Bona tarda a tothom i benvinguts al ple ordinari del mes de desembre,
que avui atípicament se celebra a les cinc de la tarda, l'hem avançat per qüestions d'agenda.
En primer lloc procedirem a l'aprovació, si s'escau, de l'acte anterior del ple del 24 de novembre.
Hi ha algun vot en contra, abstencions a la CUP amunt,
i vots a favor de la resta de grups, per tant queda aprovada l'acte.
Anem als dictaments de ple. En primer lloc, a càrrega d'alcaldia, presidència, serveis generals, economia i sostenibilitat,
el primer punt és l'aprovació d'establiment de criteris objectius per a la distribució d'un complement
per fomentar i millorar l'assistència entre el personal pertanyent al cos de la policia local de Sant Just.
Defensarà aquest punt el regidor de recursos humans, Josep Maria Ferrer.
Aquest és un punt que pel ple és conegut, és el dit i conegut com a millora,
el pacte de millora de la policia local, que ja té un període de vigència d'uns quants anys
i que permet d'alguna manera ordenar millor i assegurar el funcionament correcte de la policia local i els seus torns.
Per tant, allò el que fomenta és aquest element i la diferència, l'única diferència fonamental
és que després d'un període amb el qual es anava renovant any a any,
en aquest moment aquest es plantejaria que mentre no hi hagi una situació diferent,
aquest pacte, mentre no hi hagi alguna modificació que evidentment hauria de venir al ple,
aquest pacte té una vigència de caràcter indefinit.
Aquest és el gran estricte al tema que es posa a votació.
Gràcies, Josep Maria. Hi ha intervencions? Anna Vilanova.
Bé, primer de tot, bona tarda a tothom.
En aquest punt votaré en contra, com ja ho he fet diverses vegades,
però no pel fet que no trobi just que els treballadors i les treballadores del cos de policia municipal
cobrin més per la feina que fan, sinó pel concepte pel qual cobren aquest complement,
que és fomentar i millorar l'assistència a la feina.
Penso que la ciutadania, almenys des del meu punt de vista,
entendria millor que es negociés una millora salarial
per a la policia local que no pas consolidar un complement per assistir a la feina.
Penso que la ciutadania el que vol és que els seus treballadors i les seves treballadores
siguin justament pagades i pagats per la feina que han de realitzar.
Gràcies, Anna. Aleix Abadia, Cupamunt.
Hola, bona tarda.
Bé, com des de la CUP ja hem fet moltes vegades,
tornarem a explicar per què estem en contra d'aquest punt.
Primer de tot plantejar això.
Des de l'Ajuntament se'ns diu que aquest servei de policia
és un servei que està basat en la seguretat
i, per altra banda, se'ns diu que hi havia un problema d'assistència,
per diverses causes, de la policia local en el lloc de feina.
Llavors, planteja aquesta retribució
basada en que els agents que no faltin a la feina,
per motius diversos, se'n donen una retribució.
Llavors, això, en una àrea de treball diferent,
podríem plantejar-ho, però ens agradaria concretar
de què estem parlant quan parlem dels cossos policials.
Més enllà d'una mica recargolat aquest sistema,
perquè si t'hi fixes,
ens dieu que hem de fer una recargolació,
ens dieu que hem de destinar aquesta partida
a retribuir a la policia local,
però després, una cosa que nosaltres comentàvem,
per exemple, en el debat de pressupostos
que vam tenir,
és que un 48% dels diners
que van destinats a la bonificació per productivitat
es destineven a la policia local.
És a dir, que aquí veiem una línia política molt clara
en la qual no hi estem d'acord.
Per altra banda, després que necessitem aquesta assistència,
també s'ha dit que a sobre es necessita incrementar
el nombre de places de policia local, que en aquesta legislatura
si no m'equivoco ja s'ha incrementat a dos, cosa que nosaltres no compartim.
I no compartim perquè hem exposat moltes vegades,
i jo crec que ja ho hem referenciat, inclús alguna vegada
he recomanat algun article científic que ho justificava,
que en cap cas la policia o l'increment de la policia
és la major seguretat per la ciutadania.
De fet, estem molt en contra i plantegem una concepció
diferent de la seguretat, com hem explicat, basada en la garantia
d'una vida digna, primer de tot.
Després, per altra banda, m'agradaria també comentar
que em fa molta gràcia perquè els últims pressupostos,
recordo que el govern deia que són els pressupostos supersocials,
els més socials de la història, aquesta frase que queda
com el del Govern espanyol.
Clar, com ja he comentat abans, un 48%
de la bonificació dels treballadors va a la policia local,
els pressupostos més socials de la història.
A mi això em recorda una mica el que fa el Govern espanyol,
que et diu el mateix i de sobte t'aumenta els pressupostos
amb armament, i també em fa gràcia perquè el mateix
Govern espanyol, o molts partits d'aquí que signaven
que estaven en contra de la guerra ucraïna, després
destinen aquestes armes a la guerra.
Totes aquestes mesures d'increment de policia,
de posar més càmeres, de més dotacions,
això al cap i a la fi també ja té una finalitat, que és la repressió.
I clar, és una cosa que ve constantment el dia a dia
amb els desnonaments, amb persecucions policials,
amb infiltracions a organitzacions polítiques com les que hem patit nosaltres.
I clar, em direu, clar, estem a l'Ajuntament de Sant Just,
és l'àmbit local, estàs separant coses. Doncs aquí també ho hem patit,
o sigui, també podem posar exemples a les festes majors
de abusos policials, i aquí al costat d'Esplugues de Llobregat
la política del PSC al Govern, o sigui, és que
em sembla demencial el que fa la policia local
que ha enviat a joves
de les organitzacions populars d'Esplugues
al jutjat, que poden ser
condemnades a presó, i després per altra banda
la persecució que tenen aquests grups polítics.
Llavors, nosaltres en coherència al que ens presentem
a l'Ajuntament, que bàsicament nosaltres
defensem, entre moltes altres coses,
una perspectiva independentista i des de la classe treballadora,
creiem que no podem per res avalar
el que serien tots aquests increments
i totes aquestes rentes de les persones que acaben destinades
als cossos policials. Per això nosaltres en aquesta línia
no volem destinar més recursos des de l'institució pública
al que seria el cos de policia.
Gràcies, Aleix. Laia Flot.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Bona tarda a tothom.
I res, agrair que em doneu la paraula
que avui és l'últim pre de l'any del 2022.
Primer, comentar que
agraeixo que s'hagi arribat el que és aquest pacte
que feia temps que el nau arrossegant
i que s'hagi pogut arribar el que és una carta a un acord
i una realitat.
Després comentar una mica el que ha comentat l'Aleix.
No hem d'oblidar que els policies són funcionaris.
I si volem apostar per tindre
uns enjust a municipalitzar
el que són serveis, el que no podem és tractar
la policia com si no ho fossin, de funcionaris.
Llavors jo crec que s'ha de separar una cosa des del tema
de donar-li el que és un bon sedari
i que estiguin ben satisfets
per poder dur la seva feina ben feta
al tema polític.
Jo crec que són unes coses que hauríem de separar
perquè el tema que estem portant aquí sobre la taula
és un tema de salari, no és un tema polític.
Jo agraeixo que hagueu aportat el que és aquesta proposta
i aviam si és un èxit. Gràcies.
Gràcies, Quico. Laia Flotats, Endavant Sant Just.
Bona tarda a tothom i bones festes.
Jo volia intervenir per dos motius.
El primer és per justificar el nostre sentit del vot,
explicar-ho a tothom. Nosaltres farem abstenció,
però com sempre hem dit amb tot el que són les qüestions
de remuneracions o moviments de personal dins de l'Ajuntament,
sempre fem abstenció, no formem part de l'equip de govern
i per tant no estem al dia a dia que pugui passant
i som responsables de l'organització com s'ha d'organitzar
i no podem entrar a valorar si és el millor o el pitjor.
I per tant fem abstenció amb tots els altres punts
que tenen a veure amb el personal de la casa.
I la segona part de la intervenció,
el segon punt que volia comentar és aclarir
si realment el que estem votant avui aquí o aquest punt,
aquest expedient, aquest acord,
el que ve a dir és que, per cert, Quico,
el regidor Quico Ferrer, aquest acord ve de l'anterior mandat,
no és un nou acord, això és una cosa que es va fer l'anterior mandat
i el que fem cada any és prorrogar-ho.
Bé, simplement aclarir que això al final
es tracta de retribuir el personal de la policia
perquè vagin a treballar, és això,
és perquè no facin moltes absències del seu lloc de treball,
no es posin molt mal alts, no agafin moltes baixes,
no agafin molts permisos, i al final estàs retribuint
de forma extraordinària que si no fas ús dels permisos
i no et poses malalt o no agafes baixes,
doncs tindràs una prima cada mes.
I bé, això sempre nosaltres, ja quan es va fer
aquesta proposta d'acord al ple, l'anterior mandat,
ja ho vàrem dir, ja ho vàrem dir en aquell moment
que ens semblava una mica...
No em surt la paraula, però una mica estrany,
però bé, també per altra banda és cert
que quan tens absentisme laboral
els serveis s'han de cobrir igual, has de tirar d'hores extras
de la resta de la plantilla que sí que està treballant,
això implica un cost econòmic, evidentment,
que també el tenim ara aquí, però hi ha un cost econòmic
però també hi ha un cost de qualitat en el lloc de treball
perquè quan a la gent li has de demanar que treballin
moltes més hores seguides, suprenen malament,
hi ha més mal rotllo, per dir-ho d'una manera,
i per tant, sempre el cap de policia ens ha dit
que això és una bona solució per tal d'estalviar-nos
aquests sobrecostos en hores extraordinàries
i per això, des d'aquest punt de vista,
nosaltres ho veiem bé, però reitero,
el nostre grup municipal farà abstenció perquè
com que no formem part de govern, nosaltres farem abstenció
igual que amb la resta de punts. Gràcies.
Gràcies, Laia. Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Sí, no, perquè volia matisar algunes coses
que s'han dit, perquè efectivament aquest és un acord
que no és nou, que ve de anys anteriors
i del mandat anterior, i jo crec que per una qüestió
de simplificar el discurs, en el sentit d'explicar-ho
d'una manera senzilla, diguem-ne,
cometem alguns errors, i alguns d'ells, per exemple, és dir
que els policies no poden agafar la baixa, no és veritat,
els policies poden agafar la baixa, i aquest acord,
sí, sí, heu dit, ho acabeu de dir,
amb aquest acord és perquè no s'agafin tantes baixes,
no s'agafin tantes indisposicions, no és cert, els policies
es poden agafar en disposicions, evidentment que sí,
i es poden agafar la baixa, evidentment que sí, el que fa
és que el que feien fins que no es va entrar aquest acord
és que agafaran una indisposició i ja està. Amb aquest acord
el que fan és que si estan dos dies indisposats es canvien
aquells dos dies amb un altre company, i això permet
tenir el servei cobert. Llavors, aquest acord
es poden fer en hores extras, augmentar les hores de servei
de la policia, i tenir millor servei a la ciutadania,
perquè si no recordo malament, fa un parell de mesos,
una de les prioritats del pressupost municipal que vau aprovar
era tenir més seguretat i tenir més policies. Doncs amb això,
tenir més policies no vol dir tenir 40 places de policia,
vol dir que les 40 estiguin cobertes i que estiguin
en marxa i en funcionament, perquè abans en teníem 35
i a les 35 en funcionaven 20, i ara funcionen totes.
Gràcies a aquest acord, que com dius,
ve d'un anterior mandat. Doncs això volia recordar-ho.
Tancaria el ponent,
Josep Maria Ranya.
Si hi ha paraules demanades, amb una segona ronda
no hi ha cap problema. Quico Ferrer, vols intercanvi?
Sí. Gràcies, Lai Afrotat,
si saps-hi, per la punta que això ve d'altres mandats.
Jo no estava, soc nou de fa 4 anys,
però...
Disculpeu.
El que volia ametitzar és que és molt fàcil
sortir la fotografia aprovant un augment
amb la partida de la policia de la seguretat
i ara que és el moment de donar el que és l'aport
i el vot favorable, es pot abstenció.
Això ho trobo irrellevant.
Cadascú decidir-lo seu. Gràcies.
Josep Maria Ranya?
La primera cosa que voldria dir
és que, tal com diu el títol d'aquest punt,
estem aprovant els criteris objectius
per la distribució d'un complement.
És a dir, els funcionaris públics
tenen dos o tres tipus de retribucions
molt concretes i taxades.
I una d'elles és la productivitat.
Aquí el que estem fixant
són els criteris per a com poden cobrir
aquest concepte de productivitat
per a unes determinades qüestions molt específiques.
Igual que els administratius
tenen un criteri productivitat
que està relacionat amb altres coses
i que és veritat que amb altres col·lectius
amb aquest ajuntament encara anem una mica enrederits
i hem d'objectivar perfectament
aquests criteris de productivitat.
I amb un col·lectiu com és el de la policia local
sembla que l'any 19, quan es va acordar aquest tema,
hi havia un problema.
Hi ha algunes dades que ho demostren,
més o menys, de manera de fer feent.
L'any 17 i l'any 18, el nombre de dies perduts
que es produïia a la policia local
era 800.000 dies perduts.
La retribució que això comportava
a l'ajuntament amb hores extras
per compensar aquests dies perduts
era el voltant de 111.000 l'any 17
i 83.000 l'any 18.
I ara estem amb unes baixes de 176,
amb un cos de 140.
És a dir, com es deia aquí, la policia local,
està de baixa.
Hem baixat molt aquesta qüestió
amb l'any passat i la retribució
o la quantitat que l'ajuntament
ha tingut que esmarçar per compensar les hores extras
s'ha situat al voltant de 14.000 euros.
A canvi, hi ha un complement de productivitat
perquè això permet organitzar millor el treball,
perquè ells guanyen i l'ajuntament guanya
com aquest.
Per tant, la primera cosa que volia dir
no és que estem pagant a la gent per venir a treballar.
Això ha de quedar molt clar.
Estem pagant un complement de productivitat amb un cos
i amb uns altres tenen altres conceptes
per cobrar el seu complement de productivitat.
La segona, o les segones que he sentit aquí,
perquè crec que amb això acudaríem perfectament
a la seguretat.
Home, nosaltres tenim una idea molt clara.
Sense seguretat no hi ha possibilitat d'exercir
els drets i les llibertats.
És a dir, qui contraposi la seguretat
a l'exercici dels drets i les llibertats
té una determinada opció que no és la nostra.
La podem respectar però no coincidim gens ni mica
perquè creiem que la llibertat es defensa
amb aquesta seguretat que la podràs fer.
I que si hi ha algú que no la respecta,
també hi ha un element que en aquest cas és l'administració
que és l'únic que té el monopoli per controlar
aquestes actuacions.
Jo ja sé que hi ha tendències polítiques
des de vacunin els principis del segle XIX,
que hi ha tendències polítiques que plantegen altra forma
d'organitzar la societat.
I que amb determinats col·lectius i determinats jocs
estiguin en contra d'aquests elements.
Ho respectem però no participem d'aquesta idea.
I des d'aquesta perspectiva seguim defensant
que és bo per la ciutadania tenir un cost de policia equilibrat,
que tingui un ràtio que no és un estat policial,
perquè un membre de la policia per cada 500 habitants
no és un estat policial,
que es preocupa no tan sols això
de les actuacions i l'organització que es faci,
i això ho mesurem amb les juntes de seguretat
que fem amb els altres cossos i forces de seguretat
que hi ha, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o els Mossos,
i que dona un grau de victimització efectiu
molt bo per sent just.
Una altra cosa, i ho repeteixo, és la percepció.
I en aquest tema sí que és veritat que aquí convindrà
que siguem donant informació sobre quin és aquest grau
que fa poc que alguns helicòpters al Mossos
sobrevolaven sent just.
Era un d'aquells elements d'actuació coordinada
per oferir no tan sols seguretat,
perquè va permetre detencions, sinó sensació de seguretat.
Per tant, independentment de la qüestió laboral,
aquesta és la qüestió política, i repeteixo,
no coincidim amb el que algun dels grups han plantejat,
però vull insistir en l'altre element.
És un complement de productivitat i són les dades objectives
pel seu repartiment.
I, a més, són coses que podem acabar parlant
d'Ucrània i d'altres coses.
Però la veritat és que té poc a veure amb aquest punt
i amb la policia local de sent just.
Molt bé. Com que veig mans aixecades,
comentant en Josep Maria ha generat polèmica,
doncs farem una tercera ronda d'intervencions.
Ana Vilanova.
Jo només volia un aclariment, perquè si és un complement
de productivitat, m'estàs dient que fins ara no tenen
cap complement de productivitat, i productivitat vol dir
produir una feina ben feta.
Molts funcionaris tenen aquest complement de productivitat,
però l'expedient posa clarament que és un complement
per fomentar i millorar l'assistència.
I tu, a més a més, has posat dades d'assistència.
El contingut de l'expedient, però això és per assistència.
I torno a repetir que jo el que vull és que tots els treballadors
del nostre ajuntament estiguin contents amb la seva feina
i que estiguin ben pagats i que això s'hauria de pactar
amb una millora salarial.
Seguint el debat, a mi em fa gràcia perquè a vegades
quan parlem de separar coses polítiques
amb no sé què, sembla que tot sigui una qüestió tècnica.
A mi això, a citar, vacunin, jo no soc vacunista,
algunes coses podré estar d'acord, però no ho soc,
però sí que m'agradaria citar en aquest sentit el que era
la crítica a l'economia política,
que bàsicament una de les crítiques que feia
és aquesta naturalització que fem de la societat,
com si no pogués existir cap altra societat més,
i des d'aquest punt de vista no podem imaginar
que s'hagués fet.
La qüestió és, tu parles que has dit monopoli,
t'ha faltat dir monopoli de la violència,
que és el que té la policia.
Una cosa que observo és que quan aquí la policia nacional
ve i agraeix a milers de persones l'1 d'octubre
es fa en nom de l'estat de dret.
Quan jo tinc companys d'una teneu que se n'infiltra un policia
nacional per veure si els poden causar, es fa en nom
de l'estat de dret.
Jo en comptes d'estat de dret diria el nom de l'estat UQO.
Aquest monopoli de la violència en favor d'un estat UQO
que és un sistema de dominació, nosaltres no l'acceptem.
I ens sembla una qüestió totalment política
i està totalment relacionada amb què avui haguem de destinar
més recursos públics al que serien els cossos policials.
No ens sembla que en cap cas ens haguem sortit de tema
i de fet s'hauria de parlar més d'això.
Gràcies.
M'ha sorprès perquè escoltant el senyor Ranyer
parla molt bé i llavors l'escoltem i sents tot el seu discurs
i dius, ostres que coherent,
però agafaré les primeres frases.
La primera amb molta contundència ha dit
abans d'haver-hi aquest complement passem de
800.000 jornades laborals que prediem
a no perdre aquestes jornades laborals.
Això és el que ha dit el senyor Ranyer.
I acta seguit parla una estoneta més i diu literalment
no és un complement per venir a treballar,
és un complement de productivitat.
Hi ha molta gent que són funcionaris, jo mateix,
i en aquesta casa n'hi ha molts.
Jo crec que els funcionaris d'aquesta casa,
que deuen tenir el mateix dret a agafar affairs
i agafar els tres laborals que té tothom,
han de venir a treballar o per reduir aquestes
800.000 jornades que no feia la policia.
Nosaltres com vam ser crítics, si hi ha el seu moment,
és perquè si amb un col·lectiu s'agafes qualsevol departament
d'aquesta casa i resulta que, com deia el regidor,
passaves de no haver de tenir 44 policies,
era que només en tenies 22 efectius,
ostres, potser és que tenim un problema.
I el problema potser encara és més greu,
que passem a tenir 44 policies.
Per tant, com vam arribar a que la meitat de la plantilla
resulta que perdíem 800 o 1.000 places?
Aquesta és la nostra crítica ja des del primer dia.
Nosaltres, clar, és això, volem seguretat al municipi,
apostem perquè la policia, volem reforçar la policia,
perquè hi hagi més seguretat i tots vivim més tranquils i més bé,
però que, clar, que hagués passat això, vam ser crítics,
com ho hem estat ara, però que se'ns critiqui
que això no és un complement de productivitat.
Productivitat és quan vas a treballar, si fas més o menys.
Si no vas a treballar, és un complement per anar a treballar,
com diu el títol, com ha comentat la regidora.
Per tant, ens agradaria que aclarís bé els conceptes,
perquè si no, això està mal redactat l'explicació
de tot aquest punt i el títol. És que hi ha el títol.
Quico Ferrer?
Aviam, jo volia, només,
fer-ho en el que és un apunt.
Entenc jo que la paraula complementar
és que la persona decideixi
si va o no a treballar a pesar que tingui una dolència.
Per què dic això? Perquè el que són les policies locals
n'hem faltat. No hi ha policies locals.
Si ens donen, de sobte, un mes fallant,
agafant la baixa, 3 policies.
O sigui, costa molt tenir el que és la disposició al banquillo
d'uns policies que puguin substituir 4 baixes,
que ens hem trobat aquí. Aquí ens hem trobat una baixa,
ens han passat aquestes circumstàncies.
Jo entenc aquesta proposta
que la persona decideixi un complement.
Escolta'm, em fa mal el braç,
però igualment aniré a treballar,
perquè amb un no l'hotil ho puc aguantar.
