Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Veig que també s'incorpora el Jordi Porta.
El Jordi Porta és el que fa el govern espanyol.
És un dels instruments més importants
que pot tenir l'Ajuntament per aplicar les seves polítiques.
Com sabeu,
li donaria la paraula en primer lloc a la regidora Quima Giménez,
de la regidora d'Economia.
També aprovarem el pressupost de Provença.
Li donaria la paraula a Pedro Sònia,
que ens exposaria el pressupost de la municipal Provença.
El pressupost d'Economia és el que fa el govern espanyol.
El pressupost d'Economia és el que fa el govern espanyol.
També hi ha una roda d'intervencions,
de menor a major.
Si és el cas,
tornem a fer una altra roda.
Tots coincidim que és un punt molt important.
Us li cedeixo la paraula a la regidora Quima Giménez.
Bona nit a totes.
Com sabeu,
hem fet aquest ple extraordinari
perquè feu-vos el més pròxim al ple de les ordenances.
Aquest any s'ha fet el debat polític de les ordenances
i del pressupost.
El pressupost s'ha fet de forma simultània,
tal com es havia demanat moltes vegades,
i també hem treballat amb tots els grups municipals.
És un pressupost que ens permet
mantenir els reis públics que fins ara estem donant
i afrontar les noves accions derivades de la pandèmia,
perquè no hem d'oblidar que aquest pressupost sí que es veu afectat
i que es veu molt reflectit la pandèmia
que estem vivint des del mes de març d'aquest any.
Què és el que hem de fer?
Que les noves accions que afrontem derivades
d'aquesta pandèmia
incrementin les partides de serveis socials
en una quantitat molt significativa,
267.000 euros.
També es creen noves ajudes a la cultura.
Intentarem apropar la cultura de llarg
mentre aquesta pandèmia no ens permeti fer les activitats
que estem habitualment acostumats a fer.
Amb tots convidents i de les persones,
en aquests moments no ens deixen.
Intentarem que la cultura l'apropem
al més possible a les famílies i a les cases.
És també un dels factors que més està patint aquesta crisi.
Per tant, cal ajudar-ho d'alguna manera.
I sobretot intentar tenir els nostres,
com sabeu, és un municipi on tenim molt de teixit cultural.
Per tant, intentar donar cabuda a tots aquests artistes del municipi,
sobretot, que estan tocats per aquesta pandèmia.
També, com sabeu, han acostat molt fortament,
i ara, aquest 2020, amb la pandèmia,
a la cultura i a les famílies.
I, sobretot, amb el comerç de proximitat.
Seguirem afrontant nous ajuts al comerç,
intentant tirar endavant el marketplace,
la gran eina per poder comprar online
i vèncer una mica el oliat que tots sabem qui és sense dir noms.
Intentarem formar noves ajuts que cregui el comerç,
que li pot anar bé i que ells també creguin,
les dues associacions que tenim al municipi.
També donar la possibilitat al mercat municipal a modernitzar-se
i a compartir-se amb els altres.
I, sobretot,
també incrementarem els plans d'ocupació
amb una gran quantitat de diners,
degut que la pandèmia deixarà molta gent a l'atur.
De moment, tothom està a la gran majoria a Mertes i Artos,
però això pot ser que es converteixi d'un dins d'un temps
i no gaire llunyà amb gent aturada.
Hauríem de reconvertir noves formes de treballar.
Hauríem de fer formació perquè hi haurà llocs de treball
o persones que no s'intornarà a treballar.
I, sobretot,
hem de posar en contacte amb els altres països
i, sobretot, amb els altres països.
En el càrrec de feina,
hi haurà el dret a formar-se en llocs de treball
o persones que no s'intornarà a incorporar-se
en el seu lloc de treball.
Caldrà formar-los, no només pel que fa a feina,
sinó també per tornar-se a incorporar al món laboral.
E tanta pandèmia ens hem dut a adonar
que la nostra neteja de municipi también cal ampliar-la.
El que hem de fer és fer neteja en el nostre municipi,
a forma diària també, a l'espai públic,
també fer neteja als col·legums industrials que tenim,
també incorporarem una gent més a la policia local nostra,
i quan el mecanisme general de la casa
també implantarem un pla de sistemes,
que és com poder donar millor servei a la ciutadania,
a fer els seus tràmits, a fer els seus serveis,
no només presencialment, sinó que es pugui fer tot online.
És a dir, el que hem de fer és fer neteja
i no només presencialment, sinó que es pugui fer tot online.
És a dir, el que dèiem d'una administració electrònica,
doncs bé, aquesta pandèmia ens ha donat...
i ens ha fet donar compte que es pot fer, s'ha fet,
però cal reforçar-la, cal posar nous sistemes de protecció,
etcètera, etcètera, per tant, també apostem per això.
A nivell d'inversions, també es destinarà
més d'1.483.000 euros,
però cal recordar que teniu una llista,
que si voleu, després la podem llegir,
però cal recordar que sembla ara potser poc,
només un milió i mig d'inversions.
Recordem que tenim dues grans inversions que ens venen a la darrera,
que és l'escola Bressol,
la segona que tenim al municipi i la sala municipal de Daneu.
Aquestes dues inversions ja tenen el seu finançament
i les dues inversions són quasi 5 milions d'euros.
Què farem amb aquest millor i mig d'euros
que destinarem a inversions?
Començarem a posar les primeres coses
del nou pavelló de la Bonaigua,
farem inversions al mercat municipal,
rehabilitarem la sala gran i començarem la sala gran de Daneu,
es fa el preu d'urbanització dels estudis vells,
hi haurà la millora al centre círic Pasqual Maragall,
farem les millores al camp de futbol,
farem el nou espai de Mas Lluís,
també ja s'acabarà,
farem material,
intentarem fer la reposició dels jocs infantils,
també farem el carril bici a Ponce de León,
farem una aportació com sempre al col·lector de Font Santa,
hi haurà també una maquinària i transport que necessita la policia,
un seguit de coses,
farem vídeovigilància als polígons,
intentarem posar una seguretat més gran als polígons,
de la mateixa manera que intentem tenir la seguretat
i, per tant,
hem de reforçar els polígons que tenim al nostre municipi.
Aquest pressupost és inferior al de l'any passat,
com hem dit al començament,
es veu afectat per aquesta crisi, i això s'ha d'adaptar.
El pressupost que aprovarem,
el de l'Ajuntament puja uns 28,3 milions d'euros,
la nostra empresa municipal,
que és ProMunt,
és el que presentarem amb eliminació
de les transferències internes que es fan accedeix a 31,1 milions d'euros,
que és el pressupost que aprovarem.
I jo passo la paraula al Pedro Soria,
perquè ens expliqui una mica més el pressupost de ProMunt.
Molt bé, gràcies, regidora.
Anem a passar al Pedro Soria.
Gràcies, alcalde.
Tal com es va fer partida pel Consell d'Administració de ProMunt,
es van facilitar totes les dades correspondents
als ingressos i les despeses,
el detall de les quals ja deu tenir el vostre poder.
Recoll, a nivell de gestió,
tot el que són les activitats habituals que fa ProMunt,
en el sentit de casal d'avis, habitatge de gent gran,
el lloguer dels pisos de cadenes,
majuradors,
habitatges d'exclusió,
etcètera.
Tot aquest detall, jo crec que ja el teniu vosaltres,
i no cal entrar en més detall.
M'agradaria recalcar que el pressupost de ProMunt
s'ha recullat aquest any,
una sèrie d'inversions que tenim previstes
d'executar durant l'any 2021.
Per una banda, tenim les plantes fotovoltaiques
que es volen instal·lar,
però al final del 2021 no es poden fer.
També tenim les plantes fotovoltaiques
que estàvem presentes del Canyigó
i del carrer Constitució 2, de Porta Diagonal.
Tenim la promoció dels 38 habitatges
que s'estan executant en aquest moment
i que tenim previst a la entrega o a la finalització
al primer trimestre de l'any 2021.
S'acabaran en aquella data.
També tenim la promoció de la segona fase
de l'enllumenat públic,
que també s'executarà l'any que ve.
I tenim previst també una promoció
de vuit habitatges de lloguer a l'Antic Juvenívols,
estudis vells.
Allà anirien vuit habitatges de lloguer
amb un pàrquing,
que la idea és que hi hagi 58 places
per facilitar molt més el que és l'aparcament
i que hi hagi més lloguer.
Aquesta és el que hi ha.
Em sembla que em deixo elaboració.
I també tenim el tema de l'ampliació
de l'aparcament regulat
en el tema de les zones verdes.
La idea és executar-lo durant l'exercici 2021.
Això són els principals reptes
que hi ha a nivell d'inversions dintre de Promunça.
I també hi ha el tema de les zones verdes.
Això també es va detallar als grups municipals
en la informació que us va facilitar
el Consell d'Administració.
Res més per la meva part.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, senyor Sòria.
El primer torn de paraules seria el de Quico Ferrer.
Sí, gràcies.
Comencem agraint a tot el govern.
Ja ho vaig fer amb les informatives,
però ho faig ja a tot el govern per la disposició
a explicar cada un dels punts
que hi ha en els passapostos que es presenten.
I després per la disposició de proposar punts
que creia que eren importants donar-los el que és un cert...
Posar-los dit el que és el pressupost.
I entre ells, si de cas, començaré dient
quins són els punts a nivell de sectors
que vam estar parlant i que heu afegit,
dintre del que són les propostes del pressupost.
I després m'agradaria fer una mica un seguit de punts
en el tema de les inversions que es fan aquí al poble,
que crec que són interessants.
Primer de tot, a nivell d'empresa.
Una de les coses que crec que és important,
igual que hem fet un tracte als petits comerços,
crec que hem de donar uns ajuts a les pimes i a les microempreses.
No només als comerços,
sinó que també als autònoms, a les petites i a les microempreses,
i donar-li el mateix tracte que hem fet amb el comerç.
El que hem fet amb el comerç.
Hem estat parlant amb la Quima i ho va veure bé,
i va dir que incorporaria els mateixos canals
i els mateixos ajuts que feien a nivell de comerç.
Sobretot el tema de donar-li visualització
en el tema de xarxes,
sobretot en el tema de la ràdio d'esver,
donar ajuts.
Això per un costat, per l'altre costat,
i també per a la majoria,
i per a la majoria,
hem de comentar el tema de l'associació d'empresaris de Sant Just,
donar-li una visualització perquè cada vegada més s'associin
més empreses i pimes que tenim aquí a Sant Just.
Després, l'altra cosa que vaig creure interessant
va ser donar una sensació de seguretat
dintre del nostre polígon.
La gent que estigui al polígon estigui segura.
Com que som un capdavanters
amb el tema de les càmeres de matrícula,
vaig sugerir que féssim un polígon segur.
Vaig proposar una altra càmera on hi ha la ITV,
que potser ha escapat a Medjui,
i una altra que ja havia previst,
però no sabien exactament on posar-la,
on hi ha la rotonda al costat de l'hotel.
Això ens donarà una publicitat que som un polígon segur
i que les empreses que estiguin allà
haurien de donar risc de seguretat.
Després, l'altra cosa que vaig comentar
és el tema de les freqüències.
Tindré un polígon net.
Vaig demanar que tingués un polígon net.
Vaig demanar que tingués un polígon net.
Vaig demanar que tingués un polígon net.
Havia Mush deer també ho donava.
affix gains.
Vam demanar que tinguéssim més cures.
La freqüència ha d'augmentar.
No hit!!!
Ho period crim.
Tot això ajuda els que treballen a Santjust
als que tenen carimbre.
En aquest moment tenirà pàgines per a fodre-腫.
Llebr'tim del tema de cultura.
El tema de cultura jo crec que amb el tema de la pandèmia
i la cultura a casa,
que fes de cultura a casa,
que fes de cultura a la gent gran,
que no perquè tinguéssim la pandèmia ens quedéssim sense actes
i sense cultura.
Hem de fer servir les noves tecnologies,
hem de fer servir el streaming,
el tema presencial,
acotat com ens diuen sanitat,
i hem de fer el que és un mix de les dues coses.
Però no perquè estigui acotat el tema de presència,
no deixar de fer temes culturals.
També m'han agafat el guant i us l'agraeixo que m'haguéssiu fet cas.
I després quan el tema de la neteja,
un dels punts que també vaig comentar,
vaig estar parlant amb el Just i per un tema contractual,
amb solidança es veu que no és possible,
però vaig proposar el que és el dia que tenim a la setmana
per recollir el que són esprastos,
fer el que és un tema com té Barcelona.
Hi ha un contracte que ja està firmat,
i que tenen el que és un protocol,
amb el tema d'horaris i gent,
i crec que està pendent que si et diguin si els recursos que tenen
es podia fer un mix de què vaig proposar o si és possible.
I si no és possible,
t'agrairia que el pròxim contracte convenci el que és aquest
o si poguéssim fer una proposta que els va força bé.
Més que res perquè ahir al carrer la Creu estava ple de trastos
i avui al dematí encara hi serà i encara hi anirà.
Crec que si acostumem la gent al dia pot ser una altra alternativa.
En el tema dels residus,
una de les coses que vaig proposar és
rutolar la zona on tenim els containers.
La gent sàpiga que si recicla bé,
tenim el que és un guany,
que l'Ajuntament guanya perquè ens torni en calés.
Aquest és el tema.
La gent conscienciar la gent que recicla és bo
pel municipi i pels seus impostos.
