logo

Plens ajuntament Sant Just Desvern


Transcribed podcasts: 68
Time transcribed: 6d 21h 30m 50s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

que no s'hagin d'acostumar a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni
a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'aigua ni a l'a
i no els que ob прогreg Banga que es spell sister
i no els que exp週 el dia la Uruguai
i no els que exp週 el dia la Uruguai
Començaríem amb l'aprovació del plec de clàusules administratives
i inici de la contractació del servei de neteja viària,
recollida i transport de residus sòlids urbans.
Defensarà aquest punt el regidor de Medi Ambient,
en just forçada.
Moltes gràcies, alcalde.
Bé, avui portem un dels contractes més importants
que té un Ajuntament de les nostres característiques
i de les nostres dimensions.
Penseu que la neteja viària i la recollida de residus
és una de les competències directes que tenim
de les més importants,
de les que afecten més el dia a dia de la ciutadania,
un municipi de les nostres característiques
de la nostra dimensió com és.
A més a més, per a nosaltres,
té una especial importància política,
perquè en aquest contracte
hi recull un objectiu polític ambiciós,
que és el d'arribar a un percentatge
de recollida selectiva de residus
que superi els indars que ens marca a Europa,
i aquest nou contacte el que fa és consolidar
precisament aquest nou sistema de recollida
que ens ha de permetre ser un poble mediambientalment
més responsable, més sostenible,
i ser un dels pobles de Catalunya
que encapçali amb un sistema com aquest
les xifres de recollida selectiva,
i és un contracte important perquè és un contracte
que realment afecta pràcticament a tothom del municipi
i en un hàbit que és pràcticament diari
com és el de la recollida selectiva
i el de passejar pel carrer i veure que el carrer
també està ben cuidat i està met.
I, a més, és un dels contractes més importants
perquè crec que si no vaig darrere és el contracte
que econòmicament té més volum de la casa.
Estem parlant d'un contracte de 15 milions en cinc anys.
Per tant, aquest contracte, per nosaltres,
per l'equip del govern, ha de ser la garantia
de que dues de les dues necessitats més bàsiques,
com és la recollida de residus de la netesa viària,
funcionin adequadament, i no només adequadament,
perquè jo crec que la perspectiva d'aquest govern
i la qual ho compartiré amb mi,
nosaltres volem l'excel·lència en la netesa viària
i perquè creiem que el municipi sumareig
i la ciutadania també ens ho demanen,
i volem, amb la recollida de residus,
assolir un dels reptes mediambientals més complicats,
que és aquesta economia que avança cap a la circularitat
i aquests percentatges de recollida de residus
que hem de superar amb els gindars que ens marca a Europa.
Feta aquesta petita introducció,
per últim vull agrair també a tota la casa,
especialment a l'equip tècnic de mediambient,
òbviament perquè hi ha molt a sobre,
però a tots els serveis de la casa, a economia, a gerència,
perquè ha sigut un esforç de tots,
a la secretaria també, serveis jurídics,
perquè ha estat un esforç de tots i de totes
arribar avui aquí amb aquest plec tan important.
De forma general, dir que el plec té una durada de 5 anys,
que es preveu que s'iniciï, si tot va bé,
l'1 de juliol del 24
i que finalitzi, per tant, el 30 de juny del 29.
És un contracte que actualment recull
36 persones treballadores esquites
de les quals, perquè ens fem una idea,
els 66,67, que són 24 persones de la plantilla,
són serveis de netesa viària,
són persones que estan deixant els carrers de Sant Just nets
perquè hi puguem passejar,
i 11, un 30,56,
és del servei de recollida de residus.
Hi ha una persona, l'encarregada,
que s'ha encarregat de coordinar els dos serveis.
He dit que és un dels contractes més importants
i, efectivament, ho és perquè és un contracte
que, en la durada aquest de 5 anys,
amb l'IBA inclòs, és més de 15 milions.
Són 15.190.500 amb 5 cèntims, el que costa,
el qual, si ho mirem repartit per serveis,
està pràcticament 50-50.
El servei de netesa viària
és el 50,90% del cost del servei,
per tant, 7.731.580,82 euros,
i el de recollida de residus,
estan 7.458.919,23 euros,
el que representa el 49,10% restant
del cost total del contracte.
Si ho mirem per anualitats,
15 entre 5 són 3 milions d'euros
a l'operació matemàtica fàcil,
3.381.100 euros,
el que ens costa anualment la recollida
i la netesa viària, que, si ho repartim,
és 1.546.000 per netesa viària
i 1.491.000 per recollida de residus.
Si fem una fotografia i mirem
el contracte actual amb el contracte que anem a licitar,
hi ha un augment dels costos
que també crec que s'han de poder explicar avui aquí al ple.
El contracte actual té un cost de 2.187.000 euros
i aquest increment anual de 850.000 euros,
que és un increment important,
es deu principalment a tres motius.
El més important és l'actualització salarial.
Penseu que és un contracte
on el pes dels salaris és molt important.
Veníem d'un contracte anterior de durada també de 5 anys
on no hi havia revisió de preus
i, per tant, les persones que estaven treballant
no veien actualitat del seu salari
perquè els tocava per conveni,
però el contracte no pagava aquesta actualització de salari.
Per tant, l'empresa no revia els diners d'aquesta actualització.
En un període on precisament la inflació
i la pujada de sous ha sigut important,
un dels motius que s'explica d'aquesta pujada
és l'actualització de salaris a 2024.
Un altre que també és un motiu important
és el valor residual del contracte actual
que passa al contracte següent.
Com sabeu, nosaltres vam fer una modificació
en el contracte anterior fa uns dos anys i escaig
on es feien una sèrie d'inversions
amb canvi de contenidors
i els camions que havien de cuidar aquests contenidors.
Amb dos anys i mig no s'ha pogut, evidentment,
amortitzar la compra d'aquests contenidors.
A més, no té lògica.
El que hem de fer és aplicar la vida útil dels vents
i aplicar en aquesta vida útil
els paràmetres d'amortització.
I per això, de fet, s'explica també
que aquest contracte sigui de cinc anys i no de mes,
perquè el que farem a partir d'ara
és agafant aquesta vida útil de contenidors
i camions,
amb aquests cinc anys haurem amortitzat la seva vida útil
i, per tant, arribarem al final d'aquest contracte
amb els vents que vam adquirir fa dos anys
totalment amortitzats.
I això és un dels altres elements
que fa que augmenti el valor del contracte.
Però n'hi ha un més i també molt important
i que crec que és el que segurament explica també
bona part de l'increment,
que és les noves prestacions del contracte.
Ja he dit que nosaltres buscavem
un servei d'excel·lència
en el cas de la recollida de netesa viari
i també de recollida de residus
i tenim una sèrie de noves prestacions
que, si em deixeu, doncs explicaré,
que milloraran, creiem que significativament, la recollida.
Pel que fa al servei de netesa viària
disposarem d'una escombradora mixta
un dia més a la setmana
i crearem un nou servei de recollida
de netesa viària en diumenges festius.
Una tercera brigada de suport
a dos dies més de recollida de netesa viària
i uns serveis additionals per a actes
i activitats festives que, com sabeu,
cada cop se'n jus les entitats
i l'Ajuntament també celebra més actes festius
i farem un reforç a totes aquestes activitats.
A més a més, d'un servei de netesa de grafits
que ja l'hem començat però que estaven fora
d'aquest contracte i que incorporarem dins el contracte
perquè la ciutadania que vulgui
pugui acollir-se a la netesa de grafits.
I en el desplegament d'aquest contracte
als anys veniders s'afegiran també
un bufador elèctric, una brigada de suport
per tres dies més,
una altra escombradora mixta que farà
el dissabte a la tarda farà els polígons industrials
i s'incrementarà en la plantilla
un ajudant per a noves zones del municipi
que sabeu que també tindrem desenvolupades.
I perquè fa el servei de recollida de residus
també es preveu una sèrie d'implantacions
de millores que us les detallaré.
Ens subministraran 50.000 bosses compostables
per repartir a les cases per tal
que la gent pugui fer la recollida orgànica.
Ens subministraran 4.400 bosses trio
que són aquestes coses que hem repartit
algunes vegades dels tres colors,
el paper, el vidre i l'embas perquè la gent
pugui a casa separar correctament
aquestes tres fraccions.
L'assumministrament de les tarjetes
i clau és a les persones usuliòries
per tal d'acabar d'implementar el xip.
159 contenidors de 240 litres
de recollida de fracció vegetal.
Aquest és un servei que tenim gratuït també
a la ciutadania i que volem incrementar
que serveix perquè els ciutadans
i ciutadanes que facin restes de poda
i de jardineria puguin un cop a la setmana
treure un bujol, guardar-se la casa
fer la recollida de restes de poda
i jardineria, posar-ho dintre, treure-ho a fora
i seguir recull, completament gratuït,
no ho ha de portar ni a la xelleria
ni llençar-ho a l'orgànica,
que de fet estaria mal llençat,
també per la ciutadania.
I després una sèrie de millores
en els equipaments com és un equipament GPS
per als vehicles renta-contenidors
que ara mateix no en té,
només té els vehicles que es recollien
a l'escombraria.
Una sèrie de bústies fixes
per recollida a les fraccions
en els carrers que són culs de sac,
que en tenim molt poquets però en tenim,
on el camió actual no pot donar la volta
i ara mateix estem fent
un sistema de treu-pos a contenidors.
Intentaríem col·locar una bústia fixa.
800 contenidors nous
de recollida de residus comercials
per renovar totalment els contenidors de comercial.
I després un servei de recollida
de sacs de runa no identificats.
Una cosa que ha anat en augment
en aquests últims anys
on ens trobem molts sacs de runa
que les persones que estan fent la obra
no identifiquen, cosa que no s'hauria de fer,
i ens els trobem sense identificar el carrer.
Tindrem un servei que també els tregui
i impedeixi que estiguin enmig del carrer
i molestin els vianants sobretot.
I després una sèrie de millores
en serveis comuns,
unes obres d'adequació a la nau del servei
i una sèrie de mobiliari també per la nau
que estigui adequada.
Aquest és el marc del contracte
que portem avui a aprovar per licitar.
Moltes gràcies a tots i totes
i quedeu a l'espera de les vostres
preguntes o qüestions. Gràcies.
Moltes gràcies, Just.
Hi ha paraules? Anna Vilanova, Cupamunt.
Sí, primer de tot, bona tarda a tothom.
Nosaltres, com us podeu imaginar
després d'aquesta meravella que ens ha presentat,
nosaltres votarem en contra,
i, en fi, sempre no contractem temes
de contractació d'empreses privades
per donar serveis públics.
Aprofitem també per manifestar la nostra preocupació
per la manca d'iniciativa de l'equip de govern
per anar cap a les municipalitzacions
dels serveis públics, i en aquest cas
concretament no del servei d'escombraries
i de neteja viària.
Aquest és un debat, el de les municipalitzacions
que molts ajuntaments estan duent a terme
i alguns d'ells ja han implantat aquest sistema
directe de recollida de residus i de neteja viària.
I no només ajuntaments petits com Navas
i la Sada Dal, per exemple.
També trobem mancomunitats grans, públiques.
Per exemple, la mancomunitat d'escombraries de l'Urgellet
que dona servei a 72 núcleis i a més de 16.000 persones.
I també ajuntaments molt més grans que els nostres,
que ja han municipalitzat les escombraries,
com per exemple Castelldefels, Mataró, Calafell o Blanes.
I d'altres, molt més grans encara, per exemple,
com Sabadell, que ja fa temps que ha estat donant-li voltes
a aquest tema de la municipalització.
Creiem que municipalitzar els serveis
és tan senzill, si hi ha voluntat política
i no audició, ni ho diem la CUP.
Hi ha diversos articles i diferents estudis,
per exemple, concretament d'en Jordi Colomer,
que és un consultor especialitzat en municipalitzacions.
I diu directament que les externalitzacions
són un espòl·li dels serveis públics.
I no utilitza xifres qualsevol,
sinó que de xifres del Tribunal d'Iqüentes,
del Ministerio de Hacienda,
i posa en evidència que un 27% de sobrecost
de mitjana en el conjunt de serveis municipals
prestats pel sector privat.
I en el cas de la neteja viària,
aquest sobrecost pot arribar al 70%.
Per tant, tornem a demanar a l'equip de govern
que sigui valent i que entomiïn la decisió
de la municipalització de tots els serveis públics
i concretament, ara que estem parlant
del servei d'escombraries i de neteja viària.
Gràcies, Anna.
Desireu triar l'esquerra republicana.
Hola, bon vespre a tothom.
Nosaltres entenem que una setmana o deu dies
que hem tingut per mirar la documentació
no és temps suficient per poder-la estudiar
amb el detall que aquest contracte mereix,
que, com havia dit el regidor,
és un dels contractes,
probablement el contracte més important
que tenim aquí a l'Ajuntament.
