Bon vespre a totes i a tots i benvinguts al ple ordinari del mes de novembre.
Primer de tot, disculpeu aquest breu retard.
Avui hem celebrat a la plaça Berdeguer, davant de l'Ajuntament,
el 25N, el dia en contra de la violència masclista,
i fruit d'aquest acte s'ha endarrerit una mica l'inici del ple.
Comencem ja amb l'aprovació de l'acte de la sessió anterior,
ple celebrat el 28 d'octubre del 21.
Hi ha algun comentari a fer respecte a l'acte?
Doncs, vots en contra? No n'hi ha cap? Abstencions? Tampoc?
Una abstenció de cop amunt, i la resta vota a favor.
Per tant, queda aprovada l'acte.
Anem als dictàmens, àrea d'alcaldia, presidències,
serveis generals d'economia i sostenibilitat.
El primer punt és l'aprovació de l'increment del complement transitori
fins a la implementació de la carrera professional
destinat a retribuir la formació professional del personal de la corporació,
integrat en el complement de productivitat.
Defensa d'aquest punt el regidor de recursos humans, Josep Maria Ranyer.
Perdó. Aquest és un element que fem de manera habitual.
De fet, cada any hem de poder establir-lo i recol·locar-lo,
adaptar-lo a la situació, i el que es tracta és,
en la definició que hi ha del tema de la formació professional,
integrar-lo en el complement de productivitat
i actualitzar-lo en aquesta situació.
Per tant, no és més que afavorir que, mentre no es produeixi
un canvi en la implementació de la carrera professional,
anem reconeixent els increments que es van produint,
i és un fruit que el personal de la casa va millorant la seva formació
i la seva capacitació a través de cursos de formació.
Moltes gràcies. Algú un comentari?
Doncs passarem a votacions, vots en contra, abstencions.
Junts per Catalunya vota a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és l'aprovació inicial
de la modificació de la plantilla al servei de l'Ajuntament
per creació de dues places de personal funcionari
de tècnic d'administració especial subgrup A1.
Defensarà aquest punt el regidor de Recursos Humans, Josep Maria Ranyem.
Gràcies, senyor alcalde.
Si em permet, defensaré els quatre punts junts,
independentment que després si convé fer-me el debat que correspongui,
i les votacions per separat que es decideixin,
però com que tot això és una única actuació
que té diferents apartats formals,
els defensaré amb un tema conjunt.
Permetim també que abans d'entrar-hi en aquest tema,
agraït-li especialment a la regidora Anna Vilanova,
que ens va enviar un correu i ens va advertir d'un error
amb la definició que teníem del 2.1.3, perdó, del 2.1.4,
que és la relació de llocs de treball
de director dels serveis territorials i habitatge i medi ambient,
que per error s'havia colat que una de les funcions que podia tenir
era la d'ocupar el lloc de l'interventor,
i evidentment no era aquesta la funció,
ni la d'ocupar el lloc de cap de l'àrea econòmica,
sinó que aquesta correspon amb una altra relació de llocs de treball.
Això s'ha corregit, ha estat intervingut, ha estat signat,
i per tant el que els dic és que el que acabarem votant
no és el text que es va advertir inicialment,
sinó un que elimina aquesta funció de substituir l'intervenció,
i que, a més a més, el que diu és que podrà ocupar
el lloc de cap de l'àrea de territori, habitatge i medi ambient,
com és lògic, amb un lloc de treball com aquest.
Dir això, que és l'esmena, i per clarificar-ho,
explicar que aquests quatre punts el que tenen és una única ocasió,
que és reforçar les àrees de funcionament,
dues de les àrees que tenim d'organització de l'Ajuntament,
concretament la de serveis econòmics i la de serveis territorials,
i ho fem mitjançant, primer, creant dues places,
de tècnic personal, funcionari, tècnic de l'administració especial,
del subgrup A1, del màxim, però crear-les,
i, com sempre, succeeix amb l'administració,
un cop creades les places, després hem de dir a aquestes places
a què es dediquen.
El segon i el tercer apartat, el que fan és precisament això.
Les dues places que crearíem amb el primer punt,
per poder reforçar aquestes dues àrees,
s'especifica quin és el contingut i funcions del lloc de treball
que es desenvoluparà.
Per tant, de vegades tots identifiquem plaça i lloc de treball tot plegat,
però l'administració té un funcionament diferent
en el sentit que primer hem d'ampliar la plantilla,
i després hem de dir a aquesta ampliació de plantilla a què la dediquem.
Es dediquen bàsicament a les dues relacions de llocs de treball
que seran els que corresponguin a aquestes dues places que plantegem.
Són, d'una banda, la persona que ocuparà la direcció dels serveis econòmics
i, de l'altra, la persona que ocuparia la direcció
dels serveis territorials d'habitatge i medi ambient.
Amb això, el que pretenem aconseguir és reforçar aquestes dues àrees.
Tenim ara bacant les dues, els dos caps d'àrea,
però tenim també una situació que es va explicar a la Comissió Informativa,
és que aquests llocs de treball de cap d'àrea,
tal com està recollit amb el nostre rom,
tenen una condició i una qualificació que no permet
d'alguna manera reforçar-lo i estabilitzar-lo com necessitem.
Per això, la idea bàsica és crear-ne dos llocs de personal funcionari
i treure'ls a concurs, que els ocupin,
les persones que d'alguna manera dintre d'aquest procés ho creixin
i, des d'aquesta perspectiva,
poder amb personal funcionari aú ocupar aquests llocs
de la més alta direcció d'aquestes dues àrees.
Per tant, el que acabem fent, o el que proposem que es faci,
és aconseguir que hi hagi dues persones
que amb un grau d'estabilitat, coneixement, experiència i capacitat,
mèrits i transparència, ocupin aquests llocs de treball
amb aquestes funcions i després puguin fer les funcions
que estan plantades a desenvolupar aquestes funcions
i, en concret, dintre de l'àrea de serveis econòmics,
també ocupar el cap dels serveis econòmics.
Dir a tot això, que aquesta és una situació
que ha estat desobediçablement, ha agafat una rellevància
perquè la persona que fins ara ha vingut ocupant
el lloc d'intervenció accidental
en el moment en què ha passat en una situació de baixa
o s'ha trobat en una situació de baixa,
ha posat en manifest la feblesa que teníem en aquest departament
i així com el fet que també s'hagi produït un canvi
en la direcció dels serveis territorials.
Aquest element de funcionalització de la direcció i d'estabilització
i de buscar un mecanisme per poder-lo dotar en personal
que ja tingués un grau d'experiència,
el que fem és modificar també una relació de llocs de treball,
en concret, la que correspon al lloc de cap de contractació
i assessorament jurídic, que també és del grup A1,
i que el que fem aquí no és canviar les funcions,
sinó única i exclusivament fer i obrir una possibilitat
de com proveir aquest lloc de treball a partir
d'una fórmula concreta que és la del concurs interadministratiu.
Això vol dir que aquest lloc de treball
el posaríem en concurs però les persones que es podien presentar
ja tindrien la consideració de funcionaris,
per tant ja serien funcionaris en una altra administració
i no ho farien amb un nivell de temporalitat,
sinó que ho farien incorporant-se a la plantilla de l'Ajuntament,
per tant, a diferència del que podria ser el que ha conegut tots
com una comissió de serveis que té una durada temporal
i que fa que les persones vinguin d'una altra administració
a més a més de la transparència que es pot produir
amb aquests concurs interadministratius,
per mantenir-se en la plantilla,
doni també estabilitat al funcionament i no estem
amb un tireia fluixent a cada determinat temps, hem de veure com ho fem.
Ni, tampoc l'altra opció, que és anar a buscar un concurs
obert en una situació en què pot presentar-se tothom,
però que després resulta que pots tenir una situació en què,
a més a més de que vinguin persones que ja coneixen l'administració,
que han tingut molt de temps, encara no puguin incorporar-se
o no puguin desenvolupar totes les seves capacitats
i durant aquest període l'Ajuntament pateix
el procés de formació o d'adaptació.
Si fos un altre lloc de treball, si fos una altra situació,
si fossin altres elements en què l'Ajuntament pogués tenir més temps
per captar coneixements, possiblement aquesta fórmula
serien més adient, però en aquests llocs que són de direcció
i que són de direcció de funcionaris necessitem de la màxima rapidesa
i també poder aconseguir que tot i la transparència
i tot i la competència, aquestes persones que vinguin ja siguin
funcionaris de carrera i portant amb una experiència en llocs similars.
Això és el que pretenem aquestes quatre mesures i per les que demanem
el suport de tots els grups.
Anirem de Manola Major, Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde. Primer de tot, Josep Maria, gràcies per l'exposició.
Crec que és important aquestes dues places,
però tinc dos dubtes que m'agradaria que ens en pots solventar.
Una és si fos que sí, si s'aproves ara el ple aquestes dues places.
Quin termini tenim? Des del moment que aprovem
el que és aquesta proposta, quina seria la incorporació d'aquests dos funcionaris
una vegada fet el que és el concurs i quan es tindria en actiu això per començar?
I després, altres coses comentat que són d'alta direcció.
La meva pregunta és, poden tindre el que és un CAP
aquests funcionaris d'alta direcció d'aquests dos departaments
o és directament que parlen amb Jaren? Gràcies.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Sí, no, breument, només dic que
entenem que el govern té potestat per organitzar-se internament
com bonament cregui que funcionarà millor l'Ajuntament
i que, per tant, entenem que si no hi ha ni duplicitat de places,
ni duplicitat de funcions, ni duplicitat de dotacions,
que és el que vam preguntar a la informativa. Així se'ns va dir, doncs això,
per complir necessitats i objectius, us podeu organitzar com millor creieu,
per part nostra no hi haurà cap problema. Gràcies, Sergi Seguí.
Moltes gràcies. Primer de tot, bona tarda a tothom.
La meva intervenció és per explicar el nostre sentit del vot.
Si entenem que la mesura que s'està prenent i aquesta modificació
és per millorar el funcionament intern de la casa
i dotar-se de personal més qualificat, també al mateix temps
aquestes persones s'estan dotant de funcions directives
i com s'organitza la direcció de l'Ajuntament és potestat
per a l'equip de govern i no tant de l'organigrama o funcionament normal
i per tant nosaltres aquí no entrarem. Per això el nostre vot és una abstenció, gràcies.
Gràcies, Laia Flotats. Hi ha més intervencions, no? Doncs tancaria el punyent.
Molt curt. No sé si piquem d'optimistes, però creiem que
en un procediment com aquest, mitjans o finals de gener,
les previsions estan ocupades. Després sempre pateixes perquè
de vegades les previsions són molt optimistes, però la idea és que
en aquest sistema, a diferència del que es podia plantejar, que trigaríem 4 o 5 mesos,
a mitjans del mes de gener podríem estar en aquest tema. Aquests són
jocs de direcció, no d'alta direcció, perquè l'alta direcció està regulada d'una altra manera,
i amb aquest tema l'element fonamental és que dintre
de les funcions o les possibles funcions que especificen a l'HRT,
podrien ocupar, si estigués buit, com a succés i és la idea que tenim,
podrien ocupar el CAP, però no tenir com a seu lloc,
podrien ocupar temporalment el CAP de l'àrea de serveis econòmics
i el CAP de l'àrea de serveis territorials. Però aquests jocs ara estan buits,
continuaran, no hi haurà una persona que tindrà aquell lloc de treball,
sinó que la que hi haurà és la que entra com a tècnic, que ocuparà, farà les funcions d'aquest tema.
Això és el que permet que puguem afirmar que no hi haurà duplicitats
i no hi ha increment de cost, perquè aquests jocs de treball ja estaven dotats,
i des d'aquesta perspectiva no hi ha un increment de cost encara que hi hagi un increment de plantilla,
perquè es mantindran alguns en aquesta situació que estaran vacants,
els ocuparà una persona i, per tant, el seu lloc no l'ocuparà una altra.
Però sí que és veritat que reforcem aquests jocs que ara teníem plens en aquesta situació.
I respecto, evidentment, i agraeixo aquesta capacitat d'autoorganització del govern
que no voten a favor, però que d'alguna manera entenen que la finalitat d'aquesta qüestió
és dotar de recursos de més capacitat per als jocs de direcció
que necessitem per poder funcionar millor en aquest tema.
Gràcies, és una nova intervenció, veurem una segona ronda.
Sí, perdona, jo, Maria, és que no m'has entès.
El que volia dir és que si aquests dos nous recursos,
si poden tindre el que és un cap per sobre seu.
Saps el que volia dir? No, no, no, saps?
És que, possiblement m'hi expliquen malament,
aquestes persones ocuparan el lloc del cap que havien de tenir per sobre d'ell.
És a dir, aquestes persones entren com a funcionaris de carrera,
formaran part de la plantilla i amb l'organigrama hi haurà un lloc
que és el de direcció de l'àrea que ells poden ocupar
i que el que pretenem és que l'acupin.
Per tant, no hi haurà una persona més enllà de la gerència, etc.
Però d'alguna manera dintre de l'àrea seran la màxima autoritat dintre de l'àrea
o la màxima direcció.
El que no seran seran propietaris d'aquell lloc de cap de l'àrea.
Perquè d'aquesta manera permet fer una cosa que és allò que la màxima direcció,
si les guerres, per dir-ho d'alguna manera,
també podries acabar col·locant-ho amb una altra persona.
Esperem que no sigui així, ni creiem que ha de ser així,
però en tot cas ha d'haver-hi la capacitat d'organitzar i d'autoorganitzar-se
per evitar que una ocupació d'aquest tema produeixi una tensió més gran
i que, per tant, jo el que volem és que aquestes persones
siguin les que puguin acabar reforçant aquestes àrees
i organitzant, d'alguna manera,
també tot el funcionament de les àrees que queden sota la seva dependència.
Molt bé. Entenc que votareu el mateix en tots els punts,
o hi haurà vot separat, sí?
Quico, votareu tots el mateix?
Doncs si voleu vots en contra, no n'hi ha cap.
Abstencions, CUP amunt, Anna Vilanova, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya,
Vots a favor, Quico Ferrer, Partit Socialista, movem-se en just.
Doncs queda aprovats aquests tres punts. Permeteu-me, abans...
Quatre.
No, tres.
Quatre-quatre. Quatre-quatre. Fins ara.
No, el 21.5 és diferent, eh?
No, no, però també l'he defensat.
Sí? Disculpeu.
Ja.
Permeteu-me que abans de passar al següent punt,
tinguin unes paraules de record i d'escalf
per la persona que ha vingut ocupant fins ara
la intervenció occidental, en Juli Montaves,
que està passant per una situació personal complicada,
i crec que parlo en nom de tot el consistori,
doncs desitjar-li una recuperació com més ràpida possible.
Passem, doncs, a l'àrea de planificació territorial,
habitatge i medi ambient.
El següent punt, el 2.2.1,
és l'escripció de l'ús i la gestió de les finques municipals
al consorci del Parc de Coicerola,
àmbit de finques a la sessió de la reparcel·lació
de la vall de Sant Just.
Defensarà aquest punt el regidor de planejament,
Josep Maria Ranyet, que em sembla que avui intervindrà bastant.
Sí, aquest il·latre em toca.
Com ja vam explicar per dues vegades a la Comissió Informativa,
amb aquesta i la del mes anterior,
això bàsicament es tracta de continuar un procés que s'havia engegat,
fruit de tot el tema de la reparcel·lació de la vall.
Tothom recordem que aquest va ser el procés
amb el qual es van desclassificar o classificar de manera diferent
terrenys que tenien,
fruit del planejament del 76, etc.
tenien la consideració de zones edificables,
fruit del pacte a la vall, que es va produir...
S'ha anat modificant...
Primer es va modificar la seva qualificació,
van passar a ser terrenys que tenien la consideració de parc natural
o que tenien la consideració, perdó, la classificació
com a el que ara amb la nova planificació és el 29 Co,
que és una definició de terrenys en parc natural,
i fruit d'aquestes reparcel·lacions successives
que han anat produint-se,
fruit dels acords de desenvolupament del planejament,
ja sigui amb el de Torreblanca,
el que diem els miralls, com les altres que s'han anat fent,
l'Ajuntament ha anat rebent,
va rebre uns terrenys en propietat
que ja fa un temps vam transferir la gestió
al consorci del Parc Natural de Cotxarola.
El que havíem fet fins ara era per una extensió
del voltant de 103 hectàrees que s'havien produït.
Ara, el que fem ara és fer una segona tongada
d'altres terrenys que estan relacionats amb la resolució,
altres terrenys que abasten una dimensió de 37 hectàrees
que sumem a les anteriors,
i per tant, d'alguna manera, transferim o cedim a l'ús,
escrivim a l'ús i la gestió d'aquestes finques
al consorci del Parc Natural de Cotxarola.
Com ja vam explicar, això el que suposa és l'Ajuntament
no perd la propietat,
continuen sent uns terrenys de propietat municipal,
i el que d'alguna manera fem és escribir-los al consorci,
un consorci públic,
un consorci amb el qual l'Ajuntament també té veu i vot,
és a dir, proporcionalment, juntament amb altres administracions,
i per tant, el que fem és depositar-lo o col·locar-lo
amb aquest element perquè el consorci els pugui gestionar
d'una manera integral.
El consorci, o el que no farem,
serà que l'Ajuntament de Sant Just es cuidarà
fins d'aquesta riva o fins d'aquesta carena,
perquè és el nostre terme municipal,
i a l'altre hi ha un altre municipi que gestiona de manera diferent.
No, no, hem fet un consorci per gestionar de manera conjunta,
integral, tot un bantall de municipis,
i aleshores el que fem és posar a disposició del consorci
aquest arrenj en la mesura en què el terreny de rebent
i percepció de la reparsalació passen a ser propietat municipal,
els anem posant a disposició del consorci
perquè pugui extendre la seva funció.
Això, evidentment, el que fa és que això ho farà el consorci
amb els recursos que té, que uns venen de la Generalitat,
uns altres de l'Area Metropolitana i uns altres dels ajuntaments,
però d'entrada no comporta aquesta modificació
que, diguem-ne, un increment o un excés
amb les aportacions perquè aquesta gestió d'aquestes finques
les organitzi i les faci el consorci.
Gràcies, hi ha intervencions.
Anirem d'en Manobre Major, Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde.
Llavors, Josep Maria, entenc que amb aquesta proposta
guanyem amb gestió i guanyem amb cost.
Fem el que és aquesta sessió, el que l'Ajuntament guanya
és amb gestió de no ocupar-se dels nostres terrenys
i amb el cost que pugui tindre el que és el manteniment.
Gràcies.
Aleja Badia, CUP Amunt.
Gràcies, simplement una pregunta.
Hem vist que dins de la zona del Parc Natural hi ha terrenys
que estan qualificats com a equipaments.
Això perquè és Platemfèria, exactament.
Aleja Badia.
Repeteixo la pregunta o...?
Molt bé.
Gràcies, hi ha més intervencions.
Aleja Flotats, Junts per Catalunya.
Aquestes finques que cediran l'ús al consorci
del Parc Natural de Collserola,
per part de l'Ajuntament hi ha alguna iniciativa
de dur a terme en aquestes finques,
entenc que aleshores per poder-ho desenvolupar
ho hauríem de fer de mans del Consorci del Parc Natural.
