logo

Plens ajuntament Sant Just Desvern


Transcribed podcasts: 73
Time transcribed: 7d 8h 38m 28s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ens demanen una restricció de mobilitat.
El primer punt és l'aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Teniu alguna qüestió en respecte?
No?
Doncs la donarem per aprovada.
Anem als dictàmens.
En primer lloc, l'àrea d'alcaldia presidència i serveis generals,
economia i sostenibilitat.
I el punt concret, el 2Q1,
que seria l'aprovació de la modificació de les ordres fiscals
i reguladores de preus públics per l'exèrcit 2021.
Un tema prou important.
És la fiscalitat que l'Ajuntament li demana a l'Ajuntament
per fer front als serveis públics que s'otorguen.
I també les inversions necessàries.
Com deia l'Ajuntament de Portaveus,
el seu tema significatiu farem les rodes que faci FAUCA.
També agraïm a les persones regidores
que no tenen la capacitat d'aprovació de les ordres fiscals.
I també a les persones que no tenen la capacitat d'aprovació
de les ordres fiscals.
I també a les persones regidores que no tenen la capacitat d'aprovació
de les ordres fiscals.
També agraïm a les persones regidores
i a tots aquells que heu participat aquests dies,
que s'heu preocupat a fer propostes amb l'equip de govern
per part de tots els grups.
I també voldria agrair l'esforç molt gran
que ha fet l'equip econòmic.
Perquè també pràcticament el pressupost
també el disposa l'equip de govern.
Ha fet també alguna modificació de les ordres fiscals.
I també voldria agrair l'esforç molt gran
que ha fet l'equip econòmic.
Perquè també pràcticament el pressupost
també el disposa l'equip de govern.
Ha fet també algunes converses amb vosaltres, amb els portaveus.
I que era una petició històrica.
El mateix govern municipal sempre intentava que arribés un ple
que s'aprovesin ordenances i pressupost,
però això costa molt, amb complexitat.
I aquesta vegada pràcticament s'ha aconseguit.
Per tant, el debat de les ordenances,
que és el que s'aprova avui i no el ple,
que és un pressupost que s'ha suïcidat molt.
El pressupost no ha de ser extraordinari.
El pressupost no ha de ser extraordinari en dia 17.
Amb les seves informatives pertinents.
Pràcticament aquest pressupost té marges,
evidentment,
amb les converses que tenim amb vosaltres,
per buscar el màxim reclúsament.
Però sí que es pot presentar per la regidora,
ordenances,
fent referència una mica a les necessitats
dels grans capítols que té.
I que, finalment,
serà aprovat si ho creieu pertinent al dia 17.
I, per tant,
volem que la regidora Quima Jiménez
aprengui l'exposició.
I, si insisteixo,
farem un torn de paraules de menor a major.
Quima Jiménez, sisplau.
Bona nit a tots i a totes.
Com m'ha dit l'alcalde,
per primera vegada portem a ordenances i pressupost
quasi al mateix moment.
Tots just quan han sonat les 7 de la tarda,
vostès no ho han sentit,
potser perquè encara no estaven,
però quan han sonat les campanes a tots els regidors
que estem ara mateix connectats,
hem rebut un e-mail on hi ha la van proclamar.
Hem rebut un e-mail on hi ha la van projecta d'espeses,
la van projecta d'ingressos i l'anex d'inversions.
Amb breu,
en durant el poquet que queda aquesta setmana
que necessitem per a creure,
hi haurà tots els documents més perfilats.
Podrem enviar-los fins i tot el ràssum per capítols
perquè els tingueu fins i tot abans de les informatives
per finanç pel dia 17.
Del plèstol que hi haurà el dia 17.
Doncs bé, el que anem a...
Perdoneu, hi ha algun micro web?
No sé qui és.
Sí, l'empresa.
Ja veiem els micros, sisplau.
S'ha incorporat la Pepa Gutiérrez, a aquest moment.
Hola, Pepa.
Doncs bé, com deia, disculpin.
Portem les ordenances.
Aquest any és veritat que portem un any
que venim d'una pandèmia
que ens ha traslocat tots els objectius
que teníem en el pressupost del 2020.
I com no, aquestes ordenances i el pressupost del 2021
també ho haurem reflectit,
en la pandèmia que ens està acompanyant.
Doncs bé, per seguir fent els serveis que fèiem habitualment,
més tots aquells que la pandèmia ens ha fet
crear noves necessitats que no pensàvem
que necessitava el municipi amb aquestes quantitats,
doncs és veritat que necessitem un esforç fiscal.
Què significa?
Doncs que després d'haver-nos reunit
amb tots els equips de l'Ajuntament,
tots els partits polítics ens hem reunit tots junts,
és a dir, hem fet dues reunions individual
amb cadascun de vosaltres,
amb molts d'ells fins i tot al cap de setmana,
tot s'ha de dir, és a dir,
que hi ha hagut grups que ens hem vist els caps de setmana
per últims llegendes.
També dir-vos que hi ha hagut partits polítics,
com, per exemple, el partit PSC,
que també real d'explicar que necessitàvem un esforç fiscal
i que volíem augmentar el 2% de l'IVI,
doncs també ens han demanat ajuts a les unificacions de l'IVI,
com alguns de vosaltres també ens ho heu dit.
I això es tradueix en que l'increment que necessitem
per fer front a aquestes noves necessitats
i a les que ja fins ara serveixen
és fer un increment del l'IVI d'un 2%.
Això què suposa?
L'increment d'un 2% suposa uns 200.000 euros en ingressos
per part de l'import més gran que és l'IVI.
Això què cobreix?
No tots aquests 200.000 euros, evidentment,
perquè aquests 200.000 euros no cobriran els serveis socials
que hem d'augmentar amb ajuts a d'emergència al SAT,
que el SAT, com sabeu, fins ara només donava assistència domiciliària
a la gent gran.
Arreu del Covid hem vist que també es necessita un SAT infantil.
Això significa que tots aquells pares i mares,
que en un moment determinat el seu fill està confinat a casa
i no poden anar a treballar
perquè les seves feines no se les poden dur a casa seva,
doncs fent les gestions pertinents als serveis socials
i poden tenir un servei a casa seva
perquè el seu fill pugui estar atès a casa
i ells puguin seguir treballant.
Un altre dels elements que també ens preocupa
i que fan que tinguem noves necessitats
és l'ocupació, els plans d'ocupació.
Amb l'import que veuran en el ple del mes de novembre,
veuran que hi ha una quantitat important en l'ocupació,
que són uns 300.000 euros si mirem subvencions,
els que porta l'Ajuntament des de la formació dual que es necessita,
és per cobrir entre unes 50 i 60 persones.
També veiem incrementat el servei de salut mental,
sobretot el servei de psicologia i molt especialment també el de les dones.
Aquest confinament està sent dur,
de fet que moltes de les dones es veuen obligades a estar
durant moltes hores tancades amb el seu propi gressó.
I a vegades ja no és el mal físic, sinó el mal psicològic,
això provoca, per tant,
hem vist augmentat també el servei de psicologia.
També cal tenir una fidelització i reforçar
d'alguna de les maneres més que es puguin en el comerç.
El comerç i els establiments,
bars, restaurants i altres,
tot el que ens envolta, com podeu veure,
estan sent els més tocats per aquesta anèrvia.
No tots els comerços,
perquè sabeu que les primeres necessitats són diferents,
perquè hem pogut obrir,
però molts d'ells que no eren de primeres necessitats
han hagut de tenir tancats al seu negoci.
O ara mateix,
si el veuen reduït una altra vegada,
els bars i restaurants, com sabeu, estan tancats,
només poden fer servei a domicili,
o si ho els encarregues i els vas a buscar en un moment determinat,
doncs també donar-los una empenta amb noves línies d'ajuts.
I la cultura, com bé sabeu,
també és aquella que ha sigut més castigada.
Els nostres pressupostos, malauradament,
totes aquelles festes que ens permetien
saborejar la cultura del nostre municipi,
també es veuen reduïdes perquè no ens permeten
fer actes culturals a l'aire lliure com fins ara estàvem acostumats.
Ho hem pogut veure ara en aquest 2020,
que quasi tanquem,
que no hem pogut fer una festa major com cada any,
no s'han pogut fer les festes de tardor,
on vèiem el teixit comercial, el teixit cultural,
ovenys de pels carrers de Sant Just,
i totes aquestes coses que habitualment fèiem
es veuen millorades.
I és per tot això que, malauradament,
hem de fer un increment d'impostos,
que també ens facilitaran perquè d'aquí en endavant,
com bé sabeu,
amb les inversions veureu que dintre de l'any 2021
veurem el centre de Masluís,
veurem el centre de Soletats Sants,
que també serà un centre cínic en el nou barri de Masluís.
Posarem en marxa.
A la llarga, com bé sabeu,
hem demanat també la construcció de la segona escola bressol,
que va ser aprovada en aquest ple amb tots vosaltres,
i això també requereix, evidentment,
uns majors despeses a l'Ajuntament.
També ho veurem més endavant,
d'aquí a que acabem aquest mandat,
segurament el poli esportiu,
que també serà un nou equipament
que haurem de mantenir i de suportar les despeses.
També veurem una sala municipal,
que és la sala de la Teneu.
Tot això requereix també d'ingressos
per poder fer front al seu manteniment,
al bon funcionament dels equipaments.
És veritat que aquest increment del 2%
en realitat suposa uns 200.000 euros.
Tot això no surt d'aquests 200.000 euros, evidentment que no.
Penseu que també hi ha un creix, un creixement vegetatiu,
ja que és aquell que són tots aquells pisos
que es van incorporant en els ivis,
perquè són de nova construcció,
les noves persones ja hi viuen,
ja se n'ha anat les seves escritures públiques,
tot això ja es posa en marxa,
i llavors tenim aquest creixement vegetatiu
que puja uns 43, 44.000 euros aproximadament.
I llavors, si veieu també en el quadre d'esom de les organxes,
veureu que hem fet un increment del 10,55%
en els quatre usos concrets que són a les grans comerços,
però a les grans superfícies, a les indústries grans,
a l'oci i a l'hostaleria,
i això suposa uns 180.000 euros d'ingressos.
I això més, les plusvales que puguin venir,
doncs faran que tot aquests necessitats,
i que no siguin realitats,
sinó que siguin realitats d'increment de serveis
que creiem que es necessita per a aquest 2021
es pugui fer realitat.
I per la meva part ho deixo aquí,
faig-los els víctims oberts per fer les rondes corresponents.
Bé, doncs, insisteixo,
farem les rondes necessàries.
Tindria la paraula en Quico Ferrer si creu convenient.
Quico?
Hola.
Hola, bona tarda a tothom.
Què tal?
Bona tarda.
Com estàs?
Bona tarda.
Primer de tot,
volia agrair a l'equip de l'Akima i el Josep Maria
l'explicació de tota la feina feta
en el tema de les taxes i de tot el que han estat preparant.
Volia agrair a l'equip de govern
i també al partit més votat de l'oposició,
que és Junts per Catalunya,
perquè també m'ha donat l'oportunitat de veure
una altra parer de quina és la seva línia
enfronta a les propostes que hi ha a l'equip de govern present.
Jo, com a representant nou,
això per mi és nou,
i volia saber l'opinió de l'oposició
del partit polític més votat de la societat,
i el que està, en aquest cas, a l'hora.
El tema és aquests 200.000 euros.
Són necessaris, aquests 200.000 euros.
No ho podíem haver previst abans, aquests 200.000 euros.
A principi de la legislatura,
que és la proposta d'aumentar el que és a l'Índia,
podies haver donat la proposta d'augmentar el que és a l'Índia.
Aumento un o dos.
Però és que clar,
dos punts de cop,
evidentment que hi ha una necessitat.
Jo ho he entès,
el raonament que m'heu explicat.
Però clar,
a la ciutadania potser els diu 200.000 euros.
No es podria haver tret d'altres partides.
Ara mateix, parlant amb el Josep Maria,
hi ha partides com pot ser el tema de les festes,
que no fem.
Hi ha uns cèntims allà que podem destinar,
sobretot el tema d'afrontar el que és el tema social
en contra del Covid.
Tenim la necessitat que tinguem una partida
que gasti 275.000 euros.
Si us heu donat la proposta,
heu destins 275.000 euros.
Heu destins 275.000 euros per ajudar a nivell de serveis socials.
És interessant.
Però la pregunta és,
no podíem haver tret d'altres llocs?
No podem haver mirat altres llocs on poder rascar?
Com passem?
En el trà sé那...
El que veiem,
la de Qualsevol ciutadania que Göranو issues,
fa que passin malament,
i que no hi ha hagut cap incertesa.
Hi ha molts casos que desconeixem,
però que existeixen.
Aquest 2% per ells és una putada parlar en clàssic i català.
És cert que vau començar primer amb un dos i mig,
però no és el que m'esperava.
Heu baixat a un dos.
No és el que jo esperava,
però és un punt intermitge que justifica el que m'heu justificat
i que no és el que m'esperava.
No és el que m'esperava.
Són necessitats que hi ha i que no podem obrir.
És un punt que dic que li hem donat mitja volta.
La gent que ha fet el que ha fet el que ha fet,
i que ha fet el que ha fet la gent,
i que ha fet el que ha fet la gent,
i que ha fet el que ha fet la gent,
i que ha fet el que ha fet la gent.
És molt ferragós.
Però un dos per cent,
amb la situació que es troben les famílies avui en dia,
pot ser...
és una putada.
Potser seria des Amber.
Laть m'han comentat que, amb aquestes 310.000 euros que tindrem
podra fer 50 llocs de treball,
no sé si aquestes 310.000 euros
és un tema perquè no sigui dit,
que hem fet una disposició o què?
No ho sé.
Ajudar 50 persones, sí, estem ajudant,
però 50 persones és una empresa.
Ho veig poquet.
Hi ha un tema de l'escolar,
que és el que no sé si és el que vull dir.
Ho veig poquet.
No ho sé.
El tema dels ajuts socials,
sobretot el tema de la Covid.
Ho aprofito i estic interessat en el tema del sap infantil.
És una bona idea,
sobretot ara que pot ser que ens confinin
i que segueixi el tema de les escoles.
I que es pugui aprofitar i que es pugui aprofitar
i que ens confinin.
Que es pugui aprofitar.
Que es pugui aprofitar i que ens confinin.
Que es pugui aprofitar i que els pares
que han de treballar i que el nen
hagi de quedar a casa.
Que hi hagi algú.
Que fem una previsió.
Això ho podem afrontar.
Però, clar,
tot plegat.
La meva pregunta és...
Hem demanat ajuda a Sant Justencs,
a l'Estat, a l'Estat, a l'Estat, a l'Estat...
No podíem haver fet algunes altres retallades
que ens permeti fer
el que és l'economia municipal,
que és complexa.
Jo tot just l'estic aprenent ara.
Hi ha coses que no pots agafar d'unes partides,
perquè són ajuts.
Vosaltres sapigueu més.
Sabeu més que no pas jo.
Però, bueno...
La meva pregunta és aquesta.
Si...
Si...
Si no es podia haver rescat d'un altre lloc
que no rescada la ciutadania.
Gràcies.
Molt bé.
Si voleu, fem la roda.
Contestaria la regidora al final.
També et preguntaves una cosa directament.
Si vols, se la contesto ara o al final, com vulguis.
Però ja que em feies...
Si em permets, la regidora, com feies,
mena a mi.
A veure,
una qüestió molt senzilla.
És a dir,
aquí una pregunta que ens hem de fer tots i tots.
Volem que els serveis actuals segueixin funcionant com funcionen?
Jo entenc que la majoria diem que sí.
Volem que aquestes noves necessitats no previstes pel Covid,
perquè són necessitats que la pandèmia ha atacat,
valorades en 700.000 o 800.000,
fem front?
Sí o no?
Jo crec que sí.
Jo crec que la majoria està d'acord.
Sí, Josep.
Jo crec que sí.
Per tant, la pregunta és...
Home, l'any passat no sabíem això, que passaria.
Nosaltres, a compromís,
amb la població i el pacte de govern,
dèiem una frase que l'hem mentidut i la volem mantenir,
que era fiscalitat moderada.
És a dir,
aquesta casa no ha fet mai grans salts espectaculars.
Hi ha ajuntaments que el primer any de mandat ho han fet.
I nosaltres no ho hem fet.
Per tant,
això ja es respon per si sol.
Volem o no mantenir els serveis actuals?
Jo crec que tothom diu que sí.
I, per tant,
això és el que hem de fer.
I, per tant,
i, per tant,
això ja es respon per si sol.
Volem o no mantenir els serveis actuals?
Jo crec que tothom diu que sí.
I després,
noves necessitats pel compte, ni més ni menys.
I això no necessita un finançament.
I, per l'altra banda,
és cert també que si projectes el futur,
com deia la regidora,
hi ha bastants equipaments nous que entraran el 22, 23, 24,
i que necessitaran un finançament.
Si no anem planificant això,
podríem caure en una simplificació
de que arribem a una situació en què no hi hagi un finançament
i que no hi hagi un finançament.
I, per tant,
si no anem planificant això,
podríem caure en una simplificació
que arribessis a aquell moment
i demanessis aleshores sí
una fiscalitat bastant gran a la població.
Nosaltres hem optat per ser moderats.
I aquest augment que se li demana a la ciutadania,
que estem parlant d'una mitjana,
una mitjana d'Ívia Sant Just,
un 850 euros a mitjana,
estàs parlant de 100 euros l'any.
I que hi ha gent que col·labori,
que ens ajudi a financiar aquests serveis públics
i aquestes necessitats noves que han aparegut.
A veure, 50 és molt o poc?
És veritat, tenim 600 persones, 650 aturats.
Poguer ajudar la contractació del 10% o 50 o 75 persones,
més o menys un 10% de l'atur actual,
aquesta gent segur que ho entén
i que ho agrairia que el seu ajuntament fes un màxim esforç.
Per tant, home,
nosaltres creiem que això ha de ser així
per afrontar aquestes necessitats no previstes.
No previstes per a la ciutadania.
Gràcies, Josep.
Gràcies, Lluís.
Fem una pregunta per l'Òscar.
Com es fa la situació d'aquestes necessitats?
Nosaltres creiem que això ha de ser així
per afrontar aquestes necessitats no previstes.
No previstes pel còmic.
Però bé, hi ha debat.
Sí, Josep, però una cosa.
Resulta que tenim la Generalitat,
tenim la Diputació,
tenim l'AMB,
que precisament s'han posat les piles des del març,
que ha anat veient com anava evolucionant això.
Si tu et poses ara amb les ajudes que estan aportant
i que estan presentant,
escolta'm,
he estat només dues horetes mirant,
hi ha un munt d'ajudes,
precisament moltes es repeteixen aquí,
les que ens estem fent nosaltres.
Llavors, potser estem duplicant ajudes.
Vull dir, potser hi ha ajudes que no cal que nosaltres fem l'esforç
perquè l'hi indiquem al nostre senyor Usteng.
Escolta'm, mira, si agafes aquesta línia,
si truques el que és a l'AMB,
o si truques aquí a la Diputació,
et donaran aquest servei i podràs gaudir d'aquestes ajudes.
M'entens el que vull dir?
El que vull dir és que hi ha partides aquí
que ara ja s'han configurat d'aquesta manera,
però a lo millor del foment de l'ocupació,
que dèiem aquests 50 llocs de treball,
la Diputació també està generant això,
està ajudant, està dient com ho pots fer.
Escolta'm,
si agafes aquesta línia,
si truques el que és a l'AMB o a la Diputació,
et donaran aquest servei i podràs gaudir d'aquestes ajudes,
i no t'agafis el que és a l'AMB,
perquè això és el que dius.
Aquests 300 els divideixes i els fots més a serveis socials
i els fas més a l'ajut al comerç.
Perquè el comerç és nostre.
Això sí que és una cosa que hem de cuidar,
perquè tal.
Vull dir que a vegades sembla que posem aquí una partida
perquè no sigui dit, saps què vull dir?
És una cosa que és molt important per a la ciutadania.
És una cosa que és molt important per a la ciutadania.
I per a la ciutadania,
per tot l'1 de mes 275.000,
ja n'ajudes, també, que està donant el que és la gent.
Per això et dic que jo li hagués donat una volta
i hagués buscat aportar més informació de cara a la ciutadania.
I no us posarem el que és un 2%, sinó que us posarem un 0,9%.
És el que, en principi,
hem aturat de crisis i d'això,
el que ha pujat són les pensions.
Normal, les pensions ho pugen,
ho pugen una mica més,
però no fem fer l'esforç a la ciutadania,
sinó que busquem la manera de com,
a través dels mecanismes que la Generalitat ens posa,
poder oferir als ciutadans,
si necessitem ajudes de les que siguin,
sigui el tema de l'assistència a la llar,
sigui el tema del sap infantil,
sigui el tema de gestionar les factures de llum...
Tot això,
fer una mica més de direccionar-ho d'aquesta manera.
És el que hem de fer,
no és una cosa que es faci a la ciutadania,
sinó que és una cosa que ens hauríem de fer.
Però, bueno,
vosaltres heu decidit això i això és el que presentem.
Seguim amb la roda.
Carles García de la CUP, sisplau.
Bona tarda a tothom.
Respecte al tema del deliri,
que és el que més contribueix a les recerques de l'Ajuntament,
com a l'Ajuntament de Madrid.
I com a l'Ajuntament de Barcelona,
la majoria de l'Ajuntament de Barcelona
és l'Ajuntament de Barcelona.
La majoria de l'Ajuntament de Barcelona
és l'Ajuntament de Barcelona.
Necessitem la recerca de diners,
per poder-los repartir.
Si no hi ha recapitació,
després ens poden aportar els serveis.
Des d'aquest punt de vista,
fins i tot vèiem que hi havia marge recaptadori.
El 0,6% que està al gravamen,
és el màxim permès.
En qualsevol cas,
el dilema es deu a aquest país
és d'unes circumstàncies especials.
Una és que una bona part de la classe treballadora
és propietària del seu propi habitatge.
I l'altra és que tota aquesta gent
que ha de treballar a l'hospital de Barcelona
es trobarà que si hi posem els impostos,
doncs, evidentment, passaran molt pitjor.
Per altra banda,
també es dona una curiositat,
i és que molts contactes de lloguer,
l'IVI està repercutit,
de tal forma que al final sempre paguem els mateixos.
Sempre acaba pagant el treballador i el propietari,
doncs, en aquest aspecte,
és un dilema que, per nosaltres, és resoluble.
Per una part,
ens interessa pujar els impostos per donar millors serveis
i fer una mica d'equilibratge dels vents socials,
i per altra banda,
veiem que d'una manera o d'una altra,
sempre s'acaba perjudicant els treballadors.
Aquí hem estat per una decisió salomònica
de fer una abstenció a l'hospital de Barcelona.
I, per altra banda,
no veiem que la balança es pugui decantar clarament
cap a un costat o cap a un altre.
La resta d'impostos i taxes i preus públics,
en principi, no hi ha cap comentari.
Ho seguirem a la roda.
Justo Salva, movem.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Death Away
Gràcies per haver vingut.
Safe Week
Death Away
Gràcies per haver vingut.
Death Away
Gràcies per haver vingut.
Death Away
Gràcies per護ans dekelles.
purpose
parler de la Covid est fallenyn
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Ens ha ajudat a atendre el comés de gust,
perquè ens ajudi a atrevar polítiques que compensin desigualtats.
També s'ha fet un esforç per generar més ingressos
i per fer que les partides siguin el màxim racional.
S'ha fet un gran esforç per ajustar totes les partides
i intentar ser el màxim racional en el context
en què estem en crisi sanitària i global.
Les partides, ja les ha dit la Quima,
s'han de fer en el context en què estem vivint i que hem d'apostar.
Són elements que creiem que són necessaris en el context
que estem vivint i que hem d'apostar per això.
Deia que creiem que són unes bones ordinances fiscals,
no només perquè creiem que cal apostar
per aquestes polítiques públiques
i per donar resposta a la Covid amb aquestes polítiques,
sinó també pel com llevoi l'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona
i l'alcalde a l'inici de la seva intervenció.
Són les primeres que hem aconseguit ajuntar molt
al debat d'ordenances fiscals i de pressupost.
És una cosa que històricament es portava a demanar des de feia molt temps,
des de l'oposició,
però també internament des del govern,
perquè també ens trobàvem en el mateix dilema.
És un exercici necessari.
Jo agraeixo molt l'esforç de tota la casa
perquè haguem pogut arribar fins aquí.
És un exercici que ens ajuda a tots i a totes
a entendre molt millor els perquès de les coses,
perquè les ordinances creixen d'aquesta manera,
perquè donen resposta a una sèrie de necessitats.
I també, en aquest sentit,
jo agraeixo als companys i companyes de l'oposició
per tot el debat que hem pogut tenir,
perquè crec que ha sigut molt més enriquidor
poder-lo tenir en paral·lel,
ordinances i pressupost,
a pesar que avui no portem el pressupost.
Jo m'hauria apuntat dos o tres temes concrets que també portem,
per si hi ha algun dubte,
que no surten.
Però veureu també l'ordenança fiscal d'Escola Bressol,
que precisament hem modificat un petit paràgraf
per tal que les famílies que en algun moment s'hagin de confinar
puguin tenir descompte per absència 7 euros per esport,
i 3 euros per menjador,
per tal d'adaptar-la a aquestes necessitats de pandèmia.
El casal de joves, que ja no són tarifes,
que veieu que s'han inclòs en les ordinances fiscals,
i també hem fet una sèrie de millores petites,
per anar ajustant a les realitats,
amb les ordinances fiscals de bonificacions verbes,
que en diem nosaltres,
millorant la bonificació de l'IV i de l'IAE.
Per tant, com ja he dit al començament,
nosaltres creiem que aquestes són unes ordinances bones,
que ens ajuden a consolidar i millorar polítiques públiques
i a donar resposta política a la crisi des de la perspectiva
i a la situació en què estem,
i a la situació en què estem,
i també hem fet una sèrie de millores petites,
per donar resposta política a la crisi des de la perspectiva
de la necessitat de muscular aquest ajuntament
per donar resposta a les necessitats de les persones
i treballar-hi en l'aracuació social.
Gràcies.
Gràcies, Júscar Salva.
El portador que mouvem.
Visuem la paraula del Sergi Seguí,
el portador d'Esquerra Republicana.
Sergi?
Bon vespre a tothom,
regidors i regidores,
i a tothom que ens estigui veient a través de les plataformes digitals.
Vagi per endavant.
Vagi per endavant que hem mantingut un debat molt enriquidor
i molt serè, molt propositiu,
amb el tema de les ordenances i del pressupost.
Intentaré referir-m'hi específicament les ordenances,
però també faré un petit apunt sobre el pressupost,
tot i que d'aquí a 15 dies està previst que fem el ple extraordinari
per poder-lo debatre també en aquest ple.
Bé, ja s'ha dit,
i crec que tots els que han parlat abans que hem parlat,
però per fi m'he aconseguit tenir al mateix temps,
tot i que una mica ha diferit la seva aprovació en el ple,
els dos elements que conformen el pressupost,
els ingressos a través de les ordenances
i la despesa a través dels programes i actuacions.
Creiem que d'aquesta manera es pot fer un anal·ligi molt més acurat
i, com deia,
es pot fer un debat molt enriquidor i molt enriquidor.
I, per tant,
hem de fer un debat molt enriquidor i molt enriquidor.
És una de les coses que hem de ser capaços de fer,
i és per això que hem de fer un debat enriquidor.
I, per tant,
en una altra manera es pot fer un anal·ligi molt més acurat
i, com deia,
es pot fer un debat molt més actualitzat i enriqueridor
que no només tenir una de les parts del pressupost.
Això és mèrit en gran part, però no només,
però sí en gran part de la insistència d'Esquerra Republicana,
que ho portem reclamant des de fa molts anys en el sí del govern,
quan hi érem,
i a l'oposició, també, quan hi hem estat.
I, per tant,
hem de ser capaços de fer una altra tècnica que ho ha fet possible,
perquè sense els tècnics de posar-se a fer tots els expedients
i tots els càlculs,
evidentment això no tira endavant.
Creiem que ara que ja ho hem fet
és qüestió de no perdre aquest costum
i de poder fer un passet més endavant,
perquè també fa anys que des d'Esquerra
insistim molt en la necessitat de tenir una bona planificació
en l'àmbit econòmic,
en definitiva,
de saber en quin marc ens movem per assegurar
que la ciutadania
i, aquí, en el tema de la planificació,
em vull aturar un moment,
perquè sí que és cert que,
amb els diferents debats que hem tingut,
hem pogut veure aquesta voluntat del govern
de planificar, de preveure,
sobretot perquè és molt evident
que entraran en funcionament un seguit d'equipaments importants
des d'ara i fins al final del mandat, el 2023,
com pot ser la Segona Escola Bressol Municipal,
la Deixelleria, la Sala de l'Ateneu,
el Centre Cívic de la Generalitat,
el Segon Pavelló Esportiu,
parlo de grans intervencions,
de grans equipaments,
de grans inversions.
Ningú se li escapa que són equipaments
que exigiran un finançament important
al pressupost ordinari pel seu funcionament
i, per tant, tots entendrem
que no es poden finançar amb ingressos volàtils
com poden ser les llicències urbanístiques.
Seria un gravíssim error,
que crec que no podem cometre.
Per tant, cal finançar-ho amb ingressos estables.
El que ens ha donat més estabilitat
és que l'IBI només suposa un 30% dels ingressos del pressupost.
Per tant,
allò que ens ha donat més estabilitat
només ens dona estabilitat per un 30% del pressupost de despesa.
Per això creiem que cal tenir com a mínim
estudis de gestió previstos i necessaris
per tirar endavant qualsevol nou equipament.
Per exemple,
un exemple que ens ho farà entendre a tots,
és que l'IBI només suposa un 30% dels ingressos del pressupost.
És un exemple que ens ho farà entendre a tots,
amb números rodons i absolutament inventats.
Si la posada en marxa del Centre Cívic Soledats Sants
posem que siguin 200.000 euros,
com també ho pugui ser l'escola Bressol Municipal,
això faria un total de 400.000 euros.
Insisteixo que són números rodons i inventats,
i segurament deu ser més,
però és per entendre l'exemple.
Això suposaria 4 punts d'IBI.
Aquests 4 punts d'IBI s'haurien de pujar
el mateix any que entren en funcionament tots dos,
o no és millor tenir-ho planificat
i poder pujar dos punts l'any anterior
i dos punts el mateix any que entren en funcionament.
Perquè, a més a més,
els dos punts que s'apujessin l'any anterior
ja queden consolidats en el pressupost,
i per tant es poden destinar tant aquesta despesa com una altra,
però ja els tens consolidats,
no cal fer una pujada molt gran.
Per això també és molt important saber,
quan parlem d'aquests equipaments,
quin és el model de gestió que s'ha de fer,
i per tant,
nosaltres proposem que el 2021 sigui l'any
per fer el debat entre tots,
per arribar a acords,
per decidir-ho i per acabar d'aplicar aquest model de gestió.
