'edifici dels mestres.
Aquest s'ha fet una desafecció d'ús educatiu
i s'ha incorporat, en aquest cas,
a l'ús com a habitatge dotacional públic,
i això queda incorporat ara en el patrimoni municipal del sol.
D'altra banda, vinculat amb el projecte de reparcel·lació
de la unitat que engloba tota la plaça d'estudis vells,
aquí es fan tres altres,
que són bàsicament dues zones verdes
i el que és la finca pública que existeix,
que no deixa de ser la pista de joc,
és a dir, el parc públic.
Algunes de les modificacions
s'han aprovat aquí a Plenari,
com per exemple va ser que ara tenim ja
la propietat al 100% d'aquest solar
que està al carrer Generalitat
i que és on haurà ubicat el segon mil·lenari.
També vinculat amb l'operació de Garrofés
que és el resultat del projecte.
I per acabar només citaria
que dins les incorporacions econòmiques
que van a patrimoni municipal del sol
i vinculat en aquest cas també amb el sector d'estudis vells,
s'incorporen al patrimoni municipal del sol 25.000 euros
vinculats amb aquest sector que abans anomenava
i serien potser els canvis més destacats
d'actualització de l'últim any d'aquest inventari.
Gràcies, Gina.
Hi ha intervencions?
No?
Sí, és en contra.
Abstencions?
Cup amunt, Esquerra Republicana.
Vots a favor de la resta de grups.
Per tant queda aprovat aquest punt.
Anem al següent que és la remissió
de l'expedient administratiu AUM 2021 151,
al jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona.
Els efectes de compareixer
en el recurs contenciós administratiu número 147 barre 2022 B,
procediment ordinari interposat per la senyora Maria Victòria Gràcia Lájara,
sol·licitud d'assistència jurídica a la Diputació
i nomenament de procurador.
Defensarà aquest punt el regidor de planejament Josep Maria Ranyer.
Gràcies, senyor alcalde.
Si tots recorden, al setembre de l'any passat,
el ple va plantejar, va assumir la suspensió per un any
de la tramitació de plans urbanístics derivats de concrets
i de projectes d'existència urbanística i d'urbanització,
a excepció dels procediments expropriatoris
del que coneixem com tres unitats d'actuació de l'àmbit de la bonaigua,
la vòbil, les escales i una tercera.
La senyora Maria Victòria Gràcia està immersa en l'Ajuntament,
en un procés, en el seu habitatge i, com ella, tres ciutadans més,
en un procés, diguem-ne, d'expropiació.
Malgrat que l'acord deia explícitament que quedava exclòs
d'aquesta suspensió als tràmits expropriatoris,
ella ha considerat que, en defensa dels seus interessos,
tira endavant un contenciós administratiu.
El que aquí plantegem és, bàsicament, l'acord de defensar el plantejament
que va fer el ple el mes de setembre,
igual que amb l'altre contenciós d'un altre dels propietaris de la zona,
ja ens hi vam posar amb aquest, també compareixer i oposar-nos
amb aquest contenciós perquè aquest, diguem-ne, amb molta més claretat,
perquè el que aquesta persona ha intentat aconseguir,
diguem-ne, va quedar exclòs de l'acord del ple.
Per tant, el ple no va fer res en relació amb ella,
però si ella considera que ha fet un contenciós,
és evident que l'Ajuntament ha de sortir en defensa dels seus propis actes
i amb aquesta perspectiva sembla que plantegem l'acord que portem al ple.
Gràcies, Josep Maria.
Hi ha intervencions.
Quico Ferrer.
Perdó.
Gràcies, alcalde.
Josep Maria, una pregunta.
El contenciós és aquest que tenim amb la senyora Gràcia.
Pararan-lo que és les obres que tenim en marxa ara actualment
o el contenciós va per un costat i les obres seguiran o com anirà el tema?
Gràcies.
Hi ha més paraules?
Sí.
Laia Flotats.
Gràcies.
És que no acabo d'entendre molt bé això.
O sigui, no, perquè aquesta veïna ha vingut a aquest ple
diverses vegades demanant una solució.
La seva casa està just davant del polisportiu.
Al polisportiu hi ha molt de soroll i ella ho pateix.
Sabem que, a més a més, un equipament municipal,
que en aquest sentit té alguna mancança,
que consta que està mossegant per poder-ho solucionar.
I aquesta senyora aquí ha vingut diverses vegades
demanant que se li solucionés.
El que ens expliques és que l'Ajuntament va iniciar un procés d'expropiació,
un procés de mediació amb aquesta persona i dos veïns més o veïnes
i que quan es fa aquesta suspensió de tramitació de planejament urbanístic
que afecta les escales i la bòbila perquè Garrofés sí que continua.
S'exclou precisament aquest procés d'expropiació,
però aquesta senyora igualment demanda.
Aleshores, d'algun punt alguna cosa no està clara?
No sé si la lletra petita... No sé.
Hi ha més intervencions, no?
Tancaria el puntet, Josep Maria.
Jo coincideixo amb la intervenció.
A nosaltres ens sorprèn, però en tot cas, com sempre succeeix,
una persona considera, amb els seus criteris,
que no compartim ni entenem, o no compartim,
que ha de plantejar un contenciós i el plantejar contra l'Ajuntament,
tindrà la seva lògica, nosaltres no l'entenem,
no veiem lletra petita ni res i, per tant, des d'aquesta perspectiva,
l'únic que ens queda com a Ajuntament, com a corporació,
és oposant-se, compareixer davant dels tribunals
que aquesta persona s'adreça i oposant-se a les seves pretensions,
perquè creiem que no està en qüestió el que ella diu,
ni hi ha cap perjudici, precisament perquè l'acció contra la que recorre,
que és la suspensió d'obres i activitats i dissències
en aquest àmbit en el qual està la seva casa,
deia explícitament que el que estaven parlant amb ella i tractant amb ella
continuava vigent i que podíem fer-lo sense que li afectés la suspensió.
Per tant, no arribem a entendre quina és la situació,
però encara que no ho entenguis, si et fan una demanda has de compareixer,
perquè si no, el fet que no hi vagis podia suposar
que al final s'acabés, per incompareixença del demandat
o del ple, en aquest cas, o de l'Ajuntament,
acabés produint-se un efecte que no ha volgut amb altres dimensions.
Per tant, nosaltres no veiem lletra petita,
però hi ha una certa incomprensió, però és que no ens queda més remei que compareixer.
I en relació a si això afecta les obres o no afecta les obres,
en aquest àmbit en el qual vam suspendre no hi ha obres.
Per tant, no afecta cap tipus d'obres ni pròpies, ni alienes, ni res.
Vull dir, l'àmbit en què vam suspendre les dissències
és el de la bòbila, el de les escales i el d'una casa que hi ha entremig,
en els tres àmbits d'actuació, la de Garrofés va quedar fora i continua al seu ritme,
amb els seus pros, els seus contres, les seves coses,
però queda al marge de l'acord del ple de suspensió de dissències.
Per tant, amb ella, amb la persona aquesta,
no hi ha cap afectació tampoc en aquest sentit d'obres o de qualsevol altra situació.
Gràcies, senyor Maria. Veig que hi ha mans aixecades.
Farem una segona ronda. Quico Ferrer.
Sí, Josep Maria.
Per un costat, quan dic obres, em refereixo a tot tipus d'obres,
des de les que tenim, en el que és la pròpia bonaigua que estem fent,
el tema de millores de contraincendis, que precisament la senyora Gràcia
ha fet el que és un contenciós sobre tot el que està movent
el que és l'Ajuntament o el que té el que és l'Ajuntament,
ho acabes de dir tu fa un moment. Aquestes obres em refereixo.
Evidentment, si la bòbila, el que és Garrofés i les escales queden excloses,
doncs fantàstic, però tenim les altres obres que sí que em preocupen,
perquè tenim el que és un pla de millores de contraincendis
que estem actuant per poder tindre les instal·lacions legalitzades.
Això per un costat. L'altre costat, com ha dit la Naya,
hi ha una negociació amb aquesta veïna i la pregunta és,
com és que no s'arriba al que és un acord?
Vosaltres proposeu el que és una proposta d'acord,
que és el que demana ella perquè no tinguem el tema solventat,
perquè ni nosaltres estem còmodes ni ella tampoc està còmode.
Llavors m'agradaria saber què és el que demana aquesta veïna
que no ho puguem complir.
Està demanant l'oro i el moro o és que no es vol moure de casa seva
o quina és la situació? Gràcies.
Naya Frutats.
No sé si entendre i entenc que si algú demana a l'Ajuntament
que l'Ajuntament s'ha de defensar, això ho entenem tots i totes aquí.
No és això el que jo estic posant sobre la taula.
La incomprensió no és sobre que l'Ajuntament s'hagi de defensar
quan algú li interposa un recurs contra un acord de ple.
El que crec que no s'acaba d'entendre és que si aquest acord de ple
no afecta aquesta veïna,
per què aquesta veïna està interposant un recurs?
O sigui, potser és que no s'han explicat correctament les coses.
Josep Maria.
La primera, torno a dir, vull dir que en relació a les obres
o de l'actuació que pugui fer l'Ajuntament dintre del poliesportiu, etcètera,
la suspensió de llicències d'aquest planejament no afecta.
Per tant, això continua amb els seus termes.
Per què no arribem a acords?
Hi ha una dita normalment que diu que dos no es barallen si un no vol,
però dos no arriben a acords si un no vol.
I entre la petició que fan i on pot arribar l'Ajuntament
no tenim cap punt d'intersecció.
Per tant, seguim treballant amb la negociació
per veure si són capaços d'arribar a l'acord.
Però a hores d'ara, entre les pretensions que estan plantejades,
legítimes i lògiques,
vull dir que cadascú pot demanar el que consideri adient
i el que l'Ajuntament des del punt de vista de defensa de l'interès públic
i de la lògica i l'equilibri pot fer i ha plantejat,
doncs no hem arribat a acords.
Vull dir, estem en aquesta situació i, per tant,
mantenim obert tots els drets i deures de dues parts.
Però, en tot cas, estem negociant o intentant negociar,
però, com es diu normalment,
amb aquelles intentados sin efecto, de moment.
Vull dir, encara no hem arribat a aquest tema.
I, amb l'altre, jo puc tenir un cert grau d'empatia
per entendre per què algú fa alguna determinada cosa,
però en aquest punt concret ens costa molt
perquè creiem que l'Ajuntament no ha entrat a considerar.
Ara, ella, aquesta persona o els seus assessors jurídics
consideren que aquesta és una via d'actuació
que els permet defensar o que, suposadament,
defensar uns interessos,
ho hem de respectar.
No ho compartim, però ho hem de respectar.
I estem una mica en aquest tema.
Jo, repeteixo, intento posar-me al seu lloc
i, possiblement, no ho faria,
però no li diré que s'està equivocant uns quants,
perquè haig de respectar-lo o hem de respectar-la
amb l'exercici dels seus drets.
Però, repeteixo, que em costa molt d'entendre,
encara que mantingui una posició empàtica
cap als demandants amb aquest tema.
A veure, aquí també m'agradaria especificar
que, en aquest cas que estem parlant,
aquesta veïna també ha interposat,
en el seu moment també ha interposat un recurs
contra el projecte de cobriment de la pista exterior de la Bonaigua,
que és un projecte que, objectivament,
ha millorat les condicions a l'entorn,
perquè el que abans era una pista descoberta
on el so s'escampava fàcilment,
en el projecte de remodelació de la pista, de tancament,
també es van dur a terme actuacions de millor relleïment acústic
i, per tant, la situació objectiva ha millorat
i, tant mateix, la veïna assessorada pel seu advocat
va interposar un recurs.
A vegades costa d'entendre quina és la lògica
que hi ha darrere d'aquests passos,
però, en tot cas, com deia abans el regidor,
el que ens toca fer com a Ajuntament és defensar-nos.
I després també l'Ajuntament, com qualsevol administració pública,
quan encara un procés de negociació
no té la llibertat que tenen dos privats,
que poden negociar amb amplitud,
en funció de la seva capacitat econòmica.
En aquest cas, nosaltres estem molt acotats
pels informes, per les sessions que vam fer
i vam validar els nostres serveis tècnics i econòmics
i d'aquí no ens podem moure.
Pagar molt més, suposaria, podríem estar incurrent
amb infraccions amb la versació de fons públics.
No és la voluntat de l'alcalde o del regidor capreval,
sinó que tenim un marge de negociació molt acotat
com a administració que som.
I això dificulta molt poder arribar a un acord
amb aquesta veïna perquè les seves expectatives
són molt més altes i com a administració
no hi podem arribar.
No tenim capacitat per fer-ho.
Josep Maria, no sé si volies estar...
M'ho volia obrir una...
Sí, fem aquesta última i...
Sí.
Jo el que volia dir és que si a nivell d'ajuntament
hem arribat al que és els topes que podem arribar
dintre dels nostres topes, evidentment.
Ja fa temps.
Entenc jo que és un tema de voluntat
que no us trobeu.
És que fa temps que dura aquest expedient.
Molts anys.
I clar, al final, no arriba al que és un acord
ens perjudica les dues parts.
Perquè ara mateix amb la denúncia aquesta
tindrem que fer actuacions amb la bona aigua.
I tot això va sumant.
I crec que també estaria bé, no sé,
a no millor canviar d'interlocutor,
saps el que vull dir?
No ho dic perquè a vegades amb els països
canvien el que és el cònsul i seria bona cosa.
No ho sé.
Anirem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Anna Vilanova, cop amunt.
Endavant Sant Just.
Vots a favor.
Quico Ferrer, Esquerra Republicana,
Comú i Partit Socialista, per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és donar conformitat
al text reforç de la modificació puntual del Pla General Metropolità
a l'àmbit de la carretera reial Parc de Torre Blanca-Cambiosca.
Defensarà aquest punt també el regidor de territori,
Josep Maria Reñem.
Hi ha més...
Hi ha més...
Com a quatre, sí.
Doncs disculpeu.
M'he despapalat, disculpeu.
Remissió de l'expedient administratiu a UEM 2020...
No, perdoneu.
Aprobació de la primera pròrroga dels lots UIDOS
del contracte de servei pel manteniment de les instal·lacions tècniques,
aigua, gas, electricitat i climatització
als equipaments municipals i a la via pública,
subjecte a regulació harmonitzada.
Defensarà aquest punt la regidora d'Equipaments, Gina Pol.
En aquest cas, l'anterior ple ja vam parlar d'aquest tema.
Es tracta d'un contracte que estava dividit en tres lots.
Els dos primers lots en el ple anterior,
us vaig dir que no hi havia cap pròrroga
i que sí que es prorrogava el tercer lot que afectava
o que estava permetent donar servei a les càmeres del mercat municipal.
En aquest cas, hi ha hagut un canvi de criteri
per tal de poder facilitar la contractació d'aquest servei
i ho explico millor.
Ara mateix, l'empresa AXA ens està prenent el servei de manteniment
tant d'aigua, gas, electricitat o clima
de més d'una vintena d'equipaments.
Aquesta empresa, en el primer moment,
va dir que no volia acceptar la pròrroga
perquè econòmicament no sortien els números.
A nivell tècnic es va analitzar i aleshores s'ha treballat amb un nou plec.
Aquest plec ja està elaborat.
De fet, ja està elaborat l'acord per poder ser aprovat
aquest inici de licitació a Junta de Govern Local.
Per tant, en temps anem bé, però pot haver un decalatge
entre que licitem i aquesta pròrroga no s'ha fet.
Per tant, què proposem al plenari?
Poder disposar d'aquesta pròrroga.
Es fa una pròrroga per sis mesos, segurament no l'exaurirem.
Per tant, abans de sis mesos ja haurem licitat,
ja s'haurà adjudicat a l'empresa que hagi de prestar aquest servei,
però sí que ens cal aquest encaix
per poder pagar les factures d'aquest període
mentre no es té l'empresa nova o la que guanyi la licitació
i aquesta finalització d'aquest contracte
que ara finalitzava en el mes de juliol d'aquest any.
Per tant, proposem això al plenari.
L'empresa accepta aquesta pròrroga temporal de sis mesos
i mentrestant, com a govern i els equips tècnics en concret,
han treballat la nova licitació,
aquest nou servei perquè es liciti,
el puguem tenir en pocs mesos
en funcionament amb la nova empresa licitada i guanyadora.
Gràcies, Gina. Hi ha paraules? No.
Doncs anirem a votacions.
Vots en contra? Abstencions.
Anna Vilanova, Cupamunt, Esquerra Republicana,
endavant Sant Just. Vots a favor?
Quico Ferrer, Sant Just en Comú, Partit Socialista.
Queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és l'aprovació del tercer període de pròrroga
del contracte mix per lots del Servei d'Arbarat,
Jardineria, Zones Verdes, Sauló, Nategi i Rec,
així com el subministrament de plantes, arbres i material
relacionat de l'Ajuntament de Sant Just d'Esverda.
Defensarà aquest punt el regidor de via pública, Pedro Soria.
Gràcies, l'alcalde.
Bé, ja es va explicar i hem parlat aquest tema diverses vegades.
El nou contracte de jardineria, per resumir el nom,
està al caure.
La idea era que estigués el mes de juliol,
estem intentant que estigui el mes de juliol,
però per cobrir el període que falta per donar el servei
del contracte actual que tenim,
necessitem fer aquesta pròrroga per cobrir aquest període.
No sé si serà juliol o setembre, però la idea és que abans
que venci la pròrroga aquesta última de tres mesos que demanem ara,
el nou contracte ja sigui ferm i ja puguem tirar endavant amb el nou.
Bé, el que es demana és això, aquesta tercera pròrroga,
que dura fins al 31 d'octubre.
La idea és que acabi abans.
D'acord? Gràcies.
Gràcies, Pedro.
Hi ha paraules, no?
Sí, decidiré treure'l a Esquerra Republicana.
Nosaltres ens abstindrem perquè entenem que el servei ha de continuar,
però enrenyarem la nostra posició en contra les bases d'elicitació
perquè entenem que lot 1 es podia subdividir en més los petits
i, per tant, permetre l'entrada de la petita empresa
en aquest tipus d'elicitacions.
Alguna intervenció més?
Doncs anirem a votacions.
Vots en contra?
No sé si vols, no?
Vots en contra?
Abstencions?
Anna Vilanova?
CUP Amunt, Esquerra Republicana, endavant Sant Just.
Vots a favor?
Quico Ferrer, Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és l'aprovació del conveni de col·laboració
entre l'àrea metropolitana de Barcelona i l'ajuntament de Sant Just d'Esvern
per la implantació i la gestió del servei metropolità
de bicicleta pública al municipi.
A defensar aquest punt, el regidor de mobilitat, Josep Maria Ranyent.
Bé, aquest és el conveni que està redactat
i que el seu objectiu bàsic és implementar a Sant Just,
igual que el conjunt de municipis de l'àrea metropolitana,
un servei de bicicleta elèctrica de lloguer.
La previsió és que aquest servei es posi en marxa el dia 1 de gener,
ara signaríem l'acord, es farien durant la tardor
les obres o l'adequació per poder-ho tenir en funcionament
i començaria a funcionar el dia 1 de gener de l'any que ve.
Aquestes són les previsions que hores d'ara tenim,
en tot cas allò s'ha de veure i s'ha de poder desenvolupar.
El servei consistiria del que afecta l'àmbit concret de Sant Just,
la instal·lació de 6 unitats o llocs o punts de mar,
diguem-ne com vulguem, 6 elements amb el qual cada un estaria dotat
amb 11 bicicletes, per tant estaríem parlant que la dotació
amb la qual participem és de 66 bicicletes elèctriques
i els punts de mar o les estacions que s'estableixen
tenen 20 punts d'encoratge perquè si no s'han mogut i ve algú
doncs pugui deixar la bicicleta i té aquest marge d'actuació.
Els punts que s'han anat, ja ho vam comentar en el seu moment
quan començava a moure's d'aquest tema,
els punts on anirien aquestes estacions de bicicletes
són tres en concret que estan situades al voltant de núcleis
i punts de connexió amb altres mitjans de comunicació
de transport públic, bàsicament són el perador,
perquè són dels hubs importants d'intercanvi de autobusos,
d'arribada o de sortida que la ciutadania pot utilitzar
quan ve agafar la bicicleta i anar-se els altres que estan a l'exterior
o a l'inrevés perquè ve de l'exterior de les parts perifèriques
de Sant Just o de Mesa i Uñades cap a punts de connexió.
Repeteixo, hi ha tres, un està al perador, l'altre està al guàlder,
perquè també és una altra cruïlla i l'altre és la cruïlla
que hi ha a la carretera reial Rambla de Sant Just.
Aquests són els tres que, diguem-ne, coincideixen en punts
que afavoreixen l'intercanvi amb altres mitjans de transport públic.
I els altres tres estan situats a Masjui,
està situat l'altre a la miranda Canigó i a la plaça Maragall.
Hi ha alguns altres llocs que no els hem col·locat
perquè els municipis veïns que també tenen el mateix servei
i que és compatible, queda molt a prop.
Per exemple, Torreblanca, Sant Joan col·loca una estació a Torreblanca.
Tenim un que està col·locat amb la part...
No hem anat més a baix perquè hi ha un que els ciutadans de Sant Just
de Torreblanca el poden agafar.
I a l'inrevés, Sant Feliu no ha col·locat cap prop de Masjui
perquè ja és el nostre.
És a dir, que d'alguna manera estan col·locats per donar serveis a Sant Just
però també pensant en una visió més metropolitana amb l'accés
que dona servei al municipi.
El cos d'aquest servei per l'Ajuntament
es situa i està dintre del conveni
amb una aportació per sufregar la part del dèficit que pugui tenir
fins a un volum global de 83.942 euros l'any
durant els quatre exercicis que està plantejat en primera instància,
el 23, 24, 25 i 26 que haurem d'incorporar dintre de l'element pressupostari.