I ens ha faltat molt de temps
per poder veure entrar en el detall
tant de les amortitzacions
com de la possibilitat de fer elots o no.
I se'ns presenta aquí aquest plec
amb una quantia important de diners
que entenem que afavoreixen també les empreses grans
i, per tant, no podem entrar o no
a fer un judici de valor
si podem donar confiança en aquest plec
perquè ens manca explicacions,
ens manca informació,
ens manca poder analitzar
amb molt més detall
tot el plec en si.
Potser ens hauria agradat
que a vegades ens hagués fet
poder-ho presentar amb dues informatives
o una miqueta més de temps.
Nosaltres votarem en contra.
Gràcies, decidiré.
Ramon Figueroa, Junts per Catalunya.
Bé,
bon vespre a tots.
Nosaltres, per ficar una mica en context,
ja com veu comentat el just,
aquest plec és per aprovar el contracte més gran,
si més no en quanta cost,
més important de l'Ajuntament.
I, llavors, si ens situem,
hi ha una part d'aquest contracte
com ja s'ha explicat,
que és la recollida d'escombraries en concret
i aquesta part es financia,
si recordem, amb la taxa d'escombraries
que entrarà en vigor el segon semestre
d'ara aquest 2024,
que en plenitud el 2025, segons el govern.
I, bé, des d'Ajunt ja vam manifestar
a l'hora de les votacions de les ordenances fiscals,
precisament, que posem en dubte o qüestionem
o no estem molt d'acord
en aquest cos i l'eficiència d'aquest sistema recollida,
una de les raons per les quals vam votar en contra
a les ordenances fiscals el passat mes d'octubre.
Tot i això, després d'estudiar amb l'equip d'Ajunt,
amb el temps que hem tingut,
el plec que se'ns proposa avui
es porta a votació i hem valorat
i el que hem proposat,
de fet, després de treballar amb l'equip
i hem fet l'esmena al govern,
és si hi hauria opció de plantejar,
d'incorporar unes restriccions de pas
per certs carrers a primera hora del matí.
Concretament, vam fixar set i mitja, nou i mitja
i vam passar un llistat a l'equip de govern
de quinze carrers, com Rambla, major Miquel Rabarté,
vam fer un llistat, una mica, d'estudi
amb aquesta opció.
Creiem que és una proposta que pot ser...
que és útil i que, de fet,
ens serviria per...
Ja vam comentar això per poder, si no, votar en contra.
La resposta molt amable se'ns va fer arribar
és que després de consultar-ho en el plec
és que ficar la clàusula mateixa en aquest plec
incrementaria el cost del plec.
Però sí que, per altra banda, se'ns va dir,
llavors això és una mica el que m'agradaria,
si això del just ens ho pot una mica explicar,
doncs tenint en consideració que,
encara a l'hora de firmar el contracte,
doncs es pugui valorar, tenint en consideració
l'opció aquesta que, precisament, en les hores puntes,
doncs no tinguem aquesta...
Bueno, que no puguin passar o que evitin passar
per als llocs on hi ha més afluència.
I, llavors, per això, i donant una mica la...
doncs aquesta, bueno, expectativa de veure com funciona
i quants agirà fer el contracte, doncs farem una abstenció.
Gràcies, Ramon. Laia Flotats, endavant Sant Just.
Moltes gràcies, bona tarda a tothom.
Bé, agraïm molt el regidor Lluís Fosalva de l'explicació.
Simplement comentar que potser probablement
es deixa una de les coses més importants
que implicarà la posada en marxa d'aquest nou contracte,
que a partir d'aquest nou contracte
és quan traurem totes les dades
per poder començar a calcular la nova taxa de recollida de residus
i poder-la individualitzar
per a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Sant Just.
I això és important perquè això implica
que aquest contracte ha de tenir molt ben trebat
tot el que és el sistema de funcionament
dels xips i de les tapes amb xips,
que aquest sistema funcioni,
que tots els ciutadans i ciutadanes
tinguin els elements per poder-los obrir
i que si en algun moment algun dels contenidors està espatllat,
doncs ràpidament es pugui arreglar,
que ha donat que l'ús que en fem d'aquests contenidors
després marcarà la taxa de residus
que ens tocarà pagar cadascun de nosaltres.
I això, creiem des del nostre grup municipal,
que és dels factors més importants d'aquest nou contracte.
I no és menor això que comentem perquè, per exemple,
tenim un exemple al barri de Vell Soleig,
al carrer Alsines, on ja fa molts dies,
setmanes em comenten que hi ha una bateria de contenidors
que no està funcionant,
que els xips no estan funcionant
i les veïnes estan obrint les tapes
sense fer servir la targeta.
I, per tant, les dades, no hi ha dades, no hi ha dades.
I, per tant, si ara estiguéssim fent servir aquestes dades
per calcular la taxa que hauríem de pagar l'any que ve,
doncs ens trobaríem que aquí hi hauria un buit
i, al final, una inseguretat jurídica
que ens podria implicar o comportar
que alguns veïns o veïnes poguessin inclús impugnar
la taxa proposada de cara a l'any que ve
per cadascun de les persones.
I, per tant, és important perquè és important
que aquest contracte que hem vist
que en el plec de prescripcions tècniques
sí que es preveu una resolució immediata de 6 hores
en cas que un contenidor tingui un xip que no funciona,
bé, és important que això es pugui controlar
i que es controli bé perquè, si no,
es generarà aquesta inseguretat jurídica
de cara al càlcul de la taxa.
Taxa que, per cert, recordem que el nostre grup municipal
endavant Sant Just ja va arrendir
que ja l'estaven pagant dintre de l'IVI
i que, si s'havia d'implantar de nou,
doncs potser el millor era fer-ho de cara al 25
per pagar-lo al 26 i no ara.
Més que res, perquè ara, també,
encara no està implantat el sistema de xips
a tots els contenidors dels barris de Sant Just.
Després també voldríem destacar que considerem que, bé,
actualment, tal i com es diuen els plecs de prescripcions tècniques,
actualment el nivell de recollida selectiva
és del 63% en el 2022.
Recordem que els objectius que tenim marcats per la Unió Europea
és que de cara al 2025 hem d'estar fent el 55%,
de cara al 2030 el 60% i de cara al 2035 el 65%.
Per tant, d'aquí a 11 anys hauríem d'estar fent el 65%.
Actualment estem fent el 63%.
Un 63% vol dir que, de tots els contenidors que hi ha a Sant Just,
amb xip i sense xip,
això vol dir que el nivell de conscienciació
dels veïns i veïnes és elevat.
Dubtem que el fet que, i això ho hem dit diverses vegades
cada vegada que ha sortit aquest tema, des del 2018,
dubtem que el sistema del xip,
sense identificar les bosses, sigui el millor.
No oblidem que la targeta només serveix per obrir el contenidor,
però la bossa que jo pugui ficar allà dins,
ningú la controlarà i, per tant, poden passar coses.
I potser hauríem de plantejar-nos
algun altre sistema més ambiciós.
Bàsicament també perquè a vegades ens tirem de cap,
a la modernitat, a les coses noves,
i després resulta que potser no acaben de funcionar del tot.
Per exemple, entenem el tema dels mòbils,
que en vam parlar el mes passat,
o les tablets a les escoles,
que ara en determinats llocs les estan retirant,
o dintre del mateix sistema de recollida de residus,
en el seu moment vàrem tenir els contenidors soterrats,
que aquí a Sant Just van fer una inversió
i es van col·locar en tres barris,
si no recordo malament,
i després es van haver de retirar perquè resultava que no era el millor.
I plantejem-nos si potser hauríem de fer un pas més
i, de cara al contracte d'aquí cinc anys,
dels propers de partida del 2029,
doncs potser hem de fer un salt.
Després també hem vist que està previst, o no,
contractar una empresa que faci el seguiment.
Dintre del pleca hi ha un apartat
que l'evaluació de seguiment i l'execució del contracte
potser el fa l'Ajuntament directament en personal propi
o contracta una empresa.
Ens agradaria que això ens expliqués exactament com es fa
perquè recordem que l'anterior contracte
sí que es deia explícitament
que es contractaria una empresa per fer el seguiment.
I ara aquí això no ho hem vist
i, per tant, no ho hem vist tan d'exceptivament,
aleshores voldríem aquest aclariment.
I després també ens alegrem que aquest contracte
incorpori la neteja de grafitis.
Seguint, no, que és les paraules que ha dit el regidor Justo Salva,
buscant l'excel·lència de la neteja viària,
és evident que la neteja de les parets també influeix,
que les parets estiguin plenes de grafitis
influeixen la percepció que té la ciutadania
que un carrer estigui brutonet.
I per això també des del nostre grup municipal l'anterior...
L'any passat vam proposar que amb els romanents
es creés una brigada de neteja anti-grafitis,
precisament perquè que les parets estiguin netes
afavoreix la percepció de neteja del municipi
i es va tirar endavant aquesta brigada
celebrent que aquesta idea es consumidi amb aquest nou contracte.
Bé, per tot plegat farem un vot d'abstenció.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
El regidor contestarà als vostres dubtes o inquietuds.
Començarem a parlar també de les ordres d'intervenció.
No em sorprèn la teva posició.
De fet, sempre és la mateixa.
No has entrat ni en el contracte.
Exacte, vull dir que és una explicació lògica
que apliqueu, feu el taula rasa amb tot el que portem aquí,
que està bé, però que vaja, que tampoc en treuen al fons.
Vull dir que us quedeu només a dir
jo voldríem municipalitzar tots els serveis,
crec que també, francament, dir aquí que es podrien municipalitzar
tots i cadascun dels serveis que presta aquest ajuntament
ho veig francament complicat.
Jo no dic que no es puguin municipalitzar els serveis,
però tots i cadascun dels serveis que prestem,
jo crec que és impossible, francament,
a mi l'opinió és que en prestem molts, moltíssims,
és que cada cop en prestem més,
és que la ciutat cada cop és més complexa,
es demana a les administracions que hi actuem
davant d'aquesta realitat complexa
i tenim serveis que són molt específics.
Jo crec que municipalitzar tot i cadascun dels serveis que tenim
és francament no tocar la porta a terra
en el sentit de no aterrar la realitat.
A Esquerra, no tenir temps suficient,
sé que és un contracte complicat,
però jo crec que la convocatòria de la comissió informativa
es devia enviar el dia 11 o 12 d'octubre,
que era el dijous de fa dues setmanes.
Ah, era d'octubre.
De gener, perdoneu.
No sé perquè m'heu sortit d'octubre.
A l'11 de gener.
Vaja, no ho sé, jo crec que amb això ja queda dit.
Junts sobre les restriccions,
sobre el cost d'eficiència i recollida,
jo crec que aquest és un sistema
que permet fer un salt qualitatiu important
en la recollida selectiva, que no és tan car,
tampoc dona els mateixos resultats,
cal admetre-ho com el porta a porta.
El porta a porta dona uns resultats bastant més elevats
pel que fa a la separació de regidus,
però evidentment és bastant més car
perquè hi poses bastant més personal.
I sobre el plantejar restriccions de pas,
a veure, nosaltres ja optimitzem les rutes al màxim possible,
tenim rutes llargues, tenim rutes curtes,
en funció del regidu que es recull en aquell moment,
s'intenta no passar les hores punta,
sobretot per equipaments escolars,
que són els generaments trànsit i les grans vies,
però els carrers que heu plantejat
que durant dues hores no passem,
jo soc franc, no és realista aturar.
És un servei que comença a les 7 del matí
i acaba a les dues del migdia.
Són set hores de serveis seguits
on els camions estan donant voltes per Sant Just
i després a la nit també torna a passar una segona tanda.
Si turem el servei de vuit i mitja
o de set i mitja a nou i mitja,
no és realista aturar el servei.
I començar-lo més tard vol dir
que a les quatre del matí estan passant camions.
Digue-li a la veïna o el veí que a les quatre del matí
tindrà un camió aixecant el contenidor de vidre
i fent soroll.
Per tant, jo crec que no és gens realista
demanar que el servei es talli durant dues hores.
Pel que fa a la taxa, no l'he explicat,
però perquè jo crec que ja ens vam estendre molt
en el debat d'ordenances fiscals
i vaig explicar molt bé la taxa.
Avui portàvem l'elicitació del contracte actual,
no portàvem la taxa.
M'ha preocupat el que m'has dit
que el XIF no funcionava en el carrer Elginas.
Demanaré que es comprovi
perquè jo amb això estic completament d'acord amb endavant.
El sistema ha de funcionar,
s'ha de resoldre molt ràpid les incidències
per tal de no generar alteracions
en les dades que es recullin
i que la gent pugui estar tranquil·la
que s'estan recullint les dades tal i com toquin.
És un punt que es força sovint.
Aquesta matèria és conflictiva.
