Bona tarda a totes i a tots.
Bona tarda, anem a començar la sessió del ple extraordinari
que s'ha convocat per a les 7 de la tarda
amb un únic punt de l'ordre del dia, que seria la moció
per demanar l'admistia per a les persones preses polítiques catalanes
i en defensa del dret d'autodeterminació.
Dic que s'excusa, ens ha fet arribar, s'excusa, el Quico Ferrer,
el portaveu de Ciutadans, d'acord, que consti m'acta.
Bé, doncs donaria la paraula als grups que heu presentat aquesta moció,
que són tres, que seria Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana,
Esquerra Republicana i la CUP.
Per tant, em consta que feu una lectura dividida, que és el cas.
Molt bé, aquí comença.
Portaveu de la CUP, sisplau.
Sí, jo mateix.
Doncs, bé, abans de tot constatar que estem tots aquí avui
és perquè s'ha produït un fracàs estrepitós de la política
i no ens en sortim.
I dit això, després suposo que ho analitzarem més en profunditat.
Procedeixo a llegir.
Definitivament, la democràcia a l'estat espanyol
mostra símptomes i equíbics d'estat tocada de mort.
Oriol Jonqueras, Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart,
Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn, Dolors Bassa,
Meritxell Borràs i Carles Mondó
han estat condenats amb penes de presó en alguns casos
i amb inhabilitacions i multes en d'altres.
Aquest ha estat un judici polític que mai s'hauria sabut de produir.
Tornem a dir, alt i clar, que en democràcia votar no és cap delicte.
Les idees no es jutgen i és per això que reclamem la llibertat
de totes les persones preses i exiliades polítiques
perquè no han comès cap delicte.
Vivim en tristor i profunda indignació
una sentència que suposa la vulneració de drets polítics individuals
de les persones condenades,
de les preses i exiliades polítiques
i una retallada dels drets i llibertats col·lectius.
El judici i la sentència ens han conduït a un estat d'absoluta excepcionalitat.
Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest
que la parella de l'estat espanyol actua intentant abolir la polaritat política,
vulnerar la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement,
agrair el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència
i, al mateix temps, avui tornem a constatar
que les forces polítiques dels estats són incapaces de fer-us del diàleg
com a instrument de resolució del conflicte.
Aquesta sentència no ens atura.
Ens, al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78.
I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l'autodeterminació,
el dret a treballar pacíficament per esdevenir república catalana,
lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d'oportunitats
entre tota la població catalana.
Cap sentència ens aturarà.
Plantem cara a la voluntat repressora de l'estat espanyol
i ho fem mobilitzant-nos,
reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte.
Demanem l'amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.
Reprovem l'actitud sostinguda de l'estat espanyol
que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front
i donar resposta a les demandes de la ciutadania per via dialogada i pacífica.
Convé recordar, per exemple, que el maig d'aquest any 2019,
el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides
va fer pública una resolució que instava l'estat espanyol
a deixar en llibertat de forma immediata l'Oriol Junqueras,
en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobava en presó preventiva.
L'incompliment d'aquesta resolució va ser una mostra més
que l'estat actua desuïnt qualsevol resolució tractat internacional,
com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics
que recullen el dret a l'autodeterminació
o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya
a favor de la independència i la República Catalana.
I aquesta actitud és molt greu.
Per això la denunciem, perquè malauradament ens recorda etapes autoritàries
en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats
de la major part de la població.
Reivindiquem justícia i ens disposem a treballar juntament
amb el moviment popular en la lluita antirapressiva, democràtica, pacífica
i a favor dels drets i les llibertats.
Agafant com a exemple el setembre i octubre del 2017,
som coneixedors que la desobediència des de tots els àmbits
és el que ens garantitzarà, juntament amb les mobilitzacions populars massives
i no violentes, aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació del nostre poble.
La situació d'excepcionalitat que estem vivint,
agraujada especialment per la confirmació de la sentència,
afecta a tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país
i de totes les persones que hi vivim.
I per tant, és per tots els motius exposats anteriorment
que el ple adopta els següents acords.
Primer, manifestar els rebuig a la sentència condemnatòria
amesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l'1 d'octubre
i la causa independentista constatant que representa una regressió
dels drets i les llibertats a la ciutadania de Catalunya.
Segon, reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques
i exigir l'amnistia de tots ells i de tots els exiliats exiliades
com al reconeixement de l'absència de cap delicte
vinculat a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre
ni a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs
i posteriors a aquesta data ni a la defensa de l'exercici
de l'autodeterminació de tots els pobles.
Tercer, mostrar el compromís amb el dret a l'autodeterminació,
dret polític fonamental recollit en els tractats internacionals
com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional
de Drets Civils i Polítics, signats també per l'estat espanyol
i reivindicar-lo com a dret amb virtut del qual
resoldre el conflicte polític existent per via democràtica i pacífica.
