Bona tarda a tothom.
Gràcies a tots.
Comencem el ple del mes de novembre.
Els regidors i les regidores tenen l'hora del dia.
Dic que es van fer les comissions informatives el dimecres passat
i s'ha fet fa un moment la Junta de Portaveus
per si hi havia encara alguna qüestió a comentar.
Aniríem al primer punt, que és l'aprovació de l'acta de la sessió anterior,
de data 31 d'octubre.
Hi ha alguna qüestió sobre l'acta?
No? Doncs la donaríem per aprovada.
Anem als dictaments.
El 2-1, que correspon a l'àrea d'alcaldia presidència d'economia i sostenibilitat.
El primer punt seria l'acceptació d'una operació de crèdit
en el marc del programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona
per un import de 2.082.000 euros,
ho exposa la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Hola, bona tarda a tothom.
Doncs bé, com sabeu, i vam comentar-ho a les informatives.
Aquest és el tercer pas que portem,
perquè primer hem d'amortitzar crèdit,
una vegada amortitzes crèdit, demanes el crèdit,
tot això ho portem a ple,
i ara el que portem ja és l'acceptació de l'operació del 2.082.000 euros,
i ara concretament avui la Junta de Govern de la Diputació
està aprovant la subvenció que ens donen,
que en aquest cas són els interessos que reps quan...
Els interessos del crèdit són subvencionats d'una part,
i en aquests moments, en el mateix moment que nosaltres ho estem presentant,
la quantitat de subvencions que ens donaran,
i això és el que portem al ple.
Molt bé, intervencions sobre aquest punt,
Nian, de Manorra Major, representant de la CUP.
Sí, en aquest punt, bueno, primer de tot, bona tarda a tothom.
Nosaltres ens abstindrem, mantindrem el mateix criteri
que vam mantenir en els altres plens respecte a aquest punt,
i el nostre vot serà abstenció.
Molt bé, portaveu de Ciutadans, Quico Ferrer.
Sí, bona tarda a tothom.
Per part de Ciutadans,
tornem a anar a favor del que és el punt aquest.
Molt bé, seguim la roda d'intervencions, si és el cas.
Esquerra Republicana, Sergi Seguer, intervé.
Sí, mantenint l'extrema argumentària del ple passat,
quan es va sol·licitar el crèdit,
insistir en la idea que el projecte del pavelló l'hem vist,
l'hem estudiat, com ho ha pogut fer tothom,
el projecte per la sala encara no,
per tant, mentre no sigui així,
no votarem a favor de res relacionat amb el projecte
de revalidació de la sala, la teniu.
Molt bé, seguim la roda d'intervencions, no?
Doncs anem direct...
La imponent vol intervenir, no cal, no?
No cal.
Doncs anem directament a votació.
Doncs vinga, vots a favor d'aquest punt.
Partits socialistes, Movem, Sant Just, Ciutadans,
extensions...
Perdó, el vot a favor també de...
Vale, d'acord, Just per Catalunya i Alcaldia Republicana.
Extensions, d'Esquerra Republicana, correcte.
I la CUP, molt bé.
Ho donaríem per aprovat, seguim.
Aniríem al punt 212, que seria l'aprovació
de l'increment del complement de productivitat
per retribuir la formació professional
del personal de la corporació.
Ho exposa en Pedro Soria.
Hola, bona tarda a tothom.
El que es pretén amb aquesta aprovació
és recollir l'increment que s'ha produït
per la valoració que s'ha fet de la formació
del personal de l'Ajuntament.
Es recull el que són els punts,
els crèdits convertits a punts,
tal com recull l'acord de condicions de treball,
aprovat al seu moment,
i correspon a l'any a partir de l'1 d'agost del 2018.
Les quantitats que figuren en el document
són les quantitats a pagar els empleats
que consten en el document també
i que abarquen des de l'1 d'agost del 2018
a l'1 d'agost del 31 de desembre del 2019,
perquè no és només pagar el que correspon al 2018,
sinó que això ja s'arrossega
com punts per al de vengo del 2019 també.
Gràcies.
Molt bé, intervencions sobre el punt.
Sí, Carles no intervéns.
Doncs Quico Ferrer.
Sí, Pedro, jo només volia preguntar,
entenc jo que aquests crèdits
amb la gent que treballava
se li va comentar que es tindria,
que estàvem esperant que s'aprovés això,
o com va anar el que és.
Perdona.
Ara sí.
Això està recollit al conveni,
i el conveni ja regula exactament
quants crèdits necessiten per un punt, que són 360,
quants punts màxims a l'any poden tenir,
quants punts màxims poden tenir
a efectes de percebre el plus de productivitat aquest.
Això és de coneixement general
per part de tota l'Ajuntament.
Entenc que estem aprovat a l'exercici 2018-2019
dels crèdits que ve en aquestes...
Exacte.
Perdona.
Les evaluacions es fan any passat.
Què hem fet a l'octubre del 2019?
Hem considerat l'evaluació
dels punts corresponents al 2018,
a partir de l'1 d'agost, tal com regull l'acord.
Què farem l'any que ve?
A l'octubre de l'any que ve valorarem
les accions formatives que s'han fet durant tot el 2019
i liquidarem els punts que corresponguin.
Ja està.
Pot ser que hi hagi menys accions formatives
i llavors no hi hagi crèdits?
Cada any pot variar.
Clar, depèn dels cursos de formació que s'hagin fet.
Això va en funció del pla aprovat
per la Comissió de Formació i l'Ajuntament.
I els funcionaris saben anualment
de quant poden disposar de crèdits?
Quants crèdits poden tindre
si fan les diferents formacions?
El conveni o l'acord regulador
ja especifica clarament
que el màxim anual de punts són dos.
Cada punt són 360 crèdits.
Però el màxim anual de punts són dos.
I el màxim que poden assolir
està tassat en nou.
Gràcies.
Hi ha alguna intervenció més?
Moltes mans, Sergi Seguí?
Només argumentar el nostre vot favorable,
perquè tenint en compte que és un conveni
que es va aprovar amb Esquerra Republicana
i que estem donant compliment a aquest acord
és lògic que podem votar a favor.
Molt bé. Laia Flotet vol intervenir.
Gràcies i bona tarda a tothom.
Nosaltres farem un vot d'abstenció
i vull explicar els motius
pels quals farem aquest vot, que són dos.
És evident que estem a favor
que es facin plans formatius i que els treballadors
i treballadores de l'Ajuntament facin formació,
si no qualsevol treballador i treballadora
de qualsevol empresa, és bo la formació contínua,
però en aquest cas estem parlant de treballadors
d'un Ajuntament que aquest complement
afecta pressupost públic i per tant entenem
que l'equip de govern hauria de donar
un major compte sobre aquesta major despesa,
o sigui, hauria de donar millor compte
sobre aquesta major despesa realment
i no m'explico. Ens heu passat un llistat
amb les persones que han fet la formació
i els punts per cada persona i aquests punts quants euros són,
però per exemple no ens heu explicat quina formació
ha fet cada persona o aquesta puntuació
sobre quina formació es basa. Ens hauria agradat
saber quines formacions són les que s'estan fent
i que s'estan beneficiant o incluent
en aquest catàleg d'un complement
de productivitat. I després en segon lloc,
també trobem a faltar, doncs,
en el conveni vigent es diu que el pla de formació
han d'anar adreçades a la consecusió
d'una sèrie d'objectius, que és adaptar els recursos
humans als canvis tecnològics i organitzatius,
incrementar la qualificació de les persones per promoure
en el desenvolupament professional, facilitar la major
adequació entre el lloc de treball i la persona treballadora,
incrementar la qualitat i eficiència dels diferents serveis
que es presten a l'Ajuntament, facilitar els processos
de promoció del personal, constituir un element central
de la carrera professional i racionalitzar el recurs human
de l'Ajuntament. I nosaltres creiem que l'equip de govern,
quan ens proposa el ple, doncs,
aplicar aquest complement de productivitat,
que implica una major despesa, doncs creiem que també
fora bo que ens expliqués, doncs, aquesta major despesa,
realment quins objectius estem complint,
o sigui, estem aconseguint en cada cas, no sé,
una mica argumentat, no només directament els punts
i el cost, sinó s'ha fet aquesta formació
que millorarà en cada cas
aquests procediments o aquesta persona treballadora
o aquest lloc de treball, o bé,
o racionalitzarem d'aquesta manera. Simplement és això.
Gràcies.
Molt bé. Doncs el ponent respon, si no hi ha cap més...
Sí, sí, sí.
Bueno, a veure, en principi,
els cursos de formació són aprovats i homologats
per una comissió de formació de l'Ajuntament,
que està creada no només per personal de l'Ajuntament
com a entitat, sinó per representació sindical.
És a dir, allà s'aprova el pla de formació
i les accions formatives
són proposades, pot ser,
o bé pel propi CAP o bé per la mateixa persona,
amb validació del CAP. Què vol dir això?
Que qui ha de valorar realment l'efectivitat de la formació
ha de ser el CAP corresponent.
El que no podem fer és anar curs per curs
avaluant si s'ha fet, si no s'ha fet,
si hi ha l'efecte que ha tingut i la valoració
de si ha sigut aprofitat o no ha sigut aprofitat.
Per això hi ha una comissió que és qui valora
si s'ha fet cada any, que exactament es faci.
I de la llista de formació,
si voleu algun dia saber quants cursos s'han fet,
demaneu-lo i parlem amb la comissió de formació
i es facilita. No hi ha problema.
Molt bé. Doncs, senyores, intervencions.
Anem directament a votacions d'aquest punt.
Vots a favor.
Partit Socialista, CUP, Ciutadans, Carre Republicana.
I movem.
Extencions del Just per Catalunya
i Alcaldia Republicana. Perfecte.
Se'l donaríem per aprovat. Continuem.
El 2 o 3 s'asseia a l'aprovació del protocol
per la prevenció, detecció i abordatge
de l'assajament sexual per raó de sexe,
orientació sexual i o identitat de gènere
de l'Ajuntament de Sant Just.
Doncs, ara fa 10 anys que vam aprovar el primer protocol
per la prevenció i l'actuació de l'Ajuntament
davant de possibles situacions d'assajament laboral,
el que entenem com a moving en anglès, l'assajament sexual
i l'assajament per raó de sexe.
Ja han passat 10 anys, per tant, el que us proposem aquí
en el ple és fer una actualització i una millora
assessorats per la Diputació de Barcelona i, a part,
s'ha treballat de forma conjunta entre els departaments
que hi ha respecte a l'anterior document,
serien, d'una banda, deixem fora d'aquest document
tot el que fa referència a l'assajament laboral, el moving,
ja que es considera tant per part de la Diputació
com per part de la representació sindical
que aquest concepte requereix un tractament diferenciat
i que s'haurà de fer, s'ha acordat de fet,
que personal farà un protocol específic d'aquest àmbit.
Un altre canvi que té el document és que incluïm
l'assajament que no és només per orientació sexual,
sinó que també l'incluïm per identitat de gènere.
Arran de la llei 11-2014, que el que garanteix
són els drets de lesbianes, de gays, de bissexuals,
transgèneres i intersexuals, per poder erradicar
l'homofòbia, l'abifòbia i la transfòbia,
doncs el fet d'incloure'ls el que es vol és evitar
que en l'àmbit laboral de l'Ajuntament pugui existir
qualsevol discriminació. I un altre canvi respecte
a aquesta nova comissió estarà formada per tres persones,
només una vinculada a recursos humans, una vinculada
a polítiques de gènere i una persona que representa
les persones treballadores. Aquestes tres persones rebran
una formació específica per tal de fer bé aquesta responsabilitat
i poder atendre qualsevol dels casos que se li presentin.
A grans trets, com funcionarà aquesta comissió
o què hauria de fer la persona que se senti agredida,
assatjada o hagi de comunicar un cas?
El circuit en principi està definit en el document
de manera clara i senzilla i ve a ser la persona que vulgui
fer la denúncia de signar una carta de comunicació,
s'inicia una investigació que hauria de durar menys de 10 dies
i si el cas és molt complicat es permet de forma
excepcional que duri fins a 20 dies la investigació,
si en el transcurso de la investigació cal demanar mesures cautelars
la comissió la sol·licitarà, s'haurà de metre un document
de conclusions i mesures correctores i el cas s'haurà de tancar
sempre amb una resolució final que pot acabar
en quant expedient cap a la persona que hagi estat denunciada
o bé arxivant la comunicació perquè no hi havia elements
per tirar endavant aquesta denúncia.
L'Ajuntament per la seva part, el que haurà de fer és difondre
molt bé tota aquesta comissió, el seu funcionament,
es faran sessions informatives a tot el personal,
es celebrarà un tríptic informatiu i a part s'asseguirà sensibilitzant,
fent estudis de diagnosi i assistint a les persones
que els hi pogués passar qualsevol situació vinculada amb aquest protocol.
Té una vigència de 4 anys i en funció de com funcioni
es farà una atualització, una revisió com estem fent ara.
Molt bé, doncs anem a intervencions dels portaveus, si és el cas.
A CUP.
Res només dir que benvinguda a tota pervenció
contra l'assetjament sexual i que votarem a favor
com no pot ser d'altra manera.
Portaveu de Ciutadans.
Sí, jo volia preguntar, Gina, si amb tots aquest protocol
que has comentat, si intervé en algun moment
el que és la policia, els Mossos d'Esquadra o no.
I a nivell il·legal,
tota aquesta investigació, tots aquests punts
s'ha estudiat que es puguin donar,
o sigui que ho puguem treballar?
Roda i en tot cas la ponent tancarà.
Sergi vol intervenir?
Sí, però per reiterar-li una cosa a la regidora
que sap sobradament que és que sempre que sigui
per tractar temes aquests ens hi trobarà i que aquí estarem,
Esquerra Republicana.
Molt bé, d'acord.
Hola, bona tarda a tothom.
Jo dic que a mi personalment m'agrada molt
aquest protocol i quan ens ho ha exigit
tot el nostre grup també ens ha estat d'acord
en votar a favor, que m'agrada que l'Ajuntament
estigui pendent d'aquest tema.
M'agrada que hagi fet una revisió incorporant
les noves situacions que es donen o que es poden donar
ara de nou en la nostra societat.
Creiem que tot Ajuntament Democràtic ha de ser sensible
amb aquest tema i ha de tenir mecanismes per prevenir
o en el seu cas d'intervenció o de protecció de les persones
que hi ha a l'Ajuntament.
Espero que realment sigui una eina efectiva
per totes les treballadores i treballadores de l'Ajuntament
i si no, en tot cas, jo penso que no ens ha de fer por
renovar-ho, canviar-ho continuament
sense cap problema.
Així que, tal com he dit, el nostre vot serà a favor.
Molt bé, doncs tanca l'aponent.
Sí, respecte als dubtes de Ciutadans,
ara bé, si la persona vol presentar la denúncia
a Mossos d'Esquadra, doncs ha de decidir
i optar per una altra via que pot ser complementària
a través del procediment intern.
El que sí que regula el document és que la via interna
és aquesta que he escrit, però si s'opta per l'externa
hi ha dues vies, o bé l'administrativa anant directament
a l'inspecció de treball o bé anant a la via judicial
presentant una denúncia que pugui fer tota la tramitació penal
a la ciutadania.
Molt bé, doncs anem directament a votació, senyora Mésintervenció.
Vots a favor? Hi ha unanimitat dels grups?
Doncs continuem, aniríem al punt 2.14,
que seria la renovació de representació dels municipis
inclosos en l'àmbit del Consell Territorial
de la propietat immobiliària de Barcelona a l'àmbit metropolità.
Dir que el Centre de Gestió Cadastral,
després de les eleccions municipals,
s'ha de fer una renovació de representació
perquè els ajuntaments tenim dos representants,
els diferents ajuntaments han proposat diferents noms
i finalment el centre de gestió diu que el nom que es proposa,
que en aquest cas és el de l'alcalde, el meu,
és el que ha obtingut més representació.
Per tant, el que hauria de fer és una ratificació d'aquestes,
que seria el lògic.
Intervencions?
La CUP, Carles Ferrer.
Primer.
En el cas de la representació,
nosaltres optem per mantenir l'abstenció que havíem fet
en l'altre ple amb la resta de representacions
i, després, el dubtar que amb tantes representacions
la feina del senyor alcalde és tan ingent
que dubtem molt que la pugui assolir.
Gràcies.
Sobretot aquesta, perquè són dues reunions a l'any.
Quico Ferrer.
Jo volia saber qui decideix o qui proposa...
Es plens.
Es plens, nosaltres.
Però en aquest cas t'han proposat en tu i no en la Gina o en el Joan.
Podem proposar una altra persona?
El que passa és que hi ha un acord a l'àrea metropolitana
en aquests processos.
El centre de gestió diu que, agafat els vots,
hi ha dues persones que tenen molts més vots que els altres.
En aquest cas és el Regió d'Isenda de Cornellà,
que representa municipis de més de 50.000
i el cas meu, que és menys d'aquesta quantitat.
Hi ha dues persones que representen l'àmbit local
en el centre de gestió.
Té més intervencions?
Laia Flotats.
Què és això, exactament?
Què feu allà? Per què serveix?
De què parleu? Com s'ha decidit això?
És que ho he estat buscant per internet,
perquè a la Comissió Informativa ho vaig preguntar
i em van dir que ho mirés per internet,
i ho he mirat per internet.
És el meu torn.
I aleshores ho he buscat.
Re, no he trobat gaire informació sobre això.
No he trobat les actes de les reunions penjades.
Veig que depèn del Ministeri d'Economia i Isenda,
que és la gerència regional del Catastre de Catalunya.
Però aquest Consell Territorial de la Proprietat
d'àmbit metropolità no sé què fa.
No hem trobat què fa.
I el que sí que he vist és que
els ajuntaments han de proposar dos ajuntaments
que els representin i s'ha proposat a l'Ajuntament de Sant Just
i a l'Ajuntament de Cornellà,
que això ja va passar a l'anterior mandat
i no sé si a l'anterior també, però com a mínim l'anterior mandat sí que va passar,
perquè això ho he trobat.
I clar, amb lo qual vol dir que aquest ajuntament porta ja 4 anys allà.
I m'agradaria saber, doncs quan que ja portem 4 anys,
m'agradaria que ens expliquéssiu per què serveix això.