Si no ho expliquem de manera pedagògica bé,
això la gent no ho entén.
Crec que és una de les coses que deixo sobre la taula.
Aviam si li podem donar mitja volta.
Ja sé que just em vas comentar
que amb el nou sistema de recollida de residus,
el tema de les targetes,
hauria de ser un tarjet de les targetes.
I això és una de les coses que hauríem de fer.
I si no hi hagi un nou sistema de recollida de residus,
el tema de les targetes,
hauria de ser un tarjet que premiaria el que recicliés bé.
Però jo em vull avançar,
mentre que no activem el tema de les targetes,
fins que no es comença el tema aquest,
amb el que tenim ara,
posar una proposta de fer uns ròtols
i una cosa que impacti és com la publicitat
i la gent que no hagi tingut res a veure amb això.
Si no hi hagi res a veure amb això,
si no hi hagi res a veure amb l'oxigen,
el mateix,
fer alguna cosa que impacti,
que vegi que recicla,
amb més de 90.000 euros ens val 60.
Una mica el rotllo va per aquí.
Això no ho vaig poder tancar amb el just,
però ho deixo sobre la taula.
I després, en el tema de les xarxes socials,
ja vaig comentar a les informatives el tema de sostre.
Ja em vau contestar molt bé.
El tema de les xarxes socials,
si esgotem el 267.000 euros,
tu mateix em vas dir que obriríem un altre plenari
per disposar de més calés,
per poder ajudar el que és l'agenda.
Això és importantíssim,
que tots estiguem alineats i que estiguem consensats.
I això són els punts que vaig tractar amb govern,
i que em van dir que sí i que us l'agraeixo.
Dit això,
m'agradaria fer una petita sinòpsia
de les coses que tindrem en aquest any 2021,
les inversions que començarem a treballar.
Llavors, coses que m'interessen molt.
M'interessen molt perquè són interessants
i perquè jo estic bastant capficat
amb el tema de barreres arquitectòries.
I, per tant,
jo estic bastant capficat amb el tema de barreres arquitectòries.
I, per tant,
jo estic bastant capficat amb el tema de barreres arquitectòries.
I, per tant,
jo estic bastant capficat amb el tema de barreres arquitectòries.
A mi m'interessa molt que siguem un barri consensat
amb el tema de barreres arquitectòries
i després que siguem un municipi que estiguem units entre barris,
que sigui fàcil anar d'un barri a l'altre
i que no tinguem problemes de mobilitat.
No, mobilitat amb el tema de barreres arquitectòries.
Perquè dia d'avui estem lluny.
Evidentment,
cada vegada que es fa el que es vol,
cada vegada que es fa el que és un projecte nou,
ja es fa segons el reglament arquitectònic que toca,
de barreres arquitectòries,
però estem lluny.
I, per això,
en el tema del 2021,
estic content, una,
perquè hi ha molts projectes en curs i molts projectes que començaran.
I, dos,
perquè aquests projectes,
hi ha molts que són de barreres arquitectòries.
I, per això, estic content.
Dos,
la majoria de barreres arquitectòries
són de barreres arquitectòries.
I, per això,
estic content.
Dos,
l'altra cosa que volia comentar,
Joan,
el que et demanaré
és que ens informis,
perquè, evidentment,
el tema de les obres,
sabem quan estan previstes començar,
però no les demores o els retards que hi puguin haver-hi,
doncs,
com que tenim un fotimer d'obres en curs,
t'agrairia que ens informessis a la posició
de les coses que...
de les demores que puguin haver-hi.
Ara mateix,
ahir comentàvem el tema del...
el tema del...
Com es diu això?
Del...
Del...
Del...
Del...
Del...
Aquesta que teníem...
Els vestuaris, perdona,
els vestuaris del Puy d'Aportiu,
que hi hauria un retras, no?
Ara hi hauria un retras,
però ara no hi hauria un retras.
I, per això,
que hi hauria un retras.
I, per això,
que hi hauria un retras.
I, per això,
que hi hauria un retras.
Ara hi hauria un retras,
per al tema del...
no sé si era per un tema industrial
o per un tema econòmic,
o el tema pandèmia,
però hi havia un retras, no?
Ahir ens ho vas comentar,
que es retressaven,
i que bueno,
que estaves pendent que et diguessin inici d'obra, no?
Aquest exemple,
si hi ha altres casos,
com els que ara parlarem,
a mi m'interessen molt tot això.
M'interessen molt perquè crec que és important,
quan comences una obra,
saber els carrers que et gastes,
quan comences i quan acabes,
més que res per poder saber on som.
Un, el tema del que és la connexió de Mallorquí amb el barri sud.
Això és un projecte molt interessant
i haurem de felicitar
pel tema d'haver conegut el que és la subvenció federal,
i això és un projecte que pot donar el que és una vida
amb el barri sud,
amb el barri centre,
a Mallorquí,
perquè és el barri més llunyà que tenim a Sant Lluís,
i aquest pot ser molt interessant,
tant a nivell de comunicació
com a nivell de relació amb la gent, no?
Això és importantíssim.
Després, el tema de la deixalleria.
El tema de la deixalleria,
si no recordo mai,
m'has comentat que estava amb serveis jurídics.
El tema de la deixalleria fa temps que el anem portant,
com que és una cosa que en principi no ningú diu res,
va passant i va passant i va passant.
Entenc que si hi ha serveis jurídics,
ha de caure el que comenci les obres,
perquè el just,
que és el primer que m'interessa el tema de la deixalleria,
per potenciar el que és el seu departament,
i per poder dir que ja tenim una deixalleria
i que no hem d'anar a Sant Feliu o a Toqui,
això és important.
Després, què més?
Un projecte que m'has comentat que no l'hi veig gaire acabuda
amb la situació que ens trobem,
però si ve la financia, el que és l'AMB,
benvingut sigui.
Ho dic pel import,
perquè si no recordo malament,
m'has dit que el carrer Casalós pujava 450.000 euros
per l'Ajuntament d'Espanya.
Però jo no el veig important.
Aquest projecte és un projecte que vulgui o no.
Per la gent de Veigolet,
perquè se'n va fins allà,
almenys sí,
però jo realment ja sé que...
Després ja m'ho diré.
No sé si és un escalers que ve d'AMB
si es poden disculpar per un altre tema.
Això ja m'ho comparteixo.
Jo no ho sé.
Jo no sé si és un escalers que ve d'AMB
si es poden disculpar per un altre tema.
Això ja m'ho comparteixo.
Jo no sé si és un escalers que ve d'AMB
si es poden disculpar per un altre tema.
Això ja m'ho contestareu després, sisplau.
Però aquest són forces èntims que jo,
si hi ha una prioritat,
d'algun lloc que hauria seria d'aquí.
Després, el tema de la plaça de la Pau
i l'entorn guarden,
aquí també el tema de supressió de barreres,
és molt interessant.
Això crec que és molt interessant,
perquè aquí hi ha molta gent.
I, igual que el tema de nous usos,
hi ha usos ara actualment que no es fan servir,
doncs donem-li el que és mitja volta
i que això comenci a treballar
però amb les necessitats de les nostres ciutadans.
Importantíssim.
El tema de lluminositat, correcte.
Allà necessitem molta llum.
Allò és fosc.
Realment, a vegades fa por anar per allà, sobretot per guarden.
Llavors, és una de les coses que jo crec que ens hem de posar
i hem de treballar-ho.
Això és una cosa importantíssima.
I després, el tema d'entorn guarden,
i després el tema de...
A nivell de crèdits de l'Ajuntament,
teníem el tema de la Teneu
i tenim el tema de la nova Escola de Brazol.
El tema de la Teneu crec que és importantíssim,
sobretot a nivell cultural que posem en marxa sort
i sobretot a nivell d'adequar el que és el nostre teatre
a les noves barreres arquitectoniques,
com deia abans.
És important que tinguem uns ascensors,
que els artistes puguin accedir,
si per desgràcia tenim algun artista que és minusvàlid,
o bancariadores o qualsevol cosa d'aquestes,
i el públic que també tingui el que és accés.
Ara mateix això no és així
i tenim el que és una Teneu antic i fora de temps
en el tema de detecció.
Llavors, en el tema de la nova Escola de Brazol,
a la tarda de la setmana que ve,
a l'inici de l'obra,
em comentaves que començaries al setembre o octubre.
Si hi ha algun retard,
si us plau, comuniquem-ho.
Amb tu, en comptes de l'octubre,
us vau pel desembre.
Per això, per això, per a tot el que sigui.
Això és una de les coses que t'agrairia.
I després, l'altra cosa important,
és que t'agraïm que tinguis 14 punts de Sant Just que tenim
i que vam quedar a principi de mandat
per millorar en el tema de vials.
14 punts que em vas passar que milloraríem.
Així que anem començant amb l'obra,
t'agrairia que t'hagués fet aquest o l'altre.
Jo m'hi fixaré i t'ho agrairé.
Estem contents perquè borrarem dels 14 un parell.
I així, amic a amic.
I després, en el tema del carrer Bruc,
que és la Miranda,
que ja tenim 190.000 euros,
si serveix perquè no hi hagi tràfic i que hi hagi una mobilitat millor,
que benvingut sigui.
I que a part del tema de la vida,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui,
que és el que més calgui.
I doncs,
que és el tema de la viabilitat,
jo entenc que també els veïns també ho agraïen,
perquè a l'hora de puntar
l'entrada col·lèsic,
si ja sortia col·lèsic,
és caòtic,
no?,
el que és la rotonda aquella,
perquè hi ha moltes entrades.
I després, en qüest a la tema de...
El que us comentava abans,
que ja ho he dit abans,
el tema de unir el que són els barris
i fer el que és el tema d'un senjús sense barreres arquitectòniques.
Tenim el que són quatre projectes,
entre ells ja l'he dit,
el tema de Mas Uí i el barri sud,
i després tenim el tema del barri centre Canigó,
tenim el que és la Teneu, la Creu i la Carretera Reial,
i tenim el que és el barri nord amb barri centre.
Allà on està el versatil·lar.
Aquests quatre projectes,
un és el finançament,
però els altres escolten que ens ho vegi explicant,
i estic molt interessant que això surti.
Després, quan el tema de pressupost,
pressupost, sobretot a xins polieportius,
el tema camp de futbol, no?, camp de futbol.
Teníem per un costat el camp de futbol,
que també són el que és la gesta artificial,
i el tema del REC,
i després tenim el que és el nou vestuari,
que el nou vestuari també l'adequarem
amb les noves barreres arquitectròniques,
això és importantíssim, perquè ara mateix no les compreixen.
Tenim aquest tema, tenim el vestuari del polieportiu,
que també adequarem les barreres arquitectròniques,
això és molt important,
i després tenim el tema del centre cívic social de Beixarell,
que, evidentment, comprirà les barreres arquitectròniques
per com anem amb aquesta normativa.
I dit això, l'únic que us puc dir és que hem de complir
totes aquestes fites que us heu marcat,
que estic encantat que això es pugui a terme,
i que si hi ha algun retras o alguna història,
que ens ho feu saber, que per això estem aquí.
Gràcies.
Molt bé.
Doncs gràcies, Kiko Ferrei,
també per les teves aportacions que has fet en aquest pressupost.
Seguiríem a l'autor,
Seria en Carles García, de l'Ajuntament de la Paraula.
Carles.
Sí, bon vespre a tothom,
i gràcies, Kiko, per aquesta brevíssima introducció.
La meva reflexió serà radicalment diferent
del que sentirem aquí i avui,
com no pot ser menys per un partit que es considera radical.
Jo entenc que la meva missió,
més enllà de vetllar per la meva gestió administrativa,
és interpretar una mica el sentiment dels nostres votants.
Els nostres votants, el sentiment que tenen
és bàsicament d'un malestar molt intens.
Un malestar, per què?
Doncs per una quantitat de raons
que no anomenaré de forma tan exhaustiva com ha fet aquí,
com els temes del pressupost,
però val la pena remarcar
el tema, per exemple, de la reforma laboral,
que el PSOE va prometre que derogaria i no va fer,
el tema de la deregació de la llei mortassa,
que també era una promesa electoral del PSOE
que tampoc es va fer,
l'aerostericídica representa el 135 de la Constitució espanyola,
que segueix rendiment vigent.
Tenim una població en risc de pobresa o exclusió social
que ja abans de la pandèmia era del 26,9%,
ara s'ha de veure de quan és.
Tenim gent que mor al mar per intentar arribar a Europa
sense que ningú faci pràcticament res.
En fi, tenim tota una sèrie de circumstàncies.
I per altra banda, estem molt mancats de mitjans d'expressió
per canalitzar tot aquest descontentament.
Llavors, en aquest sentit, el nostre vot
el considerem com una arma defensiva,
nosaltres som pacifistes.
I l'única arma que tenim és el nostre petit vot.
I com que l'únic camp de joc on podem exercir
aquest petit dret, que en castellà no és clar,
o diríem-ho, el dret a pataleu,
doncs el nostre dret l'exercirem aquí,
votant en contra d'aquests pressupostos.
I no perquè siguin uns pressupostos dolents, que no ho són,
ni perquè siguin asociats, que no ho són, que són molt socials,
i que, de fet, no pot ser més venir d'uns partits
que són progressistes i en què està caient,
és l'únic que es pot exercir, que siguin socials.