Una mica més sobre l'IBI,
i també aprofito per apuntar alguna cosa sobre els 20.000 habitants,
que no ha sortit encara,
però que sí que és cert que en les converses que hem mantingut
surt i a ningú se li escapa,
que Sant Just està molt malament.
I, per tant,
que sí que és cert que en les converses que hem mantingut
surt i a ningú se li escapa,
que Sant Just està molt a prop de solir aquests 20.000 habitants.
La regidora Quim Jiménez sí que ha dit en algun moment
que les noves altes del padró també fan augmentar l'IBI
i també consoliden algun ingrés.
Nosaltres tenim alguna discrepància amb aquesta manera de veure-ho,
perquè sí que és veritat que hi ha hagut un augment de construcció
al municipi,
i que n'hi haurà, és evident,
perquè hem aprovat els planejaments que hem aprovat
en aquest ple municipal.
I, per tant, l'IBI tindria una injecció d'altes al padró.
Per tant, tindríem més recaptació d'IBI.
És lògic.
Però també és veritat que augmentaran els consums energètics
a l'àvia pública,
que caldrà augmentar els serveis de neteja viària,
recollida de residus, aquests barris nous.
Per tant, no tot el nou ingrés de l'IBI anirà exclusivament
i netament per despeses generalistes,
sinó que també hi haurà altres despeses relacionades
amb els que hem aprovat a l'IBI.
I també hi haurà altres despeses relacionades
amb aquest creixement que caldrà cobrir.
Sobre el llindar dels 20.000 habitants,
és veritat que quan els sobrepasses,
suposo el mojo ingrés per part dels passapostos generals de l'Estat,
són 500.000 euros aproximadament, si res no canvia,
perquè tot això depèn de l'ingrés que tingui l'Estat sobre l'IBI,
i després els municipis tenen una participació.
Però bé, això no ho assolirem fins al final del mandat.
I diria que fins al 2020,
fins al 2024, per tant, el primer any de mandat del mandat vinent.
A part d'arribar als 20.000,
et demanen que ho puguis construir a dur un any i mig, dos anys.
Per tant, no comptem amb aquests diners fins al proper mandat.
Per tant, aquí discrepem una mica,
en el sentit que l'IBI i arribar als 20.000 ens salvarà de tot.
Bé, parlant exclusivament d'alguns ingressos de l'Estat,
és veritat que hi haurà altres despeses,
i també hi haurà altres despeses,
i també hi haurà altres despeses.
I també hi haurà altres despeses.
I també hi haurà altres despeses.
I també hi haurà altres despeses.
I també hi haurà altres despeses.
Com que hi haurà altres despeses,
també hi haurà altres despeses.
I també hi haurà altres despeses.
Parlant exclusivament d'alguns ingressos
i d'algunes ordenances fiscals molt concretes.
Ja hem exposat el nostre posicionament filosòfic
o polític sobre l'IBI.
Ens tremen consideracions més concretes.
La primera proposta que ens va fer el govern va ser del 3%.
I la segona proposta també en varen fer
de menors ingressos d'altres partides.
Si bé és cert que algunes,
després de l'explicació que ens va donar el govern,
doncs és veritat que no es podien tocar,
com podia ser la que es destina a posar al dia
tots els sistemes informàtics de la casa
per poder treballar en aquest context en què estem.
La proposta que ens va fer la Comissió Informativa
va ser del 2,5%, que ens semblava correcte,
ens semblava bé, perquè,
però al mateix temps enteníem perfectament
que cal una injecció més de diners.
Però estem molt contents que s'hagi pogut arribar al 2,
amb aquest esforç que s'ha fet de revisar partida per partida,
que al final és la proposta que acabàvem fent nosaltres.
Estem molt d'acord amb aquest 10,5%,
10,55% de les grans superfícies.
I la segona proposta que ens va fer la Comissió Informativa
va ser del 2,5%, que ens semblava correcte,
ens semblava bé, perquè es feia un gest,
però al mateix temps enteníem perfectament
que s'hagi pogut arribar a les grans superfícies.
Creiem que cal tenir un ull posat a sobre de l'IAE,
de l'Impost d'Activitats Econòmiques,
i que cal ser prudents amb aquesta figura,
perquè creiem que s'està reduint el volum de negoci a Sant Just.
El diferencial que hem pogut veure al programa Hermès de la Diputació
és un 4,5 negatiu entre el primer i segon trimestre d'enguany.
És veritat que l'any encara no s'ha acabat,
però també és veritat que les empreses canvien
i que ja no tenim empreses que produeixin in situ a Sant Just
i que no tenim empreses que produeixin in situ a Sant Just.
Per tant, la mobilitat d'aquestes empreses
és més senzilla que del que era abans.
Per tant, també és un impost que si el consolidem o no el consolidem.
Creiem que el que seria molt urgent
és posar en marxa un pla de regeneració i millora dels polígons,
sobretot del polígon del sud-oest,
que potser és el que està una mica més envellit.
Sabem que el govern hi està treballant,
però ens agradaria poder començar a veure resultats
d'aquest pla de regeneració i millora de l'impost.
I també hem estat analitzant aquest pla de regeneració i millora
dels polígons.
Amb l'ICIO també hem estat analitzant-lo.
I sí que és veritat que aquest ingrés juntament amb el derivat de l'IVIS
es passen a cobrir necessitats derivades del pacte de ciutat
i recursos socials derivats de la crisi de la Covid.
Cosa que ens sembla perfecta, ens sembla genial,
si es poden complementar en paral·lel amb ajuts d'altres administracions
que no tenen la capacitat de fer-ho.
I també hem estat analitzant que aquestes actualitats
que es poden complementar en paral·lel amb ajuts
d'altres administracions,
on benvingut sigui,
i ens tindreu al vostre costat.
Aquests ingressos són puntuals.
Per tant, entenem que aquest destí ha de ser també puntual,
conjuntural.
Per tant,
nosaltres el que proposem i hem proposat sempre,
des d'Esquerra,
quan érem a dins i fora del govern,
era que els ingressos de les llicències urbanístiques
s'havien d'explicar,
que hi ha una necessitat més especial
i que hi ha aquestes necessitats socials derivades de la Covid,
i que, per tant,
es fa una excepció,
com aquell que diu,
però que no ho agafem com a norma.
I després sí que entrem potser a la taxa
que tenim una major discrepància amb el govern municipal,
que és amb la taxa de recollida de residus comercials.
No tenim una discrepància en quant a la filosofia
o l'objectiu d'aquesta taxa,
però sí en la seva aplicació ara, en aquest moment.
Nosaltres hem proposat que hi hagi una reducció del 50%
en aquells a pigues que estan més tocats per la crisi de la Covid
en aquest moment,
en aquells establiments que estan obligats a tancar.
Creiem que això suposaria un menor ingrés
d'aproximadament uns 30.000 euros.
Aproximadament.
Sí que és cert que si es fes una reducció de la taxa,
que no hi hagi una reducció de la taxa,
que no hi hagi una reducció d'aproximadament uns 30.000 euros.
Aproximadament.
Sí que és cert que si es fes una reducció del 50% lineal a tots,
això suposaria un 50% menys ingressos de la taxa,
que seria 75.000 euros.
Però és cert que en aquests casos cal fer operacions molt quirúrgiques,
com ens ho ha explicat el regidor Fosalva
el dia de la informativa,
i amb la qual cosa estem d'acord.
Per què ho proposem, això?
Perquè creiem que es pot ajudar els comerços de dues maneres,
o de manera activa o de manera pacífica.
I fins ara, des de l'Ajuntament,
hem fet subvencions que són la manera pacífica d'ajudar el comerç.
Creiem que ha arribat el moment de fer un canvi
i de poder fer uns ajuts actius,
per tant, reduint aquestes taxes i preus públics.
Perquè és l'única manera que tenim de fer-ho.
Tant de bo des dels ajuntaments tinguéssim moltes més eines
per poder fer front a aquestes ajudes econòmiques i socials
que són tan necessàries ara.
Però no en tenim una altra que retocar les nostres prèvies taxes.
D'aquí venia aquesta proposta,
que no ens hem posat d'acord,
però això no significa que no puguem continuar parlant-ne
des d'ara fins al dia 15, el 17, que ve el pressupost.
Segur que podem trobar alguna manera de fer-ho.
I, a més a més, durant tot l'any,
perquè el rebrot no gira fins al novembre del 2021,
segur que podem trobar alguna manera
d'intentar ajudar en el sector comercial.
Però insistim que la nostra proposta era aquesta.
Volem agrair també al govern municipal
que hagi acceptat la proposta de la Generalitat,
que hagi aconseguit la proposta de la Generalitat,
que hagi aconseguit la proposta de la Generalitat,
que hagi aconseguit la proposta de la Generalitat,
que hagi acceptat la nostra proposta de modificació
de zones blaves i verdes,
i que, pel que ens han dit, no ha arribat a temps amb aquest ple,
però es portarà la modificació en el 17 de novembre.
També la rebaixa del preu del mercat municipal,
dels 62, que la proposta era del 9%.
Nosaltres proposàvem que no se'ls acugi res,
que fos un 0%.
S'ha acceptat, i per tant, també ho agraïm en aquest sentit,
i també que s'ha augmentés un 10% la taxa d'instal·lació
de caixes automàtics, també tal com vam proposar.
I ara només unes consideracions molt generalistes sobre les despeses,
i acabaré, seré breu amb aquest apartat,
perquè d'aquí a 15 dies en traiem més en detall.
Però pel que hem pogut veure, el pressupost és un pressupost expansiu,
és a dir, que creix i creix en temps de crisi,
i per tant, això és un detall molt important.
I, per tant,
el que hem de fer és aconseguir que hi hagi un increment
de les necessitats econòmiques i econòmiques,
i que, segon, aquest increment es destina a serveis socials
que tenen unes necessitats importantíssimes en aquests moments,
i incrementa també els ajuts als sectors econòmics més necessitats,
i per tant, en aquest sentit,
i des d'aquest punt de vista,
nosaltres no ens podem oposar a aquesta filosofia.
Sí que és cert, i ho explicarem en el ple extraordinari,
que tenim discrepàncies amb com, quan i amb quins programes
hem de desenvolupar tota aquesta filosofia,
però ja hi entrem en detall el dia 17.
I només per acabar i per concloure,
entenem que les ordenances i les despeses,
en definitiva el pressupost,
perquè ordenances i despeses formen part del mateix,
són un element viu, obert i dinàmic,
i sobretot en aquesta situació econòmica i social
tan estranya i tan volàtil que vivim.
I jo crec que, en aquestes setmanes que hem estat parlant,
hem demanat que la Generalitat es porti al servei de les properes.
I jo crec que en l'any i mig que portem de mandat
hem demostrat que Esquerra Republicana
som partit amb ànima de govern.
Creiem que les nostres accions i el nostre tarannà ho demostren,
tot i que conjunturalment estiguem a l'oposició,
però precisament a l'oposició també,
encara que no siguem el partit més votat,
ens sentim com a partit majoritari,
per la nostra experiència i pel nostre coneixement,
que sempre, sempre, sempre posem el servei de la ciutadania
per intentar oferir-los un cop de partit,
per intentar oferir-los un millor benestar.
Insisteixo, estiguem on estiguem i tinguem el paper que hem de tenir.
Gràcies.
Gràcies per la teva intervenció, Sergi Seguí.
Té la paraula ara la Laia Fletats,
de Junts per Catalunya i Alcàrdia Republicana.
Laia?
Hola, bona tarda a tothom.
Bona tarda.
Gràcies.
Bé, començo.
Nosaltres vam encarar aquest procés de negociació
de les ordenances fiscals i el Partit Popular
perquè creiem que estem enmig d'una crisi econòmica, social, sanitària.
La gent està molt preocupada.
I pensem que l'últim que ens feia falta ara la gent
és que estiguessin amb debats,
que moltes vegades es veuen estèrils,
i ens centréssim a veure si podíem arribar a un acord
i poder aprovar unes ordenances fiscals i uns pressupostos
que fóssim a la presó.
I, per tant,
hem de ser molt preocupats per aquesta crisi econòmica,
per aquesta crisi econòmica,
per aquesta crisi econòmica i per aquesta crisi econòmica.
Volem que hi hagi un acord que fóssim el més unitari possible
i que poguessin reflectir les diferents sensibilitats
que hi ha representades a l'Ajuntament.
I per això vam iniciar converses amb l'equip de govern
i hem estat parlant durant tot aquest mes.
Però al principi ja ens van explicar
que es proposava un increment de l'IVI.
Ara és el 2%, però inicialment era un altre percentatge.
I nosaltres des del principi també vam demanar
que aquest increment no es fes.
Bàsicament perquè, com he dit al principi,
estem en plena crisi social, en plena crisi econòmica,
hi ha una gran incertesa pel que ha de passar.
Avui mateix s'han publicat noves restriccions
i s'han decretat nous tancaments de comerços.
La gent està molt preocupada pel seu futur immediat,
per si podrà seguir tirant endavant el seu negoci
i seguir vivint del que ha estat vivint fins ara,
donat que en qualsevol moment et poden dir que tanquis.
I, per tant,
el que hem de fer és que,
en el moment que hi hagi una crisi econòmica,
no t'has de dir que t'has de tancar.
I aleshores ja no tens possibilitats de guanyar-te la vida.
Aleshores, davant d'aquesta gran incertesa,
d'aquest gran neguit, d'aquesta gran preocupació,
creiem que l'Ajuntament no pot anar de cara a la ciutadania
demanant que facin un esforç fiscal superior
al que realment poden fer que en aquests moments no és gaire.
I per això hem estat insistint en que aquest increment no es produïs
i no es produís un increment de l'IVI del 2%, que és el que ha quedat sent.
Donat que des de l'equip de Govern ens deien que era necessari
per tal de poder finançar i sostenir el pressupost del 2021
i totes les despeses o projectes que teníem previstos,
doncs vam començar a mirar a veure d'on més es podien treure aquests diners,
que no fos de la butxaca directa de l'IVI,
de la butxaca de les famílies de Sant Just.
Aleshores, ho vam estar analitzant.
I a part d'això, mentre vam estar analitzant d'on podíem treure aquests ingressos,
que de cara a l'any vinent tenim que tant l'àrea metropolitana
com la Diputació de Barcelona han aprovat un parell de projectes
pels quals es destinaran una sèrie de diners a tots els ajuntaments
tant de l'àrea metropolitana com de la Diputació de Barcelona,
precisament per poder fer front a l'impacte de la crisi generada pel Covid-19,
per fer front a tant el que són despeses socials
com foment del comerç, foment de l'ocupació.
Hi haurà grans programes i es destinaran molts recursos econòmics
durant el 2021, que vindran cap aquí a l'Ajuntament de Sant Just
i que, per tant, els podrem destinar a totes aquestes partides de caire social.
Però a part que tindrem aquests ingressos,
que en aquest pressupost del 2021 que ens heu presentat no és tan inclòs,
sinó que és una de les coses que s'haurà de revaloritzar.
A més a més, durant aquest debat va sortir un índex,
que vam considerar que potser podia ser un índex de referència,
que és que el Govern d'Espanya va decidir
que les pensions es revaloritzarien un 0,9% de cara al 2021.
Aleshores, bé, vam dir,
doncs si l'equip de govern no vol fer un 0%,
o és algú que no vol negociar, ha de ser una xifra en positiu,
doncs proposem la xifra del 0,9%,
que és el que s'incrementaran les pensions
i que és el més objectiu i el que té una explicació més lògica.
I, per tant,
volem dir que si l'expansió s'incrementa en un 0,9%
i necessàriament hem d'apujar la fiscalitat de Sant Just
en un percentatge determinat,
doncs que sigui el 0,9%,
donat que, com que no hi haurà APC,
doncs que sigui el 0,9%,
que és el més objectiu i el que té una explicació més lògica.
D'això, no ens n'hem sortit.
O sigui, estem avui al ple del que hem dit,
que és que la fiscalitat s'incrementa en un 0,9%
i necessàriament hem d'apujar la fiscalitat de Sant Just
en un percentatge determinat.
Estem avui al ple d'aprovació de les ordenances fiscals
i el percentatge que finalment va és el 2%.
Nosaltres ho lamentem,
perquè insistim que creiem que en la situació actual en què estem
no és el moment de demanar a la ciutadania
que faci un major esforç fiscal,
precisament perquè els recursos que té,
que actualment han minvat respecte al 2019,
donat que avui hi ha hagut menys activitat econòmica,
i, per tant,
Creiem que aleshores no és el moment
en què l'Ajuntament hagi d'anar a demanar que els veïns
i les veïnes hagin de pagar més diners.
A part, també, després de molta pressió
que s'ha fet al Congrés de los Diputados,
finalment es va aconseguir que el govern del Partit Socialista
hagi de pagar més diners.
I, per tant,
no és el moment que l'Ajuntament hagi de demanar
que els veïns i les veïnes hagin de pagar més diners.
El govern del Partit Socialista ha entret en raó
i ha llançat una disposició al Consell de Ministres
amb virtut de la qual la regla de la despesa,
que és aquesta famosa regla
que no ens permet gastar-nos els estalvis que tenim generats,
els ajuntaments,
aquesta regla ja no s'aplicarà pel 2020 i pel 2021.
Per tant, podem gastar tots els estalvis.
Però és que, a més a més,
vam aconseguir, gràcies a aquesta pressió que s'ha estat fent
per part de tots els veïns i les veïnes,
que és que, a més a més,
la despesa que hem de gastar
és el que hem de gastar per aconseguir,
o sigui, gràcies a aquesta pressió que s'ha estat fent
per part de tots els partits polítics.
A més a més,
el remenent que generi,
o el superàvit que generi tant el 2020 com el 2021,
es podrà destinar a sufregar qualsevol despesa
que tingui l'Ajuntament.
No només aquelles específiques i concretes
que sempre es diuen de les inversions financerament sostenibles,
sinó que es podrà gastar en qualsevol partida
que consideri l'Ajuntament.
Aquest Ajuntament, en la líquida,
si quan tanquem el pressupost del 2020
doncs tinguem algo de superàvit,
aquest algo de superàvit el podrem gastar
amb el que considerem necessari durant el 2021.
Per tant, seran més recursos econòmics que tindrem durant el 2021
i que tampoc estan reflectits en aquest pressupost.
És a dir, tenim un pressupost que preveu uns ingressos,
però que durant l'execució d'aquest pressupost
aquests ingressos seran molt més elevats
per transparències que rebrem d'altres administracions
supramunicipals que a dia d'avui ja sabem que es produiran
i perquè també podrem fer servir el romanent,
el superàvit que tinguem del 2020,
el podrem destinar també a poder sufregar qualsevol despesa
que tingui l'Ajuntament o que consideri l'equip de govern
que hagi de fer front.
I estem parlant també de despesa corrent,
no només d'inversions, sinó de despesa corrent.
També voldria posar de manifest
que els municipis de l'entorn no incrementaran l'íbit
de cara a l'any que ve.
El que està passant aquí és una cosa estranya.
La resta no pujarà en l'íbit.
Sorprèn molt que es proposi pujar a l'íbit,
en tant que som un Ajuntament que cada any tenim superàvit,
i per tant, si cada any tenim superàvit,
un any de crisi com aquesta,
de crisi forta econòmica per les famílies,
podríem no pujar a l'íbit aquest any.
Igual que vam fer, per exemple, l'any passat,
l'any passat no el varen pujar.
Aleshores, durant les explicacions que s'han estat fent
per part dels nous altres companys regidors
i la regidora d'Isenda,
una de les raons per les quals s'argumenta
que l'íbit s'hauria de pujar dos punts, un 2%,
és perquè el 2023, o sigui, d'aquí tres anys,
entraran en funcionament una sèrie d'equipaments,
alguns dels quals, a dia d'avui, encara no existeixen,
no estan ni construïts.
Clar, es fa molt estrany explicar-li a la gent
que avui estem demanant que paguin el manteniment d'uns serveis
que a dia d'avui encara no es prestaran
i que l'any que ve encara no es prestaran ni el 2022,
que amb prou feines es podran començar a prestar el 2023.
Clar, és estrany, no?
És com si jo li demanés al meu amic que em pagués avui,
me n'anés anticipant els diners del sopar que farem d'aquí tres anys.
És una mica estrany.
Això és una mica estrany d'explicar-ho.
Prés, també volia afegir
que, precisament, per poder sufregar tots aquests serveis,
que el 2023, si tot va bé,
i el calendari d'inversions es pot complir,
i no passa res més,
és a dir, podem complir amb tot el calendari d'inversions
i tot ho tenim construït i tot ho tenim en marxa el 2023,
doncs, quan arribi el 2023,
molt probablement la població de 20.000 habitants
ja s'haurà més que consolidat.
Si les xifres que ens estan dient avui des de l'equip de govern,
que a dia d'avui ja som 19.500 habitants,
aquí no estem comptant molta gent
que vindrà a viure en els propers mesos a Sant Just,
per tant, és molt probable que el 2023
la població dels 20.000 habitants ja estigui consolidada.
I també, el 2023,
tindrem consolidats ja tots els ingressos d'IBI
de tots els habitatges nous que s'han fet a bas Lluís
i que s'han fet als Miralls.
Ho dic perquè tots aquests habitatges,
encara que a dia d'avui ja hi estiguin vivint famílies,
és la previsió de recaptació d'IBI.
No estan previstos en aquí perquè el catàstrega
entre un any i mig i dos ha d'onar d'alta tots aquests immobles
i, per tant, fins aquí dos anys,
nosaltres no podrem preveure l'ingrés d'aquest IBI en el pressupost.
Per tant, de cara al 2023,
de tot aquest munt d'habitatges que a dia d'avui ja existeixen
i que ja estan ocupats,
doncs, de cara al 2023,
els ingressos d'aquests IBIs ja estaran consolidats en el pressupost.
Així que és de preveure que, per la pròpia naturalesa
de tot el que ha anat succeint en el municipi,
el 2023 es consolidi, un pressupost bastant més gran
del que tenim ara,
sense necessitar que a dia d'avui haguem de pujar dos punts l'IBI
argumentant les despeses futures que podrem tenir en el 2023
i que potser no en podrem fer front.
Home, és una mica estrany.
Sobretot perquè, repeteixo, a dia d'avui,
amb la crisi econòmica que estem tenint,
no és gaire correcte demanar-li a la gent
que faci un sobresforç fiscal.
Creiem que els recursos que tenen les famílies
els han de poder destinar al seu propi manteniment
i a poder preveure situacions més dures
de les que fins ara hem estat veient.
A més a més,
hem de ser capaços de preveure situacions més dures
i més dures.
Aleshores, per tot plegat,
i malgrat tot l'esforç que hem fet i tota la feina que hem fet,
ens hauria agradat poder arribar a aquest acord
d'almenys,
ja que s'havia de pujar que fos el 0,9% i no superior al 0,9%,
doncs, malgrat tot això,
ens veiem amb l'obligació de fer un vot en contra
d'aquestes ordenances fiscals.
I ens sap greu de fer-lo
perquè ens hauria agradat que hi hagués hagut un acord.
Gràcies.
Gràcies a la Llaia Flotats.
Li donaria la paraula a la Gina Pol,
la portaveu del Partit Socialista.
Hola, molt bona nit.
En primer lloc,
dic que és un context econòmic i social molt complicat.
No ha estat gens fàcil preveure uns pressupostos
i treballar unes ordenances en aquest context,
perquè, com deia la Llaia i ho ha dit molts dels portaveus avui,
és un moment difícil,
on la gent té incerteses amb els seus ingressos,
però l'Ajuntament també ha de poder garantir
tant serveis públics com prestar-ne de nous
perquè la pandèmia ha generat necessitats
que justament fa un any no preveiem.
Just fa un any vam aprovar unes ordenances,
que són les d'aquest any.
En aquest cas, us vam proposar una congelació,
i tampoc no vam obtenir el vostre vot favorable,
sinó una abstenció.
I en aquest cas el que proposem és aquest increment del 2%.
Un increment de l'IVI que reconeixem que és un esforç
per la ciutadania,
però que el que s'ingressarà amb aquests dos punts
no cobrés ni de menys totes les demandes
i necessitats que preveiem per l'any vinent.
A part, amb aquesta visió progressista que tenim des del PSC,
sí que s'incrementa un 10%,
els tipus especials per a aquest 10% dels immobles urbans
que tenen un major valor terrestrial.
I com a PSC, també hem demanat al govern
que el que són les bonificacions a l'IVI
creixin en topall econòmic,
i per tant,
puguem arribar a un major nombre de població.
I així, aquelles famílies,
com deia la Llaia,
que poden tenir una pensió molt baixa,
puguin acollir-se aquestes bonificacions
i aleshores sí que fer una política fiscal
que qui ajuda és qui menys té.
I en aquesta línia és la que nosaltres, com a govern,
volem treballar, arribar a qui no té.
Qui no té?
Doncs hi ha molta gent que encara no té.
Per tant, què proposem?
Doncs proposem arribar a molta més gent
a través dels serveis socials.
Respon una mica al que deia el Quico, no?
No cal que feu res perquè altres administracions arribaran
i us donaran molts diners.
La realitat no és aquesta.
Hem hagut d'arribar nosaltres primer a cobrir beques menjador.
Hem hagut d'arribar primer que el govern català
doni cobertura a les residències.
Hem hagut d'arribar abans que el govern de l'Estat
acobri a exèrcits, a canyobers,
ajudant a mantenir famílies,
i l'Ajuntament ho ha fet perquè tenia aquells recursos disponibles
i ho ha fet modificant pressupostos d'aquest any
per fer-ho possible.
I per tant, l'any que ve,
tenim por que alguna administració no arribi,
i mentre no arribi,
i mentre no arribi i que ha d'arribar,
l'administració local, la més propera,
hi ha de poder donar resposta.
I per això els serveis socials creixen en el volum que creixen.
Potser no tenim aquella competència directa per fer-ho,
però pensem que la ciutadania
ha de poder acogir-se aquella ajuda,
aquella línia o el treball que li satisfaci.
Pel que deia, per exemple, el Quico, a nivell d'ocupació.
A nivell d'ocupació ara mateix,
al municipi que hi ha un 8% d'atur,
són unes 632 persones,
de les quals un 15% són professionals
que han treballat al llarg de la seva vida,
però que ara estan a l'atur i tenen una tur de llarg durada.
Aquesta població no entrarà al sistema privat
a través d'ofertes d'empreses privades.
Si no entren a taberès dels plans d'ocupació,
no tenen porta d'entrada en el món laboral o nou.
Per tant, els plans d'ocupació és molt important fer-los
per aquest perfil de població.
Els diners que us demanem per posar pressupost d'ocupació,
aquests 300.000 euros,
no són només per plans d'ocupació.
Ara mateix, per exemple, de població,
afectada per un ERTO n'hi ha 4.900 persones.
Si nosaltres fem uns ajuts perquè les empreses
puguin mantenir aquests llocs de treball,
que és un dels eixos d'ocupació,
potser no han de demanar l'ERTO,
i amb l'ajuda municipal aguanten un temps més.
I d'altra banda, tenim 1.700 autònoms.
Si nosaltres fem unes ajudes que ja preveiem
en el moment de l'ocupació amb aquests 300.000,
que t'ajudin o a engegar el projecte o a aguantar,
que puguin mantenir aquests llocs de feina,
com a partits autònoms,
doncs també volem entrar aquí.
Per tant, la vessant de l'ocupació no va només al pla d'ocupació.
Aquí copa tres vessants diferents.
Empreses ja creades amb treballadors
i ajudar-los a mantenir els llocs de feina,
plans d'ocupació per la gent
que en el món privat ja no troba una entrada,
i perfils més d'emprenedoria i d'inici d'activitat
que es troben superpujos
perquè la seva roda de negoci encara no tira,
i amb una pandèmia al mig encara menys.
La Laia deia,
que no és una qüestió de l'any que ve,
que no és una qüestió de l'any que ve,
que no és una qüestió de l'any que ve,
que no és una qüestió de l'any que ve.
I el que heu fet és ajustar-vos amb l'esforç,
reajusteu partides,
no dic amb la mateixa línia que el dic,
és que ja ho heu fet.
La festa major de l'any que ve,
en tant que de l'any que ve no ens demaneu que la fem,
perquè la pandèmia s'ha acabat,
és que hem posat molts menys recursos.
Per tant, i hem ajustat molt amb activitat cultural,
afectant l'àmbit cultural que també haurà de sortir de la crisi.
Com a partit,
hem estat molt activa.
Hem estat molt activa.
No ha estat prou actiu amb la defensa del sector comercial.
No ho heu fet com una actuació passiva.
No ho heu fet com una actuació passiva.
Crec que hem estat molt actives,
les dues regidores,
amb tot el sector comercial.
Campanya de banderoles,
espais de bulletí de difusió,
entrevistes a la ràdio,
promoció d'un marketplace,
més de 60 comerços i hem dit que sí.
Estem buscant les maneres d'implementar
i posar en marxa amb la comissaria.
El govern no ha tingut res de passius.
Ha estat actiu i ha arribat on ha arribat.
Ha anat més enllà que altres administracions
que tenien la oportunitat d'arribar.
La negociació que han intentat impulsar,
en aquest cas la quima,
com el renyer,
ha estat que tothom ha de fer esforços,
l'administració pública reduirà partides,
li demanar un esforç del 2% a la ciutadania.
Ens hem de preparar per un futur amb nous equipaments
que, com a ple, heu demanat sí o sí.
Heu demanat que hi hagués un equipament
que s'activés i que la posés en marxa.
Això implica realització d'equipament,
contractació de personal, gestió d'aquest servei.
Demaneu més equipaments esportius.
En cap moment no ens dieu que renuncieu això
i no ho feu.
No, ho feu.
Si ho hem de fer,
com a responsabilitat de govern,
hem de preveure si no aquest any, l'any vinent.
Per tant, sí que és cert que per una ciutadania
que no entén el que hem de fer,
hem de preveure si no aquest any l'any vinent.
Per tant, sí que és cert que per una ciutadania
que no entengui la dinàmica d'una administració,
li pot costa entendre aquest 2%,
és un petit sacrifici.
Si no arriben, hi haurà bonificació perquè s'hi puguin acollir.
Però com a responsables,
que en teniu l'administració pública,
s'han d'ajudar amb aquests equilibris per poder preservar
l'estructura de l'Ajuntament,
que té contractacions molt fixes que s'han de garantir
i que hi protegeixen gran part del pressupost,
neteja, manteniment de carrers, clavegaram...
Hi ha un seguit de...
contractacions obligatòries d'aquest Ajuntament
que s'emporten gran part del pressupost
i això a quips que han estat a cobert,
com el del Sergi Seguí, ho coneixen.
Per tant, la discrecionalitat de no la partides,
que s'hi puguin no gastar, és bastant ajustada.
I els que on hi ha ajustaments o justament,
les que ara mateix no ens demanem que aposteu per elles,
perquè són les línies més importants.
Per acabar, agrair a tots els que han de gastar
i que no han de gastar,
és una de les coses que hem de fer.
