Bona tarda.
Si us sembla bé, començarem ja.
Són passades les 7.
I bé, l'acte d'avui, la tornada d'avui,
és per explicar-vos el pla d'acció municipal
d'aquest mandat, 2023-2027.
El pla d'acció municipal té el seu origen
amb la voluntat, no només d'aquest Ajuntament,
sinó de tots els ajuntaments del país,
que la ciutadania tingui eines de control
del que és l'acció de govern.
Històricament hi havia eleccions cada 4 anys,
afortunadament segueixen havent-hi eleccions cada 4 anys,
però abans hi havia una mica la temptació
que un cop passades les eleccions,
els governants feien allò que podien o volien
i no era fins al cap de 4 anys que s'havia de rendir comptes
davant de la ciutadania.
Aquest concepte de govern ha canviat en els darrers anys,
hi ha una major demanda de transparència
i també del que és el rendir comptes,
que és un concepte molt anglo-saxó
i que el que estableix és que hi ha un vincle,
un contracte entre la ciutadania i els governants
i fruit d'aquest contracte,
periòdicament s'ha d'anar explicant i s'ha d'anar comprovant
que allò que s'ha dit que es faria es fa.
L'objectiu d'aquesta trobada avui és presentar la ciutadania,
aquella que està avui present a la sala,
però també aquella que ens escolta a través dels mitjans
que estan a disposició de la ciutadania
o també aquells que vulguin accedir a aquests documents
que en els propers dies intentarem que arribin a totes les llars,
de quines són les accions,
aquestes més de 200 accions amb les quals ens comprometem
i també perquè tinguin aquesta informació a la ciutadania
per periòdicament poder anar demanant als seus governants
com està allò que s'havia dit que es faria.
A manifestar que aquest no és el primer PAM,
Pla d'acció municipal que es fa,
l'anterior mandat ja se'n va fer un
i tenim, jo crec que podem dir amb orgull,
que va tenir un grau de compliment molt elevat
per sobre del 90%,
que crec que és un grau de compliment molt alt
i treballem amb l'objectiu
de que aquest Pla d'acció municipal d'aquest mandat
doncs també pugui assolir un grau de compliment
a prop de aquestes xifres.
Crec que significaria que allò que ens hem compromès a fer
doncs hem estat capaços de dur la terme.
M'acompanyen la Gina Pol,
la regidora de presidència i de comunicació
i en Just for Salve, regidor d'educació,
portaveu del grup dels comuns,
que està conjuntament al Partit Socialista
formant part d'aquest govern
i els hi cedeixo la paraula,
explicar simplement que el PAM, bona part,
veu del que és el pacte de govern
que vam signar en el seu moment,
les dues formacions polítiques
que estan governant-se en Just
i que també evidentment aquest pacte de govern
veu dels programes electorals
que amb els quals ens vam presentar a les eleccions.
Per aquest motiu hem considerat dient
que una de les parts que forma part d'aquest govern
doncs també estigui present en aquest acte
i també doncs que es constitueixi com corresponsable
d'aquesta tasca de compliment
d'allò que ens hem compromès a fer.
No m'extenc més,
cedeixo la paraula a la regidora de presidència, la Gina Pol.
Gràcies.
Ara sí que em sentiu, no?
Disculpeu, perquè ho acabem d'enregistrar.
Molt bé.
Doncs, com deia l'alcalde,
són més de 200 accions.
No us pensem explicar avui 200 accions,
perquè bàsicament ens mataríeu i no acabaríem.
I us hem fet una tria de les accions
que comptem amb el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
que és el pacte de govern,
una altra línia de treball
que desenvoluparem és
l'implementació d'equipaments nous,
sí que és cert que en els últims temps
tirar endavant el desenvolupament i contractació
d'obres a la via públic i equipaments
cada vegades és més complicat
per a què s' incrementen els costos
i cada vegades treballem les empreses
és molt més complexa,
però a dia de d'avui tenim a punt
de poder començar a executar la obra
del nou centre social
que tindrem a la Plana Béville Soleig,
i aprovant els pròxims mesos, i també estem treballant
amb tot el tema de la renovació de la bonaigua,
que en aquest cas el que posem l'accent, bàsicament,
és en la millora de la climatització i l'aïllament acústic.
També a l'Escola Montserrat s'està millorant la coberta
per evitar qualsevol tipus de filtració,
i també, tan independent de la planta del del mercat,
millorar també tot el tema del sostre o de la coberta.
Una línia que està desenvolupant el JUSC,
com a regidor de sostenibilitat i d'energia,
és tota la implantació de plaques fotovoltaiques a les escoles,
i algunes d'elles, com la que fem a l'edifici de Sant Ferran del Canigó,
és que l'energia que s'hi genera no només beneficiarà l'escola,
sinó que aquella energia sobrant també podrà anar
a tot el veïnat que viu en el milenari,
que és el centre de la gent gran que tenim amb vivendes totalment autònomes
i que els hi permeten viure amb dignitat, amb espais propis.
I d'altra banda, també volem treballar en aquest cas
amb el lideratge d'educació, tota una xarxa d'equipaments
que tinguin com a principis fonamentals,
que siguin responsables i educadors,
i aquesta és una feina que farem de manera conjunta i transversal.
Pel que fa a referència a vetllar per no mobilitat sostenible,
ara que estem en un món cada vegada més canviant
a nivell de medi ambient, sí que treballarem
amb la implementació del pla de mobilitat.
Hem d'actualitzar alguns àmbits i zones,
com és com treballem l'àmbit de Maslluit integrat
en el conjunt de la resta de barris del poble.
Som un dels municipis de la zona de l'àrea metropolitana
que més bons rendiments està donant,
i per tant hem d'incrementar el nombre de parades que tindrem.
I també estem treballant amb l'ampliació
de la xarxa de carrils bici,
i una de les més immediates que tenim i que van a plenari
és desenvolupar en tot el corredor verd que tenim
des de la ITV fins a la carretera
tot un carril bici que s'integraria
amb el funcionament del polígon
i que treballem perquè sigui de la manera més bona possible.
D'altra banda, el vehicle privat
continua existint a la via pública
i hem de poder ajudar-lo a que es desenvolupi
en els trams de via pública.
Per tant, estem treballant
amb majors implementacions de zones verdes
i en tenim tres de vigents, l'última a la zona de les basses.
I sí que és veritat que en aquest mandat
deixarà un aparcament nou de 70 places
que estarà a la zona de joveníbles
on hi haurà un edifici de vuit pisos a dalt
i un aparcament soterrat amb 70 places a la part de baix.
I pel que fa a la meva última diapositiva
i després ja passaríem a la veu en el just for salva,
dir-vos que pel que fa a les estratègies de mobilitat
segura i accessible,
el que volem treballar també és un nou pla de seguretat viària
i també hem de poder implementar un pla que és molt ambiciós
però que crec que és d'important implementació
per a les persones a les quals afecta,
que és el pla d'accessibilitat.
Hem de millorar molt,
totes les voreres que tenim,
tots els impediments que té una persona
que pugui anar amb cadira de rodes
o que pugui anar amb diferents dificultats de mobilitat
i aquest pla l'hem de poder implementar
si més no una part en el marc d'aquest mandat.
I ara li passo la veu en el just for salva
que implementaria uns altres dels eixos que tenim per actuar.
Moltes gràcies,
alcalde Gina,
benvinguts, benvingudes,
totes les persones que heu vingut avui aquí
a escoltar el govern
explicar el pla d'acció municipal.
Bé, jo em centraré en parlar
de diversos temes,
el primer que abordaré
és que,
bé,
un dels valors d'aquest govern,
crec que queda molt clar
en les accions que duem a terme
és que és un govern que lluita
contra el canvi climàtic
i a favor de la sostenibilitat.
Crec que som un govern que entenem
que la societat, els individus,
que vivim en un medi,
i ens cal un equilibri,
una sostenibilitat, una relació sostenible
a nivell social, a nivell econòmic
i, evidentment, també
a nivell mediambiental.
Per tant, cal, segurament,
repantejar les nostres maneres
de com ens desenvolupem com a societat
per tal que siguin equilibrades
i respectuoses amb el seu entorn.
I amb aquest valorament,
quan parlem de sostenibilitat,
un dels primers elements que,
com a municipi, que hem de posar en valor
és que el 51% del nostre terme municipal
és Collserola.
El 51% del terme municipal de Sant Just
és Collserola.
Collserola, un parc natural
complicat, complex,
amb moltíssimes interaccions,
molts municipis que en formem part,
Barcelona,
tancat per una sèrie d'infraestructures
que es rodegen al parc,
complex, on ja, en pandèmia,
vam arribar més a les dos milions de persones
que visitaven el cal.
Quan parlem del parc i del nostre
51% del terme municipal,
crec que ens cal afegir una mirada polièdrica.
No podrem mirar només el parc
com un espai de gaudi, sinó un espai
on hi hagi oportunitats educatives,
oportunitats de transformació
de paisatge,
oportunitats per millorar la seguretat
entorn als incendis i els efectes
climàtics i, evidentment,
una oportunitat per blindar l'ecosistema,
el fràgil ecosistema que té Collserola,
així com, també,
una oportunitat econòmica.
En aquest sentit ens plantegem, primer,
millorar els sistemes connectors,
és un dels elements que des del nou urbanisme,
el pla director urbanístic en parla moltíssim,
cal generar connectors ecològics
que connectin zones verdes
i infraestructures blaves i verdes
per tal de generar al parc
no aquest tancament, sinó una obertura
cap als altres espais ecològics del voltant
i, amb això,
el corredor verd, que és una gran oportunitat
per poder generar aquest connector,
un corredor verd que esperem
avançar durant aquest mandat.
L'altre gran
repte
és el de reformular el planejament
de la zona de la Bonaigua, com sabeu,
és un planejament en què aquest Ajuntament
va suspendre llicències durant el mandat passat
i que estem en vies de reformular-lo
perquè, en perspectiva del 2023,
que el que es va aprovar fa 25 o 23 anys,
cal replantejar-lo
per, precisament, conservar
tots aquests valors
que he anomenat.
I després, mentre cal
replantejar aquest nou repte,
cal acabar reptes que també van començar
fa 20 anys
amb un històric, el Conveni de la Vall, com sabeu,
i ho hem de fer aprofitant
que aquest moviment de sostre
de la Vall cap a les zones urbanes
ens beneficiem
tots i totes en aquest sentit.
El planejament de la carretera reial, que d'aquí poc
començarà a executar-se,
tindrà una gran
bossa d'habitatge social,
de lloguer social, que ens permetrà també atendre
aquesta necessitat que deia l'agenda d'emergència
habitacional.
