Comencem el ple, us sembla?
Anem per ensenyant.
Benvinguts i benvingudes a aquest ple ordinari del mes de setembre,
que està convocat a les 7 de la tarda.
Com és habitual, s'ha convocat la Junta de Portaveus
per repassar els punts a l'hora del dia
i si hi havia alguna inquietud o alguna proposta
en cara dels portaveus i donem inici al ple.
Primer punt seria, com és habitual,
aprovar les actes de les sessions anteriors
dels plens celebrats que correspon al ple del 30 de juliol
i també el ple extraordinari que es va fer el dia 2 de setembre.
Teniu algunes mens i algunes menes sobre això?
Les donaríem per aprovades.
Anem al punt 2, que serien els dictàmens.
En primer lloc, els dictàmens que corresponen a l'àrea d'alcaldia,
presidència, serveixen als economies i sostenibilitat
i seria aprovar, si ho creu convenient d'aquest ple,
l'administració del compte general de l'exercici 2019
integrat pel compte general de l'Ajuntament de Sant Just
i els comptes anuals de l'empresa municipal Promunza.
Regidora Quima Jiménez.
Perdoneu, doncs bona tarda de nou.
Portem el resultat del pressupost del 2019,
que ja, com hem dit diverses vegades, l'hem parlat molt sovint,
perquè vam haver de fer un pla econòmic financer,
també vam donar comptes al més corresponent.
I bé, el que portem és que el resultat pressupostari
d'aquest 2019 és de 129.032 en 81.
Complim l'objectiu de l'estabilitat pressupostària,
complim amb l'objectiu de nivell del deute,
que estem a un 30,44%.
I l'únic que incomplim és la regla de la despesa
per un import d'1.361.341 en 34.
Per què hem tingut aquest tractament,
aquest trencament de despesa?
Doncs primer perquè hem tingut una disminució de la despesa
finançada amb subvencions finalistes d'altres administracions.
Vam també tenir una disminució
de les inversions financerament sostenibles.
I després teníem unes factures
16 pressupostàries de l'any 2018.
El límit de la despesa que estava marcat per aquest any 2019
era d'un 2,7%.
I el que hem proposat aquest any 2019 va ser
aguantar el pla econòmic financer
amb la regla de la despesa i esperem
complir-lo i poder tancar.
Com sabeu, aquest 2020 serà una mica més difícil
per a tota la pandèmia,
però de moment aprovem el de l'any 2019.
Hi ha intervencions a aquest punt?
Sergi Segui vol intervenir?
Tothom m'intervé?
Carles, García de la CUP, Pobletiu.
Només per manifestar el sentit de vot,
en principi considerem que tècnicament
hi ha prou filtres i prou espertesa
com per fer la comptabilitat ben feta.
Nosaltres no tenim capacitat tècnica
per fer un anàlisi a fons
i posar objeccions i, per tant,
en aquest punt ens abstendrem.
Gràcies. Seguim la roda.
Sergi Segui d'Esquerra, sisplau.
Sí, bona tarda.
Breument, com que ens sentim responsables
de la planificació del pressupost del 2019,
donat que el 2018, quan ho vam fer,
doncs érem a govern i durant el primer semestre
del 2019 també.
I, per tant, de la seva execució,
nosaltres votarem a favor de l'aprovació del Compte General.
Molt bé. Seguim la roda.
Si l'Aia Flotats vol intervenir,
per Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana.
Hola, bona tarda a tothom.
Sí, en relació a la liquidació del pressupost del 2019,
vàrem fer la Comissió Especial de Comptes
i, bueno, agrairia la regidora Dizenda
explicar el remenent de la desobediència
de la Comissió Especial de Comptes
i agrairia la regidora Dizenda explicar el remenent de tesoreria
que tenim, que és de vuit milions d'euros,
més que res perquè, com que hi ha hagut aquest estiu
certa polèmica sobre si aquests remenents
els destinarien o no mitjançant un reial decret llei
que després no ha sigut convalidat,
un possible préstec al Govern de l'Estat,
etcètera, etcètera,
doncs una mica que se'ns expliqués
aquest remenent de tesoreria de vuit milions d'euros,
acumulat, en quina situació està,
perquè el mes de juliol també vàrem aprovar
una ampliació de capital de promuntza
amb un milió set-cents mil euros,
que se'ns va explicar que sortiria d'aquí d'aquests vuit milions,
i també vàrem comentar que sempre l'ús del remenent
sempre venia acompanyat d'un informe d'intervenció
sobre quina era realment la part que es podia disposar
d'aquest remenent per inversions financerament sostenibles
o altres tipus d'operacions,
i sé que el vam demanar i se'ns va fer arribar després un informe,
però que no era d'intervenció, que era d'un economista de la casa
i que feia més referència al que era un possible remenent
de cara del 2020,
però no concretament sobre quin destí es podia fer servir
i quina quantitat es podia fer servir d'aquest remenent de vuit milions.
I també una mica en quina situació està això
i aquest remenent com quedarà al final de l'any.
Aquest Ajuntament tenia voluntat d'acollir-se a aquest reial de Crellei
que ja no val o qualsevol altra mesura que vingui en aquesta línia.
Gràcies.
Gràcies.
Si hi ha alguna qüestió més, contesta.
Escolta, estaria a la regidora si que ho acompanyen.
Doncs bé, sí.
Evidentment, aquest any, el 2019,
hem tancat amb vuit milions 148 euros de remenent,
com sabeu, els remenents els podem fer
o bé per amortitzar crèdit o bé per inversions sostenibles.
L'informat que se'ls va entregar és l'informat que va fer l'economista,
que és l'economista que tenim a la casa,
que juntament amb el Juli treballen plegats,
que és el nostre interventor, que l'economista és l'Àngel
i l'interventor és el Juli.
Tots dos van estar elaborant aquest document que se'l va alliurar.
Aquest document, si no recordo malament,
tenia el que es podia fer amb aquests vuit milions.
Com sempre saps que sempre deixem una quantitat
si hi hagués alguna de prudència.
Hi ha una quantitat que si no recordo malament
quasi eren dos milions que es queda sempre per remenent,
per prudència, que l'interventor de la casa creu
que haurem de deixar per si hi hagués qualsevol anomalia.
El millor 700.000 euros surt d'aquí, d'aquest remenent.
Aquest millor 700.000 euros pel tipus d'obra
que es farà en teoria nova no ens afecta l'arregla de la despesa.
Per tant, doncs bé, i amb aquests vuit milions,
també una altra de les coses que s'han fet
és el crèdit que s'ha demanat,
que el vam portar també a aprovació en el ple,
que era un crèdit per dos milions i poc.
I bé, si no recordo malament,
aquestes són les distribucions dels rumanents.
Si vols més informació,
doncs el podem elaborar per a veure què farem més,
però jo diria que aquests són els destins que hem fet.
Doncs, senyora, amb més intervenció,
no heu expressat el vot junts?
Va, d'acord.
Gràcies.
El que passa que jo el que vull posar de relleu
és que altres anys, quan s'ha fet ús d'aquest rumanent,
del rumanent d'altres anys,
sempre ha anat acompanyat d'un informe d'intervenció
sobre quina part realment es podia fer servir.
I en aquesta ocasió s'ha fet servir una quantitat,
bueno, diverses quantitats, que es comenta ara Quima,
però no hi ha un informe d'intervenció,
perquè l'informe que ens vau enviar
no parla del rumanent del 2019,
parla ja d'un futur rumanent del 2020 i una teoria,
però no parla del del 2019.
Només posar de manifest això.
Res més. Gràcies.
Farem abstenció.
D'acord.
Aleshores, repassaríem.
En Quico Ferrer no s'ha manifestat, però el vot...
A veure, vots en contra d'aquestes comptes?
Entenc que cap.
Abstencions? S'ha manifestat la CUP.
S'ha manifestat també Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana.
I vots a favor de la resta de grups.
Partit Socialista, Movem, Esquerra Republicana i Quico Ferrer.
D'acord.
Doncs continuem, aniríem al 212,
que seria estimació de la sol·licitud
relativa a la declaració d'especial interès públic
de les obres d'ampliació de l'escola Montserrat.
Ho explica la regidora.
No sé si el regidor d'Educació després vol intervenir.
Són les obres d'ampliació.
Regidora.
Doncs bé, la Generalitat ha sigut qui ens va transmetre
aquesta petició i és que a l'escola Montserrat
es feia l'ampliació d'un eulari,
una reforma d'ús dels lavabos
i una reforma de la zona de pas per l'AMPA
i una obertura de porta exterior
i pavimentat de les dues zones dels padris exteriors.
Bé, com sabeu, la nostra ordenança número 5
reguladora de l'Impost sobre Construccions i CIO
té unes bonificacions al seu article 6
que les obres que tinguin per objecte la realització
de construccions o instal·lacions declarades
d'especial interès o utilitat municipal
perquè hi corresponen circumstàncies socials, culturals,
històriques, artístiques o de foment del treball
podran engaudir d'aquesta bonificació.
Doncs bé, per les característiques de les obres
i per ser un centre educatiu,
evidentment compleix aquest article número 6
i el que portem aquí és l'aprovació de la bonificació del 95%
i ja està.
Per recordar que és el cobriment de les aules,
si vols intervenir just...
Sí, no.
Només per recordar que aquestes obres
són les obres d'ampliació que han permès
una escola de dues línies,
que estan executant en dos estius diferents,
ampliant primer dues aules,
fent uns lavabos en aquell estiu
i l'any següent que ens van fer les dues altres aules,
ampliant també, agafant part de la caseta de lampa,
també convertint un lavabo
i passant-ho a l'altre cantó de l'entrada de l'escala
on abans hi havia el concert,
ja hi ha un cantó al concert,
a l'altre cantó ara tenim l'ample.
Són les obres que ens han permès precisament
que l'escola Montserrat tingui dues línies.
Hi ha intervencions, entenc que no anem directament a votació.
Vots en contra d'aquest punt.
Extencions.
Vots a favor de tots els grups presents.
D'acord.
Doncs el donaríem per aprovats.
Continuem.
Aniríem al 2-1-3,
que seria la modificació singular
de la relació de llocs de treball
respecte dels llocs de treball d'operador informàtic.
Operador informàtic.
Prenc la paraula al regidor recursos humans
i ja es pot quedar a la taula
perquè té tot un seguit d'intervencions.
D'acord, regidor.
Se me sent? Sí, perfecte.
Gràcies senyor alcalde.
A veure, el primer que tenim és el 2-1-3
d'operador informàtic, com dèiem.
La modificació d'aquest lloc de treball
és bé causada per tota la evolució tecnològica
de sistemes, tècnics, etcètera, etcètera,
que ja es venia mostrant des de fa temps
i sobretot arreu del tema del Covid,
de la pandèmia que hem sufert,
s'han hagut d'actualitzar moltes instal·lacions,
el treball telemàtic, etcètera, etcètera.
Les persones que ocupen aquests llocs
òbviament han hagut de solir un coneixement
molt més avançat en temes tecnològics,
en temes de sistemes, etcètera, etcètera,
però quan les tasques que ja venien desenvolupant-se abans,
encara que el lloc de treball continuava
estant definit d'una certa manera,
ara s'incorporen a aquestes tasques corresponent.
És una necessitat de modificació del lloc
donat l'increment de complexitat, sobretot,
en totes les tasques i tecnologies informàtiques
i per això s'incorpora en aquesta modificació
del lloc de treball.
Això és la primera.
Voleu que parli de totes seguides o un punt per punt?
No, es va demanar punt per punt.
Perfecte, ja està.
Gràcies.
Hi ha intervencions sobre aquest punt?
Quico Ferreboli.
Jo vaig explicar les informatives.
Sí, el meu vot serà a favor.
Jo vaig explicar les informatives.
Ho veig correcte.
S'ha d'haver-hi un plus perquè hi ha una feina a fer
i, evidentment, s'ha d'actualitzar
el que és la feina que està realitzant.
Correcte.
Seguim les rodes.
No hi ha intervenció.
Directament, Laia Flotats.
Gràcies.
Jo voldria explicar el sentit del nostre vot
en aquest punt i en els successius.
Des de sempre, tenim per norma
en tots els temes de personal votar abstenció
bàsicament perquè no coneixem tots els intrínculis de la casa.
No sabem si les mesures, les modificacions
són per pujar sous,
o per actualitzar funcions de diferents llocs de treball,
però desconeixem quin intríncul que passava abans exactament,
la persona afectada, quina relació hi ha...
Desconeixem certs detalls,
tot i que consultem sempre que podem amb el comitè
per saber la seva opinió,
i ho agraïm molt que ens adonguin.
Nosaltres farem abstenció en aquest sentit
i és l'explicació que adono tant per aquest punt com pels successius.
D'acord.
Hi ha alguna intervenció més?
Si no, aniríem a votar aquest punt.
Vots en contra. Entenc que no hi ha cap.
Abstencions.
Hi ha l'extensió de Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana
i vots a favor de la resta de grups que estan a la sala.
Continuem.
Ara aniríem al punt següent,
que, com dèiem, és també de personal del 214,
que seria també la modificació singular de la relació
del joc de treball respecte dels llocs d'agents cívic L264 i L265.
Regidor.
Gràcies.
En aquest cas concret,
la modificació del joc de treball
ve donada essencialment per una modificació de les tasques,
per assumir les tasques d'atenció a la centraleta de la policia.
Això implica que les persones que fins ara feien jornada partida
passen a fer dos torns de jornada continuada,
les dues persones que hi són,
però sobretot és per encabir aquesta nova funció
que se'ls encomana.
Això implica, òbviament, alliberar força de policia,
per dir-ho d'alguna manera,
i podria disposar de més agents,
sense tindre que tindre'ls a la centraleta
amb trucades telefòniques.
Essencialment és això.
En concret, aquest joc de treball,
per la conversió de jornada partida a la jornada continuada,
òbviament equilibra i no hi ha una pujada de punts,
és a dir, no representa cap variació a la despesa de personal
en aquest cas concret.
Molt bé, hi ha alguna intervenció a aquest punt?
Sí, el regidor Quico Ferrer, no?
Sí? D'acord.
No, no, perfecte.
La ia flotats fa l'intervenció?
És un dubte tècnic.
A la centraleta de la policia,
les persones que estan atenent les trucades
no han de ser necessàriament policies, també.
Haver fet la formació que es fa a Mollet, etcètera...
Es poden agafar...
Encara que sigui de la policia,
tenint en compte que poden accedir a la base de dades de la policia,
que han de tenir certs coneixements...
Ni que sigui que analitzar les trucades que reben,
o saber prioritzar-les...
No fa falta que siguin policies?
O sigui, que hagin fet la formació de policia
que es fa amb els Mossos d'Esquadra?
A l'escola policial, perdó.
A veure, en principi són agents cívics, no són policies.
I com a agents cívics,
que estan, òbviament, vinculats a la policia
i porten temps desenvolupant aquesta tasca d'agents cívics,
ja coneixen els mecanismes, les dues persones que hi han.
Atendre una centraleta telefònica
per atendre consultes del ciutadà,
perquè és normalment el que truca,
o del mateix policia que arriba allà
per transferir trucades telefòniques
o donar avis a qui sigui.
Per això no necessita una formació de policia.
Simplement, és això.
Sergi Seguí, vol intervenir?
De fet, amb una formació concreta és suficient
i hi ha altres municipis on, per exemple,
qui atén la centraleta de les policies locals
és una persona administrativa,
però que ha rebut una formació específica sobre el tema
i que ha après a dirimir i a redirigir les trucades o les consultes
a altres cossos, o a la mateixa policia local,
però hi ha molts municipis on hi ha personal que és administratiu
i no forçosament són policies.
Quico Ferrer.
Una pregunta.
Si és així, es podria arribar a subcontractar un call center,
que és l'atenció telefònica o té que ser algo que estigui presencial?
Ho heu estudiat, això?
No hem estudiat això, precisament perquè creiem
que és un tema absolutament, com diria jo,
molt de seguretat ciutadana,
d'atendre el ciutadà del poble, etcètera.
Són gent que estan vinculats molt, perquè són agents cívics,
al que és el poble i al coneixement del poble.
Fer-ho a través d'un call center
és com si truquessis per fer un contracte telefònic.
No sé si m'explico.
Amb el qual jo crec que ha de ser així.
En tot cas, sí que fa temps, fa temps,
hi ha unes proves que vam fer determinats
per veure si hi havia un altre sistema
que garantia els protocols i la formació,
doncs podia substituir el fet que hi hagués un agent
que estigués en la centraleta.
Això no va acabar de funcionar i per on ens vam retirar.
Però, com deia el regidor,
ho poden fer perfectament aquests agents cívics
i altres persones també, sempre amb dues paraules claus,
protocols, seguir protocols i la formació adequada.
D'acord, hi ha intervencions, no?
Doncs, sí?
Perdó, és això, precisament,
que es va fer una prova pilota
amb una empresa d'inserció social
i no va acabar de sortir bé i per tant es va descartar.
Molt bé, anem a votació.
Vots en comptes, aquest punt?
Abstencions de Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana.
Vots a favor? Entenc que la resta de grups.
Perfecte, el donaríem per aprovat.
Continuarem, que és el punt 2.15,
que seria la modificació singular de la relació de llocs de treball
respecte al lloc de treball d'ingènere industrial.
També ho exposa en Pedro Soria.
Molt bé, en aquest cas concret,
les argumentacions són tres,
per dir-ho d'alguna manera, de per què es modifica el lloc.
Primer, el lloc de treball d'ingènere industrial,
tal com es defineix fins ara,
canvia de denominació i passa a ser cap de control d'activitat
i protecció civil.
Això què implica?
Implica un canvi en la definició del lloc de treball
donat per tres qüestions concretes.
La primera, l'actual enginyer de l'Ajuntament
feia fins ara plans d'autoprotecció,
molt concrets, molt definits,
que es compensaven d'alguna manera a final d'any
com un plus especial o un pagament de productivitat
o com fos, per compensar aquests plans d'autoprotecció
fora de la seva activitat normal.
Això fins ara era així,
i el que es fa és encabir aquesta funció
que ja va desenvolupant des de fa molt temps
i que es compensa econòmicament d'aquesta manera variable,
s'incorpora aquesta funció al lloc de treball en si,
i per tant se li dona una puntuació.
La segona raó és que fins ara,
des del juny del 2019,
assumeix el tema de protecció civil
o el duprofim de Sant Just Desver,
el document únic de protecció civil municipal,
on hi ha un objecte de prevenir i controlar els riscos
sobre les persones, els vents,
i donar una resposta adequada
a les diferents situacions d'emergència que es puguin donar.
Això des de l'any passat, des del juny de l'any passat,
ja es ve donant, ja es ve fent,
i per tant es tracta d'incorporar també aquesta tasca.
El que vam comentar una vegada, que és una funció
que a més serà absolutament obligatòria,
una vegada passant dels 20.000 habitants,
no significa que no s'hagi fet fins ara.
Per tant, són funcions que ja s'han fet
des de l'any passat.
La tercera, en el sistema organitzatiu de l'àrea
on s'encabeixa aquest lloc de treball,
fins ara hi havia un cap d'àrea
i aquest cap d'àrea penjava en dues persones.
El cap d'àrea no existeix
i el que passa és que la responsabilitat assumida
per l'enginyer o el cap d'activitats,
tal com definim ara activitat i protecció civil,
el tema de la responsabilitat
i de la decisió queda a dalt.
Per tant, no té cap persona a dalt
que ara mateix pugui decidir.
És ell qui decideix i per tant s'ha de reconèixer també això.
Són les tres argumentacions per modificar aquest lloc de treball.
Correcte?
La representació sindical també ha manifestat la seva conformitat
com en els dos casos anteriors
i hem de fer aquesta modificació al ple.
Endavant.
Molt bé, hi ha intervencions, veig mans aixecades.
Directament, Sergi Saïd, Esquerra Republicana.
Perdó, Quico Ferrer?
No, que val a dir que el tècnic municipal
fins ara ja feia aquestes funcions
i que estava remunerat,
el que passa és que ara se li afegeix aquest de protecció civil.
Correcte, és una mica per estandaritzar-ho
i per donar-li el que és un, ja que té més responsabilitat,
un plus dintre el que és el seu...
Sí.
Us sembla, fem la roda i tancaria el regidor?
Una pregunta molt concreta, regidor.
Has comentat l'última de les condicions,
que era aquesta responsabilitat
donat que no hi ha un cap d'àrea
i que, per tant, algú ha de prendre les decisions
i això es recompensa d'alguna manera.
La pregunta és, en el moment que hi hagi una persona
que faci les funcions de cap d'àrea,
tornarem a portar aquest lloc de treball per modificar-ho
i rebaixar aquests...
Però si ja no prendre les decisions no té gaire sentit
que tingui uns punts per prendre decisions.
Gràcies.
Molt bé, contestem.
En el teu cas concret,
les tasques que es venien desenvolupant fins ara,
tant el que són els plans de protecció
que ja es venia fent no des de fa un any,
molt més enrere, és el que es compensava variable
i s'incorporen a aquestes tasques.
Una altra qüestió és el tema de protecció civil,
i el tema de protecció civil sí que es va desenvolupant
i també s'han d'encabir les funcions.
Però són dues tasques que ja es venen desenvolupant actualment.
Contestant el Sergi,
a veure,
d'acord amb l'organigrama que es va aprovar,
hi haurà un CAP,
però la figura del CAP es dedicarà
essencialment a la part d'obres,
no tant la part d'activitats.
Per tant,
potser supervisarà,
però el que vol dir és que qui decidirà
i qui farà la tasca de decidir i de responsabilitat
serà l'enginyer municipal.
Això és el que és en concret.
No tindrà un pes sobre aquesta tasca
al CAP de l'àrea.
T'ho explico.
Tu tens un CAP d'àrea i després hi ha dos vessants.
Tema obres, tema metal i tema activitats.
La persona que vingui com a CAP d'àrea
vindrà destinada essencialment
i controlarà essencialment la part d'obres.
La part d'activitats l'assumeix l'actual enginyer municipal
d'activitats i de protecció civil
i per sobre seu, encara que hi hagi un CAP d'àrea,
la màxima responsabilitat serà la seva.
En motiu d'una modificació
de l'organigrama de l'àrea corresponent,
hi ha un pes diferent del que hi ha fins ara
i aquests contrapessos
provoquen aquesta modificació al CAP d'àrea
quan estigui dins de les seves funcions.
