I benvinguts a la sessió de 27 de juliol, el ple ordinari d'aquest mes de juliol.
En primer terme, aprovarem, si s'escau, l'acta de l'última sessió, que va ser el 28 de juny.
Hi ha algun comentari, no?, respecte a l'acta.
Doncs anirem a votacions, vots en contra, abstencions.
S'aprova per una imitat l'acta del darrer ple.
Dictàmens, anem a l'àrea d'economia.
Primer punt és l'aprovació de la correcció d'error material al pressupost general de l'Ajuntament.
Defensarà aquest punt la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Gràcies, alcalde. Bona tarda a tots i a totes.
Doncs bé, és un punt molt senzill.
Ens va detectar un error material en una de les partides.
Havíem doblat per error dues partides idèntiques a la mateixa entitat,
que era les etmanistes de la nostra senyora Lourdes.
I el que era és que hem de fer un canvi de partida
i canviar el nom d'armenites de la nostra senyora Lourdes
per a Esprociat, que és una altra de les entitats que també reben subvencions.
I és el que portem en aquest punt.
Alguna qüestió? No? Sí.
Raquel del Riu, junts.
Se'm sent bé?
Òbviament, és que és un error que al subsanar-lo
Entenem que llavors ara no han rebut la subvenció que els tocava
i ara la rebrà Esprociat.
És aquest el tema.
Gràcies.
Alguna pregunta més? No?
Doncs anirem a votacions, vots en contra,
abstencions,
CUP amunt, esquerra republicana,
Vox, vots a favor,
Partit Popular, Junts per Catalunya, endavant,
Sant Just en Comú i Partit Socialista. Queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és l'aprovació del Compte General de l'exercici 2022,
integrat pel Compte General de l'Ajuntament
i els comptes anuals de l'Empresa Municipal Promunça.
Defensarà aquest punt també la regidora d'Isenda, Quim Mahiménez.
Gràcies.
Doncs bé, que sapigueu que els nostres comptes anuals
tenen diversos expedients o informació.
Hi ha el balance i el compte de resultats econòmic patrimonial,
hi ha l'estat de canvis en el patrimoni net,
els estats de fluxos, els estats de liquidació del pressupost i la memòria.
El que no faré, perquè si no seria una mica farragós per tots,
tant pels que ens esteu veient com els que ens esteu aquí presencials,
és llegir tot el totxo de tota la memòria.
Per tant, farem un petit resum breu.
La liquidació del pressupost, que com sabeu es va adonar el mes de març,
vam tenir un resultat ajustat de 10.309.945 amb 42.
Vam tenir un roman de tesoreria de més de 9 milions d'euros,
que vam fer també un ple on els vam repartir.
Llavors, vam tenir un estalvinet d'un 12,76
i vam tancar amb un ràtio de deute viu d'uns 15,73%.
Complim l'objectiu d'estabilitat pressupostària,
que això significa que tenim equilibri i capacitat financera.
Llavors, també dir-vos que ProMunça presenta un resultat extraordinari
de l'exercici de 130.008 amb 79 euros.
I, per la meva part,
dir-vos que s'ha executat un 115,29% d'ingressos corrents
i els vagaments s'han incrementat també
en respecte de l'any passat amb un 23%.
I jo no diria més números perquè és que si no ho tindrem
en exposició pública on es podrà llegir tot,
perquè si no es fan molt, carregós.
Moltes gràcies, Quima. Hi ha preguntes?
Sí, bona tarda a tothom.
Bàsicament volia reflectir un debat que es va tenir
a la comissió informativa per fer-ho públic.
En aquest debat, el grup municipal de Junts
posava una qüestió sobre la taula bastant important,
on ens deia que, clar, amb 10 dies d'antelació
es presentaven aquests comptes, tot un totxo,
i que costava molt portar una fiscalització de tot aquest procés.
Llavors, com ho diríem?
Jo quan vaig entrar també vaig tenir aquesta sensació
quan vaig entrar aquí de regidor. Llavors vosaltres
sí que li vau dir raonablement que sí que és cert
que això s'havia aprovat aquests pressupostos en l'anterior
legislatura i que sí que havíem tingut accés a aquesta informació.
Però la cosa és que quan hi ha pressupostos,
el moment en què s'aproven els pressupostos,
es torna a repetir aquesta qüestió. Llavors va sorgir
una possible solució, aquesta qüestió que en el fons
és una qüestió de que podem tenir fiscalitat,
que els grups municipals no podem tenir com un accés
a aquest resum, que a vegades fan els funcionaris de l'Ajuntament
o que es fa el seu propi govern, que és molt més tangible,
que és molt més entenedor de tots els números,
de tot el que s'està proposant en un pressupost o en uns comptes.
Llavors, ja sé que no s'ha arribat en aquests comptes
i que ja s'havien aprovat els pressupostos,
s'havien vist els números en l'anterior legislatura,
i els pressupostos, m'agradaria tenir el compromís del govern
que, diguéssim, facilitarà una certa informació
en qüestió d'aquests resums, que si vol,
com es va parlar, perquè el document formal és el que compta,
es pot ficar amb una marca d'aigua, aquí poden haver-hi errors
i no ens en fem responsables d'això,
però sí que poden facilitar la tasca tant de la ciutadania
d'entendre aquests pressupostos i també la fiscalització
per part de l'oposició.
En certa manera, ja constatar-ho perquè és una cosa
que jo quan vaig entrar aquí també ho vaig notar,
i de fet, em va sorprendre molt que l'oposició
ho tingués tan normalitzat, i ara que veig que també
ha entrat gent nova al consistor i que pensa en aquest sentit,
crec que és un bon moment també per posar-ho sobre la taula,
i per la resta n'abstindré.
Sí, nosaltres, en el mateix sentit, volíem agrair
perquè finalment, és veritat que dos dies abans,
hem de veure aquest document resum
i bàsicament el mateix que diu l'Aleix,
que ens agradaria si es pogués instaurar de cara
als següents exercicis, doncs aquest document
que no és només que sigui un resum, és que és
un tractament de la informació fet per una persona experta
que és la interventora i, per tant, aporta
tota la seva experiència i coneixement sobre el tema
si es pogués instaurar de cara als següents exercicis.
Bàsicament això, per la resta també ens abstindrem.
Molt bé, gràcies Raquel. Una pregunta més?
Doncs tancaria l'aponent, Quima Jiménez.
Doncs bé, això va sorgir a la Comissió Informativa,
la interventora evidentment fa els seus números
perquè sigui més fàcil a l'hora d'entendre'ns a tots nosaltres
i ens va passar un document a tothom que posava
document no oficial on hi havia dades més resumides
de la memòria que realment és la que s'apropa.
Perquè ella és veritat que a vegades es fan comparatives
perquè a vegades fins i tot l'Estat ens demana
les comparatives d'un any en l'altre, com un compte anual
de qualsevol empresa que veus el resultat del 2022 en aquest cas,
21 i 22, i ella ens fa un resum perquè ens ho explica.
És veritat que en els pressupostos, quan us demanem
si algú vol fer alguna sessió perquè us expliquem
el pressupost, hi ha vegades ningú es presenta.
Algú vol fer alguna sessió informativa de pressupostos?
Moltes vegades s'ha dit que no. Aquí hi ha una exregidora
que el primer any que va fer de regidora va venir
tot un dissabte al matí i algunes persones que estan aquí
van venir a fer una sessió. Aquest any la tornem a proposar.
A veure quantes persones venen perquè la interventora
i amb el gerent i amb tots nosaltres us explicarem
el pressupost perquè a l'hora de defensar no passi això
que acabeu de dir. Però vam intentar-ho fer
la legislatura passada i ens quedàvem sols.
I és a dir, si fem tots el compromís que quan fem unes reunions
ens presentem, ens presentem tots. Perquè llavors és molt fàcil
venir aquí i dir, ostres, és que no se'ns expliquen les coses.
Quan hi ha reunions, un s'ha de presentar perquè
s'expliquen les coses. Més que res, que he dit clar
que si volem el compromís el volem tots. Nosaltres,
he dit tothom, perquè els tècnics fan un esforç
per explicar-nos-ho, d'acord? Només dir-vos això.
Molt bé. Gràcies, Quim. A la jovedia hauríem
una segona ronda. Sí, em sembla bé en aquest sentit,
però m'agradaria preguntar, per exemple, perquè la
interventora va fer un resum sobre això, quanta gent d'aquí
se'n recorda del que va i l'interventora? I no perquè no ho
expliqués bé o malament, sinó perquè una cosa és,
i em fico aquí a explicar uns números, no sé què, no sé quantos,
i l'altre és tenir un document ben explicat que me'l puc mirar
amb temps i que puc contrastar i gestionar la informació.
Són dues coses diferents. Si no estem parlant exactament
la informació, és una cosa que no s'ha fet fins ara i ja sabem
que és informal, ja sabem que no esteu obligats a fer-ho,
però us ho demanem per qüestió de transparència.
Molt bé. Doncs sí, Raquel del Riu.
Opino exactament igual
si hi ha reunions, nosaltres no hi érem, ja veurem quan es facin,
però és ben veritat que no és el mateix
una cosa que t'expliquen, i a més de viva veu,
perquè també si t'ho expliquen i ho estàs veient amb una pantalla,
per exemple, a vegades és diferent que tenir un document llavors.
Reiter el que he dit abans només, que ens agradaria veure si es pogués
agafar aquest compromís, si hi ha reunions hi anirem,
si hi ha un document l'agrairem.
Molt bé. Doncs anirem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions. Cup amunt. Partit Popular.
Junts per Catalunya. Endavant Sant Just.
Vox. Vots a favor.
Junts per Catalunya. Endavant Sant Just.
Vox. Vox. Vox. Vox.
Primer lloc de terminació de les festes locals
l'any 2024 a Sant Just.
Defensarà aquest punt la regidora de presidència, Gina Pol.
Gràcies, alcalde, i bona tarda a tothom.
Els dies que designem per festes locals l'any 2024
serien la segona Pasqua, que l'any vinent serà un dilluns
dia 20 de maig, i també en aquest cas acabem el dia oficial
de la Festa Major, que és el 6 d'agost, que l'any que ve
cauran dimarts. Recordar que part del plenari
d'aquestes dues festivitats, també el Consell Escolar
que lidera en just fos salva, va triar també dies que són
de lliure disposició de les escoles, també són festius al municipi.
Recordar-vos que per aquest any 2023 són el 13 d'octubre
i el 7 de desembre, i que ara l'any vinent seran
el 12 de febrer, el 1 de març i el 17 de maig.
Aquests són els dies que conformaran el calendari de festius
tant de finals d'aquest trimestre com l'any 24.
Gràcies, Gina. Hi ha paraules?
Alegge Badia, Cupomunt.
Simplement preguntar quins són els mecanismes per decidir,
per exemple, si hi ha festa la segona Pasqua o...
Fem primer una ronda i després tanc a la ponent.
Hi ha més paraules?
Vaia flotats, endavant Sant Just.
Hola, bona tarda a tothom.
De cara, si és un comentari relatiu a les festes locals
d'aquest any, que la segona Pasqua es va moure
de cap de setmana a Barcelona,
va moure la festivitat de la segona Pasqua de cap de setmana
perquè no coincidis amb el cap de setmana de les eleccions,
i va ser el dilluns 5 de juny.
I aquí a Sant Just no vam escollir aquest dia,
vam escollir un altre dia que va ser anterior.
I això parlant amb alguns comerciants
va suscitar una mica de caos per part de la ciutadania
perquè un dilluns normal...
Normal, vull dir un dilluns laborable,
les botigues estaven tancades perquè era festiu local,
que no totes van tancar.