I ja us explico que el nostre vot serà un vot polític simbòlic
per protestar per tota aquesta sèrie de coses
que he fet un repàs molt sumer per sobre.
I la nostra voluntat política
és que, per tant,
per anar molt més enllà del que marquen les lleis
per intentar corregir el rumb de la societat,
és una responsabilitat dels polítics,
és una responsabilitat que ens obligaria
a fer canvis significatius a les lleis,
però veiem que no hi ha voluntat política ni tan sols
de forçar una mica les lleis
per intentar millorar la vida de la gent.
Llavors, com que no tenim altres mitjans,
i que no tenim dret ni tan sols a sortir al carrer
a fer manifestacions i que ens aturgin la policia,
com a mínim, aquí fem un vot simbòlic de protestar
que serà en contra d'aquests pressupostos.
Gràcies a tothom, i ja és tot.
Molt bé, gràcies, Encarles de Siem, a la seva exposició.
Seguiríem.
Seria autor d'en Jusco Salva, del grup de Movem.
Gràcies a tots i totes.
Em sentiu?
Des de Movem pensem, i crec que ningú se li escaparà,
que el 2021 serà un any en què serà més necessari que mai
ser sensibles en el context social.
Per tant, precisament, de poder definir amb aquesta sensibilitat
que volem aplicar i hem aplicat en els pressupostos,
volem que la gent sigui sensibles en el context social.
I, per tant,
hem de ser sensibles en el context social.
I, per tant,
hem de ser sensibles en el context social.
I, per tant,
volem aplicar i hem aplicat en els pressupostos,
volem aplicar per permetre, precisament,
un blindatge d'aquest escut social que ja vam dissenyar
i donar necessària recuperació econòmica.
És la voluntat d'aquests pressupostos, en definitiva,
l'acumpliment d'un pacte de ciutat que ja vam signar fa mesos enrere
per tal de donar sortida o ajudar a donar sortida a la crisi de l'acord.
La crisi sanitària ha comportat i comporta també una crisi econòmica
de la qual nosaltres creiem que tan sols hem començat a sentir
els seus efectes.
Creiem que els efectes que vindran seran molts més durs
i el temps només ho dirà,
però està clar que estem tots just a l'inici d'aquesta crisi.
Creiem que hi haurà conseqüències per les persones,
evidentment,
i especialment pels col·lectius més febles.
Penso en la gent gran,
en la gent jove,
en els processos d'emancipació,
en els infants,
en els països de salut,
en la gent en risc d'exclusió,
en les dones...
I també, a part d'aquests col·lectius,
espereu un avançament fort de l'economia
que afectarà empreses de sectors molt diversos.
Haurà vingut amb els catecràtics econòmics anteriors
que havien tingut un sector que tocava molt,
i ara estem veient com molts sectors,
de manera molt diversa i sent molt diversos,
s'estan veient afectats.
I d'altra banda,
tenim l'administració,
que també l'estem veient,
que és un sector que té molt de pressió.
I també l'administració,
l'administració que també l'administració local,
per tant, nosaltres,
que hem de ser capaços de no deixar ningú enrere.
Per tant, hem de ser capaços d'acusar polítiques públiques
que siguin actives,
que ajudin tant les persones
com els agents econòmics i socials a recuperar-se d'aquesta crisi.
Jo crec que més que mai,
el moviment creu que més que mai,
necessitem, dels governs locals,
unes polítiques econòmiques
que tinguin una característica redistributiva,
amb visió social,
de recuperació verda,
també, solidària i inclusiva.
Per tant, una visió d'unes polítiques d'esquerres transformadores,
com les que movem portem lluitant dia a dia.
Si entenem concretament aquests pressupostos,
nosaltres creiem que són uns pressupostos
que des de l'equip de govern
i amb l'ajuda també de l'oposició,
hem planificat,
perquè el pressupost és principalment planificació,
és mirada de present, evidentment,
perquè aquest any més que mai s'ha de mirar el present,
però també és mirada de futur.
Per tant, nosaltres, si veiem que hem fet un gran esforç,
per mirar els enjusts de l'avui,
però també els enjusts del demà i de l'endemà del demà.
Per tant, una necessària planificació
que crec que els pressupostos és el que ha de respondre.
Tampoc s'ha d'explicar per ningú que, evidentment,
com he dit que aquest 2021 serà difícil,
aquest document, que sempre dic que és viu,
aquest 2021 està clar que serà més viu i més dinàmic que mai,
perquè s'haurà d'adaptar a les realitats canvians,
que principalment ens arriben de la crisi de la Covid.
A ningú se li escapa que aquest 2020
ja hem viscut molts canvis en el pressupost,
moltes coses que pensàvem que faríem i que no hem fet,
i moltes coses que pensàvem que no hauríem de fer mai
i que hem hagut de fer.
Jo crec que d'aquí hem après moltíssim l'administració local
i n'hem de seguir aprenent,
perquè ens trobem amb un 2021 segurament a l'hora de fer-ho,
i amb un 2021 segurament a molts canvis
que haurem d'anar adaptant-nos a aquestes noves realitats.
Però també és un document que, a part de voler-se adaptar a la realitat,
també vol seguir complint part de les voluntats polítiques del govern,
per tant, de complir el pla d'acció municipal
i de complir el pla municipal d'inversions,
perquè aquests plans,
també, amb el moment de pre-Covid que els vam dissenyar,
també tenien molts reptes que eren necessaris a abordar
i que continuen sent necessaris a abordar.
Evidentment, hi ha coses que passen per dalt,
però hi ha molts reptes que es deriven del pla d'inversions,
que es deriven del pla d'acció,
que s'han de posar i s'han de fer perquè són necessaris
per a la ciutadania i per al municipi.
El pressupost ha d'estar adaptat amb uns objectius clars,
ja els he dit,
és donar aquesta resposta a la crisi creada per la Covid,
i aquest Govern d'Esquerres ho fa apostant per polítiques públiques,
creixent en la despesa pública, consolidant serveis.
Hi ha un altre objectiu que, evidentment,
és el de la ciutadania.
El que passa és que els serveis públiques
i els serveis públics no es poden consolidar en serveis.
Hi ha un altre objectiu que és el de seguir viure
polítiques i serveis públics.
Enimosa a l'ESCAPA que, evidentment,
per donar compliment al PAM i al pla d'inversions,
cal seguir apostant per aquestes millores
de les polítiques públiques i dels seus serveis.
Sempre partint de les necessitats creixents i canvians,
i més que mai, de la ciutadania.
I plantejat des de criteris d'equitat,
i parlem de coses com la promoció dels serveis de qualitat.
Jo crec que apostem més que mai per seguir donant serveis,
com l'Escola Bressol, com un servei de qualitat,
com l'Atenció al casal de joves, com un servei de qualitat,
com el mil·lenari per la gent gran, com un servei i un espai de qualitat,
com moltíssims d'equipaments i espai públic de qualitat
que cuidem per intentar tenir espais amables per la ciutadania.
També per una inclusió i per un mil·límetre de serveis
i de qualitat.
I també per un mil·límetre de serveis i de qualitat.
I també per un mil·límetre de serveis i de qualitat.
I també per una inclusió i per un mínim vital.
Jo crec que aquests pressupostos responen a intentar trencar,
unir i cosir les bretxes que s'estan produint
a la nostra societat de poder la crisi.
Per tant, uns pressupostos que també volen igualtat i equitat,
que evidentment es centren, ja ho he dit,
amb l'atenció als col·lectius més vulnerables,
perquè són els que realment hem d'aconseguir recosir
i que no es facin de manera que no caiguin en l'exclusió.
Seguim amb la dignitat pels espais,
jo crec que ja s'ha vist,
i hi ha altres rejors que han comentat que seguim apostant
per l'espai públic i invertint en l'espai públic
perquè caiguin, que ha de ser un espai digne per tothom.
Evidentment ningú s'ha vist cap a aquest 2021
la promoció de la salut serà importantíssima
per a la lluita contra la pandèmia.
No ens oblidem tampoc d'un element que està sobre la taula
i que és més necessari mai abordar,
que és la necessitat d'habitatge.
Hi ha molts projectes per abordar aquesta necessitat habitacional
i donar resposta a les necessitats d'habitatge
que té el municipi i a la pressió constant
de la pujada de preus de l'habitatge.
Evidentment la sostenibilitat i el canvi climàtic,
un tema que per a nosaltres és un tema necessari.
Som ecologistes de mena i nosaltres ens ho creiem
i creiem que cal lluitar contra el canvi climàtic.
Aquesta pressuposta és apostant per la salut,
per la transició energètica, per l'eficiència,
per la millora de la mobilitat sostenible.
Són elements de lluita que cal seguir desenvolupant
per donar resposta a una de les qüestions
que fins i tot creiem que és més important que la Covid,
però la crisi climàtica ens afectarà a tots i totes
en el moment que deixem un planeta on sols hi podrem viure.
Evidentment, amb la recuperació de l'activitat econòmica,
amb l'ajut, amb l'efecte de la pandèmia,
amb la pandèmia, amb la pandèmia,
amb la pandèmia, amb la pandèmia,
amb l'efecte de la pandèmia,
amb la pandèmia, amb la pandèmia,
amb la pandèmia, amb el COVID,
amb el tema de la recuperació de l'activitat econòmica,
amb l'ajuda a la transformació de sectors com el comercial
que caldrà que es reinventi per tal de trobar noves maneres
per arribar a la gent,
del sector cultural,
que també crec que s'ha parlat,
i evidentment és un sector que també necessita el suport,
la cultura necessita el suport, perquè és important.
I evidentment també del reinventar-se per tal
de trobar noves maneres.
El que trobem molt important és el manteniment
i el suport de les diferents entitats
i els teixits col·lectius del municipi.
Ho hem fet mantenint un dels capítols de subvencions,
perquè creiem que el teixit associatiu és necessari
per a la vida del poble, fa poble.
I les entitats,
moltes deies amb gent voluntària al capdavant,
fan una feina inconvensurable per dinamitzar,
educar i transformar el nostre municipi.
És important que s'hagi de donar el suport necessari.
Aquests objectius es materialitzen amb un pressupost,
que, com ha comentat la Quim,
és de més de 28 milions d'euros,
dels quals hi ha gairebé un milió i mig
que va anar a inversions.
És veritat que les apostes més grans de creixement,
si comparem amb l'ordinari del 2021,
s'acentren evidentment, com no podria ser d'una altra manera,
amb l'ocupació, amb el comerç local,
amb els serveis socials, amb l'acció social i amb salut.
Però és veritat que seguim creixent
amb altres partides necessàries,
com la seguretat i la mobilitat ciutadana,
amb més agents de policia al carrer,
perquè creiem que també és necessari.
Amb les millores, la recollida de residus,
que és veritat que tenim un repte que ja hem començat,
ja hem començat a desplegar, i que és molt gran.
A més, la Covid ens ha canviat molt el panorama
de com la gent gestiona i produeix el residu.
Per tant, creiem poder reforçar el sistema
i la recollida de residus,
i, per tant,
també hem de posar en pràctica
la mobilitat ciutadana.
Crec que hem de ser molt prudents
i hem de ser prudents per poder reforçar el sistema
i la recollida de residus amb més capacitat.
I jo crec que amb aquestes millores de contracte
aconseguirem donar un servei òptim,
evidentment amb sanitat,
amb el pla de sistemes per tal d'adaptar a l'Asuntament
aquestes noves necessitats,
també produrides per la Covid en matèria de noves tecnologies
i d'adaptació al món digital.
I, evidentment, també,
a part d'un ordinari que respon a totes aquestes necessitats,
que, evidentment, s'ha hagut d'apretar una mica el cinturó
amb algunes coses,
perquè, evidentment, els dies no creixen amb els arbres,
i ja ho vam veure al pressupost del ple d'ordenances fiscals,
i ha hagut de fer ajustos en certes partides
que sabem que es veuran minorades d'activitats i de més,
perquè la Covid segurament no ens deixarà...
Així, alguna cosa hem après,
és que hi ha coses que amb la Covid no es poden fer
i que, per tant, s'han de reinvertir.
Però també hi ha un pressupost d'inversions,
que, com deia la Quima, és d'un milló i mig,
que pot semblar petit,
però n'hem de sumar després l'extrepressupostari,
que, evidentment, engrossa molt el paquet d'inversions
que farem durant aquest 2021.
És veritat que de les inversions d'aquest pressupost
i del que estan en pressupost,
hi ha elements importantíssims, com part de la sala de Teneu,
reorganització d'estudis vells,
millores en centres educatius,
millores en... no, perdoneu, en centres educatius,
no, en afiliats.
I també hi ha elements importantíssims,
com el de l'Estat,
millores en centres educatius,
millores en... no, perdoneu, en centres educatius,
no, en eficiència energètica,
millores en equipaments com el Centre Civil de Maragall,
el camp de futbol,
nous espais comunitaris,
més seguretat en maquinària de policia i videovisilència,
noves reposicions en jocs infantils,
que crec que també és molt important des de la residu d'infància
que els espais públics pels infants
estiguin renovats i modernitzats i adaptats.
I, evidentment, amb elements de movilitat sostenible
com el carril bici per Montserrat.
Però és veritat que les inversions i els reptes,
ja ho han dit altres residus, no s'acaben aquí,
perquè hi ha una sèrie de diners que venen de crèdits,
que venen de romanents,
que venen d'altres partides i d'altres jocs
que no estan reflexionats en el pressupost,
però que evidentment responen a molts dels reptes del 2021
i de futur.