Aquesta història va per aquí, no va per remes.
La persona decideix si va a treballar. I si va a treballar
tindràs un complement. Això és important que ho tinguem clar.
Perquè passa el mateix amb els sectors
on falta el que és mancant a la mà d'obra.
Ara mateix, al ram de la parateria, costa molt
tenir el que és un oficial. I a un oficial li pots pagar
el que ell et demani, perquè no n'hi ha oficials.
Aquí, a nivell de funcionarat, estan proposant
als nostres companys un complement.
Les vegades que vinguis que et trobes malament
i fas l'esforç de vindre a treballar.
Per aquí, si m'equivoco, corregir-me, gràcies.
Gràcies, Quico. Tancarà l'oponent?
Ah, perdó.
Perdó, perdó.
No, agrair que
pel bon transcurso d'aquest ple
agraeixo les explicacions aquestes complementàries.
Però hi ha un ordre entenc al ple
i si hem de fer tertúlies, les farem a partir d'ara,
perquè per això venim. Però que crec que clar,
això d'intentar explicar amb uns companys
una cosa que crec que tots som prou adults i tots hem entès,
però tenim diferents maneres de percebre el concepte,
no és el bon ordre que estava establert fins ara
amb aquest ple, que per això sigui en un ordre.
Llavors, agraeixo les explicacions, però agrairia
que ara hi ha una total llibertat
sense respectar ordres i anem parlant tots i fent tertúlies
i explicant als altres a nivell pedagògic com creiem
que jo veig una cosa o una altra, crec que tampoc cal.
Una mica de flexibilitat per no haver d'anar
obrint rondes permanentment i així poder
debatre amb una mica de llibertat, crec que no és cap problema.
Sempre tancarà, però, l'oponent.
Sí.
Una cosa que pels dit marxistes
ja tenen clar que no són vacuninistes,
la discussió que va haver entre vacuni i marx
fa molt temps del segle XIX,
ja sabem que els que reclamen del marxisme
no són vacuninistes, i jo per això,
per no nomenar ningú dels presidents ni a la seva ideologia,
he posat en un altre que no té res a veure amb els que estan aquí,
però si algú us dona paraul·lo dit,
ja endavant amb les haixes.
En tot cas, primera qüestió,
repeteixo, no hi ha més que dos o tres
tipus de retribucions que poden rebre els funcionaris.
El complement de destí,
o el fixe, l'específic, totes aquestes coses,
i el de productivitat. Per tant, aquest concepte
que té aquest nom, o aquest element
que té aquest nom, és una part dels complementes
d'aquest ajuntament, perquè no pot haver-hi
uns altres tipus de retribució,
i per tant, aquest l'hem de mirar com els altres,
amb la mateixa filosofia, perquè pertany a la mateixa
classe de retribucions, els complementes
de productivitat. I aleshores,
és una concepció, potser,
excessivament fordista, considerar que la productivitat
només és fer molts expedients
o fer moltes altres coses.
El punt següent, farem una altra part dels complementes
de productivitat perquè la gent s'està formant.
El concepte fordista de quantitat de treball
amb una tecnologia i amb uns moviments
com els actuals, els hem d'anar superant.
I la capacitat d'organitzar i organitzar bé el treball
sense haver de fer més esforços
i que això produeixi més resultats
i més servei és positiu.
I això és el que va fer aquest Ajuntament
que es va demostrar. En tot cas,
no els hi vull recomanar que llegeixin
l'Acord Marc Interconfedral de l'any 80 signat entre UGT
i la COE, on parlava de l'absentisme
i on deia que aquí hi ha un problema
i una de les raons era el clima laboral,
les condicions de treball, els aspectes retributius, etc.
Jo no entraré a dir quins són els problemes
que hi havia al 2019, però que en tot cas,
arreglant determinades coses s'ha resolt aquest problema,
sí, i per tant aquest pacte és positiu
en aquest sentit. Per això el mantenim
i per això ho plantegem. Tothom pot plantejar
altres actuacions, però en tot cas,
no diria que jo de FIUS teu teníem un problema?
Doncs sí, teníem un problema i d'aquesta manera
les altres qüestions jo crec que ja les hem esmentat
i repeteixo, jo respecto molt tot el que es pugui dir,
tot el que es pugui plantejar,
ja tothom tenim la molt legítima
aspiració de viure en un món molt millor,
el que passa és que també, i diferent, possiblement,
el que passa és que hi ha alguns que aquesta utopia la col·loquen per demà
i uns altres que l'anem construint a poc a poc
i treballem-ne mentrestant-ho. Vull dir, clar,
moltes vegades amb aquestes coses, però repeteixo,
anar amb un objectiu millor, com qualsevol altre,
i possiblement amb aquest tema tindríem més coincidències
als que semblen en aquest debat.
Doncs procedim a votacions, vots en contra,
Anna Vilanova a cop amunt, abstencions,
endavant Sant Just, vots a favor,
Esquerra Republicana, Sant Just en comú
i Quico Ferrer, Partit Socialista. Per tant, queda aprovat aquest punt
i anem al següent,
mantenint-nos a l'àrea de recursos humans,
aprovació de l'increment del complement de productivitat
per retribuir la formació professional del personal de la corporació
corresponent a l'any 2021. Josep Maria Ranya?
Sí, aquest punt és molt curt perquè amb el pré passat
ja vam aprovar tota una tira llonga de tota la gent
que havia tingut cursos i que se'ls complementava
i se'ns incluïa en el complement de productivitat
i el complement d'això a una persona.
I el que fem avui és arreglar aquest oblid
i reconèixer i aprovar l'increment que li correspon a aquesta persona
que ens vam deixar en tota la relació.
Una pregunta?
Doncs anem a votacions, vots en contra.
No, simplement dir que
com a vegades es posa a l'aire en aquests punts
com no estem a govern, a vegades ens decantem per l'abstenció
i moltes vegades el que fem és preguntar al comitè conjunt
i ens veig que està a favor i, bé, votarem a favor, simplement dir-ho.
Molt bé, gràcies.
Vots en contra cap, abstencions endavant s'han just.
Vots a favor de la resta de grups, per tant queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, adhesió,
una mica llarg, adhesió a l'acord marc
de mobilitat sostenible amb destinació
a les entitats locals de Catalunya del Consorci Català
pel desenvolupament local i l'Associació Catalana
de Municipis per el subministrament d'un vehicle
per a la policia local de Sant Just en la modalitat
de rendiment, sense opció de compra,
corresponent al lot 88, cotxe policial
compacte amb kit de detinguts.
Defensor d'aquest punt, el regidor de Seguretat Ciutadana
Pedro Soria.
Gràcies, alcalde, bona tarda a tothom.
Es tracta, en essència, de l'adquisició
d'un vehicle en règim de rendiment
d'acord amb l'acord que vam signar
i que es tramita a través de l'ACM.
És un cotxe que
substituirà a un rendiment
que tenim ara prorrogat,
quan tinguem la disposició del nou vehicle
al rendiment que tenim prorrogat d'un vehicle actual
s'anul·larà i entrarà en vigor
aquest nou contracte.
La idea és contractar-lo per 4 anys.
Tenim una quota
adaptada segons els criteris
de l'ACM dels kits que ha de portar
a aquest vehicle i ja està.
Es tracta simplement de l'acord
per l'adquisició d'aquest vehicle nou.
Moltes gràcies.
Gràcies per l'exposició.
Només volia fer un matís o preguntar
entenc que la quota que anàvem a Rosseganal
el rènting que pagàvem
puja o és igual o hi ha un increment?
No ho he mirat, disculpa.
Farem primer ronda d'intervencions i tancarà el ponent.
Gràcies.
Ja m'he explicat abans.
Votarem que no.
Gràcies.
Nosaltres votarem a favor.
Estem d'acord que hi hagi més policies i més cotxes.
Tot i que això no serà un cotxe de més
ja ho hem preguntat.
Gràcies al regidor de la policia,
Pedro Soria, per les explicacions que ens ha fet aquests dies
que li hem demanat.
Nosaltres vam tenir un debat intern molt intens
perquè ens va semblar que el preu del rènting,
1.082 euros al mes, per 48 mesos,
diu 4 anys i va a part,
i va inclòs 1.300 euros,
que l'Ajuntament no se'l desgrava, per tant és un gasto,
i el rènting d'aquest model, per internet,
el rènting d'un vehicle com aquest
surt com la meitat, una mica menys de la meitat.
Sí, uns 600 euros o així.
I va a part, dels 1.082 estarien uns 600.
I aleshores vam deduir que com que el cotxe està adaptat
per la policia inclou un kit de detinguts
i una sèrie d'altres elements específics
per m'acatejar el cotxe perquè sigui útil per la policia,
i és un increment,
i és més car.
Hem demanat la informació i hem mirat a l'expedient
i aleshores sí que l'oferta d'alfabet que s'adjunta a l'expedient
ja diu que el cotxe són 33.565 euros
més unes opcions 222 euros,
més els accessoris 13.600 euros, transport 420 euros,
total net 47.835 euros a aquest vehicle.
Després hi ha uns impostos,
impostos a l'IBA i total brut 59.506 euros.
Entenem que el preu dels accessoris
13.600 inclou ja
tot aquest kit de policia
perquè està aquí després desglossat,
però no diu a l'import, però deduïm que si està l'oferta
és que és el que està inclòs.
En qualsevol cas, per què diem això?
Perquè un cop agafem aquests 59.000 euros,
el rènting 1.082 més IBA
1.309 euros, però aleshores
a la proposta del contracte i a la proposta de l'acord de ple
el que diu aquí és una altra xifra,
que són... un moment, que tinc obert una altra cosa.
Un moment.
Aquí diu
64.000 més 13.000 d'euros d'IBA
78.000 euros.
És el nombre del cost del vehicle.
Entenem que en un rènting també inclou l'assegurança,
inclou el manteniment,
però que passats els cinc anys
haguem pagat la totalitat del cost del vehicle
i els accessoris i l'IBA i tot i encara i així,
normalment els rèntings, passats cinc anys,
el vehicle encara té un valor residual.
Mai amortitzes el valor total del vehicle amb cinc anys de rènting.
I això ens va generar un debat intern intens.
Nosaltres entenem que si fem l'adquisició
a través de l'ACM és perquè realment amb aquest acord marc
els preus que es poden aconseguir a través de l'ACM
són més econòmics que si anés l'Ajuntament a negociar-ho
de forma individual. Volem creure això.
No som especialistes, evidentment, en comprar cotxes de policia
de moment, però bé, farem confiança.
Ja he dit al principi de la meva intervenció
que estem a favor d'equipar la policia com correspon.
Gràcies.
Gràcies, Laia. Hi ha més intervencions?
Doncs tancaria el ponent.
Obrirem una segona ronda, sí, sí.
Quico Ferrer.
Laia, perquè si tens curiositat
dels impostos, dels rèntings, dels cotxes i d'altres que surten,
anem a una ronda. Escolta'm, jo he demanat una ronda.
Josep Maria, si et sap greu, em sap molt de greu.
Sembla que tota l'estona que parli jo us sàpiga greu.
Els preus dels cotxes
tens un rànquing, perquè ara s'ha posat de moda
fer rènting, jo tinc rènting, i un cotxe
de voltant d'uns 30.000 euros estàs pagant una cota de 500 euros.
Un cotxe d'aquesta categoria, de 60.000 euros,
tranquil·lament t'embalses 1.100
complements que li puguis posar-ho a dir, perquè és que
són faves comptades. Laia, el que sí que tens raó és que si ho estem
comprant a través d'una altra empresa
on adquireix el que són més baixes, tindrien aquest diner
unes avantatges. Això sí que tens raó, però els preus
són els que han marcat. Gràcies.
Josep Maria Cortés.
Reitero el que he dit abans, és que la lògica
és que cadascú digui el seu posicionament, la seva manera
per això hi ha un ponent, que és el que després respon a tothom
i explica si és que hi ha algun dubte, i em sorprèn
aquesta dinàmica que està agafant aquest ple d'això,
d'anar explicant a tothom per això, ja ho he dit abans,
i ho diré perquè em sorprèn, perquè podríem anar en fent tots,
i cadascú, som 17, no? Jo crec que tu això ho veus diferent,
hi ha un ordre, hi ha un ponent al final, que és el que ens ho explica,
i a part, aquesta
manera això, i dic pedagògica,
però al final és que és una miqueta insultant,
o sigui, tothom entén les coses, crec que tota la gent
que estem aquí sabem llegir i escriure, i sabem
entendre que hi posem aquests plecs, i abans
de fer una aportació, evidentment, tenim un equip al darrere de gent
que han mirat, que valen els rèntings, com funcionen,
o sigui, no es venim al ple,
sense haver treballat prèviament. Llavors, aquestes explicacions
crec que són sobreres, i que l'única fan és allargar
racionalment el ple.
Gràcies.
Tancarà el ponent?
Molt bé, gràcies.
A veure, fareu tot un revolútum, perquè
tot ha anat pel mateix sentit, i jo crec que amb l'explicació
unitària ja serà suficient.
Em permetreu, primer,
nosaltres tenim un acord signat
amb l'ACM per al subministrament de vehicles policials.
Aquest acord ve, exactament,
d'on t'està, aquí,
del Consorci Català
pel Desenvolupament Local.
Què vol dir això? Que hi ha altres municipis,
òbviament, com nosaltres, que estan adherits a aquest acord.
Home, massa tontos no tindrem què ser si
tots aquests municipis que estan adherits
han un preu molt més alt del que el cor respondria.
Jo crec que això cau de calaix.
Però, independentment d'això, aquest cotxe i molts cotxes policials
que demanem són cotxes, en aquest cas
és un híbrid, que ja té un preu més elevat.
Segon, porta un kit
de detinguts i unes instal·lacions
específices i concretes perquè
els aparells que porta la policia puguin ser connectats al vehicle.
Tot això fa encari el preu.
És més, la mampara de separació, vaig al detall,
la mampara de separació que hi ha pels detinguts
dintre del vehicle, l'única homologada
i que existeix és la de l'ACM.
Tal qual.
Al cotxe hi ha una mampara per separació.
Aquesta és l'única homologada, per tant, hem de fer-la servir.
I, per mi, el factor més important
que fa que el preu sembli alt
és el quilometratge, és un cost,
perdó, és un cotxe que durarà 5 anys,
en principi, amb uns quilòmetres
que si no recordo malament i estan a l'expedient
són 110.000 quilòmetres.
Què significa, tu deies, el valor residual.
Aquest valor residual, quan un cotxe passa en 5 anys
i ha fet tants quilòmetres, no és el mateix.
És molt més baix.
Per tant, on s'està repercutint el preu, quan financies d'aquesta manera,
es repercuteixen les quotes que has de pagar cada any?
Vull dir que tot el conjunt
fa que el preu sigui el que és en l'expedient
i ho podeu veure aquí en detall.
Teniu les mensualitats, com has dit tu, als 78.000 euros aquests
i la marca i el que porta.
És un cotxe molt normal
dintre de la disponibilitat que té l'AFM de vehicles,
que, com havíem parlat, ja no tenen una gama massa àmplia,
però són els cotxes adients per a la policia
i nosaltres ens veiem a materí
perquè la majoria de municipis o molts municipis
estan aterits a això, simplement. Ja està, gràcies.
Molt bé, aclarit, anem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Vots a favor de la resta de grups,
per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és la resolució d'al·legacions
i aprovació definitiva de les ordenances fiscals
i preus públics per al 2023.
Defensa d'aquest punt la regidora Dizenda, Quima Jiménez.
Gràcies, alcalde, bona tarda a tots i a totes.
Com sabeu, el 20 d'octubre vam portar al ple les ordenances
i una vegada van ser aprovades el que es va posar
per fer una al·legació, demanant que l'ordenant
s'afisca el regulador de l'impost sobre les activitats econòmiques
que contenia la relació dels carrers amb la seva categoria
a efectes de l'aplicació de coefficients de situació de l'impost,
s'incloguessin dos carrers, el Camp Rodó
i el Rubió i Tudorí.
Primer, aquesta reclamació que ens han presentat
serà desestimada, simplement perquè aquest punt, justament,
el llistat de carrers i l'impost de l'IAE
no estava ni modificat.
Per tant, tu pots fer una al·legació de tot allò
que és modificat. Si aquest apartat no es va modificar
en aquestes ordenances que presentàvem el 2023,
evidentment no pots presentar una al·legació.
Per tant, l'hem de desestimar per això.
Però tot i així, l'àrea tècnica hem fet com dos a tres punts.
Primer, que d'aquests dos carrers nosaltres hem revisat
i el carrer Camp Rodó no ens apareix.
I és veritat que no està en el llistat
d'aquests carrers per al tema de l'IAE.
Per tant, a nivell tècnic, el que es farà
és revisar tot aquest llistat perquè no ens deixem cap més.
En principi, l'únic que falta és aquest.
El carrer Camp Rodó no existeix en el municipi.
Llavors, es farà un informe tècnic per avaluar
la possible modificació d'aquest apartat
de l'IAE en funció de la categorització
dels carrers i això es farà per l'any que ve.
Independent dels que estem aquí, el nivell tècnic
ja s'està avaluant perquè es necessita un informe
i s'avaluarà i es farà la presentació de si és possible
fer aquests canvis. Tot i així, si us recordeu,
el regidor d'ERC, el Sergi Sergi, ens ho va demanar també.
També se li va dir que es faria aquest estudi.
També es va dir a la Comissió Informativa que es faria
pel 2023 i és el que aleguem aquí i és el que expliquem.
La sensació és la desestimació d'aquest punt
i llavors ja seria l'aprovació definitiva de les ordenances
de l'any 2023 perquè entri en vigor el 1 d'octubre
i el 1 de gener del 2023.
Gràcies, Quima. Veig mans aixecades.
Doncs, laia Furtats, endavant Sant Just.
Nosaltres votarem a favor
i suposem que també s'aprovarà
i simplement manifestar que ens alegrem
que avui es pugui aprovar ja definitivament aquestes ordenances
fiscals que representen una congelació d'impostos
de cara al 2023 i que creiem que,
com ja vàrem defensar el ple del 20 d'octubre
i va ser a proposta el nostre grup municipal,
la millor manera de poder ajudar les famílies de Sant Just
de cara a l'any que ve, tenint en compte els temps d'incertesa
que estem vivint i l'encariment del cost de la vida en general,
creiem que el millor era que l'Ajuntament congelés
el 23 i ens alegrem que avui s'aprovi definitivament
que el 2023 l'IVI no pujarà, el IAE no pujarà
i la resta d'impostos. Moltes gràcies.
Gràcies, laia. Doncs anem a votacions.
Vots en contra, abstencions.
Anna Vilanova, CUP Amunt, Esquerra Republicana.
Vots a favor.
Quico Ferrer, endavant Sant Just, Sant Just en Comú
i Partit Socialista. Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem a l'àrea de territori,
habitatge i medi ambient.
El primer punt és l'aprovació definitiva del projecte executiu
de consolidació estructural de la masia de Can Candeler.
Defensarà aquest punt la regidora de patrimoni, Gina Pol.
Bona tarda. Abans d'explicar el punt,
hem de manifestar que hem de subsanar un error.
Hi ha un moment de l'expedient que es manifesta l'import
d'aquesta actuació en lletres i aquestes lletres no recullen
numèricament. Per tant, el que sí que traslladem
a la secretària, i que és la que ens ho ha manifestat,
que ho deixéssim clar abans de procedir a la votació
i a l'explicació del punt, és que subsanem aquesta explicació
en lletra per tal de corregir-la correctament en l'import numèric,
que és de 361.115,09 iva inclòs.
Fet a clariment, molts de vosaltres ja ho coneixeu,
la masia de Can Candeler és una masia que la volem preservar
i que fins ara no havíem tingut una dotació econòmica per fer-ho.
És una primera actuació per consolidar el que és la part
de la coberta, per això que té aquest import tan petit,
de 361.000 euros, perquè el dia que haguem d'entomar
el que és la rehabilitació íntegra de l'edifici tindrà
un cost molt més elevat. El que procedim aquí a informar
és que no hi ha hagut cap al·legació ni cap subjeriment
en el període d'exposició pública, i per tant, portaríem a votació
ara mateix l'aprovació definitiva d'aquest projecte, fet que si,
a bona fe, voteu a favor i s'aprova, ja podem treballar
en el període de contractació per tal que l'any 2023
puguem licitar l'obra d'aquesta masia i posar en marxa
el que és aquesta d'educació i no perdre un patrimoni
que és molt preuat, que està en una ubicació privilegiada
a la vora de Collserola i que, per tant, pot tenir un espai
de futur molt important pel nostre municipi. Per això us demanaríem
el vot a favor per treballar en aquesta línia.
Gràcies, Regina. Hi ha mans aixecades. Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde. Gràcies, Regina, per la teva exposició.
El que és un matís votarial, el meu vot serà
el que és favorable, perquè crec que aquest projecte
fa tot el mandat que esteu darrere
per poder consolidar-se, que es pugui ser
el que és una realitat i aguantar el que és la...
poder salvar el que és la coberta d'aquesta masia
i matitzar que vaig donar el que és el meu vot favorable
ja quan es va presentar amb el seu dia, més que res
per un tema de seguretat. Al igual que amb el projecte
que ara no tocava, perquè la masia està segura
i que crec que és...
