Molt bé, bona tarda a totes i a tots. Benvinguts i benvingudes a aquest ple municipal del mes de gener.
Es van efectuar el dimecres passat les comissions informatives per informar i posicionar-se als grups municipals,
i també fa un moment s'ha celebrat l'Ajuntament de Portaveus, que es fa normalment abans del ple.
Per tant, si no hi ha res, començaríem, sisplau, escussaríem la presència de la Montse Molinero,
del grup d'ERC, que per malaltia normal, una grip, no pot assistir.
Anem al punt 1, que seria l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, que vam celebrar el 28 de l'11.
A l'hora del dia no està bé, preposa 28 de l'11, es deu referir al ple de desembre, no?
És 19, perdoneu?
S'ha rectificat, molt bé.
Doncs molt bé, aprovaríem l'acta de la sessió anterior, que correspon al mes de desembre.
Hi ha alguna qüestió en aquest acte, regidores, no?
Doncs la duraríem per aprovar, aniríem als dictàmens, primer de l'àrea d'alcaldia, presència d'economia i sostenibilitat,
el punt 2.1, que seria la declaració d'interès públic de les obres de rehabilitació de la tribuna de la Casa Morós,
al carrer de la Creu 10 de Sant Just.
Qui es posa el punt? Regidora Quima Jiménez.
Hola, bona tarda. Doncs bé, el que portem aquí és perquè hi ha una llicència d'obres per la reparació de la tribuna
i la bonificació d'elició al tractar-se d'un bé d'interès públic.
Aquesta finca del carrer la Creu número 10 està inclosa dins el Pla Especial i llavors, una vegada,
els estudis de la Casa, el Departament d'Urbanisme i seguint l'ordenança fiscal número 5,
aquesta sol·licitud té totes les característiques de complir l'ordenança número 5, com bé es diu,
està protegit, per tant sí que es pot fer la bonificació del 50%.
El que sí que se li demana és que, una vegada finalitzi les obres, la persona interessada haurà de justificar el cor real
i efectiu de les mateixes i, si s'escausa, ajustarà l'autoliqui de sojo practicat al 50% del cos declarat
en eliquidació definitiva d'elició. I aquí el que portem al ple és si estimem aquesta
bonificació de la llicència d'obres.
Molt bé. Gràcies per l'explicació. Hi ha intervencions directament a votació, doncs, si us sembla.
Vots en contra d'aquest punt? Abstencions? Vots a favor? La resta entenc.
Doncs quedaria aprovat. Aniríem al punt 2 u 2, que seria aprovar la pròrroga i modificació
per a l'exercici 2020 de l'acord d'establiment de criteris objectius per a la distribució d'un complement
per fomentar i millorar l'assistència entre el personal pertanyent al cos de la policia local
de l'Ajuntament de Sant Just, ho exposa en Pedro Sòria. Bé, bona tarda a tots i a totes.
Em perdonareu, però no estic en massa bones condicions, amb la qual cosa aniré a poc a poc
i tingueu una mica de paciència. A veure, el pla de millora de la policia a finals de 2018
es va aprovar pel ple, per aquest ple, a l'anomenat pla de millora de la policia
amb efectes fins a 31 de desembre de 2019, per fomentar i millorar l'especial rendiment
per a la presència al lloc de treball. Donat que els resultats obtinguts al 2019
de l'aplicació d'aquest pla són notablement positius en molts sentits, es presenta en aquest ple
la pròrroga d'aquest pla de millora per al 2020, adoptant a la vegada algunes modificacions
essencials per a l'eficient complement del servei en certs periodes claus, com són
Setmana Santa, Nadal, Juliol i Agost. Això no es recollia en el pla anterior, ara es recull,
per garantir que durant aquestes dades tinguem el servei de policia adient al que esperem.
Hi haurà dues opcions d'adversió per part dels salients. Una, el mateix sistema que hi havia
al 2019 amb el mateix import de complement, és a dir, els 300 euros que cobraven. I a més,
hi haurà un complement de productivitat adicional de 30 euros, en total seran 330, a canvi
que els policies que s'afegeixin a aquesta opció realitzin 8 hores més a l'any a criteri
de la prefectura, que disposarà d'aquestes 8 hores per fer controls, de 4 hores, dos controls
al poble. Com podeu haver vist per la documentació que ha estat ajuntada a l'expedient,
la documentació d'aquest pla té un caràcter totalment voluntari per part dels agents
de la policia local. I els imports corresponents a la possibilitat que s'afegeixi aquest nou
complement afegit, ja està pressupostat. Tenim el pressupost cobert. I el que es tracta
ara és d'aprovar això que he dit, la pròrroga del sistema que teníem al 2019 i les millores
i les modificacions que hem fet en aquest sistema per millorar. Ja està, és això.
Hi ha un error mateix? Sí, la secretària ho ha advertit. Hi ha una modificació, una
paraula, només, d'expressió d'una... Si voleu dir-ne xicons de Magda, ho diu la secretària
mateixa. Una expressió d'una paraula. Té cap contingut. Tens tu? Ja està. No, però
tens l'esmena aquesta. Ah, perdona. No, si la tens tu, la secretària no la busca.
Durant els mesos de juliol i agost, o en altres, posa, en cas de no venir a treballar set
dies dels establerts en el seu quadrant, aquí falta posar fins a set dies. És això,
simplement. Molt bé, doncs donaríem la paraula si hi ha intervencions. Tothom vol intervenir,
ho faríem de menor a major, com és habitual. Per tant, a Carles García de la CUP. Hola,
bon vespre. Aviam, en aquest acord veiem coses força estranyes que volíem comentar.
D'entrada, des del punt de vista laboral, ja és estrany que en lloc de fer un complement
positiu faci un complement negatiu, de forma que es cobra un plus, no en funció, de coses
que fas a mes a mes, sinó que tens penalització per coses que deixes de fer. Resulta força
sorprenent, per exemple, en el cas específic dels mesos de juliol i agost, en cas de no
venir a treballar set dies dels establerts al seu quadrant, on no realitzar la jornada
completa es descomptarà el 100% de la quantitat mensual acordada. Aviam, en qualsevol conveni
col·lectiu, almenys en el meu d'una empresa pública, faltar tres dies sense justificar
es falta greu i es motiva d'acomiadament. Aquí pots faltar fins a set i l'únic que
perds és el plus aquest. Des del punt de vista laboral jo, sincerament, no m'acabo de veure.
Coses similars passen per Nadal i Setmana Santa, etc. Després diu que ja, en el punt
4, diu que és que hi haurà una comissió d'evaluació formada per els caps de torn,
el sergent coordinador, el cap de la policia local, el cap d'organització i personal,
i un membre representant legal dels empleats públics. Inglerem qui és aquest representant
legal perquè, segons ens comuniqui el comitè conjunt de l'Ajuntament, ells, per ells,
no han passat d'aquest informe i no estan d'acord amb l'aplicació d'aquest acord.
Per tant, sorprèn que anem a provar una cosa que parli dels representants legals
sense que els representants legals estiguin d'acord amb això. Llavors diu que això
fa per analitzar i decidir el pagament d'aquest complement en els casos en què les
absències al servei s'hagin produït per lesions físiques produïdes en actes de servei.
Això ja és flipant. Si un senyor té una al·lició física per un acte de servei,
aquest senyor està de baixa i punto. No ha de demanar, sisplau, que no li treguin el plus.
Això ho he interpretat malament o està mal escrit o no ho entenc.
I al final hi ha una disposició final d'interpretació que diu que en qualsevol cas
i qualsevol dubte de l'aplicació d'aquest pla se someterà a consideració de l'alcaldia
pre informe de la prefectura de policia local i del departament de personals,
efectes escallents i per tal de donar resposta oportuna.
És a dir, un acord entre treballadors i, diguem entre cometes, patronal,
en aquest cas l'Ajuntament, resulta que s'arroba la possibilitat de fer
l'interpretació d'una de les dues parts, el qual és una injustícia flagrant.
Jo diria que aquest acord fins i tot podria dir que és directament inconstitucional.
En qualsevol cas nosaltres votarem en contra. Gràcies.
Més intervencions? Pico Ferrer, ciutadans, sisplau.
Pedro, gràcies per informar-se.
Volia preguntar-te el següent. Primer de tot, crec que és positiu
i estic a favor que s'equilibri el que són els salaris de la policia nostra
de Sant Just amb altres municipis. Això ho veig bé.
El que m'agradaria que m'expliquessis és aquestes vuit hores de més
que hem de fer, o que faran, quan les faran
i quin és el servei que donaran de més a més al nostre municipi
amb aquestes feixes que has comentat abans, si de cas.
Si ens ho pots explicar i després ja direixi el que pots.
Fem la roda sencera i que el regió vegi apuntant i després contestem.
Sergi Seguí, Esquerra Republicana.
Sí, gràcies. Bona tarda.
Nosaltres no és que ens sembli un bon acord, és que ens sembla excel·lent,
perquè millora el que hi havia anteriorment i com que l'anterior
el vam preparar des d'Esquerra Republicana, doncs aquest encara ens sembla millor.
Millor perquè afegeix aquelles coses que nosaltres volíem afegir també
en el primer, com era no agafar-se vacances ni permisos i demés
en època de vacances, juliol i agost, que és quan menys plantilla hi ha
i quan és més dificultós poder cobrir serveis mínims
enmig de plantilla de vacances si a més a més algú s'agafa algun permis.
Però bé, nosaltres, diguem, anàvem a trencar el gel
i ara el que fa és millorar-se, per tant, us felicito.
Podríem respondre algunes de les qüestions que ha plantejat la CUP,
però li toca al regidor pertinent, per tant, ho deixarem a les seves mans,
però només dir que aquest pla va costar molt, aquest pla.
Va costar anys, va costar crits, llàgrimes i plors.
I va ser un bon acord perquè l'ideal és que aquells cossos
o aquells col·lectius que són especials, com és la policia,
perquè són 24 hores, 365 dies l'any, no regeixin per les mateixes condicions
que regeix un administratiu que treballa de 8 a 3
darrere d'una pantalla, per entendre'ns.
Simplifico molt i faig la caricatura, però perquè tots ens entenguem.
Com que no va ser possible tenir un acord laboral
o un conveni només per la policia,
es va creure que algunes de les coses que s'havien de regular
es podien fer a través d'aquest pla, i això és el que tractava això.
El que tractava això és que hi hagués un acord laboral
i que s'havien d'intentar que no hi haguessin permisos.
Aquest acord ajudava perquè Sant Just s'havia quedat endarrere
en les reivindicacions laborals de la policia
i en quan el sou mitjà que cobra la policia de Sant Just
respecta municipis de la província.
Era una manera d'equiparar els sous de la policia de Sant Just
a les policies de les poblacions del voltant.
Perquè el que ens passava també era que quan s'obrien places
en altres policies o en altres coses de policia,
en altres ajuntaments, què feia la policia de Sant Just?
Doncs home, les condicions eren millors i es cobrava més diners,
doncs hi optaven i aquí ens anàvem quedant sense policia
i com que no anàvem convocant places, ho anàvem corrent amb interins,
cosa que tampoc és interessant cobrir les places de policia amb interins,
perquè si és interí vol dir que en algun moment s'han de presentar la plaça,
vol dir que potser no han passat per l'acadèmia, etc.
i és molt més complicat.
Per tant, aquest acord ens va solucionar bastantes coses, però no totes,
i esperem que amb aquests passos que s'incorporen amb aquest acord d'aquí
se'n solucionin algunes més.
Perquè el que sí que tenim clar és que mai se solucionaran totes
i sempre hi haurà algun moment en què hi haurà alguna reivindicació més.
Però us volem felicitar perquè aquestes tres o quatre millores que hi heu afegit
creiem que són interessants.
Molt bé, agraïm l'explicació. Continuem.
Sí, sí, continuem allà aflotats.
Té la paraula, sisplau.
Gràcies. Bona tarda a tothom.
Nosaltres quan se'ns va exposar aquest punt a la Comissió Informativa
i se'ns van donar les dades on es basava aquesta proposta de pròrrogar,
ens vam quedar una mica sorpresos perquè ha sigut un èxit,
o si realment ha sigut un èxit del 2018 al 2019,
hi ha hagut una millora en el que és l'assistència
dels treballadors i treballadores de la policia.
Però clar, ens va sorprendre molt perquè, clar,
arran d'aplicar aquest pla de millora,
passem de 42 indisposicions a 6 de permisos de 134 a 38.
I, clar, si està molt bé que es vulgui,
com ha explicat el regidor Sergi Segui,
que va ser l'anterior regidor de Seguretat Ciutadana,
que es vulgui fer servir un pla de millora
per ajustar les peculiaritats del funcionament del cos de la policia,
és correcte i està bé.
Però, també, clar, la llei permet que puguis fer permisos a la feina
per atendre coses i està estipulat a la llei,
però no perquè n'abusis.
Clar, quan ens trobem que si ens paguen una mica més
o ens paguen perquè no ho fem servir,
doncs ja no ho fem servir tant,
doncs potser quan ho fèiem servir no era tan necessari.
No ho sé, és simplement una reflexió,
una reflexió sobre això i ja està.
Tenim previst, properament, poder parlar en més profunditat
sobre això, sobre aquest tema i altres qüestions amb la policia,
amb el qual, de moment, nosaltres farem abstenció
i així, bueno, que prosperi com hagi de prosperar.
Molt bé.
Doncs el tancaria el regidor Pedro Sònia.
Sí que ho faré.
Jo el que volia preguntar és si ha hagut un canvi substancial
fent servir aquesta fórmula que en el seu dia
va proposar Esquerra Republicana quan estava al govern
en quant a tema de l'abstantisme laboral
en quant al servei de la policia.
Gràcies.
Primer de tot, dir que això és un complement de productivitat.
Fora de conveni i, per tant, no subjecta a negociació.
Lo primer.
Dit l'any passat, en segona qüestió,
el que es pretén amb aquest pla de millora,
i s'ha aconseguit, és tindre més efectius
amb les modificacions que hem fet en èpoques clau
perquè s'havia obert, com et diria jo, la, diguem-li, trampilla.
De dir, bueno, doncs jo m'agafo les vacances
al mes de juliol, al mes d'agost, i al qual quedava reduït el servei.
I la prioritat que tenim nosaltres, i la policia,
és la seguretat ciutadana.
Si nosaltres tenim serveis garantits durant aquests períodes
que hi ha la Festa Major, no sé què, tot això,
això implica disposar dels efectius lògics
per poder donar aquest servei de seguretat.
Això és el que pretén aquest pla.
També és cert, com ha dit el Sergi,
que es pretenia amb això en el seu moment quan es va fer
equiparar una mica el balanç de retribució
que existia en el sector de la policia en el nostre entorn.
Aquest complement pretén això també.
Què més? Més coses. Espera, que ho tenia apuntat aquí.
Tu has dit el control. Quins controls són?
Els controls són dos a l'any
i seran per al colèmia, per a la protecció de no sé què,
en fi, el que sigui.
Però això és el criteri de la prefectura.