Tenim potser algun buicotets.
Sobre si el sistema funciona o no,
que l'Alaia ho posava en dubte.
Nosaltres hem anat medint cada vegada
si el sistema funciona o no
i sempre estem en aquest salt d'uns 10 o 12 punts
respecte al sistema en contra d'un XIF
i els que estan oberts.
Quan parlem que Sant Just té un 63% de recollida selectiva,
sí, el té, ja estem a punt d'arribar al 65,
que ens marca Europa,
però això no ho fa Sant Just, ho fem tots,
els municipis ens fem una mica de trampes al solitari
perquè no és el que hi ha al contenidor,
és el que recull el municipi.
Aquí s'està comptant la deselleria,
que tot el que entra a la deselleria
és automàticament seleccionat correctament.
Això vol dir que a Sant Just,
serien de treure tranquil·lament uns 10 punts.
El que s'està recollint és un 51, 52 en selectiu
i un 48, 49...
No, la Unió Europea compta de tot el municipi.
Per tant, deselleria també.
O sigui, realment el...
La dada és correcta, tu ho has dit bé.
El 63% ens queden dos punts
per complir el que se'ns demana el 2035,
que és la dels regidors municipals.
Però també perquè la gent es faci una idea,
si anem a un contenidor,
no trobarem el 37% de resta
i el 65% repartit en la resta d'això.
Trobarem el 50% de resta
i la resta perquè estem sumant una deselleria
que en veritat no està,
els contenidors estan a la deselleria.
No sé si m'he explicat, eh?
I perquè fa el seguiment,
nosaltres la mateixa tenim un contacte de seguiment
que jo crec que acaba no aquest any sinó el que ve.
Per tant, seguirem amb el contacte de seguiment
fins al 2025
i a partir d'allà valorarem,
farem els tècnics,
que hauran de fer l'esforç de valorar
si realment val la pena
doncs seguir amb el contracte de seguiment
o vés a una feina que s'haurà d'internalitzar
en les tasques habituals del medi ambient
i dels tècnics del medi ambient
i fer el seguiment que partoqui
des de l'àrea medi ambient.
I jo crec que amb això hi ha resposta.
Molt bé, gràcies, Jús.
No sé si hi ha més intervencions, sí?
Ho veiem una segona ronda.
Més que res, com que hem parlat de racionalitat.
Nosaltres trobem racional que la gestió pública
la millor manera de gestionar els recursos públics
és fer-ho directament
i trobo molt poc racional
no que ens parlis d'irracionalitat a nosaltres
quan alguns d'aquests ajuntaments que he anomenat
esteu a govern
i per tant sou dels que proposeu
la municipalització dels recursos públics.
M'he deixat abans de dir-ho,
ara ho aclareixo,
que gestionar públicament
a tots els ajuntaments que ho han fet
han representat una despesa.
Primerament perquè ja ho he dit abans,
els ajuntaments que han gestionat públicament
ja ho he dit abans,
el 27% de mitjana de sobrecost dels costos
quan es fan amb empreses privades.
De segon, que t'estalvies a l'IVI
que estan subjectes a les empreses privades
quan privades...
Ai, l'IVA, perdona, sí, l'IVA, eh?
Perdona, sí, sí, l'IVA, l'IVA, eh?
Bueno, però quan es gestiona públicament
aquest IVI estàs absent.
I a més a més els beneficis de l'empresa privada
que té a l'hora de gestionar,
de fer aquests serveis
i a més a més ara estem parlant,
també molts ajuntaments han de posar
treballadors de l'ajuntament,
és a dir, recursos públics i de personal
per controlar que aquestes empreses facin bé
i que despleguin bé la seva feina.
Per tant, pensem directament
que és un estalvi públic
poder gestionar directament tots els serveis.
Enric Salvador, Espartí Popular.
Gràcies, alcalde.
Bueno, jo no volia intervindre,
això és un comentari.
Jo crec que els grups que estem a l'oposició
mereixem un respecte,
perquè ja fa molt...
Són moltes vegades les que sentim,
jo personalment,
habéis tenido tiempo suficiente,
això, bueno, vosaltres parleu,
però això es va comunicar a les comissions informatives.
A veure, jo la meva pregunta és,
des de quan, el regidor Casamjus,
en el teu cas,
des de quan tens aquest contracte
a sobre de la taula,
des de quan tu has començat a esverinar
a veure com ho faries?
Ha passat molt de temps,
han passat 11 dies,
han passat 7,
han passat mesos,
jo crec que ha passat temps.
Si nosaltres hem de manifestar una opinió
i fem bé la nostra feina,
com a mínim tres quartes parts del temps
que tu has empleat,
el tindrem que emplear nosaltres,
perquè haurem de fer la mateixa valoració
que faries tu
si nosaltres el contractaríem o no
per poder opinar.
I per poder opinar necessites temps,
i sobretot amb un contracte d'aquesta importància.
Llavors, era el comentari,
i ara el prec en les venideres
tindrà una miqueta més de temps amb aquestes coses,
sobretot amb el meu cas personal per qüestions de salut,
no vaig poder assistir a les comissions informatives,
però sí que, ostres,
això del temps és una qüestió que el que ho da molt
i el que ho recibe, ho recibe poc,
però una miqueta de respecte amb aquest sentit
sí que seria important.
Gràcies.
Gràcies, Enric.
Ramon Figueroa, junts.
Bé, m'ha sorprès una mica la resposta del just
perquè, precisament, nosaltres vam fer una esmena molt oberta
per poder valorar que no siguin dues hores taxatives.
Vam fer una aproximació, bàsicament,
i tampoc vam dir que anéssim a carrers
diguent-ho, escolta, si es pot mirar
al que m'ha donat aquesta sensació de molt taxatiu
com dient que no,
quan en principi es va dir que podem valorar-ho
i, per tant, farem un canvi
i aprofito per dir que votarem en contra, llavors.
Gràcies.
Molt bé, gràcies, Ramon.
Laia Flotats, endavant.
Sí, només comentar que en l'expedient
cap al final hi ha un estudi econòmic del servei
que, quan es descarrega, no es pot llegir.
No sé si és un problema...
Es va enviar, no?
Jo no tinc constància.
Més que res, per poder fer també la valoració...
Bé, no sé, l'arxiu que hi ha penjat en el portal
quan el descarregues, no sé, es descarrega
en un format molt raro que no es pot obrir.
Llavors, no podem accedir...
Es va enviar, no?
Es va enviar?
Vale, ja ho repassarem.
La camala Bòria es va enviar.
Vale, però no està corregida, aleshores, en el portal.
En el portal no.
D'acord.
Gràcies.
Molt bé.
Doncs just fos salva.
Gràcies.
Bé, bé, que les meves intervencions generen...
Està bé.
Conec casos, sí, sí, per exemple a Castelldefels.
Estan governs renovats.
Es convé impulsar la municipalització del servei
de recollida i netesa viària.
Jo no he criticat que no es puguin...
No he criticat la municipalització, més aviat,
tot el contrari, la defenso.
Ara, jo critico que de forma constant
que un municipi de Sant Just vingui a quedar ple
i cada cop que es porti un contacte extern,
l'única raó que donin per votar en contra del contacte
és que s'ha de municipalitzar tots els serveis.
Jo critico dient que la complexitat de la realitat
fa que sigui poc viable, realment,
que tots els serveis que presta un municipi
com Sant Just, de forma externa, s'internalitzin.
Es poden internalitzar alguns, oi tant,
que si es poden fer esforços per treballar
en aquest aquí govern, té un compromís
en estudiar uns quants casos.
Ara bé, jo la meva crítica anava per aquí,
perquè sistemàticament aquesta sempre és la vostra resposta.
Em segueu, jo no volia ofendre ningú, realment.
També penso que tots tenim la nostra responsabilitat.
No, no.
Està bé que m'ho diguis, jo no tenia pas ganes...
Jo sé que són expedients difícils, complexes,
aquí hi ha molta documentació,
jo crec que també mirar-vos-les tot és impossible,
segurament s'ha d'anar a triar els expedients realment
que són importants, els documents dins de l'expedient
que són realment importants.
Però vaja, només volia fer énfasi
que les comissions informatives es convoquen
dos setmanes abans per resoldre,
el dilluns es pot haver mirat, per tant,
els expedients es poden resoldre consultes
i al cap d'una setmana i mitja ja el ple, senzillament això.
I d'acord, Ramon, no sé que...
Amb mi nòvia no vas parlar,
que soc el responsable del servei a nivell polític,
però jo vull ser franc, no vull mentir-te.
Potser sí que es pot...
O sigui, si realment en les rutes hi ha algun moment
que hi ha algun conflicte, en algun punt,
sempre es pot estudiar l'optimització de la ruta
que es desviï i s'ha fet.
Un cop me'n recordo que amb Canigó vam tenir un conflicte
perquè es passava en el moment que hi havia...
No sé si era Canigó o...
En una escola jo diria que era Canigó,
hi va haver un conflicte que es passava una hora
i es va aconseguir modificar la ruta.
La proposta que jo vaig veure...
Clar, eren molts carrers...
Vaja, és complicat, no?
Francament, si el que plantejàveu
era tallar el servei durant tanta estona en tants espais,
és complicat, no és realista
si volem que el servei es presti de forma correcta.
I no sé...
Laia, em sembla que no havies dit res...
Si jo no tinc el correu, eh?
No el tinc.
Ja mirarem a veure què ha passat.
No el tinc, no ho sé.
Alcalde?
Jo només volia comentar dues coses.
Una és quan parlem dels costos del contracte,
de saber si és o no més econòmic
fer-ho internalitzat o externalitzat,
hi ha moltes variables que depenen
i que fan que sigui o no d'una manera o d'una altra.
Jo tinc pràcticament la certesa
que en aquest últim contracte, el que estem acabant ara,
si ho haguéssim fet municipal,
ens hauria sortit molt més car que no extern,
perquè quan fas una contractació externa
els increments que pugui haver-hi
de costos laborals, d'energia, de maquinari, etcètera,
van a compte i risc de l'adjudicatari,
de l'empresa contractada.
I, per exemple, en aquests últims quatre anys
ens hem trobat que hi ha hagut un increment
dels costos salarials, segurament per sobre
del que es preveia quan les empreses van concursar,
hi ha hagut un increment dels costos energètics
que ningú podia imaginar-se
i també hi ha hagut, amb la guerra d'Ucraïna,
un increment dels costos de molts materials
que utilitzen aquestes empreses.
Tot això s'ho ha hagut d'empassar
a l'empresa contratista.
Si aquest servei l'haguéssim prestat nosaltres directament,
tots aquests costos els hauríem hagut d'assumir
i segurament aquest contracte hauria estat més costós
prestar-lo directament que no extern.
En circumstàncies normals, potser tens raó,
però no és una regla fixa.
En el desenvolupament dels contractes
hi ha hagut coses que són casuístiques,
per exemple, baixes del personal laboral, etcètera,
que no controles i que fa que sigui una incertesa
saber si és més car o més econòmic fer-ho directament.
I després també hi ha hagut casos exitosos d'internalització,
segurament, però també el més recent que jo conec,
que és el de Vilanoi-Valeja-el-Tru,
ha estat horrorós, horrorós,
tan horrorós que s'ha emportat per davant
la sensació a la ciutadania de Vilanova
és que s'havia fet molt malament.
I a més a més, pel que em consta,
com que no es volia incrementar el pressupost
del contracte de neteja viària,
han hagut de reduir el servei.
El que et deia abans, que no és una regla de tres
que si és extern sigui més econòmic que si és intern.
En aquest cas, per mantenir el mateix preu
han hagut de reduir serveis.
Que això és que la municipalització
sigui un èxit assegurat, doncs no.
Aquí depèn molt de cada contracte
i de cada temporalitat.
I després, Ramon, una mica el que comentaves,
encara que no hi estigui el contracte,
sí que sempre hi ha la voluntat, evidentment,
de minimitzar les molèsties que els camions
i les escombradores ocasionen al trànsit.
El que passa és que és el que deia abans,
que és el regidor que no sempre es pot aconseguir
perquè les hores són limitades
i els carrers que comentaves precisament
són artèries principals,
que és difícil dissenyar circuits
que no passin per aquests carrers.
Però vull dir que independentment
que estigui on el contracte,
que seria molt complicat incorporar-ho,
hauríem de fer un canvi molt gran
del disseny de la planificació.
I intentem reduir les molèsties
que ocasionen camions i escombradores,
independentment que estiguin en el contracte.
No sé, faré jo amb la votació si us sembla bé.
Vots en contra.
Vox, CUP Amunt, Esquerra Republicana
i Junts per Catalunya.
Abstencions, Partit Popular i Endavant Sant Just.
I vots a favor de Partit Socialista
i Sant Just en Comú.
Anem al següent punt,
que és l'aprovació de la portació d'una finca.
