Bona nit a tothom, són les 7 i 2 minuts i comencem la sessió del ple ordinari del mes de febrer.
El primer punt és l'aprovació de l'acte a la sessió anterior del ple del 27 de gener del 2022.
Hi ha algun comentari a fer sobre aquest acte?
Doncs passaríem a votació. Vots en contra, no n'hi ha cap.
Tenc abstració de cop amunt i vots a favor de la resta de grups, per tant queda aprovat l'acte.
Anem als dictaments a ple.
Arrer d'alcaldia presidència serveis generals d'economia i sostenibilitat.
El primer punt és l'aprovació provisional de la modificació del ordenança fiscal número 4,
reguladora de l'impost sobre l'increment de valors de terrenys en naturalesa urbana.
Defensarà aquest punt la regidora d'Higenda, Quima Jiménez.
Bona tarda a tots i a totes.
Doncs bé, aquest punt, com ja sabeu, el mes de novembre de l'any 2021, de l'any passat,
ja hi havia que s'havia de fer un canvi d'aquest ordenança.
Com sabeu, havia sigut un dels temes que havia portat molt de que parlar, el tema de la plusvalua,
perquè no tothom estava d'acord amb com s'estava gestionant un tema de llei.
I per fi s'ha solucionat.
I bé, una de les coses que ens abanaven al reial decret era que les administracions,
en aquest cas els municipis, havíem d'actualitzar la nostra ordenança,
posant aquest canvi de forma de saber quin és el teu increment de valor,
si és que n'hi ha en el moment que hi ha una transacció o una venda d'un dels teus terrenys.
Bé, llavors, si la primera cosa és que quan tenim el valor real de la compra i el de la venda,
si no hi ha increment de valor, per tant no hi haurà un impost,
és a dir, no hi haurà cap fet imposable, per tant no hi haurà impost.
Però en el cas que sí que la transmissió hi hagi un increment de valor,
el ciutadà o ciutadana tindrà dues formes, la directa o l'objectiva.
L'objectiva és que si agafem el valor cadastral i li apliquem els coeficients,
que ara són uns quants més dels que hi havia abans, abans n'hi havia tres, ara n'hi ha uns quants,
i ho multipliquem per el tipus impositiu que té la nostra ordenança, que com bé tothom sabeu és d'un 26,26.
I si fem la subjectiva o la directa és aquella que jo agafo el valor de venda i el valor de compra,
només el sol, és a dir, si hi ha una construcció no l'he de comptar, i el valor de venda.
D'aquesta diferència li aplico el tipus impositiu de la meva ordenança, que és del 26,26.
Llavors jo decideixo què agafo i què és el que faré de l'iquil·lació,
si de forma objectiva o de forma directa o subjectiva.
I aquest és el canvi que hi ha en aquesta ordenança, que si recordeu,
en el buitlletí del mes de novembre o octubre-novembre es va explicar
que tard o d'hora aniríem en aquesta fórmula perquè així ho exigeix la llei.
Gràcies, Quima. Hi ha algun comentari?
Sí, hi ha paraules aquí. Doncs anirem de menor a major, Anna Vilanova.
Bona tarda a tothom i contenta que tornem a fer els plens presencials i benvinguts al públic.
Res més que res dir que, com el ves explicat, des de l'1 de gener canvia la manera de calcular l'impost deriví.
Es determina amb aquests dos sistemes de càlcul diferenciats,
en el qual el contribuent podrà triar escollint el que més avantatxós li sembli.
I, per tant, si és més avantatxós representa que el contribuent escollirà la fórmula
en la qual hagi de pagar menys. Per tant, això vol dir menys ingressos per l'Ajuntament.
Per aquest motiu, i com que ja vaig manifestar el ple, em sembla molt agosarat i em va semblar
per veure un increment de prop d'un milió d'euros d'aquesta partida.
Concretament, em sembla que era 871.000 euros, una cosa aproximadament.
Tenint en compte que l'aplicació del nou decret sobre el nou càlcul de les plusvalues
pot significar una pèrdua important recaptatòria.
I abans que em digueu res, i encara que aquest expedient sigui solament per modificar l'ordenança
o per adaptar el nou decret, deixo anar la pregunta.
En el cas que els ingressos siguin inferiors desprevistos, teniu algun pla previst?
Gràcies, Anna. Contestarà al final la regidora.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Res comentada, que entenc que aquests canvis ja s'estan donant a terme
a diferents municipis i entenc que és una cosa que és per millorar.
I res, gràcies per informant-se.
Esquerra Republicana, Sergi Seguí.
Gràcies, alcalde. Primer demano disculpes a la regidora,
perquè estàvem parlant precisament d'aquest tema i potser un pèl més alt del que tocava.
Sí, exacte.
Nosaltres ens abstendrem a la línia que hem vingut fent amb les ordenances els darrers anys,
sobretot també perquè al final aquesta és una adequació a llei i, per tant, ho hem de fer sí o sí.
O sigui ara, o hagués estat fa un mes, o d'aquí un mes.
I a més a més es fa d'acord amb el reglament decret.
Per tant, no ens sembla malament.
Si cap tenim les alertes posades, com deia la regidora no escrita,
no podem fer una altra cosa que fer aquesta educació.
Per tant, no ens trobem una abstenció.
Gràcies, Sergi. L'any flotats endavant Sant Just.
Moltes gràcies. Bona tarda a tothom.
També molt contents i contentes de poder celebrar el ple presencial.
I ens fem una mica més de caliu, que no des de les pantalles a casa, que és una mica fred.
Bé, nosaltres simplement volíem fer un apunt i és el següent.
Pel que hem estat llegint, sembla que quan s'apliqui això,
per defecte es farà servir la fórmula objectiva.
I ho ha de demanar expressament al ciutadà que s'apliqui la fórmula directa.
Ho dic perquè això seria molt interessant que s'informés bé a la ciutadania
quan fan la presentació, la comunicació de la compra-venta, de la transacció.
I per tant, de la informació sobre la qual s'ha de fer el càlcul de l'impost
o l'oficina de recaptació tributària de líquida de l'impost,
que sobretot se li informi, o sigui, que tens aquesta possibilitat
de poder-te acollir a una de les dues fórmules.
Perquè si no, per defecte s'aplicarà la directa
i al cap d'un termini ja no podran canviar-ho.
Per tant, sobretot que s'informi molt bé a la ciutadania.
No sé si això està a les nostres mans,
perquè com que això ho tenim delegat a la Diputació de Barcelona
i l'oficina de recaptació tributària, bueno, està aquí baix,
però no sé si podem tenir mà o no.
Gràcies.
Gràcies, Laia. Tampere la ponent, Quim Jiménez.
Bé, doncs contestant, primer contesto la fàcil, que és la de la Laia.
És veritat, ho tenim delegat, com bé has dit.
Jo no sé si la persona responsable té previst,
però no hi ha cap problema de parlar amb ells,
i si no, doncs que des de la diputació es faci una carta a l'hora de fer.
Vull dir que ho parlarem amb ells.
Sé que ara mateix, si algú vol liquidar-ho, encara no s'estan fent,
perquè ells estan adequant els programes seus en aquestes dues fórmules.
És a dir, que si algú es preguntés, escolta,
em vaig a liquidar i encara no em deixen, és veritat,
ells s'estan adaptant al seu programa informàtic,
però com sabeu, aquest impòs el podem liquidar,
tenim 4 anys d'avisència per liquidar-lo.
Llavors, no ens costa res de fer una trucada
a qualsevol de les persones tècniques de l'àrea d'economia
i preguntar si hi ha la possibilitat d'informar-ho,
que quan vagis a fer la declaració et diguin que tens aquestes dues fórmules.
I ara, doncs, no és que hagin fet un increment d'un milió d'euros.
Si tu mires la liquidació del 2021,
ens dona uns drets reconeguts similars als que hem posat en el 2022.
Si la modificació de la llei, que va ser aprovada per al govern,
va dirigida a mantenir més o menys la xifra d'ingressos dels anys anteriors.
Fixa't que si per qualsevol cosa s'apliquen els coeficients,
com que han posat més coeficients dels que hi havia, no es perdrà tant.
I a data d'avui, jo crec que anem bé sobre el que es va pressupostar.
Per tant, a final d'any, si podem tornar a parlar,
però no es va fer de manera exagerada, ni posant ni de més ni de menys,
sinó que es va fer sabent que hi havia això
i que el govern havia fet uns calcos perquè els municipis no perdessin tants diners.
Però una cosa és el que es fa en progressió i l'altra és veure la realitat.
Però en principi no ens hauria d'afectar molt.
De fet, volia recalcar que els simulacres que va fer el Ministeri d'Higenda
a l'hora d'elaborar la normativa que havíem de desenvolupar als diferents municipis,
el que van calcular és que no hi hagués una gran davallada d'aquest ingrés,
que és molt important per les finances municipals.
Després veurem això.
Si la realitat s'ajusta als desitjos dels tècnics del Ministeri d'Higenda o no,
però una mica els simulacres que van fer anaven en aquesta línia.
Anem doncs a votació.
Vots en contra.
No n'hi ha cap. Abstencions.
Quico Ferrer, Anna Vilanova, Cupamunt, Esquerra Republicana.
Vots a favor.
Movem-se en just, endavant-se en just i Partit Socialista.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Anem al següent punt, que és l'aprovació de la tercera modificació puntual
del dutzer corregulador de les condicions de treball de personal laboral i funcionari
de l'Ajuntament de Sant Just.
Defensor d'aquest punt, el regidor de recursos humans, Josep Maria Ranyer.
Gràcies, senyor alcalde.
Bona nit a tothom.
El dia 26 de juliol el ple va aprovar una moció
presentada pel grup d'Esquerra Republicana
en el sentit d'inspirar-se o de recollir el que havia sigut també
una proposta que s'havia fet d'entrada a l'Ajuntament de Girona
i que tenia com a objectiu la generació d'un permís retribuït
per a les persones quan peticin molèsties degudes de la mostració primatèria.
La moció que es va aprovar pel ple va mandatar
al equip de Govern a traslladar això a la negociació col·lectiva
amb els representants dels treballadors.
Això és el que s'ha fet i fruit d'aquesta negociació col·lectiva
es va assolir un acord que el que comporta és la modificació
d'un article del conveni col·lectiu.
Com el conveni col·lectiu és responsabilitat d'aquest ple aprovar-lo,
el que proposem avui és que s'incorpori aquesta modificació de l'article 27
amb el sentit del pacte solit o de la proposta del pacte solit
entre la representació dels treballadors i l'equip de Govern
o la direcció personal de l'Ajuntament.
L'acord va amb el sentit de considerar que en un període
quan una persona pateixi dolors per la regla o el climatari
i sense cap justificant pot gaudir de permís de flexibilitat horària
retribuït i recuperable, que serà de 10 hores al mes.
I té un termini, com altres permisos que també formen part d'aquest article,
té un termini d'un mes per recuperar-lo.
I aquesta és la finalitat d'aquest punt.
Gràcies, Gemma Maria. No sé si hi ha intervencions.
Anna Vilanova.
Perdoneu. Aquesta modificació de l'article 27
realment és una bona notícia, perquè reconeix, entre altres coses,
les molèsties o dolors que poden ocasionar la regla o el climatari.
Però, per una altra banda, deixa de ser una bona notícia
perquè les vaixes ocasionades al respecte s'han de recuperar.
A veure, en el mes següent, si una dona es troba malament cada mes,
com pot passar i passa sovint, té dues opcions.
Aguantar-se els mesos pensant en recuperar les hores que no han anat a treballar
o bé fer com sempre, no?
Aguantar-se i anar a treballar perquè la societat patriarcal
fa passos tan petits que no sembla que vagi enlloc.
Gràcies, Anna.
Sergi Seguís, CER Republicana.
Gràcies. Nosaltres, agrair a la representació
tant dels treballadors com de l'equip del govern
haver pogut portar això a més gran obsessió i haver arribat a un acord
que, com he explicat al regidor, sorgeix d'una emoció que presenta el grup d'esquerra
i, com no pot ser d'una altra manera, estem contentíssims que hagi sigut així.
Per fi, nosaltres estem aquí per transformar la realitat,
per buscar millores, per fer que les coses passin,
ja sigui des del govern, en alguns casos, o ja sigui des de l'oposició en el nostre.
Però, vaja, en tot cas, contentíssims de poder aportar aquest granet de sorra
i agraïts que s'hagi arribat al bon por amb aquesta negociació.
Gràcies, Sergi.
Laia Pultats, endavant.
Sí, nosaltres votarem a favor d'aquest punt, donat que és un acord, doncs això,
que s'ha negociat dintre del comitè d'empresa.
Amb el comitè d'empresa vull dir que ho ha trigat uns mesos,
però entenc que les negociacions és el que tenen, que triguen uns mesos.
I, en aquest sentit, agrair al grup municipal d'esquerra republicana
que tingués aquesta iniciativa de presentar aquesta moció i que es fes aquesta modificació,
donat que la menstruació, tenir la regla, és una cosa natural de les dones.
Per tant, és una cosa normal per la meitat de la població del món.
Durant masses anys, masses segles, ha estat molt tabú, s'ha amagat, s'ha viscut...
Bueno, hi havia moments, hi ha hagut èpoques en què les dones, quan tenien la regla,
eren apartades de la vida social.
I el fet que es vagi normalitzant l'existència de la regla,
que és algo que passa, que és normal i natural i que ho hauríem de celebrar,
que això, per exemple, ara, al conveni dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament,
quedi reflectit i es reculli aquesta sensibilitat.
O sigui, la sensibilitat que quan una dona, bueno, no totes les dones,
però dones que quan tenen la regla es troben molt malament
i això els impedeix treballar o fer les tasques que facin habitualment
que això estigui recullit i que puguin fer-ho d'un permís especial,
remunerat i recuperable, doncs està força bé.
Moltes gràcies.
Gràcies, Laia.
Don Ginnapol, partit socialista.
Sí, moltes gràcies i bona tarda.
En primer lloc, agraïm a Esquerra Republicana
que hagi posat sobre la taula aquest tema,
perquè és un mes que demostra que hi ha desigualtat
en el dret a la salut entre homes i dones.
Per tant, això només és la punta dins de verg d'un tipus de malalties
que no es tenen en compte pel global de la investigació
ni en els tractaments ni en el diagnòstic,
que s'utilitza el referent masculí per moltes coses
i moltes vegades s'han invisibilitat patologies vinculades al món de la dona
i no havíem avançat prou en aquest camp.
Per tant, actuacions com la d'Esquerra i el compromís d'aquest consistori
en tiren endavant el que fa és lluitar contra aquesta desigualtat
que també manifestava l'Ana Vilanova.
Val a dir que la regla per si mateixa no ha de provocar cap dolor.
Per tant, si provoca dolor vol dir que hi ha una patologia,
que es diu endometrosi, que s'ha de mirar
i anar als serveis mèdics per tal d'analitzar-ho.
Per tant, és important que s'investigui en aquesta malaltia,
que hi hagi molt més recursos.
Hi ha moltes entitats que estan vinculades
amb les dones afectades per endometrosi,
molta gent jove que ho pateix,
que per no tenir informació pensa que és normal que la regla faci mal
i, per tant, és important, 1, que hi hagi aquest permís
per tal de poder abordar i, 2, que els serveis mèdics estiguin especialitzats
i tinguin prou coneixement per abordar aquests temes
amb tot el coneixement i causa.
Per tant, gràcies, Esquerra, i seguirem endavant amb aquests temes.
Gràcies, Gina Pol. No sé si vol tancar el ponent.
Doncs no hi ha més intervencions.
Anaríem a votacions, vots en contra, abstencions.
Anna Vilanova, la resta de grups voten a favor.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
El següent també és de l'àrea de recursos humans.
Modificació singular de la relació de llocs de treball
respecte a la inclusió d'un lloc de treball de gent de policia local.
Josep Maria Ranya.
Sí, gràcies.
Amb el pressupost d'enguany es va anunciar
que el capítol 1 incorporaria el creixement de la plantilla
en un lloc de treball per incorporar o que es pogués acabar incorporant
una persona més a la plantilla de la policia local
i, amb això, completar l'objectiu que s'havia fet
des del bon principi del mandat d'anar a assolir una estructura
que comparteix la idea que hi hagués 40 membres o agents d'aquest cos local.
El que es proposa avui és, pràcticament,
la modificació de la relació de llocs de treball
amb la incorporació d'un lloc de gent de la policia local
i, per tant, poder, al moment que es faci la corresponent dotació
i les proves que corresponguin a la dotació,
tenir els 40 membres que havíem plantejat
i que permet una millor organització d'aquest servei
que sempre és necessari.
Per tant, el que proposem avui és la modificació d'aquesta relació
per complir aquest objectiu dels 40 membres
amb el cos de la policia local de Sant Just.
Gràcies, Josep Maria.
Hi ha intervencions.
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Aprofito aquest punt, precisament,
per felicitar el que és l'Ajuntament.
En aquest cas, el nostre camp de policia, el Pedro,
el nostre regidor, Pedro Sòria,
i el nostre alcalde, Joan Basaganyas,
per els premis que us han atorgat aquesta setmana
i per dir-vos que felicitats
i que estic totalment a favor de que s'augmenti
un recurs més de policies al nostre municipi.
Gràcies.
Gràcies, Quico Ferrer.
També per les teves paraules.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Gràcies.
Nosaltres ens abstindrem perquè és cert que és important
arribar als 40 efectius per assolir una ràtio
amb la qual tots estiguem còmodes,
però és més important saber què es farà amb aquests efectius.
Ho portem bé des del primer dia.
L'important és el model de policia,
és el projecte de policia que es pugui tenir al municipi
i és evident que amb 40 efectius
es pot fer una cosa més encara lluny que menys.
Per tant, el que esperem és que a partir d'ara
que ja tindrem aquests 40 efectius,
doncs podem veure quin és aquest projecte de policia
que té aquest equip de govern, però tot i així ens abstindrem.
Gràcies, Sergi.
Laia Flotats, Endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Des del nostre grup municipal votarem a favor d'aquest punt,
donat que és un dels acords que vam plantejar
en la negociació de pressupost
i per tant ens alegrem que al ple de febrer
ja es comenci a donar compliment a aquest acord
amb aquest punt que fa molta falta al municipi,
donat a l'índex de casos que tenim de malauradament de robatoris
i la gran preocupació que hi ha per part de la ciutadania de Sant Just.
Moltes gràcies i endavant a veure si això es tiri endavant,
i que es pugui implementar el més aviat possible.
Moltes gràcies.
Gràcies, Laia. No hi han més paraules.
No sé si vol tancar el ponent.
No, dic que evidentment l'ampliació de la plantilla
és una condició necessària per poder desenvolupar
el model de prestació del servei que tenim,
un model que està adreçat a garantir la seguretat
dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Just,
la proximitat d'aquest element i poder cobrir
que ho hem tingut que fer durant els períodes més d'usos de la pandèmia,
fent recurs de suports extraordinaris,
que si recordeu que de ple venia un o dos o tres,
ja quasi com aquell que diu no sabíem si entraven,
sortien o com es planteja.
En aquest moment, amb aquesta mesura,
que repeteixo, és una condició necessària
per desenvolupar aquest model de policia local
que hem anat explicant,
però que si convé, segur que podem allò,
compartir i explicar molt més,
és possible que es pugui determinar aquest element.
Jo crec que bàsicament és conegut,
però en tot cas, repeteixo,
si algun dels grups municipals necessita que ho creu,
convenient que això ho parlem més,
doncs ho podem parlar sense cap problema,
perquè repeteixo, si fem aquest esforç
de dotació de personal i de recursos econòmiques
és per aconseguir un millor cos local de policia.
Gràcies, Jaume Maria.
Demana paraula a Aleix Avedir de Cubamunt.
Recordo que sempre tancaria el bonent.
No sé si també obriríem un segon torn.
Aleix, endavant.
Hola.
No, si només volia dir que,
en referència al que deia endavant Sant Just,
hem de vigilar amb segons quins discursos,
perquè a vegades es correlaciona tenir més policia
amb més seguretat i no és això,
i a vegades també es correlaciona el que serien aquests delictes.
Si no hi ha poca o més presència policial,
quan realment el que ens trobem és que és un problema social
i que molta de la gent que es veu en pes
a fer aquest tipus de delinqüència
es basa més en una qüestió social,
és a dir, posem els punts sobre les i sobre l'assumpte,
i sobretot hem de ser prudents,
perquè jo crec que les estadístiques de Sant Just
no diuen que s'estiguin produint tants atracaments com s'ha dit,
i llavors també mirem a veure si la seguretat aquesta
a nosaltres té una sensació de falsa inseguretat.
Laia Flotants, endavant Sant Just.
És qüestió de parlar amb els veïns i veïnes.
Moltes vegades es queixen que quan truquen a la centraleta de la policia
per denunciar que hi ha algun problema
amb un parc que fa soroll o un botellot que s'està muntant al parc del davant,
sobretot al barri de Mas Llull,
que hi ha bastanta incidència amb això,
doncs moltes vegades et diuen que truquen i no va cap patrulla.
I quan parles amb la policia et diuen que ens falten efectius.
Per tant, que hi hagi més efectius ajuda a que hi hagi més presència policial al carrer
i, per tant, quan un ciutadà o una ciutadana tenen un problema
i necessiten que la policia acudeixi, o sigui, vingui a socórrer el que sigui,
o a posar pau o el que faci falta en aquell moment,
però necessites que es desplaçin agents de policia al teu domicili,
doncs que n'hi hagi més disponibles facilita que puguin estar actuant
en més llocs al mateix temps.
I el problema no és tant de trecaments a peu de carrer sinó de robatoris en cases
i amb veïns i veïnes que ens han estat explicant i això...
I cotxes.
I cotxes, i cotxes també, que trenquen els vidres i roben dintre dels cotxes.
Però, clar, que tu estiguis donant al sopar els teus fills al menjador de casa
i veguis passar dues persones saltant per la valla pel jardí de casa teva
no és agradable, fa por, fa por.
Aleshores, clar, que puguem tenir més efectius policials,
juntament amb altres mesures que vam estar negociant,
com més presència de les càmeres que controlen el tema de les matrícules,
això és bo.
Tot el que pugui fer l'Ajuntament per tal d'assegurar o donar,
o sigui, garanties a la ciutadania que si tenen qualsevol problema
podrem anar a ajudar, és bo, és bo.
I això no vol dir criminalitzar ningú ni cap col·lectiu,
perquè aquí no hem parlat de cap col·lectiu.
Molt bé.
Com que el debat ha derivat cap a qüestions de seguretat ciutadana,
el regidor Pedro Soria demana paraula.
Bé, dues puntualitzacions només.
Voldria fer, gràcies senyor alcalde.