La prefectura, en funció del que hi hagi al poble en aquest moment,
determinarà amb aquestes vuit hores,
quatre primer semestre, quatre segon semestre.
I ja està. A canvi, ells que reben 30 euros més
dels 300 que hi havia abans.
Per tant, cobren 330.
Crec que és just, també, que si nosaltres aportem més,
que també en donin coses.
És així.
Següent, el Sergi.
Bueno, ja està.
El que has dit és el que és.
No donem més voltes i és així.
Jo t'agraeixo que diguis que trobes que això és un pla correcte i bo
amb les millores que hi ha.
Hem intentat fer-ho així i ja està.
I respecte a les dades que m'has demanat amb la...
Perdona.
La Laia, perdona.
Tinc febre.
Sí.
La Laia, tot és millorable.
Tot es pot fer.
Ara hem detectat aquestes millores dintre del sistema
i al millor l'any que ve, segons els resultats que tinguem,
haurem de modificar-ho, també.
No ho sabem, però el resultat fins ara ha sigut positiu.
I l'objectiu són aquestes dues coses principals que hem dit.
No perdem de vista la seguretat al poble
i que la policia estigui remunerada més o menys adequadament.
El tema és això.
Ja t'explicaran més coses.
Una cosa faltava que m'ha demanat.
Em sembla que ho vaig comentar a la comissió, però t'ho dic.
El pla de millora o l'anàlisi que es va fer
per part del cap de policia de l'any 2019
mostra una sèrie de dades que, òbviament,
donen un resultat molt positiu.
T'explico perquè vegis.
Indisposicions.
51 al 2016.
El 2017, 37.
El 2018, 42.
I el 2019, 6.
Permisos.
2016, 173.
2017, 153.
2018, 134.
I 2019, 38.
Baixes.
Et puc dir més?
Si vols això, fem una còpia i ho tens.
Hi ha moltes més dades.
Baixes, etcètera.
Jo crec que el resultat és bastant.
I una cosa important que ens va transmetre
el cap de la policia en el informe són les hores extras.
Nosaltres potser paguem 300 euros per persona durant el 2019,
però les hores extraordinàries de la policia, el cost, ha sigut
22.000. El 2017, 111.000.
El 2018, 83.000.
I el 2019, 28.000.
Això què vol dir?
És que hi ha un descens de cost.
A veure, compensa també l'uatre,
però bueno, d'alguna manera,
el que són les extraordinàries s'havia de tallar.
No podíem anar pagant continuament això.
I ja està. Jo, si vols, te passo una còpia d'això.
Ja està. Res més per la meva part.
I això del Carles que volia intervenir.
Hi ha vist primer el Carles, perdona. Carles.
Hi havia diverses coses.
En primer lloc, intentar regular relacions laborals fora de conveni,
pel molt legal que sigui, a nosaltres mai ens pot semblar correcte.
Després, que resulti que hi ha molt absentisme laboral
i s'ha de fer una cura especial i de cop i volta pagant diners,
la gent va feliç a la feina i es deixa d'absentar,
fa sospitar que hi ha algo aquí al darrere.
Normalment, quan hi ha molt absentisme laboral,
es pot sospitar que hi ha temes de moviment
o hi ha un tema extra que no és merament que la gent es posa malalta.
Aquí passa alguna cosa que no sabem què és,
perquè si després s'hi paga més diners i tot el món és feliç,
doncs és una miqueta... és un tant estrany.
Després, l'aromen aquest de la compensació econòmica,
aviam, la Deputació publica tots els sous de tots els funcionaris
i ho publica per anys.
Hem fet un estudi de tots els sous de totes les categories.
És complicat perquè, segons el grup laboral i la ciutat en què estàs
i el nombre d'habitants que té, varia una miqueta i és complicat,
però estem de policia local, agents, capurals, sergeants,
subinspectors, inspectors i inspectors en cap.
I estem veient que els sous es mouen dins dels marges que diríem de mercat.
No veiem que hi hagi una dispersió tan exagerada
com per justificar que aquí la gent marxarà despavorida
a buscar feina a altres llocs i que sigui impossible contractar gent.
Aquest argument ho sentim molt però no ho comprem. Res més, gràcies.
Fem amb la roda. Sergi Seguí, a l'esquerra.
Només era un apunt el que comentava ara el regidor
del descens d'abonament d'hores extraordinàries.
Recordarà que moltes vegades es pagaven aquestes hores extraordinàries
només per acobrir serveis mínims.
És a dir, cada torn, depenent del dia, tenia entre 6 i 4 policies,
molts cops s'havien de pagar hores extraordinàries
perquè un cop muntat el torn amb aquests 6-4 policies,
algun d'ells demanava una indisposició,
o demanava unes hores lliures, i clar, aquell torn s'ha de cobrir,
perquè si no cobresses no surt la patrulla.
Per cobrir aquest mínim es cridava a algú que feia hores extras.
Només aquest apunt em sembla que és important.
No es pagaven hores extras per fer qüestions extraordinàries
i per tenir 10 policies aquell dia perquè hi havia els CARs,
per exemple, o Sant Just al carrer o Festa Major,
que molts cops, molts cops era per cobrir un mínim necessari
per sortir al carrer.
Molt bé. Hi ha alguna intervenció més?
Si no, aniríem directament a votació.
Doncs vots en contra d'aquest punt, abstencions d'aquest punt.
D'acord. I vots a favor.
La resta regidores, regidores, es donarien per aprovat.
Continuem.
Anem al punt 2 o 3, que seria la ratificació
del decret d'autorisació a l'empresa Horizon City Park,
S.A. per formalitzar la constitució d'un préstec hipotecari.
La regidora Quima Jiménez té la paraula.
Doncs bé, l'any 2000, ens hem de remetre cap al 2000,
al mateix ple municipal vaig judicar la concessió del solar
a la propietat situada a l'avinguda de la Riera.
És el que coneixem tots per l'hotel, el city.
I aquest any 2019, l'empresa que gestiona l'horin city park
ha sol·licitat a l'Ajuntament l'autorisació
per formalitzar la constitució d'un préstec hipotecari.
Perdó.
I llavors, el dia 29 de novembre,
el cap d'urbanisme de l'Ajuntament ens emet un informe
valorant la valoració de l'hotel,
valorat amb 12.258.025 euros.
I, juntament amb l'economista de l'Ajuntament,
es creu que el retida endavant respecte al valor de l'immobili
hipotecari és molt baix, és d'un 18,01.
I, per tant, no hi hauria cap problema
que l'Ajuntament autoritzés aquest préstec
i poguessin formalitzar ells el préstec que volen demanar.
Ens van demanar a la Comissió Informativa
en què consistia aquest préstec que demana que és de valor d'un milió d'euros.
Que sàpiguen tots vostès que no estan obligats,
dins del que fan, quan ells presenten aquest punt
i aquesta instància, no estan obligats a dir el que faran.
Però sí que s'han fet algunes trucades i ens han dit
que aquest milió d'euros consisteixen...
Es veu que a l'hotel hi ha algunes filtracions
i s'han d'invar aquestes filtracions.
També hi ha temes de manteniment que s'han de fer
a les instal·lacions i a les habitacions de l'hotel.
Hi ha algunes intervencions a aquest punt?
Directament a votació? Vots en contra?
Abstencions?
D'Esquerra Republicana, de la CUP, de Ciutadans
i d'Ajuntament per Catalunya i Alcaldia Republicana?
Vots a favor de la resta?
Es donaria per aprovat? D'acord.
Doncs aniríem al punt 2-4, que seria la revisió
de les seccions electorals de Sant Just d'Esver
o exposa en Gina Pol.
Hola, bona nit.
Doncs a instàncies de l'Institut Nacional d'Estatística,
de l'INE, es fa tota una revisió
de les diferents seccions electorals.
El principal canvi, el més important,
seria que neix una secció nova.
En aquest cas, neix la secció de Mas Llull,
que fins ara estava integrada a l'institut.
Per tant, hi haurà una desena secció,
que serà integrament de Mas Llull,
on hi ha 1.190 persones
que estan sensades en aquest barri.
D'altra banda, el que es fa són canvis
perquè la gent estigui més a la vora del col·legi
que li correspondria anar a votar.
Per exemple, hi ha tot el sector no de Torreblanca,
que aquí entren uns 200 veïns i veïnes
en el municipi, aquestes 200 persones,
en lloc d'enviar-les a votar a l'institut,
que és el que estava previst amb l'estructura actual,
amb la nova proposta que portem aquí al ple,
anirien a votar més a la vora de casa,
a votar a l'escola Montseny.
D'altra banda, també el que es regulen
són petits canvis entre les diferents escoles electorals
que tenim quan anem a votar.
Hi ha escoles que veuran incrementar el seu volum,
perquè, per exemple, l'escola Montseny
ja havia rebasat el que era el seu total que estipulava l'INEC,
que era de 2.000 lectors,
i el que fan és baixar el nombre de persones
que estan vinculades al Montseny
i els deriven a altres centres, com pot ser el centre pilot,
a Can Gynestà o fins i tot alguns van cap a Maragall.
Com us vam explicar a la informativa, per exemple,
tota la gent gran que tenim vivint els pisos amb serveis
que estan al mil·lenari, que fins ara anaven a votar a Can Gynestà,
que hi ha un desplaçament més llarg,
ara anirien a votar, per exemple,
a la zona de l'escola del centre cívic Maragall.
Per tant, d'acord amb la proposta tècnica de l'INE,
es fan canvis de distribució i el més important
seria aquest naixement d'una desena d'un desè espai,
que és aquest integrament de Mas Llull.
Per tant, ara tot el veïnat de Mas Llull no s'hauria de desplaçar,
sinó que estaria tot allà concentrat.
Molt bé, hi ha intervencions en aquest punt, no?
Directament a votació, vots en contra, abstencions.
Doncs vots a favor, entenc que tots i totes.
Molt bé, doncs endavant, el donarem per aportat.
Anem a l'àrea política territorial d'habitatge medi ambient,
el punt 221, que seria l'aprovació necessària
per l'implementació de l'Ordanança Municipal de Residus,
de Sant Just.
Gràcies, bona nit a tothom.
Bé, avui fem un pas més per avançar cap a l'implementació
del nou sistema de recollida de residus.
Avui portem l'ordenança que el que vol fer principalment
és concretar els drets i deures de les persones usuaris
d'aquest nou sistema.
Aquest nou sistema cal precisar una regulació diferent
dels gestors del servei, el reglament funcionador,
les condicions que poden utilitzar.
Si ens centrem en el que concretament es modifica
de l'ordenança que ja teníem aprovada el 2014,
se basés l'article 18 al període de transitorietat,
com ja s'ha explicat en altres ocasions,
el sistema de recollida de residus no s'implementarà de cop
en la versió ciutadana, sinó que es farà per fases,
i el que recull aquest article
és precisament aquesta transitorietat,
i després una sèrie d'articles el 20 i el 22.
L'article 20 afegirà els deures additionals
dels usuaris de recollida de residus mitjans en contenidor,
principalment relacionats als deures amb la targeta
que ens servirà per obrir els contenidors,
i perquè fa la recollida comercial tots els drets i deures
dels comerços, que en aquest cas els comerços
no tindran una recollida en contenidors com fins ara,
la recollida porta a vorta.
Recull una mica les obligacions i les responsabilitats
dels usuaris del servei de recollida,
les condicions sobre els enamens de contenció dels residus,
els horaris de recollida de residus,
la presentació i el lliurament d'aquests propis residus
a via pública, les condicions de transport
i la documentació acreditable.
És un document que ens permet del projecte que teníem
i que el dia que es posi en marxa tot estigui en ordre
i sota norma.
Molt bé, intervencions sobre aquest punt.
Sí, de menor... hi ha paraula a tothom, suposo.
Tots a Carles García de la CUP.
Sí, sobre el tema aquest dels residus,
en principi nosaltres no estem d'acord,
perquè pensem que s'hauria d'anar directament sempre
al porta a porta, que fes aquesta intermitja,
de començar per una recollida selectiva
amb targeta amb els veïns.
És una despesa necessària de diners
que dubtem de la seva efectivitat
i tenim clar que en molts llocs
el que més funciona és el porta a porta
i com que està comprovant no veig per què s'ha de fer
aquest pas intermitj.
A part d'això tenim les nostres alegacions,
que ens passi el moment,
i és que el punt 10 de l'article 22 bis
veiem que és un punt que és inverificable.
El punt aquest diu
que només podran fer ús dels contenidors
de recollida de residus de la via pública
als establiments següents, els quals els facilitaran
targeta identificativa, mecanisme d'identificació
per a l'ús dels contenidors en un tancament.
Els establiments amb un volum generat inferior
igual a la fracció resta de 50 litres al dia
i de la fracció orgànica
de 50 litres al dia.
Entenem que aquesta forma
de mesurar el volum és incorrecta
perquè com que els volums són irregulars
és pràcticament incomprobable el volum exacte.
Imaginem que uns senyors que directament
que llencen són pals que sobresorten molt
i és difícil de mesurar el volum
del paquet que conté d'aquests pals
i pensem que el més fàcil seria especificar
un peix que és molt fàcil de verificar.
La inspecció pot portar una bascula portàtil
i el propi usuari també pot pesar els seus propis residus.
Aquesta forma de fer la normativa
de forma que és impossible de verificar
doncs ens sembla molt irregular.
Després també al punt 2
de l'article 22 ter,
per cert que ens ha fet molta gràcia
o molta curiositat
aquest sistema de classificació dels articles
que a partir del 22,
22 bis, 22 ter, 22 quinquer, 22...
és una mica suïgèner.
Al segon cas, l'article aquest que diu
diu que les condicions sobre els elements
de contenció dels residus comercials
i explica en el seu punt segon
que en el cas de residus biodegradables
els elements de contenció han de romant
en una zona de refrigerada per garantir
les mínimes condicions d'higiene i seguretat
i aquí s'acaba la cosa.
La normativa no ho diu
i com que la normativa no ho diu
això semblaria que és més aviat una norma
perquè l'administració es cura en salut
i en cas d'haver-hi problemes dir que això ja ho diu la normativa
que s'ha de tenir això refrigerat,
però si no dius a quina temperatura, això no serveix de gaire.
Entenem que s'hauria d'especificar una temperatura màxima
a la qual ha d'estar aquests elements
en un termòmetre.
I llavors presentem aquestes dues alegacions
i el nostre punt de vista
que s'hauria d'anar directament al porta a porta
sense passar per les contenidors, que és una targeta màgica.
Gràcies.
Una qüestió de procediment prèvia, presentar alegacions
és dintre del període d'exposició pública
d'acord amb el que especifica l'expedient
i que no tinguis aquí només a títol informatiu.
Has de fer el tràmit posterior que s'estalveix.
S'està bé compartir-ho.
Molt bé, més tors? Quico Ferrer.
Just, sincerament,
amb mi aquesta proposta no em sembla bona,
no em sembla gens pràctica.
