En primer lloc, farem l'aprovació de l'acte de les sessions celebrades el 20 de gener i el 28 de gener, respectivament.
Algú té algun comentari a fer aquestes actes?
Doncs les donarem per aprovades.
Segon punt és la presa de possessió de la regidora desider Slauca Triller Slujillo.
Secretària?
La veu, Marga. Secretària?
Per la presa de possessió, li han regut la credencial a la senyora Triller i també ha fet la declaració d'incompatibilitat
i ha presentat el seu registre d'interessos.
I ara li correspon fer el jurament, que és el següent.
Jureu o prometeu, per la vostra consciència i honor,
que no infidelment les obligacions del càrrec de regidora enviï altat al rei i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat?
Comparatiu legal per servir la ciutadania de Sant Just i treballar per assolir la República Catalana,
el retorn de les persones exiliades i l'amnistia dels presos i preses polítiques.
Moltes gràcies. Benvinguda al Clé de l'Ajuntament de Sant Just.
I passem al punt número 3, que són els dictàmens.
Iniciem l'àrea d'alcaldia presidència, serveis generals, economia i sostenibilitat.
El punt 3.1.1, la modificació de l'ordenança fiscal número 15,
en els supòsits de les ocupacions de via pública vinculades a l'exèrcit d'activitats recreatives.
Defensarà i concessions de manials. Defensarà aquest punt la regidora d'Higenda Quima Jiménez.
Bona nit a tots i a totes.
Doncs bé, el primer punt que portem, com ja sabeu, en el mes de l'any passat ho vam seguir fent,
des que va començar l'estat d'alarma, l'Ajuntament i aquest ple,
va decidir no passar els rebuts de les terrasses per al tema de la Covid,
per intentar minimitzar tota la programàtica de tenir els bars i restaurants tancats.
I així ho vam fer durant l'any 2020.
I aquest any, com heu pogut veure, s'han tornat a prolongar les mesures.
Per tant, portem en aquest ple la modificació de l'ordenança 15 que afecta les terrasses d'aquells bars
que ocupen via pública i les nostres concessions públiques,
que són la Xemeneia de l'Alhualdem per al restaurant, el Bar del Parador,
el Bar del Parc del Milenari, el Bar de Can Ginyastal,
Quijols de Begudes del carrer Narcís Monturiol,
i ho portem des del 1 de gener d'aquest 2021 fins al 30 de juny del 2021.
Això suposa un impacte a nivell de l'entrada d'ingressos de l'Ajuntament
de 54.955 euros menys que rebrem,
però que intentarem, d'alguna manera, minimitzar els menors ingressos que tenen per la Covid.
I això és el que portem en aquest ple.
Moltes gràcies, Quima. Hi ha algun punt, alguna intervenció, perdoneu?
Veig Sergi Seguí, mirem d'ordre de menor a major.
Sergi Seguí, d'Esquerra Republicana.
Bona tarda, primer de tot benvinguda.
Deixaré el ple municipal.
N'ha seguit uns quants des de fora, però ara ja podràs participar-hi.
Només remarcar una cosa, que és que,
evidentment, hi votarem a favor, eh?,
perquè és una manera proactiva d'ajudar el comerç local
i és el que venim fent, com ha dit la regidora,
l'últim trimestre de l'any 2020.
Però només recordar que les concessions de manuals
ja tenen una posició de cert avantatge,
respecte als comerços locals,
sobretot pel que fa al tema del cànon,
que és, diguem-ne, un preu de lloguer molt més baix
que el que pot pagar un comerç per un local a Sant Just.
Simplement, que ho tinguem en compte i intentem no caure
en greuges comparatius respecte a qui té consciència de manera i qui no
d'un mateix sector, que tots ho sabem,
però que la ciutadania també ha de saber-ho
i és el que teníem en compte, però hi votarem a favor,
com no pot ser d'una altra manera.
Moltes gràcies, veig que en Quico Ferrer també vol intervenir.
Sí, gràcies, alcalde.
Bueno, jo, primer de tot, donaré la benvinguda a desider.
Després volia felicitar el Partit Socialista
per haver guanyat aquestes eleccions catalanes
i després dir-vos que la meva pregunta
a Quima és, aquests 54.000 euros
que comentaves, tenim alguna ajut
per part del que és la DIPO
o que puguin compensar
aquesta pèrdua?
Tenim alguna cosa? Pregunta.
Ja està, és això, gràcies.
Hi ha alguna intervenció més?
Doncs tancarà la ponent, Quima.
En principi, sobre aquest tema d'ajuts,
de moment no tenim res, és una ordenança
que s'afecta només al nostre municipi,
evidentment que hi ha altres municipis que també la tenen.
Com a Barcelona sabeu, també estan en el mateix platejament,
però ara per ara, sobre aquest tema, no tenim cap ajuda
a l'Ajuntament que ens entri aquest tipus de subvenció
perquè nosaltres hem fet aquesta modificació de l'ordenança.
Ara per ara no. Si en algun moment hi ha tres
o hi hagués alguna cosa, ho donaríem com a informativa
i ho informaríem amb una comissió informativa,
però ara per ara no.
Moltes gràcies, Quima. Farem votació.
Vots en contra?
Abstencions?
Entenc que s'aprova per unanimitat.
Anem al punt 3.1.2,
aprovació d'un reconeixement extrajudicial
de crèdits a part d'espeses realitzades en l'exercici 2020
i avançarà aquest punt la regidora d'Isenda, Quima Jiménez.
Alcalde, al Sergi Seguí em sembla que volia parlar.
Disculpa, no t'havia vist.
Cap problema. Només un petit apunt
m'espera que acabés la Quima i és igual.
La Generalitat sí que té oberta una línia d'ajuts
a restauració i a diferents sectors,
però a restauració sí que té oberta una línia.
Per tant, entenc que els restauradors
no poden acollir-se.
Però jo he entès que ens preguntava si l'Ajuntament
revia alguna ajuda per fer aquest tipus
de modificació d'urbanança.
Jo he entès això. L'Ajuntament el revia.
Nosaltres el vam fer aquesta qüestió.
Havent fet la primera proposta,
ara que ja s'ha regularitzat una mica,
si hi ha algun ajut per compensar els diferents municipis
Les ajudes, com deia el regidor Esquerra,
directament als restauradors, però no n'hi han
pels ajuntaments per fer modificacions
o subvencions sobre les concessions
o taxes de via pública.
Anirem al següent punt.
Regidora Dizenda, Quima Jiménez, endavant.
Aquí portem el nostre judicial
per valor de 11.965 en 21. Corresponen
a l'any 2020,
era degut a que l'any 2020
tinguéssim el temporal horari
i això va fer que tinguéssim
unes despeses addicionals per això.
No tenim la partida suficientment dotada
d'aquest temporal.
Després, un altre de les 11.965 euros
a part de portar el tema de jardineria,
que corresponen al manteniment mensual
del post de regs del Walden,
és un contracte i per l'última mensualitat
no teníem crèdit posat, per tant ha passat
a extrajudicial. Ho explico així perquè va sortir
una comissió informativa, es van fer aquestes preguntes
i ja us les contesto per si algunes les he llegides
de les persones que vau demanar l'explicació,
ja us la dono per avançat.
Hi ha hagut una intervenció,
veig la Laia, anirem demanar d'hora major,
Quico no té,
laia flotats dins per Catalunya.
Primer de tot, benvinguda desiré
al ple.
Respecte a aquestes despeses,
aquests crèdits extrajudicials,
aquest reconeixement de crèdits extrajudicials,
per què s'ha suceït aquest fet
i ens trobem amb factures de manteniment
que diguem que estan fora de pressupost,
només comentar que seria convenient
que quan es faci la planificació del pressupost
i la planificació de les despeses es tingui en compte
i no haguem d'estar fent això que estem fent avui.
I si l'explicació amb el tema de les factures de jardineria
és que a partir de jardineria es van haver de tindre
per manteniment,
doncs potser el mes de gener de l'any passat,
quan hi va haver aquest temporal,
s'hauria d'haver previst obrir una línia específica
o extraordinària per fer enfront d'aquestes despeses
i no esgoteixi la partida de pressupost de manteniment.
I en quant a les aigües feriàtiques,
que hi hagi la darrera mensualitat que hagi de passar aquest any,
com que ara estem en aquest any 2021,
si la partida 2021 del manteniment d'aigües feriàtiques
està pressupostat igual que el 2020,
doncs ens trobarem que a finals d'any hi haurà una altra vegada
una factura que saltarà d'any,
així que es corregeixi durant aquest exercici 2021
i ja de carrer l'any que ve no ens trobarem
amb la necessitat d'haver de reconèixer aquests crèdits extrajudicials,
o sigui haver de pagar factures de l'any passat
amb els diners d'aquest any.
I que no ens trobem amb aquestes situacions. Gràcies.
Molt bé, gràcies, Laia Flotats.
Tancaria la ponent, Quima Giménez. Tens algun comentari, Quima?
No.
Doncs passaríem a votació.
Vots en contra?
Abstencions?
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya
i CUP Amunt.
Partit dels socialistes,
movem-se en just, Quico Ferrer.
Doncs queda aprovat aquest punt.
Anem al 3.1.3, modificació de crèdit
per diverses inversions relacionades amb patrimoni municipal del Sol.
Defensarà aquest punt la regidora d'Isenta, Quima Giménez.
Bé, el que aportem en aquest ple
és tenir, com ha dit la Laia en el punt anterior,
que cal tenir les partides ben propostades
per quan passen coses o quan s'han de fer inversions
o s'ha de fer qualsevol cosa.
El que aquí portem és dotar de partides
per poder fer després les respectives actuacions
que es volen fer.
Portem en aquesta modificació de crèdit
relacionades amb el patrimoni municipal del Sol
per un import de 630.000 euros
que corresponen al següent.
Com ja corresponen al tema de l'Algueró,
de la concessió de l'Algueró, com sabeu.
Ja ho vam comentar durant el pressupost del 2020
a les reunions que vam tenir.
Vam dir que segurament tindríem
la concessió que tenim de l'Algueró
i hi hauria una part que ens la tornaríem a nosaltres
a l'Ajuntament i que aquí s'hauria de fer una inversió.
Per tant, a l'Algueró s'aproximadament es necessitaran
uns 450.000 euros.
I després, l'altra quantitat que no és només per un any,
sinó que ara que és en aquest mes,
en aquest any portem 227.000 euros.
227.350, això és per un any,
però penseu que és un projecte o una anualitat
que se l'han tres anualitats de 227.350
que és per tenir l'habitatge dotacional
de Cañon Modulell.
Aquest projecte correspon a Sant Just i a Esplugues.
Això ve de molt antic, el tema aquest.
Aquí hi havia d'haver anat fa molts anys
un tema d'una comissaria
de la Policia Nacional, etcètera.
Llavors, vam quedar que hi havia en els ajuntaments
una meitat de l'Ajuntament de Sant Just
i l'altra meitat d'Esplugues.
El que ara es fa és que hem de pagar aquesta part
de Sant Just la quantitat expressada.
Llavors, el que fem és que aquest any 2021
necessitem 227.350 per poder fer el primer pagament.
I els 450.000 euros és per al tema de l'Albero.
En total, la modificació són 677.350 euros.
Moltes gràcies, Quima.
Veig moltes intervencions.
Comencem de menor a major, Quico Ferrer.
Em sentiu? Sí, perfecte.
El tema de l'Argaró.
O bars gràfiques, perquè ens entenguem.
Quant podrem tindre el que és un projecte
del que és la distribució
o la possible ubicació
de la policia local?
Això és una de les preguntes que llenço.
I després l'altre és el tema de Modolei.
Hi ha una quantitat de 227.000 euros.
Ara es demana aquesta quantitat,
però els altres 3...
O 2?
Són 3, en total, per 3.
Els altres dos que falten, quan seran,
i si mentrestant,
una vegada ha fet el primer pagament,
es pot començar a fer coses.
Per poder edificar
i començar el que és el projecte.
Gràcies, Quico.
Bon vespre a tothom.
En primer lloc, donem la benvinguda
a la nova regidora de Sire.
Us en valor que en aquest consistori
estem arribant a la paritat
i dones el ple, cosa
de la qual ens hem de congratular.
I passant directament
al tema concret,
fer un petit parell,
que en aquest cas la modificació
que està decret és un paquet
que engloba dues modificacions.
Un és el tema de l'habitatge dotacional
de la Fundació Asgràfiques.
Això en principi, l'ideal fora
de votar-ho per separat,
perquè podríem tenir valoracions diferents
i també podríem tenir la sospitat
d'aquella certa intenció de coacció
de votar-ho tot plegat.
Per altra vegada, sisplau,
tingueu això en compte,
perquè per nosaltres serà afirmativa.
Votarem a favor, gràcies.
Permeteu-me aclarir, Carles, que avui votem
una modificació de pressupost.
Cada una d'aquestes operacions
haurà de ser posteriorment votada en ple,
amb dues votacions separades.
Ens som conscients, sí.
D'acord, que aleshores serà el moment
de votar.
Si el tema són diferents, sisplau,
posem-lo en apartats diferents.
Esquerra Republicana,
he demanat la paraula.
Sí, alcalde, gràcies.
Som conscients que el que fem avui
és una modificació de crèdit
i reservar els diners per fer
aquests espais,
ja sigui l'edifici de l'Algueró
o el sol de Camp Modulell,
i que no es descartin les idees de la resta
pel fet que l'equip de govern
tingui una idea predefinida.
Poso un exemple, no estic dient
que sí ni que no, simplement que mantinguem
el debat i, segon, que demanaria
per poder-los estudiar el més detalladament possible
perquè aquí estem fent una reserva de 682.000 euros
o de 450.000, per una cosa i per l'altra,
i diguem-ne que ens creiem el preu, però, per exemple,
per l'Algueró ens agradaria veure el preu deslossat
perquè cal veure quina és l'amortització de la concessió,
quina valoració es fa del sol,
quina valoració es fa de l'edifici,
quina valoració es fa de la possible rehabilitació
i, per tant, si ens podeu fer arribar
aquests convenis a l'oposició el més aviat possible,
doncs només us podrem ajudar a prendre una decisió, en aquest sentit.
Molt bé. Gràcies, Sergi.
En tot cas, en aquests moments no tenim convenis
ni tan sols un espós de conveni.
El que tenim són valoracions
de les dues operacions
i no paricar-ne.
Junts per Catalunya, m'he demanat la paraula també.
Endavant, Laia Flotats.
Gràcies.
Bé, doncs, en la línia del que ha comentat el Sergi,
nosaltres hem trobat a faltar,
en el que és l'expedient que el vam estar examinant,
no hi ha un detall o un desglòs
d'aquests 450.000 euros de l'escola Algueró.
No sabem aquests 450.000 euros exactament
què engloben.
Aquests 450.000 euros no sabem de què són.
Està bé que ara considereu
que això és un simple moviment de diners d'una bossa a una altra,
però les quantitats s'hauran decidit
en relació a Algueró.
Aquest Algueró és el que desconeixem
i del que no se'ns ha informat.
Seria d'agrair que ens facilitisiu aquests números,
perquè nosaltres aquí, 450.000 euros,
hem de fer un acte de fe.
Hi ha 227.000 euros que seran tres anualitats
i per tant seran més de 600.000 euros,
doncs també hem de fer un acte de fe.
No ho sabem.
Quico Ferrer demana la paraula.
Quico, ho havies demanat abans.
No, no, no.
La Llau ha fet la mateixa pregunta que anava a fer jo.
En principi, el que diu ella,
se sentia exactament si és per la totalitat
del que és la reforma i el rescat
del que és la concessió de l'espai
i, a part, ens presentareu el que és el projecte.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
A la partida de 300 mil euros l'any,
el que podem fer aquestes donacions
i d'un pressupost de 30 milions.
Per tant, estem parlant d'una quantitat molt petita,
però si dius un gest petit,
de vegades no ens val la pena donar un exemple i per això votarem que no.
Molt bé.
Jo li volia fer una proposta al regidor Josep Maria Ranyet,
que ha fet l'exposició del punt.
Jo, Josep Maria, et fitxaré a la meva empresa
i quan sigui el moment d'actualitzar les tarifes,
doncs et demanaré que parlis amb tots els clients i els expliquis que,
malgrat que els hi pujaràs les tarifes, pagaran menys diners.
És el que ens has explicat avui.
Estem dient a la ciutadania que pujarem el sou dels polítics
perquè estem parlant dels regidors que tenen reconeguda una dedicació
i dels regidors i regidores que només tenim dietes.
Estem parlant perquè la gent ho entengui,
però estem a confusió.
Estem dient de pujar això a un 0,9%.
I tu quan puges als preus,
doncs costen més diners, no menys, costen més.
Altra cosa és que, per canvis de l'estructura de l'equip de govern,
doncs es produeixin i hi hagi menys dedicacions reconegudes.
Això és una altra cosa que no té res a veure amb el que estem votant avui.
Avui estem votant si volem o no pujar un 0,9%
els sous dels polítics i les polítiques d'aquesta casa.
I evidentment, com ja us vaig dir jo en la comissió informativa,
nosaltres considerem que no toca, que aquest any no toca.
Abans, en el primer punt de l'ordre del dia avui,
hem tractat que es modifiqui l'ordenança fiscal sobre les terrasses,
l'ocupació de la via pública,
per tal que els restauradors i els bars
no hagin de pagar l'ocupació de la via pública amb les seves terrasses,
donant que ens fem càrrec, que estem en un moment de restriccions,
no poden facturar el que normalment facturen
i per tant, per ajudar-los,
estem demanant, hem modificat que no paguin,
doncs és el mateix.
O sigui, per ajudar tota la ciutadania i donar exemple,
nosaltres no ens pugem el sous, un 0,9%, no, no cal.
Els funcionaris se'ls hi ha de pujar perquè ho diu la llei,
però nosaltres no cal.
No ho diu la llei pas que ens haguem de pujar el sous, no és obligatori.
I per tant, s'ha de fer el gest i no fer aquest increment.
Que és poc estalvi, si no el fem, d'acord,
però és que és d'un exemple,
és que els polítics estem aquí per donar exemple.
El nostre grup municipal votarà, tal i com ja van manifestar la comissió informativa.
Gràcies.
Moltes gràcies, Gina Pol, PSC.
Doncs sí, el que volia dir és que aquest debat l'haguéssim hagut de fer
quan es van presentar els pressupostos per aquest any,
i en aquell moment podíeu haver dit,
perquè es va dir que el capítol 1 es guardava aquesta dotació pel 0,9%,
i en aquell moment podíeu haver dit, no, no,
els diners que han de destinar-se pels regidors de la corporació en global,
sisplau, destinem-los una altra cosa vinculada amb fòbic.
En aquell moment no vau dir res i aquells diners es van reservar
i ara estan reservats a capítol 1
i per tant no es poden reaprofitar ni reassignar per altres finalitats.
També quan vam parlar del pressupost, ara fa uns mesos,
hem dotat del màxim possible totes aquelles ajudes i diners de suport
per l'afectació Covid en aquells sectors que ens fos possible actuar.
Per tant, les línies de suport vinculades amb Covid
ja es van cobrir en aquell moment.
Un altre argument que vull posar aquí sobre la taula
és que en anteriors mandats, i en aquest ho estem mantenint també,
és que ens assimilem amb les línies d'increment o de rebaix o de congelació
que té el cos de funcionaris i funcionàries de l'Ajuntament.
Si hi ha congelació, ens ho congelem també els representants polítics
i si no, es manté aquest increment de l'IPC.
I en aquest moment, per exemple, en aquell moment,
quan es va assolir aquest acord, Esquerra Republicana estava al govern
i ho va comprendre i ho va acceptar.
D'altra banda, Catalunya i també València són dues de les comunitats
que aplicaran l'increment del 09 a tota la plantilla de la seva administració.
Per tant, el govern català incrementarà un 09,
el sou de totes les persones que treballen per l'administració catalana.
I, de fet, això es va anunciar per part del govern català
i Comissions Obreres està apretant per aquest increment.
Encara no l'han rebut ni tan sols els mestres, les infermeres
o tot el personal que depèn de l'administració pública catalana.
Per tant, sí, és un gest que se'ls pot valorar,
però aquí hi havia una directriu establerta,
hi ha altres línies per tant de fer aquest ajud o aquesta línia de suport
i el president, per aquest motiu, defensa que aquest vot el farà positiu.
Moltes gràcies, Jena Pó. En Quico Ferrer volia intervenir.
Sí, jo és que insisteixo.
Per què no feu el que és l'opció de redireccionar
el que són aquests sèntims amb la gent que ho necessita?
Ho dic perquè esteu preocupats de la gent,
no considereu que no toca aquest increment del 0,9,
però si ja que els tenim,
per què no els enviem cap a la gent que ho necessita?
Jo he llançat una proposta,
cadascú pot fer el que vulgui amb els seus sèntims,
però el que està clar és que els sèntims aquests
es quedaran a l'Ajuntament i es gastaran per comprar gomes de borrar o bolis.
En canvi, si els direccionen cap a una altra direcció,
que és cobrant-los i enviant-los en llocs on sí que pots donar ajuda,
com pot ser Uncàritas o altres associacions que no diré,
però si vosaltres sabreu,
jo crec que és una opció maca, intel·ligent
i que al final t'omple també, perquè tot això omple.
Moltes gràcies, Quico Ferrer.
Farem votació al Tancarà oponent, Josep Maria Reñé.
Sí, només algunes petites matisacions.
Jo penso que, portat pel seu entusiasme,
el regidor Quico Ferrer ha parlat de 140.000 euros.
No, són 140.000 euros.
114.000 euros.
No, és que has dit 114.000 euros.
No, no, perdona, 114.000 euros.
114.66 per se exacte.
No, no, perquè és això.
Estem parlant de 114 euros l'any,
que vol dir 9 o 10 euros al mes.
En el meu cas, cadascú cobra diferent
i té un percentatge diferent, això està clar.
Les variacions van d'aquest tipus
i inclús un regidor que no sigui portant bé o tal,
encara la quantitat pot ser, o que només tingui una comissió,
pot ser menys recursos al mes i, per tant, a l'any.
La veritat és que el que avui estem parlant
sí que té a veure amb els diners.
No es pot deslligar, perquè quan un fa un increment
ha de saber si hi ha diners o no hi ha diners.
Per tant, si nosaltres diem que hi ha un increment,
cosa que la gent pot entendre,
però com resulta que comprem menys coses,
ens gastarem menys, estem actuant sobre el pressupost.
I això és el que succeeix.
Jo crec que la gent pot entendre perfectament
que els sous pugen, però com hi haurà menys dedicació,
l'Ajuntament tingui un estalvi.
No estem fent joc de mans.
És senzillament una cosa molt senzilla.
Abans hi havia una persona que cobrava unes determinades retribucions,
passa a una altra situació, les deixa de cobrar
i, per tant, l'Ajuntament té un estalvi.
I un estalvi de 21.000 euros.
Un estalvi que, com és de capítol 1,
i si m'equivoco, l'interventor general ja em corregirà,
però com és del capítol 1,
només podríem passar aquests 21.000 euros
amb un altre concepte si fem la corresponent modificació de crèdit.
Perquè és un diner que estarà dintre la partida de capítol 1
i si no la gastem, al final d'any serà un excedent.
Sí que és veritat que en aquell moment, per exemple,
aquest excedent vindrà a compensar altres menors ingressos
que hagin pogut tenir amb el romanent.
Per exemple, si algú vol entendre així,
aquests 21.000 euros podran servir també
per finançar els 54.000 euros menys
que hem fet amb el primer punt d'ajut al comerç.
Amb el tema de les taules de la rebaixa de l'ordenança.
És un element d'entendre-ho, però no és així.
Seria forçar massa l'argument.
El cert és que podem pujar a l'increment
o podem incrementar les retribucions un 0,9%,
però l'Ajuntament s'estalviarà 21.000 euros menys.
Després cadascú, si vol fer donacions amb una ONG
o amb una altra situació,
ja forma part de la llibertat personal
i, per tant, aquí l'Ajuntament no ha d'entrar-hi
ni crec que sigui convenient.
Per això, d'alguna manera,
crec que com estàvem al pressupost,
com resulta que tot i que a l'increment
hi ha un estalvi per l'Ajuntament,
nosaltres demanem que reconsidereu la posició i voteu a favor.
Moltes gràcies, Maria Renyer.
Passarem a votació.
Si us sembla bé, votem els dos punts de forma conjunta
perquè entenc que el vot és el mateix.
Vots en contra.
Cup amunt.
Esquerra republicana.
Junts per Catalunya i Alcaldia republicana.
Abstencions.
No n'hi ha. Vots a favor.
Partit dels socialistes.
Movem Sant Just i Cufarré.
Queden aprovats aquests dos punts
i anem al punt 3.1.7,
modificació singular de la relació del lloc de treball
de responsable de comunicació,
punt que també defensarà el regidor de recursos humans,
Josep Maria Renyer.
Gràcies, senyor alcalde.
Aquesta és la situació que es produeix
perquè una persona que és funcionària de l'Ajuntament
i que ha estat fora dels llocs de treball dels funcionaris
ara es retorna en aquesta condició
i com tenia el dret de sortir al seu lloc de treball
doncs retorna al seu lloc de treball
que era el de responsable de comunicació.
La presència d'aquesta persona
que ha estat 17 anys fora d'aquest lloc de treball
durant aquest període l'Ajuntament ha generat
altres llocs de treball per cobrir aquesta funció
i el que es proposa al ple
és modificar la definició, la relació,
les funcions d'aquest lloc de treball
que ha d'ocupar aquesta persona
que, repeteixo, en el moment que va entrar
com va tornar a ocupar el seu lloc de responsable de comunicació,
el que fem en aquests moments és canviar les funcions
per aprofitar i reorientar la seva activitat.
Com apareix amb l'experient,
les funcions que se li otorgen amb aquesta persona
són la de col·laborar amb la gerència
per a la millora de qualitat dels serveis,
l'elaboració de cartes, serveis i certificacions,
la de també seguir tots els plans d'actuació,
la de atendre o d'impulsar la política d'atenció a la ciutadania
i supervisar i coordinar l'activitat de transparència de l'organització,
a més a més de vellar pel complement del procés
d'aquestes sugeriments dels usuaris
i persones que les plantegin a l'Ajuntament,
a més a més d'altres funcions que són paral·leles.
