Comencem el ple ordinari del mes de novembre.
Començo excusant l'assistència del portaveu de la CUP Amunt,
l'Aleja Badia, per motius de salut.
I en primer lloc el que voldria és, i així ja hi veurem els assistents
que han vingut a acomiadar l'estimat Mariano González i Martínez,
que són persones que puguin marxar un cop haguem fet aquest reconeixement
a una llarga trajectòria a l'Ajuntament, d'una persona, com deia abans,
molt estimada, molt apreciada pels treballadors i treballadors d'aquest ajuntament,
que es va incorporar el 1987 amb la informació al TMAPO
i, posteriorment, l'any 2000 comença a entrar com a tècnic de manteniment
de la piscina municipal.
Després, durant molts anys, a partir del 2006, va ser anomenat
responsable de manteniment d'instal·lacions i amb aquestes funcions
era molt habitual veure'l traginant i remenant llums i aires condicionats
pels equipaments de Sant Just, sempre solucionant els problemes
que teníem a nivell d'instal·lacions i sempre molt disposat a ajudar
en tot allò que era necessari.
Moltes gràcies, Mariano, i si vens aquí, doncs et farem...
Bueno, pues hoy estamos aquí para despedirme.
Después de 35 años aquí, como ha dicho el alcalde,
he estado en muchas etapas de esta casa.
Empecé con el patronat dando formación e inserción,
participando en muchos proyectos con otros compañeros,
como fue inicialmente la restauración del morí,
que también hay otro compañero aquí que colaboró con él.
Nosotros hicimos las piezas e insertamos a la gente
que en un principio estaba en el paro.
Y de ahí me siento realmente realizado,
contento por lo que hicimos en su época, que fue importante,
y un poco le he echado siempre de menos,
porque aquello de allí hizo que se trajese también
unas nuevas instalaciones.
Eran unos proyectos prácticamente complicados
y se consiguieron en aquellos años.
Consiguiendo ampliar la radio, radio desver,
que recuerdo que estaba en las golfas de Cañinestar
con unos corchos y simplemente con esto.
Compartíamos entonces una serie de cosas
como era la electricidad,
y cuando estábamos haciendo formación tanto para esplugas,
porque entonces hacíamos formación también para esplugas,
pero era un centro colaborador de Sanyus y Esplugas.
Y de vez en cuando recordaba a Carlitus,
que no sé si está por aquí,
Carlitus decía, pero María, no, que es que se me va la emisora,
porque nosotros tirábamos mucha potencia
a la hora de hacer soldaduras, fresadoras y todo esto.
Y él bajaba rápidamente.
Oye, que se me va la luz.
Y él tenía que volver a subir.
Y bueno, son andretas que después,
dentro de satisfactorias,
porque he visto que la formación que hemos dado allí en su día,
gente del pueblo que está trabajando,
torneros, fresadores,
que todavía están trabajando en los polígonos industriales
de aquí de Sanyus.
Después, en la otra etapa, que fue la de la piscina,
también parece que voy de etapas en etapas
y cada vez más complicadas.
Allí me tocó prácticamente ver levantar todo lo que es el pabellón,
las dos pistas, trabajando con la piscina.
Bueno, pasamos de todo.
Pero los conseguimos.
Gracias a los compañeros, a la formación,
cada día, sobre todo, hemos tenido siempre mucha motivación.
E incluso, remitiéndome a lo que era la formación ocupacional,
en aquellos años, en el año 86, 87, 88,
hicimos jornadas de formación con la Maravilla Rojo,
que entonces era ministra de Trabajo,
con el gobierno de Felipe González.
Y lo mismo hicimos desde el regidor hasta la riberola,
que entonces estábamos en un grupo.
Tuvimos que pintar nosotros el Ateneo,
para hacer allí las jornadas.
Y venían de toda España.
Y eso se consiguió poco a poco.
Y ahora, después, cuando la piscina me pasó un poco lo mismo,
me tocó ver cómo las vigas aquellas enormes que venían de Bélgica
se ponían encima de lo que era la piscina,
el pilar iban dentro de las piscinas,
y nosotros estábamos trabajando con la misma piscina.
Estábamos ahí trabajando y la gente actuando en la piscina.
Y las vigas con una serie de urúas de 70 toneladas cada una
estaban por encima de nuestras cabezas.
Y así pasé una serie de años hasta el 2000,
que me tocó venir aquí a la fase de construcción
de este ayuntamiento, que también doniró,
me tocó la segunda fase, la tercera y la cuarta.
Y recuerdo que estábamos...
Entonces, en aquellos años,
hicimos un proyecto que hoy están utilizando,
que es la red, el cableado totalmente de red.
En el año 2000 pusimos una categoría de cable
que están utilizando actualmente desde hace 22 años.
O sea que era una cosa muy adelantada,
como lo fue el tema de la piscina.
La piscina era la estrella del país obregar
con respecto a lo que llamamos ahora la contaminación
y ahorro energético, porque teníamos unos generadores
que producían el calor y la electricidad suficiente
para mantener la piscina.
Cuando ya me marché aquello de allí, por lo que fuese,
se quedó. No sé si funciona o no funciona.
Pero quiero decir que he estado siempre un poco al frente
de todos los proyectos y me he sentido muy orgulloso,
sobre todo de mis compañeros y de todo el ayuntamiento
que hemos hecho desde que comenzamos a lo que veo actualmente.
Bueno, hemos evolucionado como de la noche alta.
Y bueno, ya no quiero entretener más
porque tenéis vaina con esto.
Y simplemente dar las gracias a los compañeros.
Para mí ha sido un placer trabajar en este ayuntamiento,
junto con todos los compañeros y, además, con toda la gente,
porque he tenido mucha relación con el usuario del ayuntamiento
y con el ciudadano de Sanyus.
Yo he ido al mercat, he hablado con el padre de este señor,
he ido al instituto, he ido a los colegios...
O sea, realmente he tenido mucho contacto
con lo que es los Sanyus Trencos.
Y me siento contento y satisfecho.
Y con esto, muchas gracias.
Y ahora me toca una etapa volver a aprender.
Me tocará ir a pasear con el coche y de carguro.
Esas son etapas.
Muchas gracias por todo y hasta siempre.
Gracias, Mariano.
Continuem.
En primer lloc, aprovaríem si s'escau l'acte anterior
del ple de data 27 d'octubre.
Hi ha algun vot en contra, no?
Abstenció, tampoc.
Doncs s'aprova per unanimitat.
Anem als dictaments de ple.
Comencem per l'àrea d'alcaldia serveis generals d'economia
i sostenibilitat.
Primer punt és l'aprovació de l'aprórroga del conveni
entre el consorci de turisme del Baixo Bregat,
el consell comarcal del Baixo Bregat
i els ajuntaments de la comarca per la creació d'un fons comarcal
per la realització d'un pla estratègic turístic comarcal.
Defensor d'aquest punt, la regidora de turisme,
Alicia Murciano.
Gràcies, alcalde.
Bona tarda.
L'any 2014, el consorci de turisme del Baixo Bregat,
el consell comarcal del Baixo Bregat
i els diferents ajuntaments de la comarca
amb els que reben ingressos sobre l'impost
de les estades en establiments turístics,
es va aprovar la signatura d'un conveni de col·laboració
per realitzar accions en un pla estratègic turístic comarcal.
Avui es porta l'aprovació de l'aprórroga d'aquest conveni
d'un període de 4 anys, del 2023 al 2026,
i amb una aportació anual de 2023 de 8.000 euros.
Per fer un petit resum que es treballa amb aquest pla,
a Sant Just, el que s'ha fet és...
Ara actualment tenim un punt d'informació turística
a promoció econòmica.
També facilitem empreses, restauració, comerços,
perquè puguin ser punts d'informació turística.
S'ajuda a la certificació biosfer.
Hem sigut partíceps de la ruta del tram,
una ruta gastronòmica i de patrimoni.
Hem participat a programes de televisió
conjunt amb altres ajuntaments, entre molts altres,
i hem participat a la guia d'oci.
Hi ha intervencions? No?
Doncs anem a votacions. Vots en contra?
Abstencions?
S'aprova poronimitat a aquest punt.
Anem al següent, que és el reconeixement
del complement de productivitat per retribuir
la formació professional del personal de la corporació
corresponent a l'any 2021.
Defensarà aquest punt el regidor de Recursos Humans,
Josep Maria Ranyet.
Com cada any, el que fem quan arriben aquestes dates
i aquest moment és fer un reconeixement
de tots aquells elements que el conjunt
dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament
ha de millorar en base a cursos de formació professional,
i dintre de les condicions del conveni col·lectiu,
aquest reconeixement de puntuació pels temes de formació
contempla una retribució, i el que el ple fa
és reconèixer que aquesta formació i aquestes persones
l'han fet i, en funció d'això, incrementar
el complement de productivitat amb els termes
que fixa el conveni col·lectiu.
Hi ha intervencions? No?
Doncs anem a votacions. Vots en contra?
Abstencions? Endavant sent just?
Vots a favor? A la resta dels grups?
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent. Continuem a l'àrea de Recursos Humans.
Modificació singular de la relació de llocs de treball
de mecànic, oficial paleta,
oficial fuster, oficial pintor i peons.
Defensarà aquest punt també el regidor Recursos Humans,
Josep Maria Ranyer.
Aquesta és una modificació que afecta el conjunt de la brigada
i amb els diferents llocs de treball
que fins ara estan incorporats.
De la lectura de les condicions o dels elements
que configuren la relació de cadascun dels llocs de treball
es pot detectar que hi ha una homogenització
de totes les condicions, perquè aquest és l'objectiu
que es anava buscant aconseguir,
que tinguem, si més no inicialment sobre el paper,
una brigada amb la que potenciem la polivalència,
la possibilitat que, diguem-ne,
s'interaccioni els membres que hi siguin,
i en tot cas ara el que restarà serà anar aconvallant
la situació actual, que és la que és a la futura,
al futur disseny d'aquesta brigada municipal.
Això comporta que, evidentment,
hi ha diferents tipus d'increment per les diferents persones
en funció de quina era la situació d'origen,
però en tots els casos sempre hi ha una millora salarial,
perquè assumeixen, d'alguna manera,
aquestes noves demandes que l'Ajuntament vol incorporar,
com és la polivalència, com és el tema de la disponibilitat,
en unes determinades condicions i per un determinat període
al llarg de l'any, i, per tant, d'alguna manera
una millora de les condicions retributives
de tots els membres de la brigada,
uns menys, els que cobraven menys,
i uns altres menys, que són els que cobraven més.
Ja s'ha entès, encara que m'hi he fet un embolic
amb els màgics menys, però ja s'ha entès.
Perfectament. Gràcies, Josep Maria.
Hi ha intervencions. Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Bona tarda a tothom.
A més, volia agrair al Josep Maria l'explicació que ens has donat
i a l'haver arribat al que són aquestes negociacions,
que pugui ser una realitat l'acord amb la brigada
que s'ha portat a bon port.
Sí que hagués estat bé que s'hagués fet abans,
perquè és una de les coses que es van recriminant,
aviam si podria haver-hi una regularització,
però que ho celebro. Felicitats.
Hi ha més intervencions, no? Vol tancar el ponent?
Sí, només per dir que és veritat que si més no,
hi ha hagut un cert endarriment perquè hem prioritzat,
d'alguna manera, finalment tenir un acord
amb el conjunt de la representació dels treballadors
a no pas imposar-lo d'una manera unilateral per part nostra.