La meva pregunta és si augmenta
el que és el pressupost
en quan atem les bessures o si disminueix,
perquè a dia d'avui el que és el pressupost de les bessures
és el més gran que tenim dintre de totes les partides
del nostre municipi, estem en 3 milions d'euros,
i crec que podíem pensar algun altre que no sigui aquesta,
perquè anar amb la targeteta o amb el que sigui
amb les bessures a la mà, a l'escòtex i tot el rotllo aquest
és una mica com complicat i la gent quan no ho pugui obrir
ho deixarà a terra, així ens aclaés.
I si d'alguna cosa es queixen els ajustencs
és que els carrers estan bruts,
i sobretot, per almenys al carrer meu,
al carrer La Creu, està a l'Ateneu, i vulguis o no,
hi ha un restaurant, tenen els seus containers, però allò fa fàstic,
cada dia que passes per allà hi ha oli, hi ha de tot,
imaginat si tenen que buscar la clau, és complicat.
En aquest cas, ciutadans votaran en contra.
Gràcies.
Molt bé, seguim la roda, en Jordi Porta, Esquerra Republicana.
Sí, bona tarda.
Creiem que el sistema...
Creiem que el sistema de targetes...
Que m'encallo, perdoneu.
Creiem que és un sistema una mica caduc,
en el sentit que una targeta és una mica anacrònic,
que hauria de ser un acompanyament
a un altre sistema digital encara més pràctic,
com el mòbil o algun altre sistema
que suposo que deuen existir o no,
però que té aquesta incomoditat
que la persona o el veí haurà d'anar
amb una tarja a més a més
de les escombraries, com comentàvem, però...
A més a més, ens fa patir personal de neteja,
sobretot d'oficines, serveis, que ja de per si
molts cops es deixen escombraries
a les papereres
i al costat dels contenidors,
sent personal que tenen molta rotació molts cops,
hauran d'estar molt al cas de quins reglis són,
de tenir la tarja que funcioni bé,
de no...
Complicarà una mica la vida la gent.
Tot i així, també creiem que caldria
que qui no en parla parla de la taxa variable
segons els objectius aconseguits,
que això suposo que val a una altra ordenança,
però que no sé quin hauria de parlar
que si s'aconsegueixen uns objectius de reducció
que els comerços, que són els que paguen
la taxa de residus, estiguin bonificats
si ho han fet bé,
i que pot haver-hi un efecte negatiu
que s'ha de tenir molt en compte, sobretot inicial,
que no disposen tarja al principi o que van perdudes
i que deixaran les bosses al costat del contenidor,
sobretot les primeres setmanes i mesos,
que això incrementarà el tema de la brutícia
i el sobrecost que hem de netejar
i passar molt més pels carrers
perquè no hi hagi broses acumulades.
Tot i això, creiem que el repte de millorar
la recollida selectiva és un repte cap dalt
perquè desenvolupi aquest sistema com a prova pilot
i que es madeixin bé els resultats
obstinguts un cop s'hagi fet un període
d'un o dos anys
i que siguem capaços de revertir-lo
o incrementar-lo en funció de si hem aconseguit
els objectius que ens havíem proposat
i, per aquest motiu, nosaltres ens abstindrem
perquè es pugui ser aprovada.
Continuem amb les intervencions, la hi ha flotats.
Josep Maria Cortés, sisplau.
Hola, bona tarda, gràcies.
Nosaltres el que volíem preguntar és,
amb la taxa o la part de recollida comercial,
a veure si hi ha hagut un consent amb els comerciants
per abans d'establir-ho.
Segur que no agrada haver de modificar hàbits,
però sobretot a vegades és molt difícil.
Està apretat a l'espai,
el teu objectiu és vendre,
no guardar caixes de cartró a vegades
i a vegades hi ha coses que és compatible amb el propi negoci
o que pot perjudicar seriosament, llavors, per això,
saber com ha anat aquesta negociació amb ells.
Per altra banda, aquí més o menys coincidim tothom
que no sabem per què, però a la bola de vidre veiem
que al principi hi haurà moltes bosses d'escombraries al terra
però sona que hi havia un contracte
de 50.000 o 60.000 euros
per a una persona
que estarà vigilant o reeducant.
Llavors, és saber exactament com era això,
quant personal seria, quin cost tindria
i si, clar, la seva funció serà quan va la persona
obrir-li la bossa, llençar-la o com aniria.
També quin horari tindria aquella persona
perquè la majoria de gent no llancem les escombraries
amb horari laboral, perquè estem a la feina,
i per tant, clar, saber l'horari perquè si és de 9 a 3
o de 9 a 4, possiblement no
i tindrà poca incidència degut a l'horari.
I nosaltres ens abstindrem a això,
esperant a veure com evoluciona.
Molt bé, doncs seria la paraula en justo salvo,
perquè és un tema prou important per insistir
a explicar aquest sistema.
M'agradaria iniciar. Aquest és un debat que ve de lluny.
La majoria de regidors i regidores ja sabeu
per què s'engega el mandat passat.
Va ser un debat que es va voler traslladar
no només en l'equip de govern, sinó que es va obrir
a l'oposició i fins i tot a la ciutadania.
Vam celebrar dos fòrums de regidors, es va parlar molt
sobre l'objectiu polític, que no és més que fer un salt qualitatiu
de recullida selectiva.
Es van fer visites, fins i tot, amb l'oposició.
També ens vam anar al País Basc a veure el sistema de recullida
amb tancament. És un sistema de recullida que no ens inventem.
No ens inventem la sopa d'allà.
És un sistema que està inventat i que funciona.
I que realment, quan s'aplica, el salt que genera
a nivell qualitatiu és molt alt.
Passem de recullides entorn, ara estem aquí a Sant Just,
amb un 80% de recullida selectiva.
Els municipis que estan aplicant estan parlant del 75%
o 80% de recullida selectiva.
Això com a introducció.
El Carles dubtava de la seva efectivitat.
Són dos models, realment, a porta a porta.
S'ha demostrat, amb els municipis que ho han aplicat a l'escala
que tenen, molt efectiu, però és veritat que aquest model,
que també està provat, també s'ha demostrat que és molt efectiu.
Hem de mirar com reacciona la gent.
Jo crec que tenim la gent molt conscienciada, precisament aquí al municipi,
que ho sabrà fer molt i molt bé.
I jo crec que, en seguida, començarem a tenir resultats positius.
Sobre les al·legacions, jo crec que l'alcalde ja t'ha dit bé,
hi ha un procés per presentar al·legacions,
que està aquí al final dels acords.
Amb el tercer i quart acord explica com presentar les al·legacions.
Sobre la verificació de regidus.
Com es llença el regidus.
Nosaltres li preguntarem al comerç quin volum de regidus generes
i, depenent del volum de regidus que generi,
es decidirà que bé es fa porta a porta
o bé se li dona una targeta i que pugui llançar targeta.
L'objectiu és reduir al màxim el número de regidus
que ara mateix els comerços estan llançant
en els contenidors, que són els que normalment acaben col·lapsant
molts contenidors.
Si us passegeu una mica per Sant Just i mireu contenidors,
que ara és una feina que jo faig habitualment,
doncs veureu que hi ha molts contenidors que estan plens
de moltes cases de cartró, de molt d'embalatge,
que realment no ve de la ciutadania sinó de comerços del voltant
que no s'entenen on deixar-los la botiga i ho llencen fora.
Jo crec que si apliquem aquest sistema,
nosaltres farem visites, farem molta pedagogia als locals,
els comerços els explicarem molt bé,
els comerços els explicarem que estan produint i que no estan produint.
Els que produeixen paper i no produeixen plàstic
només hauran de llançar paper porta a porta,
no cal que llencin totes les fraccions porta a porta.
Jo crec que es farà un procés molt d'acompanyament.
En tot cas, si mai hi ha un comerç que de cop
comença a llançar uns voluminosos que no hauria d'estar llançant,
hi haurà gent aquí a l'Ajuntament que anirà,
preguntarà, escolta, hem vist que llença aquests voluminosos,
i no en un contenidor,
i serà un procés també d'adaptació de tots i tot,
tant dels usuaris ciutadans com dels propis comerços.
Sobre ciutadans, clar, aquest és el plec que es va presentar ja fa...
es va aprovar el juny de l'any passat, me n'acordo,
però el pressupost ja està aprovat,
ja s'ha augmentat precisament per assumir aquesta nova d'espera,
sí que augmenta el pressupost respecte al sistema de recollida tradicional,
però és que tots els canvis representen apostes,
i, evidentment, canviar el sistema necessites apostària.
Però no augmentar el respecte al pressupost que ja hem aprovat,
perquè en el pressupost ja està reflexat,
aquest nou sistema de recollida de residus,
perquè el contracte ja ha estat adjudicat a l'empresa.
Sobre Esquerra, que parles de gent perduda,
noves tecnologies i tal,
noves tecnologies, ja hem estat parlant amb l'empresa
a veure si podem començar a fer servir sistemes NFC,
que siguin de proximitat, no només la targeta,
ho estudiaran.
Vull dir, estem intentant també treballar per facilitar el màxim
que la gent pugui utilitzar no només la targeta sinó també el mòbil.
És veritat que les tecnologies avancen molt ràpid,
que a vegades primer utilitzes un sistema de tancament,
després potser una nova tecnologia que podrà renovar
els sistemes de tancament i facilitar-nos.
Estem treballant en allò, estem treballant en allò per facilitar-ho.
També creiem que ha de ser un sistema eminentment fàcil.
És veritat que els primers moments, segur,
algú us deixarà la targeta i tal.
També és una qüestió d'hàbits acostumar-se a tenir la targeta
a la butxaca quan vas a llençar la brossa.
Sobre el PDeCAT, la reunió que vam fer amb Comerços
per explicar el sistema de recollida va anar, francament,
molt bé, molt positiva.
La majoria de Comerços van veure molt bé
que intentessin millorar la recollida selectiva,
van haver-hi algunes puntualitzacions,
algunes queixes sobre on deixar els busols,
sobre si el busol estaria tancat o obert,
coses que vam poder recollir en aquella reunió.
Però, francament, la reunió va ser molt positiva.
La majoria de Comerços que van venir en aquella reunió
estan molt disposats a fer aquesta recollida de porta a porta.
Per ells, jo crec que també és un avantatge,
perquè, en el fons, no es dona el contenidor.
Senzillament, trauràs el busol a l'última hora,
el deixaràs a la porta, i al matí el trobaràs buit,
i només l'hauràs d'entrar.
És menys feina per ells.
I dir-vos que tot aquest espos que tenim tots plegats
de si funciona o no funciona,
a Papiol s'estan fent proves pilot en barris i ha funcionat,
i jo crec que l'àrea de Barcelona, l'àrea metropolitana,
està apretant a tots els municipis perquè fem un canvi
en el model i la gestió de recollida de regidus.
Nosaltres estem sent una mica abanderats,
juntament amb Papiol, amb aquest sistema de tancament
a nivell ciutadà.
Catalunya no és la primera comunitat.
Navarra, País Bacs, ja fa anys que estan provant aquests sistemes,
i són sistemes sorbents i que funcionen.
Jo entenc que és un tema que és una política diària,
perquè la brossa la tirem dia a dia,
i evidentment és un hàbit que s'ha de modificar,
però crec que és una modificació necessària,
perquè ara mateix ens trobem que per molt que fem campanyes,
per molt que dediquem esforços econòmics i de recursos humans
a millorar els índexs de recollida selectiva,
no aconseguim fer grans salts.
L'únic gran salt que podem fer és canviar el model
de recollida de residus, apostar per aquest model,
veure resultats, i estem convençuts que el salt serà lluable.
Molt bé.
Sí, és el cas, fem una altra roda.
Quico Ferrent.
Just, perdona, és que no m'has contestat a la pregunta.
La pregunta és quant més ha suposat aquest nou projecte?
És a dir, dintre dels 3 milions, per exemple,
per fer números rodons, de què estem parlant?
D'on 10%, d'on 15%, d'on 20%?
De quan estem parlant?
Evidentment, la gent del poble vol saber això.
Perquè és una partida, ja et dic, suficientment important
per saber si la destinem a això
o la destinem a una altra puritat sportiu,
o a una església, o no ho sé, no?
Dic jo.
Eh?
Fem una intervenció.
A veure, et contesto directament, o just com vulguis.
Les xifres que estàs donant, ho dic perquè hi ha públic,
hi ha gent que s'escolta i costarà m'acta,
les xifres que estàs dient exactament és el neteja viària.
És a dir, no només és el sistema nou de recollir gestió de residus,
aquí va la partida de la neteja.
Per tant, és cert que hi ha un augment de l'entorn del 12-13%
del cos anterior, però és cert que l'augment
amb aquest sistema que s'espera, i així estem convençuts que serà,
també repercuteix, és una curva que ho ha augmentat també.
Per tant, hi ha més recollida selectiva i, per tant,
hi ha més retorn del cànon.
Per tant, has de fer el càlcul veient la projecció d'aquesta despesa.
Nosaltres entenem que és una inversió, perquè això n'hi has,
doncs ajustant després un augment de cànon.
I per l'altra banda, ho ha dit el just,
però volia remarcar una cosa que és fonamental.
A veure, l'àrea d'ecologia de l'àrea metropolitana de Barcelona
volia posar en valor el que està fent, perquè, precisament,
ho està extenent i està explicant, i el nostre pleg de condicion sistemes
està divulgant a tots els ajuntaments de l'àrea.
Per tant, algú podria dir, perquè som pioners, perquè volem,
per augmentar l'índex de selectiva, però l'àrea està fent
un impuls molt important de canviar models.
Malgrat que tenim aquest 50%, i podríem fer dues coses,
no fer res i estar satisfets, i mira, les primeres normes
i la legislació ja ho compleixes, però el que viene, si no es compleix,
tindrem sancions a l'Ajuntament, pagarem més diners,
i, per tant, el lògic és que segurament el que faries
és repercutir aquest cos, un tipus de sanció,
perquè venen les establertes, i per tant ens volem anticipar.
Ho dic perquè la feina de l'àrea metropolitana
d'agafar els nostres plegs i aquestes ordinances
haurien de fer unes reunions que es vol visibilitzar
i oficialitzar aquests municipis que ens han posat.
No serem sols, molt aviat caurà la majoria d'aquest sistema.
Si posem en marxa el que és aquest pla i no funciona,
no va bé, tenim els nostres carrers més bruts,
es tirarà enrere o ens haurem d'adaptar a aquest procés?
La pregunta és aquesta.
Bé, primer... és que, clar...
Per on començo?
No, si parlen just, també ho ha dit el Jordi
i també ho ha comentat el Josep Maria.
Donem una prova de què funciona...
Sí, clar, però...
Nosaltres tenim un pèl de condicions, amb un contracte,
amb una durada, que s'ha de complir, perquè som una administració,
que quan firmes...
Perdó, en aquest contracte tenim el desplegament del sistema de recollida.
Jo la veritat que no em comprenc molt bé
totes aquestes pors i temors que no funcioni,
perquè quan mires en els llocs on s'ha aplicat està funcionant,
perquè sense just som diferents.