O sigui, què es tracta aquí,
què hi anem a fer, quina informació ens donen
i si aquesta informació és pública,
perquè no hi ha res penjat, les actes no hi són,
és complicat saber tot això.
I ja que hem de proposar de l'Ajuntament de Sant Just una persona
perquè hi vagi, doncs no sé,
saber una mica què hem d'esperar després. Gràcies.
Molt bé, hi ha una qüestió més?
Doncs contestaré com a vocal d'aquest centre
és que, en tot cas,
a veure, m'estan representant
totes les administracions, evidentment.
El centre de gestió cadastral
depèn del Ministeri d'Isenda.
Insisteixo, el president d'aquest centre
de gestió cadastral és,
perquè si ho posen els estatuts,
és el regidor-regidora de l'Ajuntament de Barcelona,
que és qui presideix.
La seva funció principal és fer el seguiment
de la renovació i actualització dels cadastres
i dels valors cadastrals, principalment.
I té la finalitat d'anar actualitzant,
fer sí o no aquestes ponències
i actualitzar o fer la tasca principal
de treure-li els valors que tenen les propietats
i els béns immobles de tot el país, de tot Catalunya.
Està representat també altres membres
de les administracions superiors,
i el que es fa, doncs, aquestes dues reunions l'any,
on hi ha una ordre del dia,
on es parla i es concreten
aquestes metodologies de treball,
s'informa dels criteris que la Generalitat
i el Ministeri d'Isenda han pactat sobre aquests aspectes,
i es desenvolupen els temes corresponents
al que són els del cadastre.
Per tant, és el centre de gestió del cadastre.
I hi està tothom, totes les administracions, representades.
Però a mana del Ministeri d'Isenda,
presidir, en aquest cas, per la regidora regidora
de l'Ajuntament de Barcelona, perquè és el que té més pes,
és l'àmbit de l'àrea metropolitana.
D'acord, doncs, hi ha intervencions.
Sí, Josep, sisplau,
volia saber el tema de cadastre,
actualització del cadastre.
Si no ho dic malentès, el cadastre el tenim...
Sí, perdona.
Ara millor? Sí, perdona.
El cadastre no el teníem que actualitzar,
perquè el teníem allò que fa temps que no l'actualitzem.
Estant-ho allà va bé perquè no l'actualitzem?
És un pura favor?
O les s'actualitzaràs? Farà una regularització?
Vindrà una clatellada? Pots informar, sisplau?
Hi ha més coses?
Gràcies. Doncs aleshores,
és fer un pre, i és que com a vocal,
quan vagis a la reunió, si ens pots informar
que has anat a la reunió, i segon,
si pots demanar allà que les actes d'aquestes reunions
siguin públiques.
Gràcies. En tot cas, com que la tindré jo,
la trasmetaré, però ens sobta de la manera
que t'expresses perquè sembla que vagi amb un organisme
fosc, opac i no sé què,
on a vegades veus el conseller de la Generalitat
sentat allà, o a vegades veus
el delegat territorial del Ministeri d'Isenda,
que és l'únic que us sugereixo les persones
que ens estiguin escoltant o mirant, que facin la recerca
per internet i veuran que realment, almenys a nivell d'internet,
és molt complicat trobar informació d'això.
Quico, a veure,
una revisió cadastral
en aquests moments és la petició d'una ponència.
Per tant, la ponència l'hauria de demanar aquest ple.
D'acord? Aquest ple la demana, i que estigui jo
o no com a vocal no té res a veure.
Hi ha uns criteris objectius que s'han de complir
i un encàrrec que s'ha de fer i un análisis i un estudi.
Per tant, que estigui o no estigui, això és una metodologia
i molt amb la legislació vigent.
D'acord?
Tinc entès que ja ho vam comentar en un altre ple,
això, que hauríem de... És un debat històric, aquest.
Exacte, ho dic. És com el Guadiana, això.
Es farà algú, pregunto, o ens interessa o no,
o vindrà el que deia abans.
De sobte ens fotrem un clatellot.
Hem parlat molt, si hem de parlar amb un monogràfic
en una reunió específica, doncs en parlem-ne.
Però, efectivament, hi ha bastants ajuntaments de Catalunya
que tenen una ponència antiga, la nostra del 96,
i, per tant, una revisió dels valors cadastrals
comportarà, sí o sí, un augment significatiu d'aquests valors.
Els mecanismes que tu tens són limitats.
I això, o hi ha una singularitat
que és molt difícil d'aconseguir
cap a aquest ajuntament, cap a aquesta ponència futura,
o serà molt difícil que la ciutadania
accepti, d'alguna manera,
aquest augment molt significatiu.
Tu tens uns valors, uns coeficients,
i el Ministeri t'ofereix uns topalls
perquè aquest augment es vagi amortiguant en el temps.
Però aquest simulacre, quan es fa,
té un salt molt important.
Estàs parlant de zones molt importants del municipi
que farien un salt important
d'aquest augment cadastral.
Això ho hem explicat moltes vegades.
És a dir, un exemple molt clar.
Agafeu cadascú de vosaltres, que esteu aquí,
al rebut de l'IVI quan gira l'Ajuntament.
El mires, els que tenim propietat.
Escolta, què posa aquí? 70.000?
Invento, eh? Tu multipliques per dos.
Si aquests dos són 140.000,
diu, escolta, jo crec que a casa meva
el meu pis val 140.000. Si dius que sí, està bé.
Si dius que no, dius,
hòstia, 140.000 no, no me'l vendria mai, aquest pis.
100.400. Doncs aquesta és la diferència.
Aquesta és la diferència.
D'acord? Anem directament a Gina Pol.
No, però ja l'havia demanat jo abans la paraula
i l'he sent a la Laia, no?
No, perquè const inacte que la Comissió Informativa
d'Economia i d'Alcaldia es va parlar d'aquest tema.
El grup ha tingut accés a tot l'expedient.
De fet, la Pepa i la Laia van tenir dubtes sobre l'expedient
que es resolvia a correu electrònic. Per tant, es va informar
la mateixa Quima, la regidora, va informar que ella alguna vegada
havia anat a les reunions i va explicar una mica què és el que es feia
en aquelles reunions. Per tant, per part d'aquest Ajuntament,
màxima transparència respecte a la informació
i que cadascú entomi les seves responsabilitats.
Doncs vinga, Flotes vol intervenir.
És que ja fa bastant de temps que l'alcalde ens va dir,
per exemple, de resultes d'aquestes reunions
sobre el tema dels valors catastrals,
que fa temps que ens ho va dir això,
que el 2016, per exemple, es faria una actualització
dels valors catastrals automàtica, apretant un botó,
que després, quan estem al 2019, el 2016 ha passat
i aquesta actualització, apretant un botó, no s'ha fet.
Jo per això pregunto què és exactament aquesta entitat
o aquest organisme i exactament per què serveix i què es fa.
I pregunto quin és el contingut de les reunions
i perquè és que, és clar, després el representant
en aquest ple explica coses que es diuen en aquest lloc
que després no passen i aleshores, doncs,
bueno, el millor és que ens ho hem de plantejar, no?
Gràcies.
Ens podem plantejar el que vulguis, però a veure,
efectivament, el Ministeri és enda en el seu moment,
anys després de... i estem parlant del nomenament
d'un representant i estem parlant del que no toca,
però, bienvenido a ser al debate.
I jo parlo del nomenament només.
Sí, però m'estàs preguntant sobre si s'ha canviat
o no s'ha canviat el criteri de les ponències.
No, no, jo el que estic dient és que en aquestes reunions
ens expliques coses que s'han parlat en aquestes reunions
o acords o coses que passaran fruit de les converses
que s'han tingut en aquest àmbit que després no són.
Aleshores, bueno, simplement per això jo demano, doncs,
que la Generalitat sí es pot accedir en aquestes actes,
en aquestes reunions, sàpiga el contingut,
sàpiga exactament per què el representant que és qui
ens ha de transmetre la informació que es parla en aquest lloc,
doncs a vegades la informació que ens ha transmès
no és la que realment acaba sent, simplement és això.
No, això no és així. Això no és així.
Pots fer la demagogia que vulguis, però això no és així.
És a dir, el que es fa en aquestes reunions
el Ministeri d'Economia i Isenda diu, escolta, anem a proposar aquest tema
i informa, efectivament, que en aquell moment,
doncs, i a més ho diu, i ho publica a la premsa
i ho diu tothom, i vota tothom.
O sigui, vota la Generalitat, voten els ajuntaments grans,
el Ministeri, etcètera, etcètera. Escolta, hi ha una proposta
que no hi haurà imponències i a partir d'ara,
me'n remunto, el 2009-2010, hi haurà una valoració online.
Per tant, una cosa que ens semblava lògica
i és el mateix Ministeri que tira enrere
el meu vot, pobre de mi. És a dir, pobre de mi el meu vot.
El Ministeri tira enrere i diu, escolta, i no, això no serà així.
No hi haurà un mecanisme permanent online
que dirà cada segon que val la casa de cadascú.
I torna a plantejar fa tres anys fer ponències.
Farem una altra ponències.
Com si d'aquí tres mesos volem proposar una altra cosa.
Però mana qui mana amb això.
Bé, anem directament a la votació d'aquest punt.
Vots a favor.
Partit Socialista, movem.
Abstencions de la resta de grups. Correcte.
El donaríem per aprovat. Continuem.
Anem al 2.2, que seria l'àrea de política territorial
d'habitatge i medi ambient.
El 2.2.1 correspon al conveni entre l'àrea metropolitana
a Barcelona i l'Ajuntament per la prestació del servei públic
de transport col·lectiu urbà de viatgers al municipi
d'Aleix-Laurea Miró.
Joan Maria Ranyet té la paraula.
Gràcies, senyor alcalde. Bàsicament, aquest és el que proposem
al ple és l'aprovació de la signatura del conveni
amb l'àrea metropolitana d'un servei, el del transport urbà,
que amb la modalitat que aquí es regula,
està en funcionament ja des del mes de març,
amb el que va exaurir-se l'anterior conveni
també amb la mateixa entitat
i que tenia una formulació diferent.
El conveni té una durada de 7 anys, bàsicament,
i és una excepcionalitat, perquè va acompanyat
d'un procés d'inversió, el del material mòbil,
els autobusos, que té un període d'amortització
que requereix perquè l'actuació es pugui acabar produint
de passa al 4.
Per això hi ha un apartat en concret que es diu
que aprenem aquesta excepcionalitat.
Val la pena dir que, a diferència del conveni anterior,
amb aquest queda palesa el fet que els autobusos
no aniran a càrrec del propi conveni,
per tant allò l'Ajuntament haurà d'assumir
la part proporcional de la seva amortització,
sinó que amb aquest tema l'àrea metropolitana
és la que assumeix la compra de tot el material
que, com ja es va informar a la comissió informativa,
valgui la rebondància,
seran autobusos híbrids,
però que inclús la modalitat,
per tant allò elèctric i amb motor d'explosió,
però que bàsicament les millores tècniques,
per allò que ens asseguren,
podran arribar-hi quasi amb un funcionament
completament elèctric, per tant contribuint
a que no hi hagi una emissió de gasos CO2.
El conveni per aquest 7 anys,
el tema important,
és que l'Ajuntament el que fa és participar
o comprometre's a participar
fins a un determinat nivell del dèficit
que es pugui generar,
un dèficit que és el resultant
del cost del servei
menys el que paguen els viatgers
amb el seu ticket,
amb el seu billet,
l'aportació que fa l'àrea metropolitana
i la resta que és el que fa l'Ajuntament de Sant Just.
Aquest dèficit s'ha calculat en funció del resultat
de l'any 2018,
actualitzat amb el primer any amb el 1,7%
i després cada un dels altres 6 anys
amb un 0,34%,
en els índexs de l'IPC,
ens trobarem per sobre.
Una durada com la de 7 anys,
com les coses poden acabar canviant molt,
també el conveni contempla uns graus
de flexibilitat i capacitat d'adaptació
de dos tipus. Una, la petita,
la de petites modificacions,
si un dia hi ha contaminació que surti més autobusos
en aquests dies perquè tenim els cards
i ha d'anar per una altra banda,
i que aquestes són modificacions que no requereixen
cap tipus d'acord important,
i hi ha altres modificacions que poden ser més importants.
Aquestes sí, s'han d'assolir per unanimitat de totes les parts
i han de ser ratificades per aquest plaer.
Per tant, tenim capacitat d'adaptar-ho
i permeten que els hi digui que haurem d'estudiar
aquestes modificacions. Tothom sabeu que fa uns 6 mesos
que s'ha posat en marxa una nova línia interrobana,
com és l'E30, haurem de veure aquesta línia,
quins resultats ho donen i quins efectes
es pot produir, inclús amb l'utilització
del just metro, si n'hi ha o no,
l'haurem de fer amb el seu moment la valoració
i haurem de poder-la valorar. Aquestes coses
les podrem fer. A més a més, que el conveni contempla
que la pròpia línia de l'E30
pugui estudiar-se, la possibilitat
que es perllongui fins a l'estació de tren
de Sant Feliu, comunicant, per tant,
d'una manera molt ràpida al Masjui Sant Just
amb l'estació del tren i, per tant, oferint
una nova modalitat de connexió,
ja dic els de Masjui Sant Just,
però en realitat serà a tota la població
de Sant Just a la Calidona. Per tant,
aniríem amb una línia que tindria un punt
de connexió i d'intermodalitat amb connexió
amb la línia del metro i també amb la línia
de ferrocarrils de Renfe a Sant Feliu.
Aquests són els grans trets dels aspectes
i val la pena dir que aquest és el conveni
que vaig trobar allà, d'alguna manera,
parlant, negociant per l'anterior regidor
que li agraeixo tota la feina que va fer
perquè m'ho ha posat molt fàcil, en aquest sentit,
i jo he seguit la seva sent amb aquest tema.
Molt bé, faríem intervencions,
de manera major és el cas.
Sí, per nosaltres, en principi,
el conveni de forma subjectiva sembla favorable.
Tot mateix, si es vol entrar amb els números
i fer una evaluació més subjectiva,
objectivitzar si l'import aquest és correcte o incorrecte.
Això ens avoca a fer una abstenció
i més quan encara hi ha zones de Sant Just
que tenen comunicacions deficitàries
o insuficients amb Barcelona.
Per aquests motius farem l'abstenció.
Molt bé, Quico Ferrer, de Ciutadans.
Sí, gràcies. Des de Ciutadans votarem a favor,
però abans m'agradaria, Joan Maria,
els canvis a les modificacions substancials
que poden haver-hi, que hauríem d'anar a ple,
de què podríem estar parlant, sisplau.
Sí, sí, en un cas, fem la roda millor,
i tancaria el piment. Jordi, porta.
Ara.
Bona tarda a tothom.
Gràcies, Joan Maria,
que ha explicat que vam treballar amb aquest conveni
i no només per això el votarem a favor,
sinó perquè creiem que realment
és un conveni molt beneficiós pel municipi.
Bàsicament, perquè blinden 7 anys
que només paguem un terç del dèficit
del Just Metro i del Just Tram
i que no paguem un euro
ni per l'L10, ni per l'L46,
ni per l'L30, ni pel 63,
ni pel 157, ni per l'L50, ni per l'L51,
ni per l'L60, ni per l'L61, ni per l'L64.
Busos que passen cada 15 minuts,
totes les hines que he dit, entre 15 i 20 minuts.
O sigui, hem blindat a 7 anys
vista un import, una contribució
molt, molt, molt, molt per sota
de l'oferta que tenim de transport públic
al nostre municipi.
Pel nombre d'habitants que som i el transport públic que tenim,
podem estar molt, molt agraïts
i contents.
Per tant, aquest conveni ens deixa
respirar 7 anys, els 7 anys que venen, molt tranquils.
Sí que és veritat, i com apuntarà el Josep Maria,
que caldrà canvis importants,
que segurament s'hauran de renegociar
i modificar el conveni si es vol fer canvis importants,
però estem segurs que l'Arem Metropolitana
anirà d'acord en aquests canvis
i que anirem plegats fent aquest camí.
I poca cosa més a dir.
Votarem a favor.
Molt bé, seguim la roda. Laia Flotats,
companya d'alcaldia republicana.
Gràcies. Bé, nosaltres també votarem a favor.
Entenem que, tot i que estem d'acord amb el Carles,
el representant de la CUP, que hi ha barris i zones de Sant Just
que estan mal connectades amb transport públic,
entenem que aquest conveni és una millora,
en tant que, per exemple, una de les coses que ens agraden força
és la renovació de tots els vehicles
per vehicles híbrids i més ecològics,
que és molt positiu.
Es consoliden les rutes que ja tenim i les freqüències que ja tenim,
que anteriorment es van estar augmentant, amb el qual també és bo.
I, a més a més, es contempla la possibilitat
que aquest conveni tingui modificacions
i ampliacions per tal de donar cobertura
en aquests barris que actualment no tenen bona connexió.
I, per tant, el que em placem és el regidor de mobilitat
que segueixi treballant amb l'AMB
per poder millorar aquesta mobilitat.
I sí que també fer una puntualització,
i és que els veïns i veïnes de Sant Just ja fa molts anys
que estem pagant el tribut metropolità,
que, entre d'altres coses, és per finançar el transport,
i, per tant, que d'alguna manera, encara que a través de l'Ajuntament
no s'estigui pagant més, sí que des de la butxaca
del contribuyent de Sant Just ja fa molts anys
que sí que estem pagant un tribut especial
per aquest transport públic i que potser durant anys
hem tingut cert dèficit, tenint en compte
que som una població tan propera a Barcelona
i on fa falta una bona connexió amb transport públic
precisament per evitar que la gent faci servir
el vehicle privat. Moltes gràcies.
Una puntualització, deia la Laia Flotats,
que estem pagant el tribut metropolità sobre el transport.
Aquest tribut no es paga. Ja fa temps que no s'està pagant.
El tribut metropolità del transport no es paga.
És el que antigament es coneixia com el recàrrec del transport,
que es paga en base al valor catastral, va referenciat a l'IVI,
i que actualment no té aquest nom, sinó que té el nom de tribut metropolità.
El tribut metropolità el pagues per diferents coses.