Si us sembla bé, perdoneu,
els dos següents punts els farem junts
perquè és una mateixa operació
i estan molt interrelacionats.
Faríem l'aprovació de la portació d'una finca
per l'ampliació de capital de la societat de ProMunsem.
I també la concessió de domini públic
del subsòl de la finca del parc de Miquel Rabater
amb destí a parcament privat
mitjançant procediment d'adjudicació directa
a l'empresa municipal ProMunsem.
Defensorà aquest punt el regidor de territori
en Francisco Vizcaina.
Gracias, buenas tardes.
Todo lo que os vamos a explicar conjuntamente
la votación tendrá que ser necesariamente luego separada.
Se trata, por un lado, de la aprobación
de la portación de una finca
para ampliación del capital de la sociedad
de promociones municipales, en este caso ProMunsa.
La portación a ProMunsa,
que es propietad del Ayuntamiento,
es la finca ubicada en la calle Miquel Rabater número 26.
Se trata, entonces, de una porción de terreno
de forma irregular de 454,70 metros cuadrados,
como decimos, ubicada en el carrer Miquel Rabater número 26.
Esta portación se realiza
en concepto de aportación no dineraria
para el aumento de capital de la sociedad
de la empresa municipal ProMunsa
en 330.000, 100.000 euros,
suscritos y desembolsados íntegramente
por parte del accionista único,
en este caso, el Ayuntament de Sant Justefer.
La finalidad de la ampliación de capital
es garantir la viabilidad económica y financiera
y la promoción de ocho viviendas en concepto de alquiler.
Son viviendas en régimen de protección oficial
y también un aparcamiento con capacidad para 70 vehículos
que la sociedad tendrá también en el carrer Miquel Rabater.
El segundo punto, que, como hemos dicho antes, está relacionado,
se trata de la concesión del dominio público
del subsuelo de la finca registral 237,
que está ubicado justamente en el parque Miquel Rabater,
es lo que venimos a definir como el Spa i Juvenibles,
con destino a aparcamiento privado
mediante procedimiento de adjudicación directa
a la empresa municipal Promulsa de Sant Justefer.
Y consiste, primero, a adjudicar a las promociones municipales
de Sant Justefer, la concesión administrativa del subsuelo
del bien del dominio público
para la construcción y expulsación
de un aparcamiento subterráneo
en la plaza Estudios Vell de Sant Justefer,
que permitirá disponer de 70 plazas de aparcamiento
en la zona, de las cuales 57 serán para vehículos de cuatro ruedas
y 13 para vehículos de dos ruedas,
durante un periodo de 50 años.
Y en segundo lugar,
otorgar a promociones municipales de Sant Justefer,
Promulsa, una subvención
por importo total de 1.767.316,38 euros,
que se hará efectiva en 50 pagos anuales.
Estos pagos se iniciarán a partir del inicio de la concesión
y serán de 35.346,33 euros cada uno
a abonar en el primer semestre de cada año.
Este sería.
Gracias, Francisco.
¿Hay más palabras?
No.
Desiré tirar des que la republicana.
Sí, gracias.
Nosaltres votarem a favor dels dos punts
i celebrem l'avançament d'aquest expedient.
Ja fa dos mandats quan Esquerra estava al govern
i s'havia previst la construcció d'habitatges en aquesta zona.
Ja vam lluitar perquè aquests habitatges
fossin en règim de juguer i, per tant,
estem a favor del punt.
Molt bé.
Gràcies, desiré.
Ramon Figueroa, Junts per Catalunya.
Nosaltres, dues qüestions.
M'agradaria saber si les places que queden en aquest aparcament
hi ha unes places que són pels habitatges
i unes 70, més o menys, que és així, que queden públiques,
si s'ha fet algun estudi de rentabilitat d'aquest aparcament.
Això, per una banda.
I per l'altra és que votarem a favor, també,
perquè, com bé ha comentat també la companya,
doncs estem a favor de més habitatges de protecció oficial.
Sabem que és un dels problemes que tenim.
Però sí que és veritat que, a mencionar,
que el fet que hem començat tard,
això hauria d'haver començat ja fa bastant de temps,
i, llavors, precisament, el que estem aprovant avui
fa que sigui més car del que s'havia calculat.
Per tant, aquesta diferència, si no ho tinc mal entès,
ho haurà de ficar a promulsa.
Llavors, potser l'ampliació de capital
podria haver sigut més alta,
perquè això, al final, el que fa és limitar
les possibilitats de promulsa per fer altres coses.
I, bàsicament, és això.
Gràcies.
Laia Flotats.
Gràcies.
Simplement perquè m'ho confirmeu, perquè ho recordo vagament,
perquè, de fet, això ja va començar fa bastant de temps,
fa dos mandats, això venia d'una modificació
del planejament de metros quadrats
que estaven en l'aparcament de Can Pedroseta,
que eren lliures, que eren lliures,
i s'enviaven aquí a jocs jovenívols.
I, per tant, el que estem fent és construir,
que és propietat de l'Ajuntament,
estem construint habitatge de protecció oficial
amb metros quadrats lliures.
Vull dir que això també és així, oi?
Vale, gràcies.
Perdona.
Es va enqualificar d'HPO.
Quan es va traslladar a jovenívols,
tot i que en origen eren lliures,
es va passar a HPO perquè la voluntat
era de fer-ho de protecció oficial.
Però van transformar de lliures a HPO.
Correcte.
Però va ser en modificació de planejament que es va fer.
En respecto de lo del estudio,
que sí, efectivamente sí,
porque había la duda de si se haría
aparcamiento de rotación o de alquiler.
Entonces, se estudió para ver cómo saldría mejor,
y al final, en principio, se hará de alquiler.
Y con esto y con la subvención que hemos mencionado,
en principio, según el estudio,
con eso tiene que salir a cuenta.
Molt bé.
Hi ha més preguntes?
No?
Doncs aniríem a votacions.
Votareu tots i el mateix als dos punts?
Sí?
Doncs fem votació conjunta.
Vots en contra?
Abstencions?
S'apropa una meitat.
Doncs moltes gràcies per aquest suport.
No hi ha emocions, tampoc proposicions d'urgència,
ni emocions d'urgència.
A nivell de control de l'acció de govern només hi ha un punt.
El regidor de Recursos Humans ha d'anar a compte
del nomenament d'una educadora subgrup C1
a temps complet en la modalitat d'acumulació de tasques
per raó de màxima urgència.
Ja heu explicat tot, no?
Sí, sí.
Hem tingut unes baixes a l'escola Bressol.
Es va esgotar la borsa de persones
que estaven a la borsa de treball.
I hem hagut de contractar per tres mesos
una educadora,
mentre es fa aquest nou concurs que crec que ja està en marxa.
Doncs no sé si teniu algun dubte
respecte a la relació de decrets.
No?
Acords de Junta de Govern?
Tampoc.
Doncs el que faré ara, si us sembla,
és formació d'alcaldia.
Dic que en aquest mes de gener
una dona ha estat assassinada
per violència masclista a Espanya,
concretament a Andalusia.
A nivell local,
he d'explicar que avancen a bon ritme
les obres del carrer Creu.
Una de les voreres ja està acabada,
s'està fent actualment la segona
i preveiem que en dues setmanes quedi enllestida.
A continuació es farà el ferm, l'asfaltat,
i després, com sempre diem,
cal col·locar l'enllumenat.
La jardineria no la podrem col·locar
perquè ja s'equereix, no es pot regar,
i haurà de transcorre ben bé entre un i dos anys
fins que no veiem el soterrament
del cablejat existent en aquest carrer.
També dic que petició
va ser un acord de pressupost que vam fer
al grup d'Endavant Sant Just l'anterior mandat.
Aquest mes d'anar-hi ja s'han dut a terme
les obres de millores climàtiques
a les escoles de Sant Just.
A l'escola Montseny es van col·locar
uns tendalls per protegir les finestres,
a l'escola Montserrat ventiladors,
i perdoneu, aquest cap de setmana
es col·locarà els tendalls exteriors
a l'escola Canigó.
Hem fet aquelles actuacions que ens van demanar
des de les direccions a les escoles.
També dic que fins al dia 29 de febrer
estan obertes les preinscripcions
per apuntar-se a la comunitat energètica
de les escoles, que és el primer projecte
d'autoconsum compartit que fem a Sant Just.
Dic també que ben aviat començarem
la implantació del xip
en el que és el sector sud del municipi,
en aquells barris on encara no s'hagi fet,
per sota de Rambla, tots aquells barris
on no tinguin el contenidor amb xip,
a partir del mes de febrer ja començaran a veure
com es va implementant el xip en els contenidors.
Ja només quedarà la part nord
que estimem que es farà durant la primavera,
començaria el mes d'abril.
Es permetrà també recordar
que aquests que es vagin col·locant de nous
ja es podran obrir amb el dispositiu de mòbil,
una petició que ens havíeu fet també des d'endavant.
Aquests dies estem fent una campanya
tant divulgativa com també a través de la policia local
per censar els animals de companyia.
Com sabeu, recentment es va aprovar
al Congrés dels Diputats la llei de banestar animal.
Aquesta obliga a tenir els animals censats,
de fet ja ho obligava l'Ordenança Municipal,
i el que estimem és que en just tenim
el voltant de 3.000 gossos i només 1.000 constants censats.
Per tant, tenim un recorregut a fer per incrementar els cens,
que és necessari tenir un cens actualitzat,
i hem començat una campanya.
Insisteixo, per un costat s'envirà una carta
a tots els habitants, a tots els domicilis de Sant Just,
hi haurà també banderoles,
i aquests dies, potser ja ho esteu veient,
la policia està avisant als propietaris dels gossos
que no estan censats, que tenen un mes per fer-ho,
i si no, seran censonats.
I la realitat és que estem trobant
que molts gossos no estan censonats,
sensats tal com ens temíem.
Millores del bus X30, es va fer finalment l'any metropolitana
l'adjudicació del nou contracte, no ha estat impugnat,
i per tant, a partir del mes d'abril,
la freqüència d'aquest servei d'autobús
passarà de 20 minuts a cada 15 minuts.
Saber també que estem pendents
que Sant Feliu faci una petita obra al carrer Comte Vilardaga
per poder ja en hora punta tenir busos articulats,
que són busos amb una capacitat que duplica l'actual
i que ens serviria per evitar aquests problemes que tenim
en hora punta de gent que es queda sense poder entrar
o entra en moltes dificultats a l'autobús
perquè la realitat és que aquest autobús està tenint molt d'èxit.
Creiem que busos articulats per un costat en hora punta
i millora de la freqüència solucionaran aquest problema.
Que benvingut sigui, perquè vol dir que s'està fent
un ús molt elevat del transport públic.
A nivell de seguretat ciutadana, ja tenim les dades del 2023,
l'any tancat, hem de dir que s'han produït
un 30% menys de robatoris de domicilis que l'any 2022,
hi ha hagut una millora molt gran.
I vull posar en valor que en primer lloc
el sistema de càmeres lectores de matrícula està funcionant
perquè ens ha permès augmentar les detencions.
Està funcionant també molt bé la col·laboració
amb el cos de Mossos d'Esquadra.
Aquí vull agrair la implicació que estan tenint.
I també ens està funcionant molt bé la col·laboració ciutadana.
Aquest aplicatiu mòbil de l'M7, cada cop hi ha més ciutadans
que se l'han descarregat, que en fan ús
i que ens alerten de situacions que consideren sospitoses
i que permeten a la nostra publicia local anticipar-se
i gràcies a aquesta col·laboració us puc assegurar
que hem evitat més d'un, dos i tres robatoris al nostre municipi.
Aprofito també per felicitar la policia local de Sant Just
per aquest excel·lent 2023 que hem tingut.
Comentar també la ciutadania que hem acordat
amb la Junta de Portaveus, per acord de tots els portaveus,
que a partir del mes de març la Junta de Portaveus,
això no afecta la ciutadania, però se celebrarà a les 6 de la tarda,
i els precs i preguntes del públic es celebraran a un quart de 7.
O sigui, aniran abans del ple.
La part de la ciutadania que vulguin venir
a manifestar opinions, queixes, dubtes, el que sigui,
per evitar que hagin d'aguantar tot el ple.
Aquest serà un ple segurament curt, però en general
els plans acostumen a ser molt llargs i acaben molt tard.
I a vegades molts ciutadans ens havien dit
que havien d'esperar tot el ple per poder manifestar una opinió.
Doncs ho avancem i d'aquesta manera creiem,
veurem com funciona, però creiem que facilitem
la participació ciutadana.
I després desitjar molta sort
a les artistes Sant Justenques, Clara Segura, Clara Aguilar
i Clàudia Mala Gelada, perquè d'aquí pocs dies
se celebren les gales dels Premis Gaudí,
el 4 de febrer, i els Goya el 10 de febrer.
Estan nominades, totes elles, i esperem que tinguin molta sort.