Si, precisament, sense just, amb el sistema de recollida actual
molt per sobre dels municipis veïns que fan el mateix sistema,
o sigui que la gent ja està molt consensual en reciclar,
canviar el sistema per intentar fer-ho millor,
jo crec que hem d'esperar que la gent reaccioni molt més positivament
i el sistema funcioni i els carrers estiguin més nets
i les bateries de contenidors estiguin millors, estiguin més netes,
es recicli més i, com diu l'alcalde, d'aquí poc l'àrea metropolitana...
Bueno, ens pren d'exemple l'àrea metropolitana
que ho està extendent a tots els municipis
i és cert que d'aquí poc cada cop costarà més llançar una tona de regidu
no selectiu a l'incineradora o a l'abogador
i ens costaran més euros en aquest Ajuntament
i, per tant, a totes les ciutadanes i ciutadanes
i ens retornarà més a l'Ajuntament a través dels cànons
de tot el que reciclem bé.
Per tant, quan més millor ho fem, no només millor per al medi ambient,
que evidentment és el nostre objectiu,
però també per a l'economia d'aquest Ajuntament.
Hi ha alguna intervenció més?
Jo, Maria Cortés, Junts per Catalunya.
Gràcies. No és que vulguem ser així, no?
Amb alguns d'aquí no hem estudiat coses de política de gestió local.
Jo me'n recordo que quan feia estudis d'aquests,
una cosa que ens deien és que una de les fonts on s'han llançat molts diners públics
és amb la gent que ha intentat inventar o intentar coses.
Per tant, has agafat un model, copiat-lo,
s'hi ha anat bé i, com tu dius, a molts pobles,
de totes les pobles que has anomenat o del viatge que van fer,
és que el percentatge de quan van començar a ficar aquest sistema ja era molt alt,
perquè la majoria de pobles on es va començar
estaven fent el porta a porta i van canviar el sistema.
Per tant, la gent havia agafat l'hàbit, com tu dius, ja tenien l'hàbit,
i van canviar el sistema a un sistema més còmode.
Per tant, aquesta part dius no, la gent no té l'hàbit, volem crear l'hàbit.
Però llavors, anomenes pobles que ho han implantat i ho han fet de zero,
o sigui que no estan fent el porta a porta,
però amb tots els casos que nosaltres sabem anava associat
en que el primer any anava identificada a les escombraries amb uns codis de barres,
d'unes bosses d'escombraries amb uns codis de barres,
una forma que amb qualsevol inspecció la gent sabia
que identificarien totes les bosses d'escombraries a l'instant.
Per tant, el que van fer és crear l'hàbit, com es va fer amb el porta a porta,
però fent aquest sistema.
Aquest és un sistema que és això, que és pioner, que et feliciten.
Jo crec que l'àrea metropolitana felicitarà tothom que tingui una iniciativa,
perquè és això, potser que no surti bé.
Per tant, si ell sense gastar-se els duros,
el fan una cosa i acaba sortint bé, serà fantàstica.
Tot i així, has dit això amb algun poble del 75 a 85% de recollida.
També hi ha llocs que fan el porta a porta que seran els 50, estan per sota de Sant Just.
Per tant, és més un tema de conscienciació del municipi,
que com tu has dit, aquí és molt alt.
Per tant, el municipi estarà molt bé.
El que passa és que l'àrea metropolitana, si ens mira,
i és un èxit, ho esperem tots,
no serà representatiu de res, perquè som el municipi de tota l'àrea metropolitana
que sense fer el porta a porta, o aquest sistema,
està recollint més, estem reciclant més.
Per tant, si acaba sortint bé, que tant de bo surti,
però si agafem d'exemple, tècnicament, han agafat un mal exemple.
Hauríem d'anar a buscar un municipi que recicla poc
per implantar, a veure si això ajuda a reciclar.
Nosaltres no és que siguem negatius,
no és que no volem que recicli, que jo crec que tothom d'aquí ho vol.
El que creiem és que experimentar amb coses que valen molts calés
pot portar problemes.
Al final és, encara no hem vist els contenidors,
però parlant amb municipis d'aquests, que hem parlat amb molts municipis d'aquests,
ens explicaven que el que és de tapa i el dispositiu estar allà
provoca molta despesa de manteniment,
perquè al final els nostres contenidors i camions
la tapa cada dia ha de fer un impacte brutal contra el camió.
I això els provoca que no només deixes la targeta,
no només aquell dia la targeta no funciona,
sinó que aquell dia el dispositiu està trencat.
Si està trencat en positiu, que és que està obert, mira,
però si està trencat en negatiu, que és que ha quedat tancat o bloquejat,
doncs un problema més afegit.
Ens explicaven molts d'aquests municipis
que el sistema de recollida de contenidor, que és lateral,
que evita l'impacte, és el que funciona millor per evitar aquest manteniment.
El paper, nosaltres no hem parlat amb la gent de l'Ajuntament,
bueno, amb alguns hi hem parlat,
però normalment la gent quan fa propaganda és molt difícil de dir
ara m'agasto no tants milions com diu el Quico,
perquè com dieu és una part la recollida,
però m'agasto molts milions amb això.
I si al cap d'un any me dius que ha sortit malament,
és que faig un monument, perquè és molt difícil en polítiques públiques
veure amb algú que sigui valent i que reconegui quan ha sortit malament.
Però quan surt malament és que els contenidors d'aquests
acabaran que el dispositiu no funcionar i estarà sempre obert,
coses així, i ja està parat.
Esperem que no sigui el cas,
però és que parlant amb la gent del poble,
les experiències i per allò que hem parlat
és que la majoria ho veu malament.
I llavors per a això som un queta escèptics,
perquè hi ha en tot el món de dades que dius
aquí no hi ha l'hàbit del porta a porta,
aquí no hi posem la bossa d'identificació,
aquí no hi ha uns dies que de moment es tancaran els contenidors,
sinó que cada dia estarà obert.
Per tant, no és ben bé el model que s'ha implantat a tot arreu
que ens has explicat que és el que hi ha funcionant.
Simplement era fer aquesta observació.
Una apreciació, a veure, el que deien Valeria Metropoliana
no és que ens miri, ens acompanya també amb tot això.
Únicament ens estigui vigilant i ens està acompanyant
en aquest Ajuntament i altres que estan tirant davant aquest sistema.
Bé, com deia el regidor,
doncs esperar que tinguem el màxim consens,
que puguem explicar-ho moltíssimes vegades més,
dir que està bé aquest debat que hem fet,
en tot cas estàvem parlant de l'ordenança,
no del sistema, que ja el vam apuntar al seu moment,
però creiem que és molt positiu, inclús continuar fent debats.
Recordar una cosa, que s'implanta per fases i per barris.
Per tant, el compromís nostre és una implantació,
parar-se, analitzar-ho,
vull dir que no és allò tot de cop.
Sembla que el regidor ho ha dit, però es va implantant per barris.
Per tant, vol dir diferents fases.
A veure, ja heu expressat el vot, però he de demanar-lo.
Vots en contra d'aquest punt? Vots en contra?
El CUP i Ciutadans, abstencions, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya,
l'Alcaldia Republicana i vots a favor de la resta de grups,
per tant, s'aprova.
Anem al punt 2.3, que correspon a l'àrea de servei a la persona,
concretament el 2.3.1, que seria l'aprovació de les bases
corresponent al concurs de prosa i poesia en català
per a no professionals de Sant Jordi.
Bé, portem l'aprovació d'aquestes bases,
que som dins del marc de les celebracions de la Diada Sant Jordi.
Ja és tradició celebrar el concurs de premis
de prosa i poesia en català per a no professionals.
Segur que participen des d'infants, des de nou anys fins a adults.
Segur que potser heu vingut a vosaltres a participar
en alguna edició als vostres fills i filles.
El que portem avui són unes bases que, principalment,
el que ens fa una mica és descarregar també de feina,
perquè ara mateix, quan aprovem aquestes bases,
ens permetrà no haver d'aprovar-les cada any,
sinó que tindrem unes bases que seran un marc general
i només haurem d'aprovar de teoreconvocatòries
per tal d'any a any engegar el concurs de prosa i poesia.
L'objecte i els requisits i tot segueix igual
respecte als altres anys.
Per això he fet pas per fer-ho una mica més jauser al tràmit administratiu.
També es va explicar a la comissió informàtica pertinent.
Hi ha alguna consulta, una intervenció?
Sí, Quico Ferrer?
No, volia obrir una llança, aviam si es podria fer
el que és un concurs a poesia castellana.
De fet, tenim el que és el nostre poeta Joan Margarit,
que recita en català i en castellà la mar de bé.
I m'agradaria, si es pogués afegir el dia demà,
també que és un concurs de poesia en castellà.
Gràcies.
Molt bé, doncs anem directament a votació, sinó a més intervencions.
Vots en contra d'aquest punt?
Abstencions?
D'Esquerra Republicana i de la CUP.
I la resta a favor?
Molt bé.
Doncs el donaríem per aprovats, seguim.
Anem al punt 232, que seria l'aprovació inicial de les bases
per als concursos de foment de la lectura de la biblioteca Joan Margarit
o exposa el regidor de cultura, Joan Basaganyas.
Gràcies.
Des de la biblioteca es realitzen diferents activitats
destinades a fomentar la lectura, com els clubs de lectura,
l'hora del compte, xerrades, presentacions de llibre, etcètera.
I en el marc d'aquestes activitats
també s'organitzen concursos de foment de la lectura.
Fins ara es feien informalment i el que fem és aprovar unes bases
o proposar l'aprovació d'unes bases per tal que serveixin de paraigües
que regulin els diferents concursos que es van celebrant al llarg de l'any.
Cadascuna de les convocatòries el que farà serà establir
quins són els participants que poden optar als concursos,
quins són els premis, els periodes de presentació, les candidatures, etcètera.
Per tant, el que estem avui sotmetent a aprovació
és l'aprovació d'unes bases que fan com de paraigües
per poder fer concursos en el futur.
Molt bé. Hi ha intervencions al punt?
No? Sí? Perdó. Sergi, seguida, a l'esquerra.
Precisament volia comentar això últim que deia en Joan.
És un paraigüe molt gran perquè de fet no concreta res aquestes bases.
A partir d'ara, cada vegada que hi hagi un concurs o la convocatòria un concurs,
vindran les bases específiques d'aquell concurs?
Només convocatòria, no les bases en la convocatòria.
L'altre dubte que teníem és que és evident que cal fer alguna cosa
per fomentar la lectura.
El que passa és que nosaltres ens mirem al foment de la lectura
des del punt de vista del gust per la lectura.
Creiem que el que fa és fomentar la competitivitat
i no sabem fins a quin punt podrà acabar de funcionar.
El que passa és que és cert que alguna cosa s'ha de fer.
Per tant, ens abstindrem perquè pugui tirar endavant
i d'aquí un temps, quan s'hagin convocat els que creieu
que s'hagin de convocar i tinguem resultats,
estaria bé mirar-los i veure si ha funcionat o no la iniciativa.
Molt bé. Hi ha alguna intervenció més?
Carles García de la CUP.
Com que li he de preguntar, atès que les biblioteques
estan gestionades simultanament per als municipis i per a la Diputació,
no em queda clar quina proporció de concursos...
Com es reparteix això?
Quina proporció s'encarrega la Diputació?
Quina proporció s'encarrega l'Ajuntament?
O tot s'encarrega l'Ajuntament?
Gràcies.
Sí, sí, és una voluntat i competència local.
Hi ha alguna intervenció més?
No?
No vol tancar per alguna cosa?
Doncs anem directament a votació.
Vots en contra?
Abstencions?
Esquerra Republicana?
I la resta a favor?
Entenc.
Perfecte.
Doncs donaríem per aprovat.
Anem a les motions.
La 3-1, que seria la moció dels grups municipals
del Partit Socialista i Movem-se en Just,
l'han presentat aquests dos grups municipals.
S'incorpora també el grup municipal d'Esquerra Republicana
i també el grup municipal de Ciutadans.
Seria quatre grups municipals
que recolzen el text d'aquesta moció.
D'acord?
Doncs Gina Pol té la paraula.
Doncs sí, llegiré la moció,
tot i que la violència masclista
està colpejant durament el país
i cal dir que aquesta moció ha quedat antiga,
tenint en compte que l'última víctima
la vam tenir molt aquí a la vora,
Sant Joan d'Espi, això no està recollit aquí.
La moció diu així.
El passat 6 de gener la violència masclista
va cagar la vida d'una dona esplugues
i la seva filla de només 3 anys.
La Mònica i la seva filla són les primeres víctimes oficials
d'aquesta xacra del 2020.
Les primeres després d'un any, el 2019,
que es va tancar amb 55 dones assassinades,
segons el Ministeri d'Igualtat,
que tornen a invisibilitzar la dimensió real
de les víctimes de violència de gènere
que arriben a 99 feminicidis el 2019.
Des del 2003, en què va començar a recollir-se
aquestes dones oficials,
han estat assassinades com a mínim
1.035 dones i, segons la darrera actualització,
ja serien 1.040.
Aquestes dades ens demostren clarament
que les violències de gènere
han de ser considerades una prioritat d'estat.
I és per això que tots els agents socials,
polítics, comunitaris,
s'han de comprometre a lluitar per erradicar-les,
perquè les violències no són un problema d'àmbit privat,
sinó que manifesten,
són el símbol més brutal de la desigualtat
que existeix a la nostra societat patriarcal.
El cas de la filla de la Mònica
tampoc ha estat un fet aïllat.
Els infants s'estan fent servir com una arma
llencívola contra les mares.
El 2019, 3 menors van ser assassinats
per les seves parelles o exparelles de les seves mares,
34 en total des que es va començar a comptabilitzar
tots aquests casos l'any 2013.
La Llei Orgànica 1.04
de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere
va habilitar tot un seguit de jutjats de violència de gènere,
que la sigla són BIDO,
a diferents localitats per tal de facilitar el procés,
comptant que moltes dones acostumen a no denunciar
o a retirar les denúncies.
Així ho es menta la pròpia Llei Catalana,
5 barra 2008 del 24 d'abril,
del dret de les dones a erradicar la violència masclista,
i específicament en el capítol 1.
L'article 30 s'assenyala que les dones
que es troben en risc o en situació de violència masclista
tenen dret a rebre de forma immediata
de les administracions públiques de Catalunya
una protecció integral, real i efectiva.
Entenem que l'àmbit judicial juga un paper clau
per abordar aquestes violències,
ja que poden trencar amb les situacions de maltractament
i de discriminació que viuen moltes d'aquestes dones.
De forma paradoxal,
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
ara punta en direcció contrària
i desenterra una proposta del 2016
que es va aconseguir aturar fa un temps
i que aquí també vam fer emocions
on es van fer mobilitzacions feministes,
també va haver mobilitzacions als partits polítics
per tal d'evitar aquesta actuació
i fer desaparèixer aquests jutjats.
La proposta és l'escàcega càrrega de treball
d'alguns aquests jutjats,
tot i que previsiblement comportaria
la sobrecàrrega d'altres
i sense resoldre les retallades
que aquests tribunals, aquests vídeos locals,
han estat patint per poder determinar la seva tasca.
La distància més pot fer augmentar
la impunitat dels delictes
i la seva escalada a nivell de gravetat.