I ens caldrà encara acabar aquest conveni,
amb una aprovació que es preveu durant aquest mandat
de l'últim planejament urbanístic,
que donarà per fin equitat i tancat
aquest conveni, que és el del conveni urbanístic del Pont Reixat,
amb equipaments i sense
edificació coïnsola.
Per tant, quan tanquem aquest últim planejament
que queda encara visent del conveni
del 2002 o 2003
o 2004, ja no recordo,
doncs donarem per tancat
aquesta
pàgina històrica de Sant Just
que ha marcat a moltes i moltes persones.
A part d'això, dir-vos que a nivell de
sostenibilitat i medi ambient,
seguirem desplegant la transició
energètica,
no sortim d'aquesta
mirada
de lluita contra el canvi climàtic,
perquè el canvi climàtic és una realitat,
i ens cal frenar els efectes
i alhora adaptar-nos.
I els municipis, amb les capacitats que tenim
a l'estat espanyol,
hem de donar exemple
i ser punta de llança
d'aquesta necessària transició energètica.
I això ens cal, per una banda,
polítiques estratègiques i planificades,
per això vam aprovar un PaESC,
un pla d'acció d'energia sostenible i clima
que hem d'anar complint les etapes
per tal de desenvolupar
les accions necessàries per reduir les emissions
de CO2 al municipi.
I, a més, una de les apostes fortes
d'aquest mandat és el concepte
d'intentar democratitzar aquesta transició energètica.
I com democratitzem la transició?
Per una banda,
creant espais d'assessorament a la ciutadania
i també a les empreses
per fomentar aquest nou paradigma de generació
perquè la gent es pugui sentir acompanyada
quan es vulgui fer instal·lació solar fotovoltaica,
per exemple, que és la cosa més habitual.
Però també,
no només l'assessoria,
sinó el paradigma de la generació.
La generació en un context
en què els edificis, per exemple,
plurifamiliars no és senzill.
Una cosa és un habitatge unifamiliar
o una instal·lació fotovoltaica que és relativament senzill de fer.
El plurifamiliar té moltes dificultats.
I per això n'és una figura
com les comunitats energètiques locals
on aquest ajuntament ha decidit impulsar-ne una a les escoles
on de fet qui vulgui ja s'hi pot apuntar.
I el que farà serà
aprofitant els sostres dels equipaments
compartir l'energia amb la ciutadania
de Sant Just que ho vulgui.
Per tant, que qui no pugui físicament
o per capacitat econòmica posar-se a plaques
pugui gaudir de l'energia solar fotovoltaica
que s'està produint a un equipament al costat de casa seva.
I aquest inici que comencem a les escoles
es replicarà en altres equipaments
que tenim previstos durant aquest mandat
amb noves instal·lacions, com pot ser la Teneu,
com pot ser la nova Escola Braçol Mainada,
com pot ser altres equipaments que tenim en cartera
que encara els seus sostres no han estat aprofitats
i que posem a disposició
de la ciutadania.
I l'altre element
que també cal tenir en compte
i tornem a parlar
de l'espai natural de Collserola
és aquesta mirada polièdrica que he parlat abans.
Volem incentivar
sobretot la part de recuperació
d'activitat econòmica vinculada
al primer sector i aquí tenim dos grans projectes
que és la posada en marxa
de la primera activitat agrícola periurbana
al municipi de recuperació
i la segona és la construcció del centre agro-ramader
que esperem veure fet aquest any.
Un centre que ens permetrà
tenir una activitat com pot ser la ramaderia
i alhora també ens ajudarà
a combatre i, precisament,
mantenir aquest mosaic agroforestal
i combatre aquestes ovelles menjant al sota bosc
que ens ajudarà a combatre els incendis,
els futurs incendis que tindrem.
Per tant, aquesta mirada
diferent de Collserola
que cal que se'n just miri cap a Collserola
i ho faci no només com un lloc
on passar-s'ho bé,
que també, sinó com un lloc on
aprofitar totes les potencialitats
i alhora protegir la biodiversitat que hi ha.
Un altre element, quan seguim parlant
de medi ambient i de sostenibilitat,
un altre dels elements claus
és la recollida selectiva.
Nosaltres volem impulsar,
caiem que el model d'economia lineal del comprar
no és un model sostenible, jo crec que això és de lògica,
i caiem que cal avançar
cap a la circularitat de les matèries.
Per això ens hem plantejat el repte
que la recollida selectiva se'n just arribi al 70%.
És un repte ambiciós,
però que estem veient que amb el sistema implantat,
amb els barris que ja tenim implantats,
estem aconseguint arribar a aquest 70%.
Per tant, el repte és
desplegar el contenidor amb targeta
a tot el municipi
per aconseguir aquest complement del 70%
i contribuir a la circularitat de les matèries.
L'altre element
que també juga un paper molt important
és la nova deselleria.
Penseu que la nova deselleria recull moltes tones anuals.
I aquesta nova deselleria serà una deselleria
més propera a la ciutadania
i alhora amb més serveis.
Serà una deselleria que tindrà serveis
com de reparació d'electrodomèstics
o serveis de lloguer
de productes de segona mà
i per últim, la ja coneguda
taxa de recollida de residus
que, com sabeu,
tenim un context europeu
en el que ens diu cadament
que cal una taxa específica
que agravi la recollida de residus,
un context estatal
que ens demana exactament el mateix
amb una llei que ja ens obliga el 2025
a tenir aquesta taxa,
una taxa que té un objectiu clar
que és el donar, per una banda,
una taxa espanyola, però alhora també,
dir-ho clarament, és una taxa finalista
que té per objectiu finançar el servei
de recollida de residus,
perquè ha de cobrir part del cost del servei.
I una taxa que, a més, es preveu justa,
no és una taxa que sigui per tothom igual,
la taxa ha d'esdevenir un incentiu fiscal
per millorar aquest percentatge
de recollida de residus en la ciutadania.
Canviem de tema,
parlarem de cultura,
cultura, d'esports, de comerç.
Som un govern que creu fermament
que l'equació social
i la creació de comunicat
es basa en grans pilars com poden ser el benestar,
com pot ser l'educació, com pot ser l'accés a la salut,
però també la cultura.
La cultura no és un ducs,
la cultura és un dret, és un bé
que cal difondre
i cal, alhora, generar espais de creació.
En aquest sentit,
ens posem grans reptes sobre la taula.
Una és renovar el pla d'acció cultural
que ens serveix per tenir polítiques,
estratègies entorn a la cultura.
L'altra és
incentivar la participació artística
entre adolescents.
Tenim un forat, que m'expliqui,
entre el carràu blau on els infants tenen una participació
en la creació i l'aprenentatge
en base artística.
I després tenim els tallers desplàstics,
i ens queda un petit forat
de l'adolescència
que molts cops no aconseguim que la gent del carràu
se'n vagi.
Hem d'aconseguir lligar un itinerari
on una persona que comença una disciplina artística
en el carràu mateix
pugui seguir fins a Can Ginestar
i no interrompi aquest espai creador
i ho pugui fer al municipi.
I apostant i seguir apostant
per l'aposta del mercat
engegada per la regidora de cultura
al mandat passat,
una aposta per l'art contemporani.
Després seguirem
impulsant els espais d'acció cultural.
La cultura necessita espais on desenvolupar-se,
i aquí tenim dos grans necessitats.
Una és l'empil·lació de la biblioteca Joan Margarit,
i l'altra és la posada en marxa
del nou Teatre Traneu,
que jo crec que serà una fita molt important
d'aquest mandat,
si no la que més,
que ens donarà un nou espai
per poder difondre
en un context que no és fàcil,
que és el context metropolità,
on el Pol d'Atracció de Barcelona
és potent,
i per tant ens caldrà fer una aposta
decidida per fer
unes...
On sortirà la paraula?
Unes propostes atractives
per a la ciutadania
per tal que puguin consumir cultura
en el nostre nou teatre.
I no em voldria deixar, que m'estava a punt de deixar,
a nivell de patrimoni històric i cultural,
seguirem treballant
per preservar i millorar l'accés
al jesiment de la Penya del Moro,
i hem sigut declarats veïns,
per tant podrem seguir avançant
per poder millorar el jesiment,
la millora i l'accés,
i després estem,
des de l'ACP i des de Cultura s'està treballant,
perquè el centre d'interpretació del municipi
tingui un nou caire
i de forma temàtica cada any
ens pugui oferir
un tema del qual sobretot escoles
però també ciutadania
pugui ser un espai d'aprenentatge en definitiva.
Després, pel que fa
al foment de la música,
nosaltres volem apostar pel talent Sant Justenc
i alhora
descobrir
un nou talent que tenim a Sant Just,
en els bucs deixats però en altres espais del municipi
per tant generar espais on puguin expressar
i puguin tocar
i puguin fer concerts
per tal de donar-se a conèixer
i alhora també treballar en xarxa,
per tant no només quedar-nos al municipi
sinó intentar crear una sinèrgia amb altres municipis
perquè aquest jove talent que costa tant
trobar espais on poder
interpretar
pugui moure's pels Lluas i Bregat
i per la metròpoli.
Un dels altres elements importants
és l'esport, nosaltres creiem que l'esport
és un element creador de salut
i de valors necessaris per a la construcció
del ciutadà
on tothom hi té cabuda
independentment del seu gènere o de les seves capacitats
i per tant seguirem treballant en la línia
de l'esport base a través dels clubs locals
que fan una feina inconventurable
per tenir moltíssims nens i nenes
educant-se en els diferents disciplines esportives.
Incentivar l'esport
femení
perquè les noies tinguin els seus espais també
per poder fer l'activitat esportiva
i també recuperant
una activitat que crec que
és molt necessària que és l'olimpiada
escolar, un espai
d'aquests interescolars on les escoles
surten de les seves bombolles, de les seves aules
i es troben entre elles un espai que genera
sentiment de comunitat, de poble
i que creiem molt interessant pels valors
que acaba amenant i defensant.
I per últim, doncs el comerç del municipi
Nosaltres volem seguir fomentant
el consum responsable
i de proximitat i desenvoluparem
doncs plans estratègics de comerç local
conjuntament amb les entitats de comerç
per tal de mirar quines línies
estratègiques poden dur a terme
per tal que el comerç doncs segueixi ben viu
que és el que crec que ens ha d'interessar com a
municipi.