Acabo abans de passar l'agenda dient que demà
començarà la restauració del famós grafitti del carrer Badó,
la senyora que se li escapa el cotxet.
Ens ha costat, finalment hem arribat a un acord
amb la propietat, ens ha autoritzat a fer la restauració
d'aquest grafitti, i demà mateix començaran
i la previsió és que el dissabte estigui acabat.
A nivell d'agenda dic que el proper 31 de gener
el Centre Cívic Soledat Sants s'inaugura una exposició molt nostra
que participa en diferents artistes i alumnes
dels cursos d'arts plàstiques que van elaborar unes lones
que han estat instal·lades a diferents carrers de Sant Just.
Va ser una iniciativa impulsada per en Lluís Terrés
que ha tingut molt bona acollida.
Aquestes lones ara estaran exposades al Centre Cívic,
les podreu veure, i sapigueu que es vendran,
ja es posaran a la venda, i el que s'obtingui d'aquestes vendes
anirà destinades a l'entitat Sant Just Soledari.
La inauguració serà el proper 31 de gener a les vuit del vespre.
El 10 de febrer celebrarà el Carnestoltes,
al matí hi haurà el concurs escolar infantil de desfresses
i a la tarda la tradicional roba de carnestoltes,
carnestoltes, no sé si és carnestoltes o carnaval català,
que és carnestoltes.
Paragó i concurs amb origen al parc de Joan Maragall.
També es farà un homenatge el 16 de febrer,
divendres 16 de febrer a les 7 del vespre,
el músic Gabriel, aviam si ho dic bé, Brínzic,
que va viure molts anys al Wilding,
és un artista que té una trajectòria
amunt de la música clàssica molt coneguda,
però segurament no prou reconeguda per la població
i el que pretén aquest homenatge és fer arribar
el talent d'aquest artista a la població.
I finalment el projecte d'art contemporani Mons
continuarà durant aquest 2024 i el 24 de febrer a les 12
hi ha la prevista una nova exposició
que es diu Mons, parentes i mons a l'espai Marcart.
Jo per part meva ja no tinc res més a dir,
donarem primer precs i preguntes dels regidors i regidores
i després al públic.
Doncs comencem.
Bé, jo tenia dues coses.
La primera és que el 20 de setembre del 2022
aquest ple municipal, menú del passat mandat,
va provar per unanimitat una moció impulsada per la CUP
per garantir la pluralitat i la independència
de la comunicació pública-local.
En els punts dels acords la moció diu que cal impulsar
en el termini de sis mesos la creació d'aquest grup impulsor
que hauria d'estar composat per representants polítics,
experts i entitats, per elaborar una proposta
de reglament d'organització i funcionament
d'aquest servei públic audiovisual.
En el mandat anterior sí que vam fer un parell de trobades,
però ara actualment i tot i el compromís
de l'equip de govern de tirar-ho endavant,
encara no hem estat convocats per fer cap altra trobada.
Per tant demanem des de la CUP que s'acceleri
aquest procediment per posar en llum
ja definitivament aquesta moció.
I després fa referència al Consell de Ciutat
que va néixer durant la pandèmia,
és un dels punts que vosaltres porteu
al vostre pla d'acció municipal.
Ja en el seu moment la CUP ja vam expressar reiteradament
en diversos articles, al nostre mandat estan
al sistema poc participatiu i potser amb manca de transparència
d'aquest funcionament del Consell,
posat per un grup impulsor d'experts
del qual d'aquestes reunions se'n va treure un document.
Aquest document no va ser ni debatut ni obert a la ciutadania
i que es va aprovar per decret d'alcaldia per en Josep Pinyà.
No sé si va ser l'últim decret que va firmar o dels últims.
El que ha de ser un Consell de Ciutat està molt ben definit.
Hi ha molts ajuntaments de molts pobles i ciutats
dels països catalans que en tenen
i funcionen des de fa molts anys.
El Consell de Ciutat ha de ser el màxim òrgan consultiu
i de participació d'aquest ajuntament
i de tots els representants de l'Ajuntament i de la ciutadania
on es debaten tots els affairs municipals.
Ha de ser un espai format per representants d'entitats,
d'institucions, de diferents sectors i àmbits territorials
i representants polítics, persones expertes en diversos temes
i també per veïns i veïnes expertes en viure a la ciutat.
I per tant, us demanem com ho fareu
i si no creieu necessari abans,
doncs creiem que hauria d'anar acompanyat
una nova reformulació del Reglament de Participació Ciutadana
que, per recordar, que és del 2013 i estem al 2024,
doncs potser caldria renovar-lo i actualitzar-lo.
I no tinc res més a dir.
Es van haver-hi dues reunions, crec, l'anterior mandat.
Ara s'ha de...
L'emoció formalment va de caure amb el nou mandat,
però la voluntat és reactivar-ho
i suposo que en els propers dies, setmanes,
us convocaran a tots els portaveus.
I, per tant,
és el que hem de fer,
i és el que hem de fer,
i és el que hem de fer,
i és el que hem de fer,
i és el que hem de fer,
i és el que hem de fer,
i els portaveus de l'Estat ens convocaran a tots
els portaveus.
I del Conseller de Ciutat, com molt bé has dit,
ho portem en el Pla d'acció municipal
i la voluntat, també,
és que es pugui engegar durant aquest 2024.
Contaves alguna cosa del Conseller de Ciutat?
Ara...
El Reglament, sí, perdona.
ja un any i és millor activar ja el Consell de Ciutat
i, en tot cas, que la modificació del reglament
vagi en paral·lel, però no esperar la modificació del reglament
a poder fer el Consell de Ciutat perquè és que ens en anirà molt enllà.
Modificar el reglament, com a mínim, estàs, com a mínim, un any,
perquè ha d'haver-hi un període d'audiència pública,
totes les modificacions de reglament s'han d'aprovar inicialment,
jo crec que és millor...
No, no, ja...
El rom encara és més complicat.
Una pregunta més? Sí, deixi-ne.
Sí, tres preguntes.
La primera és com és que el mercat no està obert el dimarts de la tarda.
Després s'ha detectat un augment de la presència de coloms a Sant Just
i era per preguntar si ja estava fent algun tipus de control.
I la tercera i última és preguntar quins criteris es serveixen
per la publicitat al budgetí, perquè ens hem adonat que la majoria
d'anuncis que n'hi ha són de petit comerç local, que està molt bé,
però hi ha altres que són d'escoles fora de Sant Just, que són privades,
com per exemple, que són ben grans,
i creiem que no congreguen amb l'esperit de defensa de l'escola catalana
del poble, i llavors ens volíem saber una miqueta
quin era el criteri de publicitat. Gràcies.
El mercat, el que es va acordar la regidora de Comerç
amb la reunió que va tenir amb els paradistes,
és que es faria una prova pilot fins al mes de desembre
per veure com valoraven l'obertura dels dimarts de la tarda.
Crec que va ser abans ahir, es van reunir la regidora un altre cop
amb els paradistes i van acordar que es tornarà a obrir
a partir del febrer, els dimarts.
La voluntat és allargar aquest nou horari,
com a mínim aquest 2024.
També us puc manifestar que hi ha paradistes que ho veuen bé
i d'altres que no ho veuen tan bé,
i el que es tracta és anar fent un balanç
i que en definitiva també els paradistes han de sentir-se còmodes
amb aquest nou horari.
Per un costat és un servei públic,
ha d'intentar tenir el màxim nombre de clients possibles,
però també hem de fer la reflexió que els mercats municipals,
no només a Sant Just, a tot arreu estan patint,
és un sector que està patint,
i també hem de cuidar els paradistes perquè no es desanimin i tanquin,
hem de trobar aquest equilibri entre necessitats
de la població en general i també la disponibilitat
que tenen els paradistes.
Coloms.
Hem seguit una mica el protocol d'actuació que ha fet Barcelona,
que és primer fer un cens,
que sembla com a estrany, però hem fet un cens de coloms,
i ara el que hem detectat són diferents punts crítics del municipi
que hi ha en molts coloms,
i ara tenim un protocol d'actuació.
En els propers dies es començaran a veure actuacions que es fan
per reduir la presència de coloms.
Es fan sempre parlant amb...
Prèviament ens hem de reunir amb la comunitat
perquè algunes d'aquestes accions passen
perquè no es donin menjar als coloms.
Moltes colònies venen provocades per l'existència de menjar que s'obre
o que es llença per part dels veïns.
Ara estem treballant amb aquesta línia.
Ja s'ha fet la feina més complicada, que era fer aquest cens,
i ara començarem a implementar les accions
que s'han dut també en altres municipis.
I finalment la publicitat del buiatí.
Fins ara hi ha uns preus per espai i no es censura.
No s'estableixen criteris d'accés a les...
En tot cas, s'hauria de fer un reglament
per dir qui pot publicitar i qui no pot publicitar.
No ho sé.
Serà complicat trobar a regular això
i no sé si no caurem en accés de regulació.
Què més? Raquel?
Hola, bona nit a tothom.
Tres preguntes i un preu.
Després de l'acte que es va fer el dia 13 d'aquest mes
a la Penya del Moro, l'Ansesa de Torres, Talaias i Talaiots
de la Mediterrània, a favor dels drets humans,
i que va organitzar el Centre d'Estudis Sant Just Tengs,
ja ho vas comentar a l'entrevista,
crec que vas fer a Ràdio Desvern, però una mica per verificar-ho.
Volíem confirmar si s'arreglarà l'accés a aquest final
a la Penya del Moro i si es farà en breu,
perquè fins i tot té un punt de perill,
i donat que tenim aquest patrimoni ara que és la Penya del Moro,
doncs seria molt interessant que s'arreglin més aviat possible.
També preguntar per les obres de la Sala Gran de la Teneu,
que ja també ho vas explicar, però perquè ho pugui escoltar
tota la ciutadania que ens està escoltant o veient ara
els motius de l'aturada de les obres i del retard,
bueno, aturada que, per tant, redundarà en un retard.
Tornar a preguntar, que jo ho vam preguntar,
però ara, amb el canvi de la freqüència de X30 que heu comentat,
hem de tornar a verificar si les parades es mantindran
tal com estan realment.
I després, a nivell de prec, estem al mes de gener,
això que ha dit la desider,
hi ha moltes escoles que ja comencen a publicitar la preinscripció.
Nosaltres, com ja sabeu, en el ple de setembre vam presentar
una moció per implantar mesures per millorar l'accés de les famílies
a l'educació de les escoles de Sant Just,
amb especial incís a l'escola Bressol, així com es deia,
que no es va provar.
I una de les peticions que fèiem era que hi hagués una figura
per fer acompanyament les famílies en aquest moment de la preinscripció.
Les preinscripcions són al març, però ara ja en boca de tothom
està ara aquest tema,
sobretot de les famílies que han de fer preinscripció.
Se'ns va dir que aquesta figura ja existia
i que aquest acompanyament ja es feia,
però pensem que, si és així, el que cal,
potser que dieu que esteu fent campanya,
per exemple, pel tema dels animals,
que s'hauria de fer campanya perquè la ciutadania sàpiga
amb qui ha de contactar, que s'enfasi difusió
i que, a més, s'encoratzi les famílies a preguntar
quan tinguin un dubte perquè vegi que l'Ajuntament
està al seu costat en aquest tema.
Ja està.
A veure, l'accés de la penya del moro
estem treballant amb dues línies d'actuació.
L'altre és demanar...
El projecte ja està fet.
És un projecte que va fer el Parc de Coexerola.
Demanar al Parc de Coexerola
aprofitant que la Generalitat de Catalunya
els ha atorgat un milió d'euros per inversions al parc
que tinguin a bé finançar aquesta actuació,
encara que sigui parcialment.
L'altra línia d'actuació és, com bé sabeu,
la bona notícia que la penya del moro
està declarada a Vecín
i això ens permet accedir a ajuts importants,
sobretot del Ministeri de Cultura, del 2% Cultural,
que només financien actuacions en Vecín
i ens permetrien, ara quan s'obri la convocatòria aquest any,
que esperem que s'obri la convocatòria,
no només millorar l'accés,
sinó que els materials divulgatius
de tant el poblat Íbar com de la torre de Guaita.
Evidentment, ara ja es veuen pedres
i aquesta etkadia és una experiència semblant
a la que s'ha fet el refugi...
Va fer el seu moment el refugi a l'Ataneu,
el refugi antiari,
que amb elements audiovisuals, no sé si mòbils,
poguéssim reproduir com es vivia antigament
en això que és l'origen de Sant Just,
en aquesta part que és l'origen de Sant Just.
Sala Gran de l'Ataneu.
Sí, quan rehabilites patrimoni
el grau d'incertesa és molt més gran
que quan fas una obra nova.
Així és com la nova Escola Bressol.
Sempre hi ha problemes amb les obres,
però ha anat tot conforme al previst.