Concretament, us expliquem les propostes
que es fan d'aquests canvis de jutjats.
Per exemple, Barcelona,
que estendria la seva jurisdicció
als partits judicials de Barcelona, de l'Hospitalet,
i en aquest cas, per tant,
es traslladaria al jutjat de l'Hospitalet.
A Sant Feliu de Llobregat, on hi ha un jutjat de violència,
aquest estendria la seva jurisdicció
a l'àmbit de Sant Feliu, d'Esplugues i de Martorell.
Actualment, nosaltres, com a Sant Just,
depenem del jutjat d'Esplugues.
A Badalona, on hi ha un jutjat de violència,
aquest estendria la seva jurisdicció
als partits de Badalona i Santa Coloma.
Granollers, on n'hi ha un,
aquest estendria en els partits de Gavà,
Sant Boi, Cornellà i Alprat.
Sabadell, on n'hi ha un,
també aquí acolliria a la població de Sabadell i Cerdanyola.
I el de Terrassa, on n'hi ha un,
estendria la seva jurisdicció a la zona de Terrassa i de Rubí.
Davant d'una situació complexual,
on són assassinades desenes de dones que danyen el nostre país,
els jutjats de violència no poden desaparèixer
de la proximitat de les dones que més ho necessiten.
El nom model no té en compte les conseqüències negatives
d'aquelles dones que estan en situació vulnerable
i que en alguns casos decideixen retirar la denúncia per por
o per terror al qual estan sospites de forma diària
pels seus agressors.
Davant d'una situació complexual,
on són assassinades totes aquestes dones,
calen més recursos que mai per protegir
i per tenir serveis especialitzats.
La redistribució del sistema de justícia
no pot anar en detriment de la tensió de proximitat
que requereixen les víctimes.
I cal establir mesures que no vagin en detriment
d'aquestes víctimes i apostar perquè siguin els òrgans judicials
especialitzats en violència de gènere
aquells que es moguin pel territori
i no poden desaparèixer de la proximitat
de les dones que més ho necessiten.
Per tot això, els grups de PSC, de Movem, d'Esquerra Republicana
i de Ciutadans sol·liciten els següents quatre punts.
El primer, sol·licitar al Ministeri de Justícia de l'Estat espanyol
i a la Conselleria de Justícia del Govern català
que no suspengui i traslladi als jutjats BIDO
tal i com proposa el document de comarcalització
dels jutjats de violència sobre la dona
del Tribunal de Justícia de Catalunya.
En segon lloc, demanaríem que les mateixes institucions
facin la proposta de favorir augmentar els recursos i mitjans
per facilitar l'accés de les víctimes a l'empara judicial
i que aquest extrem, en el cas de l'àmbit judicial,
passa per aproximar els òrgans judicials a les víctimes.
En tercer lloc, demanaríem al Govern català
que prioritzi la lluita contra la violència masclista
i que impulsi l'aprovació d'un pacte català
contra la violència masclista.
En quart lloc, que està malament la numeració,
en quart lloc, en cas que s'acabi aprovant aquesta reforma
de planta judicial, l'Ajuntament de Sant Just
es compromet a vetllar perquè les víctimes
gaudeixin de la millor atenció possible
i tinguin el màxim acompanyament psicològic possible.
Últim punt, traslladar aquests acords de ple
al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
al Departament de Justícia del Govern català,
la Delegació del Govern de Catalunya,
el Govern de l'Estat espanyol,
Col·legi d'Advocació o d'Advocats de Catalunya,
el Consell de Dones municipal i els mitjans de comunicació locals.
Molt bé, hi ha intervencions sobre aquest punt prou important,
aquesta moció?
Sí? No?
No hi ha intervencions?
Laia Flotats, Junts per Catalunya,
alcaldia republicana, té la paraula.
Vale, gràcies.
Nosaltres, òbviament, donarem suport a aquesta moció
i simplement posar de manifest,
perquè ho hem consultat els companys i companyes del Govern,
que ens diuen que cal esperar que el Ministeri de Justícia
i el Govern espanyol no validi ni aprovi aquesta mesura
de comarcalització, que és una proposta
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
qui ho ha d'acabar validant i aprovant és el Ministerio de Justícia,
amb el qual esperem que ara que ja hi ha constituït
el Govern a Espanya i precisament és del Partido Socialista,
que és el mateix que està liderant aquest Ajuntament
i molts altres ajuntaments on s'està aprovant aquesta moció,
doncs que els vostres companys i companyes de partida
això ho tirin endavant i no ho validin,
i en quant a la Generalitat de Catalunya,
el que ens diuen és que informaran negativament la proposta
en tant quan no es contempli no tan sols un manteniment
del nivell de servei en relació a la proximitat,
no és una retenció a la víctima d'aquests delictes,
sinó una millora qualitativa.
Entenem que el Govern de la Generalitat de Catalunya
no està per comarcalitzar ni per tirar endavant aquesta proposta
i pel que sembla quedarà en mans o a la taula
del Ministeri de Justícia i esperem que el Ministeri de Justícia
tampoc ho tiri endavant. Gràcies.
Val, no, només volem fer un comentari
perquè el Govern de Sant Just està liderat per el Partit Socialista
i movem Sant Just.
Sí, igual que el d'Espanya, que està liderat per PSOE i Unides Podemos.
Correcte.
La regidora vol contestar.
Gràcies al grup de l'Alaia per donar-s'ho per la moció.
Aquesta moció s'està provant per unanimitat
a la majoria de consistoris,
ja que mateix matia la Diputació de Barcelona,
el que es busca la màxima entesa perquè el tema és prou greu
per no buscar discrepàncies polítiques i buscar el màxim entesa.
Molt bé, doncs, si hi ha més intervencions, anem directament a votació.
Vots en contra de la moció?
Abstencions? Vots a favor?
Doncs perfecte, hi ha unanimitat per recolzar aquesta moció
en un tema, com dèiem, prou important.
Anem al punt 3.2.
S'ha demanat a la Junta de Portaveus la retirada de les mocions,
concretament la moció que presentava el Grup Municipal de Junts per Catalunya
i l'Alcaldia Republicana sobre les ajudes econòmiques
a les famílies amb infants de 0 a 3.
També s'ha demanat la retirada del punt 3.3,
que seria també una moció del Grup Municipal de Junts per Catalunya
i l'Alcaldia Republicana per la construcció d'una llar d'infants.
Dic que fa 48 hores, precisament el Grup Socialista i Movem Sant Just
també presentaven una contraproposta, una contramoció
per la construcció d'una llar d'infants i el seu debat,
i per tant s'ha arribat a la conclusió de retirar les quatre mocions.
Si la Portaveu vol intervenir.
Nosaltres ja hem proposat de retirar les dues mocions
perquè hem solicitat que es faci un ple extraordinari
on es pugui debatre aquestes mocions amb una mica més de temps,
sobretot tenint en compte que fa 48 hores s'ha presentat
una tercera moció sobre les escoles Bressol pels partits de govern
i en tant que per poder tenir més temps,
per poder fer la reflexió i el treball en equip
del que són el text d'aquestes tres mocions,
poder guanyar una mica més de temps i poder tenir més disponibilitat
per poder tractar i treballar això.
De moment hem sol·licitat un ple extraordinari
i acabarem de veure com ho acabem d'articular. Gràcies.
La petició d'un ple extraordinari està regulada
pel reglament orgànim municipal.
Per part del govern municipal ens semblava que no era una eina adequada
perquè si es volia en debat i es volia consens
i per tant treballar amb aquesta línia i amb aquesta situació
que evidentment diria que té un denominador comú,
el que calia segurament és fer feina prèvia, taules prèvies
i fins i tot té ofert, si és el cas, una Junta de Portaveus.
Però arribar a un ple amb la mateixa situació
segurament estaríem precisament en les mateixes posicions.
Però, insisteixo, el reglament orgànim municipal
estableix i per tant hi ha un procediment.
Per tant, s'arretarien aquestes mocions.
Queda així? Serien totes retirades.
Perdoneu, he dit quatre mocions perquè tenia en el full meu
que us anava a demanar incorporar la moció alternativa
presentada pel govern. Per tant, ja no ho faig.
Efectivament, són tres que estaven a bord del dia.
Aniríem al punt 6, que seria el control de l'acció de govern.
Primer, la relació de decrets que tenen els regidors i les regidores,
si no hi ha cap qüestió. El punt 6.2, que seria també
els acords adoptats per la Junta de Govern Local,
que també tenen regidors i regidores.
Per l'altra banda, el punt 6.3,
que és la informació econòmica i financera periòdica.
No hi ha cap informació a donar sobre aquest punt.
I per l'altra banda, si breument, des del punt 6.4,
que voldria informar d'algunes coses prou significatives
en el punt d'informació alcaldia.
S'ha dit a la moció, però hi ha un compromís del ple,
que denunciar precisament els assassinats
que hi ha a l'estat espanyol. I per tant, em portem 7.
I només vull reflexionar o apuntar que estem a dia 30,
30 de gener, i portem ja 7 dones que han estat assassinades
a l'estat espanyol. Quatre d'aquests assassinats
s'han produït a Catalunya i, evidentment,
ens posem tots en contra, però, com s'ha dit,
ens ha tocat també molt a prop el que respecta l'assassinat
que ha produït a Esplugues i fa poques hores també a Sant Joan d'Espí.
Per l'altra banda, informar els regidors i regidores
i el ple i, per tant, a la ciutadania.
Ja vam fer un full informatiu, una valoració informativa
del pas del temporal Glòria, però jo crec que hauríem de compartir-ho.
Primer, solidaritzar-se pel que ha passat al país,
principalment les víctimes, i condolar les famílies
d'aquestes persones que han perdut la vida i algunes desaparegudes.
Vam activar el Pla Municipal d'Emergència
per resoldre i per posar els recursos en marxa urgentment
per a aquesta aventada i per prevenir aquestes incidències.
Tot així, dir que s'han vist afectats més de 120 arbres,
tant de l'espai públic com del privat.
Es va tenir que actuar també i acompanyar
quatre murs de finques privades,
algunes d'elles fins i tot espectaculars.
Voldria posar en valor els serveis municipals
i el voluntariat de protecció civil perquè ha estat exemplar.
Vull remarcar el terme d'exemplar,
perquè s'hi ha abocat recursos municipals,
evidentment alguns els hi pertoca,
però hi ha hagut molta presència de voluntaris i voluntàries,
especialment de protecció civil.
També voldria agrair també el servei de bombers,
que es va requerir en determinades ocasions
i posar en valor també, que ja històricament aquest poble ho té,
la col·laboració ciutadana, ha estat exemplar.
La col·laboració ciutadana avisant de coses que passaven
i ens va permetre, conjuntament amb aquesta taula d'emergència
que vaig presidir, tenir una informació online, pràcticament.
Tot i així, té uns costos,
que els hem fet arribar també a través del Govern de l'Estat,
que ens ho ha demanat,
i també del Consell Comarcal, que ens ha demanat aquesta informació,
i que això s'hi ho recuperem bé.
Si voleu alguna cosa més sobre aquest tema...
Sí? Sí, d'acord.
Tinc un parell de preguntes.
De fet, és una de les coses que volia comentar
en el torn de prics i preguntes.
T'ho agraeixo, però...
Són dues qüestions.
Aquesta col·laboració ciutadana que dius que hi va haver,
per quines vies entrava l'Ajuntament?
Entenc que a telèfons, xarxes socials, correu electrònic...
Evidentment, algú que coneixes pel carrer i que vina cap aquí,
o està a la brigada en un lloc i vina cap allà,
però ho tenim comptabilitzat d'alguna manera.
És a dir, han d'entrar més xarxes socials que per telèfon,
per dir alguna cosa.
Aquest cost aproximat que dius que us ha demanat el govern de l'Estat,
ens pots dir la xifra?
Sí, estem acabant d'avaluar-ho,
però estem parlant d'uns 11.000 a 12.000 euros,
el que ens ha costat això.
Parlo de l'espai públic.
Sí, efectivament.
Alguns regidors i regidores em van trucar també des del regidor
que em trucaven, que es posaven a la disposició,
i no parlo del govern,
per col·laborar i ajudar en tot el possible.
Hi havia també diferents entitats,
títol personal,
persones que principalment donaven informació via telefònica,
també per les xarxes,
i altres que es van personar a l'Ajuntament,
van venir aquí a la policia i van dir
que si jo puc fer alguna cosa,
segurament veient el que estava passant a tot el país,
perquè els imatges dels mitjans de comunicació
eren difícils d'acceptar i no reaccionar,
i per l'altre,
també dels nostres carrers de Sant Just.
Destaco això.
Hem posat en marxa bastants plans d'emergència,
però hi ha dos factors.
La col·laboració extraordinària
i també el fet que els recursos municipals
van tenir una eficiència molt important,
molt significativa.
També voldria posar en valor una cosa,
que també la sabem,
que aquests dies, aquestes setmanes,
aquests mesos,
estem celebrant els 50 anys de l'escola Canigó.
Sabeu que va constituir-se l'any 69.
Seguiríem...
Sí?
Perdona, és veritat.
Has aixecat la mà i no...
Perdona.
Potser sóc tan petita que ja no se'n veu.
Demano disculpes,
que ho has fet molt bé.
Gràcies.
Volia preguntar,
donat que el tema del canvi climàtic
és cada vegada més evident,
no només a nivell mundial,
sinó també ho comencem a veure
de manera molt feacent a les nostres poblacions,
els arreglos a nivell municipal
que s'han de fer
s'ha pensat en fer un reforçament
en el sentit de prevenció,
i si cada vegada més
ens trobarem amb aquestes glòries,
superglòries o fenòmens similars,
potser val la pena,
tot allò que hem d'arreglar,
dir, bueno,
ho reforcem una mica més perquè d'alguna manera
també és un estalvi futur pel municipi.
M'explico, si és un muro que l'any que ve
amb una bufada se'ns torna a caure,
és una altra vegada una inversió en arreglat això.
Si ho fem una mica més fort
en prevenció d'aquests fenòmens climàtics,
penso que també aniria bé pel municipi.
Molt bé, efectivament.
Crec que aquestes situacions, diguem-ne,
complicades de gestionar i complexes
i realment de gran embargadura,
malauradament,
doncs les podem tenir més sovint que fa anys.
A veure, sí, sí, sí,
nosaltres hi tenim permanent,
amb agenda,
per avaluar des d'un altre punt de vista,
no només el que ha passat, sinó que podríem fer diferent.
Hi ha d'haver-hi des de petites coses fins a grans coses.
És evident que si hi ha una altra glòria,
doncs segurament el que podem fer,
no sé si és molt o poc,
però des de revisar essències d'obres,
des d'ordenances municipals,
des de la plantació determinada d'Arbrat.
És un exemple, és a dir, els murs que han caigut
tenien molt a prop una plantació d'arbres molt grossa,
privats, murs privats, que han caigut els quatre,
molt a prop tenien plantats,
malgrat que la llicència d'obres no s'especifica
que el propietari podria o pot o vol plantar un arbre.