I en canvi, un dilluns, que era la segona Pasqua,
que hi ha molta gent que treballa a Barcelona
o altres municipis on s'hi fan la segona Pasqua com a festa local,
es van trobar que sí que estaven obertes les botigues aquí
quan no ho esperaven.
Aleshores, sí que se'ns va comentar per part d'un parell
com s'havien decidit aquestes festes.
Jo recordo que l'any passat, en el ple similar aquest,
en el que es va decidir això, es va parlar que s'havia parlat
amb les associacions de comerç.
I és saber si aquest any aquesta determinació del 6 d'agost
és evident, però del 20 de maig, la segona Pasqua,
s'ha comentat amb les altres entitats,
sobretot amb les del comerç o no. Gràcies.
Hi ha més preguntes?
En resposta a l'Aleja,
costumem agafar aquests dos dies perquè hi ha una tradició
i aleshores el pàntex comerç i la ciutadania, més o menys,
ja sap que aquestes dates són habituals que siguin festives de Sant Just
i el que ens passa quan hi ha un any que és estrany,
com el cas que cita la Laia, perquè hi havia les municipals
i interessava que el màxim nombre de ciutadania participés
a les municipals i no fos un pont, molts municipis van canviar la data.
Això va generar que fos un any en què hi havia menys costum
perquè el fet que estiguem aprovant aquests dies avui a plena
vol dir que tota la ciutadania en sigui conscient quan arriba la data en qüestió.
Amb les entitats de comerç es parla, però aquestes no s'han parlat
perquè no surten de la dinàmica habitual dels anys corrents.
En altres períodes s'havia triat, per exemple,
la festivitat de la Festa de la Mercè,
donat que estem molt pròxims a Barcelona, però no tothom tampoc la tria.
Per tant, també hi ha disparitat en que si la fas plugues
o la fas enfeli, vull dir que agafar dies que no són les habituals
o les corrents genera aquesta confusió o dubte
de dir què fem o l'últim any va haver-hi el dubte
que el mercat demanava poder obrir, tot i que s'havia acordat no fer-ho.
Bé, la idea és seguir escoltant la ciutadania i les entitats
per fer-ho el millor possible, però també és veritat que les escoles
trien els dies, tothom ho accepta i aquell dia tanca escoles,
nens a casa i tothom a acceptar-ho.
Vull dir, aquí a l'Ajuntament tenim dos dies, acostumem a fer aquests dos
i, per tant, genera estabilitat a l'hora que ho sàpiguen
comerços i ciutadania. Si qualsevol any teniu una proposta
diferent, se'n parla amb temps, segur que és un punt
que sempre s'aborda entre els mesos de juny i juliol,
per tant, se'n pot parlar en marxa si hi ha festivitats que
han de canviar, no hi ha cap problema en parlar-ne.
Molt bé, gràcies, Gina. Aniríem a votacions,
vots en contra, abstencions.
Doncs, a prova, perdona'm la meitat, aquest punt.
Anem al següent, que és la modificació singular
de la plantilla de personal funcionari de la corporació
i de la relació de llocs de treball per incorporació
de dues places d'educador-educadora de l'escola
com a conseqüència de la creació de l'escola
Bressol a Mainada. Defensarà aquest punt
al Regió dels Recursos Humans, Francisco Vidcaino.
Gràcies. La proposta que llevamos a pleno
es la modificación singular de la plantilla de personal.
En concreto, es la incorporación
de dues places d'educador-educadora
en l'escola com a conseqüència de la creació
de l'escola Bressol a Mainada.
El 24 de novembre de 2022,
en el ple de l'Ajuntament ja es va aprovar
el pressupost corresponent i 8 places d'educadora
2 del subgrup A2, que serien les educadores de referència,
i 6 del subgrup C1, que serien les educadores de complemente.
En este caso se hicieron para un total de 87 plazas.
Como conseqüencia del incremento de plazas
que han aumentado de 87 a 107,
ha habido que aumentar el número de clases
del número de grupos de 6 a 7,
y por lo tanto aumentar el número de educadoras.
En concreto, las educadoras de subgrup A2
aumentan en una educadora más, que pasarían de 2 a 3,
y el subgrupo de educadoras de complemento C1
se incrementa también en una educadora más,
que pasen de 6 a 7 educadoras.
Todos los parámetros de estos puestos de trabajo
son exactamente iguales de los que ya se había decidido
en su momento,
y también vale decir que esto se comentó
en la mesa de negociación el 5 de julio de 2023,
la mesa de negociación en la que están los indicados.
Nada más.
Bona tarda, Joan Junts.
Desireu dir-ho a Esquerra Republicana.
Hola, bon vespre a tothom.
Bé, nosaltres estem contents
que per fi amb aquesta modificació singular
i per tant amb la creació d'aquestes places
pugui posar la segona escola Bressol municipal en marxa,
una necessitat que a Esquerra Republicana
vam posar sobre la taula la negociació de pressupostos
i ho celebrem i votarem a favor.
Gràcies, Desirem. Raquel del Rio, Junts per Catalunya.
Doncs bé, nosaltres durant tota la campanya
hem estat recamant l'anticipació per part de l'equip de govern
per dimensionar correctament els serveis públics
arreu del creixement que ha tingut el nostre poble en els darrers anys.
Això és una mesura que assegura que aquest creixement
en quan el que és la nova escola Bressol, els nens i nenes que hi van,
estigui cobert, per tant no podem fer més que votar a favor.
Com heu dit, primer hi havia una previsió,
després n'hi ha una altra.
Nosaltres apalem una mica aquesta anticipació,
però sigui com sigui, és una cosa necessària i votarem a favor.
Gràcies, Raquel.
Anirem a votacions, vots en contra, abstencions.
S'aprova per unanimitat aquest punt.
Anem al següent, que és la modificació singular
de la garantia de personal laboral per la transformació
del règim jurídic de diverses places.
Afansarà aquest punt també el regidor de recursos humans,
Francisco Vizcaíno.
En este caso existen cuatro puestos de trabajo
que son en este momento el régimen laboral
que realizan funciones que están reservadas
para personal funcionario y, por lo tanto,
aunque ahora están ocupadas temporalmente por este régimen laboral,
no es el momento de que se incorporen los funcionarios.
Se trata de una plaza de la subgrupo C1
de la superscala administrativa,
dos plazas en la superscala auxiliar administrativa del grup C2
y un arquitecto técnico del grup A2.
La particularidad de este cambio va a ser
que las plazas del régimen laboral se van a mantener
y, en el momento en el que se incorporen los funcionarios
a su plaza, de forma automática la plaza se amortiza.
La plaza que se ocupa de funcionario es de la misma categoria
y con la misma retribución que lo que tenía anteriormente,
por lo tanto, ni hay aumento de puestos de trabajo,
ni hay aumento de retribución
y simplemente es un cambio del régimen laboral al régimen funcionario.
Molt bé, gràcies, Francisco.
Alguna paraula?
Sí, la disfrutem.
Aquestes quatre places,
com afecta les persones que les estan cobrint?
Te contesto ya.
Las plazas salen a concurso,
entonces las mismas personas que están cubriendo las plazas
se pueden presentar a ellas.
Entonces, como que las plazas hay en las bases a una serie de puntos,
seguramente las personas que las están ocupando
tendrán una puntuación más alta,
pero si una de las personas
que está ocupando la plaza
en régimen laboral
no guanya la plaza,
la guanya una altra persona
y ocupa la plaza de funcionaria,
y heu dit que a la del régimen laboral
queden anul·lades.
Què passa amb aquella persona?
Ara.
No, como decía,
la plaza de régimen laboral
se amortiza automáticamente
cuando se cubre la plaza de funcionario.
El que ocupe la plaza de funcionario,
puesto que aclaran el concurso, la ocupa
y la otra plaza automáticamente queda amortizada.
Si no hay plaza, no hay persona.
Una pregunta més?
Aniríem a votacions,
vots en contra,
abstencions,
Partit Popular, Esquerra Republicana,
Junts per Catalunya,
endavant Sant Just Pocs,
vots a favor,
CUP amunt, Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Anem a l'àrea de territori.
Primer punt és la desfectació d'una part de la finca situada
al final del passatge segura,
fitxa 64 de l'inventari municipal de vens i mobles.
Defensarà aquest punt el regidor d'Urbanisme, Francisco Vizcaina.
Lo que proponemos al Pleno
es la desfectación de una parte
de la finca que está al final del pasaje segura.
Se trata de una finca
que se ha adquirido desde el ayuntamiento
y que fue adquirida en su momento,
el pasaje segura número 14,
y en realidad en su fecha, cuando se adquirió,
es porque esta porción de terreno estaba destinado a una abertura
hacia un nuevo paso público.
La finca al final,
la previsión que se tenía no se llegó a materializar,
con lo cual el terreno
era un sistema viario.
A instancias de una solicitud
del Grupo Ferrari Internacional,
que solicitó la anexión de esta firma,
se elaboró un informe técnico justificativo
por parte del área de urbanismo.
En el informe técnico,
y de acuerdo con el artículo número 24
del reglamento de patrimonio de las entidades locales,
se vio que si una finca a los 25 años
no se ha utilizado,
y de acuerdo con su afectación para la que estaba prevista,
entonces es posible enajenarla.
Lo que se propone en este pleno
es la desafectación del uso público
de esta porción de suelo de 51,56 m2.
Gracias, Francisco.
Sobre la desafectación,
no és el que es vota avui,
però voldria preguntar al govern
quina intenció té amb aquesta parcel·la.
Té intenció realment de vendre i per quin motiu?
Enric Salvador és partit popular?
Amb la mateixa línia.
Entenc que aquesta desqualificació
es fa per fer una venda,
perquè hi ha algú que l'ha demanat,
però em va preguntar,
perquè em va sobtar bastant el preu de venda
quan m'ho deia a les comissions informatives,
avui se m'ha dit, que no ho sabia,
que el preu es fixa en una empresa
homologada per a l'estat de taxació.
Un regidor de l'oposició
té dret a veure aquesta taxació?
Aquesta era la meva petició.
L'esquerra republicana?
Tenia tres preguntes,
però ara ja serien dues.
En la documentació de l'expedient
hi ha la fitxa d'aquesta finca
que està actualitzada el 2007.
És una finca que, segons es deia,
es va fer la sessió en el 88.
Quan hi ha les actualitzacions de la fitxa,
és una pregunta tècnica.
S'actualitza el nom,
també s'actualitza el contingut,
perquè en la fitxa aquesta parlava d'una xifra,
però parlava en pessetes.
Ja fa molt de temps que estava l'euro quan es va actualitzar.
És una pregunta tècnica, com per cultura.
Després de la desfecció vindrà la compra-venta.
El benefici de la compra-venta d'aquest terreny
és que per començar tenim múscul financer
per realitzar polítiques d'habitatge,
és a dir, per construir habitatge
o per començar a fer una miqueta de calaix
per fer ús del dret de tanteig i retracte
en el cas de pisos de PO?
El destí del benefici d'aquesta venta a on va?
Un moment.
L'aire flotat ha d'avançar just.
Gràcies.
Avui estem fent la desafectació,
però hi ha una motivació per vendre-ho després.
Perquè hi ha un interessat.
Però el tractar-se de patrimoni públic,
entenc que en el moment de fer la venda
s'haurà de fer tot un procés públic de participació.
No es pot vendre a una persona edit.
Entenc que hi haurà d'haver una exposició pública.
I si els gestos que m'esteu fent
que sembla que sí que es pot vendre directament a una persona,
entenc que hi haurà d'haver una motivació
perquè l'administració pública, el patrimoni és de tots.
Si l'ha d'alienar,
no el pot alienar només en benefici d'un particular.
Gràcies.
La primera pregunta, sí, és per a venda.