Quan es fan rehabilitacions
sempre hi ha un grau d'incertesa molt superior.
Ens hem trobat tres canvis.
Un primer és la fundamentació.
Vull recordar que aquest edifici
el van construir els propis socis de l'Ataneu
fa més de 100 anys.
Per tant, la qualitat de l'edifici és la que és
i hem trobat que la fundamentació
no era gens bona
i hem hagut d'estinar molts diners
a reforçar molt la fundamentació.
Cal que tingués una molt bona fundamentació
perquè recordeu que en el projecte s'utilitza
l'espai soterrani per vestuaris,
com a túnel d'accés, ascensors, etc.
Com ve que la fundamentació estigui molt bé.
El segon canvi és que la nova Junta de l'Ataneu
aquest projecte se l'ha fet molt seu.
Ens van demanar diverses aportacions,
canvis millores al projecte
que crec que han estat recollides,
si no totes, gairebé totes.
Aquestes millors també han suposat un encariment.
I el tercer punt és que en aquest mentrestant
hi ha hagut un encariment molt gran
a totes les preus dels materials
que han afectat totes les obres
i l'Ataneu no n'ha estat cap excepció.
Tot això fa que l'increment del cost
sigui un 50% superior al previst
i a partir del 50% el que diu la Llei de Contractes
és que s'ha de fer un projecte modificat
que s'ha d'aprovar.
S'ha d'aprovar ple o per Junta de Govern,
això ho hauria de consultar-ho,
i un cop aprovat s'ha de tornar a licitar.
Afortunadament disposem d'aquests diners que falten,
gairebé tots,
i un cop tinguem el projecte aprovat
podrem licitar-lo ràpidament.
Per tant, això ens permetrà, dins de la mala notícia,
no tenir molt de temps aturat de l'obra.
Parades de l'X30 majoria mantindrà
el nombre de parades que té actualment.
Jo crec que no hi haurà cap canvi,
o sigui, un canvi molt menor,
i serà potser més fruit del tema dels articulats,
però la voluntat és que les parades no canviïn.
Sí que dic que la parada que hi ha a Rosa Luxemburg
davant de la vermoteca actualment és fi de trajecte.
Inici de trajecte,
i quan el 2025 l'autobús arribi fins a Sant Feliu de Llobregat,
fins a l'estació de Renfe, deixarà de ser-ho,
que és un avantatge perquè els veïns que viuen davant
de vegades es queixen del soroll.
I finalment, el tema de les preinscripcions.
Crec que en aquest boiatí ja surten.
La persona de referència és la tècnica d'educació,
i també la directora de les dues escoles Bressol,
i explicar que estem una mica també pendents.
Com bé sabeu, aquest següent curs escolar hi haurà una novetat,
i és que començarà l'institut d'escola.
No podem fer jornada a portes obertes
perquè els mòduls encara no estaran instal·lats,
i llavors estem esperant que el Departament d'Ensenyament
ens digui quin dia faran una xerrada informativa
a les famílies que vulguin per poder explicar
quin serà el projecte educatiu del futur Institut d'Escola.
El regidor em comentava avui que estan ja parlant
amb l'inspector i el departament
perquè una de les primeres decisions que han de prendre,
ara que ja tenen codi de centre,
és el nomenament del director o directora.
I a partir d'aquí es desenvolupa el projecte educatiu
que s'explicarà en aquesta sessió.
Anem una mica justos de temps però jo crec que arribarem.
Contestada?
Gràcies.
Si la primera pregunta és l'anterior mandat es va decidir
ampliar les estacions d'en bici
i voldríem saber com està aquest tema.
I després també vau comentar la possibilitat
d'ampliar la biblioteca o fer sales de lectura aïllades.
Volem saber una mica quin és el projecte que teniu en ment
el govern respecte a aquest tema.
Gràcies.
Molt bé, estacions d'en bici hi ha el compromís
que n'hi hagi tres més.
No només hi ha el compromís sinó que també hi ha
la partida pressupostària.
El problema està en que TMB fins que no acabi el desplegament
a Sant Feliu de Llobregat i a l'Hospitalet
i no acabi l'electrificació, això és més important,
de totes les estacions perquè totes han d'estar electrificades
perquè inicialment no haurien d'estar
però això els generava molts problemes
amb la càrrega de les bateries,
doncs no faran noves estacions.
Per tant, estem pendents que s'acabi
el desplegament a Sant Feliu i a l'Hospitalet
que va anar una mica més tard
i que s'acabi l'electrificació de totes les estacions.
Ens van dir que en principi haurien de ser més de juny
però jo, quan no depèn de nosaltres,
estem a sobre i esperem que es compleixi
perquè està anant molt bé aquest servei
i tenim demanda que s'ampliï.
Sobretot l'institut BonAigua és una estació
que molta gent ens està demanant.
I després, ampliar la biblioteca,
hi ha hagut una primera ampliació
que s'ha fet a l'Aula d'Estudis
del Centre Cícli Explorat Sants
perquè recordem que la biblioteca
fa aquesta doble funció d'espai de lectura
però també d'estudi.
I ara el que hem d'estudiar,
primer hem d'estudiar si ens convé més
fer una ampliació de la biblioteca actual
o bé fer una segona biblioteca
en algun altre punt del municipi.
El projecte d'ampliació de la biblioteca
s'ha fet el projecte bàsic
que va fer en Josep Llinàs ja fa uns quants anys.
La part de darrere em sembla.
El que tenim és el dubte de si és millor
ampliar aquesta o fer un segon punt.
Jo crec que aquest mandat, com a molt,
en els millors casos s'acabarà amb un projecte.
Crec, projecte que hauria de fer la Diputació
és l'òrgan competent.
S'ha fet la sol·licitud de l'estudi
de si és millor ampliació a la Diputació
amb el catàleg de serveis a fer la petició.
Sí, sí, s'ha de fer.
Doncs si no hi ha més preguntes,
ahir veurem la secretària de la interventora
i donarem a públic.
Jaume, espera't el micròfon que es grava.
Aquesta setmana hem tingut molta moguda amb el barri Sur.
Us volia exposar una mica el nostre criteri
a veure com es pot arreglar això.
Fa molt de temps que el veïnat del barri Sur
i els voltants de Sant Just
queixen reiteradament de fortes olors molt molestes
que provoquen provenent de les naus de ventós
situades al polígon industrial.
La reiteració d'aquestes queixes constantment
no s'aprecen les mesures adients
per resoldre el problema que ocasiona inquietud
i gravetar agarvances de situació del veïnat.
Segurament l'empresa ventós
té tots els permisos adients de l'Ajuntament
per les activitats que està desenvolupant.
Però tenim dubtes de la inclusió dels permisos
de poder contaminar amb fortes olors
l'aire ambiental que es respira en el barri Sur
i els voltants de Sant Just.
Tot i que no són prejudicials per la salut,
són uns portaveus municipals,
però sí afecten de ple el bé d'estar social,
l'acompanyament ciutadà, inclús també de la llar.
I també hi ha queixes que alguns veïns
tenen molèsties corporals fins a aquestes...
Perdó, és que estic mal acostumat a parlar.
Fins a aquestes olors insuportables
i molestes i prejudicials.
En tot aquest temps que porten suportant això,
creiem que l'Ajuntament no ha fet l'aplicació...
O sigui, no ha fet aplicar a l'empresa
les mesures de correcció que poden correspondre
per evitar el problema comentat.
S'estan agravant més cada vegada socialment en el lloc.
En el nostre guidari creiem que l'Ajuntament
ha d'actuar de forma més contundent i eficaç
després dels previs avisos d'advertencia
a la direcció de l'empresa Ventós.
Havent fet els previs avisos de modificar
els conseqüents anomalies que produeixen
tot aquest malestar social,
i en cas omís podria aplicar-se el reglament
de convivència ciutadana amb l'aplicació
de les sancions que corresponguin per fer seguides
del cessament de l'activitat del departament
que provoca les esmentades males olors.
Amb aquestes actuacions que s'apliquessin,
en aquestes cases la mateixa empresa
es pot veure perjudicada amb la seva pròpia producció.
Tenim que solucionar i modificar les seves instal·lacions
per poder seguir amb l'activitat actual normal
o bé traslladar-se al departament
en un altre lloc que no molesti.
Segons informacions de l'Ajuntament,
que han vingut a presentar aquestes queixes
a la nostra associació,
han manifestat que aquesta empresa
és molt afectadora i col·laboradora
amb subvencions que practiqui ajuda
a l'esport municipal de la població,
però això no fa que sigui de rebut
que pugui perjudicar tan fort i tan important en el veïnat.
Esperem que l'Ajuntament atengui les nostres inquietuds
i pregui les mides oportunes per solucionar aquest problema.
Senyors, 24 de gener.
Molt bé. Gràcies, Jaume.
Això són documents que es poden mostrar
perquè són públics.
Ha fet diferents requeriments a l'empresa Ventós
perquè fes millores en les seves instal·lacions
i el que arribi a l'Ajuntament.
Fes millores en les seves instal·lacions al carrer Sagrera.
Hi ha un seguit d'actuacions que ja s'han fet,
que no les tinc aquí però que us les podem enviar.
La realitat és que les actuacions que s'han fet
no han provocat la solució del problema.
Aquesta és la realitat.
També crec que vaig girar l'últim ple o el ple de novembre
perquè en instal·lacions noves de recent creació,
com per exemple una callada també d'aromes,
el Prat, que és una instal·lació nova, també s'escapa olor.
Vull dir que aquestes empreses generen moltes olors
i encara que l'edifici sigui nou s'escapen les olors.
I tercer, hi ha molts municipis a Catalunya
i ho podeu comprovar que tenen empreses que fan males olors.
I porten molts anys els veïns queixant-se d'aquestes olors.
En alguns casos l'Ajuntament ha estat passiu,
en d'altres l'Ajuntament ha estat molt actiu, molt bel·ligerant,
inclús encapçalant manifestacions.
No conec cap ajuntament on el problema s'hagi resolt
en un termini de tres anys com és l'escenari que plantegem a Sant Just.
El que hem aconseguit a Sant Just és que aquest problema,
que és un problema molt difícil de solucionar,
tingui un horitzó de finalització que és, com a molt,
d'aquí tres anys, que és quan l'empresa faci el trasllat
de tot el seu magatzem a una altra població
i un trasllat d'aquest tipus no es fa ni en una setmana,
ni en un mes, ni en un any.
És un trasllat complicat i llarg i costós.
I l'empresa s'ha manifestat la seva ferma voluntat
de dur a terme en el menor temps possible aquest trasllat
i consta que estan treballant activament per dur-lo a terme.
Per tant, no puc estar d'acord amb aquestes afirmacions que feu
de que l'Ajuntament no fa res i que no fem res
perquè Ventós ajuda les entitats esportives del municipi.
Em sembla que són afirmacions que no es corresponen amb la realitat.
Dir també que, espero que ja durant aquest mes de febrer
pugui arrencar la comissió que ha de redactar
l'ordenança de les olors.
Aquesta ordenança establirà uns paràmetres màxims acceptables
de qualitat de l'aire.
Si se superen, si hi ha més molèsties,
es podrà sancionar amb imports molt superiors
als que estableix l'ordenança de convivència
a la qual feia referència, que estem parlant de sancions
de 100-200 euros que evidentment no serviran
per solucionar cap problema.
Per tant, home, jo crec que no és cert.
Jo entenc potser que el veí que ho està patint
voldria una solució immediata o molt a curt termini,
però són problemes molt complicats
que no se solucionen d'un dia per l'altre.
Jo entenc que si l'Ajuntament actua més enèrgicament...
Però com?
Parant-li la part aquesta que fa les olors.
No podem parar les olors.
Ja veuries com s'espavilarien.
Jo t'asseguro que espavilarien.
Escolta, com a professional que sóc,
he hagut d'intervindre algunes coses
amb coses com aquesta, però som blancs,
i t'asseguro que això s'arreglarà a la taula.
L'Ajuntament no pot actuar amb arbitrarietat
quan ordenes el tancament d'una activitat que, a més a més...
Això només del sector que perjudica.
Sí, d'una activitat que, a més a més,
convé recordar que provocaria que hi hagués gent
que es quedés sense feina...
Segur que s'espavilaria.
Però que ja s'estan espavilant.
Estan buscant un terreny on traslladar el magatzem.
Estem parlant d'una inversió que per a l'empresa
arribarà com a mínim als 10-12 milions d'euros.
És una inversió molt important.
I estan disposats a assumir-la en el menor temps possible.
Els sistemes moderns que hi ha ara...
Potser no caldria ni fer això.
Només una màquina cotxart i tot ja està.
Hi ha instal·lacions molt noves, com la del Prat,
d'una empresa que és, precisament, Competència d'Aventós,
que és una instal·lació nova
que fa desprèn la mateixa olor que fa Aventós.