Parlarem de ciutat educadora
m'estic enrotllant molt
va bé
Perdoneu
Bé, nosaltres som un municipi
que sempre ens anomenem ciutat educadora
i m'agrada molt intentar explicar el concepte
quan un parla de ciutat educadora
parla que entén l'educació no com un espai
que es dona a l'escola i quan som petits
sinó que es dona a tot arreu i al llarg de la vida
per tant des que naixem fins que morim
i en tots els contextos no només a l'escola
sinó quan anem pel carrer, quan trepitgem un equipament
quan ens relacionem amb les persones
a la plaça, quan anem a jugar a futbol
al camp d'esports
tots són espais educatius
i sabent aquesta
noció del que vol dir l'educació
i que per tant surt dels espais formals
dels espais de l'aula
ha d'haver una eina
molt potent per
compensar desigualtats
que com a societat tenim
i per altra per exprimir el nostre propi potencial
com a persones
i revertir-lo a la propi societat
i per tant esdevenir una ciutadania plena
i un municipi que millori
conforme la ciutat educadora avança
i això es comença com he dit des que naix
per això nosaltres centrem la importància
en el 03, una política pública
que té un caràcter compensador
demostradíssim
tots els infants que poden anar a l'escola Bressol
arriben a un i3 amb la motxilla plena
els infants que per desgràcia no obtenen accés a l'escola Bressol
i l'acompanyament
que es fa a casa pels motius que sigui
no és el suficient
allà ja comença la desigualtat
per tant tot aquell infant
que pot estar en risc d'exclusió
que pugui accedir a l'escola Bressol
és un avantatge per tal de poder compensar
aquestes desigualtats
i és el primer espai generador de cohesió social
de comunitat amb les famílies
però també d'un procés de socialització
que els infants han de viure
per tant els infants viuen en societat
i començar a trobar-se en l'espai 03
de ser ciutadans i de viure en comunitat
Més enllà del 03
que evidentment hi hem avocat molts esforços
en l'última data amb la creació de l'escola Bressol
Mainada tal com diu aquí
seguirem millorant serveis educatius
hem de posar en marxa l'OME
l'oficina municipal d'escolarització
som municipi de més de 20.000 habitants
i a més en molt poc temps veurem creats
dos nous centres educatius
l'escola Bressol Mainada que s'ha posat en marxa
i aquest curs 24-25 que de forma provisional
per a l'institut d'escola i que esperem
que en una qüestió de 4 o 5 anys
el tinguem construït al març o juny
un creixement necessari
però evidentment un repte com a municipi
atendre totes les noves necessitats educatives
i d'escolarització
per això volem acompanyar-ho també d'una estratègia local
d'orientació acadèmica i professional
no volem deixar cap persona enrere
cap infant, cap adolescent que es perdi
pel circuit educatiu
volem donar-li la màxima acompanyament
que tingui èxit a la seva vida professional
però també en la seva vida personal
i volem també un municipi inclusiu
i això ho fem a través
d'un nou pla local controlada de segregació
que ja hem començat a redactar
per mirar de tenir una matrícula equilibrada
per donar oportunitats a tothom
i perquè també és una feina d'acceptació
de diversitat i per tant d'inclusió
en el municipi des dels nostres infants
però també pensant en les famílies
i en totes les persones ciutadanes de Sant Just
i per últim potenciar el projecte educatiu de ciutat
com he dit som ciutat educadora
el projecte educatiu ens ajuda a materialitzar
la ciutat educadora
tenim unes línies estratègiques aprovades de l'any passat
i el que hem de fer és implementar-les
i materialitzar-les durant aquest mandat
pel que fa a la participació
de la infància
i de la joventut
dic que ja fa uns anys que Sant Just
tenen que els infants
no són ciutadans en construcció
són ciutadans
directament
deixem de treure-li aquests apelatius
ciutadans que estan creixent, que s'estan construint
que s'estan formant, no
són ciutadans i tenen drets
exactament els mateixos drets que té qualsevol altre ciutadà
el que vol l'espai de participació és per garantir
aquests drets de ciutadania
volem crear un espai on els infants
tinguin capacitat d'influir
en la transformació del poble
i d'influir en com és el municipi
i això ho fem a través de l'espai de participació
i a través del Pla Local d'Infància i Adolescència
el que vol és garantir
els drets de l'infant
perquè fa a la joventut
una de les etapes
segurament més dignificades
amb la pandèmia vam veure com Sant Just
va patir moltíssim
és veritat que també molts cops
la visió dels adults
a la joventut a vegades és una mica
naïf
i creiem que cal fer esforços
per corregir aquesta mirada
hem de capgirar les etiquetes que molts cops
posem als i les joves de Sant Just
els i les joves no només volen festa
no només volen diversió, volen moltes altres coses
volen ser persones i construir-se
i desenvolupar el seu projecte de vida adulta
amb garanties i això ho hem de mirar
amb ajuda del possible
de aconseguir
el que hem de fer és redactar l'any passat el pla local de joventut
un pla molt ampli
que parla des d'habitatge, salut, oci
cultura, educació
per tant una mirada
totalment transversal del que és la joventut
i el que hem de fer és dur-lo a terme
i un dels altres elements
que ens preocupa molt i moltíssim
ja ho he parlat abans és l'atenció a la salut mental
cada cop veiem més casos de salut mental
es detecten més necessitats de salut mental
i nosaltres creiem que totes les administracions
i també la local cal abordar
aportar recursos
per atendre la salut mental i per fer sobretot
polítiques de prevenció de salut mental
en els joves més petits
i fins i tot si cal amb els infants
i per últim
no oblidar-nos que cada cop la societat
és més complexa i més global
i ja fa uns anys que aquest Ajuntament aposta
i volem seguir apostant
per la mobilitat internacional i els intercanvis
com un espai d'aprenentatge
i d'adquisició d'experiències
i d'adquisició de competències
per part d'aquesta gent jove
per tant és un espai que seguirem apostant-hi
per tal d'entendre que vivim en un món
on podem transformar des de lo local
però que cal tenir una mirada
evidentment global
i després com ja hem comentat abans
espais de difusió i difumen
artistics juvenils
sabem que tenim una gran plantilla
de jovent creador a Sant Just
i creiem oportú donar-li espais
i seguir donant suport
a aquestes entitats de lleure juvenil
que en tenim dues, el Cau i l'Splai
en la seva tasca educadora
que és molt bona i molt potent
i doncs seguir-li donant suport
bé, jo crec que la meva part ja ha acabat aquí
tornaria a passar la paraula
a la meva companya, la Gina
gràcies per l'atenció
doncs jo us abordaré el d'Arreix
que és l'eix de promocionar l'habitatge
i l'agressorial i l'ocupació
que ara mateix us ho passem
i aquí veieu que
el primer eix és el de l'habitatge
tot i que abans us he fet cinc cèntims
és molt important dir que en aquest mandat
ens posem tres obligacions
que seria crear el Pla d'Habitatge
2023-2030
que l'haurem de fer de manera participada
amb persones que esteu aquí
també volem crear el Consell Municipal de l'Habitatge
que no ha existit mai en aquest municipi
hi ha altres municipis per agafar el model
que ens sigui més pràctic
però aquí volem tenir tant entitats veïnals
com grups municipals
com persones que es dediquen directament
a la promoció immobiliària
estem treballant amb la millor composició possible
i que sigui pràctic a l'hora de desenvolupar-ho
i també volem crear una oficina de local d'habitatge
liderada en aquest cas per ProMunça
que tenim aquí el seu president
en Pere Joan Daniel
perquè ho ha de saber que ProMunça
és l'experiència pública del lloguer
a nivell de nova creació d'habitatge
sabeu que davant dels miralls
va una gran promoció que és mixta
públic o privada
i aquí hi haurà gairebé 169 pisos de lloguer
que gestionarem de forma directa
a través de ProMunça
i d'altra banda també construïm una promoció petita
però és la que ens permet
un dels pocs espais que tenim en el centre del poble
que és aquest espai que es coneix com a Jovenívols
que allà van 8 habitatges de lloguer públic
que hem de treballar amb abans
a banda de pisos de nova creació
també volem seguir treballant
en possibles línies de rehabilitació d'edificis actuals
o bé també normatives
que estan desenvolupant en altres municipis
que és com recuperar baixos comercials
que es puguin transformar en habitatge
si ho permet la normativa o adaptar la normativa
a la seva incorporació en el mercat
de l'habitatge públic i en aquest cas
fomentaríem el lloguer social
una altra línia que treballarem però ja pensant
que és una feina digna
sabeu que som un municipi amb un índex de tur molt baix
però això també ha de permetre a la unitat de promoció econòmica
fer plans d'inserció molt més personalitzats
aquí volem treballar amb plans d'ocupació
vinculats al futur en l'economia verda
i també hem de poder definir
una carta de serveis d'empresa i emprenedoria
perquè és un món molt canviant
i l'hem de poder definir bé perquè tothom conegui drets i deures
també tenim com a repte
creant aquest mandat el Consell per la promoció econòmica
i l'ocupació de qualitat
i aquí el que hem de fer i ella ja ha començat a treballar
és en el foment de la contractació dual
que vol dir que hem de treballar més de la mà
educació i empresa per anar a buscar aquells ninxos
d'ocupació que siguin els més òptims
i que motivem la gent a anar-hi per poder tenir
feines dignes i de gran projecció de futur
i també volem que les empreses del futur
siguin socialment responsables
per tant volem crear una certificació
per tal que aquella empresa que té un compromís
sigui medi ambiental o d'ocupació
o d'altres eixos de treball
i vull reconèixer aquesta feina
pel que fa al foment de l'emprenedoria
Promunt s'està treballant amb una ampliació del co-working
a la zona de la illa 25
i també el que tenim de manera mancomunada
amb altres municipis és el foment de l'emprenedoria femenina
en programes com el She Leader
que el que donen són eines de les dones
perquè liderin projectes empresarials
siguin de petita embargadura
o que estiguin al capdavant d'empreses de pes important
i per part meva
hi ha una última línia que destacaríem
que és com cooperar
abans el Jus ha parlat de la cooperació
amb les entitats del comerç de proximitat
i en l'àmbit d'empresa el que hem de seguir treballant
és amb aquesta entitat que plega empreses del polígon
que és Sant Jus Impulsa
aquí hem de treballar de la seva mà
i ara els estem ajudant a implementar
tot un projecte de creació de comunitat energètica
en l'àmbit del polígon
i també el que volem treballar i que ens costa molt
en l'àmbit local perquè no tenim un històric de feina
és aquesta economia cooperativa o social
i no tenim un àmbit que és el de l'ateneu cooperatiu
que ho lidera el Consell Comarcal
però sí que és veritat que a Sant Jus no tenim
un arrel de cooperatives històriques
i per tant ens costa més de fer l'arrencada
però sí que és un entorn que ens agradaria treballar
i impulsar
a dia d'avui algunes cooperatives en l'àmbit de la mobilitat
s'estan desenvolupant a Barcelona
i potser Sant Jus seria un dels primers àmbits
que podríem intentar i implementar
per tal d'entrar en aquest àmbit cooperatiu
que no tenim un històric arrelat al poble
i per tant passaríem la veu a l'alcalde
perquè desenvolupés accions del 2024
amb el seu pressupost vinculat
Moltes gràcies Gina
Primer de tot
permeteu-me que us doni
quatre dades del que són
les grans inversions que es faran en aquest mandat
A nivell de via pública
intentarem invertir
5 milions d'euros aproximadament
Ho fem amb
tres objectius
el primer és el de l'equilibri territorial