Però sí que ens donem compte,
en aquest análisis, cosetes, si voleu,
de petita embargadura,
però que, escolteu, ha d'haver-hi molta més informació
i acompanyament i comunicació
i cosetes d'aquestes no afavoreixen,
és evident.
I per què han caigut tan xipressos?
Doncs també els tenis municipals,
també en el sector privat, en les cases privades,
també sabem per què en alguns casos,
malgrat que el ben era espectacular.
Però sí que és veritat que l'experiència serveix per a alguna cosa,
tant l'espai públic, que ens pertoca,
com també acompanyar o explicar o compartir situacions
que principalment poden passar a les cases.
El 60% dels habitatges de Sant Just són unifamiliars,
la qual cosa la tendència és que tinguem,
i això és bo,
doncs arbrat.
Però hi ha tot un debat que hem de prendre.
Per tant, sí que t'agraeixo aquest comentari,
perquè estem en línia.
Laia Frutats.
Referent a l'arbrat públic que ha caigut,
està previst que se substitueixi per nou arbrat?
No només en aquest temporal,
sinó perquè el temporal que hi va haver al Juliol,
per exemple, també van caure arbres i...
almenys jo em conec un que no s'ha hagut substituït,
i saber si l'Ajuntament ha previst o té planificat
o algun pla d'actuació amb respecte a aquests arbres
que cauen per les ventades.
I en la línia del que deia la meva companya Pepa,
precisament,
ja no només pels murs que van caient i que s'han d'anar reforçant,
sinó també per l'arbrat actual,
doncs potser hauríem de plantejar-nos
revisar el pla de manteniment que fem dels mateixos i reforçar-lo,
incorporant mesures de contingència davant d'aquests fenòmens climàtics
que sembla que s'estan repetint.
Bé, molt ràpid.
Remarcar que els murs que han caigut eren de cases privades.
De cases privades.
I per l'altra banda, efectivament, estem esperant
que els informes dels companys i companyes de medi ambient,
analitzant tots aquests arbres,
eren molt febles.
Per tant, ja eren...
ja estaven en línia que es pogués passar alguna cosa,
però decidirem després aquests informes
i veure doncs quina és aquesta casuística exactament.
No hi ha voluntat que no hi hagi més arbres.
Els últims anys, aquest municipi ha plantat moltíssims més arbres.
El que hem d'analitzar és per què ha passat.
Hi havia dos pins molt grans a Can Ginyastà
que estaven a punt de caure i estaven patint aquelles 48 hores
i al final l'hem hagut de treure.
El que és la saspa, si ho dic bé, del molí,
l'hem hagut de desmuntar perquè estava a punt de caure
i va ser un dels motius per al qual vam tancar l'accés de Can Ginyastà
perquè hi teníem moltes persones dins de Can Ginyastà.
Per tant, esperem aquests informes i...
Regió, vols dir alguna cosa?
Sí.
Només recalcar accions que ja fa temps que hem anat prenent
per prevenir els desastres temporals d'aquest tipus.
Per exemple, quan es fan carrers nous,
acostumem a interduplicar i triplicar el nombre d'embornals.
Abans els carrers acostumaven a tenir pocs embornals.
Totes les actuacions noves en via pública
interdupliquen i tripliquen el nombre d'embornals.
També, en els darrers quatre anys,
hem fet dues actuacions que han estat molt costoses
i són d'aquestes que pràcticament ningú veu,
de reforç de murs en via pública, en espai públic.
Fa quatre anys es va fer el mur de Campa Doseta,
de l'aparcament d'aquí sota Can Ginyastà,
i ara estem fent, encara estem acabant aquests dies,
l'altra part de Can Ginyastà, el carrer Bona Vista,
que eren estructures que estaven dèbils i...
No ho sé, potser, però amb actuació...
amb temporals d'aquest tipus haguéssim patit.
També, els arbres que es planten ara acostumen a ser arbres,
a vegades són criticats,
però són arbres que tenen creixement d'arrel profund
i cap a baix, en vertical.
I, a més a més, intenta que siguin arbres elàstics,
perquè els arbres que són més sensibles al vent
són els arbres com el pi, que tenen estructures molt rígides
i tenen poc arrel.
Si us hi fixeu, aquests dies que han caigut molts pins,
tenen unes arrels en comparació amb el volum de l'arbre,
molt petites.
Molt bé. Doncs aniríem al punt 6.4.1,
que seria donar compte després del ple de la ressorció d'alcaldia
de data 11 de desembre del 19,
d'aprovació del document del PAM,
el pla d'acció municipal del mandat que teniu coneixement.
Això no es vota, el recordo.
Anem directament a precs i preguntes,
primer dels regidors i regidores,
i després, si és el cas, del públic assistent.
Primer, regidors i regidores, si voleu intervenir.
Sí, et veig diferents mans, quatre mans.
Òscar García, molt bé.
Sí, parlant de canvi climàtic,
tots els científics coincideixen
que l'escalfament global està ocasionat bàsicament
per a l'excés de gasos d'efecte hivernacle.
I, en aquest sentit, el pla de mobilitat urbana sostenible
és un punt important.
Nosaltres vam posar una moció per explicar
que havíem presentat unes alegacions
a aquest pla de mobilitat.
La secretaria d'aquest Ajuntament va posant les objeccions
explicant que nosaltres volíem demanar una cosa
que no és responsabilitat del ple,
llavors ho vam transformar en un prec.
Llavors, m'agradaria poder llegir aquest prec
i les alegacions que presentem aquest pla de mobilitat urbana.
D'acord amb el dictam que s'informa
que per decret d'alcaldia de data 22 de novembre de 2019
s'ha aprovat inicialment el pla de mobilitat urbana
2018-2024 de Sant Just des Bern,
elaborat per la Enginyeria Baic
sota la direcció de la Diputació de Barcelona,
i en què s'indica que, i hi cito,
el pla de mobilitat s'emet informació pública
d'alcaldia de 20 dies hàbils,
durant els quals es podrà examinar i formular
les alegacions pertinents.
L'examen de l'expedient es podrà efectuar
en les oficines de l'Ajuntament
i a la taula de la pàgina web de l'Ajuntament.
I tenint en compte que el ple de l'Ajuntament de Sant Just des Bern
va aprovar per unanimitat en data 25 de juliol del 2019
una moció de declaració d'emergència climàtica
i nous criteris d'actuació prioritària,
el punt 3 diu fer seguiment, avaluació
i les modificacions necessàries al reglament normatiu
els mecanismes i els recursos corresponents
per tal de garantir una reducció progressiva
dels gasos d'efecte hivernacle fins a arribar
als compromisos estables de reducció del 40%
de les emissions del 2030 i l'objectiu final
d'aconseguir la neutralitat d'emissions abans del 2050.
El punt 4, accelerar l'abandonament
de l'ús de combustible als fòssils,
passant l'avanç possible a fer servir energia
cent per cent procedents de fons renovables,
començant per la flota de vehicles destinats
als serveis del transport públic.
I tenint en compte també que tant el Parlament de Catalunya
en acord de govern de 14 del 100 del 19 ratificat pel ple
com el Parlament europeu el 28 de l'11 del 19
han aprovat resolucions declarant l'emergència climàtica
i aquí ja afegeixo, ho faig un incís,
que no ho tinc escrit, que és que a més a més
l'Ajuntament de Barcelona i el propi govern d'Espanya
també han fet les seves corresponents declaracions
d'emergència climàtica.
El grup municipal Copamunt informa aquest ple
que ha presentat les alegacions que es descriuen a continuació
i sobre les quals els grups municipals, Copamunt i Ciutadans
fan el prec que s'expressa al final de l'escrit al govern municipal.
I les alegacions són les següents.
Primer, sobre els fons d'informació.
El propi PEMUs, que és l'abriatura
del Pla Municipal de Mobilitat Urbana Sostenible,
a l'apartat 2.7.1,
especifica que els fons d'informació
que s'ha fet servir per a la diagnosi són
el quadre de la mobilitat de Sant Just Desvern de l'any 2011,
l'enquesta de mobilitat quotidiana
de l'any 2006,
l'enquesta de mobilitat obligada de l'any 2001.
Fins i tot, si no tinguessin en compte
la declaració d'emergència climàtica,
les dates de les fons resulten anacròniques.
Per tindre a programar la mobilitat urbana
un horitzó temporal fixat al 2024,
fent servir principalment dades pre-crisi 2008
i la planimetria anexada o desactualitzada,
no hi consta les modificacions del Pla General Metropolità,
és un greu error metodològic.
Evidentment, el fet afegit de no haver pogut incloure
com a criteri diagnòstic la situació de crisi climàtica
acaba invalidant els resultats d'un PEMUs 2018-2024
que ja arriba dos anys tard.
Dos sobre els principis directors
de la planificació de la mobilitat.
2.1. Salut.
El PEMUs 2018-2024 està basat en la Lei 9-2003
que especifica, entre d'altres,
que, i situ, s'hauran d'establir
aquelles mesures que no comprometen les condicions de salut
dels ciutadans.
Val a dir, doncs, que quan a l'apartat 1.5.4
respecte a la salut dels ciutadans el PEMUs diu que, i situ,
el funcionament dels mitjans de transport motoritzats
produeixen emissions gasoses i sonores
que poden ser nocives per a la salut.
Encara que les persones afectades per malalties imputables
a la contaminació generada pel transport
no sempre puguin percebre una relació directa amb la causa.
Això cal actualitzar la informació
tenint en compte que la European Society of Cardiology
en una nota amb data 12 del 3 del 19
es fa resoldre un estudi publicat
a l'European Heart Journal en què afirma
que la contaminació atmosfèrica causa
800.000 mos addicionals a Europa
i 8,8 milions arreu del món.
El text original
correspon al link per comprovar la font.
La possible relació entre la contaminació atmosfèrica
i l'increment de mortalitat és ja,
en dades actualitzades del 2019, un fet verificat
i no una mera possibilitat.
El canvi que això suposa a l'hora d'establir
els objectius del PEMUS és d'importància vital.
2.2 Sostenibilitat
Diu el PEMUS respecte al principi director
de Sostenibilitat què? Hi cito.
Els criteris de sostenibilitat són integrats
pel llibre blanc del transport de la Unió Europea
on s'efacitza la necessitat d'aconseguir
l'increment paral·lel dels fluxos de transport
que actualment s'experimenta.
L'afirmació resulta sorprenent
tenint en compte que el sistema econòmic
al qual estem sotmesos, el creixement de l'economia
implica forçosament un creixement dels fluxos de transport
tant dels vents com dels serveis.
Més sorprenent encara resulta l'anacronisme
que suposa referir-se al protocol de Kyoto
de 1997 que abarca el període
2018 quan acabem de viure un cop 25
en compliment de l'acord de París del 2016.
3.Troba la diagnosi
3.1 Sobre els principis infraestructures lineals
S'observa un error a l'apartat 2.2.1
novament a causa de l'anacronisme del document
on s'afirma que la carretera reial
disposa de dos càrrils per cada sentit de circulació.
Des de la inauguració del nou càrril vici
a novembre del 2018, el sentit obregat de la carretera
reial només té un càrril de circulació d'automòbils
entre Esplugues, carrer Laurier-Miró i el carrer
del Sagrat Cor.
3.2 Sobre zones verdes i espais lliures
També hi ha un error a l'apartat 2.5.3
on s'observa l'absència per fer servir fons d'informació
desactualitzades del nou parc de Can Freixes
que no pugui tenir en compte cap previsió de desplaçaments
a aquest parc ni tampoc els serveis que eventualment
es poguessin albergar en la pròpia massilla de Can Freixes.
3.3 Sobre la mobilitat en bicicleta
A l'apartat 2.9.1 es diu erronyament
que el càrril vici de la carretera reial
és un càrril vici en vorera quan, com he explicat anteriorment,
aquest càrril vici està segregat des de novembre del 2018.
Tampoc s'informa correctament dels carrers
en prioritat invertida ni dels que admeten circulació
en sentit invers per a les bicicletes.
A l'apartat 2.9.2
subvia l'existència de dos punts de parcament
de bicicletes elèctriques compartides,
Ebis i Vox, punts que s'hi figura en l'apartat 2.8
de les propostes d'actuació que es descriuen al punt 5,
que semblaria ser un afegit ja que no segueix
la numeració lògica de superpartats precedents.
Hauria d'haver numerat 5.2.8.
3.3 sobre la mobilitat amb transport públic.
Quan l'apartat 2.10.1
es parla sobre la mobilitat en autobús,
es fa referència eròniament a la desapareguda
línia L30 que es va reconvertir
en línia express E30.
Novament, la L30 s'hi apareix a l'apartat 6.7
com a una de les propostes d'actuació
que es descriuen al punt 5,
que sembla ser un afegit ja que no segueix
la numeració lògica de superpartats precedents.
S'hauria d'haver numerat 5.6.7.
Aquí sí que sembla que algú es va adonar de l'error,
però ho acoregi amb una simple nota a peu de pàgina.
3.4 sobre la distribució urbana de mercaderies.
A l'apartat 2.11 s'afirma que
no s'han observat problemes relacionats
amb la recerca o descàrrega de mercaderies,
sense tenir en compte que el no paradigma de compra per internet
ha provocat un important increment
de vehicles de transport de paqueteria,
que sovint, en no trobar el receptor al seu domicili,
es veu obligat a repetir
diverses vegades l'intent d'entrega fins a aconseguir-ho.
Això i el fet que no sempre hi ha espais disponibles
de càrrega o descàrrega provoca un increment
de circulació d'aquesta tipologia de vehicles de repartiment,
circumstàncies que, a més,
tendiran a augmentar l'ús creixent del comerç electrònic.
4.4 sobre els objectius.
Tal com s'ha explicat a l'inici, les diverses declaracions
d'emergència climàtica marquen un punt d'inflexió
en les polítiques públiques que es veuen abocades
de tots els criteris rectors que puguin tenir alguna influència
en l'emissió de gases d'efecte d'hivernacle.
Així dos, d'entre tots els objectius estratègics
del PEMUS 2018-2024,
foment de l'equitat social mitjançant el dret universal
a la mobilitat, reducció d'accidentalitat,
millora de la qualitat de l'aire i la salut,
reducció de la contaminació acústica, reducció de l'efecte hivernacle
i el canvi climàtic, reducció del consum energètic,
el guany d'espai públic per a les persones
i garantir una bona accessibilitat a l'activitat econòmica,
hi ha tres que passarien a ser absolutament prioritaris
a causa de l'estat d'emergència,
millora de la qualitat de l'aire i la salut, reducció de l'efecte hivernacle
i el canvi climàtic i reducció del consum energètic.
En aquest sentit, els deu reptes
identificats per al PEMUS 2018-2024,
que fa referència a l'apartat 4.2,
de dependència de l'evident increment de l'urgence de tots ells,
cal fer notar que el punt 9,
i si t'ho discriminaré positivament,
els vehicles motoritzats més eficients,
presenta un error conceptual.
El núcleo del problema no és la ineficiència dels vehicles,
sinó l'ús de motors d'explosió que consumeixen hidrocarbus
i que són generadors de diòxid de carboni.