Reptes que estaven plantejats en el pla d'acció municipal,
en el pla d'inversions,
que ens han donat la possibilitat de donar resposta
al més ràpid possible a les unitats de la ciutadania,
perquè ho vam aconseguir amb una sanitat
que per fi tenia pressupostos en Escola Bressol, en 03,
i ens ha permès desencallar la situació i avançar.
Per tant, una aposta pel 03 al municipi,
nosaltres creiem que cal apostar pel 03 al municipi.
Aquesta franja d'edat és necessària
que la màxima gent que vulgui pugui accedir a l'educació,
perquè creiem que és una eina de caràcter compensador
brutal, per dir-ho així, clarament, brutal.
Evidentment, apostant per la cultura,
amb la sala municipal de la Teneu,
cal tornar a tenir una sala digna pel municipi.
Nosaltres creiem necessari que Sant Just disposi d'una sala gran
on poder realitzar actes culturals de tot tipus per donar resposta
a les unitats també culturals de consum,
però també de producció cultural del municipi,
que creiem que precisament si alguna cosa té el municipi de Sant Just
és cultura i crea dos aspectes que no poden ser
per a la cultura.
També hi ha la nova desideria,
que és la que deia els altres residus i residures,
que evidentment ho desinitgem,
perquè l'antiga desideria situada a prop de Can Viosca
és una desideria que ja té molts anys,
i que la nova desideria més situada al centre del municipi
de poder connectar molt millor la ciutadania amb la desideria,
per tant, que l'ús d'aquesta sigui més intens,
i evidentment, que la desideria sigui més intens,
i que la desideria sigui més intens,
i que la desideria sigui més intens,
i que la desideria sigui més intens,
i evidentment, més moderna i més adaptada als temps que corren.
Seguim amb inversions també fotovoltaiques.
La transició energètica no ens atura.
Creiem que és necessari fer el pas
i canviar el nostre model de consum energètic.
Això es fa apostant per la transició energètica,
una transició energètica basada en energia renovables
i deslocalitzada,
i seguirem inventant i col·locant
la transició energètica a la ciutadania i a la ciutadania.
I que la ciutadania i el món empresarial pugui,
d'una vegada per tot,
d'una manera fàcil accedir a la producció fotovoltaica a casa seva
en forma de comunitat energètica local,
per tal que puguin produir energia de manera descentratitzada,
compartir-la i autoconsumir-la,
i compartir-la amb els veïns i veïnes,
que és el pas necessari per abordar la transició energètica.
Evidentment, les condicions d'habitatge públic
ja n'hem parlat,
però també hem parlat d'aquest sistema de regidors,
que crec que és supernecessari abordar aquest repte de 2021.
Podria seguir parlant,
però convindria anar resumint una mica.
Vosaltres creiem que un text de 2021 serà difícil,
que serà incert,
però que tenim una voluntat de seguir treballant
per donar resposta a aquestes incerteses
i lluitar contra les desigualtats que produeix la crisi,
de caràcter social, econòmic o econòmic.
I, per tant,
Creiem que el pressupost és el principal palanca de canvi,
el principal motor de les polítiques enjustenques.
Unes polítiques que han estat encarades
a superar la crisi de la Covid,
complint aquest pacte de ciutat que vam signar,
i a l'hora de seguir treballant
per complir el pla d'acció municipal.
Presupostos que representen aquesta planificació d'aquest govern,
no només a cortes,
sinó a altres llocs de la ciutat,
que són els que tenen més pressupostos,
que representen aquesta planificació d'aquest govern,
no només a curt termini,
sinó que també a mig i a alt termini.
Presupostos que volem que s'ajustin a les necessitats
i les aspiracions de la ciutadania,
sota criteris de justícia social, d'equitat i de sostenibilitat.
Interpretant sempre, com he dit,
que el pressupost és un element completament viu.
Per últim, no em voldria deixar fer dos agraïments.
El primer agraïment a tots els partits,
que han estat al capdavant d'aquestes taules de debat,
hi ha la negociació de pressupostos,
perquè s'ha fet una feina ingent per tal de ser transparent,
de compartir les voluntats del govern,
de compartir les voluntats de l'oposició,
de fer-ne intentar recollir el màxim segurament.
Estic convençut que en algun moment
s'ha de fer una feina molt intensa.
I també he d'agrair personalment a la Quima i a Josep Maria,
que han estat al capdavant d'aquestes taules de debat,
a tot el personal de la casa.
Segurament que s'ha de recollir el màxim.
Segurament he estat convençut que en algunes interventions
ha sortit no suficient.
En algunes sí.
O potser hem trobat algun punt intern,
gràcies a tots els partits.
Per acabar,
heu ensenyat la taula de conversa.
Gràcies a tot el personal de la casa,
que han fet un esforç molt gran per aquest diumenge de pressupostos,
i també a l'equip econòmic,
que és el que li ha hagut de recaure més pes en el disseny d'aquests
i que ens ajuden a fer-los possibles.
Per part meva, res més.
Moltes gràcies a tots i totes.
Esperem que aquests pressupostos tinguin endavant.
Molt bé, gràcies per l'intervenció,
Jússu Fosalva,
portaveu del grup de Movem i continuem la roda.
Li donaria la paraula a en Sergi Seguí,
portaveu d'Escarra Republicana de Catalunya, Sergi.
Bona tarda.
Sergi Seguí,
portaveu del grup de Movem i continuem la roda.
Gràcies per acompanyar-nos.
Sergi Seguí,
portaveu del grup de Movem i continuem la roda.
Sergi Seguí,
portaveu del grup de Movem i continuem la roda.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Aquest enguany ha fet un pas més com a ajuntament.
Hem portat al debat,
no simultàniament,
però sí molt junts en el temps,
ordenances i pressuposts,
ingressos i despeses,
que és una rèbica històrica del nostre grup.
Sabem de l'esforç que suposa això
i del canvi de mentalitat i de tradició que hi havia.
Per tant,
és de greu aquest esforç,
que encara que sigui tres setmanes més tard,
és millor això que no pas el que veníem fent fins ara.
és millor això que no pas el que veníem fent fins ara.
Des del nostre punt de vista,
el pressupost no deixa de ser la traducció econòmica
de les polítiques que vol dur a terme
l'equip de govern,
els grups de govern.
I entenem que la nostra feina com a oposició
no és altra que comprovar que exactament coincideix
allò que es diu que es vol fer amb allò que realment
es podrà fer amb la dotació econòmica de què es disposa.
I, per tant,
la nostra feina com a oposició no és altra que comprovar
que exactament coincideix allò que es vol fer amb la dotació econòmica
que realment es disposa.
Com dic,
fa 20 dies,
fa 15 dies,
vam debatre les ordenances i els ingressos.
I, per tant,
avui estem aquí per debatre les despeses.
Nosaltres hem estat fent una feina d'anàlisi
i de comparatives dels pressupostos de despesa
de l'any 2020 i 2021.
I, en aquest sentit,
hem estat treballant aquest pressupost
i que ja han invertit, no us exagero,
al voltant d'uns centenars d'hores en fer aquest anal·lisi
per al final, després,
poder aportar idees i poder aportar projectes
per millorar aquests pressupostos.
Ens centrarem primer en aquells aspectes
que trobem positius del pressupost
i que volem deixar pal·lears.
Primer de tot és que es tracta d'un pressupost expansiu,
d'un pressupost que creix en temps de crisi
i que, a més a més,
ho fa mantenir un nivell d'endeutament molt baix.
Això és un tema molt important.
El 2020 teníem un endeutament del 30%,
cosa que ens ha permès per aquest 2021
créixer demanant un deute de 130 milions
i mantenir igualment aquest nivell baix d'endeutament.
Simplement recordar que el límit legal és del 110%
i que, per tant, encara hi ha marge per recórrer.
És cert que és un pressupost
que incrementa els recursos en serveis socials,
gairebé un 20%,
uns recursos molt necessaris en aquests moments tan importants
en partides obertes i ampliables.
Per tant, amb una situació dinàmica
que ens permetrà dotar de més recursos
en cas que sigui necessari.
És cert, també, que és un pressupost
que incrementa donant suport al comerç local,
que és un àrea que incrementa gairebé un 12%,
i segueix sent un dels sectors econòmics més necessitats
i més tocats per a aquesta crisi.
Incrementa, també, en gairebé un 30%,
el foment de l'ocupació en programes en tres vies,
segons se'ns va explicar.
La primera és la contractació directa en plans d'ocupació,
la segona, en subvencions a empreses per a la contractació,
amb els programes POFI, amb el 3 més 9,
i després també amb una línia d'ajuts a persones emprenedores,
que és el POFI Empren.
Nosaltres el que demanem
és que tenint en compte la situació de minoria
que té aquest govern municipal
i la voluntat, crec, de tots els grups municipals,
que aquestes tres línies de treball
són compartides per tothom.
El que demanem és que a les bases de tots aquests ajuts
es puguin consensuar políticament amb la resta de grups municipals.
Tenim aquest compromís per part de l'equip de govern
i el que esperem és que es compleixi.
Com deia, durant aquestes setmanes,
perquè disposem, per sort, de la informació del pressupost
i hem fet propostes concretes des del nostre grup
en àmbits com el foment de l'ocupació,
la fidelització del comerç local,
la millora del transport públic i la mobilitat sostenible,
el foment de la cultura,
les inversions,
inversions en via pública i en equipaments,
així com també hem analitzat apartats com el consum energètic
i el capítol 1 de personal que ens hi referirem.
I també hem analitzat el foment de la cultura,
de les inversions en via pública i en equipaments,
i també hem analitzat apartats com el consum energètic
que ens hi referirem a l'última part de la meva intervenció.
Tot ho hem fet amb voluntat, com dic, de portar, de sumar,
i amb el compromís de no generar una despesa innecessària.
Per això era important poder comptar alhora
amb els documents d'orderances i de pressupost.
Ens ha alegrat saber que algunes d'aquestes propostes
que fèiem en aquests àmbits concrets
ja estaven pensades i previstes pel govern,
altres que no estaven previstes,
i d'altres que no s'han acceptat com és lògic i normal.
O en algunes d'elles hem tingut debat durant uns dies
i finalment no s'han pogut concretar o encara estan pendents.
Això és lògic i entra dins del joc de la negociació d'un pressupost.
Però quines propostes concretes hem fet des d'Esquerra Republicana
i aquí s'aniran barrejant algunes que han estat acceptades
i que no han pogut concreter?
I també hem aconseguit que les propostes que hem fet
i que no s'han pogut concretar.
L'hem fet des d'Esquerra Republicana
i aquí s'aniran barrejant algunes que han estat acceptades
i d'altres que encara estan en debat.
En fumet de l'ocupació varen demanar dues coses.
Primer, redefinir els plans d'ocupació
perquè no suposessin un pedàs per aquelles persones
que estan en situació d'atur.
I segon, obrir una línia de juts per persones autònomes.
Com diguem, una conversa telefònica amb la regidora,
crec que va ser al migdia del 14-15 d'octubre,
que va ser al migdia del 14-15 d'octubre.
I, segon,
el govern ja tenia previstes aquestes dues línies
i que així s'hauria reflectit en el pressupost,
com ha estat.
També tenim el compromís de l'alcalde treballar conjuntament
la definició de les bases d'aquests ajuts.
I és per això que no podem fer res més que posar-nos a disposició
per fer les nostres aportacions en l'espai de treball que es decideixi.
I cal fer-ho per decidir, per exemple,
quantes persones es podran contractar.
M'explico.
La qüestió és molt important.
Per això hi ha una altra cosa.
Si no hi ha altres números per sobre,
la quantitat pressupostada en plans d'ocupació
permet contractar-nos 12 persones.
Però es contractaran 12 persones en un any
o podrem fer dues convocatòries de 6 mesos per arribar a més gent?
Aquest és un aspecte que cal posar sobre el taule
i és una de les coses de les quals podem parlar.
També caldria tenir un calendari previst
per posar en marxa aquests plans d'ocupació,
perquè no podem permetre que, per qüestions burocràtiques,
no hi hagi cap mena de sentit.
No tindria cap mena de sentit,
perquè quan es posin en marxa ja farem tard.
Quan abans ho fem,
menys familiars ho seguirem passant malament.
Volem apuntar una cosa, també,
i és que hem trobat, i ens sorprèn,
la reducció del 36% de menys que hi ha a la partida
del pla de dinamització del polígon,
quan tots coincidim que el que li cal al polígon és dinamització.
Ens sorprèn que aquesta partida
estigui rebaixada.
Com he dit, anirem combinant qüestions acceptades
amb qüestions que no ho han estat,
o amb algunes coses que hem trobat al pressupost
que com a mínim entren en contradicció
amb el que s'ha anat explicant.
Pel que fa a la finalització del comerç local,
se'ns ha explicat que hi ha una partida de 8.000 euros
per a aquesta finalitat,
però creiem que manca definir exactament
què i com ho volem fer.
I, per tant,
la necessitat és disposar d'un pla de treball
amb calendari inclòs, treballat amb el sector.
Sobretot si volem que aquestes ajudes arribin aviat,
pensem que ja hauríem d'haver-ho començat a treballar,
sobretot perquè l'interès és que puguin estar en marxa
el mateix dia que entren vigència al pressupost.
Insistim,
altra vegada ens posem a disposició
per fer les nostres aportacions.