Pagues per la gestió de residus, pagues per les inversions,
pagues per el transport, pagues perquè si vols fer
una escola bressol o vols fer una biblioteca.
És el tribut metropolità. El tribut metropolità del transport
ja fa uns anys que no es paga exclusivament per això.
Es paga efectivament el tribut metropolità que inclou
tots els àmbits de gestió a l'àrea metropolitana.
Només quedava la contesta que el regidor de Ciutadans,
bàsicament és la clàusula quarta la que preveu
que les modificacions han de ser de caràcter substancial.
És a dir, si nosaltres decidíssim o poguéssim o veiéssim
que alguna de les línies ha de modificar el seu correcorgut
donant-li més llargària o modificar les freqüències, etcètera,
perquè realment veiéssim que això és necessari,
aquests elements sí que són substancials i, per tant,
com qualsevol modificació d'un contracte administriu
de caràcter substancial ha de tenir el seu corresponent acord
per poder-se adaptar sempre dintre d'uns determinats límits.
I, per tant, factors que podríem ara plantejar,
un dels elements que en aquest moment està estudiant
l'àrea metropolitana, que ja li hem demanat,
i és que faci un estudi per veure si sobre alguna d'aquestes línies
es pot implementar un transport de demanda
que doni servei als veïns de Can Candeler.
Aleshores, si fem aquesta modificació hem de parlar
de qui ho paga, qui ho ha de pagar, com s'estableix, etcètera,
però seria una modificació que va a més a més del conveni
perquè això en aquest moment no està previst.
Aquest seria un element que explicaria que això es pot adaptar,
que no hem d'esperar set anys, hem de veure què és el que suposa,
qui ho paga i com es fa i quin servei donen,
i des d'aquesta perspectiva s'hauria d'analitzar i vindria aquest ple
perquè es pogués tothom conèixer el que suposa,
si hem de portar més diners o no hem de portar més diners
o queda inclòs dintre d'una reorganització del servei.
Aquests són els elements que sempre succeeixen i que es plantegen.
Perdona, la freqüència i la distància...
Però vull dir que està acotada, és a dir,
si l'autobús passa cinc vegades, a partir de la sisena és substancial.
Això tenim contracte, està escrit, els quilòmetres...
Una mica el tema és aquest, per saber-ho.
Amb la resolució que provem hi ha el calendari,
l'interval de pas i les expedicions que es fan
i el dibuix del recorregut, tant del just metro com del just tram.
Per tant, allò forma part del contracte i del conveni.
Les modificacions sobre aquest tema
són les que s'han d'acordar de manera conjunta
i no pot imposar-la, no ens la podem posar a l'àrea a nosaltres,
ni nosaltres a l'àrea una modificació si és de caràcter substancial.
L'hem de pactar perquè modifiquem un pacte entre dos.
Doncs anem directament a la votació.
Vots a fora del conveni, unanimitat dels grups.
Ah, no, perdó, extensió de la CUP.
Correcte, el donaríem per aprovat amb l'extensió de la CUP. Seguim.
Anem al 222, que seria la proposta de requeriment previ
per la revisió de la condició d'eficàcies alerta
a la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat
de 10 d'octubre del present any.
D'aprovació definitiva de la modificació puntual del pla general metropolità
al front nord de la carretera real
entre carrer Blasco i Garay i la vinguda a la Riera,
i ho exposa també en Joan Maria Ranyer.
Això com diu el regidor de la CUP,
si alguna vegada els tràmits administratius
fossin una mica més senzills i comprensibles,
aniria millor. Per això intentaré explicar una cosa
que té una certa complexitat jurídica, però que és bastant més senzill.
El dia 28 de març del 19,
aquest ple va aprovar de manera provisional
la modificació d'un planejament
que afecta al que tots coneixem
com la zona on estan l'Azeros Vergara i Frigicoi,
per posar els comercials.
Amb unes determinades condicions,
edificar el viaditat i amb un repartiment de càrregues
entre els propietaris.
El dia 10 d'octubre,
el conseller va ratificar la proposta
que li feia la Comissió Territorial d'Urbanisme
en el sentit d'aprovar-lo definitivament.
Fins aquí, tot perfecte, no hi ha cap problema.
Però la Generalitat va plantejar
una preocupació i li va afegir una prescripció
intentant aconseguir dos o un conjunt d'objectes
que al nostre entendre
ja estaven amb l'aprovació
que l'Ajuntament havia fet el mes de març.
I què era la següent?
La primera era que la sonificació diferenciada,
que hi hagués una sonificació diferenciada,
perquè resulta que els interessos
i els ritmes d'un dels promotors
i el d'un altre són diferents.
Mentre el de Aceròs Vergara pot anar ràpidament,
l'altre sector
té un ritme molt més lent.
I parlant allò, el que es volia aconseguir
és que tot tingués un tractament unitari
però amb uns ritmes diferenciats.
Això es aconseguia
en base als dos sectors.
Es volia aconseguir, evidentment,
que hi hagués un equilibri entre els dos sectors
perquè no quedés una situació de desequilibri
en relació amb l'altre,
i també, com tota modificació de planejament,
que cadascuna de les parts fos viable en si mateixa.
Tot això ho garantia la modificació
que va aprovar aquest ple el 28 de març del 2019.
Perquè, si no,
no farien una aprovació definitiva com la que s'ha fet.
Però amb un plantejament d'última hora
la Generalitat va dir
que volia reafirmar més aquest tema
i va proposar una modificació.
Aquesta modificació complica administrativament la gestió.
I després de parlar amb la pròpia Generalitat
vam acordar que faríem un requeriment
que no és un judici,
que no anem a un tercer,
sinó que li anem a demanar al mateix conseller
que analitzi la seva resolució
i deixi sense efecte les prescripcions edicionals
i que ho aprovi íntegrament.
Perquè, amb les prescripcions que ens han donat,
entenem que no s'aporta cap valor afegit
a defensar aquells criteris que defensa la Generalitat
en aquests que deia.
Un plantejament unitari amb gestió diferenciada
i amb un equilibri econòmic entre les parts.
Des d'aquesta perspectiva, aquest és un plantejament
que té molt de formal.
Jo he intentat traduir-lo al llenguatge de persones normals,
però sempre ens passa de vegades
que quan hem d'escriure aquestes coses costa molt més.
Per tant, el que plantegem aquí és demanar-li al conseller
que reconsidiri aquest afegitor que van posar,
perquè creiem que no aporta valor afegit,
donar-li l'oportunitat que ho faci
a través d'aquest requeriment
que ha de tenir una resolució per part seva
i l'altra cosa, evidentment, el que plantegem aquí
és facultar l'alcalde perquè faci l'escrit corresponent
en aquest sentit.
Molt bé, doncs anem a intervencions.
Malgrat els esforços del senyor regidor,
nosaltres ens veiem incapacits d'arribar a una conclusió
respecte a aquest tema,
perquè l'expedient és força complex
i no arribem a veure quins interessos
s'hi esquenien per una part o per l'altra
i si té les seves bondats a provar o no a provar
aquest tema. Per tant, ens veiem abocats a abstenir-nos.
Molt bé, Quico Ferrer, no?
Voleu parlar o no?
De moment,
té quatre regidors.
Aviam,
Josep Maria, perdona.
Jo entenc que aquí hi ha un problema
que és que hi ha una de les parts
que està desfavorida,
que no sé si és frigicoi,
que vol anar a un altre ritme.
No pot assolir el ritme del nou promotor
que vol fer totes aquestes vivendes.
Jo entenc la preocupació de l'Ajuntament
de poder tindre el que és consensuar
d'arribar a un acord perquè
els dos que estan afectats
estiguin còmodes.
Dit això, entenc que la modificació aquesta
de l'escrit que ha de fer des d'aquí de l'Ajuntament
valereu per les dues parts perquè al final
el tema és aquest.
Seguim la roda? Sergi Seguida, Esquerra Republicana,
té la paraula.
És normal que en tramitacions de planejament
hi hagi textos refosos per entendre'ns
que al final és el que acaba recent.
Era una possibilitat que hi havia quan vam iniciar aquesta tramitació
però només recordar a la sala que aquesta
modificació del PGM la vam fer amb dos objectius.
Una era aterrar el sostre de la vall
que ens vèiem obligats a aterrar per sentències judicials
i segon, i aprofitant que estàvem obligats a això,
doncs si podíem treure el màxim rendiment possible
en quant a habitatge protegit,
habitatge públic, cosa que també passava.
Per això des d'Esquerra vam aprovar
i tirar endavant aquesta modificació del PGM
i per tant aquí també ens vèiem obligats a continuar donant-hi suport,
sobretot per no aturar aquesta tramitació administrativa
perquè crec que ens interessa a tots com a municipi
poder donar sortida a aquest acord.
Continuem, Laia Flotats, tancaria el ponent.
Gràcies.
A veure, és que és una mica complexa d'entendre això.
Perquè, per una banda,
és comprensible que l'equip de govern
defensi la modificació de planejament
que es va aprovar a l'anterior mandat,
que més o menys aneu els mateixos,
i és comprensible que defenseu que el que es va fer és correcte
i així ho has fet, Josep Maria, ens ho has explicat,
ens has dit que es complien aquests objectius
que estiguéssim diferenciats entre dos sectors,
que hi hagués l'equilibri, que fos viable en si mateix,
que fos diferent dels promotors,
fins aquí ho entenem, però aleshores,
si qui fa l'aprovació definitiva és la Generalitat
i la Generalitat fa una objecció,
o sigui, el que no acabem d'entendre
és perquè aquesta objecció no encaixa,
no acabem d'entendre, perquè, per una banda,
ens has explicat que s'ha aprovat, per tot el que he dit,
si no, no s'hauria aprovat definitivament, ho has dit tu,
però, per altra banda, la Generalitat fa aquesta objecció
i no acabem d'entendre perquè aquesta objecció és un problema,
no ho entenem.
Si ens ho pots explicar, no sé, i sé que és complicat explicar-ho.
Gràcies.
Molt bé, doncs en Joan Maria Tancaria.
Molt bé, evidentment, nosaltres sí que tenim una preocupació
perquè la figura que planteja la figura
organitzativa i que planteja la Generalitat
amb la seva prescripció és passar de tenir dos sectors
a tenir un sector amb dos polígons.
Això algú en pot dir, bueno, és una cosa que no té...
A veure, no és massa complicada, no?
Per què planteja la Generalitat
que hi hagi un únic sector amb dos polígons?
Perquè vol garantir que hi hagi...
que tot sigui, més o menys, que correspongui
amb una línia general.
El problema és que els dos sectors que s'havien definit
ja partien d'una consideració general,
estaven damunt de la taula i s'aprovaven des del primer dia.
Per tant, l'objectiu que volia aconseguir la Generalitat
no es produeix. Quin és l'efecte negatiu
que produeix aquest tema a aquestes alçades?
Fer un terrafós significa tornar a obrir
un període de temps que no aporta cap modificació
perquè ni es modifica
l'edificabilitat ni es modifica
el repartiment de les edificabilitats que hi ha
en relació amb aquest tema,
però endarrereix la possibilitat d'analitzar
o obligarà a si hi ha un únic sector
i hi haurà un únic pla de millora urbana
que fixarà obligacions sobre els dos propietaris
i aleshores hi ha la dificultat
que un que té uns interessos que li porten a anar
més junts amb el temps perquè no pensa
desmuntar la fàbrica de moment,
es podria trobar que aquest pla de millora urbana,
com al majoritari sí que té un interès
i això funciona per majories,
tenim una incògnita de si això li anirà bé
a algú que està afectat amb aquest tema
i el que sí que produeix de totes a totes
és un endarreriment administratiu que dificulta
i que té una finalitat que és la degeneració
i aportació a l'Ajuntament
d'un conjunt de vivendes que podrem col·locar
amb habitatge social i de lloguer
al voltant de Cent a Sant Just
com a cessió per part d'aquest promotor
s'endarrereix amb el temps en un moment
en què aquesta és una necessitat social.
Com creiem que no s'aporta cap element
ni cap element de discriminació
positiva cap de les parts,
creiem que eliminant aquest tema
els drets de tothom es mantenen,
no hi ha cap situació d'aquest tipus
i es permet anar una mica més ràpid
amb una de les promocions i més lent amb l'altra
que és un dels objectius que nosaltres teníem.
Des d'aquesta perspectiva li hem fet evident això
i sense dir-nos així ni no perquè
evidentment ningú pot dir el que succeirà
amb un requeriment quan no està fet
perquè això seria prejudicar quin és el resultat
abans d'aquest tema.
Han dit que no veiem malament que els hi plantejéssim
com a mínim per donar-los una possibilitat d'estudiar-ho
a veure aquests criteris que nosaltres plantegem
que els puguin estudiar i ells mateixos,
en general, puguin inclús veient adequat
aquesta segona consideració que nosaltres li fem,
que és deixar-ho amb l'aprovació, amb les condicions
que li va proposar el ple al mes de març.
Jo entenc que per una força que no ha estat
posar-se al dia aquest expedient quan l'obres,
la proposta de resolució
em sembla que és la cinquena pàgina o la sisena pantalla
de relacions de documents
i per tant, això i jo, hi ha cent i pico
de documents, alguns amb un
tamaig voluminós. Ja entenc que aquesta cosa
és un màster accelerat que és difícil de poder fer
i més quan és un únic representant.
Però en tot cas, jo sí que us demanava la confiança
amb la idea que aquí no és una cosa que hi hagi sortit d'una ava,
sinó que ve d'una trajectòria anterior i que té
darrere un conveni que es pot explicar
la seva bondat, que com deia el representant d'Esquerra
té dos finalitats, una, fer aterrar
la edificabilitat de l'avall dintre
d'un casc urbà, per tant preservar l'avall
i que no s'edifiqui, i la segona, que a més a més
hi hagi unes contrapartides cap a la població, amb el sentit
que hi hagi la generació d'habitatge de lloguer assequible
amb la qual la gent pugui
tenir una alternativa que avui al mercat no li foreix
ni l'estat espanyol.
Molt bé, la FH vol intervenir sempre recordant que tancaria
també en Joan Maria.
Gràcies. Aleshores entenc que
si féssim aquest text reforç tal i com demana la Generalitat
el que sí que passaria és que als promotors
els canvien les obligacions.
Perquè has dit que haurien d'anar junts, aleshores.
Bàsicament, pel que dius, ara
el que teníem aprovat aquí al ple
se'ls permet anar a ritmes diferents.
En canvi, si atenguéssim aquesta objecció de la Generalitat
i féssim el text reforç, el que estaríem provocant
és que els obligaríem anar en paral·lel,
conjuntament, és a dir,
els canvien les obligacions.
Jo ho pregunto perquè
si fem aquest requeriment i la Generalitat
no contesta que no, quines conseqüències té això?
No sé fins a quin punt
anem més ràpid fent aquest text reforç
que no fent el requeriment. Quines garanties tenim
que el requeriment resultarà positiu?
Està tan drà com nosaltres volem?
I quines conseqüències hi ha si això no passa?
Clar, el tema és aquest.
Aquest reforç perjudica
el que és el promotor,
en certa manera, perquè
li retrasa el que són les obres.
Entenc que fins que no fem el reforç
i fins que no hi hagi un veredicte
o una contestació
que comencin els dos en paral·lel
o que comenci la primera fase
i després la segona fase, en aquest cas
els de Frigicoi, que són els primers interessats...
Els segons.
Són els interessats
en allargar-ho el màxim possible
per tindre amortitzat la seva fàbrica.
El posicionament de l'Ajuntament
és complicat.
La pregunta que feia la representant
de Junts per Catalunya
de l'alcaldia republicana,
no vull fer ser gallec, però us diria que o no.
Pot ser que sigui o no.
Precisament aquest és el problema.
És que obrim una incògnita on no hi havia una incògnita.
I hem d'aconseguir
que amb la revisió del text reforç
li mantinguem els ritmes diferenciats
perquè parlem d'un únic sector amb dos polígons
i el millor que podem aconseguir-ho.
Però avui, que això ho tenim garantit
amb la formulació que va aprovar l'Ajuntament,
s'obre una altra vegada el maló.
I aleshores, aquest és un element
que pot ser que no hi arribin acords
perquè el fet que estiguessin diferenciats
és una petició que fa frisicoi en funció de les seves.
I que l'Ajuntament va respectar i va plantejar amb aquest tema.
Per tant, podria ser que el millor
aconseguíssim amb un text reforç
mantenir aquest tractament diferenciat.
Però podria ser que no ho poguessin aconseguir.
Per això no dependrà exclusivament
del que l'Ajuntament vulgui,
sinó que també té en funció el que volen
els dos propietaris, dos promotors dels dos sectors.
I des d'aquesta perspectiva
s'ha de reconèixer una cosa.
És a dir, el requeriment previ en 30 dies
l'Agenitat, diguem-ne, se'l termini
per contestar-lo.
Si no en contesta, el silenci administratiu
voldria dir que és negatiu.
I si és negatiu, el mandat
que ha plantejat el conseller és el que és.
Possiblement ja valorarem el moment en el que sigui
si hem d'esperar una mica més
que a vegades no t'ho diguin els 30, sinó els 35 o els 40
o qualsevol altra cosa.
Però obrir un terrafós vol dir molt més temps.
Possiblement la redacció,
l'aprovació del ple, l'exposició,
si m'equivoco la secretaria dirà
algunes terminis amb aquest tema.
L'exposició pública, el trasllat
a la conselleria comportaria
un decalatge de 5 o 6 mesos, o 4, no ho sé,
jo ara soc incapaç de fer-lo perquè no tinc el raig,
però us deien 4 o 5 mesos més per arribar al mateix punt,
amb el millor dels casos, al mateix punt amb el qual estem ara.
Ens sembla que no té massa sentit
perquè després haurem de tramitar el pla de millora urbana
i després fer els plans executius.
No són coses senzilles.
I per tant, fins a aquesta resolució i aquests elements
ens podríem ajornar un element.
I ens sembla que el conjunt ja estava prou definit
i prou pactat entre tothom per aquest tema.
Si no, la veritat és que nosaltres,
l'oposició pública que hi ha amb aquest govern,
jo crec que la totalitat i tothom,
les resolucions administratives i judicials tenim un bici,
les acabem acatant i les acabem complint.
Ens agraïm més o ens agraïm menys?