En primer lloc, la policia local de Sant Just
té els efectius que té actualment, amb aquests s'amplia un més.
Òbviament es reparteixen entorns
i en aquests entorns existeixen i van els incidents
que es van produint a mesura que es van trucant.
A vegades coincideix que hi ha una actuació
que s'està fent en un moment determinat
i la policia pot trigar més a arribar al lloc on s'ha produït un altre.
Això no vol dir que no s'atengui.
El que passa és que els efectius són els que són.
Per això intentem dotar-nos de més recursos
per poder atendre d'una millor forma el que reclama la ciutadania,
que jo crec que ho reclama.
I en segon lloc, clar, això vindria molt més recolzat,
evidentment, si els Mossos d'Esquadra
tinguessin els efectius que necessiten tenir.
I que ara pararà, que no dic que col·laborem amb ells
d'una forma positiva, però tenen manca de recursos
per poder donar el servei que els hi correspon,
perquè el que deia la laia dels robatoris
no és una competència de la policia local.
La competència de la policia local hi va,
però el problema és que és una competència dels Mossos d'Esquadra.
I també fan el que poden,
però hi col·laborem amb ells d'una manera positiva, torno a dir.
Però jo crec que els recursos s'han de venir
per tots els ous que han de venir.
Ja està, res més. Gràcies.
Gràcies, Pedro. Quico, i alguna paraula més?
O hem d'anar tancant?
Tancant, després en Quico? Sí? Vinga.
Sí, gràcies, alcalde.
Comentar que el tema de la seguretat
és un tema que cada any l'hem tractat.
Cada pressupost s'ha destinat lo que és una partida
per intentar augmentar el que és la plantilla
i donar el que són millores en quant a temes efectius.
Dit això, comentar que una de les preocupacions,
la tercera preocupació, Aleix, que té els s'enjustencs,
és el tema de la seguretat.
La primera és el tema de la vivenda,
la segona és el tema de la neteja
i la tercera és el tema de la seguretat.
Això no treu que la nostra seguretat sigui efectiva,
perquè tenim la sort, que ens hem anat present un premi,
perquè tenim una seguretat preventiva
que ens evita danyos mayores.
I això no treu que, com que nosaltres estem creixent
en quant a tema de debilatants,
ens calgui un altre efectiu, perquè em sembla que
de cada 500 debilatants hem de posar un recurs més.
Em sembla que anava per aquí.
Ho dic perquè no ens ha de fer por de tindre més recursos,
al contrari, això vol dir que estem creixent
i que estem donant el que és un servei als nostres debilatants.
Només volia comentar això i dir que
agraeixo que puguem tindre el que és el pressupost per seguir apostant en seguretat.
Gràcies.
Gràcies, Quico. Permeteu-me que tanqui aquest tema
amb tres apunts.
Primer, que aquest punt és fruit d'un compromís
per aprovar els pressupostos del 2022
amb en Quico Ferrer i amb endavant Sant Just.
Per tant, donem compliment des del govern a un compromís.
En segon lloc, amb els 40 policies tenint en compte
que estem fregant ja superats pràcticament la xifra de 20.000 habitants,
compliríem amb el rati que recomana la Federació Espanyola de Municipis
d'un policia de cada 500 habitants.
Sembla una xifra fàcil, però hi ha pocs municipis a Catalunya que l'assoleixin.
I en tercer lloc, paradoxalment,
en aquest punt estic una mica d'acord amb l'Aleix Abadia
que tampoc hem de crear una sensació d'extrema inseguretat.
En aquests moments, les xifres d'arrobatoris a Sant Just estan
en uns bons indicadors.
Ja sé que la persona que ho pateix no té aquesta percepció,
però toquem fusta.
Ara mateix, les dades que tenim són molt bones.
I també en aquest sentit, i complemento el que deia el regidor Pedro Soria,
la seguretat ciutadana és una funció compartida amb els Mossos d'Esquadra.
Segurament, si els Mossos en comptes d'una patrulla destinada a Sant Just
en tinguessin tres, o ja en conformaríem dues de forma permanent,
podríem destinar a molts més efectius aquests problemes de convivència
que feia l'Esmen Tulaia,
i que, evidentment, es produeixen i generen molesties
amb els veïns que ho pateixen.
Doncs, si us sembla bé, anem a votacions. Vots en contra.
No n'hi ha cap, abstencions.
Anna Vilanova, CUP Amunt, Esquerra Republicana.
Vots a favor, Quico Ferrer, endavant Sant Just,
Moem Sant Just i Partit Socialista.
Doncs, per tant, queda aprovat aquest punt.
El següent punt és la modificació singular
de la relació de llocs de treball
per a actualització del lloc de treball
i el càrrec mèdic de gestió de l'àrea de serveis a la persona,
defensat a aquest punt també el Regidor de Recursos Humans,
Josep Maria Reynem.
Gràcies, senyor alcalde.
Aquí, no ampliem la plantilla.
Aquí el que fem és modificar els conceptes
d'un lloc de treball en concret.
Per què ho fem, això?
Bàsicament perquè aquest és un lloc de treball
que la persona que el tenia en propietat,
des de fa ja un determinat temps,
per la seva situació de declaració d'incapacitat per manera absoluta,
és a dir, la invalidesa, per dir-ho col·loquialment.
Això fa que aquest lloc de treball es declari, diguem-ne,
que ja no hi ha una persona que el tingui a ocupar
i ara s'ha d'obrir tot el procés per poder-lo ocupar
d'una manera molt més estable, s'ha anat cobrint per interinatges i més,
però ara ja per cobrir-lo d'una manera definitiva,
que és la política que volem portar al davant.
El que produïa aquest lloc de treball, en concret,
és un lloc de treball que tenia algunes funcions específiques
que feia que la retribució de la persona
que ocupava aquest lloc de tècnica de gestió de serveis a la persona
fos una mica més superior a la resta de tècnics
de gestió de serveis a la persona.
I aleshores el que volem fer aquí és ajustar
aquest lloc de treball que no està cobert per ningú,
a les mateixes condicions i retribucions que la resta de persones
que estan fent una funció similar.
D'alguna manera aquesta és la finalitat d'aquesta modificació,
però, repeteixo, és ajustar aquest lloc
a les mateixes condicions que la resta de tècnics
de gestió de serveis a la persona i, per tant,
que quan una persona nova assoleixi aquest lloc de treball
s'haurà ajustat la seva funció i, d'alguna manera,
cobrarà el mateix i desenvoluparà funcions equivalents
a les mateixes persones que estaran amb ella treballant.
I no serà l'última persona que arriba aquella
que té unes condicions diferents perquè venia d'una situació històrica
de la persona que ara està en una situació de, diguem-ne,
allà fora de l'Ajuntament, donada la seva situació d'incapacitat permanent absoluta.
Gràcies, senyor Maria, hi ha intervencions.
No veig cap matxacada, posaríem a votacions,
vots en contra, no n'hi ha cap, abstencions.
CUP Amunt, Esquerra Republicana endavant Sant Just,
vots de favor de Quico Ferrer, Anna Vilanova,
Movem Sant Just, Partit Socialista, per tant, queda aprovat aquest punt.
El següent és l'amortització d'una plaça de director d'Escola Bressol
i incorporació d'una plaça d'arquitecte tècnic
a la Plantida Personal Funcionari.
Defensen aquest punt també en Josep Maria Reñem.
Molt bé. Aquesta vegada, a diferència de la Comissió Informativa,
més que explicar el procés, primer començaré explicant l'objectiu,
perquè sembla que amb l'objectiu tenim molta més claretat
i aleshores així, possiblement, no ens entortolluguerem
amb el procés que em pes.
Bàsicament, l'Ajuntament ha detectat que tenim una necessitat
de reforçar la funció de l'arquitectura tècnica
per donar-li més impuls, suport, a les funcions que es fan
des del territori que estan plantejades en aquest lloc de treball.
Des d'aquesta perspectiva, això es podia fer
d'una manera normal, que s'acaba fent, és dir,
anem a ampliar la plantilla, contractem una persona nova,
ampliem el pressupost, etcètera. Aquesta seria una cosa que faríem.
En aquest cas, el primer que hem fet és veure si hi havia
algun recurs o alguna situació dins de l'Ajuntament
que ens permetés fer això sense haver d'anar
amb una ampliació de pressupost, amb una ampliació de plantilla,
a no consolidar una plantilla molt més gran
si teníem algun recurs, diguem-ne, no utilitzat.
Què és el que ha succeït?
Doncs que tenim un procés de funcionalització,
de transformar personal de l'Ajuntament
que avui està contractat amb el règim laboral,
a passar-lo en una situació de funcionaris.
I en concret, hi havia un lloc que teníem duplicat
amb l'organigrama però no cobert per dues persones.
No hi havia dues persones per fer el mateix,
sinó que hi havia una única persona
que hi havia dos llocs de treball amb l'organigrama.
Un laboral i l'altre funcionari,
a l'espera que quan aquesta persona
o quan decidíssim cobrir com a funcionari
aquest lloc de treball,
aquesta persona passaria aquí, ella o la que guanyés l'oposició,
i el de laboral s'amortitzaria.
Amb la nova normativa que apareix el dia 31 de desembre
per estabilitzar les plantilles
de treballadors funcionaris,
d'emplees públics, laborals o funcionaris,
en aquesta plantilla hi ha una condició més beneficiosa
que ajudaria que la persona que avui està desenvolupant
aquestes funcions pugui assolir la condició d'estable,
de fixa, amb la seva lloc de treball com a laboral.
Per tant, allò que havíem previst perquè pogués passar
ja no ho necessitem.
Teníem una plaça dotada i reservada.
El que fem avui és dir, com això,
que ara i el dia que fem la segona escola
no necessitarem aquest element, sinó que necessitarem
més personal per atendre etcètera, etcètera,
el que fem és passar el rasclet, per dir-ne la nena,
i d'aquest lloc de treball que no el necessitem,
que estava duplicat, no ocupat, però estava duplicat si dotat,
el que fem és eliminar-lo i transformar-lo
en un lloc de treball completament diferent
d'arquitecte tècnic perquè pugui prestar els serveis
de territori i, per tant, agilitar la gestió
de les funcions que necessitem o dels treballs
que necessitem que es facin dintre d'aquesta àrea
o d'apartament.
Repeteixo, l'objectiu és que teníem
una necessitat de territori, teníem la necessitat
que hi hagués algú que es pogués atendre i ajudar
a treure tot un conjunt de feines que s'estan fent
i hem mirat dintre la plantilla quins recursos teníem
que eren dotats econòmicament, el canviem,
li canviem el nom i aprofitem els recursos
que teníem aquí, que eren no utilitzats, encara que sí
pressupostats, els utilitzem per poder pagar
amb aquesta persona que, quan arribi, farem el procés
perquè incorporar-la amb aquest tema.
Gràcies, Joan Maria, hi ha intervencions,
faig una mà aixecada aquí també.
Ana Vilanova.
Per mi aquest expedient és una mica estrany
i difícil d'entendre de forma objectiva,
perquè per una banda suposa que es dissenya
un organigrama de funcionament de l'Ajuntament
perquè el servei de la ciutadania
sigui el més eficaç possible, però aleshores
tu planteges que hi havia una duplicitat
a la direcció de l'escola Bressol, una d'elaboral
i una de funcionària.
Si no preocupa la plaça laboral perquè passa a ser fixa
a l'espera del concurs de mèrits, clar,
la plaça de funcionària queda lliure.
Quan queda lliure, plantegeu aquesta amortització
i la transformeu en una plaça d'arquitecte tècnic.
Nosaltres pregunto quant temps s'ha mantingut aquesta dualitat,
perquè sabem que dintre de l'àrea d'urbanisme
hi havia una gran necessitat d'aquesta plaça
i per tant pregunto això, quant temps ha estat aquesta duplicitat.
Gràcies, alcalde. Aviam, com començar.
Primer de tot, agrair Josep Maria
l'explicació i l'esforç
que vas tindre
amb intentar-me explicar-ho tot, que ho vas explicar molt bé
i que la veritat ho vaig entendre però no comparteixo.
Com que no comparteixo, faré la meva exposició.
És cert que necessitem el que és un reforç
del departament tècnic, però cal dir
que el nostre estimat exalcalde,
senyor Perpinyà, ens ha fet un fitxatge.
Ens ha tret el nostre tècnic que teníem
i se l'han portat a un altre municipi
i ens hem quedat sense.
Ens ha fet un gol pel quadre.
Qui no ho sabia, que ho sapigueu.
Com que ens hem quedat sense un tècnic competent
de la casa que portava molta responsabilitat
ens cal un reforç
i d'on l'agafem? Del departament
d'Educació.
Agafem els calés d'Educació i el fotem
i ja ho sé, aquests calés
estan disposats però aquests calés també
es poden destinar a Educació i no al departament tècnic.
Que soc conscient que ens cal un reforç
al departament tècnic perquè anem molt saturats
i molt malament i molt retressats.
Soc conscient però crec que hem de ser
precisos amb les coses i calcular bé
les disposicions.
Així que com abans t'he votat a favor, aquesta et votaré en contra.
Gràcies.
Sergi Seguiz, que és republicà.
Nosaltres posarem de manifest un dubte
que crec que és un dubte raonable que pot tenir qualsevol persona
que ens estigui veient o escoltant.
Com és que si hem de fer una segona escola bressol
i hi ha una plaça d'escola bressol buida
aquesta es transforma.
Aquest dubte, nosaltres el vam expressar a la informativa
i se'ns va explicar que el projecte que hi ha
per l'escola bressol o per l'educació infantil del municipi
és que hi hagi una sola direcció pels dos centres
perquè així es podrà compartir projectes, etc.
Estem completament d'acord i ens sembla bé, però crec que és un detall
que s'hauria d'haver pogut explicar
amb tot el que ens ha explicat el regidor.
Jo crec que qualsevol persona es vegi i digui
precisament l'Ajuntament ha notat que comencem tots els treballs
per fer la segona escola bressol i ara una plaça de directora
d'escola bressol la transformem.
Es transforma perquè el projecte és un altre.
Jo crec que hauria estat bé apuntar-ho.
Crec que potser vol explicar-ho.
Nosaltres ens abstindrem, com és la tònica habitual,
amb aquest tipus de punts més tècnics i d'organització interna,
però sí que ens agradaria fer una petita reflexió general.
Portem tres punts, quatre punts,
parlant sobre personal i places i demés.
Nosaltres, evidentment, totes les hem pogut parlar
amb la representació sindical del comitè
i el que ells ens diuen és que a vegades
la informació els arriba amb poc marge de temps
per poder fer propostes o per poder fer suggeriments
i que el que ells voldrien és precisament
tenir més temps per poder analitzar la documentació
i parlar-ne.
No veiem malament aquests canvis, aquests moviments,
però sí que els agradaria poder disposar més temps
per analitzar la documentació.
Creiem que és una demanda lògica i que compartim, evidentment.
L'altra reflexió que volíem fer era que
portem un temps on hem modificat
places tècniques del grup A,
on s'han modificat les places als directors d'àrea,
on s'han endreçat les places d'eventuals.
Potser ha arribat l'hora que endrecem també
i reforcem el cos administratiu de l'Ajuntament,
que també pateix i que també té una càrrega de feina molt alta.
I no n'hem vist cap
de places d'aquest tipus.
Per tant, potser fora bo que ens hi poséssim
i que ens posem a disposició, per si cal qualsevol cosa,
ja sabeu que hi som per arribar a aquest tipus d'acords,
però creiem que, dit molt col·loquialment,
estem tenint molts tinents i molt pocs soldats.
Ja sé que és una referència que avui potser no toca,
però crec que és progràfica com perquè tothom entengui
què és el que estem demanant, que són mans per treballar
i crec que potser ha arribat el moment,
i no sé si el regidor està d'acord amb mi o no,
però potser volem fer una pensada en aquest sentit, simplement.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, nosaltres quan ens vau explicar això a la Comissió Informativa,
que va ser una mica complicat d'entendre,
perquè és bastant sofisticat,
ja us varen preguntar aleshores des de quan hi havia aquest desdoblament
sorprendre, perquè al final és que hi havia
en l'organigrama dues places
pel mateix lloc funcional, i ens vau comentar
que això estava desdoblada des del 2013, aproximadament,
que és quan es va fer el procés de funcionalització
dels treballadors i treballadores de l'escola Bressol.
I aleshores també, en la mateixa Comissió Informativa,
us varen preguntar si teníeu detectades altres places,
o sigui, altres llocs funcionals que estigués passant el mateix
i que hi havia hagut aquest procés de funcionalització
que es va iniciar el 2013, doncs que el doblar, diguem,
totes les places, més o menys,
a veure, que no quedés cap altra més doblada,
donat que, clar, al final, quan fem el pressupost,
dotem econòmicament totes les places, i això vol dir que hi ha
una sèrie de diners que queden reservats per pagar els sous
de tot aquest organigrama, que després, al final,
si no estan ocupades les places no es fan servir.
Però, bueno, el Romanent té una limitació en el seu destí
i, en canvi, el pressupost general no. Aleshores, doncs,
és que vam fer aquesta pregunta, ens vau comentar que ens ho miraríeu,
i és saber això. Gràcies.
Gràcies, Laia Frutans. No hi ha més intervencions,
per tant, tancaria el ponent.
Sí, gràcies. Bé, el temps és,
pràcticament és aquest del 2013,
és veritat que en aquell moment es va prendre l'acord polític
de començar la funcionalització, i això s'ha acabat
concretant amb les diferents propostes
que surten anualment de processos de consolidació,
les opos, l'oferta pública
d'ocupació. Estava amb aquest element.
Això, diguem-ne,
anaven sortint, i, de fet, aquest era un lloc
que havia sortit o estava previst que sortís ja
amb una oferta pública d'ocupació, i, per tant,
això és de funcionalització, i si hagués, diguem-ne,
succeït tot, és a dir, si no haguéssim tingut
la sort, perquè cal reconèixer-ho,
que des de l'administració central es fes un avenç
conjuntament amb les organitzacions sindicals
de la funció pública, amb el sentit d'anar
a buscar la consolidació, és a dir, si no haguéssim tingut
el que primer va ser el real decreto lei del juliol
i la transformació en llei del desembre,
ara, fent el mateix, aniríem seguint
en aquesta direcció, i aquesta operació no podríem fer-la.
Què és el que ens hem trobat? És que
aquest procés d'estabilització de la plantilla
i de funcionalització avui tindrà una, o té,
avui dia tindrà una petita modificació
que no afecta només amb aquesta persona,
sinó que afectarà a tot un seguit de persones.
Nosaltres, en el proper mes, tenim previst portar-li
tots els expedients, portar-li al comitè d'empresa,
també la valoració de quins llocs de treball
compleixen la condició per poder,
a través d'un concurs de mèrits, estabilitzar
la seva situació. I, per tant, això modificarà
tot el procés que tenim i haurem de veure en aquell moment
i estem mirant si ens apareix algun element més
que produeixi aquesta situació. Normalment no,
però en aquest cas concret, diguem-ne, perquè
el que hem trobat és gent que està ocupant llocs de funcionari
en interinatges ja des de fa molt temps i que, per tant,
amb un concurs de mèrit tal com prevé la llei,
podrien estabilitzar-se. Des d'aquesta perspectiva,
d'entrada no ens ha sortit, però, evidentment,
nosaltres volem passar el resclet, dit allò col·loquialment,
perquè si hi ha algun recurs que es doble
i tenim mancances o una altra cosa, utilitzarem
la estructura pressupostària per racionalitzar-la
aquí, en aquesta situació. És cert
que aquesta situació ha durat bastant temps
per una qüestió que tothom crec que coneix
i és que mentre ha estat vigent i no ha estat
sospesa l'aplicació de la sal, la limitació
per contractar o fer noves
contractacions ha estat molt forta
i, per tant, si tenies un forat
pressupostat i no cobert, et servia
per poder completar aquelles qüestions
que amb el dia a dia tenies. Per tant, no hem fet
aquesta actuació abans o no s'ha fet aquesta actuació abans
perquè era un petit coixí per atendre les urgències
que teníem en personal. Si això sembla que
s'arregla, lo lògic, lo normal
és que l'Organigrama respongui aquest tema
i que, en tot cas, si hi ha una necessitat de més
d'omplir un departament o una funció, etcètera,
ja ho veurem. Però, en tot cas, que sapigueu que aquesta
situació històrica ha servit perquè l'Ajuntament,
en un moment que no li deixaven ni reposar
les baixes per jubilació, excepte la policia
i algun altre cos més, tenia aquest element
per poder atendre les urgències que es produïen.
Dit això,
agrair-li al Sergi Jaquí que hagi completat
l'objectiu és veritat, la previsió de l'equip
de govern és que nosaltres
pensem que la nova Escola Bresol ha de tenir
el mateix projecte educatiu, i això és just,
jo em sembla que ho he explicat per activar, per passar
moltes vegades, el mateix projecte que té el Marex
i que, per tant, la nostra idea és que pensem
en una única direcció amb dos centres, amb dos llocs.
Per tant, allò, no creiem que, quan desenvolupem
el tema del projecte de la segona Escola Bresol,
serà un nou lloc de direcció d'Escola Bresol,
perquè amb una única direcció pretenem que sigui
la que gestioni, la que tingui la responsabilitat dirigir-lo,
perquè hi ha un únic projecte al que es planteja,
i des d'aquesta perspectiva ho farem.
I dir, en tot cas, allò que s'ha plantejat
per Esquerra Republicana, amb el tema següent,
és a dir, quan tu vols fer una política
d'estabilització de les plantilles,
amb gent amb els seus llocs de treball,
perquè ara estan interins, perquè hi ha una bacana,
hi ha una persona que de més a baix ha ocupat aquest tema, etcètera.
L'element bàsic és que, curiosament,
en el que tothom podria pensar, has de començar per dalt,
perquè el normal és que et trobis que els llocs de treball
estan coberts interinament per una persona de plantilla
d'un rang o d'un nivell inferior.
I, per tant, si tu consolides aquella persona aquí
que no l'has consolidat,
no pots fer la promoció, no pots fer-lo bé,
no pots treballar-lo, i aleshores has d'anar fixant
de dalt cap a baix perquè, si no, a baix no se't buiden
els llocs de treball, perquè aquella persona manté la plaça
encara que estiguis fent. I aleshores aquesta perspectiva
primer has d'estabilitzar per dalt, que és el que hem intentat fer,
creant condicions, creant tot el consell de coses,
i després cap a baix.
I en els últims mesos hem elaborat també
amb el plànic de treball, amb el comitè,
amb la comissió negociadora, dels treballadors
un parell d'àrees amb la qual volem revisar quines són
les situacions que es produeixen.