De fet, la nostra proposta inicial,
i ho hem parlat molts cops,
és que la partida de dinamització del polígon
hauríem d'aplicar mesures que injectin liquiditat a les famílies
perquè puguin fer despesa al comerç local i de proximitat
i al mateix temps convidin a descobrir el teixit comercial
del municipi.
Varen passar a l'equip de govern diferents exemples
que ja hi han marxat,
diferents exemples de la genitat,
de poblacions com Sarria de Ter o Sant Cugat del Vallès,
que ja ho estan duent a terme.
M'hi referia a la partida de dinamització
i la partida de dinamització de l'alcaldessa.
La partida de dinamització de Sant Cugat del Vallès
ja ho estan duent a terme.
M'hi referiré més tard,
però el capítol 1 de personal augmenta.
Analitzant-lo bé,
hem pogut veure que si bé hi ha una voluntat d'augmentar els recursos
i els programes destinats a fomentar el comerç local,
això no es tradueix en el personal destinat a telèfecte.
Per tant,
tenim que es farà amb el mateix personal d'ara,
que creiem que és insuficient,
que a més a més va haver augmentada la seva caràcter.
El govern de Sant Cugat del Vallès
ha dit que la partida de dinamització
i la partida de dinamització de Sant Cugat del Vallès
haurà augmentat la seva carrega de treball.
Pel que fa a la millora del transport
i la mobilitat sostenible,
aquest govern té un projecte per concedir ajuts
pel transport públic en una partida de 18.000 euros.
Nosaltres vàrem fer una proposta que passava per subvencionar
també la compra de vehicles de mobilitat personal.
Des del Govern municipal se'ns va respondre
que la partida de dinamització de Sant Cugat del Vallès
haurà augmentat la seva carrega de treball.
Per tant,
la partida de dinamització de Sant Cugat del Vallès
haurà augmentat la seva carrega de treball.
Per part nostra no hi havia cap problema.
El que passa és que seguim veient com la partida esmentada
segueix tenint una consignació de 18.000 euros.
Estem disposats a parlar sobre aquesta línia de juts,
però hi ha d'haver el compromís del govern
de poder ampliar aquesta partida pressupostària.
El que passa és que la partida de dinamització de Sant Cugat del Vallès
haurà augmentat la seva carrega de treball.
La partida de dinamització de Sant Cugat del Vallès
haurà augmentat la seva carrega de treball.
El que passa és que no hem trobat l'acord amb el Govern municipal.
La nostra opció seria optimitzar el recorregut d'aquest autobús,
tenint en compte que el recorregut de la resta de línies
que transcorren pel municipi...
Algunes d'elles passen per l'hospital Moïsès-Brogi,
però la proposta passava perquè el just tram no arribés
fins a l'hospital Brogí.
Per tant, pogués optimitzar el seu recorregut
i fer aquesta freqüència de pas de 20 minuts.
Pel que fa al foment de la cultura,
estem satisfets que el Govern hagi acceptat aquesta proposta
de beca cultural o impuls de la cultura creativa,
que crec que al final la partida s'ha acabat denominant així,
amb un import de 10.000 euros,
sobretot ja cedit,
perquè el foment de la cultura de la creativitat
en aquests temps encara pren més importància.
I sent conscients que les activitats culturals estan molt tocades
i sembla que continuaran tocades durant un temps,
perquè recuperar-se en una situació així
és molt complicat i és un camí molt llarg.
Serà difícil el programa i creiem que és important
que des de l'administració se segueixi ajudant els creadors.
La proposta que vam fer des d'esquerres
és que la gent s'hagués d'ajudar a fer el recorregut
i que s'hagués d'ajudar a fer el recorregut.
És una proposta que vam fer des d'Esquerra Republicana
era poder disposar d'una partida a 20.000 euros
per beques de creació artística,
una ajuda directa als creadors perquè puguin acabar enllestint
la seva obra en qualsevol disciplina.
I una de les condicions que posàvem és que la presentació,
la primera obra, l'exposició, etc.
es faci primir a Sant Just.
Entenem la situació i la proposta de reducció
dels 20.000 primers proposats per nosaltres, els 10.000.
Només faltaries millor 10.000 que 0,
i que no hi hagi unes condicions que no teníem fins ara.
Insistim,
seguim a disposició del regidor per poder definir les bases
d'aquests ajuts.
I també li han passat diferents exemples,
de l'Ajuntament de Barcelona, de l'Ajuntament de Girona
o de la Generalitat de Catalunya.
I una qüestió més sobre el foment de la cultura.
És cert el que comentava el portaveu de Movem,
que els ajuts i les subpensions a les entitats culturals,
esportives i del món educatiu no es redueixen,
sinó que en alguns casos fins i tot augmenten.
I també hi ha altres acords que s'ha de posar de manifest
i que s'ha d'agrair al govern municipal.
Pel que fa a les activitats culturals,
i tenint en compte la situació sanitària actual
i amb previsió que es pugui allargar per les últimes notícies,
sembla que fins i tot podem tenir un calendari
per poder-ho anar planificant.
També vam proposar la mateixa trucada que parlàvem
sobre temes de foment de l'ocupació.
Vam proposar que es pogués fer un esforç per retransmetre
via YouTube o qualsevol altre plataforma
que es considerés un seguit d'activitats culturals
per tal d'evitar desplaçaments de la ciutadania.
Ens alegra veure que es va acceptar,
amb una partida de 4.000 euros,
per retransmetre 10 actes culturals,
segons ens han dit,
aproximadament, si són vuit, seran vuit,
però al voltant d'una xifra d'una desena.
I per tant també benvingut de seguir aquesta ajuda
perquè la gent pugui seguir odint de la cultura.
Però també en matèria cultural entrem en un aspecte
que ens ha sorprès bastant,
que és el tema del patrimoni cultural.
Tot el que hem argumentat anteriorment de foment càlex
és a la cultura, en l'anterior punt,
doncs creiem que queda en paper mullat
quan ens referim a la difusió del nostre patrimoni.
Observem amb tristor com hi ha partides dedicades
a la difusió i comunicació del patrimoni
que es veuen reduïdes.
Enguany no hem participat
a les jornades europees de patrimoni.
Per exemple, el 5 de setembre,
el cim tancat durant un temps per ajudar les entitats
i per tenir un punt de suport per la justificació de les subvencions,
però sí que és veritat que estarem durant un temps
en el cim tancat.
Ens ha sorprès perquè el mandat passat des d'Esquerra
vam encetar una línia de treball molt interessant
amb el refugi antiari que combinava amb el cim tancat.
El cim tancat va ser una línia de treball
que va ser una línia de treball
que va ser una línia de treball
que va ser una línia de treball
que 조금.
Conviàvem d'una tonualitat d'excursos
que es denunciava al refugi antiari,
en快.
El que és important és que no hi hagi un conflicte
i que no hi hagi un conflicte que no hi hagi un conflicte que no hi hagi
un conflicte.
Si no hi hagi un conflicte,
no podem continuar amb aquesta línia de treball.
Pel que fa a les inversions,
també hem fet un seguit de propostes al govern municipal.
Les que refereixen a via pública i a mobilitat sostenible
han trobat acord amb alguna d'elles,
però no amb totes.
Ha trobat acord, per exemple,
amb la B-23,
amb una actuació d'urbanisme tàctic o de baix cos
per permetre la circulació de vianants i de bicicletes
i facilitar l'accés fins a l'hospital Moises Brogi.
Creiem que esperar,
com se'ns proposava,
fer tot el planejament del pont Reixat,
és una solució molt llarg termini.
El que nosaltres proposàvem era una solució senzilla i immediata
que realment està pendent de calendària,
i que no està reflectida en el pla d'inversions,
però que, pel que se'ns ha dit,
s'està d'acord i també es vol tirar endavant.
No hem trobat un acord, per exemple,
amb la nostra proposta d'ampliar la vorera del carrer Miquel Reberter,
costat muntanya.
Però bé, continuarem insistint i ja trobarem la manera.
També fèiem la proposta del carrer El Vici per a l'hospital Moises Brogi,
que és un dels carrers de l'hospital Moises Brogi,
que és un dels carrers de l'hospital Moises Brogi.
També fèiem la proposta del carrer El Vici per a Ponce de León,
Mas Lluita Natori,
que, com s'ha dit, té una subvenció del Fons Feder,
i per tant, crec que tots els grups coincidim
que és una inversió que és necessària fer el més aviat possible.
També hem trobat un acord amb el govern
per aplicar mesures de reducció de velocitat dels vehicles
a la zona de Mas Lluit,
sobretot a l'encreuament dels carrers Rosa Luxemburg,
Rosa Labaroni,
que és una de les mesures que hem trobat a la zona de Mas Lluit,
que és una de les mesures que hem trobat a la zona de Mas Lluit.
També hem trobat un acord amb el govern de la Generalitat,
que és una reivindicació que ens han fet arribar els veïns de la zona.
També està pendent de calendari concret,
però pel que ens ha pogut dir el regidor,
és una actuació que es pot fer amb pintura
i amb urbàries tàctiques,
i així que l'EUIR pugui executar-ho, es farà.
Tampoc hem trobat un acord per implementar de nou
el servei de car sharing,
que ja teníem implantat al municipi,
i que és una de les diferències.
La majoria de la gent que té la càrrega de les urbanes
es va acessar a l'activitat,
es va deixar de fer.
Sí, que és cert,
que l'Aire Metropolitana té algunes propostes en aquest sentit,
però ens preguntem si el nostre Ajuntament
ha estat actiu o passiu amb aquestes propostes,
i si ha fet feina de prospecció amb algunes cooperatives,
tipus mobilitat o no.
I ens sembla que la resposta és que no,
i que simplement ens deixem portar per les polítiques
que puguin aplicar a l'Aire Metropolitana.
A més a més,
l'Aire Metropolitana també ha estat actiu.
El que va passar és que l'Aire Metropolitana,
que era el mateix referit d'estudis i treballs tècnics,
augmentava més de 55.000 euros respecte a l'any 2020.
I se'ns va explicar que era per afrontar el planejament
del polígon del pont Reixac.
Nosaltres el que demanem és que tenint en compte
la importància i l'embargadura d'aquesta transformació
i de la situació que té aquest polígon a l'entrada del municipi,
i que no ens deixi de posar-nos en contacte amb l'Aire Metropolitana.
El que exigim és que no ens assabentem
de les primeres propostes,
dels primers dibuixos, si voleu,
del nou planejament,
quan haguem de revisar els decrets de l'alcaldia.
És a dir,
el que ens agradaria és un compromís per poder-los treballar conjuntament
tots els grups municipals.
Pel que fa a equipaments,
dos punts molt breus.
Quan es parla de les minyors del camp de futbol i estem plenament d'acord,
el que sí que ens agradaria
és que si s'amplia el camp de futbol
amb un nou terreny d'ajut de gest artificial,
com així preveu el pla d'inversions,
doncs, home,
tinguem en compte que els vestidors actuals
són els mateixos que hi havia fa 30 anys,
en un sol camp de futbol.
Per tant, el que demanem és que intentem
augmentar el nombre de vestidors
o com a mínim remodelar els que hi ha ara,
perquè la veritat és que no són suficients.
I quan parlem de l'Ateneo, de l'Escola Bressol,
del Centre Cívic Soledats Sants, etcètera, etcètera,
és important que els vestidors de l'Escola Bressol
estiguin en marxa.
Nosaltres creiem que el que és interessant ara
és debatre sobre el model de gestió
d'aquests futurs equipaments abans que es posin en marxa.
No que un cop tinguem a fer l'edifici,
ens posem a pensar com el gestionarem,
sinó que ho comencem a fer ara,
que la inversió encara no suposa
que haguem posat la primera pedra,
com a mínim, de la sala de l'Ateneo
i de l'Escola Bressol,
del Centre Cívic Soledats Sants, sí.
Però creiem que aquesta és la manera de treballar.
El capítol 1 de personal ens ha generat algun dubte
perquè hem vist com augmentava significativament,
i a més a més ho fa més enllà del creixement obligat
per l'augment de les bases del 0,9 decretat pel govern de l'Estat
i per la incorporació dels plans d'ocupació en aquest capítol 1.
Respecte al 2020,
el capítol 1 creix en més de 550.000 euros.
Si descomptem aquest 0,9 d'augment de les bases,
són aproximadament 1.000 euros.
Si descomptem aquest 0,9 d'augment de les bases,
són aproximadament uns 100.000 euros.
I si descomptem els plans d'ocupació,
que són aproximadament uns 250.000,
ens queden uns 200.000 euros al capítol 1,
que és una xifra prou considerable.
I tenint en compte que se'ns ha anunciat
que l'única plaça nova seria la d'una gent de policia
que més o menys vindria a ser uns 50.000 euros de cost
per l'Ajuntament,
¿aquest destinaran aquests més de 150.000 euros
que queden en aquesta bossa del capítol 1?
No ens quadra la descripció que es fa a la memòria
que acompanya el pressupost amb la seva traducció econòmica.
Si ens ho podrien explicar, millor que millor.
Perquè és un dubte,
creiem que bastant raonable, però bastant gruixut.
Nosaltres el que esperem és que amb una despesa de 10.000.000
i mig d'euros en personal, com a mínim,
el que puguem fer és millorar l'eficiència i l'eficàcia
d'aquest Ajuntament de cara a la ciutadania,
cosa que ja vam explicar fa un parell de plens
quan vàrem posar en marxa el que era el que era el que era,
i quan van posar de manifest
que hi ha un retard considerable en algunes tramitacions.