Independent de que el manteniment
i tot això estigui en mans
o si se n'ocupi el consorci i nosaltres els hi paguem
perquè ho facin així,
si a nivell de municipi tenim un projecte singular,
una cosa pròpia de Sant Just que volguéssim desenvolupar
en els nostres terrenys i que volguéssim tirar endavant
com ho podríem fer.
No estaria supeditat a la voluntat del consorci,
sinó que ens permetria fer-ho a través del consorci,
cogestioners o coordiners del consorci,
però ho podríem fer.
Gràcies.
No hi ha més intervencions.
La primera cosa,
el que podria ser o el que hauríem de considerar,
estalvi o major cos,
el cos que tenim,
jo ho he repetit de diverses vegades,
el cos que tenim en relació amb aquest tema
el mantindrem perquè és la nostra aportació
al consorci del Parc de Coixerola.
Si algú fa la projecció de dir
que aquests són uns terrenys que tindríeu
que fer alguna cosa o que tindríeu que mantenir,
és que no farem aquest cos,
en aquest sentit seria correcte dir-ho així,
però no tindrem un estalvi en el sentit que ens gastem menys.
El que no ens gastarem és més.
No sé si m'explico.
En aquest moment tenim una aportació al consorci
i tenim una propietat d'uns nas finques
que hem rebut i que per tant
hem de gestionar i tenir aquest tema.
Per tant, nosaltres continuarem fent
la mateixa aportació al consorci.
No suposa més despesa.
Però no tenim estalvi, no gastarem menys.
En tot cas, podria algú dir que sí,
però demà tindríeu que començar a pressupostar
com cuideu d'aquestes finques, etc.
Però això no és un estalvi que amb el pressupost
ens gastarem un euro menys o dos.
És un estalvi per aquest tema.
Per deixar-ho clar, perquè si no algú pot dir
que quan arribi el tema del pressupost
per què no baixa l'aportació pel tema aquest?
No, no baixarà perquè el que no tindrem és una puja.
És en aquest sentit.
Des del punt de vista genèric podríem parlar d'estalvi,
però no en el sentit que deixarem de pagar coses,
sinó que amb les mateixes coses
i les mateixes àrees també les gestionarà el Parc de Coixerola.
Quan el tema d'equipaments,
amb els espais que plantejava el regidor de Copamunt,
per posar només un exemple,
una part de l'acord de l'avall
i d'algunes urbanitzacions que s'han produït,
té, per exemple, com a contrapartida
la generació d'un equipament
una instal·lació aerorramadera,
la coneguem com la nau de les ovelles,
que és un element perquè aquest ramat sigui
i treballi, amb tota claritat,
traient el sotabós, menjant-se el sotabós
i, per tant, fent una labor preventiva amb aquest tema.
La instal·lació és un equipament.
La instal·lació la farem nosaltres
amb Coixerola.
La pagarem nosaltres, però la gestionarà també Coixerola.
Per tant, aquest és un ús d'una zona
que està determinada com a equipament
i que pots plantejar.
Hi ha algunes altres parcel·les amb les quals també estem plantejant
la possibilitat de col·locar activitats ramaderes
o agrícoles en aquest sentit
i que tenen la funció de poder plantejar-se
directament en una zona forestal.
Aquestes són les que s'han anat definint
amb els dissenys i amb l'acord amb el planejament que es va fer.
Des d'aquesta perspectiva,
crec que és la línia amb què plantejava la Laia.
Nosaltres ja no podem fer el que vulguem
bàsicament perquè està acollit
el planejament espacial de Coixerola.
Dintre d'aquests elements, evidentment,
és una cosa com aquesta que ens correspon,
que nosaltres pagarem, perquè teníem el conveni de l'avall
que ens permitia i ens obligava a generar aquest equipament,
el farem com a altres coses.
Amb algunes coses sí que és veritat que en tant en quant formem part
del Parc de Coixerola, els elements
els negociem i els tractem de sempre
que siguin respectuosos amb l'autoritat del Parc de Coixerola,
però l'Ajuntament té la seva capacitat
de promoure equipaments, serveis, activitats
en connexió amb aquest tema.
Molt bé. Veig que hi ha una segona ronda d'intervencions.
Quico Ferrer, algú més?
Doncs Quico Ferrer, sisplau.
Perdona, Josep Maria, és que no t'he acabat d'entendre.
El que és la despesa dels terrenys que ara cedirem
la teníeu controlada, la teníeu quantificada?
És a dir, fèiem servei de gestió, manteniment
d'aquesta part que donarem ara al Parc de Coixerola
o no ho fèiem, o no la teníem quantificada?
És que és el que no entenc.
S'ha d'entendre que el que estem fent aquí
és cedir unes finques
que hem rebut que no eren nostres
i que hem rebut com a compensació
o aplicació de la repartil·lació.
Per tant, el que teníem que fer o el que tindríem que fer
en algun dels casos és incorporar els costos
per fer el manteniment d'una cosa que hem rebut
i que s'ha incorporat, però això no ho farem
perquè li cedim amb una altra. M'enteneu?
Anteriorment eren de titularitat privada, no eren de l'Ajuntament.
Clar, és que les hem rebut com a sessió
perquè els que tenien capacitat d'edificar a la vall,
com a aquesta capacitat d'edificació
s'ha traslladat en una altra banda del municipi
la carretera, etcètera, tots aquests elements,
aquests espais tenien l'obligació de cedir-los
perquè si no continuarien tenint, tindrien dues coses,
el terreny i l'edificació. Per tant, l'edificació
la poden fer amb una altra banda del municipi,
que aquesta és la idea del concepte de vall,
i aquestes finques les han de cedir la propietat a l'Ajuntament.
Per tant, en un moment en què les cedim, les tenim registrades
i incorporades dintre del patrimoni de l'Ajuntament
en un lloc de començar a pressupostar la despesa,
el que fem és traslladar l'ús al consorci
perquè sigui ell qui ho gestioni.
Per això no hi havia pressupost
ni hem fet la previsió de continuar amb pressupost,
però sí que és veritat que si no féssim això
hauríem d'incorporar un pressupost per fer el manteniment,
per fer el que farà Coixolola. Per això dic que no tindrem
més despesa, tampoc menys, però ens estalviarem la que hauríem
d'incorporar.
No sé si ho he fet prou clar, suposo que no,
però jo crec que en tot cas allò és això el tema.
Tens algun dubte concret o no, Quico?
No.
Entenc jo que estem dintre del que és
l'associació de municipis de Coixolola
i que estem treballant sobre aquesta línia,
però evidentment, quan tens una decisió d'accedir-ho
i t'ho faran millor, també fas un estudi
del que et suposarien tu. Només aquesta apreciació.
Només et volia dir això i ja està.
Anirem a votacions. Vots en contra?
No n'hi ha cap. Abstencions.
Cup amunt. Vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al segon, que és l'aprovació inicial de la modificació puntual
del Pla General Metropolità a l'entorn de la finca
de Can Sagrera. Defensarà aquest punt també
el regidor de planejament, Josep Maria Ranyet.
Bé, aquest és un tema que ja vam explicar.
La messia de Can Sagrera,
situada al passet de Can Sagrera,
perquè ja tothom ho tinguem ubicat,
és una messia que ara està...
és un edifici que està qualificat
com a finca i un habitatge unifamiliar.
La persona que, diguem-ne,
la mare de la família,
va, diguem-ne,
va transpassar,
i entre els diferents, en fi, hi ha la intenció
que tres d'ells, diguem-ne,
continuïn visquent a la mateixa casa peidal.
El que sí que és veritat que el que plantegen
és que en lloc de que sigui una única casa
per tres unitats familiars,
cada unitat familiar, diguem-ne,
hi hagi una divisió.
Això té una regulació dintre de la llei d'urbanisme
que suposa que encara que no s'ampliarà el volum
ni es modificarà cap de les característiques
que des de fora veiem,
jurídicament es fa una divisió horitzontal
que incrementa la densitat perquè aleshores passaran a ser
unes habitatges i no un únic habitatge
dintre del mateix volum.
Això comporta que, com que hi ha un increment de densitat,
ha d'haver-hi unes compensacions
amb zones verdes i, diguem-ne, bàsicament,
amb aquest tema de zones verdes.
Encara que és un número reduït, passem d'un habitatge
unifamiliar a tres habitatges.
Els propietaris han d'accedir 10 metres quadrats
per cada un dels habitatges nous que fan,
20 metres, però el que sí que és veritat és que teníem
un planejament que no s'havia acabat d'executar
amb la seva totalitat i que una part de la finca
de Can Sagrera ja estava qualificada
com un espai verd de caràcter públic
però que no havia sigut ni adquirit per l'Ajuntament
ni cedit per als propietaris.
Amb aquesta modificació
del pla puntual del pla general metropolità
el que fem és regularitzar aquesta situació
l'espai que estava qualificat
com a 6B, si no recordo malament,
que és el públic, l'espai verd públic,
li sumem els 20 metres que ha de fer-se
i tot aquest espai ordenat i arreglat
com a fruit d'aquesta modificació
també passarà a ser propietari
i passarà a ser propietat municipal
i quedarà un espai verd situat en aquest tema.
La casa, repeteixo,
no patirà cap modificació
que faci que no respecti
el que és la fitxa del catàleg,
per tant continuarà tenint el mateix nivell
de protecció dins del catàleg arquitectònic
de Sant Just i en tot cas
serà molt adequat perquè quedi clar
que allà diu que era una vivenda unifamiliar,
passarà a ser una vivenda plurifamiliar,
però inclús interiorment per la voluntat
de la família, dels familiars que habitaran allà,
no tan sols hi ha una voluntat
de preservar l'exterior,
sinó també de preservar molt de l'interior
que jo vaig poder veure
i que ells tenen tot l'interès en poder-lo mantenir.
És una modificació que fa
que jo crec que és útil, encara que plantegem
aquest tema de l'increment de densitat,
que és útil perquè en cas contrari
el risc que teníem és que en lloc
que hi hagi una família que la pugui mantenir,
el problema que podríem tenir és que la família
no pogués mantenir la messia en la seva integritat
i tinguéssim que anar amb un procés de venda
o d'anagenació per un tercer,
que aleshores la voluntat de poder-lo mantenir,
si més no inclús l'interior, l'exterior sempre teníem protegit,
però el que és la part interior i els jardins
que l'envolten, que continuaran sent del conjunt de la família,
ens permetrà mantenir, jo crec, una peça
que continuarà sent útil, podrà ser habitada,
es podrà mantenir i, a més a més,
la feina que s'ha plantejat.
Això és el que volem fer, és l'aprovació inicial,
com totes les modificacions de pla puntual,
s'obrirà després l'altre camí d'exposició pública,
aprovació definitiva i trajada a la Generalitat
per la seva aprovació. I paral·lelament
actualitzarem la fitxa del catàleg,
que si no ha de venir al ple del...
perquè ens sembla que és part decret,
per adequar-lo a la nova situació que es plantejaria.
En tot cas, sí que hi ha informes favorables
per part de patrimoni i de cultura en aquest tema
de la fitxa arquitectònica.
Moltes gràcies, Joan Maria.
Veig mans aixecades, anirem de Manora Major
a Ana Vilanova o Quico Ferrer, no sé mai Quico.
Em toca a mi, que encara no sabem el criteri,
però soc jo la primera. Primer, bona tarda a tothom.
M'agraïm de l'explicació, perquè estaria bé
que informessis també de quina és la quantitat total
d'aquesta sessió de zona verda. La població ens explica molt bé,
però potser la quantitat total també estaria bé
que la coneixies tota la població. Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Josep Maria, anava una mica
la mateixa línia de l'Ana, però jo el que vull saber
és el cos del que és la zona verda,
si tindrem nom d'aquest parc.
Què heu pensat? Teniu alguna proposta
o simplement estem en la fase mironària
que tenim un tros de jardí més o de terreny?
Si ens podeu explicar, sisplau, gràcies.
Gràcies.
L'Aia Flotant, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Aleshores, amb la modificació d'aquest planejament,
el que passarà és que al costat d'aquesta finca de Can Sagrera,
ara tindrem com un quesito, per una altra manera,
que passarà a ser sol públic, accessible des del carrer,
i calificat de zona verda.
L'únic que volem manifestar aquí,
que ja ho va manifestar la Comissió Informativa,
és clar, quin ús en farem d'això,
perquè vull explicar que això és com un talús,
queda elevat des del carrer,
o sigui, des del carrer que puja, queda elevat.
Així com a mà esquerra tenim tot el parc
nou de Jocs Joveníbles, que està a peu pla i és accessible,
aquesta pastilla queda elevada des del carrer.
Aleshores, quedarà com un talús alt,
on a la part de dalt serà un jardí o una zona verda,
un parc, i quedarà una mica estrany.
És que si ho volguéssim fer en concordància
amb el parc de Jocs Joveníbles, quedarà estrany.
No sé si l'equip de govern té en ment
algun tipus de projecte per tirar endavant allà
o quin tipus d'actuació s'hi farà,
més que res perquè no quedi com un espai abandonat o sense ús,
ja que és zona verda que guanyem d'accés públic a tothom,
que fins ara no ho era i ara sí,
doncs una mica quin és el plan. Gràcies.
Gràcies, Laia Clotats.
Contestarà el ponent.
Feia una mica l'acudit
amb la regidora Alicia Murciano
al principi que avui intentava
que no em passés el Boris Johnson de perdre els papers
i he intentat posar-los en l'ordinador.
Resulta que la connexió ara no funciona,
i no he perdut els papers, però els bytes sí.
Per tant, la quantitat ho he de dir de memòria
i al millor m'equivoco, però em dona la impressió
que una extensió que un cop afegit dels 200
i els 20 metres de sessió
estarem al voltant dels 700-800 metres
l'extensió que això té.
La neurona encara no funciona prou bé
com per recordar-me del número gros.
831 metres és el que sortirà.
Aquests metres.
L'espai és el que deia ara
la situació és la que deia ara l'Alaya.
Podem dir que quedarà un talus,
el que és cert és que quedarà un terreny pla
a l'alçada del final o més o menys
per una mica l'accés vindrà una mica per sobre
d'on està el Chiringuito,
serà en aquell nivell
i tindrà la sensació que estarà
en una espècie de mirador pla net,
però amb el tancament,
la idea bàsica és que el tancament sigui el mateix que hi ha,
la mateixa valla de ferro forjat històrica
sigui la que defineixi i que viuri
i que la gent pugui caure per aquest tema
i amb un accés a aquesta alçada.
El plantejament és fer un acondicionament,
no hem de fer gaire cosa,
perquè jo històricament era l'hort de la Masia
i la idea és acabar-ho de tancar,
que això faria la propietat com un element més de compensació
i de sentar-ho.
És un terreny amb prou flexibilitat
com perquè puguem acabar decidint
si fem un hort,
jo crec que seria difícil calollar,
si fem un parc, si fem un de tipus romàntic,
si fem una continuació dels jocs juvenívols
i decidint, però bàsicament és un espai
que té unes característiques que donen,
si l'utilitzem com un espai,
possiblement el que haurem de treure és molta verdissa
que fa que jo quedi molt tapat,
que no és una vegetació d'aquelles que valgui la pena cuidar massa
i per tant que pugui ser més transparent
i donar una sensació molt més de transparència,
de seguretat de la gent que els usi.
Ara estem en la fase de començar a repartir els espais,
la titularitat i l'urbanització ja vindria després
amb aquest tema.
I aquí hi ha diferents possibilitats, però a hores d'ara
l'equip de govern encara no ha pres una decisió definitiva.
Som més elements d'estructura, com això,
el ballat, algunes coses d'aquest tipus, però no hem acabat de fer,
farem això i ja ho tenim amb aquest tema.
Hi ha una part que això sí, amb la pròpia propietat,
que les condicions de sessió també obligaran
a que es facin en unes condicions que no tinguin que ser
una gran despesa inicial per part de l'Ajuntament per poder obrir.
Però si s'ha de fer alguna cosa additional
ja ho parlarem o ho explicarem perquè el projecte
evidentment es donaria a conèixer els grups
i el conjunt de la població.
Moltes gràcies, no hi ha més intervencions,
per tant passarem a votacions, vots en contra,
abstencions, cup amunt,
vots a favor de la resta de grups, per tant,
queda aprovat aquest punt.
Donem descans al regidor Josep Maria Ranyer
i passem a l'àrea de serveis a la persona.
El punt 2.3.1, aprovació de la pròrroga del contracte
per la prestació del servei bàsic d'ajuda a domicili,
punt que defensarà la regidora de gent gran, Quima Jiménez.
Bona tarda a tothom, doncs fer el que portem aquí
al contracte de la prestació del servei d'ajuda a domicili,
el que és conegut per tothom com el nom del sap,
és per un període de sis mesos, de l'1 de gener al 30 de juny
del 2022, també seria aprovar
i fer efectiu la disposició de la despesa
per a aquests sis mesos d'un import de 449.250 en 25
i la lliberació del mateix import
per a les altres sis mesos restants,
ja que es preveu que el nou contracte entre invigo
a l'1 de gener del 2022, i això és el que portem a aquest ple.
Moltes gràcies, Quima Jiménez.
Hi ha intervencions? No?
Passaríem a votacions. Podem votar?
Secretària, sí?
L'esperem un minut?
Us sembla bé el que digueu?
Us sembla bé si la regidora explica el següent punt?
Si no us sembla bé, esperem un minut i ja està.
I si no us sembla bé, esperem un minut i ja està.
I si no us sembla bé, esperem un minut i ja està.
A l'eix anàvem a votacions.
No pateixis. Vots en contra?
Vull fer una intervenció.
Sí. I tant. Endavant.
Perdoneu aquesta bala.
Com ja sabeu i defensem, moltes vegades nosaltres estem a favor de les municipalitzacions.
Creiem que bàsicament amb això s'està externalitzant el servei i s'està parcaritzant a les treballadores.
Un exemple, per exemple, el tenim a Sant Feliu mateix, on abans aquest servei estava municipalitzat.
Des que es va privatitzar va sortir un moviment sindical de les treballadores que reclamaven que es donés a municipalitzar
perquè havia de fer una pèrdua de drets laborals, el que seria la sobirania del municipi.
També insisteixo que l'empresa aquesta a la qual externalitzem és l'empresa del Frontino Pérez, un milió milionari, accent social,
que es dedica a guanyar molts d'aquests concursos gràcies a la parcarització dels treballadors.
Llavors, en aquest sentit, ja sé que és una pèrdua, però en senyal de protesta votarem en contra.
Molt bé. Anem a votacions. Vots en contra. Cup amunt. Abstencions.
Doncs la resta de grups voten a favor i, per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és molt vinculat a aquest, aprovació de l'inici de la contractació de la prestació del servei bàsic d'ajuda domicili
mitjançant procediment obert, subjecte a regulació harmonitzada.
Afançarà també aquest punt la regidora de gent gran, Quima Jiménez.
Doncs bé, efectivament aquest punt va lligat al que acabem d'aprovar.
Aquest és l'inici de la contractació del mateix servei per a l'any vinent, pels anys vidents que vindran, és a dir, del 22 al 26.
I el que portem aquí són, de moment, aprovar l'experiència de contractació.