Paga la pena dir que, com es diu aquí,
això només és per finançar el dèficit d'explotació,
una part del dèficit d'explotació, perquè com altres serveis
hi ha una aportació que fa directament l'àrea metropolitana,
l'altra que fa l'usuari, el pagar la tarifa,
i l'altra que faríem nosaltres com a Ajuntament,
i és només el dèficit d'explotació del funcionament,
la inversió del material mòbil de les estacions, etcètera, etcètera.
Aquesta, inicialment, si recorden la resta de regidors quan vam començar,
hi havia una quantitat que, quan vam començar a parlar,
el conjunt d'ajuntaments sufregàvem amb una inversió que amortitzàvem
amb 10 anys, a hores d'ara aquesta inversió en material,
l'àrea metropolitana l'ha traslladat als fons Next Generation,
dintre de la partida, dintre dels conceptes de mobilitat sostenible,
i sembla que hi ha la possibilitat que no tinguem que fer cap aportació
en relació amb aquest tema, perquè aquest és un expedient
que sembla que està en molt bona línia.
Per tant, amb aquest element tindrem en marxa aquest servei de bicicletes.
Com ja has conegut, aquest és un servei que, al ser adjudicat,
ja ha estat licitat i adjudicat per l'àrea metropolitana,
no ha estat adjudicat a la mateixa empresa que té l'exclusiva
de les bicicletes elèctriques a la ciutat de Barcelona,
que ve de darrere, amb la qual cosa tindrà que posar-se en funcionament.
Una de les clàusules que preveia la pròpia licitació
és que ha d'haver-hi uns punts de contacte
on un arribi amb la bicicleta amb bici
i amb aquest punt salti el bici per poder fer-ho.
Si un passa per Barcelona, no haurà de fer això.
És a dir, un podrà anar amb la bicicleta que ha agafat a Sant Just
i se'n va a Santa Coloma a Gramenet, passa per Barcelona
i no haurà de canviar dues vegades, perquè anirà amb una altra banda.
Però si vas dintre de Barcelona, com no podries deixar la bicicleta,
serem els primers interessos en fer-lo, perquè si no resultar
com no les podríem posar amb els anglatges de vixing,
comptaria, tot el temps que tu estiguis allà,
comptaria com que estàs utilitzant la bicicleta
i hauries de pagar per tot aquest període, si algú no vol canviar.
Perquè és poca estona i fer-ho ho pot fer,
però en tot cas jo crec que econòmicament seria una penalització excessiva,
per tant allò lògic serà que tinguem utilització.
Amb el moment en què acabi aquest conveni i també el de vixing,
que hi ha un moment en què coincideixen temporalment,
la proposta des de l'àrea metropolitana és implementar
o arribar a un acord amb el que tot el servei metropolità vagi emplegats.
Però ara en aquest moment hi ha una licitació i un conveni
de Barcelona Ciutat que té una vigència i unes condicions
i ara és simplement aquest.
Esperar que l'àmbit metropolità és superable en aquest tema
seria esperar quatre, cinc, sis anys i la cosa seria no tenir el servei
i per tant la lògica és aquesta cosa, que no és la millor situació del món,
però que en tot cas ha buscat tècnicament un element
que permeti la compatibilitat dels dos serveis
quan el desplaçament es faci des d'aquests municipis
que estem al voltant de Barcelona cap a Barcelona.
Quan ho fem entre municipis que estem al voltant de Barcelona,
com tindrem la mateixa empresa, no hi ha cap tipus de problemes.
De fet, hi havia una que també s'havia ja licitat que estava hospitalet
i aquesta, com ha caducat, hospitalet ja ha renunciat a renovar-la
i per tant hospitalet entra dintre d'aquest conjunt de municipis
que estarem immersos en aquest tema.
Gràcies Josep Maria. Veig moltes mans aixecades.
Anna Vilanova.
Sí, més que res, per comunicar que jo votaré en contra d'aquest expedient
perquè no trobo que aquest conveni tingui massa avantatges
per la publicitat de Sant Just, no?
Perquè Barcelona no està inclosa per tot el que has explicat
i perquè majoritàriament la mobilitat de Sant Just és cap a Barcelona
o la majoria de joves que estudien a fora estudien a Barcelona.
Per tant, veig que és més un servei de marquillatge per complir
amb l'expedient que diu el Pla d'Acció Metropolità
que no pas un servei útil.
Un servei, per exemple, que ens costarà prop del 84.000 euros,
tot el que s'hi pugui afegir si no arriben aquestes ajudes Next Generation
i, per tant, valdria més la pena destinar tots aquests diners
a millorar les climatitzacions, per exemple,
de tots els centres educatius de l'Ària Metropolitàna
perquè els joves i els nens no rostegin a les aules
i no pas en projectes que ja des del meu pare ja neixen coixos.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Jo me n'alegro que puguem gaudir d'aquest servei.
De fet, és un ajut que rebem de la Unió Europea,
New Generation, que ens subvenciona el que és una part
i això ho hem de celebrar i hem d'estar contents que podem gaudir d'això.
El que em preocupava és el tema del...
M'ha quedat clar que a nivell de baix obregat
tenim el que és...
Tots treballem a la mateixa casa de bicicletes,
que al principi d'abril es podrà fer el que és...
Es podrà anar amb la bicicleta a Sant Feliu, a Molins...
Tindran...
No?
Jo el que voldria saber és les connexions a Barcelona.
Quina és la més propera?
Perquè has comentat que hi havia 6 a Masjui amb Sant Feliu,
és correcte, però a Barcelona, que serà just a l'entrada
d'allà on està Ciudad Diagonal o el Col·legi d'Alemany,
on tindrem la parada per deixar el que és la bicicleta
i poder fer el que és el transbord?
Això és una de les preguntes que volia fer
i entenc que els altres municipis ja tenen carretera reial,
que connecta amb esplugues, que ja podrem fer el que és la combinació
i ja està. Gràcies.
Gràcies, Quico.
Just for Salve, en Sant Just en Comú.
Doncs Franca, jo crec que és una molt bona notícia
la que portem avui al ple amb les salvatats que el Joan Maria comentava,
que estic d'acord que ha sigut una oportunitat perduda
el poder compatibilitzar els sistemes tecnològics de Barcelona
i l'àrea metropolitana, però que en uns quants anys
esperem que això estigui solucionat.
Jo crec que en un context d'emergència climàtica com el castell
no podem perdre cap oportunitat de canviar la mobilitat
cap a una mobilitat més sostenible.
Si els nens es rosteixen a l'escola és perquè precisament
estem en un context d'emergència climàtica,
en un canvi climàtic i un dels principals elements
que controlen el canvi climàtic és el cotxe i el CO2 que genera.
Per tant, jo crec que avançar amb qualsevol política que faci,
que hi hagi menys cotxes en les nostres vies i més bicis
que no generen CO2, jo crec que és un franca avantatge.
Nosaltres estem contents amb l'acord metropolità,
jo crec que aquesta mirada metropolitana en el transport
amb bicicleta és necessària i és veritat que hi ha aquesta salvatat
que és important perquè no és despreciable,
moltíssima gent agafa viatges cap a Barcelona
i això és una certesa, però creiem que vaja que hi ha una solució
temporal sobre la taula que donarà resultats
i esperem que hi ha una solució definitiva
quan es puguin compaginar les necessitacions del servei.
Gràcies.
Gràcies just.
Esquerra Republicana.
Si nosaltres hi votarem a favor,
trobem que és una llàstima per això que no puguin ser
les mateixes que a Barcelona,
però entenem que això no depèn de nosaltres sinó de l'àrea.
Pel que fa a les estacions que ens queden
de BiciVox i eBiciVox,
que són llocs on es pot aparcar la bicicleta de forma segura
i tapada o coberta diguéssim,
demanem que es facin les gestions necessàries
a fin de que puguem aprofitar aquestes estacions,
fer les gestions necessàries, potser demanar-les
si les han de tirar o bé recomprar-les
per tal que puguin ser redistribuïdes a diferents llocs del municipi,
prioritzant els centres educatius,
per tal que es puguin a bicicleta,
els enjustents i enjustengues es puguin desplaçar en bicicleta
des dels seus domicilis fins al centre educatiu,
també de l'institut, i aparcar-la així de forma segura.
Donant així sortida algunes peticions que s'han fet
a part d'alguna rafa.
I dic aparcar de forma segura i no guardar la bicicleta,
per tal que allò no es converteixi en una mini de xaiaria de bicis,
sinó que es fiqui o es falleix algun tipus de mecanisme per aparcar,
no per deixar-la en dies i temps.
Gràcies, decidiré. La Lleflotats.
Gràcies.
El nostre grup voldrà a favor perquè sí que ho veiem una bona idea.
De fet és un servei que ofereix l'AMB amb vistes i l'objectiu
és que al final es pugui facilitar la mobilitat amb bicicleta elèctrica
per tots els municipis de l'àrea metropolitana.
Sovint mobilitats que són inferiors de 5 km,
que és la distància màxima que consideren que es pot fer amb bicicleta
i que això dona molta autonomia.
I aquelles persones que fan servir el vehicle privat,
tant sigui moto com cotxe,
doncs poden fer servir la bicicleta elèctrica
que els dona aquesta mateixa llibertat,
que és la que et dona un vehicle privat,
anar a l'horari que vulguis i fer la ruta que vulguis
i anar del porta a porta entre tots els municipis de l'àrea metropolitana.
I clar, evidentment és una llàstima que Barcelona Ciutat
no estigui inclòs en aquest PAC en aquests moments
per les raons que ja has comentat.
Nosaltres el que sí que volem comentar ja
és la part més estrictament de Sant Just,
amb les sis parades que heu comentat,
Mas Llull i l'Amirant de plaça Maragall
i després Walden, Parador i Bright.
Aleshores, evidentment és un vehicle que està pensat,
bueno, clara i metropolitana,
se l'imagina per fer aquestes connexions intermodals
de casa a la connexió intermodal,
però és evident que molts veïns i veïnes
també ho faran servir per moure's per Sant Just.
O sigui, estic al Canigó i agafo la bicicleta
i me'n vaig al Parador
per anar al CAP després caminant dos carrers, per exemple.
O estic a Mas Llull i vull anar al CAP,
doncs agafo la bicicleta elèctrica,
vaig per la passera
i arribo al Parador i vaig caminant.
Hi ha un espai on també es produeix molta concentració de gent
i de tots els barris de Sant Just,
que queda desatès des del nostre punt de vista,
que és la Bonaigua, el polisportiu de la Bonaigua.
I en aquest sentit és una cosa que volíem posar aquí sobre la taula.
No sé si és possible, a mig termini,
com que la població de Sant Just va creixent
i aquests repartiments s'han fet en funció de la població,
doncs com que aquí ja són més de 20.000 habitants,
no sé exactament quines dades van agafar per decidir quines són les 6,
però com que aquí anem creixent de població,
doncs a veure si més endavant es pot demanar aquesta setena,
més que res perquè pot ser que ens trobem
que allà a la Bonaigua i a l'institut també,
sobretot a l'institut també, perquè aleshores punta,
no? Ens trobem allà moltes bicicletes allà posades.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
Tancaria el ponent, Josep Maria Ranyet.
Gràcies.
Bé, primer agrair a tots les intervencions,
fins i tot les no favorables,
perquè demostra un interès important sobre una experiència
que no és novedosa, però sí que millora molt.
I dic que no és novedosa perquè tenim un antecedent
que no ha funcionat, que és el e-bicy-box.
És a dir, aquesta experiència competeix o s'institueix a l'e-bicy-box,
no al bici-box, no al tema de, diguem-ne,
la guarda segura de bicicletes particulars.
I, per tant, no és d'estranyar, no en tenim encara en concret,
que quan es liquidi o quan fineixi el funcionament de l'e-bicy-box,
el material que hi ha, la pròpia empresa i la pròpia companyia,
com el té, pugui mantenir el servei de bici-box
i utilitzi els mateixos containers o elements
per tenir la funció i es transformin d'e-bicy-box,
de bicicleta lloguer, elèctrica, a aparcament segur
que amb aquest tema sí que es produeix.
Nosaltres estaríem per aquest tema i així ho defensarem
davant de l'àrea i que això pugui continuar
i, si no, buscarem veure si aquest material i amb aquesta funció
que el que té una bicicleta la pugui guardar d'una manera segura,
que els aparells que tenim a Sant Just els redistribuïm
d'una manera diferent perquè, recordo-me aquest moment
que, per exemple, el Walden comparteix en un espai
que inclús destinarem pel nou servei a l'e-bicy-box i el bici-box.
Per tant, allò seria una concentració possiblement excediva
de material i la podíem redistribuir a altres aspectes.
Aquest és un servei que no tan sols anirà pel Baixo Bregat,
no totes les poblacions del Baixo Bregat que estan a l'àrea
van afegint-se amb els primers acords.
Per exemple, Sant Feliu no hi era i amb l'acord aquest
ara sembla que s'hagués incorporat.
Per tant, allò anem sumant municipis i per tant obrim possibilitats,
però va més enllà.
Entra Sant Cugat, entra la part del Barcelonès Nord,
vull dir que, d'alguna manera, encara que el normal és que siguin
trajectes més curts, la gent que va amb bicicleta,
quan s'hi posa, s'hi posa.
Hi ha gent que va treballar a l'altra banda de Barcelona,
al Forn, no sé què, i va amb bicicleta.
Hi ha gent que ho fa.
Per tant, allò, si té una opció, ja ho veurem.
En tot cas, jo crec que dona molta amplitud.
Els punts de connexió no estan encara previstos,
però, evidentment, la meva percepció és que, per la part nord,
l'element de connexió serà Esplugues-Barcelona.
Estic pensant en aquell moment amb la via que s'ha obert,
que estava per sobre de la Masia, on estaven els tres molins,
el Parc de Cervantes, aquesta és una zona.
Però si anem per la part de baix, per la gent que vulgui anar
cap a la plaça Espanya, etcètera, allà hi haurà un altre.
L'Hospitalet té punts de contactes i, en el fons,
rodejarem Barcelona de punts de connexió per poder fer
trasbass de bicicletes del Servei Metropolità a passar al Vixin.
I això ha de treballar els dos, el Vixin i el treballar.
Però no estan definits en aquell moment, no estan encara
completament definits com va amb aquest tema.
Si hi haurà un CT, un VT, un VE, jo crec que,
a partir d'anclatges, dependrà de l'èxit que tingui aquest element.
Perquè cada vegada que fem, si hi ha una molt bona utilització,
com nosaltres estem sufregant el dèficit, aquest baixa.
Si hi ha una bona gestió d'aquest tema, o hi ha publicitat,
pot baixar i es pot permetre que hi hagi més.
Però això s'haurà de veure amb el funcionament,
si hi ha ampliació o no d'aquest servei, ho haurem de veure,
i amb l'àmbit de tota l'àrea metropolitana,
perquè és un projecte amb el qual hi participem,
però no som els únics que tenim la possibilitat de decidir.
Els criteris que hem utilitzat és veure un espai,
al voltant de cada una de les estacions,
que hi hagués un número d'entrada de persones
que poguessin demanar el servei i que també pogués plantejar-se,
i els equilibris que vam fer sobre la proposta inicial
que havia fet l'àrea metropolitana, la vam anar canviant,
ajustant-los amb criteris de la població molt més actualitzats
que no pas els que tenien en un primer moment,
que per exemple posdeixava fora una zona com Masoví,
i en aquest sentit vam dir que aquí hi ha un creixement
que vostès no tenen contemplat, i mirem-ho,
i a més a més tenim un element de connexió,
de contacte amb Sant Feliu,
que ens permet que hi hagi a prop molta més gent amb això.
I per últim, de les coses que havíem plantejat,
jo crec que no és l'única, sí que hi ha un element,
no és una operació de maquillatge,
és una operació de substitució d'una experiència com és ViciVox,
per una molt més potent entrant en aquest tema,
i és veritat, però ningú entendria
que s'hagués fet una adjudicació adicta d'un servei tan important com aquest.
Per tant, el fet que Barcelona tingués la seva llicència
li permetia que Vicing vingués a aquesta licitació,
però hi ha vingut, però no ha guanyat,
perquè la seva oferta no ha estat la millor des del punt de vista
de l'operador que entrava a prestar el servei,
que era l'àrea metropolitana.
Vicing s'ha presentat, però no ha guanyat la licitació.
Per tant, ningú pot, amb bon ús de diners públics,
dir que encara que vostè no ha guanyat li adjudica vostè,
perquè això seria un element que no es podria resoldre.
L'element bàsic, la forma de resoldre,
és que quan les dues periods acabin es faci una licitació única,
i aleshores sí que no hi haurà duplicitat.
Podrem desmuntar el cercle d'estacions de trasbassament
al voltant de Barcelona perquè podrem utilitzar una o l'altra
la que al seu moment correspongui.
I com deia en Jús, jo crec que no hem de confondre la despesa amb la inversió.
És a dir, la inversió als centres educatius
a fi efecte de les climatitzacions i altres elements
tenen a veure primer amb els responsables de cada un dels serveis
i evidentment el que aquí fem és una despesa corrent,
no és una inversió, això no va en contra que puguem fer determinades inversions
sobre els col·legis i que aquests elements puguem millorar
la qualitat del funcionament d'aquests col·legis.
Malgrat, repeteixo, sempre hem de recordar que l'ensenyament
és un ensenyament que correspon a la Generalitat
i que en tot cas l'administració local és una administració,
en molts casos subsidiària o que apreça el servei,
però qui és el responsable és la Generalitat de Catalunya.
Gràcies Josep Maria.
Entenc jo que de les 6 parades que has comentat,
la més propera a Barcelona,
fent el que és això, seria la de Carreterra ja per les plugues
i després la més cap a Barcelona, perquè no tenim cap més propera.
Aquests són els intercanviadors, Quico.
Van al marge de les parades que col·loquem a Sant Just.
Les 6 parades són a Sant Just.
Llavors s'hauran de col·locar uns intercanviadors
en els llocs límitros entre l'àrea metropolitana
i la ciutat de Barcelona.
Que no sabem encara?
Que cap d'ells estarà a Sant Just.
Gràcies.
Micro.
Barcelona i el terme municipal que correspongui.
Vull dir que...
Molt bé.
Doncs anem a votacions.
Vots en contra.
Anna Vilanova i Cupamunt.
Abstencions.
No n'hi ha cap.
Votes de favor.
Quico Ferrer, Esquerra Republicana, endavant Sant Just,
Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Per tant queda aprovat aquest punt.
Ara sí, anem al text reforç de la modificació puntual
en l'àmbit del carrer Reial, Parc de Torre Blanca, Camp Biosca.
Defensarà aquest punt el regidor de planejament.
Si li queden forces...
Sí.
La veu ja no ho sé, però forces encara.
Bé, aquest és un tema bastant...
Encara que és la segona de les operacions de la vall.
És a dir, de transferència de sostre que estava plantejat a la vall
cap a una determinada opció.
És la segona.
La primera és la que coneixem com a Bommer,
on estava Ferros Vergara.
Aquesta és la segona, que està situada darrere o al costat
o entremig del que coneixem com els miralls i el Parc de Torre Blanca.
I afecta aquesta zona i el Parc de Torre Blanca
i també Camp Biosca, perquè és la part que es transforma,
ja desapareix tota la seva capacitat de generar-se habitatge
en aquella zona i allò es transforma com un espai
ja amb unes qualificacions molt concretes dintre
del que és el Parc Natural de Coixarola.
Si recordem el 23 de desembre,
l'últim ple de l'any passat,
va ser de l'any passat quan ho vam plantejar,
amb aquell ple es va fer l'aprovació provisional d'aquesta modificació.
Havíem fet l'aprovació inicial al principi amb el 20.
Se li va demanar un seguit de canvis.
La Junta de Compensació de la Vai va trigar a fer-los.
Quan es va acabar fent el 23 de desembre,
vam fer l'aprovació provisional d'aquesta modificació.
Se li va trametre, com no pot ser d'una altra manera,
a la Comissió Territorial d'Urbanisme,
que el 25 d'abril d'enguany la va aprovar definitivament.
Però va establir una sèrie de prescripcions,
va aprovar el contingut, però va suspendre l'executivitat,
expenses que li aportéssim un terrefós que arreglés
un conjunt de problemes que havia detectat que eren menors,
i que no afectaven el moll central de la modificació que es plantejava.
El que avui portem al ple és precisament aquest terrefós
que hem de trametre a la Comissió Territorial d'Urbanisme
perquè ja faci executiu el que ja ha aprovat definitivament.
És un tema jurídic formal, però que té la seva importància,
perquè la Comissió Territorial d'Urbanisme ja no revisarà el pla,
sinó el que farà és acceptar el document que nosaltres fem
perquè s'han complert les prescripcions que feia.
Les prescripcions se'n anaven en quatre.
La primera era clarificar un espai que hi ha dintre del Parc de Torre Blanca
que, amb la nostra aprovació inicial,
el qualifiquem amb dues claus diferents.
Podria tenir dues visions diferents.
Una era zona verda i l'altra era zona d'equipaments.
El mateix espai era una zona verda i d'equipaments.
Per què es va fer això?
Perquè hi havia un conveni entre el Consell Comarcal
i el Departament de Salut de la Generalitat
d'ubicar un QAP, un centre d'urgències,
dintre del Parc de Torre Blanca,
darrere d'un espai que era darrere d'un edifici
que és el que en el seu moment havia tingut l'esplai,
que havia utilitzat l'esplai, que s'havia arreglat
i que d'alguna manera s'accediria a salut.
Inicialment es feia allà, es feia dintre,
després la Generalitat va dir no el buit tan allargat,
el buit molt més quadrat,
per tant es va preveure que darrere hi hauria un espai
i després hi havia el dubte si ho farien o no ho farien, etcètera.