De vegades aquestes coses d'aconseguir els acords i els consensos
van en contra de la rapidesa amb l'aplicació unilateral
i molt més allò disposada per part de l'equip de govern.
Des d'aquesta perspectiva, és veritat que si l'haguessin pogut fer
una mica abans, aniria millor, perquè des del mes de setembre,
quasi com aquí diu, ho teníem tancat, però el procés de negociacions
ens ha portat a endarrerir-ho un parell de mesos,
però finalment, ben estar el que ben acabar.
Anem a votacions, vots en contra, abstencions,
Esquerra Republicana endavant sent just,
vots a favor de la resta de grups, per tant queda aprovat aquest punt.
Continuem amb modificacions de llocs de treball,
en aquest cas respecte al lloc de ser gent,
també defensant aquest punt el regidor de recursos humans,
Josep Maria Ranyet.
Amb aquest tema, i com ja vam explicar a la Comissió Informativa,
bàsicament es produeix un rebaix
amb les condicions d'un determinat lloc de treball,
que hores d'ara, evidentment, com no podia ser d'una altra manera,
està buit, i per tant el que fem és preparar al calaix
les condicions perquè la persona que finalment
acabi votant en aquest tercer lloc de ser gent
del conjunt de la plantilla de la policia local,
doncs tingui les mateixes condicions que la resta de sergents.
Els orígens de la situació que es va produir anteriorment
era que, d'alguna manera, l'Ajuntament havia pres
com a norma que quan algú feia alguna funció
de categoria superior o que estava en aquest tema,
es consolidava amb la relació de llocs de treball
en lloc de col·locar-lo o promocionar-lo
o posar-lo en un determinat element.
Era una pràctica que es tenia aquí, no és l'únic lloc,
ha subsistit amb uns altres i el que hem pres és l'opció
de que aquest lloc de treball està buit,
es penses que hi hagi una futura incorporació,
l'hi igualem amb la resta perquè si no es produiria
aquella contracció que a vegades hem tingut,
és que l'últim que arriba, com ocupa el lloc del que ha sortit
amb més retribució a l'últim que arriba,
cobra més que la resta de companys i inclús tenen més antigatat
en aquest lloc de treball. Per tant, el que fem aquí
és el redigen formal, però no afecta negativament
cap persona que ocupi ni si li rebaixa el sou a cap persona,
sinó que les persones que vinguin cobraran
i estaran en els mateixos condicions que la resta de sergents
de la policia local.
Gràcies, senyor Maria. Hi ha intervencions? No?
Doncs anem a votacions, vots en contra, abstencions,
Anna Vilanova, Esquerra Republicana endavant Sant Just,
vots a favor, Quico Ferrer, Partit Socialista,
Sant Just en Comú.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem ara a l'àrea de planificació territorial,
habitatge i medi ambient, aprovació definitiva
de l'expedient per a l'exercici de l'activitat econòmica
de comercialització d'energia elèctrica
i d'altres energies, així com de la prestació
de serveis connexos en règim de lliure concorrència
mitjançant la incorporació de l'Ajuntament com a soci
de l'empresa, tractament i selecció de residus
societat anònima i la seva declaració com a mitjà
propi personalitzat. Defensarà aquest punt
el regidor d'energia, Just Fonsalda.
Moltes gràcies, alcalde. Bon vespre a totes i tots.
Aquest és el que portem avui a pla és l'aprovació definitiva
d'una aprovació inicial que comença el setembre del 21.
Intento fer una mica de memòria perquè les persones
que ens estan escoltant ens puguin seguir.
Aquest setembre el 21 es constitueix dins d'aquella
aprovació inicial una comissió d'estudi que és l'encarregada
de redactar una memòria justificativa d'aquesta nova
activitat a la qual volem formar part i el desembre
es porta a ple amb la memòria justificativa
avalant la possibilitat que l'Ajuntament
formi part o sigui a terços de vingir
mitjà propi de l'Ajuntament.
Després d'aquesta memòria justificativa
es demanen dos informes a la Generalitat de Catalunya,
un informe sobre l'existència de duplicitats
o d'execució simultània per part de l'administració de la Generalitat
i un informe sobre la sostenibilitat financera
que emet la direcció general de política financera.
Dos informes favorables, per tant, amb aquests dos informes
per fi podem fer aquesta aprovació definitiva
de l'expedient de terça.
Quins són els següents passos que ens toquen?
Els següents passos serà una assignatura de pactes
dels socis i adquirir davant del notari
les accions necessàries per poder formar part de terça
i alhora es de venir mitjà propi.
Recordem que l'Ajuntament comprarà 30 accions
pel valor d'uns 10.427 euros
i a partir d'allà podrem començar a fer servir terça
com a mitjà propi i, evidentment,
la possibilitat de fer encàrrecs de gestió
per part d'aquesta administració a l'empresa pública.
Quins encàrrecs de gestió?
Perquè ara el govern ha parlat de com l'expedient ha anat tramitant,
però de què estem parlant quan parlem que l'empresa pública terça
serà un mitjà propi de l'Ajuntament?
Parlem principalment de dos elements.
Un és la comercialització d'energia.
Volem que terça, a través de Barcelona Energia,
ens pugui subministrar l'energia als nostres equipaments,
al nostre enllumenat públic,
una energia que serà 100% pública,
en la qual nosaltres tindrem veu i vot com a membres
que formarem part de terça,
i una energia que a més serà 100% verda, 100% renovable.
I després terça també té una altra línia
pel qual creiem que ens podrem beneficiar com a municipi,
que és la gestió de les instal·lacions fotovoltaiques pròpies.
També tindrem una eina de gestió
que amb el boom que vivim d'instal·lacions fotovoltaiques
creiem que ens serà molt útil
per poder-la gestionar d'una manera integral
i poder donar resposta a aquesta necessitat energètica
que tenim avui dia.
Molt bé. Gràcies, Just.
Hi ha intervencions? No?
Sí, Quico Ferrer.
Gràcies, Just, per l'intervenció.
Curiositat, has dit pacte amb els socis,
quan dius pacte amb els socis,
de quins socis parlem?
Qui són els socis per part nostra?
I si els socis aquests,
seran temporals?
Si m'expliques el tema si depenent del govern que estigui,
com es treballa això?
No ho he entès.
Hi ha més paraules?
Doncs tancaria el ponent.
El pacte de socis és entre terça i l'Ajuntament.
Hi ha altres ajuntaments que també han anat a formar part de terça.
Jo crec que ja som una desena,
una dutgena d'ajuntaments metropolitans.
És com se li anomenen aquest document.
És el més secret que hi ha.
Anem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Endavant, Just.
Vots a favor de la resta de grups.
Queda aprovat aquest punt.
Permeteu-me que doni l'enhorabona al regidor d'energia,
que l'ha empaitat de debò.
L'ha treballat i lluitat molt.
Al final, la feina ben feta acaba tenint recompensa.
Felicitats, Just.
Anem a l'àrea de serveis de la persona.
Si us sembla bé,
els dos punts següents els farem conjuntament,
perquè estan íntimament vinculats.
És l'aprovació de la resolució de mutu acord
del conveni de col·laboració entre el Fons Català de Cooperació
i l'Ajuntament de Sant Just
en matèria de solidaritat als anys 21-24
i l'aprovació del conveni de col·laboració
entre el Fons Català de Cooperació i el Desenvolupament
i l'Ajuntament en matèria de solidaritat
dels propers anys del 2022 al 2025.
Defensarà aquest punt la regidora de solidaritat,
Quima Jiménez.
Gràcies, alcalde.
Bona tarda a tots i a totes.
Com ha dit l'alcalde,
com dèiem, que feia aportacions per valor de 2.500,
que és la quota que ens toca com a socis,
que sapigueu que al Fons Català hi ha 250 ajuntaments,
inclòs el nostre,
i llavors teníem una aportació de 10.000 euros per any
per desenvolupar els projectes de cooperació internacional.
Llavors, amb tot això ho aprovem, perfecte,
i arribem al 2022, a principis d'any,
devia ser entre gener i març,
no recordo ben bé el mes,
ens deixen entrar a formar part de Ciutats Defensores
a les conferències de primavera, que van ser al maig,
i ara, fins al mes d'octubre, vam fer les de tardor.
Llavors ens diuen des del Fons que tenim dues coses
que les podríem unificar i formar un únic conveni en tot el dins.
I el que aportem, que és el punt número dos,
és posar-ho tot en comú.
Llavors, el que aprovarem serà el nou conveni,
que hi ha els 10.000 euros cada any,
des del 2022 fins al 2025,
per fer els projectes de nivell de cooperació internacional.
Llavors, tindrem els 18.000 euros del 2022 al 2025,
que són els 4.500 euros que donem anualment
per ser membres de Ciutats Defensores dels Drets Humans,
i 7.500 que corresponen a l'aportació com a socis de 2.500 per any,
que va del 2023 al 2025.
Perquè del 2022, com que estava en el conveni
que hem acabat de resoldre, doncs què hem fet?
Aquesta partida la deixarem i la pagarem amb aquest conveni,
però hi ha el nou, aquesta aportació va del 2023 al 2025
i no del 2022 al 2025, com les altres dues aportacions van.
I això és el que aportem en el ple.
Moltes gràcies, Quima. Hi ha intervencions?
No? Doncs, sí, Quico Ferrer.
Gràcies, Quima, per l'exposició.
Hi ha algun projecte així ens rellevant
que puguem destacar, aquí al ple, així que...
Rellevants.
Mira, no...
Leccions.
Em direm que així farem ressò.
En breu tindrem ja, com sabeu, l'any passat,
ho vam portar i ho vam parlar amb les comissions informatives,
els projectes que crèiem des de l'organització a nivell tècnic
que podien ser més importants, que si eren d'educació,
de feminisme, de salut, que anessin amb temes de cooperació,
que no fóssim cap de les persones que estem aquí,
ni els tècnics de la casa i les tècniques,
que decidissin quin projecte, aquests 10.000 euros,
on els distribuiríem.
Llavors hi ha una participació ciutadana que es penjarà en una web
que tindrem uns dies per votar, com vam fer l'any passat.
Hi haurà cinc projectes i els tres més votats,
però no serem cap dels que estem aquí, els que decidirem acceptar
si votem, que llavors, clar, direm la nostra.
Però, mira, l'any passat aprofitem perquè la gent,
quan ho tinguem efectiu, entri i decideixi en quins diners vol posar
aquests 10.000 euros en els projectes que més els agradin
de desenvolupament cap al tercer món.
Gràcies, Quima. Anem a votacions.
Sí, Anna.
Perdó, una pregunta.
Publicitareu a les xarxes el tema de la participació,
què hi ha exclusivament que s'hagi d'entrar?
En el buit llet-ti surt.
Llavors, perdó, si és necessari,
tornem a fer els Instagrams com vam fer l'any passat,
que ho vam fer-ho amb Insta.
Fins al 30 d'aquest mes, no?
Sí, la setmana que ve.
Però l'Insta hi és i si no farem un enviament
perquè es faci un recordatori, ho farem a l'Insta.
Ho tenim ja publicitat.
Doncs anem a votacions dels dos punts conjuntament.
El vot és el mateix, oi?
Vots en contra, abstencions.
Doncs s'aprova per unanimitat aquests dos punts.
Felicitats a la regidora de solidaritat
i també agraïm el suport de tots els grups en aquests dos punts.
Anem a les mocions.