I també,
un dels últims apartats que hem estat mirant en el pressupost,
és el tema dels consums.
Precisament perquè la setmana passada llegíem una notícia,
Radio Desvern,
on s'assegurava que baixava el consum energètic d'electricitat
i de gas en equipaments municipals.
I ens va picar la curiositat,
ja que teníem el pressupost,
i ens vam voler veure si realment era cert o no.
Sí que és cert que les partides dedicades a electricitat i a gas
es veuen reduïdes,
i per tant, deduïm que s'assegui preveient i treballant
per seguir-ho reduint.
Però sí que hem observat algunes curiositats.
Primer, l'aparició de partides noves destinades al consum
del Casal de Joves,
que entenem són conseqüència de la nova forma de gestió
que vam aprovar en plens anteriors,
que no ho preveien,
i ara sí que s'ha de preveure,
i per tant, aquí estan conseqüents.
També l'aparició dels consums de la nova deixalleria
en petites quantitats.
Per tant,
significa que entrarà en marxa abans de finalitzar l'any?
Esperem que sí.
I si és així,
i pensant en el futur del municipi,
quina és la previsió dels usos dels terrenys
on està ubicada l'actual deixalleria?
Aquesta és una qüestió molt interessant.
Si la deixalleria nova es trasllada,
què passarà en els terrenys on hi ha l'actual deixalleria?
També una curiositat és la de l'actual deixalleria.
I també una curiositat és la de l'actual deixalleria.
També una curiositat és veure el comportament tan diferent
que tenen els centres educatius del municipi.
Suposem que és conseqüència de la seva mida
i del nombre d'alumnes que acullen.
I també una curiositat és que hi ha hagut un augment
en gairebé 40.000 euros
de la partida de consums de l'Electricitat de l'Ajuntament.
Això és més d'un 875% respecte a l'any 2020.
Per tant, volem creure que no es va consignar correctament
l'any 2020 o l'equip de govern està fent més hores
que un rellotge, sobretot els vespre.
I per últim,
també ens crida l'atenció l'augment de consums previstos
al camp de futbol.
És a dir, en teoria,
les inversions que es feien al camp de futbol
eren amb l'objectiu de reduir usos i horaris.
Però, en canvi, si augmenten els consums,
vol dir que no s'estan assolint aquests objectius plantejats.
Si augmenten els consums d'electricitat de l'Ejuntament,
vol dir que hi ha més usos i durant més hores.
Per tant, alguna cosa no funciona.
Pel que fa a ProMunça i molt a grans trets,
creiem que hauria de centrar els seus esforços
aquest 2021 desenvolupats,
projectes estratègics i pels quals té el finançament per dur-los a terme,
com surten al pressupost.
Impulsar d'una vegada per totes la línia de treball
del manteniment i la gestió de l'enllumenat públic
i la seva millora.
I, ni tan sols,
Impulsar d'una vegada per totes la línia de treball
del manteniment i la gestió de l'enllumenat públic
i la seva millora.
Iniciar les obres de promoció del lloguer de protecció oficial
dels Jocs Jovenívols,
que està previst iniciar-ho en el segon semestre del 2021,
però crec que hauríem de posar-hi benzina
perquè s'intentés accelerar aquesta previsió.
I, per últim,
impulsar la implantació de la zona verda al municipi.
I abans de cloure,
hem compartit amb tots els regidors i regidores
que ens estiguin veient dues curiositats
que hem trobat en el pressupost.
La primera és que el llistat de subvencions nominals
es consigne una ajuda a la colla gerenteres de 4.500 euros,
mentre que en el pressupost apareix una ajuda de 12.000 euros.
Tenim que és un error en una de les dues bandes
i que caldria currar el giro.
I segon,
demanaríem que es fes una revisió de les descripcions de les partides
bàsicament per dues raons.
Una, per aclarir conceptes i fer la vida més fàcil
a la ciutadania i als regidors i regidores
que han d'analitzar aquest pressupost.
I segon,
perquè pugueu detectar actualitzacions que caldria fer,
com les que hem trobat, per exemple,
a la partida EO 43301-44900,
altres subvencions a Proexa, oficines de Porta Diagonal,
ISO 23101-44900,
altres subvencions a Proexa, Atenció Social de les Persones,
quan Proexa és una empresa municipal líquida de l'any 2013.
Per acabar,
per acabar a dir-vos que a grans trets el pressupost creix,
i aquest creiem que és un fet important en situacions de crisi,
perquè ja hem vist on ens va portar la tendència,
a contrària de retallar serveis públics
a l'anterior crisi del 2008.
Entenem aquest pressupost com un element viu i dinàmic
que anirà patint forçosament modificacions durant tot l'any,
degut a la situació econòmica i social que vivim,
una situació que ens va portar a elaborar precisament
el pacte de ciutat amb la participació de moltes persones
de manera voluntària,
una manera de fer que malauradament no s'ha utilitzat
per al·lorar el pressupost,
i un document, el pacte de ciutat,
que no ha tingut el seguiment que es mereix
ni la continuïtat que requereix per part de tots.
Però insistim, com ho vam dir fa tres setmanes,
Esquerra és partit de govern,
i sempre ens trobarem fent propostes de millora,
però avui, perquè el nostre suport incondicional no existeix,
i el puntual no és a qualsevol preu.
Hi ha compromisos,
que si no es compleixen suposaran la nostra perda de confiança
cap a l'equip de govern,
amb les lògiques conseqüències que això pot tenir.
Ara bé, pensem que aquest pressupost del 2021 és bo,
però que té marge de millora,
que hi ha qüestions que amb el nostre grup no estan tancades
i que es poden seguir treballant i debatent.
No estem d'acord al 100%, com és lògic,
però sí que coincidim en detectar qui necessita una major tensió
per a la situació econòmica i social.
I, per tant,
és el primer pas per entendre'ns i per seguir posant la nostra
experiència de govern al servei de la ciutadania de Sant Just.
Ara bé, és a les mans dels grups de govern que això segueixi sent així.
Gràcies.
Molt bé.
Doncs agraeixo aquesta intervenció.
Continuaríem.
Ara seria el torn de la Laia Flotats,
la Junts per Catalunya alcaldia republicana.
Laia, faig la paraula.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Primer de tot,
voldria donar les gràcies al personal tècnic de la casa
per haver fet el pressupost.
I després també voldria donar les gràcies a la Quima,
la regidora d'economia isenda,
perquè durant aquests dos mesos, des d'octubre i novembre,
hem estat treballant amb la Generalitat de Catalunya
i hermals.
Hem estat treballant conjuntament el pressupost,
ens ha estat enviant tota la informació que li hem demanat,
hem tingut reunions...
I, a diferència d'altres anys,
aquest any hem pogut fer una feina col·laborativa.
I és interessant això, i s'ha de dir.
S'ha de dir. És de justícia que ho reconeguem.
Però el fet que haguem tingut aquesta bona relació
o aquest bon intent a l'hora de treballar o col·laborar
no vol dir que estiguem d'acord amb aquests números
que ens porten avui al ple d'aprovació.
En primer lloc, el que volem posar de manifest
és que no hem d'oblidar que aquest pressupost
parteix de l'augment del 2% de l'IVI de cara a l'any que ve.
Aquest augment del 2% de l'IVI que es va aprovar al ple
del mes passat, nosaltres ja vàrem votar en contra.
Ja vàrem manifestar que no podia ser
que una crisi econòmica i social com la que estem vivint,
el que no es podia fer era augmentar els impostos.
La millor manera de poder ajudar la gent,
les famílies en situació de crisi econòmica,
és no augmentar la càrrega fiscal.
També volem posar de manifest que en aquest augment del 2% de l'IVI
se'ns va justificar que es feia perquè es volia finançar
després de futura, després del 2023.
Torno a insistir, en moments de crisi,
demanar la gent que no s'hagi d'oblidar que aquest augment
del 2% de l'IVI de cara a l'any que ve.
També volem posar de manifest que durant molts anys
aquest ajuntament ha tingut superàvits molt grans.
I l'any vinent, el Consell de Ministres de l'Estado
ha aconseguit que la gent s'hagi d'oblidar
que aquest augment del 2% de l'IVI de cara a l'any que ve.
I això és molt difícil d'explicar.
I també volem posar de manifest que durant molts anys
aquest ajuntament ha tingut superàvits molt grans.
I l'any vinent, el Consell de Ministres de l'Estado
ha aconseguit que la gent s'hagi d'oblidar
que aquest augment del 2% de l'IVI de cara a l'any que ve.
I l'any vinent, el Consell de Ministres de l'Estado
ha obert la porta a que aquests superàvits,
aquests estalvis que hem estat fent durant aquests anys,
els puguem destinar a finançar després de corrent.
I aquesta és la raó per la qual durant tants anys
se'ns ha obligat a fer estalvi.
Perquè quan arriben moments de crisi com el que estem vivint,
tinguem reserves per poder ajudar les famílies,
i a més a més,
cal posar de manifest que el 2021 estan previstos ingressar
més diners i més recursos d'entitats supramunicipals
que precisament estan creant un munt de fons especials
per poder ajudar els ajuntaments a fer front a la crisi del Covid-19.
Per tant, el primer punt que volem posar de manifest
és que aquests pressupostos parteixen d'un augment de l'IVI del 2%,
un augment de la pressió fiscal tant per les famílies
com per les empreses i els ajuntaments,
i que creiem que en un moment de crisi aquesta no és la millor política social
per poder ajudar la gent.
Després també en segon lloc voldríem manifestar el següent.
Entenem que en un escenari de crisi econòmica i social,
pel 2021,
cal reforçar les partides de serveis socials
per poder donar més ajuts a la gent que estigui graument afectada.
Per tant,
el que volem posar de manifest és que,
en aquest sentit,
cal reforçar les partides de serveis socials
per poder donar més ajuts a la gent que estigui graument afectada.
I també creiem que cal reforçar les partides
a la reactivació econòmica tant d'empreses com de comerços.
En aquest sentit,
vull posar de manifest que l'increment de la partida de serveis socials
és d'un 20%, de cara al pressupost del 2021.
I l'increment de les partides d'economia i comerç
és d'un 4% serveis socials, un 4% economia i comerç,
o el que podríem dir, promoció econòmica.
Això clarament ens indica quina és l'estratègia del xoc
contra la crisi que té aquest equip de govern.
Posar tirites al genoll, un cop ens hem caigut,
en lloc de posar genolleres,
per evitar que ens fem mal quan caiem.
Subvencionar abans que promocionar.
I ara posaré un parell d'exemples.
A la web de l'Ajuntament,
per saber quins restaurants fan servir a domicili
durant aquests dies que han hagut d'estar tancats,
si vols localitzar aquesta informació has d'entrar a la web
i te n'has d'anar a baix de tot de la web,
en un petit bàner que hi ha a mà dreta,
i allà trobem el link que ens indica on són aquests restaurants.
I un cop entres dins d'aquest link,
la llista que apareix està desactualitzada.
A la web de l'Ajuntament,
per ajudar a que puguin vendre més els restauradors
i les restauradores del nostre poble,
el que està fent l'equip de govern és relegar-los.
Aleshores, la pregunta és,
els i les autònomes i els seus treballadors i treballadores,
què preferim, subvencionar-los o ajudar-los a vendre més?
Un altre exemple que vull posar
és sobre el marketplace que s'està promocionant
per a l'aeroport de l'Ajuntament.
Aquesta és una petició, una reclamació,
que es va fer des del sector comercial del poble
durant la primavera d'aquest any,
i que a principis d'estiu hi va haver un compromís
per part de l'equip de govern de tirar-lo endavant.
Des d'aleshores, durant tot l'estiu,
i tot el setembre i tot l'octubre, han estat treballant.
La llàstima és que ara arriba la campanya de Nadal,
i els treballadors i els treballadors
poden o es venen més,
o sigui, de les èpoques més importants per ells,
i resulta que aquest marketplace no està disponible.
Aleshores, tornem a dir, què volem fer?
Ajudar, promocionar, promoure o anar a remolc?
Nosaltres som de les que creiem
que la millor política social és crear llocs de treball.
No que l'administració creï llocs de treball,
sinó que el teixit de homes i dones
i les seves interrelacions i intercanvis es promocioni,
i sigui aquest ecosistema el que creï llocs de treball per a si mateix.
Creiem que en moments de crisi econòmica i social
cal invertir en fer créixer el teixit productiu.
Tant d'esforç s'ha de fer en l'augment dels ajuts socials
com en l'augment a la promoció econòmica.
En tercer lloc, també voldríem manifestar
que el teixit de les dones i dones
és un tema molt important.
També voldríem manifestar el següent.
Hi ha un altre punt que també es preocupa molt,
que és el tema de la comunicació.
Hi ha una greu mancança de comunicació.
La comunicació que es fa des de l'equip de govern
de totes les actuacions que es gestionen és molt deficient.
Esperem, per exemple, que aquest Nadal,
i amb la situació en què ens trobem,
que hi hagi un servei sàtec per ajudar les famílies
que hagin de tenir menors confinats a casa.
Esperem, per exemple, que el servei sat,
que s'ha previst per ajudar les famílies
que hagin de tenir menors confinats a casa,
se'n faci una bona difusió.