Però hi ha una redistribució de funcions
que fa que et justifiqui.
Quan hi hagi CAP d'àrea no hi haurà
res a punt d'aquest acord.
Es fa una restructuració del pes de funcions
i s'ajusta a l'organigrama
que si no recordo malament es va exposar portable
o es devia informar.
Quico Ferrer.
Només un detall.
Entenc que quan hi hagi el CAP d'àrea
supervisarà el que és
de protecció civil,
les accions que es facin,
però el seu possible jefe
ho supervisarà.
El CAP d'àrea
és la figura més alta
que hi haurà al Departament
i sí que supervisarà,
però no tan intensament
com s'ha de fer.
Si no hi ha aquest més intervent...
Laia.
Ai, perdona.
Gràcies.
A veure, el que no acabem d'entendre
és que no sé si ho he entès bé o no.
Has comentat que l'enginyer feia
els plans de protecció civil
fora de la seva jornada laboral.
O sigui que no estaven
dintre de la seva jornada laboral
i que per això se li pagaven a part
a final d'any.
I que ara s'introdueix dintre
del que seria la descripció de les seves funcions
dintre del seu lloc de treball
i ho cobrarà dintre del sou normal.
La pregunta és si abans ho feia fora
de la jornada laboral i ara ho fa dintre
de la jornada laboral, almenys no tindràs temps
per fer alguna altra cosa.
Tal com posa la proposta del ple,
hi ha un augment.
Prolongació de la jornada
en un 3,25%.
Estava a temps complet.
El que significa és que es rellonga
la jornada en un 3,25%.
A veure,
ell tenia unes funcions determinades
ficades al seu lloc de treball determinats.
La tasca que feia de plans d'autoprotecció
ho feia al marge d'aquestes funcions.
Que el que es fa ara és incorporar-la
dintre del lloc de treball.
Si es dedicava fora de la jornada laboral,
potser dedicava temps abans de fer fora
de la jornada laboral.
Per això la jornada s'allarga,
o per dir-ho d'alguna manera,
per allongació de la jornada en un 3,25%.
Òbviament.
Si us sembla que no hi ha més intervencions,
aniríem a la votació d'aquest punt.
És un tema de responsabilitat.
És la responsabilitat
que, en aquest cas, el tècnic agafa
respecte amb el pla d'això de protecció civil
i amb els plans d'autoprotecció.
Quan tu surt el teu nom
i ets el responsable de desenvolupar-lo,
tens una responsabilitat.
Els enginyers fan el que és el projecte
i fan el que és la firma,
i els seus honoraris van conceptar
la responsabilitat que tens sobre el projecte.
I això és el que fins ara, el variable que tenia,
era poc, era baix.
I ara, com que li han donat un altre punt més,
li han afegit...
És part del que significa aquesta modificació
de l'autoprotecció civil.
Jo el tema aquest de la dedicació no ho acabo d'entendre,
perquè si tu estàs a jornada completa
no pots allargar la teva jornada més enllà de la completa.
O sigui, és que no es pot, legalment,
fer-ho després de més dies de vacances,
és que això no acabo d'entendre.
Estem parlant en 3% que és poquet,
però no entenc aquesta lògica, no l'entenc.
Gràcies.
Vale.
A veure,
si tu respectes la normativa laboral,
clar que pots prenyongar la jornada.
Si respectes la normativa, pots prenyongar-la,
no passa res.
Si estem parlant d'un 3,25,
jo no dic que cada dia prenyongui la jornada laboral.
El que es diu és que prenyongui la jornada laboral
en aquells moments que sigui necessari
per un pladeu de protecció, simplement,
o de protecció civil.
Per això se li reconeix.
A més, cada mes.
També. Correcte.
Una altra cosa són hores extras.
Tot el que se surti d'això que t'he definit
serien hores extraordinàries,
si és que es fan, clar, evidentment.
Anem directament a votar aquest punt.
Vots en contra del punt 2 o 5.
Extencions, aquest punt.
Extencions.
Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana.
Vots a favor de la resta de grups.
Continuaríem amb el punt 2 o 6,
que també és temes de recursos humans,
que és la modificació singular de la relació de llocs de treball
respecte del lloc de treball tècnic-tècnica
de mobilitat i via pública.
Escrit a la policia local i ho exposa també en Pedro Soria.
Gràcies a tothom.
El tema és, en aquest cas concret,
el lloc que existia fins ara era un tècnic de mobilitat
i via pública que estava escrit a la policia
perquè la persona que ho desenvolupava
pertanyia al cos de policia
i ara aquest lloc es transforma
en un lloc de tècnic de mobilitat
i de transport.
El que es fa aquí és que les noves tasques
d'aquest lloc de feina
significa que la persona que ocupi aquest lloc
s'haurà d'encarregar d'organitzar,
gestionar i planificar
la mobilitat de vehicles, bicicletes i vianants
al municipi amb especial atenció al foment
de la mobilitat sostenible i d'organitzar i gestionar
el transport públic urbà i interurbà.
És a dir, aquestes són les tasques
que es modifiquen essencialment per encabir
les mateixes.
Abans no era tan així, no era tan definit
amb el tema de transport, era més de via pública
i ara sí que s'encabeixen totes aquestes.
Es fa una modificació.
El tema és
que en aquest cas concret,
la definició del nou lloc de treball
representa, òbviament perquè
abans estava la policia,
aquest lloc de treball s'encabeix
al departament o l'àrea de territori,
habitatge i medi ambient.
Ja no pertany, com estava abans, per la persona
que l'ocupava, sinó que pertanyarà a l'àrea
que acabo de mencionar.
En canvi del lloc de treball, aquest cas concret
degut a que la persona que ocupava provenia
de la policia per les antiguetats, etcètera, etcètera,
en aquest cas concret tenim un estalvi
en el que és la despesa salarial,
que es destinarà a altres necessitats de personal
o el que sigui.
Ja està, simplement és això.
Molt bé, hi ha intervencions d'aquest punt.
Carles García de la CUP, sisplau.
Sí, una mica per justificar també
els punts anteriors i el criteri que seguim nosaltres,
també en aquest, és fer cas
del que diu el comitè conjunt, ja que nosaltres desconeixem
les característiques tècniques i les especificats
de cada lloc de treball, i per l'etapa
de l'otan ens fiem del comitè conjunt.
Això ens ha manifestat en contra de la modificació
d'aquest lloc de treball i nosaltres hi votarem en compte.
Merci.
D'acord, seguim la roda.
Quico Ferrer.
Pere, crec que hi ha una cosa que no s'ha dit
i és que hi ha el que és una jubilació d'una gent,
és correcte?
És la persona que ocupava abans.
Hi ha gent que comença amb nosaltres
i cobrava una mensualitat,
uns trimostres i enis,
i crec que la persona que vindrà nova,
evidentment, no cobrarà i hi haurà una compensació econòmica
que l'Ajuntament es podrà beneficiar
per dedicar-li a altres...
El meu vot serà favorable.
Seguim la roda.
Gràcies.
En la comissió informativa,
jo no vaig poder assistir, però van assistir les meves companyes,
i vam compromís que es facilitaria la informació
sobre quines eren aquestes diferències econòmiques
entre la nova definició de la plaça actual
i la nova plaça que es crea
i el que estava ara mateix costant.
Aquesta informació no se'ns ha facilitat.
Va.
Un moment.
El tema és que...
El tinc enborrador.
Falta una dada concreta
que he demanat avui a una persona, però no hi era.
Aleshores, quan ho tingui, us ho faig arribar.
No hi ha problema.
Escolteu, senyora, cap més cosa.
Anem directament a votació d'aquest punt.
Vots en contra.
S'ha manifestat en Carles García de la CUP.
Abstencions de Junts per Catalunya,
alcaldia republicana,
i vots a favor de la resta de grups,
per tant, el donaríem per aprovat.
Continuem.
Anem al punt 2.1.7, que seria l'aprovació
de l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just
al pacte del Baixo Bregat
per un nou impuls econòmic i social.
Li dono la paraula a la Gina Pol que ho exposi.
Si els consellers i conselleres comarcals
tenen la paraula a favor de l'Ajuntament de Sant Just,
els aconsellem.
Bona tarda a tothom.
Agraïm la feina que van fer el just i la laia
com a consellers,
perquè aquest acord va sortir en unanimitat,
es va treballar amb els agents socials i econòmics de la comarca,
i la representació del ple comarcat li va donar suport,
i el que estan fent ara els ajuntaments és adherir-se,
a l'aprovació del pacte del Baixo Bregat
per aquest nou impuls econòmic i social.
Jo volia destacar algunes de les línies.
Bàsicament són quatre els grans eixos que inclou aquest document,
una mica amb la mateixa línia que el pacte local
que vam aprovar aquí.
Hi ha una crisi sanitària, una crisi social,
una crisi econòmica i una crisi climàtica que cal afrontar,
i el que fa aquest document és recollir prioritats
per a l'entorn empresarial.
Tot el foment del transport públic segur és fonamental,
perquè estem veient com estan caient les xifres d'usuaris
del transport públic, i aquí hi ha un eix important.
D'altra banda, ho estem veient a la pràctica.
L'assistència primària està col·lapsada i amb moltes necessitats,
i per tant aquest reforç del sistema sanitari
és fonamental en una pandèmia com la que estem vivint.
Aquí és fonamental un brogi fort,
i és important que tinguem l'ampliació a l'ambulatori.
Per tant, és important que aquest eix es desenvolupi
un cop ja aquest pacte estigui vigent i en marxa.
Es promou un nou model de residències, que caldrà treballar-lo.
D'altra banda, tot l'eix laboral que us preocupa molt
en aquest ple, tot el tema laboral,
aquells eixos que cal fonamentar treballar de manera fonamental
per tal que aquelles persones amb més dificultat d'inserció laboral
puguin tenir programes i puguin tenir ajuts
per tal d'integrar-s'hi. El teletreball és un altre eix
que s'hi treballarà i llunyament amb la conciliació laboral.
Àmbit d'innovació també té un pes important
i justament en parlàvem al darrer ple, plans de contingència
en l'àmbit social són fonamentals amb aquesta crisi social
que ha generat la Covid i també cal posar un accent
molt important en tot el seguiment de la gent gran
i en tot el seguiment de la pobresa infantil
amb una necessitat de més recursos per atendre necessitats
d'aquesta població. I d'altra banda,
hi ha tot un seguit d'eixos vinculats amb els sectors productius
en l'àmbit de l'emergència climàtica s'indiquen diferents mesures
per tal d'anar incentivant i anar treballant
i també en l'àmbit més educatiu es parla molt
de la formació professional perquè l'empresa pugui tenir
persones preparades per aquells encaixos laborals
que són necessaris. Per tant, ensenyament, treball i empresa
és un eix que cal treballar amb intensitat.
Ens endavant amb una moció, però el turisme a la comarca
és molt important. Té un pes fonamental amb moltes empreses
que tenim al Basll Llobregat. És un pilar econòmic comarcal
important i, per tant, cal seguir-li donant impuls
i això també surt en aquest pacte. A nivell pràctic,
dir-vos, per exemple, que el Consell Comarcal ja està treballant
amb l'emplementació del pacte. Vam tenir una reunió amb la presidenta
del Consell, amb la referent de promoció econòmica,
i ens han demanat un esforç econòmic als ajuntaments
i era una oficina que treballarà a la reactivació econòmica
de la comarca. Se'ns han plantejat diferents programes
i això implicarà que en el pressupost de l'any vinent
haguem de posar més diners per donar suport en aquest embrió
que ha de permetre desenvolupar les diferents línies
que marca el pla. Si els consellers tenen més informació,
doncs seria bo que ens la poguessin compartir
i una mica quedés el plantejament que fem en aquest punt.
Molt bé. Hi ha alguna intervenció al respecte?
No? Sí? La hi ha flotats. Perdoneu.
Carles García de la CUP.
Sí. Més que res per explicar el sentit del nostre vot,
nosaltres votarem en contra d'aquest acord.
En primer lloc, hi ha un tema que és merament anecdòtic,
però no ho podem deixar anar, que és el tipus de redacció
aquest que es fa estil consigne, que es fa a base d'infinitius,
proporcionar, estructurar, exigir, impulsar.
Són frases sense jutge subjecte,
de tal forma que políticament no es pot reclamar a ningú
el compliment de totes aquestes directrius
perquè no hi ha subjecte a cap d'elles.
Això realment és una mica tiquismiquis, ho reconec,
és una mica anecdòtic, però hi ha darrere una qüestió de fons
i és que, per una banda, reconeix que hi ha una sèrie de crisis
sistèmiques que s'estan afectant, que són molt importants
i que s'estan acumulant i actuant i interaccionant entre elles.
I totes les propostes que es fan es fan dintre d'un marc capitalista
que és justament el marc que ens ha portat a aquestes crisis.
Llavors, fer propostes per continuar amb la mateixa direcció
que ens està portant cap a una sèrie de crisis
trobem que és una estratègia errònia
i que, en qualsevol cas, no quadra el nostre posicionament anticapitalista
i és per això que nosaltres votarem en contra.
Seguim la roda, si és el cas, no? Quico Ferrer?
Sí.
Carles, jo la veritat és que no veig el capitalisme pel cap lloc,
però veig unes voluntats i una adhesió
del que són tots els municipis del Baix Ubregat
per anar a una i entenc jo que posar
el que és la línia ideològica de costat
i buscar el que és anar plegats per un fi
que és una millora dels nostres municipis.
Per la meva banda votaré a favor. Gràcies.
Molt bé, continuem. Hi ha alguna intervenció més, no?
Sí o no?
Sí.
Aquest és un document que es va treballar en el marc del Consell Comarcal
que s'ha buscat un consens ampli en els partits
que estan representant ara el Consell Comarcal,
evidentment intentant donar resposta a totes aquestes mancances
i tota la crisi que, com diu el Carles, és una crisi sistèmica,
però que la Covid ens ha ajudat a accentuar i a fer-ho més visible
i destacar una mica la voluntat també de treballar des de comarca,
que crec que és un element necessari, els municipis treballem,
però també crec que creiem una xarxa a través de comarca,
creiem una xarxa més enllà de la comarca,
per tant, destacar aquesta voluntat de consens
i de trobar solucions a nivell comarcal
per tal que els municipis també tinguin resposta
a aquesta crisi que tenim a sobre.
Molt bé, Laia Flotats vol intervenir.
Sí, destacar que en el marc de l'elaboració d'aquest pacte
es va sol·licitar que poguessin concórrer
totes les forces polítiques presents al Consell Comarcal,
no només les forces polítiques que formen part de govern,
i així es va estimar la proposta que varen fer
i es va treballar el document amb la resta de forces polítiques
i gràcies a això es va aconseguir que aquest document
s'aprovés amb unanimitat al Consell Comarcal,
cosa que és molt de valorar i de tenir-ho en compte
i tenir-ho present, que no sempre passa.
Gràcies.
Molt bé, doncs votaríem aquesta aprovació d'aquesta adhesió.
Vots en contra, s'ha manifestat la CUP en contra,
hi ha alguna extensió, no?
I vots a favor de la resta de grups recents.
Donaríem per aprovat i li comunicaríem al Consell Comarcal.
Aniríem al punt 2-8, que seria l'aprovació d'un complement
de productivitat extraordinari per compensar l'esforç
i el compromís durant la crisi sanitària causada pel Covid-19.
Ho exposa en Pedro Soria.
Gràcies, senyor alcalde.
El tema és aprovar aquest complement de productivitat
degut a l'esforç, a la dedicació extraordinària
que han fet moltes persones de l'Ajuntament.
Es tracta de compensar aquest sobresforç,
ja sigui assumint, com han assumit en alguns casos,
inclús risc elevat de contagi,
han desenvolupat activitats que han sigut importantíssimes
per poder contenir la pandèmia
i, així mateix, han desenvolupat una tasca excel·lent i extraordinària
més enllà de les seves obligacions laborals o professionals.
Per això hem determinat, i tenim l'acord
de la taula de negociació dels sindicats,
d'aprovar aquest complement de productivitat,
de proposar l'aprovació, en aquest cas.
La paga de productivitat, en concret,
es centra en 600 euros fixes, no hi ha proporcionalitat,
i després fins a dos dies d'assuntes propis,
aquestes dues vessants.
Res més, és el que sometem aquí a la votació del ple.
Molt bé, intervencions, fem la roda,
veig moltes mans, Quico Ferrer.
La feina feta per la gent que ha dedicat hores
i esforç, i crec que és una bona proposta
per a l'Ajuntament. Gràcies.
Seguim la roda. Carles García, no intervenir.
Doncs Sergi Seguí vol intervenir, sí.
Bé, estem d'acord que l'esforç i l'exposició,
en aquesta situació, s'ha de recompensar,
treballem hores i hores de l'Ajuntament.
El que passa és que no ens sembla que hi hagi igualtat
de condicions per poder accedir a aquesta retribució.
És a dir, els criteris que ens van fer arribar
després de demanar-los a la comunitat informativa
ens els hem estat mirant.
Són els criteris que heu establert,
però no ens sembla que sigui gaire objectius ni prou clars,
i a més a més ens sembla que aquesta gratificació
pot crear discrepàncies o divisió o mala relació.
Digueu-li com vulgueu, busqueu la paraula que creieu
que encaixa millor entre treballadors i treballadores
i, si torna a haver un rebrot important,
i ens porta a una situació com la que vam tenir al març
i haver de fer tot el que es va fer llavors,
es tornarà a aplicar aquesta gratificació extraordinària?
I si hi ha persones interessades en donar un cop de mà,
com poden accedir a estar sota les ordres
del Comitè d'Emergències?
Se li dirà que no? O se li dirà que sí?
Aquesta gratificació és complementària
de les aves extras o és substitutiva?
Això són alguns dubtes que ens venien
amb els criteris que se'ns van enviar,
els volíem expressar aquí, després també...
Som conscients que el que proposem ara
no és competència directa d'aquest Ajuntament,
però sí que és cert que hi ha un seguit de persones treballadores,
que insisteixo no són de la plantilla de l'Ajuntament
i per tant no són susceptibles de poder rebre aquesta gratificació,
no formen part del capítol 1, per entendre'ns,
a veure si en tinguem més a la taula,
per a quincenes de persones que no sé si ho entendran,
però persones que no treballen directament per l'Ajuntament,
però sí que ho fan per a empreses subcontractades per l'Ajuntament.
Entenem que a aquestes persones no se'ls pot donar
una gratificació directament des de l'Ajuntament,
però sí que ens agradaria saber si des d'aquí
s'ha parlat amb aquestes empreses per poder saber
si les treballadores, durant aquests mesos,
el SAT, les consergeries, etc.
Sabem, per exemple, que les consergeries del mil·lenari
han funcionat molt bé i s'han reforçat,
sabem que el SAT també, consergeries, alguns equipaments
van estar tancats, però es van traslladar conserges
a altres equipaments que sí que estaven oberts,
com per exemple el mercat municipal, les escoles tancades,
però el mercat obert, doncs recoloquem gent.
Aquest és personal nostre, però per exemple
el personal de neteja de la via pública o de recollida
de residus no és personal de l'Ajuntament,
però treballen per una empresa que està contractada
per l'Ajuntament i ells també han tingut exposició.
Per tant, també ens agradaria saber quin tipus de relació
ha hagut amb aquestes empreses i què us han explicat
a l'hora de poder gratificar els seus treballadors
i treballadores. Aquests són els dubtes que teníem
i com que creiem que són dubtes prou raonables,
nosaltres, com he dit a l'inici, no ens oposarem
a que remuneri l'esforç i aquesta exposició al virus,
però creiem que no podem votar-hi a favor
per tots aquests arguments que us hem exposat ara.
Molt bé, continuem la roda. La hi ha flotats.
Sí, en nom del nostre grup municipal
intervindrà en Josep Maria Cortés.
Em sembla.
Hola, bona tarda.
El Sergi acaba de dir, el 90% del que anava a dir,
només afegir que amb l'exemple que ficava
de les empreses que estan subcontractades,
clar, hi va haver-hi casos, com ho ha comentat,
de gent que estan en consergeries, potser,
i es van passar fins i tot a repartir menjar per les cases,
o en la seva sobreexposició al virus.
Clar, en aquella època, ara ja cau molt lluny,
però cau només el mes de maig i abril,
era la majoria, si havíem d'anar a comprar en una botiga,
semblava que anéssim a fer el més fort
que havíem fet a la nostra vida.
Aquella gent estava cada dia entrant a un munt de botigues
i anant a un munt de cases.
Encara hi havia moltes incerteses sobre el virus
i aquesta exposició, en principi, no voluntària.
Lligat sobre aquest voluntiarisme,
també voldria saber si el personal de la casa
va ser perquè es va decretar uns serveis mínims
i els hi va tocar tots treballar,
que serien els que havien de tenir la gratificació,
o si hi va haver-hi el procés de demanar voluntariat
dintre del personal de la casa i hi va haver-hi personal de la casa
que va estar més sobreexposat que els altres.
I, per últim, els criders que ens vau facilitar,
hi havia, si no recordo malament,
no em recordaràs, eren tres.
Un era haver fet aquesta feina presencial,
que entenc que era obligatòria si es va fer un decret
de serveis mínims, no sé com es va fer,
però que, clar, que ho van fer i van estar sobreexposats,
suposo que tots. Potser hi havia algú que estava
fent aquella feina que no estava sobreexposat
i no es va fer, no?
Els diferenciarà els que estaven afectats amb aquest decret,
si sí o si no. I llavors hi havia un punt que era
qui havia fet una tasca excepcional pel control de la pandèmia.
Entenc que són els que no van estar presencials
i no estaven en aquest decret, que estaven fent teletreball
i voldria saber com es valoraran aquestes tasques
lligat amb el que ha dit el Sergi,
per no crear... Perquè entenem que, clar,
els treballadors, quan donen 600 euros,
ha de ser molt clar per quin criteri es dona
i també creiem que no acaba de ser clar.
Molt bé, hi ha alguna qüestió més, però el regidor intervindria.
Anem per parts.
Contestant diverses qüestions que el Sergi ha plantejat,
en primer,
els responsables d'assignar aquest plus de productivitat,
per dir-ho d'alguna manera,
han sigut els CAPs de cada àrea.