De fet, és la motivació
de la venda.
La valoració ja t'ha contestat gestualment.
El motivo de la venta.
¿Por qué vuelvo a vender?
Bueno, esta era la pregunta
que le iba a hacer la Laia,
que también ha preguntado justamente lo mismo.
¿Por orden se te parece lo del tema del precio?
Aunque, tal como comentábamos en la anterior,
no vamos a discutir ni el precio de venta
ni el procedimiento de cómo vamos a hacer la venta,
sino simplemente lo que se propone al Pleno
es la desafectación de esa parcela.
Entonces, contestando la siguiente pregunta
de la regidora de Siré,
se trata de las desafectaciones.
En este momento está catalogado como...
O sea, se compró con la idea
de calificarlo como sistema viario,
que fue el origen de la compra,
y ahora lo que se hace es desafectarlo
para que ya no tenga que estar esa catalogación ni siquiera prevista,
sino que queda nuevamente libre,
para poder hacer la enajenación de la parcela.
Se trata de 51 metros cuadrados,
o sea que tampoco es una porción de terreno demasiado grande.
Lo digo por lo que decíamos.
El dinero que se va a vender tampoco va a ser grande,
pero no está previsto cuál va a ser,
sino simplemente se incorporará el dinero
y también es algo que se puede discutir después.
¿Y lo de la ficha?
Perdón, ¿lo de la ficha, que no me acuerdo?
La que está en pesetas.
O sea, que dice solo el nombre o también el contenido.
En esa ficha era de 2007 y está hablando de pesetas.
Bueno, no entiendo lo que quiere decir
con lo de la ficha, lo del dinero, pero...
Están pesetas.
¿Cuándo se actualiza,
no se aprovecha para hacer una previsión de contenido?
Lo que se va a hacer ahora
es el siguiente paso, que será la tasación,
para saber el importe.
Obviamente será en euros.
¿Por qué se dejó en pesetas?
No tengo ni idea.
Lo que vamos a hacer a partir de ahora.
Y luego, después, lo del tema del procedimiento de venta,
que tampoco es objeto de lo que hoy se presenta a pleno,
pero evidentemente que también te ha constado el alcalde
con su gesto que sí, que se hará todo con todo el procedimiento habitual de venta.
O sigui, només matitzar que la ventada
està prèviament autoritzada
per la direcció general d'administració local
i estem parlant d'una parcel·la molt petita,
que es denomina Sobrants
i en aquest cas pot haver-hi una venda directa.
I els diners que s'obtenen d'aquesta venda directa
s'han de destinar a inversions.
No poden anar a corrent, poden anar a inversions,
pot ser política d'habitatge, pot ser restauració d'equipaments,
han de ser uns usos determinats
sempre vinculats a inversions.
De la mateixa manera que ha passat pel ple de desaffectació,
quan sigui el moment de fer la venda també passarà pel ple,
l'aprovació d'aquesta venda?
Serà per decret de caldia o per Junta de Govern?
O és d'aquestes competències que s'ha delegat a la Junta de Govern?
Junta de Govern.
Però és d'aquestes competències que s'han delegat?
No.
Passa per Junta. Per import, no?
Sí.
En la comissió informativa anterior,
abans que es faci el moment que s'hagi de passar això per Junta de Govern,
se'ns podrà informar prèviament a la comissió informativa
o en algun moment?
Prèvi o posterior, però se'ns podrà informar?
Espressament, eh?
En la comissió informativa anterior ya se hicieron menciones,
en algún caso concreto.
No, ja parlem-ne.
Àlex, ja va a dia?
O sigui, perquè quedi clar, perquè és com que no m'ha acabat de respondre.
És a dir, diu que ho voleu vendre per destinar-ho a polítiques d'habitatge
i rehabilitació o no està clar el motiu per què ho voleu vendre?
No, ho volem vendre per tenir més recursos
per poder fer inversions, ja siguin restauracions d'equipaments,
per exemple, la Teneu, se m'acudeix,
o a polítiques d'habitatge.
Encara no està determinat quin és l'ús.
Sempre quan hi ha una venda i aquesta s'incorpora al pressupost
i genera partida, crèdit, per poder fer inversions,
s'ha de passar per ple.
Per tant, en el moment en què així sigui,
sereu coneixers d'aquest destí d'aquests diners.
Com que hi ha un canvi de calificació,
entenc que encara no s'ha tasat.
Si el preu es fa en funció de la taxació,
que és el que marca, entenc que en comissions informatives
ja se li havia donat un preu a aquesta finca.
Fins i tot vaig fer esmena del que sortia al metro quadrat
i em va sobtar pel barato que sortia.
Si estic confós, ho dieu,
però jo crec que ja se li havia otorgat un preu
i si no s'ha taxat,
perquè si hi hagués una empresa tasadora ara,
amb la factació,
per saber-ho, gràcies.
El tema del coste de la venta
es algo que seguramente en la ficha,
que a lo mejor no está bien consignado,
pero todavía no se ha hablado,
será correspondiente a tasación.
Si no estic equivocador,
se li havia donat un preu.
Hi ha un preu, sí.
El preu es té en compte en funció dels metros quadrats
i de la qualificació urbanística que té.
És una qualificació baixa, són sistemes.
Perquè és un preu orientatiu, ara mateix, aquest preu, no?
No va ser el preu per al qual se va destinar la venta.
Però això me lo podíais haver dicho
y dije, hosti, ¿cómo es que se vende tan barato?
Pero no se dijo, no, no,
es que esto es el precio en función a lo que nosotros creemos,
porque tiene una afectación, pero después...
Però el preu, Enric, no serà molt alt,
estem parlant de pocs metros quadrats
i una qualificació urbanística desistida.
Però com serà una qualificació urbanística residencial,
jo entenia que amb una qualificació residencial
no és residencial.
Gràcies. Jo és que no acabo d'entendre
per què es pot vendre directament a un particular.
A un sí i a l'altre no. I no ho entenc perquè jo quan miro el plànol
veig que hi ha dues cases colindant
amb aquest tros de terreny
afectat, no catalogat,
afectat de vialitat i que ara es vol desinfectar.
Aleshores, per què se li ven a un dels veïns i no l'altre?
Això és el que estic dient.
Perquè clar, no sé quina de les dues cases és,
però hi ha dues cases que limiten amb això.
I almenys una de les dues, les dues estan interessades
en tenir aquests 51 metros quadrats.
Aleshores, quina raó hi ha per la qual l'Ajuntament decideixi
aquesta i no l'altra?
Això és el que jo vull saber.
Quina és la motivació per la qual es pot fer una venda
de patrimoni públic a un particular en concret,
directament? Gràcies.
La proposta que llevamos al pleno
se especifica que el hecho de que ahora
hagamos la desafectación ha habido porque uno de estos
está interesado.
Entonces, lo que se hace es la desafectación nada más,
puesto que uno de ellos esté interesado y a partir de aquí
ya puede vender.
No lo sabemos.
Sólo sabemos que ha habido uno que ha hecho la propuesta.
Però pot ser que l'altre no estigui interessat
perquè no sàpiga o no conegui que es pot fer
aquest procediment de desafectació.
Jo no ho sé, però potser en el seu dia ho va mirar,
s'ho va trobar i ja no va fer el pas.
No totes les persones coneixen
que hi ha una desafectació administratiu fil per randa.
Com podem conèixer aquí?
Per això et pregunto.
M'heu dit que no es vendrà directament
sense fer cap mena de procés públic.
No acabo d'entendre això.
Insisteixo, perquè potser l'altra casa veïna
no ha mostrat interès per desconeixement.
Simplement és això. Gràcies.
Si de moment es desafecta la finca,
que és l'únic que se lleva a pleno,
si després resulta que quan la correm té una exposició pública,
hi ha una altra proposta, ja veurem què fem.
De moment es desafecta i...
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
Sí, anem a votacions.
Vots en contra?
Carre Republicana, abstencions,
CUP amunt, Partit Popular, Junts per Catalunya,
endavant Sant Just, Vox, Vots a favor, Sant Just en Comú
i Partit Socialista. Queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és l'aprovació inicial
de l'aprovació inicial de la modificació
del mapa de capacitat acústica.
El mapa de capacitat acústica
és un instrument que asigna
els nivells d'inmissió
que són fijats en cada un dels llocs.
El nivell d'inmissió
del mapa de capacitat acústica
és un instrument
que és fijat en cada un dels llocs.
El nivell d'inmissió
és una medició en decibelis
que es mille per a un lloc en concret
i és un valor medi durant un temps determinat.
Ja es va fer en el 2011
aquest mapa de capacitat acústica
i periòricament s'ha d'anar renovant
i el que es fa ara és aquesta renovació.
Se producen cambios
de zonas que son antiguamente industriales
y pasan a residenciales
o cualquier otro tipo.
Esto requiere que se tenga que actualizar
el mapa de capacitat acústica
y es el que proponemos y llevamos al pleno.
Lo que se lleva en el pleno
es la modificación de una serie de varios lugares
que ha habido cientos cambios
y a partir de ahí publicarlo
para tenerlo actualizado.
Esto se utiliza, entre otras cosas,
para poder las licencias de actividades
en las cuales se indica cuáles son los niveles
que puede tener dimisión
en función de ese nivel de dimisión
de cada uno de las calles.
Doncs anem a votacions,
ruts en contra, abstencions.
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya,
endavant Sant Just, ruts a favor.
Cup amunt, Partit Popular, Sant Just en Comú,
Partit Socialista i Vox. Queda aprovat aquest punt.
De l'àrea de serveis de la persona
no hi ha cap punt. Anem a les mocions.
Moció del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
de l'escola catalana i la llengua catalana.
Bon vespre.
El primer de tot comentar que el títol
de la moció és moció en defensa
d'escola catalana i de llengua catalana,
i la passo a llegir.
La recent resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
que dictamina que tres aules catalanes
tenen un model educatiu d'èxit català
que no respon a criteris pedagògics,
sinó a criteris polítics.
És intolerable la intromissió dels tribunals,
un cop més per intentar acabar amb el model consolidat
i avalat ampliament per la societat catalana
al llarg de dècades.
Els resultats demostren que és un model d'èxit,
contribueix a l'acuació social, a la igualtat d'oportunitats
i ha de ser exemple d'equitat,
d'acuació social, d'igualtat d'oportunitats
en la qual la llengua catalana com a llengua vehicular
comuna i compartida per tota la comunitat educativa
sigui un factor bàsic
d'inclusió social i d'avertebració de la societat catalana.
Davant els reptes de futur
que hauran d'entomar les properes generacions,
cal que es consolidin aquests valors.
Els drets judicials contra la llengua catalana
i l'educació en català responen a una voluntat de minoritzar-la.
Vivim sota una amenaça permanent
i davant aquest nou atac ens reafirmem en el fet
que l'escola catalana ha de seguir sent
un actor que val per afavorir la inclusió
i la cohesió social al nostre país des d'una perspectiva intercultural.
Segons l'Indescat, el 2018,
el 94,4% de la població major de 15 anys entén el català.
El 81,2% el sap parlar,
el 85,5% el sap llegir,
el 65,3% el sap escriure.
Malauradament, però, els darrers anys ens hem trobat
en un context de devallada de l'ús social del català.
Segons les dades del Consell Superior d'Evaluació
sobre els usos i els resultats acadèmics de l'alumnat de quart ESO,
entre el 2006 i 2021, dins l'aula,
el 39% de l'alumnat es dirigeix sempre
o gairebé sempre en català al professorat.
En el 2006, la xifra era del 56%,
i si el 2006 el 67% dels alumnes
es relacionaven sempre o gairebé sempre en català
en les seves activitats grupals,
mentre que el 2021 només ho fan el 21,4%.