Molt bé, doncs d'acord,
si voleu fer una altra roda d'intervencions, ciutadans.
Josep Maria, una cosa.
Em poso amb l'operador més desfavorable,
en aquest cas Frigicoi.
Frigicoi va arribar uns acords amb vosaltres
per poder assedir el que és...
És d'iniciativa privada, el planejament.
Ja ho he remarcat, però no és d'iniciativa
del ple municipal de l'Ajuntament.
Els propietaris, escolti, volem fer això amb uns acords,
però és d'iniciativa privada.
El punt de partida és aquest.
Però entenc jo que l'operador, en aquest cas,
Frigicoi, l'empresa que està afectada,
va demanar una sèrie de coses, en aquest cas,
el que estàvem parlant fins ara.
Jo fins al 2022 o al 2024, el que sigui,
no puc anar-me'n d'aquí, el que sigui, 25.
La pregunta meva és,
l'Ajuntament té algun compromís o en cas
que no es pugui arribar amb aquesta data
que l'operador va demanar de poder-se anar...
¿Podem sortir escaldats?
¿Ens pot reclamar alguna cosa, aquest operador?
Imagina't que l'Ajuntament,
la Generalitat diu, escolti,
m'heu de començar els dos a l'hora.
I aquest senyor no se'n vol anar.
La pregunta és aquesta.
No sé si hi ha un compromís, l'Ajuntament,
o l'Ajuntament.
L'haia flotat si tancaria en Joan Maria.
Aquest requeriment qui l'ha de resoldre?
El conseller que ha fet l'objectió
ha de resoldre el requeriment.
Els requeriments previst
s'aixequen davant de la mateixa autoritat
que més la resolució.
Per tant, és un tema amb què ell mateix,
si li convencen els raons que nosaltres li aportem,
ha de no haver de passar perquè un tercer li digui
que l'administració un cop resolt només fer-lo
en base a un requeriment d'aquest tipus,
en base a que apreciï ella mateixa d'ofici
que s'ha equivocat i ha comès una illegalitat, cosa que no és el cas,
o bé que hi hagi un tercer, un jutge,
que li mani fer una cosa diferent al que ha fet.
Aquest és el procediment més tou
i el mateix que ha resolt se li demana que reconsidiri la seva resolució
perquè pot produir uns perjudicis
que amb la seva resolució, dintre de tota la seva voluntat,
podria fer-lo. I en cuanto al tema,
jo no tinc constància que tinguem cap acord
amb Frigicoi més enllà de la seva voluntat
que hi va demanar de cinc anys,
però no hi ha un conveni que digui que si no ho faig amb cinc anys
l'Ajuntament li ha de pagar etcètera.
Jo no tinc cap constància que això estigui,
no hi ha cap tema, no hi ha un plantejament
que l'Ajuntament tingui signat...
Més enllà de la responsabilitat que tenim tots,
de ser responsables.
El que va demanar Frigicoi era màxim de cinc anys,
potser canvia d'opinió i ho fa el dia següent,
però el que fem és respectar allò que havia demanat,
però insisteixo que és d'iniciativa privada.
Molt bé, entenem que la complexitat del tema,
però ho ha explicat bastant bé el regidor.
Anem directament a votació. Vots a bord del punt.
Partits socialistes, ciutadans, Movem, Esquerra Republicana,
abstencions de la CUP i de Junts per Catalunya
Alcaldia Republicana, el donaríem per aprovat.
Continuaríem. Anem a l'àrea 6 a la persona,
seria el 231, l'adjudicació del contracte
per la prestació al servei bàsic d'ajuda a domicili
ho exposa la regidora Gina Pol.
Doncs sí, ja en el ple de setembre,
tots els grups d'aquest consistori, excepció de la CUP,
van anar a aprovar el procediment obert de contractació
del servei del SAT, i ara en aquest ple el que fem
és aprovar l'adjudicació del servei,
d'acord amb aquelles normes que vam aprovar conjuntament
al mes de setembre. En aquesta licitació es van presentar
fins a cinc empreses, però una d'elles ja no va ser considerada
en aquest moment perquè no va presentar bé la documentació.
Per tant, tot l'informe s'ha fet en base a quatre empreses,
que en aquest cas eren, doncs, Accent Social,
People Plus Innovation, SACEAR Social i l'AUT que no portava,
que era l'AUT SAT Sant Just. D'acord amb les valoracions
que s'han fet respecte als projectes tècnics
i també amb la proposta econòmica i els criteris
de valoració automàtica, finament l'empresa que surt
guanyadora i que obté la millor puntuació és l'empresa
Accent Social, que és la que en aquest ple proposem
que sigui la judicatària del servei. En principi,
aquest servei serà per un període inicial de dos anys
i podria haver una pròrroga més d'un any si en aquest cas
funcionés bé aquesta empresa. Pel que fa als elements
que podríem destacar i que seran nous
respecte a aquesta empresa que es presenta,
ens ofereixen, per exemple, el fet de fer una auditoria.
D'altra banda, hi haurà una línia 900 que estarà al servei
de les persones 24 hores al dia. Aquesta empresa
té un codi ètic enactiu, un codi d'ètica i serveis socials.
Tots els productes que utilitzen també tenen
una etiqueta ecooficial. Treballaran expressament
a l'abordatge de la solitud de les persones
que viuen a les llars. I d'altra banda, un problema
que teníem amb l'anterior empresa era que era molt difícil
fer dependents substitucions i aquí s'aporta un equip
de guàrdia i una bossa de treball per tal de fer
que no es quedi la persona usuària sense servei.
Per tant, estarem al damunt d'aquesta empresa.
És l'anterior Cléfe i havíem treballat amb ella.
Són empreses que s'ha de fer molt de seguiment i molt acurat
i ens proposem poder fer l'explicació corresponent
per poder començar a prestar aquest servei
amb data de gener de 2020.
Intervencions sobre el punt, sisplau.
De major a menor, Carles García, de la CUP.
Sí, nosaltres ja vam votar negativament en les bases
d'elicitació per una raó de principi polític
que nosaltres no ens agraden gens les externalitzacions
i menys en el cas del servei d'assistència domiciliària.
Però és que ara en aquest cas no entenem que tota l'elicitació
s'ha fet de forma transparent i correcta
i a més a més aquí la llei és molt garantista.
Però resulta que veiem que aquesta empresa,
Accents Social, és una de les empreses
del holding ACS del senyor Florentino Pérez,
que es dedica precisament a aquest tipus de negoci
i que té la mala costum de pecaritzar els seus empleats
que majoritàriament solen ser dones.
En aquest sentit, amb independència de l'elicitació
que ha estat en tot moment correcta
i no hi veiem cap objecció,
potser no hi veiem cap objecció
i potser no hi veiem cap objecció
i potser no hi veiem cap objecció.
Tornem a fer un mot negatiu perquè,
pel motiu d'equiteri polític,
ni ens agrada l'estrenurització ni ens agrada la pecarització
i menys encara quan es tracta de dones
en situació d'inferioritat de condicions.
Molt bé. Quico Ferrer vol intervenir.
Bueno, Carles, jo si fos pel tema del Florentino
tampoc el votaria, però hem de votar.
Escolta'm una cosa.
Volia preguntar, Gina,
el tema de l'empresa aquesta que va quedar descartada
per no presentar la documentació correctament,
a nivell de pressupost o a nivell de preu
estava alineat amb la guanyadora?
No es pot mirar perquè no havia passat el segon sobre.
Entenc jo.
I sabem si l'empresa aquesta
era d'aquí, de Catalunya, o era externa o...?
Ho tens tot de l'experiència.
L'empresa de Piramata ho tens tot de la comarca.
Ostres, mira, perdona, gràcies.
No, perdona, disculpa, és que no...
Ho miro ja, bones, disculpa.
Ciutadans votarà a favor.
Més intervencions?
Carre Republicana vol intervenir.
Sergi Seguí.
Només recordar que les bases per a l'adjudicació d'aquest plec
van ser tombades pel Tribunal d'Administracions Públiques
i hem tardat en tramitar-ho per això.
I, a més a més, ho va tombar
en el sentit que les bases volien blindar
que no hi hagués aquesta precarització de les persones
i les empreses, i ho han tirat enrere
i es va haver de tornar a començar.
I si no ens agrada que s'adjudiqui empreses
o grans multinacionals de holdings de Florentinos,
s'està tramitant una llei al Parlament
que estaria bé que tingués el suport de grups
que no la té ara mateix.
Però com que no és el debat, jo només ho apunto.
Igual que vam fer amb les bases, aquí també votarem a favor.
Gràcies.
Nosaltres, que s'acabi adjudicant el servei SAT de Sant Just,
una empresa de CSC, ens acaba d'agradar.
Aleshores, quan al ple de setembre
es van aprovar aquestes bases que nosaltres vam votar a favor,
ja en aquell moment vam fer un apunt,
i és que la llei de contractes del sector públic
a penja d'una directiva europea està pensada
perquè tots els concursos públics es divideixin en lots
per accedir a petites i mitjanes empreses
en aquestes licitacions de l'administració pública.
De fet, s'ha de justificar expressament
quan no divideixes en lots.
Jo recordo que se'ns va explicar que no es dividia en lots
per un tema operatiu, tot i que els preus, per exemple,
sí que estaven clarament diferenciats entre dos tipus de serveis diferents.
Nosaltres creiem que hagués sigut millor
haver-ho pogut dividir en lots,
per repartir aquest contracte,
que són d'uns 800.000 euros l'any,
tenint en compte que són tres anys i que cada any té un preu diferenciat,
aproximadament són 800.000 euros l'any de mitjana,
doncs potser haguéssim pogut repartir això
entre dues empreses que haguessin sigut pimes,
o almenys una hagués pogut ser una pime d'origen català
o catalana o d'àmbit català.
I simplement doncs, donat que sí que vam votar a favor dels plecs,
vam fer aquest apunt,
el resultat és que al final s'ha acabat adjudicant
a una empresa que és una multinacional,
no és el resultat que nosaltres volíem o estimàvem o ens hagués agradat,
i per tant, en aquest cas, farem abstenció.
Molt bé, hi ha alguna intervenció més?
Tancaria la Gina Pol com a ponent?
Doncs sí, bé, pel que deia Ciutadans,
l'empresa exclosa era Piramata,
la informació dels sobres, per tant,
s'invalidava la seva participació i qualsevol anàlisi del contingut que aportés.
Respecte al que deia l'Alaya o el que deia el Carles,
que no els agrada l'assignació,
és que no és potestat d'aquest ple decidir a quina empresa l'assignem,
s'han de complir uns requisits, s'han de complir uns condicionants,
i aquí cap polític pot dir res.
Si presenten el que es demana i ho compleixen, endavant,
i si no, com li ha passat a Piramata, que pot ser molt catalana,
que pot ser molt catalana,
per tant, no podem escollir, hi ha unes normes establertes
que són les que a tothom ha acordat donar-li complement
i malauradament, encara que no ens agradi, així ha d'estar.
El mateix recordava el Sergi, vam intentar de totes, totes,
poder fer que aquestes persones que són totes dones
puguin tenir un sou molt més elevat,
no ho vam aconseguir, ens ho va tombar un tribunal,
i per tant hem hagut d'anar a una licitació típica i tòpica
per tant, pel que diu també la Laia,
de que per què no ho hem fet per lots,
doncs perquè no ens hagués garantit res.
Ara ja teníem una UTE, que era de dues empreses,
una empresa molt gran i una empresa petita,
que és Esprocéa, de nivell català,
amb un pes molt important a la comarca el Basllobregat,
i aquesta UTE no ha estat capaç de complir els requeriments
que havien signat inicialment i han acabat abandonant
una empresa d'un tall o un altre, presti bé el servei.
Cal unitat d'acció per part de l'empresa Copresta,
perquè coordinen un seguit de treballadores en uns domicilis,
han d'estar molt coordinades les persones a nivell de coordinació,
de baixes, de valoració de les persones usuàries,
per tant, com expressava la tècnica responsable d'aquest àmbit,
era important que fos en una unitat,
de fet s'han fet lots amb altres plecs, sobretot vinculats a urbanisme,
i continuen guanyant grans empreses,
perquè no hi hagi una majoria darrere el fet de lots
perquè siguin empreses més limitades.
Sí que seria limitar, depèn de quines prestacions,
empreses vinculades a àmbits concrets del tercer sector,
però no era aquest el cas.
Per tant, sembla que no m'he deixat cap dels arguments que heu comentat.
Sí, Laia Flotats vol intervenir.
Recorda que tancaria sempre la Gina.
El fet de dividir per lots és perquè les quantitats econòmiques es redueixen.
L'hicita o es presenta en un concurs
ha d'ajuntar una solvència econòmica
i va en funció del pressupost de licitació.
Si t'estàs presentant un pressupost de 800.000 euros,
doncs has de presentar una solvència econòmica
per un pressupost de 800.000 euros,
el qual implica que empreses de tamaig mitjà o reduït
potser no poden presentar aquesta solvència.
En canvi, si ho divideixes en lots,
com ho invento, un seria de 500.000 i l'altre de 300.000,
tu com a empresa pots escollir si et presentes als dos o només a un.
Com que el llindar econòmic és més baix,
la teva solvència econòmica a acreditar és més baixa.
El requisit és que no has d'acreditar més diners pels que el licites.
Això afavoreix que puguin entrar les partites i mitjant les empreses.
Principalment és això.
No he entès bé, Gina, si has dit
que segons el tamaig queda més garantit o no la qualitat del servei.
No ho he entès, suposo que no has volgut dir
que segons el tamaig estava més garantida o no la qualitat.
Vull dir que qualsevol empresa de qualsevol tamaig
es pot garantir perfectament una bona execució del servei.
Gràcies.
Regidora Voltanta.
He conegut diferents empreses i el que et deia,
que no està garantit que cap d'elles sigui la garanta
és igual. Quan hi ha implicació de les persones professionals funciona
i quan en aquella empresa hi ha desajustos és quan no funciona.
Pel que fa a la divisió en lotts tindria sentit amb un altre tipus de servei,
però aquí no puc dividir en lotts res, perquè és una unitat d'acció
sobre les llars. Per tant, per molt que vulgui dividir per preu,
necessito un servei que es pugui dividir.
Què divideixo? Les que van a les cases A i les cases B?
No. S'enjusta gestionar com una unitat de servei.
Per tant, aquí no podíem justificar uns lotts.
Pot haver lotts si fas un servei de comunicació
i divideixo l'espai web i l'espai ràdio.
Si fa jardineria hi faig uns jardins d'un tipus i uns parts d'un altre.
Però en aquest cas hi ha una unitat sobre les llars.
Per tant, amb motiu preu no puc dividir per lotts.
No té sentit aquest argument.
Molt bé. Per argument.
Ja he dit que anava a votar que sí,
però és una pregunta, Gina.
Quan es fa el que és un concurs...
Perdoneu la meva desconeixença.
Jo ja sé que soc el regidor nou i aquestes coses a vegades no es conec.
Quan es fa un concurs,
vosaltres no feu un estudi de possibles empreses
que us interessaria?
No? No pot ser?
No.
Ho dic perquè és que
Safi és una empresa catalana
que fa aquest servei i que és espectacular.
Està a tot el món
i no és del Florentino,
sinó que és de...
Molt ràpid.
És que no es llegeix els acords de ple.
Safir és una de les empreses que competia al costat
de les altres empreses i va quedar en segon lloc.
Però un concurs és una excitació oberta
i depèn de l'import harmonitzades a nivell europeu.
Es pot presentar qualsevol empresa de l'àmbit europeu
i nosaltres no podem dir que et presentes tu i tu.
Ja, però no fem un estudi.
El mercat es regula sol.
M'interessa el plec, em presento.
No m'interessa, no em presento.
Soc petita, m'agafa un auto i em presento agrupada amb una altra empresa.
Anem directament a votació
i ja s'ha expressat el vot.
Vots en contra de la CUP,
extensions de JxCat i la resta de grups a favor.
Aniríem al punt 2.3.2,
que seria l'aprovació de la modificació
de les bases del concurs de disfresses de la festa de Carnastoltes.
Li exposa la paraula Regió de Cultura en Joan Basaranyas.
Gràcies, alcalde. Aquests canvis que es proposen
són per a la modificació
sobre com havia funcionat el Carnastoltes en aquests darrers anys
i tenen l'objectiu de millorar-ne una mica el seu funcionament.
Els tres canvis que es proposen
consisteixen a eliminar la categoria dels premis marxosos
i el segon premi a la millor disfressa individual.
En canvi, es crea un segon premi al millor grup
i un primer premi a la categoria de disfressa individual infantil,
que és fins a 12 anys.
El segon canvi que es proposa és que l'inscripció es pot fer
a través de l'online,
a través de la web de l'Ajuntament de Sant Just,
de manera que es facilitarà la limitació.
I el tercer canvi que es proposa és que les persones
només podran participar en una de les categories existents
i optar per tant en només un premi.
Molt bé, hi ha intervencions,
directament a votació, vots en contra,
cap abstencions, cap, vots a favor?
De tots? Molt bé.
Es dona per aprovar aquest punt.
Aniríem a les mocions.
Anem a la moció 3.1, que seria la moció
dels Grups Municipals de Movem, Sant Just,
Partit Socialista i Esquerra Republicana,
reclamant l'execució immediata del carril Busbal a la B23.
Ho exposa en Just for Salve.
Els ajuntaments del Baix Llobregat i l'Associació per la promoció
del transport públic, la PTP, van signar el manifest
d'Esparreguera, un document que demanava la creació
d'un pioner carril Busbal a l'autopista 2, avui la B23,
entre Molins de Re i la Diagonal de Barcelona.
L'any 2007, en el marc de la Semana de Mobilitat,
la PTP, en col·laboració amb diversos operadors
de Serveis de Bus i el Servei Català de Trànsit,
va recrear en viu el carril Bus, demostrant la viabilitat
i les pressions als nous límits dels 80 km h.
Al llarg de la darrera dècada s'han realitzat diversos
projectes d'execució per part del Ministeri de Foment,
titular de la via, que va dissenyar una infraestructura pesant
i de la Generalitat de Catalunya amb un projecte més econòmic
basat en la reforma del ferm i el repintat de la calçada
d'entrada a Barcelona. Després de diverses peticions
parlamentàries i reivindicacions ciutadanes l'abril de 2018,
el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta
que demanava a la Generalitat que instés a l'Estat
a executar el projecte del carril Bus a la V23.