és respectable que es trasladi
aquesta proposta de cara al pròxim govern
que vingui. En aquest cas, que estem parlant d'un tema
de seguretat i de preservar el que és l'estructura
d'aquesta masia, el meu vot serà favorable. Gràcies.
Gràcies, Quico.
L'aire flotat s'endavança en just.
Gràcies. El nostre grup municipal
farà un vot favorable a aquesta aprovació definitiva.
Evidentment, ja varen fer un vot favorable al mes de setembre
a l'aprovació inicial, i evidentment, ho dic evidentment
perquè va ser una de les propostes de l'acord de pressupost
que vam fer amb el govern municipal de cara a aquest
per poder aprovar el pressupost 2022, la reparació i rehabilitació
de la taula de Can Candeler. Ens alegrem que es pugui fer
aquesta aprovació definitiva i que es pugui engegar
la redacció, l'elicitació, el procés d'elicitació
i que de cara a l'any vinent s'inicien aquestes obres
i realment es materialitzi aquesta rehabilitació
i que puguem treballar conjuntament amb tots els grups municipals
per poder obtenir més recursos per poder invertir aquí
i poder rehabilitar del tot, poder tirar endavant
projectes que reactivin i dinamitzin
la vida social de la nostra poble i el gaudi
del patrimoni municipal. Gràcies.
Gràcies, Laia. Tancaria el ponent. Gina Pol.
Agrair-vos el suport per tirar endavant el punt
i gràcies.
Doncs anirem a votacions, vots en contra,
abstencions. Doncs s'aprova per unanimitat
aquest punt. Agraïts per aquest vot favorable
a tots els grups. Anem al següent.
Área de serveis a la persona, aprovació de la revisió
del cànon en metàl·lic per la concessió de manual
d'experiència, per l'exercici 2022,
defensarà aquest punt la regidora d'equipaments,
Gina Pol. Com sabeu, ja ho hem seguit d'expedients,
que un cop l'any passen per plenari per tal d'actualitzar
d'acord amb l'IPC, sigui l'IPC estatal o català,
diferents equipaments que tenim
gestionats de manera indirecta. Per tant, aquí el que fem
és que Vitàlia és un centre que ens atén a la nostra gent gran,
és un centre on hi ha moltes persones en dependència
que podem subscriure i hi ha dos tipus de cànon. Un cànon
que és en metàl·lic, que és el que abordarem ara, i un cànon
que és en hemespècies. La regidora que aporta aquesta competència
és la Quima, ella és la que està supervisant el funcionament
d'aquest equipament. Sapigueu que allà tenim cinc places
de residència que el que permeten és que fem un estat de pont,
és a dir, persones que no tenen ingressos, no tenen família,
que els puguin pagar el que són les places de residència privades
o pendents de ser concertades pel govern català. El que fem aquí
són el finançament de l'administració catalana.
A dia d'avui tenim tres persones grans que no tenien ni família
ni recursos suficients per poder accedir a una plaça concertada
i, mentrestant, han estat en aquesta plaça pública.
I també tenim en aquest equipament places respiri, places a centre de dia
que ens permet atendre a la gent gran.
Pel que fa referència al cànon, en aquest cas el contracte,
com que es va signar els mesos d'estiu, en concret el mes de juliol
és quan fem l'actualització, l'IPC estatal, en aquest cas,
que en aquest període era d'un 2,9. Això què vol dir?
Que el cànon en metàl·lic que ens paga a l'Ajuntament s'incrementa un 2,9
i, per tant, en lloc de pagar els 20.728 euros que pagàvem fins ara,
de cara a l'exercici de l'any 2022 procediran a pagar 21.330,10 euros
i aquest és el punt que portem a plenari l'actualització d'aquest import
que, en aquest cas, sabona a les arques de l'Ajuntament.
Gràcies, Gina. Hi ha paraules?
No? Doncs aniríem a votacions. Pots en contra?
Abstencions?
Cup amunt. Vots a favor de la resta de grups?
Per tant, queda aprovat aquest punt.
El següent, aprovació de les tarifes per la prestació del servei
del Complex Esportiu Municipal de la Bonaigua per l'any 2023
i natació escolar pel curs 23-24.
Defensorà aquest punt.
La regidora d'equipaments, també, Gina Paula.
En aquest cas, pel que fa referència al Complex Esportiu de la Bonaigua,
que sabeu que presta dos serveis, la part de gimnàs
i la resta dels pavellons municipals, aquí el que anem a abordar
són aquests preus que paguen les persones
que van a la part dels gimnàs.
Hi ha una comissió que és la que es va debatre aquesta proposta de punt
i és la que us expliquem a continuació.
Aquest contracte no està referenciat a l'IPC espanyol,
sinó a l'IPC català.
En el cas concret, si miràvem la referència del setembre
de l'IPC català a l'àmbit de Catalunya,
se levava en 8,5%.
L'empresa ja ens va dir que l'usuari no pot assumir un increment
del 8,5% perquè és molt elevat i a nosaltres ens pot perjudicar
perquè ens pot fer baixar el nombre d'usuaris
i no seríem competitius.
Per tant, què hem proposat? Analitzar un altre escandall
de proposta de preus. Què hem fet?
D'acord amb l'informe de Funques, la previsió d'atancament
de l'IPC subjacent, que vol dir aquell que no té contemplat
els serveis energètics,
doncs en aquest cas la previsió que es feia
d'atancament a nivell estatal era d'uns 6,2.
Normalment Catalunya està una mica per damunt
de les previsions estatals. Per tant, ells van dir
que s'anirien amb aquests 6,2 a la majoria de tarifes.
Però ja en seguit de tarifes que ja tenim elevades
i que aquestes proposem que no es mantinguin en aquests 6,2
sinó que vagin per sota. Per tant, la concessió el que proposa
els 6,2 es queda invariable. Ja fa 3 anys que aquesta quota
no s'està tocant. Està congelada des de fa 3 exercicis.
Una altra quota que tampoc no es toca en els 6,2
sinó inferiorment, en un 3,7, és la quota permanència.
I d'altra banda hi ha una altra quota que és la quota
d'una parella total, que aquesta també es toca poquet,
un 2,5 molt inferior en aquests 6,2 que us comentava.
Per tant, què fa el concessionari? Veiem que serà un any molt dur
a nivell d'atancament perquè preveuen unes pèrdues al voltant
de 3.000 euros. Són conscients que no poden aplicar el 8,5,
van aplicar un 6,2. En les tarifes més cares van encara
a una rebaixa més gran de l'increment i el que fan
és preservar-se que el negoci no tingui una pèrdua
tan gran. Amb aquesta proposta que us fem,
l'increment que tindrien o els ingressos que rebrien
és de 70.000 euros, inferior per cobrir el tancament negatiu
que preveuen. I d'altra banda dir-vos que la concessionària
ha intentat reduir aquestes despeses fent una inversió important
i ha aconseguit reduir molt la despesa energètica,
ha estat tan elevat el preu d'aquesta energia que, malgrat
haver reduït, l'import s'ha mantingut encara més elevat
tot i haver fet aquesta inversió en la caldera. Per tant,
això és l'explicació que us faig. Ja sé que és un tema polèmic
i ho he explicat tot el més ampli possible que he pogut
i ja és decisió vostra el vot que pugueu emetre.
Molt bé. Gràcies, Regina. Quico Ferrer.
Molt bé. Gràcies, Alcalde. Gràcies, Regina, per l'exposició.
El meu vot és l'abstenció. Inicialment,
va ser en contra, però la realitat és la realitat
i la realitat és que tot el suministre s'ha empujat
i això és un punt que nosaltres no podem fer res.
Ho estem patint des dels particulars, les empreses,
i aquí crec que hem de donar el que és
un vot, en aquest cas, meu, neutral,
perquè es pugui compensar
amb aquests 70.000 euros que estan demanant. Gràcies.
Molt bé. Gràcies, Quico.
L'Ege Badia, CUP amunt.
Sí, bé. El tema de la bonaigua és un tema recurrent.
Més o menys tothom sap la posició de cadascú perquè l'hem anat debatent
l'any rere l'any. I nosaltres, d'aquest punt de vista,
la nostra posició... Primer volia fer referència
al bon article de la Vall d'Avers, que va sortir fa pocs mesos,
que parlava precisament d'això després de la bonaigua
i feia una comparativa amb la resta de municipis
per establir, com aquí a Sant Josep,
com aquesta anomenada que ens donava que fóssim tan alts.
Llavors, nosaltres, d'aquest punt de vista,
presentem una solució, presentem una proposta,
que ja hem dit fos moltes vegades, i tornaré a fer,
que és que, bàsicament, tindríem molt més control
sobre aquests preus si el servei fos municipal.
Què passa? Que es dona la situació que cada cop
en el procés aquest, que s'ha d'externalitzar
o s'ha de decidir quina és la titularitat.
Potser, a nivell de dret, necessito utilitzar
les categories perfectes, però ja se l'entén.
Quan s'ha de decidir quina és la titularitat del servei
o qui ha de prestar el servei, no sabem per què,
mai es fa un expedient on s'examini per què
el seu servei fos municipalitzat seria més eficient o no.
Llavors, des d'aquest punt de vista, nosaltres hi votarem en contra.
Perquè, a través de l'administració pública,
s'hagin de sufragar les pèrdues privades,
que és aquest argument que feia l'IPC,
perquè després, per altres bandes, no hi ha retors.
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Tal com ha dit l'Aleix, és un tema recurrent.
La nostra proposta no ha passat per la comissió de seguiment
que recull el reglament que nosaltres sapiguem.
Sembla una broma que avui mateix s'hagi provat
definitivament les ordenances fiscals,
i que els seus socis
explicaven que no s'incrementaven impostos
pel 2023, per tal d'ajudar les famílies
en aquest context econòmic i social.
Però, en canvi, sí s'incrementen les tarifes del gimnàs municipal.
La inflexió no deu afectar les persones que fan esport.
La nostra proposta és la de revisar a fons
el contracte i arribar a reduir les tarifes i els preus.
Laia Flotats, endavant Sant Just.
Gràcies.
Nosaltres ens trobem davant d'un contracte
que s'ha anat prorrogant i allargant
a canvi de que facin inversions
en el complex esportiu de la Bonaigua.
Aquestes inversions s'han anat proposant
pels diferents equips de govern que hi han hagut durant aquests anys,
la majoria dels quals formats per Esquerra Republicana,
el PSC i els comuns o iniciativa, segons el moment.
No ho dic amb això, és per intentar ser rigorosa amb els noms.
Aleshores, en aquest sentit, per què ho dic?
En tots els casos, el contracte que sempre s'ha anat modificant,
allargant i prorrogant i allargant més enllà,
de manera que és un contracte que va començar el 2003
i de moment acabarà el 2033, 30 anys.
Faig gestionar en un complex esportiu de tela.
En tots aquests casos i totes aquestes renovacions
i renegociacions del contracte a canvi d'inversions,
mai es va canviar la clàusula que els preus es revisessin amb l'IPC.
Aquesta clàusula sempre es va mantenir i és un contracte.
És un contracte que té unes clàusules
i que obliga a tothom, obliga a totes les parts.
Per tant, els contractes, home,
el seu és que des de l'administració pública,
donem exemple i promocionem o promovem
que els contractes es compleixin.
Seria el seu, perquè si no, ja m'explicareu,
si des de l'administració pública
afavorim o defensem que no es compleixin els contractes
després, quan els veïns o les veïnes no paguin l'IVI,
a veure com els hi reclamem.
Així, després d'un debat intern també bastant intens,
perquè tampoc ens agrada aquest contracte.
No ens agrada, ja ho hem dit diverses vegades.
De fet, a l'última ampliació renovació per 5 anys,
pel tema dels vestuaris, que el nostre grup municipal
va votar en contra d'això, perquè no volíem que s'allargués
i que volíem que s'arreglessin els vestuaris,
però no que s'allargués el contracte.
Bé, en qualsevol cas, vam tenir un debat intern bastant intens,
però és clar, és que el compliment de la llei
o el compliment d'unes clàusules d'un contracte obliga.
I clar, l'alternativa a no permetre aquesta revisió de preus
és que tot això acabi als tribunals
i al final acabem pagant, perquè si ho diu el contracte
s'haurà d'aplicar.
Per tant, bé, donat que amb el que és la globalitat del contracte
no hi estem d'acord, ni amb com m'ha anat evolucionant tot plegat
i creiem que s'hauria de revisar i que s'hauria de fer de nou,
bueno, s'hauria de tornar a fer l'elicitació, en fi.
Però, per l'altra banda, s'ha de complir aquestes clàusules
del contracte, que és el que obliga, nosaltres farem abstenció.
També hem volgut tenir en compte
aquest esforç que fa l'empresa contractista,
l'empresa que gestiona el complex esportiu de la bona aigua,
en tant que amb el contracte a la mà
podria haver aplicat l'IPC tal qual,
i aplica menys de l'IPC.
Bé, doncs, suposo que d'alguna manera
hem volgut recollir també, que no és època
de pujar molt, molt, molt els preus.
Bé, d'aquella manera. En fi, farem abstenció.
Moltes gràcies.
Molt bé. Gràcies, Laia. Tancaria l'aponent.
Doncs sí, aclarir-li a la Montse que si m'ho hagués preguntat
i li hagués explicat, has de fer una comissió de seguiment.
De fet, hi ha membres en aquesta sala que hi van assistir.
Allà vam fer tot un control de tota l'activitat que estan prestand
i un dels debats que vam tenir va ser aquest tema
de l'actualització per contracte de les tarifes.
Això és unes tarifes que el Consolari presta als seus usuaris.
I d'altra, unes tarifes per un servei que la gent decideix
si va o no hi va i quin tipus de quota agafa.
En referència a la Vall d'Avers i als estudis respectius
que s'han anat fent, en funció de quina quota comparis,
hi haurà un resultat a una altra, però no va haver un criteri onànic
per dir si aquest equipament era molt més car o no que altres
perquè depèn quin incideix en un tipus de públic o una altra.
Una de les bondats que tenen aquestes tarifes és que tenen
unes quotes antigues que estan molt bé de preu, són molt baixetes
i s'enjusten les quotes molt baixes en aquest equipament.
I d'altra banda agraïm als dos grups, tant el Quico com la Laia,
aquesta abstenció, i per tant el que procedrem és a informar
a l'empresa per què pot executar aquest increment
molt regulat perquè pugui tirar endavant l'activitat.
Aquí no estem compensant la pèrdua de ningú, això són unes tarifes
que han de tirar endavant l'any vinent. Per tant, aquests 70.000
és una previsió d'ingressos que ells tenen si es manté el nombre
de bonats que tenen ara, que justament en aquest mes baixa molt
de bonats perquè la gent es dona de baixa al gimnàs abans de Nadal
i s'ho pensa el gener si torna a fer gimnàs o no. Per tant, això
són previsions. Tant és una previsió als 200.000 de tancament
d'aquest any com una és una previsió al que amb aquest increment
de tarifes puguin tenir uns ingressos de 70.000 euros.
Caldrà de veure com evoluciona l'any però que si el que té clar
a aquesta empresa és que el govern català liderat per ERC,
encara que siguem un grup parlamentari molt petitet,
estan fent moltes línies de finançament per a aquestes
empreses esportives perquè si no, els pavellons esportius
de tot Catalunya cauran. I em sembla que ningú d'aquí vol
que aquesta activitat que presten aquestes empreses que donen ocupació
i que fomenten la salut desapareguin del panorama o del teixit
empresarial. I justament ERC és la que confia en aquestes empreses
per rescavalar molta pèrdua energètica que tenen
per tenir piscines i garantir natació escolar i aquests serveis
que tant critiqueu, que per exemple Vitàlia és una concessió
que també gestionarà moltíssims anys el que són els serveis
necessaris de la gent gran i aquesta no la qüestiono mai.
En canvi, que tinguem una concessió esportiva que dura molts anys
o que tinguem concessions d'habitatge que duren molts anys,
aquestes no es qüestionen mai. Jo només ho deixo aquí sobre la taula.
Molt bé, anirem a votacions. Vots en contra.
Ana Vilanova, CUP Amunt,
Esquerra Republicana, abstencions
endavant Sant Just i Quico Ferrer i vots a favor
de Sant Just en Comú i Partit Socialista.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem a les motions.
Moció del reconeixement als 20 anys del Consell Municipal de les Dones
defensa aquest punt la porta veu del Partit Socialista
Gina Pol.
Doncs procedeixo a llegir la moció. En principi, si no m'equivoco,
a la moció s'han acollit tant en Comú Podem com Esquerra Republicana,
Quico Ferrer.
Jo com que això havia de dir d'entrada,
ja m'ho explicaràs després.
Doncs la moció havia dit el següent.
El Consell Municipal de les Dones de Sant Just
va néixer l'any 2002 amb l'objectiu de ser un òrgan consultiu
i d'assessorament per l'Ajuntament, així com un instrument
de participació de les dones del municipi per a obrir
i fer seguiment de les polítiques d'igualtat, d'oportunitats i de gènere.
Des del primer moment va ser un òrgan de participació impulsor
al Consell de les Dones de Sant Just i més d'un centenar de dones
han passat per aquest fòrum feminista fins a dia d'avui.
Quatre anys més tard de la seva creació, el Consell de les Dones,
al costat de la regidoria de polítiques de gènere,
van poder impulsar el primer pla municipal de gènere
que abarcava el 2006-2010 i que es va prorrogar fins al 2014.
Aquest primer pla preveia 36 accions prioritàries
i com a resultat ha destacat aquest primer pla podríem citar-ne
la creació del punt d'informació i atenció a les dones
que es coneixen les sigles del PIAT, les formacions en matèria de gènere
a tot tipus de personal de la casa, l'aprovació del protocol
d'assetjament laboral i sexual i també la creació del circuit
d'atenció a les dones víctimes de violència masclista.
L'any 2015 es va aprovar el segon pla municipal de gènere
pel 2015-2018 que va posar especial èmfasi en la prevenció
de les violències masclistes, la coeducació, les noves masculinitats,
el treball i la repercussió de la crisi en les dones.
En aquest pla es van proposar 50 accions, entre les quals hi havia
prevenció i aportatge de violències masclistes, coeducació,
compromís de l'Ajuntament amb la igualtat, qualitat de vida,
treballs i temps, reconeixement de lideratges
i participació de les dones. Actualment el que està implementant
l'Ajuntament és el tercer pla municipal de gènere que vam
aprovar conjuntament al juny del 2022.
L'objectiu és impulsar la transversalitat de gènere,
apostar per les polítiques feministes que treballen per la igualtat
efectiva entre homes i dones i també erradicar la violència masclista.
És evident que aquest pla tindrà una vigència de 4 anys fins al 2026.
La voluntat i la principal novetat d'aquest tercer pla
és que és un document viu i que es va revisant any rere any
per adaptar-lo a nous reptes i a noves necessitats.
A partir d'aquestes necessitats, el pla consta de 58 accions.
A nivell institucional, l'any 2018, Sant Just es va declarar
municipi feminista i es va comprometre a desplegar
el decàleg per la construcció de ciutats feministes laborats
per les alcaldeses del Basll Llobregat,
de l'Ajuntament d'Espanyols i també al Consell de Dones
del Consell Comarcal del Basll Llobregat.
Dos anys després, el 2020, el nostre municipi va rebre
el distintiu per la igualtat de gènere 50-50
que està fomentant l'associació for genderseal.
És un reconeixement públic a la gestió municipal
envers les polítiques de gènere i també és un compromís
per tal de millorar la igualtat efectiva entre homes i dones.
A nivell inter, també hem de recordar que l'Ajuntament
és una cultura organitzativa i igualitària combatre la bretxa
salarial i també incorporar la perspectiva de gènere
en tots aquells processos de selecció i promoció que fem
i fomentar la formació interna en totes aquestes matèries,
juntament amb un ús de llenguatge inclusiu i no sexista
i prevenir tots els temes vinculats amb l'assetjament sexual.
Actualment, el Consell de Dones i la regidoria de polítiques
de gènere estan treballant amb l'impuls d'una casa feminista
seguint l'exemple d'altres municipis com Barcelona,
com la de Gramenet, que té la CIVA.
El primer procés participatiu d'aquest repte
va iniciar el febrer del 2020, sota el títol
Les Dones de Sant Just Busquem Casa,
però la pandèmia va durar aquesta dinamització.
El grup impulsor vol crear un punt de trobada feminista
en el qual s'ofereixin serveis específics per a dones,
però també vol esdevenir un espai pel coneixement i la sororitat,
l'apoderament femení i l'oferta de recursos per una vida justa
i equitativa en l'àmbit social, laboral, cultural i de lleure.
Hi haurà d'anar usos i propostes recullides per les dones
participant i totes aquelles que hi vulguin sumar.
En paral·lel al grup dinamitzador de la casa de dona,
les dones joves de Sant Just han estat organitzant
ja fins a dues jornades feministes
amb un èxit notable de participació.
Les darreres es van fer al casal de joves,
com les primeres, i van comptar amb un programa molt potent
que va abordar diferents eixos,
entre els quals hi havia l'advocada Carla Vall,
la investigadora Alba Cervera, el col·lectiu de l'Esquelis,
i també la psicòloga i cantant de rap musulmana Mir Raysa
i altres ponents que van estar convidades.
Per tot això, proposem en el ple els següents acords.