El territori ens diu que el que hagi de fer
ho faci però no em posi una clau doble
o en tot cas si em posa una clau doble
i un mateix espai pot ser l'equipament QAP o zona verda,
no la part d'edificació sinó la de darrere,
digui com passarà o com s'escollirà si és una o l'altra.
Aquesta és la primera cosa que ens demanava,
la segona era arreglar un error objectiu que hi havia,
el tercer era refondre el document
perquè quedés tot un únic document
i no a partir de determinades adendes i adendes,
i el quart era complementar l'experient
incorporant una memòria de perspectiva de l'impacte de l'ordenació
proposada amb la perspectiva de gènere,
és a dir que totes les actuacions d'alguna manera asseguríssim
que s'havien fet amb una certa perspectiva de gènere
que és un element que estava fet.
Quatre dies després que la Comissió Territorial d'Urbanisme
ens digués que s'havia fet això,
ho vam enviar a la Junta de Compensació,
la Junta de Compensació ha esmenat aquests problemes,
ens ho va enviar el dia 13 de juny
i a l'informe dels serveis tècnics municipals
han avaluat si el que ens han enviat,
els papers que ens han enviat compleixen els requeriments
de la Comissió Territorial d'Urbanisme
i així compleixen perfectament
tots els quatre requeriments que havia fet
i per tant el que avui portem al ple
és dir, hem seguit tot aquest tema
i li retornem a la Generalitat el text que ens havia demanat
esmenant les coses que ens havia plantejat
i eren aquestes quatre que hi he esmentat
i això és bàsicament el que submetem a votació
i el que demanem a l'informe al vot favorable
per poder tramitar-ho i donar-li conformitat
i que aquest planejament no tant sols estigui provat
sinó que sigui executiu, que provat ja està.
Gràcies Joan Maria, Quico Ferrer.
Gràcies Joan Maria per l'exposició.
Com ja sabeu, el que és aquest planejament
des del començament sempre ha estat al costat vostre,
crec que és interessant perquè tenim el que és un ordenament,
tenim el que són pisos d'HPO
i tenim el que són uns equipaments que gaudirem,
el que són els senyors tencs i senyors tenques
del nostre municipi.
A partir d'aquí, o no ho has sentit bé Joan Maria
o ho vas dir a les informatives i aquí no ho has dit.
O sigui, algunes coses que es van queixar
és que no havien projectat a nivell d'igualtat de gènere,
el tema de...
Ho has dit?
Sí, l'informe de perspectiva de gènere.
No, jo volia puntualitzar el que és aquest punt
perquè nosaltres que som tan sensibles amb aquest tema
que hauríem de començar a tindre-ho en compte,
els projectes que tinguem que ho enfoquem d'aquesta manera.
Perquè no podem anar amb la bandera que ha d'igualtat de gènere
i fent projectes que ens oblidem.
Dit això, felicitat i aviam si pot sortir.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Desire't a l'esquerra republicana.
Sí, nosaltres teníem un parell de dubtes
en relació amb això,
que era que ens havies dit que properament
entrarien als projectes de reparsalació i urbanització.
Properament seria al juliol o quan?
I després preguntar si les llicències d'obra
per a la construcció dels habitatges
es podrien fer una vegada estiguin fent les hores d'urbanització
o es poden fer de manera conjunta.
Gràcies, la disfrutats.
Endavant, Sant Just.
Gràcies.
Bueno, Josep Maria, m'ha encantat la teva explicació.
Has fet l'explicació de la part bonica.
No? La part així...
Nosaltres ja sabeu que el nostre grup municipal
des del principi es va oposar a aquesta modificació de planejament
i vull recordar quina és la part que potser
és la que no és tan bonica i és la que nosaltres ens va motivar
a fer aquesta vota en contra que avui mantindrem.
I és la següent, i és que això es va aprovar
en un ple extraordinari fet ad-doc
per fer aquesta aprovació de modificació de planejament
al 4 de març del 2020,
l'últim dia amb el que finalitzava la moratòria
d'aplicació de la nova llei d'urbanisme
amb virtut de la qual els piros d'ACPO,
en lloc de fer una sessió del 30%,
s'havia de fer una sessió del 40%,
per tant és un 10% menys,
i d'aquest 40% la meitat havien de ser de lloguer.
Això, fent aquesta aprovació inicial al 4 de març
per la via d'urgència extraordinària,
es va evitar amb benefici, no sé d'aquí,
però des de llavors, Quico, dels regidors
i dels regidors de Ciutadans i Ciutadanes de Sant Just, no.
Aleshores, en aquest sentit a part també,
tenim allà tot un col·lectiu afectat,
que és tots els veïns i veïnes dels Miralls,
veïns que en aquell moment acabaven de terrenyar,
i que des del minut 0 van demanar poder participar
en tot aquest planejament urbanístic.
Ens consta que han vingut, heu parlat,
els heu tingut en compte, s'ha modificat el projecte
tenint en compte les seves peticions,
però al final originalment el que allà havia de ser
i el que acabarà sent, doncs,
és normal que se sentin decepcionats i defraudats.
Aleshores, per això en aquest sentit,
i com he dit al principi,
vam votar en contra el primer dia
i ens seguim oposant a aquest projecte.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
Obrim una segona ronda?
Quico Ferrer.
Per interpel·lacions, perquè com que m'has anomenat, Laia,
aquest tema el vaig començar amb molt de carinyo
perquè m'interessava molt aquesta zona estar com despoblada
i que hi ha uns equipaments que fa temps que estaven treballant-se
i la veritat és que vam tindre dos o tres plans
parlant d'aquest tema,
fins d'on van vindre el que són els veïns,
perquè jo em vaig preocupar personalment
per allà en què és el que els preocupava,
que si les ombres, que si l'edifici, no sé què,
després ens vam adonar de tots plegats
que eren perquè eren pisos d'acbeó
i que no volien gent d'un altre estigma.
Això va ser així, Laia,
i si no ho vols entendre és cosa teva,
però això va ser així.
Llavors, jo vaig estar participant amb el Josep Maria
i amb diferents reunions amb diferents veïns,
perquè van vindre el president dels Miralls a dir la seva,
a dir la seva, amb els diferents punts que els preocupaven,
i no només d'aquestes reunions sinó de diverses,
i jo vaig fer un seguiment d'això, perquè tu tenies dubtes,
i vaig dir que escoltaríem els dubtes teus
i escoltaríem els dubtes dels veïns,
perquè els dubtes són els que estan visquen allà,
i al final has de rascar per veure quines són les coses que neguitegen,
i realment el que neguitejava és que hi havia pisos d'acbeó.
Llavors això em va bullir la sang,
em va sapiguer greu que tinguéssim gent que pensés d'aquesta manera.
Llavors a partir d'aquí vaig demanar informació,
informació i informació,
i es van fer canvis allà,
es van fer propostes,
es va allargar el que és la proposta d'ordenament,
es va escoltar tres o quatre vegades,
de fet aquest projecte s'ha retrasat,
per escoltar el que és la ciutadania com s'ha de fer,
perquè si hi ha dubtes s'ha d'escoltar.
Llavors no sé per què a dia d'avui encara tens dubtes,
t'ho dic en sèrio, és qüestió que paris amb els ciutadans,
ja està, gràcies.
Gràcies Quico, vols contestar?
Doncs...
Tranquil Quico, gràcies al mateix promotor,
al davant dels miralls es construiran 600 habitatges més,
molt deshabitat allò nostre.
I de fet, en el moment que hi hagi allà 600 habitatges nous
i gairebé 1.500 persones vivint allà,
aquests espais d'equipaments començaran a fer molta falta.
Espais d'equipaments que ja no seran d'equipaments,
seran d'habitatge.
Això per una banda, i després dubtes no en tenim cap,
ja ho hem explicat.
No crec que en la meva intervenció el nostre grup municipal
hagi manifestat cap dubte, hem dit clarament el que hi ha.
Tancaria el ponent, Josep Maria Ranyer.
A veure, primera cosa, allò que està plantejada,
és dir, el que ens ha demanat,
o el que va demanar la Comissió Territorial d'Orbanisme
és que poséssim el relat d'aquelles coses que el projecte té
quan hi ha hagut amb la seva definició una perspectiva de gènere.
No que no hi hagués perspectiva de gènere que hi havia,
perquè, per exemple, les esmenes que va aprovar l'Ajuntament
amb l'aprovació inicial, una de les coses,
poso com a exemple, era que entre el límit de l'urbanització
que es feia amb el carrer Rubio i Tudori
i els blocs que estan a la carretera reial,
quedava un passadís molt estrès, i ja d'entrada,
diuen, escolta, i això ho he de modificar,
perquè aquí hi ha un element massa estret i massa llarg
que no és bo, diguem-ne, per la seguretat de les persones,
i hem especialment, amb aquest tema, sempre,
per la il·luminació, per l'estrató, etc.
Aquestes coses ja estaven, el que no hi havia era la memòria,
dient, això ho hem fet per atendre els elements de perspectiva de gènere.
Per tant, el que ens demanava era l'escrit,
i això és el que ara s'ha fet, posar-li l'explicació de totes les mesures.
Però, repeteixo, no hi ha cap actuació nova,
sinó que hi ha l'explicació de quina perspectiva de gènere
s'ha tingut en compte per fer aquest projecte en concret.
Pel que fa a la reparcel·lació i l'urbanització,
un cop aprovat com està, però ja és executiu,
el següent pas és, per una banda, la reparcel·lació.
Cadascú dels propietaris aporten la part del territori que aporten,
i es fa la nova, diguem-ne,
s'assignen les propietats a qui corresponga.
Aquesta és la reparcel·lació.
Per exemple, aquí hi haurà un procés que, possiblement,
no hem explicat, però, per exemple, això permetrà
que en el parc de Torreblanca, que ara hi ha una part
que està definida com avial i que ningú faria,
però que podia donar lloc a que la carretera reial,
en lloc de ser una via de dos més dos,
pogués ser quasi una autopista, perquè estava previst
una amplada que entrava molt dintre del parc,
doncs automàticament aquí canviarem.
Aquí canviarem i hi haurà una part que entra com a un espai
per equipaments, és a dir, amb aquesta modificació
guanyem espai per equipaments, no es perden.
Hi ha habitatges, però es guanyen i molts metres quadrats
per equipaments.
Sí, sí, sí, hi ha les taques previstes,
hi ha els elements previstos dintre del parc comarcal
que dona un rendiment positiu quan aquella més metres quadrats
destinats per equipaments, amb un sentit ampli,
no tan sols els 6.000 que queden al voltant de l'avinguda Torre Blanca,
sinó amb tot el conjunt, perquè aquest no és un planejament
només del tros de Rubió, Tudorí, Torre Blanca, carretera reial,
aquest és un planejament que va des d'allà fins a baix de tot
on està el parc, la rotonda del tram baix.
Per tant, amb tot aquest espai que s'ha de mirar en conjunt,
no tan sols guanyem en zona verda, sinó que guanyem
en zona verda i en zona d'equipaments amb el que tenim.
Baixem amb vials i també hi ha la part d'habitatge.
Aquesta reparsal·lació després, abans que es pugui construir,
s'ha de fer un projecte d'urbanització i teòricament
el que diu la normativa és que en el moment que t'ho vagis a construir
has de tenir l'urbanització feta.
Una part de l'urbanització és bastant feta perquè estem parlant
d'un territori que ja està força urbanitzat.
Això permetria, pot permetre, si així ho demana,
que la llicència d'obres i la d'urbanització
són projectes diferents, comencin al mateix temps.
Però, en tot cas, sempre ha d'haver-hi un projecte d'urbanització
que tingui aquesta seqüència i que es produeixi.
I en aquest sentit ja hem estat en contacte amb els veïns
per veure aquest projecte d'urbanització
que és el que plantejaven, com ho plantejaven,
com havíem de fer i ordenar el carrer que separa la parcel·la
d'on hi haurà els habitatges i el consell comarcal,
allò fer-lo més per tonal, etcètera,
i seguirem una mica amb aquesta dinàmica que teníem.
En relació a l'element, jo em retraic
als arguments que vam donar el dia 4 d'abril.
Teníem un projecte, aprovat inicialment,
que dormia en un calaix d'aquest tema,
i ens demanaven executar-lo.
Vam dir, no, no, farem una aprovació nova
per no tenir problemes jurídics formals.
I ja vam explicar i vam justificar
que, donada la situació i el que pensem,
la modificació que entrava dintre els marges de la llei
produïa un benefici a l'Ajuntament,
perquè el fet que es modifiquessin
i hi haguessin menys terrenys sobre el paper
destinats a HPO,
això produïa que el rendiment de l'operació era més gran
i que l'aprofitament de l'Ajuntament anava molt més gran.
I això ens permetia que, seguint aquesta dinàmica,
amb aquest aprofitament, el canviéssim
per habitatge d'HPO construït, propietat de l'Ajuntament.
Com més gran fos aquest percentatge,
més números de pisos podíem tenir en propietat de l'Ajuntament
per destinar-los a lloguer de l'HPO.
La resta seran de lloguer, però alguns seran d'HPO,
perquè no ho acobrirem tot,
i l'altre serà rentallura, com es va plantejat.
I em sembla que no em deixo res del que havia plantejat.
Si alguna cosa em deixo, ja m'ho recordareu segur.
I agrair, com deia des de bon principi,
totes les intervencions.
Molt bé. La Laia Futats demana la paraula, també.
Si respecte al que has comentat
de l'ampliació del sol destinat d'equipaments,
no fem trampes i expliquem-ho bé.
El Consell Comarcal, que és un edifici que ja existeix
i que fins que no s'ha fet aquesta modificació,
estava construït sobre el plànol o sobre el plànol del planejament,
estava construït en un sol calificat de vial,
ara el que fem és que aquell sol li canviem la calificació
i passa a ser sol d'equipament.
Però l'edifici ja existeix,
ja existeix.
Físicament hi haurà menys espai disponible
per construir equipaments.
Físicament, en el terreny.
Només per clarificar-lo.
És veritat el que dius,
però és que a més hi ha tres taques noves d'equipaments
que es generen.
Una, en la part que toca quasi el tramvia,
una altra, darrere d'aquest edifici que creix,
i una altra, a la part de dalt,
tocant paral·lel al carrer Rubió i Tudorí
i dintre aquest tema.
Hi ha tres espais nous que no hi ha cap edificació
i que estan destinats a equipaments
i que ja es podrà fer el que considerem adient
o diguem-ne, o que hi hagi convenis o el que pugui correspondre.
És a dir que, a més a més,
de legalitzar el consell comarcal
i posar-lo bé a que sigui un equipament,
perquè és un espai públic,
hi ha espais nous,
que estan pintats i que no tenen cap edificació
i que, en tot cas, són lliures per poder gestionar
amb el seu moment qui correspongui
i amb la finalitat que doni servei
als veïns de Sant Just,
als veïns d'aquella zona,
als veïns de Sant Just, Sant Joan, Sant Feliu,
és a dir, depèn de qui sigui el que organitzi
i el que sigui.
Però, en tot cas, hi ha més metros que estan pintats,
que estan destinats dintre d'aquest parc
i que són una ampliació amb números efectius
i fins i tot a la disminució
que es produeix a l'altra banda.
Molt bé.
Doncs anirem a votacions,
vots en contra,
endavant Sant Just,
abstencions,
Anna Vilanova,
cop amunt,
vots a favor,
Quico Ferrer,
Esquerra Republicana,
Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Primer de serveis a la persona, no hi ha cap punt.
Anem a les motions.
Primer de moció del Grup Municipal del PSC
per donar suport al dictamen
Atenció Primària de Qualitat i Pròxima a la Ciutadania
del Consell de Salut del Bajobregat.
S'afegeix aquesta moció
endavant Sant Just, Esquerra Republicana,
Sant Just en Comú
i el regidor Quico Ferrer
i també la regidora Anna Vilanova
llegirà aquesta moció
la portaveu del Partit Socialista, Gina Pol.
Moltes gràcies a tots els grups i regidors no escrits
que us heu aderit en aquest dictamen
del Consell de Salut del Bajobregat.
És un dictamen que després de recollir
les dades dels diferents municipis de la comarca,
els 30, més parlar amb els diferents referents,
s'ha elaborat aquest dictamen.
No el llegiré complet,
sinó que aniré directament als acords,
que en són 12,
però intentaré ser breu.
La situació a la primària es preocupa
i, per tant, fruit d'aquesta preocupació,
es desenvolupen aquests punts d'acord.
En primer lloc, demanar la cobertura urgent
del total de les plantilles establertes
als caps i consultoris de la comarca,
així com la contractació de nous professionals
a l'atenció primària.
En segon lloc, les baixes, les jubilacions
i les noves contractacions del servei sanitari
s'han de cobrir amb professionals adequats,
afavorint la contractació
i impulsant una campanya de dignificació
del servei públic a la primària
amb una millora tant de la retribució
de la contractació com de la accessibilitat
i de l'entorn de treball.
Es demana que la millora de les condicions laborals
han de ser fruit del debat i del consens
sempre en el marc de la negociació col·lectiva.
També es demana la inversió en atenció primària
que s'ha d'incrementar com a mínim un 25%
en els pressupostos del govern català.
Les places de formació a les universitats
s'haurien d'incrementar per part de l'administració competent
perquè els nostres joves puguin estudiar
i a la vegada formar-se en una activitat
que és absolutament necessària i imprescindible.
Planificar a futur ens garantirà solucions
tant a mig com a llarg termini.
És urgent fer-ho i ja anem tard
davant del fort augment de jubilacions
en determinades especialitats.
Cinquè punt, cal adaptar els espais de treball
a les necessitats dels professionals i de la població.
Molts centres actualment ens han quedat petits o envellits,
per tant es reclama un pla d'actualització
dels envolatoris, dels consultoris i dels QAPs
que siguin necessaris a la comarca
així també com un calendari d'execució
tant d'obres com de millores.
Sixè punt, s'ha de tenir en compte
l'obsolescència dels recursos tecnològics
tant tangibles com intangibles
per la qual cosa ha d'haver-hi renovació,
formació i adaptació per poder garantir
l'actualització dels professionals
i el benestar de la ciutadania.
Setè punt, els QAPs i els consultoris de la comarca
han de poder recuperar els horaris existents
abans de la pandèmia
i tornar a ser un punt de consultor i de referència.
L'atenció presencial i telefònica és clau
i actualment és molt deficitària.
Cal abordar urgentment la bretxa digital
per no deixar ningú sense atenció.
Vuitè punt, reforçar amb més personal
els serveis especialitzats per retallar
les llistes d'espera
i aquí es fa una especial incidència
els de salut mental,
ja sigui per població adulta com a infant o juvenil.
Donat que són serveis que estan saturats
amb freqüències de visites massa
perllongades en el temps
i una llarga llista d'espera per poder accedir.
Des del món local s'han posat en marxa
serveis d'atenció psicològica
i també de benestar emocional
per poder donar resposta a aquestes necessitats
que no s'estaven cobrint.
Amb nou punt,
cal establir uns protocols de coordinació
entre totes les persones professionals
implicades en el camp de la salut mental
per posar la persona al centre
i promoure programes d'actuació al territori.
Deser que el fo mental prestigi als professionals
de l'àmbit de l'atenció primària,
també al paper referent de la infermeria
i dels professionals d'atenció a la ciutadania
per posar en valor la important feina
que fan en l'àmbit comunitari,
en la detecció de malalties,
en seguiment de malalties cròniques,
també acompanyant emocionalment.
Cada estament professional pot donar resposta
a les diferents necessitats de la ciutadania.
Un zepunt dels municipis
es valora de forma molt positiva
la mirada comunitària i la prescripció social
i cal continuar treballant en aquest camí
amb una major coordinació
dels equips municipals i sanitaris locals.
Des del Consell Comarcal es demanava
una major informació,
una major participació
en una agència que posarà marxa al govern català
que s'anomena l'Agència Integrada Social
i Sanitària del Govern Català.
I últim punt, cal reforçar la salut comunitària
prioritzant la coordinació
entre tots els agents socials,
escoles, residències de gent grans,
serveis d'atenció a domicili,
entitats del tercer sector
i també entitats socials.
Molt bé.
Gràcies, Gina.
Gràcies alcalde.
Gràcies, Gina,
per haver preparat aquesta moció.
És una moció que potser
l'hauríem d'haver fet molt abans,
abans que vingués el Covid.
Ens hem adonat que a través del Covid
tenim mancances
i aquestes mancances ens han fet pensar
que cal millorar el Departament de Salut.
I crec que hauríem de treballar
perquè el nostre CAP,
el nostre QAP,
ara ja hi ha un projecte,
que sigui una realitat,
perquè fa temps que ho demanem
que el tinguem,
que es faci una reforma,
que el tinguem i mai arribi.
Una mica com el que els escola Bressol,
que fins que la Generalitat no diu res,
no podem fer.
Això és una pena que a nivell municipal
estiguem lligats de mans de xins,
però hem de seguir treballant
en una realitat. Gràcies.
Gràcies, Quico.
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Sí, bona tarda.
Precisament ahir dimecres va haver-hi
una nova manifestació convocada
pel Fòrum Social del Baix Llobregat
per reclamar més recursos a la salut pública
de la comarca.
Nosaltres ens sumem a les reivindicacions
que lluiten pels drets bàsics de la ciutadania
i el dictamen ho fa,
i ho fa des del treball conjunt
amb els col·lectius més afectats.
Gràcies, Montse.
Laia Flotats, Endavant Sant Just.