Aquell mateix any es va anunciar un acord de traspàs
entre el Ministeri de Foment i la Generalitat,
que incluïa partides per a manteniment de la via
i la implementació del carril Bus Val.
Finalment, l'acord no es va dur a terme i segueixen acumulant-se
els retards en la seva execució. Aquest projecte de Bus Val
es deu a un important eina per fer més sostenible
l'adopció d'aquelles persones que comparteixen cotxe
o fan ús del transport públic interurbà. Aquest carril Bus Val
resulta vital en especial hora de punta d'entrada,
doncs fa que els autobusos s'aturin en la congestió del trànsit,
fent-los poc competitius amb els vehicles privats.
A més, permetria desenvolupar noves línies de bus express.
En l'actual context de contaminació atmosfèrica
i emergència climàtica, considerem aquesta infraestructura
una prioritat absoluta. Per totes aquestes raons,
l'acord no es va dur a terme i segueixen acumulant-se
l'adopció dels següents acords. El primer acord
insta al Ministeri de Foment i a la Generalitat de Catalunya
perquè arribin a un acord per a l'execució immediata
de les obres del carril Bus Val de la 23 amb objectiu
de potenciar i millorar el transport públic
i a favorir compartir el cotxe privat. El segon acord
donat l'important impacte positiu pel transport públic
de superfície per a la comarca de Baix Llobregat
de la Generalitat metropolitana de Barcelona,
instem al Ministeri i a la Generalitat perquè coordin
el més aviat possible el traspass de les competències
d'aquesta infraestructura, tot incorporant les dotacions
necessàries amb els pressupostos generals de l'estat del 2020
per fer front al cos del projecte i a més a les anualitats
de manteniment que s'havien demanat. Tercer,
comunicar al present acord el Ministeri del Fomento
a la Generalitat de Catalunya, a l'Alturitat del Transport
de la Comarca Carles del Baix Llobregat, al Penedès i a Noia,
a l'Associació per la Promoció del Transport Públic,
a l'APIMEC del Baix Llobregat, als operadors de transport públic
que circulen per la B23, als sindicats Comissions Obreres
UGT, UGT i USOC i als mitjans de Comunicació.
Molt bé, intervencions sobre aquest punt
de menor a majors. Voleu intervenir? No?
Doncs directament Esquerra Republicana, en Jordi Porta.
Bé, com bé ha comentat el just de la moció,
i la moció ja ho descriu,
però volem fer èmfasi que la B23
és el principal accés de línies d'autobús a Barcelona.
És l'artèria d'entrada d'autobusos de Barcelona
des d'estatals, a gran part de Catalunya
i també de tot el Baix Llobregat i metropolitans.
I busos també de Sant Just,
de l'Ajuntament de Barcelona,
que ens passen per la B23 com el 61, l'E64
i recentment l'E30,
per accedir-hi de forma ràpida i directa.
També estem en un període d'emergència climàtica,
on totes les institucions ens alerten
dels problemes de contaminació,
inclús a partir de l'1 de gener no es podrà accedir
a Barcelona en el període intraronda,
amb vehicles sense etiqueta.
I com a mesura per anar desincentivant
l'ús d'aquest vehicle privat.
Però el que no pot ser és que estem al 2019
i aquelles persones que decideixen utilitzar
mitjans sostenibles com anar amb autobús
o compartir cotxe continuïn penalitzats
en els temps de desplaçament,
no només perquè han de fer parades
en els casos dels que van amb bus,
sinó com viure amb els cotxes privats
que normalment tenen una ocupació mitjana
de 1,2 persones vehicle,
fent que perdin encara més temps en les congestions.
Fer aquest carril no només és una mesura necessària i urgent,
cada dia que passi sense que existeixi aquest carril
serà un dia més d'injustícia
contra aquesta majoria de persones
que opten per modes sostenibles,
fent justícia contra tota la població
ja que l'alternativa a l'accés a vehicles privats
no serà prou atractiva
i es continuarà congestionant i contaminant a tothom,
afectant sobretot a la població més vulnerable,
que són els infants i la gent gran.
Finalment, agrair al grup de Movem-se'n Just,
ja que van accedir a posposar
l'aprovació d'aquesta moció un mes,
per poder assistir a aquest ple.
Em feia particular il·lusió com a soci de la PTP
i com que l'any 2017 vaig formar part
d'aquesta performance que es va fer a l'autopista,
on vam demostrar que repintant les línies
sense perdre carrils per cotxes
i que hi havia aquest carril bus.
Han passat 12 anys i encara estem igual.
Fins aquí, moltes gràcies.
Seguim la roda d'intervencions, és el cas?
No?
Anem directament al ponent?
No, no, perquè realment no.
No, no, no.
No ho sabem.
A veure si definitivament hi ha l'acord
entre la Generalitat i el Ministeri,
perquè sabeu que les discussions,
com el director general i la secretària general
d'en Ricard Forc com en Gavini,
el problema és l'acord del manteniment del temps que ha de passar
i qui l'assumeix.
Però finalment sembla ser que està molt a prop això.
Un està plantejant un termini determinat
i estem molt a prop de sitxar que la Generalitat
accepti aquesta oferta del Ministeri
o que el Ministeri finalment accepti el que diu la Generalitat,
no només del municipi, sinó de l'entorn
i de l'aire metropolitana en aquesta zona.
Si no hi ha intervencions anem directament a votació de la moció.
Hi ha vots en contra?
Estancions?
Tots han certat el just.
La donaríem per aprovada.
Continuem. Hi ha una moció que es va presentar
pel grup municipal de la CUP sobre declarar
un principi antifeixista.
Es va presentar, es va afegir alguns partits
i van començar a negociar.
Finalment el Partit Socialista també presentava un altre
conjuntament amb Movem i en el darrer minut,
al darrer segon, s'ha presentat per registre
una alternativa que intenta fer un reforç
i buscar el recolzament majoritari.
A partir d'aquí entenc que es retira la 3-2,
i també es retira la 3-4
presentada pel Partit Socialista i Movem
i donaríem per entrada, no caldria votar l'urgència,
perquè la porta està oberta amb aquestes mocions
a l'hora del dia, de la alternativa
que ha buscat el màxim consens possible.
Qui l'exposa ara per això? La CUP.
Doncs vinga. No, no, no.
Et pertoca a tu perquè va ser qui va presentar l'iniciativa.
Moltes gràcies i gràcies a tots
per l'interès en arribar al consens.
Moció dels dos municipals,
CUP Amunt, PSC, Movem i Esquerra Republicana,
per declarar-se en just d'esver municipi antifeixista.
Atès que el franquisme va suposar
a l'estat espanyol una brutal pèrdua
de drets i llibertats en la repressió i execució
de milers de dissidents republicans antifeixistes,
així com la persecució i la pressió social
cap als seus familiars. Només a Catalunya,
entre el 1939 i el 1980,
es van obrir 81.966 processos polítics
que van afectar a més de 78.000 persones,
de les quals 3.358 van ser executades
segons dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Des de llavors han subsistit entitats,
col·lectius i fins i tot partits
polítics de caràcter feixista
que, malgrat representar una part minoritària
de la societat, incrementen
progressivament la seva implantació.
Acabem de veure, en les recents eleccions generals,
que un partit com VOC s'han postulat nitidimensionòfobs,
LGTBI-fòbics i masclistes,
ja és la tercera força política del país
en 52 diputats. Un partit que ja té
470 votants a Sant Just
i que està en la línia del revisionisme i el negacionisme
promoguts per l'altra dreta europea,
sobre la barbaria que van representar el feixisme,
el nazisme i l'holocaust.
Des de les entitats locals i l'Ajuntament de Sant Just
es treballa en promoure actes en favor de la memòria
històrica antifeixista i en la defensa dels valors
de la democràcia, la justícia universal,
socials i laborals, així com els valors de la diversitat
cultural, religiosa, de gènere i d'orientació sexual.
Des de l'any 2005 s'ha treballat en el projecte
de memòria històrica per tal de recopilar testimonis
que van viure els orros de la guerra i el posterior franquisme.
En total, prou d'un centenar de persones.
Més de 150 Sant Justencs van passar
per camps de concentració i batallons de treballadors.
Més de 45 Sant Justencs van ser processats
en consells de guerra i van patir penes de privació de llibertat.
Es calculen gairebé un centenar de persones
que o eren naturals de Sant Just o eren veïns de la població
o hi tenien alguna relació i van morir
arran del conflicte bèl·lic del 1966-1939.
A l'any 2006 es van homenatjar
un llibertament de diplomes als familiars dels 47 regidors
dels ajuntaments republicans entre el 31 i el 39.
L'any 2017 Sant Just
s'incorpora a la xarxa de memòria democràtica del Bajobregat.
El 2018 té lloc la presentació
del refugi antiaéric a les escoles.
Tot i així, i de forma aïllada,
s'han produït els Sant Just casos condenables
com recull la cartografia de la intolerància política
que realitza l'oficina de la defensa dels drets civils
i polítics de la Generalitat.
En aquesta cartografia es recullen tres casos succeïts a Sant Just.
En l'any 2017, i segons els comunicats de la policia,
s'han registrat puntualment llançament d'objectes
i amenaces a persones que tenien al balcó banderes i altres símbols,
i ha registrat una agressió física a un ciutadà
a prop del Casal de Jóves.
Entenem, però, que aquesta problemàtica
no se solucionarà actuant únicament des de les institucions,
i és necessària l'implicació de tot el veïnat
de Sant Just en la lluita antifeixista.
Per tot l'anterior, el ple de l'Ajuntament
proposa la declaració de Sant Just d'Esver
com a municipi antifeixista
en base als següents acords.
Primer, Sant Just d'Esver es declara formalment
municipi contra el feixisme i totes les seves expressions,
com poden ser la xenofòbia o la LGTBI-fòbia,
i es declara a favor de la convivència i la diversitat.
Segon, l'Ajuntament seguirà promouvent actes
en favor de la memòria històrica antifeixista
de la nostra ciutat i defensant els valors
de la democràcia, la justícia universal,
els drets humans, socials i laborals,
així com els valors de la diversitat cultural,
religiosa, de gènere i d'orientació sexual.
Tercer, l'Ajuntament impulsarà
el mecanisme jurídic adient per a denegar l'ús
d'equipaments públics i de la via pública
en el sentiment del franquisme, del nazisme
o de qualsevol forma de feixisme.
Quart, l'Ajuntament seguirà netejant de la via pública
i dels espais i o equipaments de titularitat municipal
tota presència de simbologia feixista
i propaganda que l'enalteixi.
Cinquè, l'Ajuntament farà tot el possible
per prevenir i actuar en la identificació dels col·lectius
o individus que exhibeixin simbologia feixista
a l'espai públic o que facin activitats
o propaganda d'activitats relacionades.
Sisè, l'Ajuntament denunciarà amb contundència fermesa
qualsevol agressió feixista que es produeixi a la ciutat.
Donarà suport a les persones agredides,
facilitarà els mitjans que tingui a l'abast
per reparar els danys físics i morals
causats a la persona agredida
i es valorarà en cada cas la possibilitat
d'acusar-se com a acusació popular.
CTE, l'Ajuntament farà arribar a aquest compromís
al Consell Municipal de Solidaritat,
als mitjans de comunicació locals i comarquals,
a la Unitat contra el Feixisme, UCFR,
al SOS Racisme, a les entitats municipalistes,
a l'Associació Catalana de Municipis
i Federació Catalana de Municipis,
al Consell Comarcal del Baixo Brigat
i al Parlament de Catalunya.
Molt bé, hi ha intervencions sobre la moció presentada.
Aniríem de major a menor.
Quico Ferrer, de Ciutadans.
Carles, jo no m'han votat aquí, ciutadans.
Jo també votaré a favor,
però com que no he posat una coma o una paraula,
no me n'afegiré, però que sàpigues que votaré a favor.
Però m'agradaria...
explicar-te unes altres coses,
que vull dir el tema del feixisme,
o que em contestessis tu, si ets tan amable.
Primer de tot, la bandera espanyola,
si jo porto la bandera espanyola,
soc feixista?
Bueno, em contestes.
El cas del casal del jove,
saps exactament el que va passar?
Perquè jo sí que m'he informat.
Eren uns nois que portaven una bandera espanyola,
i es van fotre d'hòsties com es poden fotre d'hòsties
el del camp de l'Espanyol i el del Barça.
Un portava la bandera espanyola i l'altre passava per allà.
I van fotut com un cas de feixisme.
Jo crec que això a vegades se'n va de mare
perquè porta la bandera espanyola.
Aviam, l'altra cosa.
Dir viva Espanya és feixista?
Viva Espanya és feixista?
Jo ara dic viva Espanya perquè sento Espanya?
Això és ser feixista?
Perfecte. L'altra pregunta.
Per què no fem una moció de la barbària comunista
a comptes comunistes?
Perquè, hòstia, que jo sàpiga...
No, no, espera un moment.
El portaveu de Ciutadans, sisplau,
deixeu-lo expressar-se, després lliurement,
qualsevol pot intervenir.
El tema és que si ens posem a escriure,
podem escriure molt, saps el que vull dir?
Aviam, hòstia, aviam, què diu aquí?
La millor barbària és 78.000 muertos,
el paio aquest, el Mao Zedong.
El Mao Zedong a la Xina es va carregar a 78.000.
Comunista, el Stalin 23.000.
Això és el que et posa aquí.
23 milions.
M'anem?
Escolteu.
Continua, sisplau.
Miquel, deixeu-lo.
Tindràs l'oportunitat de parlar amb preu i preguntes,
si és el cas.
Hi ha coses que si comencem
a treure coses del passat,
no acabarem mai.
No has passat.
Evidentment, el feixista,
el feixisme pot tornar, igual que el comunisme,
però són coses que ara mateix,
fer una emoció d'aquesta, evidentment,
que tots els que estem a aquest ble i a aquesta sala
de feixisme, entenc jo,
i condemnem el que és el comunisme.
Però si comencem a fer emocions d'aquestes,
és que no pararem. És que ara, imagina't,
Carles, que els republicans,
la guerra civil, van haver-hi molts republicans que van matar
molts capellans i molts empresaris.
Fotem una emoció contra els republicans? No.
Jo crec que hi ha coses que no toquen.
La intenció de la CUP,
però la intenció és,
tirant cap amunt,
evidentment que s'ha d'anar en compte del feixisme,
però declarar-se just
feixisme, un cop o ser un just
poble antifeixista, bé,
jo ho faria, ser just
contra qualsevol delicte o qualsevol violència
més universal. És que, no ho sé,
mateix per on vaig o no? No?
Em sembla que és fàcil, eh?
Molt bé, el ponent sempre tancarà. Per tant,
seguim amb les intervencions d'aquesta emoció.
Doncs vinga, va. Sergi, seguim també?
No, bueno, no cal, som ponents de l'emoció
i la subscrivem al 100%, per tant, no, no, és que no...
Molt bé, doncs Anna Vilanova, vol intervenir.
Bona tarda. La PAR i Junts per Catalunya donem
ple suport a l'emoció presentada i ens alegrem
realment que finalment s'hagi pogut arribar al consens
en un tema tan important com és la lluita contra el feixisme creixent
en la nostra societat. Volem afegir, però, per una banda,
i que no s'exposa l'emoció finalment consensuada,
que el creixement dels moviments feixistes i antidemocràtics
després del referèndum de l'1 d'octubre és una realitat.
I també és una realitat que les actituds feixistes
i d'enaltiment del franquisme no són ni denunciades
ni rebutjades pels poders de l'Estat.
La legislació espanyola dona a barra lliure l'exhibició de símbols de la dictadura.
Em van poder veure una mostra clara i ho va veure tot el món també,
com un dels dictadors més sanguinaris de l'història mundial
era exhumat amb tots els honors i corajat amb crits de Franco
i braços alçats. Aquestes salutacions feixistes
que no són tolerades a l'estat espanyol, Alemanya i Itàlia,
són un delicte. Per una altra banda, també considerem
que és un delicte frívol i poc realista
basar-se en la cartografia de la intolerància política
que realitzen la Generalitat i els comunicats policials
per posar número 1 els insults, amenaces i agressions
ocorreguts a Sant Just i dir que solament són casos aïllats.
Tothom sap que amenaces, insults i pintades
als espais públics i privats no han estat i no són casos aïllats.
És una xacra creixent a Sant Just i a la nostra societat.
Per tant, és important que tal com s'exposa l'emoció
que es prenguin les mesures necessàries amb contundència
perquè aquests fets no es tornin a succeir.
Sant Just ha de ser un poble antifeixista, sí,
però per ser-ho ens ho hem de creure a tothom.
Les paraules i els acords han d'anar acompanyat d'accions.
Molt bé, hi ha més intervencions? El respecte del Partit Socialista intervé?
Just, per salvar? Perdó.
No, respecte una mica a les paraules
que ha expressat la companya Ana
a aixecar només el creixement del feixisme.
El cas català crec que és un error.
Estem veient com a nivell global i a nivell europeu
el creixement del feixisme és a espolgues arreu.
Ho estem veient a Europa, ho estem veient a Brasil,
a Estats Units, amb diferents formes
d'un populisme completament fora de lloc
i amb arrels i tints clarament feixistes.
I dir que aquí Sant Just són casos aïllats,
jo crec que sí que ho tractaria de casos aïllats.
No cal generar un alarmisme totalment innecessari.
I a més tenim exemples precisament de conductes ciutadanes
molt correctes, com pot ser amb el cas
del centre d'Emergència Kirikou, que no han tingut mai cap atac
fascista o xanòfob, quan podria ser un blanc
molt senzill d'atacar.
I és veritat que tot el continent ha tingut una ciutadania
molt implicada. Vull dir que també cal reconèixer
que hi ha casos, que no hem de mirar cap atacantor,
hem de lluitar i de front,
però bé, com a mínim per part de moment
no intentaríem generar un estat d'excepció
perquè creiem que són casos realment puntuals.
Molt bé, Gina Pol, Partit Socialista i Tancall.
Sí, doncs jo vull agrair bàsicament la CUP,
Movem i Esquerra Republicana la voluntat que hem vingut
als quatre grups a intentar consensuar un text.