Per una banda, tenim previst d'analitzar la relació
de llocs de treball de la brigada, perquè d'alguna manera
vam avortitzar un lloc de treball de xófer
i, d'alguna manera, aquesta funció pensem que s'ha de redistribuir
i no fer aquella cosa que les coses les ha d'aportar
el xófer i l'operari,
només ha d'acompanyar-lo, per tant, estem en aquest tema
i també ens hem plantejat una qüestió
sobre la situació d'administratius,
tot i que no és el mateix
canviar o modificar un lloc de treball que atendre
una càrrega de treball. Una càrrega de treball no significa
que tu hagis de modificar els llocs de treball,
per tant, estem en aquesta línia,
l'estem plantejant amb ells i jo crec que farem la reflexió.
I, per últim, el tema és allò de
si l'Ajuntament ha perdut
o hem de fer això perquè algú s'ha anat.
Aquesta és una situació independent
que algú s'hagi anat. El que s'hagi anat i hagi buscat
una carrera professional fora de l'Ajuntament
és un element que no és contrari
però precisament nosaltres també fem això
i intentem fer això. No ens enganyem.
Si podem aconseguir un tècnic format
per l'Ajuntament, anem a buscar-lo a un mercat reduït
i intentem portar-lo aquí. Per tant, quan un fa aquestes coses
s'arrisca que també li facin o que es produeixi aquest tema
perquè les persones que treballen a l'Ajuntament
de vegades tenen
l'interès que la seva carrera professional
continuï avançant, no necessàriament
amb el lloc en concret. Per tant, des d'aquesta perspectiva
això no es deu a un moment personal
o que una persona hagi sortit a l'Ajuntament
sinó a una valoració que teníem
les condicions, els recursos, la possibilitat
d'atendre una puntada
o no una puntada, una situació de treball additional
que es produeix dintre de l'àmbit de territori
que hem tingut per cobrir-les aquesta. Mirar
si hi havia recursos i reutilitzar-los d'una manera efectiva.
No, dic que el que són els projectes que anàvem a tindre
i que tindrem ja teníem una previsió de projectes
perquè tots els projectes que tenim en curs
ja els teníem previst, els grans.
Que el tècnic aquest que teníem
que estava al Departament Tècnic i que portava
projectes de responsabilitat
s'hagi marxat o l'hagin fitxat
és un contrapèu que no teníem previst
i és per això que estem demanant
el que és reforçar el Departament Tècnic
a part de projectes que vinguin nous, però és així.
A veure, Quico, això no és com el mercat de futbol
que va fer el PSG amb el Neymar
que li va fitxar amb el Barça i el Barça es va quedar descol·locat.
Això no funciona així. Aquest senyor és funcionari.
Aquest senyor del qual parles era funcionari a l'Ajuntament de Sant Just
i va demanar una comissió de serveis
per anar a un altre ajuntament.
I es pot estar de l'Ajuntament decidir
si autoritza o no aquesta comissió de serveis.
Vam valorar-ho i vam considerar que una persona
que estava cansada, que pensava que havia esgotat
el seu cicle laboral a l'Ajuntament de Sant Just
i que volia marxar, que no tenia sentit retenir-lo
en contra de la seva voluntat.
Però no és que et vingui un altre ajuntament
a fitxar d'un jugador del teu equip.
No funciona d'aquesta manera.
És sempre potestar de l'Ajuntament decidir
si s'accepta o no aquesta comissió de serveis.
Sí, gràcies alcalde, però aquesta petició de servei
ve motivada perquè el nostre exalcalde,
el senyor Perpinyol, li diu que vingui
cap a l'Ajuntament, des d'Andreu a la Barca,
perquè l'ajudi amb el tema del Departament d'Obres.
I el més fregant és que sigui el nostre exalcalde.
Si fos un altre, no passaria res.
Però és que és el nostre exalcalde, que ens treu el que és
el Neymar, com dius tu.
Si hagués estat el Neymar de Sant Just,
aquest ajuntament, com que tenia potestat de dir-li que sí
o que no, li hauria dit que no.
I per tant, si se li va dir que sí, potser és que no estem
parlant del Neymar de Sant Just.
I tinc una molt bona consideració cap a aquest professional.
I tampoc volia personalitzar aquí aquesta situació concreta.
Si vam decidir que podia marxar,
és perquè enteníem que s'havien de buscar altres alternatives.
Doncs aniríem a votació d'aquest punt.
Vots en contra.
Quico Ferrer, abstencions.
Cupamunt, Anna Vilanova, Esquerra Republicana.
Movem-se en just.
I vots a favor de
Movem-se en just i Partit Socialista.
Per tant, queda aprovat aquest punt.
Me confós.
Aquest punt és l'aprovació del conveni de col·laboració
entre l'Ajuntament de Sant Just i l'entitat Dona i Empresa
per a la prestació del servei d'informació, orientació
i assessorament legal gratuït a dones maltractades de Sant Just.
En aquest punt, la regidora de Siret...
Primer...
Hola, bon vespre.
Jo, per qüestions ètiques i de transparència, no formaré part
de la deliberació i votació d'aquest punt.
Aleja Baria.
Doncs...
No.
Continua en el ple.
Doncs defensarà aquest punt la regidora d'Igualtat,
Alicia Murciano.
En aquest punt, el que es vol és donar continuïtat
a un conveni que ja existeix des del 2017
entre l'entitat Dona i Empresa i l'Ajuntament de Sant Just.
Dona i Empresa compta amb professionals
que poden donar aquest assessorament
més centrat en l'àmbit legal
a víctimes que estan patint o han patit violència a la gènere
i ho fan de manera voluntària i desinteressada.
La voluntat, al final, és treballar
d'una manera coordinada amb l'equip de professionals
que té l'Ajuntament de Sant Just i les professionals
de Dona i Empresa en el circuit d'atenció
i suport a dones víctimes de violència masclista.
Moltes gràcies, Alicia.
Obrim torn de paraules.
Ana Vilanova.
Bé, sempre aprofito el meu torn de paraules
per dir que estic a favor d'aquest expedient
a Dona i Empresa i, concretament,
a les persones implicades i que dediquen el seu temps
lliure i personal a oferir aquesta, de forma altruista,
aquest servei. Per tant, els agraeixo molt
com a dona també que facin aquest servei.
Gràcies, Ana. Hi ha més intervencions?
Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde. Agrair, Alicia, la feina que estàs fent,
la feina que fas en relació amb Dona i Empresa
i que seguim treballant amb aquesta línia.
Gràcies.
Gràcies, Quico. Aleix, vols intervenir en aquest punt?
No.
Ben tornat.
Gina Pol, Partit Socialista.
Doncs sí, agraïm noms i cognoms
a les dues dones que ens estan prestando el servei.
Una d'elles és la de Cire, per això ha sortit de la sala,
l'Ana i el Nicolau, les dues són advocades i el que fan és un assessorament
en aquelles dones que es troben molt perdudes amb el sistema
judicial i precisament una de les dificultats que tenim
en la violència masclista és la complicitat dels serveis
judicials per poder fer fora una estació complicada familiarment
i que a vegades la justícia no sap orientar la dona
en com ha de fer la denúncia, un cop fa la denúncia,
en quines implicacions té i després, quan vas a judici,
quins arguments has d'exposar perquè el teu cas es vegi
a vegades amb l'àmbit familiar. Per tant, agraïm aquesta implicació
de dona i empresa en aquest conveni i també posar de relleu
aquesta cooperació entre molt local i entitats
per tal que avancem a favor d'unes dones que es troben a vegades
molt desolades pel mateix sistema, molt perdudes i que gràcies
a una trucada en aquest telèfon ajuda com a mínim a guiar,
orientar i saber cap on has de tirar i quines conseqüències té
prendre aquesta decisió tan important perquè comences un periple molt lent
amb moltes incerteses i que algú et doni una mica
de seguretat al que passarà, ajuda a sentir-te més fort
i més segura en el camí que has iniciat.
Gràcies, Gina, no hi ha més intervencions, per tant,
no sé si l'aponent vol tancar, aniríem a votacions,
a vots en contra, no n'hi ha cap, abstencions,
doncs a provar per una meitat, acceptant el vot
de la regidora d'Israella Tirler, per tant, queda provat aquest punt.
El següent, anem a l'àrea de planificació...
A l'àrea de planificació territorial, habitatge i medi ambient,
modificació del document únic de protecció civil municipal
conegut com a DUPRO CIM de Sant Just.
Defenderà aquest punt el regidor de seguretat i urbanisme,
Pedro Soria.
Gràcies, senyor alcalde.
Bueno, com sabeu, tenim un document que es va provar
el 28 de febrer del 2019, que és el DUPRO CIM.
És el document únic de protecció civil municipal.
Aquest document té una validesa de 4 anys
i durant aquest temps és un document que es pot actualitzar
sempre que hi hagi modificacions importants per fer-ho.
Una vegada aprovades aquestes modificacions,
esperem que avui també es notifiqui directament
ja que hi ha una comunicació a la Direcció General Competent.
I les modificacions que en aquest moment es presenten
venen donades per 4 tipus de canvis.
Uns canvis d'activitats,
és a dir, hi ha hagut noves activitats
dintre del que és el municipi,
altres activitats que han tancat,
per exemple, si voleu exemple us posaré,
una empresa que es deia Anton Omi,
va tindre un canvi d'activitat, va ser comprada,
i ara es dediquen a un altre tipus de producció.
Les activitats canvien substancialment
i per tant s'han d'anar canviant
i s'ha d'anar adaptant al document.
Un altre canvi que hi ha són canvis en elements
que són vulnerables,
per exemple, en el document que hi havia vigent,
que hi ha fins ara, i el canvi que es proposa,
és que les masies desenjust no estaven incloses,
i per tant les incluïm,
igual que altres empreses o entitats
que poden ser vulnerables,
i una vegada fetes les proves en casos d'emergència
i demés, s'inclueixen dintre d'aquest document.
També hi ha un canvi derivat de l'aprovació
de nous plans sectorials,
això ben marcat principalment per la Generalitat,
com pot ser el tema del inuncat,
la contaminació atmosfèrica, etc.
També són coses que es van recollint,
modificacions que s'estan fent i que es posen dintre del document.
I per últim, també, com dintre d'aquest document
hi ha responsables, tant polítics com tècnics,
que es recullen dintre del mateix,
doncs amb els canvis d'organi i grama
el document també s'ha d'adequar.
Per exemple, anar en un document que encara
no està aprovat, però el que volem aprovar,
es fa un canvi d'alcaldia, per exemple,
l'alcalde era responsable, estava a l'anterior,
ara hem de posar el nou.
Tècnics, també hi ha canvis de tècnics i es van canviant.
Per tant, aquests quatre tipus de canvis són els que es recullen
en aquestes modificacions que fem ara,
i el que s'admet sempre és l'aprovació d'aquestes modificacions
que hem de comunicar a la Direcció General competent.
Gràcies, Pedro. Hi ha intervencions?
Quico Ferrer?
Sí, gràcies, Pedro.
Vull felicitar per poder donar aquesta ampliació que donem,
sobretot el tema de donar una cobertura a les masies,
a les empreses i a associacions que fins ara no ho teníem,
i poder fer més extentiu el que són els serveis.
Gràcies.
Gràcies, Quico. No hi ha més intervencions, per tant,
no sé si vols tancar, Pedro, o passaríem a votacions.
No hi ha cap abstencions? Tampoc,
doncs queda aprovat per unanimitat aquest punt.
El següent, ens mantenim a l'àrea de territori,
és la ratificació del Decret d'Alcaldia,
de data 28 de gener de 2022, per a l'aprovació
del segon període de pròrroga del contracte amics per lots
del servei d'arbrats, jardineries, zones verdes, sauló,
neteja i ric, així com el subministrament de plantes,
arbres i material relacionat de l'Ajuntament de Sant Just.
Defensant aquest punt, el regidor de via pública,
Pedro Sòria.
Gràcies, alcalde.
Bé, tal com es diu, és una ratificació d'un Decret d'Alcaldia,
per la qual es fa la segona pròrroga del contracte
que tenim actualment vigent,
diguem-li, per resumir tots els conceptes de jardineria,
i ja està.
Es va aprovar el 2017, aquest contracte,
amb dos lots, un per a la companyia Ambitec,
i l'altre per al Nou Xanfrà,
i la finalització del mateix era el mes d'agost del 2021.
La possibilitat que teníem era de fer pròrroga
per dos anys més,
s'ha fet una primera pròrroga de sis mesos,
que acaba precisament el mes de febrer.
Correcte, aquest mes.
Per tant, fins que no es faci el nou contracte
que està en procés d'elaboració,
hem de fer una segona pròrroga
per poder aconseguir donar el mateix servei que donàvem,
i responent ja a una pregunta
que em veu fer a la Comissió Informativa,
el tema de si hi ha més espais
per poder fer aquest servei,
dintre de les activitats que es fan
d'acord amb el contracte vigent,
a nivell d'organització aquestes empreses
hi van atenent una mica aviat.
Això estarà previst fer-ho ja dintre de l'ampliació
que s'ha fet amb el nou contracte,
i per tant, quan tinguem el nou,
ja es donarà el servei corresponent
com cal a aquestes zones.
Les empreses adjudicatàries,
aquestes dues, han donat l'OK
per cobrir els pagaments a aquestes dues companyies.
Gràcies, Pedro. Veig mans aixecades.
Quico Ferrer.
Gràcies, Alcalde.
Res, Pedro,
agrair-te el que és l'exposició,
comentar-te que, precisament,
quan vam tindre el que és la pandèmia,
vam tindre el que és una falta de servei
o el que és el servei que tocava,
els serveis més urgents que havíem de donar.
M'agradaria saber si el servei que no es va oferir
s'ha compensat amb aquest lot
o amb aquest pròrroga
o amb aquests cèntims que han hagut aquí
o es farà una compensació d'hores o de feines.
No sé si això ho heu tingut en compte.
I després, l'altra cosa és que veig que hi ha fundació
no xanfrà, que veig que és una fundació social,
que agraeixo que hagi sigut la judicatària,
però també hi ha una altra que no la conec.
No sé si té el que és a nivell social,
si té algun ajut social, com aquesta ambitec,
no sé si té prestacions de nois amb discapacitat
i a tema laboral, no sé si d'inserció,
no sé si és així, però si no és així,
entenc que aquesta ha sigut la judicatària
que hi ha darrere de l'estat espanyol
o més de pes, no sé si em pots explicar, sisplau, gràcies.
Gràcies, Quico. Un moment, Quico.
¿Hi ha algú més? Sí, perdoneu.
Aleix Avaria.
Nosaltres, en general, defensen les remunercibilitzacions
acostem a votar en contra d'aquests punts,
però per la situació no del que expliqueu del noxanfrà
ens abstindrem.
I, per tant, també ho farem ara.
El que sí que argumentem, com jo ho vam fer anteriorment,
és que caldria ser una miqueta més curosos
en la gestió dels contractes i treballar amb més marge de temps
per poder també tenir en compte aquestes noves
planificacions urbanístiques.
I dit això, ens preguntem si en el contracte aquest que s'està treballant
està prevista l'ampliació d'habitatges
i, per tant, la prestació d'aquests serveis a les zones de garrofès i bòmer.
La pregunta?
Si en aquest contracte que s'està treballant
l'ampliació d'habitatges i, per tant, del servei que s'ha de prestar
a les zones de garrofès i bòmer, si això està reflectit.
Gràcies.
Gràcies.
Simplement fer notar que tal com el regidor Pedro Soria
ha dit en la part expositiva,
l'agost del 2021 va fer una primera pròrroga
de 6 mesos entenc que perquè la intenció ja era
durant aquests 6 mesos fer els nous plecs
i ara ens trobem doncs que
ens trobem amb la necessitat de tornar a fer una segona pròrroga
de 6 mesos més.
Simplement puntualitzar, assegurem-nos que realment
aquest cop sí que, pel mes d'agost, ja ho tindrem
en llestig. Aleshores, aquests nous plecs
que esteu treballant, la pregunta és si seguiu comptant
amb la possibilitat de fer dos lotts o tres,
perquè ara tenim molts més espais i es podria inclús
arribar a fer tres lotts, i reservant doncs
un o dos d'aquests lotts a empreses
i entitats del tercer sector. Gràcies.
Gràcies, Laia. No veig més paraules.
Tancaria el ponent, Pedro?
Molt bé. Espero respondre
totes les qüestions que heu plantejat.
Òbviament, si hi ha una
no execució d'un contracte,
que hi ha un compromís fet i no s'ha pogut prestar
al servei com ha passat amb altres conceptes,
Òbviament, es demana una compensació.
Per tant, com hi ha una compensació
i hi ha una previsió de pressupostària,
es pot compensar. D'acord? Això està clar.
Després, respecte a les empreses
d'Ambitec i Nouxamfrà,
considerem que hi ha un equilibri,
perquè tant l'empresa Ambitec
fa un servei com tu ho deies bé,
hi ha un servei de molta més envergadura,
per dir-ho així, amb maquinàries i coses,
i el Nouxamfrà és una possibilitat
que té aquesta companyia per fer treballs
en persones amb discapacitat.
Per tant, els dos presten un servei
per una mica diferenciat.
Les zones ampliades de Garrofés.
Aquí sí que us haig de dir que no ho sé,
per una senzilla raó. En aquest moment
s'està acabant al plec.
La idea que tenim és que a començaments de març
estigui. En el moment que es revisi,
veurem quines zones són les que estan incloses
per automatitzar coses. Jo ara ho desconec.
Per tant, espero rebre aquesta documentació,
veure què hi ha, i una vegada he vist el servei
que es prestarà, a quines zones les farà,
aleshores ho podrem modificar.
Per últim, el temps per fer el contracte.
Sí, evidentment hi ha hagut un retard.
Com vés deia abans, a l'àrea d'urbanisme,
que està inclòs l'àrea de jardineria i demés,
fer un nou contracte d'aquest tipus
per abastir tot el que són les noves zones
és molt més complexa, i més quan tenim una ampliació.
Ha trigat més del previst, però com et deia,
la idea és que ara a començaments de març
tinguem els plecs, que passi a l'àrea de serveis jurídics
i després d'intervenció hi puguem aprovar,
el més aviat possible.
I en aquests plecs està previst que hi hagi diferents
posicions.
No hi ha més paraules?
Jo també espero que aquesta sigui l'última prova que aprovem.
Aniríem a votació. Vots en contra?
No n'hi ha cap. Abstencions?
Anna Vilanova, Cuba Amunt, Esquerra Republicana.
Vots a favor? Quico Ferrer.
Quico Ferrer, Diputada del Senat de l'Ajuntament de Sant Just
i Partit Socialista queda aprovat aquest punt.
De l'àrea de serveis de la persona no hi ha cap punt
i, per tant, aniríem a les mocions.
La primera és la moció que presenten els grups
del Partit Socialista, Movem Sant Just,
Esquerra Republicana i Endavant Sant Just,
i el regidó no excrit, Quico Ferrer,
en suport dels dictàmens del Consell Consultiu
Com heu vist, les comissions informatives és una moció llarga,
per tant, la intentaré compactar al màxim i si algú la vol veure més
exhaustivament, doncs que la miri telemàticament, perquè si no es farà
molt pesat tota la lectura de quatre meses, cinc pàgines, crec que és
excessiva, per tant, intentaré anar ràpid. Com sabeu, el Consell
Consultiu de la gent gran es va crear l'any 95 i el que intenten fer és
fer informes, dictaments, recomanacions i propostes per tal
doncs de millorar la normativa i la forma de vida de la gent gran.
I aquest any 2021, tot i que sabeu que venim d'una pandèmia on ha afectat
molt en aquest col·lectiu, durant el 2021 es van tractar o es van
treballar tres dictaments, un era la bretxa digital, l'altre la
sanitat que ens mereixem i la llei de la gent gran de Catalunya més
necessària que mai. Aquests tres dictaments es van treballar
amb el Consell Consultiu de la gent gran i a l'Assemblea Anual del
Consell Consultiu, que va tenir lloc el 16 de desembre, es van
aprovar i es van dir que es portarien el ple del Consell Comarcal
i es demanaria als diferents ajuntaments del Basí de Bagat
que es portessin en els plens, en els plenaris, per ser aprovades.
El que fan en aquests tres dictaments, el que fan és recullir
les reivindicacions que es creuen que són necessàries per millorar
la qualitat de vida de les persones o de la gent gran. Llavors, el que
intentem fer és primer donar suport a aquests dictaments, el segon
és traslladar les resolucions a les administracions i als
organismes competents de la matèria de polítiques de gent gran,
instar les accions d'acompanyament en els diferents
municipis i demanar el suport dels municipis. I per ser molt breu,
una de les reivindicacions en el dictamen de la bretxa digital,
com ja sabeu tots, que ha sigut notícia en aquests últims mesos,
és que ens demanen que es preservi i es garanteixi al principi
d'equitat a la ciutadania en l'accés de productes, serveis públics
o privats. La delegitilització no pot suposar de cap manera una
pèrdua de drets de la ciutadania que es garanteixi el dret de la
ciutadania a ser atesa de forma presencial, evitar situacions de
desatenció i desemparament, garantir la sensibilitat als tràmits
i gestions online a les persones amb limitacions espacials, són
necessaris espais en connexió a internet i ordinadors de lliure
utilització per a la ciutadania a tots els municipis i suport per
a les persones que ho necessitin. Són necessaris canvis a Llei
39-2015 del procediment administratiu de les administracions
públiques per garantir els drets de la ciutadania per a la
digitalització de les administracions. Digitalització no
pot comportar de cap manera més desigualtats. És necessari
limitar i regular l'utilització de sistemes telefònics automàtics
per a la realització de tràmits administratius i gestions de
serveis bàsics. I per últim, assenyala'l a aquests quatre
àmbits principals per a la seguretat i benestar de les
persones grans on és urgent garantir el compliment de les
anteriors punts, administracions públiques, entitats financeres,
empreses, subministradors de servei i sistema sanitari. Quan
ens parlen de la sanitat que es mereixen, ells es diuen que no
discriminem a les persones grans per motius d'edat del sistema
sanitari, que es garanteix una atenció humana i professional
als centres sanitaris i les farmàcies, tenint en compte
sempre els drets i deures de la ciutadania, que es reservi i
treurà amb ell la medicació prescriptiva a les persones
grans per evitar i corregir situacions de sobre medicació,
correcta planificació i execució de les polítiques públiques de
salut, que s'acabi a la precarietat laboral per personal
sanitari, que s'elabori un pla d'infraestructures sanitàries i
que s'ampliïn els horaris d'atenció a la ciutadania i que
s'avanci a una digitalització del sistema com una eina per
facilitar i millorar l'accés i atenció sanitària a la ciutadania.