intentem que tots els barris de Sant Jus
d'alguna manera o altra es beneficin
d'inversions, de millores
en l'espai públic
en segon lloc prioritzem també
aquelles actuacions que suposen millorar
la connectivitat entre barris
i en tercer lloc també fem
especial èmfasi
en aquells projectes
en aquells millors que ens permeten
aconseguir les barreres arquitectòniques
i adaptar-nos al municipi
a les persones
amb mobilitat reduïda que tenen tot el dret del món
de fer un ús com qualsevol de nosaltres
de l'espai públic
A nivell d'equipaments
estaríem parlant d'una inversió
molt més alta
que s'aproxima
als 15 milions d'euros
és important dir
que hi ha dos tipus
d'inversions
aquelles que estan destinades a adaptar
el municipi
a les necessitats que comporta
el fet de
superar la frontera dels 20.000 habitants
per tant
més població vol dir també
més necessitats a nivell d'equipaments
en aquest àmbit podria entrar
per exemple la construcció
de la nova escola Bressol
altres necessitats
venen provocades
perquè la societat canvia
i apareixen demandes socials
que fa uns anys no existien
i que avui en dia estan
en l'agenda pública
aquí podria entrar per exemple
la casa de la dona
algunes d'aquestes inversions
les farem
des de l'Ajuntament
amb pressupost municipal
d'altres el que ens tocarà és perseguir
la Generalitat de Catalunya
que és l'administració competent
perquè les executi
amb la major celeritat possible
aquí estaríem parlant sobretot de l'ampliació
del CAP
i també de la construcció
del futur institut d'escola
finalment
destacar que com comentava abans
la regidora d'habitatge
hi haurà aquest any
una gran inversió
en construcció d'habitatge
de lloguer assequible
una part d'aquesta inversió, la més petita
es durà a terme amb pressupost
de Promunça
que serà l'operació del Joc Jovenívols
la resta serà
a través ja sigui d'altres entitats públiques
com és el cas de l'IMSOL
amb la construcció del segon mil·lenari
ja sigui amb convenis que hem fet
amb promotors privats
a la carretera reial
que suposarà la recepció
per part de l'Ajuntament
i posterior gestió
d'un part de 170 habitatges
de lloguer assequible
que jo crec que és una xifra
molt destacada
algunes d'aquestes actuacions
ja apareixen
en el pressupost 2024
permeteu-me que en destaqui
algunes de diferents àrees
i en el primer lloc aquest 2024
a finals d'any
ja llançarem la convocatòria d'ajuts
a fi que aquelles famílies
que tenen
infants i adolescents
amb necessitats especials
puguin realitzar activitats extraescolars
amb igualtat de condicions
respecte a la resta
d'infants i adolescents
és una aposta valenta
és una aposta
que evidentment comporta els seus riscos
perquè
és una necessitat
que ha aflorat molt
sobretot amb molta persistència
després de la pandèmia
i que evidentment
com tots els programes nous
que s'engeguen
estarà subjecte que puguin haver-hi
prova i error
que haguem de fer alguns canvis
en el futur
hi haurà la primera comunitat energètica
que es durà a terme a Sant Just
amb la instal·lació fotovoltaica
que es col·locarà ben aviat
a la coberta de l'edifici de les escoles
també hi haurà el desplegament
la combinació del desplegament
dels xips
en tots els contenidors de Sant Just
i també l'habilitació
perquè aquests es puguin obrir
amb dispositiu mòbil
hi haurà, com deia abans
aquestes tres promocions de lloguer sequible
gairebé 220 nous habitatges
començarà en aquest 2024
acabaran si tot va bé
el 2026
també entrarà en funcionament
durant tot el curs escolar
la nova Escola Bressol a Mainada
hi haurà més places d'aparcament
a preus reduïts
al carrer Creu
amb un aparcament que gestionarà promuntza
que suposarà ampliar
l'oferta ja existent
a l'aparcament del milanari
la implantació de la zona verda
a les bases de Sant Pere
que ja s'ha dut a terme
també la construcció
del futur Institut d'Escola
aquest 2024 ja es veurà
l'embrió de l'Institut d'Escola
amb la col·locació
dels primers mòduls prefabricats
al carrer Narcis Monturiol
on hi havia l'antiga nau
de la brigada
d'inici només hi haurà i3
els més petits
i durant els propers anys
cada any apareixeran nous cursos
per anar ampliant aquesta oferta
fins que hi hagi el trasllat
al futur Institut d'Escola
que com bé sabeu
s'ubicarà al barri del Mas Llull
ben aviat també el mes d'abril
passarem a una millora de la freqüència
del bus X30
i al Mas Llull
amb el centre del poble
i la Diagonal de Barcelona
passarem de 20 minuts a 15 minuts
i també tindrem busos articulats
en hora punta que permetran
donar resposta
a la demanda existent
a Primeredor Matí que en aquest barri
el Mas Llull és especialment alta
també es col·locaran
tres noves estacions d'Ambici
a la Bonaigua
el barri de la plana B Soleig
i el barri centre
també hi haurà
diferents remodelacions
d'espais públics
carrer Ataneu entre electricitat
i carretera reial
aquesta és una actuació
que no només millorarà la mobilitat
per a persones radioses
sinó també que connectarà el barri de la carretera
amb el barri centre
la reordenació de l'aparcament
industrial i les escales
del carrer Església
també hi haurà
la construcció de nous equipaments
la nova deixeria que esperem
que sigui una realitat
abans de l'estiu
esperem engegar
les obres de remodelació
del teatre Ataneu
i que s'iniciï la construcció
de la nova pista poliesportiva
al barri del Mas Llull
també aquest 2024
ja està en pressupost
que és l'eina principal que tenim als ajuntaments
per executar allò
que presentem davant de la ciutadania
que és la rehabilitació de la masia
de Can Candeler
començarem per la coberta
i també les obres de consolidació
de la masia de Can Freixa
que és una intervenció important
que costarà al voltant d'un milió d'euros
que ens permetran deixar
perquè en un futur allò que es decideixi
doncs pugui tenir cabuda
en aquesta masia
i a nivell econòmic
vull destacar que aprofitarem
tenim la voluntat d'aprofitar
el rumenent
d'aquest 2023
que el tindrem el 2024
doncs per liquidar tot el deute
que tenim a l'ajuntament
com comentava abans
la regidora és un deute molt baix, 18%
tot i així ens genera uns interessos anuals
de 400.000 euros
anirem al banc, tornarem aquest deute
i això permetrà que en el pressupost del 2025
puguem disposar
d'aquests 400.000 euros
que ens ajudaran en l'ordinari
afortunadament també som
un ajuntament senejat
això ens permet tenir una bona tresoreria
avui en dia comencen a haver-hi programes
de finançament de tresoreria
pels ajuntaments
l'institut català de finances
té un programa molt interessant
que també ens permetria obtenir rendiment
d'aquesta bona tresoreria
que té l'ajuntament
això ens permetrà
de cara al 2024-2025
tenir nous ingressos en el pressupost ordinari
i finalment
de cara al 2025
ja com a municipi que som
de més de 20.000 habitants
doncs les aportacions
que fa l'Estat es veuran incrementades
al voltant de mig milió d'euros més
i en definitiva
tots aquests ingressos que tindrem
o reducció d'espeses
el que ens permetran és
culminar aquest mandat municipal
doncs no incrementant la fiscalitat
mantenint aquesta voluntat
que els impostos
no creixin
durant els exercicis
25, 26 i 27
això ho fem evidentment
amb aquesta
traient rendiment
dels actius que tenim
i a vegades també
haver de dir que no
algunes despeses que la ciutadania ens demana
que no es poden fer immediat
i que s'han de posposar
en el temps
només hi ha algo més
crec que el més interessant
és que pugui haver-hi un debat obert
de venir i d'escoltar-nos
i intentarem aclarir tots aquells
dubtes, inquietuds
que pugueu tenir
doncs sí que us demanaré
que demaneu torn i parleu per micròfon
perquè aquesta sessió
està sent gravada
i projectada
Bona tarda
Referint-me a allò que ha comentat
el senyor regidor
li voldria fer menció especial
de l'estat de probable
en què se'ns troba el Molí vell
jo no ho sé
vostè ha fet referència a altres qüestions
de monuments artístics
i antics
però el Molí vell no surt per cap banda
jo fa uns dies he d'acompanyar unes persones
estrangeres que m'han demanat
veure les coses de Sant Just
i quan he arribat allà amb ells
m'ha caigut l'ànim als peus
perquè he dit ostres i això ho tenim
al costat de la bonaigua
i aquí hi ha estar jocits
com és possible aquest estat
és un estat jo diria pràcticament
d'incivisme
crec que valdria la pena que s'ho mereixin
i respecte al tema de l'intercanvi
d'escolars
a nivell internacional
més que tot tenc en compte
el tema del batxillerat internacional
respecte al Molí i Fariner
és un punt on
queda amagat
queda enclotat
és un lloc on
a partir de determinades hores
no hi passa gent
i freqüentment tenim actes de vandalisme
s'intenta sempre
reparar de manera ràpida
però també vull que sapigueu
que l'administració entre que
encarrega una reparació
amb un industrial i es fa efectiva
sempre passen uns dies
i en aquests dies la imatge que es dona
no és del tot bona
de totes maneres crec que
el Molí i Fariner sent com és
una part del nostre patrimoni
important
podrà guanyar molt
si algun dia
aconseguim que es pugui construir
el parc de la bonaigua
avui en dia el Molí i Fariner
queda amagat
queda entre aparcament
hi ha una zona que s'utilitza
jardiners per evocar
terres
és un espai que podem tenir
un valor oral
queda amagat i mal endreçat
en el futur parc de la bonaigua
ens permetria
posar més en valor peces de patrimoni
que tenim al nostre municipi
no només aquestes sinó també
la bonaigua que en el seu dia
malauradament es va enterrar
i que entenem que és un element
que s'ha de recuperar
i respecte dels cursos
els intercanvis
prefereixo que contesti
el regi de joventut i educació
gràcies
nosaltres de moment trobem
els intercanvis que fem
sempre són fora d'escoles
són intercanvis
de l'ES o d'aquí
però mai en oraris lectius
intentem que siguin sempre en moments
on l'activitat educativa és baixa
i no ho fem mai a través dels centres
sinó a través d'un programa europeu
que es diu Erasmus Plus
que és un programa que viu més del lleure
igualment recullo
la proposta que és interessant
o hauria de parlar amb el Departament d'Educació
que és l'òrgan competent
amb aquest tipus d'oferta
i avui amb la proposta, gràcies
Josep Lluís
Hola, primeroc felicita'us
perquè el programa és molt complert
i esperem que passi com a l'anterior
que el compliu al 90%
avui volia fer referència a un tema
que penso que és urgent
no solament al nostre municipi
sinó al país, que és el tema de la Saquera
avui surt a la vanguardia
un reportatge
i és una mica contradictori
perquè parla dels municipis que estan per sobre
de la recomanació dels 240 litres per persona
o 210
i en canvi
surt cinc municipis en els quals ja són just
que diu que són els que gasten més aigua
127 exactament és en just diu
que és una mica contradictori
perquè si estem molt per sota
del que es considera
del que la Generalitat considera
com a consum
no s'acaba d'entendre la notícia
però en qualsevol cas el que volia dir
és que intenteu
fer alguna cosa des de l'Ajuntament
perquè mai miri no ens agafin els peixats al ventre
i simplement
tindríem el tema de la baixada
de pressió a més
sabeu que a més d'un barri de Sant Just
ja tenim ara problemes de pressió
per tant
no ho sé
si la baixessin més
i hem de tenir problemes greus
els veïns, jo què sé
amb l'alimentació de calderes o el que sigui
per tant
jo intentaria
és una recomanació, intentaria que us deletessiu això
abans que realment tinguem
el decret de
baixada això de pressió
Bé, em procuro contestar
hem vist la notícia de l'avantguàrdia
que ha fet
aquí penso que, us expliqueu una mica
com es fan els càlculs
el càlcul que fa l'H
que posa el límit de saquera de 210 litres
ho fa sumant tota l'aigua que entra al municipi
per tant, la de l'es...