Des d'Endavant Sant Just
també ens hem aderit a aquesta moció,
igual com també vam fer
en el Consell Comarcal,
i la raó principal és perquè
és cert que des que ha passat la pandèmia
el servei d'atenció que estan rebent
els ciutadans i ciutadanes de Sant Just
és pitjor, i això ho diu molta gent,
i, per tant, quan parles amb els professionals
et diuen que falten recursos
i, per tant, s'ha de pressionar la Generalitat,
que és qui ha de gestionar aquests recursos,
que al final són recursos
de tots els ciutadans i ciutadanes
que es gestionin d'una forma molt més eficient
i que al final el servei d'atenció
que es dona a la ciutadania
i el servei d'atenció primària
que es dona al final,
que és el primer servei al que vas,
sigui de qualitat o, si més no,
de la qualitat que tots esperem.
Gràcies.
No hi ha més intervencions.
No hi ha cap abstencions.
Tampoc, per tant, s'aprova per unanimitat aquesta moció.
A continuació llegirà la regidora de Solidaritat,
Quima Jiménez, el manifest del Dia Mundial
de les Persones Refugiades.
Endavant, Quima.
No el llegirem, perdó,
no el llegiré tot, està penjat a la web,
a la pestanya que tenim de Solidaritat i Cooperació
està allà penjat, per tant,
llegiré tres paràgrafs molt curtets.
El 15 de juny va ser el Dia Mundial de les Persones Refugiades
i juntament amb el fons català i tot el món municipalista
es va fer aquest manifest.
Diu que la manca de vies legals i segures
generen l'existència de rutes de fugida,
mortíferes i espais de pretesa acollida temporal,
on es vulneren els drets humans i es menys té la vida.
La crisi d'Ucraïna ha demostrat que l'origen de les persones
en moviment determina els seus drets a les fronteres
i que és possible la protecció internacional
a la població refugiada.
La ràpida resposta a Europa fa evident
que no hi ha una manca de capacitat per acollir,
sinó una manca de voluntat política,
superant així la xifra de 100 milions de persones
desplaçades forçosament al món.
Davant la crisi enquestada del refugi,
el municipalisme català ha de tenir un paper important
en la lluita contra l'oblit i la discriminació,
segueix sent necessari paliar el patiment humà
en les rutes de fugida i als països de primera acollida,
i per això des de l'Ajuntament de Sant Just Desvern
ens comprometem a seguir aportant recursos
i a seguir treballant per revertir la situació inhumana
en què es troben milers de persones arreu,
també pot activar tots els mecanismes que estiguin al nostre bas
per garantir una acollida digna a casa nostra.
En motiu del dia mundial de les persones refugiades,
volem recordar que ara i sempre des del municipalisme català
treballem perquè existeixin vies legals i segures
que garanteixin la vida de la població en moviment.
Vinguin d'on vinguin perquè el refugi és un dret
i l'acollida digna una obligació.
Gràcies.
Gràcies, Kiba.
Hi ha parades a l'Egevaria.
Cupa amb ull.
Hola, bona tarda.
Res a dir que a aquest manifest li podríeu passar
el senyor president del govern de l'estat espanyol
perquè les declaracions que ha fet aquest dia
respecte als assassinats que han hagut d'assetjament-li
ja donen per molta tela, sincerament.
Hi havia una matxacada per aquí.
Sergi, seguiu.
Bon vespre.
Si realment dol que estiguem tots d'acord amb aquest manifest,
que, evidentment, es va preparar i estava previst,
heu pensat, per llegir-se abans de veure les imatges
que van veure la tancada de Melilla
i que són imatges que, evidentment, ningú comparteix.
Estic convençudíssim, coneixent mínimament la regidora.
Però és clar, no deixa de ser curiós que a l'Europa
els drets i les llibertats entenim per qui som
i per qui té la sort d'arribar-hi, però no per qui els anela.
Llavors, és una llàstima perquè no hem tingut temps d'afegir-hi
absolutament cap frase sobre el tema en aquest manifest,
però estic convençut que, si l'haguéssim afegit,
tots haguéssim trobat la manera de demostrar el nostre rebuig
a aquelles imatges que vam veure.
Molt bé, gràcies, Sergi.
Aquest manifest, hi ha més intervencions o no?
Doncs no es vota, no, el manifest.
Per tant, passem a les proposicions d'urgència.
No n'hi ha cap.
Moció d'urgència n'hi ha tres.
La primera és la moció del regidor Quico Ferrer,
perquè l'Ajuntament de Sant Just sol·liciti subvencions
del fons europeu Next Generation.
S'assumen a aquesta moció Esquerra Republicana i Anna Vilanova.
Endavant, Quico.
Perdona, sí, és veritat.
Votem primer l'urgència.
Pots en contra?
Abstencions?
Queda aprovada l'urgència.
Ara continuació, Quico Ferrer, llegeix la moció.
Primer de tot, agraïm les aportacions
dels diferents guants municipals,
com pot ser el PSC i Esquerra Republicana,
i la Regidona Escrita,
i també endavant Sant Just, que també ha dit la seva.
Dit això, crec que és una votació
que estàvem esperant i que tots estem d'acord,
així que començarem.
Gràcies.
Diu així.
Ara, en 2020, el Consell Europeu va corrodar
un instrument excepcional de recuperació temporal
conegut com el Next Generation,
dotat amb més de 800.000 milions d'euros
pel conjunt de l'estats membres.
L'objectiu del qual és garantir
una resposta europea coordinada
per fer front a la conseqüència econòmica
i social de la pandèmia.
Amb això, es pretén que a Europa, posterior al Covid,
sigui més ecològica, més digital i més resilient,
i millor adaptada als reptes actuals i futurs.
L'element central del Next Generation
és el mecanisme de recuperació i resiliència
amb 723.800.000 milions d'euros en préstecs
i subvencions disponibles per donar suport
a les reformes i inversions empreses als països de l'UE
per tal de fer més sostenibles i resilients
les seves economies i que estiguin més ben preparats
per la transició ecològica i digital tan necessària
per aconseguir un futur als països i al planeta.
Els 723.800.000 milions d'euros del Next Generation
passen a disposició als països de l'UE
amb 385.800.000 milions estan destinats a préstecs
i 338.000 milions més a subvencions en diferents sectors.
Cada estat membre ha articulat una estratègia
per canalitzar aquests fons a Espanya.
Rep el nom de Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
a través de diferents concursos, ajuts i subvencions
que des de les diferents administracions, ministeris,
comunitats autònomes i alguns ajuntaments
convoquen des del segon trimestre del 2021.
Els fons europeus són bàsics per posar en marxa
plans de repoblació i transició ecològica i digital,
foment de la cultura, iniciatives, turístiques i reindustrilització
i en general millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes.
En especial, del medi rural i dels mitjans i petits núcleis urbans,
com és Sant Just d'Esvern i la seva comarca.
Per això, sol·licitem els acords següents.
Que l'Ajuntament elabori un informe detallat
sobre quins projectes s'ha elaborat i a quins fons.
Un IMS s'han adaptat des de la Comissió Europea
va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
del 16 de juny del 2021.
El document s'enviarà a tots els portaveus
dels grups municipals i els regidors no escrits
i es farà difusió a través dels mitjans de comunicació locals,
buiatí, ràdio i xarxes socials.
Que l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern es coordini
amb les diferents administracions, Consell Comarcal,
Diputació, Generalitat, Estats d'Espanyol,
per tal de poder optar als fons New Generations.
Que els serveis tècnics de l'Ajuntament elaborin
en forma trimestral sobre els ajuts, les suficitats
i coincidents en el marc dels Next Generation
i que aquest document es remeti a la Comissió Informativa
d'Economia i Alcaldia.
Segons la normativa del Portal de Transparencia
i tenint en compte que ja té previstos per llei
tots els ítems que s'han de penjar i publicar,
agraïm que quedin reflectits i si procedeix
les subvencions o programes als quals s'han presentat
projectes a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
indicant com es troba el procés per la seva concessió
i posterior desenvolupament.
Que l'Ajuntament, d'acord amb les característiques
de convocatòria, creï campanya de sensibilització
i servei d'acompanyament a les persones físiques i jurídiques
interessades en el funcionament dels fons New Generations,
per poder orientar-los de la millor manera possible
pel que fa als objectius convocatòries obertes
i processos de sol·licitud.
En funció de cada convocatòria dels ajuts New Generation,
l'Ajuntament donarà publicitat i visualització
perquè el públic destinatari en tingui coneixement
a través dels canals de comunicació municipals
Boiatí, Ràdio d'Esvern i xarxes socials.
Gràcies, Quico.
Hi ha intervencions?
Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Nosaltres creiem que una moció sobre els fons New Generations
feta des de l'oposició era una oportunitat per posar manifest
que nosaltres ho haguéssim gestionat diferent
de com ho està gestionant l'equip de govern.
Des del nostre punt de vista creiem que es podia haver estat
més proactiu, que es podien haver preparat projectes ad hoc,
que es podien haver preparat projectes amb altres administracions
i ser actius i presentar-se ja a línies o fons New Generations.
En canvi, el que estem fent és esperar-nos a que vagin obrint línies
i a partir d'aquí veure qui ens encaixa.
És per això que vam aprofitar la moció del regidor
quan ens la va fer arribar i li varen fer unes propostes de canvi.
També és cert que quan el PSC entra en joc,
deixeu-m'ho dir així, amb la moció i també si volen arribar,
per explicar com ho està fent, és evident que és d'entrar
en un procés d'anul·ligació.
Hi ha coses que en el text s'han de caure o s'han de modificar,
s'han de canviar.
Per tant, això el primer que he dit estava en el text,
però no hi és, però ho dic de viva veu, així queda l'acte
i queda també palès el perquè vam optar per intentar treballar
aquesta moció i insisteixo, al final ha quedat una moció
que jo crec que és prou digne en el sentit que ens permet
als regidors i regidores de l'oposició participar
d'alguna manera amb aquests informes que s'han de tramitar
de manera trimestral, saber què està fent l'equip de govern,
veure quins projectes està determinat a la presentació
de Fox News Generation i a partir d'aquí també nosaltres
podria portar el nostre granet de sorra, que al final és el que volíem.
Gràcies, Sergi. Gina Pol, partit socialista.
Doncs si agraïm al Quico Ferrer la voluntat de millorar la moció.
Sí que és cert que pel govern nosaltres ja estem fent la feina,
considerem que la feina l'estem fent bé, però alguna cosa
estem governant-lo d'aquesta manera el tema, però hem d'aclarir
coses davant de la ciutadania.
Els fons Next Generation són un gran paquet de diners,
que es divideixen després en milers de línies d'actuació
en molts àmbits molt diferents.
Per tant, no es pot crear un únic projecte, ni que sigui un únic
projecte econòmic vinculat als Next Generation, ni pots tenir
molts projectes esperant que vinguin fons perquè realment la línia
que sortirà de convocatòries és molt ampla i molt diversa.
N'hi ha que els municipis com el nostre, que és de menys de 20.000
habitants, directament ja no es poden presentar.
Per tant, si et vols presentar alguna convocatòria vas de Mancomunà.
Has de poder compartir reptes i posicionaments amb la resta
de municipis del teu entorn.
Però això moltes vegades ja ho fem a través dels enys
supramunicipals que ens acompanyen.
Aquí la Diputació de Barcelona està fent un paper molt important.
Ha generat un portal amb moltíssima informació.
Si entreu al seu portal de Next Diva, allà es posen,
es fa un llistat de totes les convocatòries que estan actives,
amb quin calendari, qui les està convocant, quin és el públic
que es pot convocar, perquè és de tramitació molt complicada
als Next Generation.
Hi ha convocatòries a persones individuals.
Hi ha convocatòries només per empreses.
Hi ha convocatòries només per ajuntaments.
Només per ajuntaments grans.
Per projectes que són compartits públic o privat.
És a dir, cada realitat és molt complexa.
Per tant, que hem fet que cada unitat tècnica de l'Ajuntament
estigui pendent amb els seus referents de la resta
d'administracions, perquè aquí ho esteixo estrenant amb més força,
és Diputació, AMB i el Govern de Catalunya ho està gestionant
però de manera subdividida en cadascun dels estaments que té,
com pot ser l'Agència de l'Habitatge, l'ICAN,
per tant és de complexa gestió i de recollida de tota la informació
que s'hi aboca.
Però valorem positivament que vulgueu tenir un document resum,
cada tres mesos un document que es pot preparar,
però a dia d'avui el que són els fons Next Generation
que hagin aterrat aquí en força l'Ajuntament encara no.
Hi ha moltes línies de futur que pot ser que aterrin,
però ara mateix no hi ha una arribada important d'aquests fons
en projectes reals.
Sí que és veritat que tenim projectes que ja havíem treballat
com a Govern, com és el segon mil·lenari,
que el volem presentar una convocatòria que fa el Govern català
a través de l'Agència Catalana de l'Habitatge,
que el que fa el Govern català és eliminar fons propis
i posar fons Next Generation per tal de cobrir necessitats,
per tant moltes vegades no és que els fons incrementin el que existeix,
sinó que eliminem fons propis de l'administració competent
per posar diner d'Europa, que no hauria de ser el que correspon,
per tant també ens fem una mica de trampes al solitari.
Després tenim altres reptes com en àmbit de turisme,
que treballarem línies europees per promoure el turisme cultural
en el municipi, tenim la nova Escola Bressol
que pot tenir finançament europeu gràcies al Govern català,
que fa el mateix, no financiar directament un equipament important
pel municipi, sinó que utilitza fons europeus per finançar
eines tan importants de transformació educativa
com és una Escola Bressol.
Per tant hi havia arestes en el tema,
per tant era una moció complexa de treballar,
però entenc que vulgueu fer pressió cap al Govern,
entenc que vulgueu publicitar i difondre com treballem internament
per accedir a fons europeus a nivell de medi ambient
i d'elements energètics o per exemple de sol·licitud
de plaques fotovoltaiques des de l'àmbit que gestionen Just for Salva
ja s'està fent feina perquè l'AMB s'ha avançat
i ha demanat necessitats dels municipis per quan arribin aquests fons,
vull dir hi ha administracions que treballen en previsió
per saber com articula millor la demanda del món local
i el que sí que ja hem començat de fer també en col·laboració amb l'AMB
i alguns de vosaltres hi veu a assistir,
hi ha fons que sí que van directament a ciutadania,
com és el cas que parlàvem ahir de rehabilitació d'edificis
i què fa l'Ajuntament quan hi ha una convocatòria
que realment la ciutadania s'hi pot presentar,
s'hi posa de cara per ajudar.
Tenim una persona de l'Ajuntament que farà assessorament,
que és en David B. amb tema de rehabilitació d'edificis,
tenim un AMB, en aquest cas el Consorci de l'Habitatge,
molt preparat per gestionar totes les demandes que puguin haver,
per tant, donem suport a la moció,
pensem que podem millorar amb la gestió gràcies a la vostra observació
i és un repte important als pròxims anys,
perquè això no s'acaba en un any ni en dos,
és un projecte de llarg en què haurem d'aprendre a gestionar tot això
perquè és multiconvocatòries, multidisciplines
i amb moltes administracions pel mig.
Per tant, ni és fàcil per nosaltres com a Ajuntament petit,
amb poc personal, ni és fàcil per a empreses mitjanes
i serà complicat per a la ciutadania,
però bé, si tothom treballa malament a la vegada,
ajudarem a que aquests fons s'exaureixin
en cadascun dels camps que utilitzin per convocar.
Gràcies, Gina.
Tancaria el punent, Quico Ferrer.
Gràcies per les interlocucions que heu fet,
però, Gina, hi ha una cosa que no estic d'acord amb tu
i és que aquesta moció no és que us vulguem auditar,
aquesta moció, el que volem és que la ciutadania
tingui una visualització d'aquests ajuts.
De fet, tu has ben dit que podíem accedir
si estiguéssim mancomunitats,
si agaféssim el que és un projecte amb Sant Feliu
o amb Olins o amb Sant Joan d'Espí
i treballéssim en un projecte conjuntament.
Com pot ser, per exemple, el tema de la reforma
que hem fet al mil·lenari?
Nosaltres, com a promulsa, que som una societat,
no sé si s'ha estudiat, si es podria haver accedit
a algun ajut d'aquesta reforma que estem fent
de tema d'humitats, de coses que s'està fent ara actualment al mil·lenari.
Hi ha coses que crec que hauríem de treballar conjuntament
i que no ens hauríem de veure com uns auditors,
ens hauríem de veure com una part més del que és el consistori
i que hem de treballar per donar unes avantatges a la ciutadania.
Dit això, ahir, els que estàvem allà presents,
vam aprendre moltes coses que no sabíem.
És cert que l'AMB té un projecte molt ben preparat,
té un programa que sap exactament quins són els edificis
que poden invertir, ajudar i el número exacte
que poden destinar.
Val la pena que ens aprofitem d'aquestes eines que hem preparat
i que treballem i que ens aprofitem perquè és injust,
tenim molts edificis que són més antics del 81
i que crec que hauríem de fer una publicitat a nivell de xarxes
perquè les comunitats es puguin gaudir d'aquests ajuts.
Gràcies.
Molt bé, Gina Pol.
Tancaré sempre l'oponent.
Sí, recordar que, per exemple, el bulletí ha introduït dues pàgines
amb informació d'aquesta convocatòria d'habitatge,
però Muntsa està treballant amb la convocatòria de l'Agència d'Habitatge
per poder-se presentar també en projecte, és a dir,
la casa internament, tant des de l'Ajuntament com des de l'empresa pública,
ja està treballant i ja està atent a les convocatòries.
Abans m'he oblidat de dir-ho, per exemple, la Quima,
que és a Isenda, s'ha format en un curs especialitzat només en aquest àmbit
per tenir tota la informació d'altres d'aquestes convocatòries,
és a dir, el govern està tan actiu i, per tant,
el que vol és respondre el millor possible.
Sí que és cert que un informe trimestral,
un informe trimestral molt útil per a la ciutadania no és.
La ciutadania busca una altra informació molt més pedagògica.
Per això tenim el bulletí que cada convocatòria que sigui d'interès
la treballarem amb l'equip de comunicació perquè sigui, com voleu, transparent,
que expliqui el contingut i sigui fàcil tramitar la documentació
i tot el que per toqui.
No, bé, el ponent vol tancar?
No, bueno, agraï les paraules, Gina, però tot just la informació
ha caigut aquesta setmana.
S'ha publicat el bulletí i ha vingut el que és la xerrada
i ha vingut l'emoció, no? Tot ha vingut aquest últim mes, no?
És la teva emoció, eh, Quico?
No.
Bueno, agraït.
Anem a votacions.
Vots en contra, abstencions.
S'aprova per unanimitat aquesta emoció.
La següent és l'emoció que presenta la regidora Anna Vilanova
per aclarir els fets de l'espionatge contra el moviment independentista català.
S'afegeix en aquesta emoció endavant Sant Just, Esquerra Republicana,
Quico Ferrer i la CUP.
Molt bé, doncs passo a llegir-la.
Sí, el fet de l'urgència ja n'he parlat abans amb l'alcalde, no?
Que la vam presentar amb temps i forma i tant la teva, Quico, com la meva.
La llegeixo perquè és curteta, dintre del que pot ser curteta una emoció.
The New Yorker va publicar el passat mes d'abril una investigació elaborada
per Citizen Lab, el laboratori canadenc que estudia els controls d'informació
que afecten la seguretat d'internet i que amenacen els drets humans.
En aquest informe es recull que més de 65 persones vinculades a l'independentisme català
han patit infeccions amb el programa ESPIA conegut com a Pegasus,
un programari elaborat per l'empresa israeliana NSO,
que només és venut a estaments governamentals, és a dir, a estats.
L'ús il·legal, antidemocràtic i sistemàtic que els darrers anys de programari ESPIA
dirigit contra polítics independentistes, activistes pels drets humans,
periodistes i advocats, s'emmarca en una persecució molt més ampli
contra milers de ciutadans per l'únic fet de defensar l'independència de Catalunya
de manera totalment pacífica i democràtica.
Totes les forces democràtiques haurien d'alçar-se
en front de la vulneració de drets, especialment per a garantir
l'expressió democràtica i evitar l'abús autoritari, il·legal i il·legítim
contra qualsevol dissidència política.
Totes les idees democràtiques han de poder-se defensar amb llibertats,
sense que els seus drets civils i polítics siguin violats per raons ideològiques.
Aquest cas d'espionatge polític suposa una fraglant vulneració
dels drets fonamentals, tan individuals com col·lectius,
que van contra dels valors democràtics i de llibertat civils i polítics
que ha de representar i preservar l'Estat i la Unió Europea.
Tots els partits i regidors no inscrits proposen l'adopció dels següents acords.
Primer, denunciant com és la persecució política i judicial
cap al moviment independentista català i especialment l'espionatge polític
de l'estat espanyol en Pegasus contra més de 65 persones per les seves idees.
Segon, condemnar l'espionatge polític suposa una fraglant vulneració
de drets fonamentals reconeguts, tant en l'àmbit intern com internacional,
com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions.
Tercer, exigir al govern de l'Estat que investigui amb la màxima salaritat
i transparència en els òrgans pertinents que doni les explicacions necessàries
i s'assumessin les responsabilitats a tots els nivells pertinents
davant d'aquesta pràctica legal d'espionatge contra la dissidència política.
Quart, demanar al Congrés de Diputats que reafirmin el seu compromís democràtic
de defensar els drets i llibertats de la ciutadania i a respectar els tractats
i els convenis internacionals per la protecció dels drets humans
i els drets civils i polítics.
Cinquè, reclamar l'adopció urgent per part de l'estat espanyol de les mesures
per erradicar l'espionatge polític antidemocràtic i garantir així
que cap persona pugui ser víctima d'espionatge i persecució
per defensar un projecte polític.