I per últim, el que ens demanen en la llei, que seria la llei de
gent gran més necessària que mai, les dues coses que us llegiré
així breument, és que es vol una llei de gent gran que
contribuiria a fer més visible a les persones grans, a regular
els seus drets i deures i a promoure una visió més natural,
positiva i real de l'envelliment, com una etapa més de la vida.
També seria un reconeixement col·lectiu a la importància i
contribució a la societat de les persones grans.
Aquesta contribució pren més rellevància que mai en èpoques
de crisis, on esdevenien els pilars que sostenen la bona part
de l'estructura social del país.
I jo hi acabo aquí perquè si no és molt més llarga.
Gràcies.
Gràcies, Quima, i t'agraeixo que ho escursis.
No sé si hi ha intervencions a Vilanova.
Sí, és solamente per aportar unes dades, no?
Perquè mira, té l'Idescat i a Catalunya hi ha gairebé
un milió i mig de persones amb edats compreses entre els
60 i els 79 anys i prou de 450.000 en més de 80 anys, no?
Dels quals posava el 35%, però suposo que deu ser més, no?
Proximadament no tenen cap mena de coneixement informàtic.
I per tant, és pràcticament impossible que puguin accedir
a certs tràmits.
Per tant, és imprescindible que les institucions trobem
les solucions perquè aquesta gent gran, que a més a més moltes
vegades estan desenvolupant serveis essencials dins
de la família, puguin viure de manera independent i a més a més
prolongar la seva activitat social.
Per tant, votaré a favor.
Gràcies, Anna.
No hi ha més intervencions.
No sé si vol tancar l'aponent, doncs aniríem a votacions,
vots en contra, no n'hi ha cap, abstencions tampoc.
Entenc que s'aprova per unanimitat aquesta moció.
Doncs gràcies per el recolzament.
Següent moció, grup municipal d'Esquerra Republicana
en defensa del cànon de residus a Catalunya.
En defensa d'aquest punt, la regidora d'Esquerra i Tril·lei.
Sí, gràcies, alcalde.
Només per posar una miqueta de context per la gent que ens
estigui escoltant, es tracta d'un cànon
que el que grava és l'activitat d'eliminar el residu,
l'eliminació des de l'eliminació municipal
de residus industrials i de la construcció.
D'acord. Aleshores, passo a llegir la moció.
En el grup Movem ha fet també aportacions
en el qual li agraïm.
El context d'emergència climàtica, la convicció i compromís
polític envers la lluita contra el canvi climàtic
i les directives europees obliguen a legislar per aportar
a terme una bona gestió dels residus a Catalunya
i a tot l'estat espanyol.
No s'entendria d'una altra manera en plena crisi climàtica.
En aquesta situació, el Congrés de los Diputados va aprovar
al passat 23 de desembre de 2021 el dictament de la Comisión
de Transición Ecológica y Reto Demográfico sobre el proyecto
de ley de residus y suelos contaminados
para una economía circular.
A Catalunya, amb aquest objectiu, fa dues dècades que es va crear
un cànon sobre la disposició de residus
com a mesura de fiscalitat ambiental.
De fet, es va crear un cànon en l'àmbit dels residus municipals,
un en l'àmbit dels residus de la construcció i un en l'àmbit
dels residus industrials per fer-los més efectius
i adequats al seu àmbit.
No es pot entendre l'èxit assolit en la recollida selectiva
a Catalunya sense aquest instrument fiscal de caràcter finalista
que ha aconseguit fins avui, amb una taxa relativament modesta,
multiplicar el seu efecte incentivador per a complir
amb la jerarquia de gestió de residus que impulsa la directiva
i la normativa estatal de residus.
Els nivells de recollida selectiva actualment es situen
al voltant del 46% quan l'any 2004 es situaven al voltant del 30%.
A més, la progressió del cànon en els pròxims anys
incentiva que els municipis i tot el sector productiu
s'esforcin de forma explícita cap a la millora dels seus sistemes
de recollida i de gestió de residus per aconseguir l'any 2035
un reciclatge del 65% dels residus municipals
que es produeixin i que no vagi a disposició més del 10%.
De fet, el cànon sobre la disposició de residus municipals
ha suposat una recaptació total de 647 milions d'euros,
tot i que en tot el període de vigència entre el 2004 i el 2021
ha anat modificant a l'alça l'import del tipus impositiu.
El darrer exercici tancat, el 2020,
ha suposat un ingrés de 82 milions d'euros
i s'estima que el 2021 s'arribarà a una recaptació superior
als 90 milions d'euros.
D'aquests, 170 milions d'euros han estat destinats
al finançament d'infraestructures de gestió de residus municipals
i tota la resta, és a dir, 450 milions d'euros,
han anat destinats a equilibrar els costos de la gestió
dels residus municipals d'acord amb la jerarquia de gestió,
afavorint que la recollida selectiva de residus municipals
tingui un cost de gestió inferior al tractament de la fracció resta
i que aquesta sigui inferior al cost d'eliminació
de la mateixa fracció resta.
Pel que fa al cànon de residus industrials,
s'ha recaptat durant el període de vigència
un total de 36.887.000.000 euros
i finalment, en relació al cànon de residus de la construcció,
s'ha recaptat un total de 33.879.913 euros.
Aquesta ha estat retornada completament als sectors
en forma de subvencions i actuacions específiques
de manera que s'ha afavorit la prevenció de la generació
i valorització dels residus i també l'impuls de l'activitat econòmica.
S'entén així l'ampli consens en favor d'aquest cànon a Catalunya,
ja que graven sobre l'activitat d'eliminació,
considerant-se aquesta la via més efectiva
per a la conseqüència dels objectius de la normativa de residus,
tot incentivant un comportament més respectuós amb el medi ambient
i impulsant mesures de minimització i de valorització material dels residus.
També pel model de retorn dels fons recaptats,
que ha donat impuls a la jerarquia de gestió de residus
i al finançament de les infraestructures de gestió de residus.
Tal com està plantejada la Llei de residus i Suelos contaminados
per a una economia circular,
posa en risc el model d'èxit català,
ja que l'impost estatal proposat no té actualment
la mateixa concepció que el català,
en primer lloc, per no tenir un caràcter finalista.
En segon lloc, perquè en el cas de Catalunya
suposa retrocedir un camí ja recorregut.
Aquest fet pot tenir uns efectes desactivadors pel món local.
També la indústria i l'àmbit de la construcció,
de manera que s'aturi la progressió de creixement
per assolir els objectius de la Unió Europea
en matèria de reciclatge i estalvi del dipòsit de residus.
El mateix efecte pot tenir a la indústria i a la construcció.
Malgrat tot, la Llei també té aspectes positius,
com l'establiment del sistema de dipòsit
d'evolució i retorn d'envasos de begudes,
com a sistema obligatori per eliminar l'abandonament d'ampolles
i llaunes al medi ambient i augmentar la qualitat
dels materials recuperats.
Es transposa la Directiva Europea de Prevenció de Plàstics
d'un sol ús.
Es fomenta les ampolles de plàstic fetes amb material reciclat.
A partir del 2025, com a primer pas,
només es podran comercialitzar ampolles
amb un mínim del 25% de plàstic reciclat.
Incorpora mesures per a reduir el residu
obligant l'oferta a granel als supermercats
amb envasos reutilitzables.
El sector ORECA ha de servir aigua no envasada als seus comensals.
Les dependències municipals han de disposar d'aigua en fons
i no en envasos reutilitzables.
Elimina l'ús del bisfenol A per als envasos.
Cal tenir en compte, a més,
que l'actual planificació de Catalunya té en consideració
la previsió d'ingressos del ganon de la disposició de residus
per poder executar les diferents actuacions programades.
Per tant, la modificació de l'actual ganon
produiria importants afectacions a la capacitat de polítiques
de gestió de residus a Catalunya.
Considerem prioritari i obligatori
continuar treballant per incrementar la recollida selectiva
i defensar l'actual sistema de disposició de residus a Catalunya
i demanem als grups polítics, al Congrés i al Senat,
que no donin suport a la llei en l'actual debat parlamentari.
Per tots aquests motius, el grup municipal d'Esquerra Republicana,
Sant Just Desvern, proposa l'adopció dels següents acords.
Primer, l'Ajuntament de Sant Just Desvern
dona suport al ganon de residus de Catalunya
i assuma el manifest impulsat per diferents institucions
i entitats i personalitats en la seva defensa.
Segon, l'Ajuntament de Sant Just Desvern demana que es modifiqui
l'articulat de la llei de residus i suelos contaminats
per a una economia circular per tal que els ganons establerts
a l'esmentada llei només s'apliquin a aquelles comunitats
que no disposin d'un impost amb les mateixes característiques,
així com es blindi el cànon català tal com es coneix fins ara.
Un model de fiscalitat ambiental pioner,
òptim i positiu, nascut de gran consens polític i social a Catalunya.
Tercer, de no ser així, es demana als grups parlamentaris
que votin en contra de la seva aprovació
al Congrés de Diputats i al Senat.
Quart, que l'Ajuntament de Sant Just Desvern
es compromet a continuar donant suport als programes de reciclatge,
reducció i reutilització al seu municipi,
així com a l'aplicació de l'economia circular.
Cinquè, l'Ajuntament de Sant Just Desvern
es compromet a donar suport a l'Agència de Residus de Catalunya
en l'aplicació del cànon de disposició de residus
a la defensa d'aquesta mesura fiscal.
Sisè, donar trasllat d'aquest acord a l'Agència de Residus de Catalunya,
al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural,
als grups parlamentaris catalans, al Congrés i al Senat,
i al Ministeri de Transició Ecològica i el Reto Demogràfico.
Gràcies, decidiré.
Hi ha intervencions.
Ana Vilanova.
Una vegada més, ens trobem amb l'ingerència de l'estat espanyol
que posa en risc els passos que ja s'han fet al nostre país
en la gestió ambiental.
Com ja diu la moció, no ja fa dues dècades que aquest cànon funciona
i ha permès passar del 30% del reciclatge al 46% actual.
I també preveu, amb la progressió del cànon,
que s'arribi al 35% amb un reciclatge al 65%.
Aquesta llei, la llei de residus i solos suels contaminats
per una economia circular, planteja una pèrdua de competències
en un tema tan estratègic com és la gestió de residus.
Mantindrem la competència però ens volen treure l'eina de gestió.
I per aquest motiu estic molt a favor de la vostra moció.
Gràcies, Ana.
Quico Ferrer.
Gràcies, Desiré, per presentar aquesta moció.
Jo votaré en favor, però haig de dir que m'agradaria
que la Generalitat pensés en la ciutadania.
Perquè has parlat d'empreses, hem parlat de la construcció,
hem parlat de gent, d'això, però no hem parlat del ciutadà de peu.
És a dir, a Europa, a Alemanya, per exemple,
si tu tires una botella de plàstic, et retornen uns cèntims.
Però directament, no has de fer cap altra instància ni res.
Ho dic perquè ja que presentes aquesta moció
i que estem amb la labor de ser pioners amb el tema dels residus,
m'agradaria que seguíssim treballant de cara a la ciutadania de peu
per poder gaudir d'aquest model.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
Justos d'Alba, movem-se en just?
M'ha dit que no.
Pensava, pensava.
Gràcies, alcalde. Bona nit a totes i tots.
Nosaltres farem un sí crític.
De fet, vam estar intentant transaccionar la moció amb esquerra
i algunes de les aportacions fetes des del nostre municipal
van ser acceptades en la part expositiva,
però és veritat que en la part d'acords vam demanar la retirada d'un acord
que no s'ha produït.
Estem d'acord en l'essència d'emoció, per això farem el sí.
També és veritat que exposeu una mica els motius de tot plegat.
Nosaltres, com he dit, hem demanat aquesta part expositiva
que expliquéssim els elements positius de la nova llei,
com és el sistema que el Quico va acabar de demanar,
que és l'SDR, Sistema de Dipòsit d'Evolució i Retor dels Embasos,
que també la llei preveu el desplegament d'aquest sistema,
la prevenció de plàstic d'un sol ús, el foment del plàstic reciclat,
el foment d'aquest consum agranel,
l'eliminació del bisfenola com a un plàstic nociu,
la repercussió, a més, dels costos de gestió de residus
als productors de les tovalloletes humides i, de fet, s'hi ha sigut.
En la part expositiva s'ha vist reflexar
totes aquestes aportacions que nosaltres hem fet.
Nosaltres coincidim amb que ara per ara
la llei que s'està reactant des de Madrid
no té en compte algunes realitats preexistents,
com el fet que a Catalunya ja fa dues dècades,
tal com diu la moció,
s'aplica aquest impost ambiental,
el cànon sobre disposició de residus municipals,
que, com tu has dit, serà progressiu,
i potser d'una dada no està malament,
perquè la gent ho sàpiga.
Ara mateix els municipis estem pagant,
la ciutadania està pagant el 2021 53 euros per disposició,
per deixar-ho a un abocador,
i 26 euros per incinerar, perdona, per incinerar el residu,
i el 2024 ens trobarem un escenari
en què valdrà 71 euros posar-ho a l'abocador
i 35 euros posar-ho a la incineradora.
Per tant, mica en mica, si no reciclem i no ho fem bé
i incinerem molt residu,
doncs ens costarà més a tots i a totes,
que jo veig que això també és central, central, diu.
Recuperar una mica el fil de tot plegat,
dir-vos que nosaltres sí que creiem que s'ha de mantenir
aquesta idosincràcia creada des de fa dues dècades a Catalunya.
De fet, per aquestes raons,
diferents han dit els ecologistes,
a banda d'algunes alcaldies, com les del Prat,
o la mateixa àrea d'ecologia ambiental de l'àrea metropolitana,
l'hem anat a través d'aquest manifest
de defensa del cànon de residus,
que la nova llei de residus espanyola i sobre los contaminados
tramiti i blindi l'existència d'aquest cànon català
sobre la disposició.
També és veritat que nosaltres,
i aquí ve la part crítica del sí crític,
van demanar la retirada de l'acord tercer,
perquè creiem que la moció no hi pot ni ha de mandatar
els partits polítics al seu posicionament contrari,
en l'acord d'ideu que demanem als grups parlamentaris
que votin en contra de la seva aprovació al Congrés de diputats
i al Senat.
Aquest acord per a nosaltres vulnera obertament
la lliure formació d'un determinat posicionament polític
i la llibertat de decisió de vot
de les persones que conformen al Senat i al Congrés.
Per tant, no veiem de rebut posar aquest acord
i per això vam demanar la retirada.
També és veritat que la moció d'esquerra
no inclou ni esmentre un altre element
de protecció i blindatge del cànon,
com ha de ser l'avantprojecte de llei de prevenció
i gestió de residus i dos eficients dels residus de Catalunya,
i que pot ser una legislació molt avançada
i una eina, precisament, incentivadora per als nens locals.
Nosaltres, no obstant,
nosaltres reiterarem la defensa del cànon
i el nostre compromís de defensa, precisament,
en la tramitació del Congrés.
Gràcies, Just.
No?
Gina Pollen.
Sí, per posicionament de vot.
Bé, nosaltres compartim que hem de defensar
el cànon de residus de Catalunya,
que és la regina que fa l'Agència de Residus de Catalunya,
però sí que és cert que el que busca aquesta llei,
que em fa molta gràcia, que tota l'estona
la digueu en castellà quan la podeu dir en català.
Bé, parlem de les directives europees en català
i no les diem en castellà ni en anglès,
però tenim aquesta obsessió a no traduir...
Sí, està molt bé que feu bilingüisme quan la llei ve d'allà.
Però bé, a part d'aquest comentari,
que em sopta perquè tots els d'una mateixa banda
utilitzeu el castellà quan parleu de temes
del Congrés dels Diputats,
dir-vos que nosaltres compartim aquest cànon
de treballar a Madrid,
és justament que aquest cànon existeixi al conjunt
de les comunitats autònomes que hi ha a tot l'estat espanyol,
amb una visió federal de l'Estat.
Es tracta de buscar un impost estatal
que justament segueix l'ascenda del que ha fet Catalunya.
Per tant, és bo que es treballi amb aquesta harmonització
perquè el conjunt de l'Estat vagi en la línia
que Catalunya ha anat durant molts anys.
Però sí que és cert que vosaltres el que feu aquí és presió.
És presió política per una llei que, en el fons,
està recollint esmenes al Senat
per tornar al Congrés dels Diputats.
Per tant, el que feu és criticar abans de negociar.
La negociació està oberta a Madrid
a través dels grups que tots vosaltres teniu representació.
Per tant, és en aquesta pressió que es fa a través de la negociació,
a través dels grups on es pot millorar una llei
que, a dia d'avui, encara està en procés de naixement.
Per tant, aquest naixement encara pot ser profitós per Catalunya
si la negociació es va ben feta.
Una estratègia totalment lícita a l'esquerra és
presió una des de Catalunya,
igual que està fent també Balears,
que conegui una feina feta per aquests territoris
i que es posi en valor amb una certa singularitat.
I em sembla bé que lluiteu cap aquí,
però com a Partit Socialista
confiem en les paraules que s'han manifestat
tant per la ministra com pel president del govern espanyol,
en el que diu que, justament,
aquest cànon que es farà al conjunt de l'Estat,
el govern català no ha de perdre cap euro del que ha recaptat fins ara,
que es mantindran aquests ingressos
i que, justament, es faran les transferències
per tal que aquests diners es quedin a Catalunya
justament el que per toca,
que és en aquesta política de residus
i que tinguem totes les eines útils per fer-ho possible.
Per tant, la llei no implica que perdo de competències,
així s'ha compromès el govern del Sánchez,
i la voluntat és treballar en el millor diàleg possible
perquè la llei sigui la més profitosa.
També val a dir que Catalunya, des de fa dècades,
està treballant amb aquest cànon,
però sí que és cert que Catalunya,
a part de mirar aquests enemics que té cap en fora,
també té molts deures interns a fer.
Hi ha pendent tota la regulació normativa actualitzada
en matèria d'adaptació a les directives europees.
Catalunya, des de l'any 2020, té lleis caducades,
s'han d'actualitzar i aquesta feina encara no està feta.
Falta la nova llei de residus, falta un nou programa de prevenció.
Per tant, Catalunya, el que ha de fer també internament,
és treballar en adaptar la seva normativa a l'ordenament europeu,
que és el que està intentant justament l'estat espanyol.
L'estat espanyol, Europa,
l'insta a tenir uns criteris de fiscalitat ambiental.
Per tant, això és el que està treballant.
I també val a dir que Espanya tenia molts deures pendents
i la llei que està treballant desenvolupa tot un seguit de criteris
que a Catalunya ja tenim bastant consolidats.
Es treballa amb una economia circular,
es treballa amb una recollida selectiva,
es treballa en el nom del baratament alimentari,
que és un punt important de la llei,
també tot el tema de la reutilització
i hi ha un pla per acabar amb l'AMIAN.
Per tant, la llei té coses bones, com diu Esquerra,
d'altres a millorar.
Justament ara està oberta el període de negociació
i la voluntat, entenem, del govern socialista,
que també està en coalició, en aquest cas amb Podemos,
és que aquesta llei sigui el més respectuosa possible
en les competències de Catalunya
i que la feina feta no quedi en va,
sinó que s'assumi per tal que el conjunt d'Espanya
avanci també en aquest camí.
Per tant, nosaltres votarem que no a la moció.
Gràcies, Gina. Anirem a votació.
Tancaria el punt.
Sí, únicament destacar dos punts.
Per una banda, tal com ha comptat també la regidora Ana Vilanova,
entenem que aquesta llei fa una ingerència competencial
a Catalunya, perquè nosaltres tenim aquesta competència
i en el nostre cas som nosaltres que fixem el tipus impositiu,
les excepcions que hi puguin haver, etcètera.
Si deixem que això ho faci l'estat espanyol,
perdem aquesta competència i, per tant, entenem nosaltres
que Catalunya fem una política més propera, diguéssim,
als ciutadans de Catalunya i, en aquest sentit,
anem dos passos per davant de l'estat espanyol.
A més a més, hi ha una diferència també molt gran
amb aquesta finalitat de la recaptació d'aquest cànon,
donat que nosaltres tenim un caràcter finalista,
és a dir, els diners recaptats en aquest cànon
els revertim en la millora del sector
a través de millora d'infraestructures i de subvencions.
Aquest caràcter finalista no el té la llei espanyola
i, per tant, entenem que nosaltres, la nostra,
és millor i és el que defensem.
Si a partir d'aquí l'estat espanyol
a les comunitats autònomes que no en tinguin
en volen fer una llei,
a les altres comunitats que poden fer el que vulguin,
nosaltres defensem el cànon de Catalunya.
Gràcies.
Gràcies, president. Anem a votacions.
Vots en contra. Partit socialista.
Abstencions. No hi ha cap.
Vot a favor de la resta de grups.
Per tant, queda aprovada aquesta moció.
La següent és la moció de regidor Quico Ferrer
per millorar la il·luminació de Sant Just d'Esvern.
Endavant, Quico.
Sí, aquesta sí. Aquesta la manté.
L'anteriors s'ha retirat.
No, s'ha retirat.
Sí, perdona.
I la d'il·luminació sí que es manté.
Sí, gràcies, alcalde.
Abans de començar,
volia agrair el que és la transacció de la moció
amb el PSC.
Bé, amb el govern, perquè també
el govern ha dit la seva,
dintre del que és la Movem i el PSC ha dit la seva.
Però voldria fer una mica d'històric
de per què presento aquesta moció.
Aquesta moció ve per una petició d'un bilatar
que es queixa i que demana un augment de llum
en llocs foscos de Sant Just.
Jo aquesta petició l'agafo
i la presento amb el passat ple com a PEC.
Però m'interessa més per saber
com es resoldrà això.
I m'interessa parlar
amb el nostre gerent de ProMunça
per veure quin és el pla d'acció que hi ha,
que tenim, quan a tema de millores,
que es va parlar amb l'últim consell.
Més que res, preveiem si els carrers
que demanaven aquest Sant Just Tenc
estaven dintre del que és la previsió
que tenia el que és ProMunça per resoldre.
Dit això,
per què presento la moció?
Presento la moció per dos motius.
Una, per poder donar la informació
als Sant Just Tencs,
perquè els punts foscos són aquests,
i dues, perquè es faci.
Perquè tinguem un compromís
de fer-lo en temps i forma.
Perquè, com bé sabem,
tot el que són els projectes
tenen el que és un temps i a vegades es dilaten.
I com que estem acabant el mandat,
no m'agradaria que la proposta aquesta
es fos dilatant.
Per això presento aquesta moció
per agafar el compromís de resoldre
aquests punts foscos que tenim a Sant Just.
Per tant,
hem posat molta floritura
en el govern,
però haig de dir que la comparteixo.
Perquè després de fer el que és l'estudi,
ho comparteixo. Dit això,
acabo ja.