Són ells els que van escollir la gent,
són ells els que han determinat quin nivell de prestació
han fet i són ells els que determinen l'import,
que són els 600 euros, qui s'ho ha d'endur, per dir-ho així.
Això en primer lloc.
Segon, les hores extraordinàries.
Això no supleix cap hora extraordinària.
Això és una paga de productivitat especial
i específica per a aquest fet concret.
Tercer, els indirectes, com parleu de les empreses
que estan prestand serveis per a l'Ajuntament.
A l'Ajuntament arriba on pot arribar
i hem fet xerrades amb aquestes empreses
en alguns casos trucades,
dient que mantinguessin les persones
actives en el sentit de no donar-les
o incloure-les a monerte,
que estiguessin disponibles per a treballar per a l'Ajuntament
i com bé has dit,
se'ls ha anat rutant alguns d'ells
perquè prestessin el servei que necessitaven en aquest moment.
És a dir, l'Ajuntament ha fet el que tenia que fer en el seu moment.
És a dir, hem parlat amb les empreses
i hem ajudat aquestes empreses
a que els treballadors d'elles estiguessin actius.
És a dir, que no patessin,
que no tinguessin la necessitat d'entrar a monerte
per poder cobrar,
que mantinguessin el salari,
que mantinguessin el contracte
i que segueixin prestand els serveis que necessitàvem en aquell moment.
Això és el que hem fet.
I respecte als serveis mínims,
el que es va aprovar ho desconec.
Home, aquí s'ha parlat diverses vegades dels serveis mínims.
No una, diverses.
I s'han aprovat coses relatives als serveis mínims.
Que em diguis ara que no saps molt bé si s'havia aprovat o no s'havia aprovat
ho trobo una mica fort.
Però bueno, si és el que tu veus, perfecte.
I ja està, jo només tinc que dir això.
Que no estigueu d'acord, que hauríeu d'haver fet més, segurament.
Però les circumstàncies d'aquell moment manaven.
I vam fer el que teníem que fer en aquell moment.
I utilitzar els serveis d'empreses indirectes,
els serveis que teníem dintre de l'Ajuntament,
amb els empleats que teníem, brigada, policia, etcètera,
àrea de serveis socials,
que eren les principalment implicades dintre d'aquest problema
que teníem en aquell moment.
Per tant, hem fet servir els serveis del que disposàvem.
I hem intentat que la gent que treballa per l'Ajuntament
des de fora, des d'una altra empresa,
mantinguessin els seus llocs de treball.
Això és el que hem fet. I ja està, no tinc res més a dir.
Sí, i en tot cas ja...
Joan Maria.
Gràcies. Bueno, jo evidentment que sabia que el decret s'havia aprovat.
El que passa és que la manera que ho havies explicat al principi
em donava la sensació que això es donaria a tothom
que s'havia ofert a treballar en aquell període.
Això no treu el risc que van estar exposats, ni molt menys.
Però no va ser una qüestió voluntària, va ser una qüestió que,
com has dit, això sí que ho desconeixia com se feia,
van ser els caps els qui van decidir.
Els caps de cadària, qui eren els que ho feien i qui no ho feien.
Això, per una banda. Per l'altra, la manera que expliques
com els que fan el servei de feina indirecta per l'Ajuntament
heu sigut tan generosos...
Jo crec que pràcticament totes les administracions de Catalunya
van prendre el compromís davant d'una pandèmia mundial
de mantenir totes les concessions pagant
i quan no es podia fer el servei, perquè no era possible,
mantenir-ho igualment, entre altres coses,
perquè, si no, la crisi econòmica seria molt més grossa.
Per tant, era una qüestió que es feia,
però tampoc se'ls deia, mira, escolta'm,
et mantindrem al sou,
però ara t'has de sobreexposar.
Has d'anar a repartir menjar.
Com funciona, i al final són persones que es van presentar,
per exemple, per estar en una consergeria,
i al moment aquest d'incertesa entenc que se li va dir
que no te'n vas a fer unerta,
que representarà que cobraràs una miqueta menys,
sinó que mantindràs el sou, però has d'anar a repartir això.
No sé fins a quin punt aquesta sobreexposició era voluntària,
i al final no eren les seves tasques de feina,
i per això crec que seria important parlar-hi,
perquè també hi ha serveis indirectes, concessions,
com, per exemple, pot ser la bonaigua,
i desconec si de la bonaigua hi va haver gent,
que també va fer aquestes tasques o desconec.
Això, per una banda, i per l'altra jo t'he preguntat els criteris,
jo crec que són un punt abstracte,
i això pot crear, com ha dit el Sergi,
que els treballadors, perquè això passa quan no és molt exacte,
i tu m'has comentat, ho decideixen els CAPs, perfecte,
ja sé que ho decideixen, però quins són els criteris?
El que he dit, com es valora que una persona ha fet una feina
determinant per controlar la pandèmia a Sant Just.
És un criteri, jo crec, molt abstracte.
Llavors, el que volia saber, si ho podies concretar,
m'has dit qui ho decideix, ara ja ho sé, però com?
Quin és el criteri? És el que volia saber.
Molt bé, doncs el regidor té la paraula.
Perdona, Gina Pol volia intervenir, sí.
Com a PSC voldria plantejar un dubte.
Per exemple, tant Junts per Catalunya com Esquerra Republicana,
em consta que esteu al capdavant del govern de la Generalitat, no?
I la Generalitat de Catalunya va anunciar
compensar amb 140 milions d'euros,
amb una gratificació extraordinària,
als professionals de la salut, això va anunciar el més 6,
no sé si ja ho han cobrat, però era per personal del sistema públic,
tant de salut com de residències.
Entenc que esteu d'acord amb aquesta gratificació
que va fer el govern de la Generalitat per un personal que va fer una feina
inassumible en un moment en què tothom tenia molta por
i que trobar professionals que volguessin anar a treballar,
doncs no va ser fàcil. I jo voldria posar en valor feines
que es van fer en aquest Ajuntament i que, sobten a dia d'avui,
perquè quan ho mirem amb els ulls de la història, direm
que són les coses més rares que vam fer. És a dir,
vam tenir un departament de compres que a les 11 i les 12 de la nit
estava buscant llençols pertot arreu per cobrir la residència de les monges.
Va haver de comprar càmeres ràpid per l'ambulatori,
per intentar com a mínim oferir una assistència encara que fos
a través de la virtualitat.
Vam tenir una persona laboral de l'Ajuntament,
personal treballador de l'Ajuntament, que estava a la porta de la residència
gestionant les entrades i mirant si portaven pàucs,
que la seguretat l'estaven garantint. I això és molt estrany
en aquesta administració. No ens havia passat mai.
Vam tenir gent que estava al mercat. Quan teníem altres professionals
que no volien sortir de casa, estar davant d'un mercat
o repartint mascaretes a la porta del tram,
en aquells moments que hi havia tanta por perquè no sabíem la pandèmia
per on es movia, vam pensar com a govern
que s'havia de donar aquest ajut extra.
I el mateix govern de la Generalitat
així ho va pensar pels seus professionals sanitaris
i de residències. No li va donar a la policia
a Mossos d'Esquadra que han fet una feina també molt gran.
Aquí se li dona bàsicament personal de policia,
treballava 12 hores diaris, estava al carrer amb la por que tenien,
serveis socials, vam fer hores, però un munt d'hores,
personal de l'ACP que estava allà a la residència
fent coses que mai s'havien plantejat. És a dir,
entenc que us abstingueu i ho trobo raonable,
però a vegades poseu en dubte coses que dius
és que s'ho mereixien, van fer coses que no estava previst.
I si no arribem a les empreses que estan licitades
és perquè la llei no ens ho permet. Si poguéssim fer-ho i tant,
que ho faríem. Però hem intentat que aquelles que ho puguin fer
ho facin i arribem on arribem, com ha dit el regidor.
Però volia posar en valor això, el propi govern de la Generalitat
ho ha anunciat i diria que encara no ho ha pagat.
Nosaltres ho aprovem aquí i ens hauria de comptar amb el suport
i per tant faig aquesta defensa d'aquest personal públic
que a vegades és molt criticat al funcionariat,
però que va vigent, que és que, xapó, felicitats
pel compromís i la dedicació d'aquells moments tàndols.
Molt bé, doncs hi ha intervencions al respecte.
Sergi Segui, primer.
Jo crec que la primera frase que he dit és que estem d'acord
en que cal remunerar l'esforç i l'exposició del personal.
Crec que ho he dit fins i tot dues vegades,
a l'inici i al final de l'intervenció.
General, no pateixis perquè el personal sanitari està cobrant.
De manera prorratejada és veritat, però està cobrant el que es va anunciar.
És que la regidora ens acaba d'explicar
que el que hi ha hagut ha estat
una dedicació amb més hores.
I jo he preguntat si aquesta remuneració és complementària
a les hores extres.
Per tant, entenc que aquestes persones, per exemple,
l'exemple que t'ho has posat, el personal de compres,
fins a les 10 o les 11 de la nit buscant llençols, perfecte.
I és una feina que s'ha de fer i algú l'ha de fer i els hi toca a ells.
Això es va pagar com a hores extres o s'ha pagat hores extres
i a més a més es pagarà aquests 600 euros?
És l'únic que pregunto, no pregunto res més.
Pregunto si se'ls hi van pagar hores extres i a més a més això.
Si se'ls han pagat els torns de 12 hores de la policia,
se'ls hi han pagat hores extres per fer aquestes 4 hores més de torn
i a més a més aquests 600, o serà aquests 600?
És el que pregunto. Per què?
Perquè vam demanar quins criteris eren i amb els que ens han passat
això no queda resolt. És simplement això.
A veure, la portaveu del PSC,
nosaltres no posem mai en dubte que el govern hagi de fer coses
i hagi de prendre decisions i hagi de posar sobre la taula criteris.
Està clar que discuteix les seves atribucions
i al govern li toca prendre decisions.
Però si venen a aquesta taula, com a mínim,
hauríem d'estar clars per tothom.
I com que l'oposició, com a mínim des del grup d'esquerra,
no els acabem de tenir clars, és per això que ens abstenim.
No pas perquè no estiguem d'acord que la feina de la gent
no s'hagi de pagar, simplement perquè els criteris
que heu elaborat i que acaben venint a aquesta taula,
doncs no els tenim clars.
Si acabessin anant a una taula d'un equip de govern,
doncs mira, són els que heu decidit, ens poden agradar més o menys,
però ja no tenim tema de discussió.
Però com que acaben venint aquí i li hem de donar la vista i plau,
tots els 17, doncs permeteu-nos que tinguem dubtes,
dubtes no sobre que s'hagi de pagar o no,
sobre els criteris per la qual el personal de la casa
entra o no entra a la categoria de
et pagaré aquests 600.
He preguntat una cosa abans, Pedro, que no m'has contestat
i crec que entre tantes preguntes al final
t'ha pogut passar per...
Si es torna a donar una situació com la del mes de març
i hi ha gent de la casa que mira, escolta,
per la feina que fas, doncs no estàs...
Bueno, doncs mira, per la feina que faig, com que l'última vegada
vaig veure que, doncs mira, tenia prou temps
i puc donar un cop de mà,
què se li dirà, que sí o que no? Pregunto.
Cortés demana la paraula, també en Quico Ferrer.
Cortés.
Una vegada més el Sergi és que ha dit el 90% del que anava a dir,
però sobretot això, no hi ha que fer l'observació de la regidora,
si és que no només diem que se'ls hi ha de pagar,
sinó que diem que s'ha descuidat a gent
que creiem que es pot incloure d'alguna manera,
perquè al final els contractes amb les empreses,
les concessions, si ha mutuat al cor,
es podria buscar una fórmula de fer algun canvi
per poder gratificar les persones que van estar donant
d'una sobreexposició, és que impressionant, no?
Igual que molta gent de la casa.
Nosaltres el dubte que generem és aquest, és els criteris,
perquè és això, hi ha molta gent de la casa
i va haver-hi gent de la casa
que fins i tot es va ficar malalta
i va agafar el coronavirus
i per tant, ostres, és que el reconeixement és immens.
Però davant d'aquest criteri,
davant que estaran gratificats 60, 70 persones,
per l'import, més o menys,
a part hi haurà els dies aquests d'afers
que suposo que serà molta més gent,
doncs era per saber això, exactament els criteris,
és l'únic que demanem, perquè la gent que s'ho mereix
i tant de bo se'ls hi pogués donar més,
però el criteri és allò, ostres, depèn del criteri,
potser hi ha algú que no ho sé, que no sabem com se li donarà.
Quico Ferrer, i tancaria el regidor.
Jo només volia deixar,
dir-te que, primer de tot,
hi ha una comissió dels treballadors
que no s'ha fet precisament quan passen aquestes coses.
Ja hauria aixecat la mà, escolta'm tu,
que resulta que amb aquest l'hi aboneu i a mi no aboneu.
De moment, a dia d'avui, no s'ha dit res.
I després, l'altra cosa,
és el responsable de cada departament,
que ha valuat aquesta situació.
Jo entenc que demaneu més informació o aclariments,
però crec que parlar
de 55.000 euros
per abonar-los a unes persones
que han estat exposades i que han dedicat més temps
a una cosa com és una crisi sanitària,
que és el Covid-19,
jo és que no crec que haguem de dedicar més temps.
És clar que hi hem votat ja.
Escolteu molt ràpid, perquè us heu expressat llargament.
Sergi, i tanca el regidor i votem.
Sí, sí, ràpid.
Nosaltres hem fet consulta als sindicats
i la resposta d'un dels sindicats,
no diré quin, però d'un dels sindicats,
inicialment es va informar més la notícia del 4 de juny
i aquesta gratificació està dirigida a les persones
que han treballat a primera línia,
presencialment durant tot el període d'estat d'alarma,
policia local, agents cívics, brigades,
etcètera,
que li obligava a les persones que han considerat
que han desenvolupat una tasca extraterrestre
més enllà de les seves obligacions laborals.
No va ser fins a la setmana passada que ens van confirmar
la tramitació per ple d'aquesta iniciativa.
Així ja no són els mateixos criteris.
Nosaltres vam manifestar que això podria comportar
malestar entre el personal.
Per tant, no és una preocupació d'ahir
que ens vam despertar i vam dir,
ostres, què passa? No, recollim el que ens arriba.
A veure, cortés, 30 segons.
30 segons. Ja que el regidor ens ha interpel·lat,
és que nosaltres no l'hem fet als sindicats,
l'hem fet a la mesa conjunta de treballadors de l'Ajuntament.
I veig que s'han ficat d'acord perquè la resposta era
exactament la mateixa. Clar, el que pot fer el regidor
és que si no coincidim, després això ens retreu.
Home, si el comitè diu alguna cosa als sindicats.
Però la consulta l'hem fet, els deures els hem fet.
Regidor, tancaria, si és el cas.
Molt bé, vaig a contestar dues o tres cosetes
que heu dit. És cert que no t'havia contestat
anteriorment el que havies demanat,
però abans d'això a mi m'agradaria preguntar una cosa.
Els criteris que ha utilitzat Sanitat
per pagar una gratificació especial
als sanitaris sent metges d'un hospital
que no tots han actuat exactament igual.
Quins són? Perquè clar, aquí parlem de criteris.
Els criteris són tres.
Els sindicats t'han dit dos criteris
que ells mateixos han aprovat.
Ells mateixos han aprovat. No és que s'hagin canviat
després, és que es va afegir un altre,
que és diferent. Això és el primer.
Perquè evaluegui quins criteris
s'han fet servir, m'imagino que són els mateixos
que han fet servir altres institucions,
altres ajuntaments, i són les tres qüestions
que s'han posat aquí, simplement.
És ben clar, i són les tres que s'han parlat
amb els sindicats, amb la taula de negociació,
que han aprovat i que han aprovat aquesta paga especial.
Posar en dubte ara el que s'ha dit en una taula de negociació,
que, òbviament, jo també tinc l'acte
i també sé el que es va dir en aquesta taula de negociació,
no trobo cap sentit. Això, primer.
Lo segon, si passa una altra vegada això,
no ho sé, el que farem, al millor estiguem tots morts,
quan arribi un altre moment aquesta situació,
valorarem la situació per un comitè d'emergència,
que s'han de fer, i si hi ha gent que es mereix
una altra paga, segurament la tindrà.
Però jo no puc avaluar hipòtesis que no són realistes
ara per ara. Si ve, ja valorarem el seu moment.
Ara per ara no és això. És una hipòtesi.
Res més.
Vinga, deixem-ho. Anem directament a votació d'aquest punt.
Per tant, vots en contra del punt.
Abstencions.
Junts per Catalunya, alcaldia republicana,
esquerra republicana, i vots a favor.
Partit socialista, Movem, Quico Ferrer i la CUP.
Gràcies. El donaríem per aprovat.
Continuaríem. El punt 2.2 no hi ha cap punt
de l'àrea de planificació territorial,
habitatge, medi ambient. Aniríem al punt 2.3,
que correspon a l'àrea de serveis a la persona.
I concretament, el 2.3.1, que seria l'aprovació
segona i última pròrroga del contracte suscrit
amb l'empresa Tot Carrau,
per la gestió del taller municipal de plàstic a Carrau Blau.
Ho exposa Just Fossalva.
Gràcies.
Gràcies.
Per puntualitzar, perquè potser alguns residus
no estan al cas, que aquest és el primer cop que portem
una pròrroga del Carrau Blau,
perquè normalment aquestes aprovacions passaven
per la Junta de Govern Local.
Si busqueu en les actes anteriors la primera pròrroga,
no la trobareu, perquè és a les juntes de Govern Local.
Dic que aquest és un contracte que es va signar
l'octubre del 2016, per la gestió del Carrau Blau
i del Carrau Bel,
per un cost total d'uns 25.300 euros.
Eren tres anys de contracte,
més dos de pròrrogues anuals.
Hem assegutat els tres anys de contracte,
la primera pròrroga donant i ara plantegem
l'aprovació de la segona pròrroga,
que ens situaria a l'octubre del 2021 com a definitiva
i l'acabament del contracte i, per tant,
una nova licitació de cara al 2021.
Tot això està previst en el contracte i, per tant,
aquí el que portem és aquesta segona pròrroga a aprovar.
Potser era una qüestió d'aquest punt, no?
Sí? L'havien flotat, sisplau.
Per què ara es porta ple i no es resol per Junta de Govern?
Què ha passat?
Doncs la veritat que és un criteri que no s'ha explicat
per què s'ha canviat el criteri de passar de Junta a ple.
No sé si la secretària...
La secretària que doni compte demà.
D'acord?
Molt bé, doncs queda contestat.
Anem directament a votació.
Vots en contra d'aquesta pròrroga?
Abstencions? Vots a favor?
Per unanimitat, doncs el donaríem per aprovat.
Aniríem al punt 3, que correspon a les mocions.
La primera moció presentada pels companys de la CUP
seria sobre el camp de recujats de Mòria.
Té la paraula en Carles García.
Gràcies.
El dia 9 de setembre vam saber que un incendi probablement provocat
va destruir completament el camp de refugiats de Mòria
a l'illa carregada de Lesbos.
En aquest camp de refugiats, dissenyat per a 2.500 persones
i que era el més gran de Grècia,
malvivien prou de 13.000 en condicions infrahumanes
i de privació de la ciutat de Mòria.
El dia 9 de setembre vam saber que un incendi probablement provocat
va destruir completament el camp de refugiats de Mòria
a l'illa carregada de Lesbos.
En aquest camp de refugiats,
des de les condicions i de privació de llibertat,
malgrat que la majoria fuig de conflictes tan crus
com el de Síria o el de l'Afganistan
i que el seu únic delicte és intentar trobar una vida millor.
El decidir tots aquests refugiats és ben incert.
L'1 de març, el Govern grec va suspendre al seu territori
el dret d'assil que garanteix la Convenció de Ginebra
i ho va fer amb el suport de la Unió Europea
La pròpia presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va agrair a Grècia el fet de fer escut europeu.
Des de llavors hem vist com guardacostes grecs disparaven foc real contra refugiats indefensos en el mar.
Organitzacions de juristes per als drets humans han documentat deportacions col·lectives prohibides pel dret internacional,
o com el New York Times, Der Spiegel i Der Spiegel denunciaven que Grècia feia servir persones secretes per a migrants indocumentats
i que a més feia servir la pandèmia de Covid-19 per tal de restringir encara més la mobilitat i els drets dels refugiats.
L'endemà del gran incendi, grups de veïns van tallar amb camions tots els accessos al camp de refugiats.
Volien impossibilitar la rehabilitació del camp per tal d'evitar la tornada dels refugiats que van fugir durant l'incendi.
Encara que amanecer dorado es va dissoldre, sí que es manté a Lesbos una amalgama de grups xenòfobs i racistes
que, junt amb exmembres d'aquesta organització i altres feixistes, organitzen atacs contra migrants.
La reorganització de l'extrema dreta de Lesbos i a tota la Unió Europea,
a més de ser una greu amenaça per la vida dels migrants,
també són instrumentalitzats per les autoritats locals, el govern grec i les institucions europees
per incomplir sistemàticament les obligacions que imposa el dret internacional humanitari.
En front de tot això, i atès que, amb data 28 de novembre de 2019,
el ple va declarar Sant Lluís d'Esberg com a municipi antifeixista,
aquest mateix ple proposa l'adopció dels següents acords.
Primer, denunciar que els Estats Europeus han incomplert el compromís
a què van arribar el 2015 per acollir 160.000 persones refugiades
i exigir el compliment dels tractats internacionals i dels drets humans de la infància
des de les persones migrants que venen de països en guerra, violència o involucracions dels drets humans.
Primer, demanar al govern d'Espanya, a la resta de governs de la Unió Europea,
al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissió Europea,
que actuïn en celeritat en la reubicació immediata i sense condicions
de tots els sol·licitants de SIL a Lesbos.
Tercer, demanar igualment a tots els anteriors que tinguin en compte
l'oferta del govern de Catalunya d'acollir un mínim de 120 persones refugiades,
20 de les quals no acompanyats, provenents del Camp de Mòria.
Quart, demanar també que els estats de la Unió Europea defensin la necessitat
d'una operació permanent d'ajut i salvament que tingui com a objectiu
impedir la pèrdua de vides humanes i la salvaguarda de l'integritat física
de les persones que intenten arribar a la Unió Europea.