Per tant, en resum, hi ha una persona amb un dret a retornar,
el seu lloc de treball estava dibuixat i caracteritzat
per unes funcions que ara s'estan desenvolupant
amb uns altres llocs de treball per a altres persones
que també tenen la seva plaça a l'Ajuntament consolidada.
I el que fem aquí, el que pretendem consideració del ple,
és la modificació de les funcions d'aquesta persona
que se reincorpora a la plantilla de l'Ajuntament
aprofitant-la, valgui amb la rebondança
i enteneu entre paraules o de l'aprofitament,
perquè desenvolupi unes tasques que l'Ajuntament considera que
són positives tant per al funcionament de l'Ajuntament
com sobretot donada aquesta visió de la transparència i la qualitat
per a l'atenció de l'Ajuntament vers la ciutadania de Sant Just.
Moltes gràcies Josep Maria Reñer.
Hi ha intervencions? No en veig.
Sí, Quico Ferrer.
Sí, perdona, Josep Maria, l'última frase ha quedat molt xula,
però no s'ha definit del tot bé.
Em podries explicar les tasques, sisplau?
Les tasques són les que apareixen amb el document i són
col·laborar amb la girencia amb l'impuls de processos de millora
de qualitat de serveis, d'elaboració de cartes de serveis
i de certificacions.
Col·laborar amb la girencia amb l'elaboració, manteniment i seguiment
dels plans d'actuació, col·laborar amb la girencia amb el seguiment
impuls de la política d'atenció ciutadana, supervisar i coordinar
l'activitat de transparència de l'organització, dissenyar,
supervisar i vetllar pel compliment del procés d'aquests
associadiments de grau de satisfacció dels horaris dels serveis
municipals i dels serveis prestats en gestió indirecta.
Vetllar per l'harmonització de la imatge i política dels serveis
municipals i dels serveis prestats en gestió indirecta. Tots aquells
encàrrecs a qui pugui fer la girencia, vetllar per la seguretat i
salut del seu lloc de treball i pel que fa al tractament de
cadàvers de caràcter personal, adoptar les mesures tècniques i
organitzatives per donar compliment a la normativa vigent.
Aquestes són totes les funcions que apareixen amb la proposta
d'acord que s'submet a votació.
Josep Maria, t'agraeixo molt, no vull crear tan prenyis
perquè semblava que el tu era com d'emprenyat, però és que la ciutadania
no ho sap. Saps el que vull dir? Per això t'he demanat que
l'explicis es remet. Gràcies.
Moltes gràcies, Quico Ferrer. Anirem a votació. Vots en contra?
No n'hi ha. Abstencions?
Esquerra Republicana, CUP amunt, Junts per Catalunya,
vots a favor. Partit dels socialistes,
Movem Sant Just, Quico Ferrer. Queda aprovat aquest punt.
Anem al 3.1.8, que és la ratificació del decret
d'alcaldia de 16 de febrer d'establiment de tres dies
de dol oficial per la defunció del gran poeta Joan Margarit
Concernau. Afançarà aquest punt la regidora de cultura
i de presidència, Gina Pol.
Com sabeu, amb l'amor d'en Joan Margarit vam haver de decretar
diferents accions d'acord amb el reglament
de protocols de l'Ajuntament, que vam aprovar conjuntament el 2017
i hi havia un seguit d'actuacions que havíem de seguir d'acord amb aquest protocol.
I les que vam decretar van ser els tres dies de dol oficial, que van ser
el 17, el 18 i el 19 de febrer. També les banderes del balcó de l'Ajuntament
van estar a mig pal aquests tres dies. També val a dir que
si en aquelles dates es feia algun acte, l'Ajuntament havia de
fer un minut de silenci. I això ho vam fer el dijous,
que hi havia la inauguració d'una exposició a Can Ginestar, i només començar
l'acte vam fer menció a l'amor d'en Margarit, a que teníem el llibre de condols
al costat de la biblioteca i vam fer un minut de silenci. I d'altra banda,
com bé sabeu, la biblioteca durant aquests dies va tenir el llibre de condol.
Moltes persones de Sant Just van passar per dir el darrer adeu a en Joan Margarit
i aquest és el contingut que té aquest decret, amb el qual
ens hem de donar compliment a tot el protocol que tenim aprovat per l'Ajuntament.
Moltes gràcies, Gina Pol. Obrirem el toc de paraules.
Veig, Sergi, seguint la paraula, que hi ha alguna cosa més.
Quico Ferrer. Començarem de manera major. Quico Ferrer, endavant.
Sí, agrair el que és l'Ajuntament, el tracte que ha tingut
la família i en Joan Margarit, l'haver tingut aquests tres dies
a dol, haver discussat el que és la biblioteca per poder
dedicar el que és l'escrita a la família i a ell,
i res, que t'agraeixo el que és el gest. Ja està. Gràcies.
Moltes gràcies, Quico Ferrer. Sergi, seguint.
Sí, bàsicament em sembla un encert que l'equip de govern fes aquesta proposta
de dol oficial, que només faltaria, que en Joan no només era un grandíssim poeta,
sinó que era una figura capdalt de la cultura del nostre país i que,
a més a més, era veí del municipi en el sentit més ampli de la paraula.
És a dir, una persona que et podies trobar pel carrer, que et podies trobar
a la biblioteca, que et podies trobar a la llibreria remenant,
i que sempre va estar disposat amb tot el que li varen demanar, com a mínim
els vuit anys que jo vaig tenir l'honor de ser regió de cultura
d'aquest municipi, amb el qual vam poder treballar diferents activitats
i sempre va estar disposat, no va dir mai que no, i va ser un goig que acceptés
també que la biblioteca del poble portés el seu nom, ara ja farà ben bé
vuit o nou anys. I des d'aquí una abraçada molt gran a la seva família
i que ens tenen pel que necessitin, no ens faltaria.
Moltes gràcies, Sergi. Seguint, l'Aia Flotats, Junts per Catalunya del dia.
Sí, bé, evidentment el nostre grup no serà menys a l'hora d'aglossar la figura
del nostre estimadíssim veí, en Joan Margarit, evidentment que la manté
amb la seva pèrdua i evidentment que estem totalment d'acord amb el que es va fer
ràpidament des de l'equip de govern, tant de decretar els tres dies de dol
com d'habilitar aquest espai a la biblioteca Joan Margarit i des d'aquí, clar,
evidentment el nostre grup dona recolzament a la família i a tots els amics
i amigues de més personals d'en Joan Margarit i a tots els veïns i veïnes del poble.
Gràcies.
Moltes gràcies, L'Aia Flotats. Jo també volia, com a alcalde, afegir-me les paraules
de record i d'homenatge a la figura d'en Joan Margarit i permetre-me que digui
que no només avalorem la seva talla com a coeta i la seva proximitat a molta gent
del poble, la seva sempre bona predisposició a col·laborar en allò que
fes falta, sinó també que vull dir, vull destacar que és una figura que ha posat
el nom de Sant Just al mapa o ha fet que aquest nostre municipi fos conegut
per molta gent de fora del Baix Llobregat i recentment en moltes entrevistes
que havia concedit, sobretot arran del premi, d'haver rebut el premi Cervantes,
ha parlat molt i bé de Sant Just i la veritat és que és un honor per una persona com ell
no només es menti Sant Just sinó que ho faci de forma tan elogiosa com havia fet
en Joan Margarit en les entrevistes que havia concedit.
Agradeixo també al doctor de les vostres intervencions i sabigueu que durant
una setmana es mantindrà obert aquest espai a la biblioteca de record d'ahir homenatge
amb en Joan Margarit en el qual es pot utilitzar el llibre que hem posat a disposició
dels veïns i veïnes que així ho desitgin per fer-li una dedicatòria i doncs
no tinc gaire més a afegir més enllà un cop més d'elementar la seva perda.
Entenc, secretària, que aquest punt s'ha de votar també.
Doncs entenc que s'aprova per unanimitat, és així.
Doncs queda aprovat aquest punt i ara anem a l'àrea de planificació territorial,
habitatge i medi ambient, el punt 3.2.1, aprovació del conveni entre l'àrea metropolitana
de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Just per col·laboració i delegació de competències
municipals per la promoció de mobilitat compartida de vehicles de dues o tres rodes
Defensor d'aquest punt, la regió de mobilitat, Josep Maria Reñem.
Josep Maria, el micro.
Perdó, m'havia llançat sense obrir el micro.
Aquest és un punt que, com ja vam comentar a la comissió informativa,
es tracta d'aprovar un conveni on delegar les competències cap a l'àrea metropolitana
a fi efecte que aquest organisme metropolità pugui obrir les bases
i concedir, mitjançant el corresponent concurs públic,
punts de lligències per instaurar un servei de motocicletes elèctriques
en tot l'àmbit, en un àmbit metropolità
inicialment a l'hora dels 12 o 13 municipis que hi ha a la primera corona.
Aquesta delegació de competències comporta que l'àrea metropolitana obrirà aquest concurs,
tindrem un servei i superarem un problema que es produeix
i és que si ho féssim cadascun dels ajuntaments,
a més a més de poder tenir l'oportunitat d'oferir aquest servei o no,
perquè de vegades si es fa per part d'entitats privades,
al millor no els hi sortiria a compte o no estarien interessats
en donar servei a determinades dimensions de municipis
i només ho farien amb els municipis grans on s'asseguren un volum d'activitat,
doncs, repeteixo, a més a més d'aquesta opció,
el tema que superem són les barreres del terme municipal.
Nosaltres només tindríem capacitat per poder autoritzar aquest servei
per a motocicletes que es moguessin per dintre del vius,
no que poguessin sortir fora.
Amb aquest conveni que plantegem amb l'àrea metropolitana,
com només hi haurà una única licitació i un conjunt de licències per a tot aquest àmbit,
el que es podrà produir és que una persona agafi una motocicleta d'aquestes
pagant la seva quota o el que correspongui,
plantejarà i podrà desplaçar-se a Barcelona, a Cornellà, a Sant Adrià del Besòs,
a un altre municipi de l'àrea metropolitana, deixar ja la motocicleta
i fer les gestions que sigui i després venir amb un altre mitjà de transport
o bé agafar una altra motocicleta o la mateixa,
però en tot cas aquest servei que seria matropolitar
estaria licitat per a l'àrea metropolitana
i el que fem aquí és delegar les competències per a aquest tema.
Les condicions amb les quals es produirà, d'alguna manera,
estan plantejades amb unes bases que també vam enviar a tots els grups municipals
després de la comissió informativa perquè ja ens ho van plantejar
i evidentment la idea bàsica és aquesta.
No comporta cap despesa per a l'Ajuntament de Sant Just.
Hi ha un previst que aquestes empreses, que són empreses privades,
abonin un cànon a l'àrea metropolitana per la seva gestió,
però sí que es pot produir, i a més està previst tant amb el conveni com amb les bases,
que es pot produir que l'Ajuntament de Sant Just establegi una taxa
perquè aquestes motocicletes que aparcaran exclusivament
en els llocs reservats per aparcar motocicletes de Sant Just
i signalitzats a tal efecte,
doncs aquestes podem establir una taxa per a l'ús de la via pública en aquest sentit.
En tot cas, aquesta taxa com el servei d'entrevista en vigor a principi de l'any que ve
tindrem temps en les ordenances d'aquest any de discutir-la si l'hem de col·locar o no l'hem de col·locar
i la idea és que si ho fem, ho fem d'una manera més o menys conjunta
i igual a tota l'àrea metropolitana o a tots els municipis de l'àrea metropolitana
que participem d'aquest projecte.
Moltes gràcies Josep Maria. Veig que hi ha paraules demanades.
Quico Ferrer.
Sí, Josep Maria.
A mi el que m'agradaria saber és la quantitat, o sigui, l'estudi,
si s'ha fet un estudi de la quantitat de motocicletes que ens poden arribar a disposar
amb el nostre municipi i després d'altra cosa, el que tu deies,
s'ordenarà amb zones d'aparcament perquè estiguin aparcades, entenc jo.
Tot això hem tingut en compte el que és la zona blava que tenim ara.
Quants espais ens quedarem sense zona blava?
Una mica el reordenament aquest, si el teniu ja projectat,
si ens el podeu passar quan el tingueu, seria interessant.
Gràcies, Quico Ferrer.
Desirem.
Gràcies.
Nosaltres estem a favor de tot el que impliqui facilitar i ajudar a la mobilitat sostenible.
I aquest és un exemple, ja que permet reduir el nombre de vehicles privats, en aquest cas, de dues rodes.
De totes maneres hem de tenir cura de les seves implantacions en just,
procurant que hi hagi diferents estacions o punts d'aparcament,
per exemple, a Magiuí o a Canigó, que per la seva localització
pot ser molt favorable que hi hagi cura allà d'aparcament,
però també, per exemple, al Parador o al Guàlder.
Entenem que la gestió per part de l'empresa ha de ser controlable
i sobretot que hagi de ser fàcil per a l'usuari que ha de moure's per tota l'àrea metropolitana.
Demanarem també, i demanem, que també s'implanti aquest sistema el més aviat possible per a les bicicletes.
Gràcies.
Moltes gràcies, Desiret.
Laia Flotats, Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana.
Gràcies.
Josep Maria, has comentat que això només és pels 12 municipis de la primera corona de l'àrea metropolitana?
O sigui, és a dir, que si volem anar a Molins de Rei,
no podrem fer servir aquests vehicles de mobilitat compartida?
Perquè Molins de Rei és de la segona corona.
Ho dic perquè ja anem malament.
Ja anem malament.
Tenim l'exemple de les bicicletes,
que, efectivament, les bicicletes Bicybox de l'AMB no és compatible
amb el bicing elèctric, per exemple, de Barcelona.
I això fa que des d'aquí a Sant Just no es facin servir ni unes ni les altres,
perquè no són compatibles i la majoria dels trajectes es fan cap a Barcelona
o de Barcelona cap aquí i no és compatible la bicicleta.
Està bé que l'àrea metropolitana,
en el cas d'aquests vehicles compartits de dues o tres rodes i quadricicles,
estem parlant de les motos compartides, dels cotxes compartits,
doncs s'avanci i per evitar que es torni a produir l'error
que s'ha produït amb el tema de les bicicletes,
doncs s'avanci i vulgui fer aquest conveni.
Ens sembla fantàstic.
Però, clar, si no inclou tots els municipis de l'àrea metropolitana,
ja tornem a anar malament una altra vegada.
Però, bueno, entenc que això no és una decisió d'aquest ple, evidentment,
és només un apunt.
El nostre grup municipal votarà a favor
i esperem que aquest conveni s'extengui després
quan s'esgotin les concessions de les bicicletes
i es pugui fer també per les bicicletes.
Gràcies.
Moltes gràcies, Laia Furtats.
Quico Ferrer vol intervenir.
Sí, sisplau.
Sí, Josep Maria.
No, jo el que et volia comentar, no sé si heu tingut en consideració,
és el tema del que és el manteniment i la recollida
del que és aquesta nova proposta
que es devindrà el que és amb el nostre municipi.
Tindrem unes motocicletes que, com passa a Barcelona,
hi ha furgonetes grans, però molt grans,
que les vinen a recollir i fan el que és el manteniment.
Ho dic perquè Barcelona és totalment diferent i més gran
i els carrers són diferents que Sant Just.
Ho dic perquè no m'agradaria que passés
el que passa amb el que és la llibertat,
que tenim el que són camions enormes per carrers petits
i tenim el que són queixes de miralls trencats de cotxes, etcètera,
evidentment ho hem anat solventant,
hem anat reubicant la nova distribució del tema d'empises,
però ens podem trobar.
Això ho dic perquè...
Per posar un exemple.
A Bona Vista, els senyors de l'àrea de Gisona,
venen fotent marxa al carrer Bona Vista per poder descarregar.
Saps què vull dir?
Què vull dir amb això?
Imaginen que posem un punt de motocicletes al carrer Bona Vista
i que venen la furgoneta d'aquestes
per poder agafar i reposar les motocicletes
perquè tenen que fer manteniment i tenim molèsties al veïnat.
O sigui, l'important,
i m'agradaria que es considerés amb el contracte de l'empresa
que finalment fos la judicatària per portar això.
No sé si ha de ser el que és AMB
o si nosaltres ho podem proposar com a municipi, com a ajuntament.
Escolteu, tingueu en compte això.
Això és un punt que, si ho pots traslladar, poso a l'aire.
Gràcies.
Moltes gràcies, Fico Ferrer.
Tancaria el ponent Josep Maria Rajem.
Bé, aquest és un servei o una prestació de motocicletes compartides
que funciona diferent a les bicicletes.
Les bicicletes funcionen en base a que hi ha una estació
o uns punts determinats on hi ha una estació
on les persones que volen fer-ne l'ús van a aquell punt
i despengen del suport la bicicleta en concret.
I això fa que si durant el dia o durant la nit o el que sigui
hi ha acumulacions d'una banda a l'altra,
la pròpia empresa recarrega les diferents estacions
a fi efecte que hi hagi espai amb les que estan més utilitzades
i vagin a les no utilitzades.
Les motocicletes funcionen de manera diferent.
Funcionen amb una APP, amb un instrument electrònic
que desbloqueja la motocicleta.
I el lloc d'aparcament no és un lloc concret,
sinó que és el que diu la normativa, el que diran les bases
i el que està plantejat, és que poden aparcar a qualsevols
dels llocs que l'Ajuntament té destinats per aparcar motocicletes.
Seran una motocicleta més, com les altres privades,
que aparcaran exclusivament on estan aparcades les motocicletes.
Per tant, no poden aparcar ni damunt de les voreres,
perquè han d'anar amb aquest tema.
Si ho fan, l'Ajuntament pot multar.
I a més a més, l'acord que tenen és que si un usuari
fa un ús indebut de la motocicleta, la pròpia empresa que té
té l'obligació d'excloure'l com a client,
no podrà utilitzar aquest servei.
Tampoc podran aparcar-se les motocicletes
lliurement, perquè això es pot controlar
inclús per llei o localització,
amb espais que nosaltres diguem.
Per exemple, nosaltres podem fixar, i ho fixarem,
que les motocicletes no les podem deixar dins d'un parc,
a la zona de baixes emissions, o en una altra banda,
que nosaltres considerem.
Si una motocicleta vol deixar-la allà,
no se li desconnecta i, per tant, continua apagant,
que és un incentiu bastant important perquè la gent
vagi a aparcar on pot aparcar en aquest tema.
Per tant, el funcionament és diferent.
Això assegura que, d'alguna manera, no tindrem una situació de disbaixa,
o intentarem que no tingués una situació de disbaixa,
i evidentment el problema que hem de veure és com queden distribuïdes.
Evidentment, si una persona del Canigó o de la Miranda, per la nit,
arriba a casa seva amb una motocicleta a la parca,
amb els llocs on està per aparcar o a majuir,
i resulta que, pel matí, vol utilitzar una motocicleta,
si aquesta no l'ha agafat ningú, podrà agafar la mateixa motocicleta.
No és un tema que hagi d'anar a una estació
on hi hagi les motocicletes col·locades, sinó que es distribuiran.
Quin és el nombre de motocicletes que bastaran totes aquestes llicències?
Al llarg del temps està previst que es donin llicències
per 10.000 motocicletes a l'àrea metropolitana.
A l'àrea 10.000, en aquesta zona.
I, evidentment, l'adesió amb aquest conveni és el que et permet que hi sigui.
És a dir, si l'àrea metropolitana no pot imposar que Cornellà faci aquest conveni.
Ho ha d'acceptar el ple de l'Ajuntament, igual que ho proposem en aquest tema.
Sinó, ens quedem fora del servei.
I aleshores, les motocicletes no entraran a Sant Just
perquè, d'alguna manera, o no podran aparcar a Sant Just,
no podràs utilitzar-les ni agafar-les.
Tindràs que anar a una altra banda.
Des d'aquestes perspectives, un servei que té un funcionament diferent
al de la bicicleta elèctrica, que també l'àrea metropolitana està plantejant
de poder fer, però que té unes altres característiques
i que jo espero que puguem amb els propers ple o amb el següent,
portar al corresponent conveni, també, perquè a principi de l'any que ve
hem tingut un sistema de bicicleta assistida, compartida per tota l'àrea metropolitana
i que, a més a més, sigui compatible amb l'entrada i sortida a Barcelona,
que a hores d'ara no ho és, fruit d'aquesta assignació que l'Ajuntament de Barcelona,
amb ús de les seves competències, va fer per al projecte d'Evising.
Maria Aranyet, faríem una última intervenció, eh, Quico?
Sí, sí, l'última, només aquesta.
Estic totalment d'acord amb l'iniciativa aquesta,
i que m'alegro, m'alegro, amb el que acabes d'explicar,
que nosaltres tinguem el que és l'Azartem Palmanac
en el tema de la distribució dels pàrquings,
perquè realment em preocupa el que és la recollida o el manteniment
de les motocicletes en el tema de esquifar el manteniment,
perquè és que avui he viscut a Barcelona, saps el que vull dir?
Allà està parant que recullin, per això t'ho dic,
o el mateix Tau, hi ha la gent de Cultre, per exemple,
deixa el que són les motocicletes just al Tau,
i ve el tio que ha de fer el manteniment per recollir-les
i reubicar-les una altra vegada, i es posa allà,
i quan agafis hora de punta de col·le, allà es mota pitot.
Ho dic perquè Sant Just és petit i tenim carrers petits,
per això ho torno a remarcar,
quan feu el que és l'estudi d'aparcaments, sisplau,
mireu que siguin zones espaioses, ja està, res més.
Gràcies.
Gràcies, Tico Ferrer.
Doncs si el ponent Josep Maria Reina no té res a dir,
passarem a votació, vots en contra, abstencions.
Doncs s'aprova aquest punt per...
Just, fa salva.
Votar perquè em pensava que anaves a dir vots a favor,
però ja veig que ara anaves a dir unanimitat.
Em pensava que anaves a abstenir.
Doncs s'aprova per unanimitat el punt.
Passem al punt 3.2.2,
d'aprovació de la modificació dels estatuts
del coisorci del Parc Natural de Coicaraula,
defensant aquest punt, en Just, fa salva, Regió Media Ambient.
Endavant, Just.
Moltes gràcies, alcalde.
Bona nit a tothom.
Aprofito de la meva primera intervenció també
per donar la benvinguda a Desiré.
Hola, Desiré, benvinguda a aquest ple municipal.
Et desitjo molta sort i molts encers
amb aquesta experiència única i irrepetible
que és formar part del ple municipal.
Bé, centrant-nos en el punt,
portem una aprovació d'una modificació d'uns estatuts
que ens demana al consorci que, com a membres,
hem d'aclarir aquests estatuts.
I, principalment, la modificació es fa
per incloure l'entitat municipal descentralitzada de l'avail de veig.
És a dir, que es modifica sobre un parell d'articles
perquè pugui formar part
d'aquesta entitat municipal descentralitzada del consorci
i és el que portem avui a ple.
Moltes gràcies, Just.
Ja torna paraules.
Veig que no.
Passarem a votació.
Vots en contra.
No hi ha abstencions.
Tampoc s'aprova per unanimitat.
Anirem ara a l'àrea de serveis a la persona.
El 3.3.1 és el punt per aprovar la revisió
del cànon en metàl·lic de la concessió de manual
de la reglamentària de Sant Just.
Defensarà aquest punt la regidora de Milgrant,
Quima Jiménez.
Hola de nou a tots i a totes.
Portem la revisió del cànon.
El que fem és mirar l'IPC des del període del juliol del 2019 al juliol del 2020
i, justament, en aquest període l'IPC va ser de 0,5%.
Per tant, si mirem el cànon que van tenir l'any anterior,
veurem que era de 20.854 a 08 i, aquest any 2021,
el ser un IPC negatiu, l'import és menor.
Seran 125,12 menys.
Per tant, el que portem aquí al ple és un cànon per import
de 20.728 a 96 anuals per l'any 2021.
Molt bé.
Veig que hi ha paraules demanades.
De menor a major, Quico, no tens res a dir.
Sergi, tampoc.
Laia Frotats, Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana.
No, només un punt.
Asegurar-nos que, en aquest cas, estem baixant la quota
i ingressarem menys.
Només.
Simplement és assegurar això.
Molt bé.
Tancarà l'aponent, Quima Jiménez.
Vols dir alguna cosa?
Anem a votació?
Doncs entenc que sí que és així com dius tu, Laia.
Vots en contra?
Abstencions?
Cup amunt, Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana.
S'abstenen?
Vots a favor?
Partit dels socialistes, Esquerra Republicana,
Movem Sant Just i Quico Ferrer.
Queda aprovat aquest punt.
I passem a les mocions.
La primera moció és la presentada pels grups del partit dels socialistes
de Catalunya, Movem Sant Just i el regidor Quico Ferrer,
per donar suport al dictamen La vida de les persones grans importa
del Consell consultiu de la gent gran del Bajobregat.
Defensarà aquest punt la regidora de gent gran, Quima Jiménez.
És una moció, com que ve del Consell,
van posar moltíssimes coses, és molt llarga.
Jo he agafat aquells punts que crec que són més importants
per no fer-la extensiva i a més llegir-la i gravar-la per mail
per YouTube es fa xup, per tant l'he excursada.
Diu així, el dictamen recull importants reivindicacions
de les persones grans del Bajobregat i expressa un posicionament clar
front a l'edatisme, la vulneració dels drets humans
de les persones grans, especialment durant la pandèmia.
Es proposa el ple de Sant Just des de l'adopció dels següents acords.
Donar suport al dictamen La vida de les persones grans importa,
aprovat pel Consell consultiu de la gent gran del Bajobregat.
La vida de les persones grans importa.
El Consell consultiu de la gent gran del Bajobregat va ser creat l'any 1995.
Són moltes les persones que han dedicat el seu temps,
la seva experiència i la seva saviesa a treballar per un envelliment digne
i actiu i defensar els drets de les persones grans.
L'any 2020 el Consell es va començar constituint tres comissions de treball.
Projectar centres generacionals, les pensions, l'independència
o la situació de les residències i centres de dia de la comarca.
Una de les comissions seria l'encarregada de realitzar el seguiment
dels acords del VIII Congrés de la gent gran de Catalunya celebrat el 2019
i de continuar amb les accions per reivindicar la llei de la gent gran.
Va arribar el confinament i amb ell una aturada de més de dos mesos de l'activitat del Consell.
La pandèmia de la Covid-2019 ha canviat per complet el món que coneixíem
i ha destrossat la vida de milers de persones a tot el món.