I, per acabar,
agrair a tot el ple les ganes que ha tingut tothom de buscar una entesa,
independentment de la votació de cadascuna de les formacions,
però crec que s'ha treballat molt i molt bé
i que conjuntament ens n'hem de sortir,
malgrat que cadascú tingui discrepàncies,
ho veiem amb una altra manera,
però que aquest vaixell d'administració municipal
ha de ser fort,
d'aguantar el que ens vingui l'any vinent i els següents,
i per això fem aquesta aposta amb depència que hi hagi,
perquè aquesta aposta en depèn quin sacrifici
per donar part a l'oposició.
Gràcies a la Gina Pol, la portaveu del Partit Socialista.
Tancaria la regidora Vicenta.
Sergi Zegui ha demanat la paraula.
Si cal fer una altra roda, la farem, ja ho ha dit al començament.
Si li sembla la regidora Quima, li donem la paraula al Sergi.
D'acord?
Doncs, Sergi?
Gràcies.
Per puntuar-hi, en general, un parell de coses.
Jo crec que és una de les coses que s'ha d'adreçar a l'oposició.
Una,
s'ha dit per part dels partits de govern
que estan agraïts a les aportacions que hem fet des de l'oposició.
Jo crec que això també és un mèrit d'Esquerra Republicana.
Que el govern municipal estigui en minoria
fa que hagi de treballar d'una manera diferent
com la que podia venir treballant fins ara.
Per tant,
ha d'intentar buscar l'acord a poder ser amb tots els grups municipals,
però, evidentment, amb els que consideri.
I, per tant,
aquesta manera de treballar amb aquesta previsió és d'una insistència
que hem tingut nosaltres mentre érem a govern.
I ara, amb el govern en minoria,
es fa palès que cal anar buscant aquests acords.
Això, per una banda.
Per l'altra,
s'ha parlat també dels ajuts d'altres administracions.
Nosaltres pensem que si l'Ajuntament té recursos propis
per afrontar algunes necessitats, ho ha de fer.
I si arriben ajuts d'altres administracions, benvinguts, sigui.
Però els ajuts de les administracions
ja sabem quan arriben, i ho sabem per pròpia experiència,
perquè nosaltres tampoc arribem de la manera més immediata
que ens agradaria arribar.
Per tant, no podem esperar que arribin els ajuts d'Ajuntament Metropolità
i de la Diputació de la Generalitat a mig any
si nosaltres, des de l'1 de gener,
podem començar a ajudar qui ho necessita.
Si arriben complement, doncs benvinguts, sigui.
I per acabar,
perquè la regidora, la portaveu del Partit Socialista,
la Gina Pol, ho comentava.
Nosaltres no hem dit
que aquest govern hagi estat passiu.
Això ho has entès tu així.
Diem que l'administració té dues maneres d'actuar.
Una més activa i una més passiva.
La manera passiva és la que hem vingut fent fins ara,
exercint fins ara,
i ens inclot,
perquè quan érem a govern també treballàvem amb línies de subvenció.
I ens costava molt intentar trobar
com poder reduir els ingressos de l'Ajuntament
en base a la situació que teníem.
I, per tant,
ens costava molt reduir els ingressos de l'Ajuntament
en base a la situació que teníem.
I, per tant,
ens costava molt reduir els ingressos de l'Ajuntament
en base a la reducció de les ordenances i de les taxes.
Ens costava molt.
Però creiem que,
si hem fet tot el recorregut de les subvencions
i no ens hem ensurtit com creiem que ens podíem ensurtir,
ens valia la pena intentar fer un canvi
i apostar per aquesta manera més activa.
Li diem activa i passiva, però li podeu dir com vulgueu.
És una idea que es fa el mercatplace.
No és una idea que s'hagi de fer de manera passiva.
És una idea que s'hagi de fer de manera passiva.
I, per tant,
la idea és que,
per tant,
la gent que s'hagi de fer de manera passiva
vol dir que convoc unes línies de subvenció
i ja vindrà la gent a buscar la subvenció.
I, per tant,
la gent que s'hagi de fer de manera passiva
vol dir que directament aplico una reducció de la taxa.
I, per tant,
aquest comerç,
aquesta persona,
i moltes de les necessitats
que tenen el sector comercial del nostre municipi
són ara.
Per tant, nosaltres fem propostes per ara,
sense haver de renunciar al que pugui venir després.
Només faltaria.
Això no significa que haguem d'aturar el mercatplace,
no ho fem.
Però el mercatplace serà una eina més
que hi haurà a sobre de la taula,
important,
però que encara ha d'arribar.
I, per tant,
per això fèiem aquesta proposta amb la taxa,
que entenc,
entenem que hagi generat debat.
Ja ho entenem.
Però també era la intenció poder generar aquest debat
i poder demostrar que el finançament dels ajuntaments
és el que és,
la capacitat d'ajudar és la que és,
però que si es busca maneres,
es pot arribar a aconseguir.
Simplement això.
Gràcies, Sergi.
A veure, hi ha paroles demanades.
Per tant, ara sí que faríem la roda sencera, si és el cas.
Pensava que només era el del Sergi,
però veig que el Quico vol intervenir,
i Infosalva també.
Estic contestant la 둘a.
Sí, gràcies, Josep.
Com estàs?
Em sap molt de greu que només s'escolti amb una força política.
Com que esteu en minoria,
ja està bé de fer el paperot i no esteu en minoria.
Sí,
és una proposta que no s'ha fet.
És una proposta que està allà.
I que escolta el govern la proposta d'Esquerra Republicana
abans d'un just per Catalunya o jo mateix.
No ens enganyem.
La proposta que he fet no està molt lluny
i n'hi ha TVs.
Soc inferior.
Hi ha hagut un senyor d'Esquerra Republicana,
que fa temps que va anar reducing.
Aquest senyor ha estat en una situació de pressupostos
que no tocava.
Hem dit que ens emplaçàvem el dia 17.
Ha fet la seva exposició.
Si es considera la segona força política del senyús,
jo no ho considero.
És just per Catalunya.
De fet,
és un senyor d'Esquerra Republicana.
És un senyor d'Esquerra Republicana.
És un senyor d'Esquerra Republicana.
De fet,
dit això,
crec que les coses,
com més clars, millor.
Si vosaltres ja teniu el que és tancat,
dos abstencions o un vot favorable,
no fa falta que t'esforcis,
perquè tenim la cosa ja feta.
Ni et farem ni cas.
És el que vull dir.
No cal.
Però no fer...
Intentar xerrar,
perquè després no arribem a res.
Ja ho teníeu pensat.
Teníeu el vostre vot.
En aquest cas d'Esquerra Republicana.
D'Esquerra Republicana.
Duit això,
llenço el que és...
Aviam si ho podeu treballar.
Això és el que faig.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
No sé si ho farem.
Aviam si ho podeu treballar.
Això per no passar.
Aviam.
Si somi, somi.
Si no,
encara que l'organització doni llum verda
perquè les 3 regions d'Esquerra Republicana entri en un govern
i deixem de fer el munyà.
Això és així.
Vull dir,
no fem...
I no és una cosa que no puc fer.
És una cosa que no puc fer.
Em sap molt de greu.
Gràcies.
També té la paraula en Justo Salva.
Sí.
Començarem pel final.
Quico,
dues declaracions.
Primera,
no cobres ni RPF.
Per tant,
quan defineixis impost,
cobrem ibi,
però no hi repf.
Ibi, ibi, ibi...
Perdona.
És que has de dir RPF.
No em corretgesis tant,
que jo no et corretgeso just.
No em corretgesis perquè tu no ets el meu professor
i no em corretgesis, sisplau.
És que ja ho has fet diverses vegades.
No em corretgesis, sisplau.
Puc fer?
És la meva intervenció.
No ho facis.
Si tu no faria el que cregui convenient,
ja ho repeteixo.
I del 0 com al 2 hi va 1,1.
Nosaltres, Quico,
fem un esforç amb tothom,
i que l'hem fet amb tothom des del govern,
a sentar-nos a parlar.
Ens hem sentat a parlar amb tots els grups.
Hi ha grups que hem avançat més i grups que hem avançat menys.
Però tots els hi hem obert.
Tots els hi hem obert absolutament la porta a parlar,
a ser transparents, a donar tota la informació.
I aquí també, des d'aquí, agraeixo a l'Aquíma.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
T'agrairia que estigui intervenint jo,
i després, si vols contestar-me a la rèplica,
ho pots fer.
També volia comentar sobre Esquerra.
La taxa de regidus que ha acabat sortint.
Vam tenir un debat molt interessant en comissió informativa.
És veritat que Esquerra, la primera proposta que feia,
va ser que la rèplica de la rèplica
parlava d'un 50% de relàstic d'aquest impost.
Des de govern no ho vèiem clar.
No creiem que haguem de subvencionar
la gestió de residus i la recollida.
És veritat que després, en converses,
creiem que es podia afinar en aquesta línia d'intentar atacar
amb cirurgia als comerços i a la restauració
que ha estat tancada en aquests múduls.
Però jo crec que des de comers i des de les polítiques de comerç
i des de l'esquerra de l'estat espanyol,
no hem estat passius.
S'ha abordat des de molts angles diferents com ajudar el comerç,
s'ha fet des d'ajudes,
en campanyes de comunicació,
en el marketplace.
Jo crec que en aquest sentit s'han esboscat molts esforços,
uns esforços consensuats amb les pròpies associacions
i amb els propis comerços,
no de manera unidad tant el que el govern.
Per tant, s'han escoltat les realitats
i s'han definit línies d'actuació.
Jo crec que en aquest sentit ja som a línies d'actuació.
I a sobre, seguim treballant en això.
Això no s'ha solucionat ara ni per la 21.
És un treball que hem de seguir fent durant tots aquests mesos
i que estem oets a seguir-ne parlant,
perquè és evident que l'ajuda al comerç
serà necessària per part de tots els agents de la Generalitat.
Laia, has dit que en cap municipi proper han posat impostos.
Només recordar-te, a Vegas,
en el moment de la pandèmia,
en el moment de la pandèmia,
en el moment de la pandèmia,
en el moment de la pandèmia,
en el moment de l'estat espanyol ha posat 106.000 impostos.
Només recordar-te, a Vegas,
que governeu vosaltres fa dues setmanes,
veu posar un 6,25 lívi aprovat.
Es converteix un 7,5,
i claveguen un 9,9,5.
En el ple de fa dues setmanes.
Un govern que està borrat el govern.
Quan busquem exemples de proximitat,
també ens ha d'entrobar un d'exemples de proximitat
on sí que s'han posat les ordenances fiscals per part,
a més, d'un govern de la vostra partida.
I com que el govern no ha posat impostos,
és un d'exemples que no han posat impostos.
I poca cosa més.
Més enllà que veig moltes demandes,
per part de la dreta,
de no acusar impostos,
era un discurs coherent amb la seva línia ideològica,
però és veritat que també he vist una dreta
durant tots aquests mesos
demanant-nos de manera reiterada
que augmentéssim la despesa pública per ajudar.
I és una cosa que no és compatible.
En aquell moment no pots tensionar més els ingressos i les despeses.
Si volem ajudar el comerç,
si volem ajudar les famílies,
si volem una nova escola bressol,
si volem perifació social,
si volem 30.000 coses,
necessitem més ingressos.
Perquè tot això genera una despesa o un menor ingrés
que al final s'ha de cobrir.
Perquè al final el nostre balanç de despesa i guants
ha d'estar clit.
No podem trencar la regla d'estabilitat presupostària.
Ja ho sereu.
Jo crec que hem de ser coherents.
Si demanem més despesa,
hem d'estar preparats i disposats a demanar un major nivell.
I entenc que el context és difícil.
Ja ho he dit la Gina, també.
Però crec que el context és difícil.
I per això hem apostat per augmentar les modificacions del rit
per tal d'ajudar aquelles famílies
que realment no poden assumir la taxa de l'inici.
I res més, poca cosa més del que ja dic.
Jo crec que més o menys ja volia contestar tot el que he contestat.
Gràcies.
Escolteu,
acabem la ronda i tancaria la residura.
Ara sí que hi ha paraules ja també del Sergi Seguí,
que també per el·lucions, entenc jo,
també li tocaria, encara que repiqués.
I la Laia Fontana,
també vol intervenir.
Sergi,
entenc que és per al·lucions directes que hi ha hagut,
o vols afegir-ho a alguna altra cosa?
No, no.
És precisament per aquestes al·lusions directes
que s'ha fet el nostre partit.
Hi ha diverses coses.
Una, perquè parlem dels pressupostos.
Perquè les ordenances formen part del pressupost.
Els pressupostos són ingressos i despeses.
I les ordenances ens marquen els ingressos.
Per tant, és lògic i normal que ho he dit,
amb la meva intervenció inicial,
que és que no hi hagi ningú que ho faci.
I la meva intervenció inicial, molt al principi,
que està molt bé poder tenir les dues parts del pressupost
al mateix temps,
perquè ens permet fer una anàlisi molt més acurada
i tenir un debat molt més enriquidor.
Segon, jo no sé quins off the records hi ha,
ni al municipi ni a l'Ajuntament.
Però en tot cas,
el nostre partit fa el que creu convenient en cada moment.
En el seu moment,
hem de decidir que valia la pena quedar-se a l'oposició.
Però, en el nostre partit,
hem de decidir que valia la pena quedar-se a l'oposició.
I, en el nostre partit,
hem de decidir que valia la pena quedar-se a l'oposició.
Però amb una actitud de partit de govern,
i que crec que és el que ens defineix
i que crec que és el que estem fent.
És cert que només tenim tres regidors
i que ens separen uns 600 vots
del segon partit del ple municipal,
i, per tant, del primer partit de l'oposició.
Però la nostra actitud i els nostres coneixements
fa que puguem tranquil·líssimament seure en una taula
i intentar arribar a acords,
perquè sabem de què parlem,
perquè sabem quin històric tenim,
i, per tant, això ens converteix en un partit útil,
si voleu,
pel govern,
que necessita un vot per poder tirar endavant
segons quines coses.
Si nosaltres som la seva primera opció,
doncs molt bé,
no és decisió d'Esquerra Republicana,
és decisió del govern municipal.
En moltes coses, no ens hem posat d'acord
i s'han buscat altres suports.
Per exemple, recordo l'oposició de l'oposició d'Esquerra Republicana,
que és una de les eleccions més importants
i que no ens hem posat d'acord.
No ens hem posat d'acord.
Per exemple,
recordo el que vam tombar
el contracte de neteja d'edificis públics
i no se'ns ha tornat a trucar per parlar del tema.
Entenem que s'ha buscat algun altre suport del ple municipal
per poder tirar endavant aquest punt.
I no ens enfadem, no passa absolutament res.
Sabem a què juguem,
sabem que al govern municipal li falta un vot,
nosaltres en tenim tres,
però hi ha grups que en tenen quatre,
hi ha grups que en tenen un i hi ha un regidor no escrit.
Per tant, hi ha quatre opcions dins del ventall per poder escollir.
Si nosaltres som la primera,
doncs serà perquè demostrem d'alguna manera
que som un partit fiable i que podem arribar a acords.
Insisteixo, no hem arribat a tots els acords,
ni amb les ordenances, ni amb el pressupost.
I un últim punt per acabar.
Jo diria que en tota la meva intervenció,
que ha estat, crec que, prou extensa,
no hem dit el nom de l'oposició d'Esquerra Republicana,
i que no hem dit el nom de l'oposició de Junts per Catalunya,
i que no hem dit el nom de l'oposició de Junts per Catalunya.
No hem dit el nostre posicionament de vot.
Encara no l'hem manifestat.
Ni el manifestarem fins que l'alcalde no agafi i digui què voteu.
Fins llavors,
jo crec que d'aquí ningú sap què és el que votarà Esquerra Republicana
amb les ordenances i els pressupostos.
No així Junts per Catalunya, que votarà en contra,
no així la CUP, que ha dit que s'abstindrà,
però nosaltres encara no hem manifestat el nostre posicionament de vots.
Gràcies al portaveu d'Esquerra.
Laia, afronta't-se la paraula.
Sí, moltes gràcies.
Per al·lusions d'en Just for Salva,
dir-li que l'Ajuntament de Martorenc, que també és nostre,
farà 0% d'increment de l'IVI.
I, per exemple, l'Ajuntament d'Esparreguera,
que és vostra del Partit Socialista i dels Comuns,
ha fet també un 0% d'increment de l'IVI.
Segur que trobem casos jurístiques a tot arreu.
I si mirem l'any passat, encara més.
Molt bé, escuteu, entenc que hem fet dues rodes,
si us sembla.
Et tancaria la regidora Quima Jiménez.
Per tant, hem fet un llarg debat,
que ha sigut positiu.
I, en tot cas, que la paraula de la regidora...
Quima?
Hola, sí, de nou.
Moltes coses les heu explicat.
La primera és que l'Ajuntament de Martorenc
ha dit que l'Ajuntament de Martorenc
ha fet un 0% d'increment de l'IVI.
I, per exemple,
l'Ajuntament de Martorenc ha dit que l'Ajuntament de Martorenc
ha fet un 0% d'increment de l'IVI.
Hola, de nou.
Moltes coses les heu contestat entre vosaltres.
I intentaré resumir algunes de les coses que heu anat dient tots.
Començo pel Quico.
El Quico deia que per què no havíem reduït altres partides.
Primer, jo crec que la portaveu del PSOE, la Gina,
ho ha comentat molt bé.
Però, a més, et volia dir que no és que no hagi rebaixat.
S'han rebaixat partides d'aquelles activitats
que ara per ara no faré perquè amb la pandèmia no es poden fer.
Per notatge s'han rebaixat partides.
I, per tant,
perquè amb la pandèmia no es poden fer.
Per notatge s'han reduït.
Pensa que hi ha uns contractes que no els podem tocar.
És a dir, que estan compromesos.
Per tant, aquests no es poden tocar.
Pensa també que hi ha alguns creixements
que no els he comentat,
perquè no és avui el dia de parlar de pressupostos,
però hi ha uns creixements que necessita la casa,
com és tot un tema del pla de sistemes,
que ja el comentarem en el seu moment,
però que requereix una inversió
perquè la nova pandèmia ens ha fet treballar d'una altra manera
que la administració pública fins ara no treballava.
Per tant, tots aquests canvis que estem vivint les empreses,
l'administració pública també l'ha hagut de fer amb les xarxes forçades.
Això requereix un increment de pressupost en la partida informàtica,
que s'haurà reflectit el dia 17,
que també fins ara potser no havia sigut tan gran,
i ara és gran per poder fer front al que ve
i que pugui tothom treballar des de casa
i donar servei al ciutadà que és en realitat a qui servim.
També cal dir que hi ha hagut un augment de servei
de la recollida de residus i de la neteja amniària.
Penseu que ha fet que estiguin tots més a casa,
també fa que hi hagi més residus que fem,
és a dir, la plastica, el soint de càrrecs,
això requereix que hi hagi més vegades
que passin els camions a recollir la brossa
perquè no ens quedin tan bruts,
tot i que és veritat que ha sigut una crítica
que han fet diverses vegades,
per tot això s'està intentant millorar els serveis
i també posar una mica més de seguretat a l'administració,
per tant, també veureu efectius que hi ha un increment
d'una plaça de gent de policia per al nou any 2021.
Dir-te que nosaltres normalment sempre fem
una fiscalitat moradarada,
per tant, també creiem que aquest dos tampoc és tan inassomible
perquè totes aquelles famílies que no poden,
i això ha sigut una cosa que ha sortit en diferents regidors
de la Llei Afrotat,
totes aquelles famílies que no poden pagar un increment,
no tinguin por,
no tinguin por.
Hi ha subvencions per fer-ho
i l'administració pública està al seu servei.
Per si hi ha algú que té algun tutelor a fer-ho,
tenim molts tècnics que es brinden a ajudar
aquelles persones que vulguin presentar-se,
i se'ls ajuda a quins documents han de presentar
perquè ho puguin fer.
Llavors, aquesta opció està, la tenen,
i aquest any fins i tot s'augmentaran més partides.
Insisteixo, no vull parlar del pressupost,
però com he dit que els tres i vegades van lligades.
I referent a l'últim comentari
que nosaltres hem pactat amb Esquerra Republicana,
jo, a dia d'avui, no sé qui ho farà.
Cap dels que estem aquí, excepte el MoBem i el Partit Socialista,
evidentment, el rest no ho sé.
Ara, ser el del Carles, perquè ho ha dit en el seu moment,
no ho sé.
Hem intentat, tot l'equip de govern,
jo crec que sigui el que hem intentat tots plegats,
per les circumstàncies del moment,
és a dir, hem viscut una pandèmia que ens ha afectat a tots,
no va ni de colors, no va de classes socials,
no va de diners, qui té més se'ns salva, no.
Ens afecta a tothom per igual.
Si l'enganxes i no te'n pots sortir o no,
i això va d'una loteria.
Si tens la sort que te'n surts perfecte, però si no, no.
I no val.
Jo tinc uns diners, i com que tinc molts diners,
em puc salvar d'aquesta pandèmia, no va d'això.
Llavors, intentàvem treballar amb tots vosaltres
per poder tenir una aprovació de tots i de totes.
Crear una unió.
Si s'ha fet un pacte de ciutat on la ciutadania ens ha dit,
escolteu-me, es necessita això,
ostres, que millor que nosaltres no haver tingut la possibilitat
de pactar tot junts unes ordenances i un pressupost únic.
Tots junts, aprovem un ànimament tots el mateix.
No ha pogut ser?
Com a mínim hem treballat i sabem que junts podem treballar.
Per tant, xapó, com a mínim sabem treballar amb equip.
Llavors, cadascú, com ha dit la regidora de la Gineport,
podrem tenir els nostres vots diferents,
però com a mínim sabem treballar junts.
I això és ja que no aconseguirem el vot,
com a mínim treure aquest aprenentatge.
Podem i sabem treballar tots junts.
D'acord.
El Carles ens parlava de qui és el beneficiari dels ajuts,
si és propietari o llogater.
En els ajuts de l'IVI, Carles, si ets propietari,
ho pots demanar, i si ets llogater, també.
És directe a la persona,
perquè en els rebuts de les persones llogateres
té una franja que posa l'IVI,
és a dir, quina quantitat d'idès tu pagues de l'IVI,
i en aquest rebut és el que tu presentaràs a les subvencions
perquè t'ocorri la subvenció de l'IVI.
Per tant, no és que arrecaigui només a una part.
No siguis propietari o siguis llogater,
només que ho demostris pots acollir-te en aquesta ajuda,
sempre i quan amb els teus ingressos.
Però el fet que siguis llogater o propietari
no té res a veure perquè com a llogater t'hi pots presentar.
Ara que ens hi siguem més.
Que vaig repassant.
Llavors, la Laia, és veritat que el Júlia t'ha contestat
que no hi ha hagut una part de l'IVI.
Per què no hem pujat ara i no un altre any?
L'any passat, a la veritat,
els municipis que van pujar un 6 o un 7.
Però nosaltres, com sempre,
hem començat, si no recordo malament l'alcalde,
dient que sempre hem sigut un equip de govern
que sempre ha fet una fiscalitat moderada.
Per tant, no esperàvem que aquest any hi hagués una part de l'IVI
i que el millor aquest any hagués fet una proposta d'un percent,
que hagués sigut el percent l'IVI i l'IPC que hagués augmentat,
tot i que si haguessin anat bé les coses
hagués sigut per sobre la luz segura.
A veure, el Quico ens deia que ell ens havia proposat...
L'últim missatge que vaig rebre,
i que no vaig contestar,
era que em proposaven un augment d'un 1,9%.
Bueno, d'un 1,9% a un 2% és 0,1%.
És molt poquet.
Per tant, ostres, no sé, jo puc dir que perquè no veus la diferència,
perquè jo no la trobo,
perquè no hi ha hagut una part de l'IVI
que hagués sigut per sobre la luz segura.
Però, a veure, el Quico ens deia que ell ens havia proposat,
l'últim missatge que jo vaig rebre i que no vaig contestar
és que no veus la diferència,
perquè jo no la trobo.
Per tant, ostres, d'un 1,9% a un 2% és mínim.
Però, bueno, vull dir que hem estat oberts de tots.
Jo he treballat molt amb tots vosaltres.
Per tant, com a regidora que he estat en les negociacions
i amb tots vosaltres,
juntament amb la meva companya Jose María Reñet,
de veritat que felicitats per haver-nos,
per poder haver treballat tots junts i juntes,
en hores interpels tibes,
en dies que moltes de vosaltres,
si teniu fills i filles i els heu deixat,
per estar treballant per la ciutadania.
Moltes gràcies.
Jo, per la meva part, ja acabo aquí.
Gràcies.
Molt bé.
Doncs escuteu, agraït també, com deia la regidora,
que ha hagut un delat molt intens.
Jo no recordo aquest delat en els darrers anys,
també per part de l'oposició.
Voteu el que voteu.
Jo personalment i també, com deia la regidora,
que ha portat el pes de les negociacions i trobades,
jo crec que ha sigut positiu,
perquè ha sigut positiu,
perquè ha sigut positiu,
perquè ha sigut positiu,
perquè ha sigut positiu,
i jo crec que ha sigut positiu.
Enhorabona i gràcies per aquest debat.
Esperem que el ple,
independentment d'aquest vot,
també continuï tot sota les converses.
Si podem anar ajustant coses,
almenys al ple tots trobarem més punts en comú,
si sembla que, com diu la regidora,
desconeixem una mica aquest vot,
que es podria fer ara en algun cas concret.
I, per tant,
vivim a la votació directa.
Vots en contra de les urrances fiscals.
Vots en contra de les urrances fiscals.
Vots en contra de les urrances fiscals.
S'ha manifestat Junts per Catalunya,
Junts per Catalunya i Junts per Catalunya.
Hi ha algun vot més en contra?
He de votar de viva veu o aixecant la mà a la braça?
Hem de votar de viva veu o aixecant la mà a la braça?
Si aixequem,
apretem el botó de la mà,
a mi em va perfecte,
perquè ara us tinc tots controlats.
Vots en contra.
Vots en contra.
Aixecem el botó de la mà?
Aixecem el botó de la mà.
Aixecem el botó de la mà.
Junts per Catalunya.
Abstencions i ordenances?
Hi ha Esquerra Republicana i el residu de Quico Ferrer.
El vot de Quico Ferrer.
Esquerra Republicana i el residu de Quico Ferrer.
Esquerra Republicana i el residu de Quico Ferrer.
Esquerra Republicana i el residu de Quico Ferrer.
L'abstenció del Carles García no la veig.
No està la reunió?
Crec que l'hem perdut.
Carles?
Sí, sí que estic.
El vot teu, sisplau, era abstenció?
Sí, abstenció.
Vots a favor del Partit Socialista i movem.
Repetim.
Vots a favor del Partit Socialista i movem.
Abstencions d'Esquerra Republicana a la CUP i al Regió Quico Ferrer.
Vot en contra de Junts per Catalunya.
Correcte?
Molt bé.
El vot teu, sisplau, era abstenció?
Sí, abstenció.
Vots a favor del Partit Socialista i movem.
Repetim.
Vots a favor del Partit Socialista i movem.
Abstencions d'Esquerra Republicana a la CUP i al Regió Quico Ferrer.
Vots a favor del Partit Socialista i movem.
Correcte?
Molt bé.
Continuem.
El punt 2.1.2 seria la modificació de l'ordre de defensa fiscal 15,
el taxe per la utilització supercel·lar o privatida
de la via pública per a l'addicció d'una nova disposició transitòria
en relació amb la lleugerament dels efectes econòmics de la pandèmia.
Ho exposa la regidora Quima Jiménez.
Bona tarda, Quim.
Com estàs?
Bona tarda.
Ja es van fer unes reduccions en les taxes de terrasses i d'altres.
Estava previst no haver de fer cap més actuació
durant aquest 2021.
Potser haguéssim les coses millorat,
però com heu vist,
fa una setmana,
que ens van notificar que els nostres companys de restauració
i establiments que devien de l'aliment,
de menjar,
havien de tornar a tancar les terrasses
i només podien servir a domicili o per recollir.
Per aquest fet,
la tota l'equip de govern va decidir
baixar sense efectivitat la taxa de terrasses des d'ara,
de l'octubre,
és a dir,
el que queda de l'últim primers.
El que queda de l'últim primers és la taxa de terrasses
de l'últim trimestre.
Això suposa que deixarem d'ingressar 7.295 euros en 60.
Com dèiem,
fa un moment havíem dit que entre el comerç i la restauració
hem decidit més de 300.000 euros per fer front a aquesta pandèmia.
Això és el que portem a plena,
l'aprovació de la modificació de la lança
per deixar reinactivar l'últim trimestre de l'any.
Hi ha una intervenció sobre aquest punt?
No?
Doncs anem directament a sí.
Sergi,
no hi ha cap més intervenció?
No, no, alcalde, he pregut el botó sense res.
Doncs directament a votació.
Pots anar en contra d'aquest punt?
Entenc que no n'hi ha cap.
Alguna abstenció?
Tampoc n'hi ha cap.
I, per tant, pots anar a favor de la resta de...
Tots els grups votant a favor d'aquest punt.
Seguiríem, que seria el 2 o el 3,
que seria la modificació de creix per fer front a la pandèmia.
I, per tant,
no hi ha cap més intervenció?
No, no hi ha cap més intervenció.
I, per tant,
si no hi ha més intervenció,
la part de Torreblanca es pot anar a favor d'aquest punt.
Seguiríem, que seria el 2 o el 3,
que seria la modificació de creix per fer front
a la portació de l'Ajuntament a la part de Torreblanca.
També ho exposa la regidora Quima Jiménez.
Ara em sentiu?
Sí, perdó.
Aquí el que portem és que...
Nosaltres havíem fet una estimació, aquest 2020,
d'una quantitat que, com sabeu,
cada any portem al part d'UTA,
que, com sabeu, el part de Torreblanca
es comparteix amb els tres municipis,
Sant Joan, Sant Just i Sant Feliu.
La portació que nosaltres havíem fet era d'uns 11.329.
I el ple del Consell Comarcal aprova una altra quantitat
per aquest 2020.
I això ens suposa que hem de fer una modificació de creix
per pagar la diferència, que són 4.856 en 54,
que és el que portem aquí a la pleb.
Molt bé.
Ara anem a la intervenció sobre aquest punt.
Veig una matxacada.
Pot ser molt dinero?
No?
És un error, potser?
Jo, jo.
És a l'ultació de l'ans.
Hi ha paraules.
Per tant, obrirem una roda, si és el cas.
Quico Ferrer, sisplau.
Sí, no.
Jo volia comentar-li a la Quima que com és que vam preveure
més baix el que és a l'import quan sempre, precisament,
treballem sempre més sobradets de quan fem les coses més altes.
Què ha passat?
Pots explicar si ets tan amable?
A principi, és que l'aportació havia de ser la que vam modificar,
la que vam pressupostar, que era uns 1.329 euros,
que era la que ens havia comunicat,
i no hi havia, en principi, cap variació.