I cinquè, fer arribar aquest acost a la Comissió Catalana d'ajut al refugiat
al Departament d'Exteriors de la Generalitat de Catalunya,
al Parlament de Catalunya, al Parlament Espanyol, al Parlament Europeu,
al Consell d'Europa, a la Comissió Europea i a l'Agència de la ONU per als Refugiats, l'ACNOR.
Reinyús d'Esver, en septembre de 2020.
Molt bé, gràcies, Carles García.
Anem a una roda d'intervencions, és el cas, Quico Ferrer té la paraula.
Sí, primer de tot, volia agrair al Carles i a la CUP
la iniciativa de presentar aquesta moció que és força interessant i que és una realitat.
Carles, de veritat, gràcies, perquè fins fa poc
això només va sortir un dia o dos als diaris i prou.
Però la veritat és que com ve a l'incendi?
Com ve a l'incendi? L'incendi ve provocat
precisament per una baralla interna dintre del que són els refugiats.
Resulta que hi ha un cas de Covid i es decideix tancar el que és el cap de Nòria i bloquejar-lo.
El que bloqueja i qui tancar el centre és l'exèrcit grec.
Evidentment, acollat per grups feixistes que van cap allà a provocar el que és una tangana.
Cert és que hi ha una revolta i amb l'incendi s'escapen molts refugiats.
I a l'endemà el que fan és anar a l'exèrcit cap allà i bloquejar totalment el que és el centre.
Això provoca un caos total perquè no només no poden sortir,
sinó que no poden entrar a ajuda sanitària, humanitària, creorrosa, etc.
I de tot això tinc el que és un testimoni, que és un amic que està allà treballant
i si em permet l'alcalde m'agradaria posar-lo perquè el sentíssim.
La cosa es que no se puede ayudar, está complicado el asunto.
Tanto así que le he dicho que nosotros estamos impotentes sin poder ayudar, tan solo una miembro del equipo, la ginecóloga, ha podido ir a nuestra zona donde estamos con médicos sin frontera
porque médicos sin frontera la he escoltado con un coche y con la policía y han podido llegar al campo.
Y aún así han tenido problemas porque las carreteras están cortadas, están bloqueadas por policías y militares, y aún yendo con escoltas no se ponían de acuerdo.
El caso es que al final han decidido ellos tomar otro camino alternativo y han tardado una hora en llevar, pero han logrado llevar.
Y finalmente han visto a poquísima gente, porque lógicamente la gente para llegar a poquísimas mujeres,
porque las mujeres tienen que pararse un paseo de casi 5 km.
Entonces, para que tengas una idea, hoy ni los repartos de comida los han dejado.
Aparte está ya la tensión que está dentro de los propios refugiados, al verse que no están siendo atendidos, que han tenido que salir huyendo la gente que estaba ayudándoles.
Entonces el clima está súper crispado, tanto por los propios refugiados como por las autoridades que no te dejan ayudar, bloqueando las carreteras, los accesos,
y que tú te metas en la zona que están ellos, que es entre dos cruces. Bueno, de igual, no te lo voy a decir esta tontería.
Y por último, aparte ya, Pacolomo, de remate, los locales están, como tú ya piensas, artísimos dentro de esta situación.
Y esta tarde hay otra manifestación de ellos, ayer hubo una, yo creo que está viendo una todos los días,
con los consiguientes problemas, porque hay grupos de extrema derecha.
De hecho, hoy hay noticias de que vienen dos camiones, o sea, han venido por Ferri, de Atenas, dos autobuses, perdona, he dicho dos camiones,
dos autobuses de la ultra derecha, de la ultra derecha, para, digamos, para dar más palo a la gente que se haya encontrado, que es lo que está sucediendo.
Así que imagínate, ¿no? Por lo tanto, ya te digo, nosotros estamos impotentes, sin poder ayudar.
Hoy han tenido una reunión esta tarde, nuestros coordinadores, y como resultado de eso, se ha llegado a la conclusión de que van a empezar a actuar,
a dar atención sanitaria en las instalaciones de One Happy Family, en el campo de ellos.
Pero, como te digo, está tan difícil la situación, que no son capaces ni de entrar al campo a día de hoy.
Entonces van a ver cómo se puede ya empezar a darle forma en la mañana, porque por suerte la gente está atareada durante la mañana,
por lo tanto los locales no están tan activos, es cuando cae la noche, cuando ya dejan de hacer sus caceres y su vida, cuando dan por culo.
Así que ya mañana, si tengo alguna noticia, te lo comento, ¿vale?
Ahora mismo me voy a echar un poco o te estoy reivindicando.
Bueno, això, aquesta gravació, és del dia 12, el dia 9 va a ser el que és l'incendi, i el dia 12 encara està en aquesta situació.
Allavore ens... Espera, perdona. Estan en aquesta situació.
El que vull dir és que, com bé deies, Carles, hi ha que fer més coses, però potser què fem nosaltres des del nostre país, des d'Espanya?
El senyor Rajoy va dir que ajudaria, que es comprometia a agafar 17.000 refugiats, i d'aquests 17.000 refugiats només han col·locat 3.000.
El senyor Sánchez també va dir el mateix i només ha col·locat 1.300.
El que vull dir és que és una realitat que la tenim a casa nostra, que és a Europa, i que crec que a vegades hem de posar-ho més sovint sobre la taula,
perquè ara mateix és a ESBO, però hi ha altres camps de refugiats que hem de mirar, que és un problema social que tenim i que hem de donar-li via.
D'altre costat, m'agradaria, que és el que no t'ho he pogut dir, perquè anava una mica atabalat, i m'agradaria poder afegir uns dels punts de la moció aquesta, Carles,
és que, al igual que l'Ajuntament de Barcelona, la senyora Colau, ha posat a disposició 55 places, en el cas que el senyor Sánchez doni un verd i que pugui vindre cap aquí,
nosaltres, com a municipi, com a Sant Just, ara que els menes ens deixen, si poguéssim fer una proposta, hi ha una proposta per acollir famílies al nostre municipi. Gràcies.
Molt bé. Continuem la roda, sisplau, d'intervencions. Just for Salva, demovem.
Sí, gràcies. Des de movem, la crisi migratòria de refugiats ens preocupa moltíssim. Jo crec que hi ha, en diverses ocasions, aquest ple s'ha manifestat, o bé per proposta iniciativa nostra o per altres urs municipals,
demostrant la preocupació que tenim envers aquesta situació completament insostenible.
Fa tot just, jo crec, un any vam posar una moció, precisament, que parlava del reconeixement de les tasques de la Zona Ectona al Mediterrani en aquell moment de crisi amb el tancament del Mediterrani.
Jo, la moció ho diu molt clarament, jo crec que és incompressible que a Europa i als estats, membres, mirin cap a un altre costat, mentre a Turquia, a Grècia o al Mediterrani, la gent es mor i els refugiats es moren.
És incompressible que es castiguin les oneses que salven vides al Mediterrani. Tot això és incomprensible.
I és incomprensible com tot això alimenta també l'ultradreta, que també la moció ho recull molt clarament, a Europa i la por que, evidentment, tot això genera i el futur incert que genera tota aquesta situació.
La nostra vota, evidentment, serà favorable a la moció.
Més intervencions?
Quima Jiménez, per part del Partit Socialista.
Doncs, bé, si recordeu, el nostre ajuntament el 22 de setembre del 2015, quan estàvem tots els partits polítics d'aquell moment, PSC, Convergència i Unió Esquerra, OVEM, Ciutadans i PP, vam aprovar la moció per donar suport a l'acollida de la població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània.
I en un dels punts, hi havia en diversos punts, seguíem o insistíem en que s'havia de donar una major dotació de recursos a la Unió Europea, que s'havia d'augmentar el nombre de places per tenir así el polític de les persones que venien, que havíem d'augmentar amb els mesos per poder acollir les persones.
Doncs, bé, això ho vam aprovar en aquest ple. Es va fer un pla d'acollida. El Consell de Solidaritat i Cooperació se'n va anar a un altre camp que es deia el Caler, que era la Jungla de Caler, que l'any 2015 teníem més de 10.000 refugiats.
El 2016 el van tancar d'una forma similar, no amb incendis, però sí amb gasos. Agnur estava present. Nosaltres, des de la població de Sant Just, vam anar a donar a bric. És a dir, es va fer una recollida de brics i roba. Jo recordo que molts de vosaltres heu vingut tot a deixar-ne.
I es va anar a aquest camp a donar i a ajudar-los un cap de setmana. Aquest camp li va passar el mateix que li està passant ara mateix a l'ESBOS. És a dir, no és que no es vulgui ajudar, és que no aprenem.
Ens hauríem d'analitzar tots i demanar al govern d'Europa i fins i tot als propis governs les causes de per què aquestes persones marxen. Ningú deixa la seva terra, la seva casa i els seus familiars.
Per què marxen dels seus països? Víctimes armades, perquè hi ha conflictes armats, tenen violències de gèneres moltes vegades per motius religiosos, per canvis climàtics, per motius econòmics.
Tot això existeix, però si no solucionem aquesta marxa de gent cada vegada serà major.
És a dir, aquí podem acollir qui vulguem, però hem d'intentar que la gent no hagi de marxar dels seus països perquè no creiem aquestes mares de persones que marxen.
I una vegada passa això, ens trobem, si ens centrem el problema a Catalunya, diem, molt bé, ens arriben no ni gaire lluny els nostres menes. Quants menes hem tingut aquí?
A la moció del 2015 es va demanar a la Generalitat que forméssim la gent i que ens donés recolzament als municipis per abordar aquesta situació.
Quan ens van aparèixer aquí, encara estem esperant que algú ens ajudi a com havíem de fer que 150 nens, bueno 130 o 120, estiguessin a la nostra població.
Com els havíem d'ajudar? Ens ho vam haver de menjar sols, no ho vam tenir ningú. Al final del tram, ara que se n'anaven, ens van dir moltes gràcies per la feina que han fet.
Molts d'aquests menes una vegada són adults, què passa? Perquè clar, anem agafant gent, però quan aquests menors, perquè una de les coses que posa en moció, 20 de les quals siguin menors.
Molt bé, quan seran majors, què passarà amb ells? Es convertirem en ocupes? Perquè un dels problemes que tenim al Baix Llobregat dels ocupes actualment són menes que una vegada,
fa 18 anys, ningú els ajuda, no troben acolliment de res. Gràcies als nostres, perquè ens els hem fet una mica nostres, els de Sant Just, tenim la sort que han pogut formar-se.
Molts d'ells faran 18 anys i ja estaran treballant en el territori de Tarragona, a Reus, on sigui, on sigui, però no tots han tingut també aquesta sort.
I ara falta que després de tot aquest parible els puguin donar la nacionalitat i es puguin quedar aquí, com a mínim. Tampoc, no ho sabem, és incert.
Què passa quan aquestes persones fan 18 anys? Bé, són unes incerteses que jo penso que entre tots hauríem de fer polítiques per ajudar-los,
però ja no quan són aquí, sinó en el seu propi país, perquè no marxin. Evidentment donarem el vot a favor de la moció.
Però bé, que hi ha moltes incògnites de com podem abordar aquests problemes.
Molt bé, gràcies, Quima Jiménez té la paraula ara laia flotats. Perdó.
Sí, intervindrà Ana Vilanova.
Molt bé, Ana Vilanova té la paraula.
Hola, bona tarda a tothom. Bé, nosaltres ja avancem el nostre vot favorable a aquesta moció i diem que l'incendi que va destruir el camp de refugiats de Moria
ha posat en evidència la vergonya en manera que té Europa d'entomar els problemes de la humanitat.
Les 13.000 persones del camp fugides de la crueltat de conflictes com les de Síria i Afghanistan malviuen des de fa anys
entaforats en una prosolaire lliure sense cap de les necessitats bàsiques cobertes. D'aquestes 13.000 persones el 40% són infants.
Sense dubte creiem que la mà que ha cremat el camp és la mà d'aquesta Europa incapaç de complir els compromisos escrits i signats del programa de reeducació europeu del 2015.
Per tant, els estats i les nacions d'Europa han de crear les estructures necessàries per garantir l'ajut i el salvament de totes aquestes persones que deixen les seves llars per salvar la seva vida.
S'ha de deixar de castigar les ONGs que estan lluitant directament en aquests problemes. La Generalitat ha de poder acollir.
I, per últim, el Govern de PSOE i Podemos ha de complir les quotes de reeducació que ja havien tant reclamat quan estaven a l'oposició. I ja està. Gràcies.
Molt bé. Hi ha alguna intervenció més? El ponent sempre tancaria, si és el cas. Ho creu que ho veniem?
No, agrair les paraules de tothom. Evidentment, estem d'acord en tot el que heu plantejat i jo no tinc paraules per expressar la indignació que tinc sobre aquest tema.
De moment, el que es pot és plantejar políticament que hi ha aquest problema i comunicar-ho i si es pogués fer alguna cosa més, evidentment, es faria. Moltes gràcies.
Molt bé. Alguna cosa no fem bé aquest món. Entenc que hi ha unanimitat de tothom, per tant, el donaríem per aprovar d'aquesta moció.
Seguiríem amb les mocions que seria el punt 3.2, que seria la moció per la posada en marxa de la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes de rendiment d'habitatge.
Ho exposa en Sergi Seguí, sisplau.
Gràcies. Comúment coneguda com la llei de regulació dels preus del lloguer, per entendre'ns, perquè el títol és verguet i cal traduir-lo.
L'accés a l'habitatge és un dels reptes que el país encara té pendents de resoldre. Venim patint una crisi d'accés des del 2008 que, lluny de solucionar-se, s'ha cronificat especialment per l'increment dels preus del lloguer.
Són moltes les famílies que destinen fins a més del 50% dels seus ingressos a l'habitatge. Una situació que s'ha agraujat arran de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid, on moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos exponencialment i les visions extraordinàries públiques han estat insuficients per donar resposta a les situacions d'exclusió habitacional a que s'han vist o abocades.
El Parlament, per mitjà de la moció 84-12, aprovada el 9 de maig de 2019, va instar el Govern a impulsar de manera urgent l'aprovació de mesures legislatives en el marc del dret civil propi per permetre que Catalunya compti amb una regulació pròpia del contracte de rendiments urbans i, en particular, dotar les administracions públiques de les eines necessàries per limitar els increments de preus del lloguer d'habitatges en zones de forta demanda acreditada.
En compliment d'aquest mandat, el Govern de la Generalitat va aprovar el decret Llei 9-2019, de 21 de maig, de mesures urgents de contenció de rendes en els contractes de rendiment d'habitatge, text que no feu convalidat al Parlament.
Després de mesos de treball intens, el 9 de setembre del 2020, els grups parlamentaris d'Esquerra, Catalunya en Comú, CUP i Junts per Catalunya van aprovar la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes de rendiment d'habitatge, una llei que permet fixar topalls en lloguer en els municipis amb més demanda.
El text parteix d'una proposta treballada i acordada conjuntament amb el Departament de Justícia, el sindicat de llogaters i els grups signants.
Aquesta proposta regula un règim excepcional per contenir els lloguers aplicables en les conegudes com a zones de mercat d'habitatge atents, és a dir, en aquells municipis o àrees on hi ha en risc el proviment suficient d'habitatge de lloguer.
La llei d'entrada dona cobertura a una seixantena de municipis d'arreu del país i fixa en cinc anys com a màxim el període per mantenir sense revisar la classificació d'una zona amb aquestes característiques a través de l'índex de preus de lloguer.
També preveu excepcionalitats, excepcionals excluents, per exemple, els habitatges amb rendes anteriors al 1995, els de protecció oficial o els destinats a polítiques socials.
D'aquesta manera, la renda que es pacta a l'inici del contracte no podrà superar el preu de referència per un lloguer en circumstàncies semblants, ni tampoc, amb excepcions, podrà apujar-se el lloguer en cas que l'últim contracte, si fos els darrers cinc anys, fos molt més baix.
Tot i la evident política de foment d'un parc d'habitatge públic realitzada de manera sostinguda durant anys per aquest Ajuntament, la realitat econòmica i social que afecta l'àrea metropolitana de Barcelona s'imposa i Sant Just d'Esvern forma part d'aquestes seixantena de municipis.
Per tant, la llei li serà aplicable de forma transitòria durant el període d'un any. Per tal que Sant Just continuï sent declarat àrea amb mercat d'habitatge atents durant els propers cinc anys, cal que l'Ajuntament iniciï els tràmits per a les seves sol·licituds.
Atesa la importància de l'aprovació d'aquesta proposta de llei i la seva posada en marxa a forma immediata el grup municipal d'Esquerres, Sant Just d'Esvern, demana l'aprovació dels següents acords.
Primer, reconeix la tasca d'aquest Ajuntament des de fa més de trenta anys en el foment de les polítiques públiques a favor d'un parc d'habitatge de protecció oficial.
Segon, mostrar el suport a l'aprovació de la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes de rendiment d'habitatge valorant que aquesta dona eines als ajuntaments per regular una problemàtica important en municipis com el nostre.
Tercer, reconeix l'esforç dels sindicats de llogaters com a impulsor, junta a més de quatre mil associacions i entitats de la societat civil des de la proposició de llei de contenció i moderació del preu del lloguer i per aconseguir arribar a un acord per a la seva aprovació.
Una llei que suposa un gran pas endavant pel dret a l'habitatge.
Quart, demanar al govern municipal l'inici de la tramitació per ser declarat ària en mercat d'habitatge atents per tal de poder prorrogar l'aplicació de la llei durant els cinc anys següents a la finalització del període transitori tal com dictamina la llei.
I cinquè, traslladar aquests acords als mitjans de comunicació locals i comarquals, a les associacions d'avents al municipi, als grups parlamentaris, a la CM, a la federació de municipis i al govern de la Generalitat i abans d'obrir ronda agrair l'aportació de la CUP que ens van proposar aquest tercer acord que vam acceptar de bon gratis va incloure a la moció.
Molt bé, gràcies Sergi Seguí per la lectura.
Anem a obrir ronda.
Doncs Quico Ferrer, sisplau.
Sí, gràcies alcalde.
Bueno, la moció és força interessant.
El que passa que és anticonstitucional.
Si és anticonstitucional, no la votarem a favor o no la votarem a favor.
La votarem en contra.
Però vull argumentar-ho perquè ho puguem explicar i entendre.
La idea és bona.
S'ha d'ajudar el que és el jovent a les famílies, però, evidentment, s'ha de mirar i treballar amb tots els responsables que treballen en el que és aquest sector.
Com pot ser el que són els apis, com pot ser foment, com pot ser això que sé, els particulars i mirar d'arribar a consensos, no per decretar-ho, que digo jo.
El Consell de Garanties Estatutàries, unànimament, va votar en contra d'aquesta proposta, d'aquesta llei.
Llavors, no crec que tingui molta recorregut.
Jo crec que ho hem fet ràpid i corrents per un tema d'oportunisme, perquè ve les eleccions i perquè interessa ara proposar algo que tothom aixequi als ulls.
Però, realment, no està ben presentada, aquesta llei.
Dit això, el meu vot serà en contra.
Gràcies.
Continuem la ronda, sisplau.
Carles García vol intervenir.
No?
Votem a favor.
Votem a favor del nostre posicionament parlamentari, és clar, i és segur.
De fet, formem part dels grups propositors de la llei i votem per diversos motius.
Primer, perquè creiem que la crisi hipotecària, iniciada l'any 2008, va mostrar precisament la labilitat de les polítiques públiques i de regulació de l'habitatge que el nostre país té.
Els milers donen els nomaments, la pressió en el pagament de l'habitatge, exercers sobre les famílies fa que després d'aquests 12 anys, des del 2008, moltes famílies estiguin pagant un percentatge molt per sobre del 35% de sus ingresos per poder disposar d'aquest habitatge.
La moció ja parla de més del 50.
Des d'aquest inici de la crisi hipotecària, moviments en defensa del dèbil habitatge com la PAH i últimament el sindicat de llogar a través han iniciat precisament diferents iniciatives legislatives populars i proposicions de lleis per intentar regular precisament aquest preu abusiu del lloguer a Catalunya.
La llei de regulació dels presos del lloguer que té la val de més de 4.000 organitzacions de la societat civil, que és un número que cal posar també amb valor.
Si amb el suport de la llei i amb els municipis que s'hi han inclòs, aquesta llei, perquè ens fem una idea, cobrirà el 70% dels llogaters i de les llogateres que viuen a Catalunya.
No és precisament un número baix i té l'objectiu d'impedir precisament pujades i fer baixar els preus de les 60 ciutats que estan més tensionades a Catalunya,
en quan nosaltres precisament com a municipi en formem part en un context precisament, que la moció també ho ha dit, de Covid, d'emersència habitacional,
en qual els preus del lloguer han augmentat unes 30 vegades més que els sous en els darrers 6 anys i que fa que les famílies catalanes estiguin aquest més del 50% dels seus ingressos.
Jo crec que aquesta llei encarna els desitjos d'una part molt àmplia de la societat civil.
És fruit de la lluita que les llogateres i llogaters van començar fa 3 anys, el 13 de maig de 2017, i per això nosaltres donem suport aquí i al Parlament.
Continuem la roda, sisplau. D'allà flotats té la paraula.
Sí, gràcies al nostre grup hi haurà dues intervencions perquè hi haurà diferència de vot. Ara se li deixa la paraula a la Pepa.
D'acord, així som al comunicat per la portaveu. Per tant, Pepa Fernández té la paraula, sisplau.
I després intervindré jo.
Gràcies, bona tarda. Bé, el que jo us vull explicar és que l'Anna Vilanova del Cadir Republicana i jo mateixa tenim clar que participem en una coalició diversa
i, com a tal, també tenim diversitat d'opinions sense que això afecti la bona entesa i la feina quotidiana del nostre grup.
En aquest cas particular, nosaltres dues celebrem la nova proposta de llei per regular els nous contractes de lloguer de l'habitatge aprovada pel Parlament el 9 de setembre.
Considerem que és un primer pas per regular l'accés a l'habitatge esperant que des del govern es dugui a terme accions més valentes com la implementació d'un parc públic d'habitatges de lloguer.
La forta pujada de les rendes de lloguer està causant serioses dificultats econòmiques a la gent jove i a les persones i famílies amb un nivell baix d'ingressos,
que han de destinar en molts casos prop del 50% dels seus ingressos familiars portant-los a l'exclusió residencial.