Sisè, adoptar el compromís per protegir i preservar els drets dels regidors
i regidores i treballadors treballadores d'aquest consistori
i els ciutadans que tinguin indicis suficients de ser-ne víctima,
oferint un servei d'anàlisi de mòbils i aparells informàtics
i en el cas de demostrar-se, oferir suport legal
i personar-se en les seves causes que s'obrin arreu de les denúncies de les víctimes.
Setè, traslladar aquests acords als partits polítics i entitats afectades,
així com al govern espanyol i als grups parlamentaris
amb representació al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.
Gràcies, Anna. Hi ha intervencions.
Aleja Badia, CUP Amunt.
Primer de tot, agraïm alcalde i republicà en aquesta necessària moció.
Des de la CUP com no pot ser d'altra manera i votarem a favor.
Sovint parlem de les clavegueres de l'Estat
en diferents casos repressius que hem anat veient
i afegiria que l'estat espanyol és una claveguera en si mateix.
A part del catalangueig, fa poc van conèixer com l'estat espanyol
havia infiltrat un policia nacional al casal popular Linaudena
amb l'objectiu d'espiar l'esquerra independentista,
de la qual la Covid hi forma part.
Volíem posar a manifest i denunciar aquest fet
i anunciar que aquest dissabte 2 de juliol podrem gaudir
de la companyia del casal popular Linaudena que ens hi n'està,
on ens explicarà el seu projecte de lluita
pel qual l'estat ha perseguit políticament.
Bé, alguna intervenció més?
Sí. Just for Salva, Sant Just en Comú.
Gràcies, alcalde.
Bé, nosaltres d'aquesta moció farem un sí, però un sí una mica crític.
Nosaltres estem d'acord que ens trobem davant d'una situació
que francament és molt greu, que creiem que atenta contra
els principis democràtics del nostre país.
Nosaltres creiem que l'espionatge legal i massiu
a l'independentisme català és una greu vulneració
dels drets fonamentals i que és incompatible amb una democràcia
i que perjudica i legiona la convivència pacífica
de la nostra societat.
Jo crec que és un fet que en un país democràtic no podem obviar,
no ho podem obrir.
Nosaltres creiem que aquesta situació ha de preocupar
el conjunt de tota la ciutadania, de totes les forces democràtiques
per l'evident vulneració de drets,
especialment per tal de garantir l'expressió democràtica
i evitar l'abús autoritari, il·legal i legítim
contra qualsevol dissidència política.
Nosaltres creiem que totes les idees democràtiques
han de poder ser defensades en llibertat
sense que els seus drets civils i polítics
siguin violats per raons ideològiques.
Per tant estem d'acord, estem d'acord amb l'essència de la moció
en condemnar i alhora creiem que cal adoptar mesures urgents
per erradicar l'espionatge polític antidemocràtic
que suposa una flagrant vulneració
dels drets fonamentals reconeguts.
També és veritat que és una moció que ens sembla que,
per sobre del crític, que ens sembla relativament parcial,
ens sembla estrany que després de tants mesos
que aquest cas hagi sortit, que no us digui
que hi ha hagut altres persones espiades per pegasos
fora del moviment independentista,
persones tan notòries com el pròpi president del govern,
l'ex vicepresident del govern o la pròpia ministra.
Em sembla també estrany que no es reculli alguna de les mesures
que potser us semblen insuficients, estic convençut que sí,
però que també s'han dut a terme com el senyament
de la directora del CNI. També és veritat que em sembla estrany
l'acord que aquest Ajuntament hagi de destinar recursos públics
a mirar si els mòbils dels regidors i regidores
han estat espiats. Dir-vos que, a més,
si sou una mica espavilats, hi ha una aplicació informàtica
que és molt fàcil, es pot fer des de casa
per saber si teniu pegasos al mòbil o no.
El Aleix, es dic la trobada molt necessària,
doncs si la trobaves tan necessària perquè l'abril
no vas presentar la moció. Jo crec que molts grups polítics
teníeu la moció de fa temps al Calas,
surt en el moment que surt pels motius que ha d'això,
però si es troba necessària, jo crec que potser el moment
era fa uns quants mesos. I fins aquí una mica
totes les reflexions que volia compartir,
nosaltres farem aquest sí, perquè és veritat que crec que
és molt greu la relació dels drets més fonamentals,
però també volíem fer un sí crític perquè la moció
es deixa una part de la realitat a la taula.
Gràcies, just. No hi ha més aquí?
Gina Pol, Partit Socialista.
Des del Partit Socialista es va intentar millorar el text,
evitant aquesta parcialitat, però no van ser acceptades
les propostes que fèiem des del PSC, per tant,
també considerant com el just que és parcial,
que hagi sigut presentat com van fer la resta de partits
en els municipis, no hauria quedat tan desfasada
en algunes de les coses que recolliu.
Per tant, desglous una mica els arguments.
Nosaltres, com a PSC, i el PSOE també ho ha dit,
si hi ha hagut qualsevol tipus d'espionatge il·lícit,
això és totalment intolerable, condemnable,
i per tant tot allò que és il·lícit s'ha d'enviar a la justícia
i s'hi ha d'actuar. Per tant, aquí no hi ha cap dubte
que hi hagi una part il·lícita totalment compartida amb tots vosaltres.
D'altra banda, aquí ha d'actuar la justícia.
Per tant, si haguéssiu actualitzat la moció,
ja existeix una primera denúncia acceptada per la justícia,
en aquest cas presentada per Home i un cultural.
Per tant, la podíeu haver actualitzat dient que hi ha gent
que s'està mobilitzant a nivell judicial per tal que hi hagi
resposta en aquest espionatge. Un espionatge que no tot va ser
il·lícit, i això tampoc no està recollit aquí,
perquè no s'havien proposat la moció. Va haver actuacions
que estaven fetes, sobretot a la judicial.
Per tant, això ho veieu i no ho dieu. D'altra banda,
no només va haver espionatge, com deia el just, per la part
independentista, que aquí només es parla de la part
independentista, sinó que va haver espionatge a la presidència
del govern i a diferents ministres. D'altra banda,
a també dir aquí, en cap moment dieu que s'hagi pres cap mesura
una d'elles, el cessament de la directora del CNI,
la Paz Esteban, i tampoc no dieu que el propi govern,
líder Paz Sánchez, ha intentat contrarostar, actuar i
millorar sistemes que el govern del Rajoy va deixar
establerts, mal establerts, i amb la voluntat de fer mal
al moviment independentista, perquè tot això no neix
amb el govern socialista ni de Podemos, sinó que neix
amb un govern anterior que no sap gestionar la demanda
d'una independència per part de Catalunya i ho fa malament,
utilitzant els tribunals, utilitzant sistemes no il·lícits.
Per tant, l'origen és un govern al qual no citeu.
D'altra banda, no té cap sentit, jo tampoc considero
que tingui cap sentit que aquí s'hagi de fer un cribatge
de tots els mòbils i de la telefonia dels càrrecs públics
de l'Ajuntament i que la ciutadania pugui venir aquí
a demanar que li mirem el mòbil, ni tenim el servei,
ni tenim la competència, ni som lents per fer-ho.
Per tant, aquest punt no entenc, perquè cap dels grups
no heu dit de treure'l, perquè no té cap mena de sentit.
Per tant, nosaltres pensem que hi ha una parcialitat
en la moció que presenteu.
Sense cap mena de dubte, comportaments d'aquest tipus
són intolerables en democràcia.
Per tant, qualsevol actuació fora de la llei
no ha d'estar permesa.
Per tant, si ha d'actuar, el govern de l'estat espanyol
ho ha dit, s'ha de corregir, s'han de millorar els mecanismes,
s'ha de millorar internament el CNI i tota aquesta investigació
interna per tal de millorar i evitar que això torni a passar.
D'altra banda, la comissió de secrets oficials del Congrés
s'ha de millorar, si la informació s'ha de gestionar diferent
que ho millorin els diputats que en formen part,
si s'ha de desclassificar informació al govern central,
si hem estat favorable per tal que la justícia
tingui tota la informació necessària per poder-ho gestionar
allà on per toca.
Per tant, nosaltres no podem votar a favor,
perquè tampoc no ha interessat a cap dels grups
que el PSC s'assumés d'aquesta moció.
Farem a favor, sí que farem una abstenció,
perquè hi ha coses que no són permeses en democràcia,
però el que no podem és sumar-nos a una cosa on ja no ens volíeu
i ja teníeu molt preestabler a on volíeu portar
aquesta moció i el debat.
Tancaria la ponent Ana Vilanova.
Llavors obriríem una segona ronda, si voleu,
obrim una segona ronda.
Tanca la ponent Ana Vilanova.
Seré molt curta.
Just m'hagués agradat que haguessis pogut participar
en la moció, per això hem parlat abans que aquest sigui crític,
doncs ens hagués agradat que no fos crític,
que haguessis pogut participar.
I no vam acceptar, o no vaig acceptar,
les proposicions del PSC, perquè d'alguna manera
justificava que les escoltes legals promogudes per un jutge
no eren, diguem-ne, una persecució política,
i us volia contestar amb un apunt històric.
Ens entrem al segle XVII i parlem d'un ministre francès,
Richelieu, que tothom el coneix,
i va consolidar la monarquia francesa
fent tot el que vosaltres, d'alguna manera,
utilitzant la paraula per raó d'estat.
Va ser tan grossa aquesta raó d'estat
que fins i tot, tot i que era un catòlic,
no va dubtar en aliar-se amb els protestants per fer-ho.
La raó d'estat que no ha fet desment,
però entre línies s'ha deixat entendre,
aquesta frase que se sentint moltes vegades
fa que deixis enrere totes les convencions més íntimes,
en el cas de Richelieu,
i va fer aquella frase coneguda que tothom coneix,
que és entre allò que la consciència permet
i allò que requereix la resolució dels affairs.
Aquesta frase defineix el que ha passat
i segurament encara està passant amb el catalan gay, no?
Que el cinisme s'apoderarà de la política
i la raó d'estat desplaça cada vegada més
la decència personal i els valors
i la ideologia dels governants.
El catalan gay és una fraglant vulneració dels drets humans
i són el dret a l'intimitat i al secret de les comunicacions,
tant siguin legítimes segons vosaltres com no.
Molt bé, sense votacions entenc que hi ha vot a favor
de Sant Just en Común, Davant Sant Just, Esquerra Republicana,
CUP Amunt, Quico Ferrer i Anna Vilanova,
abstenció del Partit Socialista,
per tant queda aprovada aquesta moció.
La darrera moció, que primer de tot votarem l'urgència,
abans no se'n passi,
és la que presenta el grup de Davant Sant Just
per oferir una solució a les famílies
que s'han quedat sense places als llargs infants municipal Marrecs.
Tothom està a favor de l'urgència, no?
Doncs per tant queda aprovada i afegir
que s'assuma aquesta moció Anna Vilanova.
Doncs vinga,
moció que presenta el grup municipal Davant Sant Just
i la regidora Anna Vilanova
ha de debatre en el proper ple de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern
per oferir una solució a les famílies
que s'han quedat sense places a la llar d'infants municipal als Marrecs.
Atès que per al curs 21-22 l'Ajuntament ha ofert
57 de les 107 places que hi ha a l'escola Marrecs,
perquè les altres 50 ja estaven adjudicades
per qui ja tenien més puntuació o venien de cursos previs,
però hi ha hagut un total de 105 sol·licituds
i per tant 48 famílies han quedat fora.
Atès que aquestes 48 famílies,
tot i restant llista d'espera,
de moment estan sense lloc i per tant es veuen obligades
a trobar lloc en una altra llar d'infants privada
amb preus més cars i una ubicació diferent
o a buscar alguna fórmula als seus propis domicilis.
Atès que l'Ajuntament hauria de garantir alguna solució
per a totes aquestes famílies sempre que hi hagi alguna opció.
No pot ser que es doni per solucionat
pel fet que aquestes famílies estiguin espavilant
buscant lloc als municipis del voltant.
Aquesta solució implica complicar la logística familiar
pel transport fins a aquestes llars d'infants,
a més augmenta la contaminació ja que és complicat
fer aquests viatges en transport públic.
Per molt que es comenti que si al final algú es queda sense lloc
s'intentarà ampliar places de marrecs per la situació sobrevinguda,
opció que ha de ser possible,
s'hauria pogut sol·licitar en veure la gran demanda
i sabent que l'oferta privada del municipi és insuficient.
Atès que cal tenir en compte que hi ha famílies que ja no opten
per sol·licitar la inscripció a marrecs per incompatibilitats
amb els horaris de treball dels pares i mares
i totes aquestes famílies hauran de competir
amb les poques places que ofereixen
les tres llars d'infants privades que tenim al municipi.
Atès que aquesta falta de places de llars d'infants
no és una situació imprevista.
Ja ho sabem des de fa anys.
De la pública, marrecs i les quatre privades que hi havia fa 5 anys
actualment tenim tancada una privada i 4.000 veïns més al poble.
I tot i que està previst que es faci una altra llar pública,
encara no han començat les obres en el moment de presentar la moció
i com a mínim no estarà fins l'any vinent.
La nostra administració, conscient de la situació,
hauria d'haver actuat per prevenir el que està passant avui.
Però la falta de previsió i de flexibilitat de l'administració
no pot ser l'excusa per justificar la no actuació
davant aquesta situació tan preocupant per a moltes famílies.
Atès que ja vam debatre en aquest Ajuntament l'any 2019
en el context del tancament de la llar d'infants TIC-TAC
la possibilitat d'habilitar un servei d'acollida
al centre municipal La Vagoneta o a un altre equipament
amb condicions similars.
També en aquesta moció i en el marc del debat en el ple
es va evidenciar aquesta falta de places al municipi.
Aquesta situació, alterada per la pandèmia,
no s'ha evidenciat fins aquest any però tots n'érem conscients.
Atès que senjust ja s'estan oferint serveis d'acollida
d'infants menors de 3 anys sense cap regulació.
Aquestes iniciatives privades, ben valorades en molts llocs d'Europa,
deixen la responsabilitat de la cura dels infants a persones
que en molts casos no tenen la formació ni les condicions desitjables.
Atès que aquest Ajuntament està realitzant amb èxit
diverses col·laboracions públics o privades,
com seria el servei de l'Udoteca que es fa a la mateixa Vagoneta,
el Casal de Joves, els cursos d'arts plàstics, etcètera.
Atès que per part de l'Ajuntament només caldria cedir l'espai
amb caràcter d'urgència a particulars experts en la cura dels infants
perquè aquests aportin el personal format i l'organització
de la jornada diària.
Buscant conjuntament una fórmula que permeti el subministrament
del menjar als infants, ja sigui amb una ampliació del servei ofert
a Marex o amb un altre càtering.
Per altra banda, l'Ajuntament seria el responsable de comprovar
el correcte funcionament d'aquest servei d'acollida i l'Udoteca,
com ja fa actualment amb tots els serveis que ofereix,
a falta d'una tramitació dels permisos per tenir la llicència
de la Generalitat.
Per tot l'exposat, el nostre grup municipal,
i la regidora Ana Vilanova, sol·licita que s'activi immediatament
un llistat de sol·licituds del servei d'acollida i l'Udoteca
amb l'objectiu de controlar les inscripcions a aquest servei
fins a l'obertura de la nova llar d'infants municipal.
Que immediatament s'iniciï amb caràcter d'urgència
la concessió de l'espai municipal que tingui les millors característiques
per a la realització del servei d'acollida i l'Udoteca.
Que immediatament iniciï amb caràcter d'urgència
la contractació d'un servei de menjador per aquest espai
mentre duri la concessió.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
Hi ha intervencions.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Gràcies, endavant, senyors, per presentar aquesta moció,
però crec que la solució ja us ho heu donat abans que la presenteu.
El govern em consta que us heu ofert,
que us heu ofert el que és a l'espai La Vagoneta
i us ha dit la fórmula com fer-ho a través d'una entitat
o una associació perquè això sigui una cosa immediata.
No sé si no ho heu dit o us heu passat per alt,
però la solució em consta que us han ofert aquesta proposta.
Ara m'ho contestes, Laia.
Però bueno, el que jo vull dir és que a part de fer propostes
s'han de buscar...
A part de fer propostes, s'han de buscar solucions o acords
perquè les propostes que dieu siguin una realitat.
Si això que estem demanant es pot fer,
evidentment tindrà uns costos i l'Ajuntament
té que tenir una disposició per atendre aquests costos.
A partir d'aquí, les propostes són correctes,
però s'haurien d'ajuntar els números.
Aquestes 48 famílies que comenteu amb la proposta,
s'hauria de fer una quantificació de cost
que suposaria tenir aquesta proposta d'acolliment
durant aquest període fins que no tinguem l'escola Bressol.
Jo crec que a aquesta moció li falta el que és contingut
per poder fer el que és un anàlisi
i que et puguin dir exactament de què estem parlant.
Gràcies.
Àlex Ebedia.
Des de la CUP vam presentar una moció
en un ple extraordinari al febrer del 2020
on ja encaràvem aquesta problemàtica
i proposàvem poder habilitar l'espai de la vagoneta
per fer reforç de l'escola Marrakes.
Com més de costum, el govern municipal s'hi va oposar
i veiem com més de dos anys després el problema segueix vigent.
Tot i que veiem necessària tornar a posar el problema sobre la taula,
no compartim alguns dels elements de l'exposició de la moció
i creiem que seria fonamental remarcar que aquest servei
es faci de forma pública,
sense desviar diners al benefici dels capitals privats.
Per això ens abstindrem.
Estem d'acord amb el que seria la malaltia,
però no amb el remei.
Just for Salves, en Just en Comú.
Gràcies alcalde.
Bé, estem tenint un desvi que diuen.
Aquest debat ja l'havíem tingut fa dos anys
amb el tancament del TICAT,
el ple extraordinari que ens veu convocar
per parlar d'aquest tema
i bé que va ser un debat interessat i intens.
Escolteu, l'Ajuntament ja està treballant
per garantir que les famílies que vulguin
puguin escollir en la primera etapa,
que recordo que no és obligatòria a la pública.
I té un nom i es diu mai nada.
Aquesta és la solució de l'Ajuntament.
La solució de l'Ajuntament es diu
doblar el nombre a places d'escola braçol.
Passarem de 107 a 214.
La solució de l'Ajuntament és construir
una escola braçol nova,
que ja s'ha començat a construir
i que el curs vinent estarà en marxa.
I que si no ha pogut ser abans,
no ha sigut precisament per falta de voluntat
d'aquest Ajuntament,
que no ha sigut necessàriament negativa
del sosteniment de les places
per part de la Generalitat de Catalunya.
Que ja puc recordar amb noms i condoms
del president i d'aquí estava el govern
en el moment de les retallades
en aquestes etapes i en el departament
d'Educació Concreta.
Per tant, no siguin demagogues,
l'Ajuntament posa una solució estructural
sobre la taula, que és la creació
d'una nova escola braçol.
I mentre això no arriba,
que en som conscients,
a més jo crec que va ser,
si no recordo malament,
a sol·licitud vostra,
perquè el medi també és per vostra,
ja va posar una solució
que potser no l'agrada a tothom,
que era que donàvem ajudes a l'escolarització
en escoles privades per tal de facilitar
que les famílies que s'havien quedat fora
tinguessin l'accés a l'escola braçol privada.
I això es manté.
A més s'assuma que resulta que gràcies
a la gratuïtat d'IDOS de la Generalitat,
hi haurà encara més diners per les famílies
precisament del grup de dos anys.
La proposta que vosaltres porteu avui aquí
no encaixa de cap de les maneres
amb el plantejament que aquest govern té.
No encaixa, primer,
pel millor més important,
és un tema conceptual.
Nosaltres no promourem aquest tipus d'espais
d'atenció a la infància,
com els que promou aquesta moció.
No ho farem perquè a nens ens sap molt de greu.
La manera que té aquest govern
per la primera infància és completament diferent.
Nosaltres volem potenciar un acompanyament
a través de personal qualificat
amb un projecte educatiu coherent
on l'infant es posa al centre,
on s'acompanya les famílies,
perquè en el fons creiem fermament
que l'educació 03 és un element clau
en la lluita contra les desigualtats.
I això s'ha de fer amb recursos públics,
amb una bona planificació
i amb un projecte coherent.
El que proposeu ens sap molt de greu,
jo entenc la bona intenció
de donar resposta a les famílies,
però es dibuixa tota aquesta realitat.
Jo crec que no hem de poder finançar
en fons públics aquest tipus de propostes.
I segon, un tema que no és menor
i que no surt a la moció
i que crec que la gent no sap
i que és de vital importància,
que és que el que proposeu directament
no és legal.
El 2019 de funcionament de les ludoteques
que vosaltres esteu proposant
ho deixa claríssim.
Un menor de 4 anys ha d'anar sí o sí
acompanyat d'un adult,
que sigui el seu representant legal.
I sota cap concepte,
aquest pot ser la persona profecional
que porta a la ludoteca.
Per tant, a la ludoteca els infants
hi van acompanyats i això ho diu la llei.
I vosaltres esteu proposant que trenquem,
que coincidim aquest espai
per infringir la llei.
I ens sap molt greu,
però és que més ens sap greu que un partit
posi sobre la taula que es discuteixi
una solució que clarament no és legal.
Nosaltres, com a govern, som responsables
i no cometrem cap ilegalitat.
Ens sap molt greu però no la cometrem.
Per tant, el nostre vot serà un vot
en contra d'aquesta moció.
La solució està sobre la taula
i ja ho he dit, es diu mainada,
és la nova Escola Bressol que tindrà 107 places
i al mentrestant seguirem reforçant les ajudes
a l'escolarització per tal que tothom
pugui tenir accés que vulgui a l'Escola Bressol.
Gràcies.
Molt bé, gràcies Quico.
Ja només faltaria que em diguessis...
Just!
Desirem triar l'esquerra republicana.
Ai...
És que se'm fa difícil ara.