Quart, reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent
del moviment independentista català.
Condemnem tots els intents de criminalització del moviment
independentista que l'estat espanyol, els seus cossos de seguretat,
l'aparell judicial i els mitjans de comunicació volen construir.
Cinquè, exigir al govern de l'estat espanyol
que respecti la legitimitat al dret de les persones
escollides democràticament a les diferents institucions catalanes,
així com les decisions i acords que s'enderivin
com a màxim expressió de la sobirania popular.
Sisè, mostrar l'adesió de l'Ajuntament de Sant Just
a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Suprem,
tant a nivell nacional com internacional,
i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites
compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats,
i comprometre's a participar en l'acte convocat pel president Torra
el dia 26 d'octubre al Palau de la Generalitat.
Setè, expressar la més ferma voluntat de seguir treballant,
dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats del poble,
la defensa del diàleg i dels principis democràtics
i la pluralitat política, així com el respecte a la separació
de poders imprescindible en qualsevol estat de dret.
Vuitè, fer evident la situació de repressió política
i de vulneració de drets fonamentals que estan vivint
com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.
Per tant, fer arribar aquest acord a la presidència del Parlament,
a la presidència de la Generalitat, a la presidència del Congrés
dels diputats, del Govern de l'Estat i a la presidència
del Parlament Europeu, i donar a conèixer el contingut d'aquesta moció
a la ciutadania, al municipi, als mitjans que es creguin oportuns.
Molt bé, doncs faríem una roda d'intervencions dels portaveus
perquè puguin expressar la seva opinió i també el seu vot.
Entenc que els ponents, en primera roda, no interveniu,
anem directament, o intervindreu també, no?
Doncs li tocaria la CUP, com és ponent, ciutadans no hi és,
té la paraula en just o salva.
Moltes gràcies.
Bé, gràcies, bon dia a tothom.
El primer que volem fer des de Moem és mostrar la nostra solidaritat
amb els condemnats i les condemnades, també amb les seves famílies
i les persones estimades que estan pensant per moments durs.
És una sentència molt dura, nosaltres trobem que injusta,
que es produeix després d'una presó provisional
que creiem que és injustificable i que afecta a tota la ciutadania,
sigui qui n'és, sigui la seva condició en relació a la independència,
posant en dubte precisament drets fonamentals tals com els de la manifestació
i els de lliure expressió.
El missatge polític és molt clar, l'Estat és dur i no permet cap expressió
que posin en dubte l'estatúco.
Però a banda de les penes desproporcionades,
el que és terrible socialment és l'efecte que aquesta sentència
tindrà sobre l'exercici dels drets fonamentals d'Espanya.
Els fets ocorreguts a Catalunya durant la tardor del XVII
van constituir l'exercici dels drets fonamentals d'expressió i manifestació,
però el Tribunal realitza una lectura reduccionista del dret de manifestació
amb efectes dissuasoris.
Suposo un avís per a qualsevol que organitzi protestes pacífiques
que no siguin del grau de determinades autoritats.
En segon lloc, també volem posar de manifest que és injustificable
qualsevol expressió de violència.
La que prové dels cossos i forces de seguretat, la policia nacional,
la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra,
que han demostrat en aquests últims dies un ús totalment desaforat
de la violència, que en cap cas respon a un paràmetre
de congruència, oportunitat o proporcionalitat,
i també els aldarulls que estan emparats en les últimes protestes
i reivindicacions.
La violència policial o els aldarulls no és cap mitjà,
creiem nosaltres, per solucionar el conflicte.
És en tot cas l'expressió més dura i més deshumanitzadora
del conflicte en si.
Creiem que en planla no aconseguirem resoldre'n,
sinó tot el contrari, la contribuirem a enquistar.
L'ús de la violència no favorés ampliar la base de protestes,
sinó que en facilita la pròpia criminalització.
Creiem que nosaltres, per tant, que aquesta moció
caldria incorporar un nou acord que condemna,
amb contundència, tot tipus de violència,
que alimenta la confrontació i no es ho desresola el conflicte.
La moció aquesta també ens fa una crida
a participar en un acte institucional amb el president Torra.
La nostra pregunta és quina intencionitat tindrà,
instrumentalitzar el món local en l'estratègia unilateral
o establir les condicions d'un acord de majories amplies
i transversals que acerqui des dels diàlegs i les solucions polítiques.
Aquesta convocatòria per a nosaltres no té sentit
si no clarifiquem els objectius.
No té sentit si no és per enfortir els espais de convivència
i el reforç de la pluralitat, que són valors d'un país
que ha de cercar la normalitat i l'estabilitat
i continuar desenvolupant els espais d'autogovern a Catalunya.