Reconeixer el compromís amb la igualtat de totes les dones
que han participat des de l'any 2002
al Consell Municipal de les Dones i seguir animant-les
a participar en aquest òrgan consultiu que ha impulsat
les principals línies d'actuació feminista a Sant Just.
En segon punt, proposar fer una campanya de divulgació
de l'existència d'aquest òrgan, en especial entre les dones joves,
avançant la definició i l'impuls del pla d'usos
de la casa de la dona que s'ubicarà a la planta baixa de Camp Freixes
un cop finalitzi el projecte de consolidació d'aquesta masia.
Demanar la rejudicia de polítiques de gènere
que segueixi dinamitzant grups de dones a Sant Just
perquè la lluita feminista es mantingui activa
en tots els àmbits necessaris, tal i com estableix
el recentment aprovat tercer pla d'igualtat de gènere.
I traslladar aquests acords a les dones que han fumat part
del Consell Municipal de Dones, a la regidoria de polítiques
de gènere de l'Ajuntament, al Consell Comarcal,
les entitats del municipi i en especial dues d'elles,
just dones i d'unia empresa, així com als mitjans
de comunicació local.
Moltes gràcies, Gina. Anna Vilanova?
Estaré a favor d'aquesta moció perquè reconeix la feina
feta pel Consell Municipal de les Dones durant aquests 20 anys,
un consell que ha treballat i que continua treballant incansablement
per impulsar línies d'actuació feminista a Sant Just.
També aprofito per felicitar a títol individual
totes les dones que hi han format part i que encara hi formen part,
per la seva feina ingent, per la lluita per l'igualtat
entre homes i dones, i també m'agradaria aprofitar
per fer un reconeixement també a totes les entitats del poble
en el Consell Municipal, però que també treballen per l'igualtat
i l'empoderament femení en el seu dia a dia.
Gràcies, Anna. Quico Ferrer?
Bé, jo una mica. Primer de tot gràcies
al Govern per presentar el que és aquesta moció.
Gràcies, Gina, per traslladar-la.
I em remeto una cosa que diu la nostra regidora
Anna Vilanova, que gràcies al Consell Municipal de les Dones
per la feina que està fent, just fa poc va fer
una xerrada aquí al centre cívic Soldats Sants,
on va explicar una mica la feina que s'havia fet fins ara.
Jo el que vaig comentar, Gina,
el tema de la bretxa salarial a l'Ajuntament
si s'aplicava a nivell de bretxa salarial, i em vas dir que sí,
que s'aplicava, que teníem una bretxa salarial
amb igualtat de gènere, i la meva pregunta,
que no t'ho vaig dir, però que t'ho faig ara, des de quan
s'aplicava la bretxa salarial aquí al nostre Ajuntament?
Bretxa salarial o igualtat de salaris?
No, perdona.
Explica, sí.
A mi el que em preocupava quan vam treballar l'emoció
és que precisament que els salaris siguin equitatius
els homes i les dones, i això és una de les coses que em vas dir
que ja s'estava treballant i que es tenia en compte,
i la meva pregunta és si això s'aplica des de quan.
Gràcies.
Àlex Ebedia.
Sí, bé, a veure, l'emoció ja la separaríem
en dues parts.
Una primera part, que vol fer un reconeixement
a un conjunt de dones que posen o que històricament
han lluitat a Sant Just i tal, que ens pot semblar bé,
ens pot semblar correcte, però també una segona part,
on entre línies també es colen, diguéssim,
que s'ha de ser des d'aquest punt de vista amb el qual
nosaltres no estaríem d'acord. Per què, per exemple?
Bueno, és això, si en tornem a fer un reconeixement
del tema aquest del Consell de Dona, s'acaba parlant
del tema de camp freixes. I llavors,
la nostra posició sobre això és clara, és a dir,
nosaltres creiem que, de fet, el tema de camp freixes
és un exemple del que és la banalització d'un procés participatiu.
De certa manera tu vas a un procés participatiu a avalar
el propi govern, quan creiem que, per exemple,
es podria fer d'una forma molt més democràtica, on es presentessin
diferents projectes sobre el pla d'us de la masia de camp freixes.
Segon, hi ha una qüestió també
que, clar, dins del feminisme,
hi ha el moviment feminista en diferents corrents.
Llavors, podem establir algunes coses que tothom hi estaria d'acord,
algunes de les que es mencionen aquí en la moció també les recolzem,
però, per altra banda, també hi ha corrents contraposats.
Nosaltres creiem que, des del govern,
el tipus de feminisme que s'impulsa seria un feminisme empresarial
de classe alta, que és contraposat amb el feminisme
que defensem des de la CUP, que defensem un feminisme
des d'una perspectiva de classe, però de classe treballadora.
Per què diem això? Perquè una de les reivindicacions
que ha tingut el moviment feminista històricament,
i que s'aporta una mica, és el tema de la reproducció social,
de les cures, de la remuneració a les cures,
de la reproducció històrica i també de la socialització
d'aquests processos de cures. I, llavors, per què dic això?
Perquè, clar, em sembla molt bé que fem manifestos feministes,
queda molt bé, avui en dia sembla que estigui molt de moda,
però es caldrà de la pràctica, amb el projecte polític, per exemple,
aquí a Sant Just, la qüestió de les cures,
la qüestió del servei aquest domiciliari,
d'atenció domiciliària, veiem que és un servei externalitzat.
I per què dic això? Perquè avui en dia,
avui en dia, bueno, que torna un moviment encara més creixent
d'un sindicat d'aquestes treballadores,
que exposen com aquesta externalització en preses,
com la de Florentino Pérez, els suposa una precarització total
de les seves condicions de treball. Llavors, és que és una mesura
de mínims que ens sembla la internalització d'aquest servei,
és una mesura realment feminista des d'aquest punt de vista,
és una mesura que es pot aplicar, i llavors,
és que em genera una certa sensació de hipocresia
que estiguem fent totes aquestes proclames i després
no correspongui amb el que seria el projecte polític.
Per això, des d'aquest punt de vista, ens sembla molt bé
reconèixer el treball de les dones que s'hagi fet
al llarg de Sant Just, al llarg de la història,
però per altra banda, com també Escola Parc i el projecte polític
del PSC, no hi estem d'acord, com a exposat,
i per això ens abstindrem.
Ja està? Sí? Doncs tancarà l'aponent.
A veure, es va fer un estudi fa molt de temps
quan vam tenir una gent d'igualtat que va analitzar
si hi havia bretxa salarial o no. En aquell moment,
amb aquelles dades, sí que va sortir que existia
una petita bretxa salarial, perquè una cosa és el seu base,
que en aquest cas, com que som administració pública,
està garantit que tothom cobrem bé o cobrem igual,
no hi ha cap bretxa, perquè jo sigui una dona
i el meu company sigui un home, però sí que és cert
en un àmbit més masculí. Com que aquell sector
laboral està masculinitzat, determinats complementos
es tendeixen a posar en homes, i això passa molt
amb la ment de vegades de l'urbanisme. Per tant,
tot i que com a administració pública, com vindria a dir
el regidor de personal, no hi ha bretxa salarial,
si s'analitza molt de manera molt fina la línia
amb determinats complementos, a vegades determinats complementos
pel tipus de feina molt masculinitzada que es fa,
en una empresa privada on pot haver gent que és un senyor
que va a negociar amb el seu director i negocia en sous
en el qual hi ha molt desequilibri entre home i dona.
Però a l'administració pública ningú va al despatx de la secretària
ni del cap de personal a negociar el sou. Per tant,
els sous són sense bretxa, però en canvi, depèn
de quina professió estiguem analitzant, sí que això
s'ha de tenir en compte, perquè si no, alguns complementos
poden beneficiar a un gènere o a un altre.
El meu company de la GUB, que mai estem d'acord,
si el teu grup municipal o tu mateix
vinguessis més allà on debatem aquests temes,
que és al Consell Municipal de les Dones, que tu
li elogies la feina, però les teves representants dones
que podrien venir no venen, allà podríem parlar de tots aquests temes.
Si tu mateix haguessis vingut a anar a les jornades feministes
que vam pagar a través d'un consell comarcal
liderat pel PSC i que no té cap problema
que els feministes parlessin molt d'un feminisme de base
on va marir l'esquelis, on es va parlar d'aquest feminisme
que a vegades és blanc i de classe alta,
i allà es va parlar molt d'un feminisme de què passa
amb les migrants quan arriben aquí, en quines situacions troben,
quina doble discriminació o trilba poden arribar a rebre.
Superbé que discutim, però tu vens a discutir sempre en el ple
i en canvi tenim altres òrgans de participació supernobles
que si vinguessis també hi podríem treballar aquests temes,
però justament com a PSC no som excloents.
És a dir, volem el màxim nombre de dones possibles
i contra més visions, doncs millor.
L'altre dia, nomenclator, la Mònica Parra, que en forma part,
va venir a dir sempre estem posant noms de carrers
a dones blanques que en forma part de l'història de Sant Just
i no hi ha, la visió interracial o aquella dona
que va venir migrada de fora d'Europa o d'altres continents,
moltes vegades encara està més invisibilitzada,
però són molt bons, però fem-los allà on podem treballar-ho.
Per tant, nosaltres pensem que el procés de participació
de la casa de la dona ha estat transparent,
ja sé que a vosaltres no us agrada,
però que van ser les pròpies dones que van decidir
entre un llistat d'equipaments on volien anar a créixer
o a plantar la llavor de casa seva, es va decidir aquella casa
que és l'amèria de Can Freixes i nosaltres sempre es demanarem
el procés de participació que vam fer i el seguim mantenint viu
de la regidora de l'Alícia per tal que culmini en èxit
i que qualsevol dona sigui del tipus de feminisme que sigui,
perquè si no anem unides, no anem al lloc,
doncs puguem treballar aquests temes i jo us convido, de veritat,
i si no voleu anar al Consell, doncs fem un dia una bit lateral,
si no passa res, però que parlant d'anar podem créixer,
hi ha dones superpotents a la CUP, vull dir que si les volem
tenir a la vora, però ens teniu recels i som dones igual
amb pensaments diferents, però ens podem entendre.
Sí, sí, sempre tancarà l'aponent, però podem anar.
D'acord, no, a veure, si jo anavaig a alguns espais,
com ja s'ha posat aquí alguna vegada sobre la taula,
és perquè la gent que estem a l'oposició, a part del que seria
el càrrec de regidor, doncs tenim la nostra vida professional,
la nostra jornada laboral i també doncs tenim la nostra vida
des del punt de vista de participar d'altres activitats,
el temps és limitat, llavors hem d'optimitzar-la
de la millor manera possible. Crec que és una cosa,
no sé per què porteu molt de temps al govern, però a vegades
us perdeu de vista. Llavors, dit això, també serveix
per la resta de dones de la CUP, no només per mi.
Per altra banda, que comentaves el tema
del procés participatiu,
és el que he dit abans,
un procés participatiu és quan
tu diguéssim obres un debat dins de la població
i es poden presentar diferents projectes,
o sigui, vosaltres el que vau fer és anar ja amb la proposta
a la casa de la dona, li vau dir hola a la casa de la dona,
sí, ja està, molt bé, això no em sembla un procés participatiu
i, com deia, em sembla una banalització del concepte.
I després, clar, en referent dels espais de debat,
això que he dit és una demostració
que això és només una escenificació,
és a dir, aquí tot ja està decidit,
aquí cadascú ve a fer el seu paper i ja està.
Per tant, hem d'actualitzar les nostres propostes
i perfectament vosaltres, per exemple, al govern,
podria haver-nos vingut a dir,
vale, em sembla bé aquesta proposta, treballem-la,
ja les coneixeu, si esteu a favor, truqueu-nos,
nosaltres ja hem dit que si hi ha propostes concretes
a les que estem d'acord, doncs perfecte,
ja les coneixeu perfectament i estirem endavant,
és a dir, no plantegem aquí una cosa com unilateral
i només volia deixar un apunt,
jo sóc a quedar a molts llocs perquè m'interessa
de saber com podem millorar
el que són les propostes que fa el govern
i on podem donar el que és el nostre granito d'arena.
I t'asseguro, a l'eix,
que amb totes les xerrades d'aquestes,
que per mi són noves, que no havia anat fins ara,
fins que estic a la política,
he vist pimes, propietàries, autònomes
que tenen una botiga, que s'han esforçat,
que han explicat la seva proposta de com van poder sortir de casa
des que tenen aquesta associació del 2002,
o sigui, anècdotes que la veritat és que...
aconsello que aneu perquè la veritat és que si no hi vas,
no ho escoltes pel carrer això,
i són coses de gent de 60 anys, de 50,
o sigui, hi havia dones de diferents edats
i t'asseguro que empresàries no ho són.
Precisament són dones que reivindiquen
i que volen tenir el que és el seu espai,
el que és en aquest món, en aquest cas, en els nostres anjos.
Gràcies.
Tancarà l'aponent.
Agrair els grups que donaran suport a la moció
i sobretot recordar l'objectiu que tenia.
Són 20 anys de Consell de Dones,
20 anys era molt difícil que estiguéssim en aquesta taula.
Per tant, que dones lluitin per altres dones és la base
i que gràcies per aquest vot i que puguem tenir
per molts anys Consell de Dones.
Si se'm permet, només volia aclarir un tema amb l'Aleix,
i és que a nivell de serveis que estan externalitzats
n'hi ha diferents serveis.
Alguns estan molt masculinitzats, com per exemple
la Brigada de Manteniment d'Espai Públic.
Hi ha molts serveis que estan externalitzats,
molt bé el servei de SAT, d'altres són bastant mixtos,
com el de neteja viària, per exemple.
A l'hora de decidir quins serveis s'externalitzen
i quins no, l'últim que es decideix és la composició
de gènere d'aquests serveis que s'externalitzen.
El que regeix en aquests casos és el conveni col·lectiu.
A vegades coincideix que sectors que estan feminitzats
tenen salaris més baixos, en altres és el revés.
No és una política premeditada
la d'externalitzar serveis feminitzats
per precaritzar la seva situació, al contrari.
Alguns cops passa i d'altres no.
En tot cas passaríem a votacions, vots en contra,
no n'hi ha cap, abstencions,
cop amunt, vots a favor de la resta de grups,
per tant queda aprovat aquest punt.
La següent moció la presenta el regidor Quico Ferrer
per protegir l'art urbà a Sant Just Desvern.
Gràcies alcalde, si la moció
és protegir l'art urbà a Sant Just Desvern,
i diu així, l'art urbà s'ha convertit
en una mostra d'expressió artística i amb un símbol d'art contemporani
que en molts casos contribueix a dignificar
activament l'espai i realitzar zones urbanes.
D'una banda, perquè des d'un punt de vista
estètic o artístic, les grans pintures
morals revaloren els murs i façanes,
d'una altra, perquè en moltes ocasions
una intervenció artística d'aquestes característiques
compta amb la complicitat dels veïns i veïnes
i potencien el sentiment de pertinència de l'entorn.
El passat 7 de novembre al Casal de Joves
es va fer la presentació documental de Just Graphite It,
una història local, presentat pels nostres Sant Just Tengs
Miquel Ardabol, Eric de Gispert
i Iunes Carrún, membres de Cric Crac Produccions,
en el que ens expliquen el nostre poble
era un referent internacional d'art urbà
concretament de l'expressió de grafitis
durant els anys 90.
El documental es destaca tot una sèrie d'autors
de grafiti, riders, dels anys 90,
tant de l'àmbit internacional com de l'àmbit local,
que van expressar les seves obres als murs
de la riera de Sant Just.
I anomeno una sèrie de grafiteros, que es diu Tarantini,
crescut a Sant Just i el podem considerar
el que va ser el primer en pintar la riera.
Després, sutil, un totem de la cultura del hip-hop
al nostre país i va documentar fotogràficament
el naixement del moviment arreu de l'estat espanyol.
Inupier va ser un escriptor
de grafitis molt reconegut,
en l'àmbit europeu, durant els anys 90
i va revolucionar la llei del grafiti clàssic
nascut a Barcelona.
Forsen Bandido, des de Sant Adrià del Besòs,
peregrinava l'adolescent amb la seva colla
per pintar la riera de Sant Just.
Moki i Capi, grafiteros barceloners,
pintors de la cultura hip-hop a la cosillotat
i van crear el mític passant a la Game Over
i van obrir la primera tenda d'esprays
dedicada a la moguda.
Karski, holandès, que va pintar la riera
durant els anys 90, Roger i Cruz,
altres escriptors de grafitis que durant els 90
van venir a Europa i a pintar la riera.
Iñaki, jove de Sant Justent,
que va créixer amb la riera plena de grafitis
i va voler practicar aquest art.
Un artista de grafitis de Mòstoles
reconegut en l'àmbit estatal
i van intervenir a la riera durant els 90.
I John Wan, no baiorquès, instal·lat a París
i reconegut artístic de grafitis
en l'àmbit mundial i va exposar
a les galeries de l'art contemporani més importants
i també va venir a la riera.
El que vull dir amb això, i ara continuo,
és que la riera està reconeguda,
perquè amb les informatives us vaig dir
que presentament hi havia un projecte de Sant Adrià d'Agassós,
però els mateixos promotors em van dir
que no ho exposés encara perquè precisament
s'estava tancant amb l'Ajuntament de Santa Coloma.
Ho dic perquè, per respecte, no explicaré el que és el projecte,
però és una cosa que Sant Just desver
la tenen apuntada dintre de la seva llibreta.
En aquest ple presento aquests acords
que són els mateixos que vaig presentar
amb el passat ple, però vaig retirar la moció
perquè ho poso en futur tots aquests acords
perquè inicialment és el que em pensava
que el govern estaria a còmode.
Transformem i condicionarem la riera i la passadera
fins a Masjui en un espai de l'aire lliure
d'exposició d'aquest art urbà
a totes les parts dels barris.
Buscarem un entorn per poder tenir comunió
entre la pràctica dels esports del skatepark i l'art urbà.
Reconeixer la importància tasca per la promoció
i l'art urbà a Sant Just per part de les artistes
promotors del documental Sant Just Grafitip,
una història local de Miquel Arrebol,
Enric Gispert i Llunes Corran,
membres de CritCrad Produccions.
Recomanant espais públics per al foment de l'art urbà
com s'ha fet a la plaça Camuapa o la façana
del camp de futbol o al túnel de Rambla Modolell.
Treballar amb la comunitat artística local
la celebració del Dia Internacional de l'Art
que es celebrarà anualment el 15 d'abril arreu del món
on es faci especial incidència en l'art urbà.
Potenciarem aquesta disciplina artística
a través d'uns concurs públic
amb periodicitat a definir
que fomenti omplir murs i parets urbanes
amb pintures murals i que permeti exercir
la capitalitat de Sant Just d'Esvern
en aquest àmbit.
Inclurem una partida fixa de pressupostos
a l'àrea de cultura destinada
a fomentar, protegir i potenciar l'art urbà
i la tasca dels artistes urbans de Sant Just d'Esvern.
Creurem un conveni de col·laboració entre
Escola d'Art Disseny de Barcelona i l'Ajuntament
per tal que els alumnes del centre disposin de facilitats
a l'hora de fer intervencions murals
en espais públics.
Apostarem per la pintura col·laborativa
a través de l'art col·lectiu, entitats i associacions.
Inclurem aquesta disciplina dins de l'oferta de treball
que es realitzen a Sant Just d'Esvern.
Gràcies, Quico.
Anna Vilanova.
Jo votaré a favor d'aquesta moció,
tot i que encara no entenc els canvis dels temps verbals,
però en tot cas votaré a favor d'aquesta moció
perquè planteja una proposta que nosaltres ja vam treballar
amb l'Alcaldia Republicana quan preparàvem les eleccions del 2019.
La proposta ja passava per condicionar la Riera
del Grafit com a mitjà d'expressió artística
i que n'és acompanyada a més a més de projectes educatius,
amb els centres educatius com el Casal de Joves o les escoles
i l'institut. En definitiva, el que volíem proposar
és la creació d'un espai que fos un punt de trobada
dels tres elements que són l'art urbà, l'espai públic
i l'educació. Després de veure el documental
Jazz Grafit, aquesta idea de potenciar
de l'art urbà, que també es reflexa en aquesta moció,
és que per les nostres parets hi han passat artistes, com tu dius,
de grans grafiters a nivell d'Europa.
I amb paraules del nostre alcalde, dites a l'Instagram,
necessitem que l'art envaeixi als nostres pobles i ciutats.
Trobo molt interessant també alguna d'aquestes propostes
i sobretot em quedaria amb la proposta de transformar
la Riera i sobretot la passarel·la que uneixem es Lluïa
en un espai lliure d'exposició d'aquest art urbà
i a la vegada que també serveixi com a next centre barris.
Per tant, com ja he manifestat anteriorment,
us votaré a favor de la moció.
Moltes gràcies, Anna. Hi ha més paraules?
Lluís Rosalba, Sant Just en Comú.
Bona tarda a totes i tots. Nosaltres farem un vot
en contra d'aquesta moció perquè creiem que és una moció
clarament oportunista basada en l'èxit
de públic i d'assistència del documental
del Miquel i del Lluñes, un documental que es realitza aquí a Sant Just,
i que n'és d'una primera instància, que és la d'intentar recuperar
el grafit del carrebador de la dona que s'escapa el cotxet.
Llegint el text sembla que el regidor
ha acabat de descobrir que el grafit
és una expressió artística i que té un valor,
però aquí a Sant Just ja fa temps que som coneixers d'aquesta realitat.