A veure, nosaltres veiem l'educació infantil
en el cicle inicial com una etapa educativa
molt important, que té com a objectiu
acompanyar l'infant al desenvolupament
de les seves capacitats i la descoberta
del món que l'envolta.
Per tant, el valor educatiu que té
no és deixar els infants en un joc
i que juguin.
Dic això perquè hi ha gent d'emoció,
ens fa molta pena veure aquesta etapa
com una acollida a l'odoteca.
Això no és una Escola Bressol.
L'Escola Bressol pública i de qualitat
té un projecte educatiu darrere molt potent
i a Sant Just tenim aquest projecte educatiu
en l'Escola Bressol que tenim.
Nosaltres què hem fet?
Som un partit que tenim com a prioritat
l'educació dels nostres infants.
Tan és així que a l'inici de mandat,
en el primer moment que vam tenir l'oportunitat
des de l'oposició, és a dir,
en els pressupostos del 2020,
vam demanar al govern l'avançament
de la construcció de la nova Escola Bressol,
de la segona municipal,
i vam fer-ho.
Nosaltres, en el càlcul que teníem en aquell moment,
si s'haguessin complert tots els terminis,
teníem un càlcul aproximat que cap a l'octubre,
novembre d'aquest any,
aquesta Segona Escola Bressol podia estar oberta
i haguéssim trobat una solució per setembre-octubre.
Però els tempos, bé, pel que sigui,
el PSC ha manipulat els tempos
segons les seves necessitats per tal d'enderrarir els tràmits,
com les tramitacions urbanístiques,
els projectes executius o els convenis,
i s'ha començat tot just ara la construcció
d'aquesta Escola Bressol, que si tot va bé,
s'iniciarà el curs vinent coincidint amb un any electoral.
Potser és una coincidència.
Per altra banda, tenim que aquest any
s'ha començat a implementar la gratuïtat de l'Infantil 2,
que aquest pas és un pas enorme que s'ha fet des del departament
i com que no ha estat idea d'altres partits,
doncs tothom l'ha criticat.
Però hem de tenir en compte que és una molt bona política
i no hem de deixar de perdre de vista que és el millor per les famílies.
Dit això, ara ens trobem en un debat sobre la taula
que ja vam tenir fa dos anys.
Un debat molt similar.
I ara, sobre la taula, un problema de banca
de places públiques de l'etapa 03 a Sant Just.
Per això nosaltres vàrem avançar la construcció
de la segona Escola Bressol municipal.
I què va sortir aleshores de tot aquest debat?
Vam tenir una subvenció o va sortir una subvenció
per les famílies que porten els seus infants
a les escoles bressols privades.
Ara això no serveix?
Tornem a un oportunisme polític?
Quan es va aprovar aquesta subvenció,
és cert que no teníem la gratuïtat en el infantil dos,
fet que segurament ha fet augmentar el nombre de sol·licituds,
que ja ho prevèiem i així ha estat.
I, personalment, per això vam demanar que s'ampliés
la partida destinada en aquest ajut
per tal de tenir una ràpida resposta, és a dir diners,
suficients per atendre les necessitats
de les peticions de les famílies.
I portem setmanes insistint en que se'ns expliqui
com té previst el govern gestionar aquesta situació,
quins estudis ha fet l'equip de govern
per tal d'adaptar els ajuts a la situació
que es produirà a l'inici del covenant.
Davant d'això, què podem fer?
Nosaltres proposem enviar una carta a totes les famílies
que s'han quedat sense plaça pública
per tal d'explicar bé la subvenció aquesta que consisteix,
quins criteris són, on l'han de demanar
i acompanyant aquestes famílies en aquest procés
des d'un govern actiu.
Molt bé, gràcies, president.
Gina Pol, Partit Socialista.
Voldria demanar una rectificació al grup d'Esquerra Republicana
per l'acusació que ha llançat envers del PSC
i demanaria si la pot fer ara, sisplau.
Ha acusat el Partit Socialista de manipular els tràmits
d'oportunisme polític i d'enderrerir la tirada endavant
de l'Abrasol per un tema de qüestions electorals?
Ho he entès bé, perquè vull que constinacta l'acusació
que ha llançat contra el PSC, sisplau.
Deciré trillers.
Si vols que digui que no s'ha fet l'empenta suficient
amb què s'havia de fer per forçar el conveni
que s'havia de fer per construir la segona escola l'Abrasol,
i s'ha tingut una actitud més passiva, diguéssim,
per poder agilitzar tots aquests tràmits perquè la segona escola l'Abrasol
estigués construïda abans, per tempos, pogués estar construïda
o es pogués començar la construcció abans
i que, per tant, estigués oberta abans.
En realitat, la construcció ha començat la setmana passada.
Han passat dos anys des de l'aprovació del projecte
fins que han començat les obres.
Han passat dos anys des del 2020 que s'aprova el projecte.
Per tant, des del nostre punt de vista,
hi ha certes tramitacions urbanístiques que s'havien de fer,
perquè s'havien de fer, que quan interessa correm a fer-les,
i, en aquest cas, nosaltres diem que dos anys,
són molts anys des que s'aprova el projecte
fins que es comencen les obres.
Ens equivoquem pensant malament?
Esperem que sí, però el que tenim és això,
que l'escola l'Abrasol mainada estarà llesta el juny del 2023.
Jo no sé, Sergi, a quina feixa vas tancar tu,
però jo vaig tancar quan vaig acordar
a l'aprovació de pressupostos que s'arrencaria el 2022.
Jo vaig dir que s'arrencaria el 2022.
L'haurà? Sí, sí.
L'any 2022 que s'arrencaria. Això és el que vaig acordar jo.
Sí. Bé, continuo.
Em dirigeixo ara primer a la Laia.
Entenc la preocupació que vol manifestar el grup de la Laia
per aquestes famílies que no han pogut optar a l'escola Marex,
però aquesta preocupació no es pot traslladar
amb una proposta que genera un engany
cap a les famílies que estan patint aquest moment.
El que proposeu legalment és inviable i políticament reprobable
perquè esteu plantejant un servei que no té res a veure
amb una escola l'Abrasol.
Per tant, això vol dir que a vosaltres us és igual
que a la nova escola l'Abrasol tingui un projecte educatiu competent,
que tingui unes persones professionals adequades
per tenir la cura de persones molt petitones,
amb menys de 3 anys, per tant, parlar de particulars experts
que puguin estar allà unes hores quan estem parlant
d'una ciutadania molt feble, crec que no és adequat.
Entenc que vulgueu donar resposta i aquest govern que ha fet,
aquest govern, jo entenc que és lleial amb el govern de la Generalitat.
Aquest govern ha anat a parlar directament amb el departament competent
i ha dit, escolta, tenim un problema, es pot fer alguna cosa
dins el marc legal per poder tenir una ràtio més alta,
per poder adaptar l'Abrasol a aquestes places
que no podem donar resposta i la resposta del govern de Catalunya,
en el qual formeu part estat, no és possible,
no hi ha cap marc legal que ens permeti ampliar això
perquè aquesta Abrasol a dia d'avui, amb 107 places aprovades,
pugui tenir-ne més, a dia d'avui això no és viable legalment,
per tant, per moltes mocions que feu i per molt que voleu reculler
l'enquietud de les famílies, aquest no seria el camí.
Per tant, aquest govern que ha fet anar a parlar amb qui té la competència
i amb qui coneix la normativa, la normativa i la competència
diuen això, a dia d'avui no és viable, què heu de fer?
Esperar-vos a l'obertura de la segona escola Abrasol.
Aquesta escola Abrasol s'ha lluitat internament des d'aquest ajuntament
per totes bandes, des del regidor competent, que és en just,
a qualsevol membre del PSC que està en aquesta taula.
En cap moment s'ha buscat un pal, un problema, una dificultat,
si aquest element ha anat lent, hi ha una administració
que ha anat molt lenta, i curiosament no és aquesta,
sinó el Govern de Catalunya, que ha anat molt lent,
reconeixem en places i tirant endavant de penquins projectes.
Per tant, no és aquesta casa la que ha anat lenta,
i d'altra banda, hi ha tramitacions que requereixen el seu temps.
Però escolteu, cap problema, jo no vull que aquesta acusació
quedi sobre la taula, per tant, convocarem una reunió,
us explicarem tot el procediment i veureu que aquesta escola
Abrasol arrencarà el curs del setembre, amb prou feines
podrem acabar-la a temps perquè es pugui fer una visita
a aquesta escola.
Ojalà poguéssim haver anat amb més temps i acabar-la abans.
Però és que no hem pogut, pels tempos, als tràmits,
dependre d'una altra administració.
Per tant, aquí, cap ganes de anar tard, cap ganes de patir,
perquè l'any que ve no es pugui posar en marxa perquè s'acabarà,
sí, s'acabarà aquest estiu, però és que hi ha un altre problema,
hem d'habilitar-la amb tot l'equip a mida interior, llits,
adequar la cuina, el personal, saber la feina que implica,
no perquè no hi era avui el Govern, però és que és molt important
treballar bé i aquest Ajuntament ho ha fet bé.
I si hi ha alguna administració que ha anat lenta, no és aquesta.
I vull que quedi clar.
Tancarà la...
El que anem mostrant al públic es crea l'atenció...
Doncs demanem que no hi hagi més aplaudiments.
...i un sorprès que, en ocasions, no es faci.
Si no ho feu fora.
El que et demanarem és que no hi hagi mostres.
Vinga, tancarà l'aponent.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies per les intervencions i aportacions
que heu fet tots.
Aleshores ara passo a explicar aquesta moció.
A veure, en el relat dels fets històrics,
perquè aquí tothom tira de hemeroteca,
en el pressupost del 2019,
a finals del 2019, quan es negocia el pressupost del 2020,
el grup d'Esquerra Republicana negocia amb els socialistes
que estan a govern que l'escola Bressol,
que està prevista en el pla d'inversions,
i tu també, perdona, els comuns,
negocia que s'anticipi la construcció de l'escola Bressol
que estava en el pla d'inversions 2019-2023 sense data.
I en aquell pla es diu que sí,
però condicionat a que la Generalitat faci
el concert pertinent de les places.
I ja nosaltres, en aquell pla,
el nostre grup municipal ja va dir
urgeix, urgeix i tindrem un problema.
El 2019 ho vam dir.
Tindrem un problema.
No condicionem la construcció de la nova escola Bressol
a que hi hagi un concert o no amb la Generalitat,
perquè hi haurà un problema de places.
Hi haurà un problema de demanda.
Dezembre del 2019 molts habitatges de Mas Llull
ja estaven construïts i molta gent
estava començant a anar a viure en aquell barri
famílies del tipus amb nens petits.
Però es va aprovar el pressupost amb aquesta condició.
Després nosaltres, al febrer del 2020,
presentem una moció demanant que s'iniciïn els tràmits
igualment encara que no s'hagi tingut aquesta resposta de la Generalitat.
I més en aquell moment que,
en el context en què els trobàvem en aquell moment,
era que l'escola Tik-Tak, una escola Bressol,
privada però que ofereix servei a tota la ciutadania de Sant Just,
per cert, a un preu no gaire més car que l'escola Bressol pública
de qui és Sant Just, no gaire més car, eh?
Doncs aquesta escola Bressol tancava.
I, per tant, reduïa l'oferta de places d'escola Bressol,
públiques i privades, l'oferta de places.
Perquè, com molt bé ja ha dit el regidor d'Educació,
no és obligatòria aquesta etapa d'ensenyament.
No és obligatòria.
Per tant, els pares i mares decideixen si porten
o no porten els seus fills i filles a una escola Bressol
en funció de les necessitats que cada família,
que cada pare i mare consideri.
En aquest sentit, a part d'escoles Bressol,
pròpiament dites certificades per la Generalitat,
hi ha altres modalitats per tenir cura dels teus fills.
O poder-los deixar amb una tercera persona quan tu has d'anar a treballar.
Perquè aquest és un món lliure i els pares i les mares
tenen dret a escollir com volen que es tracti els seus fills.
I això és el primer que ha de garantir una administració pública.
Que els pares i les mares d'aquest país i d'aquest poble puguin escollir.
I en aquest sentit, si el govern socialista i dels comuns
no va fer els deures ràpid i no va anar més ràpid
en el que és tota la tramitació, com vam demanar des del nostre grup municipal,
avui no tindríem aquest problema.
I no estaríem tornant a presentar aquesta moció
que efectivament és un déjà-vu.
Però clar, hauríeu de prendre nota com és que estem tenint un déjà-vu
amb un problema que ja coneixíeu.
Potser no ho esteu fent lo suficientment bé.
Les famílies de Sant Just volen portar els seus fills a Sant Just.
I el que nosaltres aquí estem proposant, com vam proposar fa dos anys,
és que s'habiliti un equipament municipal, com per exemple la vagoneta,
però que en aquesta moció no ho hem volgut posar directament,
no fos cas que se'ns digués que per alguna cosa no podia ser,
doncs algun equipament municipal que es facilitin les instal·lacions,
es posin a disposició d'aquestes famílies que es vulguin auto-organitzar.
I que també es pot fer un servei de l'odoteca,
concertat amb una empresa que sigui especialista en això,
perquè el servei de l'odoteca, com molt bé diu el Just,
hi ha d'haver un acompanyant del menor,
un acompanyant que pot ser el seu tutor legal o la persona amb qui delegui.
Per tant, no necessàriament hi ha d'haver el pare i la mare allà,
hi pot haver un avi, una àvia, un tiet, una tieta o una veïna o un veí.
Però en qualsevol cas seria una posar a la disposició de la ciutadania de Sant Just
una solució que evidentment és temporal i transitòria.
Clar, és que l'any que ve estarem sufregant entre tots i totes
el cost de més places d'escola Bressol, de la nova escola Bressol, la mainada.
Evidentment, ja ho sabem això, que és el que estem parlant des del primer minut.
Però aquest any hem de donar una solució, hem de donar una solució a aquesta gent
i no pot ser que l'equip de govern socialista i comuns
portin la tira d'anys governant en aquest municipi,
hagin i siguin responsables de tot el planejament de Mas Llull
i de tots els altres planejaments urbanístics,
coneixeu com creixerà la població de Sant Just i quines seran les demandes i necessitats
i actueu sempre a remolc i última hora deixant la població sense serveis.
Això és el que no pot ser i això és el que demanem en aquesta moció i denunciem.
Sisplau que es posin solucions perquè la ciutadania de Sant Just,
les famílies de Sant Just, els nens i nenes de Sant Just puguin quedar-se a Sant Just
i no hagin d'anar als equipaments municipals,
a les escoles bressol públiques o privades,
és igual, val, dels municipis del voltant.
Simplement és aquest prec i aquesta reclamació que està demanant. Gràcies.
Jo el que volia recordar és que estem iniciant tot aquest procés de construcció
i posant en funcionament de la nova bressol
sense tenir encara cap paper per part de la Generalitat.
Vull dir que d'alguna manera estem assumint uns riscos
que jo estic convençut que finalment els compromisos verbals es mantindran
i podrem obrir amb condicions la nova bressol.
Pràcticament tot el que tenim són paraules, no tenim res signat.
A Sant Just sempre hem estat perjudicats en aquest sentit
pel fet que hi havia molta oferta d'escola privada
i aleshores en els planejaments, en les previsions al departament
sempre sortia que l'oferta de 0.3 estava coberta,
perquè la Generalitat no mirava si l'oferta era pública o privada.
I aquest és el mal que hem patit.
En el moment en què es tanca el tic-tac és quan s'activa tot des de la Generalitat.
Sempre normalment ens diuen que veuen bé la construcció de la nova bressol
i ja sé que a vegades no anem tot el ràpid que voldríem,
però posar en funcionament una escola bressol amb un termini de tres anys
em sembla que, tenint en compte que som una administració
i que calia fer modificacions urbanístiques,
que s'havia de fer un projecte, s'havia d'aprovar,
ens sembla que estem parlant de tempos molt raonables.
I decidiré, permet-me que et digui que a mi m'hauria fet molta il·lusió
aquest mes de juny o el setembre inaugurar aquesta escola bressol.
Si ho és exclusivament en termes electorals,
t'asseguro que preferiria arribar a les eleccions el 2023
amb una escola bressol construïda i en funcionament
que no com hi arribarem.
Vull dir que no mireu aquí interessos o càlculs electorals
on simplement el que hi ha hagut és que la gestió d'aquests temes
és complexa, és llarga i no sempre s'ajusten a les voluntats polítiques.
En tot cas, anem a votacions, pots en contra?
Sí, i tant, i tant.
Bueno, obro una nova ronda perquè... Vinga.
En Quico també volia intervenir? Sí, digues, Quico.
Bueno, agraeixo l'alcalde perquè,
en doni la paraula, perquè m'havies dit que no,
i t'agraeixo que em donis l'oportunitat,
per la Laia, en el sentit que has dit que Esquerra Republicana
va tancar l'adelantament de l'escola bressol,
però el PSC també el va tancar amb mi perquè,
en aquella època, el PSC i Esquerra Republicana,
amb la conya del 155 no teníem una relació
i teníem que tindre la cosa ben lligada,
el tema dels pressupostos.
Dit això, Laia, em sorprèn que insisteixis tant
i que no hagis pactat tu abans tot això,
igual que va fer Esquerra Republicana,
i en aquest cas jo quan estava amb Ciutadans,
perquè jo era un grup municipal quan vaig tancar
precisament aquest acord i és un dels motius
perquè vaig sortir de Ciutadans per haver tancat un acord
amb el Partit Socialista.
T'ho recordo, com que tu ja ho saps.
Dit això, crec que podies haver fet lo mateix
que va fer Esquerra Republicana i que vaig fer jo,
és negociar els pressupostos.
Perquè abans, a l'època aquella, no quedava bé,
perquè anàvem de independents i no tocava negociar
amb la gent que havia votat el 155.
Jo crec que s'ha de dir tot en aquesta vida
i s'ha de dir quan et desperta estat i quan no hi ets.
Llavors, el tema és si aquesta moció,
te l'haguessis treballat una mica més,
haguessis sortit, Laia,
perquè aquesta moció és qüestió de buscar
el que és la solució al problema.
I la solució al problema,
per almenys a l'alcalde, que jo he parlat amb ell,
existeix.
El que passa és que s'ha de treballar l'emoció.
No, no, sí que existeix, sí que existeix.
L'altra cosa és que al teu soci de govern,
en aquest cas, el just, li agradi o no li agradi.
Perquè a un any vista, el més còmode és no fer res.
Això és veritat.
Però sí que és veritat que si ja tenim un ajut
que precisament vas proposar tu
de fer un ajut a les famílies,
a nivell perquè puguin anar a les escoles privades,
doncs si ja està això,
doncs per un any, moure tot aquest tinglau,
em sembla que els hi fa mandra.
Gràcies.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana,
voldries intervenir, no?
Gràcies.
Si una consulta a la secretaria
de cara a properes emocions,
per jo tenir-ho clar,
tanca el ponent o no tanca l'alcalde,
simplement és per tenir-ho clar.
L'última paraula?
D'acord, gràcies.
L'alcalde ha fet debat.
L'alcalde regula...
Perdó.
No, perdona, tanco.
Sí, però quan el debat el tanca el ponent
i quan l'alcalde afegeix elements i entra,
és el que regula, és l'àrbit.
Però que no passa res.
Voleu intervenir o no?
No, és una qüestió,
simplement per tenir-ho clar, ja està.
Perfecte.
Quico, jo no sé si...
Jo crec que en Just for Salva,
el regidor Just for Salva,
que és el regidor d'Educació,
en la seva intervenció ja ho ha dit,
és un tema ideològic.
I per un tema ideològic
i per un tema de falta de planificació
i de previsió,
no sé si ideològic o no, crec que no,
però per un tema de falta de planificació
i de previsió i per un tema ideològic,
hi ha 48 famílies que han fet inscripció a Marex
que es queden fora de Sant Just
per poder portar els seus fills i filles,
més unes quantes més famílies
que probablement que no s'han inscrit
a l'Escola de Bressol Marex
perquè no els hi devia encaixar per alguna cosa
i que igualment no tenen possibilitat
de portar els seus fills i filles a Sant Just.
I pagant impostos a Sant Just
i s'estimen a aquest poble
i volen que els seus fills i filles
corrin per aquests carrers
i estiguin amb veïns i veïnes de Sant Just.
Perquè per això han vingut a viure aquí
s'estimen a aquest poble.
I aquest és el problema.
És una qüestió ideològica
i de falta de planificació
del govern socialista i dels comuns.
Gràcies.
Ara sí que veurem debat.
A veure,
penses de veritat que sent l'inici del curs
al setembre l'Ajuntament o les famílies
tenen capacitat de constituir-se com a cooperativa
i poder fer una adjudicació directa
a aquestes famílies
perquè puguin autogestionar un espai
o que tinguem capacitat de fer un concurs
amb una empresa externa
que pugui subministrar aquest servei durant un any
o que hi hagi una fundació sense ànim de lucre
dedicada a l'ensenyament dels 0 o 3 anys
que puguis estar interessat en gestionar un espai així.
Calaia, estem en uns terminis
que totes aquestes opcions que planteges,
que segurament estan carregades de bones intencions,
són inaplicables per calendari.
És que no hi ha ara capacitat, en 3 mesos,
de muntar un expedient d'aquesta complexitat.
És que és totalment inviable.
Si això s'hagués potser començat a treballar
al mes de gener o febrer,
aquestes famílies que tampoc sabien quina serien
que quedaven fora de Marex,
haurien pogut crear una cooperativa
o s'haurien pogut crear una fundació.
Si així hagués estat,
per descomptat que la voluntat de l'Ajuntament
hauria estat intentar ajudar.
No tenim cap ànim que aquestes famílies estiguin
excloses d'un mínim servei durant un any,
però les possibilitats que plantegeu
són molt complicades per calendari.