De la mateixa manera que cada any l'alcalde,
a totes les famílies que tenim nens petits,
ens envia una carta explicant-nos que arriben els Reis Mags,
i que si ens confinem els nostres fills i filles,
almenys l'Ajuntament ens pugui ajudar.
En general, estem d'acord en augmentar
les partides de juts socials.
Estem en desacord en no fer-ho en la mateixa proporció
a les partides de reactivació econòmica,
i estem en desacord en que, en una situació de crisi econòmica,
s'augmentin els impostos penalitzant i fent-ho més difícil
a les famílies i als treballadors i treballadores
de la nostra poble.
Gràcies.
Molt bé.
Ara aniríem a la portada del partit socialista.
Gina Pons, la paraula.
Bona nit.
Des del PSC volem fer una mica de context.
Ara fa un any vam aprovar el primer pressupost del mandat,
que va ser un pressupost molt important per a la ciutadania.
Aquest pressupost era un pressupost expansiu i de creixement.
El context econòmic era d'una previsió d'ingressos optimista,
i el govern i jo crec que també el conjunt de la corporació
començava amb un mandat amb projectes ambiciosos
en tots els camps.
En aquell moment, aquell pressupost, el del 2020,
va comptar amb el suport de l'equip de govern,
Esquerra Republicana, que era encara reba de la gestió,
i la CUP va votar en contra.
Era un pressupost de 33,5 milions d'euros,
dels quals set i mig eren per promulsa,
per poder fer tota l'acció que fa d'habitatge i altres accions.
I el pressupost de l'Ajuntament era de 28 milions d'euros
amb unes inversions que en aquell moment pujaven a 1,7 milions.
Per tant, vam començar el mandat i vam començar el 2020
amb un pressupost creixent,
i que aquest increment era de 10 punts, un 10%.
El 2020 va ser un mes de febrer,
però va arribar el mes de febrer,
tot va canviar a nivell municipal, a nivell global.
El coronavirus ens ha afectat de manera molt profunda,
tots ho heu dit, ens ha afectat econòmicament, socialment,
a particulars, a empreses, administracions, a tothom.
I què hem fet?
Doncs aquell pressupost, que va néixer amb una filosofia,
va canviar radicalment,
hem hagut de redirigir aquest pressupost a altres tasques,
hem anat on havíem d'anar,
hem anat a la dimensió econòmica,
la dimensió de la via pública, la dimensió de la protecció,
i hem mantingut aquests serveis,
hem garantit una cobertura social i econòmica per la gent
que ho necessitava,
i hem hagut de fer nombroses modificacions de crèdit
per redefinir aquests serveis.
I en aquest context de pandèmia va néixer el pacte de ciutat,
que també s'hi ha referit el Sergi.
Un pacte de ciutat que el vam treballar conjuntament amb tots vosaltres,
amb els grups d'aquesta corporació
i amb els grups d'aquesta comunitat.
El document replantejava quins reptes havíem d'afrontar
com a municipi, com a comunitat local,
i d'acord amb aquell document,
amb aquell pacte de ciutat,
perquè el govern se'l creu,
hem elaborat aquest pressupost del 2021.
I seguint aquest diàleg que vam impulsar amb el pacte de ciutat
i que durant tot el mandat hem defensat,
el diàleg amb vosaltres,
és així com hem dissenyat aquest pressupost.
Hem d'agrair a l'equip negociador format per la Quima Jiménez
que hagi fet una consulta a la taula.
Ha fet una consulta a tota disposició vostra,
heu fet reunions, s'ha distribuït informació,
s'han resolt dubtes,
dubtes que s'han resolt i que avui Esquerra continua plantejant,
però se'ls han respost moltes coses
que avui tornen a sortir damunt de la taula,
i tota consulta s'ha treballat.
Per tant,
per molt que alguns grups minoritaris diguin
que no hi ha participació política,
hi ha participació política, és oberta, és transparent,
i els documents i les dades així ho acrediten.
Per tant,
el pressupost que vam acordar conjuntament
tenia quatre grans eixos,
i el que jo us vull vincular és aquells eixos
amb les accions que el pressupost dota econòmicament.
Com ha dit el Just,
el gran repte d'aquest any,
i jo crec que dels següents,
és tenir un gran escut social davant de les conseqüències
que s'allargaran en el temps de la Covid.
Per tant,
aquest pressupost del 20 s'ha reajustat
i el pressupost del 21 ha de donar cobertura en aquestes necessitats
que es van recollir en aquest escut social,
en aquest primer eix,
la majoria estan coberts.
Alguns s'han de treballar més a llarg termini,
s'han de més llarg recorregut,
com, per exemple, fomentar un parc d'habitatge de lloguer molt més ampli.
Això arribarà, s'està treballant, però encara no és real ara mateix.
I en accions concretes, per molt que digui la Laia,
l'esforç social que fem és importantíssim.
Si l'any 2020 hem destinat un total de gairebé 200.000 euros
a ajuts d'emergència social,
que això perquè la gent ens entengui
que no s'ha pogut pagar un lloguer
que no s'ha pogut pagar a la propietat,
pagar un consum d'aigua o de llum,
o no tenir diners per fer la compra d'unes ulleres
quan a una persona gran se li trenquen
i la pensió no li dona per fer aquesta despesa.
Aquests diners s'han anat incrementant.
És més, en el ple de la setmana que ve
hi haurà una nova modificació de crèdit
per encara incrementar més aquestes partides de serveis socials.
I la previsió que tenim per l'any 2021
és que, com a mínim, en ajuts d'emergència,
aquest pressupost s'elevarà a 267.000 euros.
Hi ha altres despeses que estem assumint des de l'Ajuntament
i a vegades sense el compromís d'altres administracions
que governen alguns dels partits que esteu aquí.
Beques menjadors, 150.000 euros.
Beques extraescolars, l'oci i el lleure de la infància
tan perjudicat amb la pandèmia,
el volem garantir amb ajudes.
Fa anys que ho fem i són 60.000 euros.
Amb el vostre impuls i el vostre compromís
hem treballat ajuts privats per les escoles de 0,3 anys,
35.000 euros estan en aquest pressupost.
Per aquelles persones que no puguin assumir el rebut de l'IBI
hi ha previstes bonificacions com cada any.
Són 15.000 euros que estan previstes per aquesta finalitat.
Sí que és cert, Laia,
que l'increment de serveis socials d'un 20% és molt elevat,
però pensa que el gran increment se l'emporta a un programa,
que és el Servei d'Atenció a Domicili.
L'any vinent, d'acord amb el contracte,
aquest increment ha de ser d'un 5%,
que és el servei d'Atenció a Domicili.
El servei d'Atenció a Domicili
és destinat a la població amb dependència al municipi,
que té un servei d'Atenció a Domicili
que pot ser social o de dependència,
que fan una feina importantíssima.
Per això aquest increment és tan desmesurat,
ja el tens en compte en un entorn de comerç,
perquè és una quantitat molt elevada i pensem que està justificada.
D'altra banda, ningú l'ha mencionat,
però estem fent un gran recolzament a la gent gran del municipi,
el que és el mil·lenari,
que ha de ser el mil·lenari de la gent gran,
que tindrà un cost de 181.000 euros
que es fan a través d'un acord amb la empresa pública,
que fa una feina social que a vegades no es valora.
En l'àmbit de salut hem destinat 18.000 euros,
perquè no sabem si l'àmbit de les desinfeccions,
escoles, equipaments o allà on sigui,
encara que el refiero la imminent amb la pandèmia.
Com veu demanar amb el Pacte de Ciutat,
ja hi ha les primeres persones que s'han acollit al Banco Pharmacèutico,
que vol dir que si no pots pagar un pla de medicaments,
no pots pagar-ho.
Hi ha gent que ja està rebent aquesta ajuda,
que està tramitant-se a través de l'ambulatori.
Els plans d'ocupació que es mantava, per exemple, el Sergi,
l'ocupació és fonamental, ho ha dit l'ALAI,
ho ha dit el Sergi.
No només hem de donar ajudes socials,
sinó que hem d'incentivar que el món laboral tiri endavant
i que les famílies tinguin sous dignes.
Què volem amb els plans d'ocupació municipals
que farem com a Ajuntament?
Ella ha repartit, ha dit,
que a quina quantitat de persones estarien designats
aquests plans d'ocupació.
El que sí que ja tenim treballat,
és que aquests sous han de ser dignes,
els hem d'equiparar a incrementar una mica
amb els varems que marca el govern català,
que són molt baixos.
Això pot ser com al govern català.
Sergi, els pots demanar que incrementin aquest varem,
que el tenen molt baix, molt ajustadet.
Però des d'aquí, des de l'Ajuntament,
anirem una mica més amunt del que el govern català propugna.
I d'altra banda,
la feina prèvia,
el servei d'ocupació la té feta.
I per tant,
podem acordar bases,
podem parlar-ne,
però com a mínim internament,
l'Ajuntament els deures els té fet,
i no cal que ningú recordi quina feina hem de fer.
D'altra banda,
teniu el 3 més 6,
són cinc dones que ja estan treballant
i que l'any vinent implicaran una despesa de 100.000 euros.
El POFI, com s'ha dit, o com la Laia demanava,
com hem d'ajudar les empreses amb 60.000 euros,
que el que faran és que si tu com a empresària
vols tenir garantit que aquella continuïtat del teu personal
estigui garantida,
l'Ajuntament t'ajudarà a finançar una part d'aquesta contractació.
Per tant, aquí no anirem a fer caritat,
anirem a promoure l'ocupació.
Tindrem un POFI empreny,
empreses noves,
donar-los un impuls inicial,
seran 20.000 euros.
I després, com bé dieu,
hi ha moltes administracions supermanicipals que ens ajuden.
I en aquest cas,
i en aquest cas,
tant l'àrea metropolitana com la Diputació de Barcelona
ens ajudaran.
No així el govern català en aquest àmbit d'ocupació,
però sí que ho farà l'àrea metropolitana
i la Diputació de Barcelona.
Sí que és cert que el govern català, per exemple,
ha fet tot un desenvolupament de programa de suport digital
pels escolars.
Doncs l'Ajuntament, per si de cas,
per aquelles famílies que potser no rebin aquella ajuda
o s'hagi de complementar,
la bretxa digital ens amoïna molt.
I, a més a més,
el govern català ha fet un desenvolupament molt important
per garantir l'estudi i l'aprenentatge.
D'altra banda,
el Pla de Ciutat tenia altres eixos.
Un segon eix era com reprenem i com reactivem l'economia.
Doncs aquest govern té el compromís de fer-ho.
Volem seguir acompanyant les empreses
amb tots aquells requeriments sanitaris que necessitin,
el que s'anomenen EPIs.
Per això estan encara oberts els ajuts a les empreses
perquè cobreixin part d'aquesta despesa en diner públic.
La restauració a l'hotelleria discrepa amb la laia.
Jo crec que està garantida.
Tot allò que ha demanat el sector comercial està cobert.
El marketplace, si no ha anat abans,
si no s'ha pogut impulsar a temps per Nadal,
és perquè internament calia que el sector comercial nostre
trobés prou empreses que estiguéssim disposades
a entrar en el món digital i entrar en un marketplace.
Fins que no hem tingut una garantia
d'un cert número de negocis que volien accedir-hi,
no s'ha pogut començar a tramitar aquest projecte,
perquè no s'havia pogut fer.
La restauració a l'hotelleria discrepa amb la laia.
No s'ha pogut fer.
Ha d'haver una massa crítica perquè sigui atractiu
perquè la població vulgui entrar en aquest aparadó digital
i trobin una gran varietat de producte local.
Aquí s'ha de mullar la restauració,
s'ha de mullar el comerç,
i s'ha de mullar perquè és fonamental per sobreviure.
Hem ajudat en aquests establiments amb excepció de pagaments.
Per exemple,
s'han fet campanyes de fondament del comerç,
una campanya a l'estiu,
una nova campanya al Nadal,
s'ajudarà amb una campanya de promoció d'aparadors,
de banderoles, de balconades...
Hem d'avançar amb l'administració electrònica.
Podem tenir moltes persones treballant a l'Ajuntament,
però si no tenen les eines i no poden fer la feina del teletreball,
no poden agilitzar els tràmits que un interessat o una interessada
ha de poder fer amb l'administració.
Hem de fer una partida molt important.
Un tercer àmbit del pacte de ciutat
és que hem de repensar les ciutats.
Com les repensem, d'acord amb el context, com s'ha comentat,
hem de reorientar la programació cultural
d'acord amb les noves tecnologies.
Les beques de foment artística, gràcies a les nostres aportacions,
són vigents per l'any vinent.
S'han de fer nous formats de festes.
Ahir mateix ja en parlàvem a la Comissió Informativa.
Una cavaltada de reis s'ha de dissenyar diferent.
Hem de fer una feina molt important.
Hem d'aconseguir les maneres de dissenyar l'espai públic
amb seguretat i protecció.
Dissenyarem espais públics de participació de la ciutadania,
un nou procés de participació de la plaça de la Pau,
i s'han comentat molts temes de mobilitat activa.
Farem ajuts al transport, la passada de Conceder León,
el carril bici per Conceder León...
S'han de fer millores en els autobusos,
que el regidor en pot parlar després,
però hem d'aconseguir aquesta arribada de l'autobús a Can Candeler.
És una de les aportacions que l'esquerra se'n fa molt a més.
Hi ha un cuoreix que és com es construïm el futur en comú,
i aquest futur en comú el pensem a través d'un Consell de Ciutat
que en Josep Maria Ranyella ja ha estat treballant,
i que serà una realitat l'any vinent.