El que fem en aquest contracte, com bé serveu al ple de setembre-octubre,
vam fer una modificació per import de 160.000 euros, perquè creiem que aquest servei el teníem sobredotat.
I el que fem en aquest nou ple és ajustar-lo a les hores reals que fem al municipi per les diferents persones que l'utilitzen,
aquest servei, i també deixar clar que tenim la possibilitat d'ampliar-lo en cas que hi hagi més demanda.
I el que fem és aprovar aquest inici d'expedient i aprovar els plecs de clàusules i l'import o la plurianualitat del contracte,
que si sumem des del 22 fins a l'any 2026, el cost de la base impunible sense IVA és d'uns 2.773.464 en 86.
I això és el que portem en aquest ple.
Gràcies, Quim Jiménez. Hi ha intervencions? No?
Doncs anirem a votacions. Vots en contra? Cup amunt? Abstencions? Quico Ferrer? Vots a favor de la resta de grups?
Per tant, queda aprovat aquest punt.
El següent és l'aprovació de la primera pròrroga del contracte per a la prestació del servei de cuina del Centre d'Educació Integral per a infants i famílies marrecs
i alliberament de saldo de l'AD de 2021.
En defensa d'aquest punt, el regidor d'infància, Justo Salva.
Gràcies, alcalde, i bona nit a totes i tots.
Bé, com ahir, l'alcalde, portem aquesta pròrroga del contracte del servei de cuina.
Vam adjudicar el servei el 14 de novembre del 2018 a l'empresa Servei d'Àpats, un contracte de vigència de 3 anys,
i com estem al 2011-21, per tant, s'ha acabat aquesta vigència.
El 23 de setembre del 2021, l'empresa presenta un esquit manifestant el seu acord, precisament, per prorrogar el contracte.
L'Ajuntament, evidentment, també hi està d'acord i, tal com diu també el títol, alliberem, el que fem és un doble moviment, acceptar la pròrroga,
alliberem 12.800 euros que han sobrat del període 21 i es posen, principalment, per fer front a l'últim mes d'aquest desembre del 21
i es genera un muntant de 86.200 euros de cos de pròrroga que anirà des del desembre del 21 fins al novembre del 22.
El 30 de novembre del 22 s'acabarà aquesta primera pròrroga.
Moltes gràcies, Just For Salve. Intervencions?
Aleja Badia, CUP Amunt.
No seria possible que es destines, per exemple, una partida per contractar cuiners a nivell municipal i que ho gestines directament a l'Ajuntament?
Aleja Flotats, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Bé, posar de manifest, i en la línia contrària del meu company regidor de la CUP, posar de manifest que això és un exemple de col·laboració pública o privada
en què un servei municipal es presta via contracta amb empresa privada és una bona col·laboració.
El servei de menjador de l'escola Bressol està molt ben valorat i, per tant, celebrem que el sector privat també ofereixi bons serveis.
Gràcies.
Gràcies, Aleja Flotats.
Quique Ferrer.
Jo només un apunt, que no ho he acabat d'entendre, perquè el tema del rumanent, just, que queda, que l'heu restat amb el pressupost d'aquest, els 86,
per què es facin? Per què no es busca una altra fórmula?
Per què no s'ajusta el que és realment els àpats que no s'han servit i s'actualitza el trimestre?
No sé, o la mensualitat quan es paga, no sé si hi ha alguna fórmula, per no tindrà que anar a la pròrroga o arrestar-ho d'aquesta manera.
No sé, perquè imaginem que no fem pròrroga o no arribem a acords amb aquests senyors que ens estan servint ara,
ens hauríem de tornar cèntims, però com ho gestionaríem, això?
Gràcies.
Gràcies, Quique Ferrer.
Si no hi ha cap més intervenció, doncs el ponent respondrà.
Començaria a parlar l'Ales, jo crec que l'Ales, el servei de l'escola Bressol Marecs,
és un servei de gestió on es barreja amb dues fórmules de gestió, una a la directa,
que tenim persones treballadores de la casa, com són les educadores i educadors que conserven,
que estan amb els infants i, en aquest cas, l'empresa que ens dota la cuina,
jo crec que és una fórmula en la que hem sumat molts èxits, en la que funciona molt bé,
les educadores tenen un lloc estable,
les treballadores de la cuina també tenen un bon conveni,
també estan bé a nivell, no estan fracalitzats al seu joc de treball,
i creiem que és una fórmula que funciona, que ens dona resultat
i que seguirem mantenint en continuïtat amb la nova escola Bressol o amb aquesta mateixa escola Bressol.
Pel que fa al Quico, a veure, una cosa és la durada del contracte,
que això és independent a que sobrin diners o no del contracte.
Els pressupostos de l'Ajuntament s'apropen de forma anual.
Tu, sempre que aproves el cost d'aquest contracte,
l'has d'aprovar com si tots els infants sempre es quedessin a menjar tots els dies.
Això no passa, perquè els infants d'aquesta edat,
molts es posen malalts o algun dia no van perquè tenen revisió del metge
o perquè marxen o perquè no és una etapa obligatòria,
i hi ha molts infants que acaben no fent ús del cervell.
Però, clar, tu has de comptar al començament d'any que vindran tots i totes.
I, per això, quan s'arriba a final d'any, es veu tots els àpats que no s'han donat,
s'allibera tot aquell crèdit perquè no t'espantem per àpats servits,
no pel total d'àpats que està pensat al contracte,
i el que fa és tornar a posar les partides per gastar,
en aquest cas, el desembre.
I, si cal, en aquest cas, el desembre perquè acaba el novembre.
Si acabés abans el contracte, serviria per finalitzar l'any.
Per això es fa aquest càlcul, perquè s'ha de pensar com si tots...
perquè, si no es quedaríem infra-dotats a la partida,
hauríem de fer modificacions de crèdit.
Dotem la partida per comptant que tots els infants es quedin tots els dies.
Molt bé. Gràcies, Just.
Passem a votacions. Vots en contra.
Cup amunt. Abstencions.
Vots a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent, que és la ratificació del decret d'alcaldia
de data 9 de novembre de 2021,
d'aprovació de la pròrroga forçosa del contracte subscript
amb l'empresa Tot Carrau per a la gestió del taller municipal
de Plàstica Carrau Blau-Bert.
Defensarà aquest punt també al Regió de la Joventut.
Just for Salva.
Aquest és un decret que es va aprovar el 9 de novembre.
Per posar-nos en antecedents,
a l'enjunta del govern local de l'octubre del 2016,
s'adjudica a l'empresa Tot Carrau
el contracte de la gestió dels tallers municipals de Plàstica
del Carrau Blau, conegudament,
per una subvenció anual de 25.300 euros.
Aquest era un contracte, un 3 més 2.
Per tant, si sumes el contracte,
a més, les dues pròrrogues, ja estem a finals d'octubre del 21.
S'acaba el contracte i portem avui, bueno,
portem una ratificació d'un decret d'aquesta pròrroga forçosa.
Per què fem pròrroga forçosa? Principalment per dues coses.
Perquè hi ha una voluntat, per tant, per part de l'Ajuntament,
com per part de l'empresa, de mantenir el servei,
per interès públic, per poder mantenir el servei
a les famílies que ja s'han inscrit a l'inici del curs
i aquestes 55 famílies que tenim apuntades.
I per tant, no volem aturar el servei,
perquè resulta que s'ha acabat el contracte, no ho podem allargar,
i aquestes persones no s'haurien de deixar de prestar el servei.
Aturar el servei durant uns mesos no té cap lògica
perquè s'ha de canviar el model de gestió del servei.
Nosaltres tenim un model de gestió directe,
hem de passar a un model de gestió directe,
perquè els informes que ens diuen és que com que no hi ha risc operacional
en el contracte, en la concessió en aquest cas,
doncs hem de fer un canvi de modificació de gestió del servei públic
cap a un model de gestió directe.
Com que això també tardem uns mesos en fer tots els informes necessaris
per tal de poder fer aquest canvi de model de gestió,
i recordo amb el Casal, perquè ens posem en un context,
és una cosa, és un element similar,
doncs fem aquesta pròrroga forçosa,
la subvenció sembla que són 28.700 euros,
i anirà del 13 d'octubre fins al 30 de juny del 22,
que en principi ja haurem fet aquest canvi de model de gestió
i haurem pogut licitar aquesta gestió directa del carrer Blau.
Gràcies.
Gràcies, Justo Salva. Hi ha intervencions?
No? Doncs passarem a votacions. Vots en contra?
No n'hi ha cap? Abstencions?
Vots a favor? Queda aprovat per unanimitat aquest punt.
I passem, doncs, a les mocions.
Primer, la moció del regidor nascrit Quico Ferrer,
per declarar-se just d'Esbern, municipi lliure de totalitarisme.
Endavant, Quico Ferrer.
Primer de tot, gràcies, alcalde.
Volia agrair als grups municipals que han col·laborat amb aquesta...
Bueno, han col·laborat, que han aportat
el que són propostes amb aquesta moció,
perquè agafés la forma adient
i perquè no fos políticament correcte
i no oferís lo que són sensibilitats.
Al final, com diu el que és el títol de la moció,
declara el que és un sant just municipi lliure del totalitarisme.
I diu així.
Sant just d'Esbern és un municipi prósper
i que en tot moment respecta la democràcia i també els drets humans.
És per això que és necessari plantejar aquesta moció.
Els que formem part d'aquest ajuntament
podem representar a diferents idees polítiques,
però tots som demòcrates.
I al final tots tenim la capacitat d'arribar a acords
pel bé de la nostra ciutadania.
És molt important que pel futur segueixi sent així
i seguim construint entre tots i totes un sant just
que sigui obert, respectuós, moderat i democràtic.
Evidentment, per fer aquesta moció ens preguntem
què significa el totalitarisme.
Doncs bé, és molt senzill.
Són totes aquelles ideologies i pràctiques
que no respecten la llibertat i que no permeten
que existeixin altres idees a part de la seva.
A més, acostumen a faltar a la democràcia
i acostumen a faltar els drets humans.
Exemples del totalitarisme n'hi ha molts.
A nivell global tenim molts exemples,
com Brasil, Rússia o l'actual situació a Belarús,
amb l'extrema dreta, i per altra banda a la Xina,
Venezuela o Cuba a l'extrema esquerra.
Règims que han fet molt de mal als drets humans
i també moltes vides de persones.
A nivell històric, a causa d'aquest totalitarisme,
hi ha hagut moltes víctimes, ja sigui a Europa
amb l'Alemanya nazi o la Polònia comunista,
o la resta del món amb la Unió Soviètica,
la pròpia Xina i els països d'Amèrica del Sud
com Argentina i Chile.
També, evidentment, fem menció a la que vam viure l'estat espanyol.
Els exemples exposats anteriorment són molts greus.
Salvant les distàncies, gràcies que estem al segle XXI,
a Sant Just es ver, hem d'estar ben lluny
de comportaments que puguin apropar-se d'aquests règims.
Hem vist, com a les anteriors eleccions catalanes,
que els partits extremistes, amb actituds totalitàries,
van treure un total d'un 14% de vots.
A més, hi ha grups del municipi que són causants de pintades
i imposicions que falten al respecte al mobiliari urbà
i a la pròpia ciutadania de Sant Just.
És un municipi de pau i de moderació,
i aquestes pràctiques que estan fora de la democràcia
no han de ser permeses ni molt menys blanquejades.
Evidentment, aquesta moció està basada purament
en la declaració de drets humans sota el totalitarisme.
Hi ha una negació de la llibertat individual
i de la dignitat de les persones, passant també
per la greu falta dels drets individuals
que hi ha hagut sota estats amb aquests règims.
No podem permetre que Sant Just desverm
i hi hagi visibilitat per col·lectius que defensin règims
com els de la Unió Soviètica o els últims anys de la Venezuela
amb Nicolás Maduro, ni tampoc que defensin
o no neguin les dictadures de Chile
i les que van tenir amb el Franco.
A més a més, arreu de Catalunya podem veure
que els extremistes es retroalimenten i busquen guanyar popularitat
gràcies a aquests discursos tan simples que fan contra la democràcia.
Ja per acabar, aquesta moció no és nova.
Ja al Parlament Europeu s'ha aprovat dos resolucions
amb ampla majoria que tenen a veure amb aquesta matèria.
La primera, l'any 2009, titulada
Ciència Europea i totalitarisme, resolució RC V601 65 2009
i la segona, l'any 2019, amb el nom de la importància
del remomorar el futur de la Unió Europea.
Així, els acords que volem presentar són els següents.
Primer, declarar Sant Just desver un municipi lliure del totalitarisme,
compromís de tots els grups del consistori
de condemnar en tot moment les actituds totalitàries
sense etiquetes d'on venen.
Primer, sempre les organitzacions democràtiques,
abans que aquells organitzacions o partits
recursos pels grups extremistes i totalitaris
vinguin de l'esquerra o de la dreta.
Consenciar i implantar formacions que informin,
ensenyin les conseqüències d'aquest totalitarisme,
ja sigui per joves o per tots els públics.
Denunciar qualsevol pintada no autoritzada
amb simbologia totalitària, posar en valor
la normativa existent i ser més contundent
en el moment d'identificar els autors.
I treballar una normativa específica, com per exemple
una ordenança que permeti netejar pintades
realitzades en façanes privades amb recursos públics
amb autorització corresponent de la propietat privada afectada.
Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
Hi ha intervencions, de manera major.
Ana Vilanova.
I, Quico, ja et vaig manifestar que no entenia el sentit
per què et presentaves aquesta moció,
tot i que l'has anat suavitzant,
perquè de fet ja som un poble antifeixista
i, per tant, ja anti-totalitarista amb tot el que això comporta.
Per tant, ja s'ha presentat anteriorment la condemna explícita
i contundent contra totes les manifestacions
que facin apologia del terrorisme o d'un contra dels drets humans.
I, a més a més, ja s'estan duent a terme nou campanyes
per menys de neteja de la propaganda que inciti la discriminació racial
o ètica o cultural o de qualsevol altre tipus de pintades.
Duitant pintades, cartells, adhesius o publicitat
de caràcter racista i feixista.
I, a més a més, també es va decidir per majoria
fer un conveni amb col·laboració de tota l'Ajuntament
amb la Mikal Mauthausen, en la qual es va acordar
fer tot un seguit de jornades de formació i de xerrades
per conscienciar la població de l'horror
de les conseqüències d'aquestes actituds.
Per tant, com ja t'he dit, no entenc el sentit d'aquesta finalitat
i tampoc no entenc gaire aquest poti poti històric
que has fet de la part expositiva.
La nova Elisabethia Cupamunt.
Perfecte, molt bé.
A veure, aquesta moció té una clara intenció
d'atacar organitzacions com la CUP, a la qual represento,
i organitzacions antifascistes del poble,
i veiem l'últim ple, crec que encara més a la meva persona.
Jo, sincerament, no vull entrar en baralles de circ,
però tampoc permetré que es faci aquest revisionisme històric
de la CUP.
Aquesta moció es presenta com a anti-totalitarista.
Una cosa que m'ha sorprès de la meva recent estada
en la política institucional és com s'utilitzen aquests tipus de termes,
com, per exemple, democràcia, de forma banal,
en abstracte, i volem dir més aviat res.
És curiós que en el mateix moment que es demana tolerància
es faci atacar amb la propera idea del comunisme
o la propera idea de crear una societat alternativa al capitalisme.
Aquest tipus d'estat ha estat l'aeroport de l'anticomunisme,
i quan dic oda no precisament perquè estigui ben escrita.
Però què és això de l'anticomunisme?
Bàsicament, l'anticomunisme ha estat la ena reaccionària
que han utilitzat règims liberals que s'omplien la boca de democràcia
per destruir conquistes populars o sistemes alternatius al capitalisme,
ocasionant nombres os cops d'estats militars
amb el suport dels Estats Units, com el que es va produir a Burkina Faso
o a Chile, amb l'assassinat de Tomás Sancara i Allende.
Cops contra governs que no eren comunistes, molts d'ells,
però que simplement es plantejaven coses com la reforma agrària
o la sobirania dels propis recursos per evitar contra la pobresa.
Ni això van permetre les potències capitalistes.
Molts d'aquests cops d'estat han suposat grans genocidis
contra militants esquerres i comunistes, com la matança
que es va produir a Indonèsia on es van matar entre 500.000 i 2 milions de persones.
Precisament aquest viatge és perquè aquestes mateixes persones
que van fer el cop d'estat avui en dia segueixen al poder
i encara no s'ha pogut resoldre quanta gent va morir en aquell cop d'estat.
És curiós la comparació que es fa amb el feixisme.
Quan el feixisme l'ha fet, va ser una eina utilitzada
per a faccions de la burgesia per mantenir el seu poder
i la dominació sobre la classe treballadora.
El cap i l'art és un dels últims recursos que tenen les classes dominants
per aturar una revolució i un canvi social.
Això mateix es va veure al rei de Hitler, al fatxa de Mussolini
i també al cop d'estat franquista en nom de l'anticomunisme
per a les minories nacionals com a Catalunya.
Actualment a l'estat espanyol observem com les mateixes classes dominants
són les que maren en el règim del 78.
Hi ha una famosa frase de Calmats que diu
que la història es repeteix dues vegades.
Primer com a tragèdia i després com a farsa.
I salvant alguns ordres de magnitud, veiem com el regidor que presenta la moció
al qual es declara liberal és el mateix que ha donat veu
i ha rentat la cara a agressors feixistes del poble.
El regidor que va entrevistar ha estat condemnat recentment
per fotre una país en grup a un noi fins a deixar-lo inconscient
per ser independentista.
També aquest regidor es presentava amb ciutadans de les eleccions de Sant Just.
Partit que demana l'empresonament d'independentistes
acaba amb el català i amb les seves institucions catalanes
per després haver d'escoltar algunes lliçons de tolerància.
Mentre el capitalisme ha de deixar de ser un sistema de dominació
de classe i està basat en l'explotació,
no es podria entendre avui en dia el concepte de l'estat de benestar
sense l'experiència de la Unió Soviètica.
Per exemple, avui que és vint-i-cinquena,
vull esmentar com la revolució soviètica
les dones van conquerir el dret a vot,
la despenalització a l'avortament, el divorci,
permisos de maternitat, etc.
Molt abans que la majoria de règims liberals.
Potser contrastar també és curiós comparar amb la Unió Soviètica
que va liderar la campanya de vacunació mundial contra la barola
comparant-lo amb l'actual planificació capitalista
de la vacuna del Covid on no se la vol cedir en molts països.
El comunisme també ha estat part de les jutges anticolonials
i de l'alliberament nacional,
i tot això per posar algun dels molts exemples.
Res d'això que he explicut té a veure amb el fascisme.
Aquest és intrínsecament la desigualtat
i el submentiment dels considerats inferiors.
El fascisme va ser republicà durant la Guerra Civil
i va ser la Unió Soviètica i els partisans
els que majoritàriament van enderrocar el Hitler i expulsar el nazisme,
no com amb la República Federal Alemanya
on molts d'aquests nazis van seiar el poder.
També va fer gràcia que es parli de Sant Just com un poble moderat,
quan un dels seus exalcaldes, Daniel Cardona,
lluitava per una insurrecció independentista catalana a les Trirrandes
o atemptava posant una bomba contra el rei espanyol.
Els partits de Sant Just d'Esver, com es deia llavors,
posaven noms com Cal March o Dorrut i els seus carrers.