I en algun moment, determinat,
el Consell Comarcal, en el seu ple,
aprova un canvi de partida,
o sigui, un canvi d'import,
i, en el cas de l'Estat,
en el cas de l'Estat,
en el cas de l'Estat,
en el cas de l'Estat,
en el cas de l'Estat,
no hi ha hagut cap partida.
Hi ha hagut un canvi d'import.
I l'únic que hem fet ha sigut aprovar-nos a cap aquí
i portar la diferència,
per poder pagar aquesta diferència.
No t'han donat cap justificació
perquè algú ha autèntic per menys import?
Jo, que jo sàpiga, no tinc el per què han fet aquest increment.
Però jo crec recordar que tenim dos consellers aquí,
del Consell Comarcal,
que és el Just,
la Salva i la Laia,
que he de recordar que potser ells tenen alguna informació més,
que són les nostres representants cap allà.
Molt bé, escuteu, si hi ha alguna intervenció,
si no anem directament a votació,
és la petició que et fa el Consell Comarcal.
Per tant, els arguments tindrà el Consell per dir-nos això.
Jo, en tot cas, sí que em podria fer una reflexió,
i algú pot dir...
Jo també vaig ser president del Consell Comarcal,
no?
Potser.
Jo ho he intentat.
Però jo crec que això s'ha de tractar com un pèrmetre de qualitat.
I, en el cas de l'Estat,
l'Area Metropolitana hauria d'assumir les despeses
de la gestió d'aquest parc.
Per tant,
més metropolità que aquest parc,
que forma part de tres ajuntaments o tres municipis,
doncs és cert que n'hi ha.
Però aquí hem de fer un esforç tots plegats
perquè els ajuntaments i el Consell Comarcal
convenci l'Area Metropolitana
que aquest parc assumeixi totes les despeses de l'Area Metropolitana,
com fan altres llocs i com inclús ens ajuntem a l'Area Metropolitana.
I, en el cas de l'Area Metropolitana,
com fan altres llocs i com inclús ens ajuda
a determinats parts dins del municipi de Senyors.
Per tant, potser aquí, entre tots i tot,
s'apreten i també els consellers del Consell,
el que no va aconseguir el president,
potser aconsegueixen els consellers electorals.
Anem directament a votació.
Pots anar en contra d'aquest punt.
No n'hi ha cap.
Abstencions.
Entenc que tampoc.
Carles García s'absté a la CUP.
I entenc la resta de votacions.
En despista la matxacada de la Montse Molineros.
A veure si ha marxat-la.
Perdoni la informalitat,
però potser seria més procedent demanar els vots
als portadors de la gruix municipals per fer-ho més àgil.
La secretaria, moltes vegades,
ens demana que votem tots i tot.
I, en el cas de l'Area Metropolitana,
no hi ha cap previst que es faci.
Per tant,
ja hi ha l'extensió del Carles García de la CUP.
La resta a favor.
Anem al punt 214,
que seria la provació del increment del complement transitori
fins a la implantació de la carrera professional
destinat a retribuir la formació professional
del personal de la corporació integrat
i de l'Ajuntament de Barcelona.
N'hi ha un altre que és el que s'està fent.
No hi ha cap previst que es faci,
però es tracta de la formació de la formació
de l'acord de la formació de la formació
de l'acord de la formació de la formació de la formació
de l'acord de l'acord de l'acord de l'acord de l'acord de l'acord
del complement de productivitat,
ho exposa el Pedro Sònia.
Gràcies, alcalde.
Bona nit a tots i a totes.
Aquesta valoració fos fet
per al personal de l'Ajuntament durant el 2019.
Aquesta valoració l'ha fet la comissió de formació
ara al mes d'octubre, el dia 1.
Aquestes valoracions que es fan generen uns crèdits
que donen joc a uns punts,
i aquests punts són retibuïbles
i que es paguen dins del plus de productivitat.
Això ja també va passar el passat,
i ho hem fet així.
Ara és líquida el període que va des de l'1 de gener de 2019
fins al 31 de desembre de 2019.
Aleshores, l'any que ve tornarem a fer la mateixa operació,
i l'octubre del 2021, segurament, farem la mateixa valoració
sobre les accions formatives del 2020.
Què s'inclou aquí?
S'han valorat tots els cursos de formació,
que aquesta comissió,
que està regulada per aquest acord regulador
de les condicions de treball,
ha considerat que són vàlids i susceptibles
de donar joc a crèdits i després a punts.
Per informació vostra,
el màxim de punts que es pot assolir és 9 punts,
i el màxim de punts anuals que es poden concedir són 2 punts.
Simplement és això.
El que aprovem ara és que la comissió de formació
s'hagi de posar d'acord amb l'octubre de 2019.
El màxim de punts que es poden accedir són 2 punts.
Simplement és això.
El que aprovem aquí és aquesta valoració que s'ha fet.
Molt bé.
Hi ha intervencions sobre aquest punt.
Hi ha una mà aixecada.
Sergi, seguiu, sisplau.
Sí, com ve a dir el regidor,
aquest punt ja es va aportar al ple de novembre del 2019.
Llavors hi van votar favorablement.
Ara també ho farem,
perquè al final no deixa de ser el que ha de ser
el que ha de ser el que ha de ser el que ha de ser
i que no deixa de ser
retribucions dels treballadors i treballadores de la casa.
Estan reconeguts, com ha dit,
en l'acord amb ells i elles,
però sí que demanaríem una cosa.
A més, el regidor ho deia.
El 2021 tornarem a portar aquest punt
per aprovar la formació del 2020.
Aquest apunt que hi diu precisament l'ha anunciat
és fins a la implantació de la carrera professional.
Jo el que demanaria a l'equip de govern és un esforç
per intentar implantar ja aquesta carrera.
No és una qüestió del regidor Pedro Soria d'ara,
perquè això és una cosa que ell ha agradat.
És dels equips de governs anteriors,
que no ens en vam sortir.
I cal fer aquest esforç per implantar aquesta carrera professional
i poder regular totes aquestes situacions transitòries
que, com que són transitòries sostingudes en el temps,
en comptes de ser puntuals,
s'estan convertint en estructurals.
I no és qüestió del regidor Pedro Soria d'ara,
perquè això és una cosa que ell ha agradat.
I cal fer aquest esforç per implantar aquesta carrera professional
i, insisteixo, intentar deixar enrere aquests complementos
que són puntuals,
però que al final s'acaben convertint en estructurals.
Hi ha alguna intervenció més, si no aniríem a votació?
Pots en comptes d'aquest punt?
Veig que no n'hi ha cap.
Abstencions d'aquest punt?
JxCat i l'Alcaldia Republicana s'abstenen.
I, per tant,
entenc que la resta de grups a favor?
Correcte?
Doncs molt bé.
Doncs el donaríem per aprovar.
El punt 2.5, que ha de ser la taula,
retenirà el FLE.
Hem quedat a la Junta de Perdeus així.
Miri'm el 2.6,
que seria la resolució de les alegacions presentades
pel gremi de tallers de reparació d'automòbils
i aprovació definitiva de les bases reguladores
específices de subvencions en règim de concorrència
i de seguretat de la Generalitat.
I, per tant,
la resolució de les bases reguladores
específices de subvencions en règim de concorrència
no competitiva per al manteniment i repressa
de les activitats comercials de centres.
Té la paraula de regidora Quima Jiménez?
Sí?
Bona nit.
Hola, de nou.
El que portem són les bases que vam aprovar el mes de juny.
Vam tenir una reclamació,
una elevació del gremi de tallers,
on ens demanaven que perquè no havíem inclòs
les petites i mitjanes empreses i els autònoms.
Doncs bé, desestimem aquesta elevació,
perquè en el punt 6 de les bases,
els requisits dels beneficiaris i formes d'acreditar-los
són les persones físiques i autònomes o jurídiques,
societats mercantil·laborals i cooperatives,
tenir seu social d'elevació
o centre de treball de municipis d'enxux
i haver tancat el seu establiment a conseqüència
i tenir la seva activitat total o parcialment
i tenir un màxim de treballadors.
Per tant, ells complien perfectament aquests requisits.
No sabem per què van posar aquesta elevació,
però malauradament ja estaven en les bases posades.
El fet que si aprovem aquesta desestimació d'elevacions,
automàticament ja passarem a poder pagar,
de moment, les 18 propostes que han estat presentades.
I, per tant,
el que hem de fer és acompanyar-nos
a poder pagar, de moment,
les 18 propostes que han estat presentades
d'altres comerços i establiments.
Hi ha alguna... Veig mans aixecades.
Faríem una roda si és el cas.
Carles García, vol intervenir?
Carles García, vol intervenir?
Carles, no et sentim.
Perdoni, ara sí que no havia obert el micròfon.
Vull fer un apunt.
Molt probablement les persones que han presentat l'al·legació
han tingut dificultats per entendre el llenguatge jurídic.
El que hem de fer és intentar un esforç
en el tema de la redacció de les normatives i de les bases,
perquè s'haguin fetes d'una forma molt més entenedora
per a la gent normal,
que és precisament la gent a la qual van adreçar
aquestes subvencions i aquesta jutge i tota aquesta normativa,
i que moltes vegades es troba en dificultats realment importants
per acabar d'entendre què és el que se li està explicant
i què se li està dient.
I, en aquest sentit,
voldria proposar que qualsevol llei normativa,
si li fas una fesitó,
amb una explicació molt més planera,
perquè tothom sigui capaç d'entendre-ho,
i penso que seria una forma d'apropar molt més la gent a l'Ajuntament,
perquè d'aquesta manera hi ha de parlar què tenim.
El llenguatge que a vegades sembla tan esotèric
realment ho ha de ser.
I, en aquest sentit,
voldria proposar que qualsevol llei normativa,
si li fas una fesitó, amb una explicació molt més planera,
perquè tothom sigui capaç d'entendre-ho,
i, en aquest sentit,
voldria proposar que qualsevol llei normativa
que a vegades sembla tan esotèric
realment ens allunya en lloc d'apropar-nos a la gent
que és justament el que haurien de fer.
Moltes gràcies.
Molt bé.
Sergi, seguim demanant paraula.
Sergi?
Sí.
Preguntaré a la regidora.
Això és l'aprovació definitiva.
Per tant, ara s'han de publicar?
I quan està previst que es publiquin?
Perquè entenc que hauria de ser de manera el més immediata possible.
Hi ha alguna paraula més?
No?
Doncs la regidora té la paraula.
Doncs una vegada, si hi ha aprovades en el ple,
intentarà fer entre demà i divendres,
entre demà i dilluns,
poder-les.
Ja et dic que ha estat tot preparat per, si no hi ha res més,
poder ja tramitar totes aquelles persones
que sí que han presentat la documentació
que es requerien,
està tot preparat per a poder donar-li quasi el cotó
i poder fer-ho.
I ja sabeu que aquestes bases es poden presentar
perquè el seu termini a l'any 2020
acabi el 31 del 2012.
Anem directament a votació.
Vots en contra.
Veig que no n'hi ha cap.
Extensions.
Hi ha una extensió del Carles Gracia de la CUP,
hi ha una extensió també de Junts per Catalunya
o del Dia Republicana.
Vots a favor de la resta del grup.
Partit socialista,
partit socialista,
partit socialista,
partit socialista,
partit socialista,
partit socialista,
partit socialista,
partit socialista,
partit republicà i Moebert,
correcte?
Molt bé.
El donaríem per aprovat.
Anem al següent punt.
L'hi dono jo, no?
Com?
No m'agrita a mi.
No sé si...
Perdona.
Quico?
No, Quico.
Perdona'm.
Pot teu?
Sí, he dit que sí,
però si no ho necessites no cal tu, ja està.
No, si el necessitem,
no és el dret de votar,
és que no ho havia vist en el marcador.
I més ni menys.
Sí.
Anem al dos o set,
que seria la modificació singular de la relació de lloc de treball.
En respecte al lloc de notificador o notificadora,
informador o informadora,
ho exposa en Pedro Sònia.
Molt bé.
Com ja us vaig informar a la connexió informativa,
es tracta de modificar dos llocs de treball
que existeixen actualment
i que han quedat obsolets en les seves funcions.
Es tracta de convertir el lloc de notificador o informador
i el deshelador
en dos llocs d'auxiliar d'inspecció.
Aquests llocs d'auxiliar d'inspecció,
un estaria destinat a les obres
i l'altre seria com un suport a l'enginyer municipal
en tot el control d'activitats,
com els bars,
els llocs de treball,
i, a més,
la despesa que té és molt minza,
d'aquí al desembre,
que són 300 euros,
i l'any que ve, 1.800.
Per què?
Perquè a l'hora de fer la despesa,
es donen més suport a l'enginyer municipal
en tot el control d'activitats,
com els bars, terrasses, etcètera.
Això es va presentar a la representació sindical,
que va donar el seu vistiplau,
conformitat amb l'ocupant del lloc actual.
La despesa que té és una despesa molt minza,
d'aquí al desembre,
i, a l'hora de configurar les noves funcions
d'aquest nou joc d'Oxiliar d'Inspecció,
ha sortit a la valoració del lloc
aquests punts més que donen en joc aquesta diferència.
Simplement és això.
Hi ha alguna intervenció respecte?
Alguna paraula demanada?
Veig diferents paraules.
Per tant, si vaig de menor a major,
per les paraules demanades,
serviria seguit la paraula.
Gràcies.
Rebem un parell de preguntes al regidor,
per si ens ho podria acabar de concretar una mica més.
La primera és una qüestió tècnica, bàsicament.
Però si fem aquest canvi de denominació
i de feines que tindrà aquest lloc,
no serà doble feina respecte a la que fa ara l'enginyer,
per exemple,
que té aquest lloc d'experiència i d'experiència?
No.
No serà doble feina respecte a la que fa ara l'enginyer,
que té aquest lloc d'experiència i d'experiència.
No serà doble feina respecte a la que fa ara l'enginyer,
que té aquesta feina de fer aquestes inspeccions,
precisament.
Això, una.
I dos, aprofitem per dir, denunciar, si voleu,
que el funcionament delèctric d'organitzar aquest ajuntament
ha necessitat un canvi.
Una col·lapsaríssima,
que hem d'anar molt en resoldre qualsevol documentació,
qualsevol tràmit,
més de vuit mil mesos.
Esperem que aquest canvi de denominació
pugui ajudar a portar millor aquest col·lapse
que creiem que hi ha a l'àrea.
Recordem que és una àrea que no té cap des de l'inici del mandat
i que, per tant,
alguna cosa hi passa.
És a dir, està bé, aquesta proposta,
i creiem que si se'ns acaba d'ajustar això
de si faran doble feina o no per entendre'ns amb l'enginyer,
millor que millor,
i que, per tant,
si no,
si no,
de si faran doble feina o no per entendre'ns amb l'enginyer,
millor que millor.
Però també mirem-nos que l'àrea d'urbanisme
és una àrea que tarda vuit o nou mesos
en resoldre qualsevol tràmit,
que això la ciutadania no ho entén,
i que si podem treballar per descongestionar-ho,
millor que millor.
Descobreu si de fons se sent una mica pleurera.
Sí, hi ha algú pleurari.
Perdoneu, perdoneu.
Té la paraula Maria Cortés,
de Junts per Catalunya,
que és l'alcaldia republicana de Junts per Catalunya.
Gràcies.
Bona tarda.
Nosaltres simplement expliquem el vot que l'expliquem a cada ple,
que és que respecte a aquests temes de personal,
el nostre grup sempre s'absté.
Si és que no hi ha algun punt concret molt gros,
sigui positiu o negatiu,
el nostre criteri davant dels temes personals
creiem que és més una qüestió d'organització
de l'equip de govern,
i també amb la negociació de l'alcaldia republicana.
El nostre criteri és que el nostre grup
sigui positiu o negatiu.
El nostre criteri és que el nostre grup
sigui positiu o negatiu.
I també amb la negociació dels complementos anteriors,
que no em diré res,
el nostre criteri amb aquests punts és sempre abstenció.
Quico Ferrer també té la paraula.
Quico?
Sí.
Em sentiu?
Perfecte.
Sí.
El que he dit al Sergi,
de reforçar el que és l'àrea d'urbanisme,
la meva pregunta és com a Ajuntament podem externalitzar
aquesta feina,
que si hi ha un pic de feina,
poder-ho donar a sortida i que ens podem resoldre amb temps
els projectes i que la ciutadania no ha d'esperar un any
amb permís d'obres menors,
però que la ciutadania no ha d'esperar un any
amb permís d'obres menors,
i que la ciutadania no ha d'esperar un any
amb permís d'obres menors,
i que la ciutadania no ha d'esperar un any
amb permís d'obres menors,
però que la ciutadania no ha d'esperar un any
amb permís d'obres menors,
o amb permís d'obres majors,
i això és el que està passant.
Pregunto.
En tot cas,
en dia següent respecte a l'àrea d'urbanisme,
hem patit bastants canvis de comissions de serveis.
L'arquitecte municipal ha deixat per comissió de serveis
la seva plaça,
també l'arquitecte de l'amarellador,
s'ha endut altres persones.
Efectivament,
finalment,
incorporem una persona nova al fons d'aquesta àrea
d'aquí pocs dies,
hem estabilitzat també la contractació d'aquestes persones
que ens havien deixat per metges personals i professionals,
i, jo crec,
en pocs dies això es pot posar en un estadi més normalitzat.
En tot cas,
i això està bastant normalitzat.
Hi ha unes quantes de persones que han estat en una situació
molt baixa en els darreres setmanes,
impulsats pels companys que tenen responsabilitats polítiques
i que estan a la propera àrea,
i des de la gerència,
per estabilitzar això.
La contractació de la nova persona,
o la incorporació del nou directiu,
que és una dona,
i ja tenim tota la resta contractada una altra vegada.
El que es fa puntualment és un tipus d'assessorament jurídic,
etcètera.
Però que són tramitacions com a tau,
el que només tenim és l'atelegació a l'àrea metropolitana
de la disciplina organística.
Però sembla que el més lògic seria afrontar-ho amb recursos pròpics.
En aquest cas,
és molt puntual el que fem buscant externalització.
A més, hi ha un altre factor.
A més, hi ha un altre factor.
És significatiu que determinats persones
que tenen responsabilitats en aquest àrea
en van ser funcionaris.
Això també cal recordar.
Si no hi ha cap intervenció,
No, volia contestar al Sergi.
A veure,
la transformació d'aquest joc de treball
en el que són auxiliars d'inspecció
ve donada per l'organigrama tècnic que es va posar
en l'àrea metropolitana.
És un tema que no s'ha posat en l'àrea metropolitana.
És un tema que no s'ha posat en l'àrea metropolitana.
És un tema que no s'ha posat en l'àrea metropolitana.
La informació que s'ha posat en l'àrea metropolitana
d'inspecció
ve donada per l'organigrama tècnic que es va provar fa uns mesos.
d'inspecció
d'inspecció
ve donada per l'organigrama tècnic que es va provar fa uns mesos.
Vull dir,
dins d'aquest organigrama,
la propera aèria de territori d'urbanisme
demana que calia transformar-los en una resposta real
per a l'organigrama tècnic que s'ha posat en l'àrea metropolitana.
Hi ha una duplicitat de feina
entre l'ingenier municipal i el nou lloc d'Auxiliar.
L'Auxiliar és un suport per a l'ingenier municipal.
És un suport perquè no es pot abarcar
o no podem donar la base a totes les coses que s'han de revisar.
I ella es troba, l'ingenier,
precisament amb aquesta mancança,
no arriba a totes les qüestions.
I és precisament per a allò que es transforma en els llocs
per donar-li suport a ell.
El suport és el que necessitem.
El suport és el que necessitem.
És el que necessitem.
El suport és el que es transforma en els llocs
per donar-li suport a ell.
En definitiva,
necessitem més gent al carrer.
Per això es transformen en aquests dos llocs
per donar aquest servei fora.
És el que necessitem.
No sé si t'ha servit l'explicació,
però és la que et puc donar.
Molt bé.
Quico Ferrer,
s'ha de demanar la paraula.
Sí, és per Pedro.
I per tu, Josep, si em pots contestar.
Abans, no, encara no.
Abans, no, encara no.
Encara es fa ara.
Quan tramites el que és una llicència d'activitat,
depèn de l'annexa que tenies,
a partir de l'annexa 2,
ara es passen els anexes 2-1,
venia el que és una EH,
a fer-te el que és la inspecció.
Depèn de quins municipis.
Tenia la potestat de decidir al municipi
si venia el seu tècnic municipal,
en aquest cas el tècnic municipal,
o si estava desbordat o no,
venia el que és una EH,
sigui buroverites,
o sigui,
i llavors venia i feia el que és la inspecció,
el que hi havia amb el projecte de la llicència d'activitat,
sobretot amb el tema de contraincendis,
es corresponia amb el que hi havia actualment amb la indústria.
Per qui anava, Josep?
Aquests auxiliars que necessitem,
que estiguin al carrer,
que mirin aviam si realment les coses estan com tenen que estan,
a nivell de permisos,
d'licències d'activitat,
que no són capaços d'anar a l'hospital,
que no són capaços d'anar a l'hospital,
que no són capaços d'anar a l'hospital,
que no són capaços de terrenyar.
Si es fa una revista deaa
o una revista de permísos,
de d'incències d'activitat,
si això podíem subcontractar-ho com es feia
o com es fa en altres municipis,
perquè es fa i, com he fet,
hi ha un preu estipulat ja per la gent.
És a dir, la Generalitat,
per fer una revisió d'això,
val aquest preu,
i la gent ja sap on ha d'anar.
És aquesta la pregunta, gràcies.
Hi ha alguna contestes concretes?
S'hauria de contestar.
O, en plans de seganya.
Simplement, és reiterar el que acaba de dir l'alcalde.
El tema d'externalització,
si tu elimes aquests llocs interns,
has de buscar-ho fora,
com tu molt bé dius.
I què fas amb la gent que tens?
Què ocupen els llocs?
El tema de l'externalització,
què és el que ha de fer la gent que t'ocupa els llocs?
Què és el que ha de fer la gent que t'ocupa els llocs?
Què és el que ha de fer la gent que t'ocupa els llocs?
Però precisament tenim una saturació de feina
a nivell que no podem anar al despatx a treballar.
Ens estem queixant que els projectes no surten,
que no podem agafar-hi sentenç
i treballar el que és el projecte,
perquè hem d'anar també a fora,
mirar bé el que hi ha,
fer la visita, tot el rotllo aquest...
I això és el que hem de fer.
I això és el que hem de fer.
I això és el que hem de fer.
I t'has d'organitzar per poder dedicar 3 dies a estar al carrer
revisant coses in situ i l'altra cosa a estar al despatx.
Per això et dic que la nostra gent,
que estigui al despatx,
a l'adependència,
a l'Ajuntament,
i externalitzar les feines sobres,
que a més ja ho saben,
tenen el culparat aquesta gent de fer exactament el que tenen carrer.
Perquè ho tinguem en compte.
Perquè ho tinguem en compte.
Ja hi ha.
Els Joans ens diuen què volia dir.
Ja hi ha paròs demanades,
però recorda que estem votant el que estem votant,
no l'organització de l'àrea d'urbanisme.
En tot cas,
no sé si les intervencions n'hi ha per aquest punt
o per la de l'organització general.
No és el cas, ara.
Joan Passeguany es demana la paraula i Joan Maria Cortés.
Joan?
No, només volia aclarir que els principals endarreriments
que tenim a l'àrea d'urbanisme,
a l'àrea de llicències,
no només de, precisament, d'activitats,
sinó de l'apartat de llicències urbanístiques.
La part d'activitats, el promís de resposta,
és bastant bo i, de fet, no tenim queixes.
El que sí que n'hem tingut és amb les llicències urbanístiques.
Per les raons que abans explicava l'alcalde.
I també, a vegades,
per fets que no són imputables als tècnics,
que no són imputables a l'Ajuntament ni als tècnics municipals.
No és que hi hagi unes imatges que no s'han presentat bé,
sinó que la documentació no s'ha presentat bé
o hi ha errades en el projecte.
I si el termini aquest és de 8 o 9 mesos,
que comentava en Sergi,
a vegades també és perquè s'han de fer esmenes,
això implica notificar les correccions que s'han de fer, etcètera,
i allarga el procés.
No et dic que no hi hagi marge de millora que segur que n'hi ha,
perquè la part de l'alcalde es pot informar
de les imatges de l'Ajuntament i els tècnics municipals.
Molt bé.
Joan Maria Cortès.
Moltes gràcies.
No entri al tema de l'organització,
entri al tema que votem de la plaça.
Però és per entendre-ho bé.
Si no ho recordo malament,
és per entendre el tema de l'alcaldessa de l'Ajuntament.
La part de l'alcalde se li proposava un canvi a la seva plaça,
que representava una millora considerable.
I recordo que vaig preguntar com ho faria tot,
i la resposta no va ser que busquéssim gent que l'ajudi,
sinó que la resposta va ser que se li ampliava la jornada,
i que tindria més dedicació per poder fer tota la feina que tenia.
Aquesta va ser la discussió.
Fa un mes encara no.
El que esteu proposant és que se li fiquen dues persones,
aquesta persona ajudar a fer la feina que fins ara feia ells sol.
El que fins ara feia una sola persona,
des del mes passat és una persona i pico,
i més d'una persona,
i ara seran dues i una mica més.
És així?
Sí, a veure, Josep Maria,
estem barrejant coses.
Ara parlaré de la memòria que tinc,
que som cada vegada més grans i cada vegada tinc menys,
però el tema és el següent.
El que vam parlar l'anterior vegada,
del tema de la feina que feia ells,
és que la feina que feia ells era una feina que feia ells,
i el que feia ells era una feina que feia ells,
i ara la feina que feia ells és una feina que feia ells.
I ara la feina que feia ells és aquesta.
I darrere del tema de la feina que feia ells,
és aquesta.
És una feina que feia ells,
però el tema és el següent.
El que vam parlar l'anterior vegada,
del lloc de l'ingenyer,
el que dius és que faria unes hores més.
Allà es discutia el tema que ell feia de plans d'autoprotecció,
els plans que feia per un cantó,
i després la tasca com a enginyer municipal pròpia.
La tasca de plans d'autoprotecció és el que implicava
dedicar-l'hi unes hores més,
i això és el que es compensava.
Estic resumint molt el que vam parlar.
Passa això.
El que li vam donar no era més feina,
el que li vam donar és més responsabilitat.
Era diferent.
És a dir,
al no tindre una persona per sobre,
ella solia més responsabilitat a si mateix.
Per tant,
era lògic que es compensés també.
Això és el que vam parlar de l'enginyer municipal.
Què fem ara?
Ara el que fem és fer-li unes hores més.
El que fem ara és crear dos llocs d'auxiliar d'inspecció.
Un està destinat a obres.
Ell no té res a veure amb això.
A l'enginyer municipal em refereixo.
I l'altre està destinat a suport per ell
a les tasques de carrer de control d'activitats,
com poden ser bars,
com poden ser llocs d'inspecció.
I això és el que hem fet.
El que fem ara és crear dos llocs d'auxiliar d'inspecció.
Un està destinat a obres.
Ell no té res a veure amb això.
A l'enginyer municipal em refereixo.
El que fem ara és crear dos llocs d'inspecció.
A l'altre està destinat a suport per a les tasques de carrer
d'inspecció.
I això és el que fem ara.
Un està destinat a suport per a les tasques de carrer
d'inspecció.
Aquest és el que fem ara.
El que estem aprovant ara és aquest suport per a una banda
d'un auxiliar per a obres i per a activitats.
Són dues coses diferents.
El que vam parlar l'anterior vegada es referia a ell.
Crec que més o menys hi he resumit
que el que fem ara és aquest suport per a les tasques de carrer
d'inspecció.
El que fem ara és aquest suport per a una banda d'un auxiliar.
És la que et dono ara.
Crec que insisteixo.
Estem votant el que estem votant.
Si us sembla, anem directament a votació.
Si us sembla.
Per davant de l'explicació,
m'ha generat un dubte.
I a sobre la plaça aquesta,
la que estem votant.
D'acord.
Gràcies.
De l'explicació que em dius,
més o menys és això el que recordava.
Una cosa és que se li dotava més responsabilitat,
que impliqués més responsabilitat,
si la reconeix més sou, etc.
Però hi havia una qüestió que passava a cobrar més diners,
perquè a la seva jornada,
que feia dos coses i portava el tema de les llicències,
no en tindria prou de fer-ho amb la seva jornada,
fent el que fins ara porta anys fent.
Per això se li ampliava la jornada laboral,
amb la retribució corresponent.
Però si ara el que estem aprovant
és que una persona dediqui tota la seva jornada laboral a ajudar-lo
amb el tema de les llicències,
com tu m'acabes d'explicar,
represento que això li deu minvar la feina o no.
Si fins ara ho feia tot ell.
I si li deia que no hi havia prou de fer,
no entenc si és que a l'altre plaça queda igual o no.
Creant aquesta, que té exactament la relació.
Gràcies.
Anem directament a votació.
Vots en contra d'aquest punt?
Hi ha algú que et en contra?
Veig que no.
Abstencions a aquest punt?
D'acord.
Hi ha una altra persona que té una altra qüestió.
Vots en contra d'aquest punt?
Hi ha algú que et en contra?
Veig que no.
Abstencions a aquest punt?
D'acord.
Hi ha el vot d'extensió de Junts per Catalunya,
Alcaldia Republicana?
No veig el Carles García.
Ara el veig.
No hi ha extensions.
Vots a favor de la resta de grups?
Partit socialista?
Esquerra Republicana?
No ho veig en pantalla.
Exacte.
Quico Ferrer?
No.
Quico Ferrer?
No.
Quico Ferrer?
No.
Quico Ferrer?
No.
Quico Ferrer?
No.
Quico Ferrer?
No.
Quico Ferrer?
No.
I la CUP?
Correcte.
El donaríem per aprovat.
Seguim, aniríem al punt 218,
que seria l'adhesió de l'Ajuntament,
el pla per la diversitat sexual i de gènere del veig Vergara.
Posa la regidora Gina Pol.
Una mica de distància.
No la veig en pantalla.
No sé per què no s'ha desconectat.
Ho ha comentat anteriorment que se li desconectava.
No sé per què.
Gina, sisplau.
El programa m'ha expulsat just quan m'estàveu donant la paraula.
M'he posat una mica nerviosa.
Però...
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Ens atreiem al Pla
per la diversitat sexual i d'agenda del Baslló Bregat.
És un pas històric,
perquè aquest ajuntament no disposa de cap pla
que recolli els drets i que defenci el col·lectiu LGTBI.
Per tant,
fem un pas molt important com a conshistori.
I, de fet,
em sembla que compto amb la votació de tota la corporació
per avançar en aquest repte que anem tard,
però que arribem de la mà del Consell Comarcal,
que ha fet una gran feina.
El primer que voldria fer és posar-vos en context
tant a les persones que estem avui aquí
com a qui pugui estar connectat a casa.
Penseu que les polítiques de LGTBI i les polítiques de gènere
comparteixen la mateixa rell,
i és que pateixen unes desigualtats
que venen generades al sistema de gènere,
on es prima la part masculina, la part heterosexual,
i, per tant,
la part femenina i la part que no és binària
queda discriminada en molts àmbits.