Però quan ens acostem i analitzem la pandèmia amb els ulls de les persones grans,
els seus efectes s'agreugen exponencialment.
Abans de la pandèmia, les situacions aïllament i soledat,
la soledat no desitjada de les persones grans eren una de les problemàtiques
més greus de la nostra societat.
En els darrers anys ja s'havien posat en marxa diversos projectes.
La pandèmia ha portat la soledat no desitjada i l'aïllament social
de les persones grans que fins llavors mantenien cert contacte social
amb famílies i amistats però que es van haver d'aïllar per protegir-se.
Els tancaments de casals de gent grans i centres cívics i la suspensió
de totes les activitats que ajuntaments i entitats veien desenvolupades
ha suposat un gran perjudici per les seves vides.
Les persones grans, com diuen ells, són éssers humans,
som ciutadans i ciutadanes a les mateixes condicions que la resta
i no som menys per l'edat que tenim.
Els efectes de la pandèmia a la residència són la mostra més clara
d'aquesta vulneració dels drets.
Un altre àmbit que preocupa especialment el Consell
és l'accés als serveis sanitaris i especialment als centres d'atenció primària.
Durant la recomanació de les autoritats sanitàries de no anar als CAPs,
si no és estrictament necessari, és pràcticament impossible comunicar-s'hi per telèfon.
Les persones grans han perdut el contacte i les visites de seguiment
amb els seus metges i mateixes de capçalera.
No s'hi poden comunicar telefònicament i la resposta de les autoritats sanitàries
és la recomanació d'utilitzar una aplicació, la MevaSalut.
No totes les persones grans disposen dels dispositius,
connexions a internet o coneixements necessaris
per a realitzar els tràmits mèdics mitjançant aquesta aplicació.
La bretxa digital existeix i la ciutadania té dret
a poder realitzar els tràmits per mitjà no telemàtics.
Volem manifestar la nostra satisfacció
per la represa dels treballs del Pacte de Toledo com a via de consens
i garantia i continuïtat del sistema de pensions.
Celebren que la comissió del Pacte de Toledo reafirma el seu compromís
en el manteniment, millora i adaptació del sistema públic
a la seguretat social i especialment al sistema de pensions.
Segon acord. Inicia les accions d'acompanyament
que s'escaiguin per tal de donar-hi compliment.
I tercer, donar trasllat d'aquest acord i del dictamen
al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya
a l'area d'atenció de les persones de la Diputació de Barcelona,
el Consell Comarcal del Baix Llobregat i els ajuntaments del Baix Llobregat
perquè en tinguin coneixement i els efectes.
I ja està.
Gràcies, Quim.
Hi ha intervencions de manera major.
Quico Ferrer.
Gràcies, Quim.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Res, Quim, agrair-te el que és la lectura i la moció presentada.
Quan va començar el que és la pandèmia
va coincidir amb el tema dels pressupostos.
Una de les coses que vaig traslladar al govern
i al conjunt del plenari
és que havíem d'ajudar d'alguna manera
que la gent gran no estigués desconectada.
I una de les coses que vaig comentar
és que no podíem entrar gent
a les residències i acompanyar-les
precisament pel tema de l'aïllament.
Vaig proposar que des del municipi treballéssim
el que és això que has dit tu, Quima,
que és el tema digital.
A través del telemàtic,
traslladar el que és la cultura,
el que és la lectura,
el que és la música,
el que és l'art,
que no estiguéssim desenxofats,
acompanyar-los via el que és tutor o el que fos,
però que no deixéssim de tindre aquesta distracció
que han patit i que han sofert
precisament pel tema de la pandèmia.
És una de les coses que queden pendents
de l'aïllament.
Ara amb el tema de la vacuna
ja podrem començar a tindre la normalitat,
però que jo començaria a treballar,
perquè mai se sap, que Déu no vulgui,
però és una de les coses que cada vegada més,
i més amb el món que ens trobem,
hem d'ajudar i hem d'intentar que la gent gran
estigui connectada perquè d'aquesta manera
no estigui tan sola.
Moltes gràcies, Quico Ferrer.
Sergi Segui, Esquerra Republicana.
Gràcies, però en Júsco Salva no vol intervenir.
Ah, d'acord, d'acord.
Nosaltres votarem favorablement
a la moció i ho farem perquè
estem molt d'acord en la gran majoria del contingut
que ha llegit la Quima i agraïm el resum.
Estem d'acord.
És veritat que la pandèmia ha posat de manifest
que hi ha discriminació per motiu d'edat, malauradament,
també en què cal obrir un debat sobre com ha de ser l'atenció
a les persones grans quan ja no poden valdre per si mateixes.
És veritat també que la pandèmia ha posat de manifest
que la bretxa digital existeix, és un fet,
sobretot en persones grans i en famílies amb dificultats
de recursos econòmics.
És veritat que hi ha un procés de recomanació
que es fa en els espais ambulatoris,
per reforçar l'atenció telefònica, etcètera.
En això estem totalment d'acord.
Sí que hi ha un proc és aquesta satisfacció per la repressa
dels pactes de Toledo, sobretot quan el nostre grup al congrés,
juntament amb Bildu, va presentar 13 esmenes
a les 20 recomanacions d'aquest document sorgit
del pacte de Toledo 2020, esmenes que no es van voler ni debatre.
Són les que hem de fer,
com l'adequació de les bases i els períodes de cotització,
l'establiment d'una edat mínima de jubilació,
en el cas de persones amb discapacitat greu,
d'un grau igual o superior al 45%.
El que passa és que ens pesa més
la part positiva de la moció, la part propositiva,
i bé, en política s'ha de saber negociar
i s'ha de saber retirar-se de temps,
i el fet que una moció digui que satisfà
la repressa dels pactes de Toledo
és perfectament assumible, perquè pesa més
tota la primera part que ha exposat la regidora
i que ha exposat la generalitat.
Insistir que votarem a favor de la moció.
Moltes gràcies, Sergi Seguí.
Gràcies.
El nostre grup municipal també dona suport a aquesta moció,
i simplement jo el que també vull posar
de rellevància és el fet que hi ha un punt
de la moció en què fa referència
el fet que durant la pandèmia
i encara ara en alguns casos
hi va haver tancament dels casals de la gent gran
i dels centres cívics, es van suspendre totes les activitats
que tant ajuntaments com entitats venien desenvolupant.
I això ha provocat, entre altres coses,
i això és una de les coses que més mal ha fet,
deixant de banda el mal del virus i de la pandèmia
i la mortalitat, perquè ha implicat que la gent gran
no s'hagi pogut seguir socialitzant i relacionant,
no hagi pogut tenir tots aquests contactes
que sovint els fan de xarxa.
Aquesta xarxa es va trencar, totalment van quedar
ja només aïllats pel fet del confinament
superestricte que van fer al principi, sinó que després
en posterioritat
no han tingut aquests espais de trobada oberts.
I aleshores el que sí que està molt bé és que des d'aquí l'Ajuntament de Sant Just,
des del ple municipal, fem suport en aquest manifest,
simplement que faig la petició, el nostre grup municipal
fa la petició que apliquem
el que es diu en aquest manifest en la part competencial
que nosaltres ens pertoca, que és la gestió dels nostres casals
i la gestió de tots els cursos i espais de trobada
que tenim per a la gent gran i que facilitem al màxim
aquells que ja estan funcionant, que continuïn funcionant
i aquells altres espais que encara no estan funcionant
amb totes les mesures sanitàries,
però si es pot, facilitar-ho,
obrir-ho el més aviat possible, perquè entre d'altres coses
també aquesta bretxa digital que es fa referència en aquí
sovint també es pot superar en aquest sentit,
també se'ls pot ajudar en aquest sentit si tenen un lloc on trobar-se
i on poder-ne parlar i on inclús hi pot haver gent de l'Ajuntament
els que hi vagi a ajudar a fer això.
A ajudar-los a superar
o a fer aquestes gestions que
aquestes persones soles a casa seva
no podran fer mai.
Simplement és això, aterrar aquesta emoció al camp competencial
del nostre Ajuntament i aplicar-ho.
Gràcies.
Moltes gràcies, laia Frotats.
Gina Pol, partit dels socialistes.
Sí, volia aprofitar l'emoció que ha llegit la Quima
per posar en valor la feina que fa el Consell Consultiu de la General.
És un òrgan que està format per persones de tots els municipis de la comarca
i en representació del municipi de Sant Just
hem tingut durant molts anys a la Càndia de Nevado,
també hem tingut l'Arros Arros i hem tingut també en el Pere C.
Són persones que, de manera totalment voluntària,
a les sessions, deliberen sobre temes
i és fruit d'aquestes deliberacions que resulten aquests acords
com el que ha hagut un tema a plenari.
En relació amb el que deia la laia i també el Quico,
aquest aïllament que ha tingut la gent gran,
malauradament el practicat a dins d'avui encara no ens deixa recuperar aquestes activitats.
Tota l'activitat vinculada a centres cívics i a població adulta
està totalment capada i hem aconseguit que s'atreveixin
a fer una mínima obertura.
El govern català no està gaire sensible amb la gent gran.
Ha provocat uns aïllaments molt durs,
han donat molt poques alternatives per activitats implorables a la gent gran
i la vacunació tampoc no està sent respectuosa
amb una gent gran que té dificultats de mobilitat.
Que ara la vacuna no es pugui distribuir en els municipis,
sinó que tindríem que la gent gran no es pugui distribuir
en els municipis.
Ens toca anar a Sant Feliu,
no ha posat fàcil el tema dels desplaçaments
i oblid una vegada més els ajuntaments a mullar-se
i a posar eines per superar aquest gap
que a vegades el govern català no té present.
Tenim les dificultats de la vacuna actual de la gent gran,
la de Pfizer,
però la gent gran a vegades ens ha quedat una mica orfant
en algunes de les línies.
I crec que és una mica la reflexió que fa també aquest temps.
Moltes gràcies, Gina Pol.
Passarem a votació.
Vots en contra?
Bueno, perdona, Quima, no sé si com a ponent vols...
Volia dir un parell de coses...
Res, no passa res, només faltaria alcalde.
Només he comentat al Quico i a la Laia que al nostre ajuntament
les persones que no han pogut fer els seus cursos habituals
se'ls ha repartit, per exemple, els cursos de memòria que fan.
Ells no ho han deixat de fer.
Totes aquelles persones que fan cursos de memòria,
l'ajuntament ha facilitat les seves fitxes perquè les poguessin fer,
se'ls ha recollit al cap d'uns dies
i la persona que habitualment tenen físicament les ha valorat
i els ha anat trucant per fer un seguiment d'aquelles fitxes que fan.
S'ha intentat fer moltes coses online.
Totes aquelles persones que estaven habituades ho han pogut fer.
La gent gran de la universitat
també ha seguit fent cada mes xerrades online
on han pogut treballar diversos temes com podria ser art,
com podria ser altres temes culturals.
Fa uns 15 dies ens vam reunir els tècnics i els regidors
i alguns alcaldes o alcaldesses al Consell Comarcal
per parlar de com havíem passat aquest temps de pandèmia.
Tots havíem fet el mateix, és a dir, coses online
o ens havíem desplaçat a entregar fitxes per després recollir-les
i fer un seguiment de cadascú des de casa amb les persones grans.
Tothom estem esperant que ens obrin els casals
i com ve a dir la regidora, la gent a pols,
és veritat que mentre no ens donguin llum verda la Generalitat
no podrem fer-ho, no ens deixen.
Per tant, es fan les coses que poden fer a dins o bé solets
o bé online o bé, com hem dit, movent fitxes a un i fitxes avall.
I és veritat que la gent gran té ganes de fer coses,
però també té por. Ha viscut molt de prop moltes coses
i tenen una mica de por. Fins que ells no se sentin segurs
també costarà molt anar a fer-ho. I és veritat que aquest ajuntament
avui mateix, abans del plen, hem tingut una reunió
amb la cap d'àrea i les dues persones que porten gent gran.
I hem estat parlant que si tot va bé i ens deixessin obrir
ja faríem algunes activitats a l'aire lliure per tornar-los
a començar a fer veure que la vida continua
i que comencem a fer passos. Com pot ser un espectacle a l'aire lliure
amb les distàncies pertinents, etcètera. Per això ho veurem
com evoluciona la pandèmia i com evoluciona
les recomanació que ens fa la Generalitat. I ja està.
Moltes gràcies, Quim Maciménez.
Passarem a votacions. Vots en contra?
No, espera, espera. Perdona.
És que llavors obligarem a fer una nova ronda.
Estem conscients.
Va bé o no?
És ràpid. Quima, t'agraeixo,
t'agraeixo de veritat que ens informis aquí des del ple.
Perquè si una de les coses que jo,
precisament jo vaig parlar amb tu i amb el Josep Maria,
va ser de poder disposar d'uns cèntims
per poder dotar a nivell digital la gent gran
per poder estar connectat.
T'agraeixo que m'informis perquè és una cosa
que a mi em preocupa. De fet, jo què sé, per exemple,
el que és la inauguració aquí al mercat
de la nova galeria d'art,
pensar nosaltres en una cosa perquè això
pugui arribar a les residències d'avis
que no poden sortir. Evidentment, hi ha residències
que són privades i que almenys no tenim accés
perquè són privades i hem de demanar permís o el que sigui.
Però jo el que vaig traslladar amb el pressupost
és que disposéssim el que és una partida
per poder arribar al que és la gent gran
a nivell digital.
Evidentment, si tu em dius que no s'han fet fitxes,
s'han fet xerrades, s'han fet coses online...
T'agraeixo que ens ho expliquis
perquè realment, no sé els altres,
però els meus companys segur que els interessa,
perquè és una de les coses que realment jo he viscut,
bueno, tots hem viscut, jo encara tinc àvia
i realment em preocupa això.
Saps què vull dir? Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
No sé, Quima, si vols tancar o passem a votació.
Passem a votació, ho ets en contra.
Abstencions.
S'aprova por unanimitat aquesta moció
i anem a la següent moció que és presentada pels grups del PSC
Movem-s'enjust i en Quico Ferrer
sobre les armes nuclears i de suport al tractat
de les armes nuclears.
Les normes nuclears són un autèntic perill
per a la seguretat de les persones i pobles.
Sense dubte, són l'armament existent més destructiu,
inhumà i indiscriminat.
Encara tenim en el record el llançament de les bombes atòmiques
sobre Hiroshima i Nagasaki ara fa 75 anys.
La majoria de les bombes de la guerra fria
han aturat a 1.000 persones,
molts oferits i la pràctica destrucció de les dues ciutats.
Maragall la fi de la guerra freda i els acords del desesmalament nuclear
han aconseguit, avui el món continua disposant
de 13.865 armes nuclears, la majoria d'elles
amb una capacitat destructiva molt superior
a les bombes de 1945. Així com el món ha avançat
cap a la prohibició efectiva d'altres armes de destrucció massiva
i la majoria d'elles amb una capacitat cap a la prohibició
de les armes nuclears. Després de molts anys de demandes
per part de la societat civil, diverses ONGs i campanyes,
la xarxa d'alcaldes per la pau, els supervivents
de les bombes atòmiques, etcètera, s'ha aconseguit
un primer capdat, l'adopció del tractat sobre la prohibició
de les armes nuclears, el passat 7 de juliol del 2017
a les Nacions Unides, i el 22 de gener del 2021
el tractat ha entrat en vigor finalment després
per tal que aquest tractat aconsegueixi el seu objectiu
que els estats del món s'hi sumin activament
i les ciutats tenen un paper important a la demanda d'un món més just
amb pau i nuclearment desarmat. Per tot això,
l'Ajuntament de Sant Just, juntament amb la xarxa d'alcaldes
i alcaldeses per la pau de Catalunya, primer, expressa la seva
solidaritat amb totes les persones i comunitats afectades
per l'impacte de les bombes atòmiques i els assajos
amb armes nuclears. Segon, reclama als estats del món
que s'hagin d'una manera clara i precisa amb el desarmament
nuclear i que prenguin mesures concretes cap al seu assoliment.
Tercer, fa seu l'ICANN, city circle,
promogut per la campanya ICANN, guardonada
amb el premi Nobel de la pau 2017 que diverses ciutats del món
estan signant. La nostra ciutat està profundament preocupada
per la greu amenaça que suposen les armes nuclears
per a les comunitats d'arreu del món. Creiem fermament
que els nostres ciutadans i ciutadanes
tenen el dret de viure en un món lliure
d'aquestes amenaces. Qualsevol ús d'un arma nuclear,
ja sigui deliberat o accidentalment,
tindria conseqüències catastròfiques de llarga base i duradores
per a les persones i al medi ambient. Per tot això,
donem suport al tractat sobre la prohibició de les armes nuclears
i cridem als nostres governs a signar-lo i ratificar-lo.
Quart, incel govern de l'estat espanyol a signer ratificar
el tractat sobre la prohibició de les armes nuclears
i, a més, donarà trasllat d'aquesta declaració al govern de l'estat espanyol
al secretariat d'Alcaldes per la Pau a la fara de l'Ació Espanyola
de Municípios i Provincies i a Fundipau, Fundació per a la Pau,
membre de la campanya i camp. Gràcies.
Moltes gràcies, Quimo Jiménez.
Hi ha intervencions.
Carles Garcia, CUPAMON.
Gràcies.
En principi, estem totalment d'acord en aquesta moció
i ho farem a favor. Només he fet constar
que en l'acord que es va signar per part del PSOE
i Podem, el 2018, com a acord de govern,
figurava l'assignatura d'aquest acord
i que encara estem esperant.
He constatat que resulta un tant sorprenent
que els seus homònims a Catalunya
facin aquesta sol·licitud del govern de l'estat
quan el govern de l'estat encara no ha signat
una cosa que teníem prevista a signar
precisament en l'acord de govern.
I res més, ho farem a favor.
Moltes gràcies, Carles. Hi ha alguna intervenció més?
Tancaria la ponent.
Tens alguna cosa a dir, Quima?
Doncs passaríem a votacions quan s'encontra.
Abstencions, tampoc n'hi ha cap.
Passem a la següent, que és una moció
per a instal·lar una iamborda o placa stopperstein
en record del veí Francisco Casares
deportat al camp de concentració nazis.
Defensa d'aquest punt, la regidora de cultura, Quina Pol.
Aquesta moció es fa a instàncies
del Centre d'Estudis i Justemps.
Per tant, no és una moció amb recorregut polític,
sinó que hi havia instàncies d'una entitat
que no s'hagués presentat.
I ara passo a llegir el text.
Disculpe-me, perquè faré una tria
i no la llegiré completa, perquè també és molt llarga.
Hi ha parles en alemany que potser no diré correctament.
L'emoció diu així.
Sant Just d'Esvern sempre ha impulsat
el moment de la memòria històrica.
Gràcies a aquesta voluntat de dignificar i recordar les persones
que s'havien de recordar.
Des de la societat civil,
el Centre d'Estudis i Justemps ha tingut un paper clau
en aquesta recuperació i en aquest foment de la memòria històrica.
A instàncies d'aquesta entitat,
i arran d'un treball d'investigació de Maria Teresa Cotspau
i del Julio Choa González, avui el ple de l'Ajuntament
vol retronomenatge al veí Francisco Casares Rodríguez,
que va ser deportat al camp d'extermini de Macfauzen l'any 41.
Durant la guerra civil va ser soldat republicà
i durant la derrota final va passar a l'exili.
Va estar internat a un camp de Barcares al Rosselló.
Es va enrolar en una companyia de treballadors
amb la que va ser enviat a fortificar a la línia Maginot
i allà va ser capturat per l'exèrcit alemany
quan aquest va envair França.
Després d'un corparable per diversos camps de concentració,
va acabar sent deportat al camp d'extermini de Macfauzen,
a l'exili de l'any 41.
Cal tenir present que el camp de concentració
havia estat classificat pels veterans de la guerra civil espanyola,
és a dir, els republicans espanyols i membres de les brigades internacionals
i allà els tenien classificats com a rosos espanyols.
Inicialment aquests presoners van ser classificats per les SS
en el nivell més baix de la geratia del camp
i en conseqüència dels prop 7.000 que van arribar a aquell camp,
uns 4.200 hi havien mort assassinats
abans de finals del 42.
Casares no va deixar de ser captiu del tercer veig
fins al 5 de maig del 45 quan va començar un segon periple
que va ser intentar tornar a casa.
Després de ser alliberat, molts presos no van ser reclamats pels seus països
i en aquest cas els espanyols no van ser reclamats
per una dictadura franquista.
A Espanya aquesta dictadura del Franco havia fet palès al rebuig cap a ells
i tot i ser lliures, el retorn al seu país era bàsicament impossible.
Va estar acollit temporalment a França, ja va iniciar els tràmits burocràtics
per obtenir la creditació com a antics deportats
i finalment va poder rebre la carta de repatriació
per part del Ministeri francès
i d'aquesta manera la seva situació va quedar totalment regularitzada.
Al cap de poc temps va estabilitzar-se a França
però tenia moltes ganes de tornar al seu poble natal a Motril
i l'any 50, el 1950, va tornar a la casa familiar
després de 13 anys d'haver-ne marxat.
Quan va arribar a Andalusia, la crisi que vivia tota la comunitat
el va fer amb regard a migrar a Catalunya
i l'any 1963 es va instal·lar Sant Just
i això va ser gràcies a la feina que tenia la companya Ene.
Ell i la seva família es van establir en un bloc de pisos
que tenia la companyia pels treballadors
que estava situat al carrer Roquetes.
Francisco Casares va viure al nostre poble fins a l'edat de 91 anys.
Per tant, en reconeixement de la seva lluita,
els nostres tems ens proposen al plenari
la instal·lació d'una llamborda de memòria
que està anomenada pels alemanys, perquè és una idea importada d'Alemanya
de l'any 92, que s'anomenen Stoltestam.
El primer llambordí es va ubicar a l'Ajuntament de Colònia
com a homenatge als titans de la comunitat dels camps d'Estarmininasi
i poc a poc aquest projecte va anar creixent.
Aquestes plaques són de formigó de Déu per Déu
estan cobertes d'una fulla de llautum en què es graven les inicials
i hi ha un llambordí únic per a cada persona.
Des de l'any 93, s'han instal·lat més de 50.000 llambordes
de diferents països i està considerat el memorial més llarg del món.
A Navas hi ha prop de 20 municipis catalans
que tenen homenatges a aquestes persones.
A Catalunya, l'entitat Amical Mathausen
i altres camps van generar el projecte
Xarxa de Memòria i Depremació del Creixisme, que s'anomena Mai Més,
per tal de crear una xarxa a nivell local
on es treballen els centres educatius, amb les ciutats i amb les entitats,
com prevenir el feixisme recuperant aquesta memòria històrica.
Actualment hi ha 30 centres que integren la xarxa
i compten amb el suport d'ajuntaments i diferents entitats.
Per tant, els punts que sumetem a votació
són sol·licitar al Memorial Democràtic
la instal·lació d'aquesta llamborda,
recorda Francisco Casares,
adherir-nos a aquesta xarxa Mai Més que promou l'entitat Amical Mathausen.
El tercer punt seria que volem promoure la difusió d'aquest treball d'investigació
que ha fet el Centre d'Estudis sobre Francisco Casares
i promoure activitats de sensibilització entre la comunitat educativa.
Finalment, traslladaríem aquests acords
al Centre d'Estudis Sant Just Tengs, com el Memorial Democràtic,
a l'entitat Amical Mathausen, a la xarxa de memòria democràtica
del Consell Comarcal del Baix, a les entitats de Sant Just
i també als mitjans de comunicació local.
Moltes gràcies, Gina Pol.
Gràcies per les intervencions.
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
D'una altra manera, a Esquerra sempre estem a favor d'aquestes iniciatives
i ens sembla molt bé
que es posi la placa conmumerativa aquesta,
però també ens sembla molt bé que es faci difusió,
que es faci difusió en els nostres joves
i sobretot a nivell d'institut,
que s'expliqui la realitat aquesta.
A Esquerra sempre hem estat compromesos amb aquests temes
i ho demostra la nostra implicació
a la memòria de Ciudades,
que està dins de la red estatal de Ciudades Educadores
que vam impulsar fa dos mandats
i en la recuperació del refugi antiheri del nostre municipi
en aquest últim mandat.
Per tant, ja sé que es votava conjuntament,
però volíem remarcar la nostra implicació en aquests temes.
Moltes gràcies, Montse. Pel que veig,
Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana faran dues intervencions.
Veig dues paraules demanades.
Anna Vilanova, Alcaldia Republicana,
i després Laia Flotats.
Hola, bona tarda. Més que res, saludar la DSI.
Jo només volia fer un apunt perquè li vaig demanar
a la regidora Gina Pol que em fes arribar a tot el treball.
Més que res, recomano a tots els regidors que ho feu
perquè és un treball de recerca molt ben fet.
És una lectura recomanada i a part que és molt il·lustrativa,
és molt emotiva. Us encoracho a fer-ho.
Gràcies, Anna Vilanova.
Laia Flotats, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Nosaltres, evidentment, votarem a favor d'aquesta moció.
Ja en el passat ple de mes de gener ja vàrem fer,
en el torn de premsa i preguntes de regidors i regidores,
ja vàrem fer un esment el 22 de gener,
que és l'aniversari, el dia que se celebra,
que és l'homenatge al fi de l'Holocaust.
I, evidentment,
que l'Ajuntament s'adhereixi a la xarxa mai més
és una bona notícia.
La proposta que fem és que no passi com altres anys,
que des de l'Ajuntament, quan arriba el dia 22 de gener,
no es fa cap esment.
Ara que formarem part d'aquesta xarxa,
que treballem, amb alguna experiència,
alguna acció que es pugui fer des de l'Ajuntament,
conjuntament amb el Centre d'Estudis Sant Justens,
que és qui ha impulsat això, però també amb les escoles,
i que ara el proper 22 de gener no quedi anoblit aquí a Sant Just
a la xarxa i una celebració. Gràcies.
Moltes gràcies, Laia.
No sé si vol tancar la punyent.
Sí, em sembla molt bé la proposta que fa la Laia.
I, d'altra banda, el Centre d'Estudis Sant Justens,
el que ens vol advertir és que és un procés lent el que comencem ara.
Ara es fa la petició d'aquesta llamborda,
però triguen ben bé entre un i dos anys que aquesta llamborda personalitzada
arribi al municipi que ho ha sol·licitat.
És un procés de manera real de poder treballar, si voleu,
conjuntament algunes accions en què treballem,
aquest record de l'amor històric,
i com us ha dit l'Anna, també us enviaré a tots.