La il·luminació dels carrers és un dels serveis bàsics
que presenta l'Ajuntament de Sant Just.
I té alhora un seguit de dimensions
que cal contrapasar. Consum energètic,
consum econòmic, grau d'il·luminació,
per col·laborar a la generació de la sensació
de seguretat i contaminació lúmica ambiental
que pot generar. En relació a tots
aquests vectors, l'Ajuntament de Sant Just
i la seva empresa Promunça porten molt de temps
treballant amb un resultat força positiu,
tot i que sempre és susceptible
de ser millurat. I més si com és el cas,
hi ha una actitud constant i oberta
per escoltar al veïnat que amb les seves
aportacions i sugerències i queixes
posa de manifest quins són els elements
a millorar. Des darreres actuacions de l'Ajuntament,
amb el suport econòmic i l'ajut
d'altres administracions públiques,
s'ha orientat a millorar allumenat públic
de Sant Just d'Arbel. A l'hora,
es cerca un estalvi en el consum energètic
i en el seu cost econòmic. El recent canvi
de les lluminàries en els carrers més transitats
o l'increment d'il·luminació
específica dels passos de vianants
en les vies troncals per incrementar
la seguretat viària dels vianants. Són un bon
estalvi per seguits. Pel que fa a l'estalvi
econòmic i a l'utilització d'energies
renovables, cal destacar que el ple ha vingut
aprovant les bases administratives necessàries
perquè Sant Just formi part de l'empresa pública
terça, comerciadora d'energia elèctrica
d'origen renovable que permetrà que l'allumenat
públic es faci amb aquesta energia elèctrica
i alhora estalviar en la factura
que haurem d'agonar per obtenir-la.
Hores d'ara, com a continuïtat de l'actuació
l'empresa pública municipal Promunça,
com a gestió del servei, ja ha concretat
una fase additional de millora tecnològica
i d'eficiència energètica de l'allumenat de Sant Just
adreçada tant als carrers cèntrics, per ser
els més utilitzats a la ciutadania, com als carrers
cèntrics, i com a més allunyats per contribuir
també a l'increment de sensació de seguretat
ciutadana en els mateixos. Aquestes actuacions
que es desenvoluparan durant els anys 22 i 23
suposaran una inversió total
de 150.000 euros, dels que 50.000
es desenvoluparan amb el suport de la
Diputació de Barcelona per al seu programa
específic a la millora de l'eficiència
energètica dels serveis públics.
Complementàriament, l'Ajuntament ja ha adjudicat
un projecte de 86.000 euros per millorar
l'allumenat a la via pública durant l'any 2022.
Per últim, les dades objectives
sobre l'índex de la victimització
de Sant Just aportades per els
correspondents junts, juntes de seguretat
pels diferents forces i coses de seguretat
que coincideixen sobre la nostra població,
Mossos d'Esquadra, policia nacional i Guàrdia Civil,
a més de la policia local, ens situen
en nivells molt baixos. Com no sempre,
les dades objectives es corresponen
a la percepció ciutadana. La contribució
de la il·luminació en determinats indrets
pot servir a millorar la sensació de seguretat
desvianats ha estat present
i la sensació dels jocs actua mitjançant
el coneixement de les propostes i sugerències
dels vinetants dels mateixos.
És per això que el regidor no escrit Quico Ferrer
proposa al ple de l'Ajuntament l'adaptació
dels següents acords, continuar aplicant
el pla de millores d'il·luminació pels carrers
de Sant Just que està executant promulsa
en la seva perspectiva de
l'Ajuntament.
Creu tram 1, Rambla, Bona Vista.
Creu tram 2, Bona Vista, Arrabal.
Creu tram 3, Arrabal, Àngel Guimarà.
Creu tram 4, Àngel Guimarà, Muntanya.
Creu tram 5, Muntanya, Sant Ferran.
B, carrer major. Carrer major.
Tram 1, Sansón, Rambla. Carrer major,
tram 2, Rambla, Plaça del Sol.
Tram 1, Basseig, Montseny.
Bona Vista, tram 2, Creu,
i Bona Vista, tram 3, Freixes, Creu.
I per últim, el que aquest biletà ens demanava
era el carrer Turona, on està el Frontón,
que és el que està més fosc.
Així com la millora dels 23 quadres elèctrics
respectivament, perquè sí, necessitem
canviar els quadres elèctrics per ser més eficient.
Incrementar l'eficàcia i l'eficiència al mateix que ha de reduir el consum,
incrementar la sostenibilitat de les energies utilitzades i el seu cost econòmic.
Incorporar i prioritzar a la mesura de la disponibilitat econòmica
la resolució de les propostes sugerides i queixes que sobre aquest tema
trasllada a la ciutadania mitjançant els canals de la comunicació a l'Ajuntament.
I continuar amb la millora de la il·luminació dels carrers de Sant Just
en la direcció de contribuir a l'increment de la seguretat de la ciutadania
i molt especial en tot allò que fa referència a oferir més seguretat
i genera femení i una major sensació de tranquil·litat pels nostres joves.
Insistir en la difusió de l'app de seguretat ciutadana
que disposa la policia local perquè la mateixa està dotada d'un sistema de comunicació urgent
les 24 hores dels 7 dies de la setmana.
Què consisteix al mecanisme més adient per atendre les emergències
i atemptats contra la seguretat ciutadana
que es pugui produir als nostres carrers i places?
Ja està, gràcies, és això.
Molt bé, gràcies, Quico. Hi ha intervencions.
Ana Vilanova.
És que tinc aquí el Quico Sobantes, que t'he llegit tanta estona.
L'il·luminació aquí sí que s'obre.
Bueno, Quico, és que no entenc gaire el sentit d'aquesta moció, eh?
Perquè, de fet, fas com una descripció de totes les actuacions
que ja tenen previst l'equip de govern i pronunciar-ho a terme.
Malgrat tot, hi ha un punt que m'agrada molt, eh?
Que és el que has dit, que l'Ajuntament escolti totes les peticions
que fa la ciutadania dels problemes d'il·luminació dels carrers
i, mira, vull que tant apuntis una, ja que n'has dit moltes,
al carrer Monistral també la il·luminació està molt malament.
I l'altre dia baixava i pensava que s'hi podia afegir.
I un altre punt, el tercer punt dels acords, el que fa referència a la PP
és que no entenc gaire bé quina relació té amb tot el que has exposat.
Però, bueno, en tot cas, et portaré a favor.
Però això, és que no entenc gaire, per això, el sentit tot expositiu que has fet.
Gràcies, Anna.
Aleix, ara dia, culpa mú.
Ara, ara, ara.
Sí, o sigui, primerament, s'havia presentat una moció crítica, no?
Que volia fer una sèrie de propostes.
I després no entenem si es diu que es parla amb el govern
i que diu que aquestes coses ja s'estan fent.
Llavors no entenem per què es presenta aquesta moció ni trobem cap sentit.
I en aquest sentit no entenem aquest ús de les mocions i ho tenen en contra.
Gràcies, Aleix.
Perdoneu, just fustalba, m'ho heu sent just.
Sí, gràcies.
Bé, en aquesta moció del fons el que fa és reformar el compromís d'aquest ajuntament
i d'aquest govern en la millora de l'eficiència energètica
i de la generació d'espais públics, de convivència i de seguretat,
que de fet ha sigut i està sent una de les línies de treball d'aquest govern.
De fet, s'han fet, com s'ha dit la moció, diverses actuacions
i se'n faran d'altres d'aquí a futur.
Per tant, nosaltres estem d'acord en seguir treballant en la línia
que de fet ja estem treballant, votarem a favor.
Gràcies, just.
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Sí, sembla ser que el regidor no ha escrit Quico Ferrer avisa la llum
i per això deu presentar la moció.
És cert que molts dels nostres carrers i places
no disposen de suficient llum per garantir la seguretat de les persones
i és necessari podermos moure amb tranquil·litat pels nostres carrers.
En general, estem d'acord amb la proposta del regidor no escrit,
però cal tenir en compte que la moció no proposa res de nou.
El llistat que inclou de carrers on actuar
ja és el llistat previst d'actuacions.
És per això que entenem que l'esquí de govern treballarà
perquè s'emprin aquests espais en els propers anys
i perquè les energies renovables puguin ser una realitat el més aviat possible
i d'aquesta manera rebaixar costos.
La millora energètica és una necessitat real,
però no només centrada en el centre de la població,
sinó en tota la seva extensió.
Doncs a part dels punts a què fa referència la moció,
hi ha molts altres llocs on és necessari tenir més visualització de l'entorn.
Evidentment votarem a favor, encara que des del nostre punt de vista,
és una moció necessària perquè no demana res de nou al govern municipal,
sinó més aviat al contrari,
enumerar accions que ja estan previstes i on marxa.
Tot i així volem treballar perquè entre tots puguem tenir un sant just més segur.
Gràcies Montse, ajudem Maria Cortés endavant Sant Just.
Moltes gràcies.
Doncs nosaltres ens abstindrem perquè és això, no la veiem necessària.
Si ens remuntem al pla del mes de novembre,
a precs i preguntes vam preguntar pel carrer...
Quin era el segret cor? No, el passatge segreta.
Ens van informar de com anava la progressió de l'Ajuntament
i nosaltres creiem que si has de continuar fent mocions d'aquest estil,
podries fer una moció de dir que insta a l'equip de govern
a continuar fent el que estan fent amb tot.
Perquè al final creiem que aquesta moció ha canviat el sentit que tenia
i al final el que està dient és que això insta a l'equip de govern
a fer el que té previst fer.
I per això no ho veiem.
Llavors no el veiem ni el vot a favor ni en contra,
el que farem és abstenir-nos.
Gràcies, Maria. Gina Pol, Partit Socialista.
Sí, agraeixo al Quico la moció i sobretot l'agraeixo a la Maria Ranyé,
la feina que ha fet per millorar la moció amb contingut.
És cert que en Quico posa en dubte que les coses les fem amb temps informa
i que escoltem a la gent.
Bueno, jo com a govern el que he de defensar és que ho fem amb temps informa
i que escoltem a la gent.
Per tant, però Montse fa molt de temps que està treballant
amb el tema de la il·luminació i l'enllumenat.
El que ha fet ara ja va fer tota una primera fase de 400.000 euros,
ja està la segona fase,
amb aquesta inversió que gairebé pujarà més de 100.000 euros.
Són aquests carrers i molts altres que tu has anomenat a la moció,
però és que en paral·lel al mateix Ajuntament acaba d'elicitar una empresa
tota una millora també d'enllumenat per tardar a posar llum nova
en aquells punts on tots vosaltres quan passegem pel poble
veiem que falta aquesta il·luminació o cal canviar les luminàries
o canviar l'orientació o canviar les làmpares i els equips
per tal de millorar-los.
És a dir, a part de tota aquesta feina que farà però Montse,
i que tu ja coneixies perquè formes president del Consell d'Administració,
hi ha tota una feina que ha fet el tècnic de l'Ajuntament
que porta aquests temes d'enllumenat
on millorem l'il·luminació al carrer Muntanya amb carrer Canigó,
que posem punts de llum.
També es millora al carrer Major, a la zona del Parc Maragall,
zona de Tudona, entre Roquetes i Salvador Espriu.
Però Montse, escoltant les demandes,
es millorarà també al carrer Salvador Espriu per tenir una millor il·luminació.
És a dir, som un govern compromès tant al respecte al medi,
per tant, canvi d'il·luminari a l'ed per poder respectar el medi.
D'altra banda, som un municipi feminista,
per tant, aquella sensibilitat, aquella percepció de seguretat femenina,
també la treballem amb aquests diferents plecs
que s'han fet tant a Ajuntament com a Montse.
Per tant, agraïm a en Quico l'opció que tenim d'explicar l'obra de govern.
Gràcies. Votarem a favor.
Gràcies, Gina. Quico Ferrer, com a ponent, tancaries?
Sí, gràcies, Arcada.
Aviam, per on començo?
Començaré pel nostre amic Josep Maria, Josep Maria Cortés.
La meva pregunta és, la primera proposta...
No, començaré bé. Començaré amb el rege, cap enrere.
Jo, com faig el que és la moció, la moció que jo presento,
la penjo amb el tat que tenim, que estem tots plegats,
i dic que és una moció que m'agradaria que fos conjunta
i que si voleu fer aportacions...
A mi em va ser agradat que no només hagués vingut el PSC
que fessin aportacions, sinó que hagués vingut
altres grups municipals i que digués la seva.
I és, Quico, això ja està fet. Això no sé què.
Jo crec que aquí falta alguna cosa. Ningú ho va dir pas res, només el PSC.
Dit això, aquesta moció, ja ho he dit al començament,
té a dir que vull el que és un compromís ferm. Perquè, senyors,
l'empresa ProMunce, que jo soc del Consell,
és una empresa que és una SA, no és l'Ajuntament. És una SA.
I avui té el compromís, dintre del que és la partida pressupostària,
de fer això. Però si té una urgència d'èquics,
haurà de fer l'urgència d'èquics, a pesar que tinguem
el que és la disposició de la Diputació de Barcelona.
Dit això, el tema és que aquesta moció, a mi m'ha despertat
el que és a l'interès per saber el que li preocupa a la ciutadania
i per passejar-me per tots aquests carrers que jo no m'havia passejat
que la gent està demanant. Gràcies per aportar el teu, eh?
Moltes gràcies.
Llavors, crec que aquesta moció és positiva.
I sí, Josep Maria, és una moció que està vestida
en format PSC, però amb la política es tracta d'això,
de fer política perquè les coses sumin i tinguin endavant.
Gràcies per la passació.
Gràcies, Quico. Passaríem a votacions.
Vots en contra, cop amunt.
Abstencions, endavant, sant just.
Vots a favor de la resta de grups. Per tant, queda aprovada aquesta moció.
Moció presentada per cop amunt, Esquerra Republicana i Anna Vilanova
per declarar Sant Just d'Esder, municipi republicà i antimonàrquic.
Qui defensa? T'ho aleix?
Sí, la llegiré jo. A veure si em queden forces.
La institució que actualment dona forma a l'estat espanyol
és, en essència, una institució antidemocràtica
basada en drets realitaris de sang i privilegis de regla aristocràtica.
Si aprofundim en el cas espanyol, ens tornem amb una monarquia que,
a més de legitimar-se en drets propis de l'edat mitjana,
és també directament a l'eva del règim franquista.
El mateix dictador, poc abans de la seva mort,
ha elegit a l'egir, ha dit, al seu successor,
el rei Joan Carles I de Bourbó.
La relació inestia-bourbònica amb els països catalans
ha estat una relació marcada per la cultura política de la imposició.
Des de Felip V, primer bourbó, cap de l'estat espanyol,
que va sotmetre els catalans i les catalanes
al cop d'autoritarisme polític i militar,
com així demostra el d'aquest de nova planta
que abolia les institucions catalanes.
El setge de Barcelona o la crema de xàtiva.
Fins al darrer i actual cap d'estat, Felip VI,
símbol de la unitat d'Espanya,
i que tres segles després del final de la guerra de successió
continua negant el dret de determinació de la nació catalana.
En l'actual procés de ruptura democràtica
engegat pel poble català envers l'estat espanyol,
pensem que és convenient assenyalar i denunciar
quin ha estat el paper de la dynastia bourbònica
i la corona espanyola al llarg de la història,
el que representa i el que simbolitza.
Des del sotmetiment dels països catalans per dret de conquesta
a l'actual model de l'estat espanyol,
arcaic i antidemocràtic.
Perquè la institució monàrquica és anacrònica
i no representa la majoria de catalans i catalanes.
Perquè l'actual rei ho esperava en ser el règim fascista
encapçalat pel dictador Francisco Franco.
Perquè la monarquia espanyola i en concret la dynastia bourbònica
té una llarga història d'exercici de l'autoritarisme polític
i militar contra els països catalans
i que continua fins a l'actualitat.
Perquè els catalans i les catalanes tenim la ferma voluntat
de construir una república independent
de la monarquia espanyola i amb pena sobirania.
Perquè l'estat espanyol és encara a dia d'avui
una presó per la resta de pobles de la península ibèrica
sotmersos a la corona.
Perquè la monarquia espanyola és corrupta
i manté vincles amb règims autoritaris
que són contrari als valors de publicants.
Perquè la monarquia espanyola s'ha mantingut en silenci
davant de les denúncies cap al rei emèrit Joan Carles I
de subor, blanquetge capitals, delictes contraisenda pública
i tràfic d'influències,
com si tot això no n'és a més,
la fiscalia té obert les tres diligències d'investigació
a Joan Carles I, una pel cobrament de 65 milions
per suposar les comissions per haver facilitat
que empreses espanyoles construïssin les obres
del tren d'alta velocitat medina a la Meca,
una altra sobre si va rebre donacions no declarades
i una tercera per saber si va ocultar els diners
en parellsos fiscals.
Pel carrer d'Espanya, Felip VI, el dia 3 d'octubre 2017,
va abandonar la figura d'àrbitre que li confereix
la Constitució espanyola i va decidir prendre part
en el conflicte justificant i avalant la repressió espanyola
en forma de càrregues policials que l'estat espanyol
va desplegar a partir del 1 d'octubre.
Per tots aquests motius volem fer palès,
a través d'aquesta iniciativa, la intenció d'instar
a l'Ajuntament de Sant Just Desver.
Primer, que es decrii Sant Just Desver,
municipi antimonàrquic i, en conseqüència,
ciutat penament democràtica i republicana.
Segon, que es decrii el cap de l'estat espanyol,
Felip VI de la Bourbó, persona nomgrata
del municipi de Sant Just Desver.
Tercer, instala comissió del nom en clàtor
que treballi una proposta per canviar els noms
dels espais públics que facin referència a la monarquia.
I ja estaríem.
Gràcies, Aleix.
Hi ha intervencions.
Just for Salva.
Movem Sant Just.
Gràcies, alcalde.
Bé, a ningú li sorprendrà si dic que la gent que integra
Movem Sant Just som republicans.
Ho vam defensar i ho hem defensat sempre que hem pogut, no?
Creiem que la monarquia és una herència que dura i que hi anacrònica
i que, de fet, cal repantejar com s'articular al cap d'estat
i l'organització de l'estat.
De fet, en concret, en aquest rei, o en el rei emèrit,
hem reprovat la figura del rei en aquest rei.
Sobretot, recordo que vam explicitar que el discurs del rei d'Espanya
després de l'1 d'octubre ens va sorprendre molt negativament,
esperàvem una intervenció més equilibrada, més mesurada,
que pogués contribuir a solucionar una de les pitjors
crisis polítiques i territorials que hem viscut en democràcia,
però és veritat que va tenir un to hostil,
que no va estar alçada al seu context polític
i, de fet, va alimentar la tensió i el conflicte
tant a Espanya com a Catalunya.
També és veritat que, en més d'una ocasió,
el nostre grup polític ha reclamat un referèndum sobre monarquia o república,
defensant, òbviament, el model republicà,
reafirmant, també, el compromís amb els valors republicans
i apostant per l'abolició d'una institució que creiem que es caduca.
I, d'això, en aquesta moció, també és veritat que recullen
algunes afirmacions de les quals no podem estar més en desacord.
Creiem que és, francament, mentir i parlar de que l'estat espanyol
és, en essència, una institució antidemocràtica.
Em sembla que està totalment fora de lloc,
que és irresponsable i que no respon per res a la realitat.
La democràcia i l'estat, evidentment, tenen molt marge de millora
i per això treballem cada dia per millorar-la.
Però cal recordar coses tan bequeges que, de fet,
vivim en democràcia i estem aquí sentats gràcies a la democràcia.
També creiem que la proposta que feu de declaració de persona non grata
és inoportuna, oportunista i que no té cap utilitat.
De fet, al contrari, creiem que el que cal és continuar
fent una apel·lació al diàleg, a desescalar la situació d'atenció.
De fet, no és el primer cop que des del moment sempre ens manifestem
en contra d'alimentar aquesta política de trinxeres
que alguns grups sempre teniu ganes de seguir alimentant.
Bé, en conclusió.
I nosaltres seguim instant el govern a convocar un referèndum
perquè la ciutadania pugui decidir la forma de l'Estat
entre monarquia i república.
I, a més, creiem que després de més de quatre dècades d'aquesta Constitució
és necessari plantejar un nou horitzó d'avançar,
d'abans democràtic que ens permeti canviar
i reformular la fórmula de l'Estat.
I nosaltres defensem i defensarem la realitat plural de l'Estat
en una república federal i nacional.
El nostre vot, veient que tenim coses a favor i coses en contra,
serà abstenció.
Gràcies, Just. Quico Ferrer.
Sí, gràcies, alcalde.
No, volia agrair a l'Aleix i la CUP,
que hagui presentat aquesta emoció,
perquè és una emoció que presenta unes certes inquietuds que tenen
i que, bueno, doncs, ho prendrem nota, no?
Però ara mateix estem aquí perquè la CUP és constitucionalista.
Perquè si no ho fos, no podries estar aquí exercint la teva feina.
Tots els que som aquí ens adem a la Constitució.
I la Constitució es deu un respecte al rei que t'agradi o no t'agradi.
Això és així.
El José María Aznar, president, ex-president d'aquí, del d'Espanya,
també volia una república.
També volia una república.
I volia ser el cap de la república, ho sabia o no?
També volia això.
Llavors, el que vull dir és que aquesta emoció, com deia el just, no toca ara.
Aquest senyor de moment, el seu pare sí, però aquest senyor de moment no ha fet res.
Comparteixo el que diu el just.
L'actuació que va tenir el dia 1 d'octubre va ser patètica.
Però ara mateix aquest senyor no se li imputa res i és el cap d'estat.
Així que s'ha de tenir un respecte.
Gràcies.
Gràcies, Quico.
La nova?
No, jo volia demanar a Quico que a vegades les intervencions no ratllin la falta de respecte.
I dir que aquesta emoció l'hem presentat amb Esquerra Republicana
i jo també, no solament és una emoció de la CUP.
Esquerre, perquè no personalitzis.
No ho sabia.
Montse Moliner, Esquerra Republicana.
Sí.
Fa temps que la monorquia espanyola no representa la gran majoria de catalans i catalanes.
I això és un fet.
Les electorals dels darrers anys demostren com la majoria de veïns i veïnes de Sant Just no són monàrquics.
Entenem el nostre poble com un municipi plenament democràtic i d'acord amb els valors republicans.
Aquí no hi tenen cabuda els represors de les llibertats.
És per això que demanem que el rei d'Espanya sigui anomenat persona no engrata a Sant Just d'Esvern.
Persona no engrata vol dir persona no benvinguda.
I és evident que el rei Felip VI no és benvingut a diversos municipis de Catalunya.