Moció dels grups municipals s'enjusta en Comú i Partit Socialista,
el qual s'afegeix també endavant s'enjust
per a la millora del finançament de l'administració local.
Defensarà aquest punt.
Just for Salva, portaveu de Sant Just en Comú.
Si li sembla als companys i companyes del consistori,
veient que l'exposició de motius és bastant llarga,
passaré directament a l'electoral dels acords, si us sembla bé.
Aquesta és una moció que prové d'una resolució
que l'Assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya
va fer en la seva última assemblea
i que es va votar per unanimitat
per part dels membres que en formen part.
El primer cor és sol·licitar al govern de l'Estat
que, primer, es consideri que per al 2023
les transferències en el marc del model de finançament
troben un increment d'un 3% en relació amb el 2022.
Sol·licitem al govern de l'Estat la dotació d'un fons extraordinari
en favor dels agents locals per donar resposta a l'augment
de despeses vinculat directament o indirectament
a l'increment de costos d'energia.
També demanem que es realitzi una compensació
a favor dels ajuntaments per la pèrdua d'ingressos
provocada per la sentència del Tribunal Constitucional
en referència a l'impost sobre l'increment de valors
del terreny de la naturalesa urbana,
i les conseqüències de la reforma normativa.
També demanem la creació d'una dotació additional de recursos
per incrementar el finançament dels agents locals
amb motiu de l'increment salarial de l'1,5% per aquest 2022.
També demanem que la derogació de la llei de la racionalització
i sostenibilitat de l'administració local.
I també demanem, tot i que en els darrers anys
s'han augmentat l'import de les transferències realitzades
a favor dels agents locals, fruit del bon comportament
del model de finançament i la voluntat del Govern de l'Estat,
la realitat és que ha estat insuficient per cobrir
ni tan sols les noves necessitats de despeses dels agents locals.
Per això és necessari que es revisi definitivament el finançament local
per fer possible el mandat constitucional d'autonomia local.
En segon, sol·licitem al Govern de la Generalitat
les següents coses.
Primer, que actualitzi i revisi els fons de cooperació local
a les necessitats actuals dels agents locals de Catalunya.
Després, que es generi un fons de cooperació local extraordinari
que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.
Que presenti en la present legislatura
la Llei de Govern Local i la Llei de Finances Local
per recuperar el principi d'autonomia local
i els recursos suficients per dur-la en plenitud.
Per últim, que quan es produeixi una delegació de competències
als municipis es faci garantir els recursos necessaris
perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost
a les administracions locals.
I, per últim, comunicaria aquests acords al Govern de l'Estat,
al Congrés, al Govern de la Generalitat, al Parlament,
a la Diputació Catalana corresponent
i a la Federació de Municipis.
Moltes gràcies.
Gràcies, Just. Hi ha intervencions?
Ana Vilanova?
Sí, més que ara per manifestar també la meva posició de vot.
Evidentment votaré a favor, perquè és un despropòsit descomunal,
l'estat espanyol, l'Estat espanyol,
l'Estat espanyol, l'Estat espanyol,
perquè és un despropòsit descomunal la falta d'un finançament just
als ajuntaments, sobretot per part del Govern de l'Espanya.
Un finançament menys en el qual també s'ha hagut d'afegir
tota la pressió en què han estat sotmesos els ajuntaments
pel tema de la Covid i per la crisi d'Ucraïna.
Aleshores llenço una pregunta.
Clar, és una emoció que presenteu a l'equip de Govern,
que sou el PSC i Podem.
Aleshores, esteu a Govern des de fa molt de temps.
Com és que no s'ha oblid ja aquesta llei arçal que tan perjudica
els ajuntaments?
Us agrairia si ho poguéssiu contestar, si ho sabeu,
el motiu pel qual encara no s'ha oblid aquesta llei.
Molt bé, hi ha més intervencions.
Gina Pol, Partit Socialista.
Crec que emocions d'aquest tipus el que evidencien és que manca
finançament i el que s'ha fet des de la Federació de Municipis
és unir tot el món local per reclamar les administracions competents
que a vegades tenen figures tècniques i figures polítiques
sobre el finançament de les necessitats de la població local.
Per poder derogar les lleis calen majories i a vegades hi ha partits
que encara estan al Parlament que no faciliten que es puguin
tenir aquestes majories per derogar la llei de l'arsal que tant
ens ha perjudicat i que tant ens ha limitat l'acció de Govern.
Per tant, és important presionar des de l'interior dels partits
i per part teva des de l'exterior només amb l'acció agrupada i comuna
des del món local, que és el que ha pretit la Federació de Municipis,
independentment del color polític de la formació que està al cap
del partit municipal, desenvolupar aquestes millores
per tal que quan qualsevol ciutadà s'apropi a l'administració
no li puguem dir això no ho puc fer perquè no tinc pressupost,
sinó que com que tinc un pressupost d'acord amb les necessitats
puc respondre a això que em sol·licites. I nosaltres,
com a partit socialista, partirem el nostre representant
al Govern de Madrid perquè això sigui possible igual que
en tinc ofert la resta de grups amb els seus representants.
Molt bé. Gràcies, Gina. Hi ha més intervencions?
En contra? No n'hi ha cap? Abstenció?
Perdona, el ponent vol tancar o no? M'he saltat el...
Sí, t'has saltat el ponent, però és que la Gina
ha fet de mig ponent ja. Responent li la pregunta a l'Anna.
En tot cas, jo crec que sí que la reflexió que hauríem de fer
tots els partits és com s'estructura el finançament dels ents locals
que jo crec que aquí s'hauria de fer una repensada
de com es financien els ents locals.
Ara sí, anem a votacions. Vots en contra?
No n'hi ha cap? Abstencions? Tampoc? Vots a favor de tots?
S'aprova per unanimitat aquesta moció.
Anem a la següent moció que presenta el regidor Quico Ferrer
sobre protegir l'art urbà a Sant Just d'Esbern. Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde.
Haig de dir que aquesta moció la retiraré,
però abans volia fer una explicació.
Aquesta moció que presento, primer de tot,
agrair el que és la regidora Anna Vilanova
per haver aportat les seves aportacions,
agrair el Miquel Ardebol, l'Èric Gispert, el Llonés Carrum,
l'ajuda que m'han ajudat amb poder redactar
el que és aquesta moció i agrair també el Partit Socialista,
que sigui sincer en no donar el seu vistiplau
amb aquesta moció i mirar la manera de buscar un enteniment
per poder-la presentar el pròxim mes.
En comptes del que m'han dit els meus assessors,
perquè els meus assessors m'han dit que la presentés,
crec que un bon polític és qui negocia
quan les mocions ja arriben a acords.
I això és el motiu perquè retiro la moció i la tornaré a presentar.
Dit això, vull fer un apunt.
Aquesta moció està totalment personalitzada
amb el cas que tenim aquí a Sant Just,
que tenim el que és, gràcies al projecte del Miquel,
ens hem adonat que a la Riera tenim el que és un bé comú
que no sabíem.
I això crec que és un interès de tots els Sant Justencs i Sant Justenques,
a part d'altres llocs, evidentment, de Sant Just,
com pot ser el cas d'altres joves, que tenim molts grafitis.
Dit això, crec que us invito a tots els que esteu aquí
i a tots els que no m'heu contestat o m'heu contestat escotament
que agrairia que ens impliquéssim,
perquè això no és una moció d'un partit polític d'un color blanc, verd,
el que sigui, estem parlant d'un interès pel municipi.
Així que us invito a tots que aquesta moció que he redactat
que la transformeu, que la transformem nostra
i que la puguem aprovar pel pròxim ple.
Gràcies.
Molt bé, gràcies Quico.
Sí, ara, bueno, però hi ha intervencions sobre una moció que no sé si es pot.
Sí, ja has pogut explicar-ho, és clar.
Bueno, perquè era qui la presentava i qui la retira.
Ha explicat per què la retira, sí?
Sí, sí, ha explicat.
No, més que res, perquè en tot cas jo seré el regidor,
que no coneix que la Riera és un bé patrimonial des de fa molt de temps,
més que res perquè en un projecte europeu fa anys es va finançar precisament
la cartelleria que explica d'on surten tots els grafitis de la Riera
i precisament un dels compromisos que té aquest ajuntament per sort
des de fa molts anys i amb qualsevol color que ha governat
és de mantenir aquell espai patrimonial.
Per tant, no diguis que no es coneix, perquè en tot cas no ho coneixaries tu.
I d'altra banda, jo convido tothom que vulgui
que posi la primera frase de la moció al Google
i li sortirà exactament la mateixa presentada per Junts per Tarragona
a l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, personalitzada, sí, perquè has posat una miqueta de biografia
de les persones que has comentat que t'han ajudat, cosa que s'agraïs molt,
però la resta és tot agafat d'un altre moció i d'un altre ajuntament.
Bé, ja està.
Ara discutirem sobre...
No, però és que val la pena contestar perquè estic...
M'alegra que es coneixi que tenim un patrimoni a la Riera
i que el tinguem com el tenim fet una merda,
perquè el tenim totalment deixat.
I això és així i és una realitat.
I em sobta que tu que has estat al govern no t'hagis cuidat
de tenir el que és la Riera ben cuidada, ben il·luminada
i una reialança important, ja que els fons europeus
ens va donar una categoria o el que sigui.
Perfecte, estic molt content perquè això vol dir
que anem per bon camí, Sergi, anem per bon camí.
Estem tots d'acord que tenim un patrimoni i que l'hem de treballar
i que l'hem d'exposar a nivell internacional.
Què és això, el motiu d'aquesta moció?
Re més, re més, d'acord?
Dit això, com es diu més?
Mocions. Mocions, Sergi.
No hem descobert l'Amèrica amb el tema aquest que has comentat,
que si és de Junts per Catalunya.
Jo vaig agafar una d'Esquerra Republicana
que parla de grafitis, també la vaig agafar
una d'Esquerra Republicana, també una de la Crida,
vaig agafar diverses mocions i vaig agafar
la que més m'interessava o s'adaptava al nostre Sant Just.
I no vinguis de polític aquí cansats perquè això
ho han fet tots els que treballem i som regidors,
agafem diferents mocions i la fem nostra.
I això és així, aquí, a Sant Petersburgo i a Alemanya.
Gràcies.
No sé per...
Sí, no, no.
No, no, no.
Tots coses. Una, la gestió de la Riera depèn de l'ACA.
Altra cosa és que a la Riera hi tinguis un cert patrimoni,
tinguis uns elements que tu vulguis destacar,
però la gestió de la Riera depèn de l'ACA,
per tant la neteja i tot demés depèn de l'ACA
i les baralles que hem tingut amb l'ACA
són importants per poder mantenir la Riera neta.
Tu mateix ho saps perquè es presenta una moció
perquè al final de la Riera es netegés
perquè no hi haguessin embossaments,
ja ho vam explicar llavors.
I dos, normalment, quan mirem mocions d'altres llocs
o quan les agafem o les adaptem o les copiem senceres,
ho diem, perquè es de bien nacido ser agradecido
i cita l'autoria.
I tu és la segona vegada que ho fas o que no ho fas,
perquè el mes passat vas fer exactament el mateix
amb una altra moció de l'ACM.
No vas dir que era una moció de l'ACM,
ho vam veure nosaltres.
I no passa res, però digueu,
no passa res d'aquesta moció dels companys de Junts de Tarragona
perquè s'adapta.
Perfecte, però no ho fas i ho fas com si fos teva.
I això, a la resta, doncs ens dol.