Per tant,
tot i que Catalunya té una legislació normativa
molt, molt garantista per aquest col·lectiu,
falta encara molta feina per fer,
perquè hi ha discriminacions que es mantenen en el temps
i que ens costa d'eliminar.
Per exemple,
hi ha col·lectius dins del propi col·lectiu LGTBI
que són més vulnerables que d'altres.
Aquest seria el cas de les dones lesbianes o les dones trans,
o, per exemple, persones que són LGTBI,
però que estan, per exemple, en l'etapa de la seva infància,
on se senten vulnerables en l'entorn muscular.
Persones grans que, per condició de la seva situació,
que ha escollit de gènere,
hi ha discriminacions,
o a vegades també les persones que tenen el VIH,
per situacions que els he suceït,
també li genera una copla discriminació.
Per tant,
és important que ens dotem d'aquests documents,
d'aquests plans,
que ens donen una cobertura i que ens permeten treballar
per resoldre aquesta discriminació.
Us voldria incorporar algunes dades
que s'han recollit per l'aurar al pla
i que ens permeten veure què pensa el col·lectiu de persones LGTBI
sobre el que ha passat.
Hi ha dades que valen que hem de treballar en aquest camí.
Per exemple,
tot i que més del 50% de les persones en castellà del partit
pensen que hi ha igualtat,
encara n'hi ha que pensen que hi ha força desigualtat.
I això s'incrementa, per exemple,
quan parlem de municipis de la nostra dimensió.
Les persones que han participat a l'enquesta,
que són de municipis entre 10.000 i 20.000 habitants,
poden tenir més de 10.000 habitants.
I això és molt important.
I, per exemple,
les persones que han participat a l'enquesta
entre 10.000 i 20.000 habitants
consideren que hi ha escassa igualtat en aquest entorn on viuen.
I un dels elements pot ser que hi ha molt més conegença
de les persones que anomenen gran ciutat,
com pot ser Barcelona.
També, entre la població d'aquest dret poblacional,
entre 10.000 i 20.000 habitants,
un 74% de les persones en castellà
creuen que és molt positiu que s'hi treballi des de les administracions
i que ha de ser una prioritat del govern,
una prioritat de les administracions.
A banda de les percepcions, si li posem dades en aquesta realitat,
hem de dir que l'any 2019 no va ser un gran any per al col·lectiu,
perquè hi va haver un augment molt important de les incidències,
un augment de 44%,
les incidències que va registrar aquest col·lectiu,
amb agressions verbals, agressions físiques, incidències.
I, per exemple, a la comarca hi va haver quatre agressions
vinculades a aquest col·lectiu
que han fet reflexionar molt els referents tècnics de la comarca.
En aquest cas hi va haver agressions
d'aquest col·lectiu,
de la comarca de Sant Goy, de la comarca d'Esparreguera,
i aquestes persones que hi han treballat
i han trobat uns rebuig de la comunitat
han estat molt més actives a l'hora de laborar el pla
i de ser més reivindicatives amb les accions que ha d'incorporar.
Us vull detallar els set apartats que incorpora el pla,
perquè treballa en diferents àmbits per aquest col·lectiu,
el primer és l'impuls de les polítiques d'adversitat sexual
i de gènere,
i dins d'aquest apartat només us citaré
algunes de les accions que preveu,
que és la primera.
També treballaran en línies d'administracions,
a nivell tècnic,
a nivell de recursos per aquest col·lectiu,
i que la majoria de l'Ajuntament
ens adhiïm per fer més força a aquesta taqueta d'acció.
També treballaran una guia perquè, a vegades,
el llenguatge no és inclusiu en aquest col·lectiu.
Parlem molt a vegades amb masculí i amb femení,
però hi ha col·lectius que no se senten identificats
i això ho hem de combatre.
I moltes vegades,
quan fem senyal ètica a edificis públics o al terreny,
hi ha unes accions que no es poden fer en un col·lectiu
perquè no es poden fer en un col·lectiu.
I això és molt important.
La segona línia estratègica
vol lluitar contra aquests actes cap al col·lectiu.
Hi ha un servei del Govern català
que és molt ben valorat pel col·lectiu,
que són els Sais,
i aquests es considera que no són prou coneguts
per la ciutadania,
que s'han de potenciar.
També,
el que es vol incrementar són accions com la que farem
més endavant en ple,
que és que,
i això és molt important.
La segona línia és la de la coeducació.
És un repte pendent que tenim en el sector educatiu,
no només en gènere,
sinó també en el col·lectiu delegitari.
I aquí es demanen més recursos,
més formació,
més assessorament,
perquè el món escolar sigui el més integrat de tots,
que és on hi ha la població al futur.
La línia quatre.
És d'espai públic,
de visibilitat i de participació.
Aquí sí que l'Ajuntament de Sant Josep
té un repte pendent amb el col·lectiu.
No tenim cap element visible,
no tenim un moment,
un mural,
i aquí sí que tenim col·lectius locals
que ens han demanat de poder treballar
un element visible en el municipi
que ens desdiqui com que estem a favor de la seva lluita.
I això haurem de treballar,
si us sembla,
amb tots els grups i amb el col·lectiu de cara a l'administració.
La cinquena línia és la de promoció dels drets laborals.
Aquí haurem de fer un esforç amb plans d'ocupació,
amb convocatòries públiques per incorporar aquest col·lectiu
que li costa de trobar feina en depèn de quins entorns laborals.
El col·lectiu de l'Ajuntament de Sant Josep
ha de fer molta informació als equips sanitaris
perquè s'articuli un mateix protocol d'actuació,
per a vegades trobes un metge que és sensible,
però potser un altre no,
demanant que sigui més uniforme el tracte i els protocols
en l'àmbit de la salut i que hi hagi molta més formació.
I l'última línia, que és la setena,
és la de la cultura, la dels mitjans, la dels esports,
on consideren que encara queda molta feina per fer,
en els àmbits que consideren que hi ha més feines
a l'àmbit esportiu,
i que la visibilitat d'aquest col·lectiu
pot costar més de treballar.
Aquí sí que hi ha línies específiques en l'àmbit esportiu,
com fer més formació als clubs,
més sensibilitat als equipaments
i poder treballar tot aquest àmbit.
Per tant, crec que ens ho tem d'un bon instrument.
S'ha treballat de manera molt participativa a nivell comarcal,
com a Ajuntament, al GED de Rim,
i el farem de fer l'any que ve,
i ho podem fer col·lectivament tota la corporació.
Quines accions hem de proiectar el 2021 per poder-hi treballar,
per poder-hi treballar,
perquè pensem que és fonamental garantir uns drets que tenen
i que a vegades no es vulneren.
Molt bé, gràcies per aquesta explicació.
Anem a...
Anem a paraules, si és el cas.
Hi ha intervencions al respecte d'aquest punt?
No?
Doncs anem directament a votació.
Vots en contra?
No n'hi ha cap.
Abstencions?
No n'hi ha cap.
No hi ha cap votació?
No n'hi ha cap votació.
Entenc que la resta de grups tots a favor.
Correcte?
Molt bé.
Enhorabona per la unanimitat d'aquest punt.
Seguim a l'àrea de planificació territorial d'habitatge
i medi ambient.
Concretament hi ha el punt 221,
que seria l'aprovació de les bases i convocatòria
de subvencions per al projecte de foment
de l'ús de bosses reutilitzables en comerços de vendre al detall
de fruites, verdures i altres per la prevenció de residus
al municipi o exposa en just o salva.
Gràcies, alcalde.
Portem a l'aprovació.
En definitiva,
són unes bases pel concurs i el premis que volem donar
per a aquesta campanya que segur que molts de vosaltres
ja heu vist,
perquè ja està en marxa la campanya de bosses reutilitzables.
Una campanya que hem iniciat des de medi ambient
en el marc de la setmana de prevenció de residus,
amb dos objectius clars per a una banda reutilitzable
i una altra per a la resta de grups.
I, per tant,
per a la prevenció de residus,
amb dos objectius clars per a una banda,
reduir els plàstics d'un sol ús,
incentivant les bosses reutilitzables com un mitjà
per a comprar principalment fruita, verdura i producte granel,
i alhora també incentivar la compra i el consum de proximitat local,
perquè precisament per participar en aquest concurs
i obtenir més bosses i poder participar als premis,
hem d'obrir una botlleta on precisament l'omples
a base d'anar comprant en comerços locals.
Per tant, una mica aquesta doble funció,
la funció de fer servir bosses reutilitzables
i d'intentar apartar el plàstic d'un sol ús
i per altra intentar incentivar el consum local.
El que portem són aquestes bases
que ens permetran donar 20 vals per valor de 50 euros
a l'estat de prevenció de regidors,
a l'estat de prevenció de regidors,
a gastar en els comerços que participen de la campanya.
Són un total de 1.000 euros a repartir,
que es repartiran en dues convocatòries.
Es donaran 10 vals de 50 cada convocatòria.
La primera serà el novembre,
en el mar de la setmana de prevenció de regidors,
i la següent, en principi,
durant la primavera del 2020.
Molt bé.
Hi ha intervencions sobre aquest punt.
El Jordi Porta,
que és l'expresident de la Generalitat de Catalunya,
ha dit que no hi haurà una intervenció.
Veig la matxacada de la Laia Flotats.
També el Sergi Seguí.
També el Jordi Porta.
Farem una roda menor a major.
Quico Ferrer vol intervenir?
No, gràcies.
La CUP?
Carles García?
No?
Doncs Esquerra Republicana?
Sí,
però intervindrà en Jordi Porta en els punts de l'època.
Jordi Porta té la paraula.
Jordi?
Bona tarda.
Bona nit a tothom.
Sobre aquest punt,
només dic que votarem a favor,
que la mesura que fomenta la reducció dels residus
em sembla positiva i es caient.
També el que hem d'entendre,
que si ens ho podeu explicar,
és per què es reparteixen més de tres bosses per persona
cada cop que omples la botlleta.
Entenem que és un tema molt important.
I, per tant,
per això creiem que es pot tornar a donar un tarjetó
per tenir més opcions d'aquest tòpil sorteig
sense donar encara més bosses.
Però bé,
i una altra cosa que es preguntem és per què es reparteixen
més de tres bosses per persona cada cop que omples la botlleta.
Entenem que es vol incentivar que es continuï comprant
el comerç local i el Garel.
I, a la vegada,
per això creiem que es pot tornar a donar un tarjetó
per tenir més opcions d'aquest tòpil sorteig
sense donar encara més bosses.
I una altra cosa que es preguntem és si hi havia algun motiu per això.
I l'altra cosa que volíem comentar és que estaria bé pensar també
en una campanya no només amb bosses,
sinó amb algun tipus de tàpers o amb valums
per fer compres a peixateria, carniceria i altres establiments,
també per evitar que s'utilitzi més plàstics.
D'això és tot. Gràcies.
Molt bé. Laia, ha afrontat-se la paraula.
Gràcies.
Més que res per explicar el sentit del nostre vot,
nosaltres votarem en abstenció.
No perquè no ens sembli bé que es fomenti l'ús d'aquest tipus de bosses
per tal de reduir l'ús de bosses de plàstic,
sinó perquè considerem que potser aquesta mena de concurs
en el qual has d'anar amb un tarjetó
i l'has de treure del monader i te l'han de segellar...
En els temps actuals, en els quals tot ho fas amb mòbil i a distància,
per dir-ho d'alguna manera,
no creiem que sigui la cosa més atractiva a fer.
No ho acabem de veure.
Anar traient la targeta i embrutar-te les mans,
remenant el monader, agafar la targeta,
envàlida, mala... És una mica complicat.
Aleshores, potser hagués sigut més efectiu una proposta,
potser seria més efectiu que enviéssim una bossa d'aquestes
a totes les llars de Sant Just,
i amb un val de 5 euros,
perquè se'l gastin en botigues de Sant Just,
que venguin aquest tipus de producte
que es pot comprar amb aquest tipus de bossa.
I, al millor, també seria una manera diferent de fomentar-ho
i potser una mica més activa.
Simplement és això.
Ja ens sembla bé que es fomenti l'ús d'aquest tipus de materials,
de bosses, reutilitzables,
però això de fer un sorteig on has d'anar traient una targeta
cada vegada que vas a comprar,
quan el que està fent la gent és evitar el màxim,
haver de manipular res més que no sigui el que està encarregant,
doncs potser s'hauria d'anar a plantejar.
Gràcies.
Molt bé.
Doncs el ponent tindria la paraula per tancar el punt.
Respondre si és el cas.
Justo Salva.
Gràcies als grups municipals per les diferents aportacions.
Esquerra,
dir-li que la proposta de repartir tres bosses
va ser una proposta tècnica,
per incentivar una mica més l'ús del tarjetó,
i que no només fos per participar,
sinó que sobrerebressis un primer petit premi,
que era tres bosses més.
Jo crec que la gent...
És veritat que algú amb molta ímpetu
podria afanar una gran quantitat de bosses reutilitzables,
però no està pensat perquè la gent vagi a agafar-ne moltes,
sinó perquè, precisament,
i com a petit premi,
d'intermit tens aquestes tres bosses assegurades,
que en poden ser sis o nous,
i participes en més tarjetons.
El que sí que fem per assegurar
és apuntar el nom i el condom de les persones
que els donem la primera,
perquè la gent no vingui moltes vegades
a buscar la primera congada inicial,
i incentivem que ràpidament vagin a consumir
en els establiments.
La proposta de repartir tres bosses
és una proposta tècnica,
i és una proposta tècnica,
i és una proposta tècnica,
però ens trobem en un debat dem astrologit,
en què l'evolució d'aquestes bosses
és molt important en els establiments.
Sobre la proposta de tàpics,
ens ho apuntem gràcies per la proposta.
És veritat que podem seguir avançant
en aquesta línia d'eliminació dels plàstics.
És veritat que podem seguir avançant
en aquesta línia d'eliminació dels plàstics.
Evidentment,
nosaltres s'enjusta.
És una iniciativa molt bona,
però no acabarà amb el plàstic d'un sol ús.
Aquí cal aplicar una regulació que ens vindrà
a l'inici d'aquest sentit en positiu.
Sempre és bona i soment.
Sobre les targetes que diu la Laia,
la reflexió l'entenc.
És veritat que nosaltres com vam pensar el concurs.
Estàvem en època pre-COVID,
per dir-ho d'alguna manera,
on tot era més senzill
i ningú li feia por agafar una targeta i treballar i demés.
Però sí que és veritat que en època COVID,
tot i tot sempre és increïble,
però acabem pensant allò fet clar.
En tot cas, ho traslladaré,
i ho traslladaré per veure si de cara a la propera tongada,
que serà de cara a la primavera,
planto un mètode alternatiu o alguna altra cosa
per evitar aquest tipus de contacte.
Gràcies per les aportacions.
Molt bé.
Doncs anem directament a votació.
Vots en contra.
Entenc que no n'hi ha cap.
Vots en contra, el Quico Ferrer?
Vots en contra.
Sí?
D'acord.
Vot en contra el Quico Ferrer.
Abstencions de Junts per Catalunya que s'ha manifestat.
Vots en contra.
El Partit Socialista.
Movem Esquerra Republicana i Carles García de la CUP.
Correcte.
Doncs continuem.
Anem al punt 222,
que seria l'aprovació definitiva de la modificació
del reglament del cementí municipal de Sant Just.
Vots posa en Joan de Seganyes.
Sí.
Se'm sent millor, ara?
M'han dit que amb la meva anterior intervenció
no se'm sentia gaire bé.
Sí?
Sí.
I ara,
l'aprovació inicial de la modificació del reglament
del cementiri es va produir el 4 de juny,
també telemàticament,
i es va obrir el període d'exposició públic
i sabeu que en aquest període es poden introduir esmenes.
El concessionari que actualment explota aquest servei
va presentar 4 de juny.
I ara,
amb l'aprovació inicial de la modificació del reglament
del cementí,
aquest servei em va presentar 4 que us explico a continuació.
La primera va ser a petició de l'Ajuntament
i, de fet, va ser per complir una petició que va fer la CUP
en el plen que vam discutir
i aprovar l'aprovació inicial del reglament.
I és que les persones que no tenien recursos
i que tenien una reserva de nínxols
puguin tenir una identificació
si així ho desitgen els seus familiars.
Per tant,
en aquesta esmena, si s'aprova,
aquest dret quedarà garantit.
En segon lloc,
aquesta ja és una petició exclusiva del concessionari.
Ens demanava que no es poguessin col·locar flors o plantes
a la planta baixa dels edificis on hi ha els nínxols
perquè això dificultava la col·locació de l'escala
i generava un cert perill.
Ens sembla raonable aquesta proposta.
En tercer lloc,
es cladifiquen el sistema de transmissions de drets funeraris.
Si teniu algun dubte, us ho puc explicar.
És una qüestió bastant tècnica i jurídica.
Vaig explicar-les a la comissió informativa.
Cap inconvenient en aclarir dubtes, si en teniu.
En quart lloc,
l'esmena que no acceptaven presentada pel concessionari
és que demanaven que altres empreses funeràries
poguessin operar en el cementiri.
Més enllà de si és convenient o no,
que hi hagi aquest subyoguer,
que és una qüestió molt important.
El reglament no era l'eina per fer-ho,
i per aquest motiu es desestima aquesta elevació.
Per part meva no tinc res més a dir.
Hi ha intervencions sobre aquest punt?
Paroles demanades?
Veig una paraula i hi ha una rota.
No sé si es pot rectificar el tema de les flors de planta baixa.
Amb sobte que no s'hagi pensat,
si la escala molesta,
una altra manera de pujar.
Hi ha altres opcions de poder arribar
a la seva casa sense treure les flors.
Un familiar vol portar flors a la tomba del seu parent.
Crec que no ho puguem fer.
Hem pensat la lògica de l'escala,
però no hem pensat en els sentiments de la persona.
Si no es consagueix aquests ninxos,
són més baratos?
Hi ha una altra tarificació?
No puc portar flors a la lápida del meu parent?
Hi ha gent que fa una cosa que no s'ha de pagar.
No s'ha de pagar,
i si et compres un ninxo per poder anar a resar,
portar-li unes flors i dir-li la teva,
i si només hi ha la lápida i la foto,
no puc fer-ho.
Si no hi ha la lápida,
no puc fer-ho.
M'agradaria que si li pots donar una volta t'ho agrairia.
Gràcies.
Gràcies.
Només per agrair que s'hagi acceptat la nostra observació.
No sé si el Joan vol intervenir.
No sé si el Joan vol intervenir.
Evidentment, era una cosa molt òbvia,
i segurament se li va passar a la regidoria corresponent,
però 4 a 8 es veuen més que dues.
En aquest sentit,
veiem tot correcte i votarem a favor.
Molt bé.
No veig cap paraula més demanada.
No sé si el Joan vol intervenir.
Crec que potser no hi ha un racism.
És per desLAUGHTER superheroes.
Les lapides pot haver-hi un ram agafat a la lápida.
La prawda.
És de vegades que deixessin lunch el terra.
Davant dels nichos.
No sé si m'explico.
El que no podràs deixar un ram de flors enganxat a la lápida,
el que no podràs és deixar rams de flors al terra, al passadís.
Aleshores entorpia la col·locació de l'escala.
No és que no puguin tenir rams,
és que no es poden tenir el terra ocupant el passadís.
Hi ha un lloc per ubicar el ram de flors.
No sé si m'explico.
Molts nichos tenen un gancho on hi pots col·locar un got amb les flors.
Això no és cap problema.
El problema és deixar-les al terra.
Gràcies per acompanyar-nos, Joan.
Nosaltres havíem demanat paraula, però no ens ho havíem dit.
Jordi, veig que té la màxara de Jordi.
Molt ràpid.
Molt ràpid simplement dir que no es desbotarem a favor,
ja que també estem d'acord amb totes les esmenes
que s'han incorporat en aquest document i que l'han enriquit,
i que la nostra posició serà favorable.
Gràcies.
Donem la votació directament.
Vots en contra?
No n'hi ha cap.
Abstencions?
De Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana?
I alguna extensió més?
No.
Vots a favor?
No.
Vots a favor?
El Partit Socialista, Esquerra Republicana,
Movem Sant Just, Quico Ferrer i la CUP.
El donaríem per acudat.
Seguim.
Miri'm el punt 223,
que seria una compareixença en el recurs constatxós administratiu,
número 170, barra 20,
del procediment ordinari interposat per taula inversió
necesàriament contra l'acord d'acusació definitiva
de la modificació puntual del Pajenal Metropolita al Front Noro
de la Carretera Real entre el 15 de setembre
i la vireta de la Riera?
Ho exposa el regidor Joan Maria Ranyer?
Aquests temes,
que en Carles García no li agraden gens,
són molt enrevesats a l'hora de plantejar-los,
estem parlant de contensiosos.
Ho intentaré fer el més clar possible.
Fa un mes i mig,
el Departament de Treball de Territori i Sostenibilitat
ens va comunicar
que hi havia contensiós administratiu
per part d'una taula
contra la modificació del planejament.
Aquí tothom coneixem com a bomber.
On hi ha Aceros, Berguera i Frigicoi.
I aquí hi ha el Departament de Treball de Territori i Sostenibilitat.
I aquí hi ha el Departament de Treball de Territori i Sostenibilitat.
I aquí hi ha el Departament de Treball de Territori i Sostenibilitat.
Aceros, Berguera i Frigicoi,
amb aquell espai.
Aquesta era una modificació
que portava molt de temps plantejant-se.
Per evitar que es construís la vall.
Hi havia tota una modificació d'aquest planejament
que es va aprovar ple municipal ja fa bastant temps.
Va ser per allà el 28 de març del 2019.
I, finalment, té el 28 de març de 2019.
El 28 de març del 2019.
I, finalment, té el 28 de març del 2019.
I, finalment, té el 28 de març del 2019.
I, finalment, té el 28 de març del 2019.
I, finalment, té el 28 de març del 2019.
I, finalment, té el 28 de març del 2019.
Va ser el 28 d'octubre del 2019 que vam tenir,
i després d'una primera resolució
del departament de Territori i Sostenibilitat,
vam tenir que establir un recurs contenciós
que, per sort, va donar lloc a que al departament
de Territori i Sostenibilitat ens aproves en el mes de febrer passat
d'aquest any, una mica abans de la pandèmia,
ens aproves la modificació del planejament.
I, finalment,
que ha aprovat la Generalitat a iniciativa de l'Ajuntament
a les parts que planteja un contenciós.
I la Generalitat ens diu, escolti,
París i Terrassada, en sèrie, amb aquest contenciós,
i aleshores el que plantegem al ple,
perquè li correspon al ple, perquè ho va aprovar el ple,
és que es presentem amb aquest contenciós
per defensar el que l'Ajuntament ha vingut fent fins ara
i que el que va aprovar també la Generalitat ara fa,
la Generalitat ha aprovat l'Ajuntament
per defensar el que l'Ajuntament ha vingut fent fins ara.
I, finalment,
que l'Ajuntament ha aprovat també la Generalitat ara fa
aproximadament uns vuit mesos.
Hi ha intervencions al respecte d'aquest punt?
Hi ha paraules demanades?
Sí?
Quico Ferrer?
Doncs faríem la roda.
Quico Ferrer, primer, sisplau.
Com va ser el projecte de l'Ajuntament?
Com va ser el projecte de l'Ajuntament?
Com va ser el projecte de l'Ajuntament?
Com va ser el projecte de l'Ajuntament?
Com va ser el projecte de l'Ajuntament?
Com vaig dir amb les informatives,
en principi, si la feina l'hem fet bé,
nosaltres no tenim per què patir
i hem d'haver de presentar la causa.
En principi, si s'ha fet bé,
estem avalats per la Generalitat
perquè ens han validat el que és el projecte,
i no hem de patir que pugui sortir qualsevol cosa
o que ens puguin dir alguna cosa.
Per què vaig amb això?
Perquè, vulguis o no,
això suposarà una despesa que no l'has comentat amb el punt aquest.
No has dit la despesa que suposarà
d'agafar el que són els honoraris d'un abogat
i contractar-lo i treballar-lo.
Perquè, al final, pot ser que no sigui res,
o pot ser que es compliqui el projecte,
però no és el que és el que és el que és el que és el que és.
El que és el que és el que és el que és.
I, al final, pot ser que no sigui res,
o pot ser que es compliqui la cosa,
perquè es pot complicar,
pot ser que es compliqui i que tornem una altra vegada
al punt zero, on vam començar.
I, llavors,
serà a part del gasto aquest dels honoraris de l'advocat,
tindrem els gastos,
una altra vegada,
en l'aire de serveis tècnics i tot el rotllo patatero.
Vull dir amb això.
Escolta'm,
que sovallen ells dos,
els dos que estan personats.
Jo, personalment,
crec que l'oposició de l'Ajuntament és quedar-se
i que resolgui el que és el jutge.
I ja està.
Jo no crec que sigui necessari estar ja present
per a allò que pugui esdevenir.
No ho sé, és el meu punt de vista.
Si...
Si...
Jo no crec que sigui necessari estar ja present
per a allò que pugui esdevenir.
No ho sé, és el meu punt de vista.
Si em convenç,
doncs...
Aviam.
Gràcies.
Hi ha una altra paraula.
Jordi Porta, Esquerra Republicana.
Sí.
Molt ràpidament,
que també votarem a favor,
ja que bàsicament
vàrem votar a favor a l'aprovació definitiva.
I em sembla necessari que l'Ajuntament
defensi la seva posició en aquest conflicte.
L'únic que em sorgeix el dubte
és de seure a l'Ajuntament
i de fer-ho a favor de l'Ajuntament.
El que em sorgeix el dubte
és de si això farà per allà el conveni
que va costar aconseguir
o com acabarà.
Gràcies.
Laia Fotats també vol intervenir.
Laia?
Molt bé, gràcies.
Bé, nosaltres hem manifestat que ens crida l'atenció
que l'empresa que ha interpretat
aquesta reclamació en el contenci administratiu,
Tauli Inversions,
és una empresa de Frigicoll,
que és una de les dues finques
que s'han requalificat
amb aquesta modificació de planejament.
Aleshores, ens ha sorprès.
No sé si ja teniu alguna explicació,
però ens ha sorprès.
I bé, no deixa de ser algo curiós, no?
Nosaltres ja vam manifestar
en tota la tramitació d'aquest planejament,
que no vèiem clara tota aquesta modificació de planejament
i com s'estava gestionant,
i com s'estava gestionant,
i com s'estava gestionant,
i, clar, que després de gairebé dos anys
s'aprova definitivament el planejament
per part de la Generalitat,
i ara entrem en contenci administratiu.
Home, la gràcia de negociar aquests planejaments
és precisament evitar
que ningú interposi contenci administratiu,
perquè aleshores el que fas és generar
una inseguretat jurídica amb tot el planejament,
que ens podríem trobar que d'aquí uns anys
ens podria fer una reclamació
que ens podria fer una reclamació
de que ens hagi acabat desenvolupant
que ens hagi acabat desenvolupant
estigui fora d'ordenació
si un jutge acaba decidint que no és correcte
aquesta modificació de planejament,
i, per tant, és encara més sorpresiu
que sigui una de les parts implicades
en aquesta requalificació
la que estigui ara impugnant aquesta requalificació.
És sorpresiu.
Doncs farem abstenció igual que hem fet
amb tot aquest planejament.
Doncs el regidor, si vol intervenir per tancar el punt.
Sí, a veure, el regidor,
on ha escrit amb el Quico, no patim.
Nosaltres no patim amb aquestes contencions.
Per interessada.
A perspectiva com a per interessada,
el lògic és que ens personem, i aquest és el criteri.
I des d'aquesta perspectiva,
nosaltres, que també ens sorprèn l'actitud,
però no hem de jutjar l'actitud d'uns privats.
Defensar uns interessos,
nosaltres respon a defensar l'interès.
L'interès general era un conveni
que permetia salvar la vall
i capabilitat amb uns núcleis urbans,
i, per tant, nosaltres seguim defensant aquest criteri.
A més a més, aconseguit, amb tota la tramitació,
que els partits de l'estat espanyol acceptin
que els plantejaments que es fan allà són correctes
i que l'estat de dret
respecta que hi hagi un privat que considerar una altra cosa,
però a nosaltres ens correspon
continuar defensant allò que hem fet
perquè tenim la seguretat que s'ha fet bé.
D'aquesta perspectiva, crec que no patim.
Creiem que no produirà cap element d'aquests,
però d'alguna manera, prèciament,
perquè una mica per no entrar en aquesta contradicció
de que no ens presentem, però pot haver-hi alguns riscos.
Si pot haver-hi alguns riscos,
anem a defensar allò que hi ha perquè els riscos es minimitgin.
Respecte al cost mínim que pot suposar
haver d'afrontar les despeses d'un judici o és esglògic.
Jo m'imagino que no hi ha cap ciutadà
que, si resulta que un tercer interposa un contenciós
contra allò que ell ha fet...
Com que estic molt segur que tinc raó, no vaig a judici.
Encara que això, diguem-ne, si hi ha un judici,
esperem que surti favorable,
el que l'ha interposat el millor té que avonar costes.
I recuperem els... O no, depèn del que digui el jutge.
En tot cas, l'element fonamental és que aquesta
és un contenciós administratiu.
La Generalitat ens ha demanat que hi anem perquè som part interessada
i el que proposem és que el ple aprovi anar,
en aquest cas, a defensar els interessos generals
que és el que ha defensat l'Ajuntament.
Perdona, perdona, Josep Maria.
Puc parlar? Puc parlar? Sí, sí.
Ah, perdona, Josep Maria.
És la Generalitat que ens ha demanat que ens hi presentem?
Ens ha comunicat que s'ha obert el contenciós administratiu
i ens ha demanat, ens ha preguntat, no ens ho demana.
Ens pregunta si volem o no volem compareixer.
I llavors, la segona pregunta.
Josep Maria, perdona.
Nosaltres, com a part implicada, ens hi presentem,
per defensar el que és la feina que heu fet,
la feina que hem apostat i que hem recolzat.
I la Generalitat què fa?
Es presenta també?
Pagarà el que és les costes d'honoraris?
Es dividirà el que són les costes?
I per què no ho expliqueu, això?
Perdó.
Es presentarà i farà el que li correspongui.
Anem a mitges amb el tema repartint-se, no sé què.
Cada un dels que compareixen assumeixen els seus costos.
La Generalitat farà l'OCEU, defensarà l'OCEU,
i nosaltres defensarem.
Però des d'una perspectiva.
No és un problema que anem plegats o no anem plegats.
Intentem defensar el que correspon a aquesta part interessada.
I, per tant,
no és un problema que anem plegats o no anem plegats.
No és un problema que anem plegats o no anem plegats.
Intentem defensar el que correspon a aquesta part interessada.
Jo m'he perdut aquesta part.
Jo no sabia que la Generalitat es presentava amb un advocat
i que també anava a defensar la seva feina peta.
És així?
Són quatre els que hi van, que estan implicats.