I és una instal·lació que s'ha fet nova, precisament,
per evitar aquestes olors.
L'avantatge que té aquesta empresa
és que està en un polígon que no és límitrup amb nucleabilitat.
Però si fos el cas, l'Ajuntament del Prat
tindria els mateixos problemes que estem tenint aquí a Sant Just.
Però és que fa molt de temps que això...
Fa molt de temps.
Històricament, és veritat, que hi havia hagut olors.
Eren episodis puntuals.
Els dos últims anys s'han agraujat.
Ja sé que hi ha gent que em fa broma,
però la realitat és que portem dos anys
amb un percentatge de pluja molt inferior.
Crec que ha plujat un 15% del que era habitual.
I amb temperatures molt altes.
Estem tenint estius de pràcticament sis mesos.
I això, els factors climatològics...
Depèn de l'aire del vent, del taber, com ve.
Sí, però estic dient que els factors climatològics
lleugeren o agraven el problema.
I en aquest cas ens portem dos anys sense pluja,
amb molt poca pluja i amb molta calor.
Això fa que hi hagi molta condensació de partícules
a l'aire.
I aquestes, quan hi ha els canvis de temperatura
al matí i al vespre, baixen.
I és quan la gent li entra l'olor al seu domicili
i li genera la molèstia.
Ho sé tant com que jo també ho tinc a casa.
No he vist tan lluny de Ventós.
Jo no he vist gaire lluny del magatzem, també.
He de dir que moltes vegades que estic per aquí
no la sento, perquè jo vaig freqüentament
a l'ambulatori o no sé, rentar el cotxe
i alguna vegada sí que ho vull sentir.
Però la major part de vegades tampoc...
Se sent normalment al vespre,
quan baixa, a partir d'ara a les set o aixís,
i sí que se sent.
Hi ha dies que és una olor més lleugera,
no és tan...
No sé, no és tan forta,
i hi ha dies que sí que ho és.
I és molesta, jo entenc que hi hagi veïns
que els molesta.
No és una olor permanent,
de moltes hores seguides,
és fluctuant,
i, bé,
és molt important,
és fluctuant,
i no vull amagar el problema.
Ara se sent i a l'estiu jo crec que se sentirà més.
Aquesta és la realitat.
Em sembla que hauria d'haver-hi més contendenci.
Jo ho veig així almenys.
Jo no dic que no feu el que podeu,
però em sembla que n'hi hauria d'haver-hi més.
T'asseguro que hem fet moltes més coses
a la gran majoria d'ajuntaments
i hem aconseguit un horitzó de solució del problema
que ja els agradaria als altres ajuntaments
que tenen aquest problema
poder-lo explicar com l'estem explicant nosaltres.
El que no fem, el que no ens trobareu,
és a darrere la pancarta i fent demagogia
i fent promeses que no es poden complir.
Ara bé, el que s'ha anat treballant
a dia d'avui,
i crec que plantegen un escenari
de solució definitiva del problema,
que t'insisteixo,
ja voldrien a altres ajuntaments poder...
El problema l'hem de resoldre nosaltres,
no amb els altres ajuntaments, eh?
No, em refereixo que s'han just,
resoldrem un problema que altres ajuntaments,
i ara no tots voldria allistar
perquè no vull posar en compromís
a altres companys, alcaldes o alcaldeses,
però que fa anys i anys i anys que perduren
i que no tenen un horitzó de solució.
I no has d'anar molt lluny, eh?
El Baix Jobregat ja n'hi ha en alguns, eh?
Meri.
Sí, bona nit.
Com el president ja feia la intervenció
que enteníem que l'havia de fer,
però com l'associació de veïns de Sant Just
ha fet que hi hagués més temes,
que tant de bo només hi hagués aquest conflicte al municipi,
volem parlar dels temes d'avui del ple.
En primer lloc, reclamem que ens envieu,
si és possible, tal com recull el rob,
la convocatòria del ple via on-line,
perquè moltes vegades, segons els temes,
dius que també la nostra disponibilitat
no sempre és total, no?
I respecte al que heu aprovat o heu comentat
que hi haurà, al principi del ple,
precs i preguntes del públic,
jo pregunto o preguntem si, al final,
les persones que ens quedem al ple
podrem fer els precs i preguntes,
perquè si no, per exemple,
aquesta intervenció que jo faig ara no la podria fer
perquè...
Eh?
Clar, no, no, no, jo no he dit això, eh?
Per exemple, les coses que volem preguntar
ara que estan al ple no les podrien fer,
les hauríem de fer el mes següent
que a la milloria estaria molt pesat.
Per tant, si serveix alguna cosa la nostra proposta
seria a les persones que venen voler manifestar
una proposta puntual del tema,
que ho fessin, per si el rest de la ciutadania
i les entitats que participin al ple
ens quedem al final i volem fer les preguntes,
les podem fer.
No ocupo més temps, però vaig al que volíem dir.
Respecte a l'aprovació del plàtic de les administratives
per al tema de les escombreries,
que és un tema important, tal com deia el regidor,
i que costa molts diners,
demanem si quan això estigui aprovat
podrem tenir una còpia perquè sabeu que moltes vegades
la gent veia i ens diuen és que això és que allò és que lo de més enllà.
I a nosaltres ens agrada sempre donar informació
en fi de digne.
També voldríem saber si amb aquest plac de clàusules
està repartit persones del poble els dies
si està, diríem, una planificació feta,
per exemple, Barri Sur, Barri Nord, bases d'Esampera,
Maslluit i tot això, perquè moltes vegades...
I en mi barri i quan no van?
A l'arturràdio o segons això ho tenim i ho podem dir.
Llavors, també heu dit amb aquest tema
que les restes vegetals són gratuïtes.
Doncs jo diria que vigilem una miqueta
perquè els nostres contenidors
ens venen restes vegetals d'altres municipis col·lindans.
Això ha vist per mi, no he informat per ningú,
ha vist i comprovat per mi
d'una urbanització que tenim molt a prop de Llumbixó,
que ens venen de tota la poda que fan els jardins
i el tiren a la nostra.
No és que volem ser insolidaris amb ningú,
però ja que ho hem de pagar nosaltres que sigui del nostre.
Després, respecte del tema de...
Meri, perdona, són contenidors?
El gris entenc, collons.
No veia a observar on.
Perquè aquests bajols els guarda cadascú a casa seva
i els treu el dia que toca la recuida,
que em sembla que és el dilluns.
El dilluns a la nit.
Jo ahir que vaig anar a donar...
No, però que els tiren el gris.
No m'hi vaig fixar perquè feia dilluns.
No, però que no els tiren aquests bajols,
aquests contenidors que estic dient.
No sé si el va tirar el gris o no el va tirar, no ho sé, però va...
Són els contenidors que hi ha a les bateries.
Aquests que estem dient, aquests bajols,
aquests contenidors de vegetal,
cadascú els guarda a casa seva,
són del tamaig dels com eren abans, els de l'orgànic.
Ah, sí, allò que passa a les botigues.
Va venir amb un sac ben gros.
De turisme, de residus, malauradament,
n'hi ha, però també en els dos sentits.
També hi ha gent de Sant Just que segurament...
Vale, vale, però...
Quedeu-lo seu i...
Després del tema de les places que heu comentat
que es farien al Parc Juvenívols,
he entès que són places de concessió administrativa.
Durant 50 anys és concessió, no és venda.
Però els pisos s'han de lloguer.
I no podria ser les places també de lloguer?
Però una concessió de 50 anys ja he entès.
Però la concessió és la fórmula jurídica.
Lloguer.
Sí, sí.
Jo tenia una concessió al carrer Creu
i era una concessió a 25 anys.
No era un lloguer mensual.
Vaig pagar una quantitat i era una concessió.
No sé si parlem d'aquesta concessió o d'una altra.
No, no, no.
Cada mes hi haurà un cànon.
Però la persona que té la concessió
tindrà 50 anys per gaudir d'aquella plaça.
No, no, no.
Qui té la concessió es promunça.
Durant 50 anys.
Després promunça l'explota a través del lloguer.
Perdó, ho he entès malament.
No, no, no.
Després també ens hauria agradat
que amb l'últim Consell de Medi Ambient
s'hagués pogut parlar d'aquesta concessió d'escombries.
No ho sé si es va parlar.
Jo no hi era, no hi he vist l'acte d'això,
però seria un moment, ara ja que coneixem
i ens heu presentat al PAM,
anar incorporant aquelles peticions
o aquelles coses que nosaltres pensem com a entitat
que podria beneficiar les persones.
I per últim dir que hem entrat,
entrarem per registre una carta
en què ja hem parlat amb el regidor de via pública,
el senyor Elcoyantes.
Tindrem una reunió pendent per explicar moltes situacions
que hem trobat al barri sud, sobretot,
de perill de trencament de faroles.
Va passar una al carrer Roquetes,
fa uns mesos va passar una al carrer Nord
i ahir vam fer el que fem les associacions de veïns,
tramitjar el territori i veure i és veritat,
hi ha perill que pugui ser.
I al carrer Roquetes també hi ha una petició d'un veí
que diu que les faroles que estan enfocades així
que es veu que són faroles d'autopista
i si entra directament la llum a casa
i no podem veure la tele.
No sé si això es pot girar o es pot fer d'alguna altra manera.
El regidor de via pública que recull aquestes peticions,
el tema d'aquesta llum intrusiva
es soluciona amb una visera
que n'hem posat a moltes faroles de Sant Just
perquè la llum acaba en forma de piràmide,
de trapeci,
i a vegades és veritat que entra a algun domicili
i soluciona posant una visera.
De moment...
Faroles no és correcte?
Gràcies i esperem si la propera convocatòria
podem tenir a l'ordre del dia.
Hauríem d'intentar que les associacions de veïns
també fossin coneixedores de l'ordre del dia,
dels plens.
El plec us el facilitarem també,
crec que demà mateix, no hi ha problema,
i el tema que comentaves de conèixer els recorreguts,
quanta més difusió hi hagi millor,
perquè a vegades la gent diu
és que no passa mai pel meu carrer.
Han de saber que en tots els carrers de Sant Just
passen un mínim de dos cops per setmana.
Si algú veu que no han passat,
que ens avisi.
Tenim monitoritzats tots els recorreguts
dels camions i de les escombradores,
no dels peons.
En el carro.
Si no passessin el que està fixat per contracte,
que ens avisin i podem avisar a la companyia.
I què més em deies, Mèris?
Que em dius tantes coses que...
El que et deia dels bujols...
La veritat és que funciona molt bé aquest servei.
Ha tingut molt bona feina.
I el turisme aquest de residus és el que et deia,
que també hi ha gent de Sant Just que...
I, sobretot, els barris que tenen targeta,
encara hi ha més turisme cap al...
Sí, sí.
El tema de les faroles...
També és veritat que hi ha gent de Sant Just
que ha tingut molt bona feina.
Sí, sí.
El tema de les faroles...
També és veritat que els fanals, perdona,
que els gossos orinen molts cops
a les bases dels fanals, del pal,
i això provoca que es malmeti el pal.
Doncs quedeu amb el regidor.
Ja està en marxa, em diu mal.
Miquel?
Ben tornat, que feies plens que no venies.
Hòstia, l'últim partit no jugava al Barça, tu.
Jo crec que ara mateix podem competir amb el Barça, ara mateix.
Més interessant un ple municipal que un partit del Barça.
Ahir ens van robar el partit.
Primer de tot, un aclariment amb el Just.
Quan he sentit aquest dematí...
Ai, aquest dematí.
Que pel dematí a les cumbiaia passava de set i mitja a dues i mitja.
Anem per quatre, seria dos quarts de vuit o dos quarts de tres.
Però anem acostumant, perquè el català l'estem perdent nosaltres.
Després, una altra cosa.
He vist aquí que davant de la granja d'Esverll,
a la botiga d'aquesta dels productes ecològics,
heu fotut uns pivots, que la gent no pot parar.
No pot parar quan abans paraves...
Hòstia, no sé si molesta molt o on heu pensat.
M'imagino que el del bar parlava calés
i el de la granja d'aquesta que ven productes també,
perquè el que parava allà cinc minuts en una cantonada
per comprar el que comprava, ara, si no pot parar, no pararà.
I el del bar, el que li parava a esmorzar,
ja no pot parar, li busquen un altre lloc.
No sé ni qui ha sigut la idea, però em sembla que...
Tots els heu fotut als calés.
Home, a veure...
El que no pot ser és que els cotxes, els clients espanyols,
que els cotxes, els clients es parin en veïn la vorera
i que els vien...
Si s'han posat les pilones és perquè no podien passar...
Però Miquel, Miquel, estàs parlant...
Miquel, escolta'm, estàs parlant d'un entorn que té zona blava,
zona verda, que la zona verda,
el carrer en tuninotenes, no està mai plena,
i zona de càrrega i descàrrega.
No parem del còmode de càrrega i descàrrega res.