En aquest sentit, el govern de la Generalitat
està impulsant el Pla de foment de la llengua catalana
que inclou mesures com el decret del règim lingüístic
del sistema educatiu que dona seguretat jurídica als centres.
El Pla inclou, entre d'altres, mesures com l'increment
de recursos d'acollida de l'alumnat nouvingut,
millorar la competència lingüística en català del professorat
i la creació d'una plataforma de continguts audiovisuals
educatius en català.
Cal separar la realitat lingüística del nostre país
dels conflictes polítics que han provocat tensions i debats
que han desvirtuat el focus central,
la promoció i preservació de la llengua catalana.
És essencial que les decisions i les polítiques relacionades
amb el català a l'aula es basin en criteris pedagògics
d'inclusió i cohesió social.
Per tots aquests motius, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana
i els grups municipals de Junts per Catalunya i Sant Just en Comú
proposen l'adopció dels següents acords.
Donar suport al model d'escola catalana
és un projecte educatiu de país basat en la immersió lingüística
amb el català com a llengua vehicular
i els projectes lingüístics de centre com a element central
del model lingüístic escolar de Catalunya
per tal de garantir la integració i la cohesió social
així com la normalització lingüística del català
i de l'aranès a l'aran.
Segon, reconeix l'escola catalana com a exemple d'equitat,
d'acuació social, d'igualtat d'oportunitats
de la societat catalana com a llengua vehicular
comuna i compartida per tota la comunitat educativa
és un factor bàsic de vertebració de la societat catalana.
Tercer, reformar l'agraïment i compromís
amb tots els projectes educatius i associatius
que treballen a favor del català a l'escola
arreu de tot el domini lingüístic,
així com la necessitat de promoure-hi instruments
i actuacions coordinades per tal de sumar esforços
a les iniciatives de les administracions catalanes
i societat civil per protegir el model d'escola catalana
propi davant la intromissió i els atacs sistemàtics
d'alguns partits polítics en determinades sentències
judicials de l'estat espanyol que són una de les causes
de desestabilització d'aquest model d'èxit,
d'ampli consens al nostre país i que cerquen dividir
la societat catalana i pressionar les direccions dels centres.
Cinquè, donar suport a la creació d'un pacte nacional
a l'escola catalana davant els atacs sistemàtics
de partits polítics de l'estat que cerqui el consens polític
i del país en defensa d'escola catalana
que protegeixi el model d'escola propi.
6. Tragedar els segons acords als Serveis Territorials
d'Educació del Baix Obregat, l'Apartment d'Educació,
les direccions dels centres escolars del municipi
i el Consell Escolar de Catalunya.
Gina Clavijo, Vox.
Buenas tardes.
Nosotros creemos en la libertad de elección.
La realidad social nos muestra que las lenguas
que tenemos en nuestras calles y nuestros barrios
son tanto el catalán como el castellano.
Intentar arrinconar en la educación y en nuestras aulas
una lengua con la presencia social del castellano,
que es la lengua materna de una mayoría de catalanes
y además lengua cooficial, no tiene lógica.
En nuestras aulas debe haber una presencia de ambas lenguas.
Ya que dicen que la justicia y la política española
atacan el modelo educativo catalán,
el modelo educativo catalán,
decir que no existe tal ataque.
Los únicos ataques que existen son a la persona
concejada de Sant Just, que ha sufrido
en primera persona varios ataques y agresiones.
Molt bé, gràcies, Gina.
Aleix Javadí, a CUP Amunt.
Bé, la CUP, des del punt de vista
del plantejament del problema que planteja l'emoció,
sí que ja estem d'acord amb les de les que planteja,
l'atac constant al català que menciona.
Però clar, veiem que l'emoció en general
és com que es basa o el seu fons en donar suport
al nou decret lingüístic que s'ha aprovat des de la Generalitat.
És un decret que es va aprovar des de PCC,
Comuns, Junts i Esquerra.
Llavors, nosaltres, la CUP a nivell nacional
va aprovar aquest decret i ho explicaré ara,
perquè no ho vam fer. És a dir, bueno,
com explicant aquestes dades, estem davant d'una ofensiva
espanyolista per part de l'Estat, una ofensiva
d'homogenitzar la societat i centralitzar-la.
I davant d'això, hi havia diverses sentències
de tribunals espanyols que per la banda que s'havia aplicat
un 25% de castellà a les aules.
Davant d'això, els partits, diguéssim, independentistes
de la Generalitat, de la Constitució Nacional,
el que fan és una estratègia adaptativa. És a dir,
aproven aquest decret lingüístic on dona més amplitud
a que el castellà sigui d'ús curricular.
És la menció que vam fer la CUP en el moment en què no vam votar a favor
i menció que també va fer el plataforma per la llengua
i altres entitats que defensen la llengua,
l'ús de la llengua als països catalans.
I llavors, de fet, quan els partits de dreta i extrema dreta
van dir que aquesta llei, el castellà victimitzant-se,
com acabem d'escoltar, el Consell de Garantesa Estatutària
es va dir, no, no, què dieu, si aquesta llei, el que de fet
està ampliant, que es pugui encara servir més l'ús del castellà
a les aules. Llavors, en aquest sentit, nosaltres
no podem votar a favor d'això. Per coherència,
el que hem fet a Nacional i perquè no compartim el fons
en aquest sentit de la resolució.
Després, amb el tema situant una meitat també
de com parlem en els debats polítics aquí, no?
Crec que és una esmena que ha de venir després,
però parla com que un dels problemes ha estat el conflicte polític.
Llavors, això s'hauria d'ematitzar, no, si de quin conflicte
polític estem parlant. És a dir, si avui hem de dir
que l'ús del català als països catalans és per una qüestió
d'opressió nacional i el conflicte ve després, però el problema
és per l'opressió nacional. I si nosaltres mirem
anys enrere, centenars d'anys enrere,
hi ha diferents polítiques d'agressió al català
o al tax o el que sigui.
Però precisament hi ha un auge, un punt d'inflexió històrica
en el procés de creació de l'estat-naixó espanyol.
Aquesta nació que diuen que és mil·lenària, no?
Diguéssim, es crea aquest projecte polític al tor de les elites,
al tor de la gran burgesia de l'Estat, cap al any 1800,
i és a partir d'aquest procés on, bueno, amb una política
etnicista, a la resta de nacions de l'Estat,
a Catalunya, a Alemanya, a Vilanova, a Lleida, a Podia, a Ceuscaleria
a Galícia, llavors, països catalans se'm imposa un marc
lingüístic i cultural de matriu castellana, no?,
del que seria a la majoria de la població.
I, de fet, és gràcies al conflicte polític
que el català ha pogut romandre fins avui en dia.
Perquè eren les classes populars dels països catalans
que davant d'aquesta imposició de l'Estat creaven
el resistencialisme, no?, el que era aquesta imposició
Vigilem una miqueta amb com fem aquestes propostes polítiques
perquè apunten coses que no són.
I després també m'agradaria fer menció en com,
a llarg de la cronologia dels atacs a la llengua,
han patit diferents fases, fases acceleracionistes,
com podrien ser la dictadura de Prima Rivera i la de Franco,
fases on hi ha hagut unes certes concessions,
com podria ser la segona república espanyola,
però on també hi ha hagut aquesta matriu d'imposició del castellà.
I també la unitat d'Espanya com a qüestió fonamental del règim.
I això és important perquè l'estat actual de les coses
que ens trobem en el règim del 78
no trenca amb aquesta herència franquista,
i és el que fa que avui en dia, per exemple,
en el moment en què es va fer la falsa transició espanyola,
el 50% de la població de Catalunya tenia com a més habitual català,
i avui en dia el 36%.
És a dir, tota aquesta estructura política
ha arromagut fins als nostres dies
i precisament, com deia Manuel de Pedrolo,
en la majoria que és conflictiva.
I no ens queda cap altre el conjunt de partits
i la societat civil catalana
que passar a la contra ofensiva
i no fer aquestes polítiques de tipus adaptatiu
de l'estat espanyol
i en especial de l'extrema dreta.
Moltes gràcies.
Aleix, el vot és contrari?
Extensió.
Enric Salvador és partit popular?
Després del carro este que nos ha soltado,
porque esto es aprovechar que el pisuerga
pasa por Valladolid,
porque de todas las cosas que nos has comentado,
pocas men a far que esta moció.
Una cosa son, crec jo,
y sense ser agressiu,
us ho dic d'acord,
una cosa són les coses com ens agradaria que fossin
i una altra cosa és com són.
I em sembla, me parece bastante razonable
que haya una,
teniendo el privilegio,
según lo veo yo,
de tener una lengua como la española,
que es seguramente la segunda o tercera lengua
más hablada del mundo,
parece razonable que hayan
un par de asignaturas en esta lengua.
Yo lo he comentado en alguna ocasión
cuando yo iba al colegio,
yo ya gasto canas, ya tengo una edad,
pues nosotros no tuve,
yo no tuve la fortuna de tener el 25%
de las asignaturas en catalán,
no tuve esta fortuna, todo era en castellano.
Y esto hizo claro que aprendí el idioma,
porque obviamente vivía en la calle,
me rodeaba de personas
y obviamente aprendí el idioma,
pero me perdí la columna vertebral del idioma,
que es la gramática,
y eso solamente se aprende en la escuela.
No me parece que sea abusivo,
ni sea ir en contra de ninguna lengua,
catalán es una lengua vehicular
y el español también lo es.
Y repito y acabo mi intervención
como hemos empezado,
una cosa es cómo nos gustaría
que fuera el escenario en el que vivimos
y otra cosa es cómo es el escenario
en el que vivimos.
Y esto más allá de fracaso escolar,
de este tipo de cuestiones
es por una cuestión de respeto
y una cuestión de razonabilidad.
Lo tengo bastante claro,
mi voto desde luego será en contra.
Gràcies Enric.
Ramon Figueral,
Junts per Catalunya.
Just for Salva,
Sant Just en Comú.
Gràcies alcalde, bona tarda a totes i a tots.
Nosaltres hem transaccionat la moció amb Esquerra
a agrair la possibilitat
de poder negociar la moció,
finalment la presentem conjuntament.
Només fer un parell de reflexions
que crec que també cal posar sobre la taula.
La primera és que aquesta de variada de l'ús del català,
jo crec que és un conflicte polièdric,
no podrem només aixecar-ho
a que l'estat espanyol o alguns partits
que tenen l'ús del català
i per tant les escoles baixen el català.
El català no s'està utilitzant
o està veient-se minoritzat
per molts altres elements
i com a responsables polítics que crec que hem de tenir clar
pel fet de fer polítiques actives
per preservar la nostra llengua.
En tot cas, nosaltres votarem a favor
i hem fet moltes vegades, defensem aquest model d'immersió,
creiem que és un model que genera qüestió social,
que genera inclusió,
que és de nou vinguda per les persones que venen aquí
i, per tant, és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i és un model que genera
i per tant això fa que a la vida diària
i per tant això fa que a la vida diària
hi hagi més presència del castellà que abans
hi hagi més presència del castellà que abans
i per això amb més raó a l'escola ja està bé
i per això amb més raó a l'escola ja està bé
que prenguin bé el català
perquè el consum que fan en comparació a la vida diària
respecte al castellà és inferior
i ja està només volem dir això, gràcies
gràcies laia, Jina Pou, partit socialista
En primer lloc agraïm la decidir
en primer lloc agraïm la decidir
l'acceptació de les esmenes en el text i pel que fa al seu contingut,
nosaltres, tots nosaltres, quan prenem possessió del carrer
com a regidors o regidores, ho fem d'acord amb l'Estatut d'Autonomia.