Ens dol perquè creiem que no és una manera correcta de treballar
o que no és una manera coherent de fer la feina.
Ja està, no passa res, cadascú treballa com pot o com vol
o com li deixen, ja està, no passa res.
Doncs anem al següent punt, que és les proposicions d'urgència,
la resolució de reclamacions presentades
contra l'aprovació inicial del pressupost general
de l'Ajuntament de Sant Just per a l'exercici 2023
i aprovació definitiva.
Primer de tot votarem l'urgència,
vots en contra, abstencions,
s'aprova per unanimitat l'urgència
i defensarà aquest punt la regidora d'Isenda,
Quima Jiménez.
Doncs bé, com sabeu, al ple del 20 d'octubre
vam aprovar el pressupost i les ordenances
i el pressupost acabava la seva exposició pública
el 15 d'aquest mes, per això ens va per urgència,
i el dia 14 vam rebre una reclamació
on un veí del nostre municipi sol·licitava
que reformulés el pressupost incorporant-li
en les polítiques de despeses, 31, que és sanitat,
43, comerç, turisme i petites i mitjanes empreses,
les despeses de personal, capítol 1,
per tal que les despeses previstes s'ajustin a la realitat.
Bé, els motius que la llei ens permet
fer una reclamació són tres.
Una és que la seva elaboració i aprovació
no s'han ajustat als tràmits que estableix
la pròpia llei reguladora de les agentes locals.
Dos, que omet el crèdit necessari per complir
les ligacions exigibles a l'entitat local
en virtut d'un percentatge legal
o de qualsevol altre títol legítim.
I tres, que els ingressos en relació a les despeses
pressupostades són manifestament insuficients
o bé d'aquestes respecte a les necessitats
de les quals estiguin previstes.
Aquestes tres, la primera nosaltres la complim.
Hem seguit el procediment legal establert
en l'elaboració i la tramitació i aprovació del pressupost.
Els ingressos són suficients per cobrir les despeses
i existeix crèdit adequat i suficient
per fer front a les obligacions que l'Ajuntament,
incloses les del capítol 1, estan ben detallades
a l'annexa que vam posar del pressupost
on hi ha detallades totes les categories
i tots els imports que quadren.
Per tant, desestiment per aquest motiu aquesta alegació.
Gràcies, Quima.
Hi ha intervencions?
No? Doncs sí.
Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Si no, només dic que continuarem el mateix sentit de vot
que vam fer a l'aprovació inicial,
que va ser l'abstenció per tots els motius
que vam dir llavors, però aprofitant que tornem
a parlar de pressupost anys enrere
entre l'aprovació inicial i la definitiva,
a part de l'exposició pública o fins i tot abans de la inicial.
S'obria un període de converses, trobades, reunions
amb diferents entitats, col·lectius, associació de veïns,
persones, per parlar d'ordenances, segurament,
i més concretament de la pujada o no de l'IVI,
aquest tipus de coses, no?
I això permetria que la gent tingués una certa informació,
llavors podíem presentar alegacions o no, preparar-les o no.
Això amb la pandèmia es va perdre,
però no a qüestió lògica, perquè no es podien fer
aquestes trobades, però aquest és l'últim del mandat,
ja no hi ha pandèmia i no hem recuperat
aquest costum.
També, certament, anys anteriors
s'havien fet presentacions del pressupost,
les línies més generals, els increments,
què es derivava d'aquests majors recursos o no,
els programes més destacats.
Desconeixem si ho esteu preparant o no
per principis d'any, un cop estigui provat o no,
però creiem que és una pràctica que qui vingui
a partir del mes de maig, diguem-ne,
estaria bé que ho pogués recuperar,
perquè creiem que era interessant,
que és lògic que hi hagués un parèntesi
durant la pandèmia, però que si pogués ser,
doncs creiem que seria bo.
Em permetràs que et digui que està molt bé,
les entitats, normalment és l'Associació de Veïns
qui sempre ha sol·licitat venir,
és veritat que l'Associació de Veïns cada vegada
són més grans i això a vegades ja se'ls hi fa
més carregors baixar, per tant,
ja és una cosa que hem perdut.
Llavors, si ells no ens ho demanen,
no ho farem, perquè sembla que si tu fas
això de dir, voleu venir que us comenti
el pressupost, podeu baixar, sembla que obliguis,
perquè sempre havien sigut una iniciativa.
I et recordo que en algunes vegades
que havíem presentat els pressupostos
en el mandat anterior que tu estaves al govern,
havíem sigut els mateixos que estàvem a la taula
quasi aprovant el pressupost.
Llavors, és més fàcil fer un bulletí,
com s'ha fet, amb més informació possiblement,
amb dos cart, amb dos punys,
amb tota la informació perquè sabem
què és el que arriba a casa de les persones.
Però al final, per ser tots els regidors
i els veïns, com comprendràs,
vam decidir, i tu hi eres, quan ho vam parlar
una vegada, que potser havíem de canviar
la forma de presentar els pressupostos,
i de moment s'està fent el bulletí.
Si en el mandat anterior tenim un altre invent
que puguem fer que la gent li faci més grans,
tinguin més il·lusió per venir,
doncs ho farem encantats a la vida,
però aquest any no ho hem fet per aquest motiu.
Gràcies, Quima. Anem a votacions.
Vots en contra. Abstencions.
Anna Vilanova, Esquerra Republicana.
Vots a favor. Endavant Sant Just.
Sant Just en Comú, Partit Socialista
i Quico Ferrer. Per tant,
queda aprovat a aquest punt i queda
desestimada l'al·legació
presentada per un veí
que ha entrat fa una estoneta
a la sala de premsa.
Anem al següent punt,
que és la rectificació
d'errada arimètica de l'acord
del ple municipal de data 28 de juliol
de 2022
relativa a l'adjudicació del contracte MIX
del Servei de Manteniment de l'Arbrat,
Comunitari de Zones Verdes,
Saulo, Netegi i Rec,
així com al subministrament de plantes,
arbres i material relacionat
amb les tasques de manteniment.
Defensarà aquest punt el regidor de Via Pública,
Pedro Soria.
Hola.
Bona nit a tothom.
Com ja
el títol ja ho expressa
directament
és una rectificació
d'una errada en els sumatoris del contracte.
L'urgència, no hem votat l'urgència.
Ara la secretària m'ho ha recordat.
Urgència, el vot en contra, no, m'imagino, no?
S'aprova l'urgència, no? Doncs vinga.
No passa res, gràcies alcalde. Com deia,
el mes de juliol vam aprovar amb el ple el nou contracte
de jardineria i dintre dels sumatoris que hi havia
i de les quantitats que reflectia el contracte
hi havia un error material en el sumatori.
El que s'ha de fer ara és, pel ple, doncs es va aprovar
pel ple també, és modificar aquest error, incorporar la quantitat
correcta dintre del contracte definitiu,
del document definitiu. Res més.
Gràcies, Pedro. Hi ha alguna intervenció? No?
Anem a votacions, vots en contra, abstencions,
Anna Vilanova, esquerra republicana, endavant Sant Just,
vots a favor, Quico Ferrer, partit socialista, Sant Just en Comú
queda aprovat aquest punt. Anem a les motions d'urgència.
Moció per revertir la regularització del cavall nominal de l'aigua
a la ciutadania Sant Just, moció que presentem conjuntament
a la ciutadania Sant Just en Comú, no sé si s'hi afegeix
i esquerra republicana, defensarà aquesta...
Quico Ferrer també, i l'Anna Vilanova també.
De fet, es presenta per unanimitat, menys la CUP amunt
que avui no ha pogut assistir al ple.
De llegir aquesta moció, laia Fultats porta a veure endavant Sant Just.
Moltes gràcies. És una moció que finalment presentem
als regidors i regidores del ple present avui, perquè amb el regidor
de la CUP, que està malalt, he intentat parlar-hi, però no m'ha sigut possible.
Aquesta moció es va treballar entre ahir i avui, i és arran...
Hem de votar primer l'urgència.
L'urgència esteu d'acord, no?
Doncs vinga, endavant. I la presentem i ve motivada arran
d'un seguit de reunions que hem estat fent
amb els veïns i veïnes del nostre poble i aigües de Barcelona,
on s'ha aflorat un problema que hi ha i creiem que com a Ajuntament
ens hem de posar al costat dels veïns i veïnes i fer una reclamació
als agents supramunicipals que són responsables d'això.
Faig l'exposició de fets i llegeixo els acords també.
Moció per revertir la regularització del cavall nominal de l'aigua
a la ciutadania de Sant Just. Exposició de fets.
Durant els mesos de setembre i octubre, diversos veïns i veïnes
de Sant Just revien un comunicat per part de l'empresa metropolitana
de la gestió del cicle integral de l'aigua, aigües de Barcelona,
on se'ls comunicava una regularització del seu cavall nominal contractat.
Aquesta regularització correspondria, segons criteris d'aigües de Barcelona,
a ajustar les necessitats hidràuliques dels habitatges afectats
incrementant el cavall nominal que tindrien actualment contractat
a l'aigua. Aquesta revisió correspondria a campanyes de regularització
que es vindrien fent periòdicament per part d'aigües de Barcelona
com a prestadora del servei. Aigües de Barcelona s'emparen
el reglament del cicle integral de l'aigua de l'àrea metropolitana
de Barcelona per aplicar aquestes regularitzacions.
El reglament en qüestió defineix quins són els cavalls nominals,
però en cap cas la tipologia d'habitatges. Són aigües de Barcelona
i el cavall nominal en base a l'experiència d'aquest operador.
Davant del context econòmic actual, amb una inflació que ha bat
rècords històrics des dels anys 80, inflació en bona part provocada
per l'augment dels costos energètics, on la ciutadania ha de fer
esforços importants per poder fer front a l'actual situació,
dur a terme una regularització en aquests termes no seria el moment
més idoni per fer-ho, tenint en compte que la majoria dels usuaris
són d'habitatges, molt d'ells d'autoconstrucció dels anys 70-80.
Això fa que estiguem parlant de persones molt concretes on l'impacte
de l'actual situació econòmica els afecta molt més. Davant d'aquest context
hem d'ajudar la ciutadania en tot allò que estigui al nostre bast
i des de l'Ajuntament de Sant Just hem de fer tot el possible per revertir
aquesta situació. Considerant tot l'anterior, els grups municipals
del Partit Socialista endavant Sant Just, Esquerra Republicana,
Vilanova i Quico Ferrer, proposen al ple municipal l'adopció
dels següents acords. Primer, Insta i Guas de Barcelona
acaturi les regularitzacions iniciades en els usuaris que han rebut el comunicat
com en aquells usuaris on l'empresa té previst comunicar properament
la referida regularització. Segon, Insta i Guas de Barcelona
que en aquells usuaris que els hi hagi aplicat aquesta regularització
en les seves factures, revisi aquestes regularitzacions
i, tercer, Insta a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
que estudiïn i cerquin alternatives per revertir aquestes regularitzacions
a tots els usuaris afectats i revisar el reglament del cicle integral
de l'aigua valorant la possibilitat d'establir una quota de servei
real que reguli la dimensió de l'entrada de l'aigua als habitatges
quedant reflectit que el consumidor tindrà plena llibertat d'escollir
el servei segons les seves necessitats reals en comptes
i, quart, en cas que s'hagin d'aplicar aquestes regularitzacions
que aigües de Barcelona i l'AMB contemplin la possibilitat
de repercutir aquestes regularitzacions de manera progressiva
que acabi tenint el mínim impacte possible als usuaris afectats
i, cinquè, comunicar el present acord a l'empresa metropolitana
del cicle integral de l'aigua, aigües de Barcelona, a l'Àrea Metropolitana
de Barcelona i als diferents ajuntaments metropolitans
i en intervencions.