En definitiva, la història del nostre poble té una bona llista de militants
de l'independentisme combatiu que són font d'inspiració per la nostra lluita actual.
També he comentat que, segons aquesta moció,
el PSUC, el partit que vol tenir més vots de les primeres eleccions
de Sant Just d'Esver després del franquisme, seria considerat totalitari.
Es diu que la història es escriu amb la sang d'aquí perd,
però la realitat és que després de la caiguda del bloc de l'est
tenim un món amb més guerres, amb més murs i on la burgesia
cada vegada acumula més poder i el poble és més pobre.
Veiem com el capitalisme acaba amb les seves dues grans fons de riquesa,
amb l'ésser humà i amb els recursos naturals.
El comunisme sempre reneix
i aprendrem dels censors i dels errors dels nostres antecessors.
En canvi, el feixisme és una cosa que no ha tornat mai més.
I de forma humil però ferma, estic orgullós d'estar
en el cantó correcte de la història.
Gràcies.
Hi ha més intervencions.
La meva serà molt curta.
L'exposició de motius no acabo d'entendre ben bé.
Es barreja amb molts conceptes i moltes coses.
És un garbus una mica difícil.
Però hi ha una frase que m'ha deixat una mica farapat.
Que diuen que en les entrades de les eleccions catalanes
els partits extremistes amb actituds totalitaris
tenen un 14% de vots.
Realment a mi em preocupa que s'enjullés un 14% de gent
que voti partits extremistes amb actituds totalitàries.
Si vas a les eleccions municipals,
a les eleccions catalanes als resultats,
no hi ha cap partit que tregui un 14% de vots.
Per tant, la lògica meva matemàtica bàsica
és que ha sumat més d'un partit.
Si em poguessis dir quins partits sumes
tenen un 15% de vots,
és un partit molt important.
Sergi Seguiz, que és republicana.
També intentarem ser breus.
Tampoc li trobem sentit d'aquesta moció
ni pel moment que es presenta ni pel que demana.
L'expulsió de motius és un potipoti.
Barreja naps i cols, els drets humans,
emparant-se en diferent documentació,
per poder netejar-les.
De fet, aquest és l'únic punt de tota la moció
que té sentit i amb el qual estaríem totalment d'acord.
Però, com que la votarem en contra,
ens posem a disposició del govern
perquè, quan portin aquesta normativa,
treballem-la i tirem-la endavant,
votem-la a favor, perquè és molt necessària,
sabem que és complicat i és molt farragós
per tant, quan tinguem aquest paraigua,
parlem-ne i, si pot ser ràpid, millor,
i us donarem tot el nostre suport.
Només en lloc d'això, la moció no té ni cap ni peus
i no comptarà amb el nostre suport de cap de les maneres.
Josep Maria Cortés, Junts per Catalunya.
Moltes gràcies.
Nosaltres també no acabem d'entendre la moció
ni com s'ha presentat, ni amb el context
ni res sobre la moció.
A l'últim pla hi havia un tuitaire
que deia que semblava que hi havia una discussió de bar.
Podríem fer discussions cultes i, per exemple,
amb el que estava dient l'Aleix, podríem fer una bona discussió
i podríem parlar de...
Potser no estem d'acord.
I podríem parlar de Monier,
qui va crear el personalisme
i que realment tot aquest moviment va sortir
a principis del segle XX a Europa
davant que alguna gent mirava amb un cert punt d'horror
tot el que estava comportant el nazisme i el comunisme.
I aquest moviment va ser un moviment
que va tindre certs d'èxit
per baixar-se sobretot
amb el seu personalisme i l'existencialisme de la persona
davant d'aquests dos grans moviments.
Doncs va ser en un context que l'entendríem.
Però és que, clar, seria això, una discussió
de fent un veure, de poder estar molta estona parlant.
Però no creiem que sigui la situació d'aquí de Sant Just.
I sense acabar d'entendre la moció,
doncs l'hem estat llegint i de Sant Just, justament,
veiem que es parla a la part expositiva
del tema del respecte del mobiliari urbà i el poble.
I amb tot el respecte, jo quan vaig pel municipi de Sant Just,
el que sí que veig és moltes fotografies
d'un regidor concret, d'una campanya,
dels últimes eleccions, que està a les faroles,
està a les caixes elèctriques i està pertot arreu.
Que això també es respecta al mobiliari urbà.
Agafant els punts, nosaltres creiem
que amb el primer punt hi estaríem d'acord.
Estem en contra del totalitarisme.
El segon punt...
El segon punt ens crida molt l'atenció,
perquè és un punt que demana que tots els grups hi estiguin a favor.
O sigui, que una moció que està en contra del totalitarisme
digui que tots heu de fer el que jo dic,
o sigui, trobaríem lògic que el punt digués
que convida tothom a que hi voti.
Però convidar tothom a que voti, però que decidim...
O sigui, si ara aquesta moció s'aprovi,
estaríem aprovant que tots hi estiguem d'acord.
És un contrasentit, això és imposar les teves idees als altres.
I és justament el que entenem que la moció
hi lluita en contra i no acabem d'haver el segon punt.
El tercer punt...
Parla de prevaldre sempre
les organitzacions democràtiques.
I clar,
un punt que demani que prevalguin les organitzacions democràtiques
entenem que tornem a entrar
en una espècie de totalitarisme,
perquè la gent pot votar,
ni que hi hagi partits que es presenten,
que també creiem que són totalitaristes,
però la gent els pot votar, perquè es presenten.
El joc democràtic permet això.
Llavors, quan diem d'aquest màxim respecte i prevaldre
els partits democràtics és que entenem que aquells no ho són
i entenem que hem de condicionar el vot de la gent.
I, per tant, tampoc el compartim.
El quart punt,
que parla de conscienciar i de formacions,
parlant en contra del totalitarisme,
també hi estaríem d'acord.
I el cinquè punt també ens ha sortit molt,
perquè textualment diu denunciar qualsevol pintada
no autoritzada amb simbologia totalitària.
En primer lloc, es poden autoritzar
amb simbologia totalitària?
Aquí parla que denunciar les que no estan autoritzades,
però nosaltres entenem que si algú vol anar a pintar
un símbol nazi, no sé com se fa
per demanar permís per anar a pintar això.
I entenem que, clar, no entenem aquest punt.
Ara és quan s'ha bloquejat l'ordenador,
és el que passa a l'ans dels ordenadors.
I respecte, amb aquest cinquè punt,
el que també no hi estem d'acord és perquè
a nosaltres no volem entrar en que,
si una pintada és d'això o d'allò,
ens molesten totes les pintades del municipi, totes.
El que es denunciïn les pintades,
creiem que no,
s'han de denunciar netejat totes les pintades.
Des d'aquella gent que em sembla que en diuen tac,
que fan com un gargot a les parcianes
i parets, que no ens agraden,
amb algú que vulgui fer pintades.
I de qualsevol lema polític.
Perquè creiem que al final s'estan fent aquestes pintades
amb mobiliari urbà o amb propietats privades
i que, clar, embruten el poble i el fan lleig
i no ho acabem de compartir.
Per tant, nosaltres estem en contra de l'esquitudius,
però no només d'aquestes, de totes,
i creiem que l'emoció estaria bé que estigués en contra de totes.
I l'últim punt que parla de la neteja de pintades,
com ha dit el company Sergi, clar, també estaríem d'acord,
perquè és això, o sigui, totes les pintades
és un problema pels establiments que continuament
els estan embrutant la façana i els gasten diners netejant-ho,
o al final ho deixen brut, però molts tenen la voluntat de netejar-ho.
I tenint en compte que pintades a vegades es parla de grafitis,
hi ha grafitis que són molt bonics
i hi ha establiments que s'han apostat per això.
Per tant, quan parlem de pintades, crec que també hi ha un consens
amb quines són més maques o més lleges
i estaríem en contra d'aquestes que no venen a portar cap missatge
o venen a portar un missatge, però al final perjudica els negocis.
Per exemple, hi ha un establiment que encara no s'ha obert a la carretera
i aquí l'establiment ja té unes pintades als vidres,
que les han hagut de netejar.
Per molt que estiguis d'acord amb aquell missatge,
no podem compartir el tema d'anar brutant el municipi.
Per tot això votarem en contra perquè no ho acabem de veure.
Gina Pou, Partit Socialista.
Doncs sí, des del PSC ens centrarem més aviat
amb dos elements de la moció, un en els acords
i l'altre amb les diferents resolucions que tant el Parlament Europeu
i el Consell d'Europa han fet sobre els règims totalitaris.
Hem parlat de comunisme per part de la CUP,
però el que parla en concret les resolucions del Parlament Europeu
o del Consell d'Europa és dels règims comunistes totalitaris i antidemocràtics.
És a dir, no tot el comunisme està en aquesta moció,
sinó que hi ha un determinat comunisme que va a funcionar
de manera totalitària, antidemocràtica i que va a cometre crims de la humanitat.
Per tant, el que jo crec que és important és que a vegades parlem molt del nazisme,
però aquestes resolucions, que gràcies al Quico i podem debatre aquí,
parlen d'una altra periód de la història, no només de l'Holocau,
sinó de tot aquest tema de l'estalinisme on va haver víctimes
que van morir a causa d'aquest règim i que a través dels diferents cicles formatius
que es fan, per exemple, al Maragall, s'ha parlat d'aquest estalinisme,
es parlarà del nazisme en el pròxim dimestre,
i crec que és bo que la gent tingui tot el coneixement
que valori aquelles èpoques històriques i que amb tot el coneixement
i tot el bagatge històric que puguin tenir vegin que hi ha moments històrics
que no s'haurien de tornar a repetir a l'Europa pacífica i l'Europa Unida
que estem construint i que nosaltres, com a partits polítics,
tenim uns representants al Parlament, amb el Consell d'Europa,
en el qual han tirat endavant a través de diferents anys,
i és el 2005, resolucions en les quals es parla d'aquesta condemna
en aquests règims antidemocràtics totalitaris i que han coaccionat
i han anat en contra de la llibertat individual i col·lectiva de la seva població.
Per tant, jo crec que aquest és un element important
que hi ha al quico en el debat i que, tot i que hagi tingut millor o pitjor encert
a l'hora de fer l'exposició de motius, sí que se li ha de valorar
i, per tant, nosaltres ens centrarem en els acords i en aquest document
que s'elaboren al Mar de la Unió Europea i els acords,
el que venen a dies que ens hem de respectar uns als altres,
que no podem ocupar l'espai públic per tal de defensar
depèn quines idees que puguin ser antidemocràtiques,
que puguin ser violentes o que puguin ser totalitàries
i, per tant, pensem que els diferents compromisos que hi ha en els acords
es poden avalar, es poden tirar endavant.
Com a Ajuntament, tenim la necessitat de netejar unes pintades
que hi ha al carrer i que no s'haurien de fer per part de ningú.
Com deia el Cortés, qualsevol pintada a l'espai públic està prohibida
a no ser que estigui autoritzada.
Cal que la policia agafi infregant a la persona que pinta
perquè, tot i que hi hagi una assignatura de la pintada,
si no es valida qui ha fet la assignatura pot haver signat amb un nom fals.
Per tant, no totes les pintades que hi ha al municipi estan fetes
perquè no ho hem pogut validar. Per tant, és important que la policia
sigui més activa en aquesta captura d'aquestes persones
que utilitzen les parets públiques per tal d'utilitzar-les
com a pissarra i dies privades. I, d'altra banda, també és cert
que l'Ajuntament té una feina pendent, que és fer aquesta ordenança,
aquest reglament, aquesta normativa que tenen molts ajuntaments
i que ens permet netejar en plenes garanties propietats privades o públiques
i que, per tant, podem netejar l'espai públic de depèn quins missatges
que a ningú no ens agrada llegir i menys quan atenten
a la llibertat d'altres persones. Per tant, donem un vot de confiança
a aquesta moció. Nosaltres podem ser crítics en alguns elements,
però votarem a favor i l'agraïm al Quico que, com a mínim,
aquest debat s'hagi plantejat en el marc del ple.
Moltes gràcies, Gina Pol. Hi ha més intervencions?
Sí. Obrim una segona ronda. El Dege Badia, cop amunt.
M'ha sorprès a l'hora no, aquesta oposició del PSC.
Llavors, jo els hi pregunto. Parlen de democràcia.
És democràtic l'estat espanyol? Un estat on els independentistes
portem temps guanyant eleccions i l'únic que hem rebut
és empresonament i repressió també per part del vostre partit?
El PSOE, crec que ja de fi ve ser el mateix que el PSC.
Estem en una Europa de pau on ara mateix estem veient
que a la frontera de Polònia s'està construint un mur
perquè no en tinguin refugiats?
O estem veient com centenars de persones
moren cada dia al Mediterrani?
Em sembla una hipogresia total la vostra posició
i, sincerament, no crec que ens hagueu de donar lliçons
ni a democràcia ni molt menys perquè heu col·laborat
amb la repressió de l'estat espanyol.
Gràcies, Dege Badia. Hi ha més intervencions?
Tancaria el ponent. Tens algú de, Quico?
Bé, aviam, m'he quedat bastant sorprès.
La veritat és que pensava que s'havia entès l'emoció.
De fet, el PSC és l'únic que l'ha entès
i els altres no l'han volgut entendre.
No l'han volgut entendre, entre altres coses,
perquè semblava que sí,
però no han volgut posar el que és voluntat.
De fet, Cortés, jo estic esperant que si tenies tants dubtes,
si haguessis tret un correu, un WhatsApp,
i jo, com he fet amb la Gina o amb la Laia,
quan hem comentat, però no hem comentat
el que és el text, sinó de com enfocar-ho,
si tenies tants dubtes, m'ho hauries dit
i ja és el tema. Però el tema, com a tot, és voluntat.
Si hi ha voluntat o no hi ha voluntat.
De fet, entenc el teu vot, que és un vot estratègic,
l'accepto, és una bona hòstia, però no passa res.
De tot això s'aprèn. Dit això...
Aleix... Escolta'm, és que no sé què contestar-te.
Ah, perdona.
Em dirigeixo com a Aleix, o com vols que em presenti?
Senyor de la CUP o com vols que ho faci?
Senyor regidor de la CUP, si vols.
El que tu vulguis, el que tu estiguis com a Aleix.
Qualsevol cosa que digui,
ens posarem a discutir perquè
tu i jo som blanc i negre.
A partir d'aquí no arribarem mai a cap acord.
Cap acord.
No cal que t'intenti convèncer de res
perquè no et convenceré. A partir d'aquí,
ni vau guanyar cap a eleccions ni es va guanyar cap a eleccions.
Es va fer el que és un referèndum
aquí a Catalunya que no era legal.
Això és així.
Dius coses que... Deslistes.
Perdona.
En quant al tema de l'emoció.
Tenia tot una silla preparada per contestar.
Però és que al final
no és tan fàcil com condemnar el totalitarisme.
Els radicals, tant de dreta com d'esquerra.
No hi ha més.
El resum d'aquesta emoció és aquesta, pur i final.
I el que és la pintada
d'una pintada d'això que amada
o d'això o el que feu vosaltres,
a mi m'emprenya com m'emprenya una altra pintada
de ran o el que sigui, m'emprenyen les pintades
i qui digui que no existeix, està mentint.
Hem de posar-hi solució.
La meva intenció és dir
tant uns com els altres, aquí no hi ha excepció.
Ni dreta ni esquerra.
Quan es foten gamberrades, quan es promou el totalitarisme
s'ha de condemnar, s'ha d'aixecar la mà i dir
això no anem per bon camí.
I aquesta era la fita d'aquesta emoció.
A Sant Just vam dir que era un municipi antifeixista
però no només hi ha el que és el feixisme amb el totalitarisme.
I ja ho he dit aquí uns quants exemples.
El que no pot ser és que posem amunt amb el sac
i amb els altres no. S'ha de tancar el que és el cercle.
Aquests i els altres, que són els radicals.
I ja està. I s'ha de reconèixer això.
I si no reconeixem això, anem malament.
I ja està. Gràcies.
Jo només volia fer un aclariment històric.
El símbol de la falsa i el martell,
que és el que a tu et molesta, Quico,
té un origen molt abans de l'estalinisme,
que suposo que a tu el relaciones amb el totalitarisme
d'Estàlint.
Però és que neix abans.
El símbol de la falsa és el símbol del camp.
El martell és la indústria, és la unió dels treballadors
per lluitar contra un règim totalitari
en el qual estan sota mesos abans.
Aquest és el símbol de la falsa i el martell
i representa un partit com el PSU, que la pot.
I va ser un partit que va lluitar contra el totalitarisme franquista.
Per tant, que et faci mal veure aquest símbol, jo no ho entenc.
Molt bé. Àngel Maria Cortés també volia intervenir.
Que el regidor no m'ha contestat la pregunta,
perquè és un partit radical.
I tant, que te la contesto. Ja ho saps tu.
Quins són els dos partits radicals que tenim aquí a Catalunya?
Em sembla que ho saps.
Tu l'has condemnat a nivell de feixisme al Vox i lo que és la CUP.
Així és de Claudic.
Josep Maria Cortés.
Ja està.
Gràcies.
Gràcies a la voluntat,
amb la moció la Laia et va manifestar quan la vas enviar
que el nostre conseller era que la retiressis.
Ja te'l van manifestar.
La voluntat ja és tota, però quan no sabíem per agafar-lo,
ni per una punta ni per l'altra, ens era molt difícil
presentar-te un text totalment diferent i nou.
Per tant, com ja he explicat, punt a punt.
I en altres, fins i tot el que va comentar la Laia
és que si el problema eren les pintades,
es fes una moció i la podíem treballar conjuntament
d'una moció contra les pintades al municipi
i per treballar de com netejar-les i com poder fer
que l'Ajuntament les pogués netejar.
Això creiem, però dius que és tàctica el nostre vot.
Perdona, és tàctica o no sé com dir-li la presentació
d'aquesta moció, perquè tu ja estaves escollit
com a cap de llista de Ciutadans,
quan al Senat hi ha una moció per condemnar el franquisme
i Ciutadans decideix no votar-la.
I tu estaves al partit i et vas presentar
al cap de 6 mesos com a cap de llista
amb la bandera de Ciutadans.
Llavors, que ara diguis que tu vols condemnar
tots els totalitarismes quan la teva porta d'entrada
en aquest Ajuntament ha estat en un partit
que no volia condemnar el regim franquista,
què vols dir?
Fem l'última de les últimes, eh?
No, no, sí, sí.
És que no vull tornar al que és l'abans,
no tinc que justificar res.
Jo surto de Ciutadans perquè no m'agrada com treballar
i com té la forma de tractar-se els catalans.
I no m'agrada quan li falta el respecte al nostre president Torra
en què jo no combregui amb el president Torra.
A partir d'aquí, tot el que diguis i el que ha fet
els ciutadans és que me la porta fluixa.
És clar, t'ho dic? És que me la porta fluixa i ho dic així.
És així. Per què? Per això surto de Ciutadans.
El tracte que té aquest partit polític
a la ciutadania catalana no va amb mi
i és per això que surto. Surto jo, eh?
No m'expulten, surto jo, que la premsa ha sortit
que m'havia expulsat. No, jo et demano que me'n vaig.