Doncs molt bé, queda aprovada.
I passem a la moció dels grups municipals de Junts per Catalunya,
Alcaldia Republicana, Esquerra Republicana i Cupamunt,
de suport a l'amnistia.
Defensarà aquest punt?
Sí.
Històric conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol
s'ha aguditzat després de la sentència del Tribunal Constitucional
que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari l'any 2010,
en éssim intent de trobar un encaix
a les aspiracions d'autogovern catalanes
per part dels actors polítics, socials,
econòmics i culturals de Catalunya.
Defens aquesta situació de conflicte entre les institucions de l'estat
i de la Generalitat, la societat catalana,
a través de llegítims representants,
opta per reivindicar l'exercici ple dels drets
i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir
de nou democràticament el seu futur polític.
Obstruïda la via del referèndum pactat
o de la consulta no referendària i ateses les limitacions
de l'expressió política del 9 de novembre
de les eleccions del 27 de setembre 2015
en resultar una majoria favorable
a iniciar un procés democràtic que culminés
amb la independència de Catalunya,
en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.
La resposta de les institucions de l'estat
fou la insistència en un procés de judicialització
que de forma creixent des del 2013
ha comportat penes de presó, exilis,
multes i inhabilitacions.
Aquesta repressió s'incrementa, ja que són moltes
encara les persones pendents d'alguna resolució judicial.
A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones
que han estat o segueixen encausades
per la participació a actes relacionats
amb la consulta del 9 de novembre,
el referèndum d'1 d'octubre del 2017
i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes
a favor del dret a la autodeterminació
i en contra de la repressió del poble català.
També s'han obert més de 600 contenciosos administratius
contra els ajuntaments catalans
i els electes locals per temes relacionats
amb la independència de Catalunya.
Es tracta de procediments vinculats d'alguna manera
a la presa de decisions per permetre l'exercici
del dret a l'autodeterminació o l'expressió de les idees
que s'hi troben vinculades.
Les condicions que tenen a terme contra aquestes persones
s'estan produint tota mena de vulneracions de drets,
fragmentació de la causa, manca d'imparcialitat de jutges
i poders públics espanyols, vulneració de garanties processals
i de la prosunció d'innocència,
presó preventiva i injustificada, etc.
La definitiva denegació de l'extradició de Lluís Puig
per part del Tribunal d'Apalació de Brussel·les
basada en la manca de competència del Tribunal Suprem,
i per part del que suposa infracció del dret al jutge
predeterminat per la llei,
vicia denul·litat la sentència dictada,
juntament amb les vulneracions flagrants
contingudes a la resolució del grup de treball
de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries,
el que hauria de suposar l'alliberament immediat
de les persones empresonades.
Aquestes mateixes qüestions varen ser plantejades al seu dia
impedint que pogués celebrar-se un judici just
i actualment presentades davant del Tribunal Constitucional
pendents de resolució,
però serà el Tribunal Europeu de Drets Humans
qui tindrà l'última paraula.
Tot això fa evident que la solució a la repressió
no vindrà del sistema judicial espanyol.
Es tracta d'un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser.
Per això l'única solució global és una llei d'amnistia
i per tant és una qüestió de voluntat política.
L'amnistia és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional,
aplicat a centenars de països i per a situacions
d'excepcionalitat política com la que estem vivint.
L'amnistia ha de tenir com a àmbit objectiu
tots els actes d'intensionalitat política
tipificats com a delictes o com a conductes
punibles administrativament.
S'entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat
a la resolució, organització, convocatòria,
finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració,
tant del procés participatiu sobre el futur polític
de Catalunya del 9 de novembre de 2014
com del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017,
així com els actes de protesta a la via pública
que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades
o de criticar l'actuació de les autoritats governamentals
o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penal
o administrativament des de la data a la celebració
de l'esmentat referèndum. Així mateix,
totes les manifestacions, expressions i simbologia
a favor del dret d'autodeterminació
de la República Catalana o la independència
i el suport i visualització en tots els àmbits
a la llibertat dels presos polítics. O sigui,
totes les accions que queden enmarcades
en el dret d'expressió, llibertat de pensament polític
i llibertat de reunió i d'associació.
L'amnistia és imprescindible per poder avançar
en la resolució del conflicte polític.
Amb líders socials, polítics i altra ciutadania
condemnada, investigada i represaliada judicialment,
no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions
entre totes les parts. Per això l'amnistia
i el reconeixement d'autodeterminació
és la via per garantir la vida democràtica
que ens permeti avançar. Per aquests motius,
els grups municipals d'Esquerra Republicana,
Junts per Catalunya, Alcaldia Republicana i CUP Amunt
proposen al ple de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern
l'adopció dels següents acords.
1. Declarar que el lliure exercici dels drets polítics
no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal,
la llibertat d'expressió, de reunió i de manifestació
de participació política per mitjà de l'elecció
dels representants o per l'expressió directa d'una decisió
constitueixen mecanismes bàsics i essencials
d'una societat democràtica.
2. Reclamar l'aprovació per part de l'escorts espanyoles
d'una llei d'amnistia que, sense renunciar
a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs al dret
d'autodeterminació, comporti l'extinció
de qualsevol tipus de responsabilitat penal
i administrativa inclòs de l'altre tribunal de comptes
per tots els actes i expressió d'unes idees,
sentiments o símbols amb intencionalitat política
vinculats a la lluita democràtica
per a l'autodeterminació de Catalunya.
Qualsevol que fos el resultat tipificat com a delictes
o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa
realitzats des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment
de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia.
Qualsevol que sigui jur de nominació i contingut.
Per la seva plena efectivitat, aquesta amnistia
haurà d'anar acompanyada d'una solució
efectiva al conflicte polític amb l'estat espanyol
que inclogui el reconeixement del dret
d'autodeterminació de Catalunya.
3. Demanar la immediata posada en llibertat de les preses
i presos polítics, així com que es reparin
els danys causats de les persones represaliades
a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part.
I s'hauran de preveure mesures en relació a tots els responsables
de la repressió de drets fonamentals.
4. Fer una crida a la societat catalana
i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se
i donar suport a una amnistia que permeti
l'alliberament de les preses i presos polítics,
el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes
per aquests motius. I encoratjar a tots els agents
cívics, polítics i socials a reivindicar
aquesta proposta a través d'un acord nacional
per a l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils
i polítics. 5. Comunicar aquest acord
al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya,
al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu
i a l'Associació de Municipis per a la Independència.
Moltes gràcies, Desiré. Obrirem torn de paraules
de manera major. Quico Ferrer vol intervenir.
Gràcies, Joan.
Desiré per exagerar
la emoció presentada per vosaltres
i per Junts per Catalunya i per CUP.
Com començo?
La política
no és només el acord.
Sentiments que podem tindre.
No només és el que volem,
sinó és el que podem fer.
El que podem fer dintre del que és un marc constitucional.
Dintre del que és la Constitució ens permet fer unes coses i unes altres.
Si no estem d'acord amb aquesta Constitució,
hem de treballar per modificar
el que és la Constitució i treballar
les línies que volem fer.
Però mentre que sigui vigent la Constitució que tenim,
hem de respectar-la.
Ens agradi o no ens agradi?
Tinguem el sentiment independentista
o de rebuig cap a l'estat espanyol o no.
Però l'hem de respectar.
No podem fer cavales per mirar
si fem d'aquesta manera i és vàlid
el que estem fent i després demanar l'amnistia
i anar de víctimes.
Si aneu de víctimes, no us prendran en sèrio.
S'ha de fer les coses ben fetes.
Pels conductes reglamentaris.
I llavors es prendran en sèrio.
Aquests senyors fan les coses bé.
Quan comences a fer coses
que no són pel camí democràtic,
la gent no et pren en sèrio.
Ja ho dic que així ens hem plorat.
Jo crec que el que esteu demanant
és molt lluable.
Però no és el que toca.
Potser podem parlar d'un indult.
Aquests senyors eren totalment conscients
del que estaven fent.
Potser un indult...
Parlem de l'indult.
Però el tema de l'amnistia
personalment crec que no toca.
I ho dic amb tot el carinyo.
I ho dic perquè amb tot el carinyo
cap als que estan fora a l'auxili,
cap als que estan presos
i pels familiars que pateixen
i els votants que voten aquesta idea
de la independència.
Amb tot el respecte.
La veritat.
Doneu-li mitja volta
perquè un referèndum pactat,
un referèndum constitucional,
jo no ho descarto, però s'ha de fer bé.
El que no pot ser és intentar fer coses
que semblin que són legals.
No pot ser. Aquesta no és la via.
Jo votaré en contra,
perquè no és la via.
No és la via.
M'animo que busqueu la solució.
El conflicte que esteu patint vosaltres,
que estem patint tots els catalans
perquè hem vist com han anat les eleccions,
sí que és veritat que 51
ha sortit més el bàndol independentista.
Podríem dir bàndol.
No és la solució.
No és la solució.
La solució és
poder conviure tots conjuntament.
Els 7 milions d'habitants
poden estar en harmonia.
Jo em poso malalt quan sento
que diuen, no, és que tu no eres català
perquè no hables català.
Jo em poso nerviós
perquè dins del que és la nostra Catalunya
ha de capre el que és tothom
i el sentiment de tothom.
L'única manera que podeu aconseguir
la vostra fita,
no la descarto,
és fer-ho segons
mana la democràcia,
la democràcia,
les lleis que tinguem,
treballem la Constitució
o treballeu la Constitució,
però anant pels camins democràtics.
Si és així,
tindreu el que és
més convicció
per la vostra gent,
però si ho feu desordenadament,
la gent,
tot això patina.
Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
Carles García.
Només perd una dada
al senyor Quico Ferrer.
La dada és que
el senyor Quico Ferrer
ha de demanar un referèndum
dintre de la via constitucional 18 vegades.
Són majúscules negreta i subratllat.
18 vegades.
D'altra banda,
també informar-li que igual que l'indult,
l'amnistia també està dintre del marc constitucional.
No hi ha cap problema en demanar-lo.
Gràcies.
Tornem a explicar un posicionament
que crec que en altres debats similars
ja hem explicat amb més d'una ocasió.
Vagi per davant que nosaltres caiem que en un país democràtic
l'exercici lliure dels drets polítics
no detenir com a resposta a la vida de la justícia penal.
Això ja ho hem denunciat en moltes ocasions.
Davant d'aquesta situació, no hi ha dubte
que la justícia penal
ha de recuperar prioritàriament la via política
per resoldre el conflicte de naturalesa que és política.
Aquest és el nostre punt de partida per abordar
el que creiem que cal, que és el diàleg
i la solució a un dels conflictes polítics institucionals
més importants segurament del que portem de democràcia.
Nosaltres caiem que cal treballar aliances polítiques
perquè la majoria progressista i plurinacional d'Espanya
sigui capaç de resoldre acords polítics a aquest conflicte
i sigui capaç de construir nous marcs de relació.
La taula del diàleg, que va ser una conquesta
dels qui van reclamar durant anys que un conflicte democràtic
i un conflicte polític requerien d'espais del diàleg
per trobar acords polítics,
creiem que era una gran conquesta.
Des d'aquesta posició seguim avui exigint i emplaçant
que quan superem aquesta crisi derivada de la pandèmia
i limitària, reobrim aquesta taula del diàleg
i tornem-la a omplir de propostes polítiques i d'acords polítics.
Compartim aquesta necessitat de trobar
solucions polítiques de totes aquestes persones
represaliades en aquest cicle polític.
I per tant, no descartem la proposta d'amnistia,
però no compartim que les diferents propostes antirepresives
competeixin entre elles.
Hem de ser capaços, i nosaltres caiem que hem de ser capaços,
i hem d'obrir tots els camins que ens permetin avançar.
Si la sentència va ser lesiva per l'exercici
dels drets fonamentals, la modificació del delicte de sedició
o la reforma del codi penal és necessària
i és una exigència que és democràtica,
i per tant no hi podem renunciar en nom de cap altra proposta.
Per això no podem acceptar que s'elimini de l'equació
la reforma del codi penal en nom d'una proposta d'amnistia.
També és acceptable l'argument
que es defensa que la reforma penal
no és inviable.
De fet, el vot de la majoria d'investidura
i dels partits independentistes sumen suports suficients
per tirar-ho endavant. En canvi, jo veig que una llei d'amnistia
té una correlació de forces desfavorable ara mateix.
I l'indult, que nosaltres també hem reclamat,
també és una ocasió com una via a la solució política
al conflicte, sempre es presenta
per part dels partits independentistes
com una opció inacceptable,
perquè obliga els beneficiats d'aquest indult
a penedir-se i demanar perdó.
Però quan la llei no diu res de tot això.
L'indult és una eina vàlida de l'executiu
per corregir injustícies que es perpetren en els tribunals.
I el nostre espai polític és favorable a qualsevol via
que permeti desjudiciar el conflicte
i la situació d'activació de llibertat
dels polítics i les polítiques empresonades que ja han defensat
moltes vegades que creiem que han d'estar al carrer.
Nosaltres reitarem que la proposta amb més consells
i amb més seguretat jurídica és la reforma
dels delictes d'assedició i rebel·lió del codi penal.
A diferència de l'amnistia, que no podria ser reconeguda
per cap tribunal i no compta amb les matèries
nacionales al Congrés perquè es pugui tirar endavant.
Creiem que és una solució molt més de consell.
Per tant, una mica resumint el que he anat exposant.
Diàleg, modificació legislativa del codi penal,
indult com a element que creiem que és el més ràpid
per poder desencaixar aquest nus que tenim trebat
i cercar solucions al conflicte territorial,
que és el que realment cal abordar.
Per tot això, el nostre vot serà una abstenció
a l'emoció de la llei d'amnistia.
Moltes gràcies, Just for Salva.
Just for Catalunya vol intervenir.
Sí, laia Fotats.
Bueno, intervindrà el company Josep Maria Cortés.
Disculpa, Josep Maria, endavant.
Moltes gràcies, benvinguda.
Deciré que parlo per primera vegada i també vull donar
aquesta benvinguda.
Moltes gràcies.
I el referent a l'emoció.
Ratifiquem, evidentment, tot el que és de l'emoció,
que per això la presentem conjuntament.
Però voldria fer res, una reflexió,
i que és una reflexió que no seria de la nostra banda,
si és que com ha comentat avui amb bandes i coses així,
que en aquest cas estem parlant de repressió
i no hi hauria d'haver-hi bandes.
Un constitucionalista, que crec que ho és molt,
perquè és un pare de la Constitució, que va ser el Miquel Roca.
El Miquel Roca al Congrés dels Diputats,
amb el marc del 40 aniversari de la Constitució espanyola,
una persona li va fer una pregunta sobre l'encaixa
que té Catalunya-Espanya i el que estava passant en aquell moment.
I ell va fer una reflexió, va fer un paral·lelisme,
en un cas que no és ni molt menys el mateix,
però ell va fer aquest paral·lelisme,
va dir a una parella que quan arribava un de la parella a casa,
l'altre li deia que la deixava, que ho deixava córrer,
la relació i que marxava.
I l'altre, la seva resposta era amb contundència,
dient-li, una aniràs, no ets ningú, no ets res,
jo faré que t'aïllin, jo faré que no tinguis res,
els fills me'ls quedaré jo, i li contestava amb molta duresa.
I s'acaba a plorar i li deia, i ara plores, quan m'has dit això?
I li diu, em pensava que ho tenies molt clar.
I diu, és que jo em pensava que em diries que encara m'estimes.
I això és un paral·lelisme que ja dic que no crec que sigui ben bé el cas,
però és la seva manera de veure aquesta relació Catalunya-Espanya.
És evident que des de Catalunya molta gent l'any 2017 va dir
que no estava a gust amb aquest encaix amb l'estat espanyol
i que la millor opció creient que era la independència.
Molts catalans i moltes catalanes ho han dit.
I la resposta va ser repressió, que fins i tot fa quatre dies
la RECU, un líder, crec que no independentista espanyol,
va comentar que fins i tot ell va creure que aquelles imatges van ser molt dures.
La realitat és que no només les imatges van ser dures,
sinó que la realitat va ser molt dura.
I allà va començar la repressió.
Aquells cops de porres d'aquells dies van vindre la persecució,
les detencions i tot el que ha vingut.
I això és un conflicte polític i està només al camp judicial.
I ara el just dè de reprendre la taula.
De moment només hem vist la taula.
Clar, al final ja estaran tots al carrer ara,
i per sort s'ha ultimat el tercer grau,
malauradament sembla que en el cas dels presos,
ja no diguem els exiliats, que al revés.
Sembla que cada cop se'ls limita més.
Però de moment només hem vist la taula i aquests gestos,
l'amnistia, és per tota la gent que per manifestar les seves idees polítiques
se'ls ha castigat de diferents maneres i se'ls està.
Estan rebent aquesta repressió.
No ofegir res més.
La taula ja és una càrrega d'humanitat.
Gràcies.
Gràcies, Josep Maria Cortés.
Josep Maria Ranyer, partit socialista.
A veure, des del nostre grup municipal
no podrem donar suport a la seva emoció,
perquè sincerament no compartim ni l'orientació global
que hi ha darrere la notícia ni el contingut concret.
No compartim l'orientació global perquè aquesta va en una direcció
que a nosaltres ens sembla que no col·labora a la superació del conflicte
que existeix a Catalunya.
Sí, nosaltres reconeixem que hi ha un conflicte polític a Catalunya,
però creiem que aquest conflicte polític només es pot resoldre mitjançant
la via de diàleg, la negociació i el pacte.
Aquesta és la línia amb la qual es pot resoldre aquest conflicte polític.
I això s'ha de demostrar amb les dues taules polítiques que ja estan acordades.
La primera, la taula política que va acordar el Parlament de Catalunya
aquí a Catalunya entre els partits polítics
i que ha tingut una vida molt escadosera.
I la segona, la taula política feta entre els dos governs
que tenim els catalans, el govern d'Espanya i el govern de Catalunya,
que són els dos governs legítims que tenim els catalans.
Amb aquesta taula, entre els dos governs que tenim els catalans
han de trobar una via d'entesa.
I aquesta taula es va veure frenada primer perquè el president Torra
no va considerar adient continuar per aquesta línia
i en segon lloc per la pandèmia.
Després del 14 de febrer i amb la composició del nou govern,
nosaltres continuem apostant per recuperar aquestes dues vies
de diàleg, negociació i pacte que estan oberts.
I ho fem a més amb el convenciment que la majoria dels ciutadans de Catalunya
han apostat per aquesta via de diàleg.
I han donat un suport important a les forces polítiques,
a les dues forces polítiques que més han apostat pel diàleg.
Les dues primeres forces polítiques a les eleccions del 14 de febrer
han sigut les dues forces que més han apostat pel diàleg.
I han sigut les que han donat un suport més majoritari.
Per tant, des d'aquesta perspectiva entenem que aquesta via del diàleg,
la negociació i el pacte suposa la voluntat,
suposa la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya
d'anar amb aquest tema.
Ara, al nostre entenement, no necessitem ratificar-nos amb el que volem,
ja ho sabem, sinó que el que necessitem és aprofundir amb el que necessitem.
I el que necessitem és aprofundir amb el diàleg.
Compartir el diagnòstic de la situació.
Encara estem fent relats diferents per llançar-nos els uns als altres.
I avui hem vist també algunes d'aquestes situacions.
Hem de compartir el diàleg del conflicte.
Hem d'acordar les solucions a aplicar.
I això ho hem de fer sense continuament tornar enrere
i reiterar-nos que si tu vas incomplir la legalitat,
si tu vas reprimir, etc.
Això ho sabem, però necessitem superar aquest estadi,
compartir un diàleg de la situació, del conflicte
i a partir de superar aquesta situació,
veure quines són les mesures que plantegem.
Hem de passar, per tant, de la defensa d'unes parts
a explorar què vol l'altra.
Hem de saber què vol l'altra, què podem acabar negociant,
què haurem de cedir cadascuna de les forces o dels plantejaments que hi ha aquí,
perquè sense que hi hagi sessions mútues no hi haurà acord.
I per tant, el que hem de plantejar és vestir,
treballar per aquest diàleg i per aquesta negociació.
L'orientació de la seva moció, disortadament, no és aquesta.
I per això no li podem donar suport.
Nosaltres creiem que aquesta és una moció que tenia una lògica
possiblement abans de les eleccions,
que a més a més servia per treure un acord entre totes les forces independentistes
perquè ningú es mogués,
perquè tothom digués el mateix,
però ara hem superat ja aquesta fase,
hem vist el que han opinat els ciutadans de Catalunya,
per tant creiem que no és la millor opció.
I tampoc li podem donar suport pel contingut,
perquè el seu contingut es basa en dues idees.
Una, una llei d'amnistia.
Una llei d'amnistia que no té cap duda amb la legalitat vigent,
perquè si vostès ho veuen i ho llegeixen,
i no recordo malament, és un article 52,
però puc equivocar-me de la Constitució,
parla que no hi ha la possibilitat d'indults generals.
Els indults, les mesures de gràcia, les amnisties,
han de ser una per una individualitzades, no generalitzades.
Per tant, les Corts Espanyoles no podran aprovar una llei d'amnistia.
I tampoc les Corts Espanyoles podran plantejar-se un tema
com és el de l'autodeterminació,
perquè a pocs dies, fins i tot a Europa,
van decidir que dins dels estats membres
aquest no era un dret reconegut.
Per tant, el que plantegen que és legítim i que respectem,
que és la seva opció, no és possible.
I en tot cas, l'entenem i la respectem,
però, repeteixo, no la compartim.
Acceptem, com no pot ser d'una altra manera,
que la vulguin portar a la mesa de negociació,
perquè a la mesa de negociació s'ha de poder parlar de tot
per poder arribar a acords.
Però, repeteixo, una cosa és portar-la
i l'altra cosa és acordar-les.
Les coses que s'acordin les podem parlar totes,
però els acords hauran d'estar dintre de la llei.
Si no, difícilment podrà haver-hi un acord.
I en aquest sentit jo crec que ni l'una ni l'altra podran entrar-hi.
Així doncs, nosaltres seguim apostant
per una línia que ha de passar.
Primer, per la tramitació dels indults,
com una fórmula de resoldre els problemes individuals
de les persones que estan afectades
i que, a més a més, tendeixi a superar
una part de la problemàtica individual i personal.
La reforma del Còdic Penal,
tant dels delictes de sedició i de rebel·lió,
com una alternativa també a la situació dels presos,
perquè això amb l'aplicació de l'avantatge
d'alguna normativa més favorable
també allogereix la seva situació.
I en segon lloc també l'aprofundiment
i la millora de l'autoboguer,
començant pels 44 punts
que va plantejar el Govern de Catalunya,
que va acceptar el Govern de l'Estat
i que estan pendents amb aquella taula.
I que, possiblement, la seva conclusió i la seva definició
en algun dels casos requerirà
que hi hagi un posicionament d'acceptació
favorable per tots els ciutadans de Catalunya
per la via que sigui,
ja sigui perquè el Parlament l'assumeix,
ja sigui perquè hi ha un referèndum
o qualsevol altra qüestió
que plantegi aquest aprofundiment del autogovern.
Així, doncs, jo els vull dir que en nom del nostre grup
que la solució serà el pacte
i que aquest s'ha de construir
i que, disortadament, la seva emoció no va en aquesta direcció.
Per tant, no podrem donar-li suport.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Maria Tanyer.
Obrim una nova ronda.
Veig Quico Ferrer que vol intervenir.
Endavant, Quico.
Sí, gràcies, alcalde.
Carles, 18 vegades m'has dit que es va sol·licitar
el tema del referèndum.
Si tu ho sol·licites però no ho sol·licites correctament,
si abans no es fa el que és un canvi de la Constitució,
si tu no fas el procediment correcte,
ja pots demanar 100 vegades.
Si no ho fas bé, no t'ho donaran.
És igual que si demanes un permís d'obres per fer la casa
i només presentes els plànols de la coberta.
No t'ho acceptaran.
Aquí s'ha de dir tot pel seu nom.
Presentar la sol·licitud,
o que vagi el senyor Artur Mas a parlar amb el senyor Rajoy
i que no li surti des coses,
i llavors ve el senyor Junqueras o el que li toqui
i torni a demanar i no me'l donen.
Les coses s'han de fer bé,
s'han de fer segons el que marca el marc constitucional
i el que et permeten.
I si no es fa bé,
llavors evidentment tens una negativa.
Jo torno a repetir,
aposto perquè es facin segons el marc constitucional,
el que deia Josep Maria.
S'han de sentar les dues bandes,
i hem de mirar com es pot tractar el tema
dintre del que és el marc constitucional actual
o si s'han de canviar propostes de canvi,
però que tots estiguem d'acord.
El que no pot ser és per collons,
perquè per collons no es fan les coses,
ni menys en política.
Si no, mira el que passa.
Aquesta setmana hem tingut una setmana de les Trons de Barcelona
i Arreu de Catalunya.
En parlarem amb el tema de l'emoció,
perquè per collons no és democràticament.
El tema del procés,
hem d'analitzar-lo.
Tots els que estem aquí som catalans,
som diferents partits polítics,
i des que ha començat el procés,
Catalunya va cap a baix,
però amb tots els aspectes.
Hem de fer autocrítica.
Si hem equivocat,
si ens hem equivocat,
hem d'enfocar-ho d'una altra manera.
Però ho hem de fer.
El que no pot ser és que...
Jo soc el bo i tu ets el dolent.
I a mi m'has posat a la càrcel
perquè no sé què hem d'escoltar amb tu.
No estem parlant de tu.
Estem parlant de tot un poble.
De tot Catalunya estem parlant.
Les conseqüències les està patint tota la ciutadania.
Hem tingut una pandèmia.
Però la fugida de les empreses de Catalunya
amb tot el tema del procés,
s'ha de recuperar.
Com ho podem recuperar
si seguim amb la línia de l'independentisme?
O, que és molt d'això,
seguiu-la si voleu,
però fes-ho bé.
Fes-ho que sigui consistent.
No aneu de víctimes.
Perquè si aneu de víctimes,
aquí no inverteix ni el dato.
Aquí no ve ningú.
Mira, ara m'acaben de dir
que Vox també se'n va.
La fàbrica de Vox,
336 persones que se'n van fora al carrer.
La gent no vol invertir aquí.
La gent no vol perquè hi ha folló,
perquè a Barcelona hi ha altres ulls,
perquè fa por per Catalunya.