Ens va deixar sols els catalans i catalanes el passat 3 d'octubre del 2017,
quan va justificar i avalar la depressió que van patir.
Però nosaltres seguirem treballant per una república independent i en plena sobirania.
Gràcies, Montse.
Laia Flotat, de Sant Just.
Gràcies.
Nosaltres compartim l'esperit de la moció
en tant que la monarquia espanyola realment caldria fer-se una revisió a fons
sobre si és la millor fórmula per que ostenti la representació del Cap d'Estat.
Bàsicament perquè en altres països tenim altres fórmules,
que és l'elecció cada cinc anys, normalment cinc anys,
l'elecció de presidents.
Això implica que aquesta figura del Cap d'Estat,
les persones que s'hi volen presentar o que volen ostentar aquesta representació,
com que han de ser ratificades si es presenten a la elecció o escollides,
si és la primera vegada que es presenten,
implica força que estiguin en contacte amb la realitat del país,
amb la realitat social i les inquietuds per poder aconseguir aquesta majoria
i poder guanyar aquesta votació.
Això és el que no va passar el 2017.
El fet que nosaltres tinguem un cap d'estat en forma de monarquia
que es fa el canvi per herència provoca que hi hagi aquesta desconnexió
amb el que és la realitat de Catalunya, en aquest cas,
la realitat del sentiment majoritari de la gent de Catalunya.
I això es va fer palès el 2017 després del referèndum de l'1 d'octubre
en el qual el gobierno d'Espanya lamentablement i molt equivocadament
van enviar la policia i ens van estar agredint físicament.
La gran sorpresa va ser que el 3 d'octubre,
aquest cap d'estat, que se suposa que ha de ser una figura neutra,
va fer un discurs pel qual va avalar aquesta acció policial,
amb el qual el que va provocar va ser que la ferida que es va obrir
en aquell moment el dia 1 d'octubre es va acabar fent més gran i més profunda.
Un cap d'estat que hagués hagut d'estar,
un cap d'estat sotmès a una escrutinia electoral cada cinc anys,
probablement hagués tingut molt clar què significa la neutralitat
i no hagués fet un discurs en aquest sentit.
Per tant, realment cal fer una revisió,
o sigui, nosaltres apostem perquè el que és la forma del cap d'estat,
la representació del cap d'estat com qui ha d'estar allà,
es revisi i puguem, entre tots i totes,
votar a veure quina és la millor fórmula.
Sobretot això, que entre tots i totes
puguem decidir quina ha de ser la millor fórmula.
Ara bé, també pensem que declarar persona non grata a qui sigui,
no només al rei, a qui sigui, és una fórmula d'això.
Com ha dit la residuora Montse Molinero,
és una manera de dir que és persona no benvinguda a Sant Just d'Esbern
i nosaltres creiem que això és alimentar
i continuar fent gran aquesta ferida, alimentar la confrontació.
I creiem que això no és la millor estratègia
que podem seguir les persones que volem
i aspirem a la independència de Catalunya.
Creiem que per poder aspirar i aconseguir aquesta fita,
que és la independència de Catalunya,
cal pensar en gran, cal pensar en fer el moviment gran.
I, per tant, quan penses en gran cal ser generós.
I, per tant, alimentar la confrontació,
fer vetos i senyalar amb el dit
no és la millor estratègia per fer gran aquest moviment.
A part, també creiem, i hi ha més en termes de Sant Just,
Sant Just és un municipi que excelleix,
és molt representatiu, és característica la qualitat de vida que tenim aquí Sant Just.
La gent ho valora moltíssim.
I una de les raons per les quals hi ha aquesta gran qualitat de vida aquí Sant Just
és per la convivència, la bona convivència que tenim
i el civisme que tenim tots els veïns i veïnes de Sant Just.
Sant Just és un municipi que respira pau.
I creiem que, per tant, qualsevol plantejament
per part del municipi de Sant Just d'Esbern
de declarar persona nomgrata, qui sigui, no només el rei Felip VI,
sinó qui sigui, creiem que això no és natural,
o sigui, no encaixa amb el que és l'alternat dels Sant Justencs i Sant Justenques.
A part, també, en aquest cas, bueno, això.
I després, volíem fer també una altra precessió sobre el tercer punt.
El tercer punt, demaneu que la comissió del nom en clàtor,
instal·la el comissió del nom en clàtor a canviar el nom dels carrers,
places i espais públics que tinguin noms que facin referència a la monarquia.
Nosaltres hem anat reflexionant i bàsicament trobem la carretera reial,
que és un tram bastant llarg de carrer de Sant Just,
en el qual hi ha molts veïns i veïnes que hi viuen.
Per exemple, el Walden, ja només el Walden són més de mil veïns.
En la comissió del nom en clàtor que vam fer ara fa uns mesos
es va explicar que una de les voluntats que hi ha en aquesta comissió
és no fer canvis de noms de carrers
que provoquessin una gran afectació als veïns i veïnes.
És a dir, bàsicament perquè canviar el nom del carrer
implica fer una sèrie de tràmits administratius que són molt feixucs.
Aleshores, es va comentar en aquesta comissió
que s'evitaria fer canvis de noms de carrers
que afectés a gran quantitat de veïns i veïnes.
Aleshores, en aquest cas, ja directament,
carretera reial, canviar el nom de la carretera reial,
l'única demanem és que en aquesta comissió del nom en clàtor
es reforcessi amb un procés de participació ciutadana
per tal que els veïns i veïnes de la carretera reial,
si això prospera i s'ha de fer aquest canvi de nom
i la comissió del nom en clàtor ho veu bé,
que al final acabi sent ratificat per tots els veïns i veïnes
afectats i afectades bàsicament perquè seran els qui hauran de fer
els tràmits per actualitzar aquesta informació.
I, per últim, sí que volíem fer un apunt i és perquè aquests dies,
arran d'aquesta presentació d'aquesta moció,
en el poble s'han anat penjant cartells per diferents espais,
a les faroles, a les parets, amb una foto del rei Felip VI
ficant-se les mans dintre dels pantalons a l'entrecux,
clarament aludint a la frase comuna com que no fa res,
doncs aquest senyor es toca fer punt, no penso dir paraulotes.
Aleshores, bé, simplement, el primer, dir-li el següent.
És bastant desagradable la foto d'un home
ficant-se la mà dintre de l'entrecux.
És ofensiva.
Segon, penjat al carrer en qualsevol espai públic,
qualsevol lloc, ho veuen nens i nenes.
Clar, no s'entén.
Els nens i nenes, els que tenim fills,
per donar exemple, mai fem servir paraulotes
i per dir que una persona no fa res,
doncs en lloc de fer servir la frase,
aquesta persona s'està tocant a ser punt,
nosaltres diem s'està agratant la panxa,
rasca la panxa, podríeu haver acompanyat aquesta moció
amb la mateixa imatge, però rascant-se la panxa
és molt més fàcil.
I tercer, recordar-vos,
o sigui que igual que en el seu moment
hem criticat el regidor no escrit, Quico Ferrer,
per estar penjant cartells en espais no habilitats
per tal finalitat,
doncs lo mateix us diem a vosaltres,
o sigui, no pengeu cartells en espais no habilitats a tel efecte,
bàsicament perquè aquí som representants públics
i com a mínim almenys nosaltres hauríem d'estar donant exemple.
Bàsicament és això.
Per tot allò exposat, el nostre grup municipal
endavant Sant Just farà un vot diferenciat.
Hi haurà dues persones que farem abstenció
i un regidor que farà en favor.
Gràcies.
Gràcies, Laia.
Gina Pau, Partit Socialista.
Doncs sí, nosaltres haguéssim entès que fos una moció
que defensa un model de república a Espanya
per tal de treballar-hi a través d'una reforma de la Constitució.
També hauríem entès que en lloc d'anar
cap a un sistema de monarquia parlamentària o constitucional
anéssim doncs cap a aquesta república.
Però és que la moció no va d'això.
La moció té uns paradigmes i unes frases
que em sobta que Esquerra Republicana
les assumeixi que no compartim clar.
I la primera de totes és que el model de l'estat espanyol
en la qual molts dels grups que esteu aquí teniu representació
en aquests estaments de l'estat espanyol
els qualifiqueu directament d'arcaets i antidemocràtics.
Vosaltres sempre partiu d'una premissa que nosaltres no compartim
i que no és real o no es basa en la realitat.
Es basa en la idea que un sistema monàrquic o una monarquia parlamentària
és igual a un sistema no democràtic.
Us basa en el fet que una república,
per suposat és un sistema democràtic,
però és clar que la realitat ens contradiu.
Per exemple, avui mateix la república russa
ha atemptat contra un país i ha iniciat un període bèl·lic.
D'altra banda, Catalunya sempre s'ha enviar allà
en les monarquies constitucionals dels països nòrdics
i Dinamarca, Suècia, Noruega,
les quals han estat exemples democràtics en moltes línies de treball
i sobretot en la vessant de la política social.
D'altra banda, un país com Bèlgica, que acull en Puigdemont,
sempre l'heu elogiat com a país recollida amb una justícia
i un govern polític superdemocràtic, superrespectuós amb les persones,
doncs està regentada per una monarquia parlamentària.
Per tant, aquesta relació que feu entre un sistema d'estat
i el poder o no d'aquell sistema democràtic,
nosaltres no el compartim.
Si aquesta moció digués que tots junts anirem a lluitar
en el Congrés, als diputats o al Senat
per canviar la Constitució, doncs ho hauríem entès,
però simplement dir que ens declarem d'una manera o una altra,
dir que li direm que és persona nomgrata,
que no té cap...
O sigui, no té cap ús real aquella persona.
Si un dia el rei passa per la carretera reial,
doncs passarà.
I també s'opta que Esquerra Republicana
doni suport a aquesta moció quan el propi president
de la Generalmobile amb el rei,
per tant, nosaltres aquí a nivell local
aprovant grans mocions, diguin que és persona nomgrata,
i estaran sentats amb una taula superenjunts.
Vull dir que si el meu president del govern català,
fins i tot ell, va i acull el rei,
doncs no sé què feu aquests partits independentistes
tirant davant aquí aquesta moció.
Per tant, no entenem l'objectiu real de la moció,
sinó que és acollir la distribució d'uns cartells pel poble
i així anem fent una mica de caliu que suma i segueix,
però nosaltres votarem en contra,
perquè pensem que sí que hem de lluitar per una república.
Molts de nosaltres no som monàrquics,
és una figura que no té cap utilitat, penso jo,
per tirar endavant un país,
però no ho farem d'aquesta manera.
Si no tenim un consens, allà em toca,
per canviar les lleis que ho regulen,
doncs fer això és paper mullat,
no sabés per res i en el Mobile tindrem un rei al costat d'un president
i aquí no passa res i la vida s'aqueix.
Gràcies, Gina.
Doncs no sé si el ponent vol tancar l'eix.
A veure, per on començo?
Es parla molt d'alimentar el tema de les trinxeres,
com si el fet d'estar oprimits fos una cosa que ens agradés,
ens agrada molt estar oprimits,
llavors la confrontació la crea que es queixa d'aquesta opressió.
Bàsicament, aquí el que hi ha un problema és d'opressió nacional,
que és un espanyol que oprimeix els seus pobles
i que no respecta el dret d'autodeterminació.
Llavors, sobre el tema de l'estat, si és democràtic o no,
moltes vegades des del liberalisme
es planteja l'estat com una cosa neutra,
que simplement qui guanya les eleccions
es presenta i pot aplicar el seu programa.
Mentida, i això ho hem vist aquí a Catalunya.
Hem vist infinitats de governs independentistes
que quan han volgut,
en base a principis democràtics com l'autodeterminació,
fer valer el seu programa electoral o la sobirania del seu poble,
han aprimit, s'ha aplicat el 155 i han acabat a la presó.
Això i moltíssimes altres coses.
Jo pregunto, per exemple, a Movem,
en les participacions, què tindria el vostre partit,
o la vostra esfera, comuns, Movem, Podem,
a l'Ajuntament de Sant Just, a Barcelona, com ha tingut,
o inclús al govern, si estic d'acord.
Algunes conquistes s'han pogut guanyar,
però vosaltres esteu realment satisfets des del punt de vista de dir
hem aconseguit transformar els drets de la classe treballadora
a través de les institucions,
i moltes aquestes transformacions
no es poden donar a través de la institució,
bàsicament perquè aquesta institució posa per sobre
els beneficis del capital privat,
i si, per exemple, a la CUP arribéssim al govern de Catalunya
i volguéssim aplicar moltes de les nostres propostes
a nivell d'habitatge o de complir drets,
no es podrien complir perquè aquest estat espanyol,
en essència, és un estat de classe, un estat de classe burges
i que no es neutra, i que utilitzarà la violència,
i que es demostra si fa falta per enderrocar qui sigui.
Parlem també de constitucionalisme.
No sé si recordeu que el país va tenir legalitzat partits.
El país va tenir legalitzat partits quan no interessaven.
Aquí, quan no interessa, la repressió està.
Aquestes institucions són més un aparador
per fer veure que hi ha una certa democràcia,
per trobar una certa pau social,
però democràcia, en essència, en aquest estat no hi ha,
i també en molts estats de la Unió Europea.
Nosaltres no ens vingueu amb mantres de Bèlgica i altres històries,
el que sí que és cert és que l'estat espanyol
és un estat transfranquista.
És a dir, que d'un dia per l'altre,
els mateixos, per exemple, jutges de l'Aliència Nacional
passen de ser tribunal franquista a tribunal democràtic.
Tenim un fascisme insertat dins de les institucions.
Això no és el mateix de dir que l'estat espanyol
ara mateix sigui fascista,
però sí que està en un procés de fascistes...
Eh, bueno, ja me l'entens.
I en aquest sentit, doncs, bé...
Ah, bueno, sí, espera, sobre el que deies, Tulaia,
sí, estic d'acord amb el tema de la participació popular,
de fet, amb el problema d'aquest del nomencator
que havies anomenat.
Per exemple, a Carles de la Ràpita,
o no, sí, a Sant Carles de la Ràpita,
el municipi aquest fa por que ha fet una votació
per canviar de nom a submunicipi.
Si un municipi pot canviar el seu nom,
doncs també ho pot fer a la cartera reial, cap a divisió,
i fer-ho democràticament i amb participació,
estic d'acord.
Ja està.
Ana Vilanova...
Bueno, de fet, soc part de l'opinió.
Solament afegir perquè m'ha sorprès
una cosa de la intervenció de la Gina,
que ha dit que la monarquia no té utilitat.
M'ha semblat dir-ho així, no?
Heu estat molts anys al PSOE governant Espanya
perquè es promogués un referèndum
a veure si tenia utilitat i escoltar al poble,
a veure qui sortia.
I, més que res, és això.
Fins tu el que promogueu els vostres germans
de l'estat espanyol,
que es passi el referèndum.
I, per cert, per no tenir utilitat,
té un pressupost de vuit mil...
De vuit mil... Quants milions?
Vuit mil milions de pessetes, no?
D'euros, perdoneu.
Per tant, per no tenir utilitat,
ens costa bastant a la població.
Molt bé. Gràcies, Ana.
Faríem votacions.
Si no vaig equivocat,
són vuit vots a favor,
que Esquerra Republicana...
Sí, doncs anirem a fer-ho així.
Vots en contra.
Abstencions.
Vots a favor.
Doncs, d'acau aquesta moció.
No hi ha proposicions d'urgència.
Hi havia una moció d'urgència,
però el regidor Quico Ferrer,
que l'havia presentat,
la retira, si vols explicar el motiu.
Era sobre el conflicte d'Ucraïna.
Quico?
Sí, molt ràpid.
Degut a que, per desgràcia,
ha esclatat lo que és la guerra
rússia contra Ucraïna,
hi havia es necessari
fer el que és una moció,
que us he compartit al xat
i heu proposat de fer el que és
una aclació escrita
i accedit.
Gràcies.
Molt bé. Gràcies, Quico.
Control de l'acció de govern.
Entrem a la control de l'acció de govern.
Relació de decrets.
No hi ha res a dir.
Acords adoptats per Junta de Guard Local.
Tampoc. Informació econòmica-financera.
Donar compte express del ple,
del càlcul del
període mitjà de pagament
trimestral 2022.
Quima, no sé si vols...
Sí.
Gràcies, alcalde. Us l'explico molt breument.
Tanquem el trimestre
amb 32,23 dies,
que és el període mitjà de pagament.
I l'altre xifre que sempre...
Ai, perdó.
Que sempre us donem són les factures pendents de pagament.
Estem a 45,63 dies.
Estem baixant aquest número.
I dir-vos que no portem ni com ha estat l'estat d'execució.
Com ja vam explicar a la informativa,
el que farem aquest any és portar directament
en el mes de març
el tancament i el donar compte
de com tanquem l'any 2021.
I per això no hem portat l'execució
d'ingressos i d'espeses
com cada trimestre fem.
I els drets consti que sí que al Ministeri
els hem entregat amb la nota que sempre es posa
que després ja rebrà més endavant el tancament
corresponent.
Gràcies, Quim.
El següent punt...
Ja els has fet tot...
Va, perdó. Molt bé.
Doncs anem a informació de l'alcaldia.
Donarem compte del decret d'alcaldia de delegació
de forma general i per temps indefinit
de la condició de membre
del Consell Metropolitana
que des del passat
plenari del Consell Metropolità
ja va exercir
la Laia Flotats
en delegació meva.
Jo per part meva
dic que era un compromís adoptat
en un acord d'estabilitat
final de mandat. No sé, Laia, si vols afegir
alguna cosa.
Sí, en el que va ser
la negociació de l'acord de pressupostos
una de les qüestions
que es va comentar de la necessitat
que aquest suport
del pressupost no fos
només un xec en blanc d'alguna manera,
sinó que poguéssim també participar i fer seguiment
de la gestió de l'execució
d'aquest pressupost.
Vam estar parlant
de la possibilitat
de poder participar
en la representació d'algun ent supramunicipal
per tal d'estar
lligats d'alguna manera
o al dia a dia més implicats
en aquesta gestió i poder fer aquest seguiment
d'execució de pressupost. I aleshores
vam estar parlant d'aquestes
entitats supramunicipals.
Una de les
que va sortir va ser l'AMB i ens va semblar
interessant, donat que tracta
bastants temes, un d'ells
temes de mobilitat, que és pel que més es coneix
l'AMB a nivell de ciutadania
i també per la que
crec que gairebé és la que té més pressupost.
Aleshores, per el meu rol
i per la feina que jo faig en el Consell Comarcal,
com a consellera comarcal de mobilitat, ja hi tinc
una relació i coneixença i aleshores
vam pensar que aquest ens era el més
adequat i el que més
sinergis podíem
ajuntar o aprofitar.
A part també
es toquen molts altres temes des de l'àrea
metropolitana, com tot el que és el tema
de gestió de residus,
tractament d'aigües,
manteniment de platges, de parcs,
programes
d'ocupació,
programes de serveis socials,
és bastant ampli i això
ens ajuda a tenir aquesta visió més global
i poder participar del que és
aquesta execució de pressupost.
Ja està, moltes gràcies.
Gràcies, Laia, i molts èxits i encerts
en aquesta nova etapa
i en aquesta nova responsabilitat.
I dir també que
ens fa molta il·lusió poder
representar l'Ajuntament de Sant Just
en aquest any. Gràcies.
Gràcies. Passarem al següent
punt, que és donar compte de les...
Aleshores, que serà en representació
de l'Ajuntament de Sant Just o en representació
del PSC de l'Ajuntament de Sant Just?
No, en representació de l'Ajuntament de Sant Just.
El següent punt és donar
compte de les modificacions de la composició
de les comissions informatives.
Aquí l'únic canvi és que canvia el nom.
Fins ara era
Junts per Catalunya, PDeCAT,
Càldia Republicana,
que ha canviat el nom
endavant Sant Just i els membres
són els mateixos. Per tant, no hi ha cap altre
canvi. Ho dic bé?
El següent és donar compte
al ple del Decret d'Alcaldia
del nomenament de l'Andrea
Tugues Soler com a personal
eventual per ocupar el dioc
de treball d'assessorament especial de l'alcaldia
en matèria dels àmbits relacionats amb acció
política, representació i projecció institucional.
Com sabeu, es va incorporar
el dia 2 de febrer,
crec, ja ha estat en contacte
amb vosaltres i també des d'aquí
li aprofito per especialitzar-li molta sort
i encerts. A continuació
farem la declaració institucional
del dia 8 de març,
del Dia Internacional de les Dones,
obrirà aquesta declaració que anirem
llegint
els diferents membres del consistori,
començarà l'Anna Vilanova.
A llarg
de l'història, tant a Catalunya com arreu
del món, els tres de les dones no han estat
atorgats, sinó que han estat guanyats
mitjançant l'organització col·lectiva
i la mobilització de les dones mateixes.
Malgrat els avenços aconseguits
en tres segles de corrents de pensament
feminista i dos segles de lluit
organitzada, els drets de les dones
encara no estan plenament garantits.
No són una realitat per a moltes dones
i estan subjectes a retrocessos.
Per això
urgés trencar el miratge
de la igualtat que fa que una part
de la societat es pregunti
què és més volent,
què és més valent les dones.
No, què més volen les dones.
O que s'inst...
Ai, perdona, o que...
Perdona, perdona-ho.
És que no veig bé, no sé què passa amb aquestes...
O que s'instal·li en la falàcia
equidistància de la
ni masclisme ni feminisme.
El patriarcat i la seva ideologia,
el masclisme, continuen ben
evitant que la gent vius a la nostra societat.
El gènere juntament
amb altres eixos d'opressió
és encara avui un element central
de les estructures i les relacions
socials, econòmiques i polítiques.
A través de les relacions de poder de gènere,
el patriarcat
reprodueix quotidianament
estereotips, roles socials
i jerarquies d'estatuts
i de desigualtat de les nenes,
les adolescents i les dones.
D'una banda,
persisteixen greus desigualtats materials
com la feminització de la pobresa,
l'asignació a les dones
del treball de cures no remunerat
i menys tingut valor social,
la segregació vertical i horitzontal
del mercat laboral,
sous més baixos i fins i tot
salaris inferiors per la mateixa feina
laborals més precàries per a les dones.
D'altra banda, el patriarcat
ho impregna totes les jerarquies,
desigualtats i discriminacions
que són alhora la base de les violències
masclistes que es produeixen
en cadascun dels àmbits de la vida
i de la devaluació de tot allò
relacionat amb la feminitat i amb les dones,
del sexisme
i la misogínia
disfressats de tradicions
o d'humor,
d'una pressió estètica, asfixiant,
que cosifica
les dones i
hipersexualitza
les nenes i les adolescents
i sobre la representació
dels homes en els llocs de lideratge,
de presa de decisions
i de més visibilitat incluint-hi
els mitjans de comunicació.