el residencial
però també la que va a subministrament municipal
i la que va a empreses
i polígon
i aquí sí que és veritat que en l'últim mes d'octubre
estava una mica per sobre
i aquest person no figurem entre els cinc municipis
que avui en reunió
ja s'ha dit que s'abaixaran la pressió
que és la Palma, Vega, Sant Vicenç
eh... me'n deixaré
la Palma i...
i Corbera, i Corbera, no?
i Corbera
doncs aquests ja tindran baixada de pressió
en tot cas, nosaltres quan l'àrea va plantejar
la baixada de pressió, nosaltres
uns quants municipis, no només nosaltres
perquè hi ha municipis que tenen la mateixa problemàtica
i ens van dir que s'hauria de patir doncs el fet que...
que la baixada de pressió pogués afectar els pisos alts
que pogués afectar els segons quines...
en segons quina cota, depenent d'on estaven els dipòsits
i ens van assegurar que en tot cas
si baixàvem pressió, mai...
mai l'abaixaríem per sota al mínim de cinc...
cinc bars
que és el mínim que necessita per a que les calderes
funcionin i a més per tant això com a mínim
ho tindrem assegurat
de fet, ja s'ha fet una prova de baixada
de pressió i ningú s'en ha adonat
que en tot cas, setembre, octubre del 2023
va fer una prova de baixada de pressió a l'àrea metropolitana
i la majoria d'anul·latge que no ens en vam adonar
per tant, en principi
encara no ens toca i quan ens toqui
creiem que... que... que...
que l'abaixada de pressió que aplicaran no tindran...
no tindrà conseqüència però si en tot cas en té
que sapigueu que tenim recorregut per demanar
a l'àrea metropolitana i a Ackbar
que doni la pressió com a mínim necessària per mantenir
doncs aquests mínims que... que comentaves
i... i feina l'hem de seguir fent
perquè ara estic d'acord, l'Ajuntament ha aconseguit
reduir el consum d'aigua un 60%
però és veritat que encara tenim detectats
850 grans consumidors
residencials que consumeixen molta
molta aigua i que hauríem de mirar
de consciència a la ciutadania per tal d'evitar
doncs el desperdici d'aigua en un context
com el que sabeu que és... que és molt greu
Meri Barranco
Bona nit, jo parlo en nom de l'Associació de Veïns
de Sant Justes Ver
i moltes gràcies per aquesta explicació
i aquesta documentació que és
de un nivell per mirar-se la tota
i fer resum
el que sí que ens agradaria demanar
és la memòria de l'anterior PAM
que no... que jo sàpiga
no detenim la nostra entitat
ara com que ja som grans i tenim 20.000 habitants
ja ens ve bé
dintre dels eixos que nosaltres ho hem tret
de la pàgina web de l'Ajuntament
l'eix que hi pots en número 1
Hi haurà un horari de tarda per als serveis d'atenció
amb cita prèvia
Suposo que vostès saben que la cita prèvia no és legal
que va ser una mesura extraordinària
que es va prendre amb el tema de la pandèmia
que ara hi ha grups i gent
que està en contra d'això
hi ha moviments perquè això
no dificulti
i no hi hagi persones que no estan
amb la tecnologia adequada
i tingui la mateixa facilitat per accedir
doncs una de les coses
que hem mirat així
però no faré el repàs
de totes les coses que hi ha
perquè n'hi ha moltes
però el que sí que ens agradaria dir
és que ens congratulem que hi hagi espais
on es pugui fomentar la participació
i l'aportació
i l'aprenentatge
de les entitats i ciutadania en general
respecte a la feina que fa l'Ajuntament
que en definitiva és qui gestiona els nostres serveis
i els nostres diners
però tot això s'ha de dotar
també econòmicament
aquí hi ha moltes mesures
m'imagino que vostè ha sigut
desmembrat
en cada partida, cada acció
la temporalitat
també ens hauria agradat que hi fos aquí
i sobre el tema que hi ha una pàgina important
una sèrie d'articles importants
respecte o informacions
de benestar social
des de la nostra organització
pensem que potser s'ha de tornar
i m'agrada perquè ho va dir la regidora
al tema de les cooperatives
cada vegada més
hi ha molta oferta
moltes activitats, moltes línies per la gent jove
per la canalla
però la primera edat és
matemàtica i d'aquí a uns anys
serem una població una mica més envellida
per tant, demandant
de serveis a tercera edat
per tant no sé si seria
possible, però nosaltres sí que ens agradaria
participar-hi si fos
una cooperativa municipal de serveis a la tercera edat
és un tema en el que
hem parlat diverses vegades
i que sí que ens agradaria formar part
i en tot cas fer les nostres aportacions
després hi ha una
proposta
que diuen de celebrar el dia dels serveis socials
doncs amb tot el respecte
jo crec que hem de celebrar coses que
no generen felicitats
i més aviat, gent que pateix
situacions complicades i que
gràcies a l'ajut o a la proposta
solidària que tenim els ciutadans uns amb els altres
això s'aconsegueix
i després, respecte al que deia
la regidora del Consell
de Medi Ambient
ara recordàvem el senyor Soler
que sí que hi havia un Consell d'Humanisme i Habitatge
fa molts anys
l'últim el va convocar
sent el Recio, el nostre primer president
en l'associació reconstituïda
per un tema urbanístic
ara no me'n recordo de què és
però encantats, benvinguts
en aquests espais de participació
en el que tots podem dir el que pensem
i podem ajudar i si més no
podem aprendre moltes coses que de vegades
la ciutadania s'hi dura per sentat i no és
per no llargar-me més sí que m'agradaria
dir que aquest espai i aquesta trobada
hauria estat bé
perquè ja tenim moltes tecnologies
i moltes persones que no poden venir perquè també
és un horari que tothom arriba a casa
a la canalla que fos
fet en directe a la matèria que es fa amb el ple
i en el que es pogués fer també
aportacions mitjançant un xat o com sigui
aquesta és una línia
que jo crec que haurem d'investigar
com deia aquell polític antic
i sobretot també
els consells de participació
perquè hi ha moltes persones
que crec que els agradaria participar
però la seva feina, la seva situació personal
la seva situació familiar
els feia impossible
i sí que ens hauria agradat que es menjés i fes corrents
perquè sí que pensava que es faria online
i no és possible
repetir que nosaltres
com a associació de veïns estem disposats
ja ho vam dir a la primera reunió que vam tenir amb l'alcalde
després d'aquesta pandèmia que ens ha tenut a tots
una mica apartats de la vida activa
al municipi
de treballar per aconseguir
amb les nostres possibilitats millorar la vida de la ciutadania
que és una de les nostres missions principals
moltes gràcies
doncs com que m'has fet referència a diferents àmbits
et contesto jo mateixa
dir-te que comprovarem si el balanç
del pla d'acció municipal del mandat passat
està penjat, jo diria que no
però el penjarem perquè tingueu el retorn
de la feina feta en els últims quatre anys
d'altra banda pel que fa a la cita prèvia
a dia d'avui qualsevol persona pot demanar cita prèvia
per a tots els canals disponibles, pel canal web, pel canal de telèfon
o per a aplicacions mòbils
per tant és accessible demanar cita
i per a l'Ajuntament a nivell organitzatiu
poder demanar cita et permet regular
i gestionar el treball
a dia d'avui a Serveis Socials no cal demanar cita prèvia
però per exemple per veure l'arquitecte municipal
o l'enginyer ens ajuda molt demanar cita prèvia
perquè es puguin organitzar la feina
però sí que és cert que a Serveis Socials
si aconseguim que és l'àmbit més universal
aquí sí que es pot venir sense cita
i sense disponibilitat que hi ha en aquell moment
d'altra banda pel que fa a les eines de participació
sí que és cert que moltes vegades
el principal recurs que li destenem és l'Homà
tots els consells es potencien a través
dels recursos humans de les diferents regidories
perquè molts són molt transversals
desconeixia que havia existit un consell
d'urbanisme i d'habitatge
per tant remenarem a l'històric de la casa
per si alguna cosa d'aquelles bases ens serveix
per impulsar el nou que només seria d'habitatge
però que saber-ho Meri ens va bé
d'altra banda avui s'hauria volgut fer
en online i en directe però per un tema tècnic
no ha pogut ser i teníem por que no es visualitzés bé
en pantalla el powerpoint que hi ha al darrere
pel tipus de llum que té
i demà ja estarà penjat per poder fer seguiments
sí que és cert que en directe no han pogut recollir-se
inquietuds però aquest Ajuntament
si envieu un mail o informació a qualsevol
regidor o regidora
us podem contestar a qualsevol neguit que tingueu
pel que dius de les cooperatives
és difícil impulsar cooperatives d'àmbit municipal
el que sí que volem promocionar
és cooperatives liderades per la societat civil
però l'Ajuntament no estaria
perquè la normativa li fa molt difícil
gestionar cooperatives d'àmbit municipal
però ens en portem com a deures
i del dia de serveis socials
aquesta proposta ens va sortir a través d'una col·laboració