A Sant Just ja fa molt de temps que fem servir la Rura
com al municipi i són molts, molts els exemples.
La moció n'he incorporat a tres, però hi ha el camp de futbol,
hi havia la Rambla, la pròpia Riera,
la passadera de la V23, la plaça Maragall
en dues ocasions, el Milanari, la plaça Camoapa,
el pròpi Casal de Joves que s'ha pintat i repintat i repinta,
que jo crec que cada cop ocupa una mica més d'espai
perquè s'ha pintat diverses vegades, fins i tot en espais afí
com els concerts de festa major s'ha portat artistes
que s'està tocant, s'estigui creant art,
la plaça de la Pau, gràcies alcalde.
Bé, som molts a les oportunitats
que des d'aquest municipi hem brindat perquè l'artur
va sortir al carrer i moltes vegades també implicant
de forma participada a altres col·lectius,
ja siguin escoles, ja siguin col·lectius de veïns
per generar comunitat envers aquella obra artística.
Per tant, també s'han celebrat concursos,
certàmens al Casal de Joves i cursos de grafit
per gent jove que s'ha anat repetint al Casal de forma molt assídua.
A part que per nosaltres els records,
a veure, s'haurien de matitzar alguns
perquè parles que la Riera s'ha de transformar
i cal recordar que la Riera és una Riera
i el que ha de fer és de Riera quan hi hagi enriuades.
Per tant, ojo com plantegem la transformació de la Riera
perquè ara seguim tenint una funcionalitat
i evidentment el que s'ha de fer és desbrossar-la, netejar-la,
tenir-la a punt, demanar a l'ACA que compleixi també
el manteniment de la Riera i de fet fa molt poc,
si hi passeu, veureu que ha estat netejada.
Després també barreges la col·locació d'un skatepark,
que és el compliment de tots els clichés,
barrejar l'art urbà amb els skaters.
Jo, francament, no entenc per què es vinculen aquests dos conceptes.
Parles d'oferir tallers quan ja n'hem ofert,
ja hem pintat murs de forma col·laborativa.
Molts cops hem posat diners des de joventut o des de cultura
per incentivar l'art urbà al carrer.
Repeteixo, és una emoció oportunista,
fruit d'un moment en què el Quico va veure 250 persones
al canal de joves i va veure l'oportunitat de poder treure'n suc,
que desconeix del tot el que s'ha fet
i que nosaltres, evidentment, davant d'aquest oportunisme,
votarem en contra.
Ha de ser just, hi ha alguna intercanció més?
No?
Jina Pol, partit socialista.
Com a PSC, agraïm al Quico el que vol recollir,
que és que apostem per aquest triangle que deia molt bé l'Anna,
d'art urbà, espai públic i educació,
i vam intentar, quan som tu, 3 punts només,
que quedessin vius 3 punts, que fossin molt genèrics,
perquè a dia d'avui aquest tipus d'emocions,
amb pocs mesos d'execució d'aquest mandat, com a mínim aquest grup,
que ara estem aquí, però que han de passar unes eleccions,
tampoc no ens podríem comprometre a molts dels acords que poses aquí,
perquè els pressupostos del 23 ja estan aprovats,
per tant no es pot crear una partida, no es pot generar ara curt un concurs,
a dir, entenem la voluntat i entenem què vol reconèixer,
i de fet, com a govern, i com t'acaba de dir el just,
sempre hem estat reforçant aquest tipus d'art urbà,
perquè pensem que té una gran riquesa, i a part que és molt anàrquic,
i ho anava molt, perquè justament la gràcia que té
és que es mou amb una llibertat que als paràmetres de l'administració
a vegades no li encaixen.
Ara, per exemple, estem treballant, i la Berta ho està liderant,
aquesta recuperació de tota la pintura o grafit que hi ha al carrer Badu,
hem parlat amb la propietat, s'està fent la calca, és a dir,
aquesta restauració es farà pels mateixos joves,
que ara ja són una mica més grans, però que ho van fent al seu moment,
per tant, compartim el sentit que vols treballar,
i que has tingut la voluntat d'incloure els nostres,
però sense eliminar els altres, per tant, em sap greu,
però t'ho haurem de votar en contra, entenent la filosofia,
però no podem tirar endavant la proposta que realitzes.
Molt bé, tancaria el punyent, Quico Ferrer.
Primer de tot, gràcies, Ana Vilanova, per apanyar-lo, que és la moció.
Aquesta moció, just font salva, no és una moció oportunista,
ja t'ho dic jo ara,
perquè jo amb el Miquel fa temps que em parlo d'això,
perquè entre aquestes coses tenim una relació amb ell,
i això ja fa temps que en parlem.
O sigui, no és un tema, el que passa és que faltava
el que és presentar-ho per poder-ho demanar.
I, com he dit fins ara fa un moment,
no us vull parlar del projecte del Besòs,
perquè ja sortirà en premsa
i serà el primer museu a l'aire lliure
de grafitis a nivell internacional.
El que vull dir jo és que aquí vosaltres
heu treballat, vosaltres...
Perdó?
El que vull dir jo és que al Govern heu treballat
amb el tema del grafiti, però us falta feina per fer.
I precisament el que diu aquesta moció
és que hi ha una mina d'or que cal donar-li
el que és un manteniment. No diu res més.
Potser el primer borrador sí que jo matitzava com fer-ho,
però com que no soc expert en fer una recuperació
de la riera, més que res perquè s'ha de parlar
amb diferents entitats com la ACA, etcètera, etcètera,
jo dic acondicionar. L'acondicionament ho diran
els tècnics. O sigui, la voluntat
que això es faci, o sigui, que sortís,
és per no posar les propostes que jo desconec.
És per això que vaig canviar les paraules
i les vaig posar en futur, perquè precisament
la voluntat de les excuses
o el que em dèieu és que quan el pressupost està tancat
que no es pot fer res.
Cert és que vos firmar un acord ara fa poc
amb General Elèctrica que ens havien donat una aportació
de 15.000 euros per el tema de desbostar la riera.
Ja són uns cèntims que tenim i podem arreglar
el que és la riera. Però el que vull dir
és que amb voluntat es pot fer tot.
Just, si tu sabessis del món del grafiteo,
sabries que a tots els grafites els encanta l'skate.
El que passa és que em sembla que vas una mica perdut
amb el tema aquest i no tens ni idea.
Però al mundillo del grafiteo tots van amb l'skate.
I és per això que precisament el que demanava
amb aquesta moció és donar-li el que és un complement
a la gent que practica art i esport,
perquè precisament una de les coses que hem de promoure
és que no pot ser que estiguem tot el rato amb el mòbil
i hem d'invitar els joves que surtin,
que facin activitats, que facin esport i que facin cultura.
Aquesta proposta, aquest punt d'acord anava per aquí.
El problema que teniu vosaltres,
en aquest cas els de Movem,
els cúmuls de Sant Just, és que totes les propostes
que us faig encara és hora,
que estem acabant ja el mandat, que em truqueu
per parlar d'això. Mira que he presentat mocions.
A dia d'avui no m'heu tocat mai a la vida.
Mai de la vida.
No ho farem, no. Per educació o respecte,
quan algú et fa una proposta pots dir
estic d'acord o no estic d'acord, o no ho anunciarem.
Però és que ni siquiera heu fet això.
Per part meva és una falta de respecte
pel que estàs proposant, el que són mocions.
I quan sigui alcalde, si soc escollit d'alcalde,
això tira endavant.
Junts necessit per al·lucions, sempre tancarà el punt.
Recordar-li, Quico, encara no estem en campanya,
primer de tot. En segona,
els grups municipals són lliures
de transaccionar amb qui vulguem.
Nosaltres vam prendre una decisió que una persona transfuga
que va decidir no tornar a la seva formació política
i que l'acte de residor no volia negociar.
Ja està, és una decisió prega nostra
i jo la cato.
En tot cas,
repeteixo, genera un clitxer molt gran
quan parles que la gent jove
que pinta va més que ell.
Sabeu que n'hi ha molta que pinta?
Sí, sí. Escolta, m'he mogut molt,
hi ha gent que li agrada patinar i que li agrada el grafit
i que li agrada el grafit i que li agrada patinar
i no li agrada el grafit.
Generalitzar i etiquetar d'aquesta manera
em sembla que no toca i ja està.
A més, l'esquadra perquè aquí no tenia cap mena de sentit.
Jo també vaig parlar amb el Miquel,
com tu pronuncies l'emoció,
i també em va explicar que tu el vas enganxar un dia
i vas un dia només i ja està.
Venguis aquí la moto que ens consensua l'emoció amb ells
perquè sabem que no és així.
No hi ha més intervencions.
T'explicaré una mica la meva història perquè és que
veig que no escoltes o no t'interessa
escoltar el que és.
Per començar, ho deixaré clar.
Vaig deixar el grup municipal Sant Just,
perquè es va ficar amb el nostre president,
el president Torra,
perquè em va dir una sireta de coses del nostre secretari
de la presidència,
el senyor Junqueras.
I per aquí hi ha coses que no passo.
Si soc transfugat...
Si soc transfugat
és perquè no estic d'acord
amb el grup municipal que jo pertanyia.
I com que el regidor és de cadascú,
jo faig amb la regidoria i considero
si l'haig de tornar o no l'haig de tornar,
o soc jo qui ho considero.
A partir d'aquí, si a tu et sembla bé o malament,
és el teu problema.
I si vols, si aquest era el taragnà que vosaltres tenia,
ho hauríeu dit,
el rei electrònic, el Just Fonsalva, el regidor,
perquè si vosaltres ja teníeu de bon començament
que no anàveu a negociar cap moció o cap tracte amb mi,
ja no heu de ser fotuts en cop i a res.
De fet, si és així, no sé per què estem...
Tu estàs dintre del que és el WhatsApp de regidors,
perquè si no em vols contestar o no tens cap tracte amb mi,
llavors no ha de ser que hi siguis o que estigui jo amb tu.
Una cosa, amb el Miquel,
és que la gent, les joves, ens quedem.
Les joves no marxem.
Les joves ens quedem.
Les joves no marxem.
Les joves ens quedem.
Gent sense casa.
I casa sense gent.
Gent sense casa.
I casa sense gent.
I per denunciar que no n'estarem callades,
que ens trobem en una situació insostenible
i que ens trobem en una situació insostenible.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Va, si us plau.
Anem a continuar amb el plaer, després s'obrirà un toc de paraules
i si voleu podeu participar.
No, no, no, prou.
Prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou, prou...
Sisplau, o deixeu continuar el ple o us prego que abandoneu la sala.
Estem fent un ple, quan acaba el ple...
No!
Pensa-t'ho bé!
Ja?
Pensa-t'ho bé!
Ja està.
l'oportunitat d'explicar després.
Ja està, hem de continuar.
Bona tarda!
Bona tarda!
Anem a les proposicions d'urgència.
Hi ha un únic punt,
que primer votarem l'urgència,
que és la de posar a disposició del departament d'educació
8.050 metres quadrats del Solà situat al carrer Maria Zambrano número 2
per a la construcció d'un institut d'escola.
Primer votem l'urgència, vots en contra, abstencions,
s'aprova l'urgència, i ara anirem al punt
i anirem al punt que defensarà el Regi d'Educació just for salva.
Moltes gràcies.
Bé, avui ens trobem davant d'una gran notícia,
que és que l'educació se'ns ho segueix avançant
i aconseguirem, per fi, un primer pas importantíssim
per seguir consolidant la planificació educativa necessària
per donar compliment a les necessitats del municipi.
Fa molt poc vam començar un altre, que és el de la mainada,
per donar caguda a les necessitats educatives del 03
i ara seguim avançant posant en disposició aquests terrenys
on el departament haurà de desenvolupar aquest institut d'escola
per donar resposta a aquestes necessitats educatives,
en aquest cas, de la primària i de la secundària,
amb dues línies, per tant, amb dues línies,
tant de primària com de secundària.
En aquest cas, el que fem és posar en disposició el terreny
de l'aiesca d'equipaments de Mas Llull,
el terreny que queda més com a la punta,
tocant la nova passera de Vianants.
Posem d'una superfície total de 10.000 metres d'equipament
en posem a disposició 8.050
i esperem que, amb aquesta posada a disposició,
el departament comenci a fer els seus tràmits
per la construcció d'aquest institut d'escola.
Aquest ha sigut un viatge francament llarg, un periple llarg.
Amb el departament hem hagut d'anar negociant
amb les diferents direccions dels serveis territorials
i els diferents consellers que hi han hagut al capdavant
del Departament d'Educació.
Primer es parlava d'una ampliació d'institut,
després d'una ampliació o una transformació
d'un institut d'escola o d'una escola existent,
i aconseguim el que creiem des del govern que era el necessari,
que és la creació d'un nou centre,
un centre que s'ubica a Mas Llull,
precisament on hi ha el conjunt de població més jove
i, per tant, també on es concentra el grup d'infants
més gran per escolaritzar.
Per tant, donem resposta al barri, donem resposta al municipi,
en un periple que, per molt la passa nostra, no serà curt.
Ens agradaria que l'institut d'escola arribés pel curs vinent
o per d'aquí dos cursos,
però el Departament ja ens ha avisat que estarem entre 4 i 5 anys
fins a la posada en marxa d'aquest institut.
I en aquest mentrestant, que també, evidentment,
des de la Regidoria d'Educació ens preocupa,
seguirem apretant perquè, com sabeu,
molts i moltes d'ells que ens esteu escoltant,
ara mateix tenim una demanda en la planificació educativa
i en l'ocupació de places de l'escola pública alta,
i el que no volem és que el Departament vagi obrint grups
a les escoles que ja estan prou congestionades
i comenci a pensar ja en construir,
ni que sigui de forma temporal,
aquest institut d'escola en mòduls per tal de poder començar ja
a fer cantera d'aquest institut d'escola,
no carregar més el nostre institut i els nostres centres de primària
i, per tant, donar resposta d'una manera molt més eficient,
mantenint la qualitat educativa dels nostres centres.
Però avui recordo que el que portem a ple
és posar a disposició, per tant,
el primer pas perquè aquest institut d'escola
sigui una realitat al municipi.
Gràcies.
Molt bé, gràcies, Just.
Hi ha paraules?
Sí?
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Gràcies, Just, per exposar aquesta proposta.
Però, com vaig dir en un altre cas,
com pot ser amb el tema de la masia de Can Freixes,
això pot esperar.
I això pot esperar, i això pot esperar,
perquè hem estat esperant més de 10 anys i de 15 anys
que això fos una realitat.
Això pot esperar perquè no fa poc, no fa tant,
precisament el que has dit, Canigó,
s'estava demanant ampliar el que és una altra línia
i vosaltres va ser els primers que vau dir que no,
perquè aquesta proposta no era correcta
perquè estarien massa enxuminats
o s'hauria de treure altres volumes de l'escola
que estaven destinades a altres coses.
Això ara mateix, que ara el que presentem aquí
és la sessió del terreny perquè això es comenci,
això ara mateix ho trobo oportunista
de cara a les eleccions que venen ara.
Això, que sí que ho necessitem,
pot esperar cinc mesos,
que el pròxim govern decideixi
i ho presenti al pròxim govern.
Això és així, així que la meva proposta serà una abstenció.
Molt bé, gràcies, Quico.
I amb més paraules, Aleix Javadí, a Copamunt.
Sí, primer de tot donar la benvinguda
als companys que han vingut a protestar,
la Gip i l'Ara d'aquí.
I sobre aquest tema,
nosaltres tenim diverses contradiccions,
perquè per una banda és innegable que pel creixement de Sant Just
es necessita aquest institut d'escola,
però per altra banda, em sembla contradictori
que un ajuntament que té aquest lema,
amb això que ens ho ha regalat avui,
que hi ha propaganda vostra que fica naturalment Cuisarola,
ens sembla contradictori que aquest institut d'escola
es mengi aquest terreny de Cuisarola.
Per què ho dic?
Clar, com sabem, Sant Just,
més de la meitat del municipi és Cuisarola,
i llavors està molt bé en l'ecologistes,
sobretot, clar, en aquests terrenys on està prohibit construir,
però sobretot hauríem de posar èmfasi en aquests terrenys
on sí que pot construir l'Ajuntament
i on sí que pot fer una política,
en aquest sentit, de preservar el medi ambient.
Per què dic això? Ja sé què em direu.
L'institut d'escola se l'ha de construir allà,
pel creixement del barri,
perquè hi ha molts joves, perquè és el lloc perfecte.
Llavors, a mi això em porta a preguntar-me
com hem arribat fins aquí.
Quin és el pla urbanístic del PSC
de tots aquests anys que porta governant,
que són molts?
No sé si és el 99, potser m'equivoco,
però hi ha un punt de partida
on el PSC es planteja arribar
fins a 25.000 habitants aquí a Sant Just,
amb l'argument que, clar, com més habitants tinguem,
si passem la barrera dels 20.000 habitants,
doncs aconseguirem més serveis.
Clar, està la contrarycció que com més habitants tens,
més serveis necessites, òbviament.
I què ens hem trobat?
Més bolets, amb una falta de planificació,
amb una falta de serveis.
Des d'aquest punt de vista podem dir
que sí, em sembla molt bé
que es pugui construir aquest institut d'escola.
Però com hem arribat fins aquí?
Hem arribat aquí en un pla urbanístic
que ha estat basat en l'especulació,
basat en la sobirania,
el que diguéssim de l'habitatge aquí a Sant Just,
perquè es construeix, on es construeix
i per si hem de créixer o no,
s'ha residit bàsicament
amb empreses immobiliàries,
òbviament amb el benefici de la gestió del PSC.
I, per altra banda,
què ens ha portat això?
Per exemple, com a aquestes persones
que han aportat aquí avui,
podem observar com aquest pla urbanístic,
per una banda, ens ha portat
a un poble adormitori, un poble litista,
un poble on només les rendes més altes
poden assolir un habitatge
on tenim els salaris migratoris més alts
i no em vingueu a dir que heu construït
molts habitatges de protecció oficial
perquè les dades són les dades,
això és molt claríssim.
I, per altra banda,
el que ha estat la planificació urbanística
aquí a Sant Just,
és el que avui en dia determina
que ens hauríem d'anar menjant terrenys de cuixarola.
Llavors, clar,
des d'aquest punt de vista ens abstindrem.
Òbviament, veiem supernecessari
que es faci aquell institut d'escola,
s'acabarà aprovant aquest punt,
em sembla molt bé, però volíem fer la crítica
del que ha estat el projecte del PSC.
Al final, a més que naturalment cuixarola,
podríem dir naturalment constructora,
que era un mem que va robar per les xarxes
i em sembla més adient
pel vostre projecte polític.
I ja està.
Molt bé, gràcies, Aleix.
Laia Flotats, endavant, Sant Just.
Molt bé, moltes gràcies.
Nosaltres celebrem que, finalment,
aquest institut d'escola
pugui ser una realitat al barri de Maslluí.
Celebrem que el Departament d'Ensenyament
s'hagi compromès a construir aquest equipament
que fa molta falta.
Recentment sortia que, precisament,
Sant Just és dels pobles
que ha anat augmentant població aquests últims anys
i també la població que ha anat venint a viure a Sant Just
són famílies joves, principalment,
i més en aquell barri,
amb població infantil,
famílies que estan tenint fills,
tenen fills petits o els comencen a tenir ara.
Per tant, en aquest barri, al barri de Maslluí,
feia molta falta
un equipament docent d'aquest tipus,
un institut d'escola.
També feia falta una escola bressol,
però això no ha pogut ser.
I, de fet, inicialment,
la sessió d'aquest solar
es va aprovar amb una moció
a l'anterior mandat,
una moció a la qual el nostre grup municipal
va votar a favor, evidentment.
Però després ens van dir des d'Ensenyament
que, finalment,
no el voldrien
i que no tirarien endavant aquest projecte.
Quan això es va saber, inclús hi van haver
d'educatius,
d'empreses d'educació que es van interessar
en poder posar un equipament
d'aquest tipus, donada
la greu mancança, o sigui,
greu mancança de places que tenim aquí a Sant Just.
I és important que a cada barri hi hagi
el seu equipament o que hi hagi equipaments
educatius al barri, perquè,
entre altres qüestions, el que també
millorem és el tema de la mobilitat.
I hem de tenir present que al barri de Maslluí
les qüestions de mobilitat són
bastant deficients. Per tant,
que hi pugui haver aquest institut d'escola
i que les famílies del barri de Maslluí
puguin dur els seus fills a l'escola
caminant sense necessitat d'agafar el cotxe,
això també és una notícia molt positiva,
tant per a tots a Sant Just com per a aquest barri.
Després, també,
recordar que precisament aquest any
amb la preinscripció escolar
hi ha hagut dèficit de places,
és a dir, s'ha ajuntat
a aquest augment de població infantil
que té accés a l'escola, o sigui, que comença l'escola,
s'ha ajuntat, justament,
amb la reducció de ràtios
d'alumne per aula
que ha promocionat el Departament d'Ensenyament.
Amb el qual ens hem trobat,
si no recordo malament, eren set o vuit famílies,
que els seus fills, filles,
no havien pogut entrar
en les escoles que havien demanat en primera opció
i això va generar certes molèsties.
Bé, doncs, és un any indicatiu més
de la falta que fa aquí a Sant Just
poder comptar amb un equipament com aquest.