No sé si això obre debat o no.
Fem l'última i llavors ho tanquem.
Només comentar-te que,
en quant a les preinscripcions a l'Escola Bressol,
fa un mes i mig que ja sabem quantes n'hi ha,
per tant, haguéssim guanyat un mes i mig,
en quant a que hi hauria una manca d'oferta
de places d'Escola Bressol, públiques i privades,
en conjunt, a Sant Just,
fa dos anys que ho sabem,
per això parleu del déjà-vu.
És a dir, si hagués hagut voluntat
política, això ja fa temps que s'estaria treballant,
i s'hauria buscat una línia de treball
per poder, temporalment i transitòriament,
mentre no està en marxa la nova Escola Bressol la Mainada,
poder donar una solució a aquestes famílies,
que no és evidentment una solució d'Escola Bressol,
però és una solució intermitja que potser
a algunes famílies els va bé.
Si més no, permetem que puguin escollir,
però ara no, les obliguem a marxar de Sant Just.
Simplement és això.
I amb temps, evidentment,
es poden trobar millors solucions.
Clar que sí.
Però és que l'hem tingut, aquest temps.
Aquest temps l'hem tingut
i l'hem utilitzat per al projecte de la Mainada,
que és el que, si tot va bé,
podem arrencar el mes de setembre del 2023.
Anem a votacions.
Vots en contra.
Partits socialistes,
Quer Republicana,
Sant Just en Comú, abstencions.
Quico Ferrer, CUP amunt.
Vots a favor.
Endavant Sant Just.
Anna Vilanova.
No queda aprovada en aquesta moció.
Control de l'acció de govern.
Relació de decrets.
Hi ha algun dubte?
Algun dels decrets.
Acords adoptats per la Junta de Govern Local.
Tampoc.
Doncs anem a informació d'alcaldia.
En el que portem d'any són 22 les dones assassinades
per violència masclista a l'estat espanyol,
tres de les quals a Catalunya, des de l'1 de gener.
Aquests són els feminicidis registrats de forma oficial,
però no podem oblidar que el nombre de dones assassinades
per feminicidis no íntims és superior.
Informar també que ja s'ha obert la passera
que connecta el barri del Marzull amb el barri sud.
Està, evidentment, ara estem pendents de camar les obres
que donaran continuïtat a la passera
pels carrers Juan Ramon Jiménez i Ramon Nicaral.
Aquesta obra ha començat aquesta setmana
i té un termini d'execució que permetem que ho digui
amb tota la prudència del món d'un mes i mig.
Precisament vinculat a això,
paralització de les obres del carrer Bona Vista.
Com bé sabeu, l'empresa constructora d'aquesta obra,
Europegara, ha fet fallida.
En aquests moments, la setmana passada,
l'empresa va renunciar a l'obra.
Això ens ha permès iniciar els dos expedients que van en paral·lel.
Per un costat, la resolució del contracte,
i per l'altre, la reformulació del projecte,
l'obra que queda pendent d'execució,
i la posterior licitació per urgència d'aquestes obres.
La voluntat que tenim és que aquesta obra
pugui estar adjudicada la tercera o quarta setmana de juliol
amb l'objectiu, si tot anés bé,
i permetem que sigui molt prudent que al final d'agost
l'obra pogués estar acabada, o si més no,
la part més important, que són les voreres i l'asfaltat.
Han començat també les obres al carrer Caçadors.
Aquestes obres està previst que finalitzin a la tardor.
Seran obres de millores a nivell de mobilitat,
de xarxa d'aigua, que ja s'ha fet,
ampliació de voreres, paviments,
retirada de cablejat aèric.
També aquesta setmana s'han iniciat les obres
a l'escola Bressol La Mainada.
Serà una nova bressol que donarà cobertura
quan estigui operativa a 107 famílies.
El nom ha estat recentment escollit,
truït d'un procés participatiu de la comunitat
del qual han participat la comunitat educativa de Marrex.
Concretament, 77 famílies han votat,
i d'aquestes el 50,6% ha optat pel nom de la mainada.
Les obres d'estiu que es faran seran els bans
de l'escola Montseny i el pati.
Els bans ja han començat avui,
i el pati que va a càrrec del departament d'ensenyament
comença el dilluns, segons informacions que han anat al departament.
També es preveu l'arranjament i millora dels enejaments
i dels lavabos del Centre Cívic Salvadors Priu.
L'obra també ja ha començat.
Volíem fer durant l'estiu millores d'eficiència energètica
a l'escola Canigó, canviant i substituint les finestres.
El que passa és que, com bé sabeu,
hi ha un problema greu a nivell d'entrega de material d'alumini,
i aquestes obres segurament no es poden fer fins a la tardor.
Evidentment agafarem caps de setmana o dies festius
per no molestar el funcionament de l'escola.
També està previst que properament comencin les obres
de millora de la coberta, de rehabilitació de la coberta
d'un dels mòduls de l'escola Montserrat.
I també millores d'accessibilitat en diferents carrers de Sant Just.
Es faran rebaixos d'aguals i en definitiva es millorarà l'accessibilitat.
També s'han estat fent ja i es continuaran fent durant aquest estiu
millores de l'enllumenat.
Concretament, 240 punts de l'enllumenat passen alets.
Els barris més beneficiats són el barri Centre, Sud,
l'amirant de Canigó i Modulell.
També s'han substituït 28 làmpares per més potència
i es crearan 20 punts nous d'enllumenat.
Vull destacar les escales que connecten el carrer Muntanya
amb el parc del Canigó o la vorera del carrer Tudona
que està al costat del frontó, que és una zona que és bastant fosca.
Ahir vam fer una reunió, millor que una reunió,
una xerrada informativa amb bastants veïns.
Vam venir al centre cívic Joan Maragall per escoltar
com seran els ajuts a la rehabilitació que es financien
amb fons Next Generation.
El ponent va ser el director del Consorci Metropolitana de l'Habitatge,
el senyor José Antonio Artímez, informat que des de l'Ajuntament
posarem una persona referent perquè pugui atendre consultes,
que serà el senyor David Bea, que és un administratiu de l'àrea de territori.
També podeu trobar informació a la web de l'Ajuntament.
Convocatòria d'ajuts per al foment de la creació artística,
per segon any consecutiu sobre la convocatòria
per a la formació, innovació, creació i producció artística.
També ja estan publicades les bases de la promoció d'habitatge de lloguer
al barri del Mas Llull, concretament 30 habitatges
que s'estan construint ja en una fase molt avançada
al carrer Carolina Catasús número 7,
on és el barri de Mas Llull.
Seran 30 habitatges i el sorteig el tenim previst pel 30 de setembre.
És important consultar les bases que ja han estat aprovades.
El dia 14 de juny hi haurà un debat a Esplugues Televisió
en el qual participaran els portaveus...
Perdoneu, què he dit?
De juny, de juliol,
els diferents portaveus municipals.
Dit també que avui hem homenatjat diferents persones que s'han jubilat,
que treballaven a l'Ajuntament,
però també vull destacar que avui també s'ha jubilat,
ha estat el darrer dia la seva feina d'en Jordi Mortes,
que ha estat 38 anys al capdavant del servei de l'escola de persones adultes.
El substituirà la senyora Lorena Salgado.
I finalment aquest cap de setmana fem un canvi a la web de l'Ajuntament,
aquest era un dels compromisos que teníem en el PAM
i si tot va bé s'implementarà aquest canvi aquest cap de setmana.
Agenda.
El juliol i agost hi ha diferents activitats culturals.
Les nits de música, que són tres dijous al mes de juliol,
que es faran els dies 7, 14 i 21 de juliol,
són nits de música...
participen artistes dels tallers de música.
Hi haurà el Teen Festival per a joves de 12 a 18 anys,
el Casal de Joves, que es farà demà, divendres.
El 9 de juliol hi haurà la Bai Festival
i el Festival de Rap, que es farà al Casal de Joves,
el dia 16 de juliol.
I després també hi ha diferents activitats culturals
proposades per a les associacions veïnals
de la Plana Pedrosa, Veïsoleig i del Mas Llull.
I com ja s'ha dit, la festa major serà entre el 3 i el 7 de juliol.
Enguany es farà el pregó al Càngin d'Estar,
a les 7 del vespre, el dia 3,
i el pregoner serà l'escultor Jaume Plensa.
Dit això, obrim un torn de paraules als regidors i regidores.
Sí, gràcies, alcalde.
Volia demanar tres cosetes.
Demanar, preguntar.
El tema de les obres del carrer Bona Vista,
m'agradaria saber quant s'obrirà la licitació
per a les empreses que vulguin licitar l'acabament de l'obra.
Si s'obrirà de manera unipersonal, o fareu publicitat,
o com ho fareu perquè empreses que vulguin optar a licitar-la
puguin optar.
L'altra cosa, m'agradaria saber si es podrà fer
una auditoria de l'execució del carrer Bona Vista,
que és una de les coses que demanen la ciutadania,
una auditoria tant del que han realitzat com del que queda per acabar.
L'altra cosa que demanaven és que ja s'ha fet,
he vist que ja s'ha tirat el que és un terra perquè es pugui transitar,
però aviam si es podria posar uns tablons de ferro,
alguna mica més segur perquè puguin entrar a casa seva.
Això per un costat.
L'altre costat que ja ho vaig demanar al dia de la reunió
dels veïns és una vegada es tingui tot analitzat
si es pot fer una altra reunió per informar a tots els veïns
el calendari d'actuació i finalització de la obra.
Això per un costat.
Després, l'altre costat és el tema de les voreres
del carrer Creu i el carrer Amataneu.
Han estat afectades quan va venir el que és el canvi de la brossa
que pujava sobre les aceres, quan teniu planificat arreglar-les
i després una observació perquè si ho podeu comentar a l'empresa,
resulta que quan baixa pel carrer la Creu a l'altura de mercat
el camió toca el que són les llums de dalt i estan totes ratllades.
Si aneu caminant us hi fixeu, totes estan ratllades
perquè toca el camió a veure si es poden fer alguna cosa.
I després l'altra cosa és que al carrer Amataneu
si poguéssiu posar el que és un mirall,
perquè com que s'ha canviat el sentit, ateneu Amataneu.
Un mirall per poder sortir i tenir més seguretat
que no hagués de treure el moro del cotxe
perquè si no ja et trobes en seguida el que és Amataneu.
Gràcies.
Poca visitat.
Laia Flotats.
Tenim unes preguntes als partits de l'oposició,
la CUP, la regidora Ana Vilanova, Esquerra Republicana i endavant Sant Just.
Jo faré, és de part del comitè de treballadors,
jo faré una pregunta i la segona la farà en Sergi Seguí.
La primera pregunta és,
demanem que la plaça L325 convocada en l'oferta pública del 2022
s'endarrereixi al màxim per respecte a la persona
que l'està ocupant de forma interina i a la resta d'interins de la casa.
Quan s'ha volgut, s'han cobert places de forma no definitiva.
Es pot fer igual en aquest cas ja que sabem que la persona porta molt temps de baixa.
Perdona, és que estava llegint la teva precisament.
Sí, el comitè també demana que les places que quedin pendents
de convocar d'oferta pública d'anys anteriors,
que no siguin d'aquest 2022,
que sortin a concurs abans no caduqui aquesta oferta pública
i posant l'exemple de la del cap de personal i organització,
que està ocupada de manera interina des de fa tres anys
i consideren que en un lloc d'aquesta responsabilitat
es necessita algú que tingui una visió una mica més de llarg termini,
una mica més de recorregut,
que no pas una persona que l'estigui ocupant de manera interina
que sap que un dia o altre sortirà a la plaça a concurs.
Gràcies.
Sí, vàries preguntes.
La primera és, bueno, arriba la temporada d'estiu
i fa calor i tenim panaroles pel carrer.
La primera cosa és saber que s'intensifiqui aquest control de plagues de panaroles
i conèixer una mica quin és el pla de treball.
Després, una altra plaga que tenim és el de les rates,
sobretot especialment al barri centre,
perquè des que es va aixecar i es va posar a fer obres al carrer Bona Vista,
doncs totes les rates són escampades i tenim vàries queixes
i ens consta que a més a més s'han dirigit a l'Ajuntament
amb veïns i veïnes del centre del poble,
doncs que s'intensifiqui aquest control de plagues de les rates
i que es tinguin en compte això.
D'acord.
Després, també de cara a l'estiu,
quin és el pla de prevenció de seguretat per l'estiu?
Perquè ens arriba també que hi ha hagut robatoris també a la nit
i bueno, i a més a més,
començaran el període estival de vacances,
la gent marxarà de casa,
els habitatges quedaran buits.
Doncs quin és aquest pla de treball
i sobretot que s'intensifiqui molt més la seguretat
a aquesta època d'apartat aquest de robatoris i a la nit.
I després ja tornem a demanar el tercer pla consecutiu
si se'ns pot facilitar la ruta i planificació
dels serveis de neteja dels carrers de Sant Just,
però bueno, ja ho entrarem via instància
perquè així segur que quedarà apuntat.
I després també volem manifestar la preocupació que tenim
per les obres del carrer Bona Vista
que s'hagi naturat d'aquesta manera
i sol·licitarem també poder consultar l'experient de contractació
per poder fer l'anàlisi pertinent.
Gràcies.
Bueno, si hi va haver una reunió amb els veïns i veïnes
aquest dimarts, si no recordo malament,
voldríem saber també com va anar aquesta reunió,
quines van ser les principals reclamacions
dels veïns i les veïnes d'aquest carrer.
Gràcies.
Gràcies.
Abans de res, la cap d'àrea ens comentava
que ens deu una reunió per parlar amb detall
de la segona Escola Bressol.
Allà, si se'ns demostra amb calendaris i amb tramitacions
com ha anat tot plegat i ens convenceu,
perquè és una qüestió de convenciment,
no tindré cap mena de problema en venir aquí
i rectificar el que s'hagi de rectificar,
però ens heu de convèncer primer.
Per tant, benvinguda sigui aquesta trobada
per parlar d'aquest tema.
Són algunes preguntes, per tant, intentaré resumir-les.
El mes de febrer ja vam demanar que no podíem
accedir a les agendes dels càrrecs electes.
Seguim sense poder-ho fer.
Han passat quatre mesos i seguim sense poder-ho fer.
De tots els càrrecs electes, també de les nostres.
L'alcalde comentava que s'havia obert la passera de Mas Llull
però que encara no sabien ni començar les obres
del carrer Juan Ramon Jiménez.
Sí, en el moment que es va obrir la passera
no s'havien començat, van començar al cap de dos dies.
La pregunta és per què s'obre la passera.
Si quan arribes al final de la passera
vas amb una bicicleta o amb un patinet o amb un cotxet
i et trobes una rotonda per cotxes.
Potser es podria haver esperat obrir la passera
fins a acabar les obres de Juan Ramon Jiménez.
Quin ha estat el criteri, diguem-ne.
L'alcalde ara, com feia repàs de les obres,
de les properes obres, no he sentit res
sobre el carrer Verge del Pilar
però sí que alguns veïns del carrer Bona Vista
afectat per l'aturada de les obres ens comentaven
que s'havia dit que el carrer Verge del Pilar començava també
i el que volíem dir és que potser
tenir els dos carrers paral·lels
d'entrada i sortida del centre aixecats
no sembla gaire lògic.
Per tant, si ens podem esperar a acabar un
per començar l'altre,
creiem que seria el més normal.
També sobre la suspensió de llicències
de les escales i la boba
i la que ha anat sortint fa tres hores,
doncs vam quedar que ens trobaríem
per veure projectes alternatius,
per veure propostes.
Quan ho farem això?
Perquè estem ja a juliol
i la cosa al temps corre.
I després hem estat mirant el projecte
de reparcel·lació del projecte de reparcel·lació
de Bomer, perquè ens entenguem,
que va acabar la seva informació pública
fa cinc dies, el 25 de juny.
Nosaltres no ens hem pogut mirar fins aquesta setmana,
sabem que potser aquestes preguntes
s'havien de fer a la Comissió Informativa,
però us volem demanar per algunes coses
que hem vist en el projecte,
que ens expliqueu com és que apareixen.
Per exemple, en la relació d'interessats,
que sempre hi ha una relació d'entitats interessades
i de particulars interessats,
hi ha dos noms que ens han deixat una mica estranyats,
una és l'Agència Tributària de Catalunya,
que no entenem què hi fa en el projecte
de reparcel·lació de Bomer,
i l'altra és l'empresa propietària,
Ceros Vergara, teníem molt interioritzat
que l'empresa havia desaparegut,
que havia traslladat l'activitat,
però que l'empresa com a tal havia desaparegut.
I després també hem vist que en el projecte d'organització
està inclosa la indemnització pel trasllat de l'activitat,
per 8,9 milions,
per tant també ens estranyava veure que també sabia
que hi ha un import per traslladar l'activitat,
quan el que estem parlant és una reparcel·lació d'un solar,
d'un espai, per tant no entenem molt bé
si és una qüestió fiscal o alguna cosa similar.
Insistim que sabem que potser no és allò que era la informativa,
per tant també entendrem que si ens diu
que un dia mirem l'expedient i fem una trobada,
doncs també perfecte.
Doncs vaig responent.
Comencem per en Quico.
L'hicitació de les obres del Carrego de Bona Vista
no es farà dit, no es pot fer dit.
És un concurs express, els termini s'escurcen,
però el plec de condicions ara està penjat al portal de l'Ajuntament
i el portal de contractació no en sortia,
i per tant totes les empreses que compleixin les condicions
podran concórrer a aquest concurs.
Crec recordar que el termini de presentació oferta són 10 dies,
que s'escurcen respecte a altres tipus de procediments.
No és tant una auditoria com sé que en aquests moments,
jo crec que avui mateix ja s'ha tancat el que és la part no executada
del projecte del Carrego de Bona Vista,
que precisament és el que ha de servir per poder fer aquesta licitació.
S'ha fet les auditories de les parts executades,
es fan amb les certificacions d'obra,
la part que resta és la que s'ha inclòs dins d'aquest projecte,
que és un projecte més curt, més petit,
que és el que servirà per poder licitar el que queda d'obra.
Mesures de seguretat que demanaven els veïns des d'aquesta setmana
s'estan fent per part de la WIR.
Les voreres del carrer Creu ja tenen la previsió
que les havia d'arreglar l'empresa constructora del Carrego de Bona Vista,
la nova adjudicatària serà una de les actuacions
que haurà de fer quan s'acabi l'obra.
Me noto això que em dius del camió al seu pas,
entenc que és Carrego Creu amb rebal, que toca amb la farola.
Toca amb la farola.
Sí, sí, sí. Tinc de Bona Vista, allà toquen els penals.
Doncs apuntem-ho i ho mirem.
I després del mirall del carrer Taneu Major Quico,
estem plantejant-nos quin és el sentit del carrer Taneu finalment,
un cop reobrir el trànsit i en funció de quin sigui,
el posem o no el posem.
Aquesta decisió suposo que la farem properament.
Respecte als dos temes que plantejàveu Laia Flotats i Sergi Seguí,
que eren peticions del comitè d'empresa.
La plaça d'economista es convoca per una senzillesa raó
i és que el que no pot tornar a passar en un ajuntament
com Sant Just d'Esberg, que ja estem amb 20.000 habitants,
és que si ara la interventora demà se repanteix d'haver vingut i marxa,
doncs que tornem a estar sense cap funcionari del grup A1,
economista amb capacitat d'exercir les funcions d'interventor o interventora.
Estem parlant de llocs de moltes responsabilitats
i ara l'hem estat ocupant aquesta plaça d'una manera,
permeteu-me que digui, precària.
Si volem ser vosaltres mateixos,
ens demaneu que siguem un ajuntament que compleix escrupolosament
la normativa, que siguem diligents,
hem de crear aquesta plaça i convocar-la
perquè l'ocupi una persona com a funcionària,
perquè en el cas que demà ens quedéssim sense interventora
o per poder fer inclús les substitucions de vacances,
la persona que estigui en aquesta responsabilitat
compleixi amb els requisits que determina la Generalitat de Catalunya.
Cal ser un funcionari de carrera grup A1
i ara mateix no en tenim cap a la plantilla de l'Ajuntament
que compleixi aquestes condicions.
Convocatòria de l'oferta pública en termini,
jo crec que ja és la voluntat de l'Ajuntament,
aquest cas que us preocupa del cap de recursos humans
és una persona que ja ha manifestat que està a punt de jubilassa,
per tant amb més raó aquesta plaça es convocarà properament,
no hi ha cap voluntat de demorar-ho més del compte.
Panaroles i Rates, tenim un servei
acompanyat amb el Consell Comarcal que funciona bastant bé.
Què passa? Per què rieu?
Pensava que no sabia si era per aquest tema o per l'anterior.
Els mosquits són comarcals i les panaroles i les rates és un servei municipal.
Actuem a petició dels veïns,
quan hi ha un veí que tenen detectat un punt on se sospita que hi ha plagues,
ja siguin de Rates o de Panaroles,
ens truquen, parlen amb el Servei de Salut Pública
i s'intenta donar una resposta amb termini bastant ràpids.
Ara és veritat que estem en un moment, és l'estiu, ha plogut poc,
hi ha bastantes plagues, potser el termini de resposta és una mica més llarg,
però no hauria de ser superior a una setmana.
Hi ha casos que estan tot atents del que s'ha rebut?
Exacte, el termini potser a vegades ens escapa una mica per aquest fet puntual,
però en principi és un servei que funciona raonablement bé,
però insisteixo, ha de ser a petició dels veïns.
El que demanem és que s'interventi.
Necessitem que algú ens digui on hi ha...
També deuen fer un pla de treball, no?
Ara ja no pots prevenir, ara has d'actuar.
Prevenir es pot fer abans.