I això és el que no pot ser.
Nosaltres,
nosaltres som els responsables
de dialogar i de dir
escolta, hem de sorbentar això.
Sigui com sigui, hem de sorbentar això.
Ara és el moment,
ara que formareu un govern,
no sé com el formareu,
si Junts per Catalunya, Esquerra Republicana,
no sé com seran, és igual.
Però sou els responsables
de tirar Catalunya endavant.
Sou els responsables.
Sou l'esperança de tots els catalans.
Si anem amb la línia aquesta del victimisme,
no tirarem Catalunya endavant.
Que ho sapigueu.
Molt bé.
Ja està.
Ai, perdona, Quico.
Em pensava que ja estaves.
Hi ha alguna intervenció més?
Anem a votacions.
Vots en contra?
Vots en contra?
Partit socialista, Quico Ferrer,
abstencions,
vots,
vots a favor,
CUP amunt, Esquerra Republicana,
Junts per Catalunya,
alcaldia republicana, aquesta...
Puc tancar?
Ai, sí, perdona, deixaré.
Ràpidament.
Només volia dir
un parell de coses.
Dieu molt,
o he vist en diverses intervencions
que esteu dient molt
el tema del diàleg.
Però per fer el diàleg,
ho dieu molt,
però no veig cap gest
per posar-nos
a dialogar.
Sí, fem diàleg,
però per fer diàleg ens hem de seure
i hem de parlar
i hem de poder parlar de tot.
I això no s'està veient.
El que nosaltres estem dient
amb aquesta moció
nosaltres la veiem que passa per l'amnistia.
És a dir,
que és un concepte jurídic
que existeix.
Al Walter també existeix l'indult.
I són dues figures diferenciades.
Per què? Perquè per l'indult
tu estàs reconeixent
el delicte.
Estàs reconeixent culpable,
diguéssim,
i el que es perdona és la pena.
Però el delicte continua existint.
No t'has d'amfar-se amb l'amnistia.
Per tant,
no s'accepta el delicte
i tampoc s'accepta la pena.
Nosaltres entenem, i amb aquesta moció
fem una mirada global a tota la repressió
que hem patit nosaltres,
no només
amb el tema del procés,
sinó també hi ha les persones represaliades.
I aquí, retocadament a prop,
fa un cop que va ser l'anterior ple,
vam fer una moció
de suport a dues persones represaliades
que també estan aquí,
dins d'aquesta moció.
Nosaltres el que entenem
és que amb aquesta amnistia
és el pas
per poder avançar cap a un país
democràtic i fer-ho
parant aquesta repressió.
Per què?
No fa més que augmentar.
I no fa més que augmentar no perquè
nosaltres fem les coses malament,
que no. Nosaltres entenem que no ho estem
fent malament. Però hi ha una repressió
que estem patint, i estem patint,
però no només les persones
que han posat les urnes
i han permès votar,
sinó
s'està
extenent
a llibertats d'expressió,
a tota una sèrie
d'efectes col·laterals
que estan patint la
repressió a molts nivells.
Nosaltres entenem que sí diàleg,
però patim
per fer l'amnistia,
dialoguem i avancem.
És el que estem dient nosaltres.
I, repeteixo, no entenem que sigui
l'indult una via per
fer-ho, perquè per nosaltres
el fet de posar unes urnes
no és un delicte i no hauria de ser.
I, per tant, tot el que ha comportat
tot aquest procés
nosaltres entenem que
a través de l'amnistia, a través d'aquesta
figura jurídica que existeix
i es pot fer servir i s'ha fet servir
és la via per on nosaltres
hem de continuar avançant,
per aturar-ho, perquè estem
judicialitzant o estan
judicialitzant tot un procés
que s'ha de paralitzar per la via política
i entenem que la via que s'ha de fer servir
és l'amnistia. L'amnistia, dialoguem
i avancem. És el que estem dient
nosaltres en aquesta moció.
Moltes gràcies,
decidiré. Kiko, molt breu,
perquè hem de tancar ja
l'aponent i
si no llavors hem d'haver anat de tort.
Tens el micro apagat,
Kiko?
Tens el micro apagat.
No està obert.
Ara, ara el tens obert.
Si vols fer una intervenció molt breu
i pretend que sempre va possible.
Molt ràpid, molt ràpid, desider, perdona.
Tu creus que si
es hagués fet només
el tema de les urnes
hagués hagut tot aquest follon?
O és pel tema de l'adull?
O és tot el procediment que es va seguir?
Tu creus, jo vaig anar a votar
el dia 8, jo vaig anar a votar,
a mi no em va passar res.
Aquí a Sant Just no em va passar res.
Tu creus que si
es hagués quedat a major
que ja es va fer el que és
una esbotació
de l'Artur Mas va fer una primera
votació, tu creus que si
es hagués quedat a major
hagués estat parlant ara de tot això?
No, és que
es va continuar el que és
tot el tema aquest.
Això és important
que cadascú sigui responsable.
I el que m'estàs demanant
és que no soc
responsable,
que això no soc responsable.
No soc conscient o no soc
responsable. Tu ets responsable
i una cosa és que em demanis una indult
i l'altra cosa és que tu
diguis que jo
amnistia, jo no sabia
el que feia. Jo això
ho he fet pel poble i jo
com a persona física, com a polític, com
que he jurat el que és un càrrec...
El que el deixi us plau, per una qüestió d'ordre.
Per una qüestió d'ordre, prou.
És a dir... Sergi, Sergi...
Ja ha tingut
les seves dues intervencions.
Escolta, però...
Haig de pensar que no imitàvem
per totes les intervencions, Sergi.
Si no, ho diré jo també.
Ho dic perquè
és una qüestió d'ordre
amb les intervencions...
Hem de tornar a intervenir, evidentment.
Ho dic perquè si tanca l'aponent, tanca.
I si han quedat arguments al tinter,
doncs em sap molt de greu.
Altres cops ho hem fet així també, Sergi.
Ves acabant, Quico, sisplau.
No, no, ja està, ja ha acabat.
Perquè veig que les veritats ofenen.
Llavors, clar, no pots dir-ho
perquè llavors salta el rei León,
no? Salta per aquí, pam-pam,
no pots parlar.
El que ofèn
és que utilitzis aquest clar
com et donarà gana.
I si has intervingut dues vegades,
perquè hi ha hagut ronda... Jo he demanat permís, Sergi.
Jo he demanat permís.
Em sembla fantàstic.
Però el que no pot ser és que facis
una primera intervenció que no porta res,
esperis que tothom faci la seva ronda,
t'agafis els arguments que fan tota la resta
i en facis una tercera.
I des d'ERC des d'aquí denunciem
que ja n'hi ha prou d'aquest color, prou.
Perdona, jo he intervingut
cada vegada...
Quico, Quico, Quico...
Quico, va, tanquem el punt,
tanca la ponent i en tot cas
el proper ple, pactem unes
normes clares, ja està. Abans ho heu fet,
abans de la Junta,
no heu volgut pactar unes
limitacions i ara
hem d'acceptar les conseqüències, tu.
Endavant, Nesire,
no sé si vols tancar, vols afegir alguna cosa?
Poca afegiria, eh, però
torno a repetir que
per nosaltres el fet de posar unes urnes
no és un delicte.
Molt bé, doncs passarem a votacions,
vots en contra,
partit socialista Quico Ferrer,
abstencions,
movem Sant Just,
vots a favor Esquerra Republicana,
Junts per Catalunya, CUP Amunt,
aquesta moció
de cau.
Disculpeu, anirem a la següent
moció del Grup Municipal
del Partit Socialista.
Perdó, alcalde,
perdó, alcalde, de cau,
hi ha un empat. Hi ha un empat,
hi ha vot de qualitat de l'alcalde i, per tant,
de cau, sí. Vale, vale, però...
L'alcalde vota al grup socialista
i vota en contra, sí.
Bueno, però s'ha de dir.
Següent moció,
del Grup Municipal del Partit Socialista
en defensa
de l'activitat esportiva No Federada.
En defensa d'aquest punt,
el regidor Esports, Enric Ollans.
Hola, bona nit.
En principi, com no donar-li la benvinguda
a la regidora Desiré
i deixar-li que tingui una bona experiència
com a regidora d'aquest Ajuntament.
A continuació
i abans de llegir
la moció, voldria comentar-vos
que presentar aquesta moció,
abans ens he plantejat
de fer-ho o no fer-ho perquè
coneixem, evidentment, els recents
modificacions d'obertura en el món de l'esport.
Tot i així, pensem que encara
no són, potser, les més adequades
i, en solidaritat amb l'esport
i altres activitats alternatives
relacionades, voldríem
que aquesta moció serveixi també
per fer-nos partícips del nostre
total recolzament.
I ara passo a llegir la moció.
La plataforma Defensem l'esport
en edat escolar
i l'esport popular està mostrant
els rebuts del col·lectiu davant
les mesures establertes pel practicat,
referents a l'esport escolar i popular.
Aquesta plataforma neix davant
la realitat que viu l'esport escolar
i popular en comparació
amb el federat, on el segon
ha pogut seguir endavant
amb les seves competicions mentre el primer
les ha hagut d'anular per indicació
de la Generalitat. Tal i com
es pesa el manifest fundacional
de la plataforma, aquesta neix
d'aviatat amb el tracte cap al sector
esportiu per part de la Generalitat
de Catalunya. Així com
sostentem que les mesures
peses pel govern només són justificables
per la cessió de l'administració
davant determinats agents
que només fan que genera una visió
limitada i reduccionista
de la realitat esportiva del país.
Així mateix, aquest malestar
i rebuts ha estat esbesat
de manera explícita pel president de l'Unió
de Consells Esportius de Catalunya,
Jaume Domingo, i ha declarat
que ens volen ofegats.
I ha compartit les declaracions
de la mateixa UFED, qui
narrava voler saber per quin
motiu patim aquesta discriminació
per part del Departament de Salut
a l'hora que voldrien saber
si hi ha una voluntat de fer
desaparèixer l'escola anar-te a escolar
no federat. I feia notar
que en totes les resolucions on s'han establert
mesures en matèria de salut pública
derivades de les reunions del Proficat
el discrimina de forma sistemàtica
l'activitat esportiva
a l'anar-te a escolar que organitzen
els Consells Esportius.
Al Consell Esportiu del Baix Llobregat,
aquest lloc, s'ha sumat a aquesta
iniciativa. Salvador Valls, president
del Consell Esportiu del Baix Llobregat,
ha expressat el seu rebuig contra les mesures
del Proficat, afirmant que
el govern discrimina els nens i nenes
en l'esport escolar. Així mateix,
el Consell es pregunta per què
el Departament de Salut vol liquidar
més de 40 anys d'un model esportiu
propi de Catalunya, que va posar en marxa
el Parlament de Catalunya en la primera llei
de l'esport del nostre país.
La discriminació és especialment punyent
en tots aquells infants i joves menors
d'edat que sovint opten per aquest
model dels Consells Esportius per ser
més accessible i inclusiu.
De fet, són moltes les entitats esportives
que tenen participants
en els dos models esportius.
I fruit d'aquest greuge,
els camps i instal·lacions esportives
del país ja es pot observar
grups d'infants entrenant sense mascareta
en el conjunt del seu equip
i altres d'infants del mateix club
segregats en grups de cinc persones i amb mascareta.
Costa comprendre quines són
les raons objectives que sospiten
que el model dels Consells Esportius
que centra la seva pràctica esportiva
eminentment en l'àmbit local i comarcal
no es puguin desenvolupar
amb la mateixa normalitat que l'esport
orientat a l'alt rendiment.
La discriminació no es limita només
als Consells Esportius, sinó que també
a centres d'activitats esportives
no federades, com els centres de dança,
ioga, pilates, tumba, etc.
El tancament d'aquests centres
no ha limitat la pràctica esportiva
i saludable de les persones usuaries.
Cal destacar que la resolució
SLT barra 436
barra 2021
de 19 de febrer, per la qual
es prosorgen i modifiquen les mesures
en matèria de salut pública
per a la contenció del brot epidèmic
de la pandèmia del Covid-19 al territori
de Catalunya inclou una primera
menció als Consells Esportius a tenir en compte.
Segons la resolució,
es permet el desenvolupament
d'activitats grupals sempre que no es concentri
més de 6 persones, inclosa
la persona que és la professora o monitora,
si es cal. I, additionalment,
en les instal·lacions, equipaments
en espais tancats accepten piscines
que les activitats puguin
desenvolupar amb mascareta.
Aquesta limitació
no afecta les activitats esportives
on els participants tinguin llicència
a Mesa per a una federació esportiva
i participar a les competicions
permeses. Sempre,
en subjecció al corresponent pla sectorial
aprovat pel comitè de direcció del Pa
d'Actuació del Proficat,
aplicant totes les mesures establertes
als protocols Covid-19 corresponents
i evitant qualsevol tipus
d'aglomeració d'esportistes.
La durada de les mesures previstes
en aquesta resolució s'estableix
amb les mesures del dia 1 de març
de 2021 i caldrà veure si aquesta primera
menció als consells esportius
es manté en les pròximes resolucions.
El grup municipal de PSF
proposa al ple de l'Ajuntament de Sant
Juz els següents acords.
Primer, sumar-se a la plataforma
defensant l'esport a l'edat escolar
i l'esport popular per acabar
amb la discriminació que pateix
l'esport no federà. Segon,
demanar a la Conselleria d'Interior
i a la Conselleria de Salut
que en el marc del Comité de Direcció del Proficat
s'equipari el tractament que reben
els esportistes en licència federativa
amb els esportistes que tenen
llicències de consells esportius
en les segons resolucions.
Tercera, exigir a la Conselleria d'Interior
i a la Conselleria de Salut
que es deixi de discriminar el sector
de l'activitat física i l'esport
respecte a la vesta de sectors
i que les mesures que es prenguin
estiguin dotades d'equitat, coherència
i respecte al principi d'interdicció
de l'activitat.
La pràctica esportiva
en la seva visió més àmplia
comporta beneficis per la salut.
La seva activitat s'ha de poder desenvolupar
amb seguretat i d'acord
amb les mesures de protecció adequades.
La total prohibició
com succeeix amb l'esport escolar
i l'esport popular és contraproduent
per la nostra infància.
Tercer, traslladar aquests acords
a la presidència de la Generalitat,
al Departament de Salut de la Generalitat,
al Departament d'Esports de la Generalitat
i al Consell Esportiu de Baix Llobregat.
A les persones impulsores de la plataforma
Defensen l'esport,
en el escolar i l'esport popular,
a les entitats i els turcs esportius
de Sant Just d'Esberg,
així com als mitjans de comunicació local.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Toni Collantes.
Hi ha intervencions?
Sí.
De manera major, Carles Bersia, CUP Amunt.
Sí, gràcies.
Per una banda,
com està tancant,
sorprèn una miqueta
un atac tan directe al Procicat,
un organisme que, més que polític,
és un organisme tècnic
que vetlla per la salut de tothom.
Tant mateix,
els criteris que fa servir el Procicat
per decidir si fa una actuació
diferenciada
entre els esportistes federats
i els no federats,
nosaltres no tenim coneixement
com per poder establir
si el que està decidit al Procicat,
en aquest cas,
no és correcte o no és útil
per la salut de tothom.
Encara que ens estranya molt aquesta moció,
en aquest cas,
per manca de
tenir un criteri establert,
votarem una abstenció.
Gràcies.
Gràcies, Carles.
Gràcies a vosaltres.
Enteníem que
amb les mesures
on ho ha fet el Procicat
resolia una part del que
ha proposat aquesta moció
i per això a Junta de Portaveus
hem proposat que es retirés,
tot i que és cert que el PSC
ha fet l'esforç
de redactar un text complementari
que, diguem-ne, l'actualitzava
i la posava en context,
però tot i així creiem
que aquesta raó ja hi votarem en contra,
però també perquè en tot el text
de la moció s'afirma que les decisions del Procicat
són arbitràries i discriminatòries
quan en tot cas
les decisions del Procicat
es prenen segons
com avança l'evolució de la pandèmia,
no es fan perquè sí,
tenen una raó de ser, estan
basades en criteris científics.
Fins i tot experts del Biocom
de l'UPC aconsellen que la reobertura
de les activitats es faci
desglaonada i prenen totes les mesures
sanitàries possibles.
Per tant, creiem que les mesures del Procicat
van en aquesta línia.
Sí que és cert, com dèiem l'Ignis, que no l'ha resolt totes,
perquè sí que ha resolt el cas d'infantil i primària,
però no el de secundari i persones adultes,
és veritat, però també
és cert que el Procicat
avui havia de fer reunió, la jornada demà,
però que en principi també s'ha comentat
amb mitjans públics
que s'està preveient
donar cert aire a les activitats,
que és cert que s'ha de començar a obrir
i intentar tornar a la normalitat, que és
pel que treballem, per intentar arribar
a tornar la màxima normalitat possible
el més aviat.
I en aquesta línia treballem, però
la creiem desfasada
i creiem que no té sentit dir que les
decisions del Procicat són arbitraris i discriminatòries
i per això votarem en contra.
Molt bé.
Gràcies, Sergi. Laia Flotats,
Junts per Catalunya, Càudia Republicana.
Gràcies.
Nosaltres
evidentment votarem
a favor d'aquesta moció perquè
estem a favor i donem suport a
la Unió de Consells d'Esportius de Catalunya.
Entenem que l'esport
en edat escolar no federat és important
pels nens i nenes.
Només que volem fer esment que
en aquesta moció
es recullen unes paraules
molt dures. Per exemple,
diu
que volem saber per quin motiu
patim aquesta discriminació per part del Departament de Salut
alhora que voldríem saber si hi ha una voluntat
de fet es aparèixer l'esport en edat escolar
no federat.
I després també hi ha un altre
que diu que es discrimina de forma sistemàtica
l'activitat esportiva en edat escolar.
Creiem que són
frases que es recullen en aquesta moció
per donar-li major dramatisme
i entenem que és
una moció amb aquest text
o apunta aquest text
que és tan dramàtica i tan dura
hi ha un cert
atac polític del PSC
contra Esquerra Republicana
que està al govern
que és qui
està portant tot això.
Aquesta part a nosaltres no ens acaba d'agradar.
No cal fer
partidisme a l'hora de donar suport
a la Unió de Consellers Esportius
de Catalunya.
És un comentari que volem fer
per matitzar que donem
suport a la moció
perquè donem suport a aquestes entitats
però creiem que hi ha algunes frases
en aquest text que
es podrien no haver
recollit i haver-nos establert
aquest atac polític.
Gràcies.
Moltes gràcies Laia Furtats.
Gina Pol, partit socialista.
Si nosaltres
amb aquesta moció volíem fer un crit d'alerta
perquè tot i que
amb el Carles com el Sergi diuen que les decisions
del Procicat
no són polítiques, que no són arbitràries,
no són discriminatòries,
sí que és veritat que una cosa és el que diuen els equips
epidemiològics en què diuen que cal reduir l'activitat
però quina activitat cal reduir o d'aquí de manera
es decideixi és un àmbit
bastant polític perquè no té cap sentit
que etiquetem les activitats que poden o no poden
fer-se. No té cap sentit permetre
que l'escola oficial d'idiomes
faci l'activitat perquè és oficial d'idiomes
i un centre que no té la catalogació
oficial, no amb estudis oficials
no pugui fer-ho, és a dir, les etiquetes
que s'han marcat per separar què es pot fer i no
què es pot fer sí que és polític perquè
s'han intentat enmarcar si ets federat
fots, si ets oficial fots,
si vols estudiar arreglats fots i en canvi
tot allò que estava una mica de fora de norma
com podia ser un centre
de multiaactivitats o com són
els centres cívics municipals que fan activitats
molt diverses, això el Procicat
no s'ha vingut en que viu. Per tant
sí que és cert que no havíem viscut mai una pandèmia
i que no se sabia com reduir l'activitat però
el criteri polític que s'ha triat
per reduir l'activitat és
si és molt arreglat i té normativa
molt ben definida doncs
l'hi permeto però en canvi
si és una activitat molt més oberta com pot ser
un centre de ioga que no té classificació
de gimnàs o un centre que fa dansa
urbana o que fa altre tipus de modalitat
no li donen cobertura al Procicat
i això no és una decisió de
epidemiòlegs, és una decisió política
per reduir l'activitat que pot ser
il·lícita però el que vol enmarcar
el PSC és que és arbitrària
per tal de reduir l'activitat que aguantem
en mar de pandèmia però no té cap sentit
que la mateixa classe d'anglès
es pugui fer si és oficial o no es pugui
fer si no és un estudi arreglat
per tant aquesta discriminació
a l'hora de valorar-ho és el que aquí volíem posar
en valor i tot i que el Procicat ara
per la pressió dels consells
hagi decidit tirar-ho endavant
el Procicat s'ha mogut en funció de la
pressió de l'obis de
l'escola de grad, de molts l'obis
de diferents àmbits
i han anat canviant de criteri en funció
de la crítica o de la pressió que han rebut
dins el marc que els hi permetia la pandèmia
i això tot i que pot ser dicit
en un moment com l'actual ho volíem denunciar
a través d'aquesta moció.
Moltes gràcies Gina Pol
si n'hi ha més intervencions
tancaria el ponent
Toni Collantes, vols afegir alguna cosa més
o passem a votació?
No, simplement dir que crec que
la Gina ha explicat clarament quina era la intenció
res més.
Moltes gràcies Toni
passem a votació.
Vots en contra.
Esquerra Republicana.
Abstencions.
CUP amunt.
Vots a favor de la resta de partits.
Anem a les
mocions 4.6
i 4.7
amb el grup que la defensa
i
posteriorment
el que farem serà
tenir un debat conjunt
per les dues mocions perquè el contingut
és el mateix.
És que hem acordat això
a la Junta de Portagueus
que veig que fas que no amb el cap
però per donar més o agilitat al ple
hem decidit que farem aquest debat conjunt.
Primer moció del grup municipal
de suport de Pablo Hasél
i la preservació del dret de llibertat d'expressió.
Endavant.
Només dic que la moció
és conjunt a CUP amunt,
per cas Alcaldia Republicana
i Esquerra Republicana de Catalunya
i sobre el cas de Pablo Hasél
no cal que faci cap introducció
perquè el coneixeu perfectament
i passo a llegir
la moció directament.
Pablo Hasél, artista raper,
va entrar a presó
el dimarts 16 de febrer
de 2021
acusat d'injúries a la Corona,
injúries a les institucions de l'Estat
i d'altiment del terrorisme.
Aquesta detenció,
que suma un úpress a la vergonyosa llista
de presos i preses polítiques,
va ser executada pel cos Mossos d'Esquadra
en oposició total
al reconeixement de drets fonamentals.
Però no tot comença amb Pablo Hasél
ja que hem de recordar
el cas dels tetiriteros
i l'exili del raper mallorquí
Baltony, que ha acusat també
d'injúries a la Corona,
entre altres artistes represaliats.
Tots aquests procediments converteixen l'Estat espanyol
en un dels estats del món
que més practica la persecució d'artistes.
Semblaria que la malanomenada
transició democràtica
després de la dictadura de Franco
havia d'assegurar una evolució sòlida
cap al blindatge
dels drets socials civils i polítics,
però queda palès que no és així.
Pablo Hasél es convertirà
en el primer artista empresonat a l'Estat espanyol
des dels inicis de la transició
democràtica, entre cometes.
Cada vegada som més conscients
que accions d'aquestes característiques
són advertiments per tal
de pavegar la dissidència política
i ideològica.
Ja ho hem vist tant l'empresonament
i l'exili de les preses
i presos polítics catalans.
Ara toca l'àmbit de la cultura.
Apel·lant la limitació del dret
a la llibertat d'expressió,
un dret avalat per la declaració universal
dels drets humans, article 19,
i per la mateixa Constitució espanyola,
però que ha estat obviat
per un aparell d'Estat que ha actuat
de la mateixa manera
amb independència del partit que hi hagi al Govern.
Per a aquests motius
el grup municipal
Cubamunt i tots els adherits
proposa al ple l'adopció
dels següents acords.
Primer, manifestar el suport
d'Eloi Hasél i mostrar el rebuig total
i absolut al segon presonament.
Segon, exigir l'anul·lació
de totes les causes obertes
de les sentències condemnatòries
de qualsevol persona que hagi fet ús
del seu ús del dret a la llibertat d'expressió
i de manifestació.
Tercer, exigir al Govern
de l'Estat espanyol la derogació
immediata de la Llei Mordassa
i la reformulació del Codi Penal
en aquests aspectes que afecten
a la llibertat d'expressió.
Aquests acords
al Govern de la Generalitat de Catalunya,
al Parlament de Catalunya,
al Congrés dels Diputats, Amnistia Internacional,
al Parlament Europeu
i a la relatora especial sobre la promoció
i protecció del dret a la llibertat
d'opinió i expressió.
I aquí s'acaba
la moció
i només faig una petita nota final
dient que la moció és
amb independència de la personalitat
que pugui tenir
el senyor Pablo Hasél
ja que totes les argumentacions
que fa a favor
de la llibertat d'expressió
no tenen res a veure
amb qualsevol actuació personal seva.
Moltes gràcies, Carles, García.
Ara farà lectura de la seva moció
referent al mateix tema
en just o salva.
Movem-se en just.
Endavant, en just.
Endavant, en just.
En el cas de Pablo Hasél
el que fa és que
la moció d'opinió
és l'expressió més dura
i deshumanitzadora del conflicte en si mateix.
En plan o justificant-la
no s'aconsegueix deresoldar,
sinó tot el contrari,
es contribueix a enquestar-ho.
Hem pogut comprovar
com la violència d'uns pocs
contribueix a difuminar
l'impacte de la protesta de molts.
L'ús de la violència
de la llibertat d'expressió
que genera aquesta autocensura
impròpia d'un sistema democràtic i plural.
La llibertat d'expressió
és un dels drets fonamentals
reconeguts en la pràctica totalitat
dels països democràtics,
perquè és un element nuclear
per al ple desenvolupament de la personalitat
i per a l'existència d'una convivència plural i lliure.
Aquest dret ha de ser reconegut
en igualtat de condicions
per al conjunt de les persones
que conformen una comunitat.
Les condicions de la llibertat d'expressió
han de ser molt mesurades i justificades,
sense que aquestes puguin restringir el debat públic,
la lliure participació política de la ciutadania
i la lliure exposició de les idees i de la creativitat.