Necessitem recuperar la normalitat institucional
per abordar l'increment de la pobresa i les desigualtats socials,
perquè les institucions democràtiques són les capables
de contraposar el poder de la gent, el poder econòmic i garantir drets.
Exigim que el govern governi,
l'agís li implementi majures i pressupostos socials
i en el món local també ho estem exigint.
Movem, juntament amb l'Espai dels Comuns,
davant d'aquesta sentència que marca un punt d'inflexió,
ens marquem tres objectius.
Llibertat, diàleg i solucions.
Llibertat perquè cal engegar una etapa de diàleg
i que en paral·lel s'assoleixi la llibertat dels presos i les preses.
En aquest sentit interpel·lem la resta de forces catalanes
i les forces progressistes de l'Estat,
aposant els interessos col·lectius per sobre dels interessos partidistes
i a treballar sempre per la solució que ens permeti
aconseguir la llibertat dels presos i les preses al més aviat possible.
Des del nostre espai ens comprometem a no escartar cap opció
i a promoure aquelles iniciatives a desesolir
el més ràpidament possible la sortida de presó de les persones condemnades.
No tanquem la porta cap via i apostar per la més eficaç,
respectant sempre la voluntat dels presos i les preses.
Per això creiem que és un error
encapsular la possible alternativa en una sola aposta, l'amnistia.
I per tant cal promoure des del nostre punt de vista
iniciatives polítiques institucionals per facilitar la sortida de la presó
de les persones condemnades i generar espais de diàleg polític
en recerca de la solució efectiva per resoldre el conflicte.
La segona idea, el diàleg, apel·lem a la responsabilitat
de totes les forces polítiques per obrir una nova etapa de diàleg
que fugi de la confrontació i la sobreactuació
i que tingui com objectiu la llibertat dels presos i les preses.
La recerca de solucions polítiques és un conflicte
que mai hauria d'estar judiciaditzat.
Les declaracions del president Sánchez sumades a les ja conegudes
declaracions del Pablo Casado i l'Albert Ribera
sobre l'aplicació de la llei de seguretat social nacional
o l'article 155 no contribueixen a desescalar el conflicte,
sinó tot el contrari.
Aquestes declaracions estan més relacionades amb la proximitat
de les eleccions generals que amb la sala d'envies exigibles
per abordar la complexitat política i social com el que ens interpel·la.
I l'últim punt, el punt de les solucions.
El procés de diàleg ha d'estar de ser retòric i sentar-se
en trobar fórmules polítiques i democràtiques
que ens permetin fer avançar Catalunya.
La sentència no posa a fi el problema polític de fons
que és el reconeixement de Catalunya com a nació
i com a subjecte polític, un conflicte que seguirà
requerint de solucions que necessiten ser abordades
a Catalunya i a la resta de l'Estat.
Fer una mica de síntesi, nosaltres volem expressar
la nostra solidaritat amb els presos i les preses,
expressar la nostra indignació davant d'una sentència
que trobem que és molt injusta,
manifestar el compromís amb els drets i les llibertats
i condemnar la judicialització del conflicte,
promoure iniciatives polítiques institucionals
per facilitar la sortida dels presos de la presó,
de les persones condemnades i continuar reclamant,
des del nostre espai com hem fet sempre,
un acordat que permeti comprovar quina és la voluntat
de la ciutadania sobre l'estatus polític de Catalunya.
Catalunya necessita un procés de negociació política
entre diferents, desfer i no reiterar estratègies unietalars
i avançar cap a consensos sobre com refer un marc
d'autogovern català i desbloquejar políticament
l'acció institucional.
Fem una crida a la ciutadania també a participar
a les mobilitzacions de tots els espais convertits
i plurals que trobessin a reforçar l'equació
i la convivència des de la fermesa i les reivindicacions
dels drets i les llibertats.
El nostre vot, a pesar de tot,
és a l'abstenció i això ho hem de deixar clar.
Ens agradaria, perquè malauradament,
i això vull que quedi molt clar,
ens ha estat impossible transaccionar
a pesar de les diferents converses que hem tingut
durant dimecres, dijous i també avui mateix.
Hem presentat una proposta als grups
que presentaven la moció per tal de la batre,
consensuar i trobar una moció consensuada i aprovada,
com s'han fet en altres municipis d'aquesta comarca
i en el propi Consell Comarcal,
que ha estat rebutjada però que s'ha presentat
de manera consensuada.
És una llàstima per nosaltres i una oportunitat perduda
per demostrar que hi ha vies per poder arribar a acords
més enllà de la política de blocs
que aquí s'ha volgut portar a terme.