Perdoneu, però els tractaments preventius no es fan ara que l'animal ja està viu i caminant,
sinó que es fan amb les larves i en el moment abans que neixin,
que és quan fas la prevenció perquè el bitxo no convisqui amb nosaltres a la via pública.
Les actuacions preventives són de l'època més d'hivern, que no ara que ja estan...
No, però si detecta que la procedència d'aquestes està en el clavegaram,
aleshores sí que s'actua en el clavegaram.
Si l'origen està en un jardí particular, per exemple,
llavors qui ho ha de fer és el propietari de la finca.
El que volíem dir és que aquests tractaments de xocs que s'estan ofert,
quins són i en el respecte al tema de les rates,
que al barri centre ara n'hi ha moltes més, no per res,
perquè excepcionalment allà...
Les obres no ajuden.
Exacte, hi ha un barri en obres, doncs si es pot fer intensificar també
els tractaments de xocs en aquest barri.
Després...
No, no, no, fem una segona ronda, sisplau.
Clara prevenció de seguretat per l'estiu.
Efectivament, aquests últims quinze dies hem tingut alguns sorbatoris.
La temporada d'estiu sempre és complicada.
Ahir amb el regidor de seguretat, en Pedro Soria,
vam tenir una reunió amb el cap dels Mossos d'Esquadra a Esplugues,
a la comissaria d'Esplugues, el senyor Xavier Martín,
i hem arrencat el compromís que incrementen les dotacions
durant els propers dos mesos a Sant Just,
precisament per intentar detenir Mossos d'Esquadra.
Creiem que és una banda que està actuant
en diferents punts del municipi.
Afegeix complexitat que, a diferència del que passava altres cops,
que les accions es concentraven en un sol barri,
que era un barri fàcil de tancar, pensant en vell soleig,
en aquest cas el que ens estem trobant és que estan actuant
en diferents punts i això fa que sigui més difícil
poder detenir aquests lladres.
La reunió amb els veïns del carrer Bonavista
la va fer el regidor de via pública, el senyor Pedro Soria,
el neguir, evidentment, dels veïns anava en dos sentits.
Un primer, que es fessin aquestes actuacions en matèria de seguretat
que s'estan fent aquesta setmana per tenir aquests mínims de seguretat
i, en segon terme, el calendari d'execució de les obres
que resten pendents, que és el que us he explicat abans,
que intentarem complir si no surten imprevistos d'última hora.
Sergi parlava de les agendes dels càrrecs electes.
Em comenten que s'està buscant un nou sistema
perquè l'anterior no funcionava correctament.
La passera, per què s'ha obert?
Vam tenir un debat, evidentment, com pots imaginar si s'obria o no.
Jo, d'entrada, he de confessar que era partidari de no obrir-ho
fins que no estigués fet el carril bici de Juan Ramon Jiménez i Ramon Icajal,
però aquests últims dies, un cop ja es va col·locar la passera,
el que estàvem trobant és que era un boulevard i tothom accedia,
i abans no veiéssim que les tanques...
la gent entrava en zones que estaven protegides per tanques,
que en teoria no s'hi podia accedir, etcètera.
Vam preferir obrir-ho sent conscients que hi havia aquesta dificultat
que quan arriben al carrer Vinguda Riera i Juan Ramon Jiménez,
no poden continuar per allà.
Demanem un mes i mig de paciència
i esperem que d'aquí un mes i mig ja puguin tenir continuïtat
tant per la vorera com pel carril bici i arribar fins al carrer Industri.
El carrer Verge del Pilar, lo aconsellable, lo preferible,
era esperar que s'acabessin les obres al carrer Buenavista,
però vam estudiar a nivell de mobilitat
si és possible compaginar o no compatibilitzar les dues obres,
ho és, i per aquest motiu optem per començar les obres al carril Verge del Pilar.
Per què? Primera, perquè les obres seran durant els mensos de juliol i agost,
que són mesos amb poca afectació a nivell de trànsit,
i en segon lloc perquè ens fa molta por,
així mateix ho hem de confessar, que en aquests dos mesos o tres
que es pogués endarrerir l'obra hi hagués un encariment dels preus
i la constructora que ha guanyat el concurs en el moment de començar l'obra
ens digués que ja ens passés començar a passar amb la deixalleria
i que ens digués que renuncia a l'obra.
És una possibilitat que fa uns mesos era impensable
i actualment són problemàtiques que ens estem trobant
i que ens obliguen a prendre decisions que no són desitjables,
però a vegades has d'escollir quan governes entre Guatemala o Guatemala Peor,
entre opcions no òptimes.
En tot cas, podries fer un tros.
Sí, sí, al carril Verge del Pilar es faran dues fases.
Primer es farà la fase del carril major fins al carril Antoni Maria Claret.
Per tant, durant aquest període d'obres es podrà circular
per Antoni Maria Claret i Verge del Pilar,
i després, posteriorment, es farà la segona fase.
Jo entenc que quan es faci la segona fase el carril Bona Vista,
si tot va com ha d'anar, ja estarà obert al trànsit.
Suspensió de llicències de la Bòvila.
Aquesta setmana hem rebut ja l'estudi econòmic.
Ja hem rebut diferents propostes d'emplaçament del sostre
per part de l'equip redactor de la modificació de planejament,
que és de l'àrea metropolitana.
La voluntat és el mes de juliol, el principi és de juliol,
convoca'us a tots els grups per poder discutir ja,
com veieu, aquest planejament,
que és un planejament, evidentment, amb una alta complexitat.
I sobre el projecte de reparcel·lació de bòmer,
jo entenc que les persones interessades,
l'agència tributària deu ser per defecte,
perquè deuen haver-hi qüestions de compravendes fiscals
i s'informa l'agència tributària
i Acerós Vergara com a antic propietari que era del terreny.
Ara ja no hi és, l'empresa s'ha traslladat a Brera.
Entenc que en aquests casos hi ha formalismes que s'han...
Per la part que conec, és bàsicament això.
Quan es va començar el planejament, allà hi havia un propietari,
ara hi ha un altre, llavors s'ha de donar-li veu
amb aquell perquè certifici que ja no és propietari,
que és un altre, que és amb el que s'ha fet el planejament,
però estava aclidat i amb l'agència tributària el mateix.
I la incorporació del tema de costos de desplaçament
és perquè amb el càlcul econòmic de tota la modificació del planejament,
tant la de Acerós Vergara com la de Frigicoll,
incorporaven amb els costos de transformació
la part, diguem-ne, de trasllat de les activitats industrials,
perquè no hem d'oblidar que allò és una part del sostre que ve de l'avall,
però hi ha una altra part que és transformació industrial del sol
i, per tant, allò porta incorporat amb els càlculs
els costos de desplaçament tant d'un com d'un altre.
De fet, és un dels conflictes que tenen un i un altre
és quan es valora els costos de trasllat de les indústries que hi havia allà.
Quedeu i qualsevol dubte.
Hi ha més intervencions? Quico?
Sí, gràcies, alcalde.
T'he preguntat el tema de la licitació, Joan,
perquè jo sí que vaig vindre a la reunió,
vaig ser l'únic regidor juntament amb el Pedro Soria
que va ser molt interessant, perquè teníem els veïns molt cabrejats,
i una de les coses que va dir el nostre tècnic municipal, el Carlos,
va dir això en tres setmanes ho vull arrencar
i ja estic parlant amb una empresa.
Quan tu fas una licitació no hi ha cap privilegi amb una empresa.
No pots fer això.
I si el nostre tècnic municipal, jo ho va dir-ho.
El que va dir el tècnic municipal, entenc que és el que ens ha manifestat
en moltes ocasions, és que el que no vol,
en el transcurso d'aquests mesos hi ha hagut, com bé saps, un encariment de preus.
Si ara el que fem és limitar-nos, arrestar la part del projecte
que no s'ha executat i tornem a licitar les obres,
el que queda d'obra pendent, amb els preus que es va aprovar el projecte,
el més probable com que hi ha hagut aquest encariment durant aquest temps
és que l'obra ens caigui deserta,
el qual provocaria un nou endarreriment de l'obra.
Per evitar-ho, el que va dir el tècnic municipal
és que ha estat parlant amb empreses, o amb una o amb dues,
no, no, ha parlat amb més d'una empresa per tenir actualització de preus,
perquè li diguin a aquesta obra el que queda pendent d'executar
amb quins preus garantim que no quedarà deserta.
Perquè, evidentment, si aquest concurs torna a quedar desert,
els veïns, que abans deies que era molt interessant,
que estaven molt enfadats, doncs encara ho estaran més i amb raó,
una mica garanties de tenir preus actualitzats.
El concurs...
Sí, sí, és que s'ha de fer el concurs.
Es farà un concurs que es penjarà a la web i al perfil de contractant
i tothom tindrà deu dies, tothom, per presentar l'oferta.
I, com sempre, guanyarà qui presenti la meva oferta.
Correcte, però, Joan, és que jo sí que vaig estar.
Hi va ser un senyor que portava mascareta, gran,
que estava a aquella pudera on estava el Xavier,
i va preguntar exactament,
però heu parlat amb alguna empresa que pugui entrar ja enseguida a treballar?
Com que no?
Això no es pot fer a l'administració.
Jo ja sé el que es pot fer i el que no es pot fer.
Per això la meva pregunta ha sigut aquesta.
L'altra cosa és que hi ha una necessitat i una urgència.
Jo soc el primer que vull que el que arribi a una vista s'executi l'abans possible,
perquè ara mateix hi ha una molèstia bainal.
Però la meva pregunta és aquesta.
Clar, jo prefereixo que els serveis tècnics em diguin
que tardaran dos mesos, un mes, a activar això,
que no que em diguin que en tres setmanes tindrem
la constructora i que ho començarem a fer.
Perquè en tres setmanes, poques vegades, hem fet coses en tres setmanes.
Fent-ho d'urgència.
Estem parlant d'un procediment d'urgència
que s'escurcen molt els terminis de licitació
i per tant entenem, els serveis tècnics entenen,
que si no hi ha ni previstos d'última hora,
en tres setmanes podem tenir judicatari.
Abans de tres setmanes segur que no el tindrem.
Si tot va com ha d'anar, tenint en compte que són deu dies d'exposició públic,
si ens afanyem, si la casa aprèta la maquinària,
podem tenir judicatari en tres setmanes.
I per fer-ho hem de tenir garanties,
que quan fem el concurs aquesta és la garantia número 1,
que hi hagi com a mínim una empresa que es presenti,
perquè els preus no estan despassats,
perquè els preus estan actualitzats i són atractius
perquè es pugui presentar una empresa.
Jo ho entenc Joan, però una cosa és el nostre timing
i l'altra cosa és la constructora que té que comptar,
perquè jo compto també, jo haig de comptar
i en una setmana depèn de quina obra,
t'has d'anar mirant matèries, el que dius tu,
i s'ha de contestar a no es compta si...
Nosaltres tenim els procediments que tenim i els terminis que tenim
i ara la realitat és aquesta que dius tu,
que és veritat que els preus estan canviant setmana a setmana,
però hi ha un moment, que és avui, que s'han tancat els preus
i amb aquests preus és en els que es farà l'elicitació.
Si d'aquí tres setmanes s'han duplicat,
per la raó que sigui, quedarà desert,
però en algun moment el preu s'ha de tancar i s'ha de fer el concurs.
Alguna pregunta més, no?
Doncs alliberem la secretària i la interventora
i passem la paraula al públic si és que hi ha...
Sí, senyor Riera.
Hola, bona tarda.
Presento, el meu nom és Joan Riera
i primer gràcies per poder-hi dreveu,
per poder parlar per a aquelles persones que no estan aquí,
que seria la ciutadania de Sant Just,
el qual és molt respectable pel nom que porta de Sant Just,
que són justos aquí.
Per tant, estic molt agraït tant a l'Ajuntament
com al ple que teniu aquí
per la vostra col·laboració on fer les coses bé,
que veig que teniu una dinàmica molt important,
que veig que teniu una dinàmica molt activa i molt agradable.
Tant una part com l'altra,
els dos actueu de forma molt coherent,
m'agraden més els que apreten que els que no apreten tant.
A part d'això, jo venia aquí a exposar dos punts, bàsicament.
Primer punt, primer que els serveis socials,
els que ajuden la gent que realment no són buscats
però se troba en una situació d'emarginació,
que realment els ajudin, que no facin un pagot,
que no els diguin sí, però després és sí, però no.
I després també una altra cosa, un recte molt important,
al qual no és agradable apollar-lo, estar mal vist.
Se parla molt de la violència de gènere, evidentment,
però teniu en compte que encara més faci una mort d'una dona,
és un delicte gravíssim, gravíssim a la societat,
però és inevitable que en aquesta societat de la cultura
ja deixem l'adeixades cultural de la gent
i les persones arribin a aquests extrems.
Una vegada això, per poder-ho solventar, ja és qüestió de cultura.
Ja no és qüestió de posar medis, de posar, apretar més els homes,
perquè si tenim en compte les dates oficials,
la pressió que s'està fent a l'home en general
de suicidis és el 75%.
O sigui que aquí està passant alguna cosa amb aquesta societat
de l'emarginació que s'està fent a l'home.
I on vaig a parar? Vaig a parar en què?
Els homes que són maltratats estan mal vistos.
Baixis al servei social que baixis, baixis al laborat que baixis,
baixis al jutge que baixis, baixis on baixis.
En tot estan mal vistos.
Estic trencant una llança a favor d'aquells homes
que senten uns sants barons estan sent maltratats
per l'administració i per la justícia.
No vaig a culpar ningú perquè ja sabem que això és culpa de tothom.
No només d'una persona, ni d'una entitat,
ni dels serveis socials, ni dels advocats, ni dels polítics.
És un compromís general d'aquesta societat
al qual no l'estan contemplant com està passant
i estan provocant que moltes persones
que lògicament fan el que no tenen que fer
se'ls enbaixi el cap i facin allòs que no devien fer,
que és matar a una dona. Mai estic a matar a ningú.
Per cap motiu. Mai.
Per tant, aquesta situació se porta a un extrem
que les persones que cometen aquests delictes
és de hagut moltes vegades, no vaig a dir sempre,
perquè no vaig a disculpar ningú per fer una cosa que no estic a fer mai,
és de hagut a la gran pressió social
que estan treballant aquestes persones.
Després se suïciden.
És evident que aquesta persona no estava mentalment bé,
perquè una persona que té maldat,
el que fa és ocultar quan maten la dona.
Senyor Riera, teníeu alguna petició?
Sí, concreto, i perdoneu-me.
No, és que ha estat molt bé que em puntualiseu,
perquè podria estar amb el micròfon a la mà tota la nit.
Voldria que Sant Just, ho diu el nom, Sant Just,
es comences a trencar una llança
a favor també dels homes maltratats,
verdaderament maltratats com les dones.
Seria algo gratificant.
No em vaig a graficar amb aquest terreny,
perquè és un terreny molt perillós.
I que també tinguessin la gent que està marginada
i no pot menjar.
Res més i molt agraïda per vosaltres escoltar les meves paraules.
Molt bé.
Hi ha més paraules?
Sí, Isabel?
Vull donar les gràcies a totes i a tots
als que heu aprovat el pla de gènere.
Us volia donar les gràcies a totes i a tots
als que heu aprovat el tercer pla de gènere.
S'ha fet menció, efectivament, fa vint i escaig d'anys,
ara farem molts anys que vam començar amb aquest municipi
a posar una mica els peus al que era el Montreal.
No li contestaré a aquesta persona,
perquè li faria un al·legat que una cosa és assassinar dones
i una altra cosa són maltractaments.
Estaríem d'acord en que el mal tracte no cal,
però comparar un mal tracte que et pugui donar,
doncs bueno, tots...
És que no, no vull entrar.
M'ha trencat una mica el què,
però assassinar una dona, en fi, fa molts anys.
I jo agraeixo que l'Ajuntament sigui recordant-se
com es fa per ofici.
Abans es feia al principi del ple,
ara es fa amb un altre punt,
però és igual, les dones assassinades crec que s'ho mereixen
i serà l'única manera que recordem que tenim una lluita pendent.
I en aquest sentit, us demano,
que ja que hem aprovat un pla d'igualtat,
corregiu el vostre llenguatge.
Massa sovint utilitzeu veïns portant veus,
utilitzeu el masculí,
masses vegades amb aquest ple,
a les vostres emocions, parleu de tots,
no de tots i totes.
Per favor, és que això ho heu d'incorporar,
és necessari, perquè si no continuarem sentint coses
que no canviaran,
no canviaran aquest món que necessitem canviar,
perquè si no continuaran morint
masses dones assassinades.
Doncs recollim el guant i ens esforçarem a tenir jo el primer,
a tenir un llenguatge més inclusiu.
Jo sento que us molesti els aplaudiments
quan a lo millor no toquen,
però és l'única manera que tenim les persones
d'escoltar tot el que costem.
Vosaltres és una mica el que us dediqueu,
els que estem aquí venim perquè volem sentir una mica el quei,
perquè estem treballant perquè la ciutadania,
en el meu cas de Sant Just,
sigui realment igualitària.
Però hi ha coses aquí que s'opten molt, molt.
I com a persona educativament tinc netes,
no a l'escola Bressol,
però quan us sentia parlar del model de cura d'aquests nens
sense una figura de responsabilitat
i sempre pensant que la responsabilitat és d'una entitat
que es diu Generalitat de Catalunya.
La veritat és que poseu-se en el nostre lloc.
La responsabilitat sabem que no és obligatori,
sabem que és un ensenyament no obligatori,
sabem moltes coses.
També sabem que la Generalitat no ha pagat la nostra llar Bressol
no sé quants anys.
L'altre dia vaig llegir el de Llons,
és que hem rebut no sé quants diners.
És una responsabilitat, l'educació és del govern de la Generalitat
i és així.
Llavors no sé per què no aneu a la Generalitat
a demanar que posi el que sigui professionals pagats
perquè atenguin aquests nens.
Perdoneu pels aplaudiments però jo crec que us passaria igual
i aquí ha hagut moments d'intervenció de persones als plens
que és l'única manera que puguem mostrar
amb el que estàs d'acord o amb desacord.
Hi ha intervencions vostres molt bones
i jo recordo amb aquest ple fa molts anys haver aplaudit
i no se'n va dir que no amb un regidor del PP
que va votar a favor de la Llei de l'Avortament.
Per tant, un home del PP que ens va votar a favor
d'estar en contra de la reforma que va fer el Rajoy
de la Llei de l'Avortament.
Per tant, les persones que assistim al públic
hem de ser també escoltades i respectades.
Mentre no us escridassem ni us faltem el respecte
ni diem bestieses,
però crec que podem mostrar les nostres sensacions a vegades.
No, perdona però només és per il·lusions.
Tu vens molt sovint amb aquest pla i alguna vegada has vingut.
Per què? Per lo mateix.
Perquè és que no us agrada que vingui el públic.
No, no, no et miro tu.
O sigui, miro en general.
Per tant, fa tres anys i mig que no m'acostava.
És el primer ple que vinc i ho he fet per respecte
al treball que he fet jo i les dones d'aquest municipi
per al Pla d'Igualtat.
Perquè si no, venien aquí.
Venien aquí per sentir certes coses que han passat.
Si no pogués dir res, és molt, molt, realment, de molt poca participació.
I quan la participació es pot donar, tampoc se senta bé.
Per tant, sincerament.
No, és que no vull fer ara això en debat perquè estarem molt cansats.
Però continuem.
Gràcies.
No, la qüestió és que sí que hi ha hagut diferents manifestacions
durant aquests anys que no has vingut al Pla
i l'autoritat que dirigeix el Pla normalment crida l'atenció
als qui fan aquestes manifestacions.
Perquè, com tu dius, no ens molesta, al revés, agraïm
i ara els regidors estem aquí escoltant les preguntes que feu l'alcalde.
Són preguntes que feu l'alcalde, podríem marxar,
però a nosaltres ens agrada escoltar els vins de Sant Just
i ens quedem aquí per a veure què ens dieu.
I és el lloc on teniu per expressar,
com acabes d'expressar, tot el que vols
i que ara després, si vols, en parlem,
perquè crec que el que has dit no és.
Però el que està clar és que si en altres ocasions,
quan no s'aplaudeix l'autoritat de l'Ajuntament,
es crida l'atenció el dia que s'aplaudeix
una opinió que li és més a favor, també ha de crear l'atenció.
I una cosa és una qüestió espontània,
però el que simplement he dit és
el que s'està fent aquí en aquest ple.
Si en aquest ple s'està fent això, ho es fa sempre o no es fa mai.
I si no es fa mai, jo, perfecte.
Si decidim que la gent del públic durant el ple
pot comentar, pot aplaudir, pot...
Jo ho trobo perfecte.
Però que sigui per tothom, no només pels d'un color.
Pels d'un color.
A mi no m'impliquis amb l'oci, si dius, en tot cas,
per no estar-ho aquí a la costa de la taula.
Primer de tot, jo no formo part dels drets, però en tot cas...
Isabel.
...que... que feu malament.
Vinga.
Atallar els arrelatges, això l'hi dic a la taula,
o no, perquè ho podria haver-hi anul·lat sense faltes de l'escriptura.
Sí, n'és clar.
Malament, no.
Molt bé. Doncs gràcies per assistir al...
Ai.
Sí, si és molt breu, sí.
Perdoneu, eh.
Agradeixo l'observació d'aquesta senyora, la qual tots i totes,
perquè jo he parlat de tots i no he dit totes,
d'acord? Agradeixo l'observació. Moltes rautes, senyora.
I també també vull matisar una cosa, que és molt important,
quan es parla de drets,
els drets s'han de tenir els homes i les dones.
La igualtat es comença pel respecte dels altres.
Doncs...
Tanquem el ple ordinari del mes de juny i...