Són les 7, 29 d'abril 2021 i anem a començar el ple ordinari del mes d'abril.
En primer lloc, aprovarem l'acte de la sessió anterior, de data 25 de març.
Hi ha algun comentari a fer? Doncs es dona per aprovada l'acte.
En segon lloc, prendrà possessió de regidor, senyor Pere Bosch i Cusco,
i farem ara mateix la fórmula de jurament.
Pere Bosch i Cusco, jureu o prometeu, per la vostra consciència i honor,
complir finalment les obligacions del càrrec de regidor de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber,
amb lleialtat al rei, i aguardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat?
Prometeu, per imperatiu local legal.
Molt bé, doncs pren possessió el senyor Pere Bosch i Cusco,
a qui dono la benvinguda al consistori de Sant Just d'Esber.
Ben tornat, seva segona etapa com a regidor,
i la veritat és que és un goig retrobar-te aquí i dono el més sincer enhorabona,
i desitjo que tinguem una bona col·laboració durant el que resta de mandat.
Ben tornat, Pere.
Anem als dictaments de ple, l'àrea d'alcaldia, presidència, serveis generals, economia i sostenibilitat,
el punt 3.1.1, modificació de crèdit per canvis en els codis econòmics de les aplicacions pressupostàries
de les subvencions nominals, defensada la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Bona tarda a tots i a totes. Benvingut, Pere, és un honor tornar a treballar amb tu.
Jo vaig tenir el plaer de poder treballar el meu primer mandat amb tu,
i em fa molta il·lusió tornar, perquè reconec que treballar amb tu era molt d'agrair, la veritat.
Llavors benvingut i una abraçada virtual.
El punt que portem aquí és que la cap d'àrea de serveis de la persona ha proposat en aquest plaer
la modificació de crèdit perquè es detecten unes errades materials en l'enumeració dels codis
d'algunes aplicacions pressupostàries de les subvencions nominals que reben les diferents entitats.
A més, aprofita per fer un canvi, perquè en teoria és una modificació simplement de codis,
però fa una modificació en quant a econòmica, perquè la subvenció prevista a la colla de gegantès,
que era de 4.500 euros, s'havia de ser 1.000.
Es va agafar per errada encara l'import de l'any que havíem fet l'aniversari.
Per tant, són aquestes dues coses que portem en el plaer, i això és el que hem de votar.
Hi ha alguna intervenció? Gràcies, Quima.
Doncs passarem a votació. Vots en contra?
Alcalde, el regió de la CUP crec que demana la paraula.
Ja havia demanat la paraula.
Disculpa, Carles, és que no ho veig.
Tinc un problema, que no veig la petició de paraules.
Endavant, Carles. Gràcies.
Era només per expressar que nosaltres farem una abstenció, veia que és un tema merament administratiu.
No ens hi oposarem. Gràcies.
D'acord. Vots abstencions?
Perdona, el Sergi Seguí...
Sí, veig que demana la paraula just for salve.
Jo demano la paraula al Sergi Seguí, demanava la paraula, i ara no sé si el Sergi la vol o no, però...
El Sergi l'ha aixecat en el primer moment.
Disculpeu, doncs. Sergi Seguí, endavant.
Gràcies, Alcalde. Molt ben tornat. Encantat tenir-te aquí, treballant amb nosaltres.
No sé què passa, Alcalde, que el sistema ha canviat i ara no es veuen tots els participants,
i crec que t'hauràs de fixar molt en les icones de baix, que són les marques i xeque amb la mà o no.
No només comentar que aquest canvi que es proposa avui, nosaltres ja el vam detectar quan vam estar parlant dels pressupostos
i revisant pressupostos i partides de cultura, ja vam detectar aquest error i ja vam avisar,
i ens ha sorprès molt que no tingués en compte aquell advertiment, llavors, i ho portem ara.
No passa res, una errada poden passar i ja està, i estem parlant de molt poca quantitat,
i sobcen ara i llestos, però ens ha sorprès que, que haver-t'ho vist fa molts mesos,
doncs no ho haguem portat fins ara. De tota manera, no hi haurà cap problema per part nostra.
Molt bé. Doncs ara sí, passem a votació. Vots en contra. No n'hi ha cap, em sembla.
Abstencions, CUP, CUP Amunt, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, no us veig.
Abstenció, abstenció.
Us agrairia que em digueu el vot de viva veu, perquè no us tinc tots en pantalla i no puc veure com aixequeu el braç,
lamento. Junts per Catalunya s'abstem? Sí, abstenció.
Ana Vilanova? Sí, també ens abstenim.
Quico Ferrer?
Quico? Veu.
No ho veig. A favor? A favor, d'acord. Doncs s'aprova el punt.
El punt 3.1.2, aprovació de l'adenda d'actualització del conveni ESGEL, assistència en la gestió econòmica local.
Defensarà aquest punt la regidora de Ciutat Digital, Quima Jiménez. Endavant, Quima.
El que portem, com diu el títol, és l'actualització del conveni. Aquest conveni és l'assistència de la gestió econòmica,
l'assistència tècnica en matèria econòmica i comptable i el manteniment i l'actualització de les eines informàtiques
que utilitzem a l'Ajuntament i que ens donen la diputació. I el que portem aquí és que acceptem
o que ens aderim a aquesta actualització i, a més, que una vegada aprovat, doncs ho comunicarem a la diputació,
doncs perquè consti com ha acceptat i actualitzat el conveni per fer les tasques informàtiques d'economia.
Molt bé. Gràcies, Quima. Hi ha alguna intervenció? No?
Doncs passarem a votació. Vots en contra? Sí, alcalde. Carles Gapsia.
Ah, perdona, Carles, no ho he vist. Carles, endavant.
He de poder expressar el vot, igual que abans, que també faríem una abstenció i, a més, aprofitar per protestar
pel sistema aquest, si no ens permet que ens veiem tots, resulta una mica defectuós. Gràcies.
De fet, subscric aquesta protesta perquè jo mateix em costa dirigir el ple. Vots...
Amb l'últim botó de l'esquerra del de baix hi ha una opció que és Galeria View que es veu en tots.
És a dir, si la poseu us veureu a tothom. És a dir, al costat on està el micro hi ha un altre indicador.
Si l'obreu i fixeu la punta de baix, amb aquest us veieu tots en tot moment.
Sí, correcte. Jo veig tothom en tot moment.
El de baix de tothom, Montse, és el que posa a quadres?
Sí, sí, no, no, sí, jo veig, jo veig.
Doncs tu ja ho tens. Ja no ho veig, aquest punt.
Jo volia tallar-ho, però veig que si no... No, jo també ho veig.
Anem parlant Montse Molinera demanant la paraula.
No, no, era per dir que sí que es veu, que depèn d'això sí que es veu en la pantalla.
Molt bé, doncs, vots en contra, no n'hi ha cap, abstencions.
Cupa amunt? Alguna més? Jo també he entrat.
Esquerra Republicana, abstenció.
Ana Vilanova també. Junts?
Junts per Catalunya, a favor. A favor, molt bé.
I Quico Ferrer, a favor? Sí, a favor.
D'acord, doncs queda aprovat aquest punt. Anem al punt 3.1.3,
aprovació de l'increment del complement transitori fins a la implantació de la carrera professional
destinat a retribuir la formació professional del personal de la corporació,
integrat en el complement de productivitat.
Defensarà aquest punt el Regió de Serveis Generals, Josep Maria Ranyer.
D'aquests ja hem tingut alguns altres punts.
Es tracta de reconèixer l'esforç formatiu del que fan alguns dels treballadors de la casa
i de reconèixer incrementant-lo de transitori fins que no s'acabi de definir la carrera professional
que hauria d'incloure tots aquests elements.
Per tant, és la funció d'aquesta i es tracta d'una persona en concret i d'unes necessitats en concret
que són les que apareixen amb l'experient.
Crec que no sé si necessiteu més explicacions,
però amb això bàsicament ja entenem l'explicació de la idea de fons que hi ha al darrere d'aquest punt.
Molt bé, gràcies Josep Maria Ranyer. Ha demanat la paraula Anna Vilanova.
Sí, més que res per manifestar també el nostre vot a favor d'aquest complement transitori,
però demanem que s'apliqui el més aviat possible l'implantació de la carrera professional del personal de la casa.
Moltes gràcies Anna Vilanova. Montse Molinero?
No, entenc que era d'abans la mà.
Sí, jo no havia de demanar la paraula no.
Perdona Montse. Sergi, seguim?
Sí, gràcies. Nosaltres no podem estar-hi a favor,
tot i que la persona evidentment té tot el dret i compleix tots els requisits
i és evident que ha de poder tenir aquesta retribució,
però el que ens demanem és que quan t'he pensat el govern municipal aplicar aquesta carrera professional,
perquè no és d'ara. Vé de l'última valoració de llocs de treball que és de l'any 2013-2014,
n'han passat uns quants.
Quan t'he pensat fer-ho, si és que t'he pensat fer-ho en aquest mandat o no,
ho dic perquè aquest complement transitori s'hauria d'anar tendint a eliminar-lo.
I mentre no sigui així, és evident que qui compleixi els requisits,
nosaltres no posarem pegues i ens atzindrem a aquest punt perquè la persona pugui rebre
la retribució que li pertoca només faltaria, però per part del govern municipal
estaria bé saber quan t'he pensat aplicar aquesta carrera professional.
Moltes gràcies, Sergi. Hi ha alguna intervenció més?
No veig cap matxacada, doncs anirem a...
Tancaria el ponent, Josep Maria Ranyer?
No, només perquè en aquests moments, en el procés de canvis que s'estan produint
i de negociacions que es produeixen a la representació social,
no hi ha una data fixa per encetar aquest tema d'una manera ràpida i urgent.
Per tant, no puc dir que si ho farem dintre d'aquest mandat,
però en aquests moments no hi ha una data que tinguem concretada.
És veritat que és necessari fer-ho, la qüestió és que possiblement,
com hi ha els estímuls corresponents al reconèixer els processos formatius
i de millora de les persones,
n'ha de substituir d'una manera força eficient
el que és una carrera professional en el sentit estricta.
Moltes gràcies, Josep Maria. Aniríem a votació. Vots en contra?
No n'hi ha cap. Abstencions? Esquerra Republicana?
Junts per Catalunya?
Junts per Catalunya i abstenció. CUP?
Sí.
Llavors entenc que es vota... Carles...
CUP a favor.
D'acord. Aleshores, Partit Socialista a favor,
Movem-se'n just també. CUP a favor i Anna Vilanova a favor.
I Quico Ferrer també, oi?
Sí, correcte.
Queda aprovat aquest punt.
Anirem al punt 3.1.4, modificació del pressupost
per aplicació de part del remenent acumulat de tresoreria,
modificació del pla d'inversions 2019-2023
i aprovació de la correspondent modificació de crèdit.
Defensarà aquest punt la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Bé, aquest punt, com sabeu, us el vam explicar extensament
a la comissió informativa.
Hi ha alguns punts que aquí us comentaré jo
d'alguns projectes que, com veureu,
s'aprovaran dintre d'una estona en l'àrea de territori.
Per tant, començant és el Govern de l'Estat, com tots ja sabeu,
degut a la Covid, ens ha, de fet,
ha canviat una mica les regles del joc
i ha activat unes excepcions al conjunt de les regles fiscals
aplicables a les administracions públiques.
I això és degut a que ja no caldria tornar al deute
i podem fer altres inversions que no siguin sostenibles.
Llavors, què podem fer?
Doncs l'equip de Govern ha proposat,
i amb la intervenció que també ha donat el seu vistiplau,
que podíem destinar 3.393.901 euro
en diferents activitats que podríem deixar el nostre rumanent distribuït.
I llavors comencem.
Distribuïrem 33.625 euros a la sala de la Teneu.
Com bé ja sabeu, aquesta sala té un altre finançament,
però comencem amb 33.625.
La nova Escola Bressol tindrà 567.049.
Les millores i reformes de Can Gine estan en 65.000 euros.
La reurbanització del carrer...
424.787.
El nou camp de futbol es destinarà a 358.388.
La reurbanització del carrer Verge de del Pilar amb 373.000.
La remodelació de valls de l'escola Montsell amb 100.000.
La fase primera de pla de càmeres per 48.901.
Les millores ha enllumenat els diferents carrers del municipi per 86.000 euros.
La reurbanització del carrer Bona Vistra entre creu i major per un import de 325.000.
La reurbanització del carrer Caçadors per un import de 483.428.
Les activitats culturals degut a que, com que creiem que hi ha una mica de millora en el tema de la pandèmia,
podrem fer alguna activitat de cara a l'estiu, segurament a la festa major,
i com que vam reduir, hem destinat 40.000 euros.
Les millores de manteniment dels diferents equipaments del municipi per valor de 100.000 euros.
La despesa de personal, perquè són un import en total de 100.000 euros.
Aquest capítol 1 de personal és concretament per poder fer front
a diferents inversions que hem de començar aquest any
i que ens durà l'ampeu a poder acabar tot el mandat.
Per tant, són aquests 100.000 euros.
Asfalt dels diferents carrers, uns 200.000 euros.
Les reposicions de temes de via pública, 58.723.
I una reposició de partides d'alcaldia, que són 30.000 euros.
Això és que, degut a les eleccions autonòmiques que vam tenir a Catalunya,
vam agafar partides d'alcaldia per fer aquestes eleccions.
I ara el que fem és reposar aquests diners que vam treure per fer les eleccions.
Ara tornen a les partides que inicialment es van aprovar en el pressupost corresponent.
I això és el que portem en el ple de pul.
Moltes gràcies, Quima. Veig mans aixecades. Anna Vilanova.
Sí, gràcies, alcalde.
Bé, en aquest punt ens abstendrem,
tot i que en aquest pla s'inclouen inversions necessàries i demanades per a tots els grups polítics,
com és la nova escola Bressol, la remodal·lació de Can Freixas o la Teneu.
Però les propostes que garanteixen la recuperació econòmica local,
que es menteu el cinquè paràgraf de l'expedient presentat al ple,
són insuficients per no dir inexistents.
A més, la llum del final del túnel d'aquesta crisi provocada per la Covid
il·luminarà un poble amb unes infraestructures noves o renovades,
també amb uns carrers i places nous i renovats,
amb una nova escola Bressol, amb una sala de la Teneu,
que segurament serà l'enveja de tot el Vesllobregat,
però també il·luminarà una gran realitat,
que és un èxode de joves que no es poden quedar a viure al poble
perquè els preus dels lloguers són inaccessibles
i no s'haurà fet res per evitar que marxin.
Gràcies, Anna Vilanova. Carles García Cupamunt.
Sí, gràcies, alcalde.
Ah, perdona, Quico, és que no havia vist que hi hagués...
Aixeca la mapa, la pantalla...
Aixeca la, aixeca la.
Endavant, Quico.
Gràcies, alcalde.
Primer de tot, Pere, benvingut.
Em fa molta il·lusió que estigui d'aquí amb nosaltres
i, bueno, aquest demà hi haurem tots plegats,
per tirar un sant just endavant.
Després volia felicitar el govern
per presentar-nos el que és aquesta proposta,
que és força interessant,
i per tindre en compte demandes que tots plegats hem demanat.
Com deia l'Anna Vilanova, tots els grups municipals
hem coincidit amb punts que s'han presentat.
Llavors, aquí el tema és donar el que és prioritat
al que necessita el nostre poble.
I això és el que una mica voldria el que és demanar.
El que és demanar és un pla d'etapes
i unes fetges en cada un dels projectes.
Són unes coses que ara has fet el repartiment del Romanent
en els diferents punts, equipaments,
en tot el que és a l'espai públic,
en tot el que és a l'evoluïtat,
però m'agradaria que fos una realitat
i que la ciutadania sabés exactament
quan començaran les obres i quan acabaran,
que era la previsió d'acabar.
Perquè ja sabem que les obres sempre s'acaben allargant.
Això per un costat.
Agrair també el tema de l'accessibilitat.
Un dels punts que jo soc bastant sensible
amb el tema de l'accessibilitat,
el tema de les barriades arquitectòniques
i amb aquests projectes que ha donat ajuts
al tema del Romanent,
es veu una mica el que és la llum.
I això és d'agrair.
El que demano és conviure aquestes obres
amb el que és la ciutadania.
Això és el tema de timing
i el tema del que és saber viure
en el tema de les obres.
Per exemple, el tema de la Teneu.
És un punt que és una obra considerable.
I tenim quatre carrers importants,
com pot ser la Creu, la Teneu,
el Major i el Montserrat,
que vulguis o no,
és zona residencial
i allà serà una obra molt important.
I aquesta obra tan important
hem de tenir en compte de com conviure les obres
amb la gent que viu allà.
Perquè ja quan es va fer la reforma al carrer de la Teneu,
que es va haver de fer dues vegades,
ho vam patir i va ser bastant rotllet,
perquè, vulguis o no,
és un tema que molesta.
Llavors, jo el que volia demanar
és a veure si podem fer
el que és un pla de viabilitat
en quant a tema de les obres, en quant a tema de temps
i en quant a tema del que és la convivència de la obra
amb el que és el dia a dia d'acostar
al que és la zona que s'interveneix,
però veure que hi ha viabilitat
amb la nova via que farem servir.
Perquè a vegades s'acota el que és la zona de la obra
i després resulta que estàs molestant
per la zona aquesta que has proposat.
A mi m'agradaria que això s'essin sensibles,
perquè sí que és cert que aprovem
el que és aquestes obres amb aquest remenent
i que sí que és cert que s'han activat
tota una sèrie d'obres, potser,
perquè hi ha la pressa del 23 de complir-les,
però hem de ser cavalls
en quant a tema de la convivència
el dia a dia amb les obres
i el poder transitar passant just.
Dit això, entenc jo que després entrarem
en tema de projectes i que això ho podem exposar
en diferents punts, és correcte, Alda?
Sí, els projectes de carrers es parlaran conjuntament
i després hi haurà el de la Teneu.
Perfecte, m'espero i ja està, gràcies.
Veig que també ha demanat la paraula just passada.
Alcalde, disculpa una coseta només.
M'he adonat que hi ha projectes, en concret,
jo què sé, pel tema d'equipaments,
que necessiten el que és direcció facultativa.
Direcció facultativa vol dir que fa falta
el que és fer una previsió d'honoraris
per a l'ingeniè o l'arquitecte
que dirigirà el que és aquesta obra,
com pot ser el tema de la Teneu
o com pot ser el tema de la nova Escola de Brasol.
Tot el que són dos milions, un milió,
jo he fet més o menys i tot el que pugui.
Ja està incorporat, Quico, en el quadre d'inversions,
ja hi ha incorporades les direccions d'obra.
En quin quadre?
En el quadre d'inversions, els projectes,
i després ja ha afegit l'import de la direcció d'obra.
Perquè en moltes d'aquestes obres
la direcció d'obra serà externa.
D'acord.
A tu.
Ha demanat la paraula en just for salve.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, des de moment creiem que aquest és un punt
de ple d'aquests demandats,
que és un punt d'inflexió, mai més ben dit,
perquè establim de manera clara i diàfana
totes les inversions que afrontarem d'aquí a final de mandat en el futur.
Marquem, per tant, clarament, l'acció política
que des d'aquest govern ja vam reflexar
en un pla d'acció municipal i ja vam reflexar
en un pla d'inversions que refrendem i que, a més, millorem.
És una sèrie d'acords que hem anat tenint
amb els diferents partits de l'oposició, també,
per accelerar, per exemple, com pot ser l'escola Bressol,
per accelerar-la en el calendari.
Jo crec que aquí es reflexen totes les polítiques.
Les polítiques educatives, com pot ser el que ja dic,
l'escola Bressol, però també les millores
i les remodelacions que fem en els centres educatius
de titularitat a la Generalitat, també,
però que nosaltres també hi partim molts i molts diners,
i amb la construcció de nous centres civils com el de Bressolets,
millores culturals, amb la Sala de Teneu,
que ja en parlarem abast també en el següent punt,
millores esportives, amb les instal·lacions esportives,
millores socials, millores de seguretat, també,
i evidentment totes les millores que fem en la pacificació de carrers,
en l'espai públic, en les millores de mobilitat
per aconseguir aquest canvi modal que volem,
d'una mobilitat molt més verda, per tant,
limitant l'ús del cotxe i potenciant l'ús de la bicicleta i l'ús de peu,
i també moltes inversions i millores
en termes de sostenibilitat i de mediambient, com pot ser
el centre a l'Agromader o la nova deslleria.
Per tant, estem dibuixant ara, de fet,
els enjusts del demà, en definitiva, és el que venim a fer avui aquí,
a tenir-ho clar, a apostar per aquests enjusts del demà
en tota aquesta sèrie de propostes,
compliment a una sèrie de necessitats i aspiracions,
i sense oblidar-nos del dia a dia, que crec que també és molt important.
Jo també aprofito per agrair una mica la tasca tècnica,
la tasca dels tècnics i de la gent de la casa
que han suat dintre per poder elaborar
tota aquesta planificació i aquestes modificacions de pla d'inversions
que crec que eren necessaris per afrontar el final de mandat i el mig mandat,
i aprofito per agrair-los.
I és veritat que l'Anna ha assenyat una cosa, perquè crec que també cal explicar,
que és les polítiques d'habitatge, i amb gent jove, per exemple,
perquè jo soc regidor de l'Uentut, i evidentment el futur de la gent jove
és molt complex, i era molt complex abans de la pandèmia,
i ho està sent molt més arran de la pandèmia.
Però bé, les polítiques d'habitatge, tots sabem que tenim un instrument
que és la que executa les polítiques d'habitatge en aquest municipi,
i crec que no ens hem aturat, que precisament el que hem fet és seguir treballant
perquè promulgi que sigui l'eina per construir habitatge.
Estem buscant altres fórmules, també és veritat,
i jo crec que d'aquí poc tindrem una incorporació de pisos
i un augment de la borsa d'habitatge d'ARPE o de lloguer,
sobretot molt gran, que ens ajudarà moltíssim
a paliar aquesta fugida que fan els joves cap a altres municipis
perquè no es poden pagar, perquè els preus senzillament són prohibitius
al lloc de lloguer com de l'entenisme.
Per tant, jo crec que sumant-hi també a promulgir com una eina
que queden unes polítiques municipals molt completes
i que dibuixen uns enjurs de la mà molt esperançadors.
Com a mínim per part de Movem així ho creiem.
Moltes gràcies, Just.
Veig que Carles García Lacut també ha demanat la paraula.
Sí, gràcies de nou.
Nosaltres, el nostre grup municipal,
ha decidit votar en contra d'aquest punt
perquè considera que l'alliberament de rumanents
es fa excepcionalment pel motiu de la pandèmia,
que hi ha hagut molta gent que ha patit molt
des del punt de vista econòmic o des del punt de vista de la salut.
I entenem que aquest alliberament excepcional
ha d'anar a paliar i a polítiques socials
i anar directament a gent que ha patit més totes aquestes conseqüències.
I resulta que estem redireccionant des d'aquest diners
a obra pública, que al cap i a la fi anirà a beneficiar grans empreses,
i tornem una altra vegada a la política eterna del totxo.
Llavors és per això, i també amb coherència,
amb el nostre vot negatiu que vam fer en el seu dia
als pressupostos, que votarem que no a aquest punt.
Gràcies, Carles. Sergi Seguiz, que és republicana.
Sí, gràcies, alcalde.
Nosaltres votarem favorablement d'aquest punt
i ho farem perquè entenem que les modificacions
que se'ns estan presentant, que se'ns demana que hi donem confiança,
ho fem per donar cobertura al pla d'inversions d'aquest mandat
en la seva gran majoria, perquè sí que és cert
que hi ha un seguit de propostes que no estaven en aquest pla d'inversions,
però que cauen pel seu propi pes, com és l'adequació
dels vans de Can Ginestar, per exemple.
No estaven al pla d'inversions d'inici de mandat,
però és cert que és necessari fer-ho i, per tant,
no hi ha discussió en aquest punt.
Donat que dona resposta a un pla d'inversions de mandat
al qual nosaltres vàrem donar suport en el seu moment,
doncs també és lògic que ho fem en el moment en què es troba
la dotació pressupostària per poder-ho dur a terme,
més quan a més també s'han tingut en compte
algunes de les nostres propostes en base a la proposta inicial.
S'han afegit, per exemple, les càmeres lectores de matrícula
per reforçar aquesta seguretat ciutadana que ja s'ha comentat
i també per donar continuïtat al pla de policia local
que vàrem elaborar i deixar preparat.
També s'ha tingut en compte el que demanàvem
en referència als vestidors del camp de futbol.
Enteníem que si s'acabava de completar aquest nou camp de futbol 7,
no podíem continuar tenint el mateix número de vestidors
i del mateix tipus que hem tingut durant els últims 30 anys.
Per tant, entenim que si hi ha de venir més gent al camp de futbol
o han de venir les mateixes persones que hi ha ara
que estan de qualsevol manera als vestidors,
doncs a poder-los esponjar una mica més
amb quatre o sis vestidors nous era una qüestió important.