Tot i això,
en els darrers anys
hem existit en una deriva autoritària
que ha portat a restringir de manera preocupant
el dret fonamental de la llibertat d'expressió,
recollit a l'article 20 de la Constitució espanyola.
Això s'ha prohibit per dues vies.
A través de la llei orgànica
de protecció de la llibertat ciutadana,
la primera via és la de la policia,
com a forma silenciosa
de dissuadir de l'exercici del dret fonamental
a la manifestació a través de multes
de caràcter administratiu,
que tal com reflecteixen alguns informes
d'organitzacions en defensa de l'Estat jubilat,
han tingut un efecte desmobilitzador
entre la ciutadania,
i la segona via que emmorda
i reprimeix la llibertat d'expressió
és la via penal.
A través de l'aplicació de determinats articles
del codi penal,
s'ha publicat un tipus penal
per utilitzar l'imatge d'un crist
i publicar en xarxes socials
manifestar-se mitjançant una performance
com a manera de processó
reclamant la igualtat de la dona de la societat,
indicar el rei o silenciar l'himne nacional
mitjançant siolet en un Estat de futbol
en presència de la monarquia.
En altres ocasions s'ha aplicat un tipus penal
definit com és el de l'enaltiment al terrorisme,
així com s'han introduït conceptes oberts
i indeterminats al voltant
dels anomenats delictes d'odi.
Els primers articles del codi penal
els quals provenen de la dictadura
i que per tant no han de tenir cabut
en un sistema democràtic i plural.
Es tractaria dels següents articles i delictes.
El primer és el delicte
contra els sentiments religiosos
de les carn i públics
reflectit en l'article 525 del codi penal.
En un Estat, a confessional,
no han de preveure els sentiments
d'uns ciutadans i ciutadanes per sobre dels altres.
L'únic que caldria proteger la llibertat religiosa
com a dret fonamental.
El tercer és l'enaltiment
de la llibertat d'exposició.
La llibertat d'exposició
ha de ser impregnada
per la llibertat d'exposició.
El segon és el delicte contra la corona.
Recoitzen l'article 490.3
i 491 del codi penal.
Aquesta especial protecció de la monarquia
en tant que ostenta la prefectura
constitueix un atac
contra la llibertat d'exposició.
El Tribunal Europeu de Drets Humans
va recordar a Espanya
que la llibertat d'exposició
ha de ser impregnada
per la llibertat d'exposició.
El tercer és l'enaltiment del terrorisme
recollit en l'article 578 del codi penal.
Els problemes d'ambiguitat
en la definició d'enaltiment
resulten difícil en cas en un sistema democràtic
i ha de ser derogat de manera urgent
tal com estan sol·licitats
en les principals associacions de drets humans
en l'àmbit nacional i internacional.
El Tribunal Constitucional,
seguint la jurisprudència
ha demanat a la CUP
que es tractin d'idees que qüestionen el sistema
ja que en un sistema democràtic
no s'hauria d'exigir una democràcia militar
per parlar de la ciutadania.
Totes les opinions, fins i tot les que semblin
que tendeixin a socar
els fonaments del sistema estaduèrtic
estan emparades en la llibertat d'exposició.
En aquests moments s'està donant a terme
al Congrés dels Diputats proposicions
de llei de reforma del Codi Penal
en una altra direcció,
la de reglament de la dicta de sedició.
La de reforma rebecutiva
per matria també la sortida d'alteracions
dels líders polítics i socials empresonats
i el retorn de les persones que han estat jutjades
i la modificació d'aquests articles
del Codi Penal que xoquen frontalment
amb la llibertat d'exposició
o que tenen un edifici en casa
en un sistema democràtic.
En estreta relació
amb el dret a la llibertat d'exposició
la Constitució també ha garantit
com a dret fonamental d'espacial protecció
el dret a la vaga dels treballadors
Per tot això, la provisió i sanció
de les activitats d'informació i difusió
per part dels treballadors i treballadores
ha afectat el nucli essencial del dret a la vaga.
La penalització d'aquestes conductes ha comportat
que es tramitessin procediments penals
i sin poter ser sindicalistes,
conductes per les quals la fiscalia
demanava a la mà elevades penes de pressió.
Tuitaires, cineastes, titallaires i rapers
estan sent jutjats per els seus missatges
a la xarxa, els seus iarmatges,
els seus espectacles i les lletres de les seves cançons.
No obstant això,
en aquestes expressions s'ha posat demà a fes
que no hi ha cap perill de comissió
de delictes terroristes.
Trapajar no és un delicte,
tutejar un acudit no és terrorisme
i fer una representació amb titelles
no ha de ser motiu d'empresonament.
El grup de Movem-se'n Just
proposa al ple l'adopció dels següents acords.
Primer, instalar al Consell de Ministres
a tramitar l'indult a Pablo Hasél
i per qualsevol altre artista condemnat
per algun dels delictes de llibertat a expressió
que hem descrit en aquesta exposició de motius
que permeti corregir la injustícia de la seva condemna
per part dels tribunals al marge
de l'opinió que es pugui tenir sobre els continguts
de les seves obres.
El segon acord, manifestar que és injustificable
i expressar el nostre rebuig
amb qualsevol expressió de violència
en parades de les ítimes protestes i reivindicacions
que defensa la llibertat d'expressió.
El tercer, reclamar els poders públics
que garantessin els drets fonamentals
com la llibertat d'expressió i la creació artística
a garantia d'una societat justa i democràtica.
El quart,
expressar la nostra inquietud
perquè es consolidi en la judicatura
una dotrina expansiva de la limitació de la llibertat
i pel caràcter creixent indeterminat
dels delictes vinculats a la justificació del terrorisme,
l'ofensa als sentiments religiosos
o les injúries a la corona
que provoca inseguretat jurídica
i posibilita tota mena d'interpretacions
que poden ser lesives per a la llibertat d'expressió.
I quart i últim, comunicar els presents acords
al president del Govern de l'Estat,
al Ministeri de Justícia del Govern de l'Estat,
als dos polítics del Parlament, el Lopeu,
al Parlament de Catalunya
i a les entitats municipalistes de Catalunya
i Amnistia Internacional.
Gràcies.
Moltes gràcies, Justos Alba.
Obrirem tort de paraules de manera major.
Quico Ferrer, vols intervenir?
Endavant.
Esperem que
no em gafin moltes idees
perquè si no encara se les afrontarà algú
i les dirà amb el seu tort com faig jo.
Jo vaig apuntant-me
a totes les idees de tothom.
Escolta'm una cosa, aviam.
Carles, l'emoció...
Gràcies per presentar l'emoció.
Vaig intentar...
Aviam si podia adaptar-la o barrar,
però ja era massa tard. Potser culpa meva
de no haver-ho mirat abans.
Primer de tot, vull denunciar
el que és el Govern interí de Catalunya
per haver tardat set dies
en denunciar
el que són els aldarulls o les destrosses
arreu de Catalunya
i part d'Espanya, perquè
degut a la detenció de Pablo Hasél,
han hagut aldarulls.
Nosaltres, el nostre Govern,
ha tardat set dies en denunciar-lo.
Set dies en trair
les forces i els serveis,
el servei que estaven donant
a les nostres ciutats catalanes.
En aquest cas,
ho vull denunciar.
Està clar que quan vas presentar
el que és l'emoció, Carles,
i tu també, Juss, va ser molt immediat.
O sigui, tot just feia un dia o dos dies
que havia passat...
Primer em sembla que va ser tu, Juss.
No recordo l'ordre, però va ser
immediat l'emoció que vau presentar,
que em sembla collonut.
Però no sabíem tot l'argumentari.
No sabíem exactament
tot el que estava passant
i que no sabíem què passava.
El Pablo Hasen és víctima
del moviment del procés.
És víctima.
Igual que tots els catalans
són víctimes.
Tot això ha estat orquestrat
perquè hi havia
la sentència de l'Eurocàmera
per l'indult del senyor Puigdemont.
Escolta'm una cosa.
No és possible
que una detenció
d'un senyor
que sí, que serà el primer
detingut,
però que duri una setmana
amb aldarulls
de com si fos això de la guerra civil.
O sigui, al Passeig de Gràcia,
totes les tendes del Passeig de Gràcia
destrossades.
Tot això estava més que organitzat
i no organitza un rapero.
I no organitza el que és
els nostres joves.
Tot això està organitzat.
Tot això està organitzat.
La policia ha de denunciar.
I el que no pot ser
és que el nostre govern
tardi una setmana
a denunciar els fets
i dir-nos-ho
als catalans que estiguem tranquils
i apoyar el que és la policia
des del minut 1.
Imagineu-vos que en comptes de la policia
dels Mossos d'Esquadra
arriben a vindre els picoletos.
La policia nacional,
com el dia del 8 d'octubre.
No és Espanya.
Espanya és qui ens té mania
i no és la nostra,
els nostres fills.
És això.
Volíem focalitzar de cada Europa
que Catalunya és un desbave
i que Espanya ens reprimeix.
I estic fins aquí,
ho estem fins aquí,
molts catalans que passi això.
Perquè molts catalans ens estimem
i no volem veure tot això.
No volem veure tot això.
Per això necessitem 7 dies
de confrontaments a la nostra Barcelona.
Això és indignant.
És indignant.
Jo just et vaig dir,
amb tot el carinyo,
si em poses el que és
la mateixa emoció
i em treus aquest paio.
Perquè aquest senyor
no en té cap respecte ni un.
Un tio que vol que li fotin un tio
amb un concejal del PSOE
no en té cap respecte.
La mateixa emoció
en la llibertat d'expressió.
Tot el respecte.
Igual que el Willy Toledo
o em poses el valtoni.
Perquè aquest home, el Pablo Hasél,
aquests que lluiten per aquests drets
com pot ser el Willy Toledo
o el valtoni l'han tirat per terra.
Perquè aquest tio
no té cap respecte.
A mi hi ha molta gent.
La seva advocada
dient que això és una guerra
i que hauríem de guanyar
perquè la gent
encara segueixi amb el tema aquest.
És vergonyós.
És vergonyós.
Jo aposto per la llibertat d'expressió,
aposto perquè la llei Mordaza
ha d'haver-hi un arreglo
amb el tema aquest.
Però amb el títol d'aquest senyor
que no té res a veure
amb la llibertat d'expressió
amb el títol d'aquest senyor
no puc donar-la com a bona.
Jo et vaig demanar just que si em treies
aquest senyor i em posaves el valtonic
o el Willy Toledo, escolta'm,
que anava.
Però amb aquest senyor no puc anar.
El meu vostre no
i no.
Gràcies, Quico.
Movem-se'n just.
Entenc que no intervé.
Carles García, vols intervenir?
Sí.
Just.
Sí, sí, perdó.
Endavant, Carles.
Sí.
Més que res per
replicar i explicar
per què votarem en contra
de la moció que ha presentat.
Movem.
Bàsicament parlin insuficient.
El primer punt
dels acords
torneu a estar amb el tema
que si indult que si amnistia.
L'indult
el que fa és que hi ha algú que reconeix
la seva culpabilitat
i entenem que
el fet servir
la llibertat d'expressió
no implica cap delicte.
Per tant, el senyor Pablo
Hasél no necessita
un indult, en tot cas
necessitaria una amnistia.
El segon punt és ja una mica
surrealista.
Diu que rebutja
expressar
expressions
de violències
emprades
en les legítimes protestes, etc.
El senyor Pablo Hasél
s'ha trobat
que després que
el detinguessin, hi ha hagut
una sèrie d'actes vandàlics
que no tenen res a veure
amb el que estava explicant el senyor
Quico Ferrer
perquè
hi ha una malestar a la societat
que provoca que hi hagi
una sèrie d'alderolls
que no sempre estan relacionats
ni amb l'independentisme
ni amb el tema de la llibertat
d'expressió.
La cosa té un calat molt més
profund.
El tercer punt
ja és surrealista del tot. Demanar als
poders públics que garanteixin drets
fonamentals. Fins aquí
podríem arribar. Si els poders públics
no garanteixen d'ofici
drets fonamentals
ja apagueva
menors. El punt
4, que expressa
la inquietud perquè
es consolidi en la juridicatura
una doctrina expansiva en la limitació
de la llibertat
perdó, però és que aquesta doctrina
expansiva en la limitació de la llibertat
està més que consolidada.
Llavors no és que hi hagi una
inquietud, és que
no s'hauria de passar, és que no s'hauria de
produir aquesta doctrina expansiva.
Tot el que no hi ha cap desacord
és que s'aguanti per en joc. Per tant
votarem en contra d'aquesta emoció.
Gràcies. Gràcies, Carles García.
Just Fossalva, movem-se'n junts.
Sí, molt ràpidament. Nosaltres també
votarem en contra de l'emoció
de la CUP i a favor de la nostra, òbviament, perquè
cadascú ha portat una emoció sobre el mateix tema
i és lògic que defensi el que
ell porta. I va passar
que segurament l'objectiu, i fins i tot
a l'anàlisi, és
compartida.
Nosaltres enfoquem una solució i un camí a seguir
molt diferent del que es proposa el
text de la CUP.
A més, jo crec que la CUP aquí fa una utilització
partidista per seguir
generant aquesta enfrontació entre blocs
amb el conflicte territorial que no trobem
que sigui de rebut.
Per tant, la nostra opció
serà un vot en contra,
explicant una mica i agafant els arguments que hem
explicat a la nostra emoció, que crec que són molt
i molt clars, explicant precisament
com ho veiem vosaltres, quins planes
estem veient ara mateix amb la llibertat
d'Espanya i quines solucions proposem,
que crec que són justes, són acceptades i són
realistes a partir d'aquí,
cadascú fa la defensa que
ha de fer,
i és ben lícit, això està clar.
Quico,
sobre la proposta que em vas fer, jo ja t'ho
vaig explicar dues o tres vegades.
No és una qüestió del nom,
el nom no és el que
és realment rellevant, el que és
rellevant és el fet, el que està passant,
és que aquestes persones se l'està condemnant
per delictes de llibertat d'expressió,
i és el que la emoció vol denunciar.
Que aquesta persona sigui com
sigui i la valoració que tu fas d'aquest
ésser humà és la que és,
fantàstic, però quan
ho desvinculem en el sentit que
això són uns fets,
d'aquests fets en surten unes conseqüències
i nosaltres denunciem que això no pot ser,
és així de senzill.
Llavors, fantàstic amb el teu vot,
però jo crec que
podíem expressar una mica aquesta idea, és que
el que nosaltres anem és a l'anàlisi dels fets,
al vot en qüestió
de com em caurà bé aquesta persona
o em deixa de caure bé.
Ja està.
Moltes gràcies,
Jusco Salva,
Esquerra Republicana.
Gràcies.
En relació
amb aquestes dues mocions,
tenim un fet que és el que les motiva,
que és una condemna per uns tuits
i una lletra d'una cançó.
És cert que hi ha hagut
una condemna per aquest motiu,
però nosaltres entenem que no hauria d'haver estat així.
Però no només ho pensem nosaltres,
si llegim
la sentència del Tribunal Suprem,
veurem que hi ha dos
vots particulars
de dos magistrats que també
pensen que discrepen
de la situació judicial
i també entenen que no hi ha cap
comissió de cap fet punible.
És a dir, que no hi ha delicte.
No és una
interpretació nostra.
Quico, si vols, et passo
la sentència, que són 33 paginetes
del Tribunal Suprem,
on es relaten i es diuen
exactament en relació
amb aquesta, no estic parlant
del passat, estic parlant amb aquesta
sentència, que és el que motiva
que aquest senyor
entri a presó, no n'hi ha
cap tuit ni
la lletra de la cançó que constitueixi un delicte.
Aleshores,
entenem nosaltres que la llibertat
d'expressió és
i ha de ser un espai privilegiat
per a la crítica.
En aquest marc, aprofitem
també per denunciar un cop més
la coneguda com a Llei Mordassa, que ja l'heu citat
alguns de vosaltres,
que és una llei que modifica la llei de seguretat
ciutadana espanyola i el codi penal,
i que va ser aprovat el 2015.
I pretén limitar els drets
democràtics fonamentals,
com la llibertat d'expressió,
de manifestació i de reunió.
La limitació d'aquests drets
ve en forma de repressió,
de sanció i de presó.
I és un retrocés absolut
en qualsevol estat democràtic.
Nosaltres rebutgem aquest atac a la llibertat
d'expressió, de manifestació i de reunió
i demanarem sempre que puguem la seva
derogació, perquè amb aquesta llei
no podem avançar cap a un estat
en respecte als drets més fonamentals.
En relació
amb l'emoció
de la CUP, nosaltres hi votarem
a favor, òbviament,
perquè entenem que no es pot
engajolar una persona
a es digui com es digui,
per les seves opinions en forma
de cançó, o d'acudit,
si voleu.
En relació amb l'emoció
de Moem,
tornem una altra
vegada amb el tema de l'indult
i de l'amnistia. Nosaltres entenem
que com que no ha fet
aquest senyor en relació
amb els fets que motiva
la seva entrada a presó,
no hi ha hagut un delicte.
Si no hi ha hagut un delicte,
entenem que no hi pot haver un indult,
perquè si hi ha un indult, hi ha un reconeixement
de què has fet, has comès un delicte,
nosaltres entenem que no.
Per tant, entenem que aquí la figura
que hi ha cap és la figura
de l'amnistia, perquè no s'ha fet
un delicte.
Nosaltres,
en relació a altres parts
de l'emoció, estem d'acord
amb el tema de la derogació de la llei
mordassa, modificació de codi penal
i tantes altres que ens han imposat altres partits
polítics i que ens limiten moltíssim
i amb es creix tots els drets fonamentals.
No obstant, entenem que
la figura de l'indult
sigui la que defensa en altres posicions
polítiques, i en relació a
l'emoció de Movem, la nostra
posició serà l'abstenció.
Moltes gràcies, Decider. Junts per Catalunya
vol intervenir. Junts per Catalunya
d'Alcaldia Republicana, Ana Vila Nova.
Sí, hola, què tal?
Bé, mira,
perquè la moció que hem presentat
conjuntament amb Esquerra i amb la CUP
res a dir, solament que
és greu que al segle XXI, en un país
suposadament democràtic, haguem d'estar
parlant i debatent una moció que demana la llibertat
d'un artista tancat a la presó
per exercir el seu dret a expressió cantant.
Pel que fa a l'emoció
de Movem,
dic que farem una abstenció perquè
tot i que ens sumem en alguns dels acords
finals, trobem que la part expositiva
és un abarreig d'idees
molt legítimes totes, però que
desvirtuen l'objectiu principal de l'emoció,
de demanar la llibertat de Pablo
Hasél tancat per expressar,
si estic canviant la seva opinió.
Dic, però, que les expressions
de violència, les frases
que heu utilitzat vosaltres, les expressions
de violència no són mitjans per solucionar
conflictes i tallar-les de
deshumanitzades, és un acte de
simplicitat no gens pròpia d'un partit
d'esquerres com el vostre, amb una història
de lluita contundent als carrers. Ens
agradi o no, ja siguem d'acord o no,
els joves ens estan parlant i ja no confien
en les institucions i en els partits.
Les violències estructurals que formen part
de la nostra societat els estan mimant
l'esperança, violències que es fan
visibles amb els desdonaments, amb l'altíssim
atur jovenil, amb la dificultat de trobar
feines dignament remunerades,
amb el tractament que reben els immigrants,
amb les desigualtats accentuades per la
pandèmia, potser ens cal més escoltar i
menys criminalització. Molt d'acord
amb el punt que parleu de la deriva
autoritària de l'estat espanyol amb l'aplicació
de la Llei Mordassa i enfortida per la
institucionalitat de l'estat espanyol i
amb tots els articles del Codi Penal que
heu mencionat. Per tant, us animem a
fer canvis, ara que esteu al Govern,
perquè les lleis es fan, però també es
desfan. No espereu més i deroguem-nos.
Moltes gràcies, Gina Pol, partit socialista.
Sí, des del PSC volem destacar
diferents conceptes.
Vivim en un,
vivim en democràcia i la democràcia
és imperfecta i per tant requereix
que continuament estiguem revisant
lleis, codis i
tot el que ens empara
com a normativa legislativa que ens permet
articular la nostra vida en comú.
Per tant, és en el marc d'una democràcia
on hi ha d'haver diàleg, hi ha d'haver pacte de negociació
i hem de trobar l'entesa perquè
hi han de venir les reformes, les millores
o allò que la societat reclami, no pas la via
de la violència o altres
actuacions del que busquem
és provocar el derogament, disturbis
i confondre. Per tant,
nosaltres pensem que en aquest estat democràtic
en què vivim, la llibertat d'expressió
s'ha de garantir, la llibertat d'expressió
és fonamental, és un dret que cal garantir
però cap dret es pot defensar
amb violència i cap dret es pot defensar
coartant
la llibertat dels altres.
D'altra banda, el que volem manifestar des del PSC
és que hi ha diferents solucions
que podem dialogar i de fet, en l'entorn
en què estem ara, han sortit moltes opcions, tot i que
cada partit algun tira més cap una
basant i d'altra cap una altra, però en el fons
d'un partit que, per exemple, la llei
Morgafa o la llei de protecció de la
Generalitat Ciutadana s'ha de derogar.
En això, jo crec que estem d'acords, tots els partits
que estem aquí. La reforma del Codi Penal
és imprescindible. Venim d'un passat
i aquest passat ens ha condicionat molt. Venim
d'una corona que s'havia de reforçar.
Veníem d'un estat terrorista
en el que, perdó, un estat terrorista no,
veníem d'un terrorisme de país basc
que ha condicionat molt tota l'articulació
legal del nostre país, però això ara ja
s'ha acabat, no hi ha terrorisme.
La corona que es defensa sola, per tant
hem de reformar aquest Codi Penal perquè
tant la corona com l'àmbit
terrorista
puguem parlar amb més llibertat i no hi hagi tanta
coerció per part dels cossos
lletrats o per la part
jurídica. Per tant, nosaltres
des del PSC votarem en contra
de la moció de la CUP,
però sí que votarem a favor
de la moció de Movem
i el que hem d'apretar, des de
cadascun dels nostres partits, és que aquestes
renovacions i aquests canvis siguin
el més ràpid possible i si l'indult,
el hàsset i altres artistes
que per la seva llibertat
d'expressió n'estan condemnats,
doncs aquí sí que s'ha de treballar l'indult
i poder recuperar
aquesta llibertat d'expressió que el món
artístic reclama i que la pròpia
concepció reconeix.
Gràcies, Gina Pol.
No sé si ja veig qui
ho fa, que vol fer una interacció aquí.
Intentem que sigui breu.
Sí, breu.
Carles,
el senyor
Pablo Hasél
té una organització
darrere. De fet,
surt com a
portaveu, no sé si puc dir noms,
però hi ha noms i codnoms
i els
abogats, perquè no només té
un abogat, sinó que té
diversos,
en vez de
proposar
una solució
democràtica i afrontar
la llibertat d'expressió
d'una manera democràtica
i baixant
l'atenció a nivell
del que és
l'estat que ens trobem
quan el tema
dels desgavells que estan anant
a les diferents ciutats
alenten.
No, no. Seguir que esto es una guerra.
Seguir que esto es una guerra.
De fet, van arribar fins i tot
davant del clínic.
Una cosa, segur que...
Em sembla que tu ets abogada, no?
Potser em pots ajudar. Ets abogada?
Potser tu em pots ajudar.
Digue'm si m'equivoco.
Però quan ets reincident,
quan tu ets un delicte
i tornes a fer un altre delicte,
tens més números
que puguis entrar en presó
i que tinguis el que és una condemna
més...
una condemna
que entris en presó com altres
que ho han fet la primera vegada.
El Willy Toledo
es va ficar amb la Verge Maria
i també va estar dintre de la Lín Mordaza
i va tindre el que és un judici
i va ser també motori.
No es va trencar cap ciutat,
no va passar res amb aquest senyor,
no va passar absolutament cap alderull
i no el van condemnar.
Aquest senyor
té uns antecedents
i això és
el que el porta
d'una manera
no democràtica,
que és el que estem parlant aquí
pel tema de la llibertat d'expressió,
però és perquè acumula
unes sentències
o unes històries
que té, que precisament
tots coneixem aquí,
perquè tots no ho esteu dient,
però aquest tio va ruixar d'alegia
a un tio de TV3,
a un treballador de TV3.
Una coseta,
que tu hagis fet, que X persona
hagi fet un delicte
en un moment donat, X persona,
no vol dir que
tot el que vingui després
sigui judicialment,
tots els processos que vinguin judicialment
siguis culpable.
No, evidentment.
Puc invitar una discussió aquí?
Més que res, perquè
no estem parlant o no estaríem parlant
de reincidència perquè estic dient
que com als vots particulars
que figura
a la sentència del Tribunal Suprem,
entenem que en relació
amb aquests tuits
i a la lletra de la cançó
no hi ha delicte i per tant no hi ha reincidència.
Per què no ha fet un delicte?
És així.
Gràcies.
No hi entro.
Però sí que tenia, anteriorment,
sí que tenia unes coses
amb la llei.
És per això que et posen a la presó.
Els dos proponents
si volen tancar el torn.
Carles, vols fer un comentari?
No, no.
No comentaré res més.
És difícil
entablar aquí
en relació amb el senyor Keiko Ferrer
que parla en funció dels seus propis prejudicis
i les argumentacions que fa
en aquest sentit.
És difícil d'arribar-les.
Sí que volia
fer un petit comentari
que m'havia semblat sentir,
corregir-se just
si ho he sentit malament,
que deies que la nostra moció
alentava una política
de blocs o algo així.
No he acabat d'entendre
aquesta solució que feies.
Gràcies.
Bé, doncs,
Josep, que estàs sent interpel·lat
i com a ponent.
Ràpid, Carles.
Crec que la moció continua dibuixant
aquesta línia que
els partits independentistes,
la CUP en particular,
voldria dibuixar de
Espanya mala, no?
Catalunya bien.
Aquest dibuix del bloc
a Espanya és pràcticament
una antidemocràcia
i cal lluitar-hi.
I nosaltres entenem
que s'ha de plantejar
les solucions des d'una altra perspectiva.
Només és això.
Anna, sobre el tema
que has dit de les expressions de violència.
A veure, nosaltres, no ho sé, potser
no ens expresem prou bé el text,
però el que diem és que
les expressions de violència
creiem que no són el mitjà necessari
o el mitjà útil
per solucionar el conflicte.
El que és és una expressió,
segurament, del conflicte
en si mateix,
fruit de moltes coses.