Així doncs, no es tracta que els vehicles siguin més eficients,
sinó que no facin servir motors de combustió interna.
Novament, el punt 10,
comunicar positivament les alternatives al cotxe,
cal insistir que no és el cotxe en si mateix el problema,
sinó el motor d'explosió.
En última instància, l'objectiu prioritari
hauria de ser un canvi radical de model de transport
i abandonar l'ús de motors de combustió interna
en favor del transport col·lectiu,
com a partit,
el petit vehicle de mobilitat personal,
bicicletes i patinets,
ja siguin en la seva versió estàndard o amb assistència elèctrica.
Punt 4, sobre els objectius del departament modal.
Pel que no estigui al cas,
el departament modal és fer intercanvi
d'ús de transport
i fer servir, per exemple,
transport de bus, autobús AP, etc.
El PEMUS 2018-2020
presenta un estudi d'elaboració pròpia
dels diversos repartiments modals actuals
en els desplaçaments
i, en funció de les actuacions efectuades,
presenta uns increment subjectius de quota modal.
Com a resultat d'aquesta informació,
proposa, sense explicar el procediment,
que en el 2024
han de ser, i no les llegiré a la taula completa,
però són els que estan descrits en aquesta taula que s'adjunta.
Del quadre d'objectius, és de 2,
que en 4 anys només es prohibe reduir
el vehicle privat motoritzat
en un 7,4% per als desplaçaments interns,
però en un 7,4% per als interns
i en un 4,7% per als de connexió.
Una reducció tan ridícula
com l'increment en transport públic
de 0,5 a 4,4
i en vehicles no motoritzats de 6,9 a 0,3.
Cal insistir una vegada més
que les diverses declaracions d'emergència climàtica
haurien de marcar un punt d'inflexió
en les polítiques públiques i que l'administració
ha de fer una revisió urgent
d'aquestes rectors que puguin tenir alguna influència
en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle,
tal com constaten els acords 3 i 4
de la moció d'emergència climàtica
provada per unanimitat pel ple de Sant Just d'Esvern.
Els objectius marcats,
en independència que no està clar com s'han omplit,
ja no es corresponen amb l'estat d'emergència actual
i és responsabilitat del govern municipal
i l'administració.
Aquestes propostes d'actuació
es basen íntegrament en el repte
si identificats a l'apartat 4.2 del Pemús
i, per tant, insistim en que ja s'ha de dir
anteriorment sobre els objectius als punts 9 i 10.
Atès a la situació d'emergència climàtica,
cal reduir dràsticament els terminis
i periodes d'implementació previstos
i crida molt l'atenció al desinterès del Pemús
per una major implantació de vehicles elèctrics.
Respecte als punts de recàrrega, només es planteja
analitzar més possibles ubicacions,
adjudicant un cost de 5.000 euros
a hipotètics estudis, apartat 9.3,
que hauria de ser 5.9.3.
Respecte a la possible implantació de cotxes elèctrics compartits,
ni tan sols s'ho planteja.
El Pemús entesa la prioritat en la mobilitat a peu
i els grans desnivells en la trama urbana
i alternatives de transport vertical.
En aquest sentit, i per facilitar l'accés al barri de l'Amirant
d'Allacei i Canigó, s'apunta a la possibilitat
de mecanitzar les escales de camps freixes
entre el carrer de l'Església i el carrer Freixes
i les del carrer Muntanya fins al carrer del Canigó.
I, vistes les elevacions,
aquí arriba el prec.
Preu dels dos municipals, Cupamunt i Ciutadans.
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible
2018-2024 de Sant Just Desver
és un document desactualitzat
tant per les fonts d'informació primàries
que es fan servir per a fer el diagnòstic
com per no tenir en compte les diverses declaracions
d'emergència climàtica en els seus objectius.
Si les declaracions i planimetries desactualitzades
com a base d'una correcta mobilitat al municipi
des de Sant Just Desver portarà molt probablement
a greus errors de planificació.
En conseqüència, els grups municipals Cupamunt i Ciutadans
demanem al govern municipal que mantingui en suspès
aquest document fins que s'hagin d'introduir
les correccions que es corresponen
amb l'actual estat d'emergència climàtica.
Hi ha intervencions sobre aquest punt, entenc.
Recordar que estem en un prec.
No és un punt de l'ordre del dia, situem-nos
perquè és un prec. Hi ha els mecanismes establertos
per presentar les alegacions, evidentment,
però hi ha hagut una voluntat d'escoltar
i d'incorporar forma prec.
Jordi Porta, que va ser regidor de Modulitat
a l'altre mandat, i donaré paraula també
al president de Modulitat.
Jordi.
Ara, per intentar, intentaré no allargar-me
i fer-ho el més ordenat possible, però és un prec
amb molta informació, i m'agradaria puntualitzar
coses que són errònies, de les que s'han dit,
potser per un tema conceptual o perquè no se sap
bé el procediment, com s'ha fet fins al moment.
Per començar, que les dades de referència
que l'al·legació fa referència serveixen
per contextualitzar els patrons de macromobilitat
d'un municipi, i que els canvis que experimenten
aquests patrons són molt oraduals,
escalen comparació als de micromobilitat,
que per això es van fer un treball de camp
quan es va fer l'estudi.
Aquests canvis i patrons de macromobilitat,
aquestes enquestes, les que fa referències
de 2001-2006, són enquestes que costen
molts diners fer-les i que les fan
de forma supramunicipal, la Generalitat,
o les fa l'àrea metropolitana, o les fa la Diputació de Barcelona,
i s'actualitzen cada 10-15 anys, i per tant,
tots els estudis han d'intentar agafar
aquestes dades de referència, però per temes
macromobilitat. S'escapa de la base
d'un estudi de pla de mobilitat, que és el que
teníem a fer, per l'actualització del pla
de mobilitat anterior. Això vol dir que
el que sí que es va fer és 24 foraments
per bici, 24 comptatges ambientants, 400
enquestes específiques a usuaris de tramvia,
10 foraments automàtics de vehicles, 16 foraments
manuals de vehicles, i un balanç de aparcament
en 6 zones del núcleo urbà. Això sí que es va fer
a l'hora de desenvolupar l'estudi de mobilitat
a l'hora del municipi a nivell més micro,
no tan macro. Dit això,
per contextualitzar aquesta referència
d'aquestes dades desactualitzades que
comentaves. Parles també de Salut.
Estem molt d'acord en que la Salut és una línia
molt important i que hem de tenir-la en compte,
però pot no tenir final. Podem anar
documentant-nos i tenir moltes dades, però ja
per tant ens hi hem de posar mans a l'obra.
No has fet referència a moltes altres
aspectes de Salut que també ho produeix
el trànsit i la contaminació, com podria
ser les afectacions cardio del cor
dels infants o els accidents
que hi ha.
És un tema que sí que el menciona el Pla
i que en tot cas, si estem tots d'acord
en aquest període d'elegacions,
es faci èmfasi en algun punt,
segurament ens posaríem tots d'acord,
perquè això s'incorporés en aquest pla
més informació respecte
a l'afectació de la Salut.
Parles també sobre la diagnosi
i dels errors que hi ha. No són errors.
El problema és que aquest pla es va fer
el 2017, el 2018 pràcticament el van entregar,
les dades són del 2017,
la informació que nosaltres vam donar a aquesta empresa
i la cartografia eren del 2017
i en això ells van fer el pla.
La Diputació era molt conscient que un cop acabat el pla
hi haurien coses que no estarien
actualitzades i per això sempre
proposen fer un annex on s'expliqui
totes les actualitzacions que hi ha hagut en el període de fer el pla
i per tant tenir el document actualitzat.
No creiem que el fet que s'hagin fet
coses que el pla preveia però quan es va fer el pla
no estaven fetes és positiu
i que si a més a més volem
tenir més objectius i més ambiciosos,
encara estem en aquest període d'elegacions que podem anar.
No aniré punt per punt als que has dit que són errors,
simplement no estava fet quan es va fer el pla,
es va fer posteriori i per tant sí que es poden
posar com un annex.
Parles dels objectius.
Nosaltres vam posar aquests objectius que per cert,
una prèvia pels que esteu aquí i pels que ens escolten,
aquest pla de mobilitat es va fer participatiu,
van participar el vostre grup municipal i molta població,
està documentat i està tot publicat
i es va fer un retorn de la participació
on van sortir tots els punts que es van incloure
del procés participatiu,
dels quals eren tots menys un parell o tres
que no depenien de l'Ajuntament,
que per tant aquests no es van incloure.
Dit això, el tema de l'EBC Vox i això
no estava inclòs perquè no estava implementat encara
quan es va fer el pla de mobilitat.
Es van debatre en aquest procés participatiu
i no estan en ordre de millor o pitjor,
simplement eren 9 punts que es consideraven tots importants.
Potser podem estar tots d'acord que els 3 que mencioneu
per tots ens sentim còmodes que serien els més importants.
Però en tot cas són objectius que totes les actuacions
i propostes que el pla proposava
afecten a millorar-los a tots.
Una cosa important que sí que és un error
d'entesa del quadre aquest
del repartiment de la quota modal
és que dieu que la previsió de reduir un 7,4%
als desplaçaments de cotxes és molt poc ambiciós
o l'increment d'un 0,5% és molt poc.
Això jo crec que no s'ha entès bé perquè el quadre
no parla d'un increment de la quota modal
sinó de la variació.
Per tant, si ara mateix el transport públic és un 2,5%
i la variació és del 0,5
el que estem parlant és que és d'un augment del 25%
en els 6 anys vista.
I en el tema de la reducció del vehicle privat
la reducció dels 7 punts
és un 23%.
Reviseu els percentatges
amb les variacions i entendreu
que els objectius proposats en el pla
són objectius raonables.
Ens agradarien que fossin encara més ambiciosos
però són els que el Pla Director de Mobilitat de l'ATM
recomana i estem dintre dels seus marges.
També és important posar objectius realistes
perquè si no és molt fàcil caure en la desídia
i si et poses objectius molt ambiciosos
i veus que no els estàs assolint
ni per molt lluny,
aparquis el pla i ja no continuïs fent accions.
I sobre les propostes d'actuació
vosaltres aquí apuntàveu
de les escales mecàniques,
podria ser una proposta tranquil·lament
que hagués sortit en el procés participatiu,
no va sortir, estem evidentment un PMU
a part que té un procediment de cada dos anys
fer una revisió, una posada al dia
i en el mateix PMU proposa que cada any
es faci un retorn de què s'ha fet i que no s'ha fet del pla
i per tant nosaltres creiem
que en aquests retorns és on s'ha d'anar polint
i s'ha d'anar actualitzant perquè és un pla obert,
una cosa de 6 anys, tan important no és una cosa tancada.
I per últim els moviments socials
que han promogut declaracions d'emergència climàtica
i ens han basat en la mobilització
i l'argumentari de la lluita contra el canvi climàtic
que ara tots ens omplim la boca
i perquè hi creiem
i que creiem que hem de fer actuacions,
crec que molts cops la societat civil se'ns demana
que passem de les paraules als fets
i que parem de dir
i promocionar a fer accions concretes
i propostes i executar-les,
crec que seria un pas enrere
i contraproduent deixar en suspens un pla
per les delegacions en concret que comentes
que sí que són opinables
i que evidentment estem en la fase de delegacions
i que poden ser incorporades o no,
però en cap moment creiem que hagin d'estar en suspens un pla
únicament per aquestes mancances més o menys discutibles
que heu posat en aquest prec
que no podia ser una emoció
i que creiem que el que hem de fer és tirar endavant
l'aprovació d'aquest pla amb la màxima participació de tots,
amb la màxima enriquiment
i començar a fer accions de veritat.
Escolteu una cosa,
no és un punt del ple,
no és una emoció, precisament ho hem deixat.
Hi ha un període d'alegacions al grup de la CUP
que creia convenient fer-ho d'aquesta manera,
però no fem muntat d'això, ha hagut un procés de participació,
hi ha hagut els consells de mobilitat,
hi ha aquest parer d'alegacions, etcètera.
Per tant, si és molt breu, molt breu,
i li donaria la paraula a en Joan Maria Ranyer, segur,
per allò que genera això, però molt breument,
si no, Laia, molt breument.
Gràcies.
Bé, només dir al company Carles de la CUP
que nosaltres també ens adherim a aquest prec
i li donem suport. Molt breu.
Molt bé.
Ciutadans, molt ràpid, Jordi.
El que el Carles vol dir, resumino,
perquè s'està dient molt, però fico a punt per punt,
és que s'ha de millorar i s'ha d'actualitzar,
no més que això. Gràcies.
Carles, telegràficament.
Per al·lusions.
Jordi, està molt bé tot això que m'expliques ara,
però recordo que amb dades de gener
et vaig enviar un mail demanant col·laboració
per presentar les al·legacions en coneixement de causa.
El 22 de gener vaig rebre un mail dient
que havies tingut mal de panxa si t'havies fallat el correu.
Pel mig vaig demanar al seguir que, si us plau,
que fes saber què demanava en aquesta col·laboració
i veig que has esperat fins avui per respondre.
A mi em sap greu perquè podien haver fet...
Escolta, no entrem en aquesta dinàmica.
No és cap dinàmica, és només dir que en sap greu.
Jo he enviat correus a molta gent i tampoc em contesten.
Que podien haver presentat les al·legacions molt millor.
Molt bé, doncs escolta, en aquestes al·legacions,
en Jordi porta i ara remarcarà el regidor actual,
Joan Maria Rey. Hi ha tot un procés que es pot fer.
Joan Maria, doncs...
Bueno...
Per al·lucions, però sisplau,
no entreu en més debats, aquests.
No en tenen detalls, simplement...
Vaig demanar-te disculpes pel correu
per no haver-te contestat abans.
Si la contrasenya del correu de l'Ajuntament es bloqueja
i deixes de rebre correus i fins que no la ressateixes
no t'arriben, no t'ha passat mai.
Encara no, ja et passarà, potser.
A nosaltres sí que ens ha passat, per tant...
Potser no t'enteres i has rebut molts correus
i no t'has assabentat, sí que el Sergi m'ho va fer arribar.
El teu correu i les al·legacions
eren un tema molt dens,
però ho vam fer tranquil·lament
i m'hauria agradat que no ho hagués presentat res,
haguéssim parlat tranquil·lament aquest tema
i haguéssim presentat una cosa pràctica i útil per a tots.
Ara, no he tingut més remei que contestar-te aquí.
Molt bé, breument, regidor.
Sí, primer convé que tothom ens centrem
en el document sobre el qual s'han fet les al·legacions
i que fa que no sigui tema d'aquest ple.
Estem parlant d'un estudi
sobre la mobilitat
fet per una enginyeria, per una entitat que ho planteja,
i que s'aprova per decret d'alcaldia,
a fi i efecte de donar-li una continuïtat
en aquest tema.
Però, en sentit estricte, encara no estem
davant del pla de mobilitat urbana
i sostenible de Sant Just.
Per quina raó?
Bàsicament, perquè els municipis
de menys de 20.000 habitants,
amb els estudis que hem fet,
ja podíem tenir el pla.