Per tant, també agraïm aquesta predisposició del govern
a l'hora d'acceptar aquestes propostes
i, com ja s'ha dit, evidentment donem un impuls econòmic
a la segona escola d'Habresol Municipal,
que desitgem tots els grups polítics que som aquí
que es comenci a construir el més aviat possible.
Però, ull, perquè volem posar un toc d'alerta també,
perquè se'ns està demanant també que amb aquest finançament,
diguem-ne, extraordinari dels romanents,
que no sabem mai cap any com podran ser,
estem finançant també un seguit de despesa ordinària
i això hem de tenir-ho molt en compte de cara al pressupost del 2022.
Per exemple, estem demanant 100.000 euros
per finançar capítol 1, per finançar personal.
Estem segurs que aquests 100.000 euros
la seva gran majoria consolidaran de cara al pressupost del 2022.
De la mateixa manera, també estem demanant 300.000 euros
per a l'asfalt de carrers i manteniment d'equipaments,
que estem segurs que no tots consolidaran de cara a l'any 2022,
però sí una gran majoria,
perquè aquest tipus d'actuacions sempre s'han de fer al llarg de l'any.
Entenem que no 300.000, però una quantitat aproximada sí que se'ns demanarà.
I més endavant, en aquest ple,
es portarà la modificació del contracte de neteja viària i de recollida de residus,
que dins dels marges que estableix el contracte,
també li estarà demanant el pressupost del 2022, 150.000 euros més.
I això, pel cap baix, totes aquestes despeses ordinàries sumen gairebé 600.000 euros.
Per tant, avui, com veiem just, estem dibuixant els enjust del futur,
però també estem preparant una mica el pressupost del 2022.
Ens agradaria que tothom aquí sigués conscient i que actués en conseqüència
que de cara al pressupost del 2022 ja estem demanant avui 600.000 euros de despesa ordinària.
I despesa ordinària vol dir que necessitarem ingressos estructurals,
perquè no podem refiar-ho tot una altra vegada al Romanent,
per això nosaltres estem d'acord que el Romanent hagi d'anar a finançar aquestes obres,
aquests manteniments, aquestes inversions que moltes vegades no troben el seu finançament.
I posem un llum d'alerta en totes aquesta despesa ordinària
que també se'ns està demanant avui que financem amb aquest Romanent.
Però insisteixo que el nostre vot serà favorable.
Moltes gràcies, Sergi. Laia Flotans, de Junts.
Moltes gràcies. Primer de tot, benvingut, Pere, al ple de Sant Just.
En segon lloc, disculpeu-me que estic una mica constipada i faig una veu així una mica fatal.
El nostre grup municipal farà un vot d'abstenció.
Per una banda, veiem bé algunes de les inversions que es proposen aquí de fema al Romanent,
com per exemple l'escola Bressol, que ho hem estat demanant moltes vegades,
o bé l'arranjament del carrer Ponce de León,
que és una de les principals connexions que tenim amb el barri de Mas Llull,
i que és un barri que ja està al complet, pràcticament,
i que adoleix bastant, està bastant desconnectat de Sant Just.
Actualment ho han de fer a través del vial de la ITV i després principalment pel carrer Ponce de León,
i aquest carrer està en un estat bastant lamentable.
Així que no ens veiem bé que també es prioritzi arreglar aquest carrer.
Per altra banda, ja vam demanar l'anterior mandat i cada vegada que es parla del pla d'inversions,
ens agradaria saber que hi hagués un pla, un criteri pel qual es fes públic,
un criteri pel qual es decideix en un moment determinat arreglar uns carrers en detriment d'altres carrers.
A Sant Just tenim molts carrers ja fa molts anys que estan molt malament, molt deficitaris,
que no se'ls ha fet manteniment durant molts, molts anys,
i clar, cada any anem trobant que ara arreglem aquests d'aquí, però no aquells d'allà,
i ja ho vam manifestar l'anterior mandat.
Seria bo que es fes un llistat de tots els carrers que hi ha pendents d'arreglar a Sant Just
i es prioritzessin amb uns criteris objectius, de manera que tots els poguessin conèixer
i així sapiguessin per què ara s'arreglaven aquests i no aquells, i fos conegut per tothom.
I l'abstenció o el no vot a favor, 100%,
bé perquè entenem que el Govern d'Espanya, quan fa aquesta relaxació de la llei
i ens permet poder gaudir del romanem i gastar-lo amb el complert i amb qualsevol tipus de despesa,
doncs ho fa, entre altres coses, perquè des dels ajuntaments injectem als nostres municipis
quantitat de diners per tal de reactivar els nostres municipis i les nostres societats.
I així, en la mateixa línia que està fent la Unió Europea amb els fons Next Generation,
que estan enfocats a reactivar l'economia, la indústria, les empreses, el comerç, etc.
trobem a faltar en aquesta proposta de repartició del romanem,
trobem a faltar propostes en el sentit de reactivar la nostra activitat econòmica.
També altres vegades ja ho hem demanat.
El nostre poble adoleix de no tenir un pla d'eixos comercial,
un pla que defineixi quins són els eixos principals de comerç del nostre municipi
i fer una aposta forta i clara per aquests eixos,
de manera que així podem ajudar el nostre teixit comercial.
Se'ns va parlar fa gairebé un any que s'estava fent un pla de polígons,
però no n'hem sabut res més i en aquesta proposta de repartició de romanem
no hi ha res recollit per tal d'activar els nostres polígons industrials, que en tenim dos.
I en aquest sentit, clar, creiem que no s'està aprofitant una molt bona ocasió que tenim,
precisament per poder fer una inversió en aquest sentit,
poder utilitzar aquest romanem que puja molts diners, 3.300.000 són molts diners,
poder destinar una part d'aquest romanem a fer aquelles inversions que potser,
per criteris tradicionals de financerament sostenibles, no hi cabrien,
però que ara, que tenim l'oportunitat, sí que hi cabrien
i que ens ajudarien a definir els nostres eixos comercials i a potenciar-los
i als nostres polígons industrials a actualitzar-los
i potenciar-los també de manera que així sí que ja estem fent una incidència directa
en el que és l'activitat econòmica i la creació de llums a treball.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
Hem anat a la paraula, Gineta, de Partut Socialista.
Pol, bona tarda i, en primer lloc, que soc l'última portaveu que quedava per parlar,
Pere, benvingut a la casa de nou.
És un orgull tenir-te aquí una altra vegada i, com deia la Quima,
amb tu s'ha pogut treballar sempre molt bé i, principalment,
temes econòmics com el que avui portem aquí.
Per tant, benvingut a l'Ajuntament com a regidor.
D'altra banda, pel que fa a aquest punt, pel PSC és molt important
aquesta aprovació i l'actitud i el vot que manifesteu els diferents grups
perquè permetrà fer viable un seguit d'actuacions que són importants pel municipi.
Per a nosaltres, que es pugui fer una aposta decidida per a equipaments importants,
com el que aposta pel 0.3 o que fem apostres pel món de l'esport,
el món de l'educació o la cultura,
amb els diferents equipaments que ara permet finançar aquest pla d'inversions,
és un desig i una petició d'entitats de ciutadania i molts dels grups polítics que estem aquí.
D'altra banda, reformar determinats carrers de la via pública és important
perquè ara aprofitem per millorar la seva accessibilitat
i això és important tenir-ho en compte.
I, com deia el Sergi, el fet de les càmeres que donen seguretat a la població,
una eliminació que també permet perdre espais que generen por,
sobretot per la població femenina, i que això s'ha detectat.
Per tant, millor il·luminació, més seguretat dels carrers.
Per tant, pensem que aquesta aposta que es fa avui en aquest punt que presenta l'Equima
és important destacar-lo de manera positiva.
D'altra banda, també agrair la feina a tot l'equip tècnic,
perquè és un gran tètris el que s'ha fet aquí,
perquè no només es determina cada actuació que s'ha de fer,
sinó totes les fonts de finançament que hi ha,
i aquí també hem de tenir en compte que l'Ajuntament no està sol,
sinó que compta amb el suport, ja sigui de l'AMB, de la Diputació, de diferents fonts,
que ens permeten que el poble de Sant Just es benefici d'un seguit d'entitats supramunicipals
que li permeten finançar conjuntament amb fons propis totes aquestes feines.
I ja adreçant alguns dels grups, hi ha mencions que s'han fet per part d'alguns grups
que han manifestat dubtes sobre alguns dels punts que s'estan abordant ara mateix.
Per exemple, parleu que el Romanent s'hauria de destinar bàsicament a atendre la pandèmia.
Però és que aquest Ajuntament, quan vam discutir sobre els pressupostos,
el pressupost per aquest any, vam decidir que la pandèmia l'afrontàvem
directament nosaltres amb recursos propis.
S'ha fet una gran aposta per tot l'acompanyament social,
vam fer una gran demanda de pressupost per la població que tingui necessitats socials.
Per tant, entenem que el pressupost municipal ja garantia aquesta cobertura des del minut 0 de l'any 2021
i, per tant, aquella població més directament afectada per la pandèmia,
sigui a nivell social, a nivell d'ocupació o inclús a nivell de comerç,
ja vam posar unes partides que vam negociar i treballar amb vosaltres
perquè l'atenció a la pandèmia estigués ben atesa.
El que sí que vam deixar sense atenció van ser altres temes que vam considerar
que no tenien aquella prioritat.
Què vam fer? Baixar partides com a esfaltant de carrers.
Vam considerar que el pressupost municipal havia de renunciar allò i apostar per les persones.
També vam renunciar a gaudir d'una festa major amb totes les despeses
que s'havien atribuït al tres anys.
Per tant, aquí hi ha una aposta per recuperar aquesta inversió cultural
que el que dona vida és a les entitats i a les empreses que es dediquen a aquest món de la cultura,
que és el que demaneu també en moltes de les emocions i dels posicionaments polítics.
Per tant, pensem que, tot i que de forma directa,
aquest remenent de 3,3 milions d'euros no va directament a la població,
directament afectada per la pandèmia,
pensem que això s'ha atès amb el pressupost municipal,
que era la nostra obligació de garantir-ho de manera segura,
i un cop tinguéssim el remenent sí que havíem d'anar a les altres franges.
Les que potser demanen directe també permeten dinamitzar la cultura,
donar sortida en aquests projectes amb un reforç de personal,
o garantir, per exemple, despeses que s'han invertit
en unes eleccions autonòmiques perquè fossin segures,
i com que vam fer aquesta aposta per garantir que es pogués votar amb seguretat,
aquí també es reposen uns diners que el que el dia va cedir, comunicació va cedir,
i que aquí es reposen per poder seguir comunicant
tota la tasca que es fan al municipi a través d'entitats o altres col·lectius.
Una mica amb la línia també del que deia el Jus,
i adreçant-me a l'Anna Vilanova,
l'àmbit de lloguer o de l'habitatge està garantit a través de l'Empresa Pública,
on té diferents projectes per garantir aquests nous reptes que tenim
per ampliar tota l'oferta de pisos de lloguer per la població nostra,
i després tenim altres administracions com l'INSOL
que també estan treballant perquè tinguem pisos de lloguer a l'àmbit de Mas Lluís.
I, d'altra banda, jo crec que em quedaria aquí. Gràcies.
Gràcies, Gina Pol. Obriríem un segon torn,
i veig que demana la paraula en Quico Ferrer.
Endavant, Quico. Màxima brevetat, sisplau.
Sí, gràcies, alcalde.
Jo només comentar-li amb el Carles
que per moure el que és l'economia necessites crear deute,
i per crear deute necessites demanar crèdits,
i si demanes crèdits és que generes llocs de treball.
Jo ho dic perquè ja sé que el capitalisme amb l'economia no sou amics,
però és necessari.
És necessari moure el que és l'economia i crear deute per poder generar.
I tots aquests projectes que tenim aquí i que llancem
són necessaris per perfilar el que és l'economia endavant i moure's en just.
Jo ho dic només com a comentari.
Respecte, evidentment, el que és la vostra posició.
L'altra cosa que volia comentar, alcalde, de tots els projectes que hi ha aquí,
dos en concret, un que és el centre...
el barri de Baix Sorets, que és el centre social,
i l'altre que és el carrer Casadors.
I es destina molts...
o sigui, el pressupost del carrer Casador, que són de 483.000 euros,
crec que és una partida que no...
que potser la podríem destinar amb uns altres carrers,
com deia la Leia, que siguin més prioritaris,
que passin molta gent per allà, precisament, és un carrer que no...
que hi ha cases residencials i no és que passin molta gent per allà,
i ubicar-lo en un altre...
en un altre temps, en un altre any.
Però jo crec que hi ha carrers més prioritaris, que no passa aquest.
Perquè hem posat el que són dos projectes
i hem destinat el que és un remenent molt important,
perquè 483.000 euros és molt cèntims,
i crec que ho podríeu considerar.
Només dic això. El meu vot serà favorable,
però és un dels punts que quan veus la quantitat d'arreglar
el que és aquest carrer, que no és un carrer que sigui d'ús,
que passa tothom per allà, podríem dir, molt transitat,
doncs jo crec que és per considerar-ho.
Moltes gràcies, Quico Ferrer.
El criteri que intentem seguir és que tots els barris,
d'una manera o d'una altra, puguin beneficiar de les millores urbanes.
Hi ha, evidentment, barris que bé perquè tenen equipaments,
bé perquè són més densos, tenen més trànsit de persones,
hi ha barris, com és el cas de la Plana Veïsoleig, que en tenen menys,
però també els seus habitants entenem que mereixen veure
com el seu espai públic va millorant.
Tancaria la ponent, si té alguna intervenció,
i passaríem a votació, Quimam?
El busc, com que ho heu dit tot, jo havia mirat
quan estàveu dient del tema social, com que és que no fèiem
o no agafàvem diners del rumanent per fer-ho,
i com veia dit la regidora Gina Pol, si us en recordeu,
en un dels documents que us vam enviar,
l'increment extraordinari que fèiem aquest any en el pressupost,
i per tant baixaven partides que aquí, heu dit que són ordinàries,
però que en el seu moment es van baixar és perquè vam incrementar
euros per tot el tema social, foment de l'ocupació,
promoció del comerç, mesures diverses...
Vam anar amb diverses coses per intentar que la pandèmia
la poguéssim solventar només bé possible,
i vam destinar un milió d'euros de pressupost propi,
a decrement que vam baixar altres partides que, com heu dit,
són ordinàries, però que si l'any que ve, si tot va bé,
i comencem a veure la llum del camí,
hi haurà partides que tornaran a estar com sempre,
hi haurà altres que baixaran perquè ja no tindran tantes necessitats
com les que hi ha ara.
Veurem aquest 2022 quan fem el pressupost,
del qual esperem tornar a poder treballar amb tots vosaltres
perquè cadascú tingui la seva visió i ens ajudi a fer
el pressupost 2022 com hem pogut fer aquest 2021 tots plegats,
doncs és el que farem.
Llavors hi haurà algunes partides d'aquí que l'any que ve
no hi seran perquè ja estarem aquí,
però les haurem reequilibrat i res més.
Moltes gràcies, Quima.
Entenc per les vostres intervencions que ja vota a favor de govern
i Esquerra Republicana i Quico Ferrer,
abstencions de Junts per Catalunya i Anna Vilanova
i voten contra de la CUP.
Doncs queda aprovat aquest punt.
Anem a l'àrea de planificació territorial, habitatge i medi ambient.
El punt 3.2.1 és l'aprovació inicial del reglament regulador
del nomenclator de Sant Just Desvern
i defensarà aquest punt la regidora de presidència, Gina Pol.
Doncs sí, abans d'explicar el contingut del reglament del nomenclator,
hi ha una aportació que ens fa el Carles García de la CUP,
que és una millora en el text,
i abans d'explicar-vos el punt sí que li demanaríem al Carles
que llegís l'aportació que li fa en el seu contingut.
Sí, gràcies, Gina.
He fet una esmena que passo a llegir a continuació.
Seria afegir un punt 11 a les funcions de la comissió del nomenclator
i es quedaria reatada de la següent manera.
Veig ja perquè els noms que apareixen als cercadors geogràfics,
Google Maps o d'altres disponibles públicament de forma telemàtica
i no gestionats pels serveis d'alcaldia
es corresponguin amb el nomenclator oficial vigent
i veig ja també per incloure-hi els noms que no apareixen.
Moltes gràcies, Carles.
Doncs que sapigueu que ara votarem aquest redactat
incorporant l'esmena de la CUP i així ens estalviarem les alegacions.
Endavant, Gina.
No sé si alguna...
Sí, veig Anna Vilanova que ha aixecat la mà.
Endavant, Anna.
Sí, mira, bueno, abans que res, la Gina ha dit que era l'última
i jo tampoc no havia felicitat en Pere la seva incorporació al plaer.
Benvingut, Pere.
Doncs res, en aquest punt votem a favor de l'aprovació inicial
del nomenclator de Sant Just.
Considerem que està molt bé que hi hagi una comissió experta
que revisi, actualitzi i proposi els noms de carrers,
places i parks i amb el màxim concepte possible.
I sobretot posem en valor que el Consell Municipal de Dones
hi participi activament per tal de normalitzar la igualtat de gènere
també en els nostres espais públics.
Gràcies, Anna.
Quico Ferrer també té la mà aixecada.
La tinc aixecada, però no...
Ah, disculpa, Quico.
Decidiré treure Esquerra Republicana.
Gràcies, alcalde.
Primer de tot, Pere, benvingut, ben tornat.
He comentat que, bueno, Esquerra Republicana votarem a favor,
òbviament, perquè aquest reglament neix arreu d'una emoció
que vam presentar nosaltres al plenari de l'octubre del 2019
i que vam recordar a través d'una pregunta a setembre del 2020
i on estàvem el govern per la creació d'una comissió
que valori les aportacions que es puguin rebre
per part de la ciutadania, l'entitat i diferents col·lectius
d'acord amb uns criteris mínims per denominar, revisar i actualitzar
els noms dels carrers, places i espais del municipi.
Un dels objectius prioritaris és que, donat el baix nombre de carrers,
espais i equipaments amb nom de dones, doncs proposar l'augment
fins a solir el 50% respecte a aquests carrers amb noms d'homes.
L'aprovació d'aquest reglament comportarà que les aportacions
que es puguin rebre siguin tingudes en compte d'acord amb uns criteris
per denominar i revisar i actualitzar els noms dels carrers.
Per tant, a esquerra votarem a favor.
Gràcies, Desiré. Veig que no hi ha més paraules.
Per tant, tancaria l'aponent Gina Pol.
Em sembla que si la secretària m'ho indica així, primer hem de votar
que s'inclogui aquesta esmena dins el text.
Correcte. Hi ha algun vot en contra.
Vots a abstencions. Tampoc n'hi ha cap.
Entenc que és vot favorable a tots els grups.
Endavant, Gina. Queda a prop de l'esmena.
Exacte. El text quedaríem a aquesta incorporació.
Com diria la Desiré, és gràcies a Esquerra Republicana
que aquest punt arribi avui a plenari, perquè és gràcies al seu impuls
que això avui s'articula d'aquesta manera i com s'articula?
Doncs que per primera vegada ens durem d'un reglament.
Fins ara el que fèiem era recollir aportacions que ens fèiem
l'Arxiu Municipal, el Centre d'Estudis en just temps
i el Consell Municipal de les Dones.
Els tres grans agents que teníem quan es volia
denominar algun carrer, plaça o equipament.
Però no hi havia estructura de la manera com s'havia de fer.
Per tant, el que proposa Esquerra és anar a treballar amb un reglament
on es creï una comissió de nom en clàtor i, per tant,
donar-li una estructura molt més fixa en aquest procediment.
Per primera vegada, Sant Just es dota d'aquesta eina
i el que s'ha aconseguit és, a través d'aquesta negociació i diàleg,
tenir un text que ens permet comptar amb una comissió
en què es troben totes les seves funcions
i el que tindrem escrit per primera vegada
és que es treballarà per aconseguir aquesta paritat quan dia l'anem a Vilanova
en la denominació de carrers, places, equipaments o espais,
perquè a dia d'avui hi ha una gran presència
de noms masculins o en masculí
i molt poca presència de noms en femení.
Per exemple, és gràcies al Consell de les Dones que tenim un barri
tot en femení, que és Maslluí, però encara ens falta molta feina
perquè en el llarg de la història s'ha valorat molt més
la presència i la tasca i la popularitat de l'home,
perquè també estaven al capdavant de moltes de les tasques en altres èpoques
i jo crec que això, a mesura que passa el temps,
la dona està molt més al davant
i també es desconeix molta dona desconeguda que no se l'havia posat en valor
i que havia quedat en un segon terme.
Per tant, el fet que recuperem la nostra part d'història
a través dels carrers i places, que li posem en valor el paper de la dona,
són uns objectius molt nobles i crec que els membres que em formin part
tindran l'afortuna de poder treballar
en posar en valor tota aquesta existència.
Val a dir que la comissió formeu part
tots els gusts municipals de l'Ajuntament.
Aquells ents més actius en aquesta lluita com l'Arxiu,
com el Centre d'Estudis o el Consell de les Dones també són membres
fixes d'aquesta comissió de treball i el que sí que es va treballar
amb Esquerra és que una representació de tres membres
de diferents entitats del poble també s'assumin
en aquesta designació d'espais.
Per tant, un cop això estigui aprovat, es treballarà per formar part,
constituir aquesta comissió i es tornarà crida oberta a totes les entitats
per veure quines són les que els ve de gust
i tenen ganes de ser proactives en tota aquesta tasca.
Pensem que és un repte molt interessant.
Ja tenim una entitat que està esperant que creguem la comissió
per poder aprovar la designació d'una plaça
en el municipi. Per tant, tenim gent que està l'espectativa
que fem aquest pas, que ens dutem d'aquest instrument
i espero que es pugui aprovar per unanimitat. Moltes gràcies.
Gràcies, Gina. Entenc que...
Vots en contra? N'hi ha algun?
No? Abstencions?
Tampoc n'hi ha cap. Per tant, s'aprova aquest punt
per unanimitat. Anirem al punt 3.2.
Disculpeu ara, en aquest...
El regidor d'Espai Públic, en Pedro Soria,
us explicarà els tres projectes que tenim intenció
de debatre i, si fos pertinent, aprovar avui,
que són els del carrer Caçadors, el carrer Verge del Pilar
i el carrer Bona Vista, Intercreu i Major.
En les juntes de portaveus, els grups m'heu manifestat
que fareu el mateix vot. Per tant, hi haurà una explicació
inicial del regidor i, després, intervencions i votació
a la junta dels tres punts. Endavant, Pedro Soria.
Alcalde.
Bona tarda a totes i a tots.
Benvingut, Pere.
Ja tinc un col·lega que es diu com jo. Està molt bé.
El tema és el següent.
El que portem són els tres projectes
de reurbanització
dels tres carrers que ha dit Alcalde, el carrer Caçadors,
el carrer Verge del Pilar i el carrer Bona Vista entre el carrer
Creu i Major. Això és l'aprovació inicial
d'aquest projecte. Per tant, ara,
si s'estima l'aprovació,
obrirem els periodus que corresponen
de temps
fins a la seva aprovació definitiva.
Hi haurà el temps corresponent perquè,
qui consideri oportú, presenti les seves alegacions.
De fet, ja algunes persones
ja han comentat la intenció de fer alguna alegació
amb el projecte.
Els tres projectes, tal com teniu a la documentació
i al planèdit que us vaig enviar,
teniu els imports
senyalats que són, en principi,
si no m'he perdut els papers, no, estan aquí.
Tenim el carrer Caçadors
amb el pressupost de 473.428 euros
i, a part,
tenim 10.000 euros per direcció del projecte.
Després, pel carrer Verge del Pilar,
tenim 365.840
més 8.000 euros
per direcció. I, finalment,
tenim els 314.350
amb el carrer
Bona Vista. També té la partida
part corresponent per a la direcció d'obra.
El que sotmet simplement és
l'aprovació inicial d'aquests 3 projectes.
Són 3 carrers que necessitem
reurbanitzar per les seves condicions
i és el que sotmet a l'aprovació del ple.
Moltes gràcies, Pedro.
Veig que hi ha dues mans aixecades.
Anna Vilanova.
Sí, hola.
En aquests punts votarem a favor,
però entenem que tots els carrers han de reunir
totes les condicions necessàries per facilitar la mobilitat
i l'accessibilitat de tota la ciutadania.
Però, com ja ha manifestat la Laia Flotats i en Quico Ferrer,
que ens agradaria conèixer els criteris que s'han establert
per urbanitzar aquests carrers i no altres.
Aquest carrer és intransitable per a qualsevol ciutadà
sense problemes de mobilitat.
Imagineu-vos anar amb un cotxet, amb una cadira de rodes,
que es converteix gairebé en una proesa olímpica
per poder-ho transitar.