No sé quants hi seran.
No sé quants hi seran.
El contenciós l'ha fet una empresa en contra de la resolució
de la Generalitat.
No és un problema que anem plegats o no anem plegats.
No és un problema que anem plegats o no anem plegats.
El contenciós l'ha fet una empresa en contra de la resolució
del conseller.
La Generalitat,
la Generalitat,
es diu que aquesta resolució
i que m'estan impugnant,
és una resolució on vostè en són per interessada.
Volen compareixer a defensar els seus interessos.
I nosaltres portem al ple
la conveniència d'anar a defensar el que el ple va aprovar.
I assumim,
amb aquest tema,
que l'hem d'aprovar.
Llògicament,
si hi ha alguns costos,
ho plantejarem.
I si els podem recuperar per les costes,
ho recuperarem.
I si no,
serà un element de seguretat
que allò que li interessa a Sant Just
no cau plena judicial.
que allò que li interessa a Sant Just
no cau plena judicial.
Si hi ha alguna intervenció més?
Sí, sí.
Molt ràpid.
Molt ràpid.
Molt ràpid.
Per desconeixement,
votaré una abstenció,
perquè no heu seguit tot el fil.
Potser és que esteu a la oposició i al govern,
heu vist tota la trama aquesta,
i l'heu mamat més que jo.
Però no heu seguit tot el fil.
No heu seguit tot el fil.
Potser és que esteu a la oposició i al govern,
heu vist tota la trama aquesta,
i l'heu mamat més que jo.
Però no heu seguit tot el fil.
No heu seguit tot el fil.
No heu seguit tot el fil.
Per tant,
heu seguit tot el fil.
És un vot d'abstenció,
perquè com veieu us heu d'anar a defensar.
L'Ajuntament s'ha de defensar de la meva part,
però deixeu-me el dubte de l'abstenció.
No hi ha cap inconvenient.
Anem directament a votacions.
Quina és generously la situació?
二.
Ens pollen Software
i els Estats units del Partit Socialista
i Carles García.
Aquest és el moment de la presentació.
S'ha de fer amb el que hi hagi.
Aquest és el moment de la presentació.
Aquest és el moment de la presentació.
El mes de gener del 2001,
el senyor Xavier Muñoz Pérez va assumir la concessió del Chiringuito,
que té aquest nom tan divertit que és un quiost de begudes,
que tothom coneix que està al carrer Miquel-Ravarté,
al cantonat de Segriera.
Aquest senyor, per motius de seguretat,
aquest senyor, per motius de edat i de salut,
renuncia a la concessió.
Ens va portar les claus el passat dia 26 de febrer.
Ens va portar les claus el passat dia 26 de febrer.
I per deixar-li de girar els rebuts mensuals,
necessitem que s'aprovi aquesta resolució de la concessió.
i per deixar-li de girar els rebuts mensuals,
necessitem que s'aprovi aquesta resolució de la concessió.
Hi ha intervencions sobre aquest punt?
Sí.
Hi ha intervencions sobre aquest punt?
Sí, farem una roda.
Sí, farem una roda.
Ah!
Per什麼, Perdona.
Avui, si aprovem aquesta extinció,
i després, si us puc avançar que en algunes reunions més o menys formals
que ha tingut membres d'alguns històrics,
alguns com, per exemple, en Quico Ferrer,
m'han traslladat la seva parella que vol que torni a haver-hi,
que recuperi aquest espai.
En tot cas, això s'haurà de discutir més endavant.
Ara el que parto és que es extingui aquesta concessió
i després endarrulcar-la.
I després ens posicionarem respecte a si creiem el nou convenient
que se n'hi posi una de nova.
Molt bé, recorda'ns que estem en aquests moments
ratificant aquesta extinció de la concessió al futur d'aquest espai.
Quico Ferrer, sisplau.
Sí, gràcies, Josep.
Però seguint una mica la línia que estava excusant,
el que és el cas de jo, Josep, de les Massadanyes,
és que no li vaig proposar una recuperació normal i corrent
de l'espai de l'ús,
sinó que volia recuperar l'essència arquitectònica
d'aquest xiringuito.
Aquest xiringuito es va fer als anys 80,
i aquest tipus de construcció és una construcció típica d'aquests anys.
Crec que és un símbol de Sant Just,
i crec que és un símbol de Sant Josep,
que és un símbol de Sant Josep,
que és un símbol de Sant Josep,
i que és un símbol de Sant Josep,
que és un símbol de Sant Josep,
que és un símbol de Sant Josep
i que és un símbol de Sant Josep.
Que és un símbol de Sant Josep,
i que és un símbol de Sant Josep.
Sembla interessant que pot ser sortint fins al 2021.
Segur que és un símbol de Sant Josep i que és un símbol de Sant Josep,
i que és un símbol de Sant Josep,
i que pot ser sortint fins al 2021.
És un símbol de Sant Josep i que és un símbol de Sant Josep.
I crec que és un símbol de Sant Josep.
La gent de Sant Josep ha estat molt contenta.
La gent de Sant Josep ha estat molt contenta.
El que ha passat amb aquest tipus d'arquitectura
l'he vist a altres llocs i les han recuperat.
Estaria bé fer-ho.
Gràcies.
Molt bé.
Hi ha més paraules.
Veig Esquerra Republicana.
Jordi Porta, vol intervenir?
Sí.
Molt ràpidament,
que explicar que també votarem a favor.
Que estem d'acord en que s'acabi la concessió
i que es perdoni aquest deute des del mes de març.
I també ens sembla que s'hauria de definir
què és el que volem fer allà.
No descreiem que sí que s'hauria de fer un nou xiringuito
més integrat amb el part de jovenils nous,
llangues segredes.
I bàsicament votarem a favor.
Gràcies.
Laia Fotats té la paraula.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Una reflexió pregunta.
Perquè pel que hem llegit en l'expedent
resulta que la persona que
estava portant la concessió d'aquest quiosc
va presentar la renúncia el mes de febrer.
Ens ha sorprès que ara,
que són en Positive,
que la persona que estava gestionant la concessió
hagi de tenir la concessió de la renúncia
per part de la persona que estava gestionant la concessió
i el moment en què es porta aprovació del ple,
que és quan tindrà validesa aquesta execució.
Aquesta renúncia, volia dir.
Aleshores, que acceptem aquesta renúncia.
Aleshores, clar,
sorprèn que hagin passat vuit mesos.
Entenc que em direu que hi ha hagut tot el tema del confinament
i tot plegat,
i que la concessió d'aquesta persona
hagi de tenir la concessió de la renúncia.
I la quota que se li cobraven a aquesta persona
per fer l'ús d'aquesta concessió,
no sé, tot plegat.
Entenc que ara tot això s'haurà d'arreglar d'alguna manera.
I tot plegat és com fer doble feina per res.
No sé si hi ha alguna explicació a aquesta demora
tan llarga en el temps en l'execució d'això.
Gràcies.
Molt bé, Joan Massaganya, es tancaria el punt?
Sí, sí que n'hi ha, eh?
I també us demanaria una mica de discreció,
perquè estem parlant d'un cas concret
que afecta una persona concreta.
En cas que és un tema que prefereixo parlar en privat,
el cas és que no tota la responsabilitat
és imputable a l'Ajuntament.
El Covid no va ajudar gens ni mica,
però per donar de baixa una concessió,
no és suficient emportar les claus.
S'han de fer unes coses.
I ha estat una mica complicat contactar amb la persona
i hem hagut d'ajudar molt a fer aquests tràmits.
Hi ha persones que estan gestionant un bar
i ho fan correctament,
però després a l'hora de fer els tràmits administratius
els costa una mica.
I en aquest cas, insisteixo,
a més a més es va ajuntar amb el Covid
i es va donar una mica de suport a l'Ajuntament.
I en aquest cas, insisteixo,
a més a més es va ajuntar amb el Covid,
que ha dificultat aquest tracte més personal i proper
que podem oferir en circumstàncies normals.
Molt bé.
Doncs aniríem directament a votació.
Vots en contra d'aquest punt.
Entenc que no hi ha cap.
Abstencions de Junts per Catalunya i Alcaldia Republicana.
No hi ha cap més abstenció.
Vots a favor?
El Partit Socialista, Quico Ferrer, Carles García i Esquerra Republicana.
El deuríem per aprovar.
Continuem.
Diríem a l'àrea de serveis a la persona.
El 2.3.1,
que seria l'aprovació de la primera prova del contracte
per la prestació al servei de mobilitat internacional
per les persones joves de Sant Just de Zero,
esposa d'Enjust for Salva.
Moltes gràcies, alcalde.
Bé, com has dit, portem aquesta pròrroga de contracte.
Sí, és cert que aquestes pròrrogues anaven per junta de govern local
i ara ens les comencem a trobar al ple.
De fet, en aquest ple ja en venen unes quantes.
Com dic, per un canvi degut o un canvi normatiu.
El servei de mobilitat internacional
és un contracte inicial de tres anys.
Més tres anys prorrogables any a any,
i portem el primer d'aquests tres anys prorrogables.
El valor total de contracte dels tres anys
van ser 70.000 euros.
I portem aquesta pròrroga per l'entorn d'uns 26.000 euros.
Molt bé, hi ha intervencions sobre aquest punt.
Hi ha mans aixecades, però no sé si són del punt anterior.
Entenc que sí, no?
Hi ha intervencions, no?
Doncs anem directament a votació.
Vots en contra d'aquest punt.
No n'hi ha cap.
Abstencions d'aquest punt.
I, per tant,
hi ha una pròrroga d'intervencions
sobre la pròrroga d'intervencions.
I, per tant,
hi ha una pròrroga d'intervencions
sobre la pròrroga d'intervencions.
No n'hi ha cap.
Abstencions d'aquest punt.
Quico Ferrer?
Hi ha alguna abstenció més?
No?
D'acord.
Pots a favor?
Partits socialistes, JxCat,
Alcaldia Republicana, Esquerra Republicana,
la CUP...
I, evidentment, movem.
Doncs el donaríem per aprovat.
Continuaríem amb el 2-3-2,
que seria l'aprovació de la primera pròrroga
del contracte per la prestació del servei
per la gestió dels cossos d'as plàstiques.
Per a persones adultes,
ho exposa també en Just o Salva.
Gràcies.
Portaríem un altre punt molt similar al punt anterior.
També és una pròrroga de contracte
pel servei d'as plàstics de Can Gynastà.
En aquest cas, el contracte era de dos anys,
més dos pròrrogues renewables any a any,
per un valor renewal de 84.464 euros.
Portem aquesta pròrroga primera.
Molt bé.
Hi ha intervencions sobre aquest punt?
Montse Molinero, intervé?
Esquerra Republicana?
Correcte.
Montse?
Nosaltres votarem a favor.
El que volíem saber era,
si s'ha de tornar a tancar els tallers,
com funcionarà el seguiment.
Perquè en la informativa es va dir
que si intentaran fer tallers a fora de l'aigua,
que s'haurien d'intentar fer tallers a fora de l'aigua,
que s'haurien d'intentar fer tallers a fora de l'aigua,
que s'haurien d'intentar fer tallers a fora de l'aigua,
que s'haurien d'intentar fer tallers a fora del canuzzar,
que s'haurien d' Tomba i Ferrocruca,
que s'haurien d'intentar fer tallers
a fora el Cangende d'Est Argh,
a l'aire lliure...
Ens ho hem de carregar a l'hivern i arribarà el moment
que tampoc es podran fer tallers a fora.
I també hem d'intentar fer tallers a l'aire lliure,
que s'haurien d'intentar fer tallers a l'aire lliure.
Ens ho hem de carregar a l'hivern i arribar a l'aire lliure.
Efectivament.
Depèn de cadascun dels cursos.
Hi ha alguns que és molt difícil que es puguin realitzar
a fora de l'equipament.
Per exemple, els cursos de tors, és molt difícil.
I n'hi ha d'altres que són més fàcils
que es puguin desplaçar a l'espai públic,
com els de pintura.
Hem autoritzat els cursos de pintura a l'abast
que es puguin fer a l'espai públic,
sempre que no superi les 6 persones del grup.
I una mica ens n'adaptem a la realitat canviant
que ens ha tocat viure.
Estem en permanent contacte amb el concessionari,
i hem de buscar solucions per aconseguir-los.
Intentem buscar solucions perquè són uns cursos
que les persones que els fan valoren molt positivament.
Els suposa que els provoquen molt de tristor
no poder-los seguir.
Intentem, com deia abans,
a la mesura del possible,
que la normativa i la realitat
puguin ajustar-nos en cada situació.
Molt bé.
M'ha semblat que el Sergi demanava la paraula.
Sí?
Doncs, Sergi?
Sí.
Només per puntualitzar.
Però tenint en compte que avui s'ha degradat el tancament
de tota activitat cultural fins al 15 de novembre,
entenem que durant aquests 15 dies
aquestes actuacions no es faran.
No sé si hi ha una altra qüestió.
No sé si hi ha una altra qüestió.
No sé si hi ha una altra qüestió.
No sé si hi ha una altra qüestió.
Això serà dilluns, o no?
Tenen clar èpoques.
ặt Eggs que aquestes actuacions
ho hanроб connectorie.
expressions para que els cursos puguin tirar endavant,
i suposo que ja arribarà el moment
que potser s'haurà d'indemnitzar anou a l'empresa concessionària,
però com que, precisament,
em sembla que ho portem al ple d'Teoides.
Però bé, són figures d'un altre panell
i que no és el que hauríem de fer.
I a la resta del grup,
que és el Partit Socialista,
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana,
i Movem la CUP,
a favor.
Molt bé.
Doncs continuem.
Anem al 233,
que seria aprovar el contracte per la prestació
del servei de consergeria i formació
a diferents equipaments municipals.
Ho exposa també en Just for Salva.
Aquest punt l'exposarem en Joan Magí.
Sí, sí.
Joan Massagall.
Aquest és un contracte que és de tres anys més dos pròrrogues.
Aquesta, si s'aprova, serà la primera pròrroga.
I engloba els equipaments del Sense Cívic Salvadors,
Prio, Bagoneta, Escoles, Mas Llull.
La pròrroga que sol·licitem ens donaria 9 mesos
més dos d'extensió, màxim 11,
per poder fer un sol plec,
que després discutirem en quina forma s'articula aquest nou plec,
que ja aglutini totes les consergeries
de tots els equipaments de Sant Just que tenen consergeria.
Perquè n'hi ha alguns que no estan aquí,
com per exemple el Can Ginesdà,
el Baragai, el Camp de Futbol, el Lata Neu, etcètera.
Ja vaig oferir a la Comissió Informativa
que un cop s'aprovi aquesta pròrroga,
si s'aprova,
reunir-me amb els portaveus o els membres dels partits
que esteu a la Comissió Informativa de Territori,
perquè no ens passi com ens va passar amb el plec de neteja d'edificis
i tinguem temps per fer un plec ja des d'inici,
en el qual tots us trobem còmodes.
Decidim si anem amb lots, si anem amb manteniment unitari,
i en tot cas, ho discutiríem a posteriori.
Hi ha alguna intervenció?
No? Doncs directament a votació. Vots en contra?
Abstencions?
Veig diferents mans.
A veure, Junts per Catalunya, el Caldia Republicà,
abstenció, Esquerra Republicana, abstenció.
Carres, de la CUP, abstenció.
Correcte?
Molt bé.
Vots a favor?
El Partit Socialista.
Movem Sant Just i Quico Ferrer.
D'acord.
Us ho donaríem per aprovat.
Continuaríem.
Anem al punt 2-3-4, que seria l'aprovació inicial
de la modificació del reglament d'ús de les sales al Seller i Ponent,
de la Casa de Cultura.
Vots posa en Joan Massaganyes.
Sí.
Aquesta modificació que plantegem
parteix sobretot de línies generals.
La majoria de les peticions de la comissió
que valua les obres o les exposicions
que es posen al Seller,
que és el principal espai que tenim,
amb les exposicions a Sant Just.
Hi ha diversos canvis, diverses modificacions,
i hi ha diverses modificacions.
Hi ha diverses modificacions.
M'agradaria ressaltar-ne cinc,
que són les que considero políticament més rellevants.
Les altres tenen un caràcter més jurídic
o tècnic administratiu.
La primera és que les persones membres
de la comissió d'exposicions
no coneixeran l'autor de la petició,
de la proposta d'exposició.
Es preservarà l'anonimat de les persones que volen exposar,
i es garantirà un procediment encara més objectiu
que el que hi hagués d'haver fins ara.
En segon lloc,
es canvien els criteris de puntuació.
Ja no es puntua l'experiència,
criteris que eren més difícils d'interpretar,
segons els membres del jurat,
com la innovació.
I el que s'intenta és que l'exposició tingui
un raó molt més positiva.
I, per tant,
el que s'intenta és que l'exposició
tingui un raó molt més positiu.
I que l'exposició tingui un relat,
que tingui una lògica explicativa,
i que s'adapti,
que hi hagi un esforç per part de la persona que vol exposar,
a l'espai on ara exposar.
Prèviament, abans de presentar la suïcitud,
hagi estat a l'espai físic
i que hagi mirat quins quadres o escultures hi vol exposar,
i com s'han d'alinear per tenir un discurs.
En certa manera,
requereix a l'artista un esforç de preparació.
En tercer lloc,
s'influeix el requisit que les persones que volen exposar
no poden haver-ho fet en els dos anys anteriors.
El quart és que el regidor de cultura
ja no forma part del jurat.
Vaig explicar a la Comissió Informatica
que el regidor de cultura
ja no forma part del jurat.
I, per tant,
el que s'intenta és que l'exposició tingui un raó molt més positiu.
El regidor de cultura ja no forma part del jurat.
Vaig explicar a la Comissió Informativa
que personalment em considero capaç
per avaluar tècnicament una proposta artística,
perquè no vinc d'aquest món.
Crec que la gran majoria de regidors que hem tingut de cultura
tampoc hi venen.
I, per tant,
el pes que pot tenir la nostra puntuació s'ha de posar
una mica entre cometes.
I, per tant,
el que s'ha de posar és que,
per tant,
el que pot tenir la nostra puntuació s'ha de posar
una mica entre cometes.
I, finalment,
l'Ajuntament es reserva.
Fins ara tenia reservades dues exposicions.
En veuríem una més.
Almenys hi ha una als teixits plàstiques,
una altra per carrer au blau,
i ens en reservaríem una tercera,
que no sempre l'hauríem d'executar,
que és, sobretot, destinada a commemoracions.
Per exemple,
l'any que ve és el 75è aniversari de l'Orfeó
i considerem que és bo que des de l'Ajuntament
ens en reservem aquesta puta estant.
ens en reservem aquesta puta estant.
Ens en reservem aquesta puta estant.
Molt bé.
Hi ha paraules demanades?
Sí?
Veig la Montse Moliner a Esquerra Republicana.
Hi ha alguna paraula més?
No, Montse?
Doncs endavant.
Nosaltres aquí sí que hauríem d'intervenir,
perquè, evidentment,
l'anterior regidor de cultura era el Sergi Seguí d'Esquerra Republicana,
i, per tant, són temes que ell també havia treballat.
Hi ha coses que el que ara s'intenta fer
ja estaven proposades per en Sergi quan era regidor.
Era, per exemple, el tema de la condicional al sala.
I...
El segon tema.
El tema temàtic és la condicional al sala.
Això, durant sis anys,
va estar posat sobre la taula,
i, per tant,
el que va ser el que va ser el que va ser el que va ser el que va ser
el que va ser el que va ser el que va ser el que va ser el que va ser
El tema del fet de que entenguem pit tota aquesta piles
quan aquests humans,
quan aquesta packetia el aconseguim,
perquè és una creditòria,
i amb un peix que era a de fer i que és l' rooftop,
m'heu de posar sobre la taula i només es va concebre un artista.
Jo director d'A ordinary Worker raise
Josep 방지
Joan ens Beni ara el moment deouredal
per aconseguir aquest èxit.
El tema que l'Ajuntament tingui
durant tres hores a l'any a la sala,
també era un tema que es va començar en aquella època,
perquè una de les dues entitats que van fer ús
d'una manera bastant ràpida va ser els CARs i el DRAC.
Són punts als quals ja estaven treballats,
i alguns funcionant més que altres,
i el que entenc que ara es fa és reafirmar aquests punts
per poder tirar endavant els projectes del sèrie i dels altres punts.
Hi ha alguna intervenció més sobre el punt?
Si no, donaré a parar al Joan Basganyes que tanqués.
Sergi, qui vol intervenir?
Només un suggeriment que li fem al regidor,
que també no ho ha dit, però sí que ho ha explicat la Comissió Informativa,
és que l'últim dia per fer arribar a les sol·licituds
és el 30 de setembre,
i sempre hi ha una col·lumaració molt alta de peticions en aquest mes.
Això es feia per no fer-ho el 31 de desembre fins a final d'any
i poder tenir el mes d'octubre i novembre per valorar les sol·licituds.
El que li sugerem al regidor és que pugui posar a termini el 30 de juny,
perquè si fa falta reclamar alguna documentació més o similar
es pugui fer durant el mes de juliol,
si no, no ho pot fer.
El 15 de juny, per guanyar 15 dies també,
i les valoracions es puguin fer al setembre,
i es tingui temps d'avisar als artistes
que es puguin preparar amb més temps
i no haver d'esperar el novembre o el desembre.
Un suggeriment que li fem d'algú que sí que ve del ram de la cultura,
que ha dit que els últims regidors no hi venien.
Però no ets artista.
No, artista no ho soc, però del ram de la cultura, sí.
És veritat que tota aquesta modificació
arrenca a l'anterior mandat, ho hauria d'haver comentat anteriorment,
i crec que compartim una visió que no és intervencionista
de l'Ajuntament,
el que fa la gestió d'aquesta sala,
de que volem adaptar-nos una mica a les condicions que tenim,
i que no és una modificació que s'ha de fer a l'anterior mandat.
I, per tant,
no és una modificació que s'ha de fer a l'anterior mandat.
No és una modificació que s'ha de fer a l'anterior mandat.
És una modificació que fa la gestió d'aquesta sala,
que volem adaptar-nos una mica a les necessitats que exposa
o a les demandes que exposa la comissió.
I el que s'intenta amb aquestes modificacions de reglament
és atendre aquestes peticions que et venen des de, per exemple,
el calendari que has comentat, que et venen de la pròpia comissió.
Molt bé.
No hi ha cap abstància d'aquest punt.
No n'hi ha cap.
Abstencions d'aquest punt.
Tampoc n'hi ha cap.
Per tant, entenc que hi ha vot favorable de tots els grups polítics.
Doncs donaríem per acudat, correcte.
Tots continuaríem.
Anem al punt 235,
que seria l'aprovació de la modificació del pla estratègic
de subvencions de l'Ajuntament.
Es posa en justa o salva?
Sí, gràcies, senyor alcalde.
Bé, portem avui un pla estratègic.
Un pla estratègic que jo ja l'he batejat
com un pla estratègic de pòrroga.
Com sabeu, el pla estratègic és un document viu,
és un document dinàmic,
que sempre pot fer el text de modificació,
que sempre els seus objectius, la seva reformulació,
respon a la veritat periòdica de revisar-lo per adaptar-ho a la realitat.
Normalment, aprovem un pla que és trianal.
Volem fer una petita pòrroga d'un any per, precisament,
donar-nos temps per fer un pla estratègic
que és un pla estratègic de pòrroga.
El pla estratègic serveix per informar de les sol·licituds de subvencions
i la formalització dels convenis,
com per analitzar i proposar els objectius que es presenten,
que es patenten a aconseguir
amb l'atorgament de les mateixes subvencions,
les pròpies línies de subvencions que es proposen,
les pròpies quanties per cada línia,
la pròpia relació amb la qualitat de la subvenció,
i, per tant,
el pla estratègic serveix per informar de les sol·licituds de subvencions
i la formalització dels convenis,
i, per tant,
el pla estratègic serveix per informar de les sol·licituds
que s'han de posar a la pròpia evaluació
i el mateix seguiment.
Tot això és el que recull aquest document.
La nostra voluntat, com dic,
és portar aquesta apropiació, que és una pròrroga,
que s'assembla molt al que vam aprovar,
el que ja estava vigent l'any passat,
per tal de donar-nos temps per poder analitzar criteris,
noves línies d'ajut, futures, que coincideixin,
i que vagin a la línia de les noves realitats
que ens trobem al municipi,
i també en un exercici que des del govern veiem necessari,
que era el que tant el pla estratègic com les bases reguladores
cacin més la relació d'objectius del pla estratègic.
Està definit amb els percentatges d'etorgament de les subvencions
i del que s'aprova en les bases reguladores
que aprovarem d'aquí poc.
Nosaltres ho volíem fer durant aquest 2020,
perquè aquesta va ser una reflexió que ja havíem fet a l'inici de mandat,
però és veritat que, reteguda la pandèmia,
no hem tingut temps material per fer aquesta reflexió,
que és una reflexió, segurament, de caire bastant profund,
d'anàlisi sobre els objectius que apanteixen el pla,
i creiem fortú que té aquesta petita plàrdua
per desenvolupar-ho amb cara a llulls de carrer el 2021.
També ho volem fer, i en aquest temps us presto la mà,
que ens donem un cop de mà precisament per desenvolupar
i analitzar conjuntament aquest pla estratègic,
per tal de fixar aquestes noves propostes,
aquests noves objectius que acabin més amb les realitats que tenim
i que tindrem d'aquí poc amb la Covid
i amb les noves maneres de... les noves realitats,
i també per aquest objectiu de caçar, precisament,
la relació d'objectius del pla estratègic,
tant generals com específics per línies,
i també per les quantitats de prevenció
amb els percentatges d'aturgament
que es descriuen després en les bases de recursos.
Pel que fa a les quanties, ja ho he dit,
són pràcticament invariables.
De fet, ja us vam donar la informació més d'edat
a les comissions informatives, i per part meva, ja està.
Molt bé. Doncs gràcies per l'intervenció i l'exposició.
Anem a tort de paraules, si és el cas d'aquest punt, però important.
De moment, Montse Moliner, Esquerra Republicana
i Gina Pol, del Partit Socialista,
són els que veig en pantalla.
Montse, sisplau.
Aviam, nosaltres hi donarem suport, precisament,
però crec que el joc no, perquè veient que és un projecte,
una modificació, que és continuïnist,
continuairista del que hi havia fins ara.
I, per tant, donada la situació i tal,
hi donarem recorzament.
Com vam veure per l'estudi que ens vam passar,
que les xifres són iguals o molt aproximades
al que hi havia fins ara,
doncs, evidentment, hi anirem endavant.
I, per part nostra, per a tothom.
Bé, doncs la portaveu socialista, Gina Pol.
Doncs sí, volem posar en valor
que aquest govern defensa la feina que fan les entitats.
És molt important que els seguim donant suport,
perquè desenvolupen molts projectes
que són importants pel municipi,
sigui de cultura popular, de serveis socials
o d'altres àmbits esportius, per exemple.
Per tant, és important que en el repte de pressupost
que tenim per endavant, aquestes partides es mantenen
i algunes fins i tot pugen.
I és un compromís que des del PSC pensem
que és important de preservar i posar en valor.
Molt bé.
Dius Fossal, vol intervenir o anem directament a votació?
No, donar les gràcies a Esquerra pel suport expesat
i considero plenament amb la Gina, en aquest sentit,
com a part del govern també,
en què cal donar suport a les entitats
i més en un moment tan complex com el que estem.
Molt bé, doncs anem a votació, vots o en contra?
No n'hi ha cap.
Abstencions?
No n'hi ha cap.
I, per tant, entenc que hi ha un grup favorable de tots els grups.
No?
Bueno, bueno, bueno.
Veig mans equivocades.
Torno a repetir.
Vots o en contra?
Cap.
Abstencions?
Abstencions de Junts per Catalunya i de l'Alcaldia Republicana.
Correcte?
Molt bé.
I vots a favor?
Per la resta de grups.
Partit Socialista, Esquerra Republicana,
Quico Ferrer i Carles García de la CUP.
Correcte?
Molt bé.
Continuem.
Anem al punt 2-3-6,
que seria precisament aprovar les bases reguladores
i de la convocatòria simbolcània de concurs públic
per l'etornament de les subvencions
i formalització de convenis per a activitats i utilitat pública
o interès social a desenvolupar durant l'any 21,
o exposa també en just forçada.
Gràcies.
Bé, aquest és un punt que portem cada any,
que serveix per determinar com les entitats
han de realitzar les subvencions, la convocatòria,
i en quin període.
Principalment, dir-vos que no ha canviat res
respecte a les bases reguladores i a la convocatòria anterior.
Per tant, les bases reguladores i la convocatòria anterior
no han canviat res.
Per tant, les bases reguladores i la convocatòria anterior
no han canviat res.
El procediment per demanar i fer la petició de subvenció
és el mateix.
La subvenció és la mateixa.
I el que mantenim també són les dates del 31 de gener,
que s'ha d'adaptar tant per la justificació de la subvenció
de l'any anterior com per la petició o per la subvenció del 2000.
Hi ha paraules sobre aquest punt?
Montse Moliner ha aixecat la mà.
Quina paraula més.
Donat que fins a la legislatura anterior Esquerra
era el responsable de l'autorga de les subvencions
i convenis amb les entitats,
i ha atès que no hi ha cap canvi substancial.
Donarem la volta a favor.
Hi ha alguna intervenció més sobre aquest punt?
Just vol tancar el punt?
No.
Només recordarà que durant el 2021
volem fer una feina de plegats amb vosaltres
per tal de revisar aquests dos documents,
que són essencials.
I esperem trobar-nos-hi tots per poder rebre moltes aportacions
i fer un document enricurió per tots ells.
Anem directament a votació.
Vots en contra?
Cap?
Abstencions?
Abstenció de just per Catalunya,
alcaldia i ciutadans?
No.
Vots en contra?
Cap?
Abstencions?
Abstenció de just per Catalunya,
alcaldia i ciutadans?
No.
Vots en contra?
Cap?
Abstencions?
Abstencions?
Cap?
Abstencions?
Cap?
Abstencions?
Cap?
Abstencions?
Cap?
Abstencions?
Cap?
Abstencions per Catalunya,
alcaldia i ciutadans?
Correcte?
Vots en contra?
Entenc que la resta de grups.
Quico Ferrer?
D'acord.
Gloria.
Gràcies per acompanyar-nos.
De moment,
vam
al programa de l'Estat.
El programa de l'Estat ha de ser un programa
que ens permeti planificar
per optimitzar recursos i que l'impacte
de les polítiques públiques
sigui el màxim d'eficaces i arribin a tothom.
La planificació és essencial.
El pla local d'infància i adolescència
és un programa que ens permeti planificar
per optimitzar les condicions de vida
de la gent que hi ha a l'hospital.
I té la voluntat de definir una estratègia transversal,
intentant implicar a tots els actors
que intervenen en la infància i en l'adolescència.
No només és una mirada de la regidoria d'infància,
implicant a tota la casa,
però també a totes les entitats,
a tothom que té alguna relació,
o és algun tipus de gent que tracta amb la infància.