El problema de l'habitatge és una constància històrica dels països moderns i Catalunya no en queda exclosa.
Entre el 2015 i el 2019 el preu de l'habitatge a mig es va incrementar un 44% mentre que els salaris van pujar només un 1,4.
En l'article 25 de la declaració de drets humans del 1948 es recull el dret a un habitatge digne i adequat i són els governs qui han de vetllar per donar grandessa aquest article
en totes les mesures que calguin perquè no quedin com a paper mullat com molts altres altricles d'aquesta declaració.
Per això el nostre vot particular serà a favor d'aquesta moció.
Gràcies.
Continuaríem.
Gràcies.
Bé, el sentit del vot del regidor Josep Maria Cortés i meu mateix serà contrari a aquesta moció i a continuació passo a exposar els motius.
Aquesta llei, malgrat la bona voluntat de voler solucionar un problema que hi ha d'accés a l'habitatge,
l'aprovació d'aquesta llei i la posada en pràctica d'aquesta llei provocarà l'efecte contrari, una reducció de l'oferta.
Aleshores, voldria desmitificar dades que s'estan donant i s'han donat ara mateix, per exemple, sobretot per part del meu company de Movem.
Movem. Si ens atenem o agafem la referència de la crisi del 2008, que és quan hi ha realment el salt o el trencament important,
en quan a projecte vital, tots els projectes de tothom es van al traste, per dir-ho d'alguna manera,
els sous han pujat 11,6 punts i els lloguers han pujat 8,5 punts en aquest període 2008-2019.
És a dir, els sous han pujat més que els lloguers. Ara bé, els lloguers a l'any 2013 van baixar en picat i després van tornar a recuperar.
Si la gràfica o les dades només les agafem en els últims cinc anys, sí que els lloguers han pujat més que els sous, però és que venien d'una posició més baixa.
Crec que la comparativa s'ha de fer des del 2008 fins ara, que és quan el 2008 hi ha el catecrà i es posa tot a zero.
I aleshores ens trobem amb això, que els sous han pujat 11,6 punts i els lloguers 8,5.
Després, jo voldria destacar que aquesta llei ja s'ha fet en altres llocs del món.
Per exemple, a Berlín es va aprovar una llei de regulació dels preus dels lloguers i la conseqüència de la entrada en vigor d'aquesta llei va provocar una reducció del 25% de l'oferta.
En canvi, comparativament, altres ciutats d'Alemanya com Colònia, Dusseldorf, Frankfurt, Hamburg i Stuttgart, on aquesta llei no és vigent, en el mateix període de temps, és a dir fins ara, l'oferta de lloguer ha augmentat de pisos en lloguer, ha augmentat un 30%.
Per tant, allà on s'aplica la llei es redueix l'oferta dels pisos de lloguer, allà on no s'aplica aquesta llei augmenta l'oferta dels pisos de lloguer.
A Sant Francisco, a Estats Units, també es va aplicar aquesta llei, també va acabar provocant una reducció del 15% de l'oferta dels pisos en lloguer i conseqüència d'això aquesta llei ha sigut derogada.
A París va passar tres quarts del mateix, es va aprovar una llei que regulava els preus dels lloguers, va provocar també un 15% de reducció de l'oferta dels pisos de lloguer, l'oferta total del parc d'habitatge de lloguer
i la llei també va ser derogada. I tampoc no cal que anem més lluny físicament, però si en el temps potser, a Barcelona els anys de l'any 64 a l'any 85 va estar en vigor l'ALAU que també regulava els preus dels lloguers
i això va provocar que l'oferta dels pisos en lloguer passés del 40% al 15%. Aquesta llei el que provoca és una reducció de l'oferta i per tant el problema d'accés a l'habitatge de lloguer s'incrementa
perquè si tenim mil pisos i 500 demandants de pisos de lloguer, al revés, si tenim 500 pisos i mil demandants hi ha una gran demanda, una poca oferta i això fa que pugi el preu.
Però si aproves una llei que fa que en lloc que hi hagi 500 pisos ofertats en el mercat de lloguer passis a tenir-ne 250, aleshores tindràs 750 persones demandants de lloguer que no tindran accés a un pis de lloguer, encara que les altres 250 el tinguin accés a un preu regulat.
Tindràs 750 que no accediran. Hi ha casos de bones pràctiques. A Viena, per exemple, l'oferta de lloguer social, de pisos de lloguer social, és un 60% del mercat de lloguer.
Un 60%. Ara bé, clar, porten 100 anys construint habitatge de lloguer social. No cal que anem tan lluny tampoc en el temps. Aquí al costat, el País Basc, des de principis del 2000, s'ha fet una forta inversió en una construcció d'un gran parc d'habitatge de lloguer públic.
A més a més s'arriba a acords per gestionar el lloguer de propietaris privats que accedeixen a aquests pisos perquè els gestioni l'administració pública a canvi de certes contraprestacions.
Aquesta inversió i aquesta gestió suposa que actualment un 40% de l'oferta de lloguer sigui de lloguer social.
O a Portugal, que si voluntàriament tu t'adaptes a uns preus de referència, el Govern de Portugal et dona bonificacions i a més a més te dona garanties en cas d'impagament d'aquests lloguers.
És a dir, per ajudar la gent a que pugui accedir a un habitatge a un preu digne es poden fer moltíssimes fórmules i està clar que aquesta que s'ha aprovat al Parlament de Catalunya no funciona perquè tenim ja uns quants exemples en què s'ha posat en pràctica i no ha funcionat i s'ha tret aquesta llei.
I en canvi tenim altres exemples de bones pràctiques que funcionen. La pregunta que ens hauríem de fer és per què s'aprova una llei que se sap que no funcionarà? Aquesta és la pregunta del que ha passat i d'aquesta moció.
I després, ja anant a Sant Just, jo voldria fer la següent pregunta al grup municipal de Movem i al grup municipal d'Esquerra Republicana. Perquè si bé una de les coses que s'han de fer perquè la gent pugui accedir a un habitatge de lloguer social és augmentar l'oferta, això està claríssim,
m'agradaria saber per què van votar a favor el ple extraordinari que es va fer el mes de març de pressa i corrents per aprovar un planejament que si s'aprova aquell dia s'evitava passar del destí del 30% a HPO del 40% d'HPO al 30%.
És a dir, si s'hagués aprovat el dia següent seria un 40% del sol que es destinaria a habitatge protegit i en canvi tant Movem com Esquerra van votar a favor el dia abans, l'últim dia que es podia fer només el 30%, l'últim dia.
Expliqueu-ho perquè si està clar que s'ha d'augmentar l'oferta però vosaltres mateixos aquí en aquesta casa feu polítiques perquè no hi hagi major oferta, potser ho hauríeu d'explicar.
I era habitatge protegit directament. I després també faria la següent pregunta, també els mateixos. L'IVI aquí a Sant Just en 10 anys ha augmentat més d'un 30%.
L'IVI és l'impost de l'habitatge tant si és de propietat com de lloguer perquè en la majoria dels contractes de lloguer a l'IVI els repercuteixen en les quotes.
Si tu puges l'IVI un 30% tu estàs encarint aquest lloguer un 30%, les despeses d'aquest lloguer les estàs encarint un 30%.
Per tant, fem-nos també la reflexió aquí a Sant Just fins a quin punt les polítiques que s'han fet o aquestes dues en concret van alineades o no en l'esperit o la bona voluntat d'arreglar el problema.
Gràcies.
Perdoneu, farem la roda sencera. Si és el cas, tornaré a obrir un altre torn. Partit socialista, Gina Pol.
Bé, com a partit socialista també tindrem dues intervencions per part meva i per part de Josep Pinyà, tot i que compartim el vot, això sí.
El tema de l'habitatge ens preocupa molt. Des de Govern heu vist que una gran aposta nostra és l'habitatge, però Montse és l'exemple clar, amb la feina que ha fet.
Compartim, per tant, aquest diagnòstic. Creiem que cal trobar solucions, però tenim seriosos dubtes sobre si les solucions que planteja aquesta llei tindran una efectivitat real i no tindran un efecte pervers.
S'opta quan en el preàmbol de la llei es diu que en els darrers 10 anys, concretament 10, no 20, sinó 10, quan comença el govern del Mas, el govern català ha fet una feina resolutiva i ha fet mesures per incrementar el part d'habitatge públic i social.
El local ha fet un esforç gran, però no el govern de la Generalitat en aquests últims 10 anys. Penseu que no han fomentat un parc públic de lloguer, no han millorat la gestió del parc que ja tenen.
Un exemple clar són els pisos que tenim a la carretera, on no els gestionen amb diligència. El pack d'ajudes al lloguer que té el govern català és molt petit, comparat amb el basc que és ridícul.
Penseu que a Sant Just bàsicament tenim ajudes pensades per a la gent gran, que molta gent del mil·lenari se'n beneficia. Són persones de més de 65 anys que han de tenir per acollir-se un lloguer de 750 euros.
He estat mirant les resolucions d'aquest ajut que va anunciar el govern català vinculat amb la Covid i no hi ha cap ajut concedit a ningú de Sant Just, tots són altres municipis,
però no hi ha cap Sant Justenco o Sant Justenca que s'hagi pogut beneficiar d'aquest ajut Covid al lloguer que va anunciar en aquest cas el govern català.
Per tant pensem que aquesta llei arriba al final d'una legislatura amb un govern trencat, com evidencia aquesta votació dels diferents grups que estan a govern.
És una llei que ha decidit incloure 60 pobles sense que aquests pobles hagin pogut tenir dret a opinar al respecte.
Per tant si tingués efecte pervers ens hi hem ficat dins el PAC, no hem pogut opinar, el món local s'ho ha trobat ja fet amb aquesta llei, sense consulta prèvia.
Aquesta moció ens demana que tinguem fe, fem que durant un any això anirà bé i que dia d'avui ja diguem que volem allargar aquest període transitori d'un any.
Bé, com a PSC volem veure com evoluciona aquesta llei, volem veure com aquest govern que ara acaba, que està en fase final,
crea una comissió de seguiment d'aquesta llei i com elabora un informe que està anunciat a la llei, un informe d'evaluació.
I serà amb aquest informe d'evaluació que com a govern podrem dir xapó, ha servit, Sant Just s'ha beneficiat, la gent llogatera de Sant Just té una cobertura bona,
per tant ens afegim al carro i ens hi quedem més temps, però el que sobta també de la llei és que ens hi podem quedar un temps limitat, màxim 5 anys.
Hi ha altres llocs on han legislat que aquesta regulació és indefinida, per tant entenc que actues a llarg termini en aquell mercat de lloguer.
Aquí no, aquí és una delimitació de rendes temporal durant un màxim de 5 anys pel que he llegit i tinc a la llei.
Per tant hi veiem febleses, febleses com que el Consell de Garanties Estadutàries ens està dient que tindre molt poc recorregut legal,
febleses com aquest dubte que tenim de si serà realment efectiu, ojalà sigui efectiu i aconseguim que la gent llogatera no tingui aquesta pressió de marxar o aquesta pressió d'increment de preus,
però tenim por que amb subterfugis acabin cobrant-li al llogater allò que no li estan cobrant amb la renda pública
i això ens fa molta por perquè serà un marc incontrolable i després és una llei que neix amb un baix consens.
Sí que és veritat que parleu d'aquest consens i això ha volgut posar de relleu la cub d'aquestes entitats que estan al darrere, que l'han promogut,
però si haguéssim seguit l'exemple de la ILP que va fer la PAH, que va sortir per unanimitat del govern i dels grups de l'oposició,
que es van establir mesures en plena crisi per tal que no fessin fora la gent dels seus habitatges, allò va ser unànim,
perquè l'habitatge li preocupa a tots els grups, a tots, perquè ens afecta a tots el nostre dia a dia, on vivim, on dormim, on desenvolupem la nostra riquesa familiar.
Per tant, hagués estat bé que sense les presses que s'acaba la legislatura, haguéssim tingut una llei que tothom hagués compartit,
perquè si al diagnòstic el compartim, com s'ha dit aquí, el que no ens encaixa són les solucions, per tant busquem les solucions que ens encaixin.
Per tant, com a PSC, nosaltres ens abstindrem. Gràcies a la nostra abstenció, en principi, aquesta moció s'aprovarà amb molt poc suport dels grups que estem aquí presents,
per tant, caldria reflexionar que aquest consens aquí tampoc no es dona en majoria, i ara sí que li passaria la paraula, o si algú vols intervenir per poder reflexar, temes de la llei.
No, és que havia anat més paraules en segona roda. Hi ha un altre torn? Tancaria sempre el ponent, Quico.
No, jo volia agrair l'expressió de la Laia i de la Gina. Ha sigut boníssima, molt clara, molt entrenadora, i gràcies per aportar tota la informació que ha portat.
Dit això, una vegada feta la llei, feta la trampa. Sergi, el que deia la Gina és correcte.
Tu pots aplicar el que és una llei amb uns mínims, però després el propietari pot aplicar, mira, el pis em ve de 7.000, però com que té televisió i té tapa en el vàter,
te cobro 200 pavos de complemento, i això pot passar, perquè està passant, perquè ha passat en altres països, en altres ciutats.
Llavors, aquesta llei jo crec que s'ha fet de pressa i corrent i que si tenim l'oportunitat de tornar-la a refer o tornar a parlar d'una llei així ens enfocada sobre això,
estaria bé que tots ens poséssim d'acord i que afinessim bé i que tinguéssim consens per arribar a bon port. Gràcies.
Hi ha una intervenció molt breu i complementària potser de la portaveu socialista.
Personalment crec que hi ha bona fe i abundant en aquesta proposta que s'ha aprovat en el Parlament,
perquè diria que tots els grups polítics i tota la societat veu la realitat que hi ha en aquests moments amb els preus de l'habitatge.
No hi ha una solució sola, no hi ha una solució sola de cap de les maneres. En tot cas, regular el mercat sense cor i sense consens té el seu perill.
I hauríem de jugar en el terreny de l'oferta del de banda, com estàvem dient abans.
Jo crec que són víctimes, principalment, dels nostres fets i si no reconeixem aquestes coses malament.
Tant de polítiques d'estat com autonòmiques com municipals.
Fa molts anys els ajuntaments es venien als aprofitaments urbanístics, se'ls venien.
I no feien les polítiques d'habitatges com ven fer aquí, se'ls venien per fer altres coses, per pagar deutes, per fer equipaments, etc.
Les polítiques fetes per a l'estat espanyol, si és qui manés, van ser irrisòries.
En determinats governs una mica més, evidentment, i altres jo diria que pràcticament nules.
I les autonomies igual.
Aquí arribem a una situació que una vegada més hem d'entendre que les polítiques d'habitatge són polítiques d'estat.
Igual que ho són la sanitat i l'educació. I no es planteja així. No tenim aquest plantejament.
Per tant, anem a buscar iniciatives que, com es deia, aquesta, concretament, amb un recorregut jurídic que serà limitadíssim.
I per l'altra banda, entrem actuant al mercat de forma molt perillosa.
Jo no defensaré polítiques neoliberals de cap de les maneres, però quan hi ha un consens majoritari en un Parlament o un Congrés de Diputats,
i tampoc amb els agents econòmics socials, tremola perquè això no anirà bé. Perquè hi haurà moltes impugnacions.
Per tant, el que s'ha de fer és augmentar aquest part públic de forma obsessionada.
I lleis anteriors i mesures anteriors que tenim aprovades en aquest país no es desenvolupen basant a que tinguéssim més part públic.
Per exemple, el Decret del XIV, que és el decret per al qual estan vigents els plans de l'habitatge, continuen havent proteccions oficials de cinc anys.
Hi ha zones aquí al costat ben a prop que, depèn de les característiques, tenen una protecció oficial de cinc anys.
Passen els cinc anys i ja està. L'escala més baixa.
Per tant, dret a atempteig, la Generalitat, està molt poc forçant o guanyant o invertint en dret a atempteig.
I això què vol dir? Que haurien de tenir, amb aquesta via, més part d'habitatge.
Per l'altra banda, tothom sap que hi ha un frau en aquests moments, que no se sap el percentatge, de gent que viu en un parc d'habitatge públic, hi ha un frau.
Això fa poc que es van posar unes mesures, es van posar a la taula unes normatives, no s'estan seguint.
És a dir, no s'està seguint. Aquí tindríem més per públic. Per tant, hauríem d'augmentar.
I ara vaig a Sant Just.
El qüestionari per al qual s'ha fet, que es va demanar a l'observatori de l'habitatge, que s'ha fet a l'esquema per al qual s'ha arribat a l'índex de competitivitat o l'índex de referència,
en el cas de Sant Just, tremola.
Per què? Perquè tots els habitatges de més de 250 metres quadrats no s'han tingut en consideració.
És a dir, estem parlant que hi ha dos trams, que són de 0 metres quadrats, que no n'hi ha, en el cas de 30, fins a 90.
Hi ha una proporcionalitat. Hi ha un altre tram, que és de 90, fins a 150.
I no es posava. Ja no hi ha més. Què vull dir amb això?
Sabeu que el 65% dels habitatges edificats a Sant Just són unifamiliars.
Tothom entén que són més de 250 metres quadrats.
Per tant, el que estem fent una vegada més, en ocasions determinades, no dic una vegada més,
és potser engrescar o donar una il·lusió a la gent que potser es pot trobar el que es pot trobar.
Què vull dir amb això? Que hi ha impugnacions més enllà, les que pugui haver-hi, en efectes nacionals,
doncs pot haver-hi de qualsevol tipus de propietat.
Una altra dada. A Sant Just el 90% de propietats que estan llogades són veïns de Sant Just.
És a dir, torno a repetir-ho, el 90% de pisos que hi ha, persones que som llogaters,
són veïns i veïnes de Sant Just.
I per l'altra banda, podria donar-se el cas que efectivament,
el que se m'està confirmant, i espero que sigui una pura anècdota,
que algú es pot vendre el pis i disminuïm el que és precisament aquesta major oferta,
o que vagi en detriment de manteniments o de qualitat de vida.
Fórmules màgiques, poques, però el que sí que és evident és que és la suma de moltes coses.
Nosaltres creiem que aquí hi ha molta bondat, que té molt poc recorregut i molt poca efectivitat.
És una moció per votar en contra tranquil·lament, tranquil·lament.
Però, evidentment, si hi ha una llei aprovada la respectem.
La respectem i aquesta transició que hi ha de sol·licitar-ho,
que ara hem entrat automàticament, no cal sol·licitar res, ara hem entrat automàticament.
Ja veurem com evoluciona tot això.
Però, a veure, utilitzem els mecanismes que hi ha damunt de la taula,
forcem més oferta, forcem més part d'habitatge.
Potser aquest ajuntament, que la moció reconeix, és un bon exemple.
No passava a tot arreu i ull com expliquem això a les ciutadanies en just.
Ull, perquè segurament podem enviar un missatge bastant equivocat.
Regular preus segurament és una opció, una proposta, no?
Però, insisteixo, el terreny de joc potser és l'oferta de demanda i la paraula consens.
I si algú té ganes de veure's el decret del 14, mireu les proteccions oficials.
Potser ni els 99 anys posats pel tripartit,
després d'uns anys van passar a cinc, de 99 a cinc, de protecció oficial.
Per tant, quants habitatges es van vendre protegits posteriorment a aquestes normatives.
I, insisteixo, jo crec que són víctimes d'una part de les nostres actuacions,
però també que l'habitatge hauria de ser una política d'estat.
I no ho és. De cap manera, no ho és.
Molt bé, doncs el ponent tancaria.
Sí, gràcies.
Bé, doncs, primer de tot gràcies als que votareu a favor de la moció
i us hi afegiu, als grups municipals que ho feu així.
Jo crec que després de la votació d'avui queda molt clar l'eix dreta-esquerra que hi ha en aquesta taula.
És una qüestió ideològica i ha quedat palesa qui aposta per la regulació i qui aposta pel lliure mercat.
Estem molt cansats de sentir que els polítics no fan mai res,
els polítics sempre van tard, sense acusar immobilisme.
És una crisi des de l'any 2008, han passat 12 anys.
Hi ha un dictamen del Parlament que diu que el 2019 que diu que si us plau el govern es posi les piles.
Ho fa i treu una regulació.
Ara resulta que anem ràpid.
Doncs jo crec que anem lents, que aquesta llei hauria d'haver sortit fa molt i molt i molt de temps.
Els problemes d'accés a l'habitatge no són d'ahir, són de fa molt temps i s'han de regular des de ja fa temps.
Intentarem respondre a tots i cadascun, perquè primer que és molt difícil i després perquè entenem que és una emoció,
com deia l'inici, que dona peu a que cadascú es posicioni, diguem-ne, ideològicament sobre aquest tema.
Però fins ara, en aquesta mateixa taula, en discussions dins l'equip de govern quan érem a govern, fora l'equip de govern,
entre nosaltres en converses informals, en converses formals, en reunions,
sempre ens havíem queixat que la Generalitat feia poc en matèria d'habitatge públic per no dir res.
I és cert, i així t'ha posat a l'emoció, que aquest Ajuntament ha fet més del que li tocava, però orgullosos que ho hagi fet.
Ara es posa una eina més a disposició, una eina complementària,
una eina que es pot utilitzar i també la critiquem.
Parleu, heu parlat, molts de vosaltres, heu parlat que el que cal fer és construir més, i quan se'ns acabi el sol què passa?
Quan acabi el sol i no podem construir més, una o dues, o fem edificis més alts o regulem el que ja tenim.
I això és el que proposa aquesta llei, regular el que ja tenim.
Jo entenc que hi pugui haver ideologies que no els agradi regular el mercat, ho puc entendre,
però vaja, és una de les opcions que tenim, és que no ens en queda una altra.
Sobretot, tenint en compte que qui ha tingut les competències en matèria d'habitatge a la Generalitat en l'última dècada
no és qui fa aquesta proposta de llei, ho fa el Departament de Justícia a través dels contractes de rendament,
no a través de polítiques públiques d'habitatge.
Curiosament, també és el mateix grup, és Junts per Catalunya, que va estar a punt de saltar del vaixell d'aquesta llei.
A punt.
Per un cop aprovada, aquest no és el primer ajuntament que passa,
en més ajuntaments on també s'ha portat aquesta moció, i hem votat en contra.