Ara pot cridar benalt Junts per Catalunya,
però ha estat l'únic grup que ens ha sorprès molt,
perquè com a mínim Ciutadans s'hi ha contestat als correus,
que no s'ha preocupat ni per introduir esmenes,
ni per millorar el text, ni per afegir aquestes observacions
que ara diuen bé o alt al ple, però que no les ha treballat
a nivell de contingut, cosa que ens ha estranyat molt
durant tot el procés, però si aquí les voleu deixar
en evidència doncs ens sembla molt bé. L'observatori que se cita
a la Generalitat és un organisme que té el govern català
per fer un seguiment d'aquests temes. Si teniu propostes
pel propi govern vostre, doncs els hi traslladeu
i així podem millorar eines d'observació
i de millora i de conscienciació perquè puguem tenir
amb orgull ciutats com Sant Just que es declaren
contra el feixisme, igual que ens hem declarat ciutat feminista
o ciutat educadora. S'educen els valors, s'educen els principis
i els comportaments i pensem que emocions d'aquest tipus
poden ajudar al plantejament de la societat
que volem tenir a la nostra vora.
Ciutadans vol demanar paraul però molt breu.
Escolta'm una cosa, no, el que volia comentar és que el feixisme
i el just ho ha comentat fa un rato
que surt quan hi ha una crisi social
a nivell mundial, està sortint de Brasil però
estan sortint precisament a països
on a nivell social hi ha un desequilibri
i passa el mateix amb el comunisme.
Són reaccions que surten,
és una cosa que hem de treballar
però hem de treballar entre tots,
això és així. I el que no pot ser, Anna,
és que no pot haver-hi
pintades feixistes
a les façanes o al terra,
però tampoc pot haver-hi pintades de partits polítics
perquè n'hi ha aquí, a Sant Just, es dona això.
Jo ho he vist. Ara mateix la Gina
ho estava comentant amb el Carles.
Vull dir que s'han de mirar els dos costats,
no perquè només denunciem un costat
no farem cas a l'altre costat o deixarem passar l'altre costat.
Jo entenc que és l'única manera de posar ordre a tot això
o que no passi.
Carles, tancaries si és el cas i no anem a votació?
Sí.
Per una banda, si el portaveu del grup de Ciudadans
té interès en fer una moció
especificant totes aquestes coses que ha portat,
doncs la llegirem amb molt de gust
i la votarem en conseqüència.
Aquest país on estem teniu un greu problema
i és que és l'únic país en tota Europa
on el feixisme va guanyar la guerra.
Tot això té una sèrie de conseqüències
que arribem fins als nostres dies.
Una d'aquestes conseqüències, gènericament,
és el règim del 78,
que és un pacte de silenci que es va fer
i que va tancar una cosa en fals
i d'aquellos l'odos estàs polvos o viceversa.
Que es pot dir viva Espanya?
Doncs sí, es pot dir viva Espanya, viva França i viva Catalunya
perquè hi ha un salt qualitatiu
i conceptual important de fer una pintada
que és un sistema de protesta habitual
que pot ser molt molest, que és desagradable,
que és molest, que fins i tot si es fa
en una sèrie d'un partit ho és encara més,
però d'això a pintar esbàstiques
i coses que enalteixen el feixisme,
doncs hi ha un salt qualitatiu que caiem nosaltres
que és considerable.
I poc més,
a partir d'aquí, si voleu fer una moció
a favor del feixisme, nosaltres votarem que no
i la necessitem.
O del comunisme o del que creieu que venien, aquí...
Ja heu fet l'antifaxista, la profaxista ja la feies tu.
No, aquesta no, si t'estic votant a favor.
Escolteu, anem directament a votació, si us sembla.
Anem a aquesta moció, hi ha unanimitat dels grups.
Menys mal que hi havia unanimitat.
Aniríem a la moció que correspon al punt 3.3,
que seria la moció del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
per l'eliminació de la taxa rosa
i per la bonificació de productes d'higiene femenina
ho exposa la Montse Molinero.
Bona nit.
La taxa rosa és l'import que paguem exclusivament
a les dones per productes que són etiquetats com a femenins.
És a dir, és el diferencial de preu
que les dones paguen pel mateix producte
i que suposa una discriminació de gènere.
Aquests productes no suposen cap diferència substantiva
en la seva versió femenina versus la masculina.
D'exemples en podem trobar molts,
com les fulles d'afectar, les que van destinades a les dones,
solen ser més cares que les dels homes,
tot i que són pràcticament iguals,
també els xampús i les cremes.
En alguns països europeus, el fet que un producte
estigui dirigit principalment al públic femení
pot fer augmentar el seu preu en un 20 i un 50%,
encara que el producte tingui les mateixes característiques.
Segons alguns estudis,
com els realitzats per FAQUA,
consideren que aquesta pràctica suposa una vulneració
que és molt important i que poden suposar una pràctica
de policiotat enganyosa,
en el marc de l'article 5 de la llei de competència deselleial,
també una vulneració dels drets de les dones
en el marc de la llei d'igualtat efectiva entre les dones i els homes.
Paral·lelament, en matèria impositiva,
a l'estat espanyol els productes d'higiene femenina
estan gravats amb el 10% d'IVA.
Les copes menstruals, compreses, tampons i protegeixes LIPS
són la primera necessitat i obtenir un tipus d'IVA del 4%.
És cert que l'última pujada impositiva,
el juliol del 2012,
van deixar de ser considerats com a objectes de luxe.
Aquests productes van passar a tenir vinculat un tipus general d'IVA
que pujava del 18% al 21%,
a un tipus reduït que pujava entre el 8% i el 10%.
Però aquest fet, malauradament,
va ser aprofitat pels fabricants d'aquests productes
a primera necessitat,
així com per les distribuïdores i comercialitzadores,
per pujar el seu preu de venda al públic.
La rebaixa del tipus impositiu d'aquests productes
és una reivindicació històrica del moviment feminista
que està traduïda en propostes polítiques en diverses ocasions,
tal i com va fer Esquerra Republicana al Congrés de Diputats,
presentant una proposta de resolució el setembre del 2016.
Malgrat que és la Unió Europea
que té la potestat marca
qui són els productes d'IVA i superreduïts,
ni la Comissió Europea ni el Govern espanyol
tot i anunciar-ho en diverses ocasions,
han realitzat la rebaixa de l'impost d'un producte
que tothom considera que hauria de ser estipulat
com de primera necessitat, però no és taxa com a tal.
Per tot el que ha exposat,
l'Unió d'Esquerra Republicana de Catalunya
proposa l'adopció dels següents acords.
Primer, demanar al Govern espanyol i a la Comissió Europea
la reducció de l'IVA dels productes d'igen i femenina,
considerant-los productes de primera necessitat
i aplicant-los l'IVA superreduït.
Segon, demanar al Govern espanyol que revisi i sancioni,
si s'escau, en el marc de la Llei de Competència Desenyal
aquells productes que no suposen cap diferència prostantiva
en la seva versió femenina versus la masculina
en el preu, en ser considerats productes femenins.
Tercer, traslladar aquest acord
al Congrés de Diputats, al Govern espanyol i a la Comissió Europea.
Molt bé.
Hi ha intervencions sobre la moció presentada
pel grup d'Esquerra Republicana?
Sí? Doncs ningú més?
Tu mateixa ja?
D'acord.
Nosaltres votarem a favor d'aquesta moció,
perquè creiem que serveix per crear força i corrents d'opinió
a favor d'aconseguir aquesta rebaixa.
És conegut que la primera vegada que es va parlar d'aquesta disminució
en aquest país va ser al juny del 2018,
però des de llavors encara estem igual.
Creiem que és bo introduir la perspectiva de gènere a la política fiscal,
fet que ja es fan altres països de la comunitat europea,
tal com menciona la moció,
com per exemple he estat mirant a Irlanda,
l'IVA d'aquests productes és del 0,5%,
a França del 5%, al Regne Unit del 5,5, etc.
No fer-ho d'aquí cap endavant
significa gravar i penalitzar una despesa
només pel fet de ser dona,
tal com s'explica molt bé en la moció.
També és important la menció que es fa respecte al control de preus,
ja que en ocasions anteriors la baixada de l'IVA
i els preus bàsics, com per exemple quan es va fer amb el pa comú,
les fruites i verdures o les llegums,
no van repercutir en el preu final del consumidor.
Si això torna a passar, no s'estaria aplicant realment
una política fiscal de protecció d'aquests productes
d'absoluta necessitat per raons clares d'higiene
i raons sanitàries.
Per tant votarem a favor, com he dit.
Més intervencions?
Agraïm a Esquerra Polingar aquesta moció
perquè pensem que és molt important que es tinguin davant d'aquesta iniciativa.
Penseu que com a Sant Just formem part de l'Observatòria de les Dones,
els mitjans de comunicació i un concurs que es fa
és el que la gent jove dels instituts promogui anuncis
sobre temes que els preocupen en matèria de gènere i d'igualtat.
I un dels guanyadors, una de les edicions,
treballava aquest tema, la taxa rosa.
Com quan anaven al supermercat a través de...
no, d'un carro de compra, es veia com, depèn que agafaves,
el preu anava com... pujant.
I era una imatge molt gràfica.
Estaria bé que el govern català fos tan actiu com el valencià,
que està fent estudis i campanyes en què denuncia,
fent l'anàlisi de productes no només d'higiene, sinó de perfumeria,
de perruqueria, com hi ha un increment veritable i real
del preu d'aquests productes i, com deia molt bé la Pepa,
si sensibilitzem, potser aconseguirem alguna cosa,
perquè la taxa de l'IVA després arriba el comerciant
i el que fa és incrementar el preu del producte,
però com a mínim, que no sigui per l'administració pública,
que no ens hi posem a treballar-hi de ferm.
Per tant, votarem a favor d'aquesta moció.
Molt bé. Hi ha alguna intervenció més?
Tancaria la porent si creu el conveniment.
Perdó, es de d'anys, intervé.
Sí, Montse, felicitats. Aquesta moció la trobo molt interessant,
si pot fer alguna cosa és des del Parlament,
crec jo, aquí ho podem denunciar o ho podem dir-ho,
però el seu seria la Generalitat, el Parlament.
Bona? Gràcies.
Molt bé. Tancaria la porent o anem directament a votació?
Doncs directament a votació.
Vots en contra, no n'hi ha cap, abstencions.
Vots a favor de tots els grups.
Seguiríem. El punt 3-4, evidentment, ha quedat sobre la taula.
Aniríem al punt 4, que és propicions d'urgència, no n'hi ha.
El punt 5, opcions d'urgència, no n'hi ha.
Aniríem al 6, que seria el control de l'acció de govern.
El punt 6-1, la relació de decrets que tenen els regidors i regidores.
Recorda que això no es vota, és una informació.
El 6-2, els acords adoptats per la Junta de Govern Local.
El punt 6-3, informació econòmica-finància periòdica,
que és habitual que la regidora d'Economia
doni compte en aquest ple
d'aquests dos punts.
El 6-3-1 i el 6-3-2.
Regidora?
Doncs bé, pels falers seguits, perquè com que són d'una compta,
el primer és saber el període de mig de pagament
l'Ajuntament aquest tercer trimestre ha sigut de 25,61 dies.
No tenim cap interesos de morant, no en tenim cap.
I les factures que tenim pendents al final del trimestre,
en el període de mig de pagament,
són de 63,27 dies.
Doncs si no, cap intervenció.
Recorda que això no es vota, anem a informacions de l'Alcaldia.
Un tema prou important que ens volem posicionar una vegada més
seria,
faria primer la declaració institucional,
perquè les informacions de l'Alcaldia també volien donar unes dades
que les coneixeu i també és el fons de la qüestió
d'un punt que volia informar,
que són les dones assassinades a l'estat espanyol.
Si us sembla,
la declaració institucional al motiu del Dia Internacional
per l'eliminació de la violència envers les dones,
faríem una lectura conjunta de tots els regidors i les regidores
que demostra aquesta unanimitat de posicionament
d'aquest ple municipal,
que ha fet unes declaracions, uns fets històrics i avui una vegada més.
Per tant, comencem.
Tal Carles.
Manifest del 25 de novembre, Dia Internacional
per la deliminació de la violència envers les dones 2019.
D'uns anys en sà, les violències masclistes
i especialment les violències sexuals
s'han situat al centre de les notícies, la xarxa social
i fins i tot a les festes majors dels nostres pobles i ciutats.
Aquestes violències contra les dones,
tradicionalment invisibles,
han sigut exposades públicament per les seves supervivents,
per denunciar un sistema cis-heteropatriarcal
que ens oprimeix en silenci i ens mata.
S'ha posat en evidència que el problema no són els espais públics,
els locals d'oci o les festes populars,
perquè aquestes violències masclistes
també les patim als nostres jocs de feina i a casa.
Les violències contra les dones persisteixen any rere any
en una societat cis-heteropatriarcal
i que resisteix a perdre un estat ucuo
que situa les dones en una posició de desigualtat.
Tot i això, les dones hem trencat el silenci
i no farem ni un pas enrere.
Diuen que una societat té els nivells de violència
que pot tolerar i nosaltres hem dit prou.
Ens hem alçat amb el crit de sororitat
jo sí que et crec, germana,
perquè no hi ha cap altra resposta possible
front a aquest greu atac contra els drets humans.
Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual,
sinó una expressió més de la estructura patriarcal,
una agressió contra totes nosaltres,
contra totes les dones.
Aquesta violència funciona de forma allissonadora,
ens socialitzen la por i ens llença un missatge ben clar,
sobretot dirigit a les dones més joves.
Volen controlar i sotmetre la vida de les dones.
Les dones hem posat nom a unes violències sexuals
fins ara naturalitzades i minimitzades.
Hem perdut la por a assenyalar i denunciar els agressors
i volem situar al seu lloc la vergonya
que suposa patir una agressió sexual,
perquè ja no ens volem culpabilitzar més.
Per això hem treballat des de molts espais diferents,
des dels moviments feministes, les associacions,
les comissions de festes dels barris,
les administracions públiques,
i això també s'ha traslladat als carrers.
Hem fet palès que una societat on les dones
són agredides sexualment
no garantessa els seus drets de ciutadania.
Encara avui es fa imprescindible seguir treballant
conjuntament i coordinadament amb la implicació
de totes les administracions i agents socials
per la eradicació de totes les violències masclistes
i la reparació de totes les supervivents.
També cal reconèixer la lluita constant i cansable
que no han deixat de crear les contranarratives
sobre la violència sexual que ens han permès posicionar-nos
en un altre lloc davant d'unes agressions
que no ens volen infondre la por.
Aquí, les dones joves han estat
la punta de llança d'aquesta transformació.
Elles són les protagonistes d'aquest punt d'inflexió,
esdevenint la generació d'un canvi
tan urgent com imprescindible.
Els moviments feministes
han sortit al carrer dia rere dia
i han cregut sempre en les supervivents.
Han fet saber que el consentiment és un element central
a l'hora d'entendre la sexualitat,
que el consentiment és reversible i que cal renovar-lo,
que només un sí és sí i que tot això és innegociable.
També han denunciat una justícia patriarcal
que reprodueix el sexisme en les seves sentències
d'unes dels agressors.
Per últim, no volem acabar aquest manifest
sense reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones,
incloses les dones trans,
de les supervivents i de les que han estat assassinades,
de les que han trencat el silenci
i de les que lluiten dia a dia per fer-ho.
Germanes, no esteu soles.
El moviment feminista és imparable
i la nostra sororitat és la nostra força.
Cridem juntes.
Si ens toquen a una, ens toquen a totes.
Molt bé.
Queda palesa el posicionament d'aquest ple municipal
davant d'aquesta situació
i malauradament també hi ha el compromís.
Com deia abans a les informacions de l'alcaldia,
que han estat assassinades l'estat espanyol des de l'1 de gener
i vuit d'aquests assassinats s'han produït a Catalunya.
Per l'altra banda, sí que voldríem lamentar
la defunció del treballador de la brigada municipal,
Mariano Daga, que ens va deixar el passat 15 de novembre.
Va estar a 39 anys a l'administració
i el passat 27 d'octubre es jubilava.
Un record per aquest treballador,
per la seva família,
i dic que molts de vosaltres el coneixiu,
perquè insisteixo que va estar molts anys en aquesta casa.
Per l'altra banda, aquests dies
s'ha obert el període d'informació pública
de l'estudi informatiu que permetrà millorar
la connectivitat amb tramvia des de Sant Just
amb Esplugues per la carretera real
una línia directa al pont d'Esplugues.
Consta que el regidor, el Joan Maria Ranyer,
i els grups municipals i recordar
que hi ha una convocatòria prou important,
que seria la convocatòria del Consell de Mobilitat,
que és específic, pràcticament serà monogràfic,
coberta a tota la ciutadania,
es farà publicitat per al proper dia 10.
Teniu a la taula els regidors i les regidores
una publicació que recull tots els projectes
que s'han financiat amb els fons europeus Feder.
És un projecte transfrontarer dels municipis
que van organitzar aquest tipus d'accions
i d'activitats i surt reflectit les accions
que hem fet des d'aquest municipi.
Anem a precs i preguntes, primer dels regidors
i regidores, i si és el cas del públic
que està a la sala avui, regidors, regidores.
Sergi, seguit, veig que aixeca la mà.
Uf, quantes mans per aquí avui.
Sergi.
El bulletí dels mesos d'agost-setembre
es publicava el suport d'aquest ajuntament
a la situació de la llar d'infants tic-tac,
i bé, ja han passat dos mesos des de l'inici de curs,
i volíem saber com han anat aquests dos mesos,
perquè ens han arribat inputs de les famílies
que estan portant allà les criatures,
que no són positius, i per tant ens agrada saber
quin tipus de seguiment està fent aquest ajuntament,
o aquest govern,
quin tipus de seguiment s'està fent,
quines possibles solucions hi ha sobre la taula
en cas que el requeriment de la Generalitat
continuï endavant i per tant s'acabi tancant
aquesta llar d'infants a mig curs,
aquest tipus de coses que s'han anat treballant
des de l'estiu, però que, vaja, cal fer-ne un seguiment
i ens agradaria que ens informés el local o el regidor
qui ho estigui fent.