Quico Ferrer.
Ana Vilanova.
Bé, suposo que la nostra intervenció s'ha ressemblat, no?
Tot i que jo m'he sumat personalment a l'emoció,
la trobo que és pertinent no presentar-la en aquest moment
i a més a més d'urgència, però m'hauria agradat que en nom
d'alcaldia republicana hagués pogut participar en l'uberació
del veïnat.
Quico Ferrer.
Sí, venia...
Bé, primer de tot, gràcies a Endavant Sant Just
per presentar el que és aquesta emoció.
Crec que és, i tots plegats, tots els que heu format part
que ha sigut el Partit Socialista, Esquerra Republicana i els comuns,
però torno a dir el que ha dit l'Ana, no?
A mi em ve si he fet il·lusió poder participar,
com a la CUP també segurament li he ver si he fet il·lusió participar
o si he estat molt implicat en el tema aquest de l'aigua.
Dit això, aquesta emoció, Laia,
has tingut temps per avisar'ns a tots els grups municipals
i els regidors no escrits,
perquè fa temps que estàs treballant aquest tema.
L'emoció no, però el tema sí.
De fet, et vaig escoltar en una de les entrevistes
que et concedeixen des de Ràdio d'Esver,
perquè ets la representant de l'AMB,
que els pressupostos de l'AMB, una de les coses que s'havien alterat,
precisament, és el pressupost de l'aigua.
Ho has dit tu, que una de les coses
que s'havien augmentat molt considerablement,
no, ja ho sé, però bueno...
Deixa'm fer l'exposició, sisplau.
El que vull dir, Laia, és que fa temps
que tu ja et grinyola el tema aquest
perquè els veïns d'aquí de Sant Just s'ho s'haguin fet
la petició que investigueu què està passant,
perquè hi ha uns augments en la factura de l'aigua molt considerable,
i diem que és el que està passant, evidentment.
Però crec que una cosa,
que és d'interès general per tota la ciutadania
i que has invitat uns grups municipals,
el normal per a l'educació
i que no t'invitis la resta de la gent que està al ple, aquí.
I, realment, ja està.
En aquest sentit, volia dir que...
La reunió aquesta es produeix de la següent forma.
Hi ha un grup de veïns que es dirigeix
a Portaveu d'Endavant Sant Just.
No sé si com a Portaveu d'Endavant Sant Just
o com a membre de l'àrea metropolitana,
volem posar-li el neguit per aquest increment de les tarifes.
La Laia Flotats em contacta per explicar-me aquest fet,
i convoquem una reunió amb els veïns afectats
en la qual es convida el regidor d'Energia,
jo mateix com a alcalde, i assisteix la Laia Flotats.
I es va fer una reunió de treball.
I vas assistir perquè te'n vas assabentar d'alguna manera.
Vull dir que no va ser una invitació formal
d'una reunió de treball, que en tenim moltes.
I normalment les reunions amb veïns, per temes concrets,
no estan obertes a tots els grups municipals.
No és una reproducció d'un ple municipal.
És com quan fem una obra en un carrer,
doncs convoquem els veïns afectats per les obres
i venen el regidor, en aquest cas, de via pública i jo mateix.
Vull dir que són reunions de diferent caràcter.
No sé si vols contestar.
No sé si hi ha algun altre portaveu
que vulgui fer alguna intervenció.
Contesta al final, no?
Per aclarir-ho,
hi ha una veïna del carrer Rosa-Sansat
que es posa en contacte amb Esquerra per explicar-nos la situació,
igual que van fer amb vosaltres, ens ho explica.
De fet, crec que el dia següent vam parlar tu i jo per telèfon,
per comentar-m'ho, i jo et deia, perfecte,
perquè ahir vespre vam parlar amb aquests veïns
i ens intercanviem els telèfons i és quan m'envia un whatsapp i em diu
que la setmana que ve s'ha convocat aquesta reunió dimarts 22 a les 7 de la tarda,
doncs anem-hi, ja que hem iniciat el tema
i l'Alea i jo vam parlar, doncs som-hi.
I ja està.
I aquí estàvem escoltant els veïns i l'Agbar, sobretot,
i va ser quan va acabar la reunió que vam fer currillo, nosaltres tres,
i vam dir que estaria bé presentar una moció per dijous,
que és una mica just, però com deia l'Anna, no?
La urgència més justificada que he vist jo mai en aquest pla
és amb aquesta moció d'una reunió de dimarts
per un problema que tenen els veïns ja,
doncs moció d'urgència i redactada en dos dies,
malauradament.
Moltes gràcies.
Us explicaré una mica com ha anat la relació de fets amb vells
i tal i com diu l'alcalde.
A nosaltres primer ens contacta un veí que ens coneix
i sap que estem a l'àrea metropolitana i ens explica el problema
i li diem fem una reunió amb els veïns i veïnes afectats i parlem.
Aquesta reunió va passar a ser una reunió gran
i d'aquesta reunió van sortir una sèrie de peticions.
Tot això ho vaig estar parlant sempre amb l'alcalde
i quan es decideix fer una altra reunió
amb els veïns i aigües de Barcelona,
nosaltres en paral·lel, a nivell de l'àrea metropolitana,
també comencem a fer preguntes, evidentment,
i aleshores comença a aflorar que hi ha altres municipis
de l'AMB que també s'estan veient afectats.
Aleshores és en aquest moment en què jo em poso un contacte
amb el Sergi Seguí perquè Esquerra Republicana
té representació a l'àrea metropolitana,
el Partit Socialista té representació a l'àrea metropolitana
i els comuns, en genèric, també tenen representació
a l'àrea metropolitana, però els regidors no els crits
en principi no.
És interessant que vinguin els portaveus dels grups
que aquí tenen representació a l'àrea metropolitana
perquè tot això acabarà sent un tema que s'haurà de debatre
i discutir al ple de l'àrea metropolitana,
que s'haurà d'acabar prenent una decisió respecte a això.
Nosaltres, en aquest sentit, explicar que hi ha molts altres
municipis afectats, que l'àrea metropolitana
això ja ho ha aturat,
i que s'està revisant,
i de moment no s'ha pres cap decisió.
Evidentment, en el moment que tinguem coneixement,
més informació, jo l'aniré facilitant, evidentment.
Això sí, ara ja sí a tothom, perquè això és una emoció
que prova tot aquest ple i afecta a tothom.
I per fer 500, per qui ens estigui escoltant,
estem parlant de la tarifa fixa dintre de la factura de l'aigua,
es paguen diferents conceptes.
Un és el cànon de l'aigua, que és un impost que recapta
la companyia d'aigües i que es paga a tot Catalunya.
Això no té res a veure amb el que estem parlant.
Un altre és la taxa de tractament de residus,
que això ho paguen tots els usuaris o consumidors d'aigües
de l'àrea metropolitana i que és pel tractament de residus.
No té res a veure amb el que estem parlant ara,
i que, a més a més, aquesta sí que depèn de l'AMB
i va quedar congelada per l'any que ve.
Una altra part de la factura és l'IVA, ja ho sabem tots.
I una altra part és un tram variable.
El que es va aprovar el mes passat al ple de l'àrea metropolitana
va ser l'augment d'un 4% del tram variable.
Però això no afecta el pressupost de l'àrea metropolitana.
Això és una qüestió que aigües de Barcelona,
que per poder fer increment de tarifes necessita que li aprovi
l'àrea metropolitana, van fer la petició i se'ls va aprovar un 4%.
No és això tampoc el que estem parlant.
El que estem parlant és que el tram fixa,
per poder rebre aigua a casa teva
i llençar-la a la claveguera també,
et fan pagar una quota.
Aquesta quota aigües de Barcelona
ha decidit a una sèrie d'habitatges,
fer una revisió que en el majoria dels casos
està suposant un augment del 100%, del 50%
i hi ha casos del 300% o coses més exagerades
i és el que expliquem a la moció.
És clar que contra això no podem fer res,
perquè com que a l'aigua no podem escollir l'operador,
a diferència que amb la llum sí que podem,
doncs clar, aquí no està clar això.
És bastant injust. I després, en part,
revisant tot el reglament sobre el que es basen
tampoc està molt clar tot el procediment que han seguit
i amb què es basen tècnicament no està gaire clar.
I és el que ara mateix l'àrea metropolitana de Barcelona
ho estan revisant i creiem que el ple faci una moció
i l'aprovem tots, donar més força
de cara a l'àrea metropolitana.
Altres ajuntaments on està passant això
ens han demanat aquesta moció també,
i quan la tinguem aprovada per intentar tots fer força
ja veurà si podem revertir aquesta situació
o si més no, si s'ha de fer, però que es faci d'una forma justa,
no a l'obèstia.
Sí, Laia, perdona, és que...
Vull que m'aclarissis una cosa perquè no ho tinc clar.
Nosaltres com a regidors no escrits,
tu ets la nostra representant, no, l'AMB, en principi?
Si tenim alguna preocupació,
ets tu que ens representes allà
i que lluitaràs per solucionar
les nostres inquietuds que venen d'un Sant Justenc
o una Sant Justenca.
A part de tindre l'obéssia representació
perquè ets del PDeCAT o no sé com tens representació allà,
perquè hi ha tants moviments,
a part d'això tu ets representant de l'Ajuntament
i si nosaltres tenim alguna preocupació
te l'hem de traslladar tu i tu lluitaràs per contestar-la
i per... o no, o no, o que no.
No, sí.
Sempre i quan aquesta petició
sigui un assumpte que gestioni l'Àrea Metropolitana
i depèn de la petició...
Però el tenim amb grups,
amb els grups metropolitans,
que estan al govern tots quatre.
A l'Àrea Metropolitana hi ha un ple
que és el que acaba decidint, com aquí a l'Ajuntament,
que és el que acaba decidint, com aquí a l'Ajuntament,
que és el que acaba decidint, com aquí a l'Ajuntament,
i que és qui pren les decisions.
Els consellers metropolitans estan agrupats pels partits polítics.
Vinga, gràcies, Laia.
Doncs s'ha votat ja, oi, la moció?
No, no s'ha votat.
Ho he dit però com que m'ho presento per tothom
s'aprova per unanimitat.
Doncs anem endavant.
Relació a decret, no sé si tenim algun dubte.
Amb algun decret...
Bueno, però ho veu...
Tots la presentem, entenc que no hi ha cap trencament
de disciplina de vot, no?
No hi ha ningú que vulgui trencar la disciplina de vot, no?
Doncs vinga, acords de Junta de Govern, hi ha algun dubte?
Tampoc.
Donar compte d'informació econòmica-financera,
el regidor Isenda.
Jo faig els dos primers i el tercer el fa
el regidor Josep Maria Ranyer, perquè està farsurat.
El primer és el promís mig de pagament, que estem en 24,95 dies.
Per tant, jo estic molt contenta de tot l'equip.
Així que moltes felicitats a l'equip
per poder lograr aquesta fita que jo crec que tenia tothom
i a veure si acabem l'any amb aquesta fita.