A partir d'aquí, tant tu, Aleix, regidor de la CUP,
no tornis a treure amb el que és el tema de Ciutadans.
T'ho agrairia. No me'l tornis a treure.
I després una altra cosa, quan jo... Perdona.
Sí, sí, tens raó.
Sí, sí. Disculpa. Ja m'ho han dit,
que senyalar no és bo. Disculpa.
El tema és...
L'entrevista que tu et concedeixo
al igual que el teu agressor,
els dos, és, tal com em presento,
dic, per fer un reportatge de l'ECO,
ni com a regidor, ni de res de res.
I tu, la teva conversa no la diré aquí
perquè és una conversa privada entre tu i jo.
Però et vaig demanar que si volies una entrevista.
I tu ho vas dir per telèfon.
Vinga, deixem-ho.
Tornem a la moció i tinguem la moció i anem a votacions.
Quico.
Aquí sap que la diu una mentida molt grossa.
Jo ja vaig dir que quan tu em vas trucar,
jo vaig flipar amb el to amb el que em vas parlar,
l'única persona de tot el poble que no va donar suport
quan vaig patir l'agressió, i això que acabes de dir
demostra una miqueta la teva estratègia que portes aquells plens.
L'únic que volies és un reportatge per l'ECO.
És a dir, que la teva estratègia es basa en agafar qüestions polèmiques,
tant com una agressió fascista, per guanyar raó i per promocionar-te.
I quan et dic que a mi paris de CUP
és perquè jo represento un projecte polític.
Hi haurà gent d'aquí que no està d'acord, però jo represento un projecte polític.
I tu representes només a tu i a la teva persona.
Per allà d'agafar qüestions polèmiques i intentar treure la merda no hi ha.
I que em treguis això i que sobre l'altre dia em diguessis
que si no havia anat a no sé quins actes,
no sé què, és que és una baixesa moral.
És que ja no...
Júsco Sava també volia interpel·lar.
Bueno, és que t'he d'anar a contestar.
No, només perquè ara el regidor m'ha explicat d'on sortia aquest 14%.
Perdoneu, jo vaig amb les meves preguntes,
amb les meves coses, que es van contestant tard.
I mira, Quico, que comptis de la CUP
i de tot el partit totalitarista.
Em sap molt de greu, mira, Aleix, no sou sant de la meva devoció.
Mira, coses que passen a la vida.
Però no sou un partit totalitarista ni molt menys, ni molt menys.
Per tant, és que no teniu cap ni peus, tot plegats.
L'habitat també serà en contra, òbviament.
Molt bé, doncs tancarà el ponent.
Quico, última intervenció, intenta evitar il·lusions directes
i així podem tancar el punt.
No et faré cas, no penso contestar a Aleix
perquè és que no acabaré mai.
Aleshores, prefereixo no contestar-te i ja està, tanquem aquí.
Vinga, doncs, anem a votacions.
Vots en contra.
Anna Vilanova, CUP Amunt, Esquerra Republicana,
Movem Sant Just, Junts per Catalunya.
Abstencions, no n'hi ha cap. Vots a favor.
Quico Ferrer, partit socialista, queda rebutjat d'aquesta moció.
Anem a la següent proposició d'urgència,
modificació de l'acord de ple de 29 de juny de 2021...
Sí?
Sí, la resta de grups voten en contra.
Sí?
Sí, sí.
Modificació de l'acord de ple de 29 de juny de 2021
per incorporar el cos del concepte en concepte DIVA
per a l'adquisició de l'adquisició de l'adquisició
de la finca registral 7064 del solar qualificat
d'habitatge dotacional a la vinguda Generalitat
de Catalunya 8, Parlament català 6.
Primer de tot, votarem l'urgència d'aquest punt.
Vots en contra.
Abstencions.
Eee...
Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee...
Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee...
Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee...
Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee...
Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee... Eee...
Eee... Eee... Eee... Eee...
aquesta adquisició i ells, en el seu acord, sí que van especificar l'import corresponent a l'IVA.
El que fem nosaltres ara és elevar en l'òrgan que va fer la primera aprovació, que és el plenari,
aquest acord específic d'incloure la meritació de l'IVA per tal de poder establir correctament
el termini de pagament que correspon, que es faran diferents anul·litats,
i introduir en aquest pagament el concepte que equival a l'IVA.
És simplement això el que portem a votació, aquesta incorporació.
Hi ha intervencions de manera major.
L'Ege Badia, CUP Amunt.
Sí, no entenc malament, però Muntsa és qui gestiona el tema els habitatges per llegant al mil·lenari, no?
Llavors, en aquests nous habitatges que es voldríem fer, també ho gestionaríem per a Muntsa?
I en cas que no, per què no?
Molt bé.
Desiré treure d'Esquerra Republicana.
Nosaltres vam votar a favor al que seria la compra d'aquests terrenys.
Per tant, votarem a favor en relació a la incorporació d'aquest IVA.
El que passa és que entenem que el concepte de si s'havia d'aplicar l'IVA o no en aquesta operació
es podia fer a priori i no haver-ho de fer a posteriori.
Demanem que en un altre moment es pogués fer la consulta abans.
Hi ha més intervencions?
L'Ària Flotans, Junts per Catalunya.
Gràcies.
Nosaltres també vam votar, el nostre grup va votar a favor de l'adquisició de la finca
i, per tant, també votarem a favor que es pagui l'IVA, com no pot ser d'una altra manera.
Estem a favor que es paguin els impostos, evidentment.
El que passa és que, només posar de manifest, que així com a les empreses autònoms i autònomes
i als particulars en general, l'Agència Tributària considera que hem de conèixer bé la llei que ens aplica,
doncs, home, ens sorprèn que l'Ajuntament, en aquest cas, no hagi previst que també li apliqui la llei
en aquest aspecte i que s'havia de pagar un IVA.
O sigui, ens ha sorprès, ens ha sorprès.
Aleshores, doncs, posar-ho de manifest i que, bé, que en aquesta societat som tots iguals,
o sigui, persones, empreses, autònoms, autònomes i administració pública.
I, de passada, també comentar que, clar, entenem que els seus pluges,
que ha venut un solar a Sant Just i que hi ha un canvi de titularitat, entenem que ja hi deu haver una plusvalua.
S'haurà generat una plusvalua.
Per tant, l'Ajuntament dels pluges ens haurà de pagar una plusvalua.
Gràcies.
Es consulta pront. Tenim qüestió, no?
Consulta fiscal.
Hi ha més intervencions?
Doncs tancaria la ponent, Gina Pol.
A veure, en aquest acord simplement parlem d'aquest tema de l'IVA,
però, si de cas, li explico al representant de la CUP una mica en quin camí estem orientant aquest solar,
que ens pot permetre tenir un nou mil·lenari, és a dir, nous pisos amb serveis per a persones grans del municipi.
I, per tant, el que es va plantejar, i en això estem treballant,
és que, en lloc de treballar-ho amb l'empresa municipal en Promunça,
volíem treballar-ho amb Habitat3, és a dir, poder treballar amb empreses del tercer sector,
que també estan fent aquest model a Barcelona, i que era un model a investigar i a tirar endavant a Sant Just,
per tal de tirar-ho endavant i poder treballar amb Habitat3 i amb la Fundació Sales,
per tal de poder tenir aquests pisos, amb aquests serveis, en aquest emplaçament que està molt a prop de la carretera
i que pot ser un àmbit de creixement i que és un àmbit on l'obicació per les persones grans pot estar fàcil de moure's
per diferents àmbits del municipi.
Ara mateix estem treballant amb un acord que hauríem de poder elevar ple, si pogués ser entre els mesos de gener i febrer,
que seria com articular amb aquest acord amb Habitat3, amb la Fundació Sales,
i poder tirar endavant aquesta concessió demanial per poder disposar, en el termini que es concedi,
tant d'elaborar aquest document jurídic com després poder tirar endavant tota l'obra,
que puguem tenir aquest servei, i que a dia d'avui hi ha molta llista d'espera al mil·lennari,
hi ha molta gent gran, que és un recurs que valora molt positivament
i que és una eina que pensem que et permet tenir una vida autònoma molt àmplia
i que realment la valoració que es fa en el municipi és gran.
Pel que fa a referència de per què no s'havia posat abans aquesta part explícita de l'IVA,
bé, internament des de l'Ajuntament és un tema que a vegades hi ha diferents interpretacions.
En un primer moment es va pensar que aquesta compravenda podia meritar, en aquest cas,
l'impost de transmissió patrimonials, com va ser en el cas de la compra de la Teneu,
però finalment es va concloure que meritava l'IVA i així va preservar directament l'Ajuntament d'Esplugues.
Sí que existirà plusvàlua i, per tant, doncs es tirarà endavant aquest impost.
Molt breu.
Perdona, Regina, que és que se m'havia oblidat el que volia preguntar.
El que és l'IVA el paguem completament perquè entenc jo que escritorem
els tres pagaments aplaçats.
Es podria escriturar l'últim pagament?
No, era un dels acords que us demanaven, no?
Perfecte, gràcies.
Hi ha més dubtes?
Doncs anem a votacions.
Vots en contra.
Abstencions.
Cup amunt.
Vots a favor.
La resta de grups queda aprovat a aquest punt.
Mocions d'urgència, n'hi ha una que s'ha presentat avui mateix
referent a la sentència del 25%
que ha aplicat el Tribunal Superior d'Ajuntament de Catalunya
i de suport al model d'immersió lingüística.
Han presentat aquesta moció als grups d'Esquerra Republicana
i Movem-se en Just i si afegeix...
i l'Anna Vilanova també l'ha presentat,
i si afegeix Junts per Catalunya i Partit Socialista.
Entenc que aixegeix Sergi Seguir.
Sí, hem quedat que sí perquè després el regidor
llegeix no sé quants manifestos.
Llavors, hem quedat que així, bueno, ens ho partíem.
Jo no elegiré completa l'expulsió de motius,
he fet un petit resum, el que sí que els acords sí que ho faré.
De fet, l'alcalde ha dit les primeres coses que hauria dit.
Moltes gràcies a tots els que us afegiu.
De fet, gràcies als que heu fet confiança i facilitat
per aquest matí, en el moment que han entrat les mocions,
doncs la confiança en en Just i en mi per poder anar
intentant de dos fer-ne una, no?
I la que ha quedat és aquesta moció sobre la sentència del 25% del TSJ
de suport al model d'inversió lingüística i dedació
al manifest de SOMEscola.cat.
El Tribunal Suprem no admet el recurs de cassació de la Generalitat
en contra de la sentència del TSJ
que imposava l'utilització del castellà
com a llengua vehicular en el 25% del currículum educatiu.
Aquest fet suposa de facto la ruptura de la inversió lingüística
en català que s'aplica en l'educació obligatòria.
La immersió és un model que té un amplíssim consens social,
polític i pedagògic i ha demostrat ser un model d'èxit.
Ha estat una aposta pedagògica i no pas ideològica,
producte d'una voluntat política, del treball de molts
i moltes professionals de l'ensenyament,
del compromís de les famílies i dels ajuntaments.
Aquest model fa que el català sigui la llengua vehicular
i comuna d'aprenentatge dins els centres educatius
dels nostres països, una eina de cohesió social i cultural
per a l'educació.
Atacar la immersió és atacar la cohesió social
i la igualtat d'oportunitats.
És, a més, un model articulat en diferents lleis i disposicions,
com per exemple l'Estatut d'autonomia de Catalunya
en el seu article 6, la llei 1.998 de política lingüística,
la llei d'educació de Catalunya.
A més a més, l'esmentada sentència del TSJ
es basa en una llei ja derogada, la coneguda com a llei verd,
quan la llei que està en vigor precisament és l'OMLOE
que decideix el règim lingüístic als centres educatius.
I a Catalunya precisament l'administració educativa
és el Departament d'Educació de la Generalitat
a través de l'esmentada llei d'educació de Catalunya.
Per tant, comptem amb una llei amb un ampli suport polític social
i pedagògic, la llei d'educació de Catalunya,
com la legislació pròpia del país en matèria d'educació,
que garanteix un model educatiu amb bons resultats acadèmics.
L'alumnat assoleix els nivells adequats de coneixement
obligatori tal com acrediten els resultats de les proves
d'avaluació efectuades. Durant aquests mes de 30 anys,
el model d'inmersió lingüística ha contribuït de manera decisiva
a millorar l'ús social de la llengua catalana,
a garantir a promoure la igualtat d'oportunitats
en una societat cohesionada. Tot i els avenços que s'aproditen
l'extensió del coneixement de la llengua, el català continua avui en dia
sent una llengua minoritzada i sotmesa a un procés permanent
d'erosió i d'exclusió de determinats àmbits de la vida pública
i de les llengües, de les llengües socials,
de les plataformes digitals, de la judicatura, etc.
Per tots aquests motius, insisteixo que no he llegit
tota la part expositiva, i davant d'uns moments en què l'ús
de la llengua catalana centra molts debats per la seva pèrdua social
i comunicativa, entenent que ara és el moment de defensar
el model d'inmersió lingüística, proposem els següents acords.
Primer, denunciar que cap tribunal pot usurpar la capacitat
dels centres educatius de prendre les decisions pedagògiques
per assegurar la formació lingüística i comunicativa
de l'alumnat, i que qualsevol actuació feta al marge
d'aquestes consideracions educatives suposa una distorsió greu
en el procés d'aprenentatge de l'alumnat.
Segon, rebutjar tot atac que posi en perill la immersió lingüística
a Catalunya, un atac, un model fet des del desconociment absolut
de la realitat educativa del país, que imposa percentatges
d'hores lectives de llengües quan l'escola catalana fa temps
que parla d'innovació educativa i de competències transversals.
Tercer, defensar el model d'escola catalana i la necessitat
de continuar aplicant i avançant el nous social del català
mitjançant els projectes lingüístics de centre,
i reivindicar-lo com a eina clau per a l'acusació social,
la igualtat d'oportunitats i la qualitat educativa
a través del consens que hem construït els darrers 30 anys.
Quart, donar suport i reconèixer el paper de la comunitat educativa
i la tasca que es realitza als centres educatius
i a la professionalitat de tots els seus integrants,
mestres, professorat, PAS i equips directius
en la defensa d'aquest model exitós compromès amb l'ocasió
que garanteix la igualtat d'oportunitats i que asseure
el coneixement de totes dues llengües per part de l'alumnat.
Cinquè, rebutjar la voluntat d'alguns partits
de trencar el model d'escola catalana, que busca dividir
i segregar la nostra societat per motius de llengua
en contra de l'Estatut de Catalunya i de la Llei d'Educació.
Sisè, instar al Govern de la Generalitat que adopti
per garantir el model d'èxit de la immersió lingüística a l'escola.
Setè, donar suport a les accions que es duen a terme
des del Govern i des del Parlament per tal de preservar
els grans acords avalats per l'Estatut, la LOMLOE
i les lleis de política lingüística i d'educació de Catalunya.
Vuitè, comprometre's a actuar de manera activa
en suport del model educatiu català, que contribueix a construir
una societat més posicionada, democràtica i lliure
i que no separi infants i joves per la seva llengua d'origen.
SomEscola.cat per reformar el suport al model lingüístic
de l'escola catalana i el model de qüestió social que aquesta representa,
i en particular a dos punts.
Fer-nos nostre la crida al conjunt de la ciutat catalana
a mobilitzar-se per defensar el model educatiu i reforçar
el treball conjunt per consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo.
I contribuir a blindar institucionalment aquest consens existent
que cal reforçar amb el Pacte Nacional per la Llengua
i a demanar al Govern espanyol que respecti els grans acords
avalats per l'Estatut, la LOMLOE i les esmentades lleis
per instar el Govern de la Generalitat a garantir
els recursos econòmics i la plantilla necessària
per mantenir el model d'inmersió a tots els centres educatius públics
i un zè i últim, donar trasllat d'aquesta moció
a la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura,
el Departament d'Educació, el Ministeri d'Educació,
els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat
i Parlament de Catalunya, el Consorci per la Normalització Lingüística,
a les associacions federades de famílies d'alumnes de Catalunya,
a la Paes, a la Federació de Pares i Mares d'Alumnes,
a somescola.cat, a les entitats municipalistes
i he afegit que no ho teniu en el text
al Consell Municipal d'Educació, als centres educatius del municipi
i a la seva comunitat educativa. Gràcies.
Gràcies, Sergi Seguí. Abans m'he oblidat de votar a l'urgència,
la secretària m'ho recordava.
No me les facis tornar a veure.
Per tant, votem a l'urgència. Demano disculpes.
Bona tarda.
Abstencions, tampoc?
Abstenció?
De l'urgència?
Votes a favor, Quico.
S'ha llegit la moció i ara intervindrem.
Mans aixecades. Anna Vilanova.
Bé, jo seré molt breu, simplement que aquesta sentència
va més enllà que una qüestió de la llengua,
és una qüestió d'opressió i, per tant, contra l'opressió
s'ha de fer amb desobediència i fermesa
i l'únic que m'hi parlin de la llengua és la independència.
Quico Ferrer, volies intervenir?
Gràcies, Alcalde.
Jo volia expressar el meu vot, que és abstenció,
i explicaré el perquè m'abstenc.
M'abstenc perquè aquesta moció s'ha presentat d'urgència,
però la primera proposta que es presenta,
si no vaig malament, eren les 12 i mitja,
al mateix temps presenta Movem
i diuen que faran un refós,
que surt a les 3, l'estava dinant jo,
i surt el que és el refós,
i de 3 a 4, treballant,
hem tingut que vindre aquí a fer el que és el manifest,
i no he tingut temps i he llegit la moció,
evidentment que estic a favor de la llengua catalana,
però també és important dir que la llengua catalana
no és d'unes sigles ni d'un partit,
és de tots els catalans,
i per això he demanat jo, quan l'ha presentat el Sergi,
si la podíem treballar tranquil·lament,
perquè aquesta moció és un problema que tenim sobre la taula
i que durarà.
Es pot presentar avui, com es pot presentar al pròxim ple,
i treballar conjuntament tots els grups municipals
que estem aquí i els llocs no escrits,
i poder aportar.
No s'ha fet així perquè Esquerra Republicana
i els que us heu anat afegint
s'ha volgut marcar el que és un punt, no?
I jo crec que amb la llengua catalana
no és un tema que hem de fer partidisme,
és un tema que és de tothom i s'ha de treballar
perquè quan més forts estiguem, més la podrem defensar.
Gràcies, Quico Ferrer.
Elisia Badia, CUP Amunt.
Primer he dit que tot el suport als grups que han volgut presentar
aquesta moció, encara que sigui d'urgència,
perquè era una cosa totalment necessària
i crec que si hi ha un consens social envers el que seria el català
tampoc cal pensar-s'ho massa.
Dintre d'això, al final el que està passant és un reflex
de com l'independentisme
i l'estat espanyol, en comptes d'intentar respondre
de forma democràtica o intentar respondre
a una majoria social que vola independència o autodeterminació,
el que busca és assimilar-nos com a nació.
No és una cosa nova, les diferents formes que ha anat parent
l'estat espanyol al llarg dels anys han buscat el mateix.
Només fa faltar veure quin és el percentatge de catalanoparlants
que hi havia abans del franquisme, que ja estem parlant
d'un 80% o un 90% que tenia com el català primera llengua
del 78, estem en decadència en aquest sentit.