Simplement era conèixer aquests criteris.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde.
Pedro, el que et volia comentar és que ja ho has dit tu.
És un període d'exposició i, a partir d'aquí,
tindrem la constructora que s'emporta,
el que és l'obra,
el temps d'execució.
M'interessa molt això.
M'interessa molt què és l'execució i com l'executen.
El tàmining.
Vull dir o no,
el que és l'execució i com l'execut.
El barri de Baix Solets va estar empantanegat un carrer,
el que puja...
El carrer Pont.
El carrer Pont va estar empantanegat
24 mesos.
Era horrorós.
Veies les obres que no s'ha acabat mai.
El carrer Pont va entrar a Baix Solets.
Ara ens en posem amb caçadors,
que està a tocar amb Pont i tornen a viure
el que són els veïns.
És un carrer ample.
Si el tenim aquí, el tenim aquí.
Si podem donar prioritat a altres llocs,
també ho agrairia.
Després,
hi ha una pista
i els veig prioritaris.
Com diu l'Anna,
encara no sembla que hagués de fer una gincama
per poder anar amb cotxet.
No dic si ets límit o no,
però és complicat.
Només comento això.
Si ens podeu informar,
si veieu que algun es pot reconciliar
i es pot direccionar a aquesta partida
amb un altre carrer
que tingui més necessitat i urgència,
ja està, gràcies.
Gràcies, Quico.
Sí, gràcies.
Ja hem explicat que a aquest grup municipal
no li agrada gaire la modificació del pressupost
i l'administració de l'arrumament
que es dediqui a totxo.
Això anirà per a grans empreses d'obra pública.
Però, per altra banda,
també entenem que totes aquestes obres
suposen una millora pel veïnatge
i per tant, els tres projectes farem una abstenció.
Gràcies.
Gràcies, Carles.
Sí, gràcies.
Esquerra Republicana votarà a favor dels tres punts.
El que sí que voldria que m'aclarís el Pedro
és si en cadascun dels tres projectes
està inclòs
o està preparat pel nou sistema de recollida de residus,
que ja sé que vindrà una miqueta més tard la modificació,
però, bueno, això estava contemplat
dins d'aquest projecte inicial dels tres carrers.
Gràcies, Desiré.
Laia Flotats, Junts.
Hola, gràcies.
Nosaltres, en el nostre sentit del vot,
en els tres carrers, votarà a favor.
I, com hem dit altres vegades també,
sisplau, fem un prec a l'equip de govern
que en tan bon punt s'hagin d'iniciar aquestes obres,
s'informi als veïns,
i digui clarament quan començaran i quan acabaran,
quines molèsties tindran, com s'ho hauran de fer
per poder excedir els seus guals o poder aparcar,
etcètera, etcètera.
Demanem que es passi aquesta feina i aquesta tasca d'informació
als veïns i les veïnes afectats per les obres. Gràcies.
Moltes gràcies, Laia. Gina Pol, Partit Socialista.
Tenies la mà aixecada aquí a la pantalla.
Doncs tancaria el punent i passaríem a votació.
Pedro.
Gràcies, alcalde. A veure,
a l'Anna. Precisament, Anna,
per contestar, just...
Has donat just a la fusta. L'altre dia vam anar a visitar
precisament al carrer Santa Teresa.
Vam anar a visitar-lo perquè, evidentment, és un dels carrers
que tenim en cartera. Igual que hi ha altres.
Ara farem una visita al carrer Creu,
a la part de dalt. Hi ha un tros que també té
algunes mancances i hem de revisar.
El fet d'escollir aquests tres, bueno,
no vol dir que no tinguem altres per fer,
que també tenim, com deia en cartera,
i que, òbviament, anirem fent. Fent a mesura que anem
puguem, evidentment.
El Quico. L'execució.
L'execució d'aquests tres carrers la tenim prevista.
Prevista. Vull dir, no puc donar una data exacta,
però a l'últim trimestre d'aquest any,
per començar l'execució. D'acord?
Per tant, bueno, aquest any ja començaríem a fer
totes aquestes re urbanitzacions.
El que deies dels veïns.
Doncs mira, els veïns, precisament,
són els que en ocasions
han demanat, com pot ser el carrer Caçadors,
la re urbanització d'aquest carrer.
Hem fet altres, el carrer Pón, etcètera,
i els veïns han demanat això, i han demanat el centre social.
És a dir, que a vegades també són els propis veïns
els que demanen una adclació.
Els temes d'execució, en el moment que sabem,
t'he avançat aquests tres carrers.
Quan sapiguem altres coses, evidentment,
informarem. I després,
el tema que deia la desiré,
del tema de si està contemplat
el nou sistema de residus,
bueno, el projecte que està definit,
en principi, no puc contestar exactament,
perquè no ho sé, però jo crec que sí que han definit
els espais on aniran els contenidors,
i estan definits allà. Per tant, ja s'han previst.
Per allò que jo he vist.
I què més? L'Alaia, informar els veïns.
Tens tota la raó, i, òbviament, és algo que tenim en compte
i que farem en el moment per intentar,
igual que vam fer al carrer 2 de maig,
o que vam fer en altres llocs. Ho farem.
Això sí que em comprometo que serà així.
I ja està. Més.
Moltes gràcies, Pedro. Doncs pel que he anat veient,
Quico Ferrer ha demanat la paraula, Quico, molt breument.
Sí, perdona, alcalde. Una cosa, Pedro, entenc jo,
que segons el que ens vau comentar, com a seguretat d'exposició
del tema dels nous contenidors, el tema de l'obra civil
la feia el que era la mateixa empresa,
i en seguida, al setembre, no?
No, però, Quico, l'Anna, la pregunta de la Dizirés
referia als nous carrers, els que remodelaran
integralment. Exactament.
Són dues línies diferents.
Doncs, si ho he entès bé per les intervencions,
hi haurà abstenció de la CUP,
sí, Carles, i vot de favor
de partits de govern, de Junts per Catalunya,
Esquerra Republicana, Quico Ferrer i Anna Vilanova.
És correcte?
Sí, és correcte.
I, per tant,
el que hem de fer és aconseguir,
i és el que hem d'aconseguir,
és aconseguir que la CUP
i l'Ajuntament de Junts per Catalunya
estiguin aprovats aquests tres punts.
Passarem al punt 3.2.4,
l'aprovació inicial de les bases per la convocatòria
és que la proposta que fem de com hem d'actuar
per poder incloure una modificació,
una esmena que han detectat uns errors materials,
perquè és el mateix que hem fet amb el tema del nomenclator.
D'alguna manera, quan hem començat
a analitzar aquest... les bases
per preparar la convocatòria,
ens hem adonat que apareixen dos problemes
amb la proposta que vam portar a la Comissió Informativa.
La primera és que ja parlàvem
que es donarien tres targetes,
i ens hem adonat tres targetes de transport,
i ens hem adonat que les modalitats de transport
el que fa és que si són majors de 25 anys
no es podrien donar el mateix
que si són més petits de 25 anys,
perquè el tipus de transport de targeta
té regulacions diferents,
i és eliminar la referència a tres targetes
i ja que es donaran targetes de transport
per joves que estiguin estudiant fora del municipi.
I la segona qüestió que també
proposem que s'incorpori com a esmena
i que quan es voti ja estigui incorporada
el text per poder produir-lo,
és el fet que el període d'exposició pública
per la normativa vigent
serà de 20 dies i no els 30
que figurava amb la proposta que vam portar
a la comissió informativa,
i per tant d'alguna manera anem relativament tard,
perquè si no al final aprovarem les mesures
quan ja haurà d'estar agregat si més no aquest curs escolar,
doncs veiem que es podien acollir a la normativa legal
i fer-ho en 20 dies.
Aquesta seria una esmena que plantejaríem
i després passaríem a fer la votació
de tot el dictamen de l'aprovació inicial
de les bases de convocatòria.
Si l'alcalde em dona permís...
Sí, endavant.
I així fem ja el debat sobre el tema com quedaria.
Bàsicament, com a explicació, el que provem ara
no és la convocatòria, no són el repartiment concret,
sinó les bases, les regles del joc
que hem d'utilitzar per repartir els 28.000 euros
que destinarem finalment.
Hores d'ara tenim 18.000 amb el pressupost.
Esquerra Republicana, que ens va fer una proposta
d'incorporar també un element de mobilitat sostenible
incorporant bicicletes i patinets,
es va fixar, ens vam acordar, que inclouríem
10.000 euros més. No s'ha ampliat la partida,
però en el moment que surti la convocatòria
que el que reparteixi sigui aquest tema.
Les ajudes que volem repartir són unes orientades
al foment del transport públic,
fonamentalment per a les persones que estiguin
cursant estudis obligatoris
o pors obligatoris fora del municipi.
Partint de la idea que els que estudien dintre
del municipi es poden desplaçar perfectament a peu
i si són menors, el que serien les opcions
que tenim menors de 16 anys tenen la targeta T16
que també és gratuïta si es demana
i amb determinades condicions per part de transport
i que es pot fer servir amb els transports urbans.
I després, la segona línia de subvencions
és una línia de subvencions d'ajut a la compra
de bicicletes i patinets elèctrics
per a persones menors,
de joves,
de menors de 30 anys.
Això ho fem amb un criteri de distribució
no de manera generalitzada, sinó que en tot cas,
tant per bicicletes com per les targetes del transport,
sempre la unitat familiar amb la qual pertanyi
la persona que ha estat subvencionada,
ja sigui jove emancipat o la família
o la persona que ha estat subvencionada
o la persona que ha estat subvencionada
o jove emancipat o la família
o com sigui, l'element o un qualsevol tipus d'unitat familiar,
o com sigui, l'element o un qualsevol tipus d'unitat familiar,
aquesta unitat familiar ha de tenir uns ingressos mínims de 45.000 euros.
Creiem que l'ajut al foment
de l'ús del transport públic
el pogués estudiar fora de Sant Just
amb estudis obligats o postobligats
i que això tingui el transport gratuït
les targetes o aquest foment de la movitat sostenible ho havíem de fer
amb un límit de famílies que tinguessin un nivell d'ingressos raonable,
ni molt alt ni molt baix, perquè d'alguna manera havíem de fer-ho per si
discriminant-lo perquè aquelles famílies que poguessin finançar perfectament
aquests dos elements ho fessin per la seva banda.
Aquest és bàsicament el contingut de les bases que tenim aquí.
I repeteixo, el que canviem o el que després farem serà
establir la convocatòria on decidirem els models de targetes, les condicions en
concret, sempre amb un nivell de paridad, el repartiment de quantitats i també
totes les regles de com demanar-ho, els papers, és a dir,
tota la documentació es farà amb la convocatòria.
Ara són les bases, és a dir, col·loquialment, les regles del joc que poden
perdurar amb el temps d'una manera clara en quan això és una acció que repeteixo
tant amb el regidor Quico Ferrer com amb el tema de les targetes, com amb Esquerra
Republicana, hem treballat o hem col·laborat per poder fer una oferta que fos
millorer aquestes dues coses, el foment del transport públic i una mobilitat sostenible.
Moltes gràcies, Josep Maria.
Veig que de moment no hi ha ni inter...
Ana Vilanova.
Sí, mira, des de l'alcaldia republicana hem estat treballant
aquestes bases i ens hauria agradat poder votar a favor d'aquestes subvencions,
però trobem que no són adequades.
Pel que fa a la línia de subvencions al transport públic, creiem que si des
de l'equip de govern es vol fomentar realment l'ús del transport públic,
els criteris per accedir-hi haurien de ser més amplis i no concretar
solament en els estudis reglats.
Potser hauria calgut ser més agosarat
i subvencional cent per cent els billets del transport públic d'una zona a tots
els joves del poble de 16 a 30 anys, tenint en compte que fins al 16
poden adquirir la T16 gratuïta.
Pel que fa a la subvenció dels vehicles
elèctrics trobem que hauria estat millor subvencionar la compra de bicicleta
sense electrificar, tenint en compte que van adreçades a una franja d'edat jove.
Les avantatges de la bicicleta convencional
per sobre de l'elèctrica i el patinet són moltes i diverses, per exemple, per posar
dos exemples importants. Per una banda, aconsegueixes una millora
dels hàbits saludables perquè fomentes l'exercici físic en contraposició dels
hàbits tan sedentaris i tan generalitzats en la nostra societat.
I per l'altra, la no utilització de les bateries elèctriques, que ja sabem tots
que d'ecològiques no en tenen ni un pèl.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer.
Quico Ferrer, tens el micro apagat.
Sí, sí, ho sentiu, sí.
Bueno, primer de tot, agrair el que és el govern que hagiu
estudiant el que és aquesta proposta, que evidentment és una proposta que vaig
demanar i l'altre grup municipal, que és Esquerra Republicana,
també ha demanat.
Però sí que és cert que m'agradaria
saber si és possible ampliar el que és el pressupost.
Si la cosa funciona,
en Josep Maria has dit que tenies el que és un ninxo de 28 i de 10,
si es podria el que és augmentar.
I després l'altra cosa és que si, per exemple,
necessitem el que són més cèntims per la part de lo que és subvencions en
la tema de patinets o bicicletes, que tenim 10.000, si podem tirar
dels 28 que tenim per les targetes.
No sé si es poden moure el que és aquests imports o si un és per una cosa i l'altre
és per l'altre. I després, si la cosa funciona, o sigui, si la cosa funciona, que
tenim més necessitat i que tenim més demanda, si es pot ampliar el que és
aquesta partida per poder el que és no deixar la cotada i deixar sense
targeta o sense subvenció a qualsevol s'enjusten o s'enjusten que
que tinguem aquest esforç i ja està.
I una altra cosa que sí que voldria dir, en la línia del que diu lo que és l'Ana,
les bases crec que es podrien donar mitja volta, mitja volta a partir de més
vanta i no acotar-les tant a franja d'edat.
I bueno, no sé si podem donar una volta a aquestes línies, gràcies.
Molt bé, gràcies. Desitiré treure'l per la mà aixecada, també.
Sí, gràcies, alcalde.
Bé, com ha dit el Josep Maria, són unes bases que han estat treballades amb
nosaltres. Nosaltres hem aconseguit, per una banda, que s'estableixi aquest topai
d'ingressos a la unitat familiar per poder accedir a la subvenció.
I per tant, d'aquesta manera,
el que estem fent és ajudar qui més ho necessita.
I per una altra banda, vam aconseguir que hi hagués una quantitat de diners, d'aquest
total de 28.000, que hi haguessin també 10.000 euros per foment de la compra de
bicicletes i que fossin, bueno, encara no només bicicletes, sinó que també fossin
els patinets elèctrics i que aquest ajut fos compatible amb altres ajuts.
Per tant, nosaltres, òbviament, votarem a favor.
Gràcies, decidiré. Josep Maria Cortés, de Junts.
Benvingut, Pere, que no el tinc a prop, que estem junts.
Des del nostre grup,
nosaltres també veiem molt favorablement tota aquesta proposta, aquesta subvencions,
i estem d'acord i votarem a favor.
El que passa és que sí que voldríem que ens contestés
exactament quina previsió tenen, no de bicicletes i patinets, que segurament
serà alta, però sí dels transports, de les bonificacions,
aquestes ajudes amb el transport urbà, de quina planificació tenen.
Si tenen algun indici de famílies que han
sol·licitat aquesta ajuda a veure si l'Ajuntament els hi podia donar a través
de benestar social o si no tenen cap tipus de previsió.
Gràcies.
Gràcies, Josep Maria.
Tancaria el ponent, Josep Maria Ranyer.
Sí, la primera qüestió, nosaltres, el que volíem era
ajudar a donar subvencions a la mobilitat obligada.
La mobilitat obligada, normalment, s'entén que són per dues raons.
Una, per anar a treballar, dos, per anar a estudiar.
La d'anar a treballar, com a suposa que la gent que va a treballar ja té un sou
i té una retribució, enteníem que no tenia lògica subvencionar-la.
La de l'oci o la de les altres mobilitats, hem de recordar que, per exemple,
el que paguem com a ciutadans quan pugem a l'autobús, al tramvi, al metro, etcètera,
no és el cost del transport, és una part molt petita, una part petita, del cost del
transport, és a dir, el tiquet que paguem ja està subvencionat, en aquest cas,
per les administracions locals i per les sopralocals, amb un percentatge important.
És a dir, quan un puja al just tram o al just metro, ha de saber que l'Ajuntament
està portant una determinada quantitat, l'Area Metropolitana, una altra i, etcètera,
vull dir que hi ha ajuts, per tant, ja tenim una subvenció.
El que volíem era complementar un ajut per a uns determinats col·lectius.
I, per una altra banda, fomentar també l'ús de mobilitats sostenibles,
com és la bicicleta, no per fer exercici, sinó per desplaçar-se,
normalment amb temes de mobilitats que venen obligades.
Des d'aquesta perspectiva, ho hem acotat amb aquest tema.
Evidentment, algú pot dir que tot el transport hauria de ser gratuït o ho haurien
de subvencionar o tot, però l'Ajuntament no té tants recursos com per poder fer
que creixi aquestes quantitats i si la resta de companys de l'equip de govern
estan decidits a renunciar a partides per passar-les amb aquest tema, ho parlem.
Però jo crec que, quan fem la distribució del pressupost, intentem ajustar per atendre
totes les coses i el que hem pogut mobilitzar per destinar amb aquest tema són
aquests 28.000 euros, 18.000 per tiquets i 10.000 per una altra situació,
com és la dels ajuts.
No tenim, en aquest moment, perquè l'Ajuntament no havia fet cap tipus
d'oferta o de plantejament, no tenim constància que hi hagi demanda.
Sí que és veritat que en algun moment hem tingut persones que han vingut a,
perquè ho havien escoltat, amb propostes electorals, amb actuacions que s'han
fet en uns altres municipis, ens han vingut a preguntar si nosaltres també
a l'Ajuntament de Sant Just faria una acció com aquesta, però no tenim una constància
ni un estudi previ, sinó el que fem és posar en consideració de la ciutadania,
que hi ha aquesta possibilitat que joves que estiguin estudiant fora el municipi,
de famílies que estiguin per sota de 45.000 euros, puguin demanar una ajuda perquè,
a més a més de l'esforç que estan fent, perquè aquest jove o aquesta persona jove
pugui estar estudiant, pugui tenir, no tenir que suportar aquest esforç
adicional. En quant a les quantitats amb el tema aquest, nosaltres calculem
que, inclús l'altre dia amb la Comissió Informativa ho comentàvem, que la idea bàsica
és ajudar a finançar el cost dels nou mesos efectius que duren curs escolar
i les targetes que es puguin fer serien les que correspuguin a la persona,
a la seva condició de menor o major de 25 anys i al punt concret on es pugui
desenvolupar. No és el mateix les targetes o el transport, per exemple,
quan un va estudiar a la zona universitària de Pedralbes que quan un va a la zona
universitària de Bellaterra, però tampoc és la mateixa si t'he d'anar a un centre
de formació professional que es troba al Poblenou, per dir-ho d'alguna manera.
Per tant, aquí haurem de veure quines són les quantitats i tot això és el que
volem regular amb la convocatòria, que també submetrem al conjunt dels grups
per poder acabar-la d'ajustar i que sigui el més equitativa possible.
Gràcies, Joan Maria Ranyer. Entenc per les intervencions.
Vots en contra?
N'hi ha algun?
Sí, nosaltres.
D'acord.
En representació de l'alcaldia republicana.
Molt bé. Abstencions?
No n'hi ha cap.
Per tant, entenc que la vota a favor del Partit Socialista.
Movem Sant Just, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Cupamunt i Quico Ferrer.
És aixís?
Doncs queda aprovat aquest punt i anem al punt 3.2.5,
desestimació del recurs de reposició interposat contra l'acord de ple de 28 de
març de 2018 pel que es va inadmetre la petició d'expropició
per ministeri de la llei de la finca situada a la carretera reial 92.
Defensen aquest punt.
Sí, disculpa, l'alcaldia que s'ha votat entenc que és la proposta d'aprovació
inicial de les bases amb l'esmena que havia proposat el regidor.
Correcte, així és.
Doncs defensarà aquest punt el regidor de planejament, Josep Maria Reñem.
Bé, com els regidors haurem pogut veure,
aquest és una desestimació que d'una força contingut jurídic formal.
Si ho hauríem d'explicar una mica més col·loquialment, ens trobem que els
propietaris d'una finca situada a la carretera reial número 92 per ubicar-ho
col·loquialment seria en el vent mig de la rotonda de la sortida de l'autopista,
la que trobem del davant.
Els propietaris van demanar, en el seu moment, que l'Ajuntament
l'expropiés a la contesta que l'expropiés bàsicament perquè estava
qualificada com a Sistemes i dintre del Pla General Metropolità,
el plantejament que hi ha és que demana que s'expropiï un tros que resulta que el
dia que es faci la reubanització ho té que cedir gratuïtament a l'Ajuntament.
Per tant, no té gaire sentit que compenséssim una cosa que el
propietari haurà de cedir i la segona és que enlloc diu que aquestes zones de
serveis relacionades amb la mobilitat tinguin que ser de titularitat pública i,
per tant, allò poden ser de titularitat privada.
En funció d'això, l'Ajuntament no està obligat a expropiar.
El que avui consolidem és el que amb la pràctica, i donem les arguments i raons,
és el que la pràctica ja havia succeït, perquè aquest és un recurs de reposició
que es va col·locar fa molt temps, que l'Ajuntament no havia respost, però que
el silenci administratiu juga amb el sentit negatiu, i, per tant, ara el que
portem són les raons que mouen a no acceptar aquest element.
És un element que, d'alguna manera,
tampoc és que durant tot aquest temps no hàgim estat fent res, sinó que durant
aquest temps no tan sols hi ha hagut algunes propostes de reordenació del
planejament en aquella zona que afectava, en aquesta zona, que no han reixit i que
possiblement amb el futur poden acabar reixint, o inclús va haver-hi en algun moment
alguna fruita, aquesta previsió que amb el futur podria produir-se una
requalificació de la zona lligada a tot el que és la sortida de l'autopista,
perquè és una de les zones on
possiblement es produirà una modificació del planejament per acabar de transportar o
de col·locar o donar-li ubicació a la edificabilitat de l'avall.
També hi va haver converses entre els propietaris i ProMunça per veure si
hi havia la possibilitat de comprar o no, però en tot cas,
fruit de que totes aquestes coses no han acabat sortint, hem considerat que era bo
ja explicitar quines són les raons de fons que hi han per rebutjar la petició o de
confirmar, diguem-ne, el que el ple ja va provar amb el 2018 i que aquestes
persones van recórrer amb els recursos de reposició.
Gràcies, Maria.
Veig que no hi ha cap intervenció.
Doncs sí, Quico Ferrer.
Quico.
No et sento.
El micro, sisplau.
Perdona, gràcies, perdona, gràcies, Pedro.
Escolta, Josep Maria, perdona,
amb aquests propietaris, com es queda?
Si nosaltres no ens interessa, oi, escolta, amb això no vam nosaltres perquè
el preu que vosaltres demaneu o demandeu,
no és el que nosaltres creiem que és el que toqui.
Què els pot passar amb aquestes persones, finalment?
Perquè sí que és veritat, allà hi ha una afectació i el dia de demà que vulguem fer
el que és de ser més ampla perquè la tinguem que fer o que després tinguin que
dir la seva o el que sigui, nosaltres com a ajuntament,
com a ajuntament, què els podem ajudar d'alguna manera?
Podem fer alguna cosa?
Pregunto. O serem despavilar ells?
Com ha quedat això? Com podria quedar?
Un moment, Josep Maria, no hi ha cap intervenció més.
Per tant, Josep Maria, endavant.
Sí, Josep Maria Cortés també.
Disculpa, és que em pensava que era de l'anterior intervenció.
Gràcies.
Bé, nosaltres ens estindrem amb aquest punt i nosaltres el que creiem.
Em sembla que s'ha quedat congelat.
Josep Maria, no et sentim?
Sí, no s'ha congelat. He fet cinc segons de silenci.
En aquest cas, l'Ajuntament ha fet tres anys de silenci.
Quan algú té unes expectatives i el que espera és una resposta
que presenta un recurs, el que li agrada és això,
quan estem parlant, que la gent no pari cinc segons.
Quan algú presenta un recurs, i en aquest cas aquesta família,
doncs tenia unes il·lusions de poder aconseguir o no el seu propòsit.
Sí que durant aquests tres anys el silenci no ha sigut absolut.
Ha sigut un silenci mesurat, perquè sí que hi ha hagut converses
amb les famílies, que ara ja són uns quants, els propietaris.
Però el que nosaltres creiem és que la diligència amb aquests temes,
quan estem parlant de persones que el que tenen és una voluntat
de solucionar el que per ell és un problema o una il·lusió,
s'ha assomplit més aviat i que creiem que tres anys és abusiu.
Us hi he perdut a tots, eh? A vosaltres també esteu igual?
No, estem bé.
Sí, sí.