Des del nostre espai ens seguim reafirmant
que cal sortir d'aquesta dinàmica per tal de construir ponts
i trobar solucions efectives.
Moltes gràcies.
Molt bé.
No tinc per què aguantar això.
Escolteu, respectem les intervencions
perquè és la manera d'entendre'ns,
per tant cadascú s'expressarà, votarà
i per tant la moció sortirà o no sortirà,
però no fem interrupcions sinó no avançarem.
A veure, entenc que Esquerra Republicana
no intervé que exponent,
Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana,
per tant anem directament al Partit Socialista,
té la paraula la portaveu.
Bona nit.
Doncs la moció que avui es presenta,
que està formalitzada per Junts per Catalunya
i Alcaldia Republicana,
Esquerra Republicana i la CUP, com preveieu, s'aprovarà.
Movem ha anunciat que s'absté
i Ciutadans ha decidit que no participa en el debat.
En coneix a la sentència aquest govern municipal
format per PCC i Movem ja vam publicar el nostre posicionament,
molt similar al que ha reflexat el just,
que es pot llegir tant a la web de l'Ajuntament
com a les xarxes.
I avui el nostre grup,
el grup municipal del PSC de Sant Just d'Esvern,
doncs ens pensem posicionar la línia d'altres ocasions.
Val a dir que el text que avui es vota
no s'obre a cap negociació política,
ni tan sols Movem, com ha manifestat el just,
ha estat un text tancat, sense esmenes,
sense diàleg, sense negociació
i és sintopàtic de la divisió política que vivim,
doncs que en anteriors mandats sí que hi havia hagut un diàleg
i des que hem començat aquest mandat,
com a mínim des del PSC,
s'han tancat moltes portes per tal de buscar
una partitut i un posicionament de consens.
Preparar la intervenció d'avui no ha estat fàcil,
sabíem que tindríem aquest públic,
la setmana ha estat dura,
hem vist amb preocupació els fets que passaven cada dia,
malgrat la gran força pacífica del moviment independentista,
les nits que hem viscut a ciutats de Barcelona,
Tarragona, Lleida,
han estat molt preocupants,
tant pel nivell de violència que hem vist,
com pels desordres públics.
A més, han articulat accions de protesta legítimes,
com les d'enquera durant 30 hores,
que han afectat el dia a dia de molts altres catalans
que no entenien perquè ells havien de rebre les conseqüències.
La gent, com manifesten,
tenen dret a manifestar-se de manera cívica,
de manera pacífica,
i això ho ha fet una gran part de la població catalana.
Malauradament s'ha vist eclipsat per actes violents
i les forces de seguretat han hagut d'actuar.
Els enfrontaments han provocat ferits,
tant des de la banda de manifestants
com des de la banda del costat policial,
i això, com a PSC, ens sap molt de greu.
Si s'ha produït desproporcionalitat,
s'haurà d'investigar.
Com sempre, succeeix en tots els casos.
I si hi ha d'haver conseqüències, doncs n'hi haurà.
Però no es pot permetre que una acció violenta
vingui d'on vingui.
I creiem que el president català
no ha estat a l'alçada ni ha estat contundent
en la seva condemna a la violència.
Curiosament,
curiosament,
l'emoció que avui s'aprovarà
no condemna els actes violents viscuts
ni dona suport a cap força de seguretat
ni fa menció a les persones ferides.
Tinguem en compte que aquesta moció
ha tingut diverses versions
i en cap d'elles això no s'ha incorporat.
Es limita a condemnar els intents
de criminalitzar el moviment independentista
que l'estat espanyol,
els seus cossos de seguretat,
l'aparell judicial i els mitjans de comunicació
volen construir com manifesta el text.
No diu res del paper dels Mossos d'Esquadra
que estan actuant al mateix nivell
que la policia nacional
dins un òrgan de coordinació policial
que està liderant el conseller Català Buc.
La setmana viscuda ha generat entre la població
molta inseguretat, molta tensió
i fins i tot crec que ha debilitat la imatge
de Catalunya com a país.
I més si tenim en compte
que ha mancat el lideratge per part del president català
i el Parlament, aquell òrgan sobirà
que tots defensem,
no ha estat capaç d'articular ni un text consensuat
sobre l'estació que vivim.
Si ens remuntem a tal dia com avui fa una setmana,
és quan vam conèixer la sentència
i aquesta es produeix després d'una presó preventiva
que nosaltres mateixos ja hem considerat
en altres ocasions inadeqüada i excessiva
i que ha de ser reformada.
Malgrat que el delicte no ha sigut el de rebel·lió
sinó el de sedició,
la sentència ha estat dura.
Som molts anys per persona.
Defensem que aviat pugui finalitzar
el seu empresonament i que es pugui utilitzar
algun dels mecanismes habilitats
a la nostra democràcia per fer-ho possible.