Aleshores, simplement,
des del nostre grup municipal,
en el seu moment vam estar a favor
que es fes aquesta sessió al Departament d'Ensenyament
i ara, evidentment, votarem a favor d'això
i que es pugui construir
el més aviat possible
i el més aviat possible tinguem aquest equipament funcionant.
Moltes gràcies.
Gràcies, Laia. Hi ha més intervencions?
Sí.
Gina Pol, Partit Socialista.
Bé,
com a PSC, el que volia dir
i també respondre algunes de les
afirmacions que ha fet
el regidor de la CUP,
a dia d'avui el Parc de Collserola està protegit
perquè la seva delimitació està aprovada.
Hi ha un ens que gestiona
els terrenys del parc i, per tant,
aquí ningú està ocupant terrenys de Collserola.
Quan es va definir el barri de Mas Llull
es va fer una reserva d'equipaments
que és tota la franja que està ocupant
el pàdel fins a arribar a la rotonda.
Per tant, aquesta reserva d'equipaments
es va fer a la part alta del barri
i allò és terreny per equipaments
i així està definit d'acord enorme.
Per tant, no estem ocupant
cap espai prohibit
ni cap espai que no estigui destinat...
Sí, que ho has dit.
No estic discutint amb tu, estic exposant.
Per tant, tu has dit
que ens estem menjant terreny de Collserola,
que estem ocupant terrenys de Collserola
i el que jo vull deixar clar aquí, perquè aquí
tens la claca que ha vingut, és que
el que s'està traslladant al Departament
d'Educació és que faci disposició
d'un solar que aquí, quan decidit
ells quin solar volien.
Per tant, el propi departament és el que té l'autoritat
de decidir on construeix els seus equipaments,
va rebutjar, construir
o ampliar l'escola Montserrat,
va descartar, construir
o ampliar l'escola Canigó
i va decidir que el que preferia era un solar
lliure de càrregues i en aquest cas
el solar lliure de càrregues, que està en un espai
d'equipament regulat per a tal, és el que hi ha ubicat
en el barri de Mas Llull
i que permetrà que Mas Llull tingui una escola,
per tant, l'àmbit de primària,
que tenim molta mancança de places
per al Departament d'Educació s'haurà de posar les piles
per a cobrir la demanda de primària
i tota una banda de secundària.
Per tant, jo li agraeixo al just
les gestions que ha fet perquè han estat complicades
amb el Departament d'Educació,
no ens podem esperar més,
de fet anem tard per a cobrir primària
i per a cobrir secundària, per tant, és molt important
que el Departament es posi les piles
i l'argument per no posar-se les piles era
que nosaltres no hi havíem fet la sessió d'aquest terreny.
Per tant, aquí no hi ha cap
voluntat electoralista perquè aquest equipament
no estarà disponible fins d'aquí 4 o 5 anys.
Per tant, o correm ara
o la nostra ciutadania petita,
aquella que s'ha de formar i créixer,
i ser els futurs ciutadans que vinguin al ple a reclamar
el que considerin perquè la gent és lliure
de demanar millores com la d'avui,
no és que puguin tenir la màxima educació
en equipaments adequats i noves racons
i, per tant, hem de córrer i el Departament ha de córrer
si no farà tard.
Sí, volem fer
una segona ronda,
anirem de Menora Major
a Ana Vilanova.
Sí, ja vaig manifestar
en un altre pleno
el tema de l'educació. Jo penso que
anomenar clar que joves que venen a reclamar un dret
que no tenen garantia en aquest poble
doncs jo trobo que és una falta d'educació.
Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde.
Gràcies, Gina, per exposar,
però no estic d'acord amb el que has dit.
Per desgràcia
o per bé, estic amb el món de les obres
i ser, exactament,
el temps que tardarà en ejecutar-se
el que és un volumen com pot ser una escola
i acabar de dir a vosaltres
que pot ser entre 4 i 5 anys.
Doncs esperar 5 mesos
no passa res
perquè estàs dient
de 4 a 5 anys, aquest any
que esteu posant
es pot guanyar amb les obres, això és així.
És cert que hi ha el que és
un temps de gestió
de tràmits de papers
que no es poden iniciar
fins que no tens els papers,
no pots iniciar
les obres, però sí que és cert
que aquests 5 mesos
que estic demanant que s'esperi
o que s'ajorni el que és
aquesta aprovació per respecte
a tots els candidats que ens presentarem
en les pròximes eleccions
o el pròxim govern que estigui,
el pròxim govern que lideri
el que és aquest Sant Just,
és un tema de respecte.
Ho trobo totalment
a l'oportun
i crec que no ve de 5 mesos.
Gràcies.
Alegge Badiam,
Cupamunt.
Jo no deia que estigués prohibit,
si de fet ho he dit explicitament,
que aquesta voluntat ecologista
que diu que té l'Ajuntament es demostra
en aquests jocs a Cuixerola on sí que pot construir
i no ho fa i prioritza construir altres espais.
Llavors, quin problema
he exposat amb tot això?
Va ser amb els interessos de la gent,
sinó que aquí Sant Just s'ha anat construint
a base d'immobles fins que
no tenim més espai i hem d'anar fent
mossegades a Cuixerola.
Sergi Segui,
Esquerra Republicana.
Abans em miraves com dient
no diràs res.
No teníem intenció perquè el punt
ens sembla molt clar.
Necessitem places de primària com a municipi?
Sí.
Degut a què? Mil coses.
Creixement urbanístic, creixement de població,
baixada de ràtios del departament,
però necessitem places de primària.
Necessitem un altre institut?
Sí, el que tenim està molt al límit
i, a més a més, des del nostre punt de vista,
al nostre grup municipal defensem
que a l'institut actual hi vindrà bé una certa
competència educativa,
per entendre'ns.
Diferents projectes, diferents professionals
on la gent pugui escollir si vol un projecte
o en vol un altre.
Tenim el Solar?
Per recepcionar-lo i començar,
és que no entenem la discussió
i per això no volíem dir res i anàvem a votar
ja directament a favor.
Jo crec que ens perdem entre tots plegats.
És que el punt diu això.
Si li cedim un solar a la Generalitat perquè
comenci a construir un institut d'escola,
que necessitem com a municipi, no només com a barri,
com a municipi.
Gràcies, Sergi.
Tancarà el ponent, just fos salva.
Sí, gràcies.
Jo crec que no és gens oportunista,
tot el contrari.
El Quico demanava respecte
i esperar cinc mesos, jo crec que és molt poc
respectuós esperar cinc mesos per veïns i veïnes
que estan esperant
com a l'Agua de Mall aquestes places.
Jo sóc i seré regidor
i treballaré per la regidoria d'educació
fins a l'últim dia, no cinc mesos abans de ser
a treballar, treballaré fins a l'últim dia.
Aquest tema
no és oportunista
perquè portem
anys treballant.
L'únic que és literalment
anys. Portem anys treballant
a les ciutats d'ampliar
i s'han donat moltes voltes, com he dit abans,
a la meva explicació parlant d'ampliació d'institut,
parlant d'ampliació de centres educatius,
parlant de transformació
d'escoles existents actuals al municipi
amb instituts d'escola fins que,
i us ho dic molt clarament,
el canvi que produeix
substancial que fa
que caigui cap al cantó del nou
institut d'escola és precisament
la base de la ràtio de 20 a P3.
Amb la base de la ràtio de 20 a P3
el que es produeix és un efecte domino
i la unitat de primària ja es fa patent
i necessària perquè
abans hi cabia 25, ara hi caben 20.
I amb la voluntat aquesta
que hi hagi menys alumnes a l'aula,
que jo crec que és una
bona notícia per a l'educació infantil,
doncs ens calen més grups.
I com que ens calen més grups a la primària i a la secundària,
trobàvem un portú
precisament un nou centre.
I en aquest cas a Massiuí.
I per què a Massiuí no un altre lloc o un altre
emplaçament? Doncs perquè el departament
ens demanava unes condicions molt clares per a la
sessió d'aquest terreny i ens demanava
un mil de vuit mil metres quadrats i amb l'alcalde
i ho sap perfectament, vam estar
mirant tota la disponibilitat d'equipaments del
municipi i no n'hi havia cap, absolutament cap,
exceptuant aquest.
Exceptuant aquest.
Cada mes jo crec i personalment
crec que aquest és un espai d'equipaments
del barri de Massiuí que ha de donar
a tot el municipi
que està a disposició
i que no és que s'hagi fet una modificació
del planejament menjant terreny a
Coicerola, no, és el planejament
inicial d'aquell barri
on allà ja anaven
equipaments, sempre hi han anat equipaments,
no estem menjant, no estem fent mossegades en lloc,
no ho estem fent mossegades en lloc.
El límit del parc està al costat,
sí, i és un espai funcional
que el poble Premnat ho defineix
així i evidentment
demanarem al departament
que demani els informes pertinents a Coicerola
per tal que sigui compatible
l'equipament amb l'espai
funcional només faltaria perquè
també volem que evidentment la convivència
entre l'urbà i el parc natural
es doni de manera adequada.
Per tant, no estem aquí
trencant
aquesta idea que sembla que
siguem anticologistes com diu el
regidor de la CUP, jo
fa uns mesos hem aturat un altre planejament
precisament amb la voluntat
de preservar
el parc, el parc no, perquè
no és parc, però les imatges
del parc. Jo crec que
l'Aleix s'ha muntat un triple sermuntal
per acabar parlant de l'OCEU quan aquí
l'únic que veiem a portar és una cosa
molt senzilla que és posar a disposició
els terrenys, 8.050 metres quadrats,
el departament d'Educació perquè faci
un institut d'escola que és necessari.
Gràcies.
Elusió personal?
Hi ha hagut una il·lusió directa o no?
Bueno, estava parlant d'ell.
Quico no.
Anem a votacions.
Vots en contra?
Abstencions?
Quico?
Abstenció?
Quico?
Sí, abstenció.
I cop amunt.
Vots a favor de la resta de grups,
per tant queda aprovat aquest punt.
Jo volia contestar,
aclarir un parell de...
Excusem la Montse Moliner.
Volia aclarir un parell
de conceptes o d'idees
que ha exposat
el portaveu de la CUP,
Aleix Abadia.
A veure, l'urbanisme de Sant Just
es regeix pel Pla General Metropolità,
que és de l'any 1976.
És previ als ajuntaments democràtics.
I aquest Pla General Metropolità
preveia un seguit de creixements
i tots els creixements
que s'han fet a Sant Just
es senyeixen al Pla General
Metropolità de l'any 76,
exceptuant un,
que va ser el del maig 20,
que va ser de programació obligatòria
per part de la Generalitat de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya va dir als anys 90
que cal més habitatge
a l'àrea metropolitana,
Sant Just, Sant Feliu,
aquí teniu uns terrenys,
construir un barri
per donar resposta
a aquestes demandes d'habitatges.
L'únic cas en què hi ha hagut
un creixement no contemplat
en el Pla General Metropolità.
Els creixements que s'han produït
o que s'estan produint recentment,
tant sigui als Mirais
o ara al costat de Frigicoi,
eren creixements que s'havien de produir
en el seu moment,
a la vall de Sant Just,
entre el barri de Baix Soleig
i el tenis Sant Gervasi.
Allà hi anaven 123.000 metros quadrats,
si no vaig equivocat amb els números.
En el seu moment es va decidir
preservar aquest entorn
que posteriorment es va convertir
en un parc natural,
però aquesta edificabilitat
s'ha hagut de traslladar
en altres indrets del municipi.
T'ho dic això a l'eix
perquè sembla que hi hagi una voluntat
per part del govern d'arribar
als 25.000 o als 30.000
o als 20.000, els que siguin,
i d'anar fent requalificacions
quan la realitat és que s'ha desplegat
únicament el Pla General Metropolità
amb el sostre que preveia.
I, a més, s'ha fet
amb uns nivells
de protecció oficial
molt superiors
als que anava marcant la llei
que és d'àmbit autonòmic,
d'àmbit català,
que, com bé saps,
la llei d'habitatge en cada fase,
en les diferents versions que ha tingut,
ha anat preveient unes reserves
d'habitatge de protecció oficial.
Quan no hi havia
la previsió de reserves de protecció oficial,
quan no n'hi havia,
a Sant Just ja es construïa
30, 40%,
80%, en alguns casos,
d'habitatge de protecció oficial.
Podem créixer
amb habitatge privat,
que és el que la llei et permetia,
a Sant Just, a diferència d'altres municipis,
es construïa
amb unes finalitats
de protecció oficial
molt superiors dels que marcava la llei.
El majuí, per exemple,
quan es va aprovar el planejament,
la llei establia que hi havia d'haver
un mínim d'un 30% de protecció oficial,
el majuí es va posar
un 40% de protecció oficial,
sempre per sobre del que
marcava la normativa catalana.
Perquè a l'eix
el que no es pot és estar
en contra dels creixements
i a la vegada demanar protecció oficial.
Sí, sí, sí,
les dues coses no es poden a la vegada.
Si volem accés
assequible a l'habitatge,
han d'haver-hi creixements urbanístics.
I amb això hem de ser honestos.
Llavors podem discutir
si és un 30%, un 40%, un 50%,
si és venda, si és lloguer,
això pot estar en aquesta taula discutint-se.
Ara bé, el que és
inquestionable és que si volem
abaratir els preus a l'habitatge,
si volem facilitar l'accés a l'habitatge
a gent, com avui
està protestant,
o hi ha creixements urbanístics
o és impossible donar
resposta a les necessitats d'habitatge
que hi ha en llocs com Sant Just d'Esvern
o qualsevol municipi de l'entorn
metropolità. Per tant,
podem prometre
coses
o les que vulguem.
Però la realitat és que la principal
eina que tenim
per oferir habitatge
a preu assequible
és els creixements urbanístics.
Ara s'està desenvolupant,
ha començat ja l'urbanització
del nou barri
que hi haurà entre Frigicoi
i l'hotel de Sant Just,
just davant del Consell Comarcal.
Doncs allà, fruit del conveni
que va assolint al seu moment
l'Ajuntament, aquest era
sostre que havia d'anar a la vall de Sant Just,
l'Ajuntament rebrà construït
185 habitatges.
185 habitatges que permetran
fer una política d'habitatge assequible
molt ambiciosa.
Però sense aquest creixement l'Ajuntament
per construir
185 habitatges de protecció
oficial
podríem estar tranquil·lament 40 anys.
És que és així.
A part de les mancances
de sol que hi ha
per poder cobrir
tota aquesta necessitat
d'habitatge.
I després
també, en aquest sentit,
creixer per creixer
no és un objectiu.
Ara bé, també sento vegades alguns discursos
que diuen, i on s'acaba el creixement?
Després de que jo visqui
a Sant Just?
On aturem
el creixement de Sant Just?
Al carrer Miquel Reberter?
No? O al carrer Reial?
Hi ha hagut molta gent
dels que estem aquí que ens hem beneficiat
d'aquests creixements que hi ha hagut
a Sant Just. Molta gent.
Aquí veig l'Anna de la Plaça de la Pau.
Va ser un creixement urbanístic.
A bases de Sant Pere va ser un creixement
urbanístic. On s'acaben els creixements
urbanístics?
Això, el que no podem
és
demanar accés a l'habitatge
i després, un cop
tenim l'habitatge, no.
Ara ja aturem el creixement del municipi.
És un debat complicat.
És un debat complicat.
I hem d'anar amb compte de no
caure en un accés de
demagògia.
En tot cas,
el que no volia era
deixar passar això, perquè
aquest discurs de que
hi ha una voluntat
del govern, dels governs
creixent, creixent, creixent, és falsa.
No hi ha hagut mai una voluntat
sempre de la Generalmetropolità
i
sempre amb percentatges d'HPO
molt superiors, sí, sí, Carles,
molt superiors,
el que marcava la llei en el seu moment.
La jove
ens calem!
La jove ens calem!
Vinga, continuem.
Anem
a les emocions urgents
que no n'hi ha. Control
de l'acció de govern.
Fem després a la...
Vinga, continuem.
Control de l'acció
de govern, hi ha algun dubte?
Eh, no?
Decrets de... relació de decrets d'alcaldia,
Junta de Govern Local,
resolucions d'alcaldia, no?
Doncs...
anirem a informació
d'alcaldia.
En el que portem d'any
són 44 les dones
que han estat assassinades
per violència masclista a l'estat espanyol,
6 de les quals a Catalunya,
des de l'1 de gener.
Aquests són els feminicidis
registrats de forma oficial, però no podem oblidar
que el nombre de dones assassinades
per feminicidis no íntims és superior.
A nivell de dades
de Seguretat Ciutadana, que és una petició
que se'ns va fer, que donéssim
compte en cada ple,
en aquest mes de desembre
hi han hagut 7 accidents de trànsit,
2 amb persones ferides,
6 robatoris a domicili,
ha estat un mes
dolentet,
un robatori a persones
al carrer,
un robatori amb danys a vehicle,
no hi ha hagut cap robatori
en preses i comerços, s'han produït
3 detencions, un vehicle
recuperat i dues sancions
que una cospe se'n va demanar
per no recollir excrements animals
a companyia.
Les càmeres lectores
de matrícules es començaran a instal·lar
durant el mes de gener,
seran 13 en diferents barris
de Sant Just i en total
acabarem tenint fins a 18 càmeres
lectores de matrícules.
Les obres
dels porticons a Can Ginyastà
ja han acabat,
estem ara a la recta final
de les obres per adequar
els lavabos de Can Ginyastà,
segurament el mes de gener
seran en realitat
informar que el Departament de Cultura
de la Generalitat ens ha finançat
amb 23.000 euros aquestes obres.
També recentment
es van començar les obres de remodelació
del carrer Picalqués,
que és una obra que estem fent
conjuntament amb l'Ajuntament d'Esplugues,
atès que aquest és un carrer
que està a mitges Sant Just
amb Esplugues.
Tenim previst també
aquest mes mateix
tancar l'obra
dels vestidors del camp de futbol.
Seran cinc nous vestidors,
un d'ells per àrbitres
que esperem ja
que es puguin començar a utilitzar
durant el mes de gener.
A l'escola Canigó actualment
s'està renovant
la fusteria exterior,
una petició que ens va fer
la direcció de l'escola
i també tenim previst
arreglar una de les aules
tenint, com deia,
demandes que ens havia fet
la direcció del centre.
Una petició que ens va fer
des de Sant Just,
posar en amber el semàfor
de Rambla
en països catalans ja s'ha atès
i també informar que
la setmana vinent
es col·locaran plaques fotovoltaiques
a Marrecs
i a l'escola Canigó.
Informar també
que ja s'ha resolt
el problema que va haver-hi
amb alguns veïns
de Sant Just,
els quals se'ls va incrementar
substancialment el rebut
d'aigua.
Akbar va aplicar un criteri
de manera unilateral
d'increment del cànon fixe.
Després d'una reunió
amb els veïns
vam
aixecar la nostra
queixa
a l'àrea metropolitana,
que és l'òrgan gestor d'aquest servei,
i finalment,
després de les negociacions que vam tenir
amb l'ajuda
de la Laia Flotats com a consellera metropolitana,
doncs Akbar ha rectificat
i no només
no cobrarà aquests imports,
aquests imports incrementats,
sinó que, a més a més,
retornarà aquells imports
indebuts als veïns i veïnes
afectats.
Durant aquestes festes de Nadal
hi haurà algunes novetats.
La primera és el Parc de Nadal,
que es celebrarà a l'Espai Marcart,
del 2 al 5 de gener.
Està previst que hi hagi tallers
i activitats diverses dirigides
a famílies i infants.
El dia 31
de desembre
es farà el tradicional
o festa de cap d'any
al Pavelló de la Bonaigua
i també
durant aquests dies hi haurà
la campanya de cap infant
sense joguina.
La cavalcada d'en Guany de Reis
sortirà del barri del maig i vint
i acabarà,
com venia sent tradicional,
a l'Ajuntament
a la plaça Barreguet.
Enguany hi haurà 7 carroces
i 40 tapatges
i seran rebuts, com deia,
aquí a l'Ajuntament.
I, finalment,
que avui, com a
regal de Nadal, us obsequem
els regidors i regidores
amb aquest llumlet
que esperem que il·lumini
les vostres nits.
I ara anirem a
precs i preguntes.
Primer del...
de les dues contractacions d'urgència
de l'enginyer tècnic
i de l'arquitecte tècnic
són dos que ja s'han cobert.
Per tant, el període d'urgència
ja ha passat
i ja es van fer dos concursos
i ja hi ha dues persones
que han guanyat aquests concursos
ocupant aquesta plaça.
Doncs vinga, anem a
precs i preguntes del públic
i del regidors
i després anirem al públic.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Volia saber,
alcalde,
per què no s'ha enviat
encara el que és la valoració del
tap a tapa, que és el que es va fer,
però no s'ha fet el que és la valoració,
no se sap qui són els que han guanyat,
què és el que ha passat.
Encara no m'han dit
el que són els diferents
restauradors que no ho saben.
M'agradaria saber
per què
i quan, quan no ho sabrem
i per què ha passat això.
Sé que s'ha subcontractat una empresa
perquè feia la valoració,
però voldria saber quines ha sigut les causes
que a dia d'avui encara no sàpiguem.
Això per començar.
Després, l'altra cosa
de les emocions que vaig presentar
del tema de lloguer per a la gent jove,
de rescatar el que són,
reformar el que són vivendes que no estan ocupades actualment
i que féssim el que és el projecte,
una proposta
per que ens poséssim
tots els grups municipals,
unes bases per tirar el que és endavant
aquesta iniciativa
que es va presentar en moció
i que tots plegats la vam aprovar.