Per un tema de comunicació,
la pantalla d'aquella informació que hi ha al perador,
per exemple ara venint, no, estava anunciant,
no me'n recordo quin acte era la setmana passada,
el prei que és això,
que es miri l'actualització de la informació
i lligat amb aquest prei de l'actualització de la informació,
la nostra pàgina web o l'aplicació del mòbil
és allò que va de mes en mes. Què passa?
Doncs que quan una entitat fa una activitat,
si és el dia 1 del mes, doncs només l'anunci dura un dia,
perquè quan es penja la informació tant a la web
com a l'aplicació del mòbil només es veu durant un dia.
Clar, si una és a final de mes, sí,
però si és un mes de recorregut,
llavors és mirar el... avui en dia abans sí,
que s'havia d'imprimir en paper i quan l'imprimies ho havies imprès,
però avui en dia que aquestes eines tecnològiques
et permeten anar intrudint totes les dades conforme a les reps,
doncs anar penjant els actes, si una entitat t'ho diu el dia abans
és el seu problema, però quan t'ho diuen un mes abans,
poder-ho penjar amb temps. Això una cosa.
I després l'altre, que ja ho vaig comentar el mes passat i tal,
és fer el seguiment de les obres de la pista coberta de fora del pavelló
i de com està el pavelló.
La pista és que realment és molta gent que ens dona la sensació
que no acaba de avançar, és perquè em dieu si és que avança,
però si adequadament no necessitem millorar
i com està el tema del pavelló. Gràcies.
Mira, jo volia transmetre una preocupació
de tot un seguit de veïns de la plaça Enric Morera
pel tema de les moreres que causen certs problemes,
a més a més estan malaltes i volia demanar
si hi ha algunes actuacions que es facin el respecte.
Quico Ferrer. Jo volia preguntar
si per aquest mandat teniu previst fer
el que és un projecte de viabilitat per a la qual
el que són els vials necessaris de Sant Just
per a la gent minusvàlida
i que la gent que és cega, invident,
i poder tenir el que és un Sant Just per a tothom.
Això és important, sisplau.
Molt bé. Doncs contestaria.
A veure, efectivament, el tema d'accessibilitat dels carrers
és un tema que ens inquieta, es preocupa,
totes les inversions que es fan estan pensades en això
i hi ha tota una actuació sobre aquest programa
i hem d'anar amb compte a les aprovacions dels pressupostos
i les inversions. S'ha millorat substancialment,
però et dono la raó que cal un recorregut significatiu.
Enric Morera, ho agafem.
Ho mirem i a veure quin tipus d'actuació hem de fer allà.
Sabeu que hi ha molta sensibilitat, que és molt positiu,
sobre l'arbrat urbà de la ciutadania
i hem d'anar amb compte.
Obres de la coberta. Efectivament, vam començar
però hi haurà un canvi molt substancial en els propers dies
i es veurà allò que és típic.
Quan arribes a l'Equador de l'obra, de cop i volta,
dius, ostres, com corre això? Esperem que sí que sigui.
Activitats, entitats.
A veure, recollim el sugeriment que dèieu
del tema de comunicació. Passa que hi ha molta casuística
i això els companys i companyes de comunicació ho saben.
Malgrat que és evident que hi ha elements de comunicació
al segon, però efectivament tu ho has dit,
hi ha moltes entitats que fan la comunicació a vegades molt just
i això no ens permet.
És un principi de millorar les coses i aquesta també, no?
Però aquesta casuística és molt gran.
La pantalla de comunicació. Estan proves, també, home,
deixa una mica de recorregut.
I també els companys que assumin, si hi ha hagut algun cas d'aquests,
però estaven proves. Em deien que estaven proves.
I és clar que això ens preocupa.
Ens preocupa, el regidor està sobre d'això.
A veure, com estem?
Efectivament, la Generalitat ha fet el requeriment
i també el tenim.
Fa ja un temps on perd el dictat
la llicència d'escola.
Perd la llicència d'escola.
Val a dir que quan la Generalitat, i això ho heu d'entendre
perquè esteu tots i totes a l'administració.
Quan una administració, en aquest cas la Generalitat de Catalunya,
arriba a fer aquest requeriment
dient que li treu la llicència d'escola,
no és per una anècdota, és per la suma de moltes coses
que comencen el 2012.
Per tant, malgrat aquest ajuntament,
la magnitud, diguem-ne, d'aquests fets
el coneix, no des del 2012,
evidentment, sinó fa pocs mesos,
això ens inquieta
i el regidor d'en J.S. Alba està des del primer dia
acompanyant amb aquesta situació.
Acompanant vol dir fins i tot assessorant,
si es pot dir així, o aconsellant potser,
alguna tramitació per la propietària.
Efectivament, el que se li ha dit
darrerament és que, com a mínim,
faci un contenciós
perquè la via administrativa l'ha esgotat,
un contenciós davant dels tribunals
perquè pugui demanar mesures cautelars.
No sabem això com anirà, però en aquests moments,
efectivament, després de molts requeriments
de la Generalitat, que insisteixo, comencen el 2012,
no és un fet anecdòtic, no és una aula concreta.
Hi havia molts més nens i nenes
dels que tocaven. Estem parlant de coses significatives.
I això vol dir trencament de ratis,
vol dir un esforç molt important dels educadors
i les educadores, que cal posar en valor,
però segurament és una actuació, si em permeteu dir-ho,
no molt correcta per la part de la propietat.
I estem aquí. Avui hem tingut una reunió
de planificació educativa, hem tret aquest tema
evidentment amb el delegat territorial
i la Generalitat no es mourà
perquè actua correctament, ha fet el que ha de fer.
No compleix en aquests moments per tenir escola,
per tenir llicència d'escola.
Sembla ser que la propietat,
i potser en precipito de dir-ho, però sembla ser
que el que volia és allargar fins al mes de juny
perquè tenia la intenció, pretensió o obligació
per un contracte de rendement de finalitzar
l'escola en aquella edat.
Estem on estem, acompanyament,
escoltar les famílies, veure si hi ha possibilitats
que altres escoles de l'entorn puguin assumir
si, efectivament, les famílies opten
voluntàriament per treure els nens i les nenes
d'aquesta escola.
Inquiets i preocupats,
si el just vol omplir alguna informació
perquè ho ha portat ell directament,
però volem deixar clar que l'Ajuntament
no té cap responsabilitat. Estem parlant d'una escola
privada que té una relació de llicència
amb la Generalitat i que, per tant, aquesta és
el feedback i unes famílies que han confiat
en el TIC-TAC i que en aquests moments tots
tenen aquest coneixement i el tenen de fa poc,
de fa molt poc.
Per tant, aquí hi ha un altre comentari
o una altra reflexió a fer, que cadascú la faci
i la desenvolupi, però fa poc.
Per tant, la propietària sabia de fa molt de temps
la situació que anava augmentant-se.
D'acord?
És que no ho acabo d'entendre.
La Generalitat ja ha tret la llicència
d'escola i segueix oberta
les últimes setmanes.
Segueix oberta amb nens?
La llicència d'escola. Ara el que ha fet
és un contenciós demanant al jutjat que,
per mesures cautelars, això ho freni i ho veurem.
Aquest recorregut existeix.
Volem a les properes hores quina és
el següent pas.
I després, jo recordo que a finals de juliol
precisament cap al juny o al maig
o l'abril, la Generalitat ja s'havia posat en contacte
amb TIC-TAC i ja els havia dit que els hi traurien la llicència
i des de l'Ajuntament es va fer un requeriment a la Generalitat
perquè no ho fes. Correcte. L'Ajuntament es va posicionar,
com tu dius, dient, escolti, Generalitat, reflexionem això.
No ens va bé com a municipi perdre aquestes places
d'escola Bressol, perquè és evident que hi ha un nombre de places
de famílies que tenen necessitat.
El primer recurs que fa la propietària del TIC-TAC
és desestimat per la Generalitat,
per l'embargadura que té, però també no ens alarmem.
No ens alarmem. En aquests moments hi ha aquesta petició
que no sé si s'ha fet avui o es feia avui.
Avui? Ahir es va fer?
I veurem el jutge què digui. Però estem aquí, en aquest escenari.
Insisteixo, escola privada,
llicència de la Generalitat que li otorga
i en aquests moments el TIC-TAC no té llicència d'escola.
Has comentat que les famílies ho saben des de fa poc,
que se'ls hi ha retirat la llicència.
Sí, a veure, no em feu parlar
per les notícies que ens diuen
els pares, les mares, les educadores.
Però la notícia que tenim, la informació que tenim,
és que això quan les famílies van fer la matrícula
no es va comunicar res.
Per tant, no es va dir res a ningú.
A partir d'aquí és veritat que s'agreuja la documentació
i aquesta casuística d'anomalies,
però principalment és que hi ha molts més nens i nenes
i això vol dir que trenca les ràtios de tot.
D'espais, d'educadors, d'educadores, etc.
Malgrat l'esforç i la professionalitat
dels educadors i educadores.
Ja ho he deixat clar això.
Si li ha tret la llicència,
l'Ajuntament no té una responsabilitat si no li diu
que tanqui el que és l'escola, perquè és que...
Pregunto, no?
Crec que ens entenem.
No, no, no, la Laiet tampoc ho té clar.
El que no entenc és que si...
No, li tregui el recurs,
l'esquit de la Generalitat de la Licència, quan és?
La Licència és de l'abril-maig.
Ella fa un recurs d'alçat.
Correcte.
El recurs d'alçat no ve fins al...
Junt?
No, la resposta del recurs d'alçat no està fins al 27 d'octubre.
Una data més o menys.
Ho tinc aquí apuntadet, per no perdre-me'm dates.
El 28 d'octubre hi ha la resolució del recurs d'alçat
conforme no...
No hi donen aquesta...
No suspèn la revoca de la Licència.
S'acaba aquesta via administrativa
i la titular ens comunica nosaltres i el Departament
que ens agrada una via de contenció administrativa.
Nosaltres estem en comunicació amb el Departament
i el Departament estem d'acord en dir
que engegui aquesta via de contenció administrativa
amb una mesura cautelar que demani la suspensió
d'aquesta via administrativa o d'aquesta resolució.
I amb això estem.
Hem d'esperar que ella ha entrat aquesta via de contenció ahir
i ens estem a l'espera d'aquesta resolució
per part del jutge d'aquesta cautelar
per veure si realment la Licència queda revocada,
com diu l'acte administratiu,
o no.
En tot cas, els pares i les mares
siguin informats des de fa pocs dies de tot això
perquè hi ha hagut reunions tant amb la directora com la propietària.
El que vull explicar és l'exsecuència de tot això
perquè algú pot interpretar que ha aparegut de cop,
insisteixo, quan la Generalitat de Catalunya
li treu una Licència a una escola
no és per una anècdota.
Està clar.
És que jo recordo que crec que va ser el ple de Juliol.
No estic segura. Ens vau explicar que l'Ajuntament
havia fet un requisit a la Generalitat
en base a aquesta revocació
demanant que no la revoqués.
Per tant, vull dir que l'Ajuntament ja fa temps
que en té coneixement d'aquell això.
Si ara diem que la Generalitat
ha revocat correctament perquè des del 2012
que té requeriments, però en canvi el Juliol
no hi havia aquest criteri per part de l'Ajuntament.
En el moment en què l'Ajuntament intervé
demanant que es revoqui aquest,
que retiri aquest revocament, és una mica sofisticant.
Li demanem que reflexioni, li demanem si hi ha alguna via
de solució perquè efectivament posem en valor
aquesta necessitat d'aquestes places
i perquè hi ha famílies que porten els nens i les nenes allà.
El que li estem dient és que no hi ha una altra via,
no s'ho pot mirar d'una altra manera,
això és un acompanyament amb la situació,
no podeu fer res més, li diem a la Generalitat,
això és el que fa el ple, i la Generalitat diu no.
D'acord? Molt bé. Doncs anem a... Carles...
M'ha sortit un dubte.
Si aquesta escola tingués que tancar la setmana que ve,
quin és el pla d'emergència que t'ha previst l'Ajuntament?
A veure, cadascú que sumeixi les seves conseqüències.
Vull deixar-ho clar, cadascú que sumeixi les seves conseqüències.
Evidentment l'Ajuntament està per atendre,
intentar resoldre i acompanyar a les situacions que es donen,
però cadascú que sumeixi el que ha fet,
perquè si no, ho fonem papers.
D'acord, com que estem parlant...
Nosaltres, i mateix el regidor,
reunia amb algunes famílies terminades,
3 o 4 famílies, estem en contacte també amb la direcció,
i s'ha fet un anàlisi d'entorn,
com estan les possibles places vacants
de les places d'escola Bressol privades.
Podria ser acollits i acollides aquests infants
en escoles de l'entorn,
però vull deixar clar que cadascú assumeixi el seu.
Quan la Generalitat ens comunica
que fa des del XII que li estem dient coses,
la responsabilitat o la pressió
no pot anar directament a l'Ajuntament,
i això no és treure's la pilota,
això és deixar-ho clar i, a partir d'aquí, treballar.
I el que s'ha fet per part de les responsables
de l'Àrea Civil de la Persona és analitzar i preguntar
si hi ha places lliures en les escoles privades de l'entorn,
i n'hi ha i hi tenim dades.
Però ara estem en aquesta fase.
Cada dia hi ha una notícia,
i ara esperem aquesta petició que s'ha fet,
aquestes contencions, sobre les mesures cautelars.
Molt bé. Hi ha alguna qüestió més?
Si hem d'informar els portadors d'aquest tema, informarem.
Sí, d'acord.
Prècisi preguntes del públic.
3, 3. Molt bé.
Veig el Toni González primer,
Miquel Casanovas i també un altre mai al fons.
Hola, bona nit a tothom.
Bona nit.
Dos coses. Una, a l'últim ple
vaig comentar el fet que nosaltres,
com a entitat de l'ALETI,
havíem mitjançat les xarxes,
havíem comunicat que faríem una quota
d'accés a la instal·lació de socis,
que eren 10 euros,
i per gent que era no sòcia eren 40 euros, no?
Sí. Aleshores, què he fet?
Evidentment, no el vam comunicar a l'Ajuntament,
el vam prendre per comunicar les xarxes.
Si el que he fet era,
es va agafar així, demanem disculpes de no comunicar-ho.
Però, clar, nosaltres circulem ara
per tots els camps que hi ha municipals
dintre de les competicions esportives.
I ens trobem que no només municipals,
que no només amb aquests municipis,
perquè estic consultant, evidentment, vaig consultant
què fa el rest del món a Catalunya,
i tots, tots, tots, amb els camps que hem anat,
no només, perquè la nostra quantitat és irrisòria.
L'altre dia vam estar a Mollerussa
i es van cobrar 10 euros a tots per entrar.
No era 10 euros com aquí proposaven,
com una ajuda, evidentment, a allò que es representava,
desplaçaments, arbitratges,
el fet d'estar en un altre nivell de competitats.
Aleshores, m'agradaria que valorés
tot el consistori, en un moment donat,
es pogués valorar això, perquè no suposo
que no és només l'entitat esportiva del lèptic,
suposo que el hockey també es pot trobar amb aquest fet,
perquè evidentment hi ha unes despeses econòmiques
i aquestes despeses econòmiques,
això ajuda, aquestes col·laboracions,
ajuden a dignificar el treball
que s'està fent dintre de l'entitat
a través dels entrenadors,
ajuda a pagar cotes, que estem pagant cotes,
d'uns 30.000 euros que paguem
a la Seguretat Social per tindre
a tots els entrenadors assegurats,
tot el que representen els arbitratges
que evidentment la federació a partir d'aquí colla,
tot el que representa les mútues
i tot un serie de gastos.
Jo entenc que dintre del municipi hi ha uns gastos,
ho entenc molt bé, hi ha uns gastos i unes ajudes
esportives, infraestructures, aigües,
tot això, però evidentment
aquí també hi ha una despesa i puntualment
la misèria que els donem als entrenadors
pel temps que li dediquen,
per l'estima que tenen, per l'el·lusió, implicació
i força de voluntat que li donen
a cada una de les activitats que estan fent,
penso que tindreu que valorar això.
Si decideix que no, doncs decideix que no,
però proposo a tot el consistori que es faci
una valoració del que he fet i si argumenten
i agafen unes decisions que diuen que això està així,
evidentment, el poder és el poder
i vosaltres sou els que governeu el Mugit,
però demano aquesta proposta
que reviseu una mica aquesta decisió
que amb el seu moment es va prendre.
Nosaltres, si vam afectar en aquest sentit,
bueno, tampoc vam pensar que fèiem cap mal a ningú,
no ho vam pensar, perquè si ho haguéssim pensat
no costa res comunicar ni informar.
I després una cosa a part, l'altre dia anava corrents
cap a la Penyal Moro i no sé de qui és la senyera,
si és del municipi o és d'algun particular,
però està desfeta, ja no existeix.
Aleshores no sé qui la té que restaurar,
el temps l'ha desfet i ja no,
hi ha un trap que ben trencat.
No sé si us l'heu observat, l'heu mirat,
però ja no hi és, no sé de qui és, no?
No sé si és del municipi, de l'Ajuntament, no sé qui té...
Hi ha més preguntes a fer?
No, ara toca el públic.
Hola, bona nit.
Bona tarda.
Però no perquè no tinguessin preguntes,
sinó perquè havia fet una solitud
a través de la registra de l'Ajuntament
i estava esperant les respostes i no m'han arribat.
Uns registres que fan ser el 17 d'abril del 19,
el 29 de juliol del 19 i el 10 d'octubre del 19.
Com que he de ser administratiu,
doncs vinc aquí a rebre les preguntes
per a tots els veïns de Sant Just.
Primer, volia tractar el tema de les mesures
dels camps de l'electromagnet realitzats al municipi de Sant Just.
S'han realitzat dos tipus de mesures,
un dels camps de l'electromagnet de alta intensitat,
de l'antena de telefonia mòbil situada a prop de l'escola pública del Montseny,
els dies de l'1 d'octubre del 12 al 31 de desembre del 12,
a un valor mitjà de 1,95 voltres per metre,
que ve a ser un microvat per centímetre quadrat.