I l'Estatut d'Autonomia diu que el català és la llengua oficial
i pròpia de Catalunya, per bé que converteix el caràcter oficial
tant amb el castellà com amb l'occità d'Aran.
I també el que determina a diferència de l'Estatut del 79
és que el govern català té competència exclusiva,
cosa que no tenia l'any 79, en matèria de llengua pròpia.
Per tant, hem d'exigir al nostre govern que defensi la llengua,
que promogui el seu ús social, perquè com diu l'Elaia,
l'ús social davant de la forta influència de la globalització
està en descens, i això ho diuen molts estudis.
Jo m'he pogut remuntar als anys que governàvem junts a la Generalitat,
tant Esquerra Republicana com a iniciativa com al PSC,
perquè en l'acord del Tinell, en 2006, ja es va signar un acord
en el qual s'impulsava un pla d'impuls d'aprenentatge de llengües
i era molt ambiciós, perquè no només defensava que el nostre alumnat,
tant de primària com de secundària, havia de saber de manera completa
tant el català com el castellà, com l'anglès,
sinó que introdueix una quarta llengua que era optativa a secundària,
però que l'havíem de conèixer, perquè en el món actual,
si no coneixem moltes llengües, tenim moltes barreres tancades.
Podem pensar en català perquè és el nostre idioma mental,
com a mínim és el meu, però si ens hem de moure pel món
i la nostra joventut ha d'anar a ser forta allà on vulgui,
en aquest món tan globalitzat,
contra més llengües estrangeres tingui millor,
i ja en aquell moment s'impulsava aquella quarta llengua
que era doncs és del francès o l'alemany,
que tenim molta població i que és l'alemanya que coneix aquesta llengua.
D'altra banda, també el que ja es destacava el 2006
era que a secundària teníem un problema,
és a dir, quan arribàvem a les competències bàsiques de secundària
hi havia un dèficit de coneixement i s'havia de combatre.
I d'altra banda, també es posava molt en relleu
la importància de preservar una llei, la Lliga Política Linguística,
que va tenir molta força per la seva ampli consens
i que era important que la defenséssim
de qualsevol atac o ingerència judicial.
I d'altra banda, per exemple, l'Eix feia referència
en aquest decret del règim lingüístic del sistema educatiu,
i allà vull recollir unes paraules que alguns de vosaltres ja heu dit.
Allà mateix el Consell Escolar de Catalunya,
el que es recollia en un estudi que va fer,
és que el que fa la llengua és que ens fa d'unió
i que els aprenentatges lingüístics, la cohesió social,
respecte per la diversitat lingüística,
ho fa que tinguem aquests coneixements.
I d'altra banda, volia que aquest decret fos un aclariment
d'un part normatiu per evitar que qualsevol ingerència judicial
vingui d'on vingui, no incedeixi en les decisions
que han de ser pedagògiques i han de ser pròpies de cada centre.
És a dir, cada centre ha de pensar d'acord
amb la pedagogia d'aquell espai on està regulant
i el que ha de buscar sí o sí és la millora
de la competència lingüística del seu alumnat.
Si està en un espai on el que està en desús és el català,
haurà de promoure el català, però si està a la zona de Lleida
on està en desús el que està allà haurà de promoure
la realitat lingüística en la qual s'emmarqui
i això és el que recull una mica el decret.
I el que fa el decret és recollir quantitat d'informes
en el que diuen que el català té un retrocés en el seu social,
té un retrocés a nivell de coneixement
i competències lingüístiques i ja que la Generalitat
té competències exclusiva en la matèria,
el que ha de ser és proactiu, demanar que el seu professorat
cingui el més màxim competent en català, que no està passant.
Hi ha molt professorat que s'expressa en castellà a les aules,
per tant, si són professionals del Departament d'Educació
han de promoure el català en el màxim d'aules
en què estiguin amb les seves competències
i, per tant, el que hem d'exigir és que ajudem el català a ser fort
davant d'un castellà que ja ho és
perquè el propi entorn global l'ajuda a ser molt fort
i el català necessita d'un coixí molt més ampli
per tenir la força de la seva durada
al marge d'una ingerència puntual d'una sentència
d'un partit polític que no ve una realitat sinó una altra
i, per tant, el PSC votarà a favor d'aquesta moció
per tal que el català continuï sent fort
i a les aules sigui la llengua vehicular
però sense obviar que necessitem tantes llengües possibles
per ser competitius en un món com l'actual que és molt global.
Moltes gràcies, Gina. Aniríem a votar...
Sí, perdona.
L'Ege Baria sempre tancaria la punent, eh?
Sí, no, dic que s'acostuma a recordar l'argument de la globalització.
És cert que hi ha hagut una influència a la globalització
però això ho ha accelerat en certa forma
però és una tendència que ja existia posteriori
a mi em sembla que, en certa manera,
jo els arguments que veig aquí és del nacionalisme banal
de tenir interioritzat i que sí, amb la dominació
la imposició lingüística, sí, sí, d'aquesta forma
això del nacionalisme banal, en certa manera, sí, sí
i... totalment...
Totalment.
Bueno, la Borgesia catalana sempre ha jugat a aquest joc
de potser parlar català però després políticament
o no suportar l'espanyolisme, això ha passat bastant.
Llavors, en aquest sentit també m'agradaria dir
que sobre recursos de l'estat, també és curiós, no?,
com, per exemple, avui en dia també es parla
de la discriminació positiva, no?,
de quan, per exemple, hi ha una minoria
que estàs a favor, com podria ser-los, del català
i en canvi l'estat espanyol veiem
que molts dels recursos en matèria lingüística
van a l'Instituto de Cervantes
per promoure la llengua castellana,
una llengua que, clar, es veu que està molt de risc, no?
i que, diguéssim, no afavorim amb més recursos
el que seria la implantació del català.
I sobre el que comentava la Gina,
bueno, aquesta és la teva opinió i lectura sobre la llei
i en altres lectures que diuen que dona
una interpretació àmplia que es pugui donar
a la imposició del castellà en més centres educatius.
I una altra cosa que s'acostuma a dir
del tema de la immersió lingüística,
mira, amb això es dona la raó,
no s'han fet polítiques valentes en aquest sentit
perquè inspecció de molts instituts o d'aules
moltes vegades no ha actuat davant d'aquestes aules
on s'aplicava la immersió lingüística.
I això també s'ha de dir per entendre la realitat
que tenim avui en dia.
Molt bé.
Si no hi ha més paraules, tancaria l'aponent.
Decidré dir-l'hi.
Bé, doncs he de donar les gràcies als grups municipals
que han donat suport per l'aprovació d'aquesta moció.
No havia comentat al principi
les aportacions que va fer Sant Josep Comú i el PSC.
A nosaltres comentar que des del govern s'està fent
una feina per revertir aquesta realitat
i per defensar el català en un context
que no està sent gens favorable.
S'han arribat acords en plataformes
per crear continguts en català
i necessitem potenciar el català en tots els àmbits
perquè sigui la primera elecció de l'ús social
que és, en definitiva, una mica reiterar
tot el que heu dit aquí.
Gràcies.
Gràcies, decidiré.
Doncs si no vaig equivocat pel que heu manifestat,
hi ha vots en contra de Vox i Partit Popular,
abstenció de la CUP i vot favorable de la resta de grups.
Partits socialistes s'enjusten comú,
endavant s'enjust Junts per Catalunya
i Esquerra Republicana, per tant,
queda aprovada aquesta moció.
Anem a la següent, que és del grup municipal
de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana
perquè a la Festa Major 2023
i l'11 de setembre, també d'enguany,
la senyera unegi a tots els equipaments públics
de Sant Justesbert.
Defensa aquest punt.
Ramon Figuerala.
Sí, us sembla, llegiré la moció,
que, com has dit, també és a dret a Esquerra Republicana,
la presentem conjuntament.
Bé, la política de símbols d'una nació
és capdalt per la coerció social dels seus ciutadans
i més quan aquests ciutadans no gaudeixen
de la plenitud dels seus drets nacionals,
com és el cas dels ciutadans de Catalunya.
I no parlem de fets passats ni llunyans,
sinó de fets tristament esdevinguts
en les últimes setmanes,
com els casos d'espionatge tan greus
que han sortit a la llum a l'onaració de drets
de la nostra llengua al català.
La simbologia no la podem deixar,
només amb mans de les diferents conjuntures
polítiques que cada quatre anys
es donen al nostre ajuntament,
amb les banderes que es posen al balcó
de la Casa de la Vila.
Legenda de Sant Just Desver,
com a ciutadans de la nació catalana,
tenim el dret i el deure d'exhibir
sense complexos els nostres símbols nacionals arreu
i no només per allò que intrínsecament representen,
és a dir, que som catalans,
sinó també com a eina reivindicativa
i de lluita per a dir al món que volem ser
un poble lliure i en harmonia
amb els altres pobles lliures del món.
Ja fa més d'una dècada que molts ajuntaments catalans
s'adereixen a la campanya Un País, Una Bandera,
que implica lluir la senyera
durant la Diada Nacional de Catalunya.
Això ho fan el 93% dels ajuntaments catalans,
molts regidors i regidores,
sentim la mateixa necessitat
d'expressar una resposta simbòlica
com a representants del poble que ens han votat,
lluint la senyera,
atès que no hi ha res que ens uneixi més
que la nostra bandera,
el dia que reivindiquem les llibertats
que es van perdre el 1714.
I volem fer extensiva aquesta representació
a la Festa Major del nostre poble Sant Just Desvern
perquè és també celebrant i participant
a la Festa Major
que cada poble demostra la seva essència
i té l'oportunitat de compartir de manera col·lectiva
les seves reivindicacions i lluites
envers, en aquest cas, l'estat espanyol.
Amb aquest objectiu,
i convincent i per a tots els motius
explicats anteriorment,
el Grup Municipal Junts per Catalunya Sant Just Desvern
proposa el ple municipal d'adopció
dels segons acords.
Primer, que l'Ajuntament
i tots els equipaments públics de Sant Just Desvern
com a acte cívic i unitari
el proper 11 de setembre de 2023,
Diada Nacional de Catalunya,
es faci unejar en solitari la bandera catalana.
Segon, que a motiu de l'esmentada
Diada Nacional de Catalunya,
l'Ajuntament emplàssi a la ciutadania
a guarnir balcons i finestres
amb les banderes de Catalunya
i de Sant Just Desvern
en senyal de la festa i reivindicació.
I tercer, que l'Ajuntament
i tots els equipaments públics
de Sant Just Desvern
com a acte cívic i unitari
per la Festa Major de Sant Just 2023
es faci unejar la bandera catalana.
Moltes gràcies.
Gràcies, Ramon.
I en paraules, Gina Clavijo, Vox.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
S'ha sabut que s'ha pres una decisió unilateral no consensuada
amb el comitè conjunt de no renovació de les autoritzacions del teletreball
a partir del 1 de setembre.
El protocol de teletreball que és vigent,
aprovat tot just fa dos anys, el juliol del 2021,
ja preveu una comissió d'evaluació del teletreball
que sembla que no s'ha reunit en cap moment
per avaluar el funcionament,
tot i establir-se en una publicitat semestral.
A més, aquest protocol ja inclou uns requisits
i les condicions que s'han de donar per tal d'exercir aquest dret.
Si un treballador o treballadora no fa un bon ús
de les autoritzacions de teletreball,
entenem que poden haver conseqüències de caràcter personal
amb aquest treballador o treballadora en concret
i no pas fer-ho amb caràcter general.
I aquí la pregunta.
En lloc d'aprendre una decisió genèrica
de no renovar les autoritzacions de teletreball,
no seria més lògic que es reunís primer la comissió d'evaluació
tal com està fixat en aquest protocol
i es facin les valoracions que calguin
i es prenguin mesures de millora?