Si tens la casola i tancada en un camionet...
Escolta, escolta, ampliat.
Un a tapar, un a tapar el carrer, el que vulgui no li passarà.
No parlem de pagaments, perquè que són els pagaments...
Però Miquel...
No, no, però mira-ho clar.
Mira, la teva gestió, quin munt, que resulta que...
Hòstia, al darrere del mercat, al darrere del mercat,
hi ha un...
Els camions per carrer i descàrrega, no?
El carrer no cal.
Bueno, jo, al darrere del camionet, sorti-vos d'aquí tot per parlar.
Vaig un moment...
És que no pots.
Vostè no pot parlar.
Vostè, saps la porta aquí?
Més de mitjona, saps com pot estar aquí mitjona?
Això no ho controla ningú.
Hi ha camions que s'han tancat dos hores del mateix camion.
Llavors, al màxim de 30 minuts.
O sigui que no parlem de pagaments, perquè haurien d'anar a muntar-lo.
No haurien d'anar a muntar-lo, perquè no paga, eh?
I resulta que estàs un pesat d'allà, que es veia...
I a mi hi ha un campió d'atenció perquè anava al mercat a buscar-lo a la frontera.
A mi em va caure allà.
T'asseguro que cada dia...
T'asseguro que cada dia, Miquel,
es posen entre quatre i cinc denúncies de vehicles
per us indegut de càrrega i descàrrega.
Si posem a comptar, no quatre o cinc.
No suposo que pugui comptar fins a 45.
No, tampoc. Tampoc cal passar-se.
Tinc un moment.
Entra la càrrega quan ha d'anar a muntar-la.
Ara s'aparca mentrestant per parar.
Que passi algun dia, que s'aparca, ja esperaràs.
Que no vegi un dia.
Que surti de cul.
Bé, està pendent del que puja.
Si m'invito, he d'esperar més temps que algú que surti,
que no surti, que no surti, que no surti, que no surti, que no surti.
30 minuts, t'arriba.
Si no s'ha de complir, t'arriba.
Si és un dels penedents, allò s'ha d'aparcar.
Home, és difícil tenir allà un policia a 30 minuts.
No, no, no, no.
Passi amb el cotxe.
Porta la volta, 30 minuts.
Mira, passo ara, que són les deu.
Passa dos o quatre hores que no hauré de passar.
Segur que el puc atendre.
Si passa dos o quatre hores que no hauré de passar...
No ho sabem tots.
El que paga allà no és la nostra minxona.
Pagar a la sola és com.
Molt bé. Què més?
I això que et deia.
He vist que el de la granja...
El que anava a la botiguetes aquests
hauria d'anar a pagar 5 minuts a la cantonada
per anar a comprar quatre tortegues bars.
I això no t'aparca.
Has vist passar d'allà?
T'insisteixo que és un entorn
que hi ha zona verda, zona blava
i carga i descarga.
No és necessari aparcar a la vorera...
No ho sé.
No, no, si no pateix...
Tens una verda sempre disponible.
Hi ha el carrer amb tonino tenes
que sempre n'hi ha de sobres.
Què més?
Bàsicament, vull dir dues coses.
Una és sobre...
Des de la JNC,
amb importància,
amb importància,
amb importància,
amb importància,
amb importància,
és que des de la JNC
hem impulsat una campanya
de promoció del comerç local.
I bàsicament una de les problemàtiques
que ens han traslladat la gent
és que amb els comerços de censurs
i especialment els de tota la restauració
no compleixen la llei
que obliga a tenir els documents
d'oferta de servei i retos,
o sigui, les cartes i això, en català.
I bàsicament era si es podia fer
una localització i seguiment d'aquells.
I ja està.
I l'altra és que soc alumne de l'institut
d'Espanya.
I bàsicament és que molts dels alumnes
deien això de l'ambici,
de quan es posaria, perquè no sé,
vinc de Magiuí i vull venir amb bici
perquè hi ha molta gent que ho fa
i ve fins al Parador,
però jo dic que més o menys al juny
i ja està.
Bàsicament són aquestes dues coses.
Jo crec que la normativa
estan obligats?
Estan obligats?
Cartes i retos, també.
I d'aquí és competència que es compleixi?
No.
Jo crec que és...
Amb el Servei Català fem campanyes de promoció.
És de consum, eh?
Podem fer denúncia?
Sí, sí.
Dic que des del Servei Local de Català de Sant Just
fem cada any una passada pels comerços
i el Servei Local ofereix de forma totalment gratuïta
la traducció i la correcció dels textos
en els restaurants, sobretot restauració.
El que passa és que hi ha molta rotació
de les persones treballadores,
a vegades algunes no ho saben,
però molta gent, també cal dir que molta gent s'hi acui.
Però en tot cas, ho tornarem a traslladar
per tal que s'hi tornin a passar.
Gràcies.
Bona nit a tothom.
Gràcies alcalde.
Per sona, també volíem tornar a tractar el tema de llengua.
El Miquel ha fet una referència que ens ha anat bé,
que es basava, en aquest cas, en els comerços,
en aquest ple, que era agafar quatre dades
i sobretot fer una mica de referència
que en el mandat passat, que és una dada que creiem
que és molt positiva i més en un municipi de la dimensitat
com el que és el nostre,
el 100% dels regidors del mandat passat
feien les seves intervencions habitualment
en català.
I això és una cosa que nosaltres celebrem.
El que no celebrem tant és que ara, en l'actual mandat,
un 23,5% dels regidors d'aquest ple
facin les intervencions en castellà
o majoritàriament o parcialment.
I això és una dada que ens preocupa.
Crec que no cal, tampoc, que recordi el motiu
pel qual el que coneixem com aari dels vius catalans
és per al castellà
i no va ser per voluntat pròpia dels que hi vivíem.
Creiem, i sobretot fent una mica d'èmfasi
a l'equip de govern, que just avui també han sortit els temes,
que, com es deien certes paraules, que celebrem
que s'intenti fer aquesta correcció i es parli bé el català,
però que a totes aquestes persones que els sàpiguen parlar
o que potser els costi més o que sentin més comés en castellà
creiem que des de la Juventud Nacionalista de Catalunya
es faci aquest esforç de mantenir el català, sobretot a les institucions,
perquè considerem que, a part de ser la llengua pròpia
no només de Catalunya, sinó també de Sant Just,
això serveix amb habitualitat.
I que, en altres casos, no s'entri en el joc aquest
amb l'extrema dreta de seguir-li i fer ràpliques en castellà.
Creiem que hem de mantenir el català en tots els àmbits.
I, com a últim i per cloure, creiem que els servidors públics
de les institucions catalanes han de ser un reflex del país
i, en aquest cas, del municipi,
i ser inspiradors pel conjunt de la ciutadania.
Però, sent conscients del moment que viu la llengua,
crec que l'esforç de persistir i mantenir el català
en tot moment, o almenys a les institucions públiques, val la pena.
Moltes gràcies.
Jo, Joan, penso que cadascú es pot expressar
amb la llengua que vulgui.
És ben lliure i, sobretot en públic,
amb la llengua que se senti més còmode.
No sé si fem un gran favor a la llengua
obligant la gent a parlar una llengua
que se sent còmode a parlar-hi, sobretot públicament.
Jo crec que soc un gran defensor del català,
ho saps perfectament.
El català és la llengua única a nivell públic d'aquest ajuntament,
però jo entenc que els regidors, regidores,
els treballadors i treballadors han de conèixer el català,
però es poden expressar en la llengua que ho prefereixin.
Jo entenc que també puc fer moltes coses.
Jo ho entenc i que entro dins la llei, ho respecto,
i és així, però el nostre punt de vista és això,
que crec que es pot fer aquest esforç
i jo no estic oblidant ningú i tampoc et demano que ho facis,
però sí que fer referència a una mica de consciència
que s'intenti, almenys.
Repareixo, jo crec que cadascú s'ha d'expressar
amb la llengua que se senti més còmode i ja està.
Vinga, què més?
Bona nit a tothom, soc Joan Riera, suposo que ja em coneixeu,
però pel que no em coneix.
Vull fer una miqueta pel comentari del català,
fer de bisagra una miqueta, don la raó a l'alcalde,
però també li dono la raó a tots aquells que defenen el català.
Per què ho dic, això?
Perquè jo em passo els dies, per no dir cada dos per tres,
trucant a cadenes i a televisió i a ràdios,
dient que les paraules que diuen moltes vegades són castellanes.
A veure, respeto que tothom pugui parlar en l'idioma que vulgui
perquè aquí a la taula de plena de l'Ajuntament
hi ha un senyor que parla en castanyà
i ell em coneix, que jo li vaig dir,
crec que li hable en castellà, no?
O sigui, més clar no ho puc dir,
que és el mateix que diu el senyor alcalde.
Però també que n'hi ha que intentar
que totes les persones s'esforcin una miqueta
per poder parlar el català,
perquè ens estan eliminant i tampoc és bo.
És bo que tothom s'expressi amb la llengua que vulgui.
I això ja es pot prohibir perquè seria dolent,
com ha dit el senyor alcalde, molt ben dit, per judicial, pel català.
Res més i perdonaran la intervenció.
Bé, hi ha alguna paraula més?
No? Doncs donaria... Sí?
En relació a la plaça de la Pau, bon dia a tothom.
Sí, se'n sent?
Aleshores, s'havia posat un carter
que la segona fase es faria no sé quant
perquè ha desaparegut el carter.
Ara aquest 2024,
feia el projecte,
i la voluntat era
fer l'obra el 25-26.
Tenim un problema
i és que els ajuntaments
rebem sempre molts diners
de l'àrea metropolitana per inversions,
que és el pacte.
La primera fase de la plaça de la Pau es va finançar
amb diners d'aportacions a l'àrea metropolitana,
del programa aquest del pacte,
i ara mateix l'àrea metropolitana ha congelat aquest programa.
L'àrea ara té un problema financer
perquè, per una normativa europea,
el deute que tenia Transports Metropolitans de Barcelona,
que és una empresa pública,
l'hi han hagut d'endosar a una administració.
No pot tenir l'empresa pública,
sinó que ha de tenir l'administració mare,
en aquest cas l'àrea metropolitana,
i això ha fet que li creixés molt el deute
i han hagut de congelar tots els programes d'inversions
que tenien previstos per aquest mandat.
Per tant, comptàvem amb un milió d'euros
provinent de l'àrea,
a dia d'avui aquests diners no hi són,
i hem de reestructurar la temporalitat
de les inversions previstes en aquest mandat
que estan recollides en el pla d'inversions municipal.
La voluntat hi és,
jo confio que aquests problemes solucionin
i que puguem disposar d'aquests diners.
Aquest any, 24, sí que hi ha el compromís
de fer el projecte, de redactar el projecte.
Quico.
Bona nit a tothom.
Vostè deia que hi havia un cèntim
gràcies al PDeCAT que havia gestionat
amb el govern,
aquests cèntims per fer el que és el projecte
a nivell d'estudi ambiental.
Volia saber si ja està en marxa,
si s'ha contractat els serveis, com està?
Aquest diner que estava en pressupost
l'hem cobrat a l'Ajuntament,
ens l'han ingressat la setmana passada,
o fa dues setmanes, no me'l recordo.
A més, hem pogut crear la partida,
encarregarem un estudi de mobilitat
i la redacció de la modificació del projecte,
perquè el projecte que hi havia no contemplava
carril bici,
el tema del soterrament de la línia
de mitja alta tensió tampoc estava ben resolt,
i per tant, amb l'estudi de mobilitat
veurem les necessitats del barri,
i si fos el cas que aquest estudi
recomana que es faci el pont,
farem el projecte del pont
però incorporant carril bici,
perquè no té sentit,
si es fa un pont al segle XXI
que no tingui carril bici.
Però estem en aquest calendari ara mateix,
tot just abans d'ahir,
fa dues setmanes vam tenir aquest ingrés
i aquest ingrés és el que ens permet ara
generar partida per poder fer tots aquests encàrrecs.
Quina és la necessitació per fer aquesta...
L'estudi de mobilitat en principi
serà un menor, el projecte, si s'escau,
serà un projecte que farem,
si fem segurament serà aviat,
ara l'Associació Catalana de Municipis
ha fet un contracte marc,
un programa marc per encarregar projectes,
no cal fer licitacions de tots els projectes,
nosaltres som membres de l'Associació Catalana de Municipis,
anem a l'Associació Catalana de Municipis,
hi ha tècnics, estudis d'arquitectura,
enginyeria contractats i te'n donen un
perquè et passi l'estudi.
D'aquesta manera t'estalvies molt temps
de licitació de redacció de projecte.
O sigui que no ho faríem via licitació
sinó via contracte ACME.
Perfecte. Gràcies.
Doncs donem per tancat el ple.
Moltes gràcies a tots i ens veiem al febrer.
Moltes gràcies.