d'un treball que vam fer d'anàlisi
amb la Diputació de Barcelona
i la idea era que la ciutadania fos molt més conscient
de la feina que fan els serveis socials
i tot el que ajuden a la ciutadania en el seu dia a dia
no era tant un dia d'alegria
sinó és un dia de reconeixement
i de difusió i de pedagogia
perquè molta gent no sap tots els recursos socials
que hi ha a una llar
per tant si fèiem amb l'excusa de dir dia de serveis socials
teníem una excusa pedagògica
per difondre el que es feia a nivell de municipi
on intervenen moltes entitats a nivell d'altruisme
com a empreses que tenen licitat al servei
i han de fer aquesta feina
i li hem de donar visibilitat
i necessitats de millorar com faltaria més
una cosa que m'he oblidat
és el respecte de les comunitats energètiques
també ens agradaria
que això fos una cosa impulsada
no sé com però que hi ha l'Ajuntament
jo crec que l'Ajuntament dona seguretat
quan es munta qualsevol qüestió
primer perquè defensa evidentment
els interessos de tots els ciutadans
i amb aquesta línia d'investigar una mica
el tema de les cooperatives
sí que m'agradaria
a nosaltres des de les comunitats energètiques
des de l'Associació d'Avents de Sant Just
si que es agradaria que aquesta nova eina
d'estalvi energètic i de conscienciació
sobre el nostre planeta
pogués ser liderat per l'Ajuntament
amb algun tipus de cooperativa que la gent
es pogués apuntar i això és molt complicat
i jo no en sé gran cosa
però aquí ho deixem amb visibilitat
al respecte d'aquest tema
a veure ara que en la fase que estem
és que
com sabeu a Sant Just
hi ha hagut una implementació de fotovoltaiques
però la gran gran majoria ha estat
amb edificis unifamiliars
hem tingut un sistema
de bonificació fiscal
que ha fet molt atractiu
que s'instal·lessin
fotovoltaiques en moltes cobertes
del nostre municipi
ara ens interessa perdonar un pas més enllà
i és arribar a l'esplorifamiliars
perquè no hem tingut
de moment experiències exitoses
en el camp de les unifamiliars
en aquesta primera
experiència
o prova que estem fent
que és a les escoles
hem optat per la fórmula jurídica
més fàcil que hi ha
que és la que ha seguit caldes de Montbui
i que permet
arribar de la manera més ràpida possible
aquella gent que estigui interessada
que visquin en evitats
esplorifamiliars sobretot
per accedir a l'energia verda
i en la fase que ens trobem
el que ens interessa sobretot
és crear massa crítica
poder arribar amb el menor temps possible
al major col·lectiu de persones
un cop assolim aquests mínims
ens podem plantejar fórmules
ja més ingenioses
més cooperatives
com les que tu dius
com el crowdfunding
que alguns ajuntaments com el del Prat
que hem d'anar començant a experimentar
que permet
que els ciutadans es converteixin també
en socis d'aquestes
però primer permeteu-nos
que intentem
arribar
a un mínim d'ajarts
plorifamiliars per crear massa crítica
en aquests temes com sempre
és com la pluja
que va de dalt a baix
el que convé
i en una primera fase
i després pots donar pas
a fórmules més imaginatives
i en què la ciutadania també s'empodera més
però malauradament
a dia d'avui encara no estem en aquesta fase
però és un camí que hem de recórrer
amb això estem d'acord
Si em permets
senyor alcalde
el voldria felicitar
amb la seva persona l'Ajuntament
per la implantació de la nova línia L77
busos nous
completament
un servei eficient
i he pogut experimentar-lo
des de l'aeroport Terminal 1
fins a Sant Just
50 minuts
i a Sant Feliu una hora
és a dir que espero
la llàstima és que circulen cada 30 minuts
suposo que passarà com
x30
x33
i fins al moment que la gent
el comença a utilitzar
llavors es farà necessari implantar més busos
però en principi el bus
formidable, enhorabona per la línia
Gràcies, t'ho agraeixo
el més important en matèria de línies d'autobús
és que arribin
i després un cop comencen
si hi ha usuaris
com ha passat amb l'x30
van creixent
un dels punts que teníem
pendents a nivell de connectivitat
amb transport públic a Sant Just
era amb l'aeroport, hi ha molta gent que té necessitat
a l'estiu és més lúdic arribar a les platges
però molta gent per feina
però si necessita anar
a l'aeroport
i si bé és veritat que amb la línia 9
ha millorat molt la connexió
amb l'aeroport
l'LE77 afegeix una via més
econòmica per accedir-hi
el repte que tenim pendent aquest mandat
a nivell de transport públic
d'autobusos que hi està treballant
molt intensament la regidora de mobilitat
és millorar la Miranda
és la assignatura que tenim pendent
el barri de la Miranda
és l'únic barri a dia d'avui a Sant Just
que no té connexió directa amb Barcelona
i hem de ser capaços
durant aquest mandat de trobar una fórmula
que permeti que la gent que viu
o estudia
que n'hi ha molta a la Miranda
i accedir una manera més directa
des de Barcelona
estem treballant amb AMB
i amb TMB
poder millorar el transport públic
en aquest barri que és com deia abans
que és l'assignatura que tenim pendent
a nivell de transport col·lectiu
En primer lloc m'ha agradat molt escoltar
el senyor alcalde amb el tema de contenció
de la reducció del deute
i contenció dels impostos
amb els propers anys
enhorabona
després, clar, la informació que heu donat
és molta i molt variada
massa potser, no?
en tot cas és el que hi ha, que és el PAM
ja volia fer tres comentaris
un és abundar que no forma part del PAM
amb el tema de la ciutat prèvia
jo entenc que per parlar
amb un departament determinat
la veritat és que entenc que no cal
perquè ja t'he entès que sí
i almenys a la web de l'Ajuntament
és preferible, però no és obligatori
es demana de ciutat prèvia
doncs hi ha dos temes del PAM
un és que m'ha semblat
que estava previst l'ampliació de la biblioteca
tot i que després a la llista d'inversions
no he vist
potser m'equivoco
però soc visitor habitualment de la biblioteca
amb una certa freqüència
i m'ha agradat avisar
no hi ha molta gent
no la veig plena
no sé si és que l'ampliació és
permeteu-me l'acudit per tindre més llibres
o per atendre més persones
no sé si voleu respondre a això
després tinc una altra pregunta
la biblioteca té una doble funció
la primera és facilitar l'accés a la lectura
que és important
però després també actua molts cops
com a aula d'estudi
com sabeu
la biblioteca de Sant Just
està a la xarxa de biblioteques
de la Diputació de Barcelona
la Diputació fa anàlisis freqüents
sobre les necessitats que tenen
les diferents biblioteques que té
la província de Barcelona
i a Sant Just comencem a estar en un punt
en el que se'ns està quedant petita
aleshores tenim una mica
el debat que és el que hem de plantejar
aquest mandat de si cal fer una ampliació
de la biblioteca actual
quan parlem d'ampliació vol dir
tenir nous espais
o bé si cal descentralitzar la biblioteca
i obrir una segona biblioteca
en algun altre punt del municipi
insisteixo no només és
per facilitar l'accés a la lectura
sinó també per crear aules d'estudi
les aules d'estudi
cada cop són una necessitat més
evident
l'aula d'estudi que hem obert
és un èxit molt gran
en un període d'exàmens
de fet es queda petita
i per tant el que hem de veure
és això
si hem d'ampliar l'existent
en el seu moment hi havia hagut un projecte
d'en Josep Guinàs l'arquitecte
que va fer la remodelació
de la biblioteca per ampliar
l'espai existent
o bé si preferim crear
un nou punt en un altre punt
del municipi
però sí que segons ens indiquen
els estudis de la Diputació
sí que hi ha necessitat de nous espais
ja m'agradaria que no fos així
però...
d'acord, tot i entenem que
un aula d'estudis no requereix
els mateixos serveis que una biblioteca
no, per exemple
un aula d'estudis pot funcionar
sense personal
algunes com la que s'han obert
com la que tenen a Cornellà
ja funcionen de manera automatitzada
són conceptes diferents
tal com funciona a Maig Lluís
no, a Maig Lluís hi ha un concert ja
el que no hi ha és un bibliotecari
d'acord
l'altre punt és que veig que insistiu
en el tancament de contenidors
i això ho justifiqueu
amb el sentit que es recicle més
suposo que aquesta mesura
que es recicle més
el que es deposita al contenidor de rebuig
i augmenta el que es deposita
als contenidors
de, diguéssim,
de tria
bé, a veure, jo tinc la sort, entre cometes
de tindre una bateria de contenidors
davant de casa
amb xip o sense
tot això no vindria a compte
i veig com es comporta la gent
que va deixar les celleries
jo no sé si algú s'ha preocupat d'analitzar
però el que observo és que moltes coses
que estirarien al contenidor
de rebuig acaben al contenidor de paper
al contenidor de plàstic
no tant al de vidre perquè l'obretura
és molt més petita, no?
llavors clar, potser sí que el de rebuig redueix
però això no és més reciclatge
és igual, es compta tot
els impropis també estan...