No seria millor utilitzar el bisturí
per fer aquesta cirurgia fina
i no dinamitar el teletreball
que afavoreix en moltes ocasions les conciliacions?
Aquesta és la primera pregunta.
La segona.
La Generalitat va ingressar al Consell Comarcal del Bajobregat
389.000 euros pel programa Tens per Cura
de canguratge públic gratuït
d'infants fins a 14 anys
per utilitzar programes municipals
per poder-los acollir i afavorir el temps lliure per les dones.
D'aquests 389.000, 29.600 eren per Sant Just
pels exercicis 21 i 22.
I aquests 29.600 es van haver de tornar a la Generalitat.
El Consell Comarcal els tenia per Sant Just.
Sant Just va dir que era impossible justificar-ho
i els van haver de tornar.
La pregunta.
S'ha previst o s'ha creat o està previst crear
algun tipus de programa, alguna acció, alguna fórmula
per tal de poder aterrar aquest programa aquí a Sant Just?
Ja us vaig comentar el dia de la Constitució del Consell Històric
que insistiria en aquest tema i ara començo.
I el tercer, ja ho has comentat, alcalde,
la reiteració dels rebuig d'aquestes pintades
que ens han trobat en els murals dedicats
als drets humans de Sant Just que rebuigem.
I contant, anem.
Àlex Ebedia.
Sí, primer, faré dues preguntes.
Primer de tot, sobre la qüestió dels refugis climàtics.
L'any passat va ser una política
que es va impulsar per l'Ajuntament
perquè l'ascens de temperatura segueix.
Volem preguntar en aquest sentit
quines polítiques es duran a terme per combatre la calor.
Si, per exemple, es rodiran els preus de les piscines,
de la piscina municipal, quins refugis climàtics s'instal·laran,
i després també a nivell d'urbanisme que teniu pensat fer,
perquè, per exemple, una alternativa més ecològica
potser seria, en alguns parcs ja hi ha,
però posar arbres que puguin tapar bancs,
que puguin tapar espais de joc dels nens,
de tal manera poder reduir la sensació tèrmica
i, en aquest sentit, què té pensat fer el govern?
Gràcies, Lleix.
M'he oblidat d'altra pregunta.
Ah, sí, més que una pregunta, bàsicament era dir
que a l'anterior legislatura vam aprovar la moció
ara fa un any, crec, bueno, el setembre de l'any passat,
sobre arreglaments de mitjans de comunicació.
Bueno, ja de forma informal ja em va dir
que havia la voluntat de seguir treballant sobre aquesta qüestió,
però per deixar-ho, per exemple, públicament,
seguirem amb aquestes reunions.
Nosaltres teníem dues preguntes,
però és la 1 i la 3 de la de seriós,
i ens sumem a la seva petició.
Francesc, primer?
Sí, bona tarda.
Són dues preguntes, també.
La primera fa referència a que recentment hem vist,
des de fa un temps, al barri de Mas Llull,
aquesta setmana hem vist un trencament d'un dipòsit d'un autobús,
d'un autobús de la línia 30,
i és una cosa que ha sigut bastant escandalosa
perquè ha deixat un regalot de baixos,
un regalot de benzina,
i ha creat una situació perillosa per certs vehicles,
sobretot les motos que tenen.
És una cosa que hi ha als gires de l'autobús,
és una situació que ha comportat altres problemes
en altres circumstàncies,
i voldríem preguntar si l'Ajuntament té previst
fer alguna anàlisi d'aquesta situació
perquè no se segueixin produint.
Aquests trencaments de dipòsit
o rebentades de rodes, etc.
I la segona pregunta fa referència
al canvi de sentit que s'ha fet del carrer Ataneu recentment.
Aquest canvi de sentit
comporta retornar al sentit original del carrer Ataneu
que es va canviar per un parell d'anys,
si no ho recordo malament,
i suposo que venia motivat
per al gir del camió de les escombraries.
No desconec el motiu pel qual es va canviar inicialment,
però en el segon cas ara recupera el sentit original.
Però el que no s'ha fet
ha sigut que canviï també de sentit el carrer Montserrat,
perquè quan es va fer el canvi de sentit del carrer Ataneu
es van canviar tots dos carrers.
I això provoca una situació
que és d'aquestes coses que fa bastanta ràbia
quan vas conduint.
Però suposes que si un carrer va cap a la dreta
el següent carrer anirà cap a l'esquerra.
En aquest cas no és així.
Llavors ens trobem que hi ha tres carrers
que van diguessin direcció al carrer Creu.
Per tant, els veïns que baixen per carrer Creu
que vulguin agafar al carrer Major
no poden anar ara per carrer Ataneu perquè és contra direcció,
tampoc poden anar a Montserrat perquè també és contra direcció,
de manera que han de baixar fins a Rambla.
Per tant, el semàfor de Rambla han d'esperar.
Després quan giren Rambla
hi ha una altra vegada el semàfor de Rambla amb carrer Major.
I per tant, un recorregut que fins ara era ràpid
perquè era girar Ataneu i cap amunt
ara comporta haver de fer dos semàfors a la Rambla
que a la Rambla ja sabem que és un carrer
que està bastant congestionat.
Llavors la pregunta és si es podria repensar aquesta situació
si ho han tingut en compte.
Ja s'ha canviat dos cops.
Laia? Laia Budats?
Gràcies.
Bé, en la línia del que ja ha comentat el regidor de la CUP
l'Aleja Badia, respecte al tema dels refugis climàtics,
la pregunta és sobre el tema de les escoles.
Vam aconseguir partides pressupostàries
per valor de 150.000 euros
per fer una sèrie d'inversions als edificis de les escoles
per tal que es poguessin climatitzar les aules
perquè els nens i nenes no passin molta calor
o portin millor durant les onades de calor.
I ens agradaria saber què està previst
per fer amb aquests diners perquè no en sabem.
I més tenint en compte que cap al mes d'abril,
si no ho recordo malament,
a la Generalitat ja va obrir la possibilitat
que es poguessin posar aires acondicionats a les aules.
Recordo que hi va haver algun senyor
que va comentar que es podia fer això,
cosa que abans no es permetia.
Bé, si no ja us buscaré la notícia, però ho recordo.
I després la següent intervenció
és per fer una exposició d'un tema que ha sortit
i sapiguem també quina és la intenció
que hi ha per part de l'equip de govern.
I és el següent.
Fa la setmana passada es va saber
que l'Ajuntament de Calafell havia fet servir un dron
per controlar les piscines que estan en finques privades
i controlar els veïns i les veïnes
que no estiguin omplint les piscines
donant que no es poden omplir les piscines
pel tema del Decret de la Saquera.
El fet és que va fer servir un dron
i amb el dron anava sobrevolant les propietats privades,
els jardins, que són propietats privades,
i mirava si les piscines estaven omplint o no.
I en base a les imatges que va obtenir
va decidir muntar a diferents veïns
perquè no complien amb la normativa.
Aleshores, això des de la nostra grup
ens ha semblat malament
i fem la següent reflexió.
Aquí s'han just, per exemple,
hem posat moltes càmeres de violència al carrer,
per exemple, que graven les matrícules
dels cotxes que entren,
però no poden gravar les persones
per un tema de privacitat de les dades.
O, per exemple, ara mateix,
abans que comencéssim el ple,
aquí mateix hem tingut que
la regidora d'Esquerra Republicana,
la Desire Travel,
era demanat de poder obrir les cortines
i se'ns ha dit que no,
perquè com que hi ha una càmera allà
que grava la gent que està aquí quan parlen,
la càmera, quan grava,
també grava la part del darrere
i els vianants que van per Canxinestar.
Els vianants surten gravats en el ple
i per un tema de privacitat de les dades
no poden sortir per això
i a la cortina de posada.
Per tant, està clar que si a la via pública
l'Ajuntament, l'administració pública,
no pot gravar imatges de persones,
no entenem per què un dron
sí que pot gravar imatges
a les propietats privades.
Ens sembla que això incorreix totalment
en contra de la privacitat de les dades
i del dret a la intimitat
de les persones a casa seva.
Aleshores, volem recordar també
i per què ho posem aquí en aquest plaer
sobre la taula, per quina raó?
Perquè aquí fa un any vam tenir un problema
amb el tema de la rebut de l'aigua.
Es van fer unes revisions a una sèrie
de veïns i veïnes i se'ls va pujar
la part fixa del rebut de l'aigua
per un tema que tenien més metres quadrats
les cases i potser tenien piscina
i van presumir que aquests veïns i veïnes
necessitaven més capdalt d'aigua
i per tant se'ls presumia
que se'ls havia de pujar al cànon.
En aquesta ocasió això ho va fer
la companyia d'aigües que té les dades
dels rebuts, per tant no ho pot saber.
No ha hagut de fer servir un dron
per anar a espiar els veïns.
Però es podria haver donat el cas,
no ho sabem, veient el que ha fet
l'Ajuntament de Calafell, que tampoc
ens acaba de quedar molt clar
en base a quina normativa o a quin sant
és la pregunta, el plantejament que fem
i ho posem sobre la taula és
aquest ajuntament o aquest equip de buer
s'ha plantejat fer servir drons
per fer això
i en cas que us ho hagueu plantejat o no
fer el preg que, si us plau,
no feu servir drons per anar a espiar
els veïns i les veïnes a casa seva.
Gràcies.
Gràcies.
Gina, tens alguna pregunta?
Sí, sí, pronta, sí.
Pronta, pronta.
Sí, l'últim preg
és pel regidor d'Urbanisme
arran del punt que hem parlat abans
doncs que en el moment que es faci
aquesta desafectació
i es vulgui procedir a la venda
dels 51 metros quadrats que té l'Ajuntament
al passatge segura número 14
el preg és que s'informi
a l'altre veí que també vinda
que existeix aquesta possibilitat
més que res perquè tothom ho sàpiga.
Gràcies.
Pronto,
como una propuesta
del gimnasio municipal,
como hay tantos robos
que rompen tantas ventanas de los coches
y eso que hubiera una cámara de vigilancia
porque viene continuamente,
o sea, constantemente los hay
en el parking,
no en la parte de arriba
ni en la parte de abajo,
ya se ha oído de varias personas
que les han roto las ventanas
de los coches,
entonces si hubiera una cámara
de seguridad, sí, sí, sí.
Eso ayudaría mucho a los jóvenes.
Començo a respondre a la Desiret L'E.
A veure, la gran majoria d'ajuntaments
estan recuperant la presencialitat
i sobretot es fa pensant
en el servei al ciutadà.
Un cop es recupera la presencialitat
hi haurà treballadors
que podran demanar recuperar
la presencialitat
i que podran demanar recuperar
la presencialitat
i que podran demanar recuperar
el teletreball
i s'analitzarà cas per cas
si es donen les circumstàncies correctes
perquè aquest treballador o treballadora
pugui recuperar total
o parcialment el teletreball.
Nosaltres creiem que el teletreball
té aspectes positius,
no en tenim cap dubte,
però també tenim la sensació,
la percepció de que pot haver-hi
hagut una certa mimba
de l'atenció al ciutadà.
Quan es fa una mesura molt generalista
com es va fer en aquest país
fruit de la pandèmia,
doncs es van fer prevaldre
alguns aspectes que estan molt bé,
que són molt positius,
la conciliació, en el seu moment,
aspectes de salut,
la comoditat,
estan molt bé,
i això a vegades ens trobàvem
que els ciutadans que volien
contactar amb treballadors
o treballadores a l'Ajuntament
tenien bastantes dificultats
perquè la gran majoria
dels treballadors i treballadores
en algun aspecte o altre de la seva feina
doncs han de tenir contacte
amb el ciutadà
i és més fàcil que aquest contacte
sigui si el treballador
està físicament a l'Ajuntament
que no s'hi està a casa seva.