Llavors, la reflexió és aquesta, l'estat espanyol
ens vol sotmès-ho, l'estat espanyol és irreformable
en aquest sentit. Llavors, jo emplaço a les forces
independentistes, primer, també a donar suport
a aquests docents que vulguin desobeir aquesta llei,
perquè jo crec que és una cosa que s'ha de demanar,
i per altra banda, també, doncs, veure que l'estat espanyol
l'únic que busca és la nostra aniquilació i que, per tant,
unim-nos, creem una estratègia, organitzem-nos i confrontem-lo.
I aquí sí que hem d'estar units.
Gràcies, Lleja Badia. Estem demanant hora major, eh?
Just for Salva. Movem-nos.
Evidentment, presentem la moció, votarem a favor.
Crec que en aquesta societat, durant 30 anys,
hem tingut un gran concés pel que fa a la immersió lingüística
com una eina d'acusació social. L'hem de seguir defensant.
Tot això comença amb AIC Espanyolitzar a los niños catalanes,
d'Albert, comença aquí i, a partir d'allà, amb un govern del PP,
que castiga aquest ús del català,
però també és veritat que les coses canvien.
Jo no comparteixo les paraules de l'Aleix ni molt menys.
De fet, jo crec que la pèrdua de l'ús del català,
les lleis o l'estat espanyol que pugui fer l'estat espanyol,
no té res a parlar amb els processos de globalització
que són els que realment ataquen a la minorització de les llengües.
Aquests processos de globalització que fa que l'ús de la llengua castellana
es dervingui en tots els mitjans de comunicació,
en el consum, en l'oci,
l'aprepundaran, perquè les empreses que generen contingut
els és molt més fàcil, segurament, publicar en poques llengües.
Ja no parlo d'influències, altres coses que ja sabem...
Vull dir, que jo crec que culparut tot l'estat espanyol
no em sembla de rebut. Jo crec que aquí hi ha moltes més altres coses.
S'hauria de fer una legis molt més acurat del que passa,
perquè crec que el que sí que passa és que és preocupant
que els nivells de català a les escoles estan envasats moltíssim,
tant per l'alumnat, que es comunica entre ells
molt poc freqüentment en català, a la secundària encara menys,
i com al professorat, que cada cop utilitza menys el català
per donar classe, que també és un element que s'ha de posar a relleu
i que també hauríem de fer esforços perquè el català continuï sent
la llengua vehicular a l'escola i en els espais d'oci, de cultura,
reforçant les polítiques que puguin ajudar
que la llengua catalana es mantingui viva durant aquest segle XXI
i esperem que hi hagi més segles més.
Molt bé, Laia Clotats, Junts per Catalunya.
Moltes gràcies.
Nosaltres, el nostre grup municipal també és un dels proposants
de la moció, evidentment estem a favor,
i volem denunciar, la intervenció la vull fer servir
per denunciar l'ús polític que es fa de la llengua catalana
i del model d'immersió lingüística.
El model d'immersió lingüística és un model d'èxit
que ha fet i fa cohesió social a Catalunya
i això és molt important.
La cohesió social a través de l'aprenentatge
i l'ensenyament de la llengua catalana
és molt important, molt important.
Aleshores, que s'estigui contínuament atacant
aquest model d'immersió lingüística és preocupant
i sobretot tenint en compte que es fa des d'espais
o ambients o des d'idees
o ideologies que no respecten
el que és la llibertat de les persones.
O sigui, si nosaltres realment respectem la llibertat
de les persones hem de respectar també
que hi hagi cultures diferenciades dintre de l'estat espanyol
i que hi hagi maneres de parlar o llengües
o cultures diferents.
I si això es respecta, aleshores el model d'immersió lingüística catalana
es respectaria i no s'atacaria de la manera que s'està atacant.
Nosaltres ho denunciem, ho lamentem
i reivindiquem que el model d'immersió lingüística
de la llengua catalana és un model d'èxit
i qualsevol família que ens estigui escoltant ara
i que tingui nens i nenes a l'escola sap perfectament,
perquè és el que em passa a mi i els hi passa a moltes famílies
que jo parlo amb ells i elles, saben perfectament
que els nens i nenes a la classe parlen en català,
aprenen el català, fan les assignatures en català,
però quan surten al pati parlen en castellà.
Quan s'acaba l'escola i estan al carrer
o consumeixen cultura o oci, sobretot a través d'internet,
perquè ara és molt a través d'internet,
és tot en castellà. Per tant, aquestes corrents,
aquests grups que denuncien la immersió lingüística
perquè diuen que aleshores els nens i nenes
no aprenen el castellà, s'estan equivocant
i desconeixen totalment el que és la realitat de Catalunya.
Una realitat de Catalunya que també es reprodueix
a altres llocs del món, perquè el català no és
l'única llengua minoritària que hi ha al món,
hi ha molts altres països que hi ha llengües minoritàries
i que competeixen contra l'anglès i els hi passa el mateix.
Aleshores, l'única diferència que tenim amb aquests altres països
és que nosaltres no som un país, no som un país independent.
És el mateix problema. Aleshores, fer aquests atacs sistemàtics
és no reconèixer la singularitat de Catalunya,
la singularitat pròpia de Catalunya i no reconèixer
al final el que ja va passar amb la retallada de l'Estatut,
que Catalunya és una nació. Gràcies.
Gràcies, Laia Flotants. Gina Pó, Partit Socialista.
Doncs sí, em sap greu perquè confoneu el català
amb la independència. Jo crec que podem tenir
un estat plurinacional i prolingüístic,
que és el que tenim actualment, on hi ha el castellà,
el català, el gallec, la osquera. Per tant,
és cert que hi ha un tribunal que ha fet una resolució.
És cert que podem no compartir aquesta resolució,
però l'hem de respectar perquè és un tribunal
i és així com tenim dividit el poder judicial
del poder polític i el mateix govern espanyol
que ha modificat la llei per tal que siguin els centres
els que tinguin aquesta veu pròpia i que decideixin
en funció de cada centre com han d'equilibrar
aquests coneixements de les llengües perquè tot alumne
sàpiga d'igual manera català i castellà.
És cert que el català està en inferioritat de condicions,
en el català l'hem de protegir molt més perquè la globalització
no l'ajuda gens. Tenim la nostra gent jove
que quan va a les xarxes prefereix parlar en castellà
o en anglès perquè pensen que al seu missatge arribarà més lluny
i això és una lluita que tenim molt i molt complicada,
però bé, hem de seguir-hi lluitant i hem de lluitar-hi
de manera unida o unitària i actualment el marc
que tenim és aquest estat plurinacional i plurilingüístic
que algú li pot no agradar però és el que tenim i és democràtic
a dia d'avui. El govern per tant ha dit que no obligarà
el govern català desenvoluparà aquelles accions que consideri
oportunes però el mateix Departament d'Educació
és conscient que tenim un problema a les aules, tenim un gran
volum de professorat que canvia de llengua molt fàcilment
i al català li falten hores.
En canvi el que diu aquesta resolució és que hem d'incrementar
aquesta presència del castellà que de facto ja hi és
amb una quantitat molt més superior a la que es fixa.
Per tant el govern de Catalunya té uns deures dins de l'escola
perquè ha d'aconseguir que aquest professorat pugui
incrementar aquestes hores de català i lluiti perquè el català
tingui una presència molt més massiva
i després el seu propi ús social quan sortim de les aules
que tenim reptes que hem de compartir i no cal que ens enfadem
tots plegats aquí a veure qui és més independent
o qui lluita millor pel català, sinó que busquem
el màxim consens possible per avançar.
Perquè a la gent jove el que li diguem aquí li és igual,
el que busca és eines pràctiques i comunicar-se de manera
la més valós possible i han pensat que el català no és l'eina
per comunicar-se amb la xarxa social i aquí tenim un repte
que hem de saber trobar les eines perquè no perdem el català,
que sigui una llengua que es parli d'aquí molts anys i amb el màxim
consens possible que tinguem.
Veig mans aixecades, per tant,
faríem una segona ronda d'intervencions.
Quico, Aleja Badia, Cupamunt.
Primer de tot, si es parla d'estat proinacional,
el primer que s'ha de fer és reconèixer el dret d'autodeterminació
d'aquestes nacions. Si no, no es pot parlar d'estat proinacional.
Llavors en aquest sentit l'estat espanyol no ho fa.
Després, quan parlem d'independència parlem com a eina,
perquè precisament hi ha molts països amb molta menys població
que parla una llengua, com seria el cas del català,
que no tenen aquest mateix problema perquè precisament un estat
té les eines per poder regular aquestes situacions,
com pot ser l'eticatatge, l'ús de la llengua a l'administració,
l'ús de la llengua als cinemes o diferents aspectes de la nostra vida
que al cap i a la fi, quan ens n'hem desenvolupat en la societat,
influeixen en que parlem una llengua o una altra.
A vegades em dona la sensació, com una mena de nacionalisme banal,
que l'Espanyol es parla per naturalesa, per del castellà,
doncs pobret, l'hem de cuidar. No, bàsicament hi ha un estat,
repeteixo, com he dit abans, que ha armat la llengua catalana
durant anys, i sí, podem parlar de pressió de globalització,
pot ser més complex, et dono la raó,
et dono la raó, m'ho he demanat aquest sentit,
però el tema de l'Estat és una cosa fonamental.
M'ho he avisat just, justosàu-me.
D'acord, però llavors que l'administració catalana,
que també té competència en matèria lingüística, faci apostes,
perquè poso un exemple, TV3, que tenia un canal que es deia 3XL,
jo el vaig viure perquè era l'agent en aquell moment,
que era un canal que oferia moltíssim contingut
per a gent jove en català i moltíssima gent jove en aquella època
la consumien, se'l van carregar, i se'l va carregar
el Govern de la Generalitat amb les retallades.
L'incompliment de la llei del cinema del Parlament de Catalunya
és competència del Parlament. Jo estic d'acord
que segurament hem tingut uns governs del PP
que han anat a dilapidar Catalunya i el català,
en aquest sentit, com pot ser la llei Bet,
però que també s'ha rectificat amb un alumne l'OE
que es va aprovar encara no fa un any.
Per tant, jo crec que aquí cal fer una anàlisi curada,
no és només independència català o castellà
i estat repressor, jo crec que m'agradaria pensar
que al final la llengua no va veïncolar la política,
en aquest sentit, el nacionalisme,
i que hi ha moltes més interaccions que cal analitzar
i tots tenim part de culpa, en el sentit que la Generalitat
té eines per fer política per l'ús del català
que algunes les fa servir i d'altres no,
l'Estat també, i algunes les fa servir i d'altres no,
i nosaltres, com a pròpia societat, que també tenim les nostres.
Estem a tancar-hi el ponent?
No, només un parell de coses.
Una, perquè la gent que ens estigui veient
i el públic sàpiguen
per què és l'urgència d'aquesta moció.
El dimarts al tard de vespre el Tribunal Suprem
anuncia que no admet el recurs de cassació de la Generalitat
i per tant a partir d'aquí es comença a desenvolupar
tot un seguit de necessitats.
Jo no sé la resta de partits, però que el nostre partit
que hagi fet una moció en 24 hores és un rècord.
Així de claus ho dic, perquè normalment tardem molt més
i hem de poder crear argumentaris i hem de crear emocions, etc.
Per tant, haver-ho fet en 24 hores, nosaltres de seguida que l'hem rebuda,
evidentment, jo he parlat amb les dues regidores,
ara si la presentàvem o no la presentàvem, hem convingut que sí,
i en el moment que l'hem registrada, el Josep,
ostres, jo estava a punt de registrar-ne una altra.
Escolta, fem un sol text, no passa res.
Lo bo és que tots tenim un mínim denominador comú,
que crec que aquí també ha quedat clar quan tots els grups us heu pogut expressar,
i que al final també això es tradueix en el Parlament.
Si recordeu, no fa gaires setmanes, amb el 85% dels vots del Parlament
es va aprovar a iniciar els tràmits per un pacte nacional per la llengua.
Per tant, on hi era el PSC, on hi havia Junts,
on hi ha la CUP, on hi ha Esquerra Republicana,
on hi ha els comuns, per tant, això reflecteix una mica també
el resultat d'aquesta votació, i només dir-li al regidor no escrit
parles de partidisme i de sigles.
Mira, qui vota en a favor, Esquerra, movem, CUP,
la regidora no escrita, el PSC i Junts per Catalunya.
Això del partidisme, noi, no sé on ho veus tu.
Gràcies, Sergi Seguí.
Votacions, vots en contra, no n'hi ha cap,
abstencions,
i vots a favor de la resta de grups.
Permeteu-me que faci una petita reflexió
només a l'Egevadia.
Crec que s'ha de diferenciar el que és l'Estat
del que és el govern,
l'Estat espanyol del que és el govern espanyol,
perquè aquest cas que estem aquí discutint
és una sentència judicial,
i podem estar a favor en compte, però és d'un òrgan judicial.
De fet, si no vaig errat, el que he llegit és que el govern espanyol
ja ha dit que no obligarà les comunitats autònomes,
en aquest cas el Govern de la Generalitat de Catalunya,
a aplicar aquesta sentència.
També t'ho dic perquè abans has dit
que el govern del nostre partit ha empresonat gent,
i el que he vist és que ha indultat gent
fent protestat de la seva eina que té, que és l'indult.
El govern espanyol no empresona ningú.
És que em sembla que és de...
Ni l'actual ni l'anterior.
Els governs no empresonen la gent.
No les empresonen.
És d'ABC
de com funciona el sistema polític espanyol,
però jo diria que,
de tots els sistemes democràtics, és així.
El govern espanyol, ni l'anterior ni l'actual,
ha empresonat ningú. És més, l'actual,
el que sí que ha fet és indultar gent,
representants polítics que estaven a la presó.
Per tant, convé diferenciar les coses.
Anem a l'acció de control de l'acció de govern,
a l'acció de decrets, no sé si hi ha algun dubte respecte a algun,
acords adoptats per la Junta de Govern Local,
algun dubte tampoc,
informació econòmica financera periòdica,
la regidora d'Evident, Quima Jiménez, vol...
No, ara...
Doncs bé, com sabeu, aquests punts els fem tots junts,
perquè tot és el control financer,
i bé, les conclusions d'aquest tercer trimestre,
que és el que presentem,
com veuríeu en els expedients,
incumpliríem l'estabilitat pressupostària,
incumpliríem la regla de la despesa,
però, en tàuria, el remenem de desobediència seria positiu,
que és la capacitat que tenim de fer front
a les nostres necessitats. Per tant, de què és degut
com de l'incumpliment de l'arregla de despesa?
Aquest any és molt senzill d'entendre, és que hem inclòs
molt romanent, com sabeu, molts plens hem anat aprovant
els diferents romanents, i això que suposa que, clar,
entre incrementem la despesa, perquè el romanent ens permet
fer diferents coses, però clar, aquest romanent no té ingressos,
d'això que aquí hi ha que l'incumpliment...
Ai! L'incumpliment dels dos temes,
de l'estabilitat i de l'arregla de despesa.
En quant al deute que tenim amb l'Ajuntament és d'un 38,35,
com sabeu, el màxim que es pot endeutar l'administració pública,
en aquest cas, els ajuntaments, és d'un 110%,
per tant, anem bé. En quant al promís mig de pagament,
que era una de les coses que, si us recordeu,
en el segon trimestre ens preocupàvem, perquè estàvem
a cent i escaig de dies, vam, l'antic interventor,
va fer un recordatori de com s'havien d'agilitzar
els tràmits per signar les factures,
que és un tema a nivell tècnic, i hem baixat a 49,2 dies.
Això és important i, a més, és bo perquè, com sabeu,
el tercer trimestre inclou el mes d'agost,
que el mes d'agost és inactiu, és a dir, no hi ha gaires pagaments
ni es fa gaire gestió, per tant, creiem que tancarem l'any
per sota, o igual, els 30 dies, que és el que ens exigeix la llei.
No tenim cap interès de demora i ja està.
Gràcies, Quim Quiménez. Hi ha algun dubte?
No? Doncs passem a la informació d'alcaldia.
Tenim la lectura d'un manifest,
però com que falta un dels regidors, esperarem...
Dos, tres...
No, bueno, però primer vull dir un manifest del 25...
Ah, vols dir que falten regidors?
Em pensava que volia dir que hi ha en tres.
Gràcies, Quim.
Doncs llegirem en primer lloc el manifest 25 de novembre de 2021
per l'eliminació de la violència vers les dones.
Començaria Anna Vilanova.
Manifest 25 de novembre de 2021,
dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones.
Avui, 25 de novembre de 2021,
conmemorem el dia internacional per l'eliminació de la violència
vers les dones i veurem que totes les accions i actes
que generen al voltant d'aquesta data s'estiguin a tots els dies de l'any.
La lluita per una vida lliure de violència
és cada dia.
En un món cada...
En un món cada cop més accelerat i canviant,
hi ha unes estructures que es resisteixen,
com són les causes que generen cada...
que generen tots els tipus,
formes i àmbits de les violències masclistes.
Hi ha formes que evolucionen i altres que sorgeixen
i es reconeixen així com així
ha suceït amb la reforma 17 barra 2020
del 22 de desembre que modifica i amplia la llei
5 barra 2008 del 24 d'abril
de dret de les dones a l'erradicació de la violència masclista.
Aquesta reforma introdueix noves formes de violència
i nous àmbits com són la violència obstètrica
i la vulneració dels drets sexuals i reproductius,
que es defineix com aquella que s'exerceix
amb l'objectiu d'impedir o dificultar l'accés
a una informació veràs necessària
per a la presa de decisions autònomes i informades.
Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental,
incluent-hi la salut sexual i reproductiva,
i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions
sobre llurs pràctiques i preferències sexuals
i sobre llurs reproducció i les condicions en què es dura el terme.
La violència de segona ordre que consisteix
en la violència física o psicològica,
les represàlies, les humilacions, la persecució,
exercides contra les persones que donen suport
a les víctimes de la violència masclista,
inclou els actes que impedeixen la prevenció,
la detecció, la tensió i la recuperació de les dones
en la situació de violència masclista.
La violència vicària que inclou
qualsevol tipus de violència exercida contra les filles i els fills
amb la finalitat de provocar danys psicològics a la mare,
de manera que, més de la violència directa
que estan rebent aquests fills i filles
en el context de la violència masclista,
hi ha la finalitat de fer mal a la mare,
sent un atemptat contra la maternitat i la infància.
La violència digital, que està conformada
per tots els actes de violència masclista
i misogínia en línia, comesos, instigats,
amplificats o agraujats, en part o totalment,
amb l'ús de tecnologies de la informació i de la comunicació,
plataformes de xarxes socials, webs o fòrums,
correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània
i altres mitjans semblants que afectin la dignitat
i els drets de les dones. Aquests actes
de violència psicològica i fins i tot físic
reforcen estereotips masclistes,
danyen la dignitat i la reputació,
atempten contra la privacitat i la llibertat d'obrar de la dona,
li causen pèrdues econòmiques i obstaculitzen
la seva participació política i la seva llibertat d'expressió.