I en quant a l'execució del pressupost del tercer trimestre
si veieu i heu llegit els informes, tenim que els ingressos
estan executats amb un 46,84,
les despeses corrents amb un 50,29
i l'execució del pressupost de despeses de capital, que són les inversions,
són les més baixetes, que estan amb un 8,9, com sabeu,
les inversions més grans que estem fent,
les certificacions ens les van posant a poquet a poquet
i això fa que aquest tant per cent sigui baixet,
perquè com que són molt grans, per algun motiu,
a poquet ens van posant les certificacions les que siguin
i això fa que aquest import sigui més gran o més petit
i creiem que a finals de l'últim quart trimestre
serà una miqueta més alt perquè tindrem més certificacions
i això és el que portem.
Gràcies, Quima. Hi ha alguna intervenció?
Seguim endavant, ajudem Maria Ranyet.
Sí, per tornar a repetir el mateix que vam dir el trimestre passat
i és que l'Ajuntament té la possibilitat
de donar contractades a dues persones com a personal eventual,
dit amb altres col·loquialment, li diem càrrecs de confiança
i continuem tenint només una persona en aquesta situació
com el trimestre passat i l'altra i l'altra.
Per tant, allò no hi ha hagut cap modificació
i estem dintre de norma.
Anem ara a declaració institucional del 25 de novembre
d'Internacional per l'eliminació de la violència vers les dones.
És una declaració que llegirem tot el ple
conjuntament.
Declaració institucional del 25 de novembre de 2022
d'Internacional per l'eliminació de la violència
vers les dones.
Avui, el 25 de novembre, ens convoquem per conmemorar
el Dia Internacional per l'eliminació de la violència
vers les dones.
El poder de crear l'expectativa social
que els homes han d'aprendre l'iniciativa en el sexe
i no aturar-se fins rebre una negativa directa.
Fins i tot, el poder d'ignorar una negativa
o de traspassar els límits en una insistència.
El poder d'ignorar una negativa
o de traspassar els límits en una insistència.
El poder d'ignorar una negativa
o de traspassar els límits en una insistència.
El poder d'ignorar una negativa
o de traspassar els límits en una insistència.
També, el poder de produir un sentiment de vergonya
per haver patit una agressió sexual.
El poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes
supervivents com una vestida, qui havia consumit,
en quin lloc estava, si anava sola,
en lloc de senyalar l'agressor com a únic responsable.
O el poder de posar en dubte la intenció de les denunciants.
I, de manera cabral, el poder de crear un imaginari
en què les agressions les comet un desconegut a l'espai públic
amb perfil psicòpata i depravat.
Malgrat que la major part de les agressions,
especialment aquelles més greus,
ocorren en espais considerats privats
que tenen un perfil concret.
Les comenten amics, parelles,
companys d'estudis, de la feina,
familiars o referents provès.
Els moviments feministes d'arreu del món
s'han revelat contra aquest poder patriarcal.
Han assenyalat les causes i les conseqüències
de les violències sexuals i n'han identificat
les diverses expressions en tots els àmbits en què ho corren.
Familiar, de la parella, social o comunitari,
digital o polític.
També han denunciat la cultura de la violació
que normalitza i accepta la violència sexual
envers les dones,
i han generat una onada de sororitat
per reconèixer la veu de les dones que denuncien
i per acompanyar-les.
Simultàniament, els feminismes han impulsat dos grans canvis.
En primer lloc, han posat el consentiment al centre.
Estan sovint com es vulgui i amb qui es vulgui,
així com rebutjar fer-ho.
I especialment els homes,
perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols
i de gènere en què els socialitza el patriarcat.
Perquè aprenguin a identificar en ells mateixos
i en el seu entorn d'amistats, familiars
i companys de feina o d'oci totes aquelles actituds
i conductes que legitimen, paralitzen
i, en segon lloc, els feminismes
han exigit que es faci efectiva la diligència adeguda
dels poders públics i que es rediqui
tota forma de violència institucional.
Una responsabilitat que va estar tant les polítiques
de prevenció com les de reparació,
les quals han d'estar suficientment dotades
de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració
interinstitucional i intersectorial.
Aquest és el compromís que refermem
totes les institucions públiques del país.
Un compromís en la garantia de tots els drets
que es veuen vulnerats amb les violències sexuals.
Des del dret de la seguretat, el de la integritat física
i psicològica, passant pels drets de la salut,
el dret a l'educació o el dret a la participació social i política.
En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones
que ens ha de fer també una societat més lliure.
Moltes gràcies a tots. Passem a continuació
a la declaració institucional del Dia Mundial
de la Infància 2022.
No estava votada.
Llegirà aquesta declaració a la Regió d'Infància
en just for salva.
Gràcies, alcalde.
A l'Ajuntament d'Esquadra ens unim amb motiu del Dia Mundial
de la Infància a Unicef Comitè Catalunya
sota el lema Drets i Emocions.
Asegurar la conseqüència dels drets dels nens, nenes i adolescents
és una qüestió col·lectiva i d'obligat compliment.
Quan un infant veu limitar la satisfacció dels seus drets,
l'impact en el seu benestar emocional és directe.
L'aprovació de la Convenció sobre els drets de l'infant l'any 1989
va suposar un gran avenç en el compliment dels drets
de l'Estat.
No obstant, a dia d'avui encara queden grans reptes globals a abordar
i que també ens interpel·len a nivell local.
El nombre de nens i nenes que viuen en situació de pobresa al món
s'ha disparat a 1.200 milions.
A Catalunya hi ha 446.500 nens i nenes i adolescents
que viuen en llars en risc de pobresa o exclusió social.
Un 31,8% de la població menor de 18 anys
en aquesta dada del 2021.
Un dècada deu adolescents de deu a 19 anys al món
tenen diagnosticat un problema de salut mental,
però només el 2% dels pressupostos dels governs a nivell mundial
es destina a tractar depressió, ansietat o altres.
A Catalunya el 9,4% de nens i nenes de 4 a 14 anys presentaven risc
de patir algun tipus de problema de salut mental,
segons l'enquesta de Salut de Catalunya.
Més de 260 milions d'infants no van a l'escola a nivell mundial,
el 50% dels infants refugiats no tenen accés a l'educació.
425 milions d'infants viuen actualment a zones de conflicte armat.
1.000 milions d'infants estan exposats a nivells
cada cop més alemans elevats de contaminació atmosfèrica
i 820 milions estan molt exposats a les onades de calor.
Catalunya és un territori molt vulnerable al canvi climàtic.
Per això ens comprometem amb la promoció
d'una major i més eficient inversió en la infància,
garantint que s'assignen els recursos necessaris
per afrontar els reptes indicats.
I, més concretament, amb la salut mental,
impulsant mecanismes de prevenció en matèria de salut mental
en la infància i l'adolescència destinant
a millor el seu benestar emocional i, al mateix temps,
promoure hàbits de vides adorables.
Amb el dret a l'educació, impulsant polítiques de reforç educatiu
que garanteixin l'accés equitatiu i efectiu a una educació de qualitat
a través de beques i de programes de suport,
especialment per a infants en les seves primeres etapes educatives
i a tot tipus de violència. Impulsar mecanismes
per tal que la nostra localitat sigui un entorn protector
a través de l'adaptació d'espais, formació de professionals,
que comptin els recursos suficients perquè tots els serveis
dirigits a la infància garanteixin, des d'un enfocament preventiu,
la protecció del nen, de la nena i dels adolescents
davant la situació de violència.
I el dret, també, a un medi ambient saludable,
impulsant accions que promoguin una transformació urbana
a través de l'aire, el soror i l'efecte d'aigua i de calor,
el metabolismo aerobar, els desplaçaments, les xarxes d'aigua,
l'energia i el sanejament, i dels espais socials, l'espai públic,
els equipaments, l'habitatge, els llocs de treball, garantint
que tots els nens i nenes gaudin d'un medi ambient net i saludable.
Aquests compromisos van acompanyats de tenir en compte també
les mateixes veus, necessitats i prioritats de cada infant
i adolescent pel que fa a les decisions que els afecten
a la nostra localitat, favorint i impulsant processos de participació
a la ciutadania i a la ciutadania.
A més, acompanyem el marc global que ens marca la Zina 2030
i els objectius de desenvolupament sostenible, incluint la infància
i la seva cura emocional al centre de les nostres polítiques.
Per això, el nostre compromís.
Moltes gràcies, J. F. Salva, Regió d'Infància.
A continuació, passarem a les informacions d'alcaldia.
Sempre comencem, i més en un dia com avui,
dades sobre violència masclista,
en el que portem d'any són 38 les dones
que han estat assassinades per violència masclista
a l'estat espanyol, 3 de les quals a Catalunya.
Aquests són feminicidis,
registrats de forma oficial, però no podem oblidar
que el nombre de dones assassinades per feminicidis
no íntims és superior.
Perquè veieu que aquest no és un tema que sigui aliè
al nostre municipi, que no és una problemàtica
actualment hi ha 38 dones
que formen part del circuit contra la violència masclista
de Sant Just, amb 45 infants
que també són víctimes d'aquesta situació.
Només el mes de novembre han entrat 7 dones
i 10 infants a formar part d'aquest circuit.
Per tant, no estem parlant d'un problema
que sigui en altres indrets,
remots, sinó que és un problema
que ens toca ben a prop i que tenim entre veïns
i veïnes del nostre municipi.
A petició d'aquest mateix ple, a partir d'ara,
en les informacions alcalde donaré informació
sobre dades de seguretat ciutadana i d'accidents.
Aquestes dades es van tancar
el dia 22 de novembre.
Hem tingut en aquest mes de novembre 6 accidents
de circulació amb una persona ferida.
Aquest ha estat un mal mes
a nivell de robatori en domicili, n'hi ha hagut 6,
fet que va provocar dos macrodispositius
dissenyats per Mossos d'Esquadra
per poder revertir, cosa que s'ha aconseguit,
aquesta tendència de robatoris a domicilis.
Penseu que en una sola tarda de divendres
vam tenir 4 robatoris a domicili
a Sant Just, fet que va provocar
a Mossos d'Esquadra un dispositiu
que va ser molt visible durant dos dies,
un divendres i un dissabte, amb helicòpter inclòs,
però que també durant tota la setmana
es va complementar amb molts més agents,
alguns de paisà, i fruit d'aquest dispositiu
hi han hagut dues detencions molt importants,
de 3 persones, dos grups diferents,
i d'ansar d'aquest dispositius el que sí que hem tingut
a domicili, que era una dada que estava preocupat molt
tant a la policia local com a Mossos d'Esquadra.
No hem de baixar la guàrdia,
ni a nivell de seguretat pública, però tampoc
als veïns i veïnes, totes les mesures de precaució
són benvingudes i hem d'estar atents
perquè si bé ara ja no hi han, en principi,
bandes aquestes operant al nostre municipi,
no es pot descartar que en qualsevol moment
torni a repareixer.
No hi ha hagut cap robatori ni en comerç ni en indústries
i després respecte a un tema que també us
demaneu a vegades informació, durant aquest
mes de novembre s'han posat dues sancions
veïns de Sant Just per no recollir els excrements.
Tenim un dispositiu de policia local de paisà
que va voltant per aquelles zones
on es detecten que hi ha majors excrements
sense recollir i fruit d'aquest dispositiu aquest mes
dues persones han estat sancionades conforme
les ordenances municipals.
Obres al carrer Creu,
en el tram compres entre Rambla i Sagrat Corts,
s'ha fet ja la part de la vorera que estava en Malmesa
i la setmana vinent es farà l'obra d'esfaltat i pintura,
en aquesta petició que m'havia fet la regidora Anna Vilanova
i que s'ha donat compliment.