Crec que
ens hauríem de posar, sé que queden cinc mesos,
que abans que acabés el mandat
per almenys ens poguessin sentar tots plegats
i dir a la nostra, com vam fer
amb una de les emocions que ha presentat
la CUP amb el tema de les xarxes.
Això pot ser una realitat perquè
ja fa més de tres anys que s'ha presentat
aquesta moció.
Després m'agradaria saber les diferents emocions
que s'han presentat,
els diferents grups, però en aquest cas jo
com estan, perquè vam dir
que ens posaríem el que és,
ens aniríeu informant de les evolucions
de les diferents emocions aprovades
de quin era l'estat en què es trobava
i a dia d'avui
no en sé res, sé que el tema
del correcant que vau anunciar
fa poc, que posava allò de les
passes de Sant Pere, el polígon,
això és una realitat, però precisament
no només és aquest, sinó que hi ha altres.
A mi una de les coses que m'interessen molt
és el tema l'antepenúltim
que vaig presentar de millora d'activitats industrials
i els polígonos, això quin pla hi ha
i si ens ho podíeu explicar.
Gràcies. Ah, una altra cosa,
sisplau, aviam si ens podeu refrescar
el que és el tema de la
cabalgata de reis,
que es farà en principi amb el
Masjuï i el barri centre,
aviam una mica la programació
i ja està, gràcies.
Molt bé.
Anava.
Jo tenia diverses coses, però les posposaré
pel proper ple, perquè ja que tenim públic
que té ganes de parlar, accedeixo
a parlar del meu temps, però sí que hi ha
una part important que és el tema,
i sembla que ens haguem llegit el pensament,
perquè no n'hem parlat, i fa referència
també a una moció que vaig presentar ja fa
prou d'un any i mig sobre el tema de
nomenar al carrer que hi ha entre el Casal de Joves
i el CAP o d'Octubre.
Sé que s'ha reunit la comissió del nomenclator,
m'agradaria saber si s'ha tractat aquest tema
i és que estem acabant el mandat
i potser acabarem ja sense
nom al carrer quan aquesta moció es va aprovar
en aquest ple.
Molt bé.
Àlex Gavariam.
Breument.
Amb molt respecte al que has comentat abans,
em faràs ja perquè vosaltres presenteu
tot el que feu com si fos de forma natural,
no una llei inamovible, i no es
pot fer res més.
Et proposo, per exemple, una solució al que
tu us mentaves de que no es podia augmentar
habitatge públic sense agraixement, que és
possiblement tècnica, i si no es pot fer és per un altre
motiu. Aquí a Sant Just tenim 600 pisos
de grans tenidors.
Hi ha
estudis del crític,
per exemple, que ho demostren.
Tenim pisos de grans tenidors. Aquests pisos es podrien
expropiar, es podrien posar en habitatge públic,
i d'aquesta manera no hauríem de créixer ni un pa més de terra.
Després, si es fa o no, ja és una qüestió
d'interessos polítics.
Nosaltres farem
tres preguntes
breus. La primera és
com està l'aval
que li vam concedir a Horizon
City Park, 10,9 milions,
i que en teoria acaba el 31 d'aquest mes,
si ja l'han cancel·lat,
o si sabeu si el cancel·len abans de la data.
Després,
ens agradaria demanar la situació
econòmica de la Junta
de Compensació de Mas Llull,
així com també els projectes de reparcel·lació
i d'urbanització.
La situació
actual, tant econòmica com de projectes
de reparcel·lació i d'urbanització de la Junta de Compensació
de Mas Llull.
Hi ha una Junta de Compensació
de Mas Llull
que té uns fons i volem saber
quin és l'estat d'aquests fons
i volem saber quins són els projectes de reparcel·lació
i d'urbanització que han fet, que no han fet, i demés.
I després,
fa pocs dies
l'Ajuntament, a través del Twitter, anuncieu aquest conveni
amb l'antiga red elèctrica
i volíem saber, més enllà del que
hem llegit a les xarxes, quin és el contingut
de tall d'aquest conveni, si es pot consultar
en algun lloc, si ens el podeu fer arribar.
I l'altre és que dues setmanes abans d'aquest anunci
es va fer Consell de Medi Ambient
i la persona designada per Esquerra que assisteix a aquest Consell
ens ha dit que no es va dir
absolutament res sobre aquest conveni
i volem preguntar per què.
Jo només
feia un agraïment al que has esmentat,
el semàfor aquell, que 10 anys després
de deixar de ser doble descendit
cap a l'esquerra
i passar a ser cap a la dreta,
continuava fent parar els vehicles quan s'arribava allà
i ara ja està en Manver
i ja poden passar els veïns.
Dit això, avisar que hi va haver
avisar el seu dia als serveis tècnics,
que des que han ficat els llums a la carretera
hi ha moltes nits que ni llums de Nadal,
els llums de Nadal, eh,
ni llums de Nadal, ni faroles, ni semàfors.
No passa res.
I l'altre és aquesta,
si no passa res,
la selecció, un pla pilot
que potser es podria fer a nivell de mobilitat
és el qui ve de treballar
o ve de festa, el qui va a treballar
a les 3 de la matinada, a les 4 de la matinada,
a les 5 de la matinada cal que
es vagi anant parant a tots els semàfors
quan no hi ha cap vehicle passant per allà.
Si ha estat sense funcionar cap semàfor
ni cap farola
i no hi ha hagut cap accident,
podríem provar de determinades hores
intempestives
això, eh, pensant, per exemple, amb la gent que va a treballar,
que són molta gent que va entrar a les 6 del dematí
o que ve a les 6 del dematí,
de fer durant un tram d'horari
un pla pilot
que els semàfors vagin
i apliquem la lògica que ens van ensenyar molt carnet a conduir
de qui té prioritat
i no haver d'anar anant parant
en aquelles hores que tens ganes d'arribar a casa
o a la feina. Gràcies.
Gràcies.
Volia plantejar
diverses qüestions sobre mobilitat.
Les dues són, bueno, sobre internet, dues.
Una és que
veïns del carrer Ateneu,
entre la carretera Reial i la Rambla
i el carrer Major,
ens han comentat que allà no hi ha fibra òptica
i ens ha sorprès.
Voldríem saber si l'Ajuntament n'és coneixedor
i si hi ha algun...
Entre la carretera Reial
i el carrer Major,
al carrer Ateneu,
aquella zona, es veu que no hi ha fibra òptica.
És una mica estranya, ens ha sorprès molt, eh,
perquè és trama urbana total.
I també, en aquest sentit,
tornar a posar aquí en el ple
una reclamació que ja fa mesos
que fan els veïns i veïnes de Mas Llull,
que és el tema de la cobertura.
Que quan vam presentar la moció ja fa més d'un any
es va demanar que es treballés en aquest sentit
per tal de facilitar que a casa
puguin tenir cobertura del mòbil
i no...
I voldríem saber, doncs,
en aquell moment se'ns va dir que
l'equipament municipal
del Centre Cívic Soledat Sant
s'hi posaria una antena.
No hi ha antena, voldríem saber una mica
quines són les actuacions previstes
per part de l'equip de Govern de l'Ajuntament
respecte a poder facilitar que el barri de Mas Llull
hi hagi cobertura amb telèfon mòbil.
I després de mobilitat, un altre tipus de mobilitat,
caminant i a peu,
i la del cotxe,
comentar que també ens han comentat
i ens ha arribat
a peu, també, en aquest barri del carrer Teneu
entre Major
i la carretera,
tenim un problema amb una valla vegetal
que envaeix la vorera,
i quan ja plou estretes la vorera,
baixant pel carrer Teneu
cap a la carretera,
que són voreres estretes
i hi ha moltes cases
amb valles vegetals
i algunes les valles vegetals
envaeixen la vorera
i no permeten poder transitar
amb normalitat.
Tinc entès, si no recordo malament,
si no recordo malament.
I després, en quant a mobilitat en vehicle,
sí que ens han comentat
que s'han donat diversos casos
al carrer Creu a través del Pilar i Muntanya
de cotxes que van en contradirecció.
No sé si hi ha...
Sí, és l'únic tram que va diferent,
que és aquell canvi de sentit
que hi ha al carrer Creu a la part de dalt,
que hi ha aquell canvi de sentit precisament
per evitar que els vehicles facin servir el carrer Creu
com una rambla.
Doncs veïns de la zona ens han dit
que ja s'han trobat, en més d'una ocasió,
han avistat aquell tros,
vehicles posant-se en contradirecció.
No sé si hi ha previst fer alguna actuació allà
o que ho sapigueu.
Després també,
a l'estop del carrer Plana Pedrosa
amb carrer Terongers,
que és un estop de baixada,
es veu que no es respecta.
No sé si es podria posar alguna mesura allà
perquè es veu que no es respecta.
I després també al carrer...
Plana Pedrosa?
No. Plana Pedrosa, carrer Terongers.
I després...
Després...
Un moment, eh?
Aquest no és... Aquell d'aquí.
I després tenim, baixant pel carrer Ponce de León,
a l'alçada de la ITU,
que hi ha la rotonda,
els vehicles que baixen del carrer Ponce de León
que s'incorporen a la rotonda
haurien de fer el sediu al pas.
Però no el fan.
Comporten com que tenen preferència de pas,
perquè com que va de baixada,
tiren pel recte.
I allà sembla que aquell sediu al pas
no s'acaba de respectar tampoc.
Perquè també se'ns ha fet arribar
i és traslladar-ho en aquí.
Ho dic perquè aquest carrer ara és molt...
No.
No, al revés.
Baixant... Baixant del territori.
Sí?
Sí,
però els que baixen
tenen sediu al pas,
igual que la resta de la gent que s'ha dit.
Però es veu que no...
no el respecten.
Van molt ràpid.
Tenint en compte que aquest és un carrer molt transitat ara mateix,
hi ha carril bici, etcètera,
s'hauria de revisar.
Ja està. Gràcies.
Gràcies.
Crec que volies parlar.
Eh?
Molt bé.
L'evolució de les mocions es feia periòdicament,
i ara anem fent un repàs de l'estat de les mocions.
També quan hi ha alguna petició que s'ha fet en el ple,
quan es realitza o quan hi ha alguna anul·latat,
sempre intento explicar-les, precisament ara en la informació de l'alcaldia.
I la calcada de reis té el recorregut que t'he explicat,
que sortiran del mar juliol,
hi haurà una parada tècnica davant del casal de joves,
i després acabarà a la plaça de Barraguer,
on arribaran els reis mags aquí a l'Ajuntament.
Hi haurà un passebre, un ballem aquí davant de l'església,
i serà com era tradicionalment la calcada de reis.
L'Anna, la comissió Nomenclator es va reunir la setmana passada,
va aprovar un seguit de noms per carrers.
En aquesta comissió Nomenclator es va decidir
que els noms que acusarien serien noms de persones
que havien traspassat,
i entenc que en propera reunió de Nomenclator
hi ha altres propostes que no són de títol individual,
sinó que són més conceptuals,
comemorar dates,
i entenc que en aquesta propera reunió
de la comissió del Nomenclator s'atendrà la vostra petició.
Ara teníem un seguit de peticions més antigues,
de persones que havien traspassat
i que es volien incorporar al carrer de Sant Just.
A l'Eix, el que he dit abans,
hi ha vuit habitatges buits a Sant Just.
Si un habitatge està ocupat,
expropiar un habitatge que està ocupat és altament complicat.
El preu està regulat per una normativa superior.
L'Ajuntament aquí no hi pot intervenir.
La val Sergi d'Horizon Park està vigent.
El fons que dius referència al Mas Lluís,
una part d'aquest fons es va destinar
al camí a l'itinària que connecta el barri
amb el polígon industrial i el barri sud.
Una altra, al centre cívic Soletats Sants,
i ara resta el que és un milió i mig de disponible.
Un milió vuitcents mil de disponible.
T'ho estic dient de memòria.
El conveni amb red elèctrica,
el que hem fet és treballar,
és consciència que la supestació genera moltes molèsties a Sant Just,
molèsties de soroll a vegades,
molèsties quan s'ha d'urbanitzar un nou sector
en diferents punts del Baixo Bregat.
Molts cops el subministre de l'Electricitat
ha de passar, com ha passat aquest estiu, per Sant Just.
Això obliga a aixecar carrers,
a haver de que causin les seves molèsties.
El que hem obgut és que tant Endesa com red elèctrica,
que són els propietaris de la supestació,
ens contribueixin una mica a compensar
aquestes molèsties que causen.
Endesa s'ha compromès, de fet ja en entrar la llicència,
a col·locar una pantalla acústica al voltant de la supestació,
de manera que el soroll aquest que senten els veïns,
sobretot del carrer de Can Biosca,
i red elèctrica, que ha fet una aportació
per incrementar la vegetació a la zona de la Riera de Sant Just.
Aquest és un projecte que s'estava treballant des de medi ambient.
Desconec si s'havia informat o no en el Consell de Medi Ambient
del projecte, consta que sí.
El que no sabíem era el finançament,
que hi havia una part de finançament de red elèctrica,
però en tot cas aquest finançament el que fa és
una organització de l'Ajuntament, cofinancia aquesta actuació.
Josep Maria, el que dius dels problemes de la llum,
hi ha una part que va ser per unes interferències
que hi havia entre les llums de Nadal i les faroles.
Un cop solucionades es va afegir els problemes provocats
per la pluja, que van provocar un tall de circuit
en un punt, en un quadre,
i ens ha fet anar de corcó bastants dies
els serveis de manteniment de la xarxa d'enllumenat.
I sobre el que dius dels semàfors,
que puguin estar en amber.
És una possibilitat que podem estudiar,
no és fàcil a la carretera reial perquè és una zona
que és bastant interurbana,
té una complexitat afegida,
però sí que sé que s'apliquen en alguns llocs,
en hores bai, sobretot a la nit,
es posen els semàfors en amber i podem estudiar-ho.
No sé si per la carretera reial, però bé,
els semàfors tenen funció i si no la compleixen,
a les hores que no la compleixen es pot estudiar.
La fibra òptica a tot el municipi arriba.
Tot el cas curval tenim cablejat amb fibra òptica,
si hi ha algun punt que no,
ens ho poden fer arribar i ho mirarem,
però tot el poble està cablejat,
en principi hauríem de tenir servei de fibra òptica.
Si hi ha algun punt,
ens ho informeu i ho mirarem.
Mas i Lluís, cobertura de telefonia.
Aquests problemes venen de lluny.
Aquí hi ha un doble problema,
per un costat l'antena que dona servei al barri
està molt llunyana
i les zones no arriben correctament.
No arriben amb molta intensitat.
I per un altre costat són edificis nous.
Els edificis nous es fan ja amb arquitectura sostenible.
Arquitectura sostenible costuma ser amb allans tèrmics
molt millors que els que hi havia anteriorment.
I els allans tèrmics bons,
el que provoca a vegades també és que les zones
no passin tan bé.
I aquest problema amb la cobertura
ve provocat perquè l'envolvent dels edificis
és molt millor que el que hi havia en l'arquitectura
que es feia als anys 80 o 90.
S'ha acordat, l'Ajuntament ha fet mediació
telefònica i amb el PAD del Sant Just
i han arribat a l'acord que es col·locarà
una antena a l'aparcament del Mas i Lluís,
en un dels seus extrems,
estem ara pendents que telefonin
la sol·licitud d'autorització
per poder autoritzar com a Ajuntament
la col·locació d'aquesta antena.
Les tanques vegetals aquestes que sobresurten,
entenc que són de privats, de particulars.
En aquest cas, jo sí que demano als veïns
quan hi ha peticions aquestes que utilitzin
l'eina del M7, del telèfon mòbil,
del circuit de serveis tècnics i podem donar
una resposta més diligent.
Queixes de veïns que els cotxes del carrer Creu
entre Muntanya i Verge del Pilar
van en contradirecció.
És un carrer que ja fa molts anys
que està així, en aquest sentit.
Es va fer per evitar, com deies molt bé,
que el carrer Creus es convertís
en un carrer que té una secció petita
i potser es pot fer un control policial,
però no sé si cal reforçar
la senyalètica.
Està bastant bé en aquest punt, mirarem en tot cas.
Carretera Plana Pedrosa
al carrer Tarongers s'ha posat recentment
un radar de velocitat i també està previst
que el mes de gener es facin unes obres
de reconfiguració de l'aparcament,
el pas de vianant, l'estop, un seguit de millores
que ens havia demanat l'associació de veïns
de Bissolets i que tendrem ara aquest mes de gener
i que entenc que estan ja consensuades
amb l'associació de veïns.
Sí, per mirar la seguretat en aquella cruïlla.
I finalment, carrer Ponce de León Rotonda
s'ha de fer el parc
i també s'ha de fer el pas.
Mirem
potser de fer algun control, però
és veritat que venen d'una baixada,
però no som partidaris de posar més reductors
perquè amb reductors ens queixen molt
tant ambulàncies com autobusos i el que intentem
a la mesura del possible és no saturar
els carrers de Sant Just de reductors.
Entenem que siguin en casos només molt excepcionals.
Podem mirar, en tot cas,
de reforçar la senyalètica.
Mirem.
Si voleu fer una segona ronda, doncs Quico.
Aviam, no, és que
t'he fet tres preguntes,
dos m'has tirat pilotes fora.
T'ho transdic molt ràpidament.
Tenim vuit vivendes buides a Sant Just.
Fins ara no ho sabíem. Des de fa tres anys
que he presentat la moció i fins ara no sabem
que tenim vuit vivendes buides, però és important això
perquè així ja podem començar amb una de les vuit.
La meva pregunta i el compromís que demano des d'aquí
i el prec que faig jo és que amb una reunió que vam tindre
al que és a ProMunça, que estan aquí uns quants consellers,
vam dir que per tirar endavant aquest tema s'havien de fer
unes bases i que participessin per fer les bases.
I a partir de les bases podia tirar endavant el projecte
o la iniciativa. A dia d'avui encara no tinc
el que és convocada, el que és una reunió,
perquè ens podem sentar tots plegats. I fa tres anys de la moció
només demano una reunió perquè ens sentem a fer unes bases.
Que resulta que finalment per tempos ens donem
el projecte aquest de cara al pròxim govern,
fantàstic, però m'agradaria que ja que vam presentar una moció
des del paperines és que sentéssim les bases
que ens anéssim abans de final de mandat amb unes bases fetes
per tirar endavant el projecte. És veritat que es va fer
una proposta d'aquestes abans que vingués jo,
però no va sortir, no va tirar endavant perquè no hi ha voluntat.
No, no hi ha voluntat.
Fa tres anys i no ens hem sentat.
Des del govern no heu convocat els diferents regidors
per sentar-se. És així? És la veritat?
No heu vingut tots aquests joves, que ho sentin.
No heu ajuntat perquè no us interessa.
És una cosa que com que teniu el que és el joc jovenil,
doncs penseu que ja és suficient. No és suficient.
És una proposta que està sobre la taula
i encara no s'ha tractat.
Quima.
Ja li he demanat i m'han dit
que ens havíem de sentar tots plegats per fer les bases.
No t'he dit això. Ah, no?
Gina, perdona, deixa'm que acabo,
que no és l'única que no heu contestat correctament
o no ho heu aclarit correctament, perquè la intenció
és que això surti, m'és igual, però la intenció meva
és que com hagi de sortir, podria sortir.
L'altre tema, les mocions.
Heu dit que cada any us direm l'estat actual de les mocions.
M'heu enviat el que és per correu, alguna moció
per correu de l'estat actual? No s'ha explicat aquí.
Perdona, s'ha explicat que la Lai Afrontats
ha aconseguit que els rebuts de l'aigua l'anul·laran.
Les demés mocions, quines mocions heu contestat?
No s'ha contestat. Jo he presentat 12 mocions.
Quines mocions s'han contestat? No s'han contestat.
Contesteu-me-les? No s'han contestat.
I si s'ha contestat, demano, sisplau, que ens reunim,
que ens reunim cada setmana, Joan, i me les expliques,
que no tinc cap de les milions, a part de la que t'he comentat
del tema del correcant, que ho vas anunciar l'altre dia,
que es faria el correcant, no tinc cap altre.
Totes les mocions se'n va fent seguiment, Quico.
Cada tres mesos el ple es fa un recull de les mocions.
Fins ara no he sentit mai cap debat
respecte de les mocions. Quan donem compte de l'estat
de les mocions, que ho fem trimestralment,
mai he sentit cap debat.
Aquí, aquí, aquí. Joan, però perquè no ho he exposat,
una de les que jo vaig presentar, per exemple, el tema de la lluminària,
jo vaig presentar una moció de veurem el que és la lluminària
dels Jocs Foscos de Sant Josep. Ja m'ha acabat, sisplau.
Resulta que, escolta'm, doncs, Quico, de tots els carrers
que vas demanar, ja tenim quatre carrers il·luminats.
Encara és dia que es digui, aquesta és l'estat actual de la moció,
els acords que hi ha a les mocions, i aquest que s'ha fet,
aquest que no s'ha fet. Això no s'ha fet, Joan.
Si ho feu, doncs ara què faré? Emxuparé totes les gravacions
dels plens i traureu-me, dient quantes mocions m'heu contestat.
No he contestat, Joan, home, no he contestat.