Josep Maria... Ja estic ara, ja estic. Gràcies.
Josep Maria Ranyer, Cancaria.
Dues coses.
Com queda aquesta situació?
Bàsicament queda amb la mateixa circumstància que el ple
va acordar inicialment.
Hem de recordar que el que estem tractant ara
és donar la resposta a un recurs de reposició a un acord de ple.
Per tant, l'acord de ple era vigent, la família el coneixia,
no l'acceptava i va fer un recurs de reposició.
Per llei, al cap de 30 dies, si l'administració no contesta
un recurs de reposició, el silenci és negatiu.
Per tant, des de fa tres anys, la família ja sap que l'Ajuntament
no li modifica l'acord que va prendre el ple i que, per tant,
està en les condicions del que va fixar el ple.
Vol dir que, en el moment en què hi hagi un planejament nou,
aquestes persones tenen la seva parcel·la i entraran
amb la superfície que tenen, proporcionalment,
a participar en aquest planejament i rebran les compensacions,
l'edificabilitat i tal.
Si no hi ha planejament, està en el que va dir el Pla General Metropolità
l'any 1976, si no recordo malament.
Per tant, no és una cosa nova, és una cosa coneguda,
és una cosa plenament establerta i que d'alguna manera,
aquesta família, d'alguna manera, veu que amb la modificació que es va fer
quan es va fer el tram i quan se li va expropiar,
aquí sí, se li va expropiar una part de la finca per construir la rotonda
i se li va pagar aquella,
ell va considerar que també se li havia d'expropiar la totalitat.
El ple va considerar que no,
ells van plantar un recurs de reposició, va passar 30 dies,
sabia que era negatiu, tenia dret a demanar pel contenciós administratiu
el que demanava amb el recurs de reposició, no ho ha fet
i al cap d'un temps que finalment, d'anades i tornades,
de converses que no eren més que converses, però no actes administratius,
ja tothom constatem que la solució, si bé,
vindrà d'una cosa que a hores d'ara és un element indefinit,
doncs automàticament el que hem fet és dir, bé,
potser sí que necessitem conèixer tots els arguments que ens acostumem
i és el que fem amb aquesta resolució que avui plantegem.
En tot cas, no és un element que es desconegui,
s'ha comentat, s'ha parlat i avui el documentem de manera oficial
i completament amb aquesta proposta de resolució
del punt que us demanem el voltapobor.
Moltes gràcies, Josep Maria.
Quico Ferrer, una intervenció molt breu.
Sí, perdoneu, em veieu vosaltres?
Sí, et veiem, et veiem i et sentim.
Jo no us veig, no sé per què, només us sento.
No, llavors entenc jo que quan les coses canviïn,
nosaltres, ja que hi hagi un planejament
o hi hagi les circumstàncies que siguin de la zona aquesta
que està afectada amb aquesta família,
nosaltres podrem sentar-nos una altra vegada
i comentar la jugada, entenc jo, és així, no, Josep Maria?
Ara per ara no ens interessa, però potser que si d'aquí a més endavant,
al futur, hi ha un planejament a aquella zona
que està afectada per la seva vivenda
i potser que ens interessi, podem tornar a saltar-nos.
És així, és correcte?
Sí, a veure, possiblement, si hi ha un planejament,
al millor el que no li interessa vendre'n és amb ell
i el que li interessa és els seus drets gestionar-los d'una manera.
Ja ho veurem, el que succeix.
D'alguna manera, amb el que se'm preguntava al principi,
no ha perdut cap dret dels que tenia el 76
i l'únic que fem és que no considerem que tinguem l'obligació
d'expropiar-lo com ens demanava amb el seu recurs de reposició.
El que hem parlat en algun moment ha sigut de,
en algun moment ha sigut de la possibilitat
que hi hagi un replantejament d'aquella zona,
no amb la seva finca més exclusiva, sinó unes altres,
i aleshores, si fem un camp més en aquella zona,
que té a veure, per exemple, amb les dues cases
que algunes ara estan ocupades i que són els seus espais,
ja en parlarem, no sé si compraríem o no compraríem,
o senzillament, al millor, que és el que possiblement es farà,
és fer un replantejament i amb els seus drets d'eficabilitat
i posar-los en el conjunt global de tot el planejament
que es pugui acabar fent allà, si se fa,
i que no tenim tampoc obligació de fer-lo, però que possiblement
aniríem en aquesta direcció.
Moltes gràcies, Maria. Passarem a votació.
Vots en contra. No n'hi ha cap.
Abstencions de junts. Qui més?
Esquerra republicana.
I vot a favor.
Perdonar, Joan.
I vots a favor de Cupamunt i Quico Ferrer.
Ho dic bé? Sí.
Molt bé. Queda aprovat aquest punt.
El punt següent és
l'aprovació provisional del Pla Especial de Concreció
de Condicions d'Edificabilitat de la Casa Verdina
al carrer Marquès-Munistral número 13.
Defensor d'aquest punt al Regió de Planejament,
Joan Maria Renye.
Bé, aquí hi ha una proposta que ens feien
els propietaris de la Casa Verdina
per si algú no s'ubica.
És la primera de les cases, que aquesta és una casa
que està protegida al carrer Marquès-Munistral
i per això ha de venir aquesta modificació
del Pla Especial en funció de la seva protecció
del patrimoni arquitectònic.
La modificació no comporta la superació
dels volums màxims d'edificabilitat,
com no pot ser una altra manera, ha d'establir-se,
sinó el que ja és que la reordenació i aprofitament
i del màxim que es pot produir dintre del que la llei li permet,
s'ha d'ajustar també a fer-ho
dintre de les normes del patrimoni
de la cobertura del patrimoni arquitectònic
de la ciutat. Per això es pot veure amb l'experient
que la part més important de la seva tramitació
són les anades i tornades fins que
entre les propostes que feien els promotors
i els elements que plantejava el Departament de Cultura,
finalment el projecte que ara plantegem
que s'aprovaria de manera provisional
ja té el vistiplau complet del Departament de Cultura
que va acabar fent-se el dia passat,
el dia 9 d'abril d'enguany.
Per tant, d'alguna manera, el que es fa és permetre
que els propietaris, sense afectar el patrimoni arquitectònic,
puguin reordenar i reutilitzar
l'edificabilitat que era possible
i permesa dintre d'aquesta casa,
sense que això posi en perill ni qüestioni, sinó al contrari,
permet revidar i tenir millor conservat
d'alguna manera tota una edificació singular
que hi ha al carrer Marquès de Munistról.
Moltes gràcies Josep Maria.
Mans aixecades, només veig la de Quico Ferrer.
Quico, vols intervenir o era d'abans la mà aixecada?
No, no, gràcies alcalde, ja està bé, gràcies.
Molt bé, doncs si no hi ha intervencions, passarem a votació.
Vots en contra?
No en veig cap. Abstencions?
Tampoc. Entenc que s'aprova aquest punt
per unanimitat.
Anirem al punt 3, punt 2, punt 8,
que és la modificació del contracte mix de neteja viària
i recollida i trasllada de residus urbans
i subministraments a sistemes de tancament, identificació
i altres elements. Afansarà aquest punt
el regidor de medi ambient, Josep Fonsalva.
Moltes gràcies, l'alcalde.
Primer de tot, vull demanar una disculpa al Pere,
no m'he recordat de felicitar-te.
Ara sí, aprofito Pere, benvingut i ben tornat
a aquest ple municipal. Moltes ganes que estiguis aquí
de veure't. Perdona per abans, perquè amb l'emoció
d'intervenir no hi he caigut.
Bé, ara anem directe al punt del ple,
aquesta modificació de contracte.
Com sabeu, amb els grups municipals que hem tingut converses
i hem pogut fer una presentació i hem pogut informar
amb el temps necessari fent una reunió monogràfica,
el que avui portem és una modificació de contracte
que ens ha de permetre canviar els contenidors,
canviar la morfologia dels contenidors.
La proposta múltiplica de model de recollida
la mantenim. Jo crec que això és algo que m'agradaria
que quedés molt clar als regidors i regidores,
però també a tota la ciutadania que ens està escoltant.
I quin és aquest model? És el model que tenim
de recollida selectiva, que és un model híbrid,
on tenim un porta a porta pel comerç,
un porta a porta comercial, i una recollida
d'un missiliari amb contenidor, que aquest contenidor
és el que canviarà, i és un contenidor que té
un contenidor que l'intel·ligem. I això ho mantenim.
Nosaltres només el que canviem, i vull reiterar-ho,
és la morfologia, el tipus de contenidor.
Passarem d'un contenidor que es coneix
de càrrega posterior, que vol dir que es carrega
pel posterior del vehicle, a un contenidor de càrrega
lateral, que vol dir que es carrega pel lateral del vehicle.
Per què? Doncs m'agradaria una mica explicar
perquè la ciutadania entengui per què fem aquest canvi.
Nosaltres hem vist en l'últim any
que la generació de regidors ha canviat moltíssim
en el municipi, devint el context, principalment de la pandèmia,
però també d'un canvi d'hàbits que s'ha vingut per quedar-se.
El digent que vam fer del contracte
en el 2018-2019
no s'ajusta a aquesta nova realitat
perquè ens entenguem.
Hi ha hagut un canvi en la recollida dels increments.
Hi ha hagut un increment de recollida de quilos, de recollida molt important.
D'un any per l'altre, en el 2019-2020,
hem recollit un 23% més de paper,
un 20% més de vidre, un 35% més d'embarros,
un 22% més d'orgànica,
cosa que fa que hem augmentat en el total reciclable
més d'un 24%.
Això s'ha traduït en que alguns contenidors de carrer
s'han quedat curts i hem vist com hi ha hagut desbordaments,
de paper que trob principalment i també d'envas,
que no ens agraden i que volem pal·liar.
Per què aquests increments?
Doncs veiem clarament dues tendències.
Un increment principalment del comerç electrònic
degut a la pandèmia, també, però ja veníem d'un ous ja previ.
Cada cop hi ha més paper que trobi més envas
que aquesta compra electrònica.
I també, degut a l'efecte de pandèmia,
de restriccions de mobilitat, moltíssima gent s'ha quedat aquí
i hem augmentat molt la recollida de regidus
perquè la gent no es podia moure a casa
i tot el regidu que generava els generava censurs.
D'altres sectors que hem vist que són molt i molt grans,
jo crec que hauríem de remarcar que són molt grans,
doncs són de vots principalment aquests dos.
Després hi ha altres sectors que acompanyen,
com el de la salut i la salubritat.
Hem vist com la pandèmia ens ha posat alerta
al tema de salut i hem rebut avisos i queixes de veïns
que deien que volien recuperar el pedal
per tal de garantir una mica la salubritat i la salut
i això també ho incorporem.
L'accessibilitat, que els contenidors puguin ser utilitats
per a les persones amb mobilitat reduïda.
I, evidentment, únicament poblacional,
han accelerat en alguns barris que també ens feia
que el dimensionament d'aquests contenidors
i d'aquestes atavies anés infra-dotada.
Caiem que aquest contenidor de carregada lateral
soluciona precisament aquests tres aspectes,
que són més grans, augmentem molt la capacitat,
passem de recollida efectiva setmanal
amb rebuts, un 14,4% més de litres recullits,
d'embarcos, un 58,5% més de litres recullits,
de paper, un 45,2% més de litres recullits,
d'orgànica, un 213% i de vidre, un 191%.
Per tant, guanyem molt en capacitat efectiva
a la setmana de recollida de litres,
de les diferents faccions. Guanyem també perquè són accessibles.
Són uns contenidors que tenen un doble pedal,
un pedal de peu i un pedal de mà perquè qualsevol persona
pugui llançar el regidor sense problema.
Amb aquesta palanca, que, a més, garanteixen salubritat.
I, a més a més, són contenidors més robustos
i que integren el sistema d'obertura interna
i, a més a més, són contenidors més robustos
i que integren el sistema d'obertura interna,
que també ens interessa perquè genera més robustesa
a l'hora de tenir possibles problemes amb el chip
i el sistema d'obertura i de tancament.
Garantim aquest manteniment de model, un contenidor
que té un sistema de chip integrat i mantenim també
el model, que també és molt important, el de proximitat.
Nosaltres volíem mantenir els contenidors a prop
de les cases de la gent, teníem aquesta regla no escrita
de 200 metres des de qualsevol porta de l'habitatge
fins al primer contenidor i amb aquesta proposta
es manté, però, evidentment, el canvi
té certes repercussions que jo crec que caldria
explicar per explicar el global
d'aquesta modificació de contracte.
S'eliminen algunes bateries de carrer amb l'augment
de capacitat tan gran amb el creixement de contenidors
i amb l'augment de litres, no ens calen tantes bateries
que tenen de 212 a 174.
També cal dir que mantenim aquesta voluntat
de la proximitat amb aquest estudi que hem fet
de mantenir les bateries a menys de 100 metres
de qualsevol porta de qualsevol casa, per tant, això es manté,
la proximitat es manté. Evidentment, col·locar aquestes bateries
són bateries més grans, s'han de fer actuacions a carrer,
s'han de moure fenals, s'han de canviar cordons d'aparcament,
s'han de fer modificacions de voreres, tot això té un cost,
27.000 euros, que amb l'empresa ja hem quedat
que ho assumirà la pròpia empresa i que actuarà
totes les obres necessàries al mes d'agost, un mes,
on creiem que l'impacte amb el funcionament ciutadà
i amb el dia a dia de la nostra ciutadania és mínim.
Evidentment, el model té repercussions amb les bateries,
amb el carrer, amb la via pública, però també
té una repercussió molt important econòmicament parlant
i, després, és el kit de la qüestió.
Les obres necessàries a fer, uns contenidors que es canvien,
uns camions que es canvien. Aquestes inversions
necessàries estan calculades amb informe tècnic
els companys, els jovejors, com heu pogut veure,
de 216.000 euros d'anys, però també, evidentment,
recuperem una venda d'actius, camions
i contenidors de càrrega posterior
que venem i que, per tant,
es recuperen de 95.000 euros d'anys.
I, evidentment, una variació en els costos
operacionals, perquè la mecànica,
els components, la tecnologia no és la mateixa,
hi ha uns costos operacionals que canvien i que augmenten
uns 31.000 euros l'any. El resultat,
pel que queda a aquesta modificació contractual,
amb IVA i tot inclòs, fins al final
de contracte, per tant, fins al 2024, és d'aquests
169.000 euros anuals.
Evidentment, també hi ha un canvi en la plantilla
que també ens fa modificar i guanyar certes persones
en altres espais que també creiem que són necessaris.
Una persona que es jubil·la, s'amortitza aquesta plaça
i tres persones que estaven abans fent la recollida
domiciliària
amb el camió de càrrega posterior
passaran a neteja viària, cosa que ens ajudarà també
a millorar el servei de neteja viària que en alguns barris
arribàvem una mica desjustos i creiem que amb això ens ajudarà
moltíssim a veure on s'enjusten bé els carrers més nets.
I després, també, tres persones passaran a la recollida
comercial porta a porta, que alguns preguntareu
si ja la feu, no? Doncs la farem, però farem una doble
recollida tota la nit perquè ja teníem dues franges
on es recollia al migdia o al matí
i a la nit, i ara recollirem
en les dues franges a la nit, per tant,
també, menys, més
beneficis pel comercial, també pel ciutadà que no veurà
els cartrons i els envasos de fora al carrer primer del matí
sinó que al vespre, quan el comerç trenqui, es treurà tot
i quedarà recollit ja directe al matí, per tant, també
guanyem aquest avantatge.
En definitiva, creiem que amb aquest canvi de model
solucionem tota la sèrie de problemes que arrosseguem
degut de, principalment, l'efecte de la pandèmia
en la salutabilitat i en l'accessibilitat,
donarem resposta a l'increment poblacional que puguem tenir,
mantenim el model, que és el que per nosaltres
és important, model híbrid de porta a porta
i contenidor amb xic intel·ligent, i la proximitat
als nostres veïns i veïnes a la recollida selectiva.
Per tant, creiem que és un canvi necessari, ho porto
i per això ho portem avui a pre per discutir
i si és merester, que s'aprovi la proposta.
Gràcies.
El micro es banca, no?
Sí. Hola?
Veig que hi ha bastantes paraules amagades.
No ho sento.
Hola?
Si no parles,
podries apagar això.
Jo sí que vull parlar, però estic esperant que em doni
la paraula.
Amb això no et funciona.
Hola.
Quico Ferrer?
Sí, gràcies.
La roda d'intervencions començo jo i vull intervenir.
D'acord. Anna Vilanova.
Des d'Alcaldia Republicana creiem que el millor
sistema de recollida, ja t'ho vam fer saber just
de residus per a Sant Jose, és el porta a porta generalitzat,
no només centrat en el comerç.
És un sistema que creiem que porta uns avantatges importants,
com per exemple la retirada dels contenidors de la via pública,
que permeten recuperar espai públic i a més a més tenir un espai més net.
I a més a més no cal un servei de neteja ni manteniment
d'aquests.
El sistema porta a porta comença a ser una realitat molt evident
en moltes poblacions de Catalunya i no només en poblacions petites
o amb poca densitat. A Barcelona s'inicien proves pilota
en barris tan densos com, per exemple, Sant Andreu del Palomar.
En definitiva, trobem masses inconvenients en aquesta modificació
del contracte per donar-hi suport, encariment del contracte,
pèrdua d'un lloc de treball per jubilació però que no es recupera,
pèrdua de llocs d'aparcament en un dels barris
amb més necessitats de Sant Just com el barri sud,
utilització de les targetes en xip amb les reticències que això comporta
per una part important de la població, escombraries
al carrer quan els contenidors estiguin plens
o els xips no funcionin, perquè a la veritat, solament una persona
que fa el servei no baixarà del camió per recollir les escombraries
fora del contenidor com ho estan fent ara.
Per aquests motius nosaltres votarem en contra
del contracte.
Quico Ferrer.
Gràcies alcalde. Perdoneu, però és que jo no us veig.
Estic parlant amb una pantalla negra
i si em feu ganyotes no us veig.
Aviam, Just,
Govern, Movem,
Felicitats perquè necessitàvem aquest canvi.
El que em pregunto jo és per què hem tardat tant.
Per què ha costat tant aquest canvi?
Per què quan ho demanàvem
diferents forces polítiques no es feia cas
o no es feia el cas urgent que necessitàvem?
Perquè la ciutadania
era el primer neguí que tenia el tema de les mateixes.
Parla del tema de les qüestions de protecció oficial.
El primer era aquest.
I ho veies a les xarxes perquè
tot el rato s'estava encaixant i era una necessitat urgent.
I hem tardat quasi dos anys
o any i vuit mesos
amb una solució que encara no està.
Evidentment que el setembre això arrencarà.
Dit això,
us ho agraeixo.
I esperem que aquest model
que és un model que ja s'està treballant
al costat, es pluga,
que funcioni. Jo entenc que ho heu mirat
i que teniu les garanties que això vagi bé.
Jo el que et volia preguntar, just,
si em pots contestar, és el que m'interessa.
El model xif, les targetes en xif,
quant estarà repartit totalment per tota la ciutadania?
I si vosaltres
ho xequejareu això i fareu
una mica de... Sé què s'està fent, però
per barris, aviam si hi ha algunes dubtes
de com treballar... Vull dir, si veuen el que és un
training per a tots els barris de Sant Just,
del tema de les targetes, quan estiguin els nous contenidors.
Això és important, sapiguero, perquè
hi ha molta gent que no sap com...
no sap com direccionar-lo o com funcionarà,
o té dubtes. Això per un costat.
Després, l'altra cosa és el tema de...
Has parlat del contracte. Del contracte que seran
aquests 154.000 euros que haurem de pagar de més,
segons el contracte que teníem firmat abans, però
jo el que vull que ens expliquis és el tema
amb la nova maquinària que tindrem ara,
quan l'amortitzarem. Quants anys més tindrem
la maquinària nova? Perquè sí que és cert
que l'empresa que ens donava el servei, que és la que
està fent fins ara, assumés el que és el cost
de la maquinària d'ella, però, evidentment,
per treballar aquest nou format de contenidors,
hi ha una inversió, que és la que has comentat.
Jo vull saber
l'amortització, perquè imagina't que s'edicava
al contracte aquest senyor, aquesta empresa amb el 24,
i no ens interessa que treballem més amb aquesta gent.
El pròxim que vingui, com comença?
Comença amb 600.000 euros de deute,
d'amortització que encara li queda de la maquinària,
o sigui, que ens expliquessis una mica els números aquests
que ens expliquen. I res,
aviam si tenim èxit. Gràcies.
Gràcies, Quico. Carles, García,
Cupamunt. Sí, gràcies.
Aquesta grup pensa
igual que el dia republicà, en el sentit que pensa
que el porta a porta domicilari és el sistema correcte
que s'hauria d'intentar implementar.
Veiem que hi ha una miqueta de precipitació perquè el factor
pandèmia i que hi hagi
més escombreries és un factor temporal
que probablement, quan passi la pandèmia,
segurament recuperaran els volums
anteriors i possiblement no hi haurà
tantes escombreries. Llavors, els contenidors
aquests tan grans ens quedaran buits.
I després veiem que aquí hi ha
un avantatge molt important per a l'empresa, que per una part
renova la flota de vehicles i per altra banda
està el bien personal, perquè personal que ara anava
amb els camions, que anava entre dues i tres persones,
segons els casos, ara amb una sola persona
farà tot. I les altres dues persones, encara que
es reenviïn a fer altra mena de tasques,
tindran un cost inferior, perquè
ja no seran tasques en horari nocturn ni tampoc
seran tasques que tenen un plus de perillositat, com són
els superaris que van enganxats a la part del darrere
dels vehicles. Llavors, per totes aquestes raons
el nostre grup ha de votar en contra d'aquesta modificació.
Gràcies.
Gràcies, Carles. Desiré triler, Esquerra Republicana.
Sí, gràcies.
Nosaltres en aquest punt tenim diverses consideracions.
D'una banda, hem de dir que
una de les primeres mesures que hem demanat a Esquerra a l'inici de la pandèmia
va ser el retorn dels contenidors en pedal per permetre
precisament l'obertura del mateix sense el contacte
directe de les mans. I aquest sistema proposat
ho permet i millora el sistema actual pel que
considerem que és una modificació que a priori
es millora tot. Ara bé, dit això,
ens trobem que hi ha algunes mancances
en la documentació facilitada, com és l'informe econòmic.
És cert que en la documentació
teníem l'informe tècnic on hi ha unes referències econòmiques,
però no hem disposat d'un informe econòmic com a tal.
De fet, el vam demanar i fa poquetes horetes
ens ha facilitat un Excel amb uns números,
però això no és un informe econòmic.
Entenem que per poder votar una proposta de modificació
a favor que comporta una despesa anual
important de 154.000 euros hem de revisar
bé amb rigor i amb criteri i amb profunditat
tota la documentació i això no ho hem pogut fer.
D'altra banda, tenim una pregunta, que és que en la modificació
d'aquest contracte es preveu la reestructuració d'un total
de 7 persones operàries que s'assignen a tasques de reforç,
quins mecanismes té l'Ajuntament per controlar això
i per comprovar que això sigui així?
I a més a més tenim dos petitums.
D'una banda, entenem que caldrà fer obres
i canvis de sentit de circulació en alguns carrers
per facilitar la recollida en les noves ubicacions
que seran de càrrega a la dreta.
Per aquest motiu demanem que hi hagi una molt bona comunicació
amb el veïnat de cada carrer on hi hagin aquestes afectacions.
Demanem que també es vagi amb molta cura
amb les ubicacions dels contenidors i que això no suposi
un pas enrere en la millora feta
en espais de vianants ni en la reducció
de la velocitat dels vehicles, que el meu predecessor
en Jordi Porta va fer una tasca en gent
sobretot amb el tema de la visibilització de pasos
de vianants i que això no suposi
un pas enrere.
Gràcies.
Veig que la Laia Flotats també demana la paraula.
La intervenció que vull fer és per comentar
respecte a aquesta modificació del contracte.
Una de les coses que ha explicat el regidor
de Medi Ambient, en just for Salva, és que
s'ha hagut de fer pel canvi d'hàbits degut a la pandèmia
i nosaltres aquí volem fer notar que, a veure,
no pas canviant els contenidors ni ampliant el contracte de neteja
per un canvi d'hàbits que s'ha pogut produir per la pandèmia,
quan aquesta pandèmia estava remetent
i se suposa que la gent tornarà a fer la vida que feia abans
i, per tant, diguem que tornarien a canviar aquests hàbits.
El que veiem és que la pandèmia ha posat de relleu
i ha fet més evident que els contenidors
que ja es van preveure inicialment en aquest contracte
ja estaven mal previstos.