També es manifesta
l'asseguessa de gènere,
que no tenen compte les experiències,
les realitats, les necessitats
i les expectatives de la meitat
de la població, ja siguin
nombroses lleis i polítiques públiques
en els currículums educatius,
en el disseny dels productes tecnològics
i en les normes i pràctiques formals
i informals de funcionament de les institucions,
de les organitzacions polítiques,
econòmiques i socials
o de les entitats.
Totes aquestes injustícies
de gènere
interaccionen en classisme,
el racisme,
el fisiotera normantat,
el capacitisme, l'edatisme
o la situació administrativa
i produeixen formes
específiques i agravisades
de sobrevalorització de les dones.
Per aquest motiu,
les declaracions feministes
són molt clares,
acabat una vegada per totes
amb les injustícies distributives
i de reconeixement
i assegurar l'aparitat i l'igual valor
de la veu de les dones
en la participació en totes les esferes.
Davant les desigualtats,
discriminacions i violències estructurals
que pateixen les dones
pel sol fet de ser dones,
hi ha dos canvis imprescindibles
i unes jornables.
En primer lloc,
el paper actiu dels homes
per identificar i rebutjar
els estereotips, les actituds
i els comportaments masclistes propis
i dels seus entorns laborals,
familiars o d'amistats
que normalitzen i perpetuen
la discriminació, el menysteniment,
la cosificació o les violències
envers les dones i que,
al mateix temps,
poden ser com a homes.
Així mateix, els homes han d'assumir
la responsabilitat que els pertoca
en la sostenibilitat de la vida
i en el treball domèstic i de cures.
El feminisme és per a tothom.
En segon lloc, la resposta institucional
ha d'estar a l'altura.
La vitalitat del moviment feminista
al carrer ha fet possible
en les darreres dècades
que els feminismes i la seva
agenda política transformadora
a les regidories de polítiques
de dones, d'igualtat i, més recentment,
de feminismes i a les àrees i programes
d'igualtat de les diputacions
i els consells comarcals de l'Institut Català
de les Dones a una conselleria pròpia
del Govern de la Generalitat de Catalunya,
al Departament d'Igualtat i Feminismes.
Estructures totes elles
per a deixar enrere la lògica sectorial
amb què s'han identificat les polítiques
d'igualtat i que requereixen el reconeixement
i els recursos humans i materials
necessaris per dur-les a terme.
Estructures per a elaborar polítiques
feministes transversals, interseccionals
i globals que impliquin tots els nivells
i àmbits d'actuació dels poders públics
incluint-hi els pressupostos públics.
Polítiques públiques per a impulsar
una veritable transformació feminista
que, posant la vida al centre,
s'adreça a les necessitats
pràctiques més immediates
de cures o d'usos del temps,
entre d'altres, i que, simultàniament,
impulsi canvis estructurals
per enderrocar el patriarcat,
com, per exemple,
la redistribució del treball remunerat
i no remunerat o la plena garantia
del dret al propi cos.
Polítiques públiques que siguin
un dic de contenció davant la presència
creixent del feixisme i d'altres
moviments antidrets i antigènere,
tant a Catalunya com a escala global.
El feixisme és llibertat.
La transformació feminista ha de suposar
també una nova forma de fer política,
més democràtica i participativa,
en què les polítiques públiques
siguin el resultat d'una interlocució real
amb entitats i col·lectius,
especialment d'aquells que defensen
la justícia social
en totes les seves expressions,
amb objectiu de dissenyar conjuntament
un nou contracte social
que permeti viure vides lliures
i dignes a tothom.
Una forma de fer política,
també amb les institucions
dels diferents àmbits territorials,
que dels diferents àmbits territorials
col·laborin i cooperin
per fer efectius drets ja assolit
i per impulsar nous drets feministes.
La transformació feminista ja ha començat
i és imparable,
perquè els feminismes
són el moviment sociopolític més potent
que hi ha actualment a escala global.
El ple garantiment dels drets humans
de les dones no pot esperar més.
No és just demanar a les dones
que esperin més temps.
No és utopia ni pot ser,
tampoc, una promesa
per a les generacions futures.
El reclam històric de justícia,
equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui.
Ho volem ara.
Molt bé, gràcies a tots
per la lectura d'aquest manifest,
i per aquesta declaració
a continuació llegirem
el nom de tot el consistori,
excepte la copa amunt,
una declaració que ens ha fet arribar
al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
i la xarxa d'alcaldes i alcaldeses
per la pau de Catalunya
sobre el conflicte ucraïna.
Davant l'increment de les hostilitats
a les regions ucraneses
de la part oriental del Don Bas,
l'entrada de tropes de l'exèrcit de Rússia Lugansk
i Adonetsk,
el conflicte entre l'OTAN i Rússia,
l'amenaça de guerra oberta a Ucraïna
i la seva possible extensió en l'àmbit regional,
manifestem.
La disputa entre Rússia i Ucraïna
és un conflicte polièdric
en el qual els aspectes històrics,
culturals i o polítics i econòmics
es creuen un escenari d'enfrontament
entre dues potències mundials,
Rússia i l'OTAN.
Aquesta gran complexitat requereix
una responsabilitat de la mateixa dimensió
a l'hora de trobar-hi una sortida pacífica,
no només dels sectors directament implicats,
sinó que també de tots els que poden
tenir un paper destacat,
en especial per a la Unió Europea,
per tal de generar espais de negociació,
cooperació i acord.
El trencament de la política de blocs,
que va representar la caiguda del mur de Berlín
el 1989
i el conseqüent pas d'un ordre mundial bipolar
a un de multipolar
donava l'oportunitat en tomar
els processos d'emancipació nacional
i la resolució pacífica dels conflictes
des del diàleg, la cooperació
i el multilateralisme.
En aquest sentit, creiem que alinear-se
en un bloc militar no contribueix
en forquir aquesta voluntat per resoldre
els conflictes de manera pacífica i dialogada.
Al contrari, aumenta
el perill d'una guerra que ara ja torna
a s'exagerar a Europa.
La societat catalana està compromesa amb la pau
i amb la resolució no violenta dels conflictes,
tal i com va mostrar de manera massiva
les campanyes de solidaritat amb Bòsnia
davant del conflicte dels Balcans
ara fa 30 anys.
De les manifestacions a la plataforma Turem la guerra
ara fa 20 anys davant de la guerra d'Irak
o de les mobilitzacions ara fa 5 anys
a favor de l'acollida de refugiats
derivada de la crisi humanitària
provocada per la guerra de Síria.
Per aquesta raó
i donant resposta a aquest anhel,
des del municipalisme solidari creiem
que cal contribuir a desescalar el conflicte
i apostar per la desmilitarització
de la zona
i per l'establiment d'un diàleg enfocat
a la construcció de la pau.
A dia d'avui, la seguretat
i el lliure exercici de drets
de la població civil està en perill,
una situació que s'agraujarà molt més
amb l'existència d'un conflicte bèl·lic obert,
un fet que generarà de ben segur
migracions forçades que caldrà atendre,
violència contra la població civil
o una crisi humanitària al cor d'Europa.
Per tot això
apel·lem a la comunitat internacional,
en especial a la Unió Europea,
a adoptar un paper de mediació
per tapar la vida i els drets humans
de tota la ciutadania del regió.
Llegit aquesta declaració,
anirem a informació
ens alcaldia
i comencem sempre malauradament
amb informació sobre violència masclista.
En el que portem d'any
són cinc les dones assassinades
per violència masclista a l'estat espanyol,
una de les quals a Catalunya
des de l'1 de gener.
Aquests són els feminicidis
registrats de forma oficial,
les dones assassinades per feminicidis
no íntims és superior.
Comentar també que Sant Just ha rebut
un reconeixement en el marc
de la Fira de Seguretats i CURT
per la tasca que fa,
per la participació en el projecte
MS7 de Seguretat Ciutadana
i Urbana.
Comentar també que
ben aviat començarà l'ampliació
de contenidors amb xip,
una implementació que es fa de forma gradual
als següents barris
que viuran aquest procés de transformació
seran els barris de la Plana Bissoleig,
Mas Llull i Torre Blanca.
Durant aquests dies
tant jo personalment
com el regidor de medi ambient
en Just for Salve
han pogut parlar amb les associacions veïnals
i ben aviat començarà una campanya
informativa per explicar
en què consisteix aquest canvi.
També ben aviat començarem,
esperem que el mes de març,
les obres per fer uns nous vestuaris
al camp de futbol,
una obra que va vinculada a la
substitució i ampliació
de l'agència artificial del camp
que està a tocar
de l'escola Montseny,
que és una petició que ens feien les entitats
que juguen en aquest camp de futbol,
una obra que intentarem fer durant
els mesos d'estiu.
També comentar que aquests dies
hi ha hagut un canvi d'obicació
dels aparcaments del carrer Creu
en el tram compres entre Bona Vista
Creu i entre Montserrat
i Rambla,
amb l'objectiu de solucionar els problemes
que hi havia vinculats amb el camió
d'escombraries, però també d'altres
vehicles d'altonatge
que tenien dificultats de pas
quan es trobaven cotxes mal aparcats.
Amb aquest canvi que s'ha fet,
en cas que hi hagi un cotxe mal aparcat,
el camió o la furgoneta del volum
es podrà
pujar sobre la vorera
esquerra,
que no té cap mena d'obstacle
i d'aquesta manera
surta ja el vehicle
mal aparcat. D'aquesta manera evitarem
algunes retencions que han estat
provocades
pels camions d'escombraries, sobretot
en aquestes darreres setmanes.
Aquests dies també podeu veure
que hi ha tanques i
rases a la Rambla Sant Just.
Molta gent es pregunta per què són.
El problema que tenim a Sant Just
de tenir una supestació elèctrica
vol dir que quan hi ha nous creixements
urbanístics en altres municipis de l'entorn
s'alimenten elèctricament
d'aquesta supestació.
Aquestes obres concretament alimentaran
un sector que està
en fase de desenvolupament
properament, que és el sector de la Montesa,
el limit entre esplugues
i cornellà.
També hem fet ja
les primeres setmanes d'implementació de la zona
verda. Estem ja analitzant
alguns ajustos. Segurament
la setmana que ve ja començarem
a suprimir algunes places a zona
blau i passar-les a zona
verda. I d'aquesta
manera, com anem rebent les dades
de com està funcionant la zona
verda i blau en el barri centre,
doncs podrem anar fent els
ajustos pertinents.
El dilluns també es va enviar
anunci i publicació al BOP
de les obres de licitació
de la nova Escola Bressol.
Una obra que intentarem
apretar.
I apretarem tot el que està
a les nostres mans perquè pugui començar
a obrir-se de forma gradual
el curs 23-24.
Anem justos de calendari, però
si tot va bé
podem arribar.
També he informat que avui comença
la celebració del Carnestoltes a Sant Just
amb una festa a l'escola Bressol.
Demà hi ha un bingo popular
per la gent gran.
Dissabte, el concurs de disfresses,
que serà a la plaça Maragall,
i finalment
una festa al Casal de Joves.
També el diumenge
veurem una actuació
diferent, innovadora, que seran
cants de xirigotes
que es faran al Casal de Joves.
8 de març,
Dia Internacional de les Dones,
llegit abans el manifest.
Durant aquest mes de març podem participar
en diferents activitats que s'han organitzat
per commemorar aquest dia.
El dissabte 12
està previst mostrar a Can Freixes
els plànols
de futur espai
de la casa de la dona
que s'ubicarà, com bé sabeu,
en aquesta masia.
També he informat que l'Ajuntament
amb l'hoteca
està organitzant
i també amb la col·laboració
de la família, un acte en record
del poeta i veí de Sant Just,
en Joan Margarit, que fa un any ens va deixar.
L'acte tindrà lloc
el 20 de març, a Can Gynestà,
i aprofitarem per enmarcar-lo
dins del Dia Internacional
de la Poesia.
Per part d'informacions del que al dia
ja hem acabat, obrirem un
torn de paraules primer
dels regidors i regidores
que us veig amb moltes ganes de participar
perquè veig molts dits aixecats
i després donarem
10 al públic.
Anem per aquí, Quico Ferrer.
Gràcies, alcalde.
Gràcies per informar
del tema de les obres
que patirem
els vila tants aquí
al barri Centre
entre el carrer Creu,
Bona Vista i
Montserrat i Creu.
He fet un recull
amb les firmes
de veïns
del barri que no estan d'acord
amb aquesta intervenció
i que busquen una solució que no sigui aquesta.
Hi ha altres solucions
que són més econòmiques
i altres les vaig expressar, Joan,
i crec que
aquesta actuació
que voleu prendre
afecta seriamente
a la vida dels vila tants.
Una, perquè
quan el tema de seguretat
pujar a la vorera
no és una solució, un camió
de no sé quantes hores, això no és una solució, perquè en dos dies
tindrem que fer manteniment de voreres,
o sigui que això no és una solució bona.
Dos, el tema de sombres
que provocaran el que són els cotxes,
els giros.
Tres, el tema
dels sorolls,
la lluminositat, tot una sèrie de coses
que molesten els veïns
que visquem aquí
als carrers. Així que
el que m'agradaria és que
ho recondueu
i aviam si podeu buscar una solució que no sigui aquesta
perquè la solució
que proposem o que vaig proposar era una solució
més econòmica que no pas aquesta,
perquè aquest carrer ja s'ha pintat
un parell de vegades amb aquesta
i les molèsties
que provoquen les obres no són gens
agradables. I precisament aquest carrer
és molt transitat,
és el carrer que agafa tothom
per anar o per creuar a Sant Just
i més pels que volen anar cap a Sant Feliu,
etc. Així que demanaria
que li donessiu una volta, encara
estem a temps, no s'ha pintat res, només ha fet
el que és l'equació del carrer Montserrat
amb creu
i bona vista amb creu,
però encara no s'ha pintat.
Així que demanaria que ho
estudiéssiu i que la proposta
del porta a porta, que ja s'està
fent amb el comerç,
ho tinguéssiu en compte per
fer una solució, perquè aquest carrer
ja es va anul·lar el trànsit
de camions amb el seu dia.
Així que el meu
prec és que reconsidereu
aquesta instància
que presento i que ja he registrat avui al
dematí, hi ha més de 50 firmes,
no és una cosa d'un veí,
sinó que hi ha diversos que
no els agrada aquesta proposta
que he ofert, i res,
només això. Gràcies.
Molt bé.
Avui hem vist
una versió excursada
i, en final, feliç de la pel·lícula
La Fè Històric, amb aquest nou matrimoni
municipal entre l'equip de govern
i el PDeCAT endavant.
Era per fer un simil cinematogràfic
i, així, aprofitar per dir
que el cinema estatal està
entre els grans i felicitar la Carla
Simón pel seu osor. I a part
d'això, abans hem parlat
d'alluminació i d'esfaltat,
suposo que teniu previst esfalt al carrer
freixes pel tema dels cars
i que arribin els cars que, si no, hi haurà
forces accidents. És que repareu que ho
tingueu en compte.
Gràcies, Anna.
Àlex Javeria.
Sí.
Primer, tot dir que
no he llegit el manifest del 8M,
perquè és de la CUP, creiem que
a la lidera de la lluita són les dones,
i, en tot cas, creiem que hauríem d'haver llegit només dones.
I després,
m'hauré d'explicar per què no
si no ens hem enderit aquest manifest
sobre la situació d'Ucraïna.
Nosaltres hem fet arribar unes esmenes
sobre aquest manifest, que
aquest manifest l'havien presentat el Govern,
que el just en concret, i no ha sigut acceptada.
Llavors, m'hauré d'explicar quines eren.
Primer, tot dir que quan
parlem de coses geopolítiques, a vegades
ens enredem amb articles,
amb mapes i altres històries,
i ens oblidem que realment qui està patint
són persones. Són persones tant de la població
ucraniana com de la població de Donetsi
Lugans, del Donbass, i també de la població
russa. I això m'agradaria fer esment,
perquè una moció
que pretén, en certa
manera, exposar una certa neutralitat,
crec que no l'acaba tenint, perquè primer de tot
no acaba esmentant, sí que acaba esmentant
que hi ha una incursió de Rússia,
però no esmenta que la població de Donetsi Lugans
ha estat durant aquests vuit anys
sotmès a bombardejos constants, a atacs
terroristes, i bàsicament
a moltíssimes morts. I també
no esmenta com Ucraïna
ha trencat
reiteradament els tractats
de Minsk per la Pau, amb
el silenci de la Unió Europea.
Després, anem a l'altra banda,
la Unió Europea, que es planteja la Unió Europea
com si no pintés res al conflicte, com si fos
on es demana que faci mediació,
i nosaltres no creiem que es pugui demanar
a la Unió Europea, que és una part valísgera
en el conflicte que faci mediació,
sinó que ens remuntem al 2013, quan comença
aquest conflicte, en certes maneres
instigat per la Unió Europea i l'OTAN.
La Unió Europea, que diu a Ucraïna que té uns
grans gigants econòmics i culturals
amb Rússia, que només han de negociar
amb ells. Que només han de negociar amb ells
i en el moment en què el govern
ucranian decideix que no,
impulsa l'euro-maidan
per donar-li un cop d'estat.
Llavors, s'ha de dir que aquest cop d'estat,
que és el govern o l'estatus
QO que alimentarà mateixa Ucraïna,
va ser beneficiat
per grups úscles
fascistes, com el Batalló Azov,
i aquests grups úscules neonazis
estan instaurats ara
a l'estat ucraïnès,
tot i que sí que és cert que digui que l'estat
ucraïnès és fascista, no, però filofascista
sí, perquè els tolera i en molts casos
els marca l'agenda.
Hem vist com aquests grups neonazis proposen una neteja
étnica de la població russa
d'Ucraïna,
proposen una neteja étnica de la població
hongaresa, i de fet per això Hongria
té tot i no ser un estat
gaire democràtic, té algunes discrepàncies
amb Ucraïna, i creiem que
la UE i la OTAN són responsables
en això, llavors plantejar la UE
com un mediador, és que
bàsicament els haurien de senyalar
com uns dels culpables d'aquest conflicte.
Després també
parla que la caiguda al món de
Berlín dona pas a un món
multipolar, és que no és cert
la caiguda al món de Berlín donar pas a un món
unipolar, on bàsicament
els Estats Units es dedica a
impulsar cops d'estat, o
anti-democràtics, o tal, tal, tal,
a tots els governs que no li fan la gara-gara,
que no estan alienats amb ell, i després
té relacions amb Arabia Saudí
i altres països que no són pas
democràtics, i aquest sí que ens trobem perquè sí que estan alienats.
Llavors en aquest sentit
nosaltres proposàvem
respectar la multipolaritat creixent en el món
i respectar la sobirania de les nacions.
També hi ha una cosa que podem estar d'acord,
no alimentar cap dels blocs militars
perquè contribueix
al conflicte, d'acord?
Doncs l'estat espanyol ho està fent,
l'estat espanyol està dins de la OTAN,
l'estat espanyol està enviant tropes
a l'est d'Europa.
I una altra cosa que també volíem fer palès
és com la població de Catalunya,
amb la seva manca de sobirania que té l'estat espanyol,
el 1986 va votar
en contra de l'abdació de la OTAN.
I avui en dia també és una de les nacions
dins de l'estat espanyol
que seguiria votant en contra
de l'abdació de la OTAN. Llavors siguem
coherents amb el que proposem,
amb la proposta per desescalar el conflicte,
que retiri les tropes de l'estat espanyol d'Ucrània,
que retiri també
les bases militars de l'OTAN en terreny espanyol
i que retiri l'estat espanyol de l'OTAN,
perquè podríem estar parlant durant molta estona,
però bàsicament és una organització criminal.
I per acabar
parlem de què,
clar, de coses de desitjos,
de què ens agradaria
que es pogués resoldre a través de l'aport i el diàleg
si estem a favor,
però malauradament avui en dia les relacions internacionals
es basen en el poder de la força.
I no és que ja estiguem d'acord, ni molt menys,
i no és que ja sigui l'única opció que les relacions
siguin d'aquesta forma, però moltes vegades
aquestes relacions es donen així perquè, com deia abans,
els estats no són neutres.
Els estats estan dominats per unes oligarquies
on el seu principi és l'acumulació de capital.
Igual que la guerra és la continuació
de la política per a altres mitjans,
la guerra també és la continuació de l'acumulació
de capital per a altres mitjans. Per què veiem això?
Perquè molts cops són les oligarquies
que envien a la gent a la guerra i després són els treballadors
que acaben morint per guerres que no són seves.
Llavors, en aquest sentit, nosaltres
fem l'emfasiç a l'internacionalisme,
al que creiem que pot haver una nova societat
basada en el respecte del dret d'autodeterminació
i la sobirania de les nacions.
I no caurà en el maniqueïsme,
ni en certs oportunismes quan es fan crítiques
amb això, perquè l'estat espanyol,
la Unió Europea i la OTAN
han impulsat la guerra a tot arreu.
Jo no he vist que sàpiga
moltes d'aquestes declaracions en contra aquí
d'Afganistan,
Síria, Líbia i tota la pesca,
llavors sembla que quan es parla
no a la guerra no sigui com un apag romana
per a Europa, però després nosaltres harem
d'expandir l'imperi per a tot arreu.
Llavors, diem des de la CUP no a la guerra,
però sobretot no a la OTAN.
Esquerra Republicana també tenia...
Sergi?
Sí, gràcies.
Algunes són breus, de sí o de no.
Les escales mecàniques de la plaça Maragall
porten un parell de mesos sense funcionar
i us volíem demanar quina és la previsió
perquè estiguin arreglades
i tornin a estar en marxa.
Aquests dies hem volgut consultar
les agendes dels càrrecs electes
i no hem pogut perquè l'enllaç
no funciona, no sabem si
es pot endreçar o no,
suposem que sí.
Vam demanar fa un temps les dades del destàpat
i encara no les heu fet arribar.
El govern va demanar
o va encarregar una enquesta
de satisfacció dels serveis municipals
quan podrem tenir els resultats
dels regidors i regidores
dels grups de l'oposició.
Després també va demanar
pel servei de bus a la demanda,
que va ser una de les qüestions que vam estar tractant
amb el tema dels pressupostos
i se'ns va dir que
la proposta que fèiem nosaltres
era que el just tram allargués el seu recorregut
fins a la bona aigua per poder facilitar
que la gent gran pogués accedir fins al centre
i ens vau dir que no,
perquè la vostra proposta era un servei de bus a la demanda,
doncs com està aquest projecte,
en quin punt es troba.
Després també
dic que el Departament d'Igualtats i Feminismes
està impulsant
el programa Temps per Cures
i que aquest mes de febrer ha aprovat una guia
per tal que els ajuntaments de més de 20.000 habitants
el puguin aplicar i també els consells comarcals
per aquells de menys de 20.000
puguin prestar aquest servei.