Un cop aprovat al Parlament, s'ha acabat, ens posem al barret neoliberal i votem en contra de la moció.
Per tant, estan votant en contra d'una moció que demana aplicar una llei que ells han aprovat al Parlament de Catalunya.
És una qüestió bastant estranya.
Si hi ha més fórmules, a les lleis hi ha unes ponències on s'elaboren els textos
i on es pot fer les aportacions necessàries que es calgui per ajustar el que es cregui que no està prou ajustat,
o per aportar experiències d'altres llocs que han sigut positives o negatives.
S'ha comentat una cosa sobre l'IVI, que es reverteixen en el preu del lloguer.
És que això no hauria de ser així.
L'IVI no es repercuteix en el contracte del lloguer.
Però bé, per acabar, per no llargar-nos més, perquè crec que ha quedat molt clar quin és el posicionament de cada grup municipal,
sobre el tema del Consell de Garanties Estatutàries.
Els dictaments del Consell de Garanties Estatutàries no són vinculants.
Això, 1.
2. Ens sorprèn molt que es digui que aquesta llei és anticonstitucional, que aquesta llei no té recorregut i que hi haurà recursos.
Teniu una bola de vidre? O la separació de poders no la tenim prou clara?
Només falta que ens digueu que ja sabeu quines sentències es dictaran.
Pràcticament.
Per tant, això no ens ha sorprès, perquè ja hi comptàvem que hi hauria aquest argument sobre el TC.
Però deixeu-me que us llegeixi, per acabar, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.
Com deia, no és vinculant, és consultiu.
I és cert, diu, que la llei afectaria les bases estatals i per tant no s'ajusta l'Estatut.
És cert.
Però el mateix dictamen també reconeix que no hi ha regles clares per determinar qui té la competència per regular la contenció de rendes del lloguer
i que el Constitucional fins ara no s'ha pronunciat específicament sobre aquest punt.
I jo em pregunto, fem política per millorar la vida de la ciutadania? Fem política per canviar les coses?
I ho fem a través de lleis. I aquesta llei del Parlament té aquesta voluntat.
I entenc que aquí no fem lleis i que ho fem amb les eines que ens donen.
Aquesta és una eina més i rebutjar-la així de bones a primeres a mi no em sembla lògic.
Merci.
Molt bé.
Si no hi ha cap intervenció més al respecte aniríem directament a la votació.
Per tant, vots en contra de la moció presentada.
Quico Ferrer, Laia Flotats i Joan Maria Cortés.
Abstencions a la moció presentada.
Partit socialista.
D'acord.
Vots a favor.
Seria d'Esquerra Republicana.
3 vots.
2 d'alcaldia republicana. 5.
Movem 6.
I la CUP 7.
D'acord.
Doncs quedaria per apurada aquesta moció.
Continuem.
Anem al punt 4 que seria propocions d'urgència que no n'hi ha.
Això no m'ho perdonarà el just.
Molt bé.
Perdoneu el punt 3.3 que seria la moció que ha presentat els companys de Movem
per l'impuls d'un pacte nacional pel turisme sostenible.
Bé, gràcies.
Procedeu-s'ho a la lectura de la moció.
El sector turístic és un dels sectors fonamentals de l'economia catalana.
El sector suposa un 12% del producte interior brut català.
Més de 430.000 afiliacions a la Generalitat social.
Són el 12% de l'ocupació catalana.
Tot i que les comarques gironines i terregonines costaneres arriba al 20%.
Hi ha al voltant de 720.000 contactes cada any.
Un 21,7% del total de contactació a Catalunya.
Catalunya i especialment els municipis costaners o de les zones de muntanya
depenen d'una manera notable d'aquest sector econòmic.
La crisi de la Covid-19 ha mostrat la vulnerabilitat d'un sector
que depèn excessivament de l'estacionalitat i de factors imponderables
que tenen una incidència altíssima.
En aquesta crisi, moltes activitats subsidàries i vinculades al sector turístic
han afrontat una nova normalitat amb menys recursos, menys clients
i normes molt més restrictives per vetllar per la salut de totes.
D'altres no han tornat a obrir mai més les seves portes,
destruint milers de llocs de treball.
Es calcula que el col·lapse de l'activitat turística
podria representar del 5 al 7% de pèrdua del producte interior brut a Catalunya,
tenint en compte el conjunt d'activitats relacionades com l'aeroportuària,
comercial, transport, seguretat, hostaleria, restauració, etc.
Tot apunta a una recuperació lenta, sobretot a causa de les activitats
més exposades o dependents de la mobilitat aèria
i d'activitats de concorrència massiva de persones.
Donada la dimensió global i el diferent ritme de proliferació de la Covid-19
als països, els mercats turístics es veuran alterats durant molt de temps,
fins a una estabilització a nivell mundial.
El dret que es planteja per l'economia catalana és que l'allargament del període
de recuperació complicarà molt la subsistència d'empreses i persones treballadores,
si no hi ha un pla de xoc que perduri en el temps necessari
mentre no es recuperi el mercat.
La nova normalitat en el sector haurà d'incorporar criteris de sostenibilitat
ambiental i urbanística que afectaran tant la mobilitat, sobretot per les seves emissions,
com també pels impactes que generen al territori, el consum de recursos
i la massificació d'entorns urbans i espais naturals.
El dret que s'ha de plantejar no és tornar a la situació anterior,
sinó una altra normalitat amb pràctiques més sostenibles
i amb una orientació a la generació de més valor en lloc del creixement en dimensió.
En conseqüència, per fer front a una transició llarga,
el sector turístic requereix una reconversió amb mesures específices de transició justa
que protegeixin les empreses perquè puguin mantenir-se durant el temps de crisi
i a les persones treballadores amb la cobertura
dels expedients de regulació temporal d'ocupació.
Creiem que és el moment oportun de plantejar l'oportunitat de fer un gran acord,
un pacte nacional pel turisme, que convini els ajuts necessaris
per a reflutar el sector així com la transformació
com a un model més sostenible i de qualitat.
Cal que les administracions públiques actuïn en fermesa
davant dels reptes i amenaces que afronta el sector turístic català
en aquesta època pandèmica.
Per aquests motius, el Grup Municipal de Movements en Just
proposa l'adopció dels següents acords.
El primer acord insta al Govern de la Sanitat a impulsar un pacte nacional
per a un turisme sostenible que aposti per la reactivació,
la reconversió, la descentralització
i la desestabilització del sector turístic nacional,
evitant la transformació en increment de turisme a residència.
Aquest nou pacte ha d'implicar totes les administracions catalanes,
els assens econòmics i els assens socials,
i ha de tenir per objectiu un model sostenible
basat en una oferta turística de qualitat sostenible
a raó del territori que promou unes condicions laborals i salarials
òptimes pels treballadors i treballadores del sector.
El segon acord insta al Govern de la Sanitat
a obrir un pla de xoc pel sector turístic
inclòriament aquests elements.
Ajudes econòmiques, plans d'ajuda temporal
pels treballadors i treballadores i autònoms
que depenen del sector turístic,
paquets d'ajudes econòmiques pacífics pels petits establiments
hotelers i petites empreses del sector
i paquets d'ajudes als municipis
per posar en valor el seu patrimoni natural, cultural i social.
Millores de la situació laboral,
en plans de xoc específic dels serveis d'ocupació
als municipis o comarques
pels llocs de treball de temporada
que depenen del sector turístic
i un pla d'increment i promoció de l'oferta
de titulacions de formació professional
relacionades amb el sector turístic
per garantir la qualitat de la contractació.
I per últim, per últim element,
la promoció i la planificació,
una campanya de turisme intern
que promocioni les visites de patrimoni natural,
cultural i social pel país
i permeti diversificar l'oferta de turisme massiu
i elaborar un pla de desestacionalització de turisme de temporada
als sectors turistes que presentin major prevalença al turisme de temporada.
Un tercer acord, instar el Govern de l'Estat
que prorrogui els ERTOs en aquelles zones de l'economia
dels quals depengui més del turisme
per mantenir el teixit productiu,
les rendes de treballadors i treballadors
fins a la propera temporada turística.
I per últim, traslladar els presents acords
de l'Emergiturisme, el Ministeri de Treball,
el Departament d'Empres i Coneixement de la Generalitat de Catalunya,
els grups polítics del Congrés,
el Senat, el Parlament de Catalunya
i les entitats municipalistes de Catalunya.
Molt bé, gràcies per la lectura d'aquesta moció.
Obriríem roda, si és el cas.
Sí, gràcies.
Quico Ferrer.
No, volia felicitar el Group Movem
per presentar-ho, que és aquesta moció.
Crec que és molt important, avui en dia,
precisament, apoyar el turisme, el sostenible
i, sobretot, aquest sector que ha patit força
amb el Covid-19 que estem patint tots.
La trobo molt adequada i el meu vot serà favorable.
Gràcies.
Molt bé.
Té la paraula de Carles García, de la CUP.
Sí, només per dir que farem un sí crític,
perquè sempre hi ha peros.
I ja d'entrada amb el títol ja comencem malament.
Parla d'un turisme sostenible.
Això és un oxymoron, evidentment no existeix tal cosa.
No hi ha turisme que sigui sostenible.
Aquí ens passa una mica també jo del principi
d'incertesa de Heisenberg.
Quan posem un hotel en una platja,
automàticament hem modificat el paisatge
i hem disminuït la sostenibilitat,
en el qual la cosa no acaba d'arrullar.
A part d'això veiem que és evident que s'ha de fer alguna cosa.
Aquí parla de dues, reflutar el sector
i transformar en un model més sostenible.
Nosaltres optaríem més per una reconversió del sector,
per no tenir que dependre del 12% del PIB,
que sigui d'un sector,
que ara aquest estiu hem tingut una foto
del que ens passarà al futur
pel sector, no pintar gens malament,
i seria més partidari de reconvertir-ho
que de reflutar-ho, que reflutar-ho és una miqueta la idea
que seguim mantenint, no sé per què,
de tornar sempre enrere, de tornar allà on veníem
i allà on ens portaven el destí que hem arribat ara,
que és un destí justament el que no volíem.
En qualsevol cas és evident que s'ha de fer alguna cosa
i si s'arriba un acord per fer aquesta cosa,
doncs sempre serà benvingut.
Votarem a favor amb aquests petits peros.
Molt bé, doncs seguim la roda d'intervencions.
Sergi Seguida, Esquerra Republicana, té la paraula.
Sí, molt breument, i parlant estrictament de turisme,
purament de turisme, els propostes estan força bé
i el canvi de model és una cosa que ha d'estar sobre la taula
i ha d'estar a l'ordre del dia i hem de començar,
hem de continuar impulsant-lo.
Només un petit aclariment és que en un dels acords es demana
que la Generalitat, qui li toca fer la promoció turística,
en aquest cas la Generalitat del nostre país,
faci una promoció del turisme intern, per entendre'ns,
dir que des de l'estat d'alarma i des de la pandèmia,
en general ja s'està fent en aquesta línia
i va en la línia de la diversificació,
la desconcentració, la descentralització,
que és una mica redundant perquè ja s'està fent,
però hem aprovat infinitat d'emocions en punts
de coses que ja s'estaven fent i, per tant,
no és motiu un altre que puntualitzar-ho una mica,
però el nostre vot serà favorable, només faltaria
i estem per 100% d'acord amb aquesta moció.
Molt bé, doncs continuaríem les intervencions.
Laia Flotats vol intervenir.
Sí, intervindrà el company Josep Maria Cortés.
Hola.
Nosaltres també faríem un sí crític.
No acaba de ser exactament l'argumentació del Carles,
tot i que l'entenc perfectament, perquè la realitat,
per exemple, dieu que es torni a crear i després reformular.
Per exemple, jo crec que si es vol reformular,
millor fer-ho en un moment que està aturat,
que no pas quan torni a ser un model d'èxit com hi havia aquí.
I, de fet, nosaltres estem d'acord amb això perquè s'està fent
i perquè s'ha fet els últims 40 anys.
Jo me'n recordo d'una xerrada fa 20 anys, al Priorat,
on el president Pujol explicava que ell havia anat al principi
a ser president al Priorat, allà li deien aquí estem malament,
no està quedant ningú, i el que va fer la Generalitat va ser
apostar per la indústria, podríem dir, d'allà,
que és l'agricultura, per potenciar els fins d'allà
i per potenciar el turisme allà, com a complement.
Potser seria l'ideal a tot arreu, però el que passa
és que tens un problema com quan qui se'n va a la platja nacional
li diuen allà hi ha una cala que és la millor al món,
que t'hi acabes trobant a tot el món, perquè tots volen anar
amb aquella cala que és única. I aquí tenim una segreta família
excepcional, tenim un país excepcional, i al final es poden fer
cues al camp base de l'Everest, a vegades, o es poden fer, no,
a dalt del Pedraforca. Per què? Perquè, per molt que intentis
descentralitzar, el qui vol anar a la platja buscarà platja,
el qui vol veure monuments singulars a tot el món buscarà
monuments singulars a tot el món, i el qui vol veure muntanya
veurà muntanya. Els individus ens movem pel que busquem alhora
a fer el turisme, i ho busquem i ho trobem. I per molt que
s'intenti des de l'administració això que no sigui tan d'èxit,
al final, no, hi ha països de Sudamèrica on, bueno, i de tot
el món, on molta gent acabava fent la Airbnb que ara hi ha aquí,
que era potser perquè faltaven hotels, doncs la gent anava a les
cases dels particulars, i era una manera de fomentar l'economia,
submergir-la en aquest cas, però el turisme anava avançant.
Nosaltres estem d'acord amb la moció, és aquest si crític
que creiem que la Generalitat amb els diferents governs anant
fent aquesta descentralització o potenciació, el de la Vall de
Barcelona, per exemple, grandíssim d'una zona que s'estava morint
de Catalunya i que es va reactivar podent ajudar en aquest cas
amb el nivell de turisme. Però creiem que el problema és aquest,
tenim un país tan maco que és molt difícil controlar-ho, i llavors
sí que l'estem d'acord amb la reactivació, és evident, és segurament
el sector que ha patit més aquesta crisi s'ha de reactivar, els
ERTOs estan mig confirmats, crec, amb el cas del sector turisme,
per tant, hi estem d'acord, i estem d'acord amb aquesta activació
que hi ha des de moltes diputacions i des del món local. Clar, aquí
el cas de Sant Just, tenim dos hotels, tres, dic de memòria, crec,
i no és el nostre cas, el nostre municipi, però sí que només el del
sector turístic, l'increment molt més fort, i no cal dir Barcelona. Per tant,
sí que estem d'acord amb la moció, però amb aquest sig critic i aquests
peròs. Molt bé, gràcies per la intervenció. Tindria la paraula
Gina Pol, del Partit Socialista. Doncs sí, com a PSC, nosaltres també
votarem a favor. Heu de tenir en compte que la política vinculada al sector
turístic la tenim delegada al Consell Comarcal, on tenen un consorci
d'infeccions que no només es fan amb el suport de l'àmbit polític,
sinó que també el sector privat i el sector que està impulsant aquest turisme
hi participa. Per tant, és molt important donar-hi suport perquè la pandèmia
ha estat un sotrac molt important. El que hem de seguir demanant sempre és
que aquest turisme que es promou sigui sostenible. Tenim la sort que el turisme
és molt important, i on juga molt amb el patrimoni cultural per posar-los en valor.
No som una comarca de sol i platja intensiva, malgrat que tenim una
para costera, però hem de dir que la natura es cuida molt i que es fan
itineraris, que es reforça molt la connectivitat amb mobilitat amb bicicleta.
Per tant, hem de seguir apostant per aquest turisme, encara que s'han just
no sembli un municipi turístic perquè no tenim una població que veiem
el turisme. L'any passat vam ingressar 52.000 euros, i són pocs perquè la
Generalitat es queda una part molt important d'aquesta taxa i reverteixen
als ajuntaments una part molt petitona, però imagineu el total que s'ingressa
amb les permutacions en els nostres hotels que tenim al municipi. Enguany tenim
un ingrés de 27.000 euros i el que ens permeten aquests diners és fer
promoció interna al nostre municipi, com pot ser unes festes de tardor,
a una fira de Nadal, tot i que la pandèmia això ens ho ha trencat, sí que és cert
que ens ha permès fer molta publicitat per tal que el poble mateix faci
aquest turisme intern i la gent de la vora també s'hi acosti. Com deia en Cortés,
els ERTOs vinculats al sector turístic, els té molt present al govern de l'Estat
i han dit que s'allargaran pel 2021, caldrà veure fins a quin mes de l'any
vinent, però pensem que emocions d'aquest tipus ens ajuden a posar en valor
un sector que és molt important, que ha de respectar sí o sí tots els criteris
de sostenibilitat i que cal donar-li suport perquè així sigui malgrat la pandèmia
i les grans dificultats econòmiques que ara s'hi estan trobant.
Molt bé, doncs el ponent si vol...
Sí, no, bueno, doncs agrair a tots i totes els sis i els sis crítics
per donar suport a l'emoció. Si no podem parlar de turisme sostenible,
com a mínim parlem de turisme més sostenible, que sí que podem, n'hem de parlar.
Nosaltres creiem que és una bona oportunitat, vull dir que si plantegem avui
aquesta emoció és perquè precisament la Covid, a pesar de ser una pandèmia
i una desgràcia, també pot generar una certa oportunitat de canvi.
Nosaltres no volem tornar al model que s'impulsa d'un sistema de creixement
limitat, d'hipermobilitat i de sobreexploitació del turisme internacional
de sol i playa. Nosaltres no volem aquest model, volem un model que incorpori
precisament aquests criteris de sostenibilitat en les polítiques de turisme,
que promogui precisament aquest turisme de proximitat, que és veritat,
el Cortés ha posat en valor al turisme les accions que ja feien diputacions,
que s'han fet des dels ajuntaments, que s'ha fet des de la Generalitat,
és cert, però creiem que cal apostar-hi més. De fet, el nombre de turistes
estrangers cada any creix un 4%, potser hem de seguir invertint en que la gent
pugui fer turisme a prop per precisament evitar aquesta hipermobilitat
que també ens està castigant a nivell mediambiental. També, evidentment,
el tema de la qualificació dels negocis turístics i situar-los millor
per millorar la situació laboral de les persones que treballen,
que molts cops són treballs temporals des d'una precarització d'aquesta ocupació,
que creiem que cal donar-li més valor perquè precisament no es doni
aquesta precarització. Gràcies, gràcies pel suport a la moció
i esperem que entre tots i totes puguem desenvolupar un turisme
que sigui, si més no, més sostenible.
Molt bé, doncs he de demanar el vot, però està clar que no hi ha cap vot
en contra, cap abstenció i, per tant, tothom a favor, correcte?
Molt bé, doncs la projeiem per unanimitat. Anem ara a si al punt 4,
que seria proposicions d'urgència. No n'hi ha.
Democions d'urgència tampoc n'hi ha i aniríem a l'apartat de control
de l'acció de govern. Tenen els regidors i regidores
a la relació de decrets, tenen també els acords adoptats
per la Junta de Govern Local i aniríem al punt 6.3,
que és la informació econòmica o financera periòdica.
6.3.1, 6.3.2, 6.3.3, 6.3.4
Li donaria la paraula a la regidora Quima Jiménez per explicar-lo.
Seria d'una conta, recordar que no es voten. D'acord?
Doncs bé, amb les dades que la intervenció d'aquest Ajuntament
ha passat al Ministeri d'Isenda, doncs us podem dir que,
a data d'avui, amb els càlculs del segon trimestre,
l'Ajuntament compleix l'estabilitat pressupostària.
Prevem que segurament incompliríem la regla de despesa
en menor quantitat que la de l'any passat
i ara per ara l'endeutament estaria al voltant d'un 38,15%.
Si mirem els ingressos, observarem que, en aquest any 2018,
han baixat respecte a l'any 2019. Això és degut, evidentment,
que part dels ingressos, com ja sabeu, en el calendari,
els vam moure, tot el tema de tributs i, a més,
els vam moure en el temps, degut a la pandèmia.
I en quant al pagament que fem, els pagaments que es fan els proveïdors,
si us en recordeu, una de les dades que ens preocupava
el trimestre passat és que superàvem els 30 dies
i ara ja ens hem posat al dia amb el teletreball.
Tothom ja està treballant de manera correcta
i tothom està fent la feina com habitualment es feia,
per molt que no estiguin aquí a l'Ajuntament,
hem passat ja a 25,94 dies la data de pagament.
No tenim interessos de l'amora
i el període mig de factures pendents que tenim ara
és de 51,57 dies.
Molt bé, si no hi ha cap qüestió sobre aquests punts,
que insisteixo que he de donar compte, aniríem al punt 6.4,
que és informació de l'alcaldia, aniríem al punt 6.4.1,
que també ha de ser donar compte al ple de la resolució
del Regió de Recursos Humans a 3 d'agost de pròrroga excepcional
de la contractació temporal d'un tècnic prospector empresarial
a temps complert i també li donaria la paraula...
No, perdó, només en aquest cas.
Regidor...
6.4.1 i 6.4.3.
Doncs 6.4.1 i 6...
perquè n'hi ha un abans.
Molt bé.
Doncs 6.4.1, si ho demana la taula, i també 6.4.3.
Deixaríem el 6.4.2.
Gràcies.
Bona nit, de nou.
El primer és un donar compte,
és una pròrroga excepcional de 3 mesos.
En aquest cas és la prospectora empresarial
que tenim a l'hora de promoció econòmica.
La tasca que està fent en aquests moments és bastant important,
s'han d'implementar certes coses
i considerem que ha de continuar durant 3 mesos més.
És una pròrroga del que ja venia fent ara.
El 6.4.3 és exactament el mateix, però vinculat a la policia.
És un nomenament interí d'un agent per 3 mesos més
i fer aquesta pròrroga.
Simplement són aquestes dues.
Molt bé.
Hi ha una intervenció sobre aquests punts.
La hi ha flotats?
Sí, és en concrets en el 6.4.3.
El 4.3, d'acord.
Sí.
El 5.6 és un nomenament,
estem parlant d'una cobertura en situació d'interinatge
d'una classe de la policia.
Correcte.
Allà s'inicia aquesta contractació excepcional al febrer d'aquest any
i s'han d'actuar diferents pròrrogues excepcionals.