I aquesta violència masclista digital
és al mateix temps un tipus i també un nou àmbit,
és urgent treballar-hi perquè en totes les seves
formes gaudeix de gran impunitat. Segons
diferents estudis com el realitzat per la revista
Picre Bagazin de 2018 i el de
Organització d'Amnistia Internacional de 2017,
el 76% dels dones
han canviat les seves conductes per por a patir
ciberassetjament. El 26%
decideix ignorar aquesta situació
molt prou ràpidament perquè el sistema no està donant
les respostes efectives que garanteixen la protecció
i seguretat que necessiten les dones que pateixen
aquestes violències sexuals.
No podem oblidar que les xarxes socials
també són un instrument de suport mutu
i sororitat. Es devenen una forma
de denúncia i visibilització de formes de violència
masclista. Cal potenciar les xarxes socials
en perspectiva feminista perquè es devinguin també
instruments de conscienciació i supervivència
dins el patriarcat. També reconeix la violència
en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública de les dones,
la violència masclista que es produeix en espais
de la vida pública i política com les institucions
polítiques i les administracions públiques,
els partits polítics, els mitjans de comunicació
o les xarxes socials.
Disposem ara d'un instrument legal més per treballar
contra la violència en l'àmbit institucional
que són aquelles leccions i omissions de les autoritats,
el personal públic i els agents de qualsevol organisme
o institució pública que tinguin per finalitat
retardar, obstaculitzar
o impedir l'accés a les polítiques públiques
i a l'exercici dels drets que reconeix aquesta llei
per assegurar una vida lliure de violència masclista
d'acord amb els suposits inclosos en la legislació sectorial aplicable.
Per últim, destacar l'impacte i la indignació
que ens generen les violències sexuals,
que ens accessen intensament. Des d'aquí avui,
25 de novembre, volem reiterar tot el suport
dels agents i el seu entorn. No podem continuar
consentint que les dones visquem amb por,
amb la nostra llibertat coartada per la menaça d'unes agressions sexuals
que ja haurien d'estar estarrades d'una societat democràtica i lliure.
Les violències sexuals atempten el principi de llibertat individual.
En aquest sentit, la llei 17-2020
recull per primer cop la definició de consentiment sexual,
definint-lo com la voluntat expressa,
enmarcant la llibertat sexual i la dignitat personal,
que dona pas a l'exercici de pràctiques sexuals i la bala.
La prestació d'aquest consentiment
s'ha de fer des de la llibertat,
ha de romandre durant tota la pràctica sexual.
No hi ha consentiment si l'agressor crea unes condicions
o s'aprofita d'un context que directament o indirectament
imposin una pràctica sexual
sense comptar amb la voluntat de la dona.
Tot i avançant la identificació i visibilització
de totes les violències masclistes
queda un llarg camí en la consenciació social de les mateixes,
perquè dins el ventall de reaccions la negació i l'actitud defensiva
continua sent la més habitual per part dels homes.
Però avui volem enfatitzar totes aquelles accions individuals
i comunitàries que són fonamentals
amb l'erradicació de les violències masclistes,
aquelles que constitueixen font de suport i resiliència per les supervivents,
aquelles que demostren compromís i implicació,
aquelles que demostren coratge i ètica,
que acompanyen des de l'autodeterminació i fan sentir a les supervivents
que no estan soles abans, durant i després
de qualsevol agressió masclista.
Per tant, cal articular i coordinar les actuacions necessàries
contra tots aquests tipus de violències masclistes,
ja existents, però ara identificades i emparades
per la Llei 17-2020
i dotar-nos d'instruments efectius per combatre-les,
com ara el nou protocol marc d'abordatge
de les violències masclistes a Catalunya,
que articularà els circuits des de la comissió més local
fins a la comissió nacional.
Davant de totes aquestes violències masclistes
tenim un gran repte.
Actuar de forma estructural, preventiva
i comptar amb tota la població i tots els territoris.
Que les dones gaudeixin de vides lliures i dignes
en qualsevol dels espais i àmbits
ha de ser llei de qualsevol societat democràtica
i les institucions que la componen.
En les mans de totes les persones que formem aquesta societat
estarà la dignitat d'extingir el patriarcat
i la seva ideologia masclista.
No podem oblidar que cal activar i connectar
el sentiment de responsabilitat en els homes
perquè de forma individual i col·lectiva
es trobin i s'allunyin de les conductes i actituds masclistes
pròpies dels seus iguals.
Cal desobeir els mandats de la masculinitat
més tradicional i dominant que es retroalimenta molt sovint
a les xarxes i espais digitals
i en tots els àmbits de la societat.
Necessitem generar nous referents per construir
milers de masculinitats responsables, lliures,
igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores.
Només així, teixint aliances i complicitats,
podem construir un teixit comunitari
i una xarxa de recursos que sigui font de salut
i qualitat de vida per a totes les dones i col·lectius
oprimits d'aquesta societat.
Necessitem estendre la cultura dels efectes i les cures.
Necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos
en tots els àmbits de les nostres vides.
Com diu Bell Hooks,
considerar l'amor com una acció més que un sentiment
per acceptar la responsabilitat d'estimar.
Estimar es realitza des de la llibertat, la igualtat
i el respecte, per una vida lliure de violències masclistes.
Des de l'Ajuntament de Sant Just Desvern,
volem visibilitzar que les dones lesbianes, bisexuals i trans
també pateixen aquestes violències de gènere
i molt sovint d'una forma més contundent i agressiva.
I el nostre compromís passa perquè la lluita contra la violència masclista
tingui en compte la mirada interseccional
per tal de no deixar enrere cap dona,
sigui quina sigui la seva orientació sexual, identitat i o expressió de gènere,
raça, religió o moment vital.
Moltes gràcies a totes i a totes
per la lectura d'aquest manifest.
De continuació llegirem la declaració institucional del 20 de novembre,
Dia Mundial de la Infància 2021.
Gràcies per acompanyar aquesta moció.
És una declaració.
Gràcies, Alcalde.
Des de l'Ajuntament de Sant Just Desvern ens unim a UNICEF
a la celebració del Dia Mundial de la Infància,
un dia per recordar que encara tenim reptes pendents
de solir els nostres pobles i ciutats perquè els drets de la infància
siguin una realitat en un estat que ha ratificat la convenció
sobre els drets dels infants ja fa més de 30 anys.
Aquests desafiaments com la progressa, les desigualtats,
la crisi climàtica i les conseqüències de la Covid-19.
Aquests desafiaments comprometen el seu nivell de benestar avui,
però també les oportunitats de desenvolupament i supervivència de demà.
Evoquem per una visió que allò local i global
vagin de la mà en la recerca de solucions,
a una aliança per a solir els objectius de desenvolupament sostenible,
tal com proposa l'agenda 2030, a que ens hem compromès com a país.
A nivell local, amb la visió posada en el que succeeix al nostre municipi,
al nostre entorn més proper, amb mesures per seguir
avançant el complement dels drets d'una part significativa
de la nostra ciutadania, els nens, nenes i adolescents.
Allò global, apropant-nos i comprometent-nos
amb els drets de la infància i de l'adolescència arreu.
Els infants i adolescents, massa sovint invisibles
per a l'opinió pública, estan passant situacions molt greus,
guerres, sequeres, violència, que han augmentat des de l'inici de la pandèmia.
Per això ens comprometem a impulsar mesures encaminades a
posar al centre de la nostra acció política els drets de nenes,
nens i adolescents. I ho volem fer amb estratègies
a llarg termini i recursos per aconseguir resultats tangibles,
tenint en compte la infància i l'adolescència en totes les
decisions preses per a aquesta administració, tant en la resposta
a les crisis com a la recuperació, en el marc dels principis rectors
de la convenció sobre els drets dels infants.
Volem involucrar totes les àrees del govern local en la promoció
dels drets de la infància i establir objectius i definir accions
per a l'administració. Invertir en salut mental.
La Covid-19 ha contribuït al preocupant augment del malestar
i els trastorns de la salut mental entre nens, nenes i adolescents.
Per això destinarem els recursos al nostre bas per proporcionar
més atenció a aquests problemes, especialment per a aquells
en situació més vulnerable.
Tercer punt, garantir-los segur responsable i crític de la tecnologia.
Després de la pandèmia i amb l'arribada de l'educació a distància,
s'ha apreciat un augment exponencial de les competències
de tots els nens i adolescents.
Tenir més eines digitals i més accés a les xarxes socials
els ofereix més oportunitats, però també suposa estar més
exposats a alguns dels riscos en línia.
Per això des del nostre municipi ens comprometem a contribuir
que tots els nens i nenes tinguin accés equitatiu als recursos
tecnològics a millorar les seves competències digitals,
a promoure el desenvolupament en un entorn protector
en l'àmbit digital i a la sensibilització i educació
per promoure l'ús segur i responsable de les tecnologies
per a la relació, la informació i la comunicació.
El quart és avançar en una escolta real, activa i permanent
de nens, nenes i adolescents. Si hagués estat donant avanços
en la participació de la infància i l'adolescència a l'àmbit local
calen fortir els mecanismes d'escolta real, activa i permanent
perquè és fonamental perquè els nens i nenes sentin que
efectivament són ciutadans i ciutadanes actius i actives,
que poden contribuir amb la seva visió i proposta i se'ls tenen compte.
I fins que aquesta participació sigui transparent,
protagònica, representativa, amigable, amb retiment de comptes,
sensible a possibles riscos ha de ser par intrínseca de la corporació municipal.
I si en què puc abordar la crisi climàtica.
El canvi climàtic és un dels desafiaments més grans
als quals s'enfronta la humanitat i els nens i nenes són els que
pateixen més les seves conseqüències i les hauran de patir més
en el futur de seguir amb la insuficient acció política.
Tot i això, sovint no se senten escoltats ni se'ls permet
des de la nostra responsabilitat local ens comprometem
a col·laborar amb les peticions principals d'UNICEF en aquest sentit.
La reducció de les emissions de CO2, l'augment de l'inversió
en les mesures per resoldre l'impacte del canvi climàtic,
el revertiment de les nostres ciutats,
l'impuls d'una mobilitat activa i sostenible,
la promoció de l'educació ambiental, la inclusió dels nens i nenes
i adolescents, la presa de decisions sobre el desafiament ambiental
als nostres municipis i garantir una recuperació oberta de la Covid-19.
El camí que ens marca a l'agenda XXI, amb la infància al centre,
de la resposta a tots aquests reptes.
Celebrem, en el manifest diu avui, 20 de novembre del 2021,
el Dia Mundial de la Infància, amb aquests compromisos
que ens obliguen a totes i tots pel futur del nostre municipi.
Gràcies.
Moltes gràcies, Just For Salva.
A continuació llegirem la declaració del Dia Internacional
de la Ciutat Educadora del 2021, que també llegirà el regidor
com a regidor d'Educació.
Són dos dies que venen molt seguits en el calendari,
20 de novembre i 30 de novembre, i per això portem
aquestes dues declaracions.
La creació de Ciutat Educadora, diu en el decurs de les darreres
dècades, les desigualtats han augmentat en molts espais
europeus del món globalitzat. El creixement econòmic i el
desenvolupament social s'han distribuït de manera desigual
i han generat processos creixents de fragmentació i segmentació
de les condicions, la territorial, la social, l'econòmica,
la política, la cultural, la relacional, la digital,
la generacional i la de gènere.
I s'expressa de formes diverses en les diferents ciutats i municipis
del món. La pandèmia de la Covid no ha fet sinó que accentuar
les desigualtats preexistents i afegir noves barreres i obstacles
a l'equitat. Tot això seria un accés desigual per part de la
població al gaudi dels vents urbans i de l'espai públic
i a l'adquisidor del coneixement i de les competències necessàries
laborals. Davant del dret que presenten aquestes noves
i velles formes d'exclusió social, l'educació s'ha reisès
en un dels pilars fonamentals per al desenvolupament d'estratesies
que afavoreixin la inclusió i evitin la segregació.
L'educació es perfila com un procés en capacitat per promoure
canvis culturals que contribueixin a desconstruir
estereotips que provoquen el rebuig i l'estigmatització
de determinats col·lectius i persones i que combaten
críticament les desigualtats i les relacions de dominació que les produeixen.
Convençudes del potencial transformació de l'educació,
les ciutats educadores posem en marxa polítiques proactives
i preventives per afavorir la inclusió i l'equitat
i fem propostes concretes per incidir en les causes de l'exclusió.
A la vegada, per la nostra posició estratègica de proximitat
i pel coneixement que tenim de les sanitats de la comunitat,
som actors clau a l'hora d'identificar i revisar
críticament aquells espais i contextos que s'aniran desigualtat i abandon.
En el marc de la pandèmia, les ciutats educadores hem actuat
amb flexibilitat, creativitat i assertivitat per respondre
a les necessitats socials i educatives que han anat emergint,
posant especial atenció a la població i situació de més vulnerabilitat.
Per tot això, l'hem escollit en la celebració del Dia Internacional
de la Ciutat Educadora d'enguany i la ciutat educadora no deixa ningú enrere.
I adquirim els compromisos següents.
Les ciutats educadores ens comprometem a treballar per articular
respostes multidimensionals i innovadores que permetin desenvolupar
les competències personals i socials del conjunt de la ciutadania
amb més risc d'exclusió.
Això ho fem mobilitzant tots els departaments municipals i recursos,
creant aliances amb la societat civil,
impulsant els procediments participatius i de deliberació
i oferint oportunitats formatives al llarg de la vida,
amb especial atenció als col·lectius amb més risc d'exclusió.
Les ciutats educadores també apostem per la millora de la qualitat
del sistema educatiu, per la lluita contra l'abandonament escolar,
per la coeducació i per l'èxit educatiu del conjunt de la ciutadania,
una escola que contínuament ha de reinventar-se
per poder donar resposta als nous reptes.
De la mateixa manera, incorporarem les cures com una estratègia
fonamental per garantir que totes les persones compten amb el suport
necessari per a desenvolupar-se en plenitud i dignitat al llarg
de les diferents etapes de la vida.
Amb això, les ciutats educadores esperem a crear un municipi lliure
de segregacions i barreres físiques i mentals i accessible,
interconnectat per a tota la ciutadania i a crear espais de convivència
per a tota la ciutat.
Senyors d'Esverm, ens sumem a la celebració del Dia Internacional
de la Ciutat Educadora i ens comprometem decididament
a no deixar ningú enrere.
Gràcies.
Moltes gràcies, Justo Salva.
A continuació, us esmentaré algunes informacions d'alcaldia.
En primer lloc, com fem cada ple, aquest 2021,
38 dones han mort víctimes de la violència masculista.
Aquesta és la que recueien les estadístiques oficials de l'estat espanyol
i que assenyeixen a les dones assassinades
per les seves parelles o exparelles i les seves criatures.
És una xifra, doncs, que només representa la punta de l'Isabert,
ja que hi ha molts més casos de dones assassinades
pel fet de ser dones dins o fora de la parella,
per homes coneguts o desconeguts.
Segons la font Feminicidio.net,
aquesta xifra celeba fins a la setantena
de feminicidis durant aquest any.
En el que portem d'any, doncs,
són setanta les dones que han estat assassinades
a l'estat espanyol des de l'1 de gener.
16 d'aquests assassinats s'han produït a Catalunya.
Totes elles són dones víctimes de la violència masculista.
Informar-vos també de les dades de la pandèmia de Sant Just,
després d'uns plens d'una certa tranquil·litat.
Aquest tema ha tornat a ressurgir, aquest problema.
Informar que hi ha hagut un total de vuit positius
en aquest derrimer a les escoles de Sant Just.
S'han fet quarantenes puntuals al centre pilot,
a les escoles Canigó, Montseny, Montserrat i a l'institut.
Per sort, de moment, no hi ha hagut positius
en cap dels clubs esportius o entitats del municipi.
La campanya de vacunació de Sant Just d'Esbern,
a l'atenció primària, s'està vacunant a la tercera dosi
els majors de 70 anys, reforç dels vacunats amb Janssen
i la resta segons indicacions del Departament de Salut.
La vacunació a Sant Just amb pauta completa
és del 86% pels majors de 12 anys,
87,1%, majors de 16 anys
i el del població total un 74,6%.
Tenim xifres molt elevades.
La velocitat de reproducció ha passat de 1,64
a 0,88 en les darreres dues setmanes,
però el risc de rebrot de 214 a 230 s'ha elevat.
Informar també que avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
ha avalat el certificat COVID als bars i restaurants,
als gimnassos i a les residències.
La mesura s'aplicarà a partir d'aquesta mitjanit
i durant dues setmanes.
Altres temes d'interès són, en primer lloc,
presentar la mort d'Isaura Martínez Silva,
que va ser la primera dona regidora
a l'Ajuntament de Sant Just d'Esbern,
entre els anys 1979 i 1987.
El nostre condol a la seva família i amistats,
una persona molt estimada a Sant Just,
i vull extendre també el condol
al que era la seva família política de Convergència i Unió,
Junts per Catalunya.
Informar també d'una bona notícia,
i és que l'Agència Catalana de Residus
ens ha atorgat a l'Ajuntament de Sant Just
una subvenció de 580.000 euros
per a construir la nova deixeria.
Una altra bona notícia és
que s'ha aprovat al Congrés dels Diputats
en el pressupost general de l'Estat,
una esmena presentada pel PdCat
per vianants sobre la V23,
que unirà Sant Just d'Esbern amb Sant Joan d'Espí.
Vull aprofitar també per agrair el grup del PdCat
i la seva portaveu la feina feta
per poder fer possible aquesta esmena,
que de ben segur que millorarà la mobilitat
entre els dos municipis.
Informar també que el Departament d'Ensenyament
ha informat, tant a l'Ajuntament
com a la direcció de l'escola Montseny,
que es renovarà el pati infantil
d'aquesta escola.
Aquesta setmana s'ha començat a pintar,
com heu pogut comprovar vosaltres mateixos,
la zona verda, el barri centre,
i s'aprofita també per crear 47 noves places
de zona blava,
que ajudarà a dinamitzar el comerç del centre del municipi,
especialment del centre del municipi.
Aquests canvis es produiran
a partir del gener del 2022.
30 de novembre hi haurà dos actes institucionals,
l'acte de Ciutat Educadora
i els lliuraments dels Premis Delta.
El primer de desembre, encesa de llums, al 6 de la tarda,
a la plaça Antoni Malaret, amb xocolata i actuacions.
Us convido a tots a venir.
El desembre presentació de l'avant projecte
de transformació de la plaça de la Pau,
que en algun ple ha sortit,
a petició de la regidora Ana Vilanova,
a les persones que van formar part del grup impulsor
del procés participatiu.
Avançar-vos que aquest avant projecte inclou gairebé
el 90% de les propostes que es van recollir
en aquest procés de participació ciutadana.
Després hi haurà un repartiment a totes les bústies
de la programació de Nadal, coincidint amb el repartiment
del buiatí i el barri de Mas Llull també es farà arribar
a la moció que va aprovar el ple d'octubre,
juntament amb una carta on es convida també a participar
en el procés que s'engegarà aquest Nadal perquè els veïns
i veïnes empatronades de 16 anys en amunt
puguin prioritzar els usos que tindrà el nou equipament
Soletat Sants.
També que el ple de desembre se celebrarà el dijous 23
i les comissions informatives el dilluns dia 13.