També estan entrant final les obres
d'urbanització de Berge del Pilar i Caçadors,
ja només quedarà pendent el soterrament
de les línies, que sempre tardem un temps més,
però en principi les obres s'han desenvolupat correctament,
malgrat sempre amb aquest tipus d'obres sempre hi ha molèsties
pels veïns. I actualment tenim en licitació
dues obres més, la segona fase del carrer Bona Vista,
que és una obra per la qual m'ha preguntat sovint
en Quico Ferrer, i també les obres
del carrer Sant Lluís, que va ser una condició que ens va posar
Esquerra Republicana pel pressupost del 2021,
diria, no? El 2020, no me'n recordo.
La setmana que ve es donaran a terme
les obres d'esfaltat del carrer Esmiquel Rabarté
i Passeig a la muntanya. Són carrers on hi havia
rases que va fer
excendessa per poder alimentar
el sector de l'Arem Montessa, que és un desenvolupament
urbanístic que s'està donant a terme a Esplugues.
Tenim les desgràcies en just
que la supestació que alimenta gairebé tots aquests
nous creixements urbanístics
alimenta, aquests nous creixements s'alimenta
la supestació de qui s'ha enjust, i cada cop que hi ha
nous sectors s'han d'obrir rases
per poder subministrar
i llavors s'han de cobrir quan acaben les obres.
En principi, si tot va bé, la setmana que ve ja es farà
aquest esfaltat i els carrers quedaran com estaven abans.
La darrera Comissió Territorial d'Urbanisme va aprovar
el planejament de la masia de Can Sagrera,
un planejament que va ser aprovat per unanimitat
en aquest ple municipal.
També informar que actualment
s'estan duent a terme les obres de creació
de franges antiincendis dels voltants
de Sant Just i s'està elicitant la segona fase
que va ser una condició que ens va posar
endavant Sant Just per poder aprovar els pressupostos
romanents d'enguany. Aquesta segona fase
està actualment en elicitació.
Hem tingut la bona notícia que l'ampliació
del cap de Sant Just ja està en marxa
a nivell de redacció de projectes durant el 2023.
La redacció d'aquest projecte s'hauria de ser
una realitat i segons ens ha confirmat
el Departament de Salut, les obres s'haurien d'executar
durant els anys 2024 i 2025.
Recordar que recentment s'han incorporat
cinc nous professionals que s'uneixen a la desena
de metges i metgeses de família, dos pediatres,
una llevedora, 13 professionals d'infermeria
i cínics de cura auxiliars, així com una desena
de professionals d'atenció a la ciutadania
i dos professionals que presten servei de treball social
i odontologia al cap de Sant Just.
En total hi ha 45 treballadors.
Informar també que,
amb dades recopilades aquest mes,
la fórmula dels contenidors en xip
que en els últims moments van generar
una certa controversi i un cert abat
estan donant bons resultats.
Aquests barris que estan aplicant el contenidor en xip
estan ja reciclant un 11,5% més
que la resta de barris del municipi.
Vull també agrair que
aquesta setmana va visitar-nos
la secretària general de l'ACM,
la vicepresidenta del govern, la senyora Joana Ortega,
que ens va explicar tota la sèrie de serveis
que s'opereixen des de l'Associació Catalana de Municipis.
Felicitar també
els artistes Laura Baringo i Quim Déu,
que van ser guardonats amb el Premi de Reconeixement Cultural
del Baixo Bregat pel projecte Mons
que han liderat i que s'ha desenvolupat,
que s'està desenvolupant, de fet,
al Marcart, a l'espai d'exposicions Marcart.
També,
volíem felicitar amb aquestes persones,
així com aquells que han fet possible el congrés
de dones del Baixo Bregat, que també ha estat premiat.
Actes d'agenda.
El diumenge s'ha comentat abans,
hi haurà la inauguració del nou camp de futbol,
l'acte començarà a dos quarts d'onze
i està previst que hi hagi un partit de futbol
entre les nèmines, que té una mica de dones i noies,
que té l'objectiu d'incentivar que es pugui
formar un equip femení a Sant Just,
i posteriorment hi haurà un partit de veterans
entre els veterans del Sant Just i de l'Espanyol.
Us convido a venir a aquests partits de futbol
i a la inauguració del camp.
També informar que Jordi Puig Roca
fa una conferència sobre el canvi climàtic
i l'alimentació, que està prevista el dia 30 de novembre
a les 6 de la tarda a l'Institut de Formació Profesional
Antoni Algaró, en el Dia Internacional
de la Ciutat Educadora 2022.
Jornada de diversitat, inclusió social
de la Fundació Nou Xamfrà,
de la Fundació Integràlia de KUBE
i l'Ajuntament, serà el dia 30 de novembre
dos quarts de deu del matí a l'hotel Espèrium,
una jornada on s'abordaran els reptes
que afronten les empreses en la gestió de la diversitat
i la inclusió social de persones amb discapacitat
en el context de l'agenda 2030.
També el dia 1 de desembre hi haurà la cloenda
del Premi Delta organitzat en guany per Sant Just d'Esbern.
L'acte serà a l'atrium de Viladecans,
comptarà amb la presència de l'escriptora Carmen Posadas
i donarem el relleu des de Sant Just a Viladecans,
que és l'Ajuntament que organitzarà la dotzena edició.
El dia 12 de desembre, si el temps ho permet,
estem a l'espera dels meteoròlegs,
a les 6 de la tarda celebraria
l'Encesa de Llums, al Parc Joan Maragall,
hi haurà un taller infantil de fanalets,
xocolatada, a càrrec de la Comissió de Festes
del barri nord, animació mona xaranga,
també música per a tots els públics
i l'Encesa pròpiament dita.
En cas que el dia 2 les previsions de temps fossin molt dolentes,
estem suspesant endarrerir l'Encesa el dia 4 de desembre.
El dia 3 de desembre, a les 6 de la tarda,
al Casal de Joves, hi ha la presentació
d'Auenduet,
que és un projecte de veu i arpa
del duet format per Vilo i la Laura Pont,
que van ser guanyadors
de la primera convocatòria d'ajuts del perfumen
de la creació artística.
Recordem que la Carme Malaret, amb la seva proposta
a envasar el temps, que es pot veure aquests dies
al Centre Cívic Soletat Sants, també va rebre aquest ajut
en la primera convocatòria.
I finalment, es constituirà el dia 15 de desembre
per la feina de participació d'infants i adolescents.
I després, sapigueu que aquests dies estem treballant
per tancar tot el que serà la cavalcada de Reis Mags,
que a nivell de logística suposa una bona feinada.
I suposo que properament ja us podré donar notícies
de com serà el recorregut
i de totes les característiques del mateix.
Dir-vos també per tancar
que molt probablement el ple de desembre
serà el dia 22, a les 5 de la tarda.
Estem a l'espera que dos regidors
del govern puguin acabar
d'assegurar que no tenen feina.
I d'aquesta manera, si és així,
si es confirma, intentaríem avançar
l'últim ple al...
Estan tancant compromisos laborals
i estan a l'espera de...
De que tinguin...
Home, ja se m'entén.
Molt bé, doncs, a partir d'aquí,
fem precs i preguntes, primer dels regidors
i després del públic.
Hi ha paraules? Sí, comencem de dret a esquerra.
Anna Vilanova.
Bé, jo dos cosetes sobre obres.
Primerament, com van les obres a l'escola Bressol?
Hem de donar l'oferta al curs vinent.
I l'altre és si hi ha alguna actuació prevista
davant de l'aparició de ratolins a la plaça de la Pau
davant l'inici de les obres,
si hi ha alguna actuació prevista o no, el respectem.
Molt bé. Sergi, seguiu.
Sí, dues qüestions molt breus.
Una és demanar-li a la regidora Alicia Murciano,
igual que l'any passat ens va fer arribar les dades
tancades, tan econòmiques com de participació,
si per un any també podríem tenir-les.
I l'altra és demanar en quin punt està la tramitació
de la sessió del solar per a l'Institut Escola de Mas Llull.
Gràcies.
Josep Maria Cortés.
Sí, a vegades en parlem aquí de coses
que passen als carrers de Sant Just i que no acabem d'entendre.
A vegades ha vingut un veí que ens comenta senyals de trànsit
que no entén ningú o que tothom no els compleix
i que per tant s'han de canviar.
I he de comentar-ne dos més. Un cas és bastant curiós,
que és tothom que surt a Mas Llull, allà a Ponce de León,
para, per si casualment, mai ningú ho ha vist,
ningú gira allà, però per si casualment amb algú gira
per anar amb aquelles naus que hi ha allà.
A vegades pot passar, però és un estop
que fan centenars de persones cada dia
per si es dona el cas que algú vol gira en un lloc
que no és tan concorregut.
Llavors no sé si es podria modificar o variar d'alguna manera.
I l'altre és, que ja l'hem comentat,
crec que alguna vegada hi ha un semàfor
que no sabem per què serveix des de fa 10 o 15 anys,
que és el que hi ha a la forta,
que serveix per a la forta en països catalans.
El carrer Països Catalans, que està per sobre,
perquè tothom se situï de la forta, si vas cap allà,
al final hi ha un semàfor que, com que és un semàfor,
fa allò que tant a tant se fica en vermell.
Però és que, clar, no t'has sentit.
Allà arribes allà i pots girar a la dreta o a l'esquerra,
però no ve ningú.
I sí que hi ha un pas de vianants, però no sempre coincideix,
és el que algú hi passi.
Llavors a veure si es podria plantejar
o que sempre estigués, no, amb amber,
per avisar que hi ha el pas de vianants.
Gràcies.
Varies peticions.
La primera és lligada amb el que heu dit
que el sistema de contenidors amb xips
ha millorat el percentatge de reciclatge,
però se sapiguem si s'està fent alguna actuació
o es preveu fer alguna actuació per tal
de que això passi menys
i si s'ha previst fer alguna campanya de sensibilització
o si la mateixa Ordenança de Civisme
preveu fer alguna actuació en aquest sentit.
Una altra qüestió és que s'han detectat
que hi ha molts passos elevats de Sant Just
que no tenen cap mena de semàfor o element lluminós
encara més que a l'hivern, que a les cinc de la tarda
sis ja es fos, doncs no sé si s'ha previst
posar llums en aquests passos elevats
per tal de que estiguin més visibles.
I algun concret?
I després, a nivell de Mas Lluit,
es queixen que hi ha una presència bastant elevada
de furgonetes de repartidors al barri,
que això ja ho hem parlat alguna altra vegada,
a nivell urbanístic,
ja hi ha molts repartidors, es fan molts repartiments.
Com que entren en aquestes zones
que són només per entrades de pàrquing,
però entren allà les furgonetes, les deixen allà,
si es pot ordenar d'alguna manera això,
perquè el problema és que els veïns s'ho troben per allà al mig
i llavors hi ha acumulació de vehicles i és un problema.
No sé si estaria bé que des de l'Ajuntament
hi ha existència d'existir i no es pot posar ordre.
I després també una pregunta
dirigida a la Regidora de Comerç, no sé si seria possible,
tot i que és el ple de novembre i falten uns quants dies per Nadal,
però si ens pogués fer algun resum,
quatre idees bàsiques de les campanyes de comerç per Nadal,
que hi ha previstes breument,
per anar-nos preparant.
Gràcies.
Una paraula més.
Si vols que Alicia comença respondent a la Baia.
Comencem amb l'encesar llums
perquè els comerços hi participen.