Les tapes, que fan molt de soroll,
el fet que aquestes tapes tinguessin el xip
i a l'hora de carregar els contenidors per darrere amb els camions,
les tapes toquessin el camió i es trenquessin els xips,
el fet que aquests contenidors no tinguessin pedal,
que fossin uns contenidors petits, uns contenidors que,
a més a més, molts veïns i veïnes ens els comparaven
amb els contenidors que hi ha en altres municipis d'aquí l'entorn,
com Barcelona o Esplugues, que es veien contenidors de segona.
Nosaltres creiem que aquí el que està passant
és que un defecte que ja estava malament
en el contracte inicial ara s'està rectificant.
I després també l'altra qüestió que volíem comentar
és que portem gairebé 3 anys
amb el contracte de recollida de residus urbans.
Portem 3 anys amb un serial
que sembla que no acaba d'acabar de consolidar-se.
O sigui, ara tindrem endavant el concurs, s'adjudica,
no s'executa, quan es pot començar a executar es posposa el xip.
Hi ha una confusió a nivell de la ciutadania molt gran.
La gent no entén el que està passant.
Sembla que ara amb aquest canvi de contenidors que s'ha dit
ara ja no hi haurà xips. Bé, és un embolic una mica gran.
Seria d'agrair que, ja que ens gastem bastants diners
en una empresa per fer una campanya de difusió
sobre aquest nou model, que es faci bé aquesta feina
i que es faci una bona difusió
i s'expliqui bé a tots els veïns i veïnes.
Sobretot, en aquells que el fet que es reduï així
en el número de bateries puguin veure afectada
que la bateria que tenien allà al costat de casa
ja no estarà tan a prop, que tota aquesta campanya
de difusió i comunicació es faci bé, ben feta
i sigui efectiva. Gràcies.
Moltes gràcies, Laia Flotats.
Veig que no hi ha més intervencions, per tant,
tancaria el ponent just for salve?
Sí, gràcies, alcalde.
He de donar resposta a les diferents qüestions i preguntes
que s'han anat plantejant pels diferents grups
i regidors no escrits. Jo crec que primer cal centrar
el debat en el que portem avui a plen.
No estem parlant del canvi de model o de quin model
hi ha escollit, que és el de
el de container on chip, un model que està contrastat
en molts altres municipis d'Espanya,
però també d'arròs del món, Itàlia i altres llocs
que també han implantat un sistema de recollida
amb container i targeta que està funcionant
i que dona resultats al nivell pràcticament
del porta a porta, però en tot cas, i que res
és a terme. I que, escolteu, jo seré el primer
en que quan convingui puguem plantejar
un espai de debat i reflexió, perquè
quan haurem d'anar fa uns quants anys no va sortir el porta a porta
com una opció viable, però veient que ara hi hem tantes forces
que des de l'oposició es posen favorablement a favor
del porta a porta, doncs cap problema en que quan convingui
puguem revisar el model i apostar pel porta a porta
si creiem que realment és necessari pel municipi.
Per part del govern, ja us diré que estem encantats
en la recollida selectiva i desportar totes les veus.
En tot cas, ara estem pel que estem,
que és la implementació d'aquests contenidors
en xip.
El Quico parlava de l'amortització.
En l'informe pots trobar
la informació sobre l'amortització. És una amortització
a 10 anys. Està clarament escrit en l'informe.
Jo crec que estava fins i tot en negre i es pot trobar
fàcilment.
La repartiment de targetes en xip, com sabeu en fet,
un barri, la prova pilota en el barri de Canigó-Miranda
i ara mateix el que l'equip de govern ha trobat convenient
i tècnicament també es veia lògic, era aturar el repartiment
de targetes fins a l'implementació d'aquests nous contenidors
per tal de no fer entre cometes feina en va.
Per tant, a partir de l'octubre, novembre, quan aquests contenidors
comencin a arribar a carrer, començarem
a activar-los. Es poden activar unitàriament,
cada contenidor es pot activar el mecanisme del xip o no
i anirem activant també per fases, unes fases que segurament
podrem fer de manera més accelerada per tal
d'implementar el sistema tal i com estava
precís.
Esquerra, que parlava dels mecanismes de control que tenim sobre
les persones treballadores. Nosaltres tenim un contracte de seguiment
per fer aquest mecanisme de control de qualitat del servei
tant de recollida de regidors com de la mateixa
viària i ens serveix moltíssim, cal dir-ho,
els informes que traiem tècnicament per poder seguir
parlant amb l'empresa i els coordinadors per tal de
revisar si en algun moment algun contenidor s'ha recollit,
si s'ha detectat algun incident, si algun carrer, algunes persones
que havien escombrat o netejant no ha passat, detectar-ho
pràcticament en el moment. Per tant, és un sistema
que m'apunto la idea de treballar la comunicació veïnal
als carrers, crec que sí que hem de tenir una comunicació
fluida, tenim aquest contacte de comunicació
la idea també, recollir també el de Junts,
aprofito Esquerra i Junts, crec que sí que hem de treballar aquesta campanya
de comunicació amb els nostres veïns amb la implementació del chip,
per això hi és. I evidentment tindrem en compte
tot el tema de l'oblicació de contenidors,
tota la feina que ja s'havia fet prèvia de passos
de vianants per assegurar la visibilitat, jo crec que això
ja és una cosa que ha quedat dins la casa i està incorporat
i de fet les propostes que es fan de contenidors
no emvisibilitzen i no tapen els passos
de vianants, per tant ja s'ha fet. Jo crec que és una mirada que el jove
ja va aconseguir inculcar i ja està incorporada
tècnicament, per tant no cal que li conteguin
en aquest sentit. I sobre
els efectes de la pandèmia o no, que deia Junts,
evidentment la pandèmia afecta
però no és exclusivament per la pandèmia, evidentment.
La pandèmia ens afecta, la pandèmia serà temporal,
la pandèmia també deixarà alguns avits que es quedaran,
els avits de compra online jo crec que han anat a més
amb la pandèmia s'han multiplicat i això
no crec que tiri massa més enrere, sinó que més aviat seguirà
avançant i measurablement perquè és un model
que s'expandeix com... no vinc a l'infinit
perquè no pot, però és un model
molt expansiu i jo crec que no s'aturarà
però és veritat que algunes coses veurem aminorades.
També dic que s'ha comentat que no recolliran
els desbordaments i sí que recolliran, hi haurà
servei de recollida de desbordaments i hi haurà
una camioneta que si m'aguka si hi ha algun desbordament puntual
per algun element que el contrador està ple, que esperem que no passi
perquè els contradors tenen molta més capacitat, doncs també
com fins ara, no perdem aquests serveis
de fet, modifiquem els serveis però aquests serveis
es mantenen. Jo crec que més o menys he anat
dient totes les coses, si creieu que n'hi ha més d'alguna cosa
ho comentem en una segona ronda.
Bé, Quico Ferrer demana la paraula.
Sí, gràcies alcalde. Just, aviam
quan fas una exposició i tu en saps d'això
s'ha d'explicar a tota la ciutadania que per això són esplens
i no és el que ens interessa explicar.
Evidentment que estem negreta i que jo tinc el que és a l'informe
però ho has d'explicar-ho tu, no t'ho haig de preguntar-ho jo.
I després una altra cosa.
Si el rei va dir que m'he equivocat matant elefants
què costa dir que ens hem equivocat amb el model
d'escombraries que teníem fins ara? Què costa?
Sí, ens hem equivocat i ara tenim aquest nou projecte
i aquest projecte estem esperançats perquè està funcionant
i no costa res. I amb això guanyes molt.
Guanyes que ets humà i que t'equivoques
i que les coses es poden fer d'una altra manera.
I sí, hi ha altres models de recollida porta a porta
però ara és aquest model que hem apostat.
Jo el que et demano és que si ens hem equivocat o t'has equivocat
o us heu equivocat, que es digui que ens hem equivocat.
I ara anem per això. I això jo crec que pot anar bé
per això o per això o per això o per això o per això o per això.
I que les coses, no només les que ens interessen. Gràcies.
Laia Flotats també ha demanat la paraula.
Sí, gràcies.
És en relació al tema de la...
M'he deixat de fer una pregunta abans
en el torn que he intervingut abans.
Que és en relació als contenidors, les bateries de contenidors
de treure i posar cada dia.
Ens agradaria saber quin és el cost que té el fet de posar
els contenidors i per què es fa això
en aquests dos punts, en el carrer 2 de maig i a Dr. Rivalta
i per què aquesta fórmula no es fa amb d'altres indurers.
Gràcies.
Gràcies. Doncs respondran just.
Sí, gràcies.
Jo diria... Laia, ara no et sabé dir el nom
de tots els carrers, però els contenidors de treure i posar estan
en una tutelera de cada 6 o 7 carrers, no només els que acabes
d'anomenar. Principalment es fa perquè
no és viable que el camió de gran tonatge
que passa per fer la recollida
tant en posterior com en lateral
pot entrar al carrer, donar la volta o fer la producció de donar la volta
i sortir. Principalment són carrers que són puls de sac,
que l'operació de marxa enrere és massa perillosa i els camions
no volen fer-la, per un tema de seguretat,
per les persones vianants. I, per tant, optem
perquè treure i posar, que és vital, que no és el més còmode
del món, jo ho reconec, no és el més còmode del món, però que
és la solució viable per mantenir aquesta proximitat amb els veïns i veïnes
d'aquests barris i d'aquests carrers que tenen aquesta casuística
que no en són molts, per sort, però en són uns quants.
I el que volia dir... I el cost? Se sap el cost exacte?
No te'l sé dir. Ho podem dir, eh?
Però ara mateix aquí no te'l sé dir.
El que volia dir és, referent a la
intervenció d'en Quico Ferrer, és que, evidentment,
si estem plantejant aquest canvi és que s'han detectat
mancances, errors, i
crec que amb aquesta proposta,
així ho estem reconeguent, també puc dir que
aquest és un món que està en permanent evolució
a nivell tècnic i tecnològic.
Hi ha solucions que, en el moment en què es va plantejar
el contracte, no existien,
i amb el temps hem vist que han anat desenvolupant-se.
I, per tant, no tenim cap inconvenient
en reconèixer que, possiblement, hi ha errors de partida,
però també és veritat que hi ha algunes situacions
que han canviat fruit del desenvolupament tecnològic d'aquest sector
que està en permanent evolució.
Doncs passaríem a les votacions. Vots en contra?
Entenc que és de l'Anna Vilanova i de Copamunt.
Hi ha algun altre?
No? Abstencions?
Esquerra Republicana?
I vota a favor de
Govern Junts per Catalunya i Quico Ferrer?
Doncs queda aprovat aquest punt.
El següent punt és l'aprovació inicial del projecte
per a les obres de millora de la sala municipal
de l'Ateneu de Sant Just.
Afansarà aquest punt la regidora d'Equipaments, Gina Pol.
Avui fem un pas important
en la rehabilitació i el manteniment del patrimoni local
i, a la vegada, amb un impuls també destacat de la cultura.
En aquest cas, el que es planteja
és tota una reforma estructural i tècnica
de la sala municipal de l'Ateneu
i aquí s'afronten diferents reptes.
Hi ha un malmesa pel pas del temps amb unes estructures
que els informes ja ens van manifestant
que s'han d'afrontar ja i aquest és el repte que afrontem avui.
Per tant, tota la coberta està malmesa
i, per tant, té tota una reestructuració profunda.
També el que es permet amb aquest projecte és garantir l'accessibilitat
en tot el recinte per tal que, per exemple, una persona
amb cadira de rodes es pugui moure amb llibertat per tot el recinte
i, d'altra banda, el que s'afronta són millores tèrmiques
i, a més, millores sonogràfiques
ja que és veritat que els equips tècnics havien quedat obsolets
per poder garantir una programació cultural de qualitat
i que permetés que tant les entitats com tota la programació
que s'hi pugui programar sigui de qualitat
i amb unes eines tècniques de nivell.
Per tant, arribar fins aquí no ha estat fàcil.
Sabeu que es va comprar la sala el 2017
i que diferents equips tècnics i polítics han treballat
amb regidors anteriors de cultura, com el Sergi Seguí i el Joan Basseganyes
i altres equips que hi han treballat, per tal de garantir
que s'arribés en aquest projecte que ha de generar
aquesta nova sala cultural pel municipi.
Per poder definir tot aquest projecte s'ha hagut de treballar amb diferents persones.
En un primer moment es va poder treballar amb totes les entitats
de l'àmbit de cultura a través del Pla d'acció cultural
on van definir usos i funcions que pogués tenir la sala.
D'altra banda, es van contractar també serveis de consultoria
per poder determinar aquesta sala com s'havia de rehabilitar.
S'havia de ser una rehabilitació integral,
s'havia de girar la sala, s'havia de fer-se un altre projecte,
però finalment s'ha proposat una rehabilitació
que manté molt l'estètica que ara veiem.
Per tant, el Teleferia era un rentat de cara i adaptació
a normativa i reptes del moment.
També es van treballar tot un seguit d'entrevistes tècniques
amb persones que fan ús constant d'aquesta sala.
I d'altres persones que han fet ús.
Per tant, el projecte d'avui no és fruit d'un moment,
sinó d'una feina llarg termini que han fet molts equips
i que aquí calia posar en valor.
D'altra banda, també hem de dir que avui el que fem
és l'aprovació del projecte.
Si s'aproves un procés per presentar elegacions de 15 dies
i d'altra banda s'haurà de treballar en el procés d'elicitació.
Una elicitació que es vol dividir en tres lots
amb molt ben definides les seves funcions
perquè puguin oferir el millor producte.
Es divideixen aquests lots en climatització,
amb un import de 217.000 euros.
Després hi ha tota l'obra, que és aquesta part de la coberta
que descastàvem i altres, com 1,7 milions d'euros
i la paràs de cenografia, que són 486.000 euros.
D'altra banda, jo sé que hi ha preocupació per part de la Teneu
i també per part d'alguns de vosaltres
per dir que les obres estan previst que durin uns 15 o 16 mesos
i per tant hi haurà una afectació profunda del pati del Roure
perquè és per on haurà de passar tota la maquinària
que permeti tirar endavant aquesta rehabilitació.
Es vol treballar amb la Teneu per afectar al mínim possible
tota la zona que li afecta del pati del Roure i del restaurant que hi ha.
I ahir mateix es va començar a parlar amb ells
per definir aquesta cooperació i aquesta afectació mínima com pot ser.
Però treballarem perquè sí que hi ha grups que estan amollats
per tot aquest tema perquè són molts mesos d'afectació
dels dos edificis, el de la Teneu i el de l'Ajuntament,
a part de tota la part de Malaret i el carrer Teneu i carrer Creu.
D'altra banda, perquè la gent es faci una idea,
perquè molts de vosaltres sí que heu vist el projecte,
si ara ens imaginéssim que entrem en aquest ateneu nou,
apareixen unes plantes que ara no existeixen.
Apareixerà una planta soterrani que ara no existeix,
per tant el que faran els tècnics serà aprofundir en el sol en 3 metres
de soterrània on hi haurà uns lavabos que seran accessibles
a través d'un ascensor i també tota aquesta part de sota
permetrà que els actuals vestuaris també tinguin accés
i estiguin dignificats i en aquesta alçada de soterrani.
Després hi ha la planta principal que estarà a peu de terra,
per tant només accedir a l'edifici ja serà accessible
i amb preu pla, i allà el que veurem
serà un vestíbul en el que podem tenir tota una zona
de recepció, on poder recollir les entrades
i també hi haurà un vestíbul més acollidor per la vegada
que la població hagi d'entrar en els diferents espectacles.
Les llotges i la grada es mantenen, tot i que es millora,
i després tota la plateia, el que s'ha proposat
és que sigui una plateia convertible amb unes cadires abatibles
perquè el que sí que es vol preservar són els usos que ja té la sala.
És una sala que tothom la recorda amb les imatges antigues dels embalats,
per tant el format del ball, de poder ballar al mig de la pista,
això s'ha volgut preservar en tot moment, per tant
aquestes cadires o butaques abatibles permetran que
si hi ha, per exemple, un espectacle musical
estiguis a la plateia veient l'espectacle, però si l'endemà
hi ha una sala de ball que es vol proposar
doncs que sigui totalment adaptable, o, per exemple,
una dansa al mig de la sala.
Aquests són els elements més importants i, d'altra banda, el que apareix
és una planta nova també, una planta que li podem dir una planta
com del tell, on allà el que s'ubicarà i es vol ubicar és tota la zona
de control, passos d'il·luminació, perquè hi pugui haver
una gestió del so i de la llum d'una manera molt més
professional. D'altra banda, també apareixen
noves zones de magatzem que s'havia demanat perquè
si hi puguin guardar tot tipus d'estris vinculats amb el món
del teatre, de l'escenografia, i sí que a la llarga
s'ha de treballar un pla funcional, un pla d'activitats,
un pla de finançament, que s'ha demanat el suport de la diputació
per tirar-lo endavant i que sí que demanarem la cooperació
i per fer-ho d'una manera conjunta i puguem tenir una nova
programació l'any 23 d'aquesta sala de l'Ateneu
de manera digna, treballant amb tots els operadors
locals que puguem i dignificant doncs tot el món
de les arts plàstiques, les arts visuals i tot el món de la cultura
en aquest espai nou que avui us proposem.
Moltes gràcies, Gina, per l'explicació.
Veig que hi ha unes quantes paraules
demanades.
A veure que no m'equivoquin l'ordre.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
No et veig.
Ara veig, que no veia la mà, perdona.
Cap problema, cap problema.
La venda de la sala gran per part de l'Ateneu
i l'Ajuntament, a part de poder obtenir líquid per entomar
les reformes que s'han de dur a terme per poder complir la normativa
que ha presentat, era també per aconseguir una sala
amb totes les necessitats tècniques i estructurals, i d'aquesta manera
aconseguir una sala referent al Vasio Bregat.
El projecte inicial presentat és ambiciós i amb una proposta
de reforma espectacular que convertirà la sala gran en una gran sala
que podrà acollir tota mena d'espectacles.
Però l'estudi acústic importantíssim per a una sala d'actes
és incomplert i poc concret.
En tot cas, el nostre company de la CUP, que és un especialista
aprofitarà el seu torn de paraules per parlar d'aquestes deficiències
de l'estudi acústic que hi ens veu fer arribar.
Per acabar la intervenció, m'agradaria crear
un model de gestió adient a la sala i hem pensat que potser
la millor manera seria, a partir d'una gestora externa
a l'Ajuntament, que pogués elaborar una programació estable
en tots els àmbits artístics, perquè tots els àmbits
artístics s'hi vegin representats.
Moltes gràcies, Anna. Kiko Ferrer.
Gràcies, alcalde. Segueixo sense veurors, no sé per què.
Primer de tot, felicitats.
Aquest projecte és un projecte que el necessitàvem,
que ens estàvem sant just i crec que comença a rodar.
Avui, el que aprovem és la proposta
als números que ens heu presentat, el que és el monto.
No em posaré mal amb el monto.
No em posaré mal amb el monto, perquè
després de veure el que és el projecte,
agraïa l'alcalde, l'Emili Pérez,
el Carles, el tècnic de l'Ajuntament
i el Joan, Josep Maria René,
que me'l deu explicar, i ja l'he entès, el projecte.
Entenc jo que estem en la primera fase.
Estem en una fase que crec que s'ha de curar
ajudats d'una direcció facultativa
i d'una licitació etc., etc., etc.
Però sí que és cert que m'agradaria
que estiguéssim a sobre tots.
Tots els que som aquí.
Que estiguéssim a sobre, perquè és un dels projectes més grans
que tenim aquí a Sant Just i crec que ha de sortir molt bé.
Ho dic perquè si ara, per exemple,
el nostre company de la CUP, el Carles,
té una preocupació amb el tema
de l'acústica.
Evidentment que la Gina ens ha presentat
un estudi de l'EPCA,
de l'entitat de prevenció del control acústic,
però no només és això, perquè amb aquest informe
està el tema de l'acústica a nivell exterior,
sinó que hem d'anar a un punt més.
Hem de treballar,
l'acústica de dintre,
i hem d'oferir, en més d'un 10 o un 11,
molt millor.
I això crec que ens hem de recolzar
amb aquesta direcció facultativa que aquí
no està especificada.
Hem de contractar una direcció que estigui especialitzada
amb aquest tema,
amb temes de sales de teatre, com aquests,
que crec que és molt important, perquè ens pugui ajudar
en el tema de les partides, que molt bé has dit aquí, Gina,
que estan repartides en tres partides,
i poder recolzar-nos i que emili cap a nosaltres,
cap a la constructora que fa allò que és el projecte,
o les necessitats que podem tindre.
Com a comentari, l'estructura aquesta canviarem,
que canviem tota l'estructura de fusta que tenim ara actualment,
amb l'estructura de ferro,
hi ha variables, amb el projecte,
si a l'Emili l'ha comptat amb una estructura de ferro,
també es pot comptar amb estructura de formidor
i ens evitem la indifugació.
Són cosetes que, evidentment, quan es liciti,
ja ho treballarem, però és un projecte que és molt maco,
que és un projecte que serà per tota la vida,
o per almenys per 100 anys més, i crec que hem d'estar a sobre.
Dit això, el que deies tu, Gina,
em preocupa molt el que és l'entorn i l'execució de les obres.
I, sobretot, a la Taneu,
on visc al costat, em preocupa.
Em preocupa que ho tinguem ben coordinat.
Em preocupa que els usos,
evidentment, tu quan fas una construcció nova,
o reforma, depèn de la reforma,
si és substancial, que en aquest cas sí que ho és,
la normativa et demana, jo què sé,
que tinguis places d'aparcament per menys vàlids,
hi ha coses que al millor estem centrant-se
en el que és el pressupost de dintre,
en el que és l'auditori, però no hem tingut en compte
l'adaptació o l'adequació de les nostres carrers
per poder tindre aquesta reforma de la Taneu.
Són coses que pot ser que sortim
i que tinguem una altra partida.
No sé si s'ha contemplat o no, jo no ho he vist reflexat
en el projecte i és bo que ho tinguéssim en compte.
I després, l'altra cosa, així com a destacable,
és...
Més que res és això, el que es deia,
el que és conviure el que és l'execució d'aquesta obra,
que tots estiguem contents,
els que treballaran amb la obra i els que viuen al costat de la obra,
i tindre el que és seguretat,
el que ho és o no, és una obra d'embargadura,
una torre per posar tot el que els encavellats i tot això,
i que tinguem el que són garanties. Gràcies.
Moltes gràcies, Quico. Ha demanat la paraula
en Carles García de la CUP.
Sí, gràcies, alcalde.
Aquest grup municipal, personalment,
perquè és un tema que professionalment soc molt proper,
m'he mirat molt bé tot el projecte
d'aquesta obra.
Començaré per la part arquitectònica.
Des del punt de vista arquitectònic, el plantejament que es fa d'auditori
ho trobo perfecte, trobo que està molt ben pensat
i que tot el que és el que es vol fer
és una gran idea i que tindrem un gran auditori.
I, per altra banda, em preocupen
el que són els subsistemes que composen un auditori.
Dintre de l'auditori tenim tot un sistema de climatització
que és un sistema de condicionament d'aire
que, vulguis que no, fa soroll.
Aquest soroll s'ha de quantificar, s'ha d'estudiar
i s'ha de veure quina problemàtica ens aportarà
i tot això no s'ha estudiat.
I no només farà soroll dintre, sinó que aquests equipaments
també fan soroll cap a fora.
Les màquines estan a la taulada
i faran una mica de soroll
de gent de veïnatge que tenen allà dormitoris
i també té dret a descansar.
I, per tant, tot això també s'ha d'estudiar.
La informació que tenim disponible dels estudis previs
que ens ha donat és molt insuficient
des del punt de vista d'allament acústic.
L'única informació que ens donen és una mesura
que va fer l'enginyer municipal fa un temps.
La resta d'informació és un cop i pasta
i poca cosa més.
I de la part d'acústica interna,
que és com afecta el so de dintre cap a fora
i de fora cap a dintre, que és el que anomenem l'allament acústic,
i dintre del propi recinte,
com que sentim les coses
en funció de quina gent ens ubiquem.
Es tracta que si seus al fons de l'esquerra
no se senti molt pitjor que al mig.
Actualment és fàcil d'estudiar,
hi ha programes d'acústica que ho calculen virtualment
en funció de la sèrie de paràmetres,
i tot aquest estudi acústic no està fet.
L'únic que se'ns diu és que dintre es posaran uns panels acústics
i que això ho soluciona tot,
i això us puc dir que no és així.
A grossa moda sí que solucionen alguna cosa,
però avui dia tenim enginyers capacitats
i aquesta informació la voldríem tenir disponible.
I tot això, a més a més, s'ha de coordinar.
Quan es fa l'obra, el tema de l'acústica ha d'anar coordinat,
perquè qualsevol error d'execució, tant en l'obra civil
com en la condicionament d'aire,
influeix en el resultat final,
i això requerirà també tenir una direcció
i una supervisió acústica que ho coordini tot.
Podríem entrar més en profunditat,
però això encara no seria el moment.
Conforme avança el projecte, estarem molt a sobre
per controlar tots aquests aspectes.