Com deia el just,
l'emoció només recull l'amnistia,
però nosaltres creiem que hi ha mecanismes habilitats
per tal de fer-ho possible.
Les sentències poden ser criticades,
poden ser opinades,
però cal ser atacades,
acatades, perdó.
Vivim en un estat de dret
amb separació de poders
i s'ha de dir que el judici s'ha celebrat
amb transparència i amb garanties.
Com ha manifestat en el digital VilaWeb Xavier Melero,
advocat de Joaquim Forn
i una de les persones que més va destacar
durant el judici en el Suprem,
diu tal qual.
Cometes.
El judici en la dimensió formal
de conducció del debat
i en l'ordenació de la pràctica de la prova
ha estat un judici just.
Un judici que s'ha desenvolupat,
segons el propi Melero,
en un estat de dret homologable
i, potser, sotmès a totes les crítiques
a que poden ser sotmesos estats del nostre entorn.
Aprofito les paraules d'aquest propi advocat de Joaquim Forn
per rebutjar l'eix principal en què es basa l'emoció d'avui.
Us beseu en que no vivim en una democràcia
i això no ho acceptem com a PCC.
No defensem ni que la democràcia,
l'estat espanyol,
mostra símptomes i equíbugs que l'estat ho cada de mort.
No acceptem que l'aparell de l'estat espanyol
actua intentant abolir la pluralitat política
i tampoc acceptem que no hi hagi garantits els drets polítics
ni les llibertats de major part de la població.
Tothom sap que s'han convocat eleccions generals al 10 de novembre.
Totes les forces presents en aquest consistori,
fins i tot la CUP, s'hi presenten.
Per tant, estan garantits els drets polítics,
la llibertat i la pluralitat política.
No defensem, com diu l'emoció,
impulsar la desobediència des de tots els àmbits,
perquè l'emoció diu tots els àmbits,
fins i tot en institucional.
Aquí hi ha regidors que han jurat per la Constitució
i per l'Estatut als seus càrrecs.
A part, si anem a la desobediència absoluta,
com manifesta, per exemple, el mateix advocat de Joaquim Forn,
si aquí a Catalunya es tracta de no creure en els tribunals,
ni en la policia, ni en res,
on és la legitimitat?
Al carrer?
Tant el judici com la sentència,
i això ho hem dit tots els partits que estem en aquesta taula,
demostra un fracàs de la política.
Cal retornar a la política per resoldre el problema de fons.
Això ho hem dit sempre.
Per tant, no es pot resoldre ni judicial ni policialment,
sinó políticament, i no tenim polítics a l'alçada.
Política vol dir diàleg, vol dir negociació i vol dir pacte.
Per tant, esperem que això sigui així pel futur de Catalunya,
tot i que entenem que ara, en aquest present, tot és molt complicat.
Gràcies per escoltar'ns-e.
Molt bé.
Doncs escolteu, anem directament a la votació.
Vots a favor d'aquesta moció.
Voleu intervenir?
D'acord.
Passaríem unes rodes, si voleu intervenir.
Ho fem de menor a major.
Vols intervenir, Carles?
Respecte al procediment, tant just com gena,
aquí sempre hem estat oberts a qualsevol esmena.
El que vols és presentar un text alternatiu que no té res a veure
amb el que havíem pactat prèviament tres partits polítics.
Si se'ns diu d'aquest punt concret això es podria canviar,
és negociar i es canvia, però presentar un text alternatiu no li veig el què.
Després, el fracàs absolut de la política.
Portem així des de l'any 2015.
Tinc aquí la resolució del Parlament,
que evidentment va ser impugnada i rebutjada pel Constitucional,
que en el seu annex explicava que s'aplicarien una sèrie de mesures,
com era pobresa energètica, la qüestió de l'habitatge,
la qüestió de la sanitat universal que s'havia perdut,
la qüestió de l'educació, llibertats públiques,
administració local, més finançament pels ajuntaments,
refugiats d'avortament i finançament d'un pla de xoc social i gestió del deute.
Estem igual que el 2015 i no avancem en res
i si es vol la independència és per intentar fer un estat una mica més just,
no per fer la guitxa a ningú.
I respecte al discurs de la violència,
en vuit anys sortint al carrer més d'un milió de persones cada any
amb la història aquesta de no llançar ni un paper al terra
i l'únic que es produeixen 18 encades de porta a Madrid
que no es deixen ni votar, al final la gent, la conclusió que treu,
és que aquesta via és poc eficaç i segurament han decidit buscar vies
potser una miqueta menys amables.
Llavors, al final, a base de rebre cops de porta,
passa el que passa i ens trobem com ens trobem.