I després s'ha realitzat aquest any
altres mesures el 21 de gener del 19 al 20 de febrer del 19,
en un valor mitjà que es va situar en el 3,7 pols polmetres,
aproximadament 3 microvats per centímetre quadrat.
Aquestes mesures hem de destacar
que són realitzades dins d'una escola de nens i nenes,
els quals formen un col·lectiu sensible a aquest tipus de contaminació.
I que en 7 anys s'ha produït un important increment.
Segons l'Academia Europea de Medicina Ambiental, del qual per un estudi,
per si el voleu, l'exposició de persones sensibles
no de superar els 0,3 volts per metre.
El que va llegir la Castilla de la Manxa,
per lloc sensible com aquesta escola,
no podia ser superior a 0,1 microvats per centímetre quadrat.
Pel que prec aquest equip de govern,
contacteixen els responsables de l'escola
per si han detectat comportaments als alumnes com a manca de concentració,
maldecat, marejos i altres efectes associats a aquesta mena de contaminació.
I en cas positiu, realitzar les gestions per retirar aquesta antena de telefonia.
Segon, les mesures de camps electromagnètics de baixa freqüència,
creades per a instal·lacions de baixa i alta tensió
i els transformadors de corrent elèctrica situats pròxims a l'habitatge.
D'aquests tenim dos estudis, un realitzat en data 26 de març del 19,
al barri de la Maranda, on destaquem
el 3,165 microstriles del transformador de Sant Josep 79
i el 0,367 en el portal del veí que està al front del transformador.
Per descomptat que aquesta mesura sobrepassa el límit de seguretat
que veiem en l'estudi de l'Academia Europea de Medicina Ambiental
que el situa en un màxim d'un microtesla i una mitjana de 0,1 per a persones normals
i un màxim de 0,3 microtesles de màxima i una mitjana de 0,03 microtesles
a persones sensibles, sobre tot persones que estan patint malalties
que estan comprovades que amb aquestes mides la recuperació s'hi fa impossible.
És veritat que aquestes mesures estan presses al carrer
i el límit es barreja dins de l'habitatge on es necessiten habitualment.
Mesures més elevades han donat l'estudi realitzat per la Diputació de Barcelona,
estudi que malgrat de ser gratuït per als municipis,
només els utilitzen 20 municipis dels 311 que hi ha a Barcelona.
És alarmant, la despreocupació que hi ha sobre el tema.
Totes les mesures estan per sobre del límit de seguretat
però com he indicat abans haurien de saber les mesures que produeixen des de l'habitatge.
Destraquem d'aquest estudi aquests resultats.
Camí Real Cantona venia a Torreblanca, 1,45 microtesles,
Torreblanca a Tobogán, 1,39 microtesles, Torreblanca a Semàfor, 1,29 microtesles,
Carré Oliveres, 19, 1,79 microtesles, Carré Oliveres, més pedrosa,
2,59 microtesles, Oliveres, 21, 1,4 microtesles, Carré Oliveres, 23, 1,65 microtesles,
Carré Oliveres, 25, 1,45 microtesles, Carré Bado, 10, davant del transformador,
1,45 microtesles i en el lateral del transformador, 2,01 microtesles.
Camí de la Riera sota la línia, 1,1 microtesles.
Totes aquestes mesures sí que podrien afectar els habitatges pròxims.
Cal destacar en l'anècdote 1 d'aquest estudi que va fer la Diputació
que indica atès que actualment no n'hi ha cap recomanació
basada en els suposats efectes al llarg termini
dels camps elèctric i magnètics de molt baixa intensitat.
Per precaució i cautela, es recomanen no construir noves edificacions
a prop de línies d'alta tensió ni situar transformadors elèctrics
en continuïtat en el joc de permanència contínua.
Al principi, com us heu vist, no s'ha seguit
en els habitatges que s'estan construint el pla que ha fet
davant de la instal·lació d'alta tensió.
Sobre aquesta demanda de més prego la màxima informació
dels veïns de Sant Just i sobretot els residents de les zones
amb resultats més alts.
També es promoguin conferències sobre aquesta mina de contaminació
per a una major informació de tots els binats.
El segon tema és perquè parla ja diverses vegades
que és la instal·lació de les línies d'alta tensió de la Miranda
per a suministrar corrent elèctric a la zona de finestrelles d'esplugues.
Temes que no hem solucionat solament, estem esperant
les respostes de les diferents reclamacions que hem efectuat.
Però què camí es pren, si és judicial o es pot solucionar
d'una altra manera com la canalització de les línies
tal com hem sol·litat des d'un principi.
Es va presentar una reclamació al sentit de Greusas
a l'actitud del Departament d'Energia de la Generalitat
i l'Ajuntament dels Ajuts en el control de les obres
perquè considerava neglissant el seguiment que s'havia realitzat d'elles
també per incompliment de normes a l'aprovar-se les obres
abans dels 30 dies de termini per presentar les segregacions.
I la incomprensiva autorització de la instal·lació
d'unes cables d'alta tensió per el lucre urbà
travessant 1.800 metres d'aquests per assumir estar
en una empresa privada d'esplugues.
El síndic va dirigir els dos arremets per carta,
tota aquesta informació, i tots dos també van contestar per carta.
Però s'ha presentat cap documentació.
Carta que el síndic em va remetre.
Posteriorment, en l'entrevista que vaig tenir al Departament
em va indicar que sota la Llei de Transprensia podria solidar
tota la documentació relacionada amb aquesta reclamació.
I l'Ajuntament estava obligat a remetre-me-la
i si existia silenci administratiu, llavors sí que actuaria ahir.
Perdó, en aquests moments que estigui patit
un altre silenci administratiu, que si no es resoldrà aviat
provocarà una nova reclamació davant del síndic.
L'Ajuntament sí que va contestar ràpidament al síndic
de la carta que van registrar del síndic a la resposta
i només van passar 3 dies.
En aquesta resposta, entre altres coses,
em deia que s'havia autoritzat l'obra
perquè millorava l'assumministrament de la zona.
Això sí que em sembla una ironia.
Perquè l'últim any hem tingut 40 atalls de llum
amb més de 20 dies d'incidència.
Tenim comptabilitzades, si us vol,
per presentar aquí des del dia 17 de juny al 22 de novembre
12 dies d'incidència, com més de 20 atalls, pujades d'incidència
que han provocat multitud d'incidències
i la deterioració d'aparells electrònics
amb difícil justificació per solucionar una recompensa
per part de la companyia.
A més, d'aquest atall s'han produït 3 explosions
de les línies d'alta tensió, sorredes.
Una, el dia 29 del 9, davant de l'institució La Miranda,
on va ser necessària la intervenció dels bombers,
la policia municipal i els tècnics d'Entesa.
Es va acordonar tota la zona, pròxim al col·legi,
perquè l'exposició va ser produïda al costat
del subministrament de càrcel de l'institució.
Produeix una situació de veritable perill,
possiblement superada pel fet que era al diumenge
i a les 3 de la tarda.
Segurament d'haver estat el demà,
dia de plena activa de l'institució,
en la qual és impossible a certes hores
circular per el bloqueig que produeixen els cotxes
que n'hi ha a La Miranda, mal aparcats,
hagués pogut acabar en un incident molt greu.
També s'han produït dues noves explosions,
aquestes al carrer Bona Vista,
una davant del Banc de Santander i l'altra
a l'encrevament de Bona Vista al carrer Padró.
Això que no es deia que aquestes diners
no eren gaire segures i no passaven navigatris.
En aquesta qüestió, preguem a la 20.000
les gestions necessàries davant d'Entesa
perquè totes les instal·lacions d'alta tensió
siguin completament segures.
A pantalla llarga, si és necessari,
els transformadors s'osletgen
per ser contaminats i perillosos
per altres nous i apantallats.
I un suministrament de correu elèctric de qualitat
on no hagin d'estar patint els múltiples tais
que redueixen la nostra qualitat de vida.
Hi ha dies que no es podia menjar
perquè molta gent té plaques elèctriques,
no podies dutxar-te perquè no funciona.
Sort que ha sigut dies que encara no feia molt fred,
però si no, tampoc hi hauria calafració.
I la vida dels aparells connectats a estar corrent,
perquè evidentment com n'hi ha molts tais
i pujar de tensió està provocant
moltes avallades d'aparells electrònics.
Per últim, ja des de l'altre tema, que no és l'elèctrica,
sinó des d'Alnus,
el grup ecologista de Sant Just
amb més de 20 anys d'experiència
que actualment també forma part,
ens ha preocupat molt la tala massiva
que es realitzen al carrer.
És l'únic lloc on veiem que s'aplica rigorosament
el principi de precaució.
També el possible risc
que alguna banca pugui caure
se'ls escrità.
La setmana passada es va tocar
els homes de l'arribada a la muntanya.
Quatre de talars, dos amb una por d'extrema
i els que s'han salvat semblen estar malalts.
Aquestes actuacions
en el voratge dels carrers,
sobretot de la zona de la Miranda,
no estan deixant sense arbres.
Ha convertit els carrers
en tercers de elevada temperatura a l'estiu,
on és difícil caminar per la insolació.
Han il·luminat un filtre per a la contramissió
que tant us preocupa a tots.
També han eliminat una barrera sonora natural,
així com l'uminosa,
i la discreció d'entre els vells.
En aquest cas, la pregunta és,
quan es planteja tornar a replantar
les zones que n'han eliminat
els dominats arbres perillosos
pels altres arbres menys perillosos,
però necessaris per al carrer?
I en un moment és això, les preguntes.
Molt bé.
Devenir de l'exposició del punt primer.
Hi ha alguna qüestió més?
En Miquel Casanovas volia dir alguna cosa.
No, no, ja ho tinc molt bé.
Escolta,
jo he sentit moltes vegades,
allà al cap de Sant Lluc,
que hi ha la placa d'inauguració...
La placa del doctor Serra?
No, la dintre.
La placa del molt honorable president...
He sentit moltes vegades que he sentit molt honorable.
Potser el més curt ha sigut dir allà,
els comentaris que fan.
Hi ha alguna manera que es cregui el molt honorable,
l'estudiar a ser-ho,
tothom ho sé,
algú a l'Ajuntament d'algun poder,
a la presidència de la Generalitat,
però el molt honorable,
tothom ha vist com ha acabat
i després sí que ha fet part de tot.
Preguntes, l'Ajuntament...
Hi ha alguna manera que es cregui el molt honorable?
Això t'ho he explicat, eh?
Sí, sí, t'ho has explicat perfectament bé.
A veure, molt ràpidament,
amb el Tonyo, a Rades en fan tothom,
jo en fem tothom, perquè per tant no passa res.
T'has d'explicar aquell dia que no estàvem d'acord i ja està.
A veure, efectivament,
hi ha camps de futbol,
i l'altre dia vaig veure que vau anar al Catllà, precisament,
a jugar al Catllà contra l'Atlètic, Sant Just,
fa pocs dies.
Curiós.
Estan bé?
Estan bé, també.
Et diré que, en aquests camps,
es cobra entrada,
però es cobra entrada saps per què?
Hi ha aquest més que mai perquè ho sé.
Tots per pagar les despeses,
perquè l'Ajuntament no pot.
Per tant, és una ajuda,
no al club perquè vagi en els seus ingressos
i pugui fer més coses o pugui baixar els preus, etcètera.
No, no, per pagar l'aigua,
el llum, el manteniment.
Hi ha molts camps de futbol
en els municipis que paguen entrada,
però per ajudar, precisament, a les despeses.
D'aquell dia,
no és el que, precisament, preteníeu vosaltres,
que era una altra cosa.
El que preteníeu és que aquests diners s'ingressés a l'entitat,
no a l'Ajuntament per ajudar a pagar les despeses.
Per tant, hi ha coses diferents.
Nosaltres, ja ho vam dir, no ens agrada gaire fer això.
Pagar per entrar a les instal·lacions esportives
no ens agrada gaire.
L'altre debat és si té les despeses o no ben cobertes,
si les subvencions són les correctes,
si hem de mantenir millor
o si hem de fer, no sé què, campanyes de valors.
Però és diferent.
Es fa per ajudar, precisament,
a que l'Ajuntament no pot assumir-ho tot
i, efectivament, de tota la vida
hi ha camps que pagues algo a l'entrada,
dos euros, tres, o els que siguin.
La senyera no és de l'Ajuntament,
però traslladem a les entitats,
que, precisament, si no es recordo malament, és Ombium.
Si no es recordo malament és Ombium i ANC.
Efectivament, l'altre dia estàvem allà i no està correctament.
A veure, l'explicació dels camps electromagnetis.
Dues coses. Una, jo demanaria que les instances es contestessin
i això és un dret que té la ciutadania,
malgrat la complexitat a vegades.
I ens passa que, efectivament,
en algun veí dient que alguna instància no es contesta
diu que cada dia entren 200 o 300 instàncies.
Però l'obligació nostra és contestar això, és evident.
Dir-te una cosa, escolta, no em vull externer, però,
totes les actuacions que ens heu dit que hem de revisar,
i precisament la més gran va ser aquesta,
aquesta que has fet menció de carrer Batista i Roca i Sant Josep,
que va inquietar per la manera que ho vas exposar-ho
i, per tant, hi havia una incògnita,
com totes les mesures que heu anat demanant o heu anat fent
compleixen els paràmetres.
Per tant, no alarmem a la ciutadania.
El que hem de fer és que aquests...
Escolta, t'he deixat explicar.
El que hem de fer és les coses bé.
I, per tant, millorar tots aquests mecanismes,
o millorar aquests controls,
o veure si la Diputació el que ens diu és correcte,
però és la Diputació.
Per tant, no ho poso en qüestió el que estàs dient.
T'estic dient que no ho facis.
Aquestes propostes tan benvingudes siguin,
perquè és un tema molt sensible i segurament l'inquieta a tothom.
Això és evident.
Per tant, no t'estic dient que no ho facis.
T'estic dient que, de moment, tot allò que s'ha anat fent
ha anat complint-se.
I quan hem demanat estudis concrets,
ens han dit que ho estem fent bé o ho estan fent bé.
Però, no, no, si t'agraeixo això.
T'ho dic en sèrio.
T'agraeixo que diguis, escolta, mireu això, mireu l'altre,
perquè és un tema que tothom té una sensibilitat
i, evidentment, les conseqüències ja sabem quines són en ocasions,
però matisem-ho.
A través del Consell de Salut,
t'has integrat al Consell de Salut
i allà s'ha donat resposta, també sé que has participat,
i aquests són els mecanismes que hem d'anar jugant,
anar validant aquestes administracions.
Sí que comparteixo i compartim,
i tenim inquietud, i ho hem fet,
ho hem trasmet a la direcció d'Endesa,
a nivell de Catalunya,
els incidents que van passant als quadres.
Estic totalment d'acord.
És inadmissible.
No hi ha justificació possible
que una companyia d'aquestes característiques
pugui passar el que va passar a l'Amiranda i en altres llocs.
Per tant, això, ahir mateix,
va estar el responsable de tot Catalunya en el meu despatx
i ho vam trasmetre una altra vegada
i ja l'hi vam dir en el seu moment.
Això no pot ser,
perquè va passar a l'hora que va passar,
però és que pot passar en qualsevol moment,
i ens hem quedat parats.
Això sí que et he de dir que ens hem queixat rotundament
que aquests incidents en els quadres,
efectivament el de l'Amiranda va ser més espectacular,
van estar els bombers i va sonar l'alarma.
El segon les tenia el meu mòbil, el segon.
Vull dir que això, la tecnologia avui dia,
permet aquest tema.
S'ha canviat, per si en diuen.
Miquel Casanovas, m'has dit?
Ah, a veure.
Aquí a la sala tenim un honorable,
que el tindrà sempre, aquest reconeixement.
Sí, efectivament, algun municipi ha fet una moció,
recordo alguna moció,
que han dit que retireixin les plaques.
L'Ajuntament de la capacitat que té,
evidentment, pot expressar-se políticament.
Hi ha ajuntaments que han fet mocions
i en retirant aquestes coses.
No hi és, aquesta iniciativa, en aquest moment, en el ple.
Per l'altra banda, has de respectar o has d'entendre
que és l'ambulatori on hi ha una direcció,
hi ha una conselleria, etcètera.
Em permets que li contesti al senyor Miquel,
ja que jo sé d'alguna manera...
Coneixement de causes.
Ara és quan em diu que la placa no hi és, no?
La placa hi és.
Però com que és més respectuós aquí...
Miquel, dir-te que la teva queixa
està enviada al Servei Central dels Delicts
i llavors serà al Gabinet Jurídic
el que et contestarà directament a tu
amb la seva explicació.
Que sàpigues que el tràmit està fet.
Ja ho has fet, aquesta via, també.
Molt bé, doncs, vinga, va, som-hi.
Ah, perdona, de l'Arbarat.
Tens raó amb això, perdona, perdona, perdona.
Escolta, disculpes, és veritat,
ho havia apuntat aquí, efectivament.
A veure, dues reflexions.
Les dues molt positives.
Una, tenim més arbres ara que abans,
s'enjust moltíssims més.
Però molts més, en deu anys.
No, no, no, compto els de la via pública.
D'acord? Molts més.
Hem de també ser conscients que la vida urbana
d'un arbre a vegades és limitada
per molts elements.
L'altra part és que hi ha una gran sensibilitat,
i això ho hem d'agrair,
hi ha molta sensibilitat al municipi
perquè no treguis arbres.
Però es treuen per algun motiu,
no per el caprici o la voluntat d'un regidor,
d'un tècnic, etcètera, etcètera.
O sigui, estem molt a sobre i, precisament,
a vegades hi ha propostes als tècnics
que el regidor o regidora, o jo mateix,
han dit, escolta, torna-t'ho a mirar
perquè no ens agrada.
Per tant, el que no plantarem és,
en els llocs que hi hagi voreres molt estretes,
si s'ha tret aquest arbre,
bé per complir l'accessibilitat i la mobilitat,
o bé perquè les companyies ens diuen
cuidado, que les arrels estan rebentant
tovaries, que és així també,
o subministres,
per tant, aquest arbre no es torna a plantar.
Ara, jo crec que el balanç és
tenir més arbres a l'espai urbà
que fa 10 anys, molts més.
Per tant, doncs, molt més.
Molt bé.
Doncs deixaríem el plaer, si no hi ha res més.
Gràcies a totes i a tots.
Gràcies.