Gràcies. La meva pregunta és
fins a quin punt i quantes pròrrogues excepcionals es poden fer
i aquestes persones haurien de tenir definidament prorrogada.
Gràcies.
És quan anul·la això, perquè entenc la excepcionalitat del mascle,
de l'abril, del juny,
però ara ja no s'entén aquesta excepcionalitat.
Vale.
Passa res. Ja està, ja està.
El tema és aquesta, diguem-ne que aquesta pròrroga que es fa excepcional
és amb caràcter interí fins que es cobreixi la plaça corresponent.
La idea que hi ha és convocar les places, òbviament.
Tenim un tema pendent que és el tema de l'aprovació dels plans de,
com es diu,
l'oferta pública d'ocupació per part de la taula de negociació
que portem a parlar amb bastant temps i encara no s'ha arribat a un acord.
En el moment que s'arribi a l'acord, les places sortiran.
Les primeres que tenim en ment, o de les primeres que tenim en ment,
són les de policia, precisament, per evitar això.
Volem que tinguem ja més o menys compromesos amb l'administració.
Sí.
Correcte.
Nosaltres ho vam fer al començament,
tu mateix has dit la data més o menys,
i vam fer les pròrrogues pel tema de la Covid.
I ara, el gruix de la pandèmia.
Però encara es necessita, perquè la plaça no està coberta
i necessitem cobrir un lloc de policia.
Per això es fa, simplement.
En el moment que surten les places,
s'adjudicaran i s'ha acabat.
Aquestes places sortiran aviat.
Sí.
Aquesta és la idea.
La idea és aprovar-ho.
No.
No, no, no.
Les places sortiran aviat.
Això és segur.
Molt bé.
Doncs, escolteu, aniríem al punt 642, que, com sabeu,
també es dóna compte per un compromís que va prendre aquest ple
el 2016 de fer un seguiment de totes les motions
que es van aprovant.
Per tant, disposeu d'aquesta informació.
Per part de l'alcaldia, molt ràpid.
Actualitzar una mica la situació de la pandèmia a Sant Just.
Es va fer aquell ple extraordinari.
Personalment, i també la regidora,
Ginepol i també el regidor Júsfor Salva,
doncs estem en contacte amb vosaltres,
però crec que el ple també ha d'informar,
l'alcalde ha d'informar a la ciutadania.
En aquests moments, evidentment,
ens inquieta el que inquieta tot el país.
Dir que els casos concrets de Covid a Sant Just
doncs més o menys es van mantenint.
És a dir, no són xifres absolutes significants.
Parlem de 15, 20, 25 persones que poden tenir el Covid,
que són amb un seguiment molt exhaustiu del nostre ambulatori
i del centre epidemiològic.
I per l'altra banda, recordar que tenim un veí
que està ingressat al Brogi, que està a planta,
i que les darreres informacions que tenim d'aquesta tarda
és que si tot va bé en pocs dies estarà a casa.
També tenim, com ho sabem, sabeu perfectament,
una aula del Canigó confinada.
El regidor i el director net seguint informant
els pares i mares d'aquesta aula i també de l'escola.
I també estem aplicant mesures i molt contacte també
del regidor d'esports en les instal·lacions esportives
perquè no deixi de ser un lloc també d'inquietud.
Sigui que la inquietud és a tot arreu,
però sí que des del Comitè d'Emergència,
i seguint així també moltes recomanacions que es fan
amb els diferents comitès a nivell nacional,
doncs t'hem focalitzat, intentem estar online
i amb informació directa del que està passant
en els centres escolars, en les instal·lacions esportives, etcètera.
Dic també que a la Junta de Portaveus de fa una estona
he comunicat la voluntat de l'equip de govern
d'impulsar el Consell de Ciutat, que sabeu que n'hem parlat
reiteradament en els últims mesos,
i que és voluntat d'anar confeccionant aquest primer document,
si voleu, o aquests primers criteris on es pugui participar.
Hi ha molta voluntat que aquesta metodologia
sigui molt participativa i us demanem la màxima implicació
davant d'aquest consell, el que voldríem és impulsar-lo,
com deia, màxima participació, consens,
i que els objectius principals són polítiques de mitjà a termini.
I quan dic polítiques no és polítiques de l'Ajuntament,
sinó pròpies del territori i d'aquells agents econòmics i socials
que formen part de la realitat del nostre municipi.
Anem a precs i preguntes.
Hi ha dos precs presentats pels companys Esquerra Republicana?
Té la paraon Sergi Seguí.
Tinc unes preguntes també, alcalde.
Vols que faci els primers precs?
I després preguntes, comença pels precs.
Llavors he d'anar al final del document perquè jo els havia posat al final.
Sí, hem fet dos precs per escrit perquè ens respongui el govern.
El primer fa referència a una situació que va sortir
al Consell de Medi Ambient d'aquesta setmana,
o va ser la setmana anterior?
Me'n recordo.
El prec ve perquè, i és un prec que també va recollir l'associació de veïns
i el Consell que ho va traslladar,
i és que durant l'estat d'alarma i la pandèmia del mes de març,
Aqbar va fer unes lectures estimatives dels comptadors,
no va fer lectures reals.
A les persones que els ha fet lectures estimatives,
la factura que els ha arribat aquest mes de juliol ha estat bastant més alta
del que ve sent habitual.
Sí que és veritat que la persona que hi havia aquí al Consell,
representant Aqbar, va explicar que és tan fàcil com que qui li hagi passat
faci una reclamació.
Nosaltres el que demanem en aquest prec és que el govern municipal
li digui a Aqbar que el que ha de fer és actuar d'ofici
i no esperar a rebre l'allau de reclamacions que pot rebre,
perquè segons ens comenta el regidor,
50% aproximadament dels comptadors són en aquestes lectures estimatives
i per tant el que ens semblava que era de rebut era que Aqbar
actués d'ofici, ja que l'error era d'ells,
doncs que subsoneixin també ells i no esperar que les persones
fessin la reclamació.
I l'altre prec era demanar un informe per escrit
de quin és l'estat d'execució d'impostos i taxes de l'IVI,
de l'ICIO, dels WALS, dels vehicles, ja veig la regidora que me l'ensenya,
i dels WALS i dels vehicles de tracció mecànica,
quants ajornaments s'han sol·licitat,
la comparativa amb el 2019,
que es fes de persona física però també de persona jurídica
i bàsicament aquest, veig que la regidora me l'ensenya,
i per tant, doncs moltes gràcies.
I respondrà el precalcalde o li faig també les preguntes?
Contestem els precs primer, a veure, hi ha dos precs,
d'acord amb el ROM s'han de contestar si pot ser en aquest ple,
no obliga que sigui al mateix moment,
però evidentment és voluntat que si tenim la informació la donem.
Respecte a la primera, que és els rebuts a l'aigua,
ja que es feia esment amb el Regió de Mediambient pot intervenir,
però a veure, recordar el portaveu i ho sap perfectament,
que hi ha hagut una gestió a nivell metropolitana,
al consell metropolità, per tant de l'àrea metropolitana,
i la presidenta va fent al seu moment un decret d'ofici,
un decret perquè sigui reclamat, per tant els veïns de Sant Just
poden acollir-se perquè l'Ajuntament de Sant Just
ja se sent implicat o ja està integrat en aquest posicionament
que s'ha fet des de l'àrea metropolitana,
si hem d'informar informem el regidor com que estava
al consell de Mediambient i no sé en els termes exactes que...
En el consell de Mediambient, com diu el regidor d'Esquerra,
des de l'Associació de Veïns van posar de manifest
aquesta casuística, que és certa,
que tal com ha parlat a d'Esquerra va passar
amb les lectures estimades.
En aquell moment la persona representant d'Akbar
va fer el comentari que diu el Sergi,
de poder donar cas a cas solució.
També ens va passar una informació posterior
que el Sergi ha anomenat, que és que més o menys
a Sant Just ja hi ha un any instal·lats un 50%
de comptadors de telelectura.
Per tant estem parlant que l'altre 50% estaria afectat
i segons la representant d'Akbar,
més d'un 80% dels casos d'estimada eren correctes.
Però així el que convé deixar clar és que
tal com estem nosaltres, som un dels 26 municipis de l'àrea,
que el titular del servei de subministrament en baixa
és l'àrea metropolitana de Barcelona.
I és a través de Vemkia, la que gestiona el servei metropolità
del cicle integral de l'aigua,
qui s'ocupa de precisament de prestar aquest servei en baixa.
I de precisament el 3 de setembre l'àrea metropolitana
ja va fer un decret de vicepresidència de l'àrea d'alcologia
demanant precisament el que vosaltres esteu dient,
que Akbar actuï d'ofici.
Per tant, l'actuació d'ofici que podríem fer des d'aquí
no ens pertoca perquè no som els titulars
del servei de subministrament de l'aigua en baixa
i qui ho havia de fer, que és l'àrea metropolitana,
ho va fer el 3 de setembre del 2020.
Per tant, en principi, això ja està demanat i està fet
i està requerit a Aigües de Barcelona
per part de l'organisme competent.
Tot cas, farem el seguiment del tema
perquè, efectivament, hi ha una inquietud i una preocupació
sobre aquests rebuts.
Per l'altra banda, sobre aquest punt.
Si no recordo malament, just que vaig estar amb aquest comitè,
recordo que la noia que va exposar, que era d'Akbar,
va comentar que a nivell contractual
ells poden fer el que és una mitja ponderada
i que és legal el que estan fent.
El que passa és que potser amb alguns veïns s'han passat
i poden reclamar-ho, però va dir que a nivell contractual
ho podien fer.
A veure, inicialment, les primeres hores
de quan la gent rebia amb el rebut de l'aigua,
va haver-hi una certa incertesa.
Després, com deia el regidor, hi ha hagut molt contacte
amb la companyia a través de l'àrea metropolitana.
El que va passar és que hi havia lectures esquimades
i, per tant, eren més baixetes.
Aquestes es van acumulant i, al final,
el que va passar és que molta gent saltava de tram
i, quan saltaves de tram, el cos de l'aigua era molt més alt.
Per tant, aquí hi havia aquests dubtes, anàlisis.
Si hagués infecturat cada mes, quedés passat,
s'infecturen al final, etcètera.
I es va donar una explicació per part d'Akbar
i, després, a l'àrea metropolitana, actuar.
Però jo insisteixo, jo crec que hem d'estar a sobre
d'aquest tema i anar fent el seguiment.
Tampoc ens anem fiant de les coses, home,
ens hem de fiar, però vull dir que hi ha un seguiment millor.
El segon prec, com deia el regidor, en Sergi Seguí,
era sobre la situació, principalment, de les liquidacions dels impostos.
S'ha donat, fins i tot ara, perquè ens ha arribat aquest informe
fa molt poques hores.
Ja feia dies que es disposava, però hi havia algunes xifres que ballaven.
Ens hem d'adonar al final.
I, per tant, ara, físicament, la regidora li ha facilitat
i també ho tindrà a través del correu electrònic.
Anem ara a preguntes.
Molt bé, diferents preguntes.
Quico Ferrer, Carles García, Sergi Seguí, Gina Pol...
Tothom preguntant, molt bé.
Doncs vinga, Quico.
Ara que has fet el tema de començar a treballar al Consell de Ciutat,
la meva pregunta, senyor alcalde, Josep,
és què és millor, presentar-lo, que és una proposta a través d'una moció
o fer-ho a través del Consell de Ciutat?
Una proposta, una proposta...
Per exemple, el que s'ha fet avui a nivell municipal,
una moció a nivell municipal, si és millor presentar-la a nivell de moció
o presentar-la a nivell de proposta dintre del que és el Consell de Ciutat?
Però sobre quin tema? Sobre la constitució del Consell de Ciutat?
No, sobre algun d'aquí del nostre municipi.
Jo què sé, per exemple, jo què sé,
però parlem del tema de les escoles, no?,
una proposta a nivell d'escoles.
Què és millor, presentar-lo dintre del que és el Consell de Ciutat
o presentar-lo a nivell de moció o té diferent tractament?
A veure, la presentació de mocions que tenen un contingut,
perquè són propostes, inquietuds o suggeriments d'un regidor o regidora,
un grup municipal, tenen la seva trajectòria i la seva especificació
en les normatives, principalment en el ROM i altres a nivell,
altres normatives legals vigents.
Això el Consell de Ciutat no substitueix els mecanismes, diguem-ne,
que per algun grup té.
Si hi ha alguna preocupació, una proposta, com s'ha fet, és la moció.
Pot parlar del que vulguis.
Principalment aconseiem sempre que siguin temes locals
o que hi hagi una manifestació de temes internacionals
perquè afecta moltíssim, no?,
perquè si no ens convertim cada dia en mocions de tot.
Hi ha administracions que ho han limitat, això.
El Consell de Ciutat té una altra finalitat i una altra funció,
que ja ho vam explicar-ho inicialment.
Una cosa era iniciar el Pacte de Ciutat amb mesures concretes,
perquè teníem principalment el COVID o tenim el COVID damunt de la taula,
però la voluntat era crear aquest Consell
on estiguin representats no només els partits polítics,
sinó totes les entitats del territori, del municipi,
i que elaborin, doncs, evidentment, o que es manifestin
i proposin, doncs, iniciatives que millorin la qualitat de vida,
segurament, a mig i a alt termini.
Estratègies a mig i a alt termini.
És a dir, no substitueix una cosa per l'altra.
Les mocions amb el seu contingut continuaran
i la Constitució i el desenvolupament del Consell de Ciutat,
el que diem és que oferim, no oferim, hauríem de fer-ho,
tots de forma consensuada i fem-ho ja.
No, no, però això, com que és una nova eina,
doncs a no millor que no pogués.
En tot cas, nosaltres el que faríem és, segurament,
convocar una primera trobada amb els portaveus,
que pot haver-hi un primer document o no,
però sempre es veueix alguna cosa.
Busquem que sigui una metodologia molt participativa.
L'altra vegada, doncs, es va posar en qüestió això.
També les temporalitats de les coses,
a vegades també tenen voluntats, però també limitacions,
i fomentem aquest Consell de Ciutat,
insisteixo, que vagi complint aquests objectius propis
que tenen, doncs, per excel·lència, aquest tipus de Consells,
mantenint l'autonomia dels Consells, diguem-ne, monogràfics
o temàtics que n'hi ha.
Farem això, que fem una primera trobada
i impulsem inicialment el que seria la Constitució
del Consell de Ciutat, que, recordo,
que això sí que porta reglaments, etcètera, etcètera, etcètera.
Molt bé. Més preguntes.
Carles García.
Gràcies.
A veure, és sobre la nota informativa
que es va fer el dia 8 de setembre.
Una nota informativa en què s'informava
que d'una subvenció de l'Ajuntament de Sant Just
a la Fundació DECA V Baixa Integral
i a la contractació de persones amb discapacitat,
li vaig fer una sèrie de consideracions als portaveus
que m'agradaria compartir aquí.
Aquesta subvenció és per un import de 77.910 euros
a través del programa 3M6,
i com diu la nota,
és per contractar persones amb discapacitat.
En principi, l'operació sembla perseguir un bé social,
però, tant mateix, atesa la naturalesa d'aquesta empresa,
em planteja certes dubtes.
I, per contextualitzar, cal saber que DECA V Seguros,
pertanyant a la companyia transnacional alemanya,
Monich Hell, de qui l'especulador Warren Buffett
és un dels principals accionistes.
El president espanyol de DECA V va participar en la fallida
de diversos hospitals privatitzats a València
durant el govern de Zaplana,
amb el suport financer de les rescatades CAM i Bancaja.
El president del Consell d'Administració
és Javier Vega de Ceuany a Tiliqueta,
qui ha format part del Consell d'Administració de SEAT,
Reta Elèctrica Espanyola, CAMSA, Tizen Group, MT i Ferroviar,
entre d'altres.
I és també vicepresident del Cercle d'Empressaris,
el president del qual està també al Consell de Sessó.
La Fundació és la peça clau del lloc que,
eufemísticament,
és sol anomenar responsabilitat social corporativa,
és a dir, una façana per donar una imatge amable
cara a la galeria.
Evidentment, tot això no vol dir que la Fundació
no faci una tasca social encomiable,
que segur que la fa,
però, tant mateix, amb els beneficis multimilionaris
que té aquesta companyia transnacional,
no té cap necessitat d'estalviar recursos públics,
que són molt escassos.
Entenc que de bona fe es vulgui ajudar gent
amb discapacitat funcional,
però potser es podrien trobar sistemes més directes
sense passar per una multinacional asseguradora,
que, en última instància,
només es preocupa pel benefici econòmic
i la seva bona imatge pública.
Evidentment, no tinc cap dubte que tots els procediments
per al qual s'ha donat aquesta subvenció
han estat dintre de gran normativa,
però em planteja dubtes que empreses tan grans
i amb tants recursos
xuclin recursos públics
sense que es pugui fer res per això.
Potser haurien de trobar alguna forma
per a aquests tipus de subvencions,
que són el tipus 3.6, que estan molt bé,
que les poguéssim otorgar d'una forma més directa
sense passar per aquestes macroempreses.
Gràcies.
A veure, valorem positivament el que acabes de dir,
en el mig de la teva intervenció,
que no poses en dubte els procediments d'aquesta casa,
en tant a la convocatòria,
el programa aprovat perquè ha estat aprovat
pels òrgans oportuns
i, evidentment, hi ha absolutament transparència.
La regidora en demana intervenir.
Sí, perquè és la segona vegada
que poses en dubte aquesta fundació.
Com a regidors, hi ha una llei de contractació pública
que ens agradi o no ens agradi i és vigent,
com parlàvem abans de la llei de contractes
de vinculat al lloguer.
Per tant, la normativa de contractació pública és vigent
i, d'acord amb aquesta normativa
i com marquen els preceptes de secretaria,
es va fer un procés obert
on aquesta empresa es va presentar
i es van presentar d'altres,
com per exemple la Fundació Nou Xamfrà.
Tu, al fer aquest procés obert,
jo sé el que està dirigint-la,
jo no tinc capacitat de vetar-la,
en tot cas hi ha un òrgan de contractació pública
on ja està liderat per la ciutat de Catalunya
que, si creu que s'ha de vetar,
aquesta empresa que sigui vetada, com moltes altres,
però no tenim una capacitat de veto
per les empreses que es presenten a les licitacions.
Fundació Nou Xamfrà hauria treballat molt bé
també aquest programa,
però per bases i per criteris tècnics va guanyar l'altre.
Generar dubtes sobre la contractació,
que no ho fas,
que ens sap greu,
perquè és que no tenim un altre marc d'actuació,
ho hem de fer a través d'aquests procediments
i no ho podem fer a dit,
perquè l'import econòmic és molt important
i per tant hi ha una normativa que cal preservar.
Ja sé que tampoc no us agrada l'empresa
que va guanyar la licitació del SAT,
però quan esteu a govern
o quan estigueu manant a molts llocs
haureu de respectar aquelles empreses
que guanyin els processos
i no les podreu impugnar,
perquè no m'agrada el Consell de Direcció,
per tant em sap greu,
però és que per molt que ho diguem
i el sembla haver-ho i ho publiquem,
aquestes empreses es poden presentar,
hi poden guanyar i ho poden gestionar.
El que hem de fer, i d'acord amb tu ho farem,
és ser molt estrictes,
garantir que compleixin tots els criteris,
que no ens en saltem ni una
i que siguem molt garantistes
que el cas promès ho has de fer,
però no les podem matar perquè sí,
perquè a mi no m'agrada, no puc.
Molt bé, seguim amb les preguntes,
perquè aquí té preguntes.
Sí, tinguéssim llei a Aragonès oi?
Podríem resoldre aquestes coses.
En tinc unes quantes alcalde,
ho dic per si vol prendre nota.
Doncs puc fer dues coses.
A tallar-me quan consideri.
Les contestarem.
No, són curtes i crec que són molt concretes.
Hem estat mirant l'informe
sobre els efectes econòmics de la Covid
que se'ns va enviar després del ple extraordinari
a inicis de mes,
i com ja es va comentar quan es parlava
de viva veu d'aquest informe,
la previsió és que l'Ajuntament
tingui uns menors ingressos,
entre 1,6 i 2,3 milions d'euros,
aquesta forquilla,
depenent de com evolucioni això,
ja ho veurem, no ens ho agafem
al peu de la lletra.
Però també, l'informe també diu
que el romanent de tresoria
es preveu que serà inferior,
és un moment positiu.
Insisteixo que són dades que van evolucionant
i que ja ho veurem a final d'any com acaben.
Però tenint en compte aquestes previsions,
la pregunta és si el govern municipal
s'ha plantejat allargar més enllà del 30 de setembre
les pròrrogues de les taxes
que estan en vigor actualment des del març
de residus comercials, de terrasses,
d'ocupació de via pública pel mercat ambulant,
o els cànons de les concessions.
Aquesta és una.
Una altra pregunta,
relacionada amb el món de la cultura
i aprofita encara el Procicat,
ha aprovat augmentar l'aforament
dels espais culturals fins al 70%.
La pregunta és si l'Ajuntament
ha pensat fer alguna cosa en aquest àmbit,
amb totes les restriccions que calgui aplicar,
i, diguem-ne,
sent molt conscients que la situació canvia cada dia
i que una planificació que es fa
amb unes característiques X
complint un requisit,
al cap d'un dia et pot canviar de cop i volta.
Però hi ha ajuntaments que estan recuperant
algunes activitats culturals,
aquelles on es poden complir aquestes mesures sanitàries,
aquelles on es pot controlar l'aforament.
Per exemple, Caldes de Montbui va anunciar
que sospenia la Festa Major,
però que ho canviava per una programació anual,
precisament per ajudar a dinamitzar el sector.
I la pregunta és,
tenint en compte que aquí,
i creiem que va ser una bona decisió,
no realitzar la Festa Major per la situació que teníem,
i també entenent que és una decisió
que no es pot prendre d'un dia per l'altre,
no es pot prendre el dia abans que comenci.
Però amb previsió que les festes de tardor
no podrem tenir Sant Just al carrer
i la resta s'està analitzant,
que els CARs ja han dit que en guany no es podran fer.
El següent que ens ve a sobre
és la Cavalcada de Reis i el Carnestoltas,
on també hi ha unes aglomeracions de gent important.
La pregunta és,
si s'està pensant en substituir per alguna cosa.