Això no és una opinió,
és una dada que tenim
amb número de trucades que no s'atenen
quan hi ha presencialitat
i número de trucades que no s'atenen
quan hi ha presencialitat.
Per tant, amb aquest objectiu
de millorar l'atenció al ciutadà
s'ha decidit recuperar la presencialitat.
Però, com et comentava abans,
estem a favor que hi hagi teletreball,
creiem que hi ha serveis municipals
que poden fer teletreball
sense cap mena de problemes,
sobretot aquells que no tenen
contacte directe amb la ciutadania
i llavors aquestes persones
que vulguin recuperar total o parcialment
el teletreball
podran demanar-ho
i s'analitzarà cas per cas,
es farà el bisturí,
s'aplicarà el bisturí
com comentaves,
a partir del setembre.
Per la presencialitat,
el mateix setembre,
els treballadors podran demanar-ho.
Correcte, i llavors s'analitzarà cas per cas
quins serveis són susceptibles
de recuperar el teletreball,
analitzant també casos per casos
perquè hi ha treballadors que viuen
més a prop d'altres,
hi ha treballadors aquí,
el teletreball els facilita molt més
la congiliació que a d'altres,
les condicions laborals.
I...
Es reuniran en el setembre
quan es prenguin aquestes mesures.
Perquè no s'havien introduït canvis.
Entenc que s'ha de reunir
quan s'han d'introduir canvis,
com que no es van introduir canvis
respecte dels que es van inicialment acordar,
aquesta comissió no es va reunir.
Entenc que s'ha de reunir
quan hi ha...
Quan...
Perdó, que quan les condicions
d'aquestes d'evaluació precisament
són per fer un seguiment
si sorgeixen coses i hi ha propostes
de millora o si hi ha algun aspecte
que es pugui millorar
per poder incidir
i poder millorar
el protocol
i no arribar a tallar
en el cas com està passant ara aquí.
Vull dir, m'esteu dient això,
que el setembre podrien tornar
a demanar les autoritzacions de teletreball,
però en aquestes...
El contacte, o sigui la falta de contacte
amb el...
La problemàtica aquesta de contacte
amb els ciutadans de Sant Just,
doncs potser es podria haver detectat
en algun d'aquests seguiments.
Llavors, endavant,
si hi ha protocols on s'estableix
o si hi ha una comissió d'evaluació
o una comissió de seguiment,
considerem que són absolutament vàlides
i necessàries per poder plasmar sobre la taula
coses entre l'Ajuntament
i el Comitè Conjunt
que poden enriquir el funcionament normal
de l'administració
i millorar la manera de com funciona
la màquina per dins.
Entenem que encara que no hi hagi cap canvi,
creiem que és necessari
que com a mínim es reuneixin...
Si us poseu el Comitè Conjunt
i l'Ajuntament no hi ha cap canvi,
fantàstic, queda una focassa.
Però que hi hagi, perquè potser sí
que aquestes coses podien haver tractat abans
i al millor no s'hagués creat aquest neguit,
perquè això s'ha comunicat ara,
que estem a 27 de juliol
i se'ns està dient el 1 de setembre,
vull dir que hi ha treballadors i treballadores
que, ostres,
si se'n van de vacances igual a l'agost,
veuen que al setembre,
doncs, bé, potser han de refer
que ha sigut una mica com precipitat, no?
Jo ignoro si els treballadors i les treballadores
ja sabien perfectament que al 1 de setembre
es deixarien de poder-se aplicar el teletreball, no?
Però entenc que es podria haver adelantat en això, no?
I si s'hagués fet una comissió d'evaluació
fa, no sé, un o dos mesos
i això es podia haver de tractar,
doncs en temps s'avisa.
Escolta'm, a partir del 1 de setembre,
a partir del 1 de setembre
el protocol ja no es farà,
perquè en el municipi ja no es fa
i haureu de sol·licitar-ho
aquells treballadors i treballadores
que no estiguin de cara al públic.
Ok, en un temps prudencial,
doncs poder-ho avisar, no així,
com una mica correcuit.
Ho dic perquè, bueno,
aquestes comissions estan per alguna cosa
i que, en principi,
la informació d'un lloc i cap a l'altre
crec que poden ser molt riques,
molt riques aquestes comissions
i se'n fa un bon ús i, per tant,
no crear després neguits o malestats
de treballadors i treballadores de l'Ajuntament.
Ho dic de cara a altres protocols
i perquè crec que si s'estableix
ja es diu que s'ha de tenir aquesta comissió.
Entenc que estaria molt bé intercanvi d'informació
entre administració i representant els treballadors.
Jo entenc que aquest feedback
sobre com està funcionant el teletreball
es tracta en el comitè conjunt,
entenc que en aquestes reunions
es parlava de com estava funcionant el teletreball.
Jo no formo part del comitè conjunt, però...
Però el comitè conjunt diu que no s'han reunit mai
amb aquesta...
No, com a tema de...
Ah, vols dir reunions normals amb el comitè conjunt.
Sí, sí, les reunions amb el comitè conjunt
són periòdiques, són freqüents
i entenc que no es devia considerar oportú
tenir una reunió a part
perquè en aquestes reunions
ja es tractava aquesta qüestió del teletreball.
No ho sé, m'imagino que en el comitè conjunt
ja es parlava sobre si estava funcionant bé
o no el teletreball.
Nosaltres personalment ens preocupa
especialment el servei a la ciutadania.
Creiem que el servei a la ciutadania
pot millorar fruit de la recuperació de la presencialitat
i hem de fer un equilibri,
hem de tornar un equilibri entre recuperar la presencialitat,
donar un millor servei al ciutadà
i que persones que per les seves funcions
no necessitin estar en contacte permanent amb el ciutadà
doncs puguin recuperar el teletreball.
Això ha de ser qüestió de dies en el mes de setembre.
No hi veig cap problema.
Jo entenc que podia haver estat millor comunicat
o amb més entel·lació perquè trobo que aventir l'agost
pel mig ha sigut molt personalitzat.
Evidentment aquest tipus de decisions
es prenen des de la gerència, des de recursos humans,
de manera que es considera més oportun.
La voluntat política és aquesta que t'hem manifestat
que es pugui compaginar una millor atenció al ciutadà
que les persones que pel seu perfil
poden seguir fent teletreball puguin continuar fent
i això s'ha de determinar durant el mes de setembre.
No hi veig cap problema.
Més enllà que es tracti o no es tracti
a la comissió d'evaluació.
Les decisions també...
Crec que s'han d'aprendre des del govern
i des de l'estructura directiva de l'Ajuntament.
Sí, però jo suposo que en les reunions del comitè conjunt
es tractaven aquestes qüestions com d'altres.
I no es deuria veure la necessitat
de fer aquesta comissió específica.
Després, sobre el temps de cura,
el que em comenta la regidora
és que hi ha hagut diferents programes
que s'han fet des de l'Ajuntament,
que ja han tingut un objectiu
semblant al programa temps de cura
i de fet s'ha rebut finançament
de dades d'administracions per a aquests programes
i per aquest motiu s'han retornat.
Diuen que no són tots els diners,
sinó una part d'aquests 29.600 euros.
Sí, ja t'ho compres.
Són programes vinculats al SAT,
infants...
I beques extraesculars.
Infants.
Estava dins de les cobertures de l'ajuda.
Després, em preguntava l'Aleix
mesures per fer front a la calor durant l'estiu.
Parlaves d'arbrat i equipaments.
Sí, d'arbrat.
Ara tenim la dificultat
que no podem plantar nous arbres
perquè és aquestes paradoxes
que tenim el decret antissequera
que ens impedeix regar molt
i per tant els arbres nous
necessiten molt d'arrec
i ho hem hagut de suprimir.
Si recordes, hi havia un programa,
una plantada molt gran
entre el Mas Lluví i Can Gela Verde d'arbrat
amb un projecte patrocinat per Life Terra
que finalment es va haver de suspendre
quan va entrar en vigor el decret antissequera
però evidentment aquest canvi de temperatura
ens obliga a repensar molt els espais públics
especialment els parks on segurament
és necessari incrementar el nombre d'arbrat
i la voluntat és que tant bon punt
es pugui tornar a regar
doncs pugui incrementar el nombre d'arbres.
A nivell d'equipaments
ja es va difondre en el seu moment
una xarxa d'equipaments
que es podien utilitzar com a refugis climàtics
que t'ho puc facilitar,
ara mateix no tinc...