I de moment aquí el que farem és, nosaltres farem una abstenció
en el sentit que trobem que hi ha mancances molt importants,
però per altra banda és un projecte que ens fa molta il·lusió,
que ens agradaria tenir una auditoria aquí
molt digna i de molta qualitat, i pensem que
amb el pressupost disponible i amb una mica de criteri científic
i d'enginyeria es pot aconseguir.
Gràcies.
Gràcies, Carles. Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Alcalde.
Perdó, alcalde.
A vosaltres perquè s'entengui el nostre...
Ai, disculpa, disculpa, Sergi, que devia anar també la paraula.
Sí, sí, perdó.
Per suposat.
Perdó, Sergi, però és que devia anar la paraula.
Bé, des de...
Podem intervenir en aquest punt perquè caiem que avui
aconseguim una fita important, molt important,
pel que fa a l'avent de les polítiques culturals
i a l'aproximació a la cultura,
una cultura de major qualitat de la ciutadania.
Un camí que, com ha dit la Gina, ve de lluny amb un primer pas,
que va ser l'adquisició 2017 de la sala municipal
per poder-la rehabilitar.
Una adquisició que va venir seguida d'un debat sobre l'abast de la reforma,
de la rehabilitació, mantenim l'essència o canvi radical,
les noves oportunitats que s'obrien en la reforma de la sala,
la polivalència o l'especificació de la mateixa,
tots aquests debats que vam tenir que van ser molt interessants,
i realment voldria destacar que, des de Moem,
estem molt contents amb el model TriArt,
i les potencialitats culturals present i futures d'aquest municipi.
Un model que creiem que respecta la història i l'essència d'una sala
que està a punt de ser o és centenària.
Jo veig que la gent entrarà a la sala
i reconeixerà la sala gran de la Teneu de sempre,
però una sala que s'haurà modernitzat molt amb noves tecnologies,
de so, de llum,
una sala molt més segura, evidentment,
una sala accessible i una sala confortable per tothom,
també pels professionals i els professionals que vinguin a actuar.
Creiem que és un model que ens permetrà
tenir espectacles culturals diversos,
disciplines diverses, amb qualitat, amb major qualitat,
millorant aquesta caixa escenogràfica.
Una sala que ara també vol ser polivalent,
com aquesta essència de la sala gran que teníem fins ara,
que ens permeti créixer en apostes culturals de major qualitat,
però a l'hora que es puguin fer servir
per als finals de cursos de les escoles,
pels bais, pels sopars, per a les entitats.
Una sala que crec que no hem d'oblidar
que està en un context de Teneu,
que creiem que jo defenso com a mínim
i que hem de tenir la voluntat de crear sinèrgies amb la Teneu
i amb les seves seccions per poder crear
més activitat i, per tant, més oferta per a la ciutadania.
Una sala que ha més estat rehabilitada
amb criteris de sostenibilitat, és una sala molt més eficient.
I, a més, és una sala que estarà preparada per ser capaç
de ser el núvol de la primera comunitat energètica local
que volem impulsar des de la regidoria de transició energètica,
cosa que també trobem importantíssima.
Després d'aquesta aprovació que portarem avui aquí,
si és que s'aprova el projecte,
per a nosaltres el projecte PAS,
i el que jo crec que ja hem començat a treballar,
si no estem treballant ja, és el Pla Funcional,
un document que ens ha de poder definir de manera clara i precisa
com apropem aquesta cultura a través de la sala
a tota la ciutadania de Sant Jordi,
als infants, als joves, als adults i als grans de Sant Jordi.
Jo crec que aquesta és una aposta de mandat clara,
una aposta per la cultura importantíssima
i des de Moem el donarem al nostre, evidentment,
molt favorable com a Moem,
però amb la convicció que tindrem una sala d'aquí a any i mig, dos,
fantàstica per l'audir durant molts i molts anys pel nostre municipi.
Moltes gràcies, Just.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Gràcies, alcalde.
Com deia abans quan m'he colat,
per entendre el nostre posicionament
hem de fer una petita història, diguem-ne,
i ens hem de remuntar a un temps enrere.
Nosaltres en cap moment posem en dubte
la validesa del projecte que ens ha presentat,
del projecte arquitectònic,
però sí que posem en dubte la gestió que ha fet el govern municipal.
De fet, nosaltres ho haguéssim fet al revés
i passo a explicar-los.
Partim d'una base,
que és que a l'inici del mandat,
i està escrit en un article de la Portaveu del PSC,
el primer bulletí de mandat,
ja deia que els sabia molt de greu que Esquerra hagués marxat del govern,
etcètera, però que la porta continua oberta
i que mantenien la mestesa per buscar punts d'unió
i avançar plegats en el sito del consistori.
I així ho farem amb la resta de grups municipals a l'oposició,
amb voluntat d'entesa i diàleg per millorar serveis,
i val a dir que els primers mesos de mandat
sí que varen fer un parell de reunions
per parlar concretament d'aquest tema de la sala municipal,
per una qüestió també pràctica,
perquè el traspàs de temes que quedaven a sobre de la taula
entre un servidor i el regidor de llavors,
l'alcalde Joan Basaganyas,
doncs aquest era un punt que hi havia a sobre de la taula
i per tant ens varen reunir un parell de vegades per parlar-ne
i a partir d'aquestes reunions ara ens intentarem reunir
amb la TANEM, ens intentarem reunir amb entitats,
amb persones del món de les arts escèniques
perquè ens expliquin quines són les necessitats que tenen, etc.
Bé, d'això han passat dos anys
i la següent notícia que tenim és que ens trobem al punt
en una informativa fora de l'ordre del dia
però com a informació perquè és possible
que el dia de la informativa
ja estigués fiscalitzat i per tant en poguessin parlar.
Clar, la nostra decepció és molt gran, molt,
perquè tenint en compte aquesta voluntat d'entesa
i demà estesa per part del govern
i de fer dues reunions d'inici de mentat
amb una qüestió que creiem que, com tots heu dit,
que és estratègica i que el municipi necessita cosa
amb la qual estem absolutament d'acord, és clar, fer dues reunions
i després no saber quina continuïtat ha tingut,
si no s'ha fet, si aquest encàrrec ha tingut un retorn
i trobar-t'ho en un ordre del dia, doncs home,
i a més a més en un ordre del dia amb el qual no tens accés a la informació
perquè com que no està dins de l'ordre del dia
sinó que és altres informacions, vam haver de demanar-ho,
és veritat, se'ns va enviar per correu electrònic aquella mateixa tarda
i vam poder començar a treballar-ho, però és clar, ho vam haver de demanar
i se'ns va haver d'enviar per correu electrònic.
Jo crec que no costava res que l'equip de govern hagués dit
i abans d'ahir, fa una setmana, hem rebut el primer projecte
i mira, el volem portar a la informativa i quan tinguem un moment
trobem un forat i en parlem.
Perquè això és el que va passar després de la informativa
i crec que ara ho podeu comprovar, que no estàvem gens contents,
de pressa i corrents vam haver de buscar un forat per fer una reunió
i insisteixo, una reunió que crec que va anar molt bé,
que va ser molt positiva, però que ens hagués agradat tenir-la abans.
Per tant, hem de seguir el projecte, hem de forçar reunions,
hem de demanar documentació, amb una qüestió que tots creiem
que és estratègica pel municipi i amb una voluntat d'entesa
i diàleg per millorar els serveis i els recursos de la població.
Insisteixo que nosaltres no posem en dubte el projecte arquitectònic,
però sí que entenem que s'ha fet un projecte arquitectònic
sense tenir un pla d'usos ni un pla de gestió,
i això ho hem de fer sense fer-ho sense el regidor Fosalva.
Suposo que em fa referència perquè anem parlant moltes vegades d'això.
Sabeu que a Esquerra Republicana sempre hem defensat que abans
de començar a abordar la sala o la rehabilitació de la sala
calia començar a parlar de què és el que volíem fer dins d'aquest espai.
Sense saber què volíem fer dins d'aquest espai es fa molt difícil dissenyar un espai.
Com es gestionarà? Qui ho gestionarà?
Qui farà la programació? Serà personal propi?
S'ha d'externalitzar quantes persones? La teniu?
I, de fet, el mateix document del projecte arquitectònic ho diu.
Diu que ha basat el projecte arquitectònic en un hipotètic pla d'usos,
perquè no en té cap.
Per tant, ells han imaginat un pla d'usos, se l'han inventat,
pensant que aquí podem fer això i allò, i a partir d'aquí dibuixem una sala.
Ho diu literalment, pla d'usos hipotètic.
Per tant, entenem que això que estem reclamant no és cap bogeria,
sinó que, al contrari, és un document que creiem que és imprescindible.
Ara, imagineu, en el ple d'avui hem aprovat tres projectes de carrers.
Imagineu que porteu aquests projectes per remodelar els carrers
sense abans haver pensat si han de ser petonals,
si han de circular vehicles, si han de ser de plataforma única,
en quin sentit han de circular aquests vehicles,
si l'aparcament dels vehicles serà en bateria o serà en cordó.
O, imagineu, per exemple, també,
que un arquitecte es posi a dissenyar habitatges
sense saber qui van destinats.
Com pot saber si els ha de dissenyar en una habitació,
en quatre habitacions, en terrassa, sense terrassa,
amb la cuina integrada, en un o dos banys?
Doncs el mateix passa amb la sala.
Com podem dibuixar un espai que no sabem què hi passarà allà dins?
Pel que dieu, heu estat parlant amb diferents actors
de la vida cultural de Sant Justenca
i el que ens imaginem és què hi passarà el de sempre.
I creiem que no hi pot passar el de sempre en aquest espai,
perquè serà un espai absolutament nou,
absolutament actualitzat,
i correm el perill d'infraprogramar-lo.
I és un espai molt necessari pel municipi
que no ens podem permetre aquest luxe d'infraprogramar-lo.
Insisteixo, no ens hi posarem en com és la sala,
però sí que ens fa gràcia que digueu que en paral·lel
s'està elaborant aquests pla d'usos que tant reclamem,
que se l'ha demanat a la Diputació,
però tots sabem que al final, amb l'espai ja dibuixat,
el pla d'usos es correspondrà exactament
amb l'espai que ja hi ha dibuixat.
Evidentment, la Diputació no us farà un pla d'usos
que digui que heu de tirar a terra una altra cop la sala
i fer-la diferent.
Per tant, sabem que és una guerra perduda,
però insistirem que nosaltres,
que ho haguéssim començat a fer d'una altra manera,
ho haguéssim fet a l'inrevés,
però insistim que l'espai és necessari,
ens som molt conscients,
que el pla d'usos necessita,
som a l'aprovació inicial, és veritat,
és veritat que va per tràmit d'urgència
i, per tant, tot es retalla a la meitat,
són 15 dies per si es volen fer alegacions,
i el que convido l'equip de govern
és que no ens decebi més,
que la línia que hem iniciat aquesta setmana
parlem precisament d'aquesta sala
i amb altres trobades que hem tingut
per parlar de temes estratègics que han estat molt productives,
les hem tingut ahir i abans d'ahir,
perquè no ens agradaria tornar-nos a trobar
en una situació d'aquest estil, de veritat.
Gràcies.
Gràcies, Sergi. Josep Maria Cortés, de Junts.
Les gràcies.
Nosaltres, bueno, és que quasi que diria
paraula per paraula el que ha dit el Sergi,
menys al principi, el resum històric,
però la resta és una miqueta
també el que volíem plantejar.
Vaig a començar amb, primer, allò,
el que faig una proposta que llanço aquí,
que és, si recordeu haver-hi un dia
que el company de la CUP
va fer una presentació aquí, no?,
en directe al ple.
Clar, i de la mateixa manera que l'alcalde
ens acaba de dir que els contenidors,
entre altres coses, es canvien
perquè la tecnologia evoluciona,
crec que estaria bé que els plens,
doncs, no fer la presentació complerta
que se'ns va fer i que agraïm molt
de totes les obres de la Teneu,
però s'utilitzés aquesta eina de poder compartir pantalla
amb la gent que ens està mirant
i pels regidors que no han participat
en aquestes presentacions més extensives
per utilitzar això,
aquestes eines que la tecnologia ens facilita
i que ens fa aquest més modern,
ja que no estem en una sala asseguts,
doncs aprofitar-ho.
Un cop fet aquest incís,
l'edifici, el ben poc sostenible,
just deia que sí,
ostres, moltes vegades quan se fan aquests edificis
se'n fa bandera de la seva sostenibilitat,
de les seves ventilacions,
de les seves plaques solars,
de la seva innovació en aquest camp
i amb aquesta rehabilitació
no hem vist per aquest estil
que hi hagués.
Però a part d'això
hi ha el tema que estava explicant el Sergi.
Nosaltres...
és que ho he explicat molt bé
i no m'he d'adhergar gaire.
Clar, quan fas un carrer
penses que ha de passar en aquell carrer
el que s'ha de fer.
Doncs això passa amb aquesta sala.
Quina és la previsió d'aquesta sala?
La sala té les dimensions que té.
Si pots fer el que pots fer.
Llavors, un cop tens clar el pla d'usos
i què és el que hi podràs fer,
quin és el circuit, la programació que hi podràs fer,
jo crec que s'ha de dissenyar
a mida.
Clar, estem parlant de dos milions i mig d'euros.
Si comptem el que va costar comprar-ho,
tres milions d'euros.
Que no en sabem res.
A part del gran cartell que vam veure fa dos anys
que properament veureu aquest pavelló
i potser el veurem d'aquí dos anys,
que tornaran a venir eleccions.
Doncs el pavelló no arribava als dos milions.
Aquí estem parlant que passa de tres milions.
Passa que quan entraràs
hi haurà una planta,
un soterrani,
on hi haurà el subsol,
els lavabos i aquestes coses.
I sí que hi haurà ascensor,
però no hi haurà res.
El que hem de dir és que
quan estem gestionant els diners,
estem gestionant els diners de tots els veïns,
que l'IVI puja per poder pagar aquestes obres,
que els romanins aquests que han hagut
han sigut de coses que s'han fet.
Llavors, el que trobem,
tot i la crítica, hi votarem a favor.
Per què? Perquè ho portàvem al programa
i perquè creiem que era necessari
recuperar aquest espai pel poble i rehabilitar-lo.
Però el que creiem és que s'ha fet tot el revés.
Tinguem clar què és el que volem
que aquell edifici sigui de gran
i després arreglem-ho.
Perquè tenim experiències a Sant Just
amb bastants equipaments,
que després hem tingut el gran equipament
i realment està infrautilitzat.
Només que el que anem al Barri Sud
i al Casal de Joves o a la Bagoneta,
moltes vegades hi ha sales buides.
I aquestes infrautilitzacions
no fem edificis per fer,
no fem l'equipament per fer,
no fem l'equipament per fer,
no fem l'equipament per fer,
no fem l'equipament per fer,
no fem l'equipament per fer,
i això és el que hem de fer.
Gràcies.
Gràcies, Judit Maria.
Obrim un segon torn d'intervencions
perquè veig que en Quico Ferrer
demana la paraula.
I l'Ana Vilanova també.
Ana Vilanova, primer.
Jo solament era per fer un apunt al Just
que vingueu,
però que són excel·lents també.
Serà de nivell cultural semblant
o de gran format,
però en tot cas era aquest apunt.
Molt bé. Quico Ferrer.
Gràcies.
Començo.
Com tots sabeu,
aquest projecte, en principi,
es anava fent dues fases.
Una fasa que teníem al CEM fins ara
i anem a fer el tema d'incendis,
que és la documentació de barreres arquitectròniques,
i després l'altra vindria
a tot seguit.
Però s'ha decidit
fer-ho tot de cop, i molt millor,
perquè tenim els calés i ara ho fem,
i és millor fer una obra tota seguida
que no fer...
Aviam si tindrem el cèntim o no,
fer-ho fins a temps.
Però dit això, aviam,
jo és que
també, Sergi, com tu,
a la setmana quan m'he començat a empullar
el projecte, i sí que hi ha millores,
hi ha moltes millores en aquest projecte,
perquè és que el difícil d'aquest projecte
és que
no ampliem, treballem
sobre la volometria que ja tenim,
perquè, en principi,
el que es vol mantenir és l'essència
del que tenim ara actualment.
I això, volies o no,
és més difícil
de fer el que és una reforma
i el pressupost,
mira que jo, en quant a tema de números,
soc una mica de nafilat, no?
Quan he vist
el que és el projecte,
la coberta del que és aquest projecte,
allà hi ha molts calés,
perquè jo pensava que es restaurava
el que és la coberta,
i no es restaura, es fa de nou.
És com si traguéssim el que és el barret
i ho fèiem tot nou, i a més a més s'ha de picar,
i aviam què passa,
a la subterrani, que de no volgui
que trobem alguna cosa allà, perquè pot ser
que trobem alguna cosa, pot ser,
i llavors potser es parla de les obres,
però pot ser.
El que vull dir jo és que aquest projecte,
i no és per defendre el que és el govern,
però aquest projecte
s'ha apoyat
amb experts
que han fet altres projectes,
com pot ser el que és l'Atrium,
el Miriam va comentar que va demanar el que és consell
amb l'enginyeria que va fer
el que és l'Atrium de Viladecans.
Ho dic perquè potser
no ens han definit
Sergi i Josep Maria, el que és
el pla d'usos, però s'ha fet
una previsió perquè es pugui fer servir
com s'està fent servir ara.
Jo crec que el tema és,
escoltem, potser tenim temps, comencem ja
el que és l'elicitació
o aprovem el que és el pressupost
i comencem a treballar i realment
fem el que és
el pla d'usos, que evidentment
ja han fet la previsió
del que s'està fent ara, perquè no es pot fer
res més, perquè
la volumetria és el que hi ha,
els mètodes quadrats que hi ha són els que hi ha,
no poden fer més coses.
I per altra banda sí que hi ha millores,
perquè ara mateix, quan a tema de la sinografia,
si no me'n recordo amb el projecte,
hi havia com dues zones, una des de dalt
i una zona intermitja,
hi ha millores
i que realment
ens posarà el que és
una teneu,
una sala de vanguardia.
Jo és que ho veig així. Jo crec que
sí que és veritat que ens falta el que és
informació, però crec
que ens l'adonaran, perquè
és la base i l'engafada del que teníem fins ara.
Ja està, gràcies.
Gràcies, Quico. Sergi Seguí.
Perdona, alcalde.
Ai, perdona, just.
No, és molt ràpid,
per contestar-li a l'Anna. Perdó
si ha sonat, però no, en cap moment
voldria desmereixer la programació
que s'ha fet fins ara de teneu, que sé
que és bona, aquesta qualitat,
que feu molts esforços, a més, moltes persones
que voluntàriament esteu fent moltes
fases que partirà endavant de la teneu i en cap moment
desmereixer la qualitat
de les activitats
i de la programació que ara té la teneu.
Si ha de ser així,
ho retiro.
Sergi Seguí.
Gràcies, alcalde.
Dos coses molt breus. Una, jo no m'he començat
a empullar aquesta setmana, fa 10 anys que estic
amb el tema, i
dos, al final
han sortit un parell de vegades.
Si estem renovant la sala
per fer el mateix que estem fent fins ara
és un error.
Per fer el mateix que estem fent fins ara
simplement en posar-la
al dia amb aquella inversió
d'un milió i escaig
per fer-hi incendis,
per fer-hi cablejat,
etcètera, no és gaire que suficient.
Si invertim dos milions i mig per tenir una sala
de vanguardia o per tenir una sala l'última
o per tenir la millor sala del Baix Llobregat,
no pot ser perquè sigui
per continuar fent el mateix que estem fent fins ara.
Per tant, al final esteu venint el que portem
reclamant des de fa temps,
que és saber què carrer si vol fer allà dins.
Molt bé.
Tancaria.
Quico, és que no hi ha una al·lusió directa.
Hem dit que eren dues intervencions
per punt.
No hi ha hagut una al·lusió directa i, per tant,
tancaria la ponent.
Gina Pol.
Moltes gràcies.
Respecte als dubtes acústics
que manifesteu algun dels grups,
s'ha intentat passar tota la informació
més fàcilment disponible, però sí que és veritat
que els diferents projectes que s'han treballat
tenen més de 100 pàgines i, per tant,
si voleu amb més marge,
es pot complementar tota aquesta informació
que ha tingut l'assessorament d'una empresa especialitzada
amb acústica que el Carles García
la coneix i que, segons ell, no li dona credibilitat,
que és acústica integral,
i que és la que ha assessorat en tot el tema
dels penils acústics, aquest reforçament
de les façanes per evitar que s'escapi el so,
perquè sí que és veritat que l'Ajuntament
fa anys que lluita perquè aquest so
molesti el mínim possible el veïnat.
El mateix Sergi Seguí ho sap, i algun veí a la vora,
que és molt estricte, amb el soroll
que s'escapa de la sala,
truquen constantment a la policia, per tant,
un dels reptes que té aquesta sala és que no hi hagi
fugues de soroll, que es reguli molt bé
aquest control de l'acústica,
i, per tant, confiem plenament amb els equips tècnics
i els seus assessors que han fet
per tal de documentar tot aquest projecte.
I és veritat que, com a govern, ens hem ofert
que si el Carles, quan es treballa el contingut
del lot, hi ha algun element més acústic
que vol analitzar, que tingui
plena llibertat per analitzar-ho i fer les seves aportacions
en aquest perfil més de tècnic
que no tant com de polític.
Perquè aquí el que fem és una aposta política
per a la rehabilitació, i la rehabilitació
et permet unes determinades consideracions
en aquesta sala. Potser el Sergi Seguí,
quan era regidor, preferia
tirar terra a sala, invertir-la
completament, fer un altre tipus de sala
i teníem un auditori que et permetia estar
en les màximes categories
del món escènic actual.
Però en el moment que tu apostes per fer una rehabilitació
de l'espai, vols conservar
tal com és la platea,
els palcos, i vols que allò
s'adacui a la normativa actual
i amb l'entorn que té,
doncs és en el moment en què estem ara.
No comparteixo gens tot el que ha manifestat
en Sergi Seguí respecte a que
hi ha una feina que no s'ha fet.
És que la feina l'ha fet ell, com a regidor.
L'any 2015 es va demanar un recurs
a la diputació de Barcelona per fer el pla d'acció cultural.
I en aquell pla d'acció cultural es recollia
quins usos tenia la sala i quins nous usos
es volien donar. Per tant,
es volia passar d'un ús més vinculat
a un vall de saló, a unes
opcions teatrals que ens fan
les escoles, a nous usos
que eren aquests usos de les arts escèniques.
Per tant, hi havia tot un pla d'acció cultural
que ja analitzava quins usos
es volien tirar endavant. Després,
es va pagar una consultoria
per tal que treballés quines possibles
conversions de la sala es podien fer.
Rehabilitació, girar-la i allà mateix
ja es recollia tot un seguit d'informació
que la veu treballar vosaltres mateixos
amb la Berta i el Sergi, en el qual
us van fer entrevistes a vosaltres mateixos
i gent de la Teneu, com en Camp Preciós
o la Berta Macià, en el que ja es recollia
aquest repte escènic que es volia fer.
Aquesta feina prèvia és la que se li ha traslladat
a l'Emilio per del que recollies
en el projecte, perquè no tindria cap sentit
que ho féssim ara. Per tant, la feina la veu fer
ben feta vosaltres mateixos fa un temps.
En la que recollíeu tot allò que es volia,
sí que és veritat que no arribem a la màxima
catalogació que volíeu vosaltres per entrar
en determinats circuits teatrals,
però és que, mantenint la sala com està,
hem arribat al màxim possible que ens permetia.
La sala i també el pressupost,
perquè invertir més de 5 milions d'euros
en una sala que entri en grans circuits teatrals
com a municipi també era
una inversió molt elevada
que ara mateix no estaríem
aprovant aquest projecte, estaríem esperant
més anys fins a trobar aquest finançament.
A dia d'avui es fa una oferta
o una proposta digna
que incrementarà molt
la qualitat artística, tècnica
i del mateix edifici i, per tant,
lamento que el projecte
l'hagueu pogut veure en tan poc de temps,
com va estar acabat el projecte
se us va presentar
al mar de la comissió informativa,
és cert que hi ha hagut molt poc marge,
però també tenim tot aquest període ara
amb tota la feina que s'ha fet
i ja el disseny que es fa de la sala
perquè aquella espai escènic
ens permeti la màxima capacitat
programadora possible.
Es vol treballar amb la Teneu, per suposat,
com ha manifestat l'Anna o el Jús
o el mateix Sergi o el Tico,
que són els nostres veïns artístics
o culturals, per tant,
seria absurd posar-nos d'esquena,
aquí comparteix totalment la visió de l'Anna Vilanova,
els grans experts culturals del poble
històricament sempre ha estat la Teneu
i ells sols no podien sostenir aquesta sala,
per tant, què ha fet l'Ajuntament,
que és l'ens que ens aglomera a tots?