Hem de seguir avançant en diàleg i participació.
Els primers amb els quals hem de parlar és amb vosaltres.
Hi ha tot un apartat de comunicació,
que també discrimo del que s'hagi pogut dir.
Treballem la comunicació de manera molt intensa.
Hi ha coses que no s'acaben de conèixer.
Hi ha coses que no s'acaben de conèixer.
Hem d'intentar trobar a través de quins canals
la gent arriba amb aquesta informació,
però hi ha una web especialitzada de Covid.
Si el llistat no està actualitzat, l'Ajuntament l'ha actualitzat,
i s'ha posat tota aquella informació que el sector ha enviat.
Si hi ha informació que el sector no ha enviat,
no està posada en aquesta documentació.
D'altra banda, l'eix de la igualtat és molt important
perquè hem de seguir defensant aquesta ciutat feminista
i hem de seguir buscant la participació de les dones.
Per tant, el procés de participació de les dones busquem casa
tindrà una despesa de 7.800 euros.
Treballarem en el tercer pla de gènere,
amb el Pla LGTBI i amb aquesta certificació internacional,
de manera europea, sobre la igualtat.
Per tant, com es manifestem des del PSC,
hem actuat d'acord amb aquests eixos,
d'acord amb el Pla d'Acció Municipal,
i hem de seguir defensant aquesta ciutat.
Aquest és el pressupost del 2021.
Respon a aquestes necessitats,
però és cert que és un pressupost que afronta incerteses
per un context econòmic que desconeixem com evolucionarà.
Hi ha una despesa que l'hem de reorientar cap a uns determinats camps
i cap a altres no ho podem fer
perquè els condicionants sanitaris així no ho permeten.
Per tant, estem parlant de 28 milions d'euros,
de 28,2 que permetran desenvolupar moltes accions.
Aquestes accions són molt importants,
perquè ens permet fer una redirecció cap allà on les persones
poden notar més aquestes accions.
Quins són els càpits que més creixen i que són fonamentals?
El càpit de personal, d'avions i serveis,
de transferències corrents,
creixen per preservar els serveis públics,
perquè tinguem aquell personal que és necessari.
Els ajuts i els programes de suport de la ciutadania són fonamentals
i poder garantir aquests serveis que es creixen al conjunt de la població,
com són una neteja viària que creix,
i també una visió de la ciutat.
A més,
hem de fer un allumenat,
que a través de Bromunt se'n serà molt millor,
una movilitat que ha de seguir en creixement i en els serveis
i repensant la ciutat.
D'altra banda,
el mateix polígon ens preocupa i per això gràcies a aportacions
com les del PICO,
fomentarem una videovigilància al polígon del sud-oest.
Parlàvem abans del ple de sistemes,
que ens ha de permetre fer una administració tecnològica avançada.
D'altra banda,
és inevitable que en un context com l'actual
hi hagi un risc de renunciar.
És el cas de les activitats més de carrer,
de major participació,
de major contacte amb la gent,
que a dia d'avui encara està en risc per la pandèmia.
Per tant,
hem de renunciar a determinades projectes,
com un ocell nocturn,
determinades accions de la biblioteca,
algun suport a festes tradicionals,
com un carnes toltes,
però són accions que estan condicionades
a com evolucionar la pandèmia,
però ara mateix sí que han fet una contracció.
El que no ens hem atrevit a generar cap contracció
és amb els diners que donem a les entitats
a través de les subvencions,
ho veurem en l'anterior ple.
Per tant, les entitats que puguin desplegar les seves activitats
tenen els diners garantits
a través d'aquesta convocatòria de subvencions.
Només em queda dir que en l'àmbit de les inversions
ja s'ha comentat,
però es fan inversions fonamentals
i claus per aquest mandat.
Com s'ha comentat,
la nova escola Bressol és fonamental pel 03
i en l'àmbit del patrimoni,
és un èxit fonamental per a la cultura.
És un d'aquells projectes que tothom ens motiva
perquè pot ser una gran transformació
i una aposta cultural per a l'àmbit local.
Tanco la intervenció amb les gràcies
a l'equip tècnic que ho ha fet possible,
a l'equip negociador,
que ha tingut molta paciència i ha hagut de demanar
molta informació a molta gent de la casa,
i gràcies als grups de l'oposició,
perquè la negociació ha estat fructífera.
El pressupost és gràcies a l'oposició
i la gent de l'oposició,
i la gent de l'oposició,
perquè la negociació ha estat fructífera,
el pressupost és gràcies a vosaltres molt millor
i esperem que això es tradueixi en un suport
que faci que aquest pressupost sigui viable i real,
perquè podem fer molts vots de protesta,
però això s'ha de poder aprovar per implementar-se,
i si no hi hagués una aprovació per la resta de grups,
la ciutadania de Sant Just es quedaria orfa per l'any vinent.
Moltes gràcies.
Molt bé.
Gràcies per aquesta intervenció
i per la gent de l'oposició.
No sé si hi ha la voluntat
de fer una altra roda d'intervencions
o que algun regió o regidora volgués intervenir
sobre alguna pregunta concreta,
que crec que ha fet més aviat política.
Hi ha hagut explicacions molt polítiques.
Veig mans aixecades, ja?
Només hi ha una intervenció?
Voleu m'obrir una roda?
No?
Doncs aclidaria el paraulant Sergi Seguí,
que ha aixecat la mà.
No hi ha una roda de l'oposició?
No, no hi ha una roda de l'oposició,
hi ha una intervenció que no s'ha fet en un moment virtual
i literalment.
Ara la baixo de la pantalla també,
perquè no tinguis confusions, alcalde.
Crec que amb les intervencions de tothom,
queda demostrat que no hi ha una única versió bona i absoluta
sobre què ha de ser el pressupost,
però això és lògic i la política.
Que hi hagi discrepàncies de com volem
millorar la vida de la ciutadania de Sant Just.
Només, insistir,
i això és el que hem de fer.
La gent que ve d'aquí a la xarxa,
com deia la portaveu del PSC,
ho comentava.
Tenim programes treballats,
tenim bases treballades, etc.
Si estan treballats,
si estan iniciats,
tenint en compte que esteu en minoria al govern,
tenint en compte que després moltes d'aquestes vies
han de venir al cle municipal,
nosaltres ens agradaria,
exigim, de fet,
que hi hagi un punt de tramitació
per poder-ho enriquir.
Si ho fem amb una temporalitat tan justa,
no tenim temps ni d'analitzar,
ni de fer aportacions de més pes polític.
Al final acabem fent aportacions que poden...
Podem dir que hem fet alguna,
però al final acaben sent molt minces.
I pel que es comentava dels ajuts d'altres administracions,
els sectors més necessitats,
els sectors de seguretat,
que per a la Generalitat no ho ha fet bé.
Els ajuts d'altres administracions,
els sectors més necessitats,
ha sortit la crítica a la Generalitat.
Insisteixo,
no podria ser d'una altra manera perquè ja estem acostumats.
Però posats a repartir crítiques,
repartim-les per totes les administracions.
És veritat que hi ha hagut una partida
que no s'hagués fet de manera autocrítica.
La majoria de gent va arribar al més aviat possible,
i que estava condicionada per la consignació econòmica.
És veritat que va ser un error,
ens vam equivocar i s'ha de fer de manera diferent.
Crec que això ja s'està fent.
En canvi,
no he sentit ningú que formi part dels partits del govern de l'Estat
que hagi fet autocrítica
perquè s'hagin apujat les quotes dels autònoms de manera retroactiva
o perquè encara hi ha gent que no ha curat els ERTOs des del mes de març.
Si es reclama a una administració,
que reclami a totes les administracions.
I admitem els nostres errors.
La Generalitat ho ha fet malament, sí.
El govern de l'Estat també.
I no he sentit ningú que ho digui.
En cap mitjà, en cap àmbit i en cap oportunitat que hagueu tingut.
Per tant,
no he sentit ningú que ho digui.
No he sentit ningú que ho digui.
No he sentit ningú que ho digui.
Sembla que no hi ha hagut cap oportunitat,
però si no hi ha hagut cap oportunitat,
no hi ha hagut cap oportunitat que hagueu tingut.
Repartim les culpes a tothom.
Això són ajuts que poden arribar,
però la feina principal la fem des de Sant Just.
I en aquest sentit,
ho hem dit,
creiem que el pressupost és bo,
però té marge de millora.
Ho vam explicar fa 20 dies.
Podíem haver millorat,
reduïm la quota de la recollida de descombraries amb alguns apigres.
No hi ha hagut cap oportunitat que hagués arribat a un acord.
Però era una opció que teníem a sobre la taula.
No la vam aplicar.
No passa res.
Busquem altres maneres de fer-ho.
Però que aquest no hem fet res nosaltres,
no reverteixi en un,
és que els altres tampoc m'han ajudat.
I per tant,
des d'aquí us demanem una mica de responsabilitat
en aquest sentit, simplement.
Molt bé.
Doncs no sé si hi ha alguna intervenció més.
Sí, veig la mà d'en Quico Ferrer, de Gina Pol.
No sé si hi ha alguna intervenció més.
No sé si hi ha alguna intervenció més.
Quico, t'ho has de parlar, sisplau.
No, jo només volia comentar que no és qüestió de dir
que ho hem fet malament i demanar perdó.
És qüestió de,
ho hem fet malament,
demanem perdó i farem aquestes coses per resoldre-ho.
I això es tracta.
I dir sempre,
el Govern del Estado no ha dicho que se ha equivocado,
doncs escolta'm tu,
és com si digués que no hi ha hagut cap error.
I diria, oi, tu, que este nena m'ha pegado, no?
És a dir, que solucionem primer els problemes de casa nosaltres
i no dir tota l'estona el tema del Govern del Estado,
perquè al final ja cansa.
Una cosa hem de resoldre nosaltres, que prou feina tenim.
Però és un comentari, ja està, gràcies.
Molt bé, doncs seguirem si és el cas.
A veure, hem hagut de movent, molt intervenit, just, no?
No?
Doncs el Sergi en té vingut,
i és un comentari que ha fet en Sergi Seguí.
No és un comentari que ha fet en Sergi Seguí?
No.
No?
Doncs Gina Pols sí que volia intervenir pel Partit Socialista.
Sí, només en referència a l'últim comentari que ha fet en Sergi Seguí,
dir-li que quan vam discutir dels ertors
ja vam ser crítics amb aquella gestió.
A dia d'avui encara hi ha problemes en la tramitació
de tots aquests ajuts que fa l'Estat.
Però nosaltres som una mica més resolutius.
I volem que l'Estat doni resposta a aquestes necessitats
que no s'estan resolent,
que ens expliquin on són els problemes,
que ens expliquin si podem ajudar des d'alguna vessant local,
i per tant el que volem és buscar solucions
i resoldre aquells problemes que té la ciutadania.
Per tant, aquesta solució,
que optem com a PSC i com a membres del govern de l'Estat.
Molt bé, doncs si no hi ha cap més intervenció,
aniríem directament a votació.
Jo també prèviament feia aquest agraïment,
que s'ha fet per diferents regidors i regidores.
Ha hagut un esforç molt gran d'explicar les coses.
Diria que més que mai.
I això s'ha de alluar.
I per l'altra banda,
també agraïa aquest treball de tot l'equip tècnic,
d'economia, de la gerència, etc.
Que efectivament fer un pressupost no és fàcil.
Serà un pressupost,
jo ho he dit, que s'haurà de modificar.
Això segur,
perquè les incerteses que puguin haver-hi,
doncs pel camí,
és evident que no sabem ben bé què passarà,
però és un pressupost sòlid,
que garanteix principalment cobrir
aquelles necessitats de la gent que té
i malauradament segurament tindrà problemes.
I això és el que ens enfrontàvem.
És a dir,
a garantir els serveis actuals,
no només els serveis tècnics,
sinó també els serveis tècnics.
I això és el que ens enfrontàvem.
I això és el que ens enfrontàvem.
I això és el que ens enfrontàvem.
Què vol dir això?
La secció.
Des d'aquest cas,
què vol dir que es frontin els serveis actuals
més a cobrir les necessitats de la pandèmia
o fer retallades?
Aquest és el tema.
I com que,
al 2008, 2009, 2010,
no vam fer mai retallades,
el que hem afrontat ara són dues coses.
És cert,
demanar una mica d'esforç fiscal per no fer retallades,
per no fer retallades,
i molts de vosaltres ho heu entès,
i així ho vau manifestar.
Aquest és el tema que hem rebut.
Tenim unes actions que no han sigut fàcils,
sinó que no han sigut fàcils per a les reis públics.
És fonamental que és l'admissió d'aquest ajuntament.
Anem directament a votació.
Primer,
vots en contra d'aquest pressupost.
S'ha manifestat el Carles García de la CUP.
Vots en contra,
per deniar un.
Abstencions d'aquest pressupost.
Vots en contra.
No hi ha abstenció,
també Esquerra Republicana.
Vots a favor d'aquest pressupost.
Del Partit Socialista,
de Movem i del regidor Quico Ferrer.
Gràcies per aquest suport.
Gràcies.
Demostrem la voluntat de col·laborar i ajudar.
Queda el pressupost aprovat per l'exercici 2021.
Com que és un pressupost i un ple extraordinari,
no hi ha ni precs ni preguntes.
Bona nit.