el que és impropis és deixar
les celleries que no toquen
això també es comptabilitza
i com que els objectius essencials
d'implementació del model de contenidors
amb xip ens creixen als impropis
però després es van reduint
a veure, amb el contenidor
amb xip
jo m'agradaria llençar-vos un missatge
i és que no ho fem per fer la punyeta
ni per fer la vida més difícil
als ciutadans
des d'Europa
i això s'ha reproduït
amb normativa estatal
doncs hi ha dues coses
ens marquen uns objectius
de separació
que hem d'arribar de manera progressiva
a partir de l'any 2025
i cada any hem de pujar
el llistó de reciclatge
i per un altre costat
ens diuen que a partir del 2025
hem de tenir una taxa de residus
aquests municipis que no la tinguem
i el que és més important
aquesta taxa de residus
és la funció de si recicla o no
és pagament per generació
això ho estableix la normativa
aleshores a partir d'aquest moment
els ajuntaments
i això és un canvi
que progressivament anireu veient
que afecta tots els municipis del voltant
segurament a Sant Just hem estat pioners
però veureu
com en els propers dos, tres anys
tots els municipis del voltant
acaben optant
per un contenidor amb chip
o bé pel QB i amb chip
però tots els ajuntaments
ens veiem advocats
a tenir un sistema de residus
que permeti d'alguna manera o altra
que no és perfecte
això també ho vull deixar clar
poder penalitzar o premiar
aquelles persones
els ciutadans en funció de si fan
una bona separació o no
el contenidor amb chip
d'una manera
que ja et dic que no és
100% fiable
però sí que el que et ve a dir és
si vostè obre molt el gris
vol dir que no separa
amb unes excepcions
per exemple, hi ha els que tenen
nens que són bolquers
avis en bolquers
animals de companyia
que també aquests
poden obrir el gris molt freqüentment
amb aquestes excepcions
si vostè separa
no obrirà cada dia el gris
per contra
si vostè separa
obrirà el gris
dos o tres cops per setmana
que és l'habitual
ja sé que em pots dir no
és una fórmula científica
segurament hi ha
casuístiques que se'ns escapen
però com a norma general
el xip ens permet
saber qui obre
més del compte
el contenidor gris
i tindrem en compte
aquestes excepcions, aquestes casuístiques
gent que té gent gran a casa
que necessita bolquers
nens, nadons
que també necessiten bolquers
o mascotes que també necessiten
poder obrir el gris
jo conec els objectius de reciclatge
és que no hi ha moltes més fórmules
jo no sé si m'he explicat bé
jo el que observo és que molt
deixalles que haurien d'anar
al gris van al paper
perquè un està tancat
i els altres estan oberts
llavors gent que va amb bosses
que veus que és de productes de rebuig
i ho llancen allà
o, ja no us explico, els industrials
els que fan feinetes per les cases
hi ha de tot
no vull negar que no hi hagi mal ús
sí, sí, hi ha mal ús però és que hi és
llavors a veure, no podem pensar
que reciclarà un contenidor paper
on s'hi ha tirat
per exemple pots de pintura
allò no hi ha qui ho recicli
en lloc de reciclar més
potser sí que recollim més amb aquests contenidors
però en lloc de reciclar més
el que fem com a resultat és reciclar menys
d'impròpies sempre n'hi ha
d'impròpies en totes les bateries de contenidors
malauradament sempre n'hi ha d'impròpies
el que es tracta és que hi hagi
el menor nombre d'impròpies possible
el que ens diu l'experiència
i ara sí que ja tenim un recorregut
és que allà on s'ha implementat el contenidor en xip
les primeres setmanes mesos
costa
però passats sis mesos anem ja
a uns llindars de separació
10-12 punts per sobre
de la resta del municipi
per tant
soc el primer
a respectar la tria
però insisteixo
estic convençut
que els rebutjos amb els contenidors
de paper i de plàstic s'han incrementat molt
i a vegades us avanço una cosa
en el moment que comenceu a penalitzar
l'ús del contenidor gris estic convençut
que hi haurà menys deixalles de gris
i més amb aquests altres contenidors
no estic convençut perquè a veure
és que els humans som així
i si ho fas bé
pagaràs més
això és una contradicció
i si ho fas malament pagaràs menys
jo la veritat
vosaltres sabreu els per quès
els objectius que es persegueix
però crec que és la meva opinió
un error de tancar aquests contenidors
deixant els altres oberts
si estiguéssim tots tancats potser seria una altra cosa
llavors ho deixarien a terra
en tot cas la meva opinió
és aquesta fruita de l'observació
no d'imaginació
Jo, sí, per complementar una mica
també les explicacions de l'alcalde
que també com a regidor de regidors
i ja hem viscut la implementació
en els diferents barris
doncs puc mirar de posar-se també sobre la taula
i compartir amb vosaltres
jo entenc el que vostè veu
i estic convençut que passa que hi ha gent
que en comptes d'obrir el gris
se'n va segurament al d'envasos
i a boca
Nosaltres, quan hem intentat mesurar
què passa en els barris
amb contenidor amb xip i què passa amb els altres barris
mesurem dues variables
una és el nombre de quilos
que aquí no sabem podrien ser quilos ben reciclats
o mal reciclats
per tant, sí, augmenta la quantitat de producte
que va als envasos
que va al paper cartró, que va a l'orgànica
però no en sabem la qualitat
però els índexs milloren
el que fem és
fer una...
ara no em sortirà el nom tècnic
però fer una anàlisi
dels contenidors per saber
tant de la part dels enjuts on no hi ha xip
com el que hi ha xip
d'aquella barreja d'aquells contenidors de resta
o d'envasos quants impropis hi ha
és cert
i no ho negaré
en la part de contenidor amb xip
hi ha una mica més d'impropis, per exemple, en els envasos
dels comportaments que vostè
exposa
però, per exemple, per l'altre cantor
en l'orgànica, el salt qualitatiu
de la millora
del producte orgànic, per tant
la quantitat d'impropis és brutal
la quantitat d'impropis en l'orgànica
en el barri sense contenidor amb xip
és una, i quan anem als barris amb contenidor amb xip
la qualitat d'aquella orgànica és increïblement millor
per tant, també hi ha
un comportament
cap a un cantor i cap a l'altre
en tot cas
jo crec que aquest tipus de comportaments
a la llarga
jo crec que és difícil que es mantinguin
la força de l'hàbit
jo crec que s'acabaran imposant
que la gent recicli millor
i, de fet, les dades ho sustenten
perquè hem anat fent diferents fotografies
en els diferents barris que hem anat impulsant
aquest sistema
els percentatges es mantenen, el nombre d'impropis
millora a fotografia a fotografia
per tant, ens estem situant en que sí
que hi ha una quantitat que ho fa malament
i no li nego, tot al contrari
però jo crec que hi ha una immensa majoria
segurament poc sorollosa
que ho fa bé i que també cal premiar-la
però penseu que en els sistemes alternatius
perdó, com el porta a porta
al final, aquí hi ha dos alternatives
el porta a porta o el contenidor amb xip
tots tenen
tots els models tenen avantatges
i inconvenients
aquella gent que no vol reciclar
també, en el porta a porta
també té formes per no reciclar
i per posar impropis
en els cubells que han de treure
cada dia
a casa seva
i potser inclús genera més impropis
perquè potser hi ha dies que tens molta necessitat
de treure una fracció
que tens a casa
i no toca, però no tens espai
i no té cap problema d'olors o el que sigui
i ho acabes traient
el que vull dir és que no hi ha cap sistema
perfecte
i tots tenen
perdó, no heu volgut allargar-ho necessàriament
però evidentment hi ha un tercer sistema
que són els contenidors
que a veure són excel·lents aquests útils que us vau posar
sense xip, que és una alternativa
jo en tot cas jo tampoc
pretenc allargar-ho més
el que sí és cert, és que clar
si tu vas a Barcelona o a Barró
doncs tingui molta més qualitat el residu
perquè està tancat
doncs si tu vas allà i l'obres
allà és ben ruc obrir aquell per posar-hi
un impropi, això no té cap mèrit
jo, com us deia abans
compleixo estrictament
separació i residuatge
però em sap greu precisament per a jo
veure tanta gent que ho deixa on no toca
jo crec que al final el que es aconsegueix
èxit és mentalitzar la gent
i formar-los, hem fet en anterioritat
algunes campanyes
per potenciar el reciclatge
no sé si fa temps que no n'heu fet
penso que això, al final
l'educació de la gent és el que ajudarà realment
posant portes, diguem-ne
hem fet
al llarg dels últims vint anys
s'han fet moltes campanyes
de conscienciació, de sensibilització
quan hi ha una campanya molt intensa
ens creix el reciclatge a dos punts
això ho tenim calculat
al llarg dels anys
ens creix dos punts
el que necessitem és un salt qualitatiu
de deu punts
i això només ho aconseguirem
o amb el porta a porta
o amb el contenidor en xip
si estiguéssim
amb el sistema actual
que és el més còmode
estiguéssim per sobre del 60%
de reciclatge, 65
segurament no estaríem fent res
perquè com deia abans
la voluntat no és
ni fer la... bueno, sí, perdona
estaríem fent perquè la normativa
ens obliga que hi hagi una taxa
i que aquesta sigui pagament per generació
per tant, encara que vulguéssim
no podríem
ara sí que estem bastant subjectes
a la normativa
però el que us volia dir és que la voluntat
no és fer la punyeta
sinó la vida més difícil al ciutadà
sinó bé complir normativa
bé en paral·lel també
augmentar aquests mínims necessaris
al llindar de reciclatge
Anna
Hola, bona tarda a tothom
tinc algunes preguntes
espero ser breu
jo les faré pareixos
que és tal com nosaltres hem estudiat
el vostre PAM
la primera pregunta és sobre el primer eix
és un municipi que es preocupa
de la seva gent, inclusiu, divers
etc. Una de les propostes
que ens heu presentat és l'increment
del pressupost municipal perquè fa
el servei d'assistència al SAT
perfecte, em sembla molt bé
hem de cuidar els nostres avis
les nostres persones amb necessitat
però aquí se'ns planteja una altra pregunta
i és com cuidem les persones que cuiden
els nostres avis
i les nostres persones amb necessitat
sabem que són un col·lectiu en el qual
es queixen constantment que no estan
ben tractades, la seva lluita s'està ampliant
en molts ajuntaments de la Reu de Catalunya
i ens tornem a plantejar
la pregunta si teniu previst
durant aquest mandat i sobretot
aquest any almenys començar
la possibilitat de municipalitzats que et servei
encara que sigui de forma parcial
permeten que em vagi respondent
això
no ho contemplem per la senzillesa
la meva raó que és serveis aquests
d'atenció directa al ciutadà
que necessites
donar resposta a una persona
que té una necessitat, a més en aquest cas
molt molt gran
d'una atenció
municipalitzant un servei
tu saps que els sistemes que estàs
tu treballes a l'administració pública
saps que els sistemes de selecció
i d'accés a l'administració pública
són per naturalesa molt garantistes
això vol dir que són lents
i estem parlant de serveis que requereixen
resposta immediata
són necessitats de la ciutadania
que no es poden esperar
que substitueixis una persona
que ha causat baixa
o que està de vacances, el que sigui
i en aquests casos l'administració
té moltes avantatges
però una desvantatge és que tenim
processos d'accés a l'administració
molt lents perquè són molt garantistes
i per tant no podríem donar
una resposta eficient
ni un servei de qualitat a les persones
que necessiten
altra cosa és que les condicions
de vida de les treballadors
les condicions salarials millori
en aquest sentit jo crec que des del govern central
s'està fent aposta per incrementar
el salari mínim interprofesional
aquest col·lectiu és principal beneficiari
d'aquests increments
i també que hi hagi una vigilància
de que es compleixen
les condicions laborals
que estan marcades per llei
però jo crec que la municipalització
no és
una bona resposta
a aquest problema
que comentes
perquè aniria en detriment
de la qualitat del servei
en tot cas potser seríem dels projectes
si és evident
el que estaria bé és poder fer un estudi
i l'altre és fer-ne un estudi
de la viabilitat
això amb ensenyament està garantit
si hi ha persones a la borsa
o hi ha sistemes de substitució
i que es garanteixen
en tot cas us demanaríem
si poguéssiu fer un estudi
aquest estudi el farem
hi ha una voluntat d'algun servei
d'internalitzar-lo
però són serveis que entenem
que funcionaran millor
i que funcionin millor internament que externament
d'acord
pel que fa els segoners
que és un ajuntament compromès amb la transparència
i la participació
ja heu començat l'acte que era un acte de transparència
i de participació
una de les coses que dieu és la participació
en la gestió i la governança
en tot cas no sé ben bé què és el que voleu dir
en tot cas si ho teniu molt clar
m'agradaria que ens ho expliquéssiu
què vol dir participar en la gestió i la governança
el tema també d'aquest segon eix
és el tema de la tarificació social
és una de les coses que vosaltres teniu en ment
sabem que l'escola Bressol
està tarificada
teniu previst algun altre servei
de tarificació durant aquest any
o durant aquest mandat?