Doncs quedar-se a la sala per impulsar-la econòmicament
i que després la programació s'enriqueixi
amb el coneixement i el bagatge de la Teneu,
no es podria fer una altra cosa, seria absurd.
Per tant, continuo defensant el projecte,
lamento si en algun moment
no heu tingut tota la informació,
que és d'un gran pes i era molt difícil de compartir-la,
em vaig oferir a fer noves reunions a posteriori
si cal,
i per tant, el diàleg és obert,
la mà estesa que deia el Sergi sempre ha estat,
ahir mateix estàvem reunits parlant d'equipaments de futur,
fa uns dies o avui mateix
hem aprovat un reglament negociat amb vosaltres,
si això no és diàleg,
que algú em digui què és,
és una màxima interacció en tots els temes,
però hi ha projectes que arriben
amb el calendari que arriben
i tenim el marge de compartir el que hi ha,
però bé, el projecte el tenim aquí,
podem treballar tots els diferents lots
i tenim tot un procés ara amb la Diputació de Barcelona
perquè la feina que ja es va fer
es millori i s'acoti
d'acord amb una programació,
uns reptes de pressupost que també haurem de negociar,
perquè el mateix estudi que feia la gestoria
ja analitzava quins costos
i el volum d'obres es podien acollir en aquesta sala.
Per tant, jo crec que el que hem fet
les persones que ara estem al capdavant
és posar en valor la feina feta,
no tenia cap sentit fer-la o començar-la de zero.
Per tant, disculpo si segurament no hi havia
el diàleg obert que preteníeu,
però no era pas aquesta la voluntat de l'obert.
Molt bé, doncs passarem a votacions.
Vots en contra?
Esquerra republicana?
No, m'agradaria puntuar-hi ja una cosa,
però potser molt ràpidament.
Tenint en compte que...
En Quico també ha demanat la paraula.
Que m'ha respost a mi
i entenc que si hi ha qualsevol cosa a la regidora de tancar
només faltaria...
Primer de tot, jo crec que a la meva intervenció primera
he dit que aquesta setmana sí que hem tingut
trobades profitoses i que les agraïm
i que ahir estàvem parlant...
ahir estàvem fent una reunió, jo diria que,
fins a aquestes hores del vespre
i que, sincerament, aquesta va estar molt bé.
Sobre els recursos que comentava la regidora
i seré molt breu,
el recurs del 2015 que es va demanar la Diputació,
recordo que el vam demanar perquè teníem
un debat intern a l'equip de govern
i hi havia regidors i regidores que necessitaven
tenir informació, necessitaven tenir dades sobre
quin estat estava a la sala,
què s'hi podia arribar a fer,
però era un estudi molt genèric.
És veritat que vam demanar el pla d'acció
cultural on, a més a més de la sala,
es parlava de moltíssimes altres coses.
Per tant, aquest
per a nosaltres no té absolutament res a veure
amb el tema que estem parlant avui.
El document que es demana el 2018 a BISAP
que se li encarrega a BISAP i a Jaume Colomer
i a Yves Chapon també,
que són dos assessors en temes de matèria cultural
i d'equipaments culturals,
bàsicament el que fan és explicar-nos
què s'hi pot fer arquitectònicament
en aquest espai i quin espai
podem arribar a tenir.
I com deia la regidora, hi havia un que proposava
girar tota la caixa escènica
per posar-la, diguem-ne, d'espalles
al carrer de Teneu en comptes de com està ara
i hi havia una altra opció que era mantenir-ho
com estava
com està ara, però
fent aquestes endreses
que comentàvem abans, de cablejat, etc.
I després hi havia una altra que era
tirar la terra i fer-la de nou
per poder entrar en aquests circuits que comentava
la regidora.
Això no és cap peduç, això el que diu
és què pots fer-hi en aquest espai
i quines opcions tens depenent de la decisió que prenguis.
S'ha pres l'opció de rehabilitar-la
i de tenir-la exactament com ara
però posada al dia, cosa que està molt bé
i que insisteixo que nosaltres no ens ficarem
en aquesta qüestió, però
d'això a tenir un pla d'usos hi va un munt.
Un pla d'usos el que t'ha de dir és
quanta activitat suporta
tot aquest espai, de quin tipus, etc.
I això és el que no hi és
i això és el que reclamem. No estem aquí dient
que no hi ha documentació al respecte, sí que n'hi ha
i s'ha utilitzat, també ho hem dit, que s'han fet reunions
amb diferents persones,
amb diferents col·lectius i això està bé
i fruit d'això i aquest resultat, el que diem és que aquest resultat
a nosaltres ens arriba dos anys després
de les primeres trobades i trobem que ens
arriba coix, que ens arriba coix
d'una documentació que creiem imprescindible
i que no hi és i que vosaltres dieu que l'heu encarregat
a la Diputació i que ja ha arribat.
Doncs ho he dit abans, estem a l'aprovació
inicial, no ens hi oposarem,
això tirarà endavant perquè és molt necessari
un municipi, però
el que arribi de la Diputació
quadrarà perfectament amb l'espai
que hi ha dibuixat i a partir d'aquí treballarem
com ho hem fet sempre, ja està, simplement això.
Molt bé, moltes gràcies.
Quico,
veig que abans la paraula però no hi ha cap al·lusió.
No sé si vols un comentari
però que sigui molt breu perquè no hi ha hagut cap
al·lusió.
No, és que li he preguntat a la Gina una cosa
i li he fet la meva intervenció però no m'ha contestat,
és només això. Quina era,
Quico? Si hi havia una previsió
per al que és
a l'exterior, el que és a l'entorn,
a nivell del que és
menys vàlids o tornar
a asfaltar el que és el terra,
per al que pugui passar a nivell de les obres,
si hi ha alguna previsió amb aquests dos consells
que heu presentat, només és això.
Molt bé, molt bé, doncs contesta
la regidora i passem a votació.
Sí, pel que diu ara el Quico,
sí, clar, es vetllarà per tot l'entorn
com es fa en qualsevol obra i hi haurà una direcció d'obra
que serà molt important perquè haurà de coordinar
o potser una única empresa que guanyi els tres lotts
o tres empreses que guanyin els diferents lotts,
per tant, per suposat que ja estarem a sobre
i que quan algú actua al damunt
de la plaça Malaret, si es fes malbé,
l'obligació d'aquella empresa
que està contractada és deixar-ho tal com estava,
no? Un cop va començar
l'obra, per tant això no hi ha cap problema
ja es farà i la direcció d'obra precisament
amb aquesta obra serà molt important
perquè pot arribar a coordinar tres empreses
amb un entorn delicat que és la Teneu
que és un edifici amb molta història.
D'altra banda, pel que deia el Sergi,
només no vull entrar en cap debat, però no arribarà
cap document de la Diputació. Treballarem conjuntament
un document amb el suport de la Diputació
i jo vull que quedi clar, no arribarà una cosa tancada
que no veieu vosaltres, sinó que treballarem
de la maneta de la Diputació per tenir
aquest document, que ara no hi és i que ho hem admet
que no hi és, però que el treballarem amb vosaltres
i tenim 15 mesos per fer-ho
d'acord amb la documentació que ja existia.
I m'he deixat una cosa, perdó, alcalde,
en Josep Maria Cortés parlava
que aquest edifici serà poc sostenible,
doncs no, aquest edifici
tindrà, bueno,
compta amb una ajuda o una subvenció
de l'IDA i de 450.000 euros
i segurament aquest edifici s'està treballant
perquè tingui la qualificació energètica
de major eficiència, que és la de la lletra A.
Per tant, es treballa
totalment amb criteris de sostenibilitat
i, com deia també en Josep Salva,
tota la seva coberta en un futur
donarà cabuda a plaques que podran
treballar l'energia de forma sostenible
i d'acord amb les línies de govern.
Moltes gràcies, Gina.
Passarem a votació. Gràcies, Gina, per contestar.
Jo només vull dir una cosa, el meu vot
serà favorable, alcalde, però
segurament haurem de fer el que és un altre
document per fer una ampliació
de pressupost, perquè ja et dic jo que anem baixos.
Molt bé.
Gràcies. Vots en contra?
No hi ha cap abstencions
de la CUP
i Anna Vilanova
i Esquerra Republicana.
Vots a favor
de
Govern, Junts per Catalunya
i Quico Ferrer.
Doncs queda aprovat aquest punt.
Anem a l'àrea de serveis de la persona.
Junts per Catalunya també dic que sí.
Sí, sí, ja ho he dit.
El punt
3.3.1 de l'àrea de serveis de la persona
és l'aprovació de la revisió de preus
del contracte per la gestió del complex
esportiu de la Bonaigua
del període 1 de gener a 31 dezembre
2021. Defensarà aquest punt la regidora
d'equipaments, Gina Pol.
Sí, d'acord amb el contracte
i de forma anual s'ha de fer una actualització
tant de la subvenció com del cànon.
En aquest cas, el període que s'analitza
el resultat de l'IPC va ser negatiu
en un 0,6. Per tant,
els imports tenen una davallada
perquè ha estat negativa la quantitat.
Per tant, la subvenció quedaria en 169.300 euros
i el cànon en 12.296.
I aquestes són les xifres
que, d'acord amb aquest IPC,
doncs van a la baixa.
Molt bé, moltes gràcies.
Veig que no hi ha cap
intervenció sol·licitada.
Anirem a votació.
La Montse Molinero demana la paraula.
Montse?
Nosaltres políticament
denunciem que no tornarem a votar
afavorablement
ni ens abstindrem
a cap tramitació referent al complex
esportiu de la bona aigua
fins que no enfrontem el debat necessari
sobre les tarifes que ha de pagar
la ciutadania, perquè la modificació
d'aquesta tarifa a la baixa
és el que volem d'Esquerra,
modificarà aquest contracte de gestió
i suposarà una major aportació del cossospòs municipal.
I n'hem de parlar.
Fa molt temps que ho estem demanant.
Ho demanem des del primer dia del mandat.
Per tant, el nostre vot serà
totalment en contra.
Avui, Montse, de fet, estem aprovant
una reducció de l'aportació.
L'acord que ara vam aprendre
era que tot el que fes referència
al complex esportiu de la bona aigua
fins que no féssim la sentada
i parléssim del complex,
l'Esquerra votaria en contra.
Molt bé. Doncs, votes en contra
ja a Esquerra.
Abstencions.
Anna Vilanova.
CUP.
Junts no veig què voteu.
M'ho podeu dir, sisplau, que no us veig?
Abstenció.
Abstenció i vot a favor
de Quico Ferrer
i govern.
Ho he dit bé? Sí.
La CUP és abstenció, Carles?
Sí.
Queda aprovat aquest punt.
Anem a les mocions.
Moció que presenta Esquerra Republicana
pel reconeixement públic del dol
peri natal, gestacional
i neonatal.
Aquest punt el defensarà?
Desirem? Sí.
Gràcies, alcalde.
Comentar que és una moció presentada
per nosaltres amb aportacions
del PSC.
La pèrdua peri natal, gestacional
o neonatal és una realitat
encara sovint molt invisibilitzada
socialment i que pateixen moltes famílies
en silenci.
El 2019
van morir 157 menors
d'un any, dels quals 34
abans de les primeres 24 hores
i 96 entre el dia 1 i el dia 28.
Es considera mort gestacional,
peri natal i neonatal
les pèrdues que es donen durant l'embaràs
o en el moment al voltant del naixement.
És a dir, pèrdues durant la gestació
ja siguin les primeres setmanes d'embaràs
o en gestacions
a partir de les 28 setmanes,
que són les més fatals tardana
durant el naixement o les morts dels neonats
fins als 28 dies de vida.
La mort d'un gestant o infant
recent nascut segueix sent un tema tabú
en la nostra societat, silenciat
i minimitzat, fet que provoca
que sovint les famílies que pateixen
una pèrdua d'aquestes característiques
es troben soles a l'hora d'afrontar aquest dolor.
Ha estat gràcies al trencament del silenci
de moltes mares, de moltes famílies
i d'entitat que aquest dol peri natal
no reconegut, a poc a poc
disposa de més visibilitat, reconeixement social
i també mèdic davant les pèrdues d'un fill.
Avui hi ha moltes professionals
més preparades que acompanyen
les famílies en tot moment.
Existeixen grups de suport per famílies
que han passat pel mateix procés
i fins i tot el Departament de Salut
va publicar una guia al 2016 sobre aquest tema.
I també són diverses
les entitats que treballen
des d'arreu del territori per visibilitzar
aquest fet i acompanyar les famílies.
També són cada vegada més nombrosos
els ajuntaments del nostre país
que, compromesos amb aquest fet,
treballen per dotar al municipi
d'un espai de reconeixement per les pèrdues
peri natals i estacionals i neonatals
per fer extensiu aquest reconeixement social
i per facilitar un espai de culte comú
per totes les famílies.
Es tracta d'un espai col·lectiu específic
per facilitar el dol i l'acompanyament
de les famílies que pateixen la pèrdua
després del cas o després del pas.
Fins i tot, alguns ajuntaments
realitzen activitats conjuntes en memòria
un cop l'any i possibiliten
que les famílies que si ho decidgin
puguin realitzar un enterrament individual.
Per aquest motiu, considerem prioritari
promoure accions al nostre municipi
com un espai de reconeixement
i acompanyament per les famílies
que han tingut pèrdues d'essers estimats
en aquestes condicions
i visibilitzar així el dol peri natal,
una importància que es mereix.
Per aquests motius, el grup municipal d'Esquerra Republicana
proposa l'adopció dels següents acords.
Primer, l'Ajuntament de Sant Just Desvern
es posa al costat de les famílies
que han tingut la pèrdua d'un ésser estimat
en mort peri natal, gestacional o neonatal
i les acompanyarà en el seu procés de dol
si així ho manifesten.
Segon, estudiarà a nivell local
el disseny i creació d'un espai
de suport i confort per a aquelles persones
que han patit una pèrdua peri natal
gestacional o neonatal en forma d'espai físic
al cementiri municipal.
Es treballarà per implicar un o una artista
local en aquest projecte.
Tercer, la creació d'aquest espai de reconeixement
i acompanyament per les famílies s'haurà de difondre
a través dels mitjans municipals locals
i se'n farà difusió perquè la població en sigui coneixedora.
Quart, es proposarà a la biblioteca municipal
la creació d'un fons de llibres,
revistes i altres suports sobre avortaments,
dol i mort peri natal,
així com de filmografia específica.
Cinquè, expressar el compromís de l'Ajuntament
en realitzar anualment un acte de recordança
d'aquests infants
en el mar del Dia Mundial
de l'amor gestacional i neonatal
el 15 d'octubre
i realitzar campanyes de sensibilització
per visibilitzar i donar suport públic
a les famílies.
Sixè, l'Ajuntament de Sant Just
es compromet a donar suport a les associacions
destinades a acompanyar en el dol
peri natal, gestacional o neonatal
que puguin sorgir al municipi
i també donar suport i acompanyament als progenitors
que es trobin en aquestes situacions.
I setè, comunicar aquests acords
a les associacions Abdae,
la xarxa 06 Sant Just, Petits amb Llum,
Coracor, Espai Psicos,
Maternitat Arcoíris,
Red El Huetco de mi Vientre,
Humamanita,
Espai de Paraula, Renacer Barcelona,
Gestdol i Líder d'Estats.
Moltes gràcies, Decider.
Veig que hi ha paraules demanades.
A veure, Ana Vilanova.
Sí.
De forma breu, amb aquesta emoció
he pogut prendre consciència d'aquesta problemàtica
que és més freqüent del que pensem
i que em pensava.
La poca visibilitat d'aquesta situació
tan traumàtica fa que els progenitors
se sentin sols i pocs reconeguts
en el seu dolor.
Per tant, és un dol silenciat, no?
És terrible.
Per aquest motiu, agraeixo a Esquerra
que hagi dut aquesta emoció a plenari
i em sumo a tots els acords que proposen.
Gràcies, Ana.
Quico Ferrer.
Sí, gràcies.
Jo també em sumaré.
La veritat és que desconeixia
aquesta problemàtica.
No és que la desconeixés,
és que no...
no la tenia present
i m'ha servit molt aquesta emoció
que heu presentat a Esquerra Republicana
per saber, per conèixer
d'aquest tema.
Jo vaig fer la proposta
que si poguéssim
demanar algun ajut
pel part de l'Ajuntament
per ajudar les famílies
que pateixen el que és...
Això és la proposta que vaig llançar,
però l'emoció
que heu presentat
ja aporta
ajuts que podríem donar
des de l'Ajuntament.
Per mi serà un vot favorable a Esquerra.
Gràcies, Quico.
Just for Salvo, m'ho heu sent just.
Alcalde,
nosaltres també farem
un vot favorable a l'emoció.
Des del Govern,
haurem d'estar proposant
alguns canvis, petits ajustos
a l'emoció que s'han vist reflexats
quan la gira va conversar amb la de giret.
Per tant, veiem diable
i estem completament d'acord amb l'emoció
i, per tant, farem un vot favorable.
Laia Flotats,
Junts.
Gràcies.
El nostre grup municipal
farà un vot favorable.
Considerem que és una iniciativa
que està bé que l'Ajuntament de Sant Just
la tiri endavant,
tenint en compte que hi ha uns quants ajuntaments
que així ho han fet, com el d'Ajuntament de Barcelona
o l'Ajuntament d'Igualada, que recentment
han inaugurat un espai
pel reconeixement públic del dolprí natal
als seus respectius
cementiris.
Per tant, en aquest sentit, que l'Ajuntament de Sant Just
creï aquest espai,
faci aquest reconeixement, també ho veiem bé.
Xina Pol.
Partits socialistes.
Gràcies. Agrair la dècada
i la voluntat d'incorporar aquestes millores
dic que és veritat que és una realitat
bastant desconeguda, sobretot a nivell local,
perquè sí que és cert que els diferents hospitals
que tenim de referència i a l'entorn
tenen programes d'atenció del dol amb equips
multidisciplinars i, per tant,
la família que li passa aquella realitat
en el mar d'hospital té un acolliment molt immediat,
però és una realitat que arriba poc, per exemple,
a l'ambulatori, parlant amb responsables de l'ambulatori
són casos poc freqüents,
a vegades sí que es comenta pediatria, però a vegades
és una realitat una mica amagada
i el fet que, gràcies a Esquerra,
es proposi un espai en el cementiri perquè ningú
no cal que expliqui res, pot anar al cementiri
i tranquil·lament estar-se davant d'aquell espai
com de record, fa molt digne
aquest dol, fa molt digne que la família
de manera totalment anònima
busqui aquell acolliment en aquest espai
que conjuntament es vol dissenyar
i, per tant, pensem que
pot ser una eina d'acompanyament
molt vivencial i, per tant,
és molt positiva per les famílies que passen
per aquesta situació tan complicada,
per tant, dotarem totalment a favor d'aquesta
iniciativa d'Esquerra Republicana.
Molt bé, doncs,
tancaria l'aponent,
decidiré, no sé si vols afegir alguna cosa.
Bé, gràcies a tots els grups
per poder-se aprovar aquesta emoció
per unanimitat.
La CUP no ha manifestat el vot.
És favorable, Carles?
Sí, sí, també, totalment a favor.
Doncs, per tant, s'apropa
per unanimitat aquesta emoció.
Passem a les proposicions
d'urgència, que n'hi ha dues.
La primera és un suplement
de crèdits i creix extraordinaris
per reconeixement extrajudicial de creix
de diverses despeses meritades el 2020.
Primer haurem de votar l'urgència.
Vots en contra?
No hi ha cap
abstencions?
Tampoc.
S'aprova l'urgència.
Doncs, donaré la paraula la regidora
d'Isenda, Quima Jiménez.
De nou a tots i a totes.
Doncs, d'aquí hi ha dues coses.
Primer de tot, comentar-vos que a la Comissió
Informativa la intervenció ja es va
explicar, es va anunciar l'urgència
d'aquest punt. Estava clar que
vam poder parlar del suplement de crèdits
i aquest sí que el teníem ja fet
i es creia que arribaríem al ple
i el reconeixement extrajudicials,
la intervenció ens va comentar que encara estava pendent
de ser intervingut. Finalment,
la intervenció ho ha pogut fer tot i és el que portem
i d'aquí l'urgència. Demanem disculpes
perquè ahir es va enviar
aquest expedient a tots els
regidors i regidores de la corporació.
Amb alguns d'ells ja vaig poder parlar
a primera hora per explicar
que venia aquest informe.
Dit això, segueixo.
Aquí hi ha dos punts. El suplement de crèdit
per import de 200-2426
amb 78 correspon a la sessió d'ús
d'una nau, que és la nau de l'Espigulera,
que és la propietat de Promunça,
i no teníem crèdit ni en l'any 2019
ni en l'any 2020. Per tant, el que fem ara
és tenir aquest suplement de crèdit per tal
de poder pagar i regularitzar aquests dos anys
a Promunça.
En el ple del mes de maig tindrem
el conveni o contracte
del lloguer de la nau
i que sapigueu que l'import
serà menor, ja que
després d'haver fet tots els estudis pertinents
l'import que resultarà
i que veureu en el ple següent
serà que és un import mensual menor
que si feu els càlculs
dels 200-2426 amb 78-24,
veureu un import que és més alt
que el que aprovarem, perquè després
d'haver fet els estudis econòmics
l'import que pagarem de lloguer serà menor.
Ho veureu el mes de maig.
I l'altre punt que portem són els crèdits
estalvinaris per reconeixement extra
de judicials de crèdits de diverses
despeses realitzades durant l'any 2020.
Aquest import, que és el VAT,
com tots sabeu si us heu llegit,
l'expediment és d'un milló 5218
amb 11 euros.
Aquest punt és el pas previ perquè
en el ple del mes de maig portarem
el reconeixement de les obligacions,
és a dir, d'aquelles factures que han estat
amb retard, però
que no tenien o se'ls havia acabat
la partida econòmica.
Però no significa que aquest milló
5.000 sigui que no hi hagués pressupost
suficient. D'aquí, en aquest pas,
la intervenció podrà veure quines factures
van en càrrec al pressupost 2020,
que ja està retingut i en partides,
que llavors això es farà un decret
de l'alcalde amb totes aquestes factures
i automàticament ja es passaran
i podran pagar sense cap problema
i llavors portarem la part de les
factures que no hi havia partida suficient
en el pressupost 2020.
En aquest expedient, llavors ho podreu veure
perquè es demanaran els tenis de la casa
al motiu perquè aquestes factures que es porten
com estan judicials i que no tenien partida suficient
en el pressupost 2020,
per què no en tenien i que ens donin una explicació
a tots del per què.
I això és el que portem.
Però sobretot, no us penseu, aquest milló
5.000 euros significa que no hi ha
pressupost o no hi havia pressupost suficient
en el 2020.
Moltes gràcies, Quima.
Veig que l'Anna Vilanova
demana la paraula.
Bé, més que res per comentar que en aquest punt
ens abstenim però que podríem votar
perfectament en contra perquè creiem que responen
a una plenificació que tampoc no en tenim
gaire bé. A mitjans de l'any passat,
en plena pandèmia s'aprova una ampliació
de capital a promoció de 1.700.000 euros,
una ampliació que la majoria
de grups de l'oposició no vam veure gens
clara i ara resulta que s'han de fer
front a tots aquests suplements de crèdits
i crèdits extraordinaris
per despeses del 2020.
Quico Ferrer.
Gràcies,
alcalde.
Jo aquí volia
una mica
tocar una mica el crostó
o preguntar el per què
el tracte que se li fa
la cunsa perquè se li deixa de pagar
180.000 euros.
Si fóssim nosaltres
una persona física,
els jutjats,
hem de ser serios.
I l'única
explicació que jo tinc
amb aquesta pregunta que faig
és que l'Ajuntament va fer una aportació
de 500.000 euros perquè s'ha de coer la nau.
És l'única explicació que tinc.
L'Ajuntament
em té 200.000 euros,
me n'arregles perquè amb el futur serà meva.
Ja ho restarem, ja farem demà sí de menys.
Però a mi
em sap greu,
perquè estic a promulsa
i em sap greu que se li deguin aquests calés.
Jo crec que hem de ser més serios.
Ara es farà el que és aquesta aportació, ho aprovarem
o no sé què sortirà.
Però crec que hem de ser més rigorosos.
No pot ser que tinguem aquest acumulat.
Sí que és veritat
que nosaltres aportem
el que és l'Ajuntament
en promulsa, però no
ens hem de recordar que
promulsa és una societat anònima.
No és
no pot tindre el que és aquest
180.000 euros de deute.
Duit això, ja està.
Gràcies.
Molt bé, no veig més
peticions de paraula.
Per tant, tancaria l'aponent, Quima Jiménez.
Dir-vos que
se li deuen els 200.000 que
corresponen a dos anys del lloguer.
I aquest lloguer finalitza
el que tu has dit, Quico, no té res a veure.