Això no vol dir que justifiqui la violència,
però sí que s'arriba a entendre el que està passant.
Molt bé, seguirem la roda d'intervencions.
Just Fasol vol intervenir, si no.
Sergi Seguí, d'Esquerra Republicana, té la paraula.
Pensava que el just no volgués tornar a intervenir.
Abans de res, deixa'm dir que algunes de les coses que diré
segurament generaran debat i potser una roda
o potser algun enfat del públic.
Primer de tot, com a regidors d'aquesta corporació,
creiem que s'ha d'escoltar tothom.
Fins i tot aquelles coses que no ens agraden
i per tant no ens agrada que no es deixi parlar
els portaveus dels altres partits.
Així com a mi se'm deixa parlar tranquil·lament,
i si no hi estem d'acord, no hi estem d'acord,
però com a mínim hem de poder-los escoltar.
Més a més, si quan la moció reclama diàleg,
si com hem anat demanant aquests anys reclamem diàleg,
doncs el diàleg significa també escoltar tant en tant.
I això per a tots.
L'Esquerra Republicana hem condemnat els aldarulls,
el vandalisme, la violència,
dels cossos de seguretat i dels no cossos de seguretat,
de tots, dels Mossos, de la Policia Nacional,
de la Guàrdia Civil quan arribi perquè arribarà,
però al mateix temps hem reclamat un espai de diàleg.
Demanem seure per parlar i encara estem esperant.
Estem esperant aquí i estan esperant a altes esferes.
Aquí és veritat que s'han presentat diferents versions de la moció
i en una d'elles fins i tot s'ha tret això de la desobediència institucional.
A petició d'esquerra, precisament.
És veritat que des del grup de Movem no es van presentar esmenes,
es va presentar un text alternatiu.
És cert, és veritat, però almenys és un pas.
I al final no ha sorgit, doncs no ha sorgit,
però com que avui hem parlat del PSC encara esperem alguna esmena.
Llavors, que tots estiguem demanant diàleg
i no siguem capaços de seure aquí i tenir una cosa el més àmplia possible,
i que aquesta moció s'aprovi, aquesta moció, eh,
moció per demanar l'amnistia per les persones preses polítiques catalanes
en defensa de la teodeterminació.
S'aprovi perquè el regió de ciutadans no hi és,
ens hauria de fer pensar, com a mínim,
els tres grups independentistes d'aquesta taula.
Com a mínim.
La resta, doncs vosaltres sabreu que cadascú casa seva té lo seu.
Parlem de diàleg.
El president Pedro Sánchez, sí, és veritat,
des del primer dia s'hi ha posat,
però s'hi ha posat a parlar amb en Casado, amb en Rivera
i amb Iglesias.
Home, jo diria que la situació està passant aquí a Catalunya
i que no sigui capaç de parlar amb algun representant
d'algun partit polític català o d'alguna entitat
si no vol parlar amb cap representant de cap partit polític català,
és igual, que parli amb Mòmnium, si vol, o amb l'NC,
és igual, però que parli amb algú.
Avui ha vingut de visita a Barcelona, fantàstic, perfecte.
Diu molt d'ell anar a visita a gent que està a l'hospital.
Fantàstic.
S'ha oblidat de l'altra banda, diguem-ne, però està bé, està bé.
S'ha oblidat de l'altra banda, però està bé.
Però no ha sigut capaç de muntar cap trobada
amb cap persona del govern català, aprofitant avui que venia.
Home, jo sé que les eleccions,
sabem que les eleccions del 12 de novembre estan a tocar,
ho sabem, i bé, cadascú juga les seves cartes,
doncs diguem-ho, diguem-ho.
Mireu,
en resum, i sé que segurament tot això genera debat
i que tothom té ganes de xerrar,
però vivim moments tensos i complicats
com feia dos anys que no vivíem, potser.
És cert que a la tardor del 2017 el moviment independentista,
potser, es va guanyar molts adeptes
amb la seva posada en escena, deixeu-m'ho dir així,
cívica i pacífica,
i que aquesta va ser destorbada per la violència brutal
de la policia nacional de la Guàrdia Civil.
Tot aquest crèdit, creiem que amb les imatges que s'estan veient aquest dia,
per molt que sigui de grups minoritaris,
que no representen la gran majoria del moviment independentista,
que és cívic i pacífic, estem perdent part d'aquest crèdit.
Creiem que això s'ha de dir.
També creiem que s'han d'assumir errors i contradiccions
en el govern català, és veritat, formem part d'un partit
que forma part del govern català,
que ha comès errors de lideratge, és veritat,
els està intentant corregir, doncs ajudem-lo a que pugui ser així.