La pregunta és si esteu treballant
i si podeu oferir aquest servei a Sant Just
amb l'ajuda d'aquesta guia
o si ho teniu pensat fer-ho.
I després i per acabar
aquesta setmana,
li diria que va ser el cap de setmana,
ens va arribar la preocupació
d'alguns veïns i veïnes
que havien rebut un missatge de l'alcalde
on els incorporava
en la llista de difusió
d'activitats del municipi
preocupats perquè
primer no sabien d'on s'havien tret aquestes dades
personals i segon
perquè nosaltres
en teníem o en tenim
i així ho vam consultar al servei jurídic
que s'estava vulnerant la llei
de propietat,
la LOPD
la llei de protecció de dades
exacte, anava a dir la de propietat intel·lectual
imagineu
la de protecció de dades
perquè el missatge no demanava
un sentiment explícit sinó que era implícit
i volem demanar
una explicació sobre aquest missatge
d'on s'han tret aquestes dades
qui no s'enfarà
i en tot cas que algú us miri
si s'està vulnerant la llei de protecció de dades
molt bé, doncs
hi ha alguna intervenció més?
no?
doncs vaig a contestar un per un
Quico Ferrer
a veure
el problema
el vas fer palesto
del camí d'escombraries
que callava
et veiem constantment als xarxes socials
demanant aquest problema
a la que trobem una solució
home, si és una solució que solucionarà aquest problema
el que passa és que tu
et va malament
bueno, però qui ho està movent tot
ets tu
i escolta, el cordó de parcament
davant de casa seva
moltíssims veïns de Sant Just
tenen un cordó de parcament
davant de casa seva
el qual s'ha fet aquest canvi
crec que pot ajudar
a solucionar aquest problema
que tu mateix ens anunciaves
i home, jo de veritat
si veiés que s'està causant un greu
ja tan important
evidentment no ho haguéssim implementat
però és que s'està provocant
una situació amb molts veïns
que ja viuen
molts veïns de Sant Just
que tenen un cordó de parcament
amb tots els avantatges i inconvenients que això té
molta gent
qui coter un cordó de parcament
davant de casa seva
jo crec que
estàs fent un gran assa
l'Anna
esfaltats al carrer de freixes
doncs estan previstos
molt properament
les obres estan a punt d'acabar, la recta final
els que ara són al novembre
segur que pel novembre estarà esfaltat
Sergi, escales mecàniques
plaça Maragall
amb un contracte de manteniment
ens hem estat barallant amb l'empresa
que fa el manteniment d'instal·lacions
sobre si
ho ha de fer o no ho ha de fer
l'empresa que
fa el manteniment d'instal·lacions
entenem que es tracta
en altres casos d'una inversió
d'un defecte
d'origen
doncs ho hem d'entomar
des de l'Ajuntament
el tècnic d'instal·lacions
ha demanat tres pressupostos
i jo crec que ben properament
aquestes escales mecàniques es podran
arreglar
la agenda dels càrrecs electes ens ho mirem
no sé què ha pogut passar
dades d'estàpat demano al
Regidori de Comerç que les enviï
el més aviat possible
enquestes serveis municipals
l'empresa que va fer l'enquesta
el dia 14 de març
ve a presentar-nos el resultat i l'informe
a l'equip de govern
immediatament
us el tramitarem
posa la demanda
en aquests moments en què els contractes estan
en vigor és molt difícil
fer modificacions de contractes
per canviar el sistema
de recollida de busos
del sistema de busos
quan a més a més el quilometratge
del bus a la demanda tampoc està clar
llavors l'operador difícilment acceptarà
un canvi d'aquest tipus
si no té molt clar quin és
la modificació del quilometratge
que es farà
sobre els nous serveis
del departament de polítiques feministes
ho mirem
nosaltres oficialment
fins al mes de març encara
no estem amb 20.000 habitants
no sé si el mes de març ens confirmaran
que estem amb 20.000 o no
a dia d'avui no ho estem per tant no podríem
participar amb aquest programa
i sobre el grup de difusió que dius
és un grup que ve dels meus contactes personals
i l'he fet jo
i vaig demanar si hi havia algú
que no estava interessat
que m'ho digués i el feia immediatament
de grup de difusió n'hi ha molts
i ho faig des de les meves dades de mòbil
personal ningú me les ha facilitat
són amics en molts casos
companys
en la majoria de casos
no li veig cap problema
sincerament
ningú m'ha facilitat aquestes dades
tots ells són persones
que estaven a la meva agenda
de contactes
no sé si hi ha més preguntes del públic
ai perdona del consistori
passaria amb el públic
Quico
perdona eh
alcalde que és que no
no ho he entès bé
però aquesta
recollida de firmes que he fet
no fareu cas
no fareu un estudi
per poder estudiar
les propostes
tu m'estàs demanant
una alternativa
que implica una modificació
del contracte de recollida de residus
que com comprendràs
si l'estudiéssim
hauríem de tardar
com a mínim 6 o 8 mesos
a implementar-la
però quin problema hi ha
ja tenim el que és el canvi de basura
que no passa i que passa justet
i portem així
Quico
no converteixis un problema personal teu
perquè no és un problema personal home
aquí hi ha més de 100 veïns
t'has dit 50 Quico
no no
50 que tinc firmes
però si vols t'agafo a tots els veïns
i de què es queixen aquests veïns
en comparació amb un veí
la sortida de l'aparcament
no és el mateix sortir
que no tens cap cotxe
que sortir amb un cotxe
en cordó d'aparcament
sí, però el problema és
que aquest carrer
no ha estat mai com el vols posar ara
ha estat sempre d'aquella manera
llavors la gent quan ha comprat una casa
l'ha comprat amb el cotxe davant
no al costat
perdona, perdona
resulta que on estan ara
aparcats els cotxes
les cases són totes ajardinades
no tenen ni una finestra
les cases precisament de la dreta
els baixos tenen finestres
no és el mateix tindre el que és
jo no, tots els que baixen
Gina, tots els que baixen
que no només estic jo, no només està a la meva casa
estan tots els que creuen
Quico, pensem amb l'interès general
no amb els veïns que estan
però si l'interès general
és buscar una solució
que no impacti els veïns
Quico, el meu pis té un cordó d'aparcament
davant de casa seva
però tu ja el tenies quan vas comprar
doncs de solucionar un problema
que tu mateix vas denunciar
però que hi ha solucions que es poden prendre
però quina por que tenim al senyor Valoriza
tenim por al senyor Valoriza
o que no ve de cinc mesos
si estem fent un porta a porta
a nivell de comerç, busquem una solució
per aquest carrer
al senyor Valoriza no li tenim cap problema
cap por
al senyor Valoriza
potser estarà encantat i tot que el canviem
perquè li haurem de pagar més diners
per una nova modificació del contracte
les coses no van per aquí
tu vas denunciar
un problema concret que hi havia al carrer Creu
vas fer un tip de fer vídeos
cada cop que hi havia un camió de escombraries
entre allà
es troba una solució
una solució que no és bona
una solució que no serà bona per alguns veïns
però que soluciona
la major
que és que el camió de escombraries
ara podria baixar sense obstacles
pujant-se de cera
pujant-se de cera quan hi hagi
vehicles mal aparcats
si els vehicles estan ben aparcats
com estan a la majoria de casos
tens un pal de propaganda també que l'hauràs de treure
ja el traurem
no pateixis per això
és que em sembla
que estiguem discutint
no ho entenc
jo aquí he fet
un recull de firmes i l'únic que t'estic demanant
amb aquest prec
que ho podeu estudiar
i tu ja m'has contestat que no
home, és que l'alternativa que tu em proposes
és una modificació del contracte de residus
per solucionar uns casos
unes problemàtiques concretes
i ara
o deu o vint
són casos problemàtiques concretes
i jo he de pensar
jo quan governo he de pensar en l'interès general
i l'interès general és que aquí hi havia
un problema
amb els camions d'escombraries
no podíem baixar
doncs amb aquesta solució
però aquest problema
Joan, que jo et vaig donar suport
al pressupost, al canvi i l'ampliació
de pressupost
és un problema
del tipus de contracte que heu agafat
uns camions més grans pels nostres contenidors
és que no és veritat
que no és veritat
que no som més grans els contenidors
i per què no passen?
perquè abans no passaven
és que abans no passaven
i com que...
no passaven perquè es veu fer un altre circuit
no passaven per allà
i per què els vam posar allà al carrer Teneu?
perquè han de girar per allà
perquè recullen pel costat dret
i per això els hem hagut de posar
al carrer Teneu i per això
el camió d'escombraries ara baixa pel carrer Creu
en fi, vull dir
no fem les coses...
perdona, jo no dic res més
però a mi m'agradaria que analitzessis
l'implementació dels contenidors
al carrer Creu
una, abans no passava, ara passa un camió
molesta el camió
perquè tu saps que el camió molesta...
dos, dos, dos
i els veïns del carrer Creu
entre Teneu i Montserrat
que fins ara tenien el camió
que passava per allà
què opinen aquests veïns?
els de carrer Montserrat
també s'han baixat, tinc les firmes aquí
els de carrer Creu
entre Teneu i Montserrat
que abans els passava l'autocar
i ara el camió d'escombraries
ja no passa res, no tenien problemes
el problema és quan es queda fixat el camió
que fot tot el sorollam
per això és com que ara
s'ha fet aquest canvi
ara el camió ja no quedarà fixat
i ja no tindran el problema d'aquests sorolls
mira, han vingut veïns
doncs ara que ho m'ho explicaré més
vinga
secretària...
no, que...
fent referència a aquest pre
que fa el Quico
jo penso que 50 signatures
és important per tenir en compte
i per fer un petit estudi
ell proposa el porta a porta, és molt inviable
perquè és una empresa que no el fa
però sí que hi ha carrer de Sant Just
que entra a buscar un camionet més petit
jo volia fer aquest tipus de proposta
perquè penso que 50 veïns
potser...
i esteu fent que personalitzi molt
però en tot cas, 50 veïns
és una zona gran
qui vol intervenir?
no vol intervenir ningú?
doncs...
la cera on voleu posar els cotxes
és una miqueta més ampla
és on normalment puja la gent
i baixa la gent
i va molt millor per passejar
en testar ara posat els cotxes
no molesten
perquè, per exemple
Bona Vista
a Mataneu
només hi ha dues torres
i allà no hi ha gaire sortiment de gent
la cera de davant
sí que hi ha molt
de gent
ja sé que el tram de Mataneu
fins a Montserrat
no el toqueu
perquè ja no ho podeu tocar
perquè ja veu fer obra
que veu fer la cera més ampla
però jo la veritat
voleu posar els cotxes
on hi ha més gent
i és molt incòmode
hi haurà problemes
perquè allà hi ha moltes presses de parking
i cadascuna de tres segurament
ara no, perquè ara no es pot
però segurament
me'n vaig un moment a la ferreteria
de si el cotxe aquí és programàtic
és que jo encara
jo encara no sé com
jo he gestionat tot això
però jo no veig que era factible
t'explico, hi havia un problema
cada cop que hi havia un cotxe mal aparcat
quan el cordó de parcament
estava costat a esquerra
baixant a esquerra
cada cop que hi havia un cotxe mal aparcat
la secció és justeta
el camió baixa
si els cotxes estan ben aparcats
a la que hi ha cotxes mal aparcats
o cotxes molt voluminosos
i sobresorten
com sabeu, si viviu allà
el camió d'escombraries quedava encallat
amb tots els problemes que teníem després
que havia de maniobrar, feia soroll
teníem queixes veïns
de veïnals
el mateix Quico Ferrer
em va fer palès aquest problema
no ho vam decidir
a la brava, vam fer una reunió
en què hi havia els tancs de mobilitat
policia, el responsable
de l'empresa
que fa la recollida de residus
i tots la solució
que vam veure, la millor solució que vam veure
és que el
cordó de parcament es posés al costat
dret baixant per una raó molt senzilla
si hi havia cotxes mal aparcats
al costat dret
el camió d'escombraries
que és l'únic que pot baixar
es podia enfilar a la vorera
esquerra
que és la que no té obstacles
no podia fer-ho a la vorera dreta
perquè a la vorera dreta com bé sabeu
hi ha arbres, hi ha papereres
etc.
i per això es va fer
tenir un cotxe davant d'una casa
li passa a molts veïns
i té avantatges
i té inconvenients
té avantatges i té inconvenients
els fums et venen menys directament
a la finestra de casa
això t'ho dic
perquè casa meva he tingut
en molts anys un cordó de parcament
ara no hi visc allà però durant molts anys he viscut
en una casa amb un cordó de parcament
just davant que podia tocar els cotxes
amb la mà
i sé una mica del que parlo
tens menys fums per exemple
jo coneguent les
finestres que hi ha allà
dubto molt que hi hagi un problema d'ombres
haurien de aparcar
haurien de
perspectiva
no provoca
ombres, en tot cas les vistes
canviaran una mica
però vaja
no crec que sigui tan substancial
i després
el tram
que aquest sí que ho vam mirar
que hi ha més comerç
que no volíem tapar paradors
és precisament el tram compres
entre Teneu i Montserrat
que aquest tram no es canvia
al cordó de parcament
no pot canviar
perquè hi ha una cera
que surt
l'anglès
s'ha surt molt de cera
allà és una situació
que no podeu canviar
no però podésser canviar es podria canviar
hem de tenir
obres tallades
que es donessin als contribuïents
això costa molts diners
no crec que no hi hagi diners
en tots els respectes
que heu pres
per agafar aquests contenidors tan grans
en aquest camió que només es pot agafar
per dalt i per esquerra
per a la meva opinió
i la
jo penso que us heu presentat
que a les cadires
són els carrers
el carrer de Vistral, el carrer d'Atleu
en els carrers aquests no són castells
no són capaços
jo respecto molt la seva opinió
però els contenidors sempre havíem tingut càrrega posterior a Sant Just
amb la idea que teníem aquest problema en el barri centre
perquè antigament els camions de recollida lateral eren molt més grans
que els de recollida posterior.
Això ha canviat i ara els contenidors que tenim,
jo crec que en general la percepció ciutadana dels nous contenidors
és molt millor que de l'anterior.
Una altra cosa és que en alguns llocs hagin pogut causar alguna molèstia,
però en general jo crec que han anat molt millor.
I el tema dels contenidors i dels cordons d'aparcament,
jo ja sé que quan et toquen a la vora molesten.
Per això intentem que els contenidors estiguin en llocs on no hi ha veïns a davant
per aquest motiu que els contenidors es van posar al carrer de neu
en plaça Malaret perquè no hi ha veïns directament afectats.
Llavors encaixar-ho tot, cordons d'aparcament, contenidors, és molt difícil.
Perdona, això que se'n diu els contenidors,
i no tant de fer un parell d'anys o una cosa així,
veu posar davant mateix de totes les botigues.
I els contenidors abans d'arribar a la canela,
i els contenidors al carrer de creu i al carrer de Montserrat.
I després al carrer de Montserrat hi havia uns altres que ens vam encaixar
i ens diuen que cal aquests contenidors aquí i al final vols creure...
Perquè estaven sempre desbordats, perquè teníeu una zona comercial
amb alguns restaurants que bucaven molt
i els contenidors es desbordaven molt sovint.
El problema de recollir de porta a porta, a nivell comercial,
aquest problema s'ha reduït molt.
Jo crec que en aquesta zona hi ha menys desbordaments que les que hi havia abans.
Els contenidors jo hi passo sovint
i no veig les problemàtiques que hi havia abans.
Un dels avantatges d'aquests contenidors també
és que tenen molta més capacitat que els anteriors.
Escolteu, jo, com deia l'Anna, ho analitzem.
Ara, jo tampoc no vull enganyar ningú.
Solucions màgiques que agraïn a tothom són difícils de trobar.
Són difícils de trobar.
I un canvi del sistema de recollida de residus per a aquesta problemàtica
em sembla que, prefereixo dir-ho clarament, no ho veig.
No ho veig.
De totes maneres, escolteu, eh?
Són dos serveis o més?
En lliures serveis.
En lliures, ell no té que pujar molt.
Pujar gaire.
No passa això.
Doncs ja està.
Au!
Hola, bona nit.
Jo també estic afectat en la que hi creu.
Els canvis de direccions
ja ens han ocasionat bastants problemes
a tots els que vivim aquí.
I, a més a més,
vaig a canviar la bateria.
La gente sube andando por el lado izquierdo.
O sea, por el lado donde ahora mismo hay coches.
No sé por qué.
La gente sube por la acera ancha,
donde está la iluminación por la noche, por ejemplo,
donde queréis poner los coches.
Acá hay mucho tráfico de personal porque hay mucho comercio.
El comercio no le va a necesitar para nada.
Quiero tener toda una batería de coches delante.
¿Quieren?
Hacia abajo.
El centro médico.
La peluquería.
L'únic lloc on hi ha un comerç i un comerç
és a la Pepa i al...
Cuando bajas creu y cruzas rambla,
empieza el zigzag.
A ver si puse a la derecha, a la izquierda...
Ahora el zigzag va a venir desde arriba.
Tampoco creo que sonamos muy coherentes.
El zigzag va bé,
especialment en els carrers en baixada,
perquè hi ha una reducció de la velocitat dels vehicles.
Siempre podremos encontrar justificaciones
para una cosa y para otra.
Pero lo que...
Está tomando cabreado con los cambios de dirección,
porque todas las mañanas tienes que dar
muchas más vueltas.
Si aparcas en la calle,
más el pegado de la zona verde de la zona azul,
tienes que dar muchas más vueltas
que no encuentras en una vuelta.
Entonces, cada vez más,
nos estás perjudicando a los que vivimos.
Entonces, si hay alguna otra opción,
por favor, contemplar a pre-contemplar de verdad,
porque si la verdad es que no es difícil,
los cambios de dirección también es difícil
si lo vies a contemplar,
pero creo que no se ha contemplado en nada.
Pero...
Et recordo que en aquell dia que va haver-hi aquell debat
vam plantejar la possibilitat
de treure la bateria de contenidors del carrer Taneu
i que la gent hagués d'anar al carrer Buenavista
i van sortir molts veïns teus,
sobretot gent gran, dient que, si us plau,
no ho féssim perquè no volien anar
a deixar les escombraries al carrer Buenavista.
Te'n recordes?
Vull dir que...
Sí.
A mi m'agradaria també saber, en aquella reunió,
recordo que es va dir que hi haurien congestions molt grans
a la sortida del matí,
i no n'hi ha.
Es van plantejar un seguit de problemàtiques
que hem vist que tampoc s'han produït.
Escolteu...
No, no...
No ho dic que...
Ara això ho implementarem per una raó molt senzilla.
Qualsevol hipotètica solució que pugui haver-hi
per solucionar aquest problema
passa per treure la bateria de Taneu.
I ara mateix que anem a començar les obres
al carrer Buenavista entre Creu i Major,
aquesta solució és implantejable.
Ara mateix, després, si voleu,
quan hagi acabat aquesta obra ho mirem.
Però ara mateix l'única solució a aquest problema
que ens planteges en el tram entre Buenavista i a Taneu
passa a partir de la bateria del carrer Taneu.
És que no hi ha un altre.
A menys que no vulguem tornar al problema
que cada cop que el camió baixava
i hi havia un cotxe mal aparcat,
teníem el vídeo del Quico Ferrer
denunciant aquesta situació.
El camió és molt gran.
O sigui, quan venen per Montserrat i queden al Creu...
És tan gran com els que hi havia abans.
Els camions no són més grans.
No.
Quan el gira en Montserrat i venen per Montserrat
i queden al Creu,
si no se lleva el árbol, se lleva la parola o se lleva un cotxe.
Això és veritat.
Sí, sí, sí.
Clar.
No, però d'aquest...
Serà el mateix.
Serà el mateix i el camió podrà fer una obertura més gran.
Sí, sí, ho estudiem, ho estudiem.
La única solució que veig viable...
Jo no vull enganyar la gent.
No m'agrada dir que ara us canviarem...
No, no ho faré.
Potser una altra ho faria, jo no ho faré.
La única solució que veig,
si aquest problema és tan greu i així es manifesta,
és suprimir la bateria del carrer de neu.
És que no hi ha una altra.
No, la bateria de contenidors del carrer de neu, clar.
Si suprimeix aquesta bateria,
el camió, un cop s'hagi arreglat al carrer Bona Vista,
pot anar per Bona Vista.
Aquesta solució la vam plantejar en la reunió aquella que vam tenir
amb veïns i molts veïns ens van dir que no la veien factible.
Però jo és l'única alternativa viable que veig a aquest problema.
Ara anem a començar les obres al carrer Bona Vista entre creu i major.
Ara no ho podem plantejar.
Escolta, parlem-ne d'aquí un temps.
Mirem una mica com funciona,
perquè jo crec que esteu pensant-vos que serà molt pitjor
del que realment serà quan ho veieu implementat.
També us vam demanar un marge de confiança
en el cas de les congestions,
que deia que hi haurien congestions,
no hi han hagut congestions.
Con el tema de las congestiones,
con el tema de la modestia,
que tienes que dar mucha más cuenta,
aunque no hay congestión,
hay que tener más cuidado.
Però hi ha molts carrers a Sant Just que són d'un únic sentit.
Quan els carrers són d'un únic sentit,
tens la possibilitat que pots mantenir l'apargament,
pots mantenir un o dos cordons d'apargament
i també són més segurs els carrers.
La problemàtica dels carrers que són d'un únic sentit
és que acabes donant més voltes,
però les dones amb cotxe.
Jo, per exemple, per entrar al meu carrer,
que visc al carrer Fleming,
també he de donar una volta
que he d'anar fins al carrer Rater, ADT Artudón...
Más gráficos en lluny,
más cautius en lluny...
Sí, però l'alternativa són carrers amb doble sentit,
que no sé si és...
Bueno...
Bueno, jo...
La meva idea de l'apargament és que ja passa el camió ara, no?
Sí.
Allà teniu una senyal...
Potser és una xonada, perquè no hi entenc, no?
Però jo veig una senyal que posa direcció cap avall, no?
Vull dir, tot allò, modificant aquesta senyal,
penjant en un altre lloc o alguna cosa,
també tot allò, el camió,
i una mica més de l'actualitat d'història,
es posen lletant a sobre.
No, aquestes dues curves,
els dos revols del carrer Creu,
tant el de Teneu com el de Montserrat,
properament s'arreglaran.
Abans eren amb llosa,
ara trepitja el camió
i s'hauran de fer un paviment més resistent.
Això està previst fer quan es facin les obres
del carrer Bonavista.
D'acord?
Vinga, gràcies,
i després d'aquestes intervencions
per tancar el plaer en aquest mes.