I l'adolescència amb l'objectiu clar
és el que més afecta al municipi.
El pla, com la majoria de plans que veiem,
té dos grans blocs.
Un és el que més ocupa en el document del pla,
que és el de la diagnosi.
La diagnosi vol fer una anàlisi de la realitat,
de les polítiques públiques que tenim en marxa,
del coneixement que tenim en el municipi,
de totes les interaccions que es produeixen en equipaments,
en entitats i, a més,
pel que fa a la relació a la infància i a l'adolescència,
i també pel que fa a la relació a la infància i a l'adolescència.
I, evidentment, un petit diagnòstic de tota aquesta realitat
que intenta fotografiar amb unes petites conclusions.
A partir d'aquí es fa un disseny que vol abordar
les diferents realitats que s'han anat destacant i trobant
en la pròpia diagnosi per donar-hi resposta.
El disseny es divideix en sis grans eixos.
El podríem parlar de la participació,
l'es de la ciutat, l'es de la cultura i l'oci,
l'es del benestar dels infants,
l'es dels infants de l'adolescència de la família
i l'es de l'educació.
Són sis eixos que no són maladies,
els hem triat veient les realitats i aquest diagnòstic de la realitat.
Dir-vos que evidentment la participació ciutadana
i d'entitat ja ha estat essencial per a l'elaboració del pla,
tant en la seva fase de diagnosi com en la seva fase de disseny,
i també per a l'adolescència de l'adolescència de l'adolescència
i l'adolescència de l'adolescència de l'adolescència de l'adolescència.
Aquests sis eixos en el disseny es despleguen
amb objectius estratègics,
que ens donen línies estratègiques d'acció,
projectes concrets on actuar
i dins d'aquests projectes concrets on actuar
accions concretes de dues maneres.
Totes aquestes accions i projectes
no surten de la voluntat dels redactors
o de la voluntat del regidor o dels tècnics corresponents,
sinó de la participació en les fases de diagnosi i de disseny.
i de disseny.
Per tant, creiem que poder involucrar a pesar de les condicions de la Covid,
que també això m'agradaria comentar-ho,
ha sigut un repte en aquest sentit elaborar el pla
en un moment on el confinament, el post-confinament,
i després l'estiu i després aquesta tornada al setembre,
evidentment ens condicionava molt,
però a pesar d'això,
més de 170 persones que n'eren protagonistes
i han pogut participar en joves
i persones relacionades amb el món de l'infància i l'adolescència,
més de 170 persones han participat
tant en la diagnosi com en el disseny.
Per tant, en aquest sentit, el repte ha estat superat.
Hem aconseguit aquesta participació
que creiem molt necessària per a l'elaboració del document.
Creiem que serà un document útil
per a l'adolescència, per a l'adolescència,
i ens permetrà fer unes polítiques més òptimes,
responent aquestes realitats més concretes,
que ens servirà per desenvolupar aquestes polítiques
i també per a un reconeixement
que des de la residuera d'infància tenim ganes d'obtenir,
que és el reconeixement d'unicert
de ser ciutadànica de l'infància.
Aquest pla local d'infància i adolescent
ens permetrà rebre aquest reconeixement
que crec que ens és necessari
i que és voluntat d'aquesta residuera.
I el pla i l'aprovació d'aquest pla és només un primer pas.
Evidentment, el pla ens dona una sèrie d'accions i propostes
a elaborar amb una priorització que també s'ha fet,
i també s'ha fet amb participació.
I caldrà posar recursos,
recursos de serveis i programes que ja tenim,
però recursos nous que també caldrà posar en pressupost
i posar en recursos per al compliment del pla,
un pla que no s'ha de fer en tot un any,
que dura fins al 2020,
però que tenim ganes de complir el màxim possible
totes les propostes i línies d'actuació.
Per part meva, ja...
Gràcies.
Molt bé.
Doncs gràcies per aquesta exposició.
Anem directament a torts de paraules, si és el cas.
Veig en Carles García, que aixeca la mà.
Veig moltes mans.
Per tant, faríem de menor a major.
Quico Ferrer, sisplau.
Quico?
Sí, gràcies, Julià.
Volia preguntar amb el just
com és que s'ha agafat com a referència un ICEF
i no un altre com pot ser Cs de Chidren o alguna altra entitat.
Per què m'ha agafat aquesta?
Fem una roda, Julià, amb el just.
Fem una roda i després contestem tot.
Carles García, alguna cosa?
Sí, només per fer una petita valoració
de la radiografia que fa aquest pla de l'estat de la infància.
És una de les propostes més importants de l'estat de la infància
i de l'adolescència al nostre municipi.
Trobem que és molt nítida i que està força encertada.
Les propostes són molt correctes i per tant votarem a favor.
Seguim la roda.
Hi ha més paraules?
Esquerra Republicana vol intervenir?
Montse Molinero?
No et sentim.
Montse, no et sentim.
Esquerra, com sempre,
i un cop vist els textes que ens va passar el just,
evidentment ens hi trobarem.
Ens hi hem de trobar,
perquè és un projecte pels nostres infants.
I és una guia per poder anar i definir les prioritats
en el tema de la infància i de l'adolescència
en el nostre municipi.
Per tant, evidentment,
hem de ser molt d'acord amb les propostes de l'estat de la infància
i de l'adolescència al nostre municipi.
I, per tant,
hem de ser molt d'acord amb les propostes de l'estat de la infància
i de l'adolescència al nostre municipi.
Per tant, evidentment,
estem totalment involucrats o ens hem d'involucrar totalment
en aquest projecte.
Molt bé.
Hi ha més paraules?
Laia Flotats vol intervenir.
Per Junts per Catalunya, el Codi Republicana.
Laia?
Gràcies.
Just, una pregunta.
Aquest pla, perquè són 169 pàgines,
et confesso, no me les he llegit totes,
ho he llegit en diagonal,
però no he sabut trobar mesures concretes.
No...
És tot molt genèric, línies de treball, línies d'actuació,
uns objectius, unes estratègies...
Però no parla de coses concretes.
Sí?
Just?
És així, just?
És així?
No.
Hi ha accions concretes en el pla.
Val.
Acabem la roda.
Gina Pol volia intervenir pel Partit Socialista
i ha dit que no.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Water��,
si volíem felicitar el regidor perquè està fent spasos importants
per la participació de la infància,
l'espai de participació infantil i adolescent,
i també per l'espai de participació de la infància.
El regidor està fent unes aportacions
i enriqueix molt a una ciutadania petita
que a vegades no la tenim en compte.
I que s'ha de preservar els drets,
s'han de fomentar els països de participació
i que la ciutat se l'ha pogut tenir seva.
Per tant, molta força al regidor perquè està fent avenços
en un àmbit que tenia molts llocs per fer.
Molt bé.
El regidor tancaria.
Laia, fotats vol intervenir.
Laia, fotats vol intervenir.
Laia, fotats vol intervenir.
Laia, fotats vol intervenir.
Entenc que les propostes concretes a les que et refereixes
són les que estan recollides a les últimes pàgines.
Correcte.
En format de quadres, amb colors.
Com uns quadres amb Excel, amb colors.
Em refereixo a això.
L'última columna són accions molt concretes.
Tallers per famílies, és una acció superconcreta.
Impuls.
Impuls per famílies, és una acció superconcreta.
Impuls per famílies, és una acció superconcreta.
Hi ha aquí undatí.
No és una línia estratègica, és una acció.
Sense llegir-ho, amb més pausa i reflexió.
Jo li he donat una allada i aquestes quadres els he vist.
I m'hi he mirat per sobre.
Tampoc no m'han semblat que el que vold decisiveитель de les paraules
no estiguin concretats en què és exactament.
Ho comento perquè està molt bé fer plans i estratègies,
però al final hi ha d'haver uns resultats.
I s'han de fer unes accions concretes
que la gent pugui identificar fàcilment.
I que puguin participar fàcilment.
Nosaltres simplement creiem que ja d'entrada un pla que són 169 pàgines
i que no ho comparteixi gaire gent.
I si no ho comparteixi gaire gent,
serà difícil que es pugui implementar.
I després, en última instància,
al final estem fent tot això per tenir un reconeixement per part de l'UNICEF
com a ciutat amiga de la infància.
Aquest reconeixement no només perquè en un document de 169 pàgines
hem plasmat que farem moltes accions o moltes altres coses,
sinó que hem de fer-ho tot.
I això és el que hem de fer.
No només perquè en un document de 169 pàgines
hem plasmat que farem moltes accions o moltes altres coses,
o que tenim una gran estratègia,
sinó perquè al final, en la vida diària i quotidiana del municipi,
es noti aquesta...
No sé com dir-ho, eh?
Això, no?
Que som amics de la infància i de l'adolescència,
que realment es noti, no?
Per exemple,
que els nens i nenes de Sant Just els caps de setmana
o que els nens i nenes de Sant Just els caps de setmana
tinguin una oferta de hòstia cultural
i no hagin d'anar a Barcelona, per exemple.
O que els mesos d'estiu de calor,
per anar a menjar un gelat passejant,
que és una cosa que fan molt els nens i les nenes,
no hagis d'anar-te'n al poble del costat.
En fi, accions concretes que potser el que acabo de dir
sembla molt senzill i inclús, no sé, una mica tonto,
però realment és el que acaben de fer els nens i nenes de Sant Just
i és el que acaben...
Les famílies és el que acabem disfrutant
i que potser, doncs, en un pla de 169 pàgines,
jo esperava en veure reflectides i no hi són,
accions concretes.
I he dit a aquestes dues que n'hi ha moltes més,
però he dit a aquestes dues que n'hi ha moltíssimes més.
I per això, per aquesta falta de concreció
i perquè creiem que el reconeixement, en tot cas,
s'ha de donar perquè realment, quan estàs al carrer,
ho palpes, aquesta amistat,
o sigui, aquesta amistat cap a la infància i l'adolescència,
es palpa en el carrer,
així com pot passar en altres llocs que ho notes,
doncs creiem que aquest reconeixement
ha de venir a posteriori d'estar ja executant un pla.
En qualsevol cas, per tota aquesta explicació que jo he donat,
per això nosaltres farem abstenció.
Molt bé. El regidor vol tancar?
Sí, gràcies.
Bé, primer, gràcies a tots i totes per les diferents intervencions,
a les regidors i regidors que ens han espatjat el suport
al Pla Local d'Infància i L'Adolescència.
Per nosaltres, això és important.
Coincidixo molt amb el Carles.
És una radiografia bastant nítida.
De fet, els participants no s'han tallat gens
i ens han ressoltat totes les coses bones,
però també totes les coses dolentes que tenim com a municipi
i que cal millorar.
Per tant, jo crec que a nivell de radiografia i de proposta de flexió,
hem pogut recollir realment les inquietuds
dels que estan a primera fila,
dels infants i els adolescents que són els protagonistes
i de les persones que hi treballen.
El reconeixement d'UNICEF,
que és un projecte que es fa a la ciutat amiga de l'infància,
és un projecte que no és per aconseguir únicament aquest objectiu.
De fet,
el que farà UNICEF serà portar-nos més feina,
perquè és un reconeixement que és com una ISO.
Hauríem de passar una sèrie de controls per tal d'obtenir
el reconeixement i per tal de mantenir-lo.
No és només obtenir-lo una vegada,
sinó que UNICEF fa un control de com estan implementant
les polítiques d'infància i adolescència per tal de seguir
mantenint aquest segell de ciutat amiga de l'infància.
És un segell que no és només un premi,
sinó que és també un compromís del municipi
en tot l'infància i l'adolescència.
S'explicita a UNICEF que ho hauríem de fer així,
i a nosaltres ens va semblar interessant.
De fet,
l'oportunitat va sortir d'una mica de rebot,
perquè nosaltres estàvem participant en una red estatal
de ciutades educadores.
Va aparèixer una persona d'UNICEF que explica el projecte,
i vam estar parlant amb una persona de la ciutat amiga
de l'infància,
i ens va dir que era un candidat ferm a obtenir aquest segell.
Per això ens hi presentem.
I per això també a aquest programa.
Un dels elements serà fer-ne difusió d'aquest pla.
Jo crec que és important que s'aprovi,
que es conegui.
Però és veritat que sense identitats plàgides
no entren fàcils segurament,
i s'ha d'aprofitar.
I, per tant,
és important que s'aprovi i que es coneguin.
I, per tant,
és important que s'aprovi i que es coneguin.
I, per tant,
és important que s'aprovi i que es coneguin.
No és consacrat el pla,
no es pot aconseg Pick Sul.
I no ho és.
No és possible aconseguir-lo Gregorいいl,
perquè no hi serà suficient
i s'ha d'anar explicant a la ciutadania
quan fem les accions,
que responen el pla local d'infància i adolescents.
I sobre les accions concretes i concurrència?
Jo ho discrepo.
Perquè si vas al pla és que,…
…a crear un reglament amb els límits de la participació
i els compromisos que s'adapten a l'espai de participació d'infància.
Prospecte de camins escolars.
Camins escolars, el punt conflictiu que es troba entre carretera real i carrer major.
Però jo trobo que són elements que amb més concreció que això dubto que n'hi ha.
I, evidentment, n'hi ha alguns que estic d'acord que poden ser
més ampliament desplegats segons els recursos i les maneres.
Però n'hi ha d'altres que són molt, molt, molt concrets
i que la concreció està ja en el document.
Per tant, no puc compartir les paraules de la ia que falta concreció en aquest sentit.
Molt bé.
Sí, hi ha alguna paraula demanada?
Veig en Quico Ferrer que demana la paraula, Quico.
Sí, just, és que em sembla que m'has contestat a mitges, la pregunta.
O no me l'has contestat o has sigut així sense voler.
Has dit que hi va haver una reunió
i va aparèixer aquesta senyora o senyora de UNICEF
i us va agradar el que us deia i us vau apuntar al carro.
Però la pregunta meva és per què vas agafar aquesta opció
i no vas buscar altres opcions.
Perquè UNICEF és...
Perquè UNICEF és...
No, que acabi el tipus, que acabi el tipus.
Sí, el que vull dir jo és...
Escolta'm, volem fer el que és...
Volem anar per aquesta línia.
Hi ha aquests que tenen el que és un currículum,
que tenen una experiència que ens pot semblar bé,
però mirem altres opcions.
Perquè hi ha altres agents o empreses
que es dediquen també a això, amb el tema dels nanos.
Llavors, també la pregunta és,
ens proposeu una proposta,
però heu mirat altres?
S'ha estudiat?
Han hagut altres opcions?
O aquesta ja és vàlida i hem de comprar aquesta?
Perquè sí que les intencions són bones,
però la pregunta és,
al millor hi ha una altra agència que a nivell pedagògic
ens pot interessar més o pot ser més simple,
com diu la Laia?
Saps el que vull dir?
Al millor no cal 140 pàgines.
O el que vulguis.
O no, al millor...
Doncs mira, tal.
Fem això, fem coses més pràctiques.
Saps el que vull dir?
La pregunta, just,
i no és per desmereixer la teva feina,
no és per desmereixer la teva esforç,
és per què no ens heu proposat altres referents
per tirar endavant aquest projecte.
A veure, jo crec que cal diferenciar coses.
Una cosa és el serger de ciutats amigues de l'infància,
i una altra cosa és el que és el que és el que és el que és.
I també cal diferenciar coses.
Una cosa és el serger de ciutats amigues de l'infància,
i una altra cosa és el Pla Local d'Infància de l'Adolescència.
Hi va anar part.
L'altra és que en el marc de aconseguir el serger
de ciutats amigues de l'infància,
es necessita un Pla Local d'Infància d'Adolescència
com es necessiten altres coses que també en tenim
i que hem d'acabar d'elaborar.
És un dels requisits que et demanen per formar part
i obtenir aquest serger.
Però el Pla Local d'Infància d'Adolescència
és una altra cosa.
És una altra cosa.
És una altra cosa.
És un element clau en el desenvolupament de les polítiques.
El fèiem a haver-hi serger o no.
El serger és una oportunitat que tenim per demostrar
que Sant Just treballa en polítiques públiques
per defensar els drets dels infants i els adolescents al municipi.
I caiem que és una bona oportunitat.
I dir-te que un ICEF,
jo crec que l'organisme de Nacions Unides
encarregat de protegir els drets dels infants a totes les parts,
és un element clau en el desenvolupament de les polítiques.
I no sé si hi ha altres sergeis d'altres organitzacions
que no governen.
Però en tot cas,
caiem que el d'un ICEF és un serger reconegutíssim,
que tenen moltíssimes ciutats.
Si entres a la web veuràs que hi ha moltíssimes ciutats
que tenen aquest reconeixement,
ens pot permetre mantenir aquest compromís
i alhora esperonar-nos a seguir treballant
en les polítiques d'infància i adolescència.
I també hem d'anar a l'aplicació d'un ICEF
que és importantíssim i apostem per formar-ne part.
Just, torno a insistir.
No estic dient que no sigui l'empresa a copiar i a seguir
per treballar el que és la nostra línia.
Però no m'has contestat.
No has donat l'alternativa de dues empreses del serger
i aquest que anomenes tu.
El tema aquest, d'un ICEF, evidentment,
però com ve dius tu,
això és com una iso, has de complir una sèrie de coses.
I quan més exigent és, més difícil és,
i més està el que és el llistó.
La pregunta meva és,
has mirat altres opcions?
Si és que no, dius que no, no passa res.
No, però en l'al·laboració,
en el teu plantejament,
hi ha una sèrie de coses que no s'han de fer.
I, a més a més,
hi ha una sèrie de coses que no s'han de fer.
I, a més a més,
hi ha una sèrie de coses que no s'han de fer.
I, a més a més,
hi ha una sèrie de coses que no s'han de fer.
També hi ha una sèrie de qüestions que no hem de fer en l'alcoins,
i no hem de parameters fòbils.
Noiki,
sinó que amb el teu plantejament
hi ha una sèrie de raons que crec que cal explicar.
Primera,
Unicef no és una empresa,
sinó una organització internacional.
Leist offerings encara que sigui difícil,
si s'atga l'analit,
si s'aplica la linf Lobard,
i parlem d'una mesura!!!
El tornem dilluns.
Abstencions Tonight per Catalunya o el dia republicana.
Gràcies per acompanyar-nos.
Mestem a favor?
Bona tarda.
Tenim el punt 6.2 dels acords adoptats per la junta de govern local.
El punt 6.3 d'informació econòmica financera no en tenim.
Anem directament al 6.4,
que seria informació de l'alcaldia.
També un tema prou significatiu.
Seria el manifest trans amb motiu del Dia Internacional de l'Atlàtics
i el manifest trans del 19 d'octubre.
El que volia dir és que la Junta d'Espanya
ha fet el manifest trans amb motiu del dia.
I l'entitat transbaix power roses de Sant Feliu,
que representa el col·lectiu trans,
i que la seva representant,
la Rosa Maria Madistany,
va demanar si el conjunt del plenari podia llegir
i fer seu el manifest vinculat amb aquesta conmemoració
que es va fer el 19 d'octubre.
La Junta de l'Atlàtics i l'Atlàtics
ha fet el manifest trans amb motiu del dia.
I la Junta de l'Atlàtics i l'Atlàtics
ha fet el manifest trans amb motiu del 9 d'octubre.
Es va posar un símbol a Can Ginesa.
Com a entitat ens demanava si podíem llegir un document
en el qual poséssim en valor aquesta lluita del col·lectiu trans.
Ho llegeixo en nom de tothom,
si hagués de fer essencials aquest repartit del text.
Però com que no era fàcil a nivell digital,
faig la lectura d'acord amb el que ella ens ha facilitat,
Un dia a la ciutadania de Barcelona,
un noi trans que,
juntament amb la seva companya,
quan dormia en el parc de la Ciutadella de Barcelona,
va rebre un atac ferotge per part de joves esquins d'ultradreta
que li van donar petades fins a la mort.
A la seva companya la van deixar agraïda per un ull.
Als culpables se li va aplicar la primera sentència
a l'estat espanyol per delicte d'odi
i els hi van caure en el seu conjunt més de 200 anys de presó,
tot i que els semenors,
quan van complir la majoria d'edat, els van deixar.
A la ciutadania de Barcelona,
per la lluita contra la ciutadania,
la resposta és senzilla.
No existeix ni existia un marc jurídic per les persones trans,
sense feina, sense sostres, sense ingressos, sense dignitat,
i exercint la prostitució com a única font d'ingressos per subsistir.
I a tot això per ser trans.
Gràcies a un conjunt d'associacions de l'estat espanyol,
sembla ser que venen alguns aires de camp.
La Constituita dels Colectius i la GTVI PUIR
ha permès que a Catalunya i a altres comunitats
tinguem unes lleis d'empare pel nostre col·lectiu,
i que no s'hagin de fer.
I, per tant,
la Constitució de la Generalitat de Catalunya
ha fet unes lleis de repartiment de les persones trans
i de recorregut al Parlament de Catalunya,
que encara falta molt per al seu desplegament,
tot i que l'instrucció ja està feta.
Recordem el greu jacubatí amb les persones trans.
En 1990, l'OMS va despatologitzar l'homosexualitat
en totes les formes,
i el mateix any, en canvi,
va declarar la malaltia mental a transsexualitat,
recollida com a tal amb la llei 3-2007.
I, per tant,
la Constitució de la Generalitat de Catalunya
va declarar la malaltia mental a transsexualitat,
i va declarar com a persones amb incongruència de gènere.
Incongruents?
El gènere és una construcció social
imposada a base d'uns genitals de naixença,
dins d'un sistema binari i patriarcal
que subjuga a totes les dones i a les dones trans
amb doble o triple discriminació.
Les persones trans ho són perquè trobem una discordança
entre el gènere assignat al neixer i amb el que sentim,
que normalment és l'oposat.
Les persones trans viuen amb diferents coherències.
La seva hormonació o la seva resignació genital
dependerà de la seva coherència personal.
Encara hem de presentar informes d'hormonació de dos anys
i disposar d'un informe psicològic favorable
per poder canviar de nom, de sexe, dins del DNI,
tot i les correccions al respecte que estableix la llei
03-2007 i l'autonomitat 11-2014.
També per poder tenir una resignació genital
que necessiten amb dos certificats
i aconsellar les operacions per tal de viure ara
amb coherència tan sexual com s'entira.
De fet, no hi ha cap cirurgia al món
que no exigeixi aquests dos certificats.
És evident que l'autodeterminació de les persones
és un dret fonamental.
Per tant, si volem la completa despatalització
de les persones trans, hem de tenir reconegut aquest dret.
Últimament hi ha hagut molt rebombori a les xarxes
per part de persones amb cert poder polític i concurència
per tal d'ignominar les persones trans.
La sort és que són poques.
Sembla ser que les persones trans hem de complir
amb totes les obligacions exigibles de la ciutadania,
però a l'hora d'equiparar drets equidistants se'ns neguen.
I parlem de Sant Just.
Des de la lectura de la moció trans i la seva onànima aprovació
pel conjunt de partits polítics del ple de l'Ajuntament,
que ha fomentat la pedagogia envers la diversitat humana,
més clarament enfocat als col·lectius d'orientacions sexuals
normatives i de per fet trans.
Cada cop són més les escoles del municipi de Sant Just
que veuen amb bons ulls l'esforç de les entitats al Baix
per comentar el respecte al col·lectiu entre els seus alumnes.
Doncs és un recurs molt adient per combatre l'odi
i la discriminació d'aquests col·lectius dins de les classes.
No s'han fet esperar els resultats.
Podem dir amb orgull que algunes persones han sortit
del seu armari personal i a més acceptats i desfectats
pels seus companys i companyes de classe.
Per tant, la conclusió és que la base i pel respecte
de totes les diversitats humanes és dins de la pedagogia.
Val a dir també que l'empoderament de tota la classe
respecte a l'individu que surt del seu armari
ajuda a prevenir el combat del bullying,
moltes vegades en cobert i de difícil detecció.
Disposem de recursos per l'acompanyament com els que ofereix
el Consell Comarcal i l'aplicació del seu pla i la GTVI
que s'aprova pels diferents municipis.
Com sabreu, la majoria de les entitats trans i la GTVI curta
estem treballant perquè una llei trans surti a la llum,
ja sigui de forma individual o ja sigui dins el context
de la reforma integral de la llei d'igualtat de tracte
i no discriminació, i la GTVI 03 barra 2007.
Acaba el manifest dient que els drets trans són drets humans.
Gràcies per aquesta lectura.
No sé si alguna intervenció al respecte,
crec que ens afegim tots i totes.
Tots continuaríem.
En el punt d'informació de l'alcaldia, escolteu,
hi ha quatre punts seguits que seria donar compte
de diferents resolucions que s'han fet des de l'alcaldia.
No sé si teniu alguna qüestió dels quatre punts,
si no, els donaríem per informats.
Hi ha alguna qüestió dels quatre punts?
Si es dona compte, existeix o no es vota?
No?
Tirem endavant, si sembla bé.
Doncs aniríem directament a informació de l'alcaldia.
Concretament, diferents coses molt ràpides.
Una, que és un compromís que ens agraria a tots plegats
que mai tinguéssim que informar, però és així.
Una altra qüestió és la de l'estat espanyol.
Hi ha 37 dones que han estat assassinades a l'estat espanyol.
6 d'aquests assassinats s'han produït a Catalunya.
Són dones víctimes de l'evidència masclista.
El dia 21 vaig convocar Junta de Seguretat.
Amb tots els cossos de seguretat.
En el pròpi ajuntament, per parlar de la situació en general,
per demanar més coordinació entre tots els cossos.
I també explicar com s'ha de fer la situació.
I també explicar com s'ha de fer la situació.
I també explicar com s'ha de fer la situació.
I també explicar com s'ha de fer la situació.
I també explicar com s'ha de fer la situació.
En general, per demanar més coordinació entre tots els cossos.
I també explicar l'explicament vostre de la policia,
amb els mitjans tècnics i de càmeres,
però també fer una reflexió als Mossos d'Esquadra.
És el punt de vista que ens costa una mica.
Que aquells efectius que la Generalitat va dir
que posava fa pocs mesos,
i ho regeixem,
i que no s'hagi fet en el seu moment.
I el que va passar fa pocs mesos,
i vaig agrair-ho públicament en el ple,
en aquests moments, per diferents motius,
no estan tots operatius.
També vam posar-ho en consideració,
i demanar que es compleixin aquests compromisos.
I per l'altra banda,
també posar damunt de la taula fets puntuals que hem tingut,
que ara ja s'han sualitzat,
i que no s'han sualitzat mai.
I també hem posat en consideració
el que va passar entre agost i setembre.
Vam estar analitzant la situació amb tots els cossos
i les incidències que això estava provocant.
I per l'altra banda,
actualitzar la situació del Covid i noves enjustos.
Jo crec que tots els regidors i regidores
tenen la informació puntual, diària.
Serem tots i totes les resolucions
que aquest matí el govern del país ha expressat,
i el que ha fet el govern de la Generalitat
és que la situació d'avui és molt important,
però també és important que aquest matí
el govern del país ha expressat,
i estem esperant...
No sé si ha sortit ja publicat,
però en tot cas estem parlant d'hores.
I és evident que demà tenim comitè d'emersència de dos quarts de deu,
i adaptarem amb els nostres serveis públics
i adaptarem la realitat del municipi
aquestes ordres que hem de seguir.
I dir que en aquests moments,
malgrat que aix faces el municipi,
com tot ara ho van pujant,
com sabeu i heu pogut veure,
tenim una xixantena de persones en Covid,
en els darrers set dies.
Sí que és veritat que si te'n vas fa només dues setmanes,
estàvem parlant de 17, 20,
i ara estem a aquestes xifres.
Que coneixem, tenim una persona ingressada a l'hospital,
que coneixem,
difícil tenir el 100% de la informació,
i també des del cap ens hem de fer una informació
sobre la situació de l'hospital.
I també hem de fer una informació sobre la situació de l'hospital.
I també hem de fer una informació sobre la situació de l'hospital.
És difícil tenir el 100% de la informació.
I també des del cap ens han demanat que les proves que fer res
fessin al centre Salvador Escriu també,
que el primer es havia descartat.
I, evidentment, oferim aquest espai al que faci falta.
Aniríem a prex i preguntes.
Hi ha dues preguntes,
totes per a Esquerra Republicana,
les darreres hores.
El primer és per a l'hospital de Barcelona.
Com es fa, si no es vol exposar?
Gràcies, alcalde.
De fet,
són dos precs en relació al manteniment de la Riera
en diferents trams.
Un d'ells és just darrere l'hotel City Park,
la part que fa curva,
venint des de la carretera reial.
I l'altre és davant de la ITB,
tot aquell tram que va entre el vial de Mas Llull i Ponce de León,
la rotonda.
I és que,
quan hi ha pluges fortes,
aquells dos trams inunden.
I ara que estem en època que hi pugui haver pluges fortes,
doncs ens preocupa.
I ens preocupa també el manteniment de la Riera,
perquè hem vist que està en un estat
que no seria l'ideoni, no seria l'adequat.
Hem entrat dos precs per escrit,
per saber quines actuacions hi ha previst de fer
en aquests trams.
El primer és per a l'hospital de Barcelona.
I el tercer, per per saber les actuacions,
per saber quines actuacions hi ha previst,
per saber quines actuacions hi ha previst de fer
en aquests aspectes?
Molt ràpid.
Contestarem oficialment per avançar-te dues coses,
una evidentment,
la neteja de la Riera ha posat de manifest
l'Agència Catalana a l'eula,
perquè és el responsable d'aquest manteniment.
És una deficiència, jo diria, històrica.
El que hem de fer és que la Riera no sigui municipal,
no és municipal.
Inclus ens hem ofert a fer-ho nosaltres,
i passar la factura, no es pot fer.
I per l'altra banda,
efectivament,
principalment en el punt de l'entorn de l'hotel del City Park,
hi ha un punt allà baix que s'ha de revisar el clavegaram.
Això també ho tenim previst,
de veure fins a quin punt cal algun tipus d'inversió
o algun pendent diferent,
perquè reculli d'adequadament la riera de la Riera,
perquè reculli d'adequadament la reixa que hi ha allà,
però, efectivament,
principalment a l'entorn de l'hotel,
quan hi ha buyes, s'acumula massa aigua.
Contestarem i seguirem fent aquestes actuacions i gestions.
I és cert que també a la bassada del Masjui,
allà s'està provocant,
en Ponce de León,
davant de la ITV, com tu deies,
una acumulació d'aigua que no ens acaba de convèncer,
per tant, hem d'actualitzar-ho.
Explica'ns això.
No, no, només un apunt.
Podem coincidir.
Coincidim que la gestió és de l'ACA,
però també és cert que ens agradaria saber
si s'ha fet alguna gestió amb ells,
quan es va fer,
i des de quan estem esperant que ens diguin alguna cosa,
i si és el cas que fa molt,
nosaltres apostem per fer nosaltres l'actuació,
i si de cas que vinguin a mirar si l'hem feta bé,
com aquell que diu.
Ja m'ho explico.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No 하는데p.
No, no, no,
no, no, no, no, no, no.