Jo crec que l'expressió de violència
que hem vist al carrer aquestes setmanes
no la podem atribuir única i exclusivament.
Seria molt estúpida atribuir única i exclusivament
a l'atenció de Pablo Hasél.
Aquí hi ha moltes coses.
El jovent que surt al carrer
i que té aquest comportament,
que també cal dir-ho,
és molt poc violent.
Segurament, aquí hi ha unes violències estructurals.
Quan no tens accés a una habitat
cedigna i passen els anys
i t'has de quedar a casa amb els teus pares
perquè no pots marxar de casa,
quan has viscut dues crisis seguides,
quan has viscut una crisi territorial
com la que tenim aquí a Catalunya,
quan tens un 40% d'atur,
doncs evidentment
que hi ha molta gent jove
que no està farta de tot això
i jo crec que aquesta és l'expressió
d'aquest conflicte
que va més enllà
de la pròpia emoció
i de la pròpia llibertat d'expressió
que portàvem aquí.
Vull dir que jo crec que hem d'articular-ho
amb tota la realitat
de la nostra societat que és complexa
i que estem immersos
en dues crisis que van pel mar
i en unes dades que no encoratgen el futur.
Bé, doncs si no he entès malament
a nivell de votacions,
la primera emoció
de la CUP
vota en contra
del Partit Socialista,
movem Sant Just
a Quico Ferrer
i voto a favor
de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana
i CUP Amunt,
per tant no s'aprova aquesta emoció.
I la emoció presentada
per Movem Sant Just
té el vot a favor del Partit Socialista,
Movem Sant Just
i ja està,
abstencions de Junts per Catalunya,
Esquerra Republicana
i vots en contra de Quico Ferrer
i CUP Amunt
i aquesta emoció sí que s'aprova.
Ara anirem a les proposicions
d'urgència,
hi ha una que és l'aprovació
de l'autoritació a disposició de la despesa
corresponent a l'any 2021
de la concessió administrativa
per a la gent de joves
que defensarà aquest punt
en Junts per Catalunya, Regió de Joventut.
Perdoneu,
ja hauríem de votar
la inclusió d'urgència.
Correcte, vots en contra,
CUP Amunt,
abstencions,
vots a favor,
no la resta,
s'aprova l'urgència.
Ara sí que ja pots defensar el punt just.
Gràcies,
Gràcies alcalde.
Bé, aquest és un punt que ja es va explicar
com a informació a la comissió informativa,
per tant, els residus i residus d'obres
de l'oposició
estaven assabentats d'aquesta necessitat
de fer una autorització de despesa
per al casal de joves
pel que queda
del 2021 del 2 de gener
al juny.
Per tant,
fem una autorització de despesa
de 6 mesos que ens ha de permetre
mantenir el casal oberts
mentre acabem el procés de l'higitació,
que és un procés que ja està en marxa
i esperem acabar
abans del juny i haver adjudicat
el casal abans del juny,
però ens hem de cobrir les espatlles
per tal de poder mantenir el servei,
que la gent jove tingui aquest servei de referència
obert, i per això fem aquesta autorització
de despesa del gener a juny del 2021
per un valor de 107.596 euros
per ser exactes.
I és el que portem avui a ple.
Molt bé, intervencions.
Hi ha alguna intervenció?
Veig que no.
Passem a votació.
Ah, sí, Montse Molinero. Endavant.
Aquesta documentació
es va comentar que estava pendent,
però no es va poder
debatre, diguem-ne,
en el...
a la reunió.
Hauríem de ser més curosos
en poder presentar les documentacions
perquè les informatives es puguin debatre.
Intentem,
i més quan hi ha, com avui,
que hi ha un plet
tan llarg,
que s'hagués pogut adjudicar fins al mes que ve.
Ja sé que corre pressa, perquè és un tema
econòmic del casal,
però posem les coses, estem una miqueta
en un calçador llarg,
que vagi una mica en cura amb aquest tema.
Moltes gràcies,
Montse.
Veig que no hi ha més intervencions.
Passarem a votacions.
Pots en contra del punt?
Abstencions?
Cup amunt, Junts per Catalunya?
Pots de favor?
Partits socialistes?
Quera republicana?
Movem-se en just?
El punt.
No hi ha motions d'obsència,
control de l'acció de govern,
relació d'acrets,
i els acords de dutats per la Junta
de Govern Local.
Respecte a la informació
econòmica-financera,
aquesta és la que no estava disponible
en el portal de regidors,
per tant,
hem decidit a la Junta de Portaveus
quedar a cau.
Igualment, la informació
d'alcaldia
en els punts referents
de la Compte de diferents resolucions.
Informació d'alcaldia,
però, sí que farem una lectura conjunta
del manifest
en referència al 8 de març.
Començarem
la lectura.
Endavant.
Alicia Murciano, regidora de dona.
El 8 de març de 2021
volem manifestar que les dones
no ens aturem. Les dones continuem
movent el món i sent presents,
participant i liderant els espais de representació
i de presa de decisió.
Ara fa un any que es va declarar
l'estat d'alarma per una pandèmia
que ens ha portat a una crisi sanitària
mundial amb conseqüències
devastadores per al conjunt de la humanitat,
i en especial per a les dones.
Covid-19, més enllà de l'impacte
sobre la salut, ha tingut un impacte
sistèmic que ha posat de manifest
la importància de totes aquelles activitats
essencials de cura i per la
sostenibilitat de la vida, i ha evidenciat
que les desigualtats de gènere, en un context
de crisi, situen les dones
en una posició de més vulnerabilitat.
En pandèmia, han sorgit nous obstacles
que s'assumen els de caràcter social
i sistèmic que persistien abans
i que frenen la participació i el lideratge
de les dones. A tot el món,
les dones s'enfronten a un augment
de les violències masclistes,
de les tasques de cures no remunerades,
de la bretxa salarial i digital,
de la desocupació,
de la pobresa, entre tantes altres
discriminacions,
i a un retrocés en drets socials,
econòmics i polítics, com ja ha alertat
les Nacions Unides.
Carles?
Sí, faltava el mic,
el DNI ha tancat, perdoneu.
Cal continuar apostant de forma decidida
per polítiques de conciliació
de la vida personal, familiar
i laboral per garantir que les dones
tinguin dret a gaudir de temps de lleure
i participació de la mateixa manera
que ho fan els homes.
Això implica continuar treballant
per implantar als nostres municipis
un suport a les dones,
a les dones, a les dones,
per implantar als nostres municipis
uns horaris més racionals.
La situació de gènere
en l'àmbit laboral i el rol tradicional
de cuidadores assignat a les dones
les ha situat al capdavant de les activitats
que han resultat clau durant la pandèmia
i, en conseqüència, ha estat exposades
a un major risc d'infecció.
Les dones constitueixen el 70%
de les treballadores del sistema sanitari,
el 80% del personal dels serveis socials,
el 84% de treballadores
a residències de gent gran,
el 64% del personal
dels establiments d'alimentació
i el 86% del personal de neteja.
Aquest any hem vist
augmentar la precarietat
de les dones al mercat de treball
i la feminització de la pobresa.
Les dones han patit
més reduccions a la jornada laboral
comportant una pèrdua d'ingressos,
un major augment de l'atur,
de la precarietat en l'economia informal
i, com a conseqüència,
un major risc de pobresa.
El tancament de les escoles
i el confinament
han comportat un increment
de les tasques domèstiques
i de cura realitzada
dins de les llars, feines històricament
associades a les dones
i que continuen recaient
amb major mesura en elles.
Aquesta intensificació
de les feines de cura
s'ha afegit al teletreball,
comportant més sobrecarga de feina
i més estrès,
per a les dones.
El context de confinament i pandèmia
ha augmentat el risc de les dones
a patir violència masclista,
exposant-les a conviure 24 hores
amb el seu adresor, tal com indica
l'augment de les denúncies i atencions
realitzades pels sapeis i entitats
especialitzades. A més, el confinament
ha dificultat considerablement l'accés a la denúncia,
així com l'accés a les xarxes familiars,
comunitàries i laborals
que podrien oferir contenció i ajuda.
Amb un major impacte i presència femenina
al capdavant de la pandèmia,
hem vist com entre els veus experts
des de la epidemiologia, la medicina
i altres àmbits de coneixement,
així com amb la presa de decisions
a l'hora de dissenyar i implementar mesures
per donar resposta a la crisi sanitària.
Aquesta infrerepresentació
de les dones
també es fa palessa
en els espais de presa de decisió política.
Uns 20 països al món
tenen una dona com a cap d'estat
i les dones ocupen només un 24,9%
dels escots parlamentaris nacionals
a tot el món
i el 36,3%
dels carres electes a nivell local.
Aquest fet es tradueix
en una major dificultat
per incloure les necessitats específices
de les dones, amb els processos
de desenvolupament, avaluació
i seguiment de les polítiques, plans
i pressupostos associats a la lluita
contra la Covid-19, inclosa
la recuperació econòmica i la resistència
sanitària en un futur.
En aquest sentit, cal destacar
l'abordatge i la gestió de la crisi
que s'ha fet a països
liderats per dones, com Dinamarca,
Etiòpia, Finlàndia, Alemanya,
Islàndia, Nova Zelanda,
Eslovàcia o Taiwan.
La seva gestió ha estat reconeguda a nivell
mundial per la seva eficàcia
per fer fora l'impacte sanitari
i socioeconòmic de la pandèmia
i ha constituït un exemple de com
els lideratges feministes aporten
a les polítiques i pressupostos més efectius,
inclusius i justos
per afrontar les crisis.
...que calen
lideratges feministes.
És per això que cal una participació
àmplia de les organitzacions feministes.
I és per això que cal aprofundir
en el canvi de paradigma patriarcar
de la societat.
I és per això que és essencial
garantir la inclusió de les necessitats
de les dones en les prioritats
de resposta i en les mesures
de recuperació i resiliència.
Per tot això, avui,
8 de març, des del món
local, reitarem el nostre compromís
ferm amb l'equitat de gènere
com a dret humà fonamental
i manifestem el nostre compromís
A.
Treballem per posar fi a qualsevol
forma de discriminació contra les dones,
com a deure de totes les administracions
públiques per continuar
impulsant mesures que incorporin
la perspectiva de gènere feminista
interseccional i de drets
humans a l'acció del govern.
Implementar mesures destinades
a mitigar l'impacte del gènere
derivat de la crisi provocada
per la Covid-19 i a garantir la igualtat
real i efectiva entre homes i dones,
incorporant la perspectiva de gènere
a totes les polítiques públiques
i les actuacions de resposta
que es defineixin des de l'àmbit econòmic,
social, etc.
Aure la participació plena
i efectiva de les dones en tots
els nivells de decisió en la vida
política, econòmica, social i cultural,
així com definir estratègies
concretes en relació a les cures,
des de l'àmbit supralocal i municipal
que permetin reforçar els serveis
dignificats a les professions
vinculades d'un suport a treballadores
i persones cuidadores en l'àmbit familiar,
promoure la corresponsabilitat
dels homes i recolzar els espais
i xarxes comunitàries.
Aure pactes del temps
en l'àmbit municipal,
tant tal com recomana el pacte
per la reforma horària de l'any 2017,
signat per 110 entitats i institucions,
per aconseguir que l'any 2025
els horaris de Catalunya s'hagin
equiparat els dels països europeus
i siguin més racionals i saludables.
A desplegar, en col·laboració
amb la Generalitat de Catalunya,
la reforma de la llei catalana
de violència masclista
recentment aprovada,
així com a reforçar els mecanismes
de suport a les entitats socials
que estan atenent les dones
i que també es troben en una situació
molt complicada.
El nou govern de la Generalitat
ha implantat canvis organitzatius
per a millorar la gestió de totes
les polítiques d'igualtat de gènere
i per garantir la transversalitat
de forma coordinada entre la
residència de la Generalitat
i l'Institut Català de les Dones,
reforçant les direccions d'unitat
d'igualtat de totes les conselleries
i departaments.
Per a l'Estat, aprovar
com més aviat possible
el Pla Estratègic d'Igualtat
d'Oportunitat i posar les bases
per a un sistema de polítiques de cures
comptant amb la participació
dels diferents nivells administratius.
No ens adonem,
això ho diem tots o ho dic jo?
Ho diem tots?
L'altra vegada ho vam dir tots.
No ens adonem.
Ho dic jo.
No ens adonem.
No ens adonem.
Continuem treballant per uns municipis
més justos, inclusius i equitatius.
Fem ciutats i pobles feministes.
Moltes gràcies a tots per la lectura
d'aquest manifer.
Continuem amb les informacions de l'alcaldia.
Precisament,
amb el girat d'aquest manifest,
han estat 10 les dones assassinades
a l'estat espanyol des de l'1 de gener
d'enguany.
Dos d'aquests assassinats s'han produït a Catalunya.
Són dones víctimes
de la violència masculista.
El 14 de febrer es va celebrar
les eleccions al Parlament de Catalunya.
Sán Justes Bernes van constituir
29 meses electorals
en total normalitat,
en temps i forma correcte.
Vam aconseguir,
entre tots,
garantir una jornada segura
complint les mesures de salut i prevenció
de la Covid dictades
per la Generalitat de Catalunya.
Vull aprofitar aquest punt
per agrair l'esforç que
tant treballadors
com personal
militants, simpatitzants
als partits veu fet perquè
la jornada es pogués celebrar
correctament. Treballadors de l'Ajuntament,
policia,
Mossos d'Esquadra,
protecció civil,
i també els voluntaris que van estar
depoderats en diferents meses.
Vam votar a Sán Just
8.845 persones
d'uns cents de 13.385,
una participació del 66,1%,
per sobre de la mitjana catalana
Mas Creix.
Vull felicitar
el Partit dos Socialistes de Catalunya
per haver guanyat aquestes eleccions
tant a Sán Just d'Esver
com a Catalunya,
al conjunt del país,
i
s'han pogut celebrar correctament
les eleccions,
i crec que aquesta és una bona notícia per tots.
Canviant de tema,
s'ha iniciat la campanya de repartiment
de targetes identificatives al veïnat
de la Miranda Canigó
per implementar el sistema pilot
de recollida de residus
basat en els contenidors intel·ligents.
S'està fent un porta a porta
per informar la gent de com han de
recollir la targeta
i s'ha habilitat un punt de canvi d'estat
perquè es pugui fer efectiva.
Segurament d'aquest procés d'aprenentatge
hi ha alguns aspectes a millorar
que intentarem que siguin corregits
properament.
Canviant de tema,
s'ha acabat
el procés participatiu
de repensar amb la plaça de la Pau,
una participació notable,
més de 200 persones.
S'ha redactat un informe
que us facilitarem
en els propers dies
i aquest informe serà elevat
als tècnics de l'Ane Metropolitana de Barcelona,
que és l'organisme encarregat
de redactar aquest projecte.
Informar també,
s'han rebut dos contactes
per celebrar el dia de la dona,
el 8 de març.
Dades Covid,
tenim actualment un grup
escolar confinat a l'escola de la Miranda,
un total de cinc positius escolars,
cap en entitats
i que ja s'ha comentat
que lança un bon ritme
la campanya de vacunació
al municipi de Sant Justes Verdes.
Actualment hi ha totes les quatre residències
i al cap ja han rebut
les dues doses.
Algun dels membres d'aquest plenari
em pot donar fe.
Així mateix,
dic que el dia 22 de febrer
va començar la vacunació de grans dependents,
persones de més de 80 anys
que necessiten atenció domiciliària.
I també que ja s'ha iniciat
des de la setmana passada
personal de les escoles,
de policia local,
pompers, cossos de seguretat, etc.
la injecció
de la primera dosi
de la vacuna Oxford AstraZeneca.
De moment és la vacuna
que només s'administra a persones
menors de 55 anys.
Dir per acabar
que la velocitat de reproducció,
la RT famosa del Covid,
està incrementant-se
les darreres setmanes, després
una tendència descendent
que convidava l'optimisme
i per tant animo la gent,
corajo la gent a mantenir l'alerta
i a extremar les precaucions
per evitar que hi hagi
una quarta onada més d'hora
del que desitjaria.
Doncs ja estan les informacions
d'alcaldia. Ara tindrem
un torn de precs i preguntes
per part dels membres del ple.
No sé si hi ha alguna
intervenció. Carles García
vol fer una pregunta.
N'hi ha alguna més?
Exactament, deixeu-me apuntar.
Després
em despisto
i em relleu.
A veure, veig
Carles,
veig
Sergi,
Laia Flotats,
Quico Ferrer,
Anna Vilanova,
Josep Maria Cortés
i decidé.
No n'hi ha cap més, oi?
Doncs vinga.
Carles, endavant.
De fet, són tres coses diferents.
Tenim un prec, tenim una pregunta
i tenim una queixa.
Així que començo pel
prec.
Darrerament, l'estat municipal està
rebent queixes del
veïnat conforme
a l'apartat d'aquest de precs i preguntes,
la participació per part
del públic que
és una mica deficient
i
es queixen que les respostes
que estan rebent
no s'ajusten exactament a les preguntes que fan
i que
moltes vegades es malinterpreten
les seves preguntes.
Per intentar evitar tota aquesta
problemàtica, nosaltres hem
registrat un prec i
el passo a llegir literalment.
Per des del grup municipal
CUP Amunt sobre l'apartat de
precs i preguntes del veïnat
al ple municipal.
Com a conseqüència de l'estat sostingut de pandèmia
per Covid-19, els plens municipals
s'han vist avocats a fer servir mitjans telemàtics
per tal de garantir
la salut dels participants.
El sistema, malgrat
l'afredor de la distància física,
permet mantenir la gestió municipal,
però tal com s'ha implementat,
presenta 6 obstacles a la participació
ciutadana.
Volem recordar que la llei reguladora
de bases de l'agent local,
el seu article 69, apartat 1,
estableix que les corporacions
locals han de facilitar
la més àmplia informació
sobre la seva activitat
i la participació de tots els ciutadans
en la vida local.
I recordem també que el ROM
a l'apartat 2 del tercer article
diu clarament que
en l'àmbit de les seves responsabilitats
i en coordinació
de l'estat de poder públics,
l'Ajuntament ha de promoure les condicions per tal
que la llibertat i la igualtat dels individus
i dels grups en què aquesta s'integra
siguin reals i efectives,
remoure els obstacles que impedeixen
o dificulten la seva plenitud
i facilitar la participació
de la ciutadania en la vida política,
econòmica, cultural i social del municipi.
El sistema de ple
per viatges telemàtics,
tal com s'ha implementat al nostre municipi,
soluciona la participació de la ciutadania
al final del ple
d'una forma que està generant-se el malestar
entre el viïnatge,
que, una vegada presentades les seves preguntes
per correu electrònic, veu que la interpretació
que es fa d'aquestes
no s'ha ajustat literal de la qüestió
o és mal interpretada.
Consequentment, les respostes fugen sovint del estudi
o el deixen directament al nucli
de la problemàtica presentada.
I el parec és el següent.
Per tal d'evitar aquesta problemàtica,
preguem que el govern local
modifique el procediment de participació
del públic al final del ple,
de forma que aquest pugui intervenir
telemàticament al ple,
igual com ho faria en un ple normal,
igual com ho fem la resta de regidores
i regidors intervinents,
garantint així, més efectivament,
el dret de participació.
Tècnicament, seria molt fàcil que,
una vegada presentades per mail
les preguntes del públic,
en el mail de confirmació de recepció
de les preguntes als interessats,
corresponent a la sessió del ple
amb l'aclariment, si s'escau,
dels requeriments tècnics
i de les regles d'intervenció
que s'hauran de mantenir.
A més, per garantir la major transparència possible,
caldria que l'alcalde compartís la pantalla
per tal que tothom veiés i pogués llegir
les preguntes directament del mail
de la persona interessada.
I aquí s'acaba
la primera part, que és el preg.
Després tenim
una pregunta
que passo també a llegir
directament,
si aconsegueixo trobar-la.
Bueno,
la pantalla tan petita
i tantes pantalletes obertes
ha desaparegut.
Vols que se deixi
la paraula un altre?
Sí, seguim la roda
i continuo després.
Sergi?
Són dues
pregs, pràcticament.
Un és sobre
la informació pública
de l'expedient del pla de mobilitat
de la Miranda.
És un expedient que es publica al BOP
el 17 de novembre,
però resulta que aquest anunci
no apareix al tauler d'anuncis de l'Ajuntament,
sinó que per trobar informació
relacionada amb això, cal anar al web
específic de mobilitat i seguretat viària
allà dins, anar a les
darreres notícies, i allà,
evidentment, picar a la que diu millora de mobilitat
de la Miranda,
però és que allà dins també hi ha diferents apartats
i fins que no arribes a la instal·lació
de càmeres lectores al carrer 2 de maig
per evitar la quarta raga,
no es llegeix
una frase que diu
també podeu accedir a l'estudi d'avaluació
de mobilitat generada per la sol·licitud
de llicència d'obres per la construcció de l'edifici
enllà de usos docents al carrer Canigou 3
que actualment es troba en fase
d'associació pública a través d'aquest enllaç.
Vaja, nosaltres
creiem que
a més a més
ens hem trobat que hi ha hagut obres
executades incloses en aquest expedient
que s'han executat abans de la publicació
de tota aquesta informació
i no sabem si s'han executat
amb finançament de l'Ajuntament o finançament de la Miranda
abans que acabés el període d'exposició pública.
Per tant entenem que
el que caldria fer, diguem-ne,
és tornar a iniciar
tot el procediment d'exposició pública
i endreçar tot aquest expedient
perquè és un desgavell bastant important.
A més a més, vàrem assistir també
a una trobada com a uients
amb representants del veïnat
i del regidor de mobilitat, en Josep Maria Ranyer.
Allà els veïns van anunciar
que presentarien un seguit d'al·legacions
al projecte per escrit
després de la reunió, entenent que
per escrit pots entrar més en el detall.
El que ens agradaria saber també
és si aquestes al·legacions
quan es resolguin
també resoldran per decret d'alcaldia
tal com es va aprovar inicialment l'estudi
i si és així, si se'ns informarà
a la informativa corresponent
o a la reunió que puguem fer
o a la Junta de Portaveus o com sigui.
Insistim que ens sembla que
tota la tramitació pública
d'aquest expedient
ha estat una mica un desgavell
i demanaríem que es torni a iniciar
des de l'inici i després també
un altre expedient en informació pública
com és el corredor verd
al seu tram
entre Ponce de León i 11 de setembre
concretament el que fa referència
al decret d'alcaldia de 6 d'octubre
on es aprova inicialment
aquest tram
concretament la seva separada
de la connexió de Mas Llull
i el Barri Sud
que tenim port no petit de 442.000
quasi 443.000 euros
doncs hem volgut
consultar l'expedient que aquest sí que està
al tauler d'anuncis
i allà s'hi troben varis desplegables
un que hi diu projecte
que són els plecs de condicions
un altre que hi diu estudi de seguretat i salut
i un altre que hi diu
annexes
però no hem sabut trobar el volum 1
que entenem que és on hi ha
tota la memòria del projecte
tots els plànols, el pressupost desgrossat
perquè insisteixo amb aquests 3
que he comentat aquesta informació
però no hi és
i creiem que és informació imprescindible
per poder estudiar el projecte
i demanem que s'incorpori aquest volum 1 a la informació pública
i en tot cas
que reiniciï el període d'exposició
que acaba finals de març
per poder tenir temps de mirar-nos aquest volum 1
que demanem que s'incorpori
en aquest expedient
Gràcies
Vaja, fotats
El passat ja ho vaig preguntar
i ho vaig comentar
el tema de la recollida
de les combraries
que és bastant deficitari
i ja es va comentar
que
hi ha un augment
de la generació de residus
domèstics i urbans
aleshores
vaig dir el mes passat que
per això ja s'havia aprovat una partida pressupostària
al pressupost del 2021
d'ampliació del pressupost
de la recollida de les combraries
i voldria saber si aquesta ampliació ja s'està executant
i en quins termes
Gràcies
Quico Ferrer
Sí
Tenia 3 preguntes
una és
referent al tema del barri de Baix Orell
que van demanar
dedutar el que és d'una construcció
perquè poguessin
fer actes
i trobades
que
està dintre del pressupost
la previsió
de quan
es faria
aquesta construcció
això seria una
i l'altra seria
quan el tema
de les electrogasolineres
com estem de temps
de posar en marxa
quina seria la primera
que estava en funcionament
sé que tenim ara la de Can Quina Estat
però que era a nivell
per serveis de la policia de neteja
però a nivell públic
a partir de quan
tindríem la primera a disposició
per poder
la ciutadania fer ús
això seria la segona pregunta
i després la tercera que em preocupa molt
és el tema de la seguretat
perquè fa dos o tres mesos
estem patint molts
robatoris
i em preocupa
perquè estem fent ampliacions
de plantilla o estem intentant
compensar el que és la plantilla de la policia
però ja no és un tema
de la policia
m'agradaria saber si hem demanat
el que és ajut perquè ens donin
el que és cobertura, el que són els Mossos d'Esquadra
perquè és força
i no em sap preocupant
que ens passi
això ja sé que
els delinqüents van pujant de Barcelona
cap aquí dalt
però haurien de tindre el que és un pla
de contenció
i no improvisar
no improvisar
sobre la marxa
sinó mirar una mica al futur
aviam com ho tenim
gràcies alcalde
molt bé, Ana Villanova
ja tinc 3 qüestions
la primera és una queixa
dels veïns i veïnes
de tota la zona de la plaça de la Pau
pels horaris de neteja
perquè sobretot els dissabtes
ha passat diverses vegades
i són molts veïns que es queixen que abans a les 8
a dos quarts de 8
ja comencen el procés de neteja
i realment les màquines aquestes molesten
moltíssim un dia que és de descans
un dissabte al matí
l'altra que volia parlar
és el tema que s'estan produint moltes queixes
també és un prec
però moltes queixes pel que fa referència
a la concessió de la bona aigua
per una banda per la poca iniciativa de l'empresa
per adaptar-se a la nova normativa
a Covid
com per exemple, molta gent proposa
fer classes a l'aire lliure aprofitant
l'espai que envolta la bona aigua
i a més arribar al màxim
d'usuaris i usuaris
i per l'altra banda també
queixes que arriben sobretot
pel que fa als preus
i que es referència a les quotes
ja que es fan descomptes
segons quins usuaris
sense seguir els criteris
dels preus públics
i per tant demanaria
que es fes un seguiment
executiu del tema de les quotes
i pressionar una miqueta la concessionària
a veure si pot tenir més iniciativa
a donar sortides als usuaris
i l'última és
no sé si vaig malentesa
en tot cas
o m'han dit
que s'han tornat respostes
a les alegacions presentades
pels veïns i veïnes de la miranda
del pla de mobilitat
i m'agradaria saber quantes alegacions
si és aquest el cas
quantes alegacions han estat favorables
i si no n'hi ha hagut cap
que hagués estat acceptada
quins han estat els criteris
per desestimar-les
Moltes gràcies Anna
Josep Maria Cortés
Sí, jo també és un queta
ja ho he fet una vegada
ficar el gomet vermell o verd
el gomet verd és felicitar
com ja has dit a l'organització de les eleccions
realment
eren molts els veïns i veïnes
de qui tenia molt respecte
sobretot la gent que estaven a les meses
hi havia bastanta por
podríem dir
l'equip de l'Ajuntament
ho va muntar amb una total seguretat
i transmetent aquesta tranquil·litat
a tota aquesta gent
i per tant aquesta felicitació
i després, lligat d'una miqueta
amb el que he dit al quico de la policia
i la inseguretat
jo mateix, per exemple
vaig ser víctima aquest mes
d'això, un furt al cotxe, un robatori
i clar, quan et passi
i ho comences a explicar
doncs te'n dónes compte que en un mes
a cinc veïns d'aquí al meu voltant
els he passat el mateix
però després l'altre et diu la cartera
l'altre et diu el mòbil
i és quan prenem més consciència
de tota aquesta realitat
que potser s'ha disparat una mica
lligat amb això, conlligar-ho
amb les oposicions que estan fent la policia
fa molt de temps, molts mesos
que veiem, reiteradament, amb aquest pla
que se continuen prorrogant
per l'excepcionalitat
aquestes passes de policia
i ara s'ha fet el concurs oposició
de tres passes
quan potser se n'haguessin pogut fer més
perquè hem de tenir en compte que les persones
que acabin entrant
si no tenen la formació de l'escola de policia
de Catalunya, doncs hauran d'anar a fer aquesta formació
i per tant estarem
un cop entrant encara molts més mesos
sense tenir aquesta partida al carrer
i per tant potser s'haguera pogut fer
més passes
no s'han fet, per tant voldria saber
quina és la previsió d'aquestes passes
i això per una banda
i per l'altra, comentar que amb aquestes oposicions
que ja ho vam comentar amb el mateix alcalde
es va donar un fet
que els qui hem fet oposicions
normalment
fas una prova
et dona el resultat
tens un període per fer delegacions
fas la següent prova, et dona el resultat
i així vas anant passant les diferents
passes del concurs oposició
en aquest cas, amb la prova de la policia
es van fer tres proves
un dimecres
i després
a la tarda
es va donar la nota perquè demà les 9 de matí
fossin a fer l'altra prova
lligat també amb el que ha dit el Sergi
sobre la
com es diu, la pàgina web
que ha de ser més aviat induïtiva
i això és el que totes les administracions
haurien de pretendre
aquesta informació es va publicar al Enotum
dels qui havien aprovat la primera part
de les proves
i es va publicar per exemple
a l'apartat propi
de la gent que es presenta
a les places de la web de l'Ajuntament
amb el cas aquell que vam comentar
era un veí
que a les 12 de la nit
quan l'endemà les 9 potser hi havia de ser
en aquest cas el pobre no va aprovar, no hi va anar
però a les 12 de la nit anava actualitzant
tota la tarda
la web mirant l'apartat
pròpiament
que defineixi ja en tots els apartats de les places
sense entrar a l'Enotum
per tant el demanaria
també m'assumo el que ha dit el Sergi
en aquest cas amb el pla de la Miranda
és de millorar la web
perquè sigui més intuïtiva i poder millorar la comunicació
en tots els aspectes que hi ha
i això era oprec
i l'altra pregunta que ja acabo de fer
la reitero és quina previsió hi ha
amb el tema de la policia, gràcies
A veure, Joan Maria
quina previsió hi ha?