L'any 2018 es finalitza un contracte
conveni del lloguer d'aquesta nau
i s'havia d'avaluar i s'ha d'avaluar
què es feia, si es comprava la nau
o no es comprava.
Què passa? Que en vista que no es comprava
es prorroga d'alguna manera
el contracte, però no es posa
els diners que corresponen
als dos anys. Què passa? Que quan has anat
a fer i per visualitzar-lo dius
ostres, és que no els hi hem pagat, perquè no hi havia
el contracte que correspon ells.
Des de casa, en l'intervenció
et diu, no, no, per poder fer càrrec
d'aquestes factures que són, que corresponen
als dos anys de no haver fet
el contracte, és a dir, ens vam pensar tots
que estava prorrogat d'alguna manera, doncs què ha passat?
Que els hem de pagar. Però és que no té res a veure
amb què estàs dient tu. Això són
dos anys de lloguer. Si has utilitzat
una nau durant dos anys
llavors li hem
de pagar els dos anys d'usos que hem fet.
No té res a veure amb el que ens estàs comentant
d'aquesta quantitat de diners que no té res a veure.
Aquí hi haurà unes factures, hi ha unes factures
que comprendran aquest suplement de crèdit
per pagar aquests dos anys. I el mes de maig
la regidora Gina Pol us explicarà
el conveni o el contracte
que hi haurà per a
del lloguer d'aquesta nau i el que us he dit
si calcules aquests
202.000 euros
divident de 24, et resultarà que
en el nou contracte és més econòmic
el lloguer que no aquests dos anys 2019
i 2020.
Quim Quima, perdona.
Pensa que estem
regiant.
Però és que
t'ho dic. Ho he entès perfectíssimament.
Perfectíssimament. Ho he dit molt clar.
He dit, vull pensar
que com que els vam fer
una aportació de 500.000 euros
que per aquí havia una mica més
demà, escolti'm, com que ja
amb el seu dia et vam deixar això, perquè
no em diguis, Quima, que durant
24 mesos no sabíem
que teníem el contracte vençut.
No m'ho crec.
Sí, però s'havia de saber si es comprava
o seguia llogant aquesta nau.
Hòstia, unes negociacions molt llargues, Quima.
Vale, vale, que és igual, ja està. Jo dic que sí, ja està.
No passa res. Molt bé.
Doncs passarem a votació.
Vots en contra.
No n'hi ha. Abstencions.
Bec Anna Vilanova,
CUP Amunt,
Esquerra Republicana Junts per Catalunya,
Vots a favor de Govern i de Quico
Ferrer. Queda aprovat aquest punt.
Passarem al següent, que són les
aprovacions. L'altre punt d'urgència
és l'aprovació de les bases de l'onzena edició
del premi literari Delta de Negativa
escrita per dones
i la convocatòria pública per l'atorgament
del premi.
Primer votarem
l'urgència. Vots en contra.
Abstencions.
Doncs s'aprova per unanimitat.
I ara la regidora de gènere,
Alicia Murciano, defensarà aquest punt.
Endavant, Alicia.
Primer de tot, benvingut
Pere i bona nit a
totes i a tots.
Des de diferents ajuntaments
del Baixo Bregat i el Consell Comarcal
demostren des de fa anys
el compromís per la igualtat real
lideren iniciatives i projectes
en diferents àmbits de desigualtat.
En l'ambit literari, les dones
tenen menys visibilitat, estan menys
reconegudes i reben menys reconeixements.
El premi literari Delta té com a objectiu
empoderar a les dones escriptores,
visibilitzar-les, oferir l'oportunitat
a les noves creadores
de donar a conèixer la seva obra.
L'onzena visió del premi literari Delta
es posa en marxa amb la col·laboració
de 16 ajuntaments del Baixo Bregat
i el Consell Comarcal.
Cada visió l'organitza un dels ajuntaments
que hi formen part i tenim l'honor
que aquest any l'organitza
l'Ajuntament de Sant Juste d'Esver
conjuntament amb el Consell Comarcal.
Amb la noatat que tenim
el recolzament de les biblioteques.
Nosaltres amb la biblioteca de Junts Margarit
i d'altres biblioteques
dels diferents municipis que hi participen.
És una iniciativa amb un finançament
col·lectiu amb els diferents ajuntaments
que hi participen.
És proporcional a la seva població
i es porta a cor a ple
l'aprovació d'aquestes bases
i la convocatòria pública
de l'atornament del premi.
Moltes gràcies, Alicia.
Veig que hi ha mans aixecades.
Nosaltres votarem
a favor d'aquestes bases
i com a col·lectiu estem molt contentes
de la consolidació d'aquest premi literari
que empodera les dones escriptores
i les visibilitzen un món encara força
masculinitzat, fet que ha quedat palès
amb les llistes de ventes d'aquest Sant Jordi
on tots o quasi tots els primers llocs del rànquing
han estat ocupats per a homes.
Aprofito també la vinentesa, el moment
per felicitar la Irene Pujadas Ferrer
que es proposa com a membre del jurat
i un premi tan important com el documenta
del 2020 amb el seu
llibre de comptes desperfectes,
els desperfectes.
Moltes gràcies, Anna.
Veig alguna altra intervenció.
No? Doncs passaríem a votació.
Vots en contra?
Cap?
Abstencions?
No en veig cap.
Doncs queda aprovada la moció
i el punt per unanimitat.
Doncs bé, no hi han
mocions d'urgència.
Passaríem al control de l'acció del govern,
relació de decrets, hi ha algun comentari.
Acords deductats per Junta de Govern.
Veig que tampoc.
Informació econòmica o financera
periòdica. No n'hi ha.
Aquest ple. Aniríem per tant a informacions
d'alcaldia.
Són 21 les dones que han estat
assassinades a l'estat espanyol des
de l'1 de gener. 5 d'aquests assassinats
s'han produït a Catalunya
són dones víctimes de la violència
masclista.
Respecte a les dades Covid,
actualment a Sant Just hi ha 5 grups
confinats, una a l'escola Montseny,
una a la institució de la Miranda
i 3 a l'institut.
Hi ha positius
en entitats,
el club hockey i després
la campanya de vacunació
està avançant a molt bon ritme.
Les 4 residències i el centre de salut
i el CAP ja han rebut les dues dosis.
S'està acabant la
vacunació als grans dependents
a tensió domiciliària i majors de 80 anys
amb segona dosis de Pfizer.
El grup de 70-79
anys es va començar
per 79 anys i ara s'està baixant.
Actualment ja estan els 74 anys.
Per tant, la gent que està en aquesta franja
d'edat ben properament seran
cridats per ser vacunats.
Els grups que estan
entre 66 i 69 anys
també han estat
vacunats amb la
vacunada AstraZeneca
i també les persones
de més de 75 anys que són
amb Pfizer.
La velocitat de reproducció
ha baixat de 1,01
a 0,60
en les darreres dues setmanes.
Estem en xifres de risc bastant
baixes. És una bona notícia.
Però, com sempre,
convé no baixar la guàrdia
i extremar les precaucions.
Arribats a aquest punt,
obrirem un tor de
precs i preguntes pels
regidors i regidores.
Doncs veig algunes mans
aixecades. Quico Ferrer?
Anna Vilanova veig?
Anna no, no? Quico Ferrer.
Sí, gràcies alcalde.
Només volia comentar
que tinc veïns
que s'han queixat que a la Miranda
el Canigó i els Marrecs
consideren que a l'hora
del col·le, quan són
les vuit o les nou,
hi ha el tema del canvi de les
mesures de recollida
i això els perjudica
perquè es troben
cues, etc.
Ara preveiem si és possible
canviar la franja horària
i de vuit a deu
per les zones on són les escoles
mirada de poder-la
canviar el que és l'horari
perquè es resulta que
es formen moltes coasses.
Només comento això.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies, només comento això.
Gràcies, Quico.
Carles García, també veig que ha aixecat la paraula.
Sí.
Gràcies, el Gauda.
Ai, perdona, ha aixecat la paraula.
Aquestes hores ja estem tots una mica més enllà.
Era per
comentar que
el ple de mes de febrer, fa
dos mesos, vam presentar
un prec que va entrar al registre
per instància, demanant
de fer una modificació i que
l'albinatge pogués intervindre
els plens de forma telemàtica,
igual que fem nosaltres, per facilitar
la participació política.
D'això estem esperant resposta, encara no
tenim la resposta escrita.
I encara que sabem que properament
els propers plens segurament ja seran
presencials, entenem que
igualment existiria
la possibilitat, perquè com que
quan serà reduït
es mantindria
la possibilitat que
l'albinatge intervingués de forma telemàtica
i l'audient sabés que això
està contemplat, si penseu
fer la modificació, si no penseu
fer-ho i si teniu intenció de respondre.
Gràcies.
Molt bé.
Sergi seguit.
Jo faré dos pèls
i dues preguntes.
Ho sabreu. El primer
és, ja ho vam comentar
a la Comissió Informativa i ho vam comentar
moltes vegades amb els regidors de l'equip
de govern, que és que ens demanaríem que
si us plau, no hi hagués més punts
a altres informacions que a l'ordre del dia
de la informativa. Perquè això suposa,
perquè la gent no ho sàpiga, això suposa que
no podem accedir a aquesta documentació
fins que la Comissió Informativa no ha fet
un dictamen favorable i per tant entren a l'ordre
del dia del ple. Llavors hem de demanar aquesta
informació per correu electrònic, etc.
Va dir que quan es demana per correu electrònic
se'ns fa arribar de seguida, però
ens agradaria poder-la tenir
quan tenim l'ordre del dia de la informativa.
Tant demanaríem aquí l'equip de govern que fes un esforç
i que demanés els tècnics, doncs que
no ho tinguin pel dia de la informativa.
Si ho poden tenir pel dia que s'envia l'ordre del dia,
doncs ens ajudaria molt a la resta de regidors
i regidores de l'oposició. L'altre prec
que volem fer és demanar l'equip de govern,
també ho hem fet públicament i ho hem fet
privadament també a diferents regidors i regidores,
és que quan una entitat
supramunicipal convidi l'equip de govern
a un acte públic, demanem, si us plau,
que aquesta invitació es faci extensiva a la resta
de regidores i regidores del consistori.
I em refereixo concretament
a l'acte que es va fer de Primera Pedra,
així es va anunciar i
així es va recollir després a diferents notes de premsa
de l'area metropolitana,
que es va fer a Masllui per la Primera Pedra
d'aquest edifici,
d'aquests habitatges que està fent l'area metropolitana
a l'Ajuntament,
es va convidar l'Ajuntament,
l'alcalde i la regidora d'habitatge,
i ens vam assabentar per les xarxes socials.
Entenem que no és un acte que organitza l'Ajuntament,
però entenem que és un acte
del qual l'Ajuntament ja està convidat
i ens agradaria, com a mínim, poder tenir l'opció
de dir que no ens va bé anar-hi,
però com a mínim tenir aquesta opció, cosa que no ha estat així.
Aquests són els dos precs que tenim.
Després tenim dues preguntes, una
és ara que han acabat
l'exposició pública de dos projectes urbanístics
al corredor verd
per la Riera
i la passera de Can Gelaver,
per entendre'ns,
hem pogut veure que en aquests dos documents
hi ha camins
nous
que transiten per terrenys privats.
I la pregunta que tenim és
si és així, perquè potser estem confosos,
però si és així,
l'Ajuntament què farà amb aquests terrenys
per poder fer-hi aquests camins?
Els comprarà, els expropiarà,
si ingerirà en conveni amb els propietaris
o s'ha previst alguna altra solució?
I l'última pregunta i ja acabo,
que és que al barri sud hem pogut veure alguns cartells
que es preguntaven
pel tema del frontó.
I sabem que ahir,
va haver una trobada per acabar
de tancar els horaris entre veïnat
i usuaris
del frontó.
Està tancat aquests mesos,
primer per la pandèmia,
però entenc que aprofitant que estava tancat
s'hi ha fet una inversió per fer-hi una tanca perimetral.
És lògic que s'aprofiti
quan està tancat o quan no està en ús
per fer aquest tipus d'inversions.
Entenem que ara amb la tanca els horaris
quedaran molt més marcats, però la pregunta és aquesta,
si hi ha hagut acord,
bàsicament perquè trobada sabem que hi ha hagut aquesta setmana,
si hi ha hagut acord entre veïns
i usuaris del frontó pels seus.
Gràcies.
Gràcies, Sergi. Josep Maria Cortés.
Gràcies.
Jo faré un prec
en representació d'un grup
de regidors.
Vam rebre fa uns dies
un correu electrònic del comitè conjunt
de treballadors d'aquest ajuntament
exposant una sèrie
de malestats que hi havia
en situacions no volgudes
dels treballadors
i que ells eren els que ho canalitzaven.
Arrel d'aquell correu hem tingut
una reunió, l'Anna, el Carles,
el Sergi i jo mateix, en representació
dels nostres grups
i ens han exposat totes les queixes
que tenen davant d'aquest govern
de moltes situacions
que afecten el dia a dia dels treballadors.
Llavors, arrel d'aquesta reunió
que hem tingut amb ell,
normalment tots nosaltres,
una reunió amb els responsables
de personal d'aquest ajuntament,
el cap de personal, el gerent
i el regidor partiment
per parlar de les diferents problemàtiques
que afecten el personal d'aquesta casa.
Entre d'altres, que ens expliquin
quin és
l'organigrama d'una forma funcional
amb l'afectació dels treballadors
o les mesures per solucionar
problemes detectats
en situacions de riscos psicosocials
que es va fer ja fa temps
i que estem d'acord que no s'acaben d'aplicar.
Gràcies.
Moltes gràcies, Maria.
Quico, veig que tens la mà aixecada.
T'has oblidat abans una pregunta?
Una pregunta més, sisplau, alcalde.
El tema de...
El tema de Bomber
i FijiCoi, que tenien que contestar
el que és una demanda,
nosaltres com ho tenim?
Si podeu informar-nos, sisplau.
Gràcies.
Molt bé.
A veure, començo pel principi
amb en Quico.
Jo també tinc una pregunta.
Perdona, Laia.
Disculpa.
Gràcies.
Sí.
Han arribat queixes de que hi ha certa
retard i lentitud en la resposta
de les instàncies que presenten els veïns i les veïnes.
Aleshores, m'agradaria
que, com a regidora d'aquest Ajuntament,
se'ns facilités, sisplau,
un istat de totes les instàncies que es presenten cada mes
per registre.
Quin és el tràmit que se'n fa
i quin és el temps de resposta de cada una d'aquestes instàncies.
Molt bé.
Doncs, a veure, anem...
Ja no n'hi ha cap més, oi?
Doncs,
aquí, que respecta la queixa
d'alguns veïns
amb la coincidència del camió
de recull de residus
amb l'horari escolar.
Mirarem el tema de la Miranda,
perquè ja és un barri amb una mobilitat
prou complicada,
com perquè si és evitable
que a aquella hora, a l'hora punta, hi pugi el camió
de les escombraries, doncs millor.
Estem d'acord.
Veig més complicat el carrer Indústria
pel fet que és una artèria principal
i
no sé si hi haurà tant de marge
per poder
bellugar-ho.
En tot cas, ho mirem.
Carles, respecta la intervenció
dels clients de la ciutadania.
És veritat que un dels problemes de la pandèmia
és que la participació ciutadana
s'ha vist afectada
i perjudicada.
Ara hem de començar
a treballar amb el...
amb aquesta mixtura
de presencialitat
i telemàtica que hi haurà en el moment
en què puguem recuperar els plans
presencials que no seran en públic
i, evidentment, hem de buscar uns mecanismes
àgils, el que
no pot ser de cap manera és que no s'hagi contestat
encara el teu prec
i ja mirem allà què ha passat
perquè no s'ha respost.
Sergi,
respecta els punts
que van com a altres informacions
a les comissions informatives.
Ja vam dir que el fet d'avançar
dos dies,
el dia de les comissions ens podia provocar
que els temes no estiguessin fiscalitzats.
El que sí que ens comprometem és que,
encara que no estiguin,
pugueu accedir a tota la informació.
Al final, són esborranys,
es fiscalitzen i van a ple.
Però el que vosaltres entenc
que us interessa és accedir a la informació
i és indiferent
si el contingut és el mateix i és indiferent
que sigui un esborrany o que ja sigui un document
fiscalitzat. Per tant, en aquest sentit
em comprometo a fer-vos arribar
a la documentació amb
la major intel·lació possible.
Respecte a l'acte
de la setmana passada de l'IMSOL
que va generar una certa molèstia,
primer de tot, nosaltres havíem
demanat fer una visita d'obra perquè era
un projecte que s'havia
generat un equip diferent polític al nostre,
la regidora Tudor Sleiba
i l'alcalde Josep
Perpinyà, quan
va haver-hi els canvis en el govern,
vam demanar poder fer una visita d'obra si que ens
expliquessin el projecte.
La nostra
nosaltres, l'Anna Metropolitana ens va dir que
en cap cas feien actes de primeres
perdes i per tant pensàvem que seria
una visita merament tècnica
com hem fet altres en equipaments que estan
en construcció en aquests moments.
La nostra sorpresa va ser que
el dia abans, el mateix dia, no me'n recordo,
ens informen que
hi haurà declaracions.
Les declaracions eren d'una
productora que és de l'àrea metropolitana.
Hi havia més mitjans de comunicació,
hi havia el gerent de l'àrea metropolitana,
el gerent de l'IMSOL i
hi havia el tècnic
dels tècnics de l'obra, tant el tècnic
redactor com el que fa la direcció d'obra
i hi havia
l'empresa constructora.
No vam entendre en cap moment que fos un acte públic
perquè ha d'haver estat així, evidentment,
us haguéssim convidat, com vam fer
la mateixa setmana passada
amb l'acte de
de Premonza a l'edifici
del carrer 3 a Claremull.
Camins privats en aquest projecte
no em consta. De fet, el projecte
de la connexió Mas Jiu
i Barri Sud, el que es va intentar és no afectar
la propietat privada de Can Gelaver
perquè, primer,
el recorregut
ja era bastant directe, no afectant
la finca privada i, evidentment,
quan afecta les finques privades
sempre generen unes servituds,
possibles reclamacions
per expropiacions, etcètera, etcètera,
que ens desaconsellaven, ja que no era
molt diferent
a l'itinerari,
pràcticament era idèntic, doncs,
anar el que volia dir
fos únic i exclusivament
per terrenys públics.
Després, el fronton,
és un tema que coneixes perfectament.
Durant aquest temps
no ha estat tancat per voluntat de l'Ajuntament.
Vull recalcar-ho, perquè en alguns llocs
he vist que se'ns demanava
que reobríssim, però, com bé sabeu,
amb les normes del Proficat,
els espais de joc
que estan en llocs
on no es pot controlar l'aforament
o l'accés,
han d'estar tancats.
És una normativa que ens ve donada pel Proficat.
En alguns llocs
ens costa més que es respecti,
però, en aquest cas, com que el recint
està tancat,
doncs, era fàcil tancar,
igual com jocs jovenils,
es tancava l'espai i hi estava.
És veritat,
el regidor d'Esports,
en Toni Collantes,
ha arribat a un acord, ha fet una mediació
que ja s'havia engegat, crec que a la teva etapa,
com a regidor de seguretat ciutadana
amb els jugadors
del Frontenis
i els veïns.
Els jugadors del Frontenis demanaven que es poguessin obrir
alguns matins i, finalment, s'ha arribat
a un acord. No és molt diferent
a l'actual, simplement que hi ha uns
canvis d'alguns matins per alguna tarda.
Finalment,
amb tu ja
crec que ja t'he respost a les quatre
de preguntes o
precs i preguntes.
En Josep Maria Cortés no hi ha cap inconvenient
que tingueu una trobada
amb el regidor de serveis generals
en Josep Maria Ranyet
i que us pugueu deslladar
aquests neguits que us ha fet arribar
al comitè conjunt.
No tindrem cap inconvenient explicar-vos
gairebé il·legalment ara amazedats
per
professionalitat.
defensar, però en paral·lel Frigicoi ha obert una, vol presentar, crec que encara
no l'ha presentat, però ja ens ha ensenyat o ens ha mostrat la seva voluntat per
presentar el pla de millora urbana. Per tant entenem que com que no volen que
el desenvolupament urbanístic que ells volen dur a terme, doncs, que hi hagi una
situació de vulnerabilitat jurídica, doncs entenem que que s'arribarà a un
acord. I finalment, Laia, respecte a les respostes de les instàncies, és un
dels problemes que tenim, que hem detectat, que des que soc
alcalde he intentat posar-hi fil a l'agulla, ja tenim assessor en alcaldia
que és en Ricard Anguera i està treballant conjuntament amb gerència, i
evidentment hem de reduir els terminis de resposta i tenim tota la relació de
instàncies i no tenim inconvenients en donar-los sempre i quan sigui
respectant, evidentment, la llei de protecció de dades, evidentment. Doncs crec
que era una altra resposta a totes les preguntes i ara només queden les
preguntes del públic, que les tinc aquí. En aquest cas només hi ha una persona
que ha fet preguntes, que és el senyor Enrique Espinosa. Pregunta que aquests
contenidors portaran, referent al canvi de tipus de contenidors, portaran
incorporat al xip per continuar realitzant la deixalla de residus tal i
com indicava la campanya informativa que ha realitzat l'Ajuntament.
Sí, els nous contenidors porten preinstal·lat el sistema que permet el
tancament i obertura en xip, de manera que el desplegament del sistema a la resta
del poble es durà a terme amb un cert endarreriment, però es durà a terme
durant aquest any. El canvi de model de contenidors suposarà una despesa
d'adequació del sistema de recollida i en el supòsic que no portin xips s'haurà
de realitzar una norma d'espesa innecessària. S'ha de realitzar l'estudi que
suposarà aquest canvi tant per les adaptacions com per les despeses
innecessàries que s'han realitzat. Com hem senyalat anteriorment, el sistema
de tancament i obertura de targetes es manté, els nous contenidors per les
fraccions orgàniques i de resta portaran aquest xip i l'estudi econòmic que
suposa aquest canvi està contemplat dins de l'informe tècnic que hem
analitzat al plec d'avui. En tot cas, no suposa un increment de cost per
l'Ajuntament, el que fa l'Ajuntament és s'incrementa perquè reforça la
neteja viària, no pas perquè aquest canvi suposi un increment de cost per
l'Ajuntament. Des de la regidoria de medi ambient ens va informar que
la recollida amb xips va ser una decisió política davant altres
possibilitats. Si s'abandona el sistema, haurà suposat tirar molts centenars de
milers d'euros dels veïns, els contenidors de residus, ja que va ser una
decisió política. Tindrà algun cost polític per l'equip de govern que ho va
decidir? Com ja hem dit, la decisió política no suposa un increment de
cost, no suposa llançar diners, es manté de fet el sistema de recollida amb
tancament i obertura amb targetes xip i la seva implementació a la resta del
poble es durà a terme durant els propers mesos.
Respecte a l'aparcament de Kiss and Ride de l'esplanada de la Miranda, el senyor
Enrique Espinosa ens pregunta si hem demanat l'informe al consorci de
Coixerova i aquest informe de fet es va demanar per autoritzar, per demanar que
s'utilitzés com a aparcament, es va demanar el 2010, el parc ho va
autoritzar, ara el que s'han fet són unes, una obra a la part de zona verda de
nuclear urbà, que és una zona que està fora de l'afectació del parc, que és el
que s'ha fet la segona rampa, el segon accés, millor dit, i a la part que és
de parc simplement s'han posat unes travesseres per facilitar l'aparcament,
però no hi ha hagut ni moviment de terres ni tampoc cap obra d'impacte natural.
Hem estat en contacte amb el parc, ens van demanar informació i es va
respondre aquesta informació i se'ls va demanar si estaven d'acord o no amb
aquest ús que tindria, que ha d'ajudar a solucionar també alguns dels
problemes de mobilitat i aparcament que té el barri de la Miranda.
Doncs bé, crec que hi ha resposta a totes les preguntes i per tant donarem per
finalitzat aquest ple, informar-vos que com ja s'ha comentat anteriorment, el
proper ple ja serà, si tot va bé, ja serà presencial a la sala de plens, encara
sense públic perquè tindrem encara mesures de reducció de foraments, però
estic content que a mica en mica anem recuperant la normalitat i que ens
puguem veure físicament i no a través de les pantalles.
Us desitjo a tots que acabeu de passar una bona setmana, un bon cap de setmana
i ens veiem durant els propers dies.
Sí, alcalde, no volia acabar sense ser l'únic en no haver donat la benvinguda al
Pere Bosch. Encara que no ens coneixem, sí que ens hem vist alguna vegada,
ens hem cridat pel carrer i espero que tinguem una bona relació i puguem
col·laborar amb els projectes.
Doncs mira, aprofito per no només desitjar bona nit a tothom, sinó per
reiterar la benvinguda i la felicitació amb el nou regidor, en Pere Bosch.
Que vagi molt bé tothom. Adéu.
Gràcies per haver-nos acompanyat.