Dues relacionades amb el Consell d'Esports.
Tampoc recordo si va ser aquesta setmana o l'anterior.
L'anterior, perfecte.
Tinc una memòria de...
El regidor va anunciar que es construiria un camp de gespa
on hi ha l'actual camp de futbol 7.
Entenem que és recuperar aquell projecte
de posar gespa a tot el camp,
cobrint aquella part de sorra
i podem fer un camp de futbol 11 i dos de futbol 7,
però la pregunta és,
el planejament urbanístic com quedaria?
Perquè hi ha una part que balla entre l'escola Montseny
i l'Ajuntament o l'equipament del camp de futbol.
I una altra,
ens preguntem com és possible que en una obra nova,
que és la pista exterior,
algú se li hagi oblidat
que calia fer un espai
per guardar les porteries de l'UKEI o del futbol sala,
perquè cada vegada que passem per allà les veiem a fora
i no sabem si és que potser fem anar a entrenar allà
o és de difícil moviment.
I les dues últimes,
ja he dit que seria molt concret.
Veient que els plans continuen sent telemàtics
i que es retransmeten per YouTube,
el Govern municipal s'ha plantejat alguna eina,
mecanisme de participació ciutadana,
perquè abans el públic podia venir a veure i participar
i ara només poden veure
i no sé si s'ha plantejat alguna plataforma
o activar el xat de YouTube o alguna cosa similar.
I l'última,
és demanar que a banda de donar compte de les mocions,
cosa que s'ha de fer perquè hi ha una moció provada al respecte
cada 6 mesos,
caldria començar a donar-ne compliment també
i recordo que l'octubre de l'any passat
vam aprovar una sobre el nom en Clator,
es va deixar sobre la taula entenent que hi havia altres prioritats
i altres urgències només faltaria
i no vam dir res,
però ara ja ha passat un any
i creiem que valdria la pena començar a recuperar
els acords d'aquella moció.
Recordo que no us hem posat pressa
per fer-ho
perquè insisteixo,
enteníem que la situació requeria d'altres atencions,
però ara que sembla que poc a poc
anem recuperant el dia a dia,
tot i que amb certes restriccions,
doncs potser valdria la pena recuperar-ho
i no deixar-la morta perquè ja fa un any
de l'aprovació d'aquella moció.
Només eren aquestes.
Molt bé, t'interessa tant ràpid i àgil com tu.
Mocions, tens raó.
Sé que hi ha hagut ja un cert debat
amb certes propostes internes
en els departaments que ho porten
i aquest compromís l'hem d'impulsar definitivament.
Per tant, això sí que ens hem d'autoexigir
que aquests documents que comença a haver-hi
o aquestes reflexions ens tinguin un calendari
perquè, efectivament, tens raó.
L'altra és la participació ciutadana als plens.
També ho hem comentat.
Hem perdut un punt de trobada
on la ciutadania pot assistir
als plens i ens inquieta i ens preocupa
i també amb la regidora
estàvem donant-li voltes de quina manera
això podria ser possible.
Segurament teníem aquella il·lusió
que sempre dèiem serà el darrer ple
i veiem que no és el darrer ple
i que hem de buscar altres mecanismes.
Obre nova.
Bé, falta adequar un espai concret
que en el moment que no s'ha pogut impulsar
en el calendari que volíem
de la construcció del nou complex,
perdó, de la nova pista,
el nou,
doncs quedava en aquella transició
entre el que s'ha estat rehabilitat i el nou
la possibilitat d'adequar i reorganitzar diferent
perquè vam dir, escolta, com que això vindrà a continuïtat,
vindrà el nou,
doncs per tant això ho tractem d'una manera
i ho solucionem posteriorment.
Com que això no serà així pels tempos,
doncs el que s'està fent és,
en aquest espai de connexió entre l'actual i el nou,
doncs ha d'acabar un espai
perquè aquest material que estaves fent esment
doncs tingui el seu pertinent lloc
i també organitzar d'una altra manera.
El que deies del camp de Xespa,
ho deies d'una manera com si hi haguéssim posat en dubte la inversió.
No, no, no, si segueixo, recordar que està el compromís
i que per tant té un calendari
i per l'altra banda el planejament no li toca.
El planejament de l'ampliació del Montseny
amb una possible segona línia,
hi ha una reconstrucció, hi hauria una adequació,
però principalment, perdó,
estaria ubicat principalment on hi ha el pati del Montseny.
Hi ha una llengua molt petiteta
que entraria en aquesta zona però molt poc.
Per tant, aquest segon camp de Xespa,
el camp petit,
doncs no tocaria el que seria aquest espai
que com tu bé dius s'hauria de reservar en el futur.
Actes de cultura, sí,
amb tota la precaució des de la regió de cultura
i així ho saben també determinades entitats,
doncs ja hi ha coses organitzades.
És veritat que estem sent conservadors,
ho hem estat sempre al llarg d'aquests mesos de pandèmia.
És cert, algú ho entén i altres ens ho han qüestionat.
Nosaltres seguirem en l'àmbit de ser conservadors.
Hi ha programat una sèrie d'activitats,
el regidor pot informar, no cal que ho faci ara,
tot al llarg d'octubre,
certament el que és les festes de tardor,
les activitats o els dies més significatius,
això és impossible,
com dius al carrer, com deies, els CARs també s'han eliminat,
però és voluntat anar fent actes culturals,
insisteixo, n'hi ha organitzats en determinats caps de setmana,
en calendari i si el regidor demà et truca i t'ho explica en calma, millor.
A veure, fer manifestacions o posicionaments de futur
sobre, com tu deies, l'informe fet per als economistes i a l'interventor.
Són absolutament previsions, absolutament.
Si algú sap el que passa passat demà, és molt intel·ligent.
Per tant, tornem a ser molt conservadors.
Ens ha funcionat molt bé des d'aquest punt de vista,
sabeu les xifres i la situació econòmica d'aquest Ajuntament
i continuarem sent conservadors.
Els informes que hi ha s'ha de veure cada dia que passa
i cada setmana que passa, quina és la realitat.
No es preveuen grans salts d'ingressos en els propers mesos, al contrari.
Si hem d'ajudar en alguna acció més el sector comercial o les concessions,
la regidora està permanentment en contacte amb els col·lectius
i si es posa damunt de la taula faríem el debat o portú,
però no el farem en funció d'aquests informes,
sinó de la situació que hi hagi cada setmana o cada mes.
Crec que he contestat a tot.
Si el regidor de demà vol parlar amb Sergi Seguí per les activitats.
Més paraules?
A veure, veig moltes paraules.
Ana Vilanova.
Bé, jo tinc dues preguntes.
La primera és si totes les famílies beneficiàries de l'ajuda
per les activitats d'estres escolars han cobrat ja la quota
que van haver de fer efectiva al principi del curs 2019-2020.
I la segona és com està el pla de mobilitat al voltant de l'escola Miranda
i si es té previst fer algun acte de presentació especial
pels veïns i les veïnes perquè puguin fer aportacions,
ja que han estat els grans...
Bueno, no sé com dir-ho.
Molt bé.
La primera ho desconec exactament.
No sé si la gerència d'algun regidor o regidora...
Fas una pregunta si han cobrat exactament la estadística
i com està el percentatge.
Si la regidora ho sap...
Gràcies.
Ara sí.
Dir que aquest ajut no el cobren les famílies
és un ajut que la família no ha pagat aquella activitat
sinó que se li paga directament al club.
Hi ha clubs que van així les bases.
Llavors hi ha clubs que ja ho han cobrat tot
i algun que encara queda per fer algun pagament.
Però la família en si no està pendent de rebre cap diner.
Això ho ha assumit el club
i llavors se'ls paga a través d'ells.
Gràcies, regidora.
Respecte al pla de mobilitat, sí, tenim reunions previstes.
No sé si el calendari ja ha fixat,
però sí que amb el regidor Joan Maria Ranyet hem parlat.
I també amb l'escola de la Miranda,
perquè és una peça clau en tot això.
I també alguns veïns que ens han trucat
i que s'han adreçat aquí,
que ens han demanat com estava aquest tema.
A veure, el desenvoluparem.
Hi ha un acord amb la institució de la Miranda
que se li va demanar precisament un pla de mobilitat,
entre altres coses perquè ha de fer inversions,
que aquesta mobilitat sigui molt més raonable.
I quan dic raonable és que segurament
no hi haurà una acció definitiva que resulta tot,
perquè això portem 40 anys.
I tenim una institució amb mil nens i nenes,
amb una mobilitat tremenda,
on només el professorat,
no recordo la xifra,
però em sembla que són 100 i escaig de vehicles
que pugen allà només el professorat.
I per tant hi ha una gran mobilitat.
El que es vol fer,
podem formar també els companys de l'oposició
en qualsevol moment,
és una gran rotonda,
quan ens entenguem, no físiques,
sinó del que són de carrers,
per veure si això es guanya més places d'aparcament,
perquè hi hauria un aparcament diferent.
Per tant ja sabeu que hem ampliat aquella esplanada
a dalt de tot davant mateix de l'escola de Miranda,
hi ha una certa millor mobilitat.
Estem acabant, i això és un problema ara,
encara queda,
però l'organització nova del carrer 2 de maig,
això ara és un handicap,
perquè quan estigui acabat tornaran alguns cotxes allà,
però toquem de peus a terra.
Tenim el que tenim allà dalt
i això costarà moltíssim.
Que el regidor Ranyet també s'hi ha d'augmentar
o millorar o ampliar aquesta informació,
que us truqui i us ho digui.
Però sí, hi ha reunió prevista amb els veïns
per informar d'aquests canvis,
que juga Sant Josep, Ruc i Batista i Roca.
Hi ha alguna qüestió més, Cortés?
Bé, el meu són dos temes o dues preguntes o precs,
ho formarem com a pregunta.
El primer és agafant-nos el dia de transparència,
el que és la transparència activa,
me sembla que és l'article 8,
que regula tot el que hauria de publicar l'Ajuntament.
Hi ha, per exemple, tot el tema que són informes
i el que és la transparència activa,
i el que és la transparència activa,
i el que és la transparència activa,
i el que és la transparència activa,
és el que s'ha de publicar a l'Ajuntament.
Hi ha, per exemple, tot el tema que són informes o estudis
que l'Ajuntament fa per qualsevol motiu
que s'hauria d'anar publicant,
i allà està avui, no hi és.
Llavors, és si teniu previst activar-ho,
si ho teniu previst més o menys per quan,
i s'ha obligat a això.
Per exemple, l'informe que s'ha fet ara de l'Estat
que ha demanat al regidor seguir,
si se'ns enviarà al regidor
Això és un tema. I l'altre tema, també, agafant la llei de transparència, en aquest cas és càrrecs electes, i crec que és l'article 9,
tindríem tots l'obligació, que només ho fa l'alcalde i una miqueta així, entre cometes, de publicar l'agenda.
Sí, sí, et salves. Però és allà entre cometes, perquè mires l'agenda i dones la sensació que només dos dies a la setmana estàs allà.
Però sí que fiques coses, no? Però ningú més ho fa.
Jo crec que estaria bé que els regidors, sobretot els que ja estan a govern i que tenen una dedicació més o menys important, anessin actualitzant.
I aquí ve l'altra pregunta, és perquè al juliol, al plaer de juliol, van presentar una moció per a veure si es podia treballar i implantar la targeta monedera a Càritas.
La regidora va agafar el compromís que al mes de setembre s'engegaria.
No tenim la valorada de vida, però tot apunta a que novembre, desembre tornaran a ser mesos complicats, potser gener i febrer, no?
Pel tema del coronavirus i potser les necessitats de la gent del poble, s'hi sumarà el fred i és aquelles cues que parlàvem.
Llavors no he pogut veure si és que ja ho han engegat les reunions i era per preguntar si s'havien engegat aquestes reunions i com estava el tema.
Moltes gràcies.
Qualsevol documentació que es presenta o s'entriga en un grup en un pla és pública totalment, és a dir, aquest informe no és pels companys esquerres, per tothom l'ha fet aquest prec,
però ara ja és públic, consta en l'acte i per tant, no hi ha cap inconvenient que es distribueixi en un correu electrònic, però el trobaràs igual.
El tema ha aportat la transparència, home, n'hem posat moltes coses, n'hem posat moltíssimes coses, segurament falten algunes, no dic que no,
però sempre és voluntat d'aquest equip de govern ser el màxim transparent de tota l'acció de govern, de totes les situacions que es donen
i si en algun cas concret, doncs una mica anem amb retard, també entendràs que és una feinada i l'hem de complir, l'hem de complir.
Preguntaves la...
L'agenda. Ai, no, l'agenda.
No, l'emoció de...
Tarjetes modeletes.
Molt bé, comencem.
Com que els temes m'afecten tots els que has preguntat, si de cas complemento algunes coses que ha indicat l'alcalde, sí que és cert que en transparència anem coixos,
la casa ara mateix té molt poques mans per fer aquesta feina, però no justificació, per tant, repassaré aquesta pendent de penjar i ens hi posarem amb gerència.
Pel que fa a l'agenda, és complicat. Per exemple, el mandat passat només penjava amb l'agenda. Ens ha de seguir que era regidor, l'alcalde i jo mateixa.
Quan teniu l'obligació de fer-ho, tots els regidors que esteu en aquesta corporació, ni la cap de l'oposició, ni cap altre grup, no penjaven res de la seva agenda
i en aquest mandat anem molt coixos perquè amb el Covid s'ha desmuntat tot i les agendes són falses.
Vull dir, un dia has de fer unes coses i salta tot pels aires i fem unes altres.
Per tant, és una obligació que tenim tots els membres de la corporació per fer-ho, tots els càrrecs electes i fallem en aquest sentit tots menys l'alcalde.
Per tant, aquí també, suspèn. I del tema de la targeta Monadé, Serveis Socials està treballant a implementar la targeta a més persones.
És un tràmit que s'està fent. Vull dir que donem compliment al que us vam dir.
La reunió amb Càritas la tenim la setmana que ve. Per tant, està dins del mes de setembre i no ha pogut ser abans.
I en qualsevol cas, quan tinguem una decisió o alguna cosa, us ho comunicarem a vosaltres
perquè si que esteu preocupats per com està tot el tema del banc dels aliments i us ho traslladarem sense problema.
Molt bé, doncs ràpidament.
Si no va canviar, els que estem a l'oposició, i suposo que vosaltres igual, havíem d'actualitzar l'agenda venint a l'ordenador aquí.
Això és quan ens ho van explicar. Clar, nosaltres que no treballem aquí, que treballem fora, venir aquí per actualitzar l'agenda ens és incòmode.
Si és que ara es pot fer online, ja dic, l'explicació que a mi em van fer el primer dia era que havia de venir aquí a l'ordenador a fer-ho.
I, per tant, doncs agrairia aquesta formació i així avançaríem. Gràcies.
Molt bé, doncs vinga, hi ha alguna qüestió més? Laia Flotats vol intervenir, Quico també. Portem tres hores ja llargues.
Laia?
Sí, gràcies. És un prec que faig a la regidora de Comerç?
És un prec per tu, Quim.
No ho sé. Si has tingut una reunió a les 6 de la tarda amb algun comerciant, no ho sé.
Molt bé, Laia.
Que és en relació als ajuts al comerç que es van aprovar al ple de juny.
Sapiguem en quina situació estem actualment, la bossa de 40.000 euros que es va preveure, quina part està gastada i quina no, quants comerços s'hi han acollit.
Després també la campanya comercial que s'està fent sense anar més lluny.
Quines accions s'han fet, quin és el pressupost gastat, quin és el pressupost previst i quines accions futures hi han previstes.
Entenc que és una pregunta que no em podreu contestar ara, així que faig el prec.
Si saps de memòria les dades, perfecte, me les apuntaré.
I després també ens agradaria saber el tema de la plataforma del marketplace, en quina situació està i quants comerços s'hi estan acollint al dia d'avui i quina era la previsió, tot això.
En aquests moments, si no recordo malament les dades de la setmana passada, és que hi havia 13 establiments comercials que s'havien presentat a la subvenció.
Recordar que està obert fins a final d'any.
Per tant, no és significatiu. Pot ser que hi hagi un augment al mes de novembre o no.
Sobre les seccions de comunicació, si la Gina vol comentar-ho o la regiduració vol venir, i també expliques la situació com està la plataforma.
Les seccions que heu vist són les que estan penjades.
Penseu que tota aquesta acció de comunicació que hem fet no s'ha fet només nosaltres.
Han estat involucrades tots els comerciants i comerciantes que han volgut.
Sobretot, les dues associacions són les que han anat agafades de la mà.
Llavors, van decidir que volien fer l'espai amb banderoles, que és la que esteu veient o ha estat abans de l'estiu.
Va estar penjada a les banderoles i als obris penjats.
I en relació al marketplace, les entitats i les dues associacions van decidir quina era l'empresa que els agradava més i que per a elles se'ls acuplava més les seves necessitats.
Llavors, elles ens han reunit, igual que ens hem reunit nosaltres.
I ara per ara hi ha 38 comerços o establiments que s'hi han apuntat.
El mínim són 50. Si no es logra aquest 50, la plataforma no es pot tirar endavant.
L'Ajuntament no es pot gastar més de 30.000 euros amb una plataforma de la qual només 38 establiments s'hi afegeixen.
El cost d'aquesta plataforma per a l'Ajuntament és de 30.000 euros.
Pensa que no és només enxangar aquesta plataforma.
Després hi haurà també un any de manteniment que els hi farem el primer any de manteniment nosaltres.
I després van associades unes campanyes de comunicació per fer aquest llançament.
Llavors, l'empresa va aconsellar que com a mínim són 50 establiments i ara les dues entitats estan lluitant perquè tinguin aquesta quantitat.
Les dues entitats, una té amb l'efecte, si no ho recordo malament, 100 i pico d'associats i l'altra uns 30-50.
Si tots els que estan només a dins de l'associació ja ho donarien.
Però, clar, ells això s'ho han de treballar, elles. I què més m'has preguntat?
El cost de la campanya, sense anar més lluny el que portem gastat o invertit,
què més són les accions futures previstes dintre d'aquesta campanya i de la bossa dels 40.000 euros?
I entenc que si hi ha trets establiments acollits i com a màxim eren 300 per establiment, que no sé si hauran arribat al màxim,
dels 40.000 euros previstos pels ajuts per fer front a les despeses extraordinàries,
per adaptar els comerços i els establiments al tema del Covid-19, hi havia una bossa de 40.000 euros.
Sí, és el que et dèiem, s'han presentat 13 de moment.
Com que eren 300 euros com a màxim per sol·licitud, no sé si hauran arribat al màxim,
però ja faig els números, o els teniu.
Un resum molt ràpid.
Hem de fer un esforç i estic convençut que arribarem als 50 i més.
Ja sé que costa, però hem de lluitar perquè això sigui possible, perquè és una eina molt interessant.
Però si la recepció en aquests moments és de 38, mirem endavant.
Seguim lluitant i convencent i engrascant-los i veure per què no passa, però hem d'intentar-ho, i ho estem fent.
Que sapigueu que l'Ajuntament els va proporcionar una subvenció de la Diputació per tenir un dinamitzador.
El mandat, l'any passat, la van deixar perdre aquesta subvenció.
Se'ls va donar i l'Ajuntament va haver d'anar a la Diputació i dir que els comerços de Sant Just,
és a dir, les entitats, l'associació, no havia pogut fer front a aquesta subvenció,
que era tan senzill com contractar algú.
Aquest any, per segona vegada, ho hem demanat perquè s'han compromès a fer-ho.
En teoria, tenen un dinamitzador, perquè això ens ho han dit. Per tant, aquest dinamitzador,
una de les seves tasques que ara hauria de tenir és engrescar a tota la gent que tingui comerços o establiments
en aquesta situació del marketplace. Per tant, tenen moltes eines que l'Ajuntament els hi ha donat
per tal de poder arribar als seus objectius.
La campanya de comerç que deies d'anar més lluny, de moment ja portaven, crec recordar, 13.000 euros,
perquè hi havia, bueno, si comptem l'enquesta que vam iniciar per poder fer aquesta campanya,
hi havia també una despesa del vídeo que vau poder veure, que ens va costar, si no recordo,
d'una manera, quasi 3.000 euros o 4.000 euros.
Després, el tema de la ràdio ha sortit de la bossa de l'Ajuntament,
és a dir, que ha sigut l'Ajuntament directament que els hi ha donat l'opció d'anar a la ràdio.
El tema del bulletí, bueno, té un sobrecos, però, bueno, també l'hem assumit, és a dir, no passa res.
No sé ara el sobrecos que ha tingut fer aquestes fitxes que el comerç ens va demanar dient que creien
que seria un bon impuls. I en quant a la subvenció, són 12 comerços, però si hi hagués més demanda
d'aquests 40.000, crec que ho hem repetit i repetit i repetit, sempre és empiable,
és a dir, jo vendre 40.000 podem posar més diners.
És veritat que molts comerços, com que es pensaven que la transició de la pandèmia potser era més curta,
no van fer la posada en marxa de les ditjoses pantalles.
I jo sé que hi ha comerços que volen posar pantalles, perquè com que això s'està allargant,
per tenir més seguretat. Suposo que aquestes factures, si ara ho fan al setembre,
doncs la factura els hi arribarà a finals de setembre, a principis d'octubre.
Per tant, com que tenen temps fins al desembre, poden anar presentant tot allò que comprin d'EPIs i demés.
Per tant, jo estaria tranquil·la en aquest aspecte.
Escolteu una cosa, normalment contesta l'alcalde, perquè si no, precisament, passa això,
els debats permanents, i és evident que els regidors i regidores tenen molta més informació en equacions,
i es posen en debats. I us demanaria que siguis un prec, una contesta,
i si no, demà s'amplia pel part de la regidora i regidora aquestes preguntes.
Laia, no passa res, si no estaríem massa temps.
Quico, em sembla que tenies la paraula 30 segons.
Un, dos, tres.
Perdona, eh? Pel que estigui interessat, avui fan un programa precisament sobre la Mòria,
a l'intermèdio a la sexta, m'ho acaben de passar ara mateix.
Ho dic perquè, casualitat, que han presentat avui la moció i avui se'n parla d'això.
Gràcies.
Molt bé, a tu. Si no hi ha res més, donaríem per finalitzat el ple.
Gràcies a tothom.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.