Al voltant d'aquesta gran bola que heu pogut veure a la plaça Maragall,
hi haurà uns regals que porten els comerços de Sant Just.
El dia 18 de desembre és el mercat de Nadal a la plaça Camoapa.
Comença a les 10 i acaba a les 8 del vespre.
L'estem encara dissenyant.
I també al mercat municipal.
El mercat municipal farà un sorteig de 5 paneres
amb 130 euros en vals de descompte.
I també farà aquesta acció per Nadal.
A veure, Ana,
obres de Bressol estan avançant en un bon ritme.
La previsió és que estiguin acabades pel mes d'abril.
I, per tant, que els pares i mares
que estiguin interessats en portar els seus fills
a l'escola Bressol ja puguin, municipal,
ja puguin participar de jornades a portes obertes
tant de Marrecs com de la Mainada.
L'objectiu amb què treballem
és que el setembre ja puguis estar en funcionament.
Estan avançant en un bon ritme.
Retruïns a la plaça La Pau.
Avisem el servei de plagues
perquè aquí ja estan avisats, de fet.
Hi ha hagut algun tuit d'algun veí
i crec que ja s'ha fet alguna actuació.
Sergi, la sessió del solar,
la idea que estem treballant
és de portar el ple de desembre, com a molt tard de gener.
Si no és desembre, és perquè el mes de desembre
és complicat, perquè hi ha molts dies festius
i el dia 22,
per tant, tindrem pocs dies per tancar aquest expedient.
La segregació del terreny s'ha de mirar
si hi ha d'haver una servitud de pas en el terreny restant
i s'ha de fer una desafecció del vial que passa per allà.
Són tres tràmits que fan que no sigui
una entrega automàtica i en paral·lel també
s'han de mostrar uns planeis
de com quedar el desviament del camí de la salut,
perquè aquesta parcel·la està
en el camí de la salut, que és aquell camí que va paral·lel
al carrer Montessori.
Per evitar que el departament ens retorni l'expedient,
hem d'acabar de lligar a aquests quatre elements
que et comentava.
Josep Maria, la curva de Pons de León s'ha analitzat
és una petició que ens ha fet molta gent,
no s'ha fet per dos motius, per un tema de velocitat,
d'aquesta manera reduïm la velocitat
i segona, perquè entenem que els cotxes
hi ha molt més trànsit de baixada
i d'aquesta manera els cotxes que s'incorporen
del carrer Espigulera tindran moltes dificultats
si no tingués aquest pas de vianants per poder-s'incorporar,
però sobretot són mesures per reduir la velocitat.
Amb aquest pas de vianants hi ha una reducció de velocitat.
I el semàforo dels països catalans
em consta que ja des del servei de militàries
ha fet la petició perquè s'annuli aquest semàforo
que és qüestió de dies, que es duia termes.
S'ha de parlar amb la companyia Etre, que és la que gestiona
aquest servei i donarem aquest semàfor de baixa.
Incivisme als contenidors,
el que estem detectant ara com a majors quantitats
d'incivisme, curiosament, no són ni rebuig ni orgànic,
que tenen un grau de compliment molt alt,
sinó del cartró. El cartró, com sabeu,
és que els forats són més petits
per forçar que les capses, les caixes,
es dobleguin, perquè si no, amb quatre caixes
ja tens un pleg tot a la bateria de contenidors.
Molta gent, o alguna gent, no ho fa
i segurament la fracció que tenim és d'incivisme.
Cada matí tenim dos camionetes
que repassen totes les bateries
per recollir els desbordaments que hi ha.
La gent a les 9 o 10 del matí
en principi ja no hauria de veure
contenidors desbordats.
Tenim dos agents cívics
que van voltant pel poble,
que van intentant corregir actituds d'aquest tipus
d'incivisme i, evidentment, igual que estem fent ara
amb els excrements de gossos, no descartem
posar sancions.
Ho hem fet durant unes setmanes, controls inclús de paisà
en alguna bateria molt conflictiva que teníem,
com Sant Ferran, Àngel Guimarà,
o bé carrer Can Candeler-Girona,
que eren bateries on hi havia un alt nivell d'incivisme
i s'han corregit notablement.
I després, respecte als repartidors
que dius que hi ha a Mas Llull, s'han col·locat
en moltes pilones perquè no puguin pujar a voreres
i no puguin entrar en aquells passatges
on no hi ha guals, molts d'aquests passatges
ja s'han tancat, i després una osonadada,
a mes de novembre, 155 sancions
per incompliment de normatives de trànsit a nivell local.
La gent que ho fa,
el risc a córrer de ser sancionat és elevat.
Estem parlant de 155 sancions per incompliment
d'aquest tipus de normatives i algunes
estic convençut que són en aquests carrers
i no m'has de tancar aquests carrers,
no es pot perquè hi ha guals.
Els passos elevats...
Els passos en general,
tant els elevats com no,
s'han reforçat molt la il·luminació.
Si n'hi ha algun que no és així, ens ho dieu
i estudiarem com millorar-ho. Quico, digues.
Ja m'estranyava que no diguessis res.
Hi ha dos punts que era per saber si ens podeu informar.
El tema de l'expedient amb Frigicoi,
com està, el que estem nosaltres
ficats a nivell judicial.
Encara fa temps que no en parlem i vam tractar el tema.
I després el tema també de Núñez i Navarro.
Aquests dos temes que evidentment
estem espantats per a veure si podem passar.
El tema Frigicoi no hi ha cap novetat.
Estem posant recursos sobre tots els expedients
que hem aprovat respecte a la modificació
de planejament de l'altre subsector,
del sector de l'antic Aceros Vergara.
De moment no hi ha cap sentència judicial.
Per tant, estem encara en aquesta espera,
en aquest impàs.
I respecte a Núñez i Navarro,
ara properament tenim intenció de presentar
el document que ens ha preparat l'àrea metropolitana
d'avant projecte per recol·locar aquesta edificabilitat.
Serà comentada als diferents grups municipals.
S'haurà d'obrir un termini...
També s'haurà d'enviar informes de l'OTA,
crec que és Judit Maria,
i que és medi ambient.
I després la voluntat és, a tan bon punt tinguem els informes,
poder anar a aprovació inicial
i situar tota aquella edificabilitat.
Estem treballant-hi i molt properament tindrem novetats.
Ja seran comentades.
Entenc jo que fins que no es desencalli el tema de Frigicoid
no es pot seguir el tema de...
Sí, sí, sí. No té res a veure.
Ah, sí? Ah, vale, vale. Perfecte.
Anem al públic. No sé si hi ha alguna intervenció.
Jaume Camp, preciós.
Una més?
El veí que ha presentat
l'alegació al pressupost.
Bona nit.
Com intentes entrar
a la pàgina de transparència de l'Ajuntament
i busques els anuncis, quan trobes
els d'Horberisme, a la part inferior
hi ha un enllaç
per accedir al projecte directament.
En canvi, la resta d'anuncis no hi són.
Tant els d'Hisenda, quan sóc.
Crec que seria convenient fer el mateix, perquè
veus obligat a trucar a l'Ajuntament, demanar-ho
o vindre a baix, crec que seria molt més àgil
pels que ens agrada mirar els expedients.
En l'Horberisme funciona molt bé, però en la resta no.
Després del ple d'avui m'ha sobtat
l'alegria de l'Hisenda, deia que
pagaven a 24 dies.
Això no deu fumar per les fiances,
perquè, caminant de barret,
porto unes fiances des del mes d'abril
per tornar d'un acte que va durar dues hores
i avui fa 15 dies vam rebre la notificació
que estava a favor de la liquidació de Tornansa.
Crec que és un tema que s'hauria d'agilitzar,
perquè les hores estan de 6 a 9 mesos.
I ara, com deia el senyor Calda,
anem al tema de les al·legacions.
Mira, referent a les al·legacions que vaig presentar,
no m'ha sobtat la resolució. Ara. Sí, m'ha decepcionat.
Per què no diu?
Crec que he notat una resolució administrativa de llibre
i no heu volgut entendre que la meva al·legació
no posava en dubte els números de l'equip de govern.
Per això no es poden presentar al·legacions als números.
Si no, el que volia era calificar millor
el destí de la despesa i que totes les despeses
classificades per programes siguin el més real possible
a la realitat prevista.
Pels seus comentaris es pot entendre que les al·legacions
denunciaven que mancava personal a l'annex corresponent
i que no estigués valorat tot el personal al capítol 1.
Estic completament convençut que tot el personal
està ben imputat on realitzar la seva tasca.
D'aquí van les al·legacions. Quan estudies el pressupost
veus que tots els grups de política de despesa
tenen el personal incorporat, menys el 31, sanitat
i el 43, comerç, turisme, etc.
Aquestes circumstàncies virtua la despesa
dels programes mencionats.
Podem estimar que l'import personal
destinat al grup de programes 43, que és el de comerç,
sigués de 35.000 euros, el percentatge
del seu pressupost corrent passaria a ser
del 1.81 al 2.07. Si jo sigui regidor de comerç
m'agradaria defensar el meu pressupost
dient que és del 2.07 i que no al 1.81.
Ara, això va a gustos.
Tornant al principi, quan jo vaig...
Tornant al principi, quan els deia
que era de llibre és perquè entenc que vostè no han volgut
un mínim esforç per acceptar-la, ja que com bé
diuen vostès, hi ha una relació personal
de la cooperació i suposo que està antelligada informàticament
amb el pressupost. Per tant, de què
si ho haguessin acceptat, no crec que els hagués portat més de tres hores
de feina la modificació aquesta.
Espero i desitjo que hi vagin treballant
i que en la primera modificació del pressupost
del 1.13, la meva manifestació es vegi materialitzada
i si no, si és així, espero
que el pressupost del 2024, tots els usos de política
de despesa, hi aportin incomodat a personal.
Ara, té més dret a dir i tinc poca confiança.
Molt bé. Doncs n'hauries de tenir una mica perquè
com ben vas reconèixer, aquest pressupost està més ben
presentat que anteriors, hi ha hagut una
millora en la presentació del pressupost.
És veritat que potser no s'han complert
totes les teves expectatives i que hi ha
marge de millora, no en tinc cap dubte, però
el que no pots posar en qüestió és que aquestes
peticions seran analitzades i potser
de cara a aquest pressupost no era el moment, però sí que
de cara al 23, del pressupost 24, sí que
es poden tenir en compte. Crec que
una cosa és el debat polític
que és el que fem aquí, l'altra són les qüestions
tècniques en què entren els responsables.
Perdó que ho digui, jo no el veig tècnic
i el veig polític perquè estem parlant
que la llei, el que va definir en el 2004
com va sortir, era donar importància
als programes, a les àrees que no
als capítols econòmics i el que fas aquí
és saber a què destina el personal.
A més a més, quan deia que el personal
és notari qui és, tots sabem que hi ha un senyor que es diu
CR que porta 50 anys a comerç.
Per tant, jo crec que és
un error o una deixadesa
i que almenys ja fa molts anys.
I després, com corren les notícies perquè si jo recordo
no li vaig dir al senyor Calde que estava millor que els altres anys.
Sí, m'ho vas dir personalment. Jo no recordo cap altra persona, tu no.
I reconec que està molt més bé i que
treballar ha sigut molt més àgil.
Molt bé. Gràcies, Jaume.
Hi ha alguna intervenció més? No? Doncs donarem per
tancat aquest ple i doncs
la vostra presència. Gràcies a tothom.
Moltes gràcies.