amb les places de la policia
Ah
Correcte
Desirem
En el marc de les autoritzacions
de les autoritzacions
dels actes de campanya electoral
nosaltres volem saber
quins criteris han estat
els que s'han seguit per autoritzar
o denegar les parades informatives
durant la campanya
i m'explico, nosaltres com a Esquerra
vam demanar el 24 de gener, vam sol·licitar
per instal·lar diverses parades
a diversos llocs del municipi
dues d'elles
davant del mercat
se'ns va contestar 4 dies més tard
i se'ns va comunicar
la denegació de les mencionades
parades informatives
on diu textualment la carta
que us informem que aquestes ubicacions
no són espais públics destinats
a la realització d'actes de campanya electoral
referents de les eleccions al Parlament de Catalunya
previstes
en el proper 14 de febrer de 2021
i per tant no es pot autoritzar
la instal·lació de les mateixes
aleshores
ens vam adonar
que en aquell lloc
davant del mercat
hi van haver-hi parades informatives
d'altres partits
llavors volem saber
el perquè, quin criteri
el que s'ha seguit per a alguns sí
i a altres no, és a dir per autoritzar
o denegar les parades
no, bé
Carles
has trobat el...
perdó
havia fet ja el prec
falta per fer la pregunta i l'aclariment
m'hi poso
la pregunta l'hem registrat
i l'hem presentat també
per Escriba que és una miqueta tècnica
i és sobre el tema
de l'ús de xips
amb dades personals
per obrir els contenidors
i la pregunta és la següent
com es compatibilitza
com es fa compatible
el fet de fer servir una targeta en xip
per obrir els contenidors i fer estadístiques
sobre l'avocament dels residus
conduint-se a l'aplicació
d'una taxa variable
en funció de les conductes per una banda
i per una altra que l'article 22
del Reglament General de Protecció de Dades
de la Unió Europea
diguin el seu primer punt
que tot interessat tindrà dret
a no ser objecte d'una decisió basada
únicament en el tractament automatitzat
inclosa l'elaboració de perfils
que produeixin efectes jurídics
en ell
o li afecti significativament
de forma similar
sembla clar
que per l'aplicació d'una taxa
d'escombraries variables
en funció de la tipologia de les deixalles
es necessita un perfil
previ dels ciutadans
per tal de poder aplicar la taxa corresponent
i que l'aplicació variable de la taxa
és un efecte
que com diu la llei
li afecta significament
de forma similar a un efecte jurídic
vol dir que
l'esment de l'article 22
del Reglament General
de Protecció de Dades de la Unió Europea
no és trivial
el fem aquí
perquè hi ha un dictamen de l'autoritat catalana
de protecció de dades
que diu que en qualsevol cas sempre s'ha de complir
aquest article
de la Directiva Europea
i la queixa és que el dia 5 de gener
passat van presentar
una instància
demanant un aclariment
sobre l'expedient
d'IG Esport
l'empresa que gestiona la bonaigua
perquè teníem
dubtes sobre l'expedient
una d'elles era que
l'expedient diu que era una SL
normal i corrent
quan es diuen que era una uni personal
i altres que l'expedient no estava especificat
quines empreses formaven
la unió temporal d'empreses
seguim a l'espera d'això
ha passat més d'un mes
i abans d'anar
i posar-nos una reclamació a l'AGAIP
volíem saber què ha passat perquè no ha contestat
moltes gràcies
vaig responent un a un
a les diferents postes
Josep Maria, digues
sí, és que només és
afegir-me el prec
o la pregunta de la desider
perquè amb aquesta part
o sigui, a nosaltres ens va passar exactament el mateix
però amb un afegidor
a nosaltres sí que ens van donar permís per anar davant del mercat
però el dia abans
se'ns va trucar des de l'Ajuntament
comunicant-nos que no hi podíem anar
perquè no era un espai electoral
i que no podíem fer cap acte davant del mercat
aquell dissabte hi va haver-hi
un partit polític que va fer l'acte davant del mercat
i posteriorment el dilluns
em vaig tornar a comunicar amb l'Ajuntament
dient, ostres, si no hi ha
o no hi ha cap control
o es pot fer el que es vulgui, nosaltres volem el cap de setmana que ve
fer l'acte davant del mercat
i se'ns va reiterar que no podia ser
i que el control hi seria
i curiosament, el cap de setmana següent
hi van haver-hi dos partits polítics que van fer actes davant del mercat
llavors
em sumo
al prec de la desider
i la veritat és que van avisar
aquesta interlocució
encara ho trobo més gros. Gràcies
Molt bé, gràcies
a veure, vaig contestant una un
Carles,
respecte a la participació del públic
i les respostes no adequades
que he donat a algunes preguntes
plantejades pel públic
en cap cas la meva intenció era fugir d'estudi
simplement, per no haver
d'elegir preguntes i respostes
i fer que aquest apartat
fos molt
dens i molt avorrit
doncs intentava aprofitar
diferents preguntes que anaven a la mateixa línia
per fer una resposta conjunta
en cap cas
he intentat evitar donar respostes
estic d'acord que hem de fer un esforç
per millorar
la participació del públic
en els plens
jo ja m'enfocaria més de cara
quan puguem recuperar la presencialitat
perquè està clar que
el model que teníem fins ara
que la gent per poder participar al ple
hagi de venir presencialment
segurament ha quedat obsolet
i hem de buscar fórmules perquè
la gent des de casa pugui intervenir
també en el ple
per tant és un guant
que recullim, una petició que recullim
i que intentarem
donar resposta, tot i que a vegades
la voluntat política i la disponibilitat
econòmica i tecnològica
no sempre van acompanyades
de la mà
respecte a la targeta chip
als contenidors
l'objectiu no va vinculat
a la creació de cap taxa
sinó que es faci
una millor separació
en domicili, en origen
l'experiència que ens han
demostrat a municipis d'Aguipúscoa
és que
el chip crea una dificultat
a l'hora de bucar
doncs, primera, tens més informació
agregada
i en segon lloc, doncs
com que hi ha aquesta dificultat d'origen
perdó, aquesta dificultat
de destí
fa que la gent
s'apareix millor en origen
ja on s'ha implementat aquest model
ha funcionat
en dades elevades de reciclatge
i entenem que
aquesta és una aposta que necessita
un recorregut
però que va en la direcció adequada
per fer aquest salt a nivell quantitatiu
i qualitatiu, a nivell de reciclatge
que necessita el nostre municipi
que ja està ara mateix
en uns nivells molt alts de reciclatge
respecte a la pregunta que ens vau fer
sobre
les empreses que formen part de l'AUTE
que gestiona el compleix de la bonaigua
em consta que aquesta informació
ja està a disposició de secretaria
de l'Ajuntament d'Espanya
i els serveis jurídics
tenen molta feina
i demanen una mica de comprensió
no és voluntat d'amagar informació
sinó simplement de poder donar una resposta
a vegades, entenc que no suficientment ràpida
a les preguntes
o a les peticions d'informació
que ens feu
jo crec que aquesta resposta
arribarà en els propers dies
perquè em consta que ja s'hi estava
treballant
està vinculat a la llicència
aquest pla de mobilitat
aleshores la gran majoria de les actuacions
que estaven contemplades
no s'han fet
estem a l'espera de fer-ho per Setmana Santa
que és poder fer aquesta neia
en sentit únic
el que sí que hem fet és alguna actuació
com per exemple
la instal·lació d'una càmera
al carrer 2 de maig
aprofitant que s'estava fent l'obra d'organització
i al carrer s'ha avançat
aquesta actuació l'ha finançat
igual que totes les altres
a la institució de la Miranda
miraré exactament
si l'accés d'aquest pla
a nivell d'informació
és adequat o és molt
recambulès
i evidentment
la voluntat és de facilitar
la informació
en cap cas no tenim ganes
d'amagar-ho perquè és més aquest pla de mobilitat
ha estat exposat als veïns
presencialment
i virtualment
i per tant
no hem d'amagar-los
Corredor verd
en el seu tram
Ponce León 11 de setembre
és un projecte que està segregat
en tres fases
està en exposició pública
no sé si s'ha de fer algun
a nivell dels serveis juristes
consideren que hi ha hagut modificacions
que obliguen
a una nova
un reinici
del parel d'exposició pública
doncs s'haurà de fer
aquest cas sigui el que sigui
anem una mica acotats per una supensió
de fons federcs que tenim
i el que sí que hem d'intentar és que
tot aquest procediment previ
sigui el més àgil possible
laia flotats
hem de recollir de descombraries
efectivament tenim problemes
i ho hem de reconèixer
ja vam explicar una mica les causes
en el pla anterior
tenim previst fer algunes millores
el que passa és que aquestes millores
passen per una modificació de contracte
sigui quines siguin
les millores que estem estudiant
ara tenim dues línies de clavell
sobre la taula
doncs prèviament haurem de venir al ple
que s'aprovi
aquesta modificació de contracte
per poder ampliar l'import
del contracte
que la concessió
el contracte de neteja viària
i recollida de residus
Quico Ferrer
Sense Social Veig Soleix
tenim un avantprojecte
tenim el finançament
i també tenim un finançament
que ens obliga que l'obra s'executi
durant aquest any
per tant ens haurem d'espavilar
el projecte executiu
licitar l'obra
i executar-la durant aquest any
afortunadament el plantejament que fem
és d'una obra amb mòduls prefabricats
això farà que l'execució de l'obra
sigui més ràpida
però la voluntat és
que es faci durant aquest any
insisteixo, tenim el finançament
ara ens falta fer el projecte
executiu i licitar l'obra
que és una obra que estarà
al voltant dels 200.000 euros
Respecte a les electrocasolineres
hi ha una que ja està preparada
només pendent de l'escomesa
d'ESSA
que està a la zona dels miralls
i l'àrea metropolitana
té previst construir-ne dues més
un calendari aquest
a l'obgestionalari
per tant no et puc donar una data
de quan es farà
Problemes de seguretat ciutadana
i aprofito ara també
per contestar amb el Josep Maria Cortés
tenim dos problemes
essencialment un és que
amb la caiguda del turisme
al centre de Barcelona
hem tingut una
expulsió
de cometes
de lladres
de petits furs
a tot el que és l'entorn de Barcelona
i Sant Just també
expluga sobretot
estem patint les conseqüències
com la delinqüència
com el cas petit
de Josep Maria Cortés
de trencament de vida
per fer petites susseccions
o bé de casos de gent jove
de sopint de l'institut
o de l'escola alemana
o de l'institut americà
de furs de mòbils
o de carteres
aquest és un dels problemes que tenim
l'altre és que Sant Just periòdicament
i aquest sí que és un històric
hem tingut entrades a domicilis
són bandes organitzades
que tant en quan venen
entren a cases
i fins que no
els deté
ja sigui a Sant Just
o en altres municipis on cometen aquests actes
doncs periòdicament
van colpejant
la població
de Sant Just
estem treballant intensament
amb ossos d'esquadra
que estan patents de la seguretat ciutadana
jo puc dir que
per part seva
ens agradaria que disposessin de més efectius
ja els hi hem reclamat
per activa i per passiva
no apareixen aquests efectius
i el que sí que
vull destacar és la bona voluntat
que tenen com a mínim
per quan hem de crear dispositius
d'aquests especials
per fer front a un altre estat realista
doncs sí que ens mostren la seva col·laboració
i intenten posar els efectius que tenen
a la seva disposició
que existeix o no són tots
els que caldria
Anna Vilanova
després torno
referent a la policia local
Anna Vilanova, plaça de la pau
horaris de neteja
els horaris estan establerts
em sembla que a l'inici hauria de ser
partir a les 8, si no és així
doncs caldria avisar la empresa
de neteja
de neteja viari en aquest cas
concessió de la bona aigua
els preus
és un debat que anem tenint periòdicament
nosaltres hem encarregat
estudis comparatius
els preus de la bona aigua
amb les promocions que fan
doncs no són més alts
que els que tenim al entorn
és un estudi que vam encarregar
en el seu moment precisament
per fer front a aquesta queixa
que hi havia
referent als preus
i les tarifes de la bona aigua
i sobre les iniciatives
durant aquests dies
o aquestes setmanes
és veritat que
la bona aigua ha estat conservadora
o concessionària
perquè les dades epidemiològiques
fins no fa massa no eren molt bones
també feia fred
que no ajudava que fessin activitats a l'aire lliure
i la idea
és que ara ve millor temps
i si les dades no empitjoren
molt ràpidament
que es puguin fer activitats dirigides
en espais exteriors
tenim espais exteriors adequats
i els hem d'aprofitar
després sobre el quad de mobilitat
de la Miranda
jo crec que ja
abans hem respost una part
hem rebut
ja l'informe de l'autoritat
de la mobilitat
està favorable
i les
a veure notes
aquí en aquest
en aquesta iniciativa que estem fent
el que demanem als veïns de la Miranda
és un vot de confiança
tot el que farem
és reversible
estem parlant d'accions
de pintura i senyaleta
és a dir si veiem que no funciona
la proposta que fem
doncs es pot retirar
en un dia
no és res
que impliqui ja
una consolidació
d'aquestes mesures
nosaltres estem convençuts
que creant aquesta gran anella
i reduint sobretot
les enzades i sortides a la rotonda
i en paral·lel
convertint l'esplanada
que hi ha davant de la Miranda
en un autèntic
que funcioni
només aleshores
de l'entrada i la sortida
de les escoles
per desencutxar només
o encutxar els nens
creiem que amb aquestes dues mesures
el trànsit de la bona aigua
millorarà molt
de fet ja ha millorat
substancialment
amb l'esglamonament
de les entrades i sortides
a l'escola
i evidentment també
lluitarem perquè aquest esglamonament
em crata les escoles
a cap escola li fa molta
gràcia fer-ho
doncs es consolidin perquè realment
van molt bé per la mobilitat
del barri
Josep Maria Cortés
agraeixo la felicitació
per l'organització electoral
de les eleccions
i abans m'he oblidat de fer un agraïment
també als membres de les meses
que segurament són els que més
mereixen aquest agraïment
tot i que tot va anar molt bé
és veritat que un dia feia fred
era un fred unit
tots els col·legis havien de tenir
ventilació creuada
i això va fer que alguns dels membres
passessin fred
i per tant que van aguantar
en condicions una mica stoics
per tant crec que mereixen
l'agraïment de tot el consistori
respecte de la inseguretat
afegir que s'han fet aquestes oposicions
amb la voluntat no només
de cobrir aquestes tres classes
sinó també de tenir una borsa
d'agents disponible
per quan hi hagi
necessitats de cobrir
hi ha més necessitats de cobrir
i anirem tirant d'aquesta borsa
però no us vull enganyar
en aquests moments tenim un problema greu
i és que aquests mateixos processos
que estem fent a Sant Just
en molts municipis del nostre entorn
i això vol dir que molts dels
candidats
que no van sortir escollits
doncs optaran en altres municipis
i pot ser que aquesta borsa
que ara
és correcta
es vagi buidant molt ràpidament
és una de les dificultats que tenim
en els processos
de contractació
com aquest
és que és un esforç molt gran
per crear una borsa
que de seguida se't veu absorbida
per la gran demanda de places
de les mateixes característiques
que hi ha en torns
d'altres municipis
web ajuntament
estic d'acord
s'ha d'améliorar l'accés a la informació
de fet una de les funcions
de la persona
sobre la qual
hem parlat abans de les noves assignacions
que té és aquesta
l'accés de cada
fer la ciutadania
la informació municipal
i
respecte la
la queixa
i la pregunta de la NACIDE
doncs és veritat
que hi ha hagut algun incompliment
no n'estic content i en el seu moment vaig demanar
disculpes al portaveu
del teu partit
i està clar que les normes són per tothom
per tant
per part meva
és res més a afegir
jo crec que amb aquestes
respostes donem per tancat
els precs
Quico Ferrer tens un?
Sí, tinc un. Gràcies alcalde
volia aprofitar
aquest ple precisament
que estem presentant
hem presentat lo que és dos mocions
en quant al tema de la llibertat d'expressió
volia aprofitar
una, demanar disculpes
jo
si en algun moment del ple
he faltat el respecte a algú
però a la vegada
vull fer un prec perquè en cada ple
que se celebra
el mateix regidor
sempre
d'Esquerra Republicana
llavors jo demano
no, no, no, perdona
Quico
ara no és el moment estem fent precs i preguntes
a l'alcaldia
bueno, és un prec
bueno, no ho sé
jo crec que hi ha un moment
per discutir d'aquest tema
és que ara
lligaràs a la persona aludida
a respondre i entrem en un debat
que ara no toca, Quico
ara estàs fent preguntes a l'alcalde
jo et respon
però si vols interpel·lar
amb un altre membre del ple
llavors entrem aquí en un debat
que no pot durar fins a les dues de la nit
només cal mirar
el que són els plens i ja està
vinga, gràcies
entenc que
bueno, Sergi, però ara tampoc no
jo no sabeixo
no, és que ara
he tallat amb en Quico, precisament
per evitar això
ara no entris tu aquí
jo puc ser molt breu
i saps que quan et dic que soc molt breu
ho seré
i que el regidor pensi perquè sempre
és exactament el mateix
a qui li diem i al què li diem
i ja està, no té més
no perdis en plorar
no perdis en plorar
va, ara hem d'obrir
un altre torn
laia i tanquem
jo li volia fer un prec a l'alcalde
i és que acabem de llegir un manifest
sobre el 8M
entre d'altres coses demanem la racionalització
dels horaris
i el prec que li faig a l'alcalde
és que pensi alguna manera
d'organitzar els debats
sense que es limiti la llibertat d'expressió
i el dret de participació de tots els regidors i regidores
però compaginant-ho
amb aquesta limitació
dels horaris
segur que hi ha fórmules per fer-ho
i que no cal que acabem fent plens
de quatre hores i que el torn
de precs i preguntes dels veïns i les veïnes
que és la part més interessant
s'acabi fent a les 12 de la nit
molt bé, una cosa molt difícil
però compaginar la llibertat
d'expressió
i els temps
és complicat
és una qüestió d'apel·lar la responsabilitat de cadascú
i si la gent
no és responsable
finalment s'haurà de posar
algun tipus de normativa
però apel·lant a la responsabilitat de cadascú
potser si fem tots
una revisió de la nostra actuació
i de les nostres participacions
en el plen
doncs potser serem capaços
de fer que això sigui més dinàmic
i més fàcil
per tots
i puguem complir una de les coses que estem demanant
amb el manifest del 8ema que hem llegit
gràcies
recullo la petició
Pedro, és que el Govern
es ponc jo, no sé si és un tema molt breu
intentaríem evitar
és un aclariment molt ràpid
a l'Anna
li he enviat un xat
però es veu que no l'he llegit
Anna, el que tu demanaves de l'horari
i que l'alcalde t'ha contestat
això ja s'ha traspassat
perquè un veí precisament m'ho va comentar a mi
ja s'ha traspassat a la responsable
perquè intenti modificar l'horari
simplement era aclarir això
d'acord?
gràcies Pedro
doncs ara passaríem a les preguntes del
ple
el senyor Florenci Maimó
ens pregunta en quina manera
contribueix l'identificació
a la millora de la recollida selectiva
entenc que vol dir
l'ús del xip
amb la millora de la recollida selectiva
crec que ho he explicat anteriorment
aquesta
implementar aquest sistema
té l'origen
en una visita que vam fer
als municipis de l'Area Metropolitana
a diferents ciutats
d'Aguipusco
on havien implementat aquest sistema
el que
es demostra és que si hi ha
certes dificultats per llençar
els residus
la gent en origen, és a dir a casa seva
s'apara millor
sobretot
les fraccions de rebuig
i d'orgànica
en el cas d'aquests municipis que vam visitar
estaven en
línia de reciclatge
superiors al 40%
el veí
Enrique Espinosa
pregunta si exageraran
integralment les preguntes realitzades
pels veïns perquè no hi hagi possibilitat
de manipulació
les preguntes
jo com abans ja ho he explicat
d'una pregunta de la CUP
no és voluntat
de manipular les respostes
per això hem apartat una mica més àgil
acropar preguntes que eren molt semblants
i donar-los una resposta conjunta
i no haver d'anar
respondent pregunta a pregunta
i sobretot evitar
les repeticions
les obres d'aparcament de cotxes
efectuades per la institució de la Miranda
dins el parc de l'Ajuntament
davant de les instal·lacions
disposen d'algun permís
efectivament
és una condició
per atorgament
de la llicència per l'encodiació
de la institució de la Miranda
i aquesta concessió va ser atorgada
per la Junta del Govern Local
el 14 d'octubre de 2020
quan rebré resposta
a les elevacions que vaig presentar
al pla de mobilitat de la Miranda
en aquest moment
perdoneu
el veia que també preguntava
a part del permís o no el podia
fer
doncs
a la web
m'imagino que és on hi ha penjats
tots els acords de plens
i de jutges de govern
estan al portal de transparència
ja l'hi he dit
l'experient
és
Junta de Govern Local
14 d'octubre de 2020
quan rebrà respostes
de la Miranda
en aquest moment
s'estan redactant
totes les respostes d'aquestes elevacions
la voluntat és no només
que les rebin per escrit
sinó també de tenir una trobada
amb els veïns
malgrat les dificultats tècniques que hi ha
perquè hi hagi un intercanvi
d'opinions i de criteris
respecte a aquestes mesures
que es volen implementar
han mantingut alguna reunió
l'actuació natural
relacionada amb la construcció del parcament
per part de l'institució de la Miranda
específicament per a aquest tema
no hem tingut cap reunió
hem tingut reunions al parc constantment
ara n'hem tingut una
referent a l'actuació que farem
a la penya del Moro
la comunicació
amb el parc és molt fluïda
i referent a aquest tema
si és veritat que és al parc
ens pregunten quina és l'actuació
que hem realitzat
i consta que ja s'estaven preparant
les respostes
i no és que s'han viatja
la voluntat és de fer aquest
kiss and write
que permeti que els cotxes
que van
els pares i mares
que van a deixar els nens o a recollir els nens amb cotxe
a la Miranda
doncs puguin encotxar
amb molta celeritat i d'aquesta manera evitar
les congestions que s'estaven produint
fins ara
doncs bé, jo crec que he donat resposta ja
a totes les preguntes
de tant el públic com dels
regidors i per tant
donaríem per acabat el ple
són dos quarts de dotze i com deia abans l'Alain Fultats
és hora de conciliar vida familiar
i feina
us agraeixo
la vostra presència en aquest ple
i que ens veiem
properament a comissaries informatives
i després
i a totes