Cada tres mesos es dona en compte l'estat de les mocions.
És que tu has de mirar. Que és una petició que es va fer.
Ah, està per escrit. No, és una petició que es va fer.
Quico, ara escolta'm a mi. És una petició que va fer
l'anterior regidor de Ciutadans, en el ple,
i durant cada tres mesos s'ha anat donant en compte
l'estat de les mocions. Està per escrit.
Està en l'informe del ple, clar, en l'expedient del ple, clar.
L'ordre del dia, no, és l'acte del ple,
on està tot l'estat de les mocions
que s'han aprovat en el ple.
Sí, Sergi.
No, que agraïm les explicacions, però el que demanàvem
de la Junta de Compensació és documentació,
si la podeu fer arribar millor que millor,
i del tema del conveni també s'han demanat on podem trobar
el contingut del conveni. Agraïm les explicacions
a la prèvia, però ens agradaria rebre'l a la documentació.
Molt bé, doncs ja us ho enviarem.
Molt bé, hi ha alguna pregunta més? No? Doncs anem al públic.
No, bueno, que em podés tirar altra gira.
No, no, no, hi ha gent esperant, Quico.
Vinga.
No té res a veure amb el que venen a demanar.
Vinga.
Algú publica?
Sí, la secretària i la interventora.
Hola, bona tarda, sóc l'Helena Baramio,
la presidenta de l'associació d'avents de Masjui,
i des de l'inici del barri ja vam posar sobre la taula
mancades serveis al barri també de places escolars
i la població que vindria a viure al nostre barri,
i ens alegrem que s'hagi donat suport
a la sessió d'aquests terrenys i que
s'agilitzar màxims possibles,
i, bueno, parlàvem de barracons i tal,
que estiguem informats i que
ens agradaria poder participar en aquest disseny,
sobretot per això, per estar al llindar amb Colserola
i per ser un barri que té problemes de mobilitat,
doncs que ens agradaria participar en el procés del disseny.
Gràcies.
Aquest projecte, l'Helena, el farà
segurament Gisa, que, bueno,
és a infraestructures de la Generalitat,
costumen fer tots els projectes i l'elicitació de l'obra
dels equipaments que són de titularitat de la Generalitat,
com és aquest cas. Els hi podem demanar
que siguin, abans de començar, redactar les bases
per licitar la redacció del projecte,
que escolti una mica la nostra opinió,
i si és així, doncs, evidentment,
us convocarem a aquesta trobada prèvia
que esperem que puguem tenir amb els responsables de Gisa.
Això ja no passa tant en el Departament d'Ensenyament,
un cop es posa en el pressupost
el llançament del projecte,
passa a mans d'infraestructures de la Generalitat,
que allà és l'apartament de territori,
i si és veritat que la interlocució amb l'ensenyament
fins ara ha estat molt bona, doncs en territori
tenen molts més projectes i no sé si seran permeables
o no a consensuar aquest disseny
de l'universitat d'escola, però ho intentarem.
Hola, bona tarda.
A mi m'agradaria preguntar,
i crec que en nom de totes les persones que estem aquí,
què teniu pensat fer
amb el tema dels pisos de protecció oficial
i què teniu pensat fer amb el tema
que les joves tinguem accés a habitatges
de protecció oficial, de compra o de lloguer aquí al poble,
veient que els pisos de protecció oficial
que teniu, veient que l'última vegada que se us va preguntar
vau dir, bueno, tu mateix vas dir, Joan,
que també havia estat una sorpresa per vosaltres,
ara sento que Ran diu que la Gina Pol
va participar en la redacció d'aquestes bases,
per tant, l'Ajuntament va tenir-hi,
el govern va tenir-hi decisió
en el que es va fer.
Jo crec que ens agradaria saber què fareu,
i saber si us comprometeu a alguna cosa
amb els pisos que vindran d'aquí relativament poc,
amb els 180 pisos que es faran,
i si tindrem alguna cosa a dir-hi,
més que res per no tornar-nos a trobar,
en que quan ja no s'hi pot fer res resulta que no és
el que l'Ajuntament ha dit.
A veure, a les bases hi va... Aquests pisos són de l'IMSOL,
van permetre que la Promunxa, no l'Ajuntament,
sinó representants de tots els partits,
no és el govern municipal, que poguessin participar
en l'elaboració d'aquestes bases.
El que va determinar Promunça van ser col·lectius preferents,
i aquests col·lectius preferents van ser
famílies monoparentals
i gent jove,
aquí ara m'ho passen, és 7 pisos
per famílies amb necessitats espacials,
per joves menors de 35 anys,
i 12 pisos per majors de 35 anys,
i un habitatge per persones amb mobilitat reduïda.
Això és el que Promunça va transmetre a l'IMSOL.
Però Promunça no és qui fa les bases
i qui fa el concurs.
Llavors, aquí ens regeix per un costat la llei d'habitatge,
que és Parlament de Catalunya, i per l'altre
els criteris propis que té l'IMSOL.
La nostra sorpresa va ser que van establir
que en habitatges de 3 habitacions
no hi podien accedir,
o preferentment no hi havien d'accedir
unitats familiars d'una o dues persones.
Aquesta va ser la nostra sorpresa,
però no és que vingués demanat per Promunça
ni per l'Ajuntament, és un criteri
de la llei de l'habitatge.
No recordo qui d'ells dos establiria aquest criteri.
Però com et deia, el que va fer Promunça
és establir 7 habitatges per famílies amb sedats especials,
sobretot són famílies monoparentals,
10 per joves menors de 35 anys,
12 per majors de 35 anys
i un pis per persones amb mobilitat reduïda.
I amb aquest repartiment que s'ha fet fruit d'aquest sorteig,
al final el que quedarà pel que sembla ser són
9 habitatges, d'aquests 10 només 9
acabaran sent ocupats per persones menors de 35 anys,
un menys el que inicialment s'havia previst.
O s'havia demanat, millor dir.
Això perquè ja s'han repartit tots els pisos
i finalment és així com queda?
Ara mateix s'estan convocant les persones
que van sortint, que van complint els requisits,
a s'escara aquestes persones han de portar
uns documents, aquests documents s'han de validar
i conforme es van validant aquests documents
les persones acaben sent finalment beneficiàries
a l'habitatge.
Encara pot haver-hi algun canvi però bueno,
és qüestió del mes de març en principi
i tots els pisos estan assignats.
Crec que m'he equivocat a plantejar la meva pregunta
perquè no m'he explicat bé. El que volia saber és
que convoqueu uns pisos de protecció oficial
que anuncieu que seran per a la gent jove
i veieu que els números els dic aproximats
però va sortir el buit llatí crec que del mes d'octubre
que de les 80 persones que s'havien apuntat
més de 70 eren joves, o sigui molta molta molta gent
de la que s'hi apuntava, més del 90% eren persones joves.
Aleshores davant de la necessitat
que es convoquen uns pisos que no són exclusius
per a persones joves, sinó que són per a tota la població
i tothom qui s'hi apunta és jove, què fareu?
Si és que heu pensat què fer i si no heu pensat què fer
demana, sisplau, que hi penseu
perquè és una necessitat.
Hi ha tres promocions en perspectiva
que es desenvolupin en els propers dos o tres anys.
Una és Joc Jovenívols, aquesta la farà directament
per a Muntsa, la segona és el segon mil·lenari,
que en principi aquesta no la farà
per a Muntsa, estàvem parlant o d'una entitat del tercer sector
o bé l'IMSOL, perquè ara les entitats
del tercer sector estan començant a tenir dificultats
per poder fer promocions d'habitatge, perquè els preus
a la construcció s'estan encarint i els tipus d'interès estan pujant
i no els surten els números, per tant és probable que aquesta
sigui l'IMSOL finalment. Aquesta és l'única
que té públic assignat, és segon mil·lenari,
la previsió és que sigui per a persones majors de 60 anys
i després de 185 habitatges
de la carretera reial,
en aquest cas l'Ajuntament, fruit del conveni que va
fent al seu moment, rebrà construïts 185 habitatges,
o sigui que seran gestió directa de l'Ajuntament a la Promunça,
per tant aquí serà l'Ajuntament a la Promunça qui determinaran
qui són el públic beneficiari.
Ara d'aquí cinc mesos hi ha eleccions,
aquests habitatges seran,
veuran la llum al proper mandat, jo crec que el que és just
és que qui hi hagi aquí en el proper mandat,
defineixi quins són els públics beneficiaris
per poder exerir aquests habitatges.
L'únic que està determinat a dia d'avui és el
segon mil·lenari, persones de més de 60 anys,
les altres dues promocions, que estem parlant
de 193 habitatges en total,
estan per determinar, però tots 193
estaran directament controlats per l'Ajuntament
o per l'empresa municipal, per tant la decisió
estarà aquí en aquesta taula.
I l'altra pregunta era sobre l'accés al ple,
desconec si grups de persones
que volen protestar no poden entrar en un ple,
però jo és la primera vegada que se m'ha barrat
el pas a l'entrar, com a tota la gent que estàvem aquí,
i la policia ens ha dit que no podíem entrar
per la normativa de coronavirus, no sé si és que tornen a haver-hi
molts contagis, perdó, però és que, bueno,
és una excusa. Se'ns ha dit que no es podia
pel coronavirus, que hi havia forament limitat,
i a més a més se'ns ha confiscat el megàfon,
que si ens el poden tornar...
No, no aplica.
El que sí que és que els plens...
El forament sí, però jo crec que no estem
en una situació... El que sí que en els plens...
Escolteu-me.
En els plens sí que es demana
que primer es desenvolvi el ple
i després quan s'obre el toc de preguntes
doncs pugueu intervenir.
Sí, a baix.
Bueno, és perquè ja et devien veure amb ganes d'interrompre el ple.
O no?
El tret amb animació
ha pogut expressar, no?
Heu pogut pujar aquí i heu pogut...
No, no, la pregunta era que
per aconseguir pujar aquí dalt
a les escales s'ha empentat a gent
jo mateixa també he intentat
empentar els policies per poder entrar,
però no se'ns ha deixat passar.
Si ningú de nosaltres hagués empentat una miqueta per entrar
se'ns ha dit que no, que no, que no es podia entrar
i jo pensava que això no es podia fer.
Desconec què ha passat, després ho preguntaré
amb el cap de la policia, que suposo que hi era.
El que està clar és que teniu tot el dret del món
per fer el que no podeu és interrompre un ple.
Hi ha un moment que és com ara, per parlar
i no hi ha cap problema en aquest moment
que pugueu preguntar o inclús reivindicar
el que vulgueu o protestar, no hi ha cap problema.
Però sí que es demana que respecti el desenvolupament del ple.
Florenci, el micro.
Que és per gravar.
No et volia demanar primer
que expliquis a la policia local quines són les regles de joc
perquè no molestin. Això d'entrada.
Que sàpiguen el Covid, que ha acabat a referència
a la capacitat de poder participar aquí,
que la limitació que es pugui posar d'audiència aquí
no està sobrepassada ni de Montros
i com a pregunta què hem d'esperar
de la intimidació policial que tenim aquí al darrere.
Vull que m'expliquis si puc sortir.
Comença.
Jo crec que ja ho he dit abans.
Després preguntaré exactament què ha passat.
La policia no pot interrompre l'assistència a un ple.
Això segur.
El que no pot tolerar tampoc
és que s'interrompi un ple.
Desconec què ha passat a baix.
Ja ho preguntaré.
Deixeu-me que ho pregunti primer amb el...
Eh? No.
Ja preguntaré què ha passat exactament.
Insisteixo en el que us he dit.
L'assistència a un ple està totalment permesa,
inclús també amb pancartes, no hi ha cap problema
que no es pot interrompre un ple.
Durant una estona...
Heu estat parlant...
Per això ja et dic que preguntaré després què ha passat.
Després preguntaré què ha passat.
Cinta.
Jo vull preguntar si és normal
que hi hagi presència a Mossos d'Esquadra en un ple,
perquè jo no ho havia vist mai.
I després vull assegurar-me que quan sortim totes
que moltes vegades ho heu afirmat i després han arribat
i ja quan han sortit dues companyes
se'ls ha barrat la sortida
i se'ls ha fet un seguit de preguntes abans de sortir.
Quan s'ha dit que no...
Que no s'ho enviarien multes?
A les festes de la tardor.
No, no, no, escolta.
Si s'ha dit que no s'enviarien multes,
malament, perquè un cop s'envia una multa
no hi ha ningú que la pugui treure.
I tant, que podeu, perquè al final no ens van arribar.
Com que no?
Qui mana, la policia o la calma?
En tema de sancions mana la policia.
Tu signes? No.
Jo no signo.
No signo.
Hi ha representants polítics
que han estat inhabilitats per retirar multes.
Abans això es feia molt.
Van haver-hi un seguit de sentències
dient que els càrrecs electes no poden retirar sancions.
Només pot retirar una sanció
si el mateix funcionari que ha posat la sanció
es retrotrau del que ha escrit
i de manera voluntària retira la sanció.
No sé si ara els denunciïn.
Jo crec que ara no esteu fent...
Si no hi ha res que...
Si tot és el que veu ara
no hauria d'haver-hi cap sanció.
Jo crec que si no hi ha res que...
Si tot és el que veu ara
no hauria d'haver-hi cap sanció.
No té cap tipus de sentit.
Jo crec que el que volem transmetre
és que ens queixem d'unes polítiques
que demanem unes explicacions
i que perquè estiguem pujant aquí
siguem joves, que se'ns vegi una pancarta,
la policia ens va arribar el pas
de poder pujar en un ple,
que ens digui que no podeu per Covid,
que fins aquí se'ls digui que és un dret
que tenim tots i totes i ens continuïn
dient que no, que no, que no, que no podeu passar.
Per favor, puges aquí, un moment,
però puges aquí, estàs amb la pancarta,
i tot i així es continuen quedant aquí,
intimidant-te, perquè n'hi ha 4 o 5
que estan tota l'estona,
que no poden venir aquí.
Em remeto al que he dit abans,
preguntaré què ha passat exactament,
crec que si és el que es veu
no han d'haver-hi sancions
i també et dic que teniu el dret de venir aquí,
de participar en el ple,
el que no teniu dret és interrompre el ple.
Si no anàveu a interrompre...
I en alguns casos,
que hi ha hagut algun acte de protesta,
acostuma haver-hi un dispositiu més reforçat.
Carles.
Bona tarda, m'ha agradat que treguis el tema
del creixement, perquè això hauríem de fer
realment un debat llarg
a través històric,
perquè si mireu les campanyes actuals del PSC
sempre era creixer, creixer i creixer.
I això no podeu dir que no,
perquè està dintre dels vostres programes
i les vostres declaracions,
des del senyor Ramon López,
des del senyor...
i vosaltres algunes vegades
això haurien de...
Des de l'any 1990,
Sant Just s'ha disparat
i a més a més dintre de vosaltres
ho teniu molt clar i esteu fent dibuixets
cada x temps on aniran les coses.
Hauríeu de ser una mica honrats
en aquesta direcció.
Després, el que es critica de Puigcerola
és que voldria saber com està el tema,
perquè es va dir que fa un any
les licències estaven sospeses, però encara no heu dit...
Ha passat un any i encara no s'ha dit el què.
Estaria bé que ho poguéssiu dir.
I sobre Puigcerola és que
veritablement, possiblement,
hi ha moltes coses que no són dintre del parc,
però s'està fent una pressió molt forta sobre el parc.
I una altra cosa, gràcies a la mobilització popular
en el seu moment es va aturar
construir la vall. I això no ha sigut
una victòria de l'Ajuntament de Sant Just,
sinó que ha estat la victòria de Sant Just del poble de Sant Just.
I això seria interessant perquè
en el vostre programa i en els vostres buietits
se digués d'una vegada.
Molt bé.
Gràcies a aquests creixements
que es van fer des de l'any 1990, Carles,
molts dels que estem aquí podem seguir vivint a Sant Just.
Perquè la realitat és que cada cop viu menys gent.
Sí, sí, i tant. Cada cop viu...
No, no, no. Gràcies als creixements
que hi ha hagut a la plaça de la Pau,
a la vinguda indústria, a les bases de Sant Pere,
a Modolell, Mas Llull,
hem pogut continuar vivint a Sant Just.
Que si no hi hagués hagut cap creixement,
cap dels que estem aquí segurament a dia d'avui
viuria a Sant Just d'Esbern.
Però si no creix malauradament,
o hi ha una regulació que va per sobre
que sobrepassa l'Ajuntament
i estableix quin és el preu màxim del lloguer,
o ens agradi o no ens agradi
si no hi ha més oferta d'habitatge,
els preus no pararan de créixer.
Ens agradarà més o ens agradarà menys,
però la realitat és aquesta.
I després, Carles,
va ser a l'època dels 90
que la Generalitat de Catalunya va programar
obligatòriament el Mas Llull, Sant Just Sant Feliu,
Sant Feliu va créixer de seguida,
Sant Just va contenir tant com va poder
el desenvolupament del barri del Mas Llull
i no va ser fins que vam començar a perdre cent...
...fotos, perdó, eh, si tots tenim fotos.
Qui?
Estem en directe al YouTube,
és que no té...
Si treballa de policia, ha de fer-ne una foto.
No, no.
Tornem.
El Mas Llull, Sant Feliu,
va créixer de seguida,
el Mas Llull de Sant Just,
fins que l'Ajuntament no va perdre diferents sentències
de propietaris, de terrenys al Mas Llull,
que demanaven que es desenvolupés el barri,
no es va construir el barri.
Per tant, aquesta voluntat que sempre dieu alguns
que no haguessin construït la vall,
la vall Carles, fins que no van haver-hi sentències
novament en contra de l'Ajuntament
perquè no desenvolupava la vall de Sant Just,
l'Ajuntament no va moure ni una peça per construir
la vall de Sant Just.
És que sempre hem anat a remolc de sentències judicials
que ens han forçat a desenvolupar barris
que no hi havia voluntat de fer.
De veritat, em podeu creure o no em podeu creure,
però els programes electorals, molts cops,
es fan fruit de sentències que ja hi han hagut
que saps que t'obliguen a fer un barri.
Si t'obliguen a fer un barri,
lo normal és que un programa electoral ho posis
i que, a més a més, quan has de fer-ho,
diguis que intentaries que aquí, en aquest barri,
hi hagi un 50% de protecció oficial.
El percentatge d'habitatge de protecció oficial
que s'ha fet era molt superior al mínim
que marcava la llei, sempre.
A la Plaça de la Pau, crec que va ser un 80 o 90%.
En aquests moments,
era un 0%, el que et demanava la Generalitat,
i es va fer un 80 o 90% de...
No, en aquell moment, Carles, no és veritat,
en aquell moment no hi havia pressió.
Fixa't que la gent... No.
Fixa't si no hi havia que... No.
Carles, escolta'm.
Fixa't si no hi havia que en aquells primers sortejos
que es van fer, això en Jaume Camp Preciós,
ens ho pot corroborar, van quedar pisos buits.
La gent, en aquells moments, era reticent.
Veníem d'asfalt de...
Bueno, veníem d'una...
Però un desfalt que havia de ser a València.
A Madrid.
I això, que en aquell moment ho vam fer,
ho vam dir tots els partits.
Va ser l'any del 91, o abans, el 87.
I en aquell moment, Jaume, la llei d'habitatge...
I l'Ajuntament va fer l'esforç, això ho reconec.
Però, i van quedar buits,
perquè la gent n'hi creia una mica,
i perquè els pisos, que eren barats, ens van ocupar tots,
i jo conec algú que va fer números i va dir
la diferència entre un pis...
ara no em diguis el nom oficial, de primera i segona,
no ho fas solment. Llavors, aquests van ser, i què, que estaven?
7 a 10 o així.
Sí, sí.
En el seu moment després...
No hi havia experiència al Baix Ubregat, a fer-ho als ajuntaments.
Per tant, hi havia una mica de reticència.
Després, posteriorment, cada cop van haver-hi més sol·licitants,
i doncs sí que és veritat, Carles, que va haver-hi pressió
per anar fent habitatges de protecció oficial.
L'Ajuntament de Sant Just va ser pioner,
com explica molt bé en Jaume.
No sé si hi ha més paraules, Florencin.
Espera, espera, el micròfon...
He vist que quan ha començat aquest torn de paraules,
les noies que vivien aquí han desaparegut.
Vol dir que tot el que hem parlat aquí caurà al sistema de la brossa?
Les dues persones que hi ha aquí són la interventora i la secretària.
Elles, quan acaba el ple,
que es diu formal,
poden marxar.
Tot això queda gravat, no patiu.
Llavors, quan acaba la intervenció dels regidors i regidores,
comença el que s'entén a la part de participació ciutadana
i a ells no estan obligades a estar aquí.
Farem un resum en el ple?
Del ple?
No, espera.
M'agradaria molt
que en el butlletí proper
hi hagués un resum substanciat
de tot el que s'ha parlat aquí,
no en el ple formal que dius,
sinó en el torn de paraules del públic.
D'aquest debat que hem tingut?
Sí.
Ja està?
Ara queda aixecat el ple.
Demanaré que retorneu el magàfon.
Em diuen que no hi ha ningú identificat.
Per tant, no sé qui hi ha hagut identificat.
Si hi ha hagut algú, crec...
No, però hi ha algú que ha estat identificat?
Ara sí.
Ah, bé.
Que no s'identifiqui ningú, doncs.
Sí.