I si de cas que vinguin a mirar si l'hem feta bé,
com aquell que diu.
Crec que m'ho explico suficientment bé.
D'acord, doncs ja et contestem
i donem compte exactament del que estàs demanant.
Hi ha alguna postura més?
Aprengui si preguntes.
Sí, sisplau.
Veig diferents mans.
I visc primer el Quico Ferrer.
Quico?
Sí, gràcies, Josep.
Que m'agradaria proposar,
que la Generalitat enviï un format nostre de Sant Just
en el tema de les mesures adoptades
en el tema del Covid-19.
Ja sabem que la Generalitat va dient informació,
i sí que és cert que nosaltres enviem el format que la Generalitat
envia, i ho passem per Instagram o per les redes que el passem.
Però el que sí que estaria bé és poder informar de dubtes
que hi ha a la Generalitat.
Si ens acoten el territori,
o sigui Catalunya o el nostre municipi,
doncs donem informació per poder dir que si hi ha algun dubte
podem atendre a través de telèfon.
Si hi ha algun dubte,
o si disposem d'una especial part en el tema de la Covid-19.
Això ho agrairíem, si es pot fer.
Perquè estarà a poques hores,
que tindrem una llau de trucades de les noves mesures
que podrem fer.
I això és molt important.
A més a més,
hem de tenir en compte que la Generalitat
ha de fer una informació en el tema de la Covid-19.
I això és molt important.
I això és molt important.
I això és molt important.
I això és molt important.
I això és molt important.
Però hermes de xifra,
hem de saber que no hi haurà cap contemplació
de les noves mesures que pren la Generalitat.
Gràcies.
Hi ha alguna qüestió més?
Una pregunta més.
Sergi, seguit.
Veig que aixecar la mà.
Sergi, sisplau.
Tinc dues qüestions.
Una és que la regidora Ginopol,
el 7 d'octubre,
ens envieu un correu a tots els portaveus
i no a tots els portaveus.
El dia 8 li vam respondre.
Més o menys ho teníem preparat.
Era una emoció que vam presentar.
Des de llavors no hem sabut res més.
Com que nosaltres li vam respondre el correu només a ella
i no a tots els portaveus,
desconeixem si hi ha hagut alguna altra aportació no sobre el tema.
Tinc dues qüestions més, Ginopol.
Si vols, acabo totes i després ja contesteu.
Són molt breus.
L'altra és recordar a l'Ajuntament
que la Generalitat va decretar dol el 15 d'octubre
per l'assassinat del president Companys,
amb el qual es decretava que les banderes dels espais oficials
havien d'estar a mig pal.
No va passar en aquest ajuntament.
I vull demanar explicacions per què no es va fer.
I per acabar, com bé deu saber tothom,
ahir va haver una nova operació d'estat.
M'agradaria llegir el manifest de l'ambient cultural i de l'NSA
que van fer conjuntament.
Seré ràpid perquè és molt breu,
però no volem deixar de profitar del nostre espai
en aquest problema municipal per denunciar-ho.
Ahir, 28 d'octubre,
es va tornar a evidenciar que la repressió no s'atura.
Varen tornar a viure una autèntica operació d'estat
contra l'independentisme.
L'estat espanyol, un dia més,
va demostrar que només és capaç d'abordar el conflicte polític
amb Catalunya amb operacions policials
i amb repressió d'atencions i empresonaments.
L'operació desplagada per la Guàrdia Civil
i la repressió d'atencions i empresonaments
i la repressió dels corcolls i d'atencions d'activistes,
empresaris i càrrecs del govern,
torna a demostrar que la repressió té múltiples cares,
però sempre un mateix objectiu,
limitar drets fonamentals de la ciutadania
i utilitzar la por per perseguir la disidencia política.
Som davant d'una nova operació d'estat
per perseguir l'independentisme.
Malauradament, els fets d'ahir ens recorden molt
els fets del 20 de setembre del 2017.
És la mateixa dinàmica des de fa anys.
De moment,
no s'ha de treballar com a partit el que és el que és,
sinó com un partit víctim i democràtic.
Perquè aquesta és la forma de funcionar de l'estat espanyol,
retges policials,
sense cap mena d'afonament,
entrant de matinal a les cases de la gent,
per detenir persones només perquè pensen
d'una determinada manera.
No oblidem ni omedrem els vinguts, ni els detinguts,
ni els presos polítics...
Pots estar d'acord amb el que dius tu, Sergi,
o no està d'acord?
No és el moment ni el lloc ara mateix.
És així.
Estem en precs i preguntes,
no el manifest que tu vulguis oferir.
És molt respectable el que estàs dient, Sergi,
però no toca amb aquest espai.
És així.
El dia que siguis alcalde de Madrid és el ple?
Faré cas.
Mentrestant,
el que digui l'alcalde és que em demanarà el ple.
Si decideixes si és o no és l'alcalde,
si teniu aquesta paraula,
si no és l'alcalde és l'alcalde.
Si no és l'alcalde és l'alcalde.
Si no és l'alcalde és l'alcalde.
Si no és l'alcalde és l'alcalde.
Si no és l'alcalde és l'alcalde.
Si no és l'alcalde és l'alcalde.
Si no és l'alcalde és l'alcalde.
Si no és l'alcalde és l'alcalde.
Sergi Sigui tenia aquesta paraula.
Si el senyor Quico Ferrer vol intervenir després,
el govern manifestarà el contrador.
Però té la paraula en Sergi Sigui.
L'ha utilitzat fent aquest tipus de lectura.
Sergi, si vols acabar, sisplau.
Sí, acabo.
Deia que perquè aquesta reforma funcionava l'estat espanyol
pels曾ats de la presó,
no tenien cap sentit de ser presos.
No tenien cap sentit de ser presos.
Ni els detinguts del 23-S, ni la Tamara, ni l'Adri,
ni els presos i preses polítics,
ni tileres ni exiliades,
que porten més de tres anys tancats a la presó,
lluny de casa seva,
i les més de 3.000 persones repressaliades.
Ho tenim molt clar des de fa temps.
L'estat espanyol, ser independentista,
comporta acabar a la presó.
Aquesta és la menaça de l'estat i aquestes són les conseqüències.
La gent que hi ha darrere de la presó,
i la gent que hi ha darrere de la presó,
no és la mateixa gent que hi ha darrere de la presó.
Qui conferirà si vol intervenir ara?
Cap incomunicat?
O alguna regidora?
Sí que vull intervindre.
Com deia abans.
Pots estar d'acord amb el text que ha llegit el regidor d'ERC,
però no és el moment de llegir-lo.
O entra en un format moció o en un altre format.
Ara mateix estem en precs de qui preguntes.
Evidentment que això ho havia de dir abans.
Però no sense avisar.
Jo crec que això no es fa.
I tu, Josep, crec que ho hauries de modar.
Una cosa és que estiguis d'acord o no.
I l'altra cosa és que sigui el moment.
És així.
Crec que s'ha de respectar això.
És una altra cosa.
Ni estado ni nada.
És un jutge de Barcelona que ha mogut aquesta història.
És la policia espanyola.
Ni el govern d'Espanya ni nada.
Crec que hem de dir alguna cosa.
El govern d'Espanya és el teu president.
Espanya ni nada de España.
Som espanyols.
I no som espanyols.
No som espanyols.
No som espanyols.
No som espanyols.
No som espanyols.
No som espanyols.
I no som espanyols.
I no som espanyols.
I no som espanyols.
No som espanyols.
És el teu president.
Espanya ni nada de España.
Espanya d'un lloc i el cos policial d'un altre lloc.
Però no podem.
La veritat és que no toca.
Molt bé.
Com deies, com que la moderació la faig jo,
he decidit donar-li la paraula,
i també a tu,
perquè poguessis comentar el que crec que és convenient.
Hi ha més paraules?
El Joan Maria Cortés té la mà aixecada.
Joan Maria?
Sí.
Moltes gràcies.
Hi ha tres precs o preguntes.
El primer és un prec.
La gent ens va passar del portaveu,
i ens ha anat informant de com evolucionarà el tema de targeta
amb una D.
Ens consta que hi ha uns primers casos
que ja s'està utilitzant,
però pels números que va dir,
i ara en aquest moment el servei a la gent que ho necessita,
i que malauradament ha pujat molt,
i les circumstàncies sembla que pujaran més,
hi ha qui s'ha decidit i s'ha organitzat
per portar-li el menjar a casa,
i així evitem aquell doble càstig que està patint,
que era el d'exposar-se el menjar a casa.
I això és el que s'ha de fer.
I això és el que s'ha de fer.
I això és el que s'ha de fer.
I això és el que s'ha de fer.
I això és el que s'ha de fer.
Hi ha gent que no s'ha organitzat,
que és el doble càstig que està patint,
que era el d'exposar-se al carrer,
i després hi ha gent que ho han decidit,
perquè no em va organitzar.
Hi ha gent que no s'ha organitzat.
Hi ha gent que no s'ha organitzat.
A vegades, la gent que necessita aquesta ajuda
en el tema d'aliments,
hi ha diferents casuístiques.
Hi ha gent que no té cap situació concreta
que no pugui gestionar uns diners millor que l'Ajuntament.
I quan dic millor que l'Ajuntament,
em refereixo que en aquest moment,
els diners serveixen per anar a comprar en un supermercat,
que no és el més econòmic,
de les ofertes que tenim al voltant.
I amb aquests diners es compra uns aliments.
Volem que es puguin fer al comerç més proxemat i més petit,
i que es puguin fer al comerç de més proximitat.
I en el cas de l'Ajuntament,
hi ha gent que es compra preu,
i en sabem que hi ha altres que són més econòmics.
I aquells diners que es destineu a aquella família
estan condicionats als aliments que es compren
amb aquesta superfície comercial.
L'avantatge de la Treset d'Amonadés
és que si els dones directament els diners,
ells els poden gestionar.
Si volen fer un comerç de més proximitat,
l'aliment es pot fer amb més preu.
Per això creiem que és l'aposta,
i el vam demanar,
i fem el projecte d'intentar impulsar-ho.
Aquests primers inicis que heu fet,
i intentar que sigui el sistema més utilitzat,
sobretot en aquests nous casos,
que segurament les estences socials consideraran que és bo.
I després els altres dos són més breus.
Un és...
Ara, en la informació de l'alcaldia i els decrets,
hi havia un altre cop el que passa és que no m'ha funcionat
el clic a la mà.
Per això no he dit res, llavors, que era el tema de la policia.
Quan estudies dret i t'expliquen la figura del funcionari,
una de les coses que et diuen és que l'avantatge
que existeixin funcionaris és la seva impartialitat.
Un funcionari de carrera,
ningú pot influir sobre les seves decisions.
I tenen aquesta neutralitat.
Clar, el fet que estiguem forçant la figura
de funcionaris interins fent excepcions
per votar el coronavirus i no s'estigui regularitzant,
com és fer les convocatòries normals
que es fan a quasi tots els ajuntaments,
i dius que hi ha hagut el coronavirus,
sí, però a tots els ajuntaments de Catalunya,
la majoria d'ajuntaments estan tenint en aquest moment processos
de crear places de policia.
Ja no parlem de Mossos o l'Ajuntament de Barcelona,
però ajuntaments al voltant ho estan fent.
Hi ha hagut un pla de funcionalització
de creació d'aquestes places i sortia convocatòria a la plaça fixa.
I l'últim és, amb les mesures de coronavirus,
l'Ajuntament està més o menys fent el que la Generalitat
està dictant, com no pot ser d'altra manera.
Però molts altres ajuntaments estan impulsant mesures pròpies
per poder controlar aquestes mesures.
I, per tant,
l'ajuntament està fent el que la Generalitat està dictant,
com no pot ser d'altra manera.
La situació de l'Ajuntament de Barcelona
ha estat molt important per poder controlar aquesta situació.
Per exemple,
ha sigut la contractació de gent cívics
per fer un control de la gent que està en el confinament,
perquè una de les causes que està passant realment en aquest moment,
i els centres mèdics i tots els especialistes ho informen,
és que segons hi ha uns càlculs,
un 40% de la gent que ha de fer confinament no ho fa.
I això fa que la situació, com a àgara de l'alcalde,
no s'hagi de posar en contacte amb l'alcaldessa.
La situació de l'Ajuntament de Barcelona
ha estat molt important per poder controlar aquesta situació.
Hem passat de 17 a 60 persones en 15 dies.
I les UCIs,
el sistema mèdic,
està molt estressat i amb una situació bastant perillosa.
Si teniu alguna iniciativa pròpia de l'Ajuntament preparada,
quines són i com ho faríeu.
Gràcies.
Hi ha alguna qüestió més?
No?
A veure, molt ràpid.
La situació de l'Ajuntament de Barcelona
és molt important.
Hi ha molts contactes directes de ciutadania
a través de Ciutadania i Ajuntament.
Els canals i els protocols van en tres àmbits.
Tots passen per Sant Realeta, evidentment.
Però les inquietuds, propostes o preguntes
es deriven principalment en policia local.
Es deriven principalment
que la persona referent a l'activitat econòmica
és l'enginyer municipal.
Aquí rep moltíssimes consultes.
Hi ha també grups de WhatsApps,
de col·lectius concrets lligats a ell.
Contesta moltes vegades de forma immediata.
I, per l'altra banda,
també a la CP té un referent, sí que és cert,
lligat molt més en el contacte amb les escoles
i el desenvolupament de les escoles,
però també té capacitat d'informar i incidir a preguntes concretes.
Hi ha diferents mitjans establerts.
I, evidentment, jo diria que és una qüestió molt important.
El servei de la policia és el que més cal.
La gent que fa un contacte amb la policia
és el que més cal,
perquè és la gent que pot formar i incidir a preguntes concretes.
Hi ha diferents mitjans establerts,
i evidentment jo diria que qualsevol persona
que truca a l'Ajuntament o que ens fa arribar a través de xarxes,
de vegades són les xarxes personals,
el Facebook o l'Instagram,
de mi mateix o dels regidors i les regidores,
i això és el que més cal,
perquè és la gent que pot formar i incidir a preguntes concretes.
El Sergi Seguí,
respecte,
com feies mem a la Gina Pol d'uns correus electrònics
que jo no he vist,
sobre si la Gina vol contestar aquesta,
i també et donaria la paraula per contestar en corteix
sobre les targetes monàries,
perquè feia referència també.
Molt bé.
Doncs sí.
Esquerra Republicana va presentar una moció
per tal que disposéssim,
com a Ajuntament,
d'un reglament de nom en clàtor per designar els carrers,
i, per tant,
el govern i jo mateixa vaig treballar una proposta de text
que vaig enviar a tots els portaveus i a la portaveu,
perquè, diguéssim quina era la seva opinió,
només Esquerra Republicana va opinar al respecte
i va fer les seves aportacions.
Per tant, aquest document ja el don per bo,
perquè han tingut temps suficients de fer aportacions o millores,
i ara aquest document ja entra dins dels mecanismes interessos
de la casa per poder disposar de l'informe patinent
que l'ha d'impulsar com a expedient,
i, aleshores, es treballarà amb la referent tècnica,
que serà la Sílvia Bueno,
donat que l'han dit del nom en clàtor,
els carrers i vies,
doncs ella seria una persona que superresidia a l'hàbit.
D'altra banda,
pel que fa a les aportacions que havia fet el portès
per millorar els rebost de càrites,
que el dic que, del que sigui,
vaig enviar un correu o vaig informar a través del WhatsApp
del portaveus,
que a partir d'ara hi ha tres o quatre aportacions
que tindran una tarjeta monader.
Una és,
anava a un lloc on buscava,
o els dies de recollida en cita prèvia per evitar aportacions,
una altra és que ho guardaràs a casa,
i una tercera és que tindràs una tarjeta monader.
Ja teníem algunes tarjetes monader,
ara s'han fet de noves,
i espero que pugueu votar a favor del pressupost,
perquè per veure una partida de 60.000 euros
per les noves tarjetes monader de l'any 2021.
I, per tant,
per a la gent que ha de fer el que ha de fer el que ha de fer
la tarjeta monader de l'any 2021.
Qui decideix quin sistema és per a cada persona?
No ho decideixo jo,
ni ho decidirà el portés.
Ho decidirà l'equip de treballadores socials de l'Ajuntament,
en funció de les característiques de cada família,
considerant quin és el sistema més aviat.
Hi ha gent que és bo que surti de casa
per la seva estudiació familiar,
i és bo que vagi a una cita prèvia
i que parli amb la gent de càrites.
Hi ha persones que,
en el context familiar,
on hi ha molta infància,
es veu corrent a casa,
hi ha persones que poden autogestionar-se molt bé,
i la tarjeta monader és una bona eina,
però hi ha persones que no li pots donar la llibertat
de gestionar una tarjeta monader
perquè, depèn de quina compra,
no seria la més adient perquè hi poden haver altres temes
vinculats a la gestió social d'aquella família.
Per tant, crec que el dispositiu que,
com a corporació, volíem treballar és perquè,
el que anirem a entendre com a governar amb l'emoció
i els textos i els debats,
i l'any vinent anirem a més amb les tarjetes monaderes,
i, per tant,
hem d'anar a més amb les tarjetes monaderes.
I, per tant,
hem de fer una altra cosa que és la xifra econòmica
que fem de 60.000 euros.
Perquè penseu que les famílies que s'hi acullen
reben 200 euros mensuals
durant un parell inicial de 6 mesos.
Si això ho multipliques per un volum gran de famílies,
doncs és la xifra que hem previst.
Si calgués augmentar-ho,
aniríem a ple,
demanaríem un moment de partida
i ho tiraríem endavant amb les famílies.
Molt bé.
Hi ha dues o tres preguntes molt concretes
sobre el vol que la Generalitat va dir del president Companys,
perquè us ho veig amb una junta de portàgrafs,
i se'ns ha passat així de clar.
Ni per part de la Sagateria General ni per part de l'alcaldia
va arribar aquesta comunicació,
tampoc de la Federació ni de l'Associació.
Per tant, disculpeu, però aquí no hi ha cap intenció de res.
Tots els colors polítics ho han fet i va passar.
Només puc demanar disculpes pel fet que el president Companys
no hagi tingut res a veure amb això.
No hi ha res a veure amb la Generalitat.
No hi ha res a veure amb la Generalitat.
No hi ha res a veure amb la Generalitat.
I va passar.
Només puc demanar disculpes pel fet que segurament
això hauria arribat a la taula i ho hagués fet.
No hi ha ni més ni menys.
Quan les coses no es fan bé, es diuen.
Per tant, aquesta no l'hem fet bé.
I per l'altra banda,
parlava el cortès de mesures concretes del Covid.
Però cadascú les seves mesures.
I cadascú ha de complir, evidentment,
les seves competències,
i com desplega les resolucions.
Nosaltres hem demostrat, històricament des del març,
que ens hem abocat,
amb el rei Joan Falca,
de controls o de seguiment del comportament,
que en general està molt bé.
La gent de Sant Just està comportant correctament davant del Covid.
No exagerem a vegades algun comportament,
o anem directament amb un col·lectiu que no ho fa bé.
No estic dient que això ho hagi dit el col·lectiu.
En general,
no hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
I això ho hagi dit el col·lectiu.
En general.
Hem contractat personal fa poc,
que precisament ajuden a les entrades i sortides de l'escola,
als parts públics,
tres persones noves.
I que ajuden i informen,
i també parteixen d'incomportaments inadequats.
Més clar que ajudar la Generalitat a cedir al centre cínic,
i recomanar que els presos de la Generalitat
que han estat en contacte amb l'escola,
s'aula a esplir-ho.
O ajudar-los amb el desplegament de l'hospital medicalitzat.
També vull dir que és veritat
que aquestes xifres d'avui que estem fent de 17 a 60,
la pandèmia va pujant malauradament,
però sempre m'agrada dir que a 60 sobre 20.000 o 19.500.
Estem parlant d'això.
Segurament la setmana que ve,
però no és veritat que la xifra serà superior i no ens agrada.
Però situem-nos realment on estem.
Situem-nos on estem cada vegada.
I comparteixo amb vosaltres les inquietuds que hi ha.
La població està inquieta.
I tenim persones amb el virus que han sortit bé
i altres que han ingressat.
Seguirem reforçant aquesta informació en l'espai públic.
També avanço la informació a l'escola.
El que hem de fer és fer un esforç.
I això és un esforç.
Seguirem reforçant aquesta informació en l'espai públic.
També avanço que hem canviat el torn una altra vegada de la policia.
Els hem demanat que facin 12 hores seguides.
Per tornar al que ja havíem fet els mesos de març i abril.
Reservant, si voleu, equips concrets.
I això també és un esforç.
Ja des d'aquest punt de vista,
estem esperant un conveni que es havia d'assignar per la Generalitat.
En un sol retornat.
Hi han determinats compromisos.
Però sense aquest conveni,
tant la Generalitat com nosaltres hem de fer les coses.
Absolutament.
I amb permanent col·laboració,
amb diferents videoconferències,
que fem permanentment a l'àmbit educatiu i de sanitat.
Per tant,
posarem aquests recursos necessaris per anar informant o advertint
i que es vagi complint la resolució.
Però cada uno lo suyo.
No traslladem els recursos necessaris per anar informant
o anar advertint.
I, per tant,
hem de fer-ho amb l'administració i l'administració de la Generalitat.
I també hem de fer-ho amb l'administració de la Generalitat.
I que es vagi complint la resolució.
Però cada uno lo suyo.
No traslladem...
Hem fet netejes significatives,
desinfeccions significatives, etcètera.
Des del punt de vista sanitari,
del punt de vista de l'espai públic
i des del punt de vista d'informació i comunicació,
i també sancions.
Ahir mateix el cap de la policia deia que en un dia anàveu a 11.
Que l'apulitzem a 11.
És veritat que hi ha una part petita de la població
que no fa bé les coses.
I això ha d'insistir.
I hi ha tota una part d'informació,
però finalment també hi ha una part de sancions.
Respecte a la contractació d'urgència de la policia,
és veritat que en ocasions agafem aquest tipus de procediment,
però això fa molt puntualment.
I això ho ha estat fent tothom.
Aquí et trobes una sèrie de necessitats que no tenen res a veure.
I això fa molt puntualment.
I això ho ha estat fent tothom.
I això fa molt puntualment.
I això ho ha estat fent tothom.
I això fa molt puntualment.
Efectivament.
Hi ha una sèrie de necessitats urgents que has de cobrir.
L'estat d'alarma et dona una facilitat.
I la situació permet que puguis utilitzar tot això.
A qui no hi ha cap ilegalitat.
Cap ni una.
No fem cap ilegalitat.
Utilitzem els mecanismes que la llei et dona.
És evident que hi ha
o us vam presentar sense Covid
un projecte de desplegament
i que no és un projecte de desplegament.
És un projecte de desplegament de policia.
I es van complint.
Els interins es van fer les convocatòries per pinenç.
I ara, per exemple,
d'aquí dues setmanes surt una nova convocatòria
per dos agents nous.
És una convocatòria que segueix això que demana el Cortés.
És normal.
Però hi ha vegades que has de fer contractacions,
evidentment, per urgència.
I aquí hi ha un expedient que està signat per tothom
i que complèix la llei.
Perdoneu, si no hi ha res més,
hem obert un canal nou de comunicació amb la ciutadania.
Recordeu que tots plegats coincidien
que el fet que no es fes físicament el ple a la sala de prens
tallava la possibilitat
que veïns i veïnes poguessin venir a la sala de prens
i expressar una inquietud, una proposta,
en el fons fets de la ciutadania,
i que no es fes fiscicament el ple a la sala de prens,
això tallava la possibilitat
que veïns i veïnes poguessin venir a la sala de prens
i expressar una inquietud, una proposta,
i que no es fes fiscicament el ple a la sala de prens.
I això és la primera vegada que hem obert aquest canal.
Hem rebut sis correus electrònics que fan preguntes.
Perdoneu, sí.
Per tant, les llegiré, evidentment.
I concretament,
són aspectes molt senzills,
però hi ha un veí,
en Víctor Sanz,
que diu que cada vegada n'hem tallat més aves en la via pública,
i que, per tant, no està d'acord.
Fa una queixa al respecte.
I, concretament,
parla del carrer major amb saludors privs
i, després, també,
les palmeres de la plaça de la pau,
que, com sabeu,
per aquesta, concretament,
és com es diu, el morrut, exacte.
El morrut ha fet no només en l'espai públic,
sinó també en propietats privades
que s'han hagut de tallar.
I, per tant,
per això,
per això,
per això,
per això,
per això,
per això,
per això,
això給a una
pronunciació a laiquilos i invita a l' Flugzeug mikä
i vestra felicitats
com values de ho fan els presos.
Això ens traurà dilluns o setmanes
que més hi haurà una naïgia
a propietats privades que s'han hagut de tallar.
És una malaltia.
Si en farem una muntanya?
O sí.
Departament de jardineria,
receiverim unes plantacions
i ho comuniquem.
Ho aconseguirem.
I una altra cosa és que ens digui el mateix.
Tornaran a posar les palmeres de la plaça de la pau.
Tornaran a posar les palmeres de la plaça de la pau.
Hi ha també la senyora Inma Falcó,
en representació del col·lectiu veïnal del barri de la Miranda,
que pregunta si s'ha acabat de perfilar el pla de mobilitat
al voltant de l'escola de la Miranda.
I ja ha previst alguna data per presentar-lo al veïnat
que no s'hagin pogut presentar.
Està clar que s'ha acabat el pla de mobilitat.
I no s'ha acabat el pla de mobilitat.
Sí.
Efectivament.
Hi ha hagut diferents contactes amb el col·lectiu de la Miranda,
tant del Tècnic com del Regis de la Mobilitat.
Precisament el dia 4 d'octubre.
Van informar-los per escriure.
Fa tres dies,
aquestes persones s'han fet arribar diferents sugeriments
o diferents comentaris sobre les actuacions.
El que és aquesta actuació en el barri de la Miranda
afecta la mobilitat a conseqüència de la presència
de la institució de la Miranda.
És a dir, no és un pla de mobilitat per tot el barri.
El que tenim és un problema concret en unes hores determinades
per la presència de l'institut de la Miranda,
que val a dir que el pla de mobilitat presentat
també col·labora econòmicament per fer-ho possible,
conjuntament amb les accions que es fan a la ciutat.
I també cal que hi hagi un pla de mobilitat
per fer-ho possible,
conjuntament amb les accions que ha desenvolupat l'Ajuntament.
La senyora Aurora Aboada,
membre de l'AMPA de l'escola Canigó,
també demana o pregunta
si ha previst alguna actuació pel tram
que va des de la porta de sortida de l'escola Canigó
al carrer Muntanya,
fins a les escales que abaixen del mirador al Canigó.
I si es farà una actuació similar a la feta en el tram
fins al carrer Sant Ferran.
Si es farà per la vorera de la porta de sortida.
I quan es farà?
He de dir-li que sí,
que efectivament estem treballant tècnicament
per millorar aquest espai,
i que segurament tindrà un sentit molt similar, molt semblant,
al que s'ha fet precisament el que ella fa esment
a la banda de Sant Ferran.
Hi ha una altra pregunta,
el senyor Enric Espinosa, membre de l'AUNUS,
que fa dos preguntes, concretament.
Una diu com està el centre agroramadé de Can Biosca
per a gestionar i mantenir els sotabossos
i les franges de protecció contra els incendis.
I també fa una pregunta
per què s'ha eliminat un tram del camí PRC164
que envolta la HiPICAS Solsomè.
A veure, el tema del centre...
El centre agroramadé,
el teníem previst a Can Biosca,
i inicialment hi vam informar.
I si me'n recordo malament,
en el pacte de govern constava fins i tot al lloc.
No ho sé,
però estava escrit per algun lloc per part del govern municipal.
Finalment, la Generalitat ens va dir
que en aquell solar concret, el C-sona urbana,
qualificat de sona urbana, no era molt aviant.
La Generalitat ens va demanar que el C-sona urbana
no era molt aviant.
I per tant l'hem hagut de reconduir a una zona d'equipaments.
La qual cosa ens acompanya el Parc de Collserola.
Per tant, estem tots d'acord.
I estem buscant exactament a quin lloc podria ser el més idoni.
Si a l'entorn de Can Carbonell,
o bé molt a prop de les cases de la beca.
Els regidors que porten el tema
estan treballant això amb el Parc de Collserola.
I finalment tindrem aquest centre.
Recordeu, els regidors i regidores també,
que en el desplaçament del pla d'inversió ens consta.
Per tant, el dinel tenim.
I dir-li al veí o, en aquest cas, al membre de l'Aldus,
o a l'entitat d'Aldus,
que, efectivament, aquest centre agro-remader
tindrà a estar planificat i que, per tant,
haurà d'estar a prop de les cases de la beca.
I, per tant,
els regidors que porten el tema estan treballant això
amb el Parc de Collserola.
I finalment tindrem aquest centre.
I, per tant,
el que ha passat amb aquest camí és un tema de seguretat
amb la HiPIC.
No és que l'hem eliminat perquè sí.
És a dir,
amb la redistribució d'aquest espai,
amb la nova ubicació d'aquest espai,
el que ha passat és un tema de seguretat.
Amb les persones que anem a l'hiPIC
i amb el desenvolupament de l'activitat,
hem modificat un trosset d'aquest espai
i el canvi de lloc.
I, per tant,
el que ha passat és un tema de seguretat.
I, per tant,
amb el desenvolupament de l'activitat,
hem modificat un trosset d'aquest espai
i el canvi de lloc.
No és que l'hem eliminat.
Hem demanat quin és l'acord que tenim amb la HiPIC.
És un acord que ja es coneix perfectament.
I poca cosa més.
Dic que és un canal que pot ser interessant.
El problema pot ser que entri molts correus.
I tinguem que determinar que només podem llegir uns quants.
Però, per tant,
si això és així,
hem vingut a aquest canal de participació.
Si decidim que estaria bé,
si és col·lapsa,
enhorabona.
Decidim que contestem uns quants.
I, en general,
la resta els contestaríem per escrit o per teletona.
Però benvinguda a la iniciativa.
I, per tant,
el fet que una persona no pogués venir al ple malauradament
té aquest canal,
a través d'un correu electrònic,
que ens pot fer arribar la seva inquietud o preocupació.
I, per tant,
el fet que una persona no pogués venir al ple malauradament
té aquest canal,
a través d'un correu electrònic,
que ens pot fer arribar la seva inquietud o preocupació.
I, finalment,
ens hem acabat.
Perquè són les que viuen.
Hem començat a la set.
Doncs agraïm totes les intervencions,
els punts aprovats.
Jo crec que ha sigut un ple molt interessant,
en el punt de vista de les coses que hem fet debat i hem votat.
No em quedo únicament amb les sorbrances fiscals,
que és prou important,
però mireu.
I tot el que portava a l'hora del dia,
déu-n'hi-do,
l'acció de govern i l'acció, si m'ho permeteu,
d'aquest ple municipal,
perquè molts dels punts han estat recolzats
de forma molt significativa.
Doncs res més,
donem per finançat el ple, d'acord?
Doncs bona nit.
Rescanceu.