I com deia, vivim una situació complicada,
i amb aquesta situació complicada,
nosaltres creiem que hi pot haver dues respostes,
una és la de la por, que és lògica, que és normal,
de totes les bandes, i que et deixa guiar pels sentiments
i per l'estómac, però després n'hi ha una altra
que et tarda una miqueta més en arribar, potser, però que arriba,
i que quan arriba és la que ens assegura un bon futur,
que és la de tenir esperança, fermesa i compromís, simplement.
Seguim la roda.
Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana.
Gràcies. Primer de tot, començaré la intervenció
primer de tot mostrant la nostra solidaritat
amb els presos i preses polítiques, amb les seves famílies,
i amb els exiliats i exiliades. Aquesta sentència,
l'esperàvem tot, sabíem que tard o d'hora arribaria,
però també sabíem que en el moment que es fes pública
i que coneguéssim aquesta sentència, doncs ens sabria molt de greu
i ens sentaria molt malament. I així ha passat.
Hem estat una setmana tots molt tensos, amb les emocions
molt aflo de pell, i encara hi som ara, estem tristos i tristes,
i suposo que estarem així uns quants dies més.
També voldria començar aquesta intervenció dient
que el nostre grup municipal també condemna la violència.
I dic també perquè el president Torra aquesta setmana
li ha contat fins a tres vegades o més que ho ha dit públicament.
El president Torra condemna la violència, el president de la Generalitat
condemna la violència com no pot ser d'una altra manera,
i Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana i Sant Just
també condemnem la violència. Condemnem la violència,
tant l'excessiva violència dels cossos i forces de l'Estat,
tant els Mossos d'Esquadra, com la Guàrdia Civil, com la Policia Nacional,
i també condemnem la violència i els aldarulls de persones
que a títol individual o organitzada l'estan liant bastant últimament al carrer.
Tot i així seguim recolzant el dret a manifestació,
i el dret a manifestació, i en concret el dret que tenim a reivindicar
al carrer i allà on faci falta els nostres drets i llibertats,
que és el que està dient aquesta moció.
Aquesta moció rebutja la sentència del Tribunal Suprem
en contra dels presos i preses polítiques,
i la rebutja perquè es considera que és un judici polític.
I per què diem que és un judici polític?
Tot això va començar perquè una gran majoria social a Catalunya
volia fer un referèndum per veure si la majoria social
volia o no la independència de Catalunya.
Es va anar a Madrid i es va demanar de poder-ho fer de forma acordada
dintre del marc de la Constitució, que les Constitucions quan es redacten
es redacten de forma molt àmplia perquè siguin molt flexibles
i puguin tenir moltes interpretacions.
Aleshores governava el Partit Popular, i el Partit Popular no va voler de cap manera.
Després, més tard, veurem que el Partit Socialista tampoc ha volgut
de cap manera i ha donat suport a això.
Malgrat tot, nosaltres vam seguir endavant i vam decidir tirar endavant
i fer un referèndum com una mostra d'una manifestació d'expressió popular
d'una voluntat. I ho vam fer. I conseqüència d'això,
s'ha ficat a la presó de forma preventiva i s'ha acabat jutjant
i sentenciant els nostres líders i lideres polítiques.
I per això aquest judici és un judici polític.
I el que està passant és que hi ha una desconfiança molt gran
cap a les institucions tant de l'Estat com de Catalunya
com les institucions que tenim en democràcia.
I això per què està passant? Està passant perquè
tant el Partit Popular com el Partit Socialista, com Ciutadans
i com Vox, si estigués a govern, han fet servir la institució de la justícia
com una institució de part per defensar una part de la història,
però no tota la història. Què vull dir? M'explicaré.
Quan reclamem o denunciem que no hi ha separació de poders,
precisament estem denunciant això, que el poder executiu,
en lloc d'asseure's i dialogar amb el poder legislatiu
o d'allò del que amana el poder legislatiu,
que és la sobirania popular, reclama i demana canvis
i modificacions en els marcs normatius, el poder executiu,
en lloc d'asseure's i atendre aquestes peticions i asseure's
i parlar i mirar a veure com ho arreglem, en lloc d'això,
com aleshores antigament fa 100 o 200 anys feien servir les armes,
els canons i bombardejaven Barcelona cada 150 anys,
el que ha passat és que han fet servir la institució de la justícia
agafant-se a una interpretació molt estricta i molt rigorosa
i molt tancada del ordenament civil actual i, per tant,
fent passar a tothom per la pedra d'haver comès delictes i jutjar-los.
Per tant, la justícia, en aquest cas, s'ha fet servir com una eina
de part per defensar unes idees polítiques concretes
en front o en contra d'unes altres idees polítiques.
Per això aquest és un judici polític i per això demanem
que els presos polítics siguin amnistians.