Jo crec que no em deixo cap altra informació
i el que faríem ara és obrir el torn de precs i preguntes,
primer pels regidors i regidores i després al públic.
Veig mans aixecades.
Aleix, Abadia...
Sí, sí, i tant.
N'hi ha alguna més?
Comencem a Aleix.
Sí, sí.
Molt bé.
Primer de tot, fa dos mesos es va aprovar
l'aprovació del pla de la bòvila, on es feia la moratòria
d'aquells terrenys que pertanyia a la Núñez i Navarro.
Si no recordo malament,
el govern va dir que es faria com una comissió
per gestionar conjuntament amb l'oposició tota l'efer.
Potser es volia preguntar què se m'ha fet d'això,
si es té pensat implantar-ho.
Després, a la CUP, al setembre del 2009,
va presentar una moció en contra de l'assetjament
i en aquesta moció es reclamava
que es posessin unes infografies als lavabos dels espais municipals
demanant que es posessin un número o informacions
en cas de violència de gènere.
Que jo sàpiga encara no s'ha fet.
Vam preguntar per què no s'havia fet
i aquest 2021, si és que no s'ha fet,
preguntem si es té pensat fer-ho o es farà,
entès que és una moció aprovada pel ple.
Segueixo?
Llavors, si també tinc ben entès,
l'Ajuntament també rebrà un milió d'euros
potser per implantar polítiques feministes?
O del consell...?
No.
A veure, es pregeix la notícia a la ràdio, llavors.
La ràdio va presentar el programa feminista
a la taula política del consell de les dones del Baixo Bregat.
Els ajuntaments rebran un milió d'euros
per desenvolupar projectes que tinguin les dones
com a col·lectiu d'Iana.
O sigui, entre tots, un milió d'euros.
És igual, amb aquests diners
es té pensat ja fer alguna cosa
i si es té pensat fer alguna cosa
s'obrirà de forma participativa.
I per acabar, això més que una pregunta,
és una informació de tots els grups municipals.
Per posar primer context, com sabeu la CUP,
ens vam oposar a la construcció de la deixallaria de la vall.
Bàsicament, perquè el lloc on es volia construir
la deixallaria era l'únic lloc on podia haver-hi
una gran fracassada,
ajudaria a canalitzar aquest flux d'aigua.
Vam fer una sèrie d'allegacions
en què ens va dir que el període d'aquests fenòmens
durava uns 500 anys i que per a això
només s'havia de construir un moret.
Nosaltres vam contraargumentar que havíem consultat
amb experts sobre el tema i ens havíem dit
que el canvi climàtic aquests 500 anys es podrien reduir
aquests fenòmens de gota freda.
Llavors, diguéssim que l'alarma sobre aquesta situació
era més greu.
La qüestió després del context és que l'ACA,
sense necessitat d'haver-ho de fer,
ha contactat amb la CUP,
han enviat una informació que ja us passaré,
perquè no l'elegiré ara perquè és mític missatge burogràtic,
us ho passaré a tots els representants,
a tot el govern municipal.
Nosaltres interpretem que l'ACA,
això no tenia obligació de fer-ho,
de ficar-se en contacte amb la CUP i rebre aquesta comunicació
i entenem en aquest sentit que,
en cas que es pugui fer una gota freda que vulguem que no passi mai,
entenem que és expulsar responsabilitats
i posar-les al govern municipal.
Ja està.
Volem dir que el carrer de la Teneu està brut.
Brut.
L'alçada del mateix
d'on treuen la porcaria al conseller.
El restaurant.
Sí, gràcies.
El millor que agrair la gent que ens segueix no per internet
i els que heu vingut aquí a la sala,
que tot i que és el segon dia que es fa presencialment,
s'agraeix veure-ho, sobretot a cares que venien sovint
i que no s'hagin d'acabar.
El que voldríem dir és demanar del passeig de Can Sagrera,
que abans que anem parlant no parla magia,
que potser hi ha un problema d'il·luminació,
com altres zones del municipi, però veïns ens ho han comentat,
que si es pogués revisar, si és que falta alguna ferola
o es pot millorar.
I llavors a veure si es pot explicar com està anant
aquest desenvolupament dels contenidors,
el vidre, després arribat el plàstic,
i estem tots aquí desitjosos que acabin d'arribar tots
per veure com va aquest desenvolupament
i aquesta implantació de les noves recollides d'escombraries.
Gràcies.
Mira, jo també vull fer una pregunta sobre els carrers
i la pregunta és si el carrer de la Creu,
que va des de la Rambla fins a Salvador Espriu,
si continuarà sent un eslabó per la conducció,
i ara com que hi ha hagut aquests canvis,
s'ha posat a manifest també que hi ha trossos
que estan sobretot a la primera part molt malmesos,
i si es té previst fer alguna actuació.
I volia fer una recomanació que si us ve de gust,
que llegiu la Vall d'Avers, la llegiu sempre,
però que la llegiu és un bon mitjà de comunicació.
I, més que res, fer referència a aquesta última editorial,
que és una petita joia que parla sobre la violència de gènere,
i m'agradaria llegir-vos-ho solament al final.
Que diu, eduquem els nostres fills a no ser agressors
i podrem deixar d'educar les nostres filles
a que tinguin por.
Us convido a que la llegiu, que les revistes estan molt bé.
Sí, gràcies, alcalde.
Jo només volia comentar,
amb un ple vaig comentar el tema del manteniment
dels bancs, del cementiri,
que segueixen estant igual, ni s'han pintat, ni s'han rascat,
ni s'han fet res, i sabiessis tema sobre
del manteniment, si és cosa del que està operant
o si és cosa nostra, això per un costat.
Després, l'altra cosa, el tema dels contenidors,
les incidències que venen presentant
la ciutadania, si es donen contestació,
si es donen solucions,
com ho gestioneu, no? I després, l'altra cosa,
el carrer Ateneu,
si al final es replantarà el que és l'arbre aquest,
el d'això, si es canviarà el que és
la senyal de tràfic de peatons
que hi ha just a l'esquerra, o si es canviarà
directament el camió, o es farà
el que és una proposta d'un camió
més petitet per allà, perquè això, el que no pot ser
és que es ratllin el que són els cotxes, no es giri bé,
i sigui una inseguretat per la ciutadania.
I després, per acabar, si em permets, Joan,
voldria afegir-me el que és l'agraïment
de la nostra regidora i cap de l'oposició,
Laia Flotats, i consellera de la mobilitat de Baixo Bregat,
a aquesta fita que has aconseguit, Laia.
Moltes felicitats, perquè és un vial que necessitàvem
per unir el que són els municipis, tant Sant Feliu com Sant Just,
com Sant Joan d'Espí, i crec que això,
avui o no, donem el que és un pas endavant al tema de sostenibilitat,
al tema de la bicicleta i al tema
de connexió entre pobles
que abans teníem entre barris. Gràcies.
Molt bé. Vaig començar a respondre
a l'eix Barrias.
Respecte a la bòvila,
com bé saps, vam aprovar la suspensió de llicències.
Ara hem demanat a l'àrea metropolitana
que ens ajudi a fer una reubicació d'aquell sostre.
L'àrea metropolitana, en aquests moments,
està fent els encaixos. Un cop tingui propostes,
us convocarem i us les explicarem,
i a partir d'aquí decidim cap on anem.
Però estem fent aquesta feina prèvia,
que és, per un costat,
veure on es pot rellotjar aquest sostre
i, per una altra banda, veure els valors
que té aquest sostre per saber quant de sostre
s'ha de rellotjar. Pot ser que siguin els 12.000 que hi havia,
pot ser que siguin menys o pot ser que siguin més,
depèn dels valors que tinguin.
Respecte a les infografies, em comenta la regidora
Gina Pol, que abans havia estat regidora de dona.
Respecte a aquella moció es va aprovar que es farien
un compromís, que ja es va fer, de fet.
En lloc hi ha un compromís que es col·locarien
en els vàters dels equipaments.
Ara m'heu canviat la resposta,
doncs demano disculpes.
Les haurem de posar perquè,
si hi ha un compromís, ho haurem de fer.
Tens raó i demano disculpes.
Els ajuts al Consell Comarcal de Polítiques Feministes
tenen dues línies. Una línia va per inversions,
que anirà per construir la casa de la dona,
a Can Freixes, i l'altra és per polítiques feministes.
En aquest cas hem fet un acord
amb altres municipis per impulsar
polítiques d'informació
adreçades a les dones.
Ara m'equivocaré, però diria que estan conellà...
No.
D'aquesta manera podem fer
una oferta formativa adreçada a les dones
més potent i que arribi a més persones.
Respecte de la deixeieria,
l'ACA ha fet un informe que és vinculant,
i ells assumeixen independentment
de les cartes que les puguin enviar a la CUP.
Qui fa l'informe és qui assumeix
la responsabilitat de l'informe.
En cap cas,
no penseu que s'està traient la responsabilitat,
perquè qualsevol persona amb criteri jurídic
que està a l'Agència Catalana de l'Aigua
sap que aquests informes qui responsabilitzen
és qui els emet. Només faltaria.
Respecte de la deixeieria i la línia
i la massa laminació són compatibles.
Hi ha espai sobrant per poder-la fer.
Aquest dilema que plantegeu des de la CUP
no s'ajusta a la realitat, perquè al costat
de la deixeieria hi ha espai suficient
perquè hi pugui haver-hi la massa.
Depèn dels criteris que ens marquin
l'Agència Catalana de l'Aigua.
Hi ha diferents planejaments en marxa
a la part baixa de la Riera
i fins ara mai ens ho han demanat.
L'HAC ha sempre estat partidària
de fer canalitzacions.
Són molt més cares, no és que sigui
una voluntat de l'Ajuntament,
perquè per l'Ajuntament és molt més costós
fer una canalització que fer una massa laminació,
però fins ara és el que ha dit l'Agència Catalana de l'Aigua.
De fet, en el seu moment,
preferent aquest planejament de la bòvula,
el promotor va intentar que en comptes
que hagués de fer l'entovament de la Riera,
hagués de fer una massa laminació més a baix,
i va ser la pròpia Agència Catalana
qui va rebutjar aquesta opció.
Pere Bosch, Brutice al carrer Teneu,
per part del restaurant, és un dels punts
problemàtics que tenim, és un molt bon restaurant,
i hi estarem a sobre.
Josep Maria, problemes d'il·luminació,
el passeig segreta, els anotem ara properament,
quan dic properament, seran els propers 3-6 mesos,
farem una segona campanya de millora
de la il·luminació d'alguns carrers, posant
leds, que a part de contaminar menys,
il·luminen millor.
En alguns carrers hi ha hagut una millora notable,
com Rambla, Indústria, Miquel Rabarté,
que de fet ha estat molt agraïda per part
dels ciutadans. I sobre els contenidors,
ara mateix, i enllaço amb el que
preguntava en Quico Ferrer,
estan arribant els contenidors, hem fet un plantejament
d'ubicar-los en un lloc, en alguns llocs,
i enteneu que és un sodoco, perquè tothom
vol els contenidors a prop de casa seva,
al davant de casa seva. Aleshores, quan col·loques
una bateria en un lloc determinat,
molts cops, aquesta bateria genera rebuig
veïnal. Hem rebut
moltes queixes, evidentment el que
no podem estar és permanentment movent les
bateries, perquè no acabaríem mai de
col·locar-les. Algunes queden molt
evidents, s'ha fet el canvi, però en d'altres
llocs, el que més recullim la queixa l'estem
centralitzant amb una tècnica de l'Ajuntament.
Un cop haguem col·locat els cinc contenidors
i totes les bateries estiguin completes,
analitzarem cas per cas, i jo no descarto que
en alguns casos hi hagi hagut una modificació.
Però penseu que amb aquesta
realitat que us dic, que ningú vol els
contenidors a davant de casa seva, però tothom
té moltes queixes. I d'alguna manera
havíem de parar-ho i poder
posar-les totes, i després si cal fer justos
els farem, i a vegades és veritat que els veïns,
els mateixos veïns, et troben propostes o solucions
que estan bé i no tenim cap mena d'inconvenient
en aplicar-les. Altra cosa és algun veí que diu
atregui-me a la mi i posi-la al veí del costat,
llavors aquí l'Ajuntament evidentment
està en aquest terreny.
El creu, Anna Vilanova,
l'Slalom que dius del carrer Creu, de fet això
és una fórmula que s'utilitza allà a moltes ciutats
per evitar que els cotxes corrin molt.
El fet que hi hagi cotxes aparcats
d'un costat i un altre provoca un
efecte òptic que automàticament
redueix la velocitat dels vehicles.
Més en un carrer que tenim una escola Bressol
que fa un cert pendent de baixada i, per tant,
té tot el sentit del món que intentem reduir la velocitat.
Si es pot fer d'aquesta forma,
és millor que no amb reductors, perquè reductors
provoquen molèsties tant als autobusos com, sobretot,
a les ambulàncies, que se'ns queixen molt.
I és veritat el que tu dius. Ara hem vist
el canvi en el desplaçament
dels cordons d'aparcament que hi ha en forats.
Ara estem en licitació.
Ara mateix ja hem estat a contractació
un paquet important de 200.000 euros per millores d'esfaltat
de via pública. Esperem
poder-ho executar durant aquest any, finals d'any,
no, principis de l'any que ve,
i serà una bona campanya que bona falta li fa
alguns carrers com, per exemple, el carrer Creu.
Quico, els bancs del cementiri
ho ha de fer el concessionari. Si no ho han fet,
doncs els tornem a avisar i estem a sobre.
I sobre la magnòlia del carrer Ataneu que hem tret,
és per millorar el gir del camió. No la tornarem
a replantar, perquè era un obstacle que teníem.
I també estem analitzant, que petició que ens vas fer tu,
que em vas enviar els vídeos, el tema del problema que tenim
del camió i del gir. Ja ho estem
analitzant, la primera mesura que s'ha pres és aquella magnòlia
i ara hem posat un contrawall
també perquè el camió pugui tenir un millor gir
i ara estem mirant el problema que tu vas dir,
que és real, que el carrer s'estret.
Si no hi ha més preguntes,
alliberarem la secretària i l'interventor
i donarem la paraula al públic.
Jo tinc un ciutadà que tenia moltes ganes de venir al ple,
que ja fa dies que em va dient que vindria
i que tenia moltes preguntes.
Molt bé, Miquel Casanovas, ben tornat.
Espera't al micro, perquè...
Així surt, llargada.
Primer, posicionem el camió
per carrer Ataneu.
No és competència a l'Ajuntament, no?
El César és el que és el César,
en aquest cas el mèrit és de salut.
...la teva entrevista de ràdio
i vas parlar de l'aparcaments molt bé,
però, hòstia, em va faltar el camió,
el camió, el camió, el camió,
el camió, el camió, el camió,
el camió, el camió, el camió,
i vas parlar de l'aparcaments molt bé,
però, hòstia, em va faltar que haguessis complert
en una punyeta de vegades l'aparcaments,
que aquí s'aparca tan malament com vulguis.
Jo he vist, una vegada va ser meva,
una altra vegada va ser un de la bicicleta
que si no para li fotran cop a la bicicleta.
S'ha posat un senyal entre la carrera indústria
i el xiringuito, perquè la gent va dinar de volta
a la bicicleta, però si no para fot un cop de bicicleta
o foten per terra.
Suposo que tot això ho sabeu.
El que al cap de la policia ens sembla és el pèl, no pot ser?
Sí? Bueno, no, però per tu.
Em sap greu dir-ho a tu perquè, a veure,
què, coneix poc?
És per dir-te que part de la teva feina la fas malament.
Com que la fas malament, tu ho has filat a més cobre
i no, no, sí, sí, és per fer el que sàpigues.
I aquesta la tens que saber.
Els aparcaments es compleixen? No.
Digue'm que no. O potser penses tu que sí.
Qualsevol indústria i el xiringuito es compleixen els aparcaments.
La gent, eh, doble continua, eh,
s'hi fot de cara, o surt i surt la cua.
Saps això o no?
No ho saps.
Si te'n cuides això és perquè no vols tornar a pas.
Saps on és el carrer Can dels Ocells?
Doncs aquí hi ha un estop.
Has vist algú que fa l'estop? Ningú.
Ningú, perquè és la tonteria posar un estop allà.
S'hi passen quatre cotxes al dia.
Al que baixa de Mas Lluís hi ha un estop.
Algú fa l'estop? És una tonteria fer un estop allà.
Hi ha una visibilitat d'acabant, però pots posar un seguit pas.
Ara, en canvi, això sí.
Al carrer de Salut, l'hora que baixen els papes,
que deixen els llenguers a l'institució,
passen cagannostes. Allà no fa l'estop ni Déu.
Jo personalment vaig anar a buscar un amic
que havia portat les 9 del matí
a Gròcia.
Hòstia, vaig acabar baixant del cotxe,
posant-me allà, dient que fes l'estop,
perquè una relata, pol pol pol, t'es cagannostes.
Hi ha un estop allà.
No ho fa ni Déu.
Aleshores, del col·legi, posa un policia allà.
Com fan molt bé els que els posen a l'institut.
Molt bé, esclar que sí. No hi ha si són.
S'ha de fer la feina.
Aleshores, els aparcaments, cosa que tu pensava que diries,
que comprirem els aparcaments.
Aleshores, li vaig dir que els comprirem.
Després ja no és cas.
Veuen un aparcament a l'altra banda, hòstia.
A través se'n continua, es pot enviar cap allà
i el que ve de cara espera que estigui aparcant.
A mi m'hauria d'aprendre pel cul,
perquè la banda sota casa meva i he d'anar a buscar.
No podia pujar a casa a aparcar, hòstia.
Vaig anar a la gotonda per sobre al pavelló,
i em va dir que anés a aprendre pel cul.
I això no sanciona.
Si no sanciona, és perquè tu,
el que li tinguis a dir que facis sanciona, no ho fas.
El cap de la policia.
Què dius?
Que signo moltes sancions.
Que posem moltes sancions, Miquel.
Miquel, què més?
Miquel, jo et volia dir una cosa.
Respecte a l'aparcament del carrer Miquel Rabarté,
a l'estat del Xeringuito,
l'aparcament es va girar per una raó molt senzilla.
És millor que els cotxes entri de recules
que no que surtin del carrer.
És millor que els cotxes entri de recules
que no que surtin de recules.
Quan surten de recules,
que hi ha un carril bici,
el perill que surtin de recules
és que atropellin un ciclista molt més alt
que no sigui enrere.
De totes maneres, Miquel,
deixa'm llançar una llança
en favor del regidor de Seguretat Ciutadana.
Miquel no ha d'anar a posar sancions.
De patrulles de...
Miquel, t'asseguro que cada dia...
Miquel, escolta...
Miquel...
Escolta,
que de sancions se'n posen moltes.
A vegades els veïns s'enfaden molt
perquè els hi posem
i les patrulles...
Acostumem a tenir dos patrulles per cada torn.
Miquel, deixa'm acabar.
Miquel, deixa'm acabar.
En general,
si es veu una infracció
o s'adverteix o sanciona...
Vinga.
Llavors et sancionaran a tu
i t'enfadaràs.
Vinga.
Hi ha alguna pregunta més per part del públic?
No? Doncs...
Aixequem el ple.
Gràcies per venir al públic per aguantar.
Avui ha fet menys fred que el mes passat
i resultat d'interès.