continuo o...?
no
a nivell de...
cada cop la normativa t'obliga
que més preses a decisions
hagin de passar si o si
per processos de consulta prèvia
per exemple ara tenim la voluntat
de fer modificacions
d'ordenances importants
i ho haurem de fer si o si de la mà
de la ciutadania en processos de participació oberts
també vaig comentar
que intentarem
facilitar la participació de la ciutadania
en els plens municipals
evitant que hagin d'aguantar tot
el ple municipal abans no puguin participar
i començar la part de participació de ciutadania
i també és veritat
que hi ha espais on
s'ha de millorar la participació ciutadana
per exemple
a l'hora de cedir
algunes inversions
han fet passos, se n'han de fer més
però sí que hi ha aquesta voluntat d'anar recorrent
aquest camí
i l'altra pregunta que em feies Anna era
la perificació social
hi ha la voluntat que hi hagi més serveis
que s'acullin
i aquests sí que han de ser
serveis prestats directament
per l'Ajuntament
quan tenim operadors
externs que són els que ho presten
per exemple la bonaigua
tenim moltes dificultats a nivell legal
per poder implementar la tarifació
de l'eix 4
que és el tema de la mobilitat
d'entre altres coses
parleu aquí de la construcció
d'una nova connexió amb Mas Lluís
no sé si
això està dintre el vostre risc
no sé qui més aquesta nova connexió
o què teniu planejat o pensat
dur a terme si passa pel carrer Salvador Espriu
o alguna cosa d'aquestes més que res
molt clarament
aleshores el tema de Parleix 5
un poble promotor d'habitatge
d'activitat empresarial i ocupació
parleu també de rehabilitar habitatges
de titularitat privada
no has parlat
no sé si ho has dit
com que no he vist els números des de lluny
quina és la quantitat que teniu destinat
a aquestes rehabilitacions
i per últim
fa referència a la ciutat educadora
i amics de l'infància
aquí no ha sortit avui la presentació
però sí que voleu fer la redacció i implantació
d'un pla de millora de l'institut actual
volem saber què vol dir
com ho teniu previst treballar
i quins són els motius que us porten
a pensar
per dur a terme aquest pla de millora
a veure el mas llui
hem rebut una ajuda
del ministeri de transport
i amb aquesta ajuda ens permetrà
en primer de tot encarregar un estudi
de mobilitat per detectar
essencialment
si és necessari
obrir, construir
el famós pont del mas llui
dos, veure si s'han de girar
alguns sentits d'alguns carrers
que connecten amb rambles
injustes, estic parlant
dels carrers que van pel polígon
aquest estudi ha d'anar a resposta
aquestes
aquestes dues
possibilitats
després en funció
del que digui aquest estudi
abocarem en el pla d'inversions
les respostes que es donen
aquestes necessitats que puguin apareixer
o no
per rehabilitació
tenim la voluntat aquest any
de crear aquestes bases
deixa'm que et digui que jo sóc escèptic
perquè en el seu moment
ja es va fer aquestes bases
i es van crear
i van haver-hi zero habitatges
que es van acollir
tornarem a intentar
hi ha un compromís amb el
escrit que hi havia en aquest ajuntament
l'anterior mandat
i donem compliment
a aquest compromís
tot i que insisteixo que sóc
escèptic respecte a l'èxit
que pugui tenir
que al final l'èxit és que florin molts habitatges
i l'últim és l'institut
naltros caiem que l'institut de Sant Just
doncs
convé que tingui un anàlisi
segurament convé una secsejada
i que hi hagi més a la ciutat
evidentment aquí no tenim competències
depèn de la Generalitat
però tenim un diagnòstic compartit
amb la Generalitat que cal
una secsejada
que hi ha espais de millora
i aquests espais s'han de definir
juntament amb la comunitat
de famílies, amb l'alumnat
i també amb el centre gestor
que és la Generalitat de Catalunya
des de l'ajuntament
i podem ajudar
no podem resoldre
els problemes que hi hagi
però podem contribuir
i aquesta és la voluntat que tenim
des de l'ajuntament
no sé si té resposta o no
és un treball de tres bandes
és que aquí evidentment no tenim competències
molt bé, gràcies
Mèrit
si us sembla bé
anem amb l'última intervenció i anem tancant
o hi ha alguna paraula més
Josep Lluís també
com m'ho he volgut fer molt resumit
m'he dit algunes coses
per tant com a associació de veïns
volia també demanar
la revisió anual del PAM
per saber com anem
espera, alcalde
acabo ja d'això
i sobretot els consells de participació
que també s'informés de l'evolució del PAM
i anades d'aquesta nova participació
o ganes de participar més
si es permet a les entitats
elevar alguna proposta
per debatre amb els consells de participació
gràcies
mireu, la voluntat de l'anterior
era que aquest rendiment de comptes
fos anual
el que ens vam trobar és que poc després de presentar el PAM
va començar la pandèmia
i això va dificultar molt que poguessin
fer sessions com la que estem fent avui
evidentment el que hem de fer és que això
no fem aquesta sessió
anem a casa i ens n'oblidem
si no que hi hagi rendiment de comptes anual
precisament
un bon moment és quan s'elabora
el pressupost
i després els consells de participació
em sembla una bona idea
que també siguin espais on es pugui discutir
i fer aportacions respecte al PAM
perquè al final el PAM és un document viu
i s'ha d'enriquir
i és un bon espai on enriquir-se
és als consells de participació
em sembla ideal
Josep Lluís
Hola
bon vespre
a veure, tinc un dubte
i no sé si és que jo no m'he enterat bé
de la cosa
avui ha corregut una notícia
que a mi m'ha arribat de resquillada
en relació
a la sala de la Teneu
que sembla ser que
fins a finals del 2025
no estarà acabada
i no m'ha quedat clar
perquè potser no estava prou atent
quan heu parlat aquí
m'ha semblat que parlàveu del 2024
llavors
segurament soc jo que no ho he entès
el 2024 està en el pressupost
però això no vol dir que s'acabi el 2024
amb la Teneu
hem tingut tres
novetats
com bé sabeu
quan fas una aposta
per la rehabilitació
hi ha més incerteses
que quan fas un edifici nou
jo crec que tots els que estem a la sala
estem d'acord que valia la pena
recuperar l'edifici existent
en comptes d'enderrocar-lo
i fer-ne un de nou
valia la pena
preservar aquesta part de la nostra història
i doncs evidentment ens hem trobat
que un cop s'ha executat l'obra
la part de fonamentació
estava pitjor del que ens pensàvem
es van fer geotècnics evidentment
però no van detectar
que en una part de l'edifici
doncs
com bé sabeu és un edifici que es va fer
principis del segle passat
van fer els mateixos socis de la Teneu
un edifici una mica d'autoconstrucció
i els fonaments
no estaven bé
això ens ha obligat a fer
una inversió molt gran
de consolidació de l'estructura de l'edifici
aquest és un punt
segon punt és que
en aquest mentrestant
hi ha hagut un encariment dels preus
dels materials molt al producte sobretot
de la guerra d'Ucraïna
que ha provocat l'escalada de preus que tots coneixeu
que evidentment té un impacte molt directe
en el camp de la construcció
i en tercer terme
la nova junta de la Teneu
és una junta que ens ha fet
com bé saps moltes aportacions
per millorar la Teneu
el futur teatre
jo crec que s'han recollit
si no totes gairebé
totes les aportacions que ens ha fet
la nova junta
amb l'objectiu de millorar l'ús futur de la sala
i això també ha suposat
un encariment de l'obra
superat el 50%
d'increment de preus
el que t'obliga la normativa
és a parar l'obra
fer una modificació del projecte
que és el que estem fent en aquests moments
i tornar-lo a licitar
això ens suposarà una aturada de 6 mesos
6
si anem ràpid seran 6 mesos
i evidentment la part que ara queda
tot i que no ho sembla
és una part que s'executarà molt més ràpidament
perquè la part més difícil ja està feta
però un any i mig més
no ens alterarà ningú
per tant ens anem ben bé
a finals 25, principis 26
malauradament
perquè tots ens fa molta il·lusió
que entri en funcionament
però...
el que passa que dieu que...
24 ja tenim pressupost
per poder-ho fer
per poder-li citar aquesta segona part
aquest 24
vol dir que dintre del 24
rependria el nostre treball
ja podrem rependre els treballs
perquè ja tenim pressupost per poder-ho fer
ja tenim els diners
que si no tinguéssim els diners seria un problema faget
doncs si no hi ha més paraules
gràcies per venir
i gràcies també per les vostres aportacions
no