Què volem? Volem diàleg, volem solucionar aquesta situació,
però per poder solucionar aquesta situació hem de poder parlar
i poder parlar vol dir ampliar la ment,
tenir amplitud de mires i veure què està passant.
El món està canviant, el món està anant cada vegada
a cotes més altes de llibertat, de llibertat individual
i de llibertat dels pobles del món i això ho veiem
amb diferents exemples de moltes coses que estan passant
a tot arreu, no només a Hong Kong.
També tenim exemples com, per exemple, a l'Iran,
on les dones estan revolucionant en contra de l'obligació
de portar el vel i van a la presó també.
Allà també estan patint vulneració dels drets civils.
I com a aquests us podria posar molts més exemples.
Per tant, això anirà més, no anirà menys.
Per moltes sentències judicials i per molta policia
a intentar evitar el nostre dret a manifestació,
això no anirà menys, anirà més.
Perquè el món va a més cotes de llibertat.
I per tant fa falta que tinguem a l'altre costat de la taula
persones intel·ligents, valentes i amb coratge,
que siguin capaces d'afrontar aquests canvis
amb amplitud de mires, amb amplitud de mires.
I això és el que no estem tenint.
Perquè el que estem tenint és, com ha dit el Sergi,
un president, el president Pedro Sánchez, per cert,
en funcions, en funcions perquè ell vol,
i ha volgut així el Partido Socialista Obrero Espanyol,
perquè ha obligat a repetir les eleccions.
I jo vull aquí manifestar la irresponsabilitat
de fer repetir aquestes eleccions coincidint
la campanya electoral amb la sentència,
perquè una vegada més veiem com s'està instrumentalitzant
els problemes de Catalunya o la situació de Catalunya,
s'està instrumentalitzant a nivell de l'estat espanyol
en benefici d'unes consignes electoralistes.
Doncs el Pedro Sánchez ha vingut aquí,
ha anat a visitar uns ferits i uns malalts a l'hospital,
que està bé, està bé, però no és incapaç de venir aquí
a parlar amb el president de tots els catalans i catalanes,
perquè demanem respecte institucional que comenci ell
per respectar qui és el president de tots els catalans i catalanes,
que és el que vam escollir votant el 21 de desembre.
Això no ho ha fet.
Així que serà molt complicat que amb aquest president,
el Pedro Sánchez, o amb qualsevol altre candidat,
tant del Partit Popular com de Ciutadans,
atenent les manifestacions que estan fent públicament,
serà molt complicat que amb aquesta qualitat que tenim
de líders i lideres ara mateix a l'altre costat de la taula,
ens puguem seure o dialogar perquè sembla que no vulguin.
Sí, i ja està. Perdoneu.
Molt bé, doncs seguirem amb la roda d'intervencions.
Intervé el Partit Socialista.
Ara sí? Gràcies, Laia.
No, que dia que no convencerem a ningú,
cadascú pensa el que pensa, per tant, no perdem el temps.
Vull dir que cadascú té molt clar què pensa.
El que sí que és veritat és que la sentència
i tot el que hem viscut aquesta setmana ha generat un nou escenari,
i aquest nou escenari és que el president Quim Torra
ha perdut legítimament la legitimitat.
Per tant, han aparegut interlocutors nous.
I això és molt evident.
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent,
va fer una reunió on sí que es va presentar l'Acaldessa de Barcelona,
l'Ada Colau, on sí van assistir les Generalitats Socials,
i sí que van fer una reunió de coordinació de treball.
Ada Colau no es va presentar a la reunió amb el president Torra.
Torra ha perdut legitimitat.
Per tant, no és l'interlocutor vàlid a dia d'avui
com la de qualsevol altre d'aquesta sala.
Per tant, el fet que hagi perdut legitimitat el president català
el que fa és que sí que hi ha hagut diàlegs oberts, converses,
entre el vicepresident en Pere Aragonès i la vicepresidenta Carmen Calvo.
Per tant, sí que hi ha gens dialogant.
Potser no tenim uns polítics de primer nivell a l'alçada
per resoldre la situació, que és complicada i és complexa,
però converses sí que n'estan havent.
No tenen fruit?
Bé, a poc a poc.
El que ens cal és paciència.
La pressa de la unilateralitat no arriba enlloc.
Molt bé.
Escolteu, ens sembla que ens hem expressat llargament,
evidentment, amb diferents plens, amb diferents notes informatives.
Ara hi ha hagut l'oportunitat, si us sembla,
anem ja directament a la votació, d'acord?
Molt bé.
Vots a favor de la moció.
Seria la CUP, Esquerra Republicana
i Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana.
Per tant, són vuit vots.
Abstencions, l'extensió de movent i vots en contra
del Partit Socialista.
Per tant, surt aprovada la moció.
D'acord? Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.