Però amb la mesura, i això és la línia amb la qual
va assessorar i va desenvolupar-lo la Diputació,
però amb la mesura que Sant Just pertany
a l'àrea metropolitana,
té un requisit additional
que la Diputació amb el seu moment no va acabar de complir,
i és la necessitat d'incorporar a l'estudi
també l'estudi d'evaluació ambiental,
cosa que s'està fent en aquest moment
i que ajuntarem. Per tant,
no estem en sentit estricte davant d'un pla
de mobilitat urbana i sostenible,
sinó amb un estudi que, perquè tingui una validesa,
sigui publicable, conegut, etcètera,
sap veure per decret, al qual un grup municipal
planteja unes al·legacions.
Jo no llegiré les nou pàgines de l'informe
del Tècnic de Mobilitat on contesta
fins parlant de cadascun de què estimes.
Ja us arribarà, perquè amb la mesura que són
unes al·legacions amb un dret d'alcaldia
es tramitaran amb la forma que us respongui
en aquest estudi, li afegim
l'altre estudi d'impacte ambiental,
això conformarà el pla de mobilitat
urbana i sostenible que vindrà a aquest ple,
perquè els plans els ha de provar el ple.
Quan s'aprovi inicialment,
hi haurà possibilitat d'al·legacions
i després la definitiva. Per tant,
en funció de l'estància que feia,
es pot dir que això vingui al ple,
que no sé quants, que no toca.
L'heu portat al ple com a prec perquè era el sugeriment.
Nosaltres estem plenament d'acord
amb que això vingui aquí com a prec,
tindrà la resposta amb iniciativa que correspon
i continuarem la tramissió que correspongui.
Des d'aquesta perspectiva no us amoïneu,
el pla vindrà al ple i es podran fer
i des d'aquesta perspectiva no entrarem a discutir,
per exemple, si és un error
considerar greu per un pla de mobilitat urbana
que a 20 i 460 metres
on el carril bici va segregat per calçada,
dels 2.310 metres
que té de llargària la carretera,
si aquest és un problema greu,
per dir que s'ha de suspendre un pla de mobilitat urbana.
Tenim una carretera que té 2.310 metres,
460 està segregat,
no canvia substancialment les conclusions d'aquest pla,
per tant, que es poden ajustar coses que s'hauran d'ajustar.
Heu de tenir en compte que molts desplanejaments
que es posaran en marxa,
com no podem preveure els que hi haurà en 6 anys,
quan arribi el corresponent planejament
s'obliga el promotor a que faci l'estudi de mobilitat
i es posarà en marxa.
Per tant, des d'aquest sentit, el prec que feieu,
que és que estiguin en compte aquestes delegacions,
es contestarà i continuarem debatent sobre aquest tema
i mirant-lo amb el concurs que esperem que sigui de tothom.
Escolteu, creiem que hem estat més que generosos
amb aquest procediment que ha explicat el regidor
i, per tant, continuàrem.
Precs i preguntes d'altres regidors regidors
a qui que ho fa re.
Jo tenia dues preguntes.
La primera és quan arribarà el desitjat pla de mobilitat
de l'Escola Miranda, perquè és un problema
que els veïns es queixen. Sé que hi ha algunes dades,
algunes propostes, però si ens ho podries aclarir.
I l'altra és, fa referència al divendres passat,
em sembla que va ser d'una persona que va estar penjada
més de 10 hores en una agrua.
Com ha acabat el cas? Si sabeu alguna cosa, sisplau.
Gràcies.
El pla de mobilitat de l'Institut de l'Escola Miranda
s'està treballant precisament amb l'Institut de l'Escola Miranda
i també veïns. Avui mateix hi havia reunions amb el regidor
de mobilitat i quan es tingui tota aquesta documentació
no hi ha cap problema que el regidor s'informi d'aquest tema.
L'agrua, efectivament, no és la primera vegada
que aquesta persona ha pujat en una agrua,
i no tenia res a veure amb l'obra que estava allà.
Aquesta persona havia tingut una relació
laboral amb el restaurant del Mirador fa moltíssims anys,
i era una persona que està tractada
des de diferents punts de serveis socials
i també de salut mental, i, per tant, jo em marcaria aquí
i et demanaria no seguir, ja et donem més informació concreta,
però estem enmarcats en aquest escenari.
Hi ha alguna qüestió més? Joan Maria Marquès.
Gràcies. Un també al barri de l'Amiranda...
Perdona, perdona, no és veí de Sant Just.
Aquesta persona de l'agrua no és veí de Sant Just.
No, no, no, informo també. Joan Maria.
Doncs el problema que hi ha al barri de l'Amiranda
i també un que té avalxolatge amb el llum.
Justament tenen l'AINR allà al costat, al mig,
i ja és molt constant les marxades de llum
que hi ha en aquell barri.
Doncs això, a veure com està.
Punto número 1. El 2.
El tema del registre electrònic d'aquest Ajuntament.
O sigui, la implantació de registres electrònics
i obligació en molts casos hauria de ser
per accelerar i agilitzar les gestions.
Abans ens passava que veníem,
presentàvem un escrit a baix que quan era,
per exemple, hi havia comissions informatives
que donaven una moció,
i el presentàvem a vegades mitja hora abans,
i tots els grups ja ho tenien a sobre a la tarda.
Ara ens trobem que els presentem fins a 6-7 hores abans
i se'ns contesta al cap de 24 hores o més
que l'hem rebut.
Llavors, clar, no és avui.
És avui ha passat amb el pla extraordinari.
Va passar el dia de les comissions informatives
que es mirarà d'agilitzar perquè l'administració electrònica
també hauria d'anar un cata per aquí.
Abans ho he preguntat al just,
però no m'acosta que ho hagi contestat,
que era el tema aquell de la recollida de residus
amb el nou pla, el cost d'aquesta gestió
de controlar, reeducar,
de les persones que hauran de fer aquesta funció,
de quantes persones eren i quins horaris tindrien
per allò que he comentat.
I per últim, que el butlletí el fa
potser amb algú més afí al govern o no.
Això és una cosa, però l'altra seria
una miqueta de rigorositat, demanaria.
Perquè al final quan parla del PAM
fa una explicació de què és un compromís del govern
de PSC Movem.
Quan et parla del pressupost
de com va anar,
que era un pressupost del PSC Movem
i qui va votar a favor de Ciutadans,
es va estalviar junts i va votar la CUP,
però ens trobem que l'Ajuntament accelera
els tràmits per construir la segona escola Bressol
i et diu que al pla de desembre es va aprovar
una moció per trobar solucions
a la situació que viuen les famílies.
Si es posa el que algú pot interpretar que és positiu,
qui són els actors, i quan és favorable
i quan no ho és, no es posa,
caldria potser un que té més de rigorositat.
I l'altre, que per exemple aquí,
l'enquesta que es parla a les persones usuàries
de l'oficina d'atenció ciutadana,
crec el que abans dèiem que té de l'autocrítica
que passa a molts llocs.
El part de Nadal, que ho vam estar comptant i mirant,
i em sortia que s'havia fet unes 13 persones de Sant Just.
Llavors dius clar, quan tu parles d'una enquesta
i parles del 97% de les persones,
el 87% i ho has fet a 10 o a 15,
estaria bé ficar la mostra,
perquè a vegades és això, que el titular és molt cridaner,
però és que a vegades ficant la mostra
estaria bé reconèixer una enquesta que potser hi havia poca mostra
i desconec amb aquesta, quan es genera,
però una enquesta que hi havia poca mostra,
però sí que donem valor a l'opinió d'aquestes usuaris,
d'aquesta o de 35, no sé, en aquest cas, quants eren.
I ja està, gràcies.
Molt bé, ja no hi ha qüestió més.
Anna.
Bé, no recordo quin ple va ser.
Em sembla que va ser el ple de novembre que un veí de la Merianda
va presentar per fer una intervenció molt llarga.
En una de les seves parts parlava de les zones electromanèctiques
de les antenes davant de l'escola Montseny
i us va demanar que si podíeu fer alguna intervenció
amb la direcció de l'escola per preguntar si hi havia alguns casos
que han comentat els casos de nens amb maldecap
i amb problemes de conducta,
si s'ha fet alguna cosa al respecte.
Molt bé, que ho tenim molt ràpid i si hi ha algun regidor o regidora
després del ple us posin contacte amb els regidors
perquè alguna informació molt puntual no la tinc,
o actualitzada no la tinc.
A veure, els talls d'Endesa, de diferents barris,
principalment de Veig Solets, estem a sobre, estem exigint,
a l'arribada d'àrea metropolitana, es va aprovar una moció fa pocs dies
també al Consell Metropolità,
d'anar exigint auditories, d'inversions
i plans d'inversions dels municipis.
Però són coses molt puntuals, efectivament,
el regidor corresponent està permanentment exigint,
demanant informació i aquests plans a Endesa,
però tampoc ho traiem de situació.
Registre electrònic, si hi ha coses a revisar d'aquest tema
i agilitzar-ho, doncs hem d'estar en línia.
Respecte al cos de l'empresa que ens acompanyarà
fent les campanyes educatives,
el regidor que li contesti no recordo si eren...
El cos.
Tinc dubtes concret entre 30.000,
però t'ho diem puntualment per no equivocar-nos.
Hi havia dos l'altre, t'ho diem ràpidament.
El que sé que no puc contestar, si em deixes,
és que en principi està previst que hi hagi dues persones
més una coordinadora, tot i que també estem treballant
amb un programa live, que és un programa europeu,
que també ens donarà suport per contractació personal,
hem de quedar a veure com es concreta,
i també estem a l'espera d'una subvenció a l'àrea.
O sigui, en principi segures aquestes tres persones
més el que ens pugui venir a través de l'àrea i d'Europa.
Respecte al buit llatí municipal...
Hi haurà la majoria de gent que arriba a casa després de treballar
i serà un horari més aviat nocturn, tot i que intentarem
cobrir diverses franges horàries per les diferents gent,
la persona que està jubilada i potser té temps al dia,
o la persona que treballa matins i no de tardes,
però evidentment també pensem en la gent que potser arriba
a les vuit del vespre i fins a les nou hores de la nit
no llença la brossa, i també posarem aquests horaris més nocturns.
Molt bé, i prou molt breument, escolteu,
que hi hagi ordre ni comandament que sigui parcial o tendenciós,
per tant això no és així, i si en alguna ocasió
s'ha d'esmentar alguna cosa més es fa, però de cap de les maneres
acceptar aquest comentari que has fet en naturalitat.
Al contrari, posem en valor la comunicació professional
que hi ha en l'equip.
I precs i preguntes, la CUP primer i després en Quico Ferrer,
i donaríem per acabat.
Sí, a part de l'extensprec,
tinc dues preguntes.
Una és que a la nit de cap d'any, a la festa que es va fer
a la Buenaibo, va haver-hi una agressió feixista
que es va agredir a una persona mentre se li informava
que estava sent agredida per les seves idees polítiques.
Llavors volien saber quines accions
es pensava exercir aquest Ajuntament,
tenint en compte que el punt 6 de l'emoció de declaració
de Sant Just, com municipi de feixista,
que l'Ajuntament denunciarà amb contundència i fermesa
i que després personarà com a
acusació en aquests casos.
Altra pregunta que tinc,
part de l'agressió aquesta, és sobre
l'emoció de violència masclista a l'institut.
Ja vaig preguntar un altre ple, però insisteixo que els punts
tercer, quart i cinquè
es pesen una sèrie d'accions que s'han de desenvolupar,
de fer una sèrie de protocols,
posar unes enfografies, etcètera. Volia saber
com està aquest tema, que en aquell moment
se'm va contestar, que això fa temps, i que
s'estava fent, però volia saber l'evolució de com
s'estan donant a terme aquests punts tercer, quart i cinquè
de l'emoció de violència masclista
a l'institut. Gràcies.
Doncs complint els protocols, complint les seccions
d'aquest ple i anar treballant amb aquesta línia,
que les coses fan una re de l'altra.
No hi ha més.
Regidor, Quico Ferrer.
La de l'institut.
Quina m'has contestat?
Les dues han contestat el mateix.
Un anàlisi concret del que va passar, que no és ben bé el que dius,
perquè d'acció em sembla que ho exposis com si aquest municipi
té moltes seccions feixistes i que estem en un escenari
de molta complicació, una cosa molt puntual,
on hi havia serveis de mediació, on hi havia
12 controls de la policia local i els de seguretat,
i a partir d'aquí es fa un anàlisi d'aquesta situació
i s'actua. Ja està, hi ha poca cosa més.
Quico Ferrer.
Sí, gràcies.
Em dirigirem castellà perquè és força interessant
que la gent que ens escolta
se n'enteri una mica del que diria avui.
Volia disculpar-me,
com a regidor de Ciudadanes de Sant Judesbert,
per els aconteciments transcurrits d'aquesta setmana
per els meus companys de partit en el Parlament de Catalunya,
per perdre les formes
davant de la provocació del senyor Torra
a ausentar-nos-hi quan tothom va a la paraula
a mi presidenta, la senyora Roldán, i el senyor Torrent
a l'acer la callar per dir-li delinqüent al senyor Torra.
Senyors, el Parlament de Catalunya
és una institució, la més important de Catalunya.
No és el corral de la patxaca.
Fa temps que s'han perdut les formes i demano
una crida perquè tinguem el que és respecte
i mantindre el que és les formes.
Demano disculpes als ciutadans de Catalunya
a tots els grups polítics, a tota la gent
que forma part del Parlament
i demano disculpes perquè això no torni a passar
i que treballem les formes
que antigament havia al Parlament de Catalunya.
Això per començar. Després,
volia denunciar que sóc objecte
d'un moving
que té un abús de poder per part
d'organització i d'acció política
dintre del meu partit. Tot això és conseqüència
a la moció que Esquerra Republicana
al passat ple va presentar
quan el tema de la sentència de Junqueras
que donava la immunitat de Junqueras.
Jo des d'aquí
vaig votar abstenció,
que és la notícia,
la moció va ser presentada el mateix dia de la notícia
i des que vaig votar abstenció
se m'ha tractat com un lucifer dintre del meu partit
i ho vull denunciar.
A pesar que he justificat el perquè vaig votar abstenció.
Vaig votar abstenció perquè, tal com el meu partit
va votar, es va posar a favor del que deia
el jutge davant dels presos polítics,
com que no tenia cap comunicació
vaig deduir que ens havíem de posar
en conseqüència el que deia el jutge europeu.
I per això vaig votar el que és abstenció.
Dit això, des de llavors
no he parat de rebre pressions.
Pressions a nivell d'acció institucional
i a nivell d'organització.
Vull denunciar-ho i des d'aquí
feia dos dies
i em deien si era un regidor escrit.
Em dono el temps fins al 15 de març
que és el congrés nostre
per decidir aquesta situació
que estic passant.
Vull denunciar-ho perquè ho sapigueu. Gràcies.
D'acord, doncs, si no hi ha res més
aniríem a preix i preguntes del públic.
Doncs escolteu, donaríem per finalitat el ple.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.