hi havia el Milenari,
hi havia diferents equipaments
que es podia atençar la gent durant l'estiu
i finalment, i enllaço amb el que preguntava
la regidora de l'Aia Flotats,
a les escoles ja s'han encarregat
les millores a nivell climàtic
t'ho estic dient de memòria
però em sembla que des de l'escola Canigó
ens han demanat incrementar
el nombre d'ombres al pati
amb un seny Tandais
per protegir l'entrada de sol a les aules
i Montserrat Ventiladors
si no vaig equivocat
segurament hi ha algun altre sol·licitud
però grosso modo aquestes eren les peticions
que ens van fer arribar les direccions dels centres
i la idea és que durant aquest mes d'agost
màxim principis de setembre
es puguin anar col·locant tots aquests elements
al reglament dels mitjans de comunicació
la voluntat és tirar-ho endavant
suposo que aviat la regidora de comunicació
recuperarà el tema i continuarem caminant
i després Francesc Urbella
girs dels autobusos del Mas Lluís
ara aquí segurament en el moment
en què l'E30 s'allargui fins a Sant Feliu
s'haurà de modificar el traçat de l'E30
i alguns aquests girs complicats que comentes
ja no es veuran afectats
s'haurà de consensuar aquest recorregut alternatiu
amb l'Ajuntament de Sant Feliu
però creiem que si en el moment en què l'E30 arribi
a l'estació de Renfe de Sant Feliu
s'haurà de modificar tot aquest recorregut
i després sobre el canvi de sentit del carrer Taneu
bé produït pels contenidors de càrrega lateral
han d'estar col·locats al costat dret del carrer
i això en general no ha generat cap conflicte enlloc
exceptuant aquest punt concret que agafa el carrer
que abans estava en el carrer Creu
els contenidors al costat esquerre
i com que no poden estar-hi
es va decidir, es va tenir una reunió amb els veïns
es va oferir als veïns que per mantenir el sentit
de Taneu i Montserrat com estava abans
els contenidors es desplaçessin carrer major enllà
és a dir passat carrer major
aquest és un barri que té gent gran
la gent gran va dir que no volien desplaçar-se tant
per llençar els contenidors
ja fos a bona vista o més enllà del carrer major
i després el que es va decidir
és que el carrer Montserrat havia de canviar el sentit
perquè els contenidors estiguessin a la dreta
i el carrer a Taneu es va decidir
que els veïns escollirien si volien o no volien
en quin sentit volien
inicialment van demanar que fos sentit sortida
precisament pel que comentaves d'equilibrar un i un
el que ens hem trobat però, el problema que ens vam trobar
que els mateixos veïns, o uns altres veïns
però també veïns de l'entorn i sobretot comerciants
es van queixar i és que carrer Creu
a la bona vista i Montserrat, com sabeu, hi ha molt comerç
i la càrrega i descàrrega tenien molts problemes
els camions de càrrega i descàrrega
havien de pujar per Munistreu
girar per carrer bona vista en un tram que és semi petonal
per tant és pacificat
i després baixar per Creu
i tot això era molt complicat
i per això ens van demanar que tornéssim a canviar
el sentit del carrer de neu
Ahir ja hi ha resposts respecte a refugis climàtics
a les escoles
i sobre la voluntat de l'Ajuntament
d'adquirir drons per controlar les piscines no existeix
el que sí que tenim és Sant Just
en tota l'àrea metropolitana
Ackbar té sistemes de control del consum d'aigua
bastant sofisticats
per tant pot detectar si hi ha consums molt elevats
per tant, aquests donaríem pistes
per saber si s'estan omplint piscines
i incomplint el decret
En aquest cas, nosaltres estem anant darrere
una mica de l'àrea metropolitana
que és qui va fixant què s'ha de fer en cada moment
suposo que com que ara va ploure durant el mes de juny i maig
i va donar un respir
l'àrea metropolitana no està
en un grau d'exigència molt elevat
no sabem si en funció de com vagi
aquest mes d'agost, perquè el juliol ha estat molt sec
doncs es veurà si s'incrementen o no els sistemes de control
I després, Gina Clavijo sobre la Càmera de la Bonaigua
la Generalitat de Catalunya és bastant
és facilitadora de col·locar càmeres
a lectores de matrícules
a la via pública
de totes aquestes que hem col·locat
no hi ha hagut cap problema
es consideren que són de trànsit
i són fàcils de col·locar
en canvi, quan són càmeres de seguretat
que són càmeres que identifiquen a persones concretes
des del departament
no sé si és de justícia o d'interior
ara no ho recordo
sí que ens emanen informes molt exhaustius
que justifiquin la col·locació d'aquestes càmeres
en el cas de les càmeres de seguretat
hi ha un conflicte entre privacitat
o llibertat individual i seguretat
i justificar que aquestes càmeres fan falta
demanen nivells de delictes molt elevats
que a Sant Just no es produeixen en cap punt
per tant, encara que poden haver-hi problemàtiques puntuals
com aquesta que comentes
a Sant Just tenim uns nivells de seguretat bons
i no ens admetrien la col·locació de càmeres de seguretat
no sé si hi ha cap més pregunta
alliberaríem la secretària i la interventora
i passaríem la paraula al públic
amb un bé conegut
Hola, bona tarda
Tinc una pregunta i una proposta
la pregunta, ja que sou un govern d'esquerres
i amb un soci de govern de superesquerres
que ve allà pel benestar dels treballadors en general
i dels de la casa
us pregunto si us heu proposat durant aquest mandat
de treballar el tema de la municipalització
del servei del SAT
ja que em sembla que és l'any que ve que acaba el contracte
o d'aquí dos anys
si us heu plantejat la possibilitat de treballar
i la proposta, ja que sou un govern d'esquerres
i de superesquerres i referent al tema del passatge segura
en comptes de fer la proposta
ja que teniu la proposta de vendre'l
en comptes de fer la proposta de vendre'l a un particular
i que se'n beneficiés a la mateixa persona
perquè allà es fa la proposta de fer pisos
de protecció oficial per a gent jove
hi ha arquitectes i arquitectes que hi ha dones i homes
que tenen molta imaginació segurament que d'allà
en podrien treure profit d'uns quants pisos amb alçada
Gràcies
Gràcies Anna
municipalitzar el SAT ho estudiarem
hi ha el compromís en el pacte de govern
d'estudiar municipalitzar la viabilitat
de municipalitzar algun servei
de tots, ja t'avanço que el que em sembla menys adequat
municipalitzar és el SAT
i t'explico per què
el SAT dona un servei molt directe a la ciutadania
ciutadania vulnerable
que necessita que hi hagi una persona que la cuidi
i com bé saps, perquè tu treballes a l'administració pública
i coneixes com funciona l'administració pública
l'accés a la funció pública és llarg
no pots anar al carrer i agafar una persona a dit
per tant, cobrir una baixa d'un administratiu
d'administratiu pots estar esperant 4-6 setmanes
a fer un procés ràpid
4-6 setmanes no te les treu ningú
i un administratiu pots tenir una plaça vacant
durant aquest temps mentre fas un procés de selecció
de personal mínimament objectiu
i el més ràpid possible
per deixar una persona vulnerable 4-6 setmanes
sense aquest servei d'atenció domiciliària
és un risc que no podem córrer
i conjugar millor de condicions laborals
amb eficàcia en la prestació d'un servei públic
amb com és l'accés a l'administració
que saps que no és ràpida
fa que aquest sigui un dels serveis menys susceptibles
de ser municipalitzats
si n'hi ha d'haver-hi alguns
aquest segurament és dels que seria
el servei que se'n podria ressentir més
Passatge segura, el que estem parlant
és que és molt petit, és un passadís
és impossible col·locar-hi
un solo potser però no sé si...
no, molt petit
a més la qualificació urbanística no ho permet
Quico Ferrer
Bona tarda a tothom
primer de tot gràcies a tots per estar aquí
felicitats a tots els regidors nous que us incorporareu
i els que repetiu és el segon ple que celebra
i no vaig poder ser el primer
així que us felicito a tots els que esteu aquí
representant el que és el nostre municipi
A mi m'agradaria aprofitar
per fer una mica de checking de les coses
que van cada pendent amb l'altra legislatura
sapiguer quin és el timing d'ejectió
de les coses pendents
aviam si Joan pots prendre nota perquè en unes quantes
cada ple vindré a preguntar com estan
i tindre majoria absoluta
tindre majoria absoluta no vol dir que podeu
fer el que voleu al contrari teniu més responsabilitat
perquè si no ho feu bé
no sabeu conviure amb les altres forces polítiques
però al final es veurà reflexat en les pròximes municipals
dit això què és el que m'agradaria que féssim
o aviam si ho teniu previst per un costat
aviam si hi ha una campanya preventiva
en el tema de seguretat ja que has dit que han hagut
tres entrades a l'habitatge
en tot el mes o en tot el mes
o dos que és igual
Joan l'ideal és que no hi hagi cap
jo me'n recordo que quan jo estava de regidor
es va fer una campanya al barri de Baix Solets
es veien els Mossos la Guàrdia municipal
i es va fer el que és una mica de training
o explicacions de com podíem fer una seguretat preventiva
de cara als nostres veïns
m'agradaria que no només es fes a Baix Solets
i si es pot fer a altres barris
o fer publicitat per dir a tots els s'enjustencs
i s'enjustenques que vagin allà perquè és força interessant
saber allà el que poden arribar a fer
per preveure que entri a casa seva
això per un costat ara que estem a l'estiu
i que les entrades a l'habitatge són més freqüents
després el tema de la selleria
Joan, hem vist que s'ha començat el moviment de Terres
que s'ha fet una valla perimetral
m'agradaria saber quins són els següents passos
a veure quin és l'organiograma
el timing del que és la obra
després el barri centre
el tema de la selleria Gran de la Teneu
si no recordo malament
havíeu dit que a l'estiu començaria la coberta
pel tema de la grua
perquè no fos un impacte a nivell de mobilitat
m'agradaria que ens expliquéssiu
quin és aquest plan que voleu fer
perquè tot just heu canviat
el que és el carrer de Teneu al Santi
si aquest carrer quedarà bloquejat
hi haurà un altre alternatiu
que ens expliquéssiu si hi haurà una reunió
a nivell de barri centre
amb els veïns
com va passar quan va passar el tema
de les obres del carrer Buenavista
que ens vegi 5 cèntims d'això
perquè és el que tindrà més impacte aquest estiu
després, què més, què més, què més
la bonaigua
tenim un problema, tenim una denúncia
del tema de sorolls
m'agradaria saber com està
perquè sé que hi ha coses que s'han parlat
que hi ha un judici, que hi ha unes contestacions
saber quines mesures correctores
teniu pensades fer
quina inversió teniu pensada fer
i si tindrem un poli deportiu
que l'haurem de tancar
hem de fer una inversió de x cèntims
perquè és una inversió forta
i no dieu res, no expliqueu res
després, més coses
mercat, les escales s'havien de protegir
està previst protegir les escales
no tenim la lliçència activitat
perquè havia pendent
el tema de les escales que ves a la vacació
l'estructura que s'havia d'ignifogar
de la sonesta del mercat
tot el tema aquest, sisplau, apunta-t'ho
i ja m'ho explicaràs
ja t'ho aniré demanant
després, escoles marrecs
també teníem un problema de ventilació
no tenim la lliçència activitat
perquè la ventilació no està acabada
això està pendent
i portem 4 anys
va passar tota una legislatura
i encara no s'ha fet
ho dic perquè estem a principi de legislatura
jo ho dic ara
però al final de legislatura
també ho tornaré a demanar
després, el tema de l'escola nova
la mainada
pel setembre tindrem el permís
de primera ocupació
començarem el que és
amb subministres provisionals
o tindrem els definitius
això és el que voldria saber
després, l'altra cosa és
de sembre
i això, mainada
i el tema dels tallers
pels artistes
Joan, que va ser una gran idea
voldria saber
si tens pensat
la proposta que jo vaig llançar en campanya
de fer el que és
uns tallers
i que poguéssim tindre
el que és també un espai
amb l'oci nocturn
que és el que poguéssim
treballar a l'art
amb l'oci nocturn
per les nostres joves
gràcies
gràcies Quico
campanyes preventives de seguretat
a partir del setembre
anirem reunint amb els veïns
dels diferents barris
diferents barris de...
a l'agost no hi ha gaire bé ningú
a Sant Just
anirem reunint amb els diferents barris
amb diferents equipaments municipals
precisament per donar
consells de seguretat
i poder tenir intercanvi d'opinions
amb els veïns i veïnes
respecte a qüestions de seguretat
la nova de xaieria
l'obra va avançant bé
encara que no ho sembli
és una obra que es fa
és com en fases
hi ha una fase de moviment de terra
s'atura
i després es fa
una fabricació
dels mòduls en nau
i un cop estiguin fabricats
es col·locaran
no sé què es va fent
és una construcció
que com que hi ha molt de prefabricat
es fa una part molt important
de la feina en taller
i simplement es va col·locant
això anirem veient
en els propers dies o setmanes
anirem veient com va canviant
molt ràpidament
la coberta de la sala gran de la Teneu
ja s'està començant a fer
i la idea
és que es pugui fer
amb la menor afectació possible
del trànsit
encara pot ser que hi hagi tais
del carrer a Teneu
però que no siguin tais
tan duraders
s'està intentant fer
s'està programant per fer
d'una manera més quirúrgica
i de fet ja s'ha començat a fer
sorolls de la bonaigua
i en aquests moments
està en redacció
un projecte de millora acústica
i de temperatura
i tèrmica
de la pista superior de la bonaigua
amb la voluntat precisament
de reduir l'impacte del soroll
a part de millorar les condicions
la qualitat de joc
dels jugadors i jugadores
esperem en el mes de setembre-octubre
poder tenir el projecte
sobre les legalitzacions
ja tindré informant
conforme es vagin fent passos
la mainada
tindrà la primera ocupació
al setembre
d'aquests dies ja s'està fent la rasa
per fer la connexió elèctrica
per tant esperem
que no hagi de començar
amb provisional
sí, sí, està començant
Si vas a dir que està fent la rasa
començaràs amb provisional segur?
No, per què?
Va bé
Va bé
No
Ja hem parlat amb Fexandessa
i de fet ja han vingut
i segurament ja dic que començarà
Sí, està quasi acabat, vull dir
i després els tallers d'artistes
ara primer
objectiu número 1
concentrar-nos en la Teneu
acabar la Teneu
i després comencem
amb el taller d'artistes
però les coses una darrere l'altra
que són
era una proposta
hi ha la voluntat de
una promesa
hi ha la voluntat de fer-la
però s'ha d'anar
una cosa darrere l'altra
Alguna pregunta més?
No
Doncs donaríem per tancat el ple
i novament desitja-us a totes i a tots
molt bones